TIRANT LO BLANC Resum de l'argument El ... - Edicions bromera

TIRANT LO BLANC
Resum de l’argument
El cavaller Tirant és valent i coratjós. Les seues aventures heroiques tenen una fama
merescuda, i reis i emperadors reclamen els seus serveis com a guerrer. Sembla
invencible, però és humà i per això és inevitable que s’enamore de la bella princesa
Carmesina.
L’autor
Joanot Martorell (1413) va ser un cavaller nascut al si d’una família noble de Gandia.
Martorell tingué fama de polemista i guerrer, a causa de les moltes lletres de batalla
que va trametre, sobretot, a Joan de Montpalau. Aquest caràcter bel·ligerant es
reflectí en el Tirant.
La novel·la fou escrita cap al 1460 i publicada a València el 1490, molt més tard de la
mort de l’autor (1468). És conegut que Martorell va empenyorar el manuscrit de la
seua obra a Martí.
Joan de Galba i que, possiblement, aquest degué retocar-ne l’estil en alguns dels
passatges abans de la publicació. El llibre va aconseguir tan gran èxit que el 1497 se’n
va fer una reedició a Barcelona i, poc més tard, es traduí al castellà, a l’italià i al
francés.
L'adaptador
Pasqual Alapont (Catarroja, 1963) estudià Història Medieval i els primers passos que va
fer en la literatura van ser com a poeta en el llibre col·lectiu L’espai del vers jove. En
1984 guanyà el Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil amb Mitjacua i la sargantana del
mar, escrit amb Antoni Torregrossa. En la col·lecció «El Micalet Galàctic» té publicats
No sigues bajoca!, Estàs com una moto!, Me’n vaig de casa!, Pipistrellus pipistrellus i
Cagadets de por. També ha destacat com a autor de teatre infantil i juvenil, amb les
obres Això era i no era i Els viatges de Marco Polo.
L'il·lustrador
Panxi Vivó (València, 1960) ha estudiat a la Facultat de Belles Arts de la seua ciutat
natal i a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. A més d’il·lustrador és també
músic, i com a guitarrista i compositor ha tocat en diversos grups musicals. Ha estat
finalista del Premi Nacional de Composició de Jazz, organitzat per la SGAE i ha compost
la música original per a moltes obres de teatre. També ha participat com a actor i com
a dibuixant ha realitzat il·lustracions i cartells per a diversos grups teatrals. Per a
Edicions Bromera ha il·lustrat, en «El Micalet Galàctic», Jordi Túrmix, aprenent de
pirata i, en aquesta mateixa col·lecció, Els viatges de Marco Polo.
Temàtica
La barreja de l’aventura amb l’amor.
Les batalles i les estratègies intel·ligents.
La intel·ligència.
La solidaritat i la bondat.
L'heroisme i la intel·ligència.
L’amistat i l’amor com a motors de lluita per a la vida.

Educació en valors
Importància del llenguatge poètic per a expressar els sentiments.
Rellevància de la solidaritat, la col·laboració, la convivència i l’educació per la
pau.
Utilització de la reflexió i la intel·ligència com a principi i impuls de les nostres
actuacions.
Reconeixement de les obres de gran valor literari per la seua universalitat.
Proposta d’animació lectora
La lectura de Tirant lo Blanc ens pot servir per a realitzar tota una sèrie d’activitats al
voltant de la novel·la: on i com vivien els cavallers durant l’edat mitjana, quin era el
codi de l’honor que movia els homes, quines parts tenia l’armadura d’un guerrer,
quines estratègies s’empraven en les batalles...

