Document 2 - Geoservei
Document 2 - Geoservei
Document 2 - Geoservei
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del<br />
territori<br />
4.1. Anàlisi del territori<br />
4.1.1. Usos del sòl i evolució<br />
Les taules següents detallen l’evolució dels usos del sòl per tot l’àmbit d’estudi i per<br />
municipis. Presenten la superfície existent pels diferents anys (1993 i 2002), el<br />
percentatge d’augment o disminució respecte l’any 1993, i la tendència de canvi<br />
observada en aquest període. Aquest càlcul s’ha elaborat a partir dels mapes dels usos<br />
del sòl elaborats pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, corresponents a aquests<br />
anys.<br />
Taula 4.1.1.<br />
Evolució dels usos del sòl (en ha) a l’àmbit d’estudi. Anys 1993 i 2002.<br />
Usos del sòl<br />
Espinelves Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
1993 2000 1993 2000 1993 2000 1993 2000<br />
Aigües continentals - - 4,9 7,7 181,2 130,1 0,3 0,5<br />
Boscos clars (no de<br />
ribera)<br />
0,2 - - 4,3 1,7 5,3 15,4 26,2<br />
Boscos de ribera 13,3 36,7 133,7 58,2 72,7 56,6 87,8 87,3<br />
Boscos densos (no<br />
de ribera)<br />
1.549,6 1.532,3 4.949,8 4.946,8 7.269,8 7.311,4 4.116,6 4.151,2<br />
Conreus 145,0 103,6 87,1 41,7 510,5 371,0 314,6 220,4<br />
Matollars 29,5 29,8 20,2 96,7 131,0 181,5 183,1 278,0<br />
Plantacions de<br />
plàtans/pollancres<br />
Prats, herbassars i<br />
roquissars<br />
Zones<br />
antropitzades<br />
- 0,8 - 8,5 3,5 16,6 - 9,1<br />
0,6 5,2 6,2 19,6 7,6 78,4 207,8 156,3<br />
5,7 35,7 12,3 30,5 145,7 171,3 148,4 144,8<br />
Total 1.743,9 1.743,9 5.214,1 5.214,1 8.323,7 8.322,2 5.073,9 5.073,8<br />
Font: Mapa d’usos del sòl. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.<br />
68 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Usos del sòl<br />
Àmbit d’estudi<br />
1993 2000<br />
Diferència<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 69<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
%<br />
Tendència<br />
respecte 1993<br />
Aigües continentals 186,4 138,4 -25,8 <br />
Boscos clars (no de ribera) 17,3 35,8 107,3 <br />
Boscos de ribera 307,4 238,7 -22,3 <br />
Boscos densos (no de ribera) 17.885,8 17.941,7 0,3 =<br />
Conreus 1.057,2 736,7 -30,3 <br />
Matollars 363,8 586,0 61,1 <br />
Plantacions de plàtans/pollancres 3,5 35,0 890,2 <br />
Prats, herbassars i roquissars 222,1 259,5 16,8 <br />
Zones antropitzades 312,0 382,3 22,5 <br />
Total 20.355,5 20.354,1 - =<br />
Font: Mapa d’usos del sòl. Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.<br />
Si tenim en compte la superfície en hectàrees i les repercussions en el territori,<br />
s’observen els següents canvis en els usos del sòl, malgrat que no es tracta de canvis<br />
notablement significatius excepte pel que fa als boscos i als conreus, tal i com s’observa<br />
en els gràfics següents:<br />
a) Han augmentat:<br />
1) Els boscos (no de ribera), en detriment de les zones de conreus, a Sant<br />
Hilari Sacalm i a Viladrau, mentre que a Osor s’ha mantingut.<br />
2) Els boscos de ribera a Espinelves.<br />
3) Els matollars, a Viladrau, Sant Hilari Sacalm i Osor.<br />
4) Les plantacions de plàtans i pollancres, augment que s’ha produït en els<br />
quatre municipis, destacant que l’any 1993 no existia aquesta pràctica a<br />
Viladrau, Espinelves i Osor.<br />
5) Els prats, herbassars i roquissars, canvi poc significatiu.<br />
6) Zones antropitzades o improductives artificials, canvi molt significatiu<br />
(entre 20 i 30 ha) a Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Osor. A Viladrau no es
) Han disminuït:<br />
produeix variació. Cal destacar en els municipis de Sant Hilari i Espinelves,<br />
que un percentatge important d’aquest augment és a causa de la<br />
construcció de l’Eix Transversal.<br />
1) Les aigües continentals, tot i que es tracta d’un canvi poc significatiu.<br />
2) Els boscos (no de ribera) a Espinelves i els boscos de ribera a Sant Hilari i<br />
a Osor.<br />
3) Els conreus, que han disminuït de forma molt acusada en els quatre<br />
municipis, substituïts per zones antropitzades i àrees boscoses.<br />
En les figures següents es mostra l’evolució dels usos del sòl de forma gràfica, tant en<br />
mapes territorials com en gràfics mostrant el percentatge d’ocupació de cada tipus de sòl<br />
per municipi. En la seva globalitat es pot observar com hi domina el sòl forestal,<br />
majoritàriament bosc dens (88 %).<br />
70 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.1.1.<br />
Mapes i percentatges d’usos del sòl d’Espinelves. Anys 1993 i 2000.<br />
Usos del sòl a Espinelves (any 1993)<br />
0,0%<br />
0,3%<br />
0,0%<br />
0,0%<br />
0,0%<br />
8,3%<br />
1,7%<br />
88,9%<br />
0,8%<br />
Usos del sòl a Espinelves (any 2000)<br />
0,3% 2,0%<br />
0,0%<br />
0,0%<br />
0,0%<br />
1,7%<br />
2,1%<br />
5,9%<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 71<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
87,9%<br />
Aigües cont.<br />
Boscos clars<br />
Boscos de ribera<br />
Boscos densos<br />
Conreus<br />
Matollars<br />
Plantacions<br />
Prats, herbassars i<br />
roquissars<br />
Zones<br />
antropitzades<br />
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions<br />
Forestals (CREAF), 1993/2000.
1,7%<br />
Figura 4.1.2.<br />
Mapes i percentatges d’usos del sòl d’Osor. Anys 1993 i 2000.<br />
Usos del sòl a Osor (any 1993)<br />
0,0%<br />
0,4%<br />
0,2%<br />
0,0%<br />
0,1% 0,1%<br />
94,9%<br />
2,6%<br />
Usos del sòl a Osor (any 2000)<br />
0,4% 0,6% 0,1%<br />
1,9%<br />
0,2%<br />
0,1%<br />
0,8%<br />
1,1%<br />
72 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
94,9%<br />
Aigües cont.<br />
Boscos clars<br />
Boscos de ribera<br />
Boscos densos<br />
Conreus<br />
Matollars<br />
Plantacions<br />
Prats, herbassars i<br />
roquissars<br />
Zones<br />
antropitzades<br />
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions<br />
Forestals (CREAF), 1993/2000.
Figura 4.1.3.<br />
Mapes i percentatges d’usos del sòl de Sant Hilari Sacalm. Anys 1993 i 2000.<br />
Usos del sòl a Sant Hilari Sacalm (any 1993)<br />
1,6%<br />
6,1%<br />
0,0% 0,1%<br />
1,7%<br />
2,2%<br />
87,3%<br />
0,0%<br />
0,9%<br />
Usos del sòl a Sant Hilari Sacalm (any 2000)<br />
0,9% 2,1%<br />
1,6%<br />
2,2%<br />
4,5%<br />
0,2%<br />
0,1%<br />
0,7%<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 73<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
87,9%<br />
Aigües cont.<br />
Boscos clars<br />
Boscos de ribera<br />
Boscos densos<br />
Conreus<br />
Matollars<br />
Plantacions<br />
Prats, herbassars i<br />
roquissars<br />
Zones<br />
antropitzades<br />
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions<br />
Forestals (CREAF), 1993/2000.
0,0%<br />
3,6%<br />
6,2%<br />
Figura 4.1.4.<br />
Mapes i percentatges d’usos del sòl de Viladrau. Anys 1993 i 2000.<br />
Usos del sòl a Viladrau (any 1993)<br />
4,1%<br />
2,9%<br />
0,0%<br />
0,3%<br />
1,7%<br />
81,1%<br />
5,5%<br />
4,3%<br />
Usos del sòl a Viladrau (any 2000)<br />
3,1%<br />
0,2%<br />
74 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
2,9%<br />
0,0%<br />
0,5%<br />
81,8%<br />
1,7%<br />
Aigües cont.<br />
Boscos clars<br />
Boscos de ribera<br />
Boscos densos<br />
Conreus<br />
Matollars<br />
Plantacions<br />
Prats, herbassars i<br />
roquissars<br />
Zones<br />
antropitzades<br />
Font: Elaboració pròpia a partir del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions<br />
Forestals (CREAF), 1993/2000.
4.1.2. Aspectes territorials i planejament directriu<br />
El planejament urbanístic es regeix pel principi de jerarquia normativa que informa i<br />
ordena les relacions entre els diferents instruments urbanístics de planejament i de gestió<br />
regulats per la legislació pertinent. Així, segons aquest principi els plans d’ordenació<br />
urbanística han d’ésser coherents amb les determinacions del pla territorial general i dels<br />
plans territorials parcials i sectorials i facilitar-ne l’acompliment.<br />
A continuació es detallen els plans de planejament urbanístic previstos en l’àmbit<br />
territorial que tenen una incidència sobre l’ordenació del territori i que fan referència<br />
directament o indirectament als municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i<br />
Viladrau.<br />
• Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), 1995.<br />
• Plans Territorials Parcials:<br />
o PTP de les Comarques Gironines<br />
o PTP de les Comarques Centrals<br />
• Plans Sectorials:<br />
o Pla de l’Energia 2006-2015<br />
o Pla d’Espais d’Interès Natural<br />
o Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya 2006-2026.<br />
a) El Pla Territorial General de Catalunya<br />
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a<br />
objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya, i d’orientar les<br />
accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat<br />
econòmica als espais idonis.<br />
El PTGC adscriu els municipis de l’àmbit d’estudi a l’àmbit territorial funcional (ATF) de<br />
les comarques gironines, on pertany la comarca de la Selva i a les comarques centrals,<br />
on pertany la comarca d’Osona.<br />
A nivell general, el PTGC es basa en el pla de carreteres per definir una xarxa viària en<br />
teranyina sobreposada al territori, i delimita com a sòl útil per urbanitzar aquell que té un<br />
pendent inferior al 20%, que representa cap al 50% del territori català.<br />
Els aspectes ambientals queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de<br />
concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l’escala local, o fins i tot<br />
comarcal.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 75<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines<br />
El Pla territorial parcial de les comarques gironines, actualment en elaboració, ha de<br />
definir els objectius d’equilibri dels seus àmbits, seguint les determinacions fixades per la<br />
Llei 23/83, de política territorial, i les directrius per als plans territorials parcials del Pla<br />
territorial general de Catalunya. El Pla territorial parcial passa per la correcta definició i<br />
delimitació prèvia d’aquelles àrees que pels seus valors naturals, paisatgístics o de<br />
connexió ecològica calgui preservar del desenvolupament urbanístic del territori.<br />
c) El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals<br />
El Programa de Planejament Territorial, adscrit a la Secretaria per a la Planificació<br />
Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ha elaborat<br />
l’Avantprojecte del Pla territorial parcial de les Comarques Centrals. En data de 7 d’abril<br />
de 2006 es va sotmetre a informació pública i actualment es troba pendent d’aprovació<br />
definitiva.<br />
El Pla desenvolupa la seva proposta espacial a partir dels tres sistemes adoptats: espais<br />
oberts, assentaments i infraestructures de mobilitat; en cada sistema atesa llur<br />
diferent naturalesa, les determinacions assoleixen un diferent abast.<br />
En el sistema d’espais oberts es distingeixen tres tipus bàsics de sòl segons el grau de<br />
protecció que el Pla els atorga vers les transformacions: el de protecció especial, amb<br />
valors intrínsecs que aconsellen el seu manteniment indefinit com a no urbanitzable i<br />
l’establiment de certes limitacions a les edificacions i els usos que la legislació urbanística<br />
admet en aquest règim de sòl; els de protecció territorial, amb valors, però de menys<br />
quantia i en els quals la localització o topografia aconsella, a més, restringir les<br />
actuacions d’implantació d’activitats o usos intensius només a casos excepcionals de<br />
comprovat valor estratègic, prèvia la tramitació dels instruments urbanístics adequats, i<br />
per últim, els de protecció preventiva, la resta de sòl actualment no urbanitzable sotmès a<br />
les limitacions pròpies d’aquest règim, dintre del qual el planejament urbanístic general<br />
podrà, en el seu moment, classificar aquelles àrees que hagin o puguin urbanitzar-se en<br />
desenvolupament dels plans municipals.<br />
En el sistema d’assentaments, el Pla assenyala estratègies per al desenvolupament<br />
dels nuclis i àrees urbanes existents en el territori. Les estratègies tipificades cobreixen<br />
una gradació que va des de promoure l’extensió d’aquelles àrees amb millors condicions<br />
fins a contenir l’àrea urbana en el seu actual perímetre, passant per opcions intermèdies<br />
d’extensió moderada, extensió només per necessitats internes o només operacions de<br />
compleció dels teixits perifèrics, les quals aniran acompanyades sovint d’actuacions de<br />
reforma interior.<br />
Pel que fa als sistemes d’infraestructures de mobilitat –carreteres i ferrocarrils–, entre<br />
els plans territorials parcials i els plans sectorials específics s’han d’establir relacions de<br />
coherència i complementarietat. Sense contradir o interferir les lògiques funcionals dels<br />
plans sectorials a escala de tot Catalunya, els plans territorials parcials han de centrar-se<br />
76 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
en el valor estructurant que les vies tenen per al seu àmbit espacial i en les exigències<br />
d’integració morfològica, la qual cosa aconsella adoptar una tipificació diferent a les<br />
pròpies dels plans sectorials que hauria de facilitar, a més, la incorporació a la proposta<br />
de les vies de funció paisatgística.<br />
Figura 4.1.5.<br />
Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures a Espinelves i<br />
Viladrau.<br />
Font: Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 77<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Segons la figura anterior, i en referència al Sistema d’Espais Oberts, aproximadament<br />
un 50 % del municipi d’Espinelves es proposa com a sòl de protecció especial i l’altre<br />
50% com a sòl de protecció preventiva. A Viladrau, aquesta proporció seria<br />
d’aproximadament el 75 % de protecció especial i el 25 % de protecció preventiva.<br />
En referència al Sistema d’Assentaments, es preveu una estratègia de creixement<br />
moderat al nucli de Viladrau i a Espinelves un creixement de reequilibri:<br />
- El creixement mitjà o moderat en aquelles àrees de petita o mitjana dimensió<br />
urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, per les<br />
seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcional<br />
a la seva realitat física com àrees urbanes.<br />
- Creixement de reequilibri en aquelles àrees i nuclis urbans de poca extensió,<br />
condicions de limitada connectivitat i/o poca disponibilitat de sòl amb aptitud per a<br />
ésser urbanitzat on el creixement ha d’adequar-se a les dinàmiques<br />
demogràfiques i econòmiques del municipi però no és aconsellable que es<br />
dimensioni per acollir creixements exògens.<br />
Al terme municipal de Viladrau no es preveu cap estratègia per les àrees especialitzades<br />
de Les Guilleries (residencial) i Mas Vidal (equipaments).<br />
Finalment, pel que fa al Sistema d’Infraestructures de Mobilitat, el pla preveu el<br />
condicionament de l’Eix Transversal.<br />
d) Pla de l’Energia 2006-2015<br />
Els objectius principals del Pla de l’Energia 2006-2015 són la millora de la consciència<br />
energètica de la població mitjançant el foment de l’estalvi i l’eficiència energètica, la<br />
promoció de les energies renovables, el desenvolupament de les infraestructures<br />
energètiques necessàries i el suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació<br />
tecnològica en l’àmbit energètic.<br />
La infraestructura energètica prevista pel Pla de l’Energia que afecta a l’àmbit d’estudi és<br />
la línia elèctrica d’alta tensió (400 kv) Sentmenat–Vic–Bescanó; infraestructura prevista<br />
per al període 2005-2007, malgrat que actualment encara no s’ha portat a terme el<br />
projecte executiu.<br />
e) El Pla d’Espais d’Interès Natural, Xarxa Natura 2000 i Parc Natural del<br />
Montseny<br />
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) aprovat mitjançant el Decret 328/1992 de 14 de<br />
desembre, és un instrument de planificació sectorial de desplegament del PTGC.<br />
78 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els objectius principals del PEIN són:<br />
- Establir una xarxa d’espais naturals àmplia i representativa de la riquesa<br />
paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya.<br />
- Delimitar i establir de les mesures necessàries per a la protecció bàsica<br />
d’aquests espais naturals.<br />
La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) preveu l’establiment per part dels estats<br />
membres d’una xarxa d’espais naturals amb l’objectiu de "contribuir a garantir la<br />
biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres<br />
en el territori europeu dels estats membres". Aquesta xarxa, que s’ha anomenat Natura<br />
2000, haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació<br />
favorable dels hàbitats i les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori<br />
de la Unió Europea (UE). La xarxa Natura 2000 inclou els hàbitats d’interès comunitari de<br />
més interès de Catalunya.<br />
Els espais inclosos en l’àmbit d’estudi són els següents:<br />
- Collsacabra o Sistema Transversal Català (Sant Hilari Sacalm)<br />
- Les Guilleries (Espinelves, Sant Hilari Sacalm, Osor)<br />
- Massís del Montseny (Viladrau)<br />
Cal afegir que el PEIN ha experimentat un creixement destacat de la seva superfície total<br />
i el seu número d'espais. Això s'ha produït per l'aprovació, al setembre de 2006, de la<br />
proposta catalana de la Xarxa Natura 2000. Tots els espais llavors designats com a<br />
Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i en virtut de la Llei 12/2006 de 27 de<br />
juliol de mesures en matèria de medi ambient, van passar automàticament a formar part<br />
del PEIN.<br />
Així doncs, tots els espais inclosos en Xarxa Natura 2000 de l’àmbit d’estudi s’han inclòs<br />
dins del PEIN.<br />
El Parc Natural del Montseny té un total de superfície protegida de 30.120 ha i és<br />
gestionat per l’àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’àrea de Medi<br />
Ambient de la Diputació de Girona. El Parc va ser declarat com a tal l’any 1987, i el<br />
primer Pla Especial es va aprovar l’any 1977 al sector barceloní, i l’any 1978 al sector<br />
gironí, substituït recentment per un nou Pla Especial aprovat inicialment amb data 17 de<br />
maig de 2007, publicat al DOGC número 4.885, pàgina 16.865.<br />
Es tracta d’una zona declarada l’any 1978 Reserva de la Biosfera per la UNESCO del<br />
programa MaB (Home i Biosfera).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 79<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Aquest Parc Natural afecta al municipi de Viladrau i la superfície protegida coincideix amb<br />
el PEIN i la Xarxa Natura 2000.<br />
El Pla Especial inclou un programa d’actuació que defineix els objectius operatius i el<br />
conjunt d’intervencions que cal dur a terme pel desplegament del Pla especial. Així<br />
mateix, estableix els programes de gestió, la seqüència d’etapes i els terminis en que han<br />
de ser desenvolupats. Les actuacions previstes en el Pla Especial que afecten<br />
específicament al municipi de Viladrau són les següents:<br />
- Manteniment i millora de la xarxa viària del Parc.<br />
- Promoció del transport públic col·lectiu: Implantació de la línia de transport Hostalets<br />
de Balenyà - Seva - Viladrau - Sant Marçal.<br />
L’objectiu del Pla especial que es formula s’emmarca en la tasca de protecció d’un espai<br />
natural de singular i d’especial valor paisatgístic i ambiental segons preveu tant la<br />
legislació urbanística com la legislació ambiental. Tanmateix, aquest Pla especial esdevé<br />
certament singular donat que inclou sòls de diversa i complexa naturalesa.<br />
En primer lloc, atenent la seva extensió, hi ha els terrenys classificats com a sòl no<br />
urbanitzable que abasten quasi la totalitat de l’àmbit del present Pla. Tanmateix, els<br />
terrenys situats dins del perímetre del Parc del Montseny, en la majoria dels municipis<br />
que conformen del seu àmbit territorial, estan qualificats com a sòl no urbanitzable<br />
protegit, segons els respectius planejaments municipals en vigor. Aquesta protecció<br />
addicional del sòl no urbanitzable els hi atorga el vigent Pla especial del Parc Natural del<br />
Montseny.<br />
En molts d’aquests municipis, a més, el planejament general urbanístic remet, per als<br />
terrenys situats dins l’àmbit del Parc, a les determinacions normatives del pla especial<br />
vigent. Per aquest tipus de sòl, el present Pla especial estableix les limitacions que han<br />
de respectar-se i les determinacions necessàries per a la protecció ambiental, la<br />
conservació i el desenvolupament de les àrees classificades com a sòl no urbanitzable<br />
dins de l’àmbit del Parc del Montseny, en concordança amb les determinacions<br />
contingudes en els plans territorials parcials i sectorials i en el planejament urbanístic<br />
municipal.<br />
En segon lloc hi ha els terrenys classificats com a sòl urbà i sòl urbanitzable, segons<br />
els instruments vigents de planejament urbanístic municipal, que es corresponen amb els<br />
nuclis urbans existents al seu interior i amb les reserves de sòl que alguns d’ells tenen<br />
per a futurs desenvolupaments. Per aquestes classes de sòl el Pla estableix<br />
determinacions de caràcter paisatgístic, d’obligatori compliment, amb la doble finalitat de<br />
millorar la seguretat en cas d’incendi forestal i de reduir el seu impacte afavorint una<br />
major integració dels nuclis urbans en el Parc. El Pla especial qualifica les àrees de sòl<br />
urbà i de sòl urbanitzable –delimitat i no delimitat— com a Zona subjecta a ordenació<br />
preexistent i en elles prevalen les determinacions relatives a la qualificació urbanística<br />
que els atorga el planejament urbanístic del municipi a que pertanyen. Això no obstant, el<br />
règim urbanístic del sòl urbanitzable no delimitat segons els planejaments urbanístics<br />
80 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
municipals s’haurà d’ajustar al del sòl no urbanitzable, mentre no es produeixi la seva<br />
transformació.<br />
Per últim, hi ha els sistemes urbanístics –siguin generals o locals— que es troben en<br />
sòl no urbanitzable, definits per cadascun dels planejaments urbanístics municipals en<br />
matèria de comunicacions, protecció, serveis tècnics i equipaments comunitaris. Aquest<br />
Pla especial respecta els sistemes previstos en els plans urbanístics municipals –siguin<br />
generals, parcials o especials— aprovats definitivament amb anterioritat a la data<br />
d’aprovació inicial del present Pla, executats, en procés d’execució o pendents<br />
d’execució. Serà el planejament urbanístic municipal el que defineixi les modificacions<br />
que, si fa al cas, calgui introduir respecte a aquests sistemes urbanístics.<br />
Altrament, el planejament urbanístic general d’alguns dels municipis del Parc del<br />
Montseny defineixen també un sistema hidrològic, amb l’objectiu d’establir un àmbit de<br />
protecció dels principals cursos fluvials del municipi. Pel que fa als sistemes hidrològics<br />
(definits pel planejament urbanístic) existents dins l’àmbit del Pla especial, els hi serà<br />
d’aplicació amb caràcter general, per tal d’unificar criteris de protecció i gestió dins de<br />
l’àmbit del Parc del Montseny— les determinacions de protecció ambiental que estableix<br />
el present Pla especial en el seu text normatiu.<br />
La taula següent detalla els espais inclosos en el PEIN, la Xarxa Natura 2000 i el Parc<br />
Natural del Montseny que es troben dins l’àmbit d’estudi.<br />
Taula 4.1.2.<br />
Superfícies de l’àmbit d’estudi classificades dins de figures de protecció (en ha).<br />
Figura de protecció Espinelves Osor<br />
PEIN / Xarxa Natura<br />
2000 / Parc Natural<br />
del Montseny<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau Total %<br />
166,9 3.839,7 3.422,8 2.784,3 10.213,7 50,2<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dades cartografia Departament Medi Ambient i Habitatge, 2006.<br />
f) El Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya<br />
La Secretaria per a la Mobilitat ha elaborat el projecte del Pla d’infraestructures de<br />
transport de Catalunya (PITC) amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa<br />
d’infraestructures ferroviàries i viàries necessàries per a Catalunya amb l’horitzó temporal<br />
de l’any 2026.<br />
El Pla d’infraestructures de transport de Catalunya (en endavant PITC) és el Pla<br />
Territorial Sectorial que defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 81<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
necessàries per a Catalunya, tant pel que fa al transport de viatgers com de mercaderies,<br />
en coherència amb les directrius del planejament territorial vigent i amb una visió<br />
sostenible de la mobilitat. El PITC té caràcter de Pla territorial sectorial, d’acord amb la<br />
Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de Pla específic als efectes d’allò<br />
que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.<br />
El PITC recull tota una sèrie d’actuacions en les xarxes viàries i ferroviària, de les quals,<br />
les que afecten a l’àmbit d’estudi són les següents:<br />
- Línia d’Alta Velocitat Eix Transversal ferroviari: línia destinada a trànsit mixt de<br />
passatgers i mercaderies i que ha d'unir les principals capitals de la Catalunya central,<br />
des de Lleida fins a Girona. Incorpora la connexió amb l’aeroport d’Alguaire.<br />
L'estimació pressupostària d'aquesta actuació és de 6.500 M €, incloent-hi la<br />
penetració cap al port de Barcelona.<br />
4.1.3. Estructura urbana<br />
a) Evolució històrica dels municipis<br />
La primera notícia històrica sobre Espinelves és de l'any 943, època en què hi havia una<br />
església i parròquia en funcionament, dedicada a Sant Vicenç, i segons sembla, es<br />
trobava en una vila o gran explotació rural anomenada Espinelves. La història<br />
d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves. Original del<br />
segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII. Els primitius termes<br />
parroquials estaven adscrits o assignats a un dels grans termes dels castells amb que es<br />
va repartir el país des del moment de la seva restauració pel comte Guifré el Pilós, a<br />
partir de 879. El terme d'Espinelves estava adscrit al territori del castell de Sant Llorenç i<br />
després, al de Meda. Durant molts segles Espinelves ha estat un terme eminentment<br />
rural, hi havia algunes comptades ases i sagrers entorn de l'església el segle XIII, però<br />
amb el despoblament del segle XIV el terme es tornà eminentment rural, només amb un<br />
cens d'una dotzena de famílies. A finals del segle XV Espinelves s'havia unit a Sant<br />
Sadurní d’Osormort i els dos llocs formaven una sola batllia. A principis del segle XIX es<br />
va fer la divisió provisional de Catalunya en províncies. Espinelves es veié directament<br />
afectada en aquest moment ja que es va incloure a la província de Girona, al partit judicial<br />
de Santa Coloma de Farners, trencant així la seva tradicional adscripció a la vegueria i<br />
després al corregiment de Vic. L'estancament de la població a la primera meitat del segle<br />
XX i la forta davallada dels últims anys es deuen a la manca de mitjans de vida que<br />
s’ofereix a la població, sobretot pel jovent.<br />
Sembla que el poblament d’Osor data del Neolític, ja que s’han trobat restes<br />
prehistòriques de destrals de pedra, sílex i ceràmiques d’aquesta època. Prop de la<br />
Codina, s'hi localitzaren restes arqueològiques, fragments de ceràmica de finals de l'Edat<br />
de Bronze o principis de la de Ferro, d'entre els anys 1200 i 650 aC. Del període romà,<br />
entre el Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romana i ruïnes d'un petit templet. La<br />
primera referència escrita la trobem l’any 860 quan apareix en un document el lloc Ausor<br />
82 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d'Amer. Sembla que, en aquesta zona, els<br />
àrabs no s'hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes.<br />
Aleshores, Osor formava part del comtat d'Osona. En el segle X es documenten Santa<br />
Creu d'Horta (902), la parròquia de Sant Pere d'Osor (917) i el Coll (949).<br />
En el segle XV es produí un fet extraordinari que trasbalsà la població: entre 1410 i 1430<br />
es produïren un seguit de terratrèmols que enrunaren cases de la vila, l'església, el pont i<br />
masos, cosa per la qual es va haver de reconstruir el terme com demostra la important<br />
presència de construccions posteriors –Can Roure, el Pont, la Torre de Recs... –. Els<br />
segles XVI i XVII foren de recuperació demogràfica malgrat el bandolerisme. Destacaren<br />
Perot Rocaguinarda, l'Escrivanet, Jaume Masferrer "Toca-son" i el mític Joan Sala<br />
"Serrallonga", fill de Viladrau. El segle XVIII i principis del XIX fou una època d'augment<br />
demogràfic, a 1782 la població era de 1.250 habitants i a 1855 de 1.777, el més alt de la<br />
història. Tot i això, el període es caracteritzà pels enfrontaments bèl·lics. Així, es va viure<br />
la Guerra de Successió amb moviment de tropes seguint ordres del jutge d'Hostalric o del<br />
veguer de Vic a favor de Carles d'Àustria i contra Felip d'Anjou. La població inicià un<br />
important retrocés per l'abandonament dels masos i el tancament de les mines, passant<br />
dels 1.183 habitants a 1950 a 649 el 1975.<br />
Socialment, els veïns d’Osor i de Sant Hilari Sacalm vivien bàsicament de les tasques<br />
forestals, destacant els carboners, els pipaires, els traginers, els bosquetans i, sobretot,<br />
els roders. Aquest últim es tracta d’un antic ofici bosquerol relacionat amb l’aprofitament<br />
forestal del bosc de bagues de castanyer. A Osor destacava també l’existència d’una<br />
empresa tèxtil a les Mines d’Osor i l’explotació minaire situada allà mateix, que,<br />
documentada des de 1821, va tancar a 1980 i es tracta d'una de les activitats més<br />
significativa durant molts anys.<br />
El poble de Sant Hilari Sacalm va anar-se formant a l’entorn de la seva església, que<br />
data de l’any 922 i pertany al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del<br />
castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Les altres parròquies del<br />
municipi daten de l’any 939 en el cas de Santa Margarida de Vallors, i de l’any 1101 la<br />
parròquia de Sant Martí de Querós. Encara que tradicionalment, el poble de Querós<br />
sempre va tenir pocs habitants, l’any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar<br />
les cases i les explotacions i el van acabar de despoblar, ja que els seus habitants van<br />
haver d’abandonar les seves cases i instal·lar-se en altres nuclis propers. Els dominis<br />
jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes,<br />
sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A<br />
la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera<br />
importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al<br />
poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del<br />
terme el que va suposar (i suposa encara) una de les grans activitats econòmiques de la<br />
vila.<br />
Els orígens de Viladrau són desconeguts, tot i que s’han establert tres hipòtesis diferents.<br />
La primera hipòtesi situa l'origen de Viladrau a l'època de la Reconquesta, amb la<br />
fundació de la capella de Santa Maria de Puigdot pels voltants del sot de Gèmena on<br />
resten ruïnes no estudiades. La segona proposa cercar l'origen en la gent fugitiva de Vic<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 83<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
que escapava de les amenaces de Felip V. La tercera hipòtesi ubica un antic poblat on hi<br />
havia el mas de Sant Martí Vell, situat als Bachs de l'Estrany. Cada cop però, es creu<br />
amb més fermesa que Viladrau sempre ha estat situat al mateix lloc. La parròquia de<br />
Sant Martí ja és esmentada l'any 898.<br />
b) El sistema urbà dels municipis<br />
Espinelves<br />
El poble d’Espinelves té com a agregats les Arenes, la Rovira d’Avall, els Veïnats de<br />
França, Masjoan i el de la creu Roja.<br />
El casc urbà d’Espinelves presenta tres assentaments diferenciats. Al centre del nucli i<br />
voltant l’església s’hi troba l’assentament tradicional i històricament consolidat, d’origen<br />
medieval i situat dalt d’un petit turó. A la part superior d’aquest nucli vell, caracteritzada<br />
per edificacions aïllades i de baixa densitat, s’hi ha anat desenvolupant un barri de<br />
construcció més moderna. Finalment, a la part baixa del casc antic i, a banda i banda de<br />
la carretera GI-544, s’hi localitza una zona industrial i una de residencial.<br />
La resta del terme municipal també inclou masies i masos disseminats, situats en algunes<br />
clarianes enmig de la marcada orografia de la zona.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Fotografia 4.1.1.<br />
Imatges del casc antic i de l’assentament modern d’Espinelves.<br />
84 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El nombre total d’habitatges al municipi d’Espinelves és de 104, un 65 % d’habitatges<br />
principals, 29 % de secundaris i 6 % de vacants (Institut d’Estadística de Catalunya,<br />
2001). D’aquests un 86 % es troben agregats al nucli principal i un 14 % disseminats<br />
(Instituto Nacional de Estadística, 2004).<br />
Com a elements singulars, Espinelves disposa de dues cases de turisme rural i un<br />
càmping, situat entre el nucli d’Espinelves i el Coll de Revell.<br />
Osor<br />
El municipi d’Osor inclou les entitats de població d’Osor, les Mines d’Osor, Sant Miquel de<br />
Ter i Santa Creu d’Horta.<br />
El nucli urbà d’Osor presenta dos tipus de creixement diferenciat. L’assentament<br />
tradicional d’origen medieval, desenvolupat al voltant de l’església i a banda i banda de la<br />
riera d’Osor és la part principal del nucli ja que és la que ocupa una extensió més gran.<br />
La segona tipologia d’assentament s’ha anat desenvolupant com a eixample, per la part<br />
nord del nucli medieval, amb edificacions aïllades. A diferència de la resta de nuclis<br />
urbans principals de l’àrea d’estudi, aquest eixample ocupa una superfície més reduïda<br />
que el nucli vell.<br />
Les Mines d’Osor és una entitat de població que es va crear com a conseqüència de<br />
l’existència d’una explotació minera i una fàbrica tèxtil. Es tracta d’una sèrie d’edificacions<br />
amb característiques pròpies d’una colònia industrial de principis de segle.<br />
Finalment, la resta d’entitats agregades a Osor, es componen de masos i masies<br />
tradicionals.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Fotografia 4.1.2.<br />
Imatge del nucli d’Osor.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 85<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El nombre total d’habitatges al municipi d’Osor és de 198, un 39 % d’habitatges<br />
principals, 31 % de secundaris i 30 % de vacants (Idescat, 2001). D’aquests un 86 % es<br />
troben agregats als nuclis principals i un 14 % disseminats pel territori del municipi (INE,<br />
2004).<br />
Com a elements singulars, es destaca el l Sobirà, un mas amb un elevat patrimoni històric<br />
i que actualment funciona com a restaurant. Tot i pertànyer al terme municipal d’Osor,<br />
l’accés es realitza des del terme municipal de Sant Hilari Sacalm. A Osor també s’hi<br />
troben 4 cases de turisme rural, 1 càmping i 1 casa de colònies.<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
El nucli urbà de Sant Hilari Sacalm consta de tres tipus d’assentaments diferenciats. En el<br />
sector nord-oest del nucli s’hi localitza el poble consolidat històricament, al voltant de<br />
l’església de Sant Hilari. Envoltant el nucli vell, però sobretot per la banda sud i oest, s’hi<br />
ha anat desenvolupant un eixample, de construcció més recent. L’últim sector, al sud del<br />
nucli urbà, el creixement ha estat bàsicament d’edificacions aïllades, creant-se així el<br />
barri del Serrat, en una zona amb pendents acusats.<br />
Aïllada del nucli urbà es localitza la urbanització de Cal Sastre, situada a l’extrem<br />
meridional del nucli urbà, al camí del Sobirà.<br />
A banda dels assentaments residencials, Sant Hilari disposa de dues zones industrials. el<br />
polígon industrial la Bòbila, a l’extrem oriental del nucli, i el polígon industrial Mas Garriga<br />
a l’extrem meridional del nucli, entre Sant Hilari i la urbanització de Cal Sastre.<br />
Finalment, als afores del nucli urbà del sector occidental, s’hi localitza la planta<br />
embotelladora de Font Vella.<br />
Fotografia 4.1.3.<br />
Imatge de la plaça central de Sant Hilari Sacalm.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
86 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El nombre total d’habitatges al municipi de Sant Hilari Sacalm és de 2.450, un 73%<br />
d’habitatges principals, 12% de secundaris i 15% de vacants (Idescat, 2001). D’aquests<br />
un 98,5 % es troben agregats als nuclis principals i un 1,5 % disseminats pel territori del<br />
municipi (INE, 2004).<br />
En tractar-se d’un municipi turístic gràcies a la proximitat del PEIN de les Guilleries,<br />
compta amb una destacada oferta hotelera i de restauració. En total disposa de 9 hotels i<br />
4 establiments de turisme rural.<br />
Viladrau<br />
El terme municipal de Viladrau té agregades les entitats de població de les Casiques, les<br />
Corts, les Paitides, les Guilleries, Viladrau i les Índies.<br />
El nucli urbà de Viladrau presenta una coexistència entre dos models d’implantació de<br />
població. D’una banda, l’assentament tradicional al voltant de l’església forma el casc<br />
antic del nucli, de superfície molt reduïda, mentre que al voltant d’aquest primer<br />
poblament, s’ha anat donant un creixement desordenat de cases aïllades ocupant una<br />
gran superfície de territori.<br />
Aquest creixement ha englobat dins del nucli urbà de Viladrau una agrupació tradicional<br />
de masos i masies que antigament es trobaven aïllades, com és el cas de les Paitides i<br />
les Índies.<br />
Al sector nord oest del terme municipal s’hi localitza la urbanització de les Guilleries. Es<br />
tracta d’un assentament recent, d’estructura desordenada i desmesurada, ocupant una<br />
gran proporció de terreny en relació al nombre de cases existent i que en aquests<br />
moments està en projecte una ordenació urbanística més coherent. La resta d’entitats de<br />
població són de característiques tradicionals, composades per masos i masies amb un<br />
espai en comú o molt properes entre elles.<br />
Fotografia 4.1.4.<br />
Imatges d’un carrer del casc antic i d’un barri del nucli de Viladrau.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 87<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Al sector sud-oest del nucli urbà de Viladrau, separat d’aquest per la carretera GI-520,<br />
s’hi localitza la zona industrial els Segalàs, formada per quatre naus o tallers i al nord<br />
l’antiga fàbrica tèxtil.<br />
L’extensió del municipi fa que hi abundin moltes masies, dues ermites i altres testimonis<br />
del passat, amb història. És el cas de la Sala, masia fortificada amb muralla de tanca i<br />
torre d'aspecte medieval. La construcció actual data dels segles XI i XVII i es tracta de la<br />
casa natal del popular bandoler del segle XVI anomenat Joan Sala, conegut amb el<br />
sobrenom de Serrallonga.<br />
A Viladrau hi ha un total de 783 habitatges, un 40% principals i un 60% secundaris<br />
(Idescat, 2001). D’aquests, un 95% de les vivendes es troben agregades al nucli de<br />
població i la resta són disseminats (INE, 2004).<br />
En tractar-se d’un municipi turístic gràcies a la proximitat del Parc Natural del Montseny,<br />
compta amb una destacada oferta hotelera i de restauració. En total disposa de 11<br />
restaurants, 4 hotels, 3 cases de colònies i 4 establiments de turisme rural. Com a<br />
element singular també cal destacar l’existència del Centre Cultural Europeu de la Natura<br />
de Viladrau, situat dins del nucli urbà.<br />
c) Perspectives d’evolució dels municipis<br />
El desenvolupament dels usos urbans dels municipis que formen part de l’àrea d’estudi<br />
està condicionat a nombrosos aspectes, els principals dels quals es resumeixen en<br />
aquest apartat.<br />
El condicionant més determinant comú en els quatre municipis és la complexa orografia,<br />
amb pendents pronunciats gràcies a la presència dels massissos muntanyosos com el<br />
Montseny i les Guilleries. Les escasses zones planeres existents, són les que s’han<br />
utilitzat pels assentaments urbans, i actualment ja es troben esgotades, de manera que<br />
s’ha anat ocupant els terrenys amb pendents, inadequats pel sòl urbà.<br />
Un altre aspecte limitant és l’accessibilitat als diversos assentaments. La construcció de<br />
l’Eix Transversal certament va significar un abans i un després per aquests municipis,<br />
però encara una gran part de masies i cases disseminades es troben inaccessibles per a<br />
ésser utilitzades com a primera residència. Aquest fet els restringeix a convertir-se en<br />
vivendes secundàries i oferta de turisme rural, fet que s’ha de considerar com un<br />
avantatge pels municipis, ja que assegura la protecció i la conservació de l’assentament<br />
tradicional.<br />
88 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.1.4. Anàlisi del planejament urbanístic municipal<br />
El Pla General d’Ordenació Urbanística és l’instrument d’ordenació integral del territori,<br />
mentre que les Normes subsidiàries es configuren com a alternativa als Plans generals<br />
d’ordenació urbana amb un contingut més reduït.<br />
El juny del 2002 va entrar en vigor la llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme amb<br />
l’objectiu de regular el planejament urbanístic en el territori de Catalunya. Aquesta llei ha<br />
estat modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, per al foment de l'habitatge<br />
assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local, i al gener del 2005 es va<br />
aprovar el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la<br />
Llei d'urbanisme.<br />
El Decret 287/2003, de 4 de novembre, aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de<br />
14 de març, d'urbanisme pel que fa al règim urbanístic del sòl, el planejament i la gestió<br />
urbanístics, els instruments de política de sòl i habitatge, la intervenció en l'ús del sòl i<br />
l'edificació i la protecció de la legalitat urbanística. El Reglament regula íntegrament les<br />
entitats urbanístiques col·laboradores, el seu règim d'organització específic, les seves<br />
funcions i atribucions, i els drets i deures dels membres.<br />
Aquest nou marc urbanístic legal, obliga a aquells municipis que vulguin modificar la seva<br />
figura de planejament a la realització d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).<br />
La taula a continuació es presenta les figures de planejament dels municipis de<br />
d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau:<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Municipi<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Taula 4.1.3.<br />
Figures de planejament dels municipis.<br />
Figura de<br />
Planejament<br />
Delimitació de Sòl<br />
Urbà<br />
Delimitació de Sòl<br />
Urbà<br />
Pla General<br />
d’Ordenació<br />
Data d’aprovació Data de publicació<br />
27/04/1983 03/06/0983<br />
30/05/1984 06/07/1981<br />
26/10/1994 16/12/1994<br />
Viladrau Normes Subsidiàries 17/12/1986 25/05/1987<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les<br />
Guilleries, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 89<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
a) Delimitació de sòl urbà d’Espinelves<br />
La Delimitació de Sòl Urbà d’Espinelves data de l’any 1986.<br />
Taula 4.1.4.<br />
Qualificació del sòl al municipi d’ Espinelves.<br />
Tipus de sòl Superfície (ha) %<br />
Urbà 19,6 1,11<br />
Urbanitzable 0 0,00<br />
No urbanitzable 1.745,4 98,88<br />
Total 1.765,0 100,00<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
Regulació del sòl urbà<br />
S’estableixen dins el mateix les següents zones:<br />
- A. Nucli vell.<br />
- B. Zona adjunta al nucli vell.<br />
- C. Industrial.<br />
- D. Serveis, equipaments o zona d’esbarjo.<br />
La zona industrial situada a cada banda de la carretera, a la part baixa del poble, ja es<br />
troba esgotada. En tractar-se d’una delimitació de sòl urbà no es regula el sòl no<br />
urbanitzable.<br />
90 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.1.6.<br />
Qualificació del sòl al municipi d’Espinelves.<br />
Font: Sistema d’Informació Urbanístic, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
b) Delimitació de Sòl Urbà d’Osor<br />
La Delimitació del sòl urbà d’Osor es va aprovar el 30 de maig de l’any 1984 amb una<br />
modificació puntual aprovada l’octubre de l’any 2000 referent als usos de la finca “Antiga<br />
Tèxtil Herdom”. Entre els anys 2001 i 2002 es van redactar unes Normes Subsidiàries pel<br />
municipi d’Osor, que no es van acabar de tramitar mai. Actualment s’han iniciat els<br />
treballs per a la redacció d’un Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM).<br />
Taula 4.1.5.<br />
Qualificació del sòl al municipi d’Osor.<br />
Tipus de sòl Superfície (ha) %<br />
Urbà 41,49 2,41<br />
Urbanitzable 19,98 1,16<br />
No urbanitzable 1659,31 96,43<br />
Total 1720,78 100,00<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 91<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Regulació i desenvolupament del POUM en sòl urbà<br />
El sòl urbà es qualifica de la següent forma:<br />
- Lliure privat protegit<br />
- Zona d’edificació tancada<br />
- Zona d’edificació oberta<br />
- Zona de ciutat jardí<br />
- Zona escolar<br />
- Zona esportiva<br />
- Zona d’aparcaments<br />
- Parc infantil<br />
Relació de llocs protegits pel seu valor natural<br />
- Font d’en Borrell i vores de la riera Noguerola (espai lliure protegit privat, sense<br />
possibilitat d’edificació).<br />
- Voreres de la riera d’Osor (espai lliure protegit privat).<br />
c) Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de Sant Hilari Sacalm<br />
El PGOU de Sant Hilari Sacalm es va aprovar l’any 1994.<br />
Taula 4.1.6.<br />
Qualificació del sòl al municipi de Sant Hilari Sacalm.<br />
Tipus de sòl Superfície (ha) %<br />
Urbà 126,0 1,5<br />
Urbanitzable 65,6 0,8<br />
No urbanitzable 8.164,4 97,7<br />
Total 8.356,0 100,0<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
92 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Regulació i desenvolupament en sòl urbà<br />
S’estableix en sòl urbà els següents sistemes:<br />
- Vials<br />
- Parc urbà<br />
- Equipament públic<br />
- Equipament privat<br />
- Serveis tècnics<br />
S’estableix en sòl urbà les següents zones:<br />
- Ordenació illes tancades (Antiga i tradicional, Antiga xalets, Eixample intensitat alta,<br />
Eixample amb tolerància industrial d’intensitat alta).<br />
- Ordenació oberta (Oberta intensitat alta, oberta intensitat mitjana, Oberta intensitat<br />
baixa).<br />
- Indústria (Indústria intensitat alta, Indústria intensitat baixa).<br />
- Protecció especial<br />
- Protecció amb conservació de l’edificació<br />
- Lliure privat<br />
- Remodelació<br />
El desenvolupament del Pla es realitzarà amb la delimitació en unitats d’actuació del sòl<br />
urbà i mitjançant l’execució d’aquestes. El PGOU contempla un total de 22 unitats<br />
d’actuació, de les quals només una ha estat aprovada i executada. Es tracta de la U.A.<br />
nº22 “Font Vella”, d’ús industrial d’explotació i del sector agroalimentari.<br />
Regulació del sòl urbanitzable<br />
El sòl urbanitzable es divideix en programat i no programat.<br />
En sòl urbanitzable programat, s’estableix la següent classificació:<br />
- Sistemes: Vials, Parc urbà, equipament públic, equipament privat.<br />
- Zones: Les assenyalades pel Pla Parcial.<br />
En sòl urbanitzable no programat, s’estableix la següent classificació:<br />
- Zones: Les desenvolupades d’acord amb el PAU.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 93<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El PGOU preveu sis sectors de sòl urbanitzable programat i un sector urbanitzable no<br />
programat, les característiques dels quals es recullen en la taula següent.<br />
Taula 4.1.7.<br />
Plans Parcials de desenvolupament del PGOU de Sant Hilari Sacalm.<br />
Nom Sector Objectius Superfície (ha) Nº d’habitatges<br />
Cal Sastre<br />
Font d’Or<br />
La Bòbila<br />
Sant Jordi<br />
Entrada Sud<br />
Industrial<br />
Nord-est<br />
Font Picant<br />
Redacció d’un<br />
nou Pla Parcial<br />
Sector<br />
discontinu. Ús<br />
industrial. Cal<br />
redactar un Pla<br />
Parcial<br />
Ús industrial. Cal<br />
redactar un Pla<br />
Parcial.<br />
Ús residencial<br />
prioritari.<br />
Ús residencial<br />
prioritari.<br />
Indústria petita i<br />
mitjana categoria<br />
Prioritari<br />
industrial<br />
Font: Pla General d’Ordenació Urbana de Sant Hilari Sacalm, 2007.<br />
Densitat<br />
(nº hab / ha de<br />
sòl brut)<br />
36 184 5,10<br />
3,79 - -<br />
4,35 - -<br />
- - 20<br />
- - 15<br />
- - -<br />
- - -<br />
94 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Font: Consell Comarcal de la Selva<br />
Regulació del sòl no urbanitzable<br />
Figura 4.1.7.<br />
Qualificació del sòl a Sant Hilari Sacalm.<br />
Dins del sòl no urbanitzable, s’estableix la següent classificació:<br />
- Sistemes: Vials, Parc Natural, Serveis Tècnics.<br />
- Zones: Protecció bosc, Protecció cultural.<br />
Les condicions específiques d’edificació en àrees a protegir són les següents:<br />
- Pantà de Susqueda (només permeses instal·lacions a realitzar per l’administració amb<br />
fins o per motius ecològics).<br />
- Bosc sobre la Font Vella (prohibició total de construir).<br />
- Entorns de les Masies (Pla especial de Protecció)<br />
- Castell de Montsolís (Només s’admeten actuacions de rehabilitació i restauració).<br />
Dins del sòl no urbanitzable, el PGOU descriu dues zones de règim específic:<br />
1. Zona “Els Cortals”: es declara com a ús esportiu l’àrea delimitada “Els Cortals”.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 95<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
2. Àrea d’Ordenació Especial nº1 “Camp de Tir”. Els usos admesos són l’hoteler i<br />
l’esportiu.<br />
d) Normes Subsidiàries de Viladrau<br />
Les Normes Subsidiàries de Viladrau daten de l’any 1986, i s’han realitzat 9 modificacions<br />
els anys 1990, 1992, 1993, 1997, 1999, 2003, 2004 i 2005.<br />
La classificació del sòl diferencia el règim jurídic d’aquest en urbà, urbanitzable o apte per<br />
a la urbanització i no urbanitzable.<br />
Taula 4.1.8.<br />
Qualificació del sòl al municipi de Viladrau.<br />
Tipus de sòl Superfície (ha) %<br />
Urbà 98,6 1,9<br />
Urbanitzable 71,4 1,4<br />
No urbanitzable 4.891,0 96,7<br />
Total 5.061,0 100,0<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
La qualificació urbanística del sòl, el distingeix entre sistemes i zones.<br />
• Sistema d’espais viaris<br />
• Sistema d’espais lliures<br />
• Sistema d’equipaments públics<br />
• Sistema d’infraestructures tècniques<br />
• Sistema de cursos d’aigua: comprèn els cursos d’aigua, les fonts i els espais<br />
riberencs objecte d’especial protecció. Aquests terrenys no poden ser edificats ni<br />
dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de llurs condicions actuals.<br />
Regulació i desenvolupament del sòl urbà<br />
Les NS estableixen els següents tipus d’ordenació:<br />
- De formació històrica.<br />
96 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- Zona 1. Nucli històric església de Sant Martí. Densitat màxima admissible: 133<br />
habitatges / ha.<br />
- Zona 2. Creixement Històric de Viladrau. Densitat màxima admissible: 2<br />
habitatges/parcel·la.<br />
- Zona 3. Jardins Privats.<br />
- D’edificació en filera<br />
- Zona 4. Fronts de cases arrenglerades. Façana mínima de les parcel·les: 5<br />
metres.<br />
- Zona 5. Fronts de cases separades. Façana mínima de les parcel·les: 5 metres.<br />
Densitat màxima admissible: 83 habitatges / ha<br />
- D’edificació aïllada<br />
- Zona 6. Residencial unifamiliar. Es distingeixen 6 subzones, que van entre una<br />
superfície mínima de parcel·la de 300 m 2 fins a 3.000 m 2 . La densitat màxima<br />
admissible s’estableix entre 39 hab/ha i 4 hab/ha, amb un màxim d’1 habitatge per<br />
parcel.la.<br />
- Zona 7. Residencial plurifamiliar. Es distingeixen 3 subzones, que van entre una<br />
superfície mínima de parcel·la de 600 m 2 fins a 1.500 m 2 . La densitat màxima<br />
admissible s’estableix entre 83 hab/ha i 20 hab/ha, amb un màxim d’1 habitatge<br />
per parcel·la.<br />
- Zona 8. Equipaments privats.<br />
- Zona 9. Industrial. Àrea urbana al nord del nucli històric, al final del passeig de les<br />
Guilleries.<br />
En sòl urbà s’admeten tots els usos excepte les indústries que poden originar molèsties<br />
als habitatges contigus, que només s’admetran en el sòl urbà exclusivament industrial. Sí<br />
destacar la U.A.17 ”Zona Industrial” ubicada al final del carrer Pirineus en que es manté<br />
l’objectiu de consolidar com industrial la banda nord del carrer, donant alternativa al<br />
desenvolupament residencial.<br />
El desplegament de les Normes Subsidiàries preveu elaborar Plans Parcials, Plans<br />
Especials i Estudis de Detall. La informació dels Plans previstos a desenvolupar es recull<br />
en la taula següent:<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 97<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Nom Sector Objectius<br />
Pla Especial<br />
de Millora<br />
Urbana<br />
“Avinguda<br />
Montseny”<br />
Pla Especial<br />
de Millora<br />
Urbana<br />
Puigtorrat<br />
Taula 4.1.9.<br />
Plans Especials de desenvolupament de les NS de Viladrau.<br />
Obertura i<br />
urbanització<br />
del carrer<br />
Montseny<br />
Ordenació<br />
del barri antic<br />
Font: Normes Subsidiàries de Viladrau, 2007.<br />
Superfície<br />
(ha)<br />
Nº<br />
d’habitatges<br />
Densitat<br />
(nº hab / ha<br />
de sòl brut)<br />
3,89 47 12<br />
Estat<br />
desenvolupament<br />
Aprovat<br />
definitivament<br />
(1999) i executat<br />
0,78 35 45 No desenvolupat<br />
Pel que fa a les unitats d’actuació, les NS tenen previst desenvolupar-ne un total de 31,<br />
entre les quals un 52% disposen del projecte de reparcel·lació, un 3% del projecte<br />
d’urbanització i la resta ja s’han desenvolupat, malgrat que només una d’aquestes s’ha<br />
arribat a executar (UA2). Aquestes UA preveuen un total de 116 habitatges, amb una<br />
densitat màxima mitja de 10 hab/ha.<br />
Les UA delimitades en sòl no urbanitzable fan referència als límits d’ordenació dels<br />
veïnats rurals inclosos en aquesta tipologia de sòl, dels quals no es podrà aprovar un<br />
possible projecte de parcel·lació sense prèviament aprovar el Pla especial de Millora<br />
Rural o l’Estudi de Detall amb les determinacions establertes en les NS.<br />
98 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Font: Normes Subsidiàries de Viladrau.<br />
Figura 4.1.8.<br />
Classificació del sòl al nucli de Viladrau.<br />
Pel què fa a la urbanització de les Guilleries, la superfície total del sòl urbà és de 26 ha,<br />
amb un 36,11% d’espais lliure i un 63,9% de l’aprofitament urbanístic privat.<br />
Regulació del sòl urbanitzable<br />
Aquest sòl es desenvolupa mitjançant 5 Plans Parcials, que es recullen en la taula<br />
següent.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 99<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Nom<br />
Sector<br />
S.Uble 1<br />
“Les<br />
Guilleries”<br />
S. Uble 2<br />
“Pla de<br />
Montfalcó”<br />
S. Uble 3<br />
“Sot de Can<br />
Jan”<br />
S Uble 4<br />
“Passeig de<br />
les<br />
Farigoles”<br />
S. Uble 5<br />
“Passeig<br />
dels<br />
castanyers”<br />
Taula 4.1.10.<br />
Plans Especials de desenvolupament de les NS de Viladrau.<br />
Objectius<br />
Banda de ponent<br />
de la urbanització<br />
existent<br />
Desenvolupament<br />
definitiu del sector<br />
Desenvolupament<br />
d’un sector<br />
residencial<br />
Desenvolupament<br />
i acabament<br />
definitiu<br />
Desenvolupament<br />
definitiu d’aquest<br />
sector<br />
Font: Normes Subsidiàries de Viladrau, 2007.<br />
Regulació del sòl no urbanitzable<br />
Superfície<br />
(ha)<br />
24,01<br />
Nº<br />
d’habitatges<br />
158<br />
habitatges<br />
40 cambres<br />
hoteleres<br />
Densitat<br />
(nº hab /<br />
ha de sòl<br />
brut)<br />
Estat<br />
desenvolupament<br />
6,6 No desenvolupat<br />
6,77 41 6 No desenvolupat<br />
3,50 24 7 No desenvolupat<br />
2,45 15 6<br />
El sòl no urbanitzable es divideix en les següents zones:<br />
- De protecció del sistema general viari<br />
- De protecció dels cursos d’aigua, fonts i vegetal de ribera<br />
- De reserva natural qualificada del Parc del Montseny<br />
- De reserva natural del Parc del Montseny<br />
- D’influència del Parc del Montseny<br />
- De protecció forestal<br />
- De protecció de conjunts i edificis arquitectònics<br />
- D’infraestructures tècniques<br />
PP aprovat l’any<br />
1998.<br />
5,11 39 6 No desenvolupat<br />
100 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- Rústec de caràcter general<br />
- D’ordenació de veïnats rurals (les Paitides, les Índies, les Casiques, les Corts, Mas<br />
Miquel).<br />
Totes aquelles activitats que es puguin emplaçar en sòl no urbanitzable es determinaran<br />
mitjançant un Pla Especial.<br />
4.1.5. Perspectives futures del planejament urbanístic i valoració<br />
Segons els objectius ambientals fixats en l’àmbit internacional, europeu, estatal,<br />
autonòmic i local i els principis per al desenvolupament urbanístic sostenible,<br />
s’estableixen uns objectius ambientals mínims per l’àmbit d’estudi.<br />
D’entrada però, cal destacar que donada l’antiguitat de les diverses normatives<br />
urbanístiques, en cap cas es compleix allò especificat en la Llei d’Urbanisme Llei 2/2002,<br />
de 14 de març. Aquesta Llei es pronuncia clarament a favor d’un desenvolupament<br />
urbanístic sostenible, sobre la base de la utilització racional del territori, per a<br />
compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics necessaris amb la cohesió social,<br />
el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de les generacions presents i futures. Així<br />
doncs, els planejaments urbanístics dels municipis de l’àmbit d’estudi no s’han redactat<br />
seguint aquests paràmetres. De fet, als municipis d’Espinelves i Osor, en disposar de la<br />
figura de planejament més simple (Delimitació de sòl urbà), no es compleixen cap dels<br />
objectius ambientals mínims seguidament exposats.<br />
1. Apostar per un model d’urbanització compacte i contigu al nucli urbà<br />
Aquest fet implica prioritzar la compactació i optimització del sòl urbà existent enfront a la<br />
ocupació de nous sòls per al creixement.<br />
En el cas de Viladrau, el desenvolupament i les previsions urbanístiques segueixen les<br />
premisses contràries, ja que la major part de la superfície urbana existent com la prevista<br />
corresponen a habitatge unifamiliar aïllat de molt baixa densitat. A més a més, el<br />
creixement experimentat ha estat de forma desordenada, sense tenir en compte criteris<br />
d’orografia o de preservació d’elements d’interès natural. En aquests aspectes negatius<br />
s’hi ha d’afegir la urbanització de les Guilleries, desenvolupament urbà aïllat del nucli<br />
principal.<br />
En el cas de Sant Hilari, el creixement ha estat a la inversa de Viladrau, ja que s’ha anat<br />
seguint un creixement minimitzant el consum del sòl i localitzant els nou sectors de<br />
manera contigua al nucli existent. Tot i això, es localitzen dues excepcions que no han<br />
seguit aquesta tendència: els barris del Serrat i Vilaret nou, amb edificació aïllada de<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 101<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
aixa densitat (només 5 habitatges/ha), i el cas més negatiu, la urbanització de Cal<br />
Sastre, creixement aïllat del nucli urbà principal.<br />
El municipi d’Espinelves ha seguit una tendència semblant al cas de Viladrau, un<br />
creixement desordenat, de baixa densitat, al voltant del nucli històricament consolidat. No<br />
obstant això, el creixement ha estat menor que el de Viladrau i, per tant, l’ocupació poc<br />
sostenible de sòl urbà ha estat menor.<br />
El nucli d’Osor és l’excepció a la resta de municipis de l’àmbit d’estudi, ja que ha<br />
experimentat un creixement mínim respecte el nucli històricament consolidat.<br />
2. Protecció de les àrees i elements naturals d’interès i conservació de la<br />
biodiversitat en el conjunt del territori<br />
Viladrau contempla una gran part del sòl no urbanitzable qualificat com a zones de<br />
protecció pels seus valors naturals i ecològics, de les 10 zones proposades, 6 estableixen<br />
algun tipus de protecció. No obstant això, les NS no contemplen mesures per a la<br />
conservació de la biodiversitat.<br />
El PGOU de Sant Hilari també classifica la major part del sòl no urbanitzable com a<br />
protecció, dins la classificació del Sistema “Parc Natural” i la Zona “Protecció Bosc”. Així<br />
mateix, defineix tres zones amb prohibició absoluta de construir: el pantà de Susqueda, el<br />
bosc sobre la Font Vella i els entorns de les masies. A banda d’això, el PGOU determina<br />
que es farà especial atenció a concedir llicència per a explotacions de tipus industrial, tant<br />
d’embotellament d’aigua com de desforestació, i es prohibeix expressament la instal·lació<br />
de pedreres, plantes d’àrids, mines superficials i tot tipus d’activitat extractiva, excepte<br />
d’aigua. A més a més, en les llicències municipals que afectin a elements naturals del<br />
municipi es tindrà en compte tota la legislació vigent per a protegir-los.<br />
A Espinelves i Osor, la Delimitació de Sòl Urbà no fa referència al sòl no urbanitzable, tot i<br />
que a Osor s’estableix una protecció sobre les ribes de la riera d’Osor i la riera Noguerola<br />
en zona urbana.<br />
3. Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial i especialment dels<br />
principals eixos connectors entre els espais naturals d’interès<br />
Les Normes Subsidiàries de Viladrau classifiquen com a sistema els cursos d’aigua, fet<br />
que garanteix la conservació d’uns importants eixos connectors que són crucials per al<br />
manteniment de la connectivitat entre els espais naturals. Per altra banda, proposen<br />
noves àrees de creixement desvinculades del nucli urbà principal, com és la zona de<br />
ponent de la urbanització de les Guilleries, fet que contribueix de forma negativa en la<br />
permeabilitat ecològica.<br />
102 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
A Sant Hilari Sacalm, també existeixen dues àrees de creixement desvinculades del nucli<br />
urbà principal: la urbanització de Cal Sastre i el polígon industrial Mas Garriga, que poden<br />
suposar elements negatius o disruptors de la connectivitat. De la mateixa manera que a<br />
Viladrau, la urbanització no està totalment consolidada i, per tant, encara hi ha previsió de<br />
creixement.<br />
A diferència de Viladrau, Sant Hilari Sacalm no classifica dins de la categoria Sistema els<br />
cursos fluvials, de manera que un dels punts claus que garanteixen la connectivitat no es<br />
troben adequadament protegits.<br />
A Espinelves no es fa referència a la protecció de cursos fluvials, mentre que a Osor es<br />
protegeixen les riberes de les rieres d’Osor i Noguerola en zona urbana.<br />
4. Considerar la presència de riscs ambientals en l’ordenació urbanística<br />
Cal considerar especialment el risc d’inundació, erosió i transport de mercaderies<br />
perilloses.<br />
Les Normes Subsidiàries de Viladrau no contemplen cap d’aquests riscos, tot i que molts<br />
dels creixements previstos s’han dibuixat en zones on el pendent és realment acusat, fins<br />
i tot major del 20 %.<br />
El PGOU a Sant Hilari contempla en un apartat final d’altres determinacions, s’especifica<br />
que com a mesures per a la protecció del medi ambient, serà d’obligat compliment en tot<br />
el terme municipal, allò assenyalat en el Reglament d’Activitats Molestes, Insalubres,<br />
Nocives i Perilloses, i en particular allò referent a emissió de fums, abocament a rieres,<br />
explotació d’aigües i fonts, etc.<br />
La normativa d’Espinelves i d’Osor no contempla cap mesura per a prevenir possibles<br />
riscos ambientals.<br />
5. Mantenir i millorar la qualitat de les aigües<br />
Les Normes Subsidiàries de Viladrau garanteixen el manteniment de les aigües<br />
superficials, ja que tots els cursos fluvials s’han classificat com a sistema i, per tant, es<br />
protegeix la vegetació de ribera que exerceix una funció de depuració natural de les<br />
aigües i facilita la seva infiltració.<br />
Pel que fa a les aigües subterrànies, en cap cas existeix una problemàtica en aquest<br />
sentit, pel fet que la ramaderia és una activitat minoritària.<br />
A Sant Hilari Sacalm, la normativa no protegeix els cursos fluvials classificant-los com a<br />
sistema, però sí que es protegeixen elements concrets com la reserva natural del pantà<br />
de Susqueda i especifica que en les llicències municipals que els afectin es tindrà en<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 103<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
compte tota la legislació vigent per protegir-lo, així com les fonts i brolladors. També<br />
puntualitza que es farà especial atenció a concedir llicència per a explotacions de tipus<br />
industrial, com les activitats d’embotellament d’aigua.<br />
A Osor es protegeixen les ribes de la riera d’Osor i la riera de Noguerola en tramat urbà,<br />
però en sòl no urbanitzable no s’estableix cap tipus de protecció.<br />
A Espinelves tampoc es fa esment a la protecció de cap massa ni curs fluvial.<br />
6. Consum responsable dels recursos naturals<br />
Aquest objectiu inclou el consum responsable de l’aigua i el foment de la construcció<br />
sostenible. En cap cas no s’inclouen aquests objectius en el planejament dels diversos<br />
municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
A més a més, caldria que les diverses normatives de planejament fessin especial esment<br />
i establissin una sèrie de directrius per l’explotació de l’aigua per part de les plantes<br />
d’embotellament d’aigua, activitat comuna en els municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
7. Apostar per una mobilitat més sostenible i al servei de les persones<br />
En cap cas no s’inclouen millores en relació a la mobilitat en el planejament dels diversos<br />
municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
8. Gestió sostenible dels residus<br />
En cap cas no s’inclouen millores en relació a la gestió sostenible dels residus en el<br />
planejament dels diversos municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
4.1.6. Qualitat de l’espai urbà<br />
En general, els nuclis històrics dels municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i<br />
Viladrau estan molt ben conservats i disposen d’una qualitat urbana notable, en relació a<br />
l’asfaltat o enrajolat dels carrers, presència i estat de les voreres (la majoria de carrers<br />
són a un sol nivell), presència i estat del mobiliari urbà (bancs i papereres) i cablejat aeri.<br />
Pel que fa als eixamples, la qualitat de l’espai urbà esdevé molt millorable. L’estat del<br />
ferm en alguns carrers és regular, i en alguns casos com el de Viladrau, la majoria de<br />
carrers es troben encara sense asfaltar. Les voreres són inexistents, o en el cas que es<br />
presentin, no es troben enrajolades, l’amplada resulta insuficient o s’hi localitzen objectes<br />
que actuen com a obstacles com poden ser fanals o arbrat.<br />
104 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.1.7. Patrimoni cultural, arquitectònic i natural<br />
Els quatre municipis presenten un ric patrimoni històric composat per edificis singulars,<br />
masos i masies tradicionals, castells, fonts, etc. No obstant això, la única normativa de<br />
planejament que incorpora una protecció específica del patrimoni cultural, arquitectònic i<br />
natural és la corresponent al municipi d’Osor. La Delimitació del Sòl Urbà d’Osor<br />
protegeix els següents elements:<br />
- Església Parroquial Sant Pere d’Osor<br />
- Rectoria Parroquial<br />
- Torre de defensa cantó Església<br />
- Tres cases situades al barri del Verger<br />
- Una casa situada a la plaça de la vila<br />
- Una casa gòtica situada a l’entrada del pont antic sobre la riera d’Osor<br />
- Conjunt de cases situades sobre la riera d’Osor i carrer de França<br />
- L’església de Nostra Senyora del Coll<br />
- L’església de Santa Creu d’Horta<br />
- L’església de Sant Miquel de Maifrè<br />
- Capelles de la Mare de Déu del Part<br />
- Capella de Sant Gregori<br />
- Els masos de Sarsenedes, Subirà i Ripoll<br />
4.1.8. Xarxa de camins rurals i accessibilitat al medi natural i rural<br />
Els municipis de l’àmbit d’estudi compten amb una extensa xarxa de camins, d’accés al<br />
medi natural i rural, i en alguns casos que s’utilitzen de vials secundaris de connexió entre<br />
veïnats o nuclis urbans. De manera jeràrquica s’estructuren en:<br />
- Camins rurals. Es tracta de vials, generalment no asfaltats. Alguns d’ells s’han<br />
arranjat amb tot-ú, grava, subproductes de materials de la construcció i en<br />
alguns casos s’han asfaltat. La seva amplada varia entre 4-5 metres i fins a<br />
amplades de 2 metres o fins i tot inferiors. En l’apartat 4.4 s’indica en<br />
cadascun dels municipis les actuacions que s’han fet en la xarxa de camins<br />
rurals.<br />
- Camins i corriols. Es tracta de vies no aptes per ser transitades amb cotxes,<br />
solament en moto, a peu, en bicicleta i/o a cavall. Acaben de completar la<br />
xarxa de camins que formen les altres categories.<br />
En l’àmbit d’estudi es localitza un total de 764 quilòmetres de camins.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 105<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.1.9.<br />
Xarxa de camins a l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
El Consell Comarcal d’Osona, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, ha<br />
redactat el Pla de camins d’interès comarcal. Els objectius de la redacció d’aquest Pla<br />
són establir una xarxa de camins públics aptes pel trànsit rodat, així com tenir una eina de<br />
treball que permeti encaminar les actuacions d’una forma molt clara, tant pels propis<br />
ajuntaments com pel Consell Comarcal. En aquest inventari, només hi ha un camí de<br />
l’àmbit d’estudi que s’hi hagi inclòs. Es tracta del camí del Veïnat de França al municipi<br />
d’Espinelves, que va del nucli urbà al límit comarcal (carretera BV-5201/GI-541) que<br />
travessa el terme municipal de nord a sud, i que té una longitud total de 3,6 km.<br />
Des del Consell Comarcal de la Selva també s’ha realitzat un inventari de camins, alhora<br />
que s’ha establert una xarxa de camins turístics, tant per a senderisme com per a BTT:<br />
- Camins de l’aigua<br />
- Rutes BTT<br />
- Senders de Gran Recorregut: GR 83 camí del nord i GR 178 Serrallonga.<br />
106 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.1.10.<br />
Xarxa de camins turístics a l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Consell Comarcal de la Selva, 2007.<br />
L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, ha realitzat diverses actuacions per tal de millorar,<br />
mantenir i potenciar la xarxa de camins del municipi, amb l’objectiu principal d’arribar a<br />
aconseguir que Sant Hilari Sacalm sigui un poble on el turisme familiar interessat amb la<br />
natura i la cultura sigui una font més de desenvolupament econòmic i que faci créixer el<br />
poble d’una manera més sostenible:<br />
- Pla de Restauració de senyalització de camins forestals, ruta de Sant Miquel i<br />
pla de millora de senyalització de les rutes de Bosc i Aigua (entre la tardor del<br />
2003 i la primavera del 2004).<br />
- Rutes de Bosc i de Patrimoni, senyalització i difusió d’aquestes rutes.<br />
- Rutes de Bosc i Aigua, senyalització i difusió d’aquestes rutes.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 107<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Font: Museu Guilleries Sant Hilari Sacalm.<br />
Figura 4.1.11.<br />
Rutes des de Sant Hilari Sacalm.<br />
Per últim a Viladrau, es troba marcada la ruta del Meridià Verd: Puig L’agulla · Turó de<br />
l’Enclusa · Molí Espatllat · (Sobrevia) · (Matagalls Xic) · Les Guilleries · Puig de<br />
Fàbregues · Coll Sa Sitges · Viladrau · Sant Segimon · Coll Formic.<br />
A més està previst marcar 7 itineraris més:<br />
- Camí dels Ponts Perduts<br />
- El Camí (al seu pas pel Montseny)<br />
108 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- Viladrau – St. Segimon<br />
- Coll de Borderiol – Matagalls – St. Segimon<br />
- Camí del Castanyer<br />
- Camí de les Fonts<br />
- Camí de Viladrau a Coll de Borderiol<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 109<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.2. Biodiversitat i paisatge<br />
4.2.1. Comunitats naturals i diversitat biològica<br />
a) Formacions vegetals<br />
L’àmbit d’estudi engloba una part del massís del Montseny i de les Guilleries, i presenta<br />
tres regions biogeogràfiques. En els vessants solells dels massissos s’hi localitza<br />
vegetació pròpia de la regió mediterrània, amb l’alzinar de muntanya com a comunitat<br />
dominant, mentre que en els punts més alts i obacs la vegetació correspon a la regió<br />
euro-siberiana, dominant les comunitats de castanyeda, roureda i fageda. Cal destacar la<br />
regió boreoalpina, que encara que d’extensió reduïda, és d’una gran importància ja que<br />
es troba al límit meridional de la seva distribució europea. Aquesta àrea correspon al<br />
massís del Montseny a partir de 1.600 m d’altitud, a l’entorn del cim del Matagalls,<br />
concretament als prats alpins i a les petites clapes d’avets existents. A continuació<br />
s’exposa cada un dels grups d’hàbitats presents per municipi.<br />
Grans grups<br />
d’hàbitats<br />
Aigües<br />
continentals<br />
Àrees<br />
antròpiques<br />
Boscos<br />
aciculifolis<br />
Boscos<br />
caducifolis,<br />
planifolis<br />
Boscos<br />
esclerfòfil.les i<br />
laurifolis<br />
Boscos i<br />
bosquines de<br />
ribera<br />
Boscos mixtes de<br />
caducifolis i<br />
coníferes<br />
Conreus i<br />
pastures<br />
Taula 4.2.1.<br />
Hàbitats naturals per municipi de l’àmbit d’estudi.<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Viladrau Total<br />
Sup<br />
(ha)<br />
%<br />
Sup<br />
(ha)<br />
%<br />
110 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Sup<br />
(ha)<br />
%<br />
Sup<br />
(ha)<br />
% Sup (ha) %<br />
0,0 3,8 0,1 152,2 1,8 0,0 156,0 0,8<br />
23,1 1,3 17,5 0,3 180,9 2,2 171,2 3,4 392,7 1,9<br />
9,5 0,5 0,8 0,0 60,7 0,7 546,8 10,8 617,7 3,0<br />
967,3 55,5 2.595,6 49,8 3.223,9 38,7 2.185,2 43,1 8.972,0 44,1<br />
351,0 20,1 2.067,8 39,7 3.152,2 37,9 1.195,3 23,6 6.766,2 33,2<br />
8,2 0,5 109,1 2,1 127,4 1,5 103,3 2,0 348,0 1,7<br />
0,0 0,0 0,0 82,4 1,6 82,4 0,4<br />
312,0 17,9 369,6 7,1 1.330,4 16,0 381,4 7,5 2.393,3 11,8<br />
Roques i tarteres 0,0 0,0 0,0 36,8 0,7 36,8 0,2<br />
Vegetació arbòria<br />
i herbàcia<br />
72,9 4,2 49,9 1,0 96,1 1,2 371,5 7,3 590,4 2,9<br />
Total 1.743,9 100,0 5.214,1 100,0 8.323,7 100,0 5.073,8 100,0 20.355,5 100,0<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.
Figura 4.2.1.<br />
Hàbitats de l’àmbit d’estudi per grans grups.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
La confluència de tres regions biogeogràfiques permet que a la zona d’estudi s’hi doni<br />
una diversitat força elevada d’ecosistemes naturals, amb predomini dels ecosistemes<br />
mediterranis, tot i que els ecosistemes medioeuropeus, propis de les zones altimontanes,<br />
també hi tinguin una gran presència.<br />
Els ecosistemes forestals<br />
Les comunitats forestals arbrades dominen en tot l’àmbit d’estudi i s’observa una<br />
diferència en el domini d’una comunitat en funció de la zona de muntanya més propera:<br />
les Guilleries o el Montseny.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 111<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.2.<br />
Hàbitats forestals arbrats de l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge,<br />
2007.<br />
Els boscos predominants són les castanyedes, sobretot en les faldes del massís del<br />
Montseny i de les Guilleries, concretament en les zones obagues. El castanyer es pot<br />
trobar en dues formacions diferenciades, com a castanyeda o com a perxada. La primera<br />
està constituïda per arbres procedents de llavor, destinats al producció de castanyes,<br />
mentre que la segona està constituïda per peus de rebrot de soca destinats a al<br />
producció de fusta de petit i mig diàmetre. La disminució de l'activitat humana d'aquests<br />
darrers anys i diverses malalties fúngiques han fet que els castanyers tinguin mala vitalitat<br />
o molts morin i que entremig hi creixin alzines i roures (a vegades també faigs) fet que<br />
permet interpretar la primera fase de recuperació del bosc original.<br />
Altres comunitats vegetals que es presenten en l’àmbit d’estudi són els alzinars i les<br />
pinedes. La comunitat de l’alzinar és la típica de la terra baixa mediterrània i es troba<br />
caracteritzada per formar un estrat arbori dominat per alzines (Quercus spp.). Depenent<br />
del tipus d’alzina, i sobretot de la composició dels estrats arbustius i herbacis, hom pot<br />
diferenciar diversos tipus d’alzinar:<br />
L’alzinar litoral amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale pistacietosum). Es tracta<br />
de l’alzinar típic, que es fa en indrets generalment assolellats i relativament eixuts, tant<br />
112 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
sobre substrat silici com calcari i que ocupa els parts més baixes i càlides. És un bosc<br />
dens, amb un estrat arbustiu i lianoide que el fan força impenetrable.<br />
L’alzinar litoral amb roure cerrioide (Quercetum ilicis galloprovinciale cerrioidetosum).<br />
Representa una versió més humida de l’alzinar típic. Es fa en llocs silicis, però només en<br />
indrets obacs on la humitat és més gran. És per això que la seva composició florística<br />
presenta gran quantitat de caducifolis i d’espècies de tendència euro-siberiana.<br />
L’alzinar litoral esclarissat (Quercetum ilicis galloprovinciale arbutetosum). És el resultat<br />
de l’alteració de l’alzinar, on el port arbori és escàs o fins hi tot inexistent. Hi abunda el<br />
bruc boal (Erica arborea) i sobretot l’arboç (Arbutus unedo), otorgant-l’hi un aspecte de<br />
màquia densa enriquida amb espècies heliòfiles. Es pot trobar en llocs on s’han practicat<br />
aprofitaments forestal de forma desmesurada, o en zones que hagin patit un incendi<br />
forestal intens.<br />
La sureda (Quercetum ilicis galloprovinciale suberetosum). En indrets silicis on el sòl és<br />
baix en nutrients i un mica àcid aquesta comunitat substitueix l’alzinar litoral. Es tracta<br />
d’un bosc menys dens i, per tant, la majoria de plantes acompanyants són amants de la<br />
llum, i a més estan adaptades a sòls oligotròfics. S’ubica a l’extrem sud de la zona<br />
d’estudi de manera residual.<br />
L’alzinar muntanyenc (Quercetum mediterraneo-montanum). On el clima mediterrani<br />
adquireix un caràcter més humit i fred substitueix l’alzinar litoral. En aquests indrets<br />
pobres en espècies termòfiles, però per contra ric en espècies de tendència eurosiberiana,<br />
és on apareix aquests bosc.<br />
Les pinedes són boscos secundaris (boscos transitoris), la majoria resultat de la<br />
repoblació efectuada per l’home, sotmeses a explotacions forestals periòdiques per<br />
extreure’n fusta. Aquestes comunitats també són considerades com a brolles arbrades<br />
amb clara dominància dels pins, tot i que en substituir els boscos propis d’un indret es<br />
freqüent que també hi apareguin els arbres característics que han suplantat, com l’alzina<br />
(Quercus ilex), la surera (Quercus suber) i fins hi tot els roures (Quercus spp.). Quasi mai<br />
ofereixen un sotabosc dens, originant generalment un ambient poc ombrívol i força<br />
sensible al foc. A l’àmbit d’estudi hi són presents amb més abundància la pineda de pi<br />
roig (Pinus sylvestris) i de forma més rel.lictual, la pineda de pi blanc (P. halepensis), la<br />
pineda de pi pinyer (P. pinea) la pineda de pinastre (P. pinaster) i la pineda de pinassa (P.<br />
nigra subsp. salzmanii).<br />
A la serralada Pre-litoral, sobretot a les parts més o menys elevades del Montseny i les<br />
Guilleries, i a les últimes estribacions de la serralada Transversal que penetra a l’àmbit<br />
d’estudi, és on abunden els ecosistemes eurosiberians o medioeuropeus. Aquests<br />
ambients es caracteritzen per tenir unes condicions climàtiques de tipus més o menys<br />
medioeuropeu, on prosperen uns boscos caducifolis amb abundor de comunitats<br />
higròfiles.<br />
La roureda de roure martinenc amb falguera aquilina (Pteridio-Quercetum pubescentis)<br />
es fa sobre sòls silícics al Montseny. L’arbre característic és el roure martinenc (Quercus<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 113<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
humilis) acompanyat pel roure cerrioide (Q. x cerrioides) essent la seva composició molt<br />
similar a la de la roureda de roure martinenc típica, però aquesta rovira no porta espècies<br />
calcícoles; per contra, és rica en espècies acidòfiles, sobretot la falguera comuna<br />
(Pteridium aquilinum).<br />
La roureda de fulla gran (Teucrio-Quercetum petraeae). Roureda humida de tendència<br />
atlàntica i acidòfila que podem trobar en punts alterosos del Montseny i les Guilleries. La<br />
composició florística ve caracteritzada per la presència d’espècies extramediterrànies. Es<br />
tracta d’un bosc esplèndid, dominat pel roure de fulla gran (Quercus petraea), amb gódua<br />
(Sarothamnus scoparius), arç blanc (Crataegus monogyna), maduixera (Fragaria vesca),<br />
viola (Viola sylvatica), etc.<br />
La fageda acidòfila (Luzulo-Fagenion) es localitza al Montseny, sobretot al vessant sud i<br />
sud-est del Matagalls, i en claps més petits en turons propers al Pla de les Arenes. Es<br />
tracta d’una fageda força pobra en espècies vegetals, acompanyen al faig (Fagus<br />
sylvatica) la descàmpsia flexuosa (Deschampsia flexuosa), la verònica oficinal (Veronica<br />
officinalis), la veça de muntanya (Lathyrus montanus), la festuca ovina (Festuca ovina),<br />
etc.<br />
Al vessant nord del cim del Matagalls, en tres petits claps, s’hi localitza la comunitat<br />
d’avetosa del territori de les fagedes, acidòfiles, pròpies de les regions eurosiberianes de<br />
muntanya mitjana. Es tracta de boscos d’avets (Abies alba) força densos, constituïts per<br />
un estrat arbori monoespecífic i un d’herbaci (i muscinal) més aviat pobre florísticament i<br />
poc desenvolupat.<br />
La freixeneda és l’única comunitat forestal present que representa la regió boreoalpina.<br />
Només es localitza en el vessant nord del turó del Bosc Gran i en marges externs de la<br />
riera de Sant Segimon, a Viladrau, i a prop de Can Serrabassa, a Espinelves. Es tracta de<br />
boscos mitjanament frescals en què l’arbre dominant és el freixe (Fraxinus excelsior), tot i<br />
que, de vegades, s’hi barregen altres caducifolis, com ara bedolls, castanyers, trèmols i<br />
roures (Quercus pubescens, Q. petraea i Q. robur).<br />
Dins l’espai forestal també hi podem considerar les diferents comunitats forestals no<br />
arbrades, com són les arbustives (brolles, garrigars, joncedes, prats naturals) que<br />
formen una malla de biòtops singulars. La distribució més contínua d’aquestes comunitats<br />
es localitza en els vessants occidentals del cim del Matagalls, on bàsicament dominen els<br />
prats acidòfils i mesòfils, les landes de gòdua, els falgars, les ginebredes i els pradells de<br />
teròfits.<br />
El paisatge forestal constitueix el veritable filtre atmosfèric, i desenvolupa també les<br />
funcions de retenció d’aigua i sòl, refugi de fauna, connexió ecològica, font de fluxos<br />
genètics i de biodiversitat.<br />
114 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els ecosistemes aquàtics<br />
L’àmbit d’estudi es troba creuat per un conjunt de cursos i masses d’aigua d’importància<br />
diversa, destacant el pantà de Susqueda, situat al nord del municipi de Sant Hilari<br />
Sacalm, com la massa d’aigua de superfície més extensa.<br />
A la zona d’estudi trobem diferents boscos de ribera associats a rius, rieres o masses<br />
d'aigua existents. La formació més destacada és la verneda (Lamio-alnetum), que la<br />
trobem a gairebé tots els cursos fluvials, encara que moltes vegades es troba<br />
desestructurada com a conseqüència de la seva substitució per plantes introduïdes per<br />
l’home, i és freqüent que l’arbre característic d’aquesta comunitat, el vern (Alnus<br />
glutinosa), hagi desaparegut o aparegui en forma de peus aïllats, essent substituït per<br />
plàtans (Platanus hybrida), pollancres (Populus x canadensis) o robínies (Robinia<br />
pseudoacacia). És el bosc més exigent a la presència d’un nivell freàtic que quedi poc<br />
afectat per l’estiatge. En queden mostres representatives a la riera Major, a la riera de<br />
Sant Segimon, al Sot de l’Estrany, la riera de les Corts, el tram baix de la riera<br />
d’Espinelves, la riera d’Osor, la riera de la Cau, el sot d’Aiguafreda, la riera de Querós i la<br />
riera de Santa Coloma.<br />
En una proporció molt menor a la verneda, també s’hi presenta com a comunitat de ribera<br />
la freixeneda, amb poblaments de freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia). Es tracta<br />
d’una formació ripària que forma boscos gairebé monoespecífics en els terrenys<br />
sotmesos a períodes d’inundació. En aquesta freixeneda de terra baixa també hi<br />
apareixen alguns peus d’om (Ulmus minor), de gatell (Salix cinerea), o fins i tot de roures<br />
(Quercus spp.). S’hi poden trobar mostres al torrent de la Font Pomereta, en trams baixos<br />
de la riera de Sant Segimon, i formant una bosquina al tram alt de la riera d’Osor.<br />
La salzeda de sarga (Saponario-Salicetum purpureae) és una comunitat vegetal<br />
adaptada a les revingudes, i hi actua, de manera molt positiva, en controlar-ne i regularne<br />
els seus efectes negatius. S’assenta sobre terrenys codolosos o sorrencs, essent un<br />
bosquetó caducifoli dominat per la sarga (Salix elaeagnos), el saulic (Salix purpurea), el<br />
salze blanc (Salix alba) i amb presència d’alguns oms (Ulmus minor), freixes de fulla<br />
petita (Fraxinus angustifolia) i altres salzes arbustius. En l’àmbit d’estudi hi és present al<br />
Ter.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 115<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fotografia 4.2.1.<br />
Bosc de ribera a la riera Major a Viladrau i a la riera d’Osor.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
116 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Un altre tipus de vegetació és l’helofítica, que creix sobre els sediments llimoargilosos<br />
sempre humits de les vores dels rius, dominada pels canyissars (Phragmition australis).<br />
Pel que fa a les formacions de ribera formades per herbes altes, destaquen els<br />
poblaments de grans càrexs i gramínies. Cal també citar la presència de jonqueres<br />
mediterrànies (Molinio-Holoschoenion).<br />
Els conreus<br />
L’activitat agrícola a la muntanya mitjana no ocupa una gran extensió, ni tampoc és molt<br />
diversa. La severitat dels pendents, la manca d’un sòl suficient per al conreu i la dinàmica<br />
d’abandonament de l’activitat agrícola tradicional limiten pràcticament aquesta activitat a<br />
alguns fons de vall. Per contra, en aquestes contrades els boscos en règim d’explotació<br />
forestal, per tal d’obtenir fusta, són molt més significatius, econòmicament parlant, que no<br />
pas a la terra baixa mediterrània, on és l’agricultura l’activitat econòmica més habitual.<br />
Així doncs, la major part dels conreus de l’àmbit d’estudi es troben relacionats amb<br />
l’explotació forestal, aprofitant antics camps de conreu abandonats que avui dia són<br />
plantacions de coníferes, destacant el conreu de l’avet de Nadal i els vivers de plantes<br />
llenyoses.<br />
Fotografia 4.2.2.<br />
Plantacions de coníferes i vivers de plantes llenyoses, al pla de les Arenes, al terme<br />
municipal de Sant Hilari Sacalm.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 117<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.3.<br />
Conreus de l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Tot i tractar-se de zones cada vegada més escasses, cal valorar la presència dels prats<br />
de dall. Es tracta de prats mesohigròfils formats per un bon nombre d’herbes altes (60-<br />
160 cm) aprofitades des d’antic per l’home com a farratge. Es tracta, doncs, d’una<br />
comunitat seminatural instaurada i mantinguda pels ramaders locals mitjançant una sèrie<br />
de pràctiques agrícoles com ara el dall, el redall, l’adob, la irrigació i la pastura temporal.<br />
El manteniment d’aquestes tècniques pratícoles, relativament poc pertorbadores, durant<br />
centenars d’anys ha permès que es formés un hàbitat de gran valor cultural i biològic on<br />
són compatibles l’explotació agrícola tradicional i el manteniment d’interessants<br />
comunitats vegetals i animals pròpies de zones humides. No obstant això, aquestes<br />
comunitats obertes es troben en perill de desaparèixer, a causa de l’abandonament de la<br />
pràctica per part de l’home i del creixement de la massa forestal en detriment de<br />
l’herbàcia.<br />
118 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
A continuació, es descriu a nivell de cada municipi les particularitats i caracterització de la<br />
vegetació.<br />
• Sant Hilari Sacalm<br />
La vegetació de Sant Hilari Sacalm està dominada en la part N per alzinars muntanyencs<br />
i al centre i sud per perxades. Al sud al límit municipal amb Arbúcies i Santa Coloma de<br />
Farners es concentren les Suredes les quals desapareixen gradualment a mesura que el<br />
municipi augmenta de cotes. En l’entorn directe del nucli urbà de Sant Hilari, poblant<br />
antigues feixes i conreus es concentren les plantacions de coníferes de creixement ràpid<br />
esquitxades sovint per camps de conreu.<br />
A l’oest del municipi, en l’entorn del pla de les Arenes destaca la presència de vivers<br />
forestals molt d’ells destinats a la producció d’avets de Nadal, en aquest espai i a mode<br />
de mosaic també s’hi localitzen plantacions de coníferes de creixement ràpid i zones de<br />
conreu abandonades avui convertides en bardissars i falgars.<br />
De manera aïllada, en mig d’alzinars o perxades es localitzen rouredes de roure sessiliflor<br />
(Quercus petraea), de vegades amb altres caducifolis (Betula pendula,...).<br />
• Osor<br />
El municipi d’Osor està dominat per boscos de castanyer, principalment perxades,<br />
aquestes ocupen gran extensions al llarg de tot el municipi, principalment i de manera<br />
continua en la seva part septentrional. La presència d’alzinars muntanyencs es fa<br />
important al nord dels pantans passant en aquest espai a ésser l’espècie principal.<br />
La sureda apareix a l’est del municipi formant una massa continua de mitjana entitat<br />
mentre que de manera aïllada esquitxa algunes solanes del municipi.<br />
Les plantacions de coníferes apareixen de forma residual entorn dels nuclis habitats del<br />
municipi i de maneta aïllada sobre antics camps de conreu.<br />
En el municipi d’Osor són molt escasses les zones de conreu així com les rouredes.<br />
• Espinelves<br />
El municipi d’Espinelves presenta gran varietat de formacions vegetals distribuïdes en<br />
mosaic de les que destaquen els boscos d’alzinar muntanyenc formant masses mixtes<br />
amb roure (Quercus humilis, Quercus x cerrioides) el qual també crea rouredes silicícoles<br />
de muntanya mitjana.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 119<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El castanyer també es fa present de manera important amb denses masses de rebrot,<br />
distribuïdes heterogèniament al llarg del municipi.<br />
Les plantacions de coníferes es localitzen en zona meridional i est del municipi. En<br />
aquesta darrera zona es concentra la major superfície de plantacions d’espècies de<br />
coníferes de creixement ràpid del municipi.<br />
Cal destacar més pel seu interès ecològic que per superfície la presència de freixenedes i<br />
camps de pastures.<br />
Seguint la riera d’Espinelves i a la zona limítrof amb el pla de les Arenes de Sant Hilari<br />
Sacalm, destaca la presència de vivers forestal, principalment destinats a la producció<br />
d’avets de Nadal.<br />
• Viladrau<br />
El municipi de Viladrau, per la seva extensió i variació altitudinal, presenta diversos<br />
estatges de vegetació i per tant, gran nombre de formacions boscoses. No es pot parlar<br />
d’una espècie dominat per a tot el municipi sinó de diferents espècies en base a l’altitud i<br />
orientació de les masses arbrades.<br />
Al nord oest de Viladrau en cotes entorn els 700 metres dominen les pinedes de pi roig<br />
acidòfiles i xeròfiles, dels estatges montà i submontà, que sovint es veuen acompanyades<br />
per taques d’alzinars muntanyencs, boscos mixts de roure martinenc (Quercus humilis) i<br />
pi roig (Pinus sylvestris), i de manera més puntual en zones més baixes per pinedes de pi<br />
pinyer (Pinus pinea), sovint amb sotabosc de brolles o de bosquines acidòfiles<br />
Entre els 700 i 1.100 metres trobem boscos de castanyer, alzinar muntanyenc i rouredes<br />
silicícoles de Quercus humilis, Q. x cerrioides que es van intercalant, en aquest entorn<br />
també és freqüent localitzar masses mixtes de roure i alzina.<br />
En les zones de ribera destaquen les vernedes i les freixenedes les quals presenten un<br />
alt interès eclògic, també hi són presents en aquests espais plantacions de frondoses de<br />
creixement ràpid com el plàtan i el pollancre però de forma més puntual.<br />
Per sobre la cota 1.100 m fins als 1.500 m dominen les fagedes acidòfiles, que poden<br />
estar esquitxades per Pradells de teròfits, Ginebredes (matollars o bosquines de<br />
Juniperus communis) i a partir dels 1.300-1.400 metres per avetoses acidòfiles .<br />
Per sobre els 1.500 m desapareixen les zones arbrades i es localitzen els Pradells de<br />
teròfits, les landes de bruguerola i els Prats acidòfils i mesòfils de la zona culminal del<br />
Matagalls.<br />
Són molt puntuals la presència de vivers forestals en el municipi.<br />
120 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
) Hàbitats d’interès comunitari<br />
Els hàbitats d’interès comunitari (HIC), llistats a l’annex I de la Directiva 97/62/CEE, són<br />
una selecció dels hàbitats naturals presents a la UE dels quals cal conservar mostres<br />
representatives que en garanteixin la conservació dins el territori de la UE.<br />
Gairebé tot l’àmbit dels quatre municipis es troba ocupat per hàbitats d’interès comunitari<br />
(HIC), concretament 17.296 ha (85 % del total de l’àmbit d’estudi). La major part<br />
d’aquests HIC tenen caràcter no prioritari mentre que un 2 % del total de la superfície<br />
ocupada per HIC són de caràcter prioritari. És a dir, per vernedes i altres boscos de ribera<br />
afins (Alno-Padion) ubicats als següents trams de riu:<br />
- Riera Major: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Viladrau)<br />
- Riera de Sant Segimon: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Viladrau)<br />
- Torrent de la Font Pomereta: petit tram a la capçalera (Viladrau)<br />
- Sot de l’Estrany: tram mitjà i baix (Viladrau)<br />
- Riera de les Corts: tram mitjà i baix (Viladrau)<br />
- Riera d’Espinelves: petit clap a la capçalera (Viladrau) i tot el tram que passa per<br />
Espinelves i alguns afluents<br />
- Torrent del Grèvol: tram mitjà i baix (Espinelves)<br />
- Riera d’Osor: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Espinelves, Sant Hilari<br />
Sacalm i Osor)<br />
- Riera de la Cau: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari Sacalm)<br />
- Riera de Santa Coloma: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari<br />
Sacalm)<br />
- Riera de Querós: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Sant Hilari Sacalm)<br />
- Sot d’Aiguafreda: tot el tram que passa per l’àmbit d’estudi (Osor)<br />
Totes les rieres pertanyen a la conca del Ter, excepte la riera de Santa Coloma, que<br />
pertany a la conca del Tordera.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 121<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
HIC<br />
Alberedes, salzedes i altres boscos<br />
de ribera<br />
Taula 4.2.2.<br />
Hàbitats d’interès comunitari presents en l’àmbit d’estudi.<br />
Superfície<br />
(ha)<br />
%<br />
respecte<br />
l'àmbit*<br />
24,9 0,1 No Prioritari<br />
Alzinars i carrascars 4.762,0 23,4 No Prioritari<br />
Castanyedes 9.647,7 47,4 No Prioritari<br />
Costers rocosos silícics amb<br />
vegetació rupícola<br />
88,8 0,4 No Prioritari<br />
Fagedes acidòfiles 1.085,8 5,3 No Prioritari<br />
Formacions de Juniperus<br />
communis<br />
Formacions muntanyenques de<br />
bàlec<br />
Landes atlàntiques i subatlàntiques<br />
seques<br />
43,3 0,2 No Prioritari<br />
0,0 0,0 No Prioritari<br />
76,6 0,4 No Prioritari<br />
Matollars alpins i boreals 73,0 0,4 No Prioritari<br />
Pinedes mediterrànies 115,16 0,6 No Prioritari<br />
Rius amb vores llotoses<br />
colonitzades<br />
1,83 0,0 No Prioritari<br />
Categoria Tipus d'hàbitat<br />
Boscos caducifolis<br />
mediterranis<br />
Boscos esclerofil·les<br />
mediterranis<br />
Boscos caducifolis<br />
mediterranis<br />
Vegetació casmofítica<br />
de parets i cingleres<br />
Boscos caducifolis de<br />
l'Europa temperada<br />
Matollars<br />
submediterranis<br />
Matollars<br />
submediterranis<br />
Landes i matollars de<br />
zones temperades<br />
Landes i matollars de<br />
zones temperades<br />
Boscos de coníferes<br />
de muntanyes<br />
mediterrànies<br />
Aigües i corrents (rius i<br />
torrents)<br />
Suredes 731,26 3,6 No Prioritari<br />
Boscos esclerofil·les<br />
mediterranis<br />
Tarteres silícies medieuropees 222,4 1,1 No Prioritari Tarteres de muntanya<br />
Vernedes i altres boscos de ribera 423,39 2,1 Prioritari<br />
Total 17.296,1 85,0 -<br />
*Superfície respecte l’àmbit d’estudi (superfície dels quatre municipis)<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Boscos caducifolis de<br />
l'Europa temperada<br />
L’HIC més representat són els boscos caducifolis, essent les castanyedes la comunitat<br />
vegetal més representada, amb un 47 % respecte la superfície total de l’àmbit, mentre<br />
que la resta (alberedes, salzedes, fagedes i vernedes) ocupa un 7,5 % del total de l’àmbit.<br />
Hi ha també una elevada superfície de boscos mediterranis d’escleròfil·les, alzinars i<br />
carrascars bàsicament, que ocupen una superfície de 5.493 ha (un 27 % de la superfície<br />
total de l’àmbit).<br />
122 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
c) Fauna<br />
Figura 4.2.4.<br />
Hàbitats d’interès comunitari en l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
En l’àmbit d’estudi existeixen gran diversitat d’ambients que poden albergar una diversitat<br />
en fauna considerable.<br />
Pel que fa als ambients forestals, algunes de les espècies animals característiques dels<br />
alzinars i suredes són el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el<br />
gamarús (Strix aluco), el pit-roig (Erithacus rubecula), la merla (Turdus merula), diverses<br />
mallerengues (Parus spp.) i tallarols (Sylvia spp.), el senglar (Sus scrofa), l’esquirol<br />
(Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la geneta (Genetta genetta), la<br />
guineu (Vulpes vulpes), el sargantaner gros (Psammodromus algirus), la serp verda<br />
(Malpolon monspessulanus), etc.<br />
Les espècies animals més característiques de les pinedes, tot i que poden trobar-se en<br />
altres tipus de bosc, són els ocells, com la mallerenga emplomallada (Parus cristatus),<br />
l’astor (Accipiter gentilis), l’esparver (A. nisus), el mussol banyut (Asio otus), o el bruel<br />
(Regulus ignicapillus). Entre els mamífers destaca l’esquirol (Sciurus vulgaris).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 123<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
En els boscos de caire medioeuropeu (rouredes, castanyedes i fagedes de muntanya<br />
mitjana) la fauna característica, en general, no difereix gaire de la present als boscos<br />
d’esclerofil·les. A més de les espècies presents a tots dos tipus de bosc, com són el tudó<br />
(Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius), el gamarús (Strix aluco), el pit-roig<br />
(Erithacus rubecula), la merla (Turdus merula), diverses mallerengues (Parus spp.), el<br />
senglar (Sus scrofa), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), la guineu (Vulpes vulpes),<br />
etc., en aquests boscos més humits hi podem trobar la becada (Scolopax rusticola),<br />
l’aligot vesper (Pernis apivorus), el picot garser gros (Dendrocopos major), el pica-soques<br />
blau (Sitta europaea), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el tord comú (Turdus<br />
philomelos), el durbec (Coccothraustes coccothraustes), el gorja banc (Martes foina), el<br />
liró gris (Glis glis), la salamandra (Salamandra salamandra), etc. Cal afegir que la<br />
castanyeda d’ aquestes contrades es troba en forma de plantacions monoespecífiques.<br />
És tradicional per aquestes explotacions forestals els cicles de tallada curta i aclarides<br />
cada 5 anys, implicant la supressió lenta dels peus productors de llavors i les estassades<br />
del sotabosc, fet que es reflexa en la poca diversitat faunística que es troba associada a<br />
aquests ambients.<br />
Les espècies animals més representatives dels matollars són els tallarols (Sylvia<br />
melanocephala, Sylvia cantillans...) i el passerell (Carduelis cannabina), i les aus que hi<br />
nidifiquen, sobretot el falcó pelegrí (Falco peregrinus) i el falcó mostatxut (Falco<br />
subbuteo)... També hi són característics el llangardaix comú (Lacerta lepida), la serp<br />
blanca (Elaphe scalaris) i la serp verda (Malpolon monspessulanum).<br />
La fauna present en prats, llistonars i fenassars sol estar molt lligada als ecosistemes<br />
propers, ja siguin boscos o bosquines, i per tant hi són freqüents moltes de les espècies<br />
esmentades en els paràgrafs anteriors. En destacaríem el conill (Oryctolagus cuniculus),<br />
la llebre (Lepus europaeus), la cogullada vulgar (Galerida cristata), diverses sargantanes<br />
(Podarcis spp.), etc.<br />
La fauna present en els ecosistemes aquàtics és típica d’ambients riparis. Hi habiten<br />
ocells com la cuereta torrentera (Motacilla cinerea), la cuereta blanca (Motacilla alba), la<br />
mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus), el blauet (Alcedo athis), el picot garser petit<br />
(Dendrocopos minor), l’ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la polla d’aigua (Gallinula<br />
chloropus); peixos com el barb de muntanya (Barbus meridionalis meridionalis), la bagra<br />
(Leuciscus cephalus) o l’espinós (Gasterosteus aculeatus); rèptils com la tortuga de rierol<br />
(Mauremys leprosa), les serps d’aigua (Natrix spp.); i amfibis com la granota verda (Rana<br />
perezi), la reineta (Hyla meridionalis), el gripau comú (Bufo bufo), etc. A més, s’hauria de<br />
destacar la funció que tenen aquests boscos de ribera com a corredors biològics, i la seva<br />
utilització com a refugi de moltes espècies que poblen els ecosistemes propers, sobretot<br />
en zones de camp obert.<br />
La fauna present en les zones d’alta muntanya subalpina és escassa si la comparem<br />
amb qualsevol altre ambient. Hi són presents algunes espècies de rosegadors i alguns<br />
ocells, que en alguns casos no apareixen enlloc més de la comarca d’Osona, i ja no es<br />
retroben fins als Pirineus.<br />
124 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
L’ambient agrícola, sobretot els marges i petits bosquets, és utilitzat per la fauna com a<br />
àrea d’alimentació i de cria. Espècies com el conill (Oryctaculus cuniculus), la perdiu<br />
(Alectoris rufa), el ratolí mediterrani (Mus spretus), la musaranya vulgar (Crocidura<br />
russula), la serp verda (Malpolon monspessulanum) i la serp blanca (Elaphe scalaris)<br />
formen part de la dieta de la majoria de depredadors. A més, també hi són freqüents<br />
algunes espècies de rèptils i nombroses d’amfibis que utilitzen moltes de les<br />
infraestructures dedicades al rec (basses, sèquies...) per a reproduir-se.<br />
4.2.2. Paisatge i elements paisatgístics singulars<br />
L’àmbit d’estudi se situa entre la serralada Pre-litoral i la serralada Transversal. De fet, la<br />
configuració actual és el resultat de l’enfonsament i l’aixecament d’una sèrie de blocs<br />
paleozoics, com a conseqüència del sistema de falles resultant dels estadis distensius de<br />
l’orogènia alpina, quedant una sèrie de blocs enlairats, com són els massissos del<br />
Montseny i les Guilleries. El paisatge dominant doncs, és el paisatge de muntanya,<br />
juntament amb el fluvial:<br />
- A l’extrem nord de l’àmbit d’estudi, es localitza el Sistema Transversal Català,<br />
format pel Collsacabra, el Puigsacalm i la serra de Llancers. El Collsacabra és<br />
un altiplà format per una plataforma tabular i acinglerada, amb una altitud de<br />
900-1.300 m. d’altitud. En destaquen el Pla d’Aiats, Cabrera, els cingles de<br />
Tavertet i del Far. El paisatge dominant d’aquesta zona està format per boscos<br />
caducifolis i prats de pastura.<br />
- Les Guilleries, situades al centre de l’àmbit d’estudi, formen part de la<br />
Serralada Pre-litoral Catalana. És un massís situat a 1.000-1.200 m. d’altitud<br />
que pertany a les comarques d’Osona i la Selva. El paisatge està dominat pels<br />
alzinars, les suredes i per plantacions d’arbres foranis que poden ser diferents<br />
espècies de coníferes i eucaliptus.<br />
- El massís del Montseny, situat al sud-oest, pertany a la Serralada Pre-litotal<br />
Catalana. Separa les depressions del Vallès Oriental, de La Selva i de la Plana<br />
de Vic. Els punts culminals tenen entre 1.350 i 1.700 m d’altitud. El paisatge es<br />
troba dominat pels alzinars, pinedes, fagedes i prats alpins a les parts<br />
culminals.<br />
a) Unitats de paisatge<br />
A l’àmbit d’estudi podem diferenciar aquests grans dominis paisatgístics o unitats<br />
paisatgístiques:<br />
El paisatge d’alta muntanya. És el que es localitza a les zones més altes del massís del<br />
Montseny, en els vessants occidentals del cim del Matagalls, on bàsicament dominen els<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 125<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
prats acidòfils i mesòfils, les landes de gòdua, els falgars, les ginebredes i els pradells de<br />
teròfits.<br />
El paisatge de muntanya. Es tracta d’una zona molt muntanyosa, amb ondulats suaus<br />
en la zona nord, ocupada per les muntanyes de les Guilleries; i un relleu més escarpat en<br />
la zona sud, ocupada pel massís del Montseny. La zona està coberta per una densa<br />
massa forestal, des d’alzinar i castanyer fins a pinedes de pi roig. Aquesta unitat és<br />
travessada per la carretera C-25 o Eix Transversal i en un futur proper es veurà afectada<br />
pel pas de la instal·lació d’una línia elèctrica d’alta tensió.<br />
El paisatge fluvial. Els espais fluvials són de gran importància i interès a la comarca, ja<br />
que han permès el desenvolupament agrícola de les planes. A l’àmbit d’estudi cal<br />
destacar la Riera Major, la Riera de Sant Segimon, el Torrent de la Font Pomereta, el<br />
Sot de l’Estrany, la Riera de les Corts, la Riera d’Espinelves, el Torrent del Grèvol,<br />
la Riera d’Osor, la Riera de la Cau, la Riera de Santa Coloma, la Riera de Querós i el<br />
Sot d’Aiguafreda, ja que la resta de cursos fluvials són de petites dimensions, tenen un<br />
comportament hidrològic molt irregular i no generen un paisatge fluvial permanent. Les<br />
unitats que conformen aquest paisatge poden variar en funció del tram fluvial en que<br />
s’ubiquen, és a dir, el paisatge fluvial de capçalera es caracteritza per la riquesa dels<br />
boscos de ribera, on s’hi troben verns, freixes, acàcies i de vegades alzines i roures. En<br />
els punts en què els eixos fluvials arriben en zones antropitzades s’han anat ocupant les<br />
lleres o substituint la vegetació de ribera per plantacions, eliminant els meandres i<br />
canalitzant els trams baixos del riu. En aquestes zones el bosc de ribera es troba més<br />
degradat.<br />
Les plantacions forestals. La zona de les Guilleries-Montseny presenta una orografia<br />
complexa, fet que ha propiciat la presència mínima de conreus. En substitució de<br />
l’activitat agrària tradicional, s’ha potenciat una altra activitat: les plantacions forestals.<br />
Aquestes plantacions suposen un paisatge propi de les Guilleries i divers del paisatge de<br />
muntanya, ja que es tracta en la majoria de casos de plantacions molt regulars. La<br />
vegetació dominant en aquestes plantacions es troba conformada per espècies com el<br />
castanyer, l’avet de Douglas, el Cedre, el Pollancre del Canadà i els pins pinastre i<br />
insigne.<br />
El paisatge agrícola del Pla de les Arenes. El Pla de les Arenes és l’única zona de<br />
l’àmbit d’estudi que presenta una topografia plana amb poc gradient de pendent. Es troba<br />
situat entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Espinelves, i presenta una mescla de<br />
conreus de cereals, espècies forestals al·lòctones i espècies arbustives de viver.<br />
b) Anàlisi del Paisatge<br />
L’estructura hidrogràfica i orogràfica de les comarques d’Osona i la Selva, la situació<br />
geogràfica i el tipus de clima permeten establir diverses àrees geogràfiques amb<br />
personalitat pròpia, on els contrastos climàtics i paisatgístics esdevenen els trets més<br />
distintius. Aquestes característiques són molt rellevants a l’hora d’estudiar l’àmbit dels<br />
126 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
quatre municipis sota la concepció del terme paisatge 1 (Zonnveld, 1995). Així, una anàlisi<br />
des de la perspectiva científica de l’ecologia del paisatge ens permet un nou marc<br />
d’interpretació de la realitat territorial (Pino i Rodà, 1999) 2 : paisatge com a realitat<br />
percebuda, paisatge com a mosaic d’unitats i paisatge com a ecosistema.<br />
Per tant, es pot establir una anàlisi paisatgística en relació a l’estructura percebuda o<br />
visual del paisatge (anomenada també textura 3 ) i en relació als processos ecològics del<br />
territori a partir de funcions com: hàbitat per a comunitats animals i vegetals; conducte,<br />
per a plantes, animals, aigua, sediments, nutrients i compostos químics; barrera per<br />
impedir el moviment; filtre (que permet el pas d’alguns elements o éssers i n’inhibeix<br />
d’altres); font per animals o plantes que es mouen a d’altres parts del paisatge; embornal<br />
per retenir sediments, toxines o nutrients.<br />
El concepte textura 4 (Naveh i Lieberman, 1994), al qual es fa referència en diversos<br />
estudis d’aplicació de models d’ecologia del paisatge sobre el territori, ens permet<br />
determinar diferents tipus de paisatge segons les textures dominants. Així, un cop<br />
realitzada l’anàlisi sobre els ortotomapes 1:5.000 de l’ICC, a l’àmbit d’estudi hi apareix<br />
una textura dominant, i dues de presència molt localitzada.<br />
La textura dominant abasta les zones forestals (textura grollera), seguida d’una zona<br />
agrícola, situada al centre de l’àmbit, i d’una forestal amb algun clap agrícola, situada a la<br />
banda sud-oest (textura fina).<br />
1<br />
L’autor presenta una visió holística del paisatge. El defineix com un sistema complex d’interrelacions que formen<br />
conjuntament una part recognoscible de la superfície terrestre, i que són originades i mantingudes per l’acció mútua dels<br />
factors del medi físico-natural (biòtics i abiòtics) i l’activitat antròpica (Zonneveld, 1995. Land mosaics. SPB Academic<br />
Publishing. Amsterdam).<br />
2<br />
Pino i Rodà, 1999. “L’ecologia del paisatge: un nou marc de treball per a la ciència de la conservació”. Al butlletí de la<br />
ICHN, núm. 67, desembre del 1999. Barcelona.<br />
3<br />
Diferents autors, sobretot anglosaxons, han teoritzat sobre aquest model, que inclou conceptes com uniformitat,<br />
regularitat, freqüència, linealitat i grolleria. Destaca l’obra de Naveh i Lieberman (1994): Landscape ecology. Theory and<br />
aplication, 2 Ed. NY, Springer-Verlag.<br />
4<br />
Per Haralick i Nevatia una aproximació qualitativa d’aquest concepte rau en una visió estructural, on les imatges estan<br />
composades per elements primitius (per exemple, retalls d’una determinada mida i grandària) que es repeteixen seguint<br />
unes dinàmiques determinades. Per tant, les diferències entre textures són resultat de les diferències entre els elements<br />
primitius o del canvi de les dinàmiques dominants fins a aquell moment. Així, diferents textures queden il·lustrades per<br />
imatges de diferents materials com la sorra, la palla, el bosc, etc. Forman i Godron, 1986: Landscape ecology. New York:<br />
Springer-Verlag.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 127<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fotografia 4.2.3.<br />
Mostra de les textures presents en l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dels ortofotomapes 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Els talls d’ortofotomapes que s’observen a la figura 4.2.3, mostren les diferents textures<br />
que es creen en l’àmbit d’estudi, i permeten deduir els paisatges que conformen. La figura<br />
de l’esquerra mostra la textura present en la zona forestal (textura grollera); la figura del<br />
mig mostra la textura present a la zona agrícola (textura fina); i la de la dreta, la textura<br />
que es forma quan s’interrelacionen la textura fina amb la textura grollera.<br />
És interessant esmentar que, on la textura dominant és la grollera, apareixen diferents<br />
espais que trenquen l’homogeneïtat que hom podria pensar en un primer moment. Es<br />
tracta de zones agrícoles de mides i dimensions diverses, així com nuclis rurals, masies i<br />
urbanitzacions.<br />
Tanmateix, si s’analitza el territori a escala més detallada apareixen altres textures. Les<br />
textures grolleres dominants són els boscos d’esclerofil·les i laurifolis i els boscos<br />
aciculifolis, encara que també apareguin zones arbustives i altres tipus de boscos, com<br />
les plantacions d’espècies forestals al·lòctones.<br />
Allà on la textura dominant és la fina hi ha també determinats elements que trenquen<br />
l’homogeneïtat dels cultius. Així, destaquen les petites clapes de pins, la vegetació pròpia<br />
dels marges que separen els diferents camps de conreu, la vegetació de ribera, els nuclis<br />
urbans i urbanitzacions, les vies de comunicació i les plantacions de pollancres o plàtans.<br />
Finalment, una altra textura present al paisatge de l’àmbit d’estudi és la que es forma<br />
quan es troben la textura forestal i la textura agrícola. Aquestes textures de pas es<br />
diferencien de les anteriors perquè la textura fina comparteix l’espai amb la grollera, i es<br />
crea un espai de gran importància per al manteniment de la biodiversitat. Moltes<br />
d’aquestes zones es caracteritzen perquè les masses arbustives (i en menor mesura les<br />
arbrades) s’alternen amb cultius de secà. Així, el paisatge humanitzat es comença a<br />
trencar pels accidents topogràfics, i les terres de cultiu es van abandonant, o bé només<br />
es cultiven els terrenys amb una inclinació més favorable. Aquest tipus de paisatge en<br />
mosaic, molt agraït i apreciat des del punt de vista estètic, esdevé d’una singularitat i<br />
128 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
iquesa biològica molt importants, amb presència afegida d’elements culturals (murs de<br />
pedra seca, cabanes d’eines...).<br />
Per altra banda, segons el model de descripció del paisatge basat en l’obra de Forman i<br />
Godron (1986) 5 de matriu-retall-corredor, a l’àmbit dels quatre municipis s’identifiquen tres<br />
tipus d’elements que componen el mosaic del paisatge, i que es concreten en:<br />
• Matriu<br />
Fa referència a l’ús del sòl que predomina en el paisatge. En l’àmbit d’estudi hi apareixen<br />
diferents grans tipologies de matrius: la forestal (que inclou tant la superfície forestal<br />
arbòria, com l’arbustiva i l’herbàcia), l’agrícola i la urbana. Tot i això, i tal i com s’observa<br />
en la figura següent, gairebé la totalitat de l’àmbit d’estudi correspon a la matriu forestal.<br />
MATRIU FORESTAL<br />
MATRIU AGRÍCOLA<br />
Figura 4.2.5.<br />
Matrius dominants en l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia de cobertes del sòl del Centre de Recerca<br />
Ecològica i Apliacions Forestals (CREAF), 2000.<br />
5 Forman i Godron, 1986: Landscape ecology. John Wiley & Sons, New York.<br />
MATRIU URBANA<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 129<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
L’amenaça més important és la conversió de part d’aquestes terres en polígons<br />
industrials i la fragmentació pel pas d’infraestructures de comunicació poc permeables.<br />
Amb això, cal tenir en compte que un espai agrari pot tenir un paper de connector molt<br />
important entre diferents espais naturals, com a zona tampó davant d’àrees industrials o<br />
urbanes, o com a zona de protecció de determinats elements de valor ambiental.<br />
• Retall<br />
Un retall són els hàbitats o usos diferents a la matriu que els envolta. En l’àmbit d’estudi,<br />
els retalls són nombrosos i de dimensions, formes i disposicions variades, en funció de la<br />
matriu.<br />
On la matriu és forestal, gairebé dominant tot l’àmbit d’estudi, els retalls no són massa<br />
nombrosos, presentant-se un retall gairebé continu i sense variacions de bosc dens<br />
(forestal arbrat).<br />
La situació és inversa però, quan s’observa la matriu agrícola o la zona de transició entre<br />
matrius forestal i agrícola, on els retalls són de naturalesa molt diferent, com ara boscos<br />
clars i densos, lleres naturals, matollars, plantacions de plàtans i de pollancres i prats i<br />
herbassars, fet molt interessant per a l’ecologia del paisatge.<br />
Cal també fer esment a d’altres retalls lineals i molt estrets: les tanques arbrades que<br />
separen els diferents camps de cultiu, que esdevenen, tant des del punt de vista<br />
perceptiu del paisatge com des del punt de vista de funcionament, ambients de gran<br />
valor.<br />
És també remarcable la presència, com a retall, de les rieres, torrenteres i els principals<br />
cursos d’aigües que creuen l’àmbit. En aquest sentit, aquests elements formen petits<br />
retalls de vegetació de ribera de forma allargassada i estreta, moltes vegades intermitent.<br />
130 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.6.<br />
Mostra del mosaic de retalls forestals arbrats en una zona de conreus.<br />
Font: Ortofotomapes de l’Institut Cartogràfic de Catalunya i cartografia de cobertes del sòl del Centre de Recerca<br />
Ecològica i Apliacions Forestals (CREAF), 2000.<br />
La presència d’aquests retalls forestals en zones de conreus manté una certa<br />
connectivitat entre les diferents àrees boscoses i, per tant, permet una certa distribució de<br />
les espècies que les habiten.<br />
• Corredor<br />
És un tipus particular de retall, de caràcter lineal i de longitud més o menys gran. En<br />
aquest sentit poden ser: petites vies que connecten diferents ambients, com els fils verds<br />
(rieres, torrents, rierols, etc.); vies verdes (rius i la vegetació de ribera associada, etc.);<br />
corredors faunístics (passos de fauna, rutes migratòries, etc.) i similars; o bé poden ser<br />
faixes més o menys grans de territori que ofereixin continuïtat entre diferents àrees<br />
naturals, anomenades també paisatgístiques.<br />
Els rius, rieres i torrenteres. Aquests elements esdevenen connectors de gran<br />
importància, ja que creuen l’àmbit de nord a sud i d’est a oest, i conformen una xarxa que<br />
s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’estudiar el territori. De tots, destaquem la riera de<br />
Sant Segimon, la riera Major, el torrent de les Fàbregues, la riera de les Corts, la riera<br />
d’Espinelves, la riera d’Osor, la riera de Santa Coloma, el Manol, la riera de Sant Jaume,<br />
el Torrent de la Tria, el riu Fluvià i el Garrumbert, ja que són els que mantenen una certa<br />
vegetació associada al curs d’aigua, facilitant la dispersió de les espècies lligades als<br />
hàbitats aquàtics, i possibilitant la connexió d’àrees d’interès natural de la comarca.<br />
Les tanques vegetals arbòries i arbustives. Situades en la matriu agrícola, es<br />
caracteritzen per ser línies formades per diferents espècies d’arbustos, arbres o herbes<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 131<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
que delimiten els camps de cultiu. A més del seu interès des del punt de vista estètic,<br />
també són importants ecològicament (retenen la humitat i els nutrients, eviten l’erosió,<br />
retenen toxines i permeten el moviment d’invertebrats i de petits mamífers). S’inclouen en<br />
aquesta estructura les zones feixades, els marges alts coberts de vegetació, els sectors<br />
de terreny improductiu per manca de sòl, les tanques de paravents de xiprer i les fileres<br />
de caducifolis.<br />
Altres aspectes a ressaltar en relació a l’ecologia del paisatge són:<br />
- Les connexions ecològiques i paisatgístiques. Aquest tipus de connector fa<br />
referència a una sèrie de territoris amplis que faciliten els fluxos ecològics<br />
però, a diferència dels anteriors, sense tenir uns límits ben definits, i abastant<br />
un ampli conjunt d’hàbitats. Així, entre aquestes connexions hi ha les petites<br />
valls fluvials que encara mantenen un cert estat de conservació, i també el<br />
conjunt d’ambients de serres que van de nord a sud i d’est a oest, i que<br />
separen les diferents microconques de les rieres. Aquest tipus de connexions<br />
són molt importants, ja que inclouen tots els hàbitats presents en ambdues<br />
vessants (solana i obaga) i permeten obtenir la màxima diversitat vertical (des<br />
del conreu de les valls als boscos i roquissars en els casos més extrems).<br />
- La importància dels espais de vorada o ecotons que queden entre les grans<br />
regions o paisatges. Així, les àrees de transició entre el territori on dominen els<br />
ambients de muntanya i els de plana, o entre el bosc i el conreu, són espais de<br />
gran importància per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels<br />
ecosistemes. A més, aquests espais sovint alberguen espècies o hàbitats que<br />
hi troben el límit de la seva àrea de distribució, o bé són àrees on<br />
convergeixen espècies d’ambients diferents. Tot i que aquests espais, en<br />
principi, són positius en termes de biodiversitat, poden comportar efectes<br />
negatius. Així, si la superfície forestal es troba dividida en un gran nombre de<br />
fragments petits, els ambients de vorada poden ser superiors als d’interior, fet<br />
que comporta una banalització important del paisatge (recordem que moltes<br />
de les espècies presents en els ecotons són poc exigents i de gran amplitud<br />
ecològica) 6 .<br />
- La presència de zones tampó. En aquest sentit destaquen les àrees que<br />
encerclen els diferents espais de més interès natural, ja que actuen com a<br />
zona d’amortiment contra els impactes negatius de les urbanitzacions que<br />
s’enfilen cap a la muntanya. També algunes zones agrícoles ben<br />
estructurades de la plana funcionen com a zona d’amortiment dels espais<br />
forestals de muntanya, i a més, poden actuar com a “corredors d’hàbitat”, ja<br />
que són hàbitats adients per tal d’establir una continuïtat entre àrees naturals<br />
separades. En els indrets on l’agricultura és intensiva hi juga un paper<br />
6 En aquest article els autors analitzen les nefastes conseqüències de l’augment de les zones de vorada en detriment de<br />
les zones d’interior, i com aquest desequilibri pot afectar la composició dels ecosistemes. SAUNDERS, DA; HOBBS, RJ &<br />
MARGULES, CR (1991): “Biological consequences of ecosystem fragmention: a review. Conservation Biology, vol.5,<br />
núm.1:18-32.<br />
132 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
fonamental la xarxa hidrològica (rius, torrents, barrancs, rieres...), la xarxa de<br />
rec (canals, sèquies...) i els camins amb els marges i vores arbrats o arbustius.<br />
Cal també dir que les àrees tampó també s’utilitzen per evitar continus urbans<br />
en zones altament edificades i situades en llocs estratègics per al planejament.<br />
- La presència d’àrees refugi o d’abric. Es tracta d’aquelles àrees que tenen<br />
la funció de salvaguardar les espècies que es troben en moviment. És a dir,<br />
són aquells espais, com per exemple els marges de conreu, els boscos de<br />
ribera en les grans àrees obertes, les petites basses en zones seques, els<br />
boscos illa en zones agrícoles, etc., que ofereixen la possibilitat d’esdevenir<br />
zones refugi quan determinades espècies creuen matrius poc permeables o<br />
poc favorables al seu moviment.<br />
- L’existència d’àrees que contenen gran riquesa biològica i que<br />
desenvolupen el paper d’àrees naturals de dispersió d’espècies.<br />
Cal remarcar que un manteniment proporcional de tots aquests elements distintius del<br />
paisatge permet assegurar els processos ecològics bàsics. Tanmateix, la restauració del<br />
paisatge, amb tendència a augmentar el nombre de retalls i de corredors, sempre que no<br />
sigui en àrees de matriu d’elevat valor ecològic, facilitarà i millorarà encara més aquests<br />
processos ecològics.<br />
c) Isovistes i conques visuals<br />
Les vistes són aquells conjunts de zones i territoris que formen una unitat visual, i que<br />
poden ser-ho des del punt de vista estàtic o dinàmic en funció de si el punt d’observació<br />
és fix o mòbil.<br />
Isovistes estàtiques: cims i punts elevats des de les quals s’obté una visió panoràmica.<br />
Aquestes imatges copsen la totalitat del paisatge de l’espai i donen perspectiva del seu<br />
interior o bé presenten una panoràmica d’elements externs. La major part de l’àmbit<br />
d’estudi és d’orografia molt complexa, ple de cims panoràmics. Destaca el cim de<br />
Matagalls (1.697 m), però també d’altres menys elevats com Sant Miquel de Solterra<br />
(1.202 m) i el Montdois (930 m).<br />
Isovistes dinàmiques: són les anomenades vies panoràmiques. La dimensió de les vies<br />
pot ser de diferent naturalesa. En l’àmbit d’estudi la carretera més important des d’un punt<br />
de vista paisatgístic és:<br />
- L’Eix Transversal (C-25), que travessa l’espai d’oest a est pel centre, des d’on s’obté<br />
una panoràmica de la zona muntanyosa de les Guilleries i Montseny.<br />
Pel que fa a la qualitat escènica d’aquesta via podem establir que aquesta és bona ja que<br />
no es detecten construccions degradades o de mala qualitat, vials de carretera<br />
abandonats, activitats econòmiques tancades i amb un estat de degradació important,<br />
etc. Tot i així la qualitat escènica de la via va molt vinculada a la velocitat de l’observador.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 133<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Conques visuals: són les fraccions del territori de característiques més o menys<br />
homogènies i delimitades per carenes. L’observació de les conques pot donar-se des de<br />
l’interior del municipi o des de punts elevats. Aquesta observació permet diferents punts<br />
de vista del territori circumdant. Des de l’exterior, per constituir enclavaments que formen<br />
una unitat apreciable des de distàncies no molt llunyanes. En l’àmbit d’estudi les conques<br />
visuals són molt limitades donada la complexa orografia de la zona. L’estat de<br />
conservació és molt bo, ja que no hi ha presència d’elements negatius com coberts<br />
agrícoles o granges de baixa qualitat estètica.<br />
4.2.3. Estat de conservació i gestió dels espais naturals<br />
a) Espais protegits<br />
Pla d’espais d’interès natural (PEIN)<br />
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), que té la condició de pla territorial sectorial, va<br />
ser redactat i tramitat d’acord amb el que disposa la Llei 12/1985, d’espais naturals.<br />
Conté un conjunt de 144 espais naturals considerats d’un interès natural de primer ordre,<br />
als quals dota d’un règim de protecció de caràcter bàsic. Aquesta protecció bàsica es<br />
concreta en un conjunt de normes - Annex del Decret 328/1992 - que, des del moment de<br />
l’aprovació del PEIN, han estat aplicades als espais del Pla.<br />
COLLSACABRA (Sant Hilari Sacalm)<br />
Aquest espai conserva una bona mostra de la diversitat dels sistemes naturals del<br />
Sistema Transversal. Constitueix un conjunt orogràfic manifest amb elements del relleu<br />
singulars i espectaculars de gran bellesa paisatgística. L'espai conserva una mostra<br />
excepcional de la vegetació de caràcter atlàntic de la Catalunya humida, amb<br />
formacions vegetals molt rares en el conjunt del país. Atesa la seva ubicació, immers en<br />
la regió oriental humida, aquest espai presenta un gran interès faunístic, amb la<br />
presència d'algunes espècies singulars.<br />
Pla Especial de Delimitació aprovat definitivament en data 29/05/2000.<br />
LES GUILLERIES (Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm)<br />
Les Guilleries presenten l'interès de formar una prolongació vers el Mediterrani del front<br />
oriental humit. Tot i que l'element que predomina en el paisatge és el mediterrani,<br />
l'element centreuropeu té una significació especial a les parts més enlairades. Aquesta<br />
situació geogràfica crea un notable grau de diversitat d'ambients que es veu accentuat<br />
per la complexitat orogràfica, l'important gradient altitudinal i els canvis d'orientació<br />
constants. L'espai conté bons representants de les formacions vegetals de la Catalunya<br />
humida, amb algunes singularitats florístiques. Conserva una bona mostra de la fauna<br />
dels ecosistemes forestals de la muntanya mitjana catalana, amb una forta gradació<br />
134 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
LES GUILLERIES (Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm)<br />
entre els elements faunístics mediterranis i submediterranis, i els purament<br />
centreuropeus.<br />
Pla Especial de Delimitació aprovat definitivament en data 29/05/2000.<br />
MASSÍS DEL MONTSENY (Viladrau)<br />
El Massís del Montseny alberga una gran diversitat natural, ja que representa una<br />
síntesi dels principals paisatges de l’Europa occidental. Des de la base del massís fins a<br />
la cota 900 s'hi troben ben representats els sistemes naturals de la regió Mediterrània. Al<br />
final d'aquest nivell fins a la cota 1.600, la muntanya està coberta per rouredes i fagedes<br />
d'ambient centreeuropeu i en els cims culminants hi ha vegetació i elements faunístics<br />
propis de la regió boreoalpina. La gran riquesa en biodiversitat es manifesta pel nombre<br />
remarcable d’espècies animals i vegetals endèmiques, i per d’altres que hi tenen el límit<br />
meridional de la seva distribució.<br />
Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge aprovat provisionalment en data<br />
29/07/2000.<br />
Figura 4.2.7.<br />
Espais del PEIN en l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i<br />
Habitatge, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 135<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Parc Natural del Montseny<br />
La superfície inclosa en el PEIN del Massís del Montseny és alhora declarada com a Parc<br />
Natural i és gestionada per l’Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’Àrea<br />
de Medi Ambient de la Diputació de Girona.<br />
L’espai es troba dins dels termes municipals d’Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i<br />
Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba. Montseny, Sant<br />
Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent, Arbúcies, Breda,<br />
Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu i Viladrau.<br />
El Montseny es va declarar Parc Natural l’any 1987, deu anys després de l’aprovació del<br />
Pla Especial al sector barceloní (any 1977), i nou anys al sector gironí (any 1978).<br />
La UNESCO va incloure el Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del<br />
programa MaB (Home i Biosfera) l’any 1978.<br />
El nou Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Parc del Montseny<br />
es va aprovar inicialment i va sortir publicat al DOGC el 17 de maig de 2007, número<br />
4885, pàgina 16865. Aquest Pla, que actualment es troba en tràmit, es redacta amb<br />
l’objectiu de revisar el primer Pla Especial, que ha quedat obsolet i desfasat.<br />
Els criteris generals del nou Pla Especial són els següents:<br />
a) Definició d’un àmbit del Parc del Montseny coherent, formant part d’una<br />
estratègia territorial de més abast. El pla defineix també unes àrees d’interès<br />
per a la connectivitat ecològica amb els espais naturals de la perifèria, entre ells<br />
l’Espai natural de les Guilleries–Savassona. Així doncs, el Pla estableix algunes<br />
recomanacions, principalment de gestió per tal de preservar i millorar aquest<br />
paper clau en la connectivitat de la regió.<br />
b) Nova zonificació interna de l’àmbit del Pla:<br />
1. Zona d’interès natural: antiga figura de “PreParc”, règim genèric de protecció<br />
bàsica.<br />
2. Zona de reserva natural: àrees de major interès que les anteriors, gaudeixen<br />
d’un nivell més estricte de protecció.<br />
3. Zona d’alt interès natural: al voltant de les zones de reserva natural. Les parts<br />
més altes i els rius i rieres, és a dir, les zones de major interès i fragilitat.<br />
Corresponen al nivell més estricte de protecció. Cal elaborar un Pla Director per<br />
a cadascuna de les àrees.<br />
4. Zona subjecta a ordenació preexistent: nuclis urbans i urbanitzacions.<br />
Conserven les regulacions pròpies d’aquest tipus de sòl.<br />
136 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
c) Formulació dels instruments de planificació específica. El document bàsic de<br />
planificació de la gestió serà el Pla de gestió integral, on es definiran i coordinaran<br />
les propostes de gestió del Parc. D’aquest pla transversal emanaran en cascada<br />
quatre plans específics que desenvoluparan les actuacions pròpies proposades.<br />
Aquests instruments seran: el Pla de conservació, el Pla de prevenció d’incendis,<br />
el Pla d’ús públic i el Pla de desenvolupament socioeconòmic.<br />
d) Incorporació de la legislació urbanística i sectorial vigent.<br />
e) Gestió activa del Parc del Montseny. El Pla incorpora un Pla d’Actuacions.<br />
f) Els òrgans de gestió i participació del Parc.<br />
Els objectius específics del Pla Especial del Montseny són els següents:<br />
1. Conservar i millorar la diversitat biològica i els processos ecològics, des de<br />
l’aproximació de la gestió activa i integral del conjunt dels seus recursos i d’acord amb les<br />
obligacions que deriven de la inclusió del Parc del Montseny a la Xarxa Natura 2000.<br />
2. Potenciar les activitats econòmiques que contribueixin a impulsar el model territorial<br />
proposat, entenent l’activitat humana com a instrument de protecció activa dels valors del<br />
Parc del Montseny.<br />
3. Conservar i divulgar el patrimoni arquitectònic, arqueològic, històric i etnogràfic.<br />
4. Ordenar l’ús social al Montseny, garantint el seu gaudir per part de la societat i<br />
fomentant el coneixement i el respecte al medi, amb una atenció preferent a l’educació<br />
ambiental.<br />
5. Planificar i gestionar el Parc del Montseny com a peça integrant d’estratègies<br />
territorials de major escala, en especial de la xarxa d’espais naturals protegits, assegurant<br />
la connexió amb els espais de l’entorn per tal de garantir l’estructura i funcionalitat del<br />
conjunt dels espais lliures.<br />
6. Impulsar la participació plena de la societat en la gestió del Parc, així com la<br />
cooperació amb altres administracions i col·lectius vinculats amb els espais naturals<br />
protegits.<br />
7. Disposar del recursos humans, administratius, legals, tècnics i econòmics necessaris<br />
per a l’adequat i eficaç desenvolupament del Pla.<br />
8. Formular i desenvolupar els instruments i mecanismes de seguiment i avaluació<br />
indispensables per a la valoració del grau d’assoliment dels objectius i els resultats<br />
previstos del Pla Especial, així com, si s’escau, la seva reorientació.<br />
La zonificació definida pel Pla Especial, en el terme municipal de Viladrau, es pot<br />
observar a la figura 4.2.8.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 137<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.8.<br />
Ordenació estructura del territori del Pla Especial al municipi de Viladrau.<br />
Font: Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del Parc del Montseny, 2007.<br />
La Zona d’alt interès natural, ecològic i paisatgístic comprèn un conjunt de peces<br />
territorials de valor natural notable que justifiquen un elevat grau de protecció i la<br />
intervenció activa per assolir els objectius de conservació. A Viladrau, la ZAINEP es troba<br />
a l’extrem occidental del municipi, entre Sant Segimon i el Coll Saprunera, a la banda<br />
138 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
occidental de la riera de l’Oratori. Així mateix també en formen part la Riera Major, el sot<br />
de Sant Segimon, el torrent de l’Erola, el torrent del Coll Pregon i el sot de Vilarmau. Al<br />
Pla Especial es preveu la redacció del Pla de Gestió del massís del Matagalls.<br />
L’extrem sud del municipi, que inclou el massís del Matagalls, el turó Sesportadores, el<br />
turó de Sant Marçal, el Turó del Mig, el turó del Gros Pujol i la vessant nord d’aquests<br />
cims fins a l’ermita de Mare de Déu de l’Erola, es troba classificada com a Zona de<br />
Reserva Natural. La zona de reserva natural és la de màxima protecció del Parc.<br />
Correspon a un conjunt d’espais naturals poc transformats, d’excepcional interès<br />
ecològic, paisatgístic i científic. La definició i les determinacions sobre aquestes àrees<br />
tenen per objecte la preservació dels hàbitats, ecosistemes, comunitats, espècies i altres<br />
elements naturals que contenen i que per la seva raresa, fragilitat, importància o<br />
singularitat mereixen una protecció específica i estricta.<br />
Pràcticament la resta del municipi dins dels límits del Parc es troba classificada com a<br />
Zona d’Interès Natural.<br />
Amb independència de la zonificació que el Pla estableix dins l’àmbit territorial del Parc<br />
del Montseny, també defineix unes àrees ‘singulars’ en les quals es preveu una superior<br />
utilització, ja sigui des del punt de vista quantitatiu –és a dir, s’hi pot concentrar un elevat<br />
nombre d’usuaris– o qualitatiu –s’hi desenvolupen activitats singulars, diferents de la<br />
resta del Parc, de caràcter molt divers en funció de la localització– que anomena àrees<br />
de tractament paisatgístic (ATP). A Viladrau se’n localitzen dues:<br />
- L’Erola: El nou Pla especial defineix, dins de la xarxa viària bàsica del Parc, un camí<br />
des del nucli urbà de Viladrau fins a l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola,<br />
ja que des d’aquest punt, surt el sender senyalitzat cap a Sant Segimon, un dels<br />
indrets singulars del Parc del Montseny, molt freqüentat pel seu valor patrimonial i<br />
paisatgístic. L’objectiu, d’altra banda, tant del camí com del sender, és fer compatible<br />
un ús públic intens i de tradició consolidada amb l’aprofitament i l’ús privat de les<br />
finques i edificacions per on l’itinerari discorre. Atenent a aquest objectiu, l’ATP de<br />
l’Erola ha d’ordenar la freqüentació de la capçalera de la vall i la pujada a Sant<br />
Segimon. Les actuacions en aquesta àrea han de permetre l’habilitació d’un<br />
aparcament per a un cert nombre de vehicles, la implantació d’un punt d’informació i<br />
el condicionament i l’equipament d’itineraris i la instal·lació de mobiliari i de<br />
senyalització informativa i interpretativa.<br />
- Coll de Bordoriol: El coll de Bordoriol és un indret situat a la carretera GIV-5201, que<br />
constitueix un punt d’arrencada d’itineraris cap al cim del Matagalls. La naturalesa<br />
física del terreny, substrat de granit meteoritzat, i una freqüentació desordenada han<br />
comportat processos d’erosió i degradació del paratge. Les actuacions en aquesta<br />
àrea han de permetre l’habilitació d’un aparcament per a un cert nombre de vehicles,<br />
així com la implantació d’un punt d’informació i el condicionament i l’equipament<br />
d’itineraris i la instal·lació de senyalització informativa i interpretativa.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 139<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Xarxa Natura 2000<br />
La Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE) preveu l’establiment per part dels estats<br />
membres d’una xarxa d’espais naturals amb l’objectiu de "contribuir a garantir la<br />
biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres<br />
en el territori europeu dels estats membres". Aquesta xarxa, que s’ha anomenat Natura<br />
2000, haurà de garantir el manteniment (o el restabliment) en un estat de conservació<br />
favorable dels hàbitats i les espècies en la seva àrea de distribució natural dins el territori<br />
de la Unió Europea (UE). La xarxa Natura 2000 inclou els hàbitats d’interès comunitari de<br />
més interès de Catalunya.<br />
Els espais inclosos en l’àmbit d’estudi són els següents:<br />
- Sistema Transversal Català<br />
- Les Guilleries<br />
- Massís del Montseny<br />
Els límits de la Xarxa Natura 2000 coincideixen amb els límits del PEIN.<br />
Figura 4.2.9.<br />
Espais inclosos a la Xarxa Natura 2000.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi<br />
Ambient i Habitatge, 2007.<br />
140 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Superfícies de l’àmbit d’estudi protegides<br />
La taula següent recull la superfície de l’àmbit d’estudi qualificada com a PEIN, Parc<br />
Natural del Montseny, Xarxa Natura 2000, i el percentatge d’aquestes superfícies<br />
respecte el total de superfície de l’àmbit d’estudi.<br />
Figura de<br />
protecció<br />
Taula 4.2.3.<br />
Superfícies de l’àmbit d’estudi classificades en Figures de Protecció (en ha).<br />
Espinelves Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Àmbit<br />
d’estudi<br />
% respecte<br />
el total de<br />
superfície*<br />
PEIN 166,9 3.839,7 3.422,9 2.784,3 10.213,6 50,2<br />
PARC NATURAL<br />
DEL MONTSENY<br />
XARXA NATURA<br />
2000<br />
- - - 2.784,3 2.784,3 13,7<br />
166,9 3.839,7 3.422,9 2.784,3 10.213,6 50,2<br />
*Total de superfície de l’àmbit d’estudi (suma dels quatre municipis).<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la cartografia del Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
b) Espècies protegides<br />
Espècies vegetals<br />
Tant la comarca d’Osona com la Selva presenten una riquesa florística notable,<br />
determinada per la seva geografia. En un petit territori com és l’àmbit d’estudi hi<br />
conflueixen espais mediterranis de baixa muntanya, espais eurosiberians i d’alta<br />
muntanya subalpina.<br />
En total s’han identificat més de 850 tàxons de plantes vasculars en els quadrats UTM<br />
coincidents amb la zona d’estudi (DG53 i DG54) (Banc de dades de biodiversitat<br />
BIOCAT, consultat l’12.06.07), és a dir, el 19 % dels tàxons presents al BIOCAT per a tot<br />
l’àmbit de Catalunya.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 141<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.10.<br />
Nombre de tàxons de flora per quadrat UTM.<br />
Clau: El color vermell més fosc indica una major diversitat (Núm. de tàxons<br />
per quadrat UTM).<br />
Font: BIOCAT, Banc de dades de Biodiversitat, 2007.<br />
D’aquests tàxons, un 5 % són espècies rares, vulnerables, endèmiques o protegides.<br />
Les espècies vegetals més remarcables ho són segons els següents criteris:<br />
• Flora protegida<br />
- Tot i no ser endemismes: el grèvol (Ilex aquifolium); Sedum rupestre subsp. elegans.<br />
- Per ser espècies vulnerables, malgrat no ser endemismes: el llorer-cirer (Prunus<br />
lusitanica).<br />
- Per ser espècies vulnerables endèmiques del nord-est de la Península Ibèrica, com<br />
Melampyrum nemorosum subsp. catalaunicum i Ophrys bertolonii subsp. benacensis.<br />
- Per ser endemismes exclusius de Catalunya sota feble risc d’extinció: l’herba de Sant<br />
Segimon (Saxifraga vayredana), la Saxifraga genesian;, espècies endèmiques del<br />
Montseny com el pensament del Montseny (Viola bubanii) i tàxon endèmic pirenaicocantàbric,<br />
que a les terres catalanes només es fa als prats i landes del Montseny (la<br />
qual es podria veure perjudicada pel tancament de les masses forestals).<br />
• Flora no protegida<br />
- Per ser endemismes del nordest ibèric (pirinencs, pirenaico-cantàbrics, iberoorientals,<br />
catalano-baleàrics, etc.) malgrat no estar amenaçats: Antirrhinum asarina; Dianthus<br />
142 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
pyrenaicus attenuatus, i Dianthus seguieri requienii; Hieracium rectum; Leontodon<br />
pyrenaicus pyrenaicus; l’orella d’ós (Ramonda myconi), Saxifraga fragilis.<br />
- Per ser endemismes exclusius catalans tot i trobar-se no amenaçats: Cardamine<br />
amara subsp. olotensis, Hieracium cavanillesianum, Hieracium glaucophyllum.<br />
- Per ser espècies poc estudiades: Hieracium cavanillesianum, a més a més de ser<br />
endemisme exclusiu de Catalunya i espècie rara.<br />
- Per ser espècies rares: Amaranthus hybridus susp. bouchonii, Arnoseris minima;<br />
Carpesium cernuum; Euphorbia lathyris; Galium pumilum subsp. rivulare; Hieracium<br />
pallidiflorum; Impatiens balfourii; Ludvigia palustris; Thymus serpyllum subsp.<br />
alpestris; Tragopogon crocifolius, Viola bubanii.<br />
Hi ha un seguit d’espècies fràgils perquè la seva distribució comarcal és reduïda: els<br />
avets (Abies alba) del Montseny, els teixos (Taxus baccata) i savines (Juniperus<br />
phoenicea) d’algun punt de les Guilleries.<br />
Pel que fa als arbres monumentals, el Departament de Medi Ambient té catalogats i<br />
protegits els següents exemplars:<br />
- A Espinelves: l’Alzina de Masjoan (Quercus ilex subsp. ilex), el Til.ler de Masjoan<br />
(Tilia platyphylos), l’Auró de Masjoan (Acer campestre), el Teix de Masjoan (Taxus<br />
baccata), el Castanyer d'Índia de Masjoan (Aesculus hippocastanum), l’Avet de<br />
Masjoan (Abies alba), la Sequoia de Masjoan (Sequoiadendron giganteum) i el Cedre<br />
de Masjoan (Cedrus atlantica)<br />
- A Viladrau: la Sequoia Roja del Noguer (Sequoia sempervivens), la Sequoia del<br />
Noguer (Sequoiadendron giganteum) i l’Avet de Numídia del Noguer (Abies numidica).<br />
- A Osor: el Pi de l'Espinau (Pinus nigra), el Roure de Can Iglésies (Quercus petraea) i<br />
l’Alzina de la Coma (Quercus ilex subsp. ilex).<br />
- A Sant Hilari Sacalm: el Pi del Solé (Pinus nigra) i el Cirerer del Solé (Prunus avium).<br />
Espècies animals<br />
Aquest apartat s’ha elaborat a partir de les dades del Banc de dades de biodiversitat<br />
BIOCAT i de l’estudi Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques d’Osona i<br />
de la Selva, encarregat pel DPTOP (La Vola, 2002 i 2004).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 143<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Invertebrats<br />
Els invertebrats són el grup faunístic menys estudiat al territori català. Això fa que es<br />
disposi de poques dades sobre el nombre d’espècies presents, la seva distribució i la<br />
seva importància. De tota manera, se citen algunes espècies que es troben a la zona<br />
d’estudi i que estan protegides per alguns documents legislatius de conservació:<br />
Les espècies d’invertebrats que es citen a continuació, d’acord amb el que disposa<br />
l’article 9 de la Llei 12/85, d’espais naturals, tindran la consideració d’estrictament<br />
protegides en els següents Espais d’Interès Natural:<br />
- EIN del massís del Montseny: Steropus catalaunicus, Reicheia lucifaga, Trechus<br />
fulvus, Sabocon paradoxum, Leptoneta infuscata, Bythiniella brevis, Deroceras<br />
altimirai, Graellsia isabelae (endemisme ibèric), Protaphorura quercetana,<br />
Protaphorura montana, Lepidocyrtus montseniensis, Roncus caballeroi, Notidobia<br />
sagarri, Synagapetus serotinus, Speonamus canyellesi, Rosalia alpina.<br />
- EIN del Collsacabra: Molopidius spinicollis, Linderia picanyolae, Telema tenella,<br />
Dolichopoda linderi, Trissexodon quadrasi, Bofilliela subarcuata.<br />
- EIN de les Guilleries: Steropus ferreri, Molopidius spinicollis.<br />
- Les espècies que apareixen a l’Ordre de 23 de novembre de 1994, per la qual<br />
s’amplia la relació d’espècies protegides (ampliació Llei 3/88) i que es troben<br />
presents: Rosalia alpina, Euphydryas (Eurodryas) aurinia, Maculinea spp.,<br />
Proserpinus proserpina, les nàiades Anodonta cygnea i Unio aleronis, i el cranc de riu<br />
autòcton (Austropotamobius pallipes lusitanicus).<br />
- La fauna invertebrada que es troba inclosa en la directiva Hàbitats 92/43/CEE de la<br />
Unió Europea, com són: Graellsia isabellae, Euplagia (Callimorpha) quadripunctaria,<br />
Coenagrion mercuriale, Eriogaster catax, Euphydryas (Eurodryas) aurinia, Lucanus<br />
cervus, Maculinea spp., Oxygastra curtisii, Rosalia alpina, Austropotamobius pallipes,<br />
Cerambyx cerdo.<br />
El cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes-lusitanicus) encara sobreviu a les<br />
capçaleres de les rieres més ben conservades, malgrat la forta pressió rebuda per la<br />
contaminació creixent de l’aigua i per l’expansió del cranc americà (Procambarus clarkii),<br />
que desplaça l’autòcton.<br />
Hi ha tres espècies de mol·luscs que cal destacar, Bythinella brevis persuturata que viu<br />
sobre molses aquàtiques a les Guilleries i al Montseny, i Condrina altimirai endemisme<br />
que ocupa el mateix biòtop.<br />
144 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Peixos<br />
En el cas dels peixos, un gran percentatge de les espècies presents són espècies<br />
exòtiques que han estat alliberades per diferents motius als rius de Catalunya.<br />
Les espècies que destaquen pel seu valor deguda la seva limitada distribució és el barb<br />
de muntanya (Barbus meridionalis meridionalis) que només es troba distribuït a la meitat<br />
meridional francesa i al nord-est de Catalunya. Aquesta espècie és considerada d’interès<br />
comunitari per la Directiva 97/62/CE.<br />
Una altra espècie a destacar és la truita comuna (Salmo trutta fario), un salmònid present<br />
en rius i rieres amb un elevat contingut d’oxigen. En tractar-se d’una espècie que viu en<br />
aigües ràpides i fredes només es troba a les capçaleres de les rieres de Santa Coloma i<br />
de la riera d’Osor, a la riera Major, riera de Sant Segimon, riu de Mules, torrent de<br />
l’Oratori i torrent de Rentadors.<br />
• Amfibis<br />
La varietat d’hàbitats de tendència humida de l’àmbit d’estudi és prou remarcable i això<br />
permet un poblament d’amfibis amplíssim, tant en nombre d’espècies com en<br />
abundància. A més, la gran quantitat de rieres, torrents, i basses naturals o artificials que<br />
n’habiliten la seva reproducció ho fan possible.<br />
Taula 4.2.4.<br />
Amfibis de l’àmbit d’estudi classificats dins alguna categoria de protecció 1 .<br />
Espècie<br />
(nom en català)<br />
Espècie<br />
(nom en llatí)<br />
CNEA<br />
Llei 12/06<br />
Salamandra Salamandra salamandra D<br />
Directiva<br />
Hàbitats<br />
Tritó verd Triturus marmoratus D'interès especial D Annex IV<br />
Tritó del Montseny<br />
Salamandridae<br />
Calotriton arnoldi B<br />
Tòtil Alytes obstetricans D'interès especial D Annex IV<br />
Granoteta de punts Pelodytes punctatus D'interès especial D<br />
Gripau comú Bufo bufo D<br />
Reineta Hyla meridionalis D'interès especial D Annex IV<br />
Granota verda Rana perezi Annex V<br />
Granota roja Rana temporaria D'interès especial D Annex V<br />
1<br />
CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria de<br />
medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals.<br />
Font: Atlas dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 145<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
De la taula anterior cal destacar els aspectes següents:<br />
- La granota roja (Rana temporaria): Anur de tendència euro-siberiana amb una<br />
distribució molt reduïda. Només es troba als Pirineus, a la Serralada Transversal i al<br />
Massís del Montseny, on les poblacions de les Guilleries i el Montseny formen el límit<br />
de distribució meridional per a l’espècie a Catalunya.<br />
- Per altra banda, també cal destacar la presència del tritó del Montseny (Calotriton<br />
arnoldi) en zona protegida del Parc Natural del Montseny al municipi de Viladrau. Es<br />
tracta d’una nova espècie descoberta l’any 2005 (Carranza i Amat, 2005) 7 i és l'únic<br />
exemple de vertebrat endèmic del Montseny i de Catalunya, essent també l'única<br />
espècie d'urodel endèmic d'Espanya. Els estudis de recerca que han permès<br />
diferenciar-lo del tritó Pirinenc, el seu parent més proper, s'emmarquen dins del Pla<br />
de seguiment de paràmetres ecològics del Parc Natural del Montseny i van ser iniciats<br />
l'any 2001. El seu reduït número de poblacions, l’escassa abundància i la reduïda<br />
àrea de distribució (menys de 40 km 2 ) fan que, en aquests moments, sigui un dels<br />
amfibis més amenaçats d'Europa. La Llei 12/2006 que modifica entre altres l’antiga<br />
llei 3/1988 de 4 de març, de protecció dels animals, ja en fa referència i es preveu que<br />
el Departament de Medi Ambient i Habitatge aprovi un decret de fauna on es<br />
classifiqui el seu estatus a nivell català seguint els mateixos criteris de la IUCN (Vs.<br />
3.1, 2001).<br />
• Rèptils<br />
Una part de l’àmbit d’estudi es troba en l’anomenada terra baixa mediterrània, on imperen<br />
condicions climàtiques de tipus principalment mediterrani. Els rèptils, grans amants de les<br />
zones assolellades, troben aquí uns espais òptims per a la seva distribució. No obstant,<br />
una part molt important de l’àmbit es troba sotmès a condicions climàtiques de tipus més<br />
o menys medioeuropeu (Montseny i Guilleries) ambient que sol penetrar en molts indrets<br />
de la terra baixa, sobretot en alguns fons de vall.<br />
Aquesta varietat climàtica atorga al territori una gran representativitat herpetològica, com<br />
ja s’ha vist amb els amfibis. Així, s’hi poden trobar tant els típicament mediterranis com<br />
d’altres de tendències més europees.<br />
7 CARRANZA, S. & AMAT, F. 2005. Taxonomy, biogeography and evolution of Euproctus (Amphibia: Salamandridae), with<br />
the resurrection of the genus Calotriton and the description of a new endemic species from the Iberian Peninsula. Zoological<br />
Journal of the Linnean Society, 145: 555-582.<br />
146 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.2.5.<br />
Rèptils de l’àmbit d’estudi classificats en alguna categoria de protecció 1 .<br />
Espècie<br />
(nom en català)<br />
Espècie<br />
(nom en llatí)<br />
CNEA Llei 12/06 Directiva<br />
Tortuga d'estany Emys orbicularis D'interès especial C<br />
Dragó comú Tarentola mauritanica D'interès especial D<br />
Lludrió llistat Chalcides striatus D'interès especial D<br />
Hàbitats<br />
Annex<br />
II,IV<br />
Vidriol Anguis fragilis D'interès especial D Annex IV<br />
Llangardaix ocel·lat Lacerta lepida C<br />
Sargantana ibèrica Podarcis hispanica D'interès especial C<br />
Sargantana roquera Podarcis muralis D'interès especial D Annex IV<br />
Sargantaner gros Psammodromus algirus D'interès especial D<br />
Serp llisa<br />
septentrional<br />
Coronella austriaca D'interès especial D Annex IV<br />
Serp llisa meridional Coronella girondica D'interès especial D<br />
Serp blanca Elaphe scalaris D'interès especial D<br />
Serp verda Malpolon monspessulanus D'interès especial D<br />
Serp d'aigua Natrix maura D'interès especial D<br />
Serp de collaret Natrix natrix D'interès especial D<br />
Escurçó pirinenc Vipera aspis<br />
1 CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria<br />
de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals.<br />
Font: Atlas dels Amfibis i Rèptils de Catalunya i Andorra, 2007.<br />
• Aus<br />
Com ja s’ha anat repetint, la presència d’una gran varietat d’hàbitats a la comarca permet<br />
que les aus, com succeeix amb d’altres grups zoològics, hi tinguin una gran i diversa<br />
representació.<br />
La situació de l’àmbit d’estudi i les seves condicions climàtiques, entre d’altres coses, ens<br />
ofereix la possibilitat de trobar-hi espècies sedentàries, que hi resideixen tot l’any,<br />
espècies migradores, unes com a nidificants a l’estiu i d’altres com a hivernants durant els<br />
mesos més freds, però a més a més, algunes espècies de pas, que segueixen les rutes<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 147<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
migratòries que les porten als seus respectius llocs de nidificació o d’hivernada segons<br />
l’època de l’any.<br />
Al no ser l’objectiu d’aquest treball fer un estudi detallat dels ocells i de la seva distribució,<br />
només ens limitarem a citar-ne alguns. De les aus presents en l’àmbit d’estudi, ja siguin<br />
sedentàries o migradores, es destaquen la presència de les següents espècies, per ser<br />
les més representatives:<br />
- Els rapinyaires diürns: arpella pàl·lida (Circus cyaneus), esparver cendrós (C.<br />
pygargus), milà negre (Milvus migrans), esparver vulgar (Accipiter nisus), astor (A.<br />
gentilis), àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus), àguila marcenca (Circaetus<br />
gallicus), xoriguer comú (Falco tinnunculus), falcó pelegrí (F. peregrinus), falcó<br />
mostatxut (F. subbuteo).<br />
- Els rapinyaires nocturns: òliba (Tyto alba), mussol banyut (Asio otus), duc (Bubo<br />
bubo), gamarús (Strix aluco), xot (Otus scops).<br />
- Els ocells aquàtics: ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), xarxet comú (A. crecca),<br />
polla d’aigua (Gallinula chloropus), corriol petit (Charadrius dubius), etc.<br />
- Els nidificants africans: tòrtora (Streptopelia turtur), abellerol (Merops apiaster), puput<br />
(Upupa eops), cucut (Cuculus canorus), cucut reial (Clamator glandarius),<br />
enganyapastors (Caprimulgus europaeus), falciot negre (Apus apus), oreneta vulgar<br />
(Hirundo rustica), oreneta cuablanca (Delichon urbica), oriol (Oriolus oriolus), etc.<br />
- Els picots: picot garser gros (Dendrocopus major), picot garser petit (D. minor), picot<br />
verd (Picus viridis), colltort (Jynx torquilla).<br />
Nom comú<br />
Taula 4.2.6.<br />
Aus de l’àmbit d’estudi classificades en alguna categoria de protecció 1 .<br />
Denominació<br />
científica<br />
Bernat pescaire Ardea cinerea D'interès especial B<br />
CNEA Llei 12/06 Direct. Aus<br />
Arpella pàlida Circus cyaneus D'interès especial B Annex I<br />
Esparver cendrós Circus pygargus Vulnerable B Annex I<br />
Aligot vesper Pernis apivorus D'interès especial C Annex I<br />
Esparver vulgar Accipiter nisus D'interès especial C Annex I<br />
Astor Accipiter gentilis D'interès especial C Annex I<br />
Àguila calçada Hieraetus pennatus D'interès especial B Annex I<br />
Esmerla Falco columbarius D'interès especial B Annex I<br />
Falcó pelegrí Falco peregrinus D'interès especial B Annex I<br />
148 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Nom comú<br />
Denominació<br />
científica<br />
Falcó mostatxut Falco subbuteo D'interès especial B<br />
Corriol petit Charadrius dubius D'interès especial C<br />
CNEA Llei 12/06 Direct. Aus<br />
Becada Scolopax rusticola Annex II<br />
Òliba Tyto alba D'interès especial C<br />
Xot Otus scops D'interès especial C<br />
Duc Bubo bubo D'interès especial B Annex I<br />
Gamarús Strix aluco D'interès especial C<br />
Mussol comú Athene noctua D'interès especial C<br />
Blauet Alcedo atthis D'interès especial C Annex I<br />
Picot garser petit Dendrocopos minor D'interès especial C<br />
Picot garser gros Dendrocopos major D'interès especial C<br />
Colltort Jynx torquilla D'interès especial C<br />
Còlit ros Oenanthe hispanica D'interès especial D<br />
Pardal de bardissa Prunella modularis D’interès especial D<br />
Merla blava Monticola solitarius D'interès especial D<br />
Merla roquera Monticola saxatilis D'interès especial D<br />
1 CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria<br />
de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals.<br />
Font: Atlas dels Ocells Nidificants de Catalunya i Andorra, dades pròpies, 2007.<br />
• Mamífers<br />
Els coneixements recollits sobre els mamífers indiquen una bona diversitat i abundància<br />
d'espècies a les zones més densament forestades. Tot i això, aquesta mateixa densitat<br />
de vegetació pot haver dificultat l'observació de diverses espècies que també es podrien<br />
trobar en aquesta regió i que no es tenen registrades.<br />
Entre els micromamífers insectívors destaquen el talp (Talpa europaea), que viu en prats i<br />
pastures humides i la musaranya d’aigua mediterrània (Neomys anomalus), que troba a<br />
Osona el límit septentrional de la seva distribució.<br />
Pel que fa als quiròpters, podem destacar el rat-penat de cova (Miniopterus schreibersi)<br />
amb importants colònies d’hivernada al Montseny i al Collsacabra.<br />
Entre els rosegadors propis de latituds superiors cal destacar el talpó roig (Clethrionomys<br />
glareolus), el ratolí de bosc europeu (Apodemus falvicollis) i el talpó muntanyenc<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 149<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
(Microtus agrestis), tots ells es troben al seu límit meridional de distribució i es troben<br />
bàsicament localitzats al Collsacabra, Guilleries i al Montseny.<br />
Pel que fa als carnívors, és remarcable la presència d’una petita població de gat salvatge<br />
(Felis sylvestris) del que se’n tenen dades del Collsacabra, Guilleries i Montseny, aquesta<br />
es troba amenaçada per la hibridació amb el gat domèstic. També mereix una especial<br />
atenció la llúdria (Lutra lutra) que d’ençà del projecte de reintroducció al riu Fluvià, ha<br />
tornat a habitar les comarques de l’àmbit d’estudi i s’han observat i trobat rastres en un<br />
tram del curs mig del Ter, de la Riera Major i dels embassaments de Sau i Susqueda.<br />
Taula 4.2.7.<br />
Mamífers de l’àmbit d’estudi classificats en alguna categoria de protecció 1 .<br />
Nom comú<br />
Eriçó fosc<br />
Musaranya<br />
mediterrania d'aigua<br />
Rat-penat de<br />
ferradura gran<br />
Rata-pinyada<br />
comuna<br />
Rat-penat d'orelles<br />
dentades<br />
Denominació<br />
científica<br />
Erinaceus<br />
europaeus<br />
Neomys anomalus C<br />
Rinolophus ferrumequinum<br />
Pipistrellus<br />
pipistrellus<br />
CNEA Llei 12/06 Directiva Hàbitats<br />
D'interès especial C Annex II<br />
150 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
C<br />
D'interès especial C<br />
Myotis emarginatus D'interès especial C Annex II<br />
1 CNEA: Catálogo Nacional de Especies Amenazadas (Ordre del 10 de març del 2000). Llei 12/06: de mesures en matèria<br />
de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003 relatives a la protecció dels animals.<br />
Font: Els grans mamífers de Catalunya i Andorra, 2007.<br />
Dues de les espècies citades són presents per reintroduccions que s’han fet a d’altres<br />
indrets. Aquestes espècies són el cabirol, que prové dels alliberaments que s’han dut a<br />
terme a les serres del Montnegre-Corredor i al Parc Natural de la Zona Volcànica de la<br />
Garrotxa; i la llúdriga, espècie que va desaparèixer de la comarca a finals del s. XX i que<br />
recentment s’ha tornat a trobar, provinent segurament de la reintroducció feta a l’Alt<br />
Empordà (conques de la Muga i el Fluvià). També hem de citar la presència d’un carnívor<br />
al·lòcton, el visó americà (Mustela vison), espècie escapada de granges i que representa<br />
un greu perjudici per a la fauna autòctona.
c) Altres espais d’interès natural<br />
Cal tenir en compte l’existència d’altres espais d’interès que tot i que no es troben<br />
protegits tenen un potencial natural i una importància vital en la dinàmica ecològica de<br />
l’àmbit.<br />
Espais d’interès Geològic o Geozones<br />
L’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció<br />
d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del<br />
territori català, i que cal preservar com a patrimoni geològic. En l’àmbit d’estudi, es<br />
localitzen les següents geozones:<br />
Guilleries (Pasteral – Susqueda): Es tracta d’una regió tradicionalment utilitzada com<br />
a recurs didàctic en l’àmbit de la petrologia de roques metamòrfiques i ígnies. La zona<br />
ofereix un ampli ventall de tipus petrològics. Aquesta geozona inclou els geòtops d’el<br />
Clascar i la Presa de Susqueda:<br />
- El Clascar: Geòtop situat al nucli gnèissic del massís de les Guilleries, incloent<br />
el contacte amb els esquistos i marbres de la formació Susqueda<br />
suprajacents. Al llarg de la carretera, i especialment a la llera del riu, abunden<br />
els aflorament que permeten reconèixer el caràcter d’aquest gneissos, que es<br />
caracteritzen per ser de gra fi i contenir ocells de petit tamany.<br />
- La Presa de Susqueda: La presa es troba subjectada als seus dos extrems en<br />
una roca diorítico-gabroica. Es tracta d’una peculiar roca massissa i compacte,<br />
no gens comuna a l’Hercinià de Catalunya. Per aquesta raó les rodalies de la<br />
presa han estat considerades com aflorament idoni per reconèixer in situ les<br />
característiques d’aquest tipus de roca plutònica.<br />
- Sobrevià – Coll de Romagats: El seu interès rau en el fet que són uns dipòsits<br />
relativament poc coneguts, malgrat que un registre geològic de primaríssim ordre. Hi<br />
ha altres raons que fan d’aquests sediments quelcom important: la quantitat i qualitat<br />
de diferents fàcies de caire continental (dipòsits conglomeràtics, sorrencs, paleosòls<br />
carbonàtics, etc.), la gran facilitat per accedir als diferents afloraments i<br />
l’extraordinària bellesa del paisatge osonenc, amb les enormes cingleres vermelles i<br />
flanquejat per l'omnipresent Matagalls. Aquesta geozona no es troba sota cap règim<br />
de protecció específic, però si que en el nou Pla especial de Protecció del Medi Físic i<br />
del Paisatge del Parc del Montseny defineix aquesta zona perifèrica als límits del Parc<br />
com una àrea d’interès per a la connectivitat ecològica: l’espai natural de les<br />
Guilleries–Savassona i s’estableixen un seguit de recomanacions .<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 151<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.11.<br />
Espais declarats com a geozones.<br />
Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Espais d’interès natural (EINs)<br />
Els estudis del “Sistema de Protecció Territorial (SPT) de la comarca d’Osona” i del<br />
“Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques de la Selva, el Gironès, el Pla<br />
de l’Estany i la Garrotxa” encarregats pel DPTOP (La Vola, 2000 i 2004) defineixen uns<br />
Espais d’Interès Natural (EIN) i les possibles connexions ecològiques i paisatgístiques a<br />
protegir a nivell comarcal. Els EIN funcionen com a nodes i els connectors tenen la funció<br />
de garantir la comunicació ecològica i paisatgística entre els diferents nodes esdevenint<br />
peces claus a l’hora d’estudiar la connectivitat i la fragmentació dels espais lliures.<br />
En aquests estudis es duu a terme la identificació i l’avaluació dels espais connectors<br />
seguint els següents criteris:<br />
- Existència de comunitats vegetals i espècies representatives de cadascuna de les<br />
regions biogeogràfiques existents a la comarca.<br />
- Existència de comunitats vegetals incloses en les Directives 92/43/CEE i 97/62/CE<br />
(Directiva Hàbitats) com a hàbitats d’interès comunitari, tant si són de caràcter<br />
prioritari com no.<br />
152 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- Presència d’espècies animals incloses en les Directives 92/43/CEE, 97/62/CE<br />
(Directiva Hàbitats) i 79/409/CE (Directiva Aus) i en el “Catálogo Nacional de Especies<br />
Amenazadas”.<br />
- Presència d’espècies animals i/o vegetals que troben el seu límit de distribució a les<br />
comarques de Girona.<br />
- Presència d’espècies animals amenaçades, vulnerables o en clara regressió a nivell<br />
estatal o regional.<br />
- Presència d’espècies vegetals considerades rares, raríssimes i endèmiques (segons<br />
Biocat).<br />
- Presència de poblacions viables d’espècies animals d’interès.<br />
- Existència d’hàbitats o biòtops potencials d’espècies animals d’interès encara que no<br />
hi estigui confirmada la seva presència.<br />
- Presència regular d’espècies hivernants i migradores d’interès comunitari.<br />
- Presència de geozones i geòtops i de zones humides catalogades pel DMA.<br />
- Presència de zones humides catalogades pel DMA.<br />
- Dimensió mínima dels espais i la seva relació perímetre/superfície per tal que puguin<br />
acollir de manera viable la diversitat de les comunitats i espècies.<br />
A continuació es fa una breu descripció de cadascun d’aquests espais que formen part de<br />
l’àmbit d’estudi:<br />
EIN Serra de la Bruguera - Sant Martí Sacalm - Castanyeda de la Jonquera. Espai<br />
que es troba encaixat entre l’EIN de les Guilleries i l’EIN del Collsacabra, en una zona<br />
abrupta amb pendents força pronunciats, ocupat per una gran massa forestal. La situació<br />
geogràfica de l’espai, així com la complexitat orogràfica del terreny, fan que hi trobem tant<br />
paisatges netament mediterranis com d’altres de caràcter centreuropeu, sobretot a les<br />
parts més enlairades, dotant a l’espai d’una gran quantitat d’ambients, on destaquen<br />
algunes formacions vegetals pròpies de la Catalunya humida amb ple domini dels<br />
alzinars.<br />
EIN Bosc de Saleta del Mas - Boscos de Reixac - Bosc de la Paradella. Espai forestal<br />
que comunica l’espai del PEIN de les Guilleries amb el Parc Natural del Montseny,<br />
evitant-ne l’aïllament.<br />
EIN Puig d’Afrou. Espai emblemàtic. Es tracta d’una zona forestal dominada per un bosc<br />
planocaducifoli, malgrat que en realitat hauríem de parlar de plantació sotmesa a<br />
aprofitaments forestals. Aquest poblament seminatural el forma el castanyer (Castanea<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 153<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
sativa) en règim de perxada. La castanyeda acidòfila de muntanya mitjana ha substituït el<br />
bosc originari, l’alzinar (Quercenion ilicis), a conseqüència del canvi d’aprofitaments<br />
silvícoles que han patit les Guilleries. Completen la llista de comunitats seminaturals les<br />
plantacions de coníferes, bàsicament de pi pinastre (Pinus pinaster) i de pi insigne (Pinus<br />
radiata).<br />
EIN Serrat del Gall - Serra del Corb - Baga d’en Rovira. Espai que comprèn la part<br />
central del Massís de les Guilleries. Es tracta d’un espai forestal, on predomina el<br />
paisatge mediterrani, tot i que l’element centreeuropeu té una significació important a les<br />
parts més enlairades.<br />
EIN Verneda del Molí Roquer. Es tracta d’un espai majoritàriament aquàtic format per la<br />
riera del Molí Roquer resseguida per una verneda típica (Alnetum catalaunicum) molt ben<br />
conservada i pel bosc de fageda (Fagus sylvatica) pels voltants de la riera.<br />
EIN Serrat de Guaitallops - Collada del Vilar - Castell del Boix - Pla Rossell. Es tracta<br />
d’un espai forestal dominat per una màquia de roure martinenc amb brucs i estepes.<br />
Aquesta màquia és fruit de la regeneració de l’incendi de la pineda de pi roig de Taradell<br />
de l’any 1982 que actualment evoluciona cap a una roureda de roure martinenc (Buxo –<br />
Quercetum pubescentis), bosc potencial a la zona.<br />
EIN Les Cabrades. Serra orientada de nord a sud, al sector oest del municipi de Viladrau<br />
amb un extens alzinar (Quercteum), amb presència de roure martinenc, roure cerriodie<br />
(Quercus humilis, Q. x cerrioide), i pi roig (Pinus sylvestris). També hi ha presència aïllada<br />
de roure reboll (Quercus pyrenaica). Constitueix un dels exemples d’alzinar més ben<br />
conservat de les valls baixes del Montseny i les Guilleries. Als fondals més humits de la<br />
serra hi ha castanyedes, tremoledes i avellanoses.<br />
EIN La Riera Major (Molí Espatllat – Sant Sadurní). Espai majoritàriament aquàtic amb<br />
un gran interès ictiològic atès a la important diversitat piscícola existent. L’hàbitat<br />
característic és l’ambient fluvial dominat bàsicament per unes vernedes (Alnetum<br />
catalaunicum) ben conservades així com una bona qualitat de l’aigua de la riera que<br />
permet el desenvolupament d’una comunitat molt rica d’invertebrats aquàtics. A més a<br />
més, l’espai té una clara funció connectora degut a que enllaça els espais PEIN Guilleries<br />
i El Montseny, tot seguint el curs de la riera Major. La llúdriga poblava l’espai fins als anys<br />
70.<br />
CONNECTOR Riera d’Osor. Espai fluvial amb una comunitat ripària, la verneda (Alno-<br />
Padion), inclosa en la Directiva d’hàbitats com a hàbitat d’interès comunitari prioritari. La<br />
major part d’aquest riberal es troba inclòs a l’EIN de Les Guilleries, només quedant-ne<br />
fora el tram baix, des de les mines d’Osor fins a la seva desembocadura al riu Ter.<br />
CONNECTOR Montseny - Guilleries. L’àrea comprèn les carenes a l’entorn del coll de<br />
Ravell, des de la capçalera de la riera d’Arbúcies fins a Espinelves. Es tracta d’una zona<br />
forestal molt diversa, des d’alzinars als solells, a castanyedes, rouredes i retalls de fageda<br />
i avellanoses. L’àrea és clau per donar continuïtat al parc natural del Montseny i al PEIN<br />
de les Guilleries, si bé es troba creuada per l’eix transversal C-25.<br />
154 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.12.<br />
Espais d’interès natural i connectors de l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Sistema de Protecció Territorial (SPT) de les comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i la<br />
Garrotxa i SPT de la comarca d’Osona (lavola, 2004, 2001), 2007.<br />
d) Estat de conservació del bosc de ribera<br />
Per tal d’analitzar la qualitat dels hàbitats de ribera, s’ha seguit la metodologia aplicada en<br />
el PEF de la Conca de la Tordera 8 , en què s’estableix un paràmetre de qualitat segons<br />
l’hàbitat principal present. Aquesta metodologia s’ha aplicat també a l’estudi “Pla<br />
comarcal de sostenibilitat de l’aigua”, impulsat pel Consell Comarcal de la Selva i que<br />
actualment el document definitiu es troba en fase de redacció.<br />
S'han pres en consideració tots els hàbitats existents a l'entorn dels rius fins a una<br />
distància de 50 m de la línia que representa el riu o la riba d'aquest, i s’hi ha aplicat el<br />
paràmetre de qualitat en funció de la classificació realitzada en l’estudi del PEF.<br />
La valoració dels hàbitats de l'entorn immediat (50 m per cada riba) dels rius i torrents<br />
principals de l’àmbit d’estudi mostra com les àrees més ben conservades corresponen a<br />
les àrees internes i properes al Parc Natural del Montseny i a la zona nord de les<br />
Guilleries i Collsacabra. També es considera en bon estat el bosc de ribera dels trams<br />
8<br />
Generalitat de Catalunya, ACA. 2003. Planificació dels Espais Fluvials de la conca de la Tordera. <strong>Document</strong> tècnic<br />
provisional inèdit<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 155<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
mig i baix de la riera d’Osor i els trams baixos de la riera de la Masó i del sot de la<br />
Grevolosa.<br />
En canvi, els boscos de ribera presenten un estat de degradació o de substitució total de<br />
les espècies autòctones per plantacions a la riera d’Espinelves, al tram alt de la riera<br />
d’Osor i als torrents i rieres que discorren per la part central de les Guilleries.<br />
Figura 4.2.13.<br />
Qualitat de l’hàbitat principal dels entorns immediats (50 m per cada riba) dels torrents i<br />
rieres de l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de la metodologia establerta en el projecte “Planificació dels Espais Fluvials de la<br />
conca de la Tordera”, 2007.<br />
156 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
e) La gestió i la producció forestal o silvícola<br />
Una gran proporció de superfície de l’àmbit d’estudi es troba ordenada sota una figura de<br />
gestió forestal. En total s’han tramitat 72 Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i 1 Pla<br />
Simple de Gestió i Millora Forestal, en la que la superfície ordenada representa un 66%<br />
de la superfície forestal total de l’àmbit d’estudi.<br />
Taula 4.2.8.<br />
Plans de gestió i millora forestal a l’àmbit d’estudi.<br />
Municipi Nº PTMGF o PSGMF<br />
Superfície ordenada<br />
(ha)<br />
% respecte la<br />
superfície forestal*<br />
Espinelves 5 1.105,6 68,90<br />
Osor 15 3.077,0 59,93<br />
Sant Hilari Sacalm 35 4.215,8 55,11<br />
Viladrau 18 4.171,3 88,22<br />
Àmbit d’estudi 73 12.569,7 65,75<br />
* Total de superfície ordenada respecte la superfície forestal.<br />
Font: Centre de la Propietat Forestal, 2007.<br />
Figura 4.2.14.<br />
Superfície ordenada a través d’un instrument d’ordenació forestal.<br />
Font: Centre de la Propietat Forestal, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 157<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Les espècies principals que es gestionen mitjançant els citats plans d’ordenació forestal,<br />
es recullen en la taula 4.2.9 que segueix.<br />
Taula 4.2.9.<br />
Espècies o comunitats forestals principals i secundàries que es gestionen a través dels<br />
diferents Instruments d’Ordenació Forestal.<br />
Municipi<br />
Espinelves<br />
Espècie o comunitat forestal<br />
principal amb una major<br />
superfície al PTGMF<br />
Avet de Douglas – Pícea /<br />
Castanyer / Alzina – Roure<br />
martinenc<br />
Osor Surera / Castanyer / Alzina<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
Font: Centre de la Propietat Forestal, 2007.<br />
Castanyer / Avet de Douglas /<br />
Noguera / Alzina / Alzina –<br />
Surera / Roure martinenc –<br />
Alzina<br />
Alzina / Alzina - Roure<br />
martinenc<br />
Espècie o comunitat forestal<br />
principal amb una menor<br />
superfície al PTGMF<br />
Castanyer – Faig / Vegetació<br />
de Ribera / Pícea / Avet de<br />
Douglas - Pícea<br />
Pi pinastre – Alzina / Pi<br />
pinastre – Pi insigne / Pi<br />
insigne<br />
Blada / Cedre / Pollancre del<br />
Canadà / Pi insigne / Avet de<br />
Douglas – Pícea / Surera<br />
Castanyer / Pi roig / Roure<br />
martinenc - Alzina<br />
Tal i com s’observa en la taula anterior, la majoria de les espècies que es distribueixen en<br />
les finques de l’àmbit d’estudi que disposen de pla tècnic de gestió i millora forestal<br />
corresponen a espècies introduïdes i plantacions, com el castanyer, l’avet de Douglas, el<br />
Cedre, el Pollancre del Canadà i els pins pinastre i insigne.<br />
El castanyer és l’onzena espècie pel que fa a existències en nombre de peus a<br />
Catalunya, tot i que de les espècies relativament abundants és la que té una àrea de<br />
distribució més reduïda, concentrada sobretot a la comarca de la Selva, a l’oest de la<br />
comarca i Osona, a la zona límit amb la Selva, on es localitza l’àmbit d’estudi.<br />
Les castanyedes es troben bàsicament en vessants de fort pendent orientats al nord,<br />
entre els 600 i els 1.000 m d’altitud, tot i que n’hi ha des de vora el nivell del mar fins per<br />
damunt dels 1.000 m. És una de les espècies de Catalunya amb una producció de fusta<br />
més notable (7,1 m 3 /ha/any de mitjana de producció en volum amb escorça). Les<br />
158 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
castanyedes es tallen arreu cap als 20 anys, quan els arbres assoleixen la mida de<br />
perxes (perxades de castanyer). Després de la tallada, el castanyer rebrota de soca.<br />
Tanmateix, en els darrers anys, hi ha una tendència a substituir el castanyer per d’altres<br />
espècies atès que, tot i que la fusta de castanyer és de molt bona qualitat, les<br />
castanyedes han experimentat una pèrdua de rendibilitat com a conseqüència de dues<br />
plagues: el xancre i la tinta. El resultat de l’aparició d’aquestes plagues ha estat fatal, ja<br />
que en una finca de Sant Hilari Sacalm es va observar la mort d’entre el 30 i el 40 % dels<br />
arbres en un període de quatre anys.<br />
A causa d’aquesta pèrdua de rendibilitat de la gestió forestal de les castanyedes, durant<br />
anys s’han substituït les castanyedes per altres espècies més rendibles pel què fa a la<br />
producció de fusta, com és l’avet Douglas, malgrat tractar-se d’una espècie al·lòctona i<br />
segons Boada (2001) 9 , una espècie bioinvasora, ja que es detecta escapament als<br />
marges pertorbats de camins i talussos adjacents.<br />
De totes maneres, en aquests moments, les Diputacions de Girona i Barcelona porten a<br />
terme un mètode biològic per controlar el xancre i dins el Parc només es deixaran tallar<br />
les castanyedes més malmeses i seran substituïdes en 50% per autòctons de qualitat<br />
fustanera (cirerer, noguera,...)<br />
Altres canvis en els usos i les cobertes del sòl que han tingut lloc aquests últims<br />
cinquanta anys han comportat una substitució dels conreus que es duien a terme a les<br />
feixes dels masos per plantacions d’espècies forestals, sobretot de coníferes. Aquestes<br />
plantacions no són considerades boscos ja que són plantacions vegetals integrades<br />
normalment per una sola espècie, amb peus d’arbre plantats de forma regular, d’una<br />
mateixa mida perimetral i edat. L’objectiu d’una plantació és la producció de fusta amb un<br />
volum de producció al més alt possible, amb costos baixos de treballs de manteniment i<br />
millora, i amb un benefici a curt termini per al propietari.<br />
Les plantacions poden realitzar-se amb espècies autòctones de creixement ràpid com el<br />
pinastre (Pinus pinaster), la pinassa (P. nigra ssp salzmanii), el pi pinyer (P. pinea) i en<br />
alguns casos el pi roig (P. sylvestris) i el pi blanc (P. halepensis). Però en la majoria de<br />
casos solen ser espècies forànies, subespècies o varietats més productives, com el pi<br />
insigne (Pinus radiata) i l’avet Douglas (Pseudotsuga menziesii) de Nord-Amèrica, el<br />
cedre (Cedrus atlantica) de la serralada de l’Atlas, al Marroc i Algèria, la pícea (Picea<br />
abies) i la pinassa al·lòctona (Pinus nigra ssp. nigra) procedent de centreeuropa o el pi<br />
roig ibèric (Pinus sylvestris var. Iberica) de la península Ibèrica, entre les més<br />
destacables.<br />
Algunes d’aquestes espècies de coníferes però, de la mateixa manera que el castanyer,<br />
també es troben afectades per una plaga: la processionària. La processionària és un<br />
insecte autòcton que, en circumstàncies normals, no provoca grans danys. Les altes<br />
temperatures dels darrers hiverns, però, han provocat un desequilibri de la població, que<br />
s'ha estès de manera espectacular en zones on normalment no és freqüent. Aquest<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 159<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
insecte ataca els boscos de pins i cedres, principalment el pi insigne, el pi roig i la<br />
pinassa, es menja les fulles i defolia l'arbre, minvant el seu creixement i, en<br />
conseqüència, la producció de fusta. La comarca de la Selva i, concretament la zona de<br />
les Guilleries, és l’àrea més afectada de Catalunya per aquesta plaga.<br />
f) Gestió de fauna<br />
Tal i com es pot veure en la següent taula a la zona de l’àmbit d’estudi hi ha un gran<br />
nombre d’àrees de caça, moltes d’elles compartides entre diferents municipis i en la seva<br />
gran part gestionades des d’entitats privades, ja siguin societats, particulars o empreses.<br />
Taula 4.2.10.<br />
Àrees de caça existents en l’àmbit d’estudi.<br />
Àrea Titular Municipis<br />
G-10.194 Societat de Caçadors d’Osor Osor<br />
G-10.179<br />
G-10.204<br />
Societat de Caçadors<br />
Esportius d’Anglès i Comarca<br />
Societat Esportius de Caça de<br />
Susqueda<br />
160 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Osor<br />
Osor i Sant Hilari Sacalm<br />
G-10.163 Societat Caçadors “El Gamo” Osor i Sant Hilari Sacalm<br />
G-10.302<br />
Societat de Caçadors de<br />
Vilanova de Sau<br />
G-10.206 Particular<br />
G-10.177<br />
G-10.031<br />
Societat de Caçadors<br />
d’Espinelves<br />
Societat de Caçadors de<br />
Viladrau<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Espinelves<br />
Espinelves<br />
Viladrau<br />
G-10.016 Particular Viladrau<br />
B-10.022 Particular Viladrau<br />
Font: Serveis territorials de Girona. Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
9<br />
Boada, Martí (2002). El Montseny. Cinquanta anys d’evolució del paisatge. Tesi doctoral. Publicacions de l’Abadia de<br />
Montserrat. Pàg. 279.
4.2.4. Connectivitat funcional, social i paisatgística<br />
Per garantir la conservació de la biodiversitat en una determinada zona és bàsic<br />
preservar, no només els espais més valuosos des del punt de vista natural, i també<br />
garantir els principals fluxos ecològics. Segons les teories de la conservació dels<br />
ecosistemes, per a garantir la conservació dels fluxos naturals entre els espais d’interès<br />
cal planificar i gestionar la matriu territorial on es troben immersos aquests espais cercant<br />
el màxim de permeabilitat biològica, i reforçar la connectivitat entre els espais d’interès<br />
natural mitjançant eixos de connexió principals.<br />
Per a realitzar un estudi acurat de la connectivitat dels espais naturals de l’àmbit d’estudi<br />
el present document es basa en tres treballs:<br />
- Sistema de Protecció Territorial de la Comarca d’Osona (PTOP, lavola 2000).<br />
- Sistema de Protecció Territorial de les Comarques Gironines (PTOP, lavola 2004).<br />
- Anàlisi de la Connectivitat Ecològica a la Comarca de la Selva (Consell Comarcal de<br />
la Selva, Minuàrtia 2007).<br />
En aquests estudis es duu a terme una identificació i avaluació dels espais connectors i<br />
aquells sectors del territori importants pel manteniment de les connexions ecològiques. A<br />
partir de l’anàlisi de les conclusions de cadascun dels diversos estudis consultats, s’han<br />
establert els eixos principals de connexió, tant terrestres com fluvials. En tractar-se d’un<br />
àmbit d’estudi situat entre dos espais protegits d’elevat interès ecològic, el Montseny i les<br />
Guilleries, amb un estat de conservació elevat, s’han identificat nombrosos punts d’interès<br />
connector (veure la figura següent).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 161<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.15.<br />
Connectivitat dels espais d’interès natural.<br />
Font: Sistema de Protecció Territorial de la Comarca d’Osona (PTOP, lavola 2000), Sistema de Protecció<br />
Territorial de les Comarques Gironines (PTOP, lavola 2004 i anàlisi de la Connectivitat Ecològica a la<br />
Comarca de la Selva (Consell Comarcal de la Selva, Minuàrtia 2007).<br />
Clau: en verd fosc, els espais inclosos al PEIN, en verd clar la delimitació d’espais d’interès natural i<br />
espais d’interès connector no protegits per cap figura. En blau els connectors fluvials i en taronja els<br />
terrestres.<br />
La imatge mostra els grans eixos principals de connexió, terrestres i fluvials, que es<br />
descriuen a continuació:<br />
• L’eix fluvial del Ter<br />
L’eix del Ter que travessa pel nord d’Osor i Sant Hilari Sacalm, esdevé un connector<br />
fluvial la importància del qual supera en gran mesura l’àmbit d’estudi. Com a eix<br />
vertebrador del nord-est de Catalunya i amb els seus aproximadament 195 km de<br />
longitud, el Ter i els seus afluents esdevenen importants connectors ecològics entre els<br />
Pirineus, les serralades Transversal, Pre-litoral i Litoral, i les depressions central i<br />
empordanesa per on discorren. Els principals elements que generen efecte barrera són<br />
les preses de Susqueda i el Pasteral.<br />
162 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• L’eix fluvial de la riera de Santa Coloma<br />
La riera de Santa Coloma neix al Serrat del Gall, entre els municipis de Sant Hilari<br />
Sacalm i Osor, i transcorre aigües avall fins a la confluència amb la Tordera. El tram que<br />
transcorre dins l’àmbit d’estudi és el millor conservat, ja que manté vegetació de ribera en<br />
un entorn forestal dominat per la castanyeda i l’alzinar. Aigües avall, les riberes es troben<br />
majoritàriament ocupades per plantacions de pollancres i plàtans. El principal element<br />
que genera efecte barrera és l’eix transversal (C-25) que properament serà desdoblat.<br />
• L’eix fluvial de la riera d’Arbúcies<br />
La riera d’Arbúcies neix a la falda del Pla de les Arenes, al municipi de Sant Hilari Sacalm<br />
i conflueix a la Tordera al terme municipal d’Hostalric. El seu tram alt encara presenta<br />
importants vernedes en bon estat de conservació, així com freixenedes de freixe de fulla<br />
petita i avellanoses. El principal element que genera efecte barrera és l’eix transversal (C-<br />
25) que properament serà desdoblat.<br />
• L’eix fluvial de la riera d’Osor<br />
La riera d’Osor té el seu naixement al turó de la Guàrdia, al terme municipal d’Espinelves<br />
i conflueix al riu Ter passant per Sant Hilari Sacalm i Osor. Es tracta d’un espai fluvial<br />
amb una comunitat ripària, la verneda, inclosa en la Directiva d’Hàbitats com a hàbitat<br />
d’interès comunitari prioritari. La principal amenaça d’aquest connector és la construcció<br />
de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT).<br />
• L’eix fluvial de la riera Major<br />
La riera Major neix a la falda del cim del Matagalls, al cor del Parc Natural del Montseny i<br />
al terme municipal de Viladrau, i conflueix amb el riu Ter, a l’alçada del pantà de<br />
Susqueda. L’hàbitat característic és l’ambient fluvial dominat bàsicament per unes<br />
vernedes ben conservades, així com una bona qualitat de l’aigua de la riera que permet el<br />
desenvolupament d’una comunitat molt rica en invertebrats aquàtics i en diversitat<br />
piscícola. La llúdriga poblava l’espai fins als anys 70. La principal amenaça d’aquest<br />
connector és la construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT).<br />
• L’eix terrestre Montseny-Guilleries<br />
L’eix terrestre Montseny–Guilleries és un important espai connector, que cal definir com a<br />
zonal més que lineal, ja que es tracta d’un espai d’uns 3,5 km d’amplada. Dins l’àmbit<br />
d’estudi engloba Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm. La connexió ecològica amb les<br />
Guilleries és considerada pel Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge del<br />
Parc del Montseny. La importància d’aquest connector s’evidencia en l’estudi “Anàlisi de<br />
l’efectivitat dels passos de fauna executats en l’eix transversal” (Minuartia, 1997), en el<br />
qual s’assenyala que el tram de la C-25 que passa pel Coll de Ravell registra el nombre<br />
més elevat d’espècies animals que utilitzen les estructures transversals de pas existents<br />
(passos superior i inferior i obres de drenatge). Aquest espai connector es troba dominat<br />
majoritàriament per un ecosistema forestal amb una gran diversitat i qualitat de boscos,<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 163<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
com les castanyedes, fagedes i rouredes de roure martinenc. La principal barrera és l’eix<br />
transversal (C-25) i les principals amenaces són el desdoblament de l’esmentada via i la<br />
futura construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT).<br />
• L’eix terrestre de la Serra Bruguera – Sant Martí Sacalm – Castanyeda de la<br />
Jonquera<br />
Es tracta d’un espai encaixat entre l’EIN de les Guilleries i l’EIN del Collsacabra, en una<br />
zona abrupta amb pendents força pronunciats, ocupat per una gran massa forestal i que<br />
afecta al nord del municipi d’Osor. La complexitat orogràfica del terreny fa que s’hi<br />
presentin tant paisatges mediterranis com de caràcter centroeuropeu donant una gran<br />
qualitat d’ambients. No s’identifica cap element amb efecte barrera ni amenaça a curt<br />
termini.<br />
• L’eix terrestre del Puig d’Afrou<br />
El Puig d’Afrou és un espai emblemàtic situat a l’extrem est de l’EIN de les Guilleries i<br />
part del municipi d’Osor. L’espai és majoritàriament forestal, amb domini de bosc<br />
planocaducifoli, malgrat que la majoria són plantacions destinades a aprofitaments<br />
forestals. La castanyeda acidòfila de muntanya mitjana ha substituït l’alzinar originari, a<br />
conseqüència del canvi d’aprofitaments silvícoles que han patit les Guilleries. No<br />
s’identifica cap element amb efecte barrera ni amenaça a curt termini.<br />
• L’eix terrestre del Serrat del Gall – Serra del Corb – Baga d’en Rovira<br />
Aquest eix terrestre és l’espai que comprèn la part central del Massís de les Guilleries al<br />
sud dels termes municipals de Sant Hilari Sacalm i Osor. Es tracta d’un espai forestal, on<br />
predomina el paisatge mediterrani, tot i que l’element centreeuropeu té una significació<br />
important a les parts més enlairades. La principal amenaça d’aquest connector és la<br />
construcció de la línia elèctrica d’alta tensió (línia MAT).<br />
• L’eix terrestre Serrat de Guaiatallops – Collada del Vilar – Castell del Boix – Pla<br />
del Rossell i Les Cabrades<br />
Aquests eixos se situen entre el Montseny i les Guilleries, a l’extrem occidental de l’àmbit<br />
d’estudi, al municipi de Viladrau. Es tracta d’unes serres orientades de nord a sud, amb<br />
domini de l’ecosistema forestal, ocupat sobretot per rouredes de roure martinenc i alzinar.<br />
Aquest espai va patir un incendi l’any 1982, actualment regenerat cap a roureda de roure<br />
martinenc. La principal amenaça d’aquest connector és la construcció de la línia elèctrica<br />
d’alta tensió (línia MAT).<br />
164 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.2.5. Impactes significatius associats al sòl no urbanitzable i a la<br />
connectivitat<br />
a) Problemàtiques urbanístiques<br />
En els municipis de l’àmbit d’estudi, les problemàtiques urbanístiques estan relacionades<br />
amb els creixements dels anys 70 i 80 de caràcter residencial com a conseqüència de la<br />
proximitat a zones d’interès turístic, com poden ser el Massís del Montseny i les<br />
Guilleries.<br />
Així doncs, sobretot el municipi de Viladrau, però també Espinelves i Sant Hilari Sacalm,<br />
han experimentat un augment en el nombre de vivendes de segona residència de<br />
tipologia de cases aïllades amb jardí, fet que consumeix una gran superfície de sòl per un<br />
nombre molt baix de residents. La construcció de l’Eix transversal proper a aquests<br />
municipis ha acabat de potenciar aquest tipus de creixement urbanístic, en millorar de<br />
forma substancial l’accés i les comunicacions amb la resta del principat.<br />
L’excepció es troba en el municipi d’Osor, on la situació encara aïllada del nucli respecte<br />
les vies de comunicació principals, i l’orografia de la vall on se situa han evitat que es<br />
convertís en un punt d’interès per a residents de caps de setmana o períodes<br />
vacacionals.<br />
b) Problemàtiques derivades de l’explotació de recursos naturals<br />
Una de les activitats que provoca un major impacte sobre el medi natural són les activitats<br />
extractives, ja que de forma directa es destrueixen comunitats fluvials, boscos de ribera,<br />
hàbitats faunístics, rebaixament de la cota del riu, i d’altres impactes col·laterals com<br />
l’obertura de camins d’accés, la degradació general de la pols produïda i l’impacte visual i<br />
acústic. A més a més, les obres de restauració en molts casos no es duen a terme o<br />
només es realitzen de manera parcial. Les activitats extractives en actiu que es localitzen<br />
en l’àmbit d’estudi es troben al municipi de Viladrau, ocupant una superfície total de 4.86<br />
ha.<br />
Taula 4.2.11.<br />
Superfície d’activitats extractives en actiu a l’àmbit d’estudi.<br />
Municipi Nom activitat<br />
Viladrau<br />
Àrea extractives<br />
actives (ha)<br />
Explotacions actives<br />
Ampliació Colldeboc 2,73<br />
Excavaciones Osona,<br />
S.A.<br />
Mas Vidal 2,13 Pedres Vallès S.L.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament de Medi Ambient, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 165<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Per altra banda, les explotacions forestals també esdevenen problemàtiques. Un clar<br />
exemple és la substitució dels castanyers per l’avet de Douglas. La castanyeda, tot i<br />
tractar-se d’una plantació, és autòctona a Catalunya. En canvi, l’avet de Douglas és una<br />
espècie que prové de nord-amèrica, i considerada una espècie bioinvasora, ja que<br />
prospera sota un ampli rang de condicions climàtiques i no té competidors a l’hora de<br />
colonitzar una àrea que ha patit un incendi forestal.<br />
L’abandonament de l’activitat agrícola i forestal durant les últimes dècades ha afavorit una<br />
ràpida regeneració del bosc, que alhora ha provocat una pèrdua de diversitat biològica, ja<br />
que el paisatge s’ha uniformitzat i ha disminuït la varietat d’hàbitats. Un dels hàbitats més<br />
rics en biodiversitat, els prats de dall, s’està perdent com a conseqüència de<br />
l’abandonament de les activitats rurals tradicionals.<br />
c) L’impacte de les activitats lúdiques<br />
Les activitats lúdiques comporten una problemàtica cada vegada més evident i agressiva.<br />
Les zones boscoses de les Guilleries i del Montseny presenten una freqüentació<br />
recreativa molt elevada, per pràctica de motociclistes, quads, tot terrenys i petits ral·lis<br />
que s’organitzen. També són destacables altres activitats menys agressives però que<br />
pressionen de forma negativa aquests espais, com les curses, les excursions populars,<br />
els aplecs, les sortides de pícnic poc respectuoses, les acampades, etc.<br />
d) Problemàtiques de les infraestructures viàries<br />
Les carreteres tenen un efecte directe i indirecte sobre el territori. Els principals efectes<br />
són la pèrdua d’hàbitats i la transformació del medi físic i hidrològic, l’efecte barrera, el<br />
destorb per a la fauna i la contaminació atmosfèrica i acústica.<br />
Rossell i Velasco (2000) indiquen que un IMD de 10.000 vehicles és el llindar aproximat<br />
en el qual una carretera esdevé una barrera infranquejable per a la fauna, entre 1.000 i<br />
10.000 vehicles l’efecte barrera és important, i menor de 1.000 l’efecte barrera és baix. La<br />
situació de l’àmbit d’estudi es sintetitza a la figura 4.2.16 on, es pot observar les<br />
carreteres més remarcables:<br />
- La carretera C-25 o Eix Transversal, que travessa l’àmbit pel municipi d’Espinelves i<br />
passa pel sud del municipi de Sant Hilari Sacalm, presenta una IMD d’entre 8.000 i<br />
10.000 vehicles diaris, i per tant, esdevé una barrera gairebé infranquejable per a la<br />
fauna.<br />
- La carretera Gi-520 a Viladrau, presenta una IMD d’uns 1.400 vehicles diaris, per tant<br />
suposa un efecte barrera important per a la fauna.<br />
- La carretera Gi-543, entre Viladrau i Espinelves, presenta una IMD de 1.000 vehicles<br />
diaris, i per tant, suposa un efecte barrera moderat per a la fauna.<br />
166 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- La carretera Gi-550, entre Arbúcies i Sant Hilari, presenta una IMD de 7.800 vehicles<br />
diaris, i per tant, suposa un efecte barrera molt important per a la fauna.<br />
Tot i l’elevada IMD de l’Eix Transversal, aquest presenta 3 túnels, quatre viaductes i 3<br />
passos de fauna de més de 5 metres d’amplada en el tram que es troba dins l’àmbit<br />
d’estudi, de manera que amb aquestes mesures passa de ser una barrera infranquejable<br />
a un obstacle d’importància notable per la fauna.<br />
En canvi, la resta de carreteres, presenten només 5 passos de fauna de més de 5 metres<br />
en total, nombre considerat baix en relació a la intensitat mitjana diària de trànsit que s’hi<br />
ha mesurat.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
Figura 4.2.16.<br />
Franquejabilitat de les carreteres en l’àmbit d’estudi.<br />
Cal tenir en compte també, que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques<br />
ha previst desdoblar tot l’Eix Transversal, amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat,<br />
seguretat i servei.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 167<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El traçat entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners, que és on es localitza l’àmbit<br />
d’estudi, segueix en tot moment el de la carretera actual excepte a la zona de l’enllaç de<br />
Sant Hilari de Sacalm i en els punts on hi ha túnels. En aquests punts, el desdoblament<br />
es preveu construir separat de la carretera actual i es formarà un nou túnel en paral·lel a<br />
l’actual. S’adaptaran els enllaços existents, tret de l’enllaç de Sant Hilari Sacalm, que es<br />
remodelarà totalment. Com a conseqüència del nou traçat de l’enllaç de Sant Hilari<br />
Sacalm, es construirà un nou viaducte, de Riudecós, que tindrà 640 metres de longitud.<br />
Si se sobreposa l’impacte de les carreteres al sistema de protecció territorial proposat pel<br />
Departament de Política Territorial i Obres Públiques l’any 2004, s’observa com hi ha<br />
barreres importants que travessen els espais d’interès catalogats i els espais connectors.<br />
Les zones que queden més afectades són els connectors que queden atravessats per la<br />
carretera C-25 o Eix Transversal.<br />
e) Problemàtica de les barreres físiques fluvials<br />
Es localitzen dos assuts en cursos d’aigua que travessen l’àmbit d’estudi: el pantà de<br />
Susqueda i una resclosa a la riera d’Osor, propera a les mines d’Osor, ambdues al mateix<br />
municipi.<br />
Fotografia 4.2.4.<br />
Pantà de Susqueda.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
168 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El pantà de Susqueda suposa un obstacle i una barrera física infranquejable per a la<br />
fauna, però per altra banda regula el risc d’avingudes naturals i l’afluència de sediments<br />
al llarg del curs natural del riu Ter.<br />
f) Problemàtiques de les línies d’alta i molt alta tensió<br />
Tant el municipi de Sant Hilari Sacalm com d’Osor estan afectats pel pas de dues línies<br />
d’alta tensió, de 110 i 220 kv de potència nominal respectivament, i un ramal de 110 kv<br />
que transcorre entre la línia de 110 i la planta embotelladora de Font Vella, a Sant Hilari.<br />
No obstant això, el Pla de l’Energia de Catalunya preveu la construcció d’una nova línia<br />
de molt alta tensió, de 400 kv, que afectarà els municipis de Viladrau, Sant Hilari Sacalm i<br />
Osor. Amb la construcció d’aquesta nova línia està previst desmuntar un tram de la línia<br />
de 110 kv (la totalitat del tram que passa pel municipi de Sant Hilari Sacalm i la meitat del<br />
tram que passa pel municipi d’Osor).<br />
Figura 4.2.17.<br />
Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Viladrau (traçat discontinu).<br />
Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que<br />
es troba afectat a menys de 100 i de 500m de la línia respectivament.<br />
Font: Ajuntament de Viladrau, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 169<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.2.18.<br />
Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Sant Hilari Sacalm (traçat<br />
discontinu).<br />
Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que es troba afectat a<br />
menys de 100 i de 500m de la línia respectivament.<br />
Font: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007.<br />
Figura 4.2.19.<br />
Traçat previst de la futura línia de molt alta tensió de 400 kv a Osor (traçat discontinu).<br />
Clau: Línia discontinua, traçat de la futura línia d’alta tensió de 400 Kv; línies vermelles exteriors al traçat, espai que es troba afectat a<br />
menys de 100 i de 500m de la línia respectivament.<br />
Font: Ajuntament d’Osor, 2007.<br />
170 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els impactes ambientals que provoca la instal·lació d’infrastructures d’aquest tipus són<br />
notables i nombrosos:<br />
- Impacte visual propi de les torres elèctriques i del cablejat en espai d’interès natural<br />
amb un elevat nivell de conservació com són la collada del Vilar, la verneda del Molí<br />
Roquer, i el Serrat del Gall.<br />
- Afectació d’un espai PEIN inclòs a la Xarxa Natura 2000 com són les Guilleries,<br />
declarat zona ZEPA (Zona d’Especial Protecció per les Aus), LIC (Lloc d’Importància<br />
Comunitària) i, per tant, susceptible al ser declarat com a ZEC (Zona d’Especial<br />
Conservació) per la Directiva Hàbitats.<br />
- Afectació d’Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) prioritari, com són les vernedes, i no<br />
prioritari: alzinars i carrascars, castanyedes, pinedes mediterrànies, fagedes acidòfiles<br />
i costers rocosos silícics amb vegetació casmofítica.<br />
- Pèrdua de sòl forestal en el traçat de la línia per l’obligatorietat de tala amb el<br />
conseqüent risc d’erosió i impacte visual que això comporta.<br />
- Risc per a l’avifauna.<br />
- Risc d’incendi forestal.<br />
- Risc per a la salut de les persones. En les àrees periurbanes i agrícoles, el traçat<br />
hauria de discórrer el més allunyat possible dels nuclis urbans (mínim 500 m), i de les<br />
edificacions (mínim 100 m), fet que no es compleix tal i com es pot observar a la<br />
figura anterior relativa a Viladrau. Per aquestes distàncies mínimes s’han seguit les<br />
recomanacions establertes per REE (Red Eléctrica Espanyola). En cap cas aquestes<br />
recomanacions no són normatives d’obligat compliment però sí unes distàncies<br />
desitjables sempre que sigui possible. Pel que fa a aquest punt és remarcable que ni<br />
l’Estat Espanyol ni el Parlament de Catalunya han redactat cap normativa en relació a<br />
l’exposició pública al camp elèctric i magnètic produït per una línia elèctrica, a més la<br />
Unió Europea ha establert una recomanació que no és d’obligat compliment pels<br />
Estats Membres, al contrari que altres països d’Europa i d’Amèrica.<br />
El 24 de maig de 2004 (BOE del 1 de juny del 2004), la Secretaria General per a la<br />
prevenció de la Contaminació i del Canvi Climàtic mitjançant una resolució va formular la<br />
declaració d’impacte ambiental de la línia elèctrica d’Alta Tensió. L’esmentada declaració<br />
considera que el projecte és ambientalment viable, complint les següents condicions:<br />
- Selecció del passadís de menor impacte ambiental: allunyar la línia el màxim possible<br />
de les poblacions i utilitzar al màxim les línies elèctriques existents. En el cas de<br />
l’àmbit d’estudi consisteix en aprofitar el traçat de la línia Vic-Juià i compactar-la amb<br />
el circuit Vic-Bescanó a 400 kv.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 171<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- Afectacions a la xarxa natura 2000: La principal mesura compensatòria de la LIC de<br />
les Guilleries és el desmantellament de la línia existent i la restauració de la via<br />
desafectada.<br />
- Condicions de protecció i correcció contingudes a l’estudi d’impacte ambiental: Es<br />
preveuen diverses mesures preventives i correctores relatives a les fases de projecte,<br />
construcció i manteniment.<br />
- Condicions addicionals a exigir al promotor del projecte: no s’afectarà en cap cas<br />
hàbitats d’interès comunitari prioritari ni espècies protegides explícitament per la<br />
legislació .<br />
- Fer complir el Programa de vigilància ambiental.<br />
g) Altres aspectes i impactes significatius<br />
Sobre tots aquests valors naturals abans esmentats s’observen un conjunt d’impactes<br />
que els afecten, dels que destaquem els més significatius:<br />
Les activitats agrícoles i ramaderes. La mecanització de les activitats agrícoles ha<br />
suposat, en molts llocs, la intensificació agrícola, la transformació cap a regadiu, l’ús de<br />
fertilitzants i pesticides, l’eliminació de marges amb vegetació, entre altres, que<br />
modifiquen el territori de l’àmbit d’estudi. Aquests canvis recents en el sistema productiu<br />
primari ha estat la causa de grans impactes com la contaminació de les aigües, la pèrdua<br />
de patrimoni paisatgístic, la pèrdua de refugis de biodiversitat, etc.<br />
La contaminació per nitrats és de naturalesa difusa, és a dir, els abocaments que<br />
l’originen es produeixen en un gran nombre de punts de difícil ubicació. La Comissió<br />
Europea destaca que entre el 50 i el 80% de les aportacions de nitrats que arriben a les<br />
aigües dels països europeus són d’origen agrari. En particular, l’aplicació de fertilitzants<br />
inorgànics i orgànics (per exemple, fems) en sòls agrícoles, sense respectar prou les<br />
bones pràctiques agràries, és la causa principal de l’increment de la concentració de<br />
nitrats a les aigües subterrànies.<br />
La substitució de la ramaderia extensiva per un tipus més intensiu ha provocat una<br />
alteració del paisatge agrícola típic d’alternança de camps de conreu amb masos<br />
dispersos i petites explotacions ramaderes. A més aquesta intensificació implica un<br />
augment en la producció de residus ramaders que han de ser gestionats. La concentració<br />
de residus ramaders en un determinat territori junt amb una gestió inadequada d’aquests,<br />
comporta una contaminació de les aigües subterrànies.<br />
Els Decrets 283/1998 i 476/2004 estableixen les mesures per prevenir i corregir la<br />
contaminació de les aigües continentals i litorals causada per nitrats de fonts agràries.<br />
Aquests decrets, alhora, defineixen com a zones vulnerables unes superfícies territorials<br />
en les que l’escorrentia i la filtració afecten o poden afectar per la contaminació de nitrats<br />
dels cossos hídrics anteriorment esmentats. No obstant això, en l’àmbit d’estudi, cap dels<br />
172 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
quatre municipis estan declarats zones vulnerables per contaminació de nitrats de fonts<br />
agràries.<br />
Incendis forestals. Les característiques mediterrànies de la vegetació, la concentració<br />
de masses forestals en certs punts, fan que el risc d’incendi sigui un dels aspectes més<br />
destacables com actuals impactes en el medi natural.<br />
Alteració de la vegetació de ribera. Tal i com es descriu en l’apartat de l’estat de<br />
conservació del bosc de ribera, l’alteració de la vegetació fluvial és destacable en alguns<br />
punts. Els principals motius són la presència de plantacions de pollancres que ocupen<br />
part de la zona inundable, les extraccions d’àrids, la presència d’espècies al·lòctones com<br />
la canya americana (Arundo donax) de forma continuada o altres factors antropogènics.<br />
Introducció d’espècies al·lòctones. La presència d’espècies al·lòctones en l’àmbit<br />
d’estudi és un reflex d’allò que succeeix a bona part del territori català. Es tracta d’un<br />
aspecte a considerar, tant pels seus possibles efectes sobre la vegetació autòctona com<br />
sobre la fauna. Poden ser tant espècies vegetals com el pitòsfor (Pittosporum tobira), la<br />
robínia (Robinia pseudoacaia), el generi (Agrosthema githago), l’Aster pilosus, el Senecio<br />
inaequidens), com animals.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 173<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.3. Riscos ambientals<br />
L’apartat de riscos ambientals té una particularitat dins el conjunt d’aquest estudi d’anàlisi<br />
ambiental, donat que es té en compte el risc que afecta un determinat vector o paràmetre<br />
ambiental, i al mateix temps la vulnerabilitat intrínseca del medi.<br />
Cal distingir també, encara que no sempre sigui senzill, entre (1) riscos ambientals d’origen<br />
natural: risc d’inundació, sísmic, geològic, etc.; i (2) riscos ambientals els quals, malgrat que<br />
el seu efecte està íntimament relacionat amb la vulnerabilitat del medi, tenen un focus o<br />
origen bàsicament antròpic –com ara contaminació de sòls, contaminació d’aigües, transport<br />
de mercaderies perilloses, etc. Cas apart són els incendis forestals, en què l’origen sol ser<br />
majoritàriament antròpic.<br />
Finalment, cal tenir en compte que, a nivell d’un territori determinat com és el cas de l’àrea<br />
de les Guilleries, existeixen altres riscos que també es troben relacionats amb la protecció<br />
civil però que tenen una menor, o fins i tot nul·la, incidència ambiental (accidents de trànsit<br />
que puguin afectar àrees habitades o d’esbarjo, col·lapses d’edificacions, aglomeracions,<br />
etc.) i que es tracten amb menys detall.<br />
4.3.1. Riscos ambientals d’origen natural<br />
Els riscos ambientals d’origen natural solen ser motivats generalment per (1) fenòmens<br />
atmosfèrics puntualment excepcionals –que generen inundacions i/o avingudes– i per (2)<br />
fenòmens dels anomenats riscos geològics –risc sísmic, volcànic, de moviments<br />
gravitacionals, d’erosió de sòls, etc.<br />
Inundacions i avingudes<br />
El risc de pluges intenses que poden originar inundacions i avingudes afecten qualsevol<br />
territori proper a un curs d’aigua superficial. Aquesta situació però, no és destacable en<br />
l’àmbit d’estudi que ens ocupa.<br />
El riu Ter correspon al principal curs fluvial que discorre pel territori d’estudi, malgrat que<br />
solca únicament el sector N del mateix, tot travessant el límit septentrional dels termes<br />
municipals de Sant Hilari Sacalm i Osor.<br />
La conca de les rieres que creuen el territori no està regulada per cap embassament i per<br />
aquest motiu, el seu règim de funcionament és natural i els efectes de pluges importants són<br />
els que de forma natural s’han donat històricament. Altrament, cal tenir en compte que la<br />
conca del Ter aigües amunt es troba regulada per la presa de Sau, i per tant, des de mitjans<br />
dels anys seixanta, les avingudes són de menor entitat.<br />
En l’àmbit d’estudi hi ha rieres i torrents menors que travessen o voregen nuclis de població,<br />
que –tot i que de manera poc probable– podrien causar problemes puntuals durant moments<br />
174 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
d’avingudes. Algunes d’aquestes rieres són la riera d’Osor (Osor), la riera de la Font Vella i<br />
el torrent de Font Coberta (Sant Hilari Sacalm) i la riera Major (Viladrau).<br />
Segons el Pla Especial per a emergències d’Inundacions a Catalunya (INUNCAT), i en<br />
relació a afeccions a infraestructures antròpiques, a la zona de les Guilleries no s’hi<br />
localitzen punts negres.<br />
És destacable el fet que la majoria dels ajuntaments, amb periodicitat anual i en funció dels<br />
recursos econòmics disponibles, netegen algunes de les rieres, torrents i recs que solquen<br />
els seus municipis.<br />
Als municipis d’Espinelves, Viladrau i Osor no existeix cap programa de neteja de lleres i<br />
tampoc es demanen subvencions a les administracions competents per realitzar aquesta<br />
tasca.<br />
L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm neteja de forma periòdica i en funció de les necessitats<br />
la Riera de Villacrosa sol·licitant subvenció a l’Agència Catalana de l’Aigua.<br />
Els treballs de neteja i acondiciament de les lleres bàsicament consisteixen en l’eliminació<br />
de residus acumulats i de vegetació no desitjada. Aquest fet contribueix a evitar que es<br />
generin problemes puntuals en cas d’avingudes. Per aquest motiu els ajuntaments poden<br />
sol·licitar anualment les corresponents subvencions a l’Agència Catalana de l’Aigua a través<br />
del seu programa de lleres públiques per poder dur a terme el manteniment i la millora del<br />
drenatge actual de les rieres que solquen els nuclis urbans. D’aquesta manera es procedeix<br />
a eliminar tots aquells obstacles tant naturals (vegetació) com artificials (runes i residus<br />
urbans) que impedeixen la correcta circulació del flux d’aigua, i minimitzar així, els riscos<br />
d’afecció en cas d’avingudes.<br />
Sísmic i volcànic<br />
Catalunya, i la Mediterrània Occidental, es troben ubicades en una zona de col·lisió entre les<br />
plaques tectòniques d’Europa i Àfrica. La taxa de convergència d’ambdues plaques és<br />
moderada i els terratrèmols resultants d’aquest moviment es produeixen amb poca<br />
freqüència i solen ser d’una intensitat moderada.<br />
Catalunya disposa en l’actualitat d’una xarxa sísmica de recollida de dades que ha permès,<br />
entre d’altres, l’elaboració d’un plànol de zones sísmiques per a un sòl mitjà (Institut<br />
Geològic de Catalunya IGC, 1997).<br />
En relació als terratrèmols que han causat danys a Catalunya al llarg de la seva història, cal<br />
tenir en compte les informacions d’intensitat macrosísmica. El primer terratrèmol del qual es<br />
tenen dades macrosísmiques va ser el del dia 3 de març de 1373 que va causar danys a la<br />
Ribagorça i va assolir una intensitat VIII-IX. El segon va tenir lloc el mes de març de 1427 a<br />
Amer i a la Vall d’Osor assolint una magnitud VIII-IX i causant danys a la Selva, la Garrotxa i<br />
el Ripollès. El quart va ser a Olot el dia 15 de maig de 1427 i va assolir una intensitat<br />
epicentral IX. El cinquè va tenir lloc al Ripollès el 2 de febrer de 1428 i va assolir la mateixa<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 175<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
intensitat. Finalment el 24 de maig de 1448 es va donar un terratrèmol d’intensitat epicentral<br />
VIII al Vallès Occidental.<br />
Figura 4.3.1.<br />
Terratrèmols que han produït danys a Catalunya.<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya.<br />
Al llarg del segle XX, els sismes més significatius enregistrats a Catalunya van ser el del dia<br />
19 de novembre de 1927 a la Vall d’Aran (intensitat VIII, MSK), i el del dia 12 de març de<br />
1927 a la zona de Sant Celoni (intensitat màxima de VIII, MSK).<br />
En síntesi, a Catalunya s’enregistren més de 100 sismes de petita magnitud l’any (magnitud<br />
inferior a 4,0). El major terratrèmol enregistrat des que hi ha controls establerts (iniciats l’any<br />
1986) va ser el 15 de maig de 1995 davant les costes de Tarragona i va assolir una<br />
magnitud 4,6.<br />
De les dades enregistrades els darrers anys es desprèn que:<br />
a) l’activitat sísmica més freqüent es dóna als Pirineus, i<br />
b) a la zona costanera s’han produït quatre sèries de sismes amb magnituds superiors a<br />
4,0 els darrers anys 1987, 1991, 1994 i 1995. La sèrie més important correspon a la de<br />
maig de 1995, amb un sisme principal de magnitud 4,6.<br />
176 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El plànol de zones sísmiques per a un sòl mitjà a Catalunya (IGC, 1997) té en compte el<br />
conjunt de Catalunya i divideix el territori en cinc zones segons la seva intensitat sísmica<br />
(SMK). La magnitud sísmica (Richter) mesura la grandària de la font del terratrèmol i es<br />
calcula a partir del logaritme de l’amplitud del sismograma. Per conèixer els efectes produïts<br />
per un sisme d’una magnitud determinada existeix una correspondència amb la intensitat<br />
màxima epicentral (MSK):<br />
Taula 4.3.1.<br />
Relació entre magnitud i intensitat màxima epicentral d’un terratrèmol.<br />
Magnitud Intensitat màxima epicentral (MSK) Descripció<br />
3,0-4,0 IV Oscil·lació d’objectes penjants<br />
4,0-4,5 V Desplaçament d’objectes lleugers<br />
4,5-5,0 VI Danys lleugers<br />
5,0-5,5 VII Danys moderats<br />
5,5-6,0 VIII Danys greus<br />
6,0-7,0 IX Danys greus generalitzats<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Els municipis de la Mancomunitat intermunicipal de les Guilleries es troben inclosos dins la<br />
zona 3, d’intensitat VII (MSK) del mapa de Zones Sísmiques de Catalunya. Cal tenir en<br />
compte però que aquest mapa preveu unes correccions en base al sòl de les àrees<br />
habitades dels 944 municipis de Catalunya. La tipologia del sòl s’ha diferenciat segons el<br />
comportament en cas de fenomen sísmic com segueix:<br />
Taula 4.3.2.<br />
Classificació geotècnica simplificada de sòls.<br />
Tipus Tret característic<br />
R Roca dura<br />
A Roca compacta<br />
B Materials semi-compactats<br />
C Materials cohesionats<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
En base a la tipologia del sòl de les zones habitades/construïdes (nuclis urbans) es<br />
preveuen unes correccions als valors definits per a cada territori en el mapa de zones<br />
sísmiques per a un sòl mitjà (vegeu taula 4.3.3).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 177<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.3.3.<br />
Correccions del mapa de zones sísmiques de Catalunya en funció del sòl dels nuclis urbans<br />
de les poblacions.<br />
Tipus Tret característic Correcció en nucli urbà<br />
R Roca dura 0<br />
A Roca compacta 0<br />
B Materials semi-compactats +0,5<br />
C Materials cohesionats +0,5<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Així, els nuclis urbans d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau se situen en una<br />
zona d’intensitat VI-VII (Zona 3), que amb la correcció deguda a les característiques del<br />
subsòl del municipi:<br />
parcialment granitoid (roca tipus R),<br />
parcialment conglomerats (materials semi-compactats tipus B)<br />
parcialment materials al·luvials quaternaris (materials cohesionats tipus C),<br />
es mantindria a la zona 3 amb intensitat VII.<br />
Figura 4.3.2.<br />
Zones sísmiques per a un sòl mitjà a Catalunya.<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Municipis de la Mancomunitat<br />
intermunicipal de les Guilleries<br />
178 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els riscos que es poden derivar d’un fenomen sísmic es preveuen baixos podent afectar<br />
lleugerament les edificacions. Cal recordar que les noves construccions han de complir amb<br />
les normes NCSE 94 (Norma de Construcción Sismoresistente. Parte general i edificación)<br />
en vigor des del 8 de febrer de 1995, i la NBEAE88 (Norma bàsica de l’edificació. Accions a<br />
l’Edificació).<br />
c) Risc geològic i erosió de sòls<br />
Els anomenats riscos geològics solen trobar-se fortament condicionats per tres<br />
característiques bàsiques del territori:<br />
per la litologia dominant en aquella determinada àrea de la superfície terrestre,<br />
per la morfologia de la regió en concret, i<br />
per les característiques climàtiques locals que poden afectar o alterar les condicions<br />
físiques dels materials (rocosos o no) que constitueixen el subsòl.<br />
Les litologies que propicien amb més facilitat els processos gravitacionals qualificats com a<br />
riscos geològics són (1) les de domini argilós i (2) els dominis rocosos fortament fracturats<br />
(amb presència de diaclases o clivatge, …) o amb cabussaments tendents a la verticalitat.<br />
Per altra banda, la morfologia que facilita el desenvolupament d’aquest tipus de fenòmens<br />
es caracteritza per ser accidentada, amb talussos, pendents pronunciats i/o amb relleus<br />
elevats. Finalment, els factors climàtics representen el motor d’aquest tipus de processos<br />
geològics i solen estar caracteritzats per canvis de temperatura (amb gel-desgel) i per<br />
pluviometries elevades o caracteritzades per la seva irregularitat. Aquesta variabilitat<br />
climàtica propicia canvis en les condicions dels materials que constitueixen el subsòl i, si els<br />
altres condicionants són favorables, permeten el desenvolupament d’aquesta tipologia de<br />
processos.<br />
La caracterització geològica, morfològica i climàtica del territori que configuren el territori de<br />
les Guilleries ha posat de manifest, en capítols anteriors, que de forma natural no es donen<br />
de forma acusada el conjunt de condicions necessàries per tal que s’hi desencadenin<br />
processos gravitacionals de cap de les tipologies més generals: colades fangoses,<br />
despreniments, volcaments, lliscaments rotacionals, lliscaments translacionals, etc.<br />
No obstant, aquest sector està dominat per pendents pronunciats i relleus abruptes que,<br />
juntament amb la presència de litologies argiloses i dominis rocosos fracturats, fa que es<br />
puguin desencadenar de manera local processos gravitacionals.<br />
Finalment, en un clima com el del territori supramunicipal, el risc d’erosió de sòls no és<br />
destacable si no és propiciat per accions antròpiques, i d’aquesta manera sempre restarà<br />
circumscrit a les immediacions de les infrastructures lineals, amb motiu d’excavacions i de<br />
formació de morfologies de fort pendent. A les zones de relleu, on els sòls es troben<br />
generalment poc desenvolupats, el risc d’erosió augmentaria notòriament en el cas que un<br />
incendi forestal mermés la coberta vegetal. En aquest cas, l’evident desprotecció en què<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 179<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
estaria el sòl, unit al seu poc desenvolupament i als pendents, es combinarien de manera<br />
que en moments de pluja –i principalment de pluviometria forta– l’escolament superficial<br />
tindria un fort efecte d’erosió i transport del material edàfic i del substrat cap a les rieres que<br />
solquen el territori.<br />
4.3.2. Riscos ambientals relacionats amb activitats antròpiques<br />
Els riscos ambientals relacionats amb les activitats antròpiques són més nombrosos i de<br />
major grau que els estrictament naturals, i a més, fan referència al propi risc de l’activitat i en<br />
conseqüència, a la vulnerabilitat del medi. Aquest extrem s’accentua sobretot en el cas de<br />
contaminacions que afecten tant al medi atmosfèric com al medi físic: els sòls i les aigües.<br />
a) Incendis forestals<br />
L’elaboració d’aquest apartat ha implicat la recollida d’informació facilitada pel Servei<br />
d’Agents Rurals i de Prevenció d’Incendis Forestals i per la Regió d’Emergències de Girona<br />
de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil, de l’actual Departament d’Interior,<br />
Relacions Institucionals i Participació.<br />
La informació compilada indica a grans trets, que el territori que ocupen els municipis de<br />
l’àmbit d’estudi és declarat de baix risc d’incendi forestal durant el període comprès entre el<br />
15 de juny i el 15 de setembre, segons el Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual<br />
s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.<br />
En general es tracta d’un territori, que per les seves pròpies característiques, no es<br />
considera d’elevat risc d’incendi. No obstant, el risc més elevat se centra sobretot a les<br />
Guilleries i el Collsacabra (figura 4.3.3).<br />
180 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.3.3.<br />
Mapa de perill bàsic d’incendi forestal.<br />
Viladrau<br />
Espinelves<br />
Sant Hilari<br />
Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge,2007.<br />
Osor<br />
Per a més detall, la zonació de l’àmbit supramunicipal en relació a la combustibilitat i<br />
inflamabilitat, és a dir, a la capacitat de propagació del foc i a la capacitat d’encendre’s<br />
respectivament, es reflecteix en les figures 4.3.4. i 4.3.5.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 181<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Espinelves<br />
Osor<br />
Figura 4.3.4.<br />
Mapes de combustibilitat.<br />
Llegenda<br />
182 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Llegenda<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 183<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Àrea<br />
Taula 4.3.4.<br />
Caracterització de la combustibilitat.<br />
Collsesplanes, Solanells i el Grèvol (al N d’Espinelves)<br />
i entre el puig Sapera i el coll de Revell (al S).<br />
Cercenedes, bosc de Mata, sot de la Mota, les<br />
Romagueres, bosc de ortigners, Aulet de Gironella,<br />
bosc del clascar, San Miquel de Ter i Perxada d’en Via<br />
(als àmbits centrals i N d’Osor).<br />
A la zona de Montodis, la Rectoria, Serrats a Castell;<br />
Baga dels Bracs i Sant Martí de Querós (N de Sant<br />
Hilari Sacalm)<br />
Les Cabrades, Serra Morena, Sot de l’Estrany,<br />
Masvidal, turó del Bosc gran i turó del pou d’en Sala (N<br />
i centre de Viladrau)<br />
Turó dels Carlins, Remoleres, turó de les Lloberes,<br />
Perxades de Serrallonga i bosc de Caballs (a la zona<br />
central del municipi d’Espinelves).<br />
Les Mines d’Osor, la Grevolosa, la Súria, bosc del<br />
Simón, Mare de Déu del Part, Can Bosc (E d’Osor).<br />
Serrat del Gall, el Crous, Santa Margarida, del Clos<br />
fins a Roca d’en Pla i Cal Sastre (a l’àrea S-E de Sant<br />
Hilari Sacalm).<br />
Les Cort, turó de la Soleia, puig Cornador, Mare de<br />
Déu de l’Erola i puig Fàbreques (al centre i N del<br />
municipi de Viladrau).<br />
Les Doies, àmbit del torrent del Grèvol, Can Formiga,<br />
Can Galzeran i el Grèvol (N-E d’Espinelves).<br />
A la zona W del municipi d’Osor, les Casulles, voltants<br />
de la riera de Sant Gregori, roca de Cercenedes,<br />
Solterra i les Berbotades.<br />
Àmbits de la Creu de Llevanyes fins al pla de<br />
l’Estanyol, el Borrell i la Torre de Vilavecchia a l’E de<br />
Sant Hilari Sacalm. L’Ullastre, Matamala i Cortal d’en<br />
Serra (S de Sant Hilari).<br />
Des del coll de la Baralla a les Índies i la Noguera, turó<br />
Gros i el pujol de la Muntanya (zona central del<br />
municipi de Viladrau).<br />
Model<br />
combustible<br />
4 (vermell)<br />
5 (violeta)<br />
6 (fucsia)<br />
Tret característic<br />
Matollar o plantació jove molt<br />
densa amb branques seques<br />
a l’interior. Focs ràpids i<br />
intensos que es propaguen<br />
per les capçades del matollar.<br />
Matollar dens i verd < 1 m<br />
d’alçada. El foc es propaga<br />
pel sòl cremant la fullaraca i la<br />
pastura. Focs pocs intensos.<br />
Matollar dens i verd (similar<br />
model 5) però amb espècies<br />
més inflamables o amb restes<br />
de tallades i amb plantes més<br />
altes. El foc es propaga pel<br />
matollar (més inflamable) amb<br />
vents moderats. Si no hi ha<br />
vent el foc pot baixar a ran de<br />
terra.<br />
184 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Àrea<br />
Remoleres i Turó dels Carlins (N d’Espinelves).<br />
Sant Miquel de Ter, i des de la Coma a la riera d’Osor<br />
(a l’extrem N i W d’Osor).<br />
Muntanya de la Coma i Sant Francesc (N-E de Sant<br />
Hilari Sacalm).<br />
Puig de Fabreques, la Pineda Fosca, plans de Sallent,<br />
roques Pastores i Molí Espatllat al N-W de Viladrau)<br />
Bosc de Cubells i Molí de Dalt (a l’extrem S<br />
d’Espinelves).<br />
Collsacodina, la Molina i el turó de Llameneres, Sant<br />
Gregori i voltants de la riera de Sant Gregori i Sant<br />
Miquel de Solterra (a l’àmbit central i S d’Osor).<br />
Distribuït en el N i S de Sant Hilari Sacalm, a les Illes<br />
d’Amunt i d’Avall, serra de Cabrerola, bosc del<br />
Cominal, bosc de Serrallonga, turó de Corones, turó<br />
de Faig Verd, Vallherosa de la Sala, Can Llop, boscos<br />
de Reixac, turó de la Moneda i turó de Mas Coll.<br />
Casadevall, les Paitides, coll de Joan, coll Sabènia,<br />
Matagalls, turó Sesportadores, turó de Sant Marçal,<br />
turó Gros del Pujol, Sant Segimon, turó del Pou d’en<br />
Sala i Sant Miquel dels Barretons. ( S de Viladrau).<br />
Confluències de les Perxades de Serrallonga, turó de<br />
la Creu, zona de Can Riber i la Caseta (centre del<br />
municipi d’Espinelves).<br />
Bosc del Clascar, pedra Jugadora, bosc de Torrents,<br />
les Sepultures, de Serra Gran fins a Cercenedes,<br />
Santa Creu d’Horta, Cal Rectoret i la Súria (al N i S<br />
d’Osor).<br />
Serra d’Heures, Cal Sastre, bosc de la Saleta del Mas,<br />
Mansolí Vell, els Busquets d’Amunt i d’Avall (a la zona<br />
central de Sant Hilari Sacalm).<br />
Gemena, voltants del torrent del Coll Pregon, Gomara,<br />
coll de Gomara, el Pujolar i Vilarmau (centre de<br />
Viladrau).<br />
Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Model<br />
combustible<br />
7 (rosa)<br />
8 (turquesa)<br />
9 (blau)<br />
Tret característic<br />
Matollar d’espècies molt<br />
inflamables de 0,5 m a 2 m<br />
d’alçada. El foc es propaga<br />
pel matollar i la fullaraca.<br />
Bosc dens sense matollar i<br />
fullaraca molt compacta.<br />
Propagació del foc per la<br />
fullaraca molt compacta. Focs<br />
superficials i amb alçades de<br />
flama baixes.<br />
Fullaraca poc compacta,<br />
plàtans i pollancres.El foc es<br />
propaga per la fullaraca<br />
ràpidament. Velocitat de<br />
propagació elevada a grans<br />
velocitats del vent.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 185<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Espinelves<br />
Osor<br />
Figura 4.3.5.<br />
Mapes d’inflamabilitat.<br />
Llegenda<br />
186 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Llegenda<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 187<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Àrea<br />
Taula 4.3.5.<br />
Caracterització de la inflamabilitat.<br />
Can Formiga i Perxades de Serrallonga, turó de la<br />
Creu, turó de les Lloberes (àmbit central<br />
d’Espinelves).<br />
Bosc del Clascar, la Brolla, el Bosquet, el Parral<br />
del Sobirà, Solterra, el Baier, àmbit del Castell de<br />
la Torre, les Berbotades, Serra Gran i entorn de<br />
Can Bosc (N i S d’Osor).<br />
Roques d’en Joan, serra d’Heures, Torre de<br />
Vilavecchia, bosc de la Saleta del Mas, entorn de<br />
Can Gambada i Bosquets d’Amunt i d’Avall<br />
(distribuït de forma aïllada al llarg de Sant Hilari<br />
Sacalm).<br />
Entorn del torrent de Coll de Pregon, la Goitadora,<br />
turó Gros, les índies i les Corts (S de Viladrau).<br />
Molí de Dalt i la Serra (S d’Espinelves).<br />
Bosc del Simon, pla de les Cases, el Parral del<br />
Sonirà, Santa Creu d’Horta i les Sepultures (a<br />
l’àmbit central i S d’Osor).<br />
Serrta del Gall, Serra del Corb, roques del Rei,<br />
Matamalella, boscos de Reixac i Matamala (a l’E<br />
de Sant Hilari Sacalm).<br />
Turó de l’Àguila, Mare de Déu de l’Erola, turó del<br />
Bosc Gran (W de Viladrau).<br />
Sot de la Noguerola, Cercenedes, Sant Miquel de<br />
Solterra, roca de Cercenedes i serra Gran (S-W<br />
d’Osor).<br />
La Creu de Llevanyes, serra de les Heures (E de<br />
Sant Hilari Sacalm).<br />
Turó dels Carlins, la Rovira d’Avall, el veïnat de<br />
França i bosc de Cubells (W d’Espinelves).<br />
Turó de Corones, Serrallonga, bosc de<br />
Serrallonga, Baga del Bracs, Can Guita, turó del<br />
Mas Coll (N de Sant Hilari Sacalm).<br />
Casadevall, Masmiquel, les Paitides, Sant<br />
Segimon, Coll d’Ordials, Sant Miquel dels<br />
Barretons (E i W de Viladrau).<br />
Model<br />
inflamable<br />
2 (blau clar)<br />
3 (blau fosc)<br />
4 (lila)<br />
5 (violeta<br />
fosc)<br />
Tret característic<br />
Recobriment més gran que el 75%<br />
d’espècies amb inflamabilitat de<br />
tipus 4 (poc inflamables).<br />
Recobriment més gran que el 25%<br />
d’espècies de tipus 3<br />
(moderadament inflamables) i<br />
recobriment major del 75%<br />
d’espècies de tipus 4 (poc<br />
inflamables).<br />
Recobriment més gran que el 75%<br />
d’espècies amb inflamabilitat de 3<br />
(moderadament inflamables).<br />
Recobriment més gran que el 10%<br />
d’espècies de tipus 1 (inflamables<br />
tot l’any) i 2 (altament inflamables<br />
duran l’estiu) i major del 75%<br />
d’espècies tipus 3 (moderadament<br />
inflamables).<br />
188 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Àrea<br />
Collsesplanes, el Grèvol, turó de la Creu i bosc de<br />
Cubells (N i S d’Espinelves).<br />
Les Mines d’Osor, bosc de la Crosa i la Grevolosa<br />
(E d’Osor).<br />
Proximitats de la Riera de la Font i de Cortals d’en<br />
Serra (S de Sant Hilari Sacalm).<br />
Pla Castellar, les Corts, voltants de la Noguera i<br />
Mas Vidal (N de Viladrau).<br />
Entre la Balma i al casa nova de la Balma (S<br />
d’Espinelves).<br />
Les Romagueres, les Sepultures i les Casulles<br />
(del centre d’Osor).<br />
La Gambada, Satna Maria de Mansolí, Serra de<br />
les Heures, Santa Margarida de Vallors, Puig<br />
Rodó, Roques del Rei, bosc de la Saleta del Mas,<br />
turó del Mas Coll i coll de Fàbrega (centre de Sant<br />
Hilari Sacalm).<br />
Roca Llancers, la Tremoleda, Gemena, el Pujol de<br />
la Muntanya, turó de la Soleia, coll de la Baralla,<br />
puig Comados, les Guilleries i Roques Pastores<br />
(centre de Viladrau).<br />
Àmbits de Can Formiga, Can Serrabassa, Can<br />
Galzeran (E d’Espinelves).<br />
Bosc dels Ortigens, bosc de la Mata, bosc de la<br />
Crosa, Gironella, Cal Rectoret, Collsacodina i la<br />
Molina (E d’Osor).<br />
Coll de Querós, Can Carbassa, serrat del Gall,<br />
Roca d’en Pla, Cal Sastre, Pedra dels Evangelis<br />
(al S de Sant Hilari Sacalm).<br />
La tremoleda, Puigsasucre, Roca Llancers,<br />
Puigdot, Bacs de Rupit, bosc de la Soleia,<br />
Masnou, Can Bosc, turó del Bosc Gran, puig<br />
Cornados (centre de Viladrau).<br />
Remoleres, turó dels Carlins, les Doies, turó del<br />
Grèvol (N d’Espinelves).<br />
Bosc de la Mata, els Bancs, Castell de la Torre,<br />
bosc del Simon, Collet de Rebleda, el Veguer (N<br />
d’Osor).<br />
Carena del Llac, les Illes d’Amunt, coll de Mata-<br />
Rodona, bosc del Corninal, Sant Martí de Querós,<br />
turó de Saliberes, turó de Malbec (N de Sant Hilari<br />
Sacalm).<br />
Les Cabrades, la Noguera, Mas Vidal, puig de<br />
Fàbreques (N de Viladrau).<br />
Model<br />
inflamable<br />
6 (violeta<br />
clar)<br />
7 (rosa clar)<br />
8 (rosa)<br />
9 (fucsia)<br />
Tret característic<br />
Recobriment major del 25%<br />
d’espècies de tipus 1 (inflamables<br />
tot l’any) i 2 (altament inflamables<br />
durant l’estiu).<br />
Recobriment major del 50%<br />
d’espècies de tipus 1 i 2.<br />
Recobriment més gran que el 75<br />
% d’espècies de tipus 1 i 2.<br />
Recobriment més gran que el<br />
100% d’espècies tipus 1 i 2.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 189<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Àrea<br />
Bosc del Clascar, el Clascar, bosc de Torrents,<br />
turó de la Creu de Portell, la Casa Nova de<br />
Colobrans (N d’Osor).<br />
Serrats a Castell i Baga del Bracs (N de Sant Hilari<br />
Sacalm).<br />
Serra Morena (N de Viladrau).<br />
Font: Web Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Model<br />
inflamable<br />
10 (vermell)<br />
Tret característic<br />
Recobriment més gran que el<br />
150% d’espècies tipus 1 i 2.<br />
Pel què fa doncs, a sectors de massa forestal (models de combustible i inflamabilitat) es<br />
podria concloure, a gran trets, que a la franja nord de l’àmbit d’estudi, la massa forestal està<br />
formada per alzinars purs amb grans quantitats de combustible aïllada de la resta de l’àmbit<br />
pel tram del riu Ter, barrera física capaç d’aturar el pas del foc de forma autosuficient.<br />
Mentre que a la resta de l’àmbit, la massa forestal es disposa en mosaic però de forma més<br />
o menys continuada en sectors de vegetació formada principalment per alzinars, fagedes,<br />
perxades i suredes.<br />
Així doncs, de manera general es pot considerar que en l’àmbit d’estudi el risc d’incendi<br />
forestal és de grau moderat-alt.<br />
En relació als incendis forestals, en les bases estadístiques del Servei de Prevenció<br />
d’incendis forestals i del Departament de Medi Ambient i Habitatge consten un total de 57<br />
incendis, iniciats en l’àmbit d’estudi des de l’any 1968 fins al 2006, i que han afectat a una<br />
superfície forestal de 184,1 ha.<br />
A la taula 4.3.6. es relacionen tots els incendis forestals que han tingut lloc en l’àrea d’estudi,<br />
per municipis i per superfície afectada.<br />
Taula 4.3.6.<br />
Incendis forestals iniciats en l’àmbit d’estudi. Període 1968 i 2006.<br />
Municipi Data inici Paratge<br />
Superfície<br />
forestal (ha)<br />
Espinelves<br />
24/04/2000<br />
25/06/2002<br />
Eix Transversal<br />
La Casanova de la Balma<br />
0,70<br />
0,08<br />
Osor<br />
27/09/1970 Can Serres 30,00<br />
28/10/1973 Les Serres 70,00<br />
28/06/1986 Les Serres 0,50<br />
24/07/1990 Can Palleringa 0,30<br />
11/04/1993 El Baier 0,40<br />
190 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Data inici Paratge<br />
Superfície<br />
forestal (ha)<br />
20/04/1993 Can Bosquets 0,50<br />
09/03/1994 Can Bosquets 1,00<br />
20/03/1997 Els Gelats 0,34<br />
15/02/1998 Can Teixidor 0,05<br />
26/11/1998 Els Gelats 0,01<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
03/01/2000 Surina 0,05<br />
19/09/1970 Pedra Llarga 1,00<br />
02/03/1971 La Font Vella 0,10<br />
13/03/1973 Mas Soler 3,00<br />
24/07/1973 Crta.GI-550 1,50<br />
24/07/1973 Aulet 5,50<br />
15/08/1973 Can Sastre 2,50<br />
16/08/1973 Font del Picó 1,00<br />
07/03/1975 Pont de Matamala 0,50<br />
30/11/1980 Clopes-Font Vella 2,50<br />
15/08/1981 El Muntal 0,50<br />
06/03/1982 Pla d’Arena pròxim Crta. Vic 3,00<br />
11/04/1982 La Talleda 6,50<br />
18/08/1982 Can Tunset 1,00<br />
28/07/1983 Clopés 0,50<br />
31/07/1983 Vilabella 0,20<br />
09/02/1988 Montalt 0,01<br />
27/02/1988 Les Illes de Baix 0,50<br />
15/02/1989 Casanova Comes 1,50<br />
11/03/1990 Crta. St Hilari-Vic (Vilacrosa) 0,005<br />
12/04/1991 Can Pla 0,01<br />
30/04/1992 El Poblet 0,01<br />
18/01/1994 Casanova de Muntanyà 0,20<br />
16/07/1994 La Casella 0,70<br />
17/07/1994 La Petja del Dimoni 1,50<br />
25/08/1994 Carós 0,10<br />
28/08/1994 Finca Barcons (Font del Sastre) 0,20<br />
14/04/1995 La Roca d’en Pla 0,01<br />
04/08/1996 La Vinya de Duran 0,02<br />
10/03/1997 Urb. Cal Sastre 0,01<br />
13/06/1997 Can Tintarol 0,015<br />
08/03/1998 Mas Vidal 0,40<br />
21/05/1998 Camí del cementiri 0,02<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 191<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Data inici Paratge<br />
Superfície<br />
forestal (ha)<br />
17/12/1998 La Vinyeta del Peroler 0,02<br />
27/12/1998 El Fondo 0,40<br />
Viladrau<br />
08/12/2000 Riudecós d’en Huix 0,02<br />
12/05/1979 Hostal de la Guineu 1,00<br />
07/08/1979 Crta. Arbúcies Km 4 2,00<br />
13/08/1979 Can Balet 0,50<br />
31/07/1983 Mas Miquel 1,00<br />
31/07/1983 La Rovira (carretera) 40,00<br />
09/04/1985 Mas Sabaters 0,70<br />
13/07/1990 Mas Vidal 0,005<br />
05/04/1999 La Teuleria 0,01<br />
20/03/2003 Mas d’Osor 0,01<br />
Total superfície cremada a l’àmbit supramunicipal (ha) 184,11<br />
Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Direcció General del Medi Natural. Departament de Medi Ambient i<br />
Habitatg, 2007.<br />
A nivell supramunicipal, una de les principals conclusions que es desprenen del recull de<br />
dades és que el municipi més afectat pels incendis és Sant Hilari Sacalm (35), però no pel<br />
que fa a superfície cremada, que correspon a Osor (vegeu figura 4.3.6). Per contra, el<br />
municipi amb menys incendis forestals és Espinelves amb 2 incendis forestals.<br />
192 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.3.6.<br />
Superfícies afectades (en ha) pels incendis forestals. Període 1968-2004.<br />
Font : Elaboració pròpia, 2007.<br />
A nivell municipal però, cal destacar els següents aspectes:<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
0,78<br />
34,95<br />
45,23<br />
103,15<br />
0 25 50 75 100 125 150<br />
ha<br />
Consten un total de 2 incendis forestals que han afectat a una superfície de<br />
0,78 ha.<br />
Consten un total de 11 incendis forestals que han afectat a una superfície de<br />
103,15 ha. L’àrea més afectada és les Serres (3 incendis).<br />
Consten un total de 35 incendis forestals que han afectat a una superfície de<br />
34,95 ha. L’àrea més afectada és la Clopés - Font Vella (3 incendis).<br />
Consten un total de 9 incendis forestals que han afectat a una superfície de<br />
45,23 ha.<br />
Pel que fa a la seva causalitat es conclou que el 60% dels incendis han estat originats per<br />
negligències i que el 40% restant són accidentals, tal i com s’indica a la figura 4.3.7.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 193<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.3.7.<br />
Origen dels focs registrats en els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les<br />
Guilleries. Període 2000-2005.<br />
40%<br />
60%<br />
Negligències<br />
Accidents<br />
Font: Servei de Prevenció d’Incendis Forestals. Direcció General del Medi Natural. Departament<br />
de Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
Les dades bàsiques del territori supramunicipal i les seves proximitats, en relació a les<br />
principals mesures de prevenció i d’extinció d’incendis forestals, són les següents:<br />
Punts de Guaita<br />
Existeixen