Solucions
1. Hi va amb motiu de les noces del rei d’Anglaterra i la infanta de França. / El duc de
Macedònia. / Tirant es declara a Carmesina valent-se d’un estratagema. Després
d’explicar-li que pateix per amor, li dóna un espill perquè puga contemplar la cara
d’aquella que li causa tan gran dolor. / Tirant solta un ramat d’egües en zel en el
campament enemic i espanta tots els cavalls, que fugen darrere les femelles. Tothom
corre amunt i avall en gran desordre i Tirant ho aprofita per a guanyar la batalla.
2. Tirant i Carmesina; Tirant; Carmesina; es declaren l'amor i l'Emperador demana que
es casen. / Tirant, el Gran Turc i el rei d'Egipte; Tirant va a Grècia per a alliberar l’Imperi
de la invasió dels enemics; dels moros, el Gran Turc i el rei d'Egipte. / Tirant; el duc està
gelós de tants èxits; gràcies a l’ajuda d’Hipòlit, que para el colp definitiu del duc de
Macedònia a Tirant.
3. Plantejament: presentació dels personatges i de la situació, escena 1 i 2. / Nus:
aparició dels conflictes, escenes de la 3 a la 13. / Desenllaç: resolució dels conflictes,
escenes de la 14 a la 17.
4. Princesa. / Cosí i amic del protagonista. / Frare filòsof i conseller del protagonista. /
Amic que salva Tirant de la mort. / Cavaller que només pensa a menjar. / Dama de
Carmesina. / Enemic de Tirant.
5. Sí. / Sí. / No. / No. / Sí. / Sí. / No.
6. Anar-se'n per no haver de dir i sentir paraules en honor seu.
7. b, e, f, h, j.
8. D'espai: és una mar calmosa que es desplega de banda a banda en forma d'un
immens llenç de tela blava; el llenç de mar absorbeix Tirant i els seus companys;
finalment arriben a Constantinoble, i són victorejats, de les finestres estant, pels
habitants de la ciutat, que els reben amb l'alegria de la festa i els llancen garlandes de
flors; el llenç de mar desapareix. / De personatges: apareix un cavaller enarborant un
estendard i gronxant-se sobre la mar al compàs de les ones; els quatre cavallers
despleguen també els seus estendards, i tots cinc componen figures harmonioses a
cavall de les ones que els porten rumb a Constantinoble; i els estendards es posen als
peus de l'Emperador, que ve acompanyat del seu seguici; Tirant s'inclina per besar la
mà de l'Emperador, però aquest s'alça; l'Emperador tracta de donar-li el bastó de la
capitania, però Tirant el rebutja; humilment; agre; la mirada del Duc és reptadora; el
seu to s'endolceix i es dirigeix a Tirant; Tirant agafa el bastó de la capitania i besa la mà
de l'Emperador; els nobles abandonen l'escena. / De temps: se succeeixen els dies, les
tonalitats de la llum en dies de tempesta i de bonança. / De llum i de so: una llum
d'albada creix per l'horitzó; el soroll de la mar inunda l'escena; sonen les trompetes
que anuncien el nomenament; i la llum decreix d'intensitat.
9. Resposta oberta. Suggeriment: comprovarem que les respostes dels alumnes són
correctes. D'espai: davant d'una de les tendes del campament turc, escena 9. / De
personatges: Tirant se'n va i Carmesina, un pèl confusa, escena 5. / De temps: a
continuació apareixen els cavallers de l'un i l'altre bàndol i s'entrecreuen en una lluita
coral, escena 14. / De llum i de so: el patge es dirigeix als dos costats de l'escena i
encén uns llums, la sala s'il·lumina amb una llum càlida, escena 3.
10. Resposta oberta. Suggeriment: valorarem que les indicacions del l'alumnat lliguen
amb l'escena en qüestió.

11. Escena 2: mar; escena 4: diverses cambres; escena 8: palau de l'emperador de
Constantinoble; escena 9: campament turc; escenes 12, 13: campament cristià; escena
14: camp de batalla; escena 17: palau de l'emperador de Constantinoble.
12. Resposta oberta.
13. El llenguatge de l'amor. / El llenguatge de la guerra. / El llenguatge de la cavalleria.
14. Resposta oberta. Suggeriment: valorarem que l'alumnat actualitze el llenguatge
d'una manera coherent.
15. V, V, F, F, V, F, F, V, F, V, V, V.
16. Tirant: principal. / Diafebus: principal, amic. / Vescomte de Branches: secundari,
amic. / Ermità: secundari, amic. / Pírimus: secundari, amic. / Duc de Macedònia:
principal, enemic. / Emperadriu: secundari, amic. / Carmesina: principal, amic. /
Plaerdemavida: principal, amic. / Duc de Pera: secundari, amic. / Senyor d'Agramunt:
secundari, amic. / Rei de Capadòcia: principal, enemic.
17. a) L’Emperador; b) Diafebus; c) Carmesina, Tirant, Carmesina, Tirant, Carmesina,
Tirant, Carmesina; d) Rei d’Egipte, e) Duc de Macedònia.
18. Batman, Hulk, Spiderman, Superman.
19. Resposta oberta.
20. Constantinoble,
Benvolgut rei d'Egipte,
Primer paràgraf: des de «Tot el món sap» fins a «Per tot açò accepte».
Segon paràgraf: des de «Promet per Déu» fins a «Actue a traïció».
Comiat: Atentament, Tirant lo Blanc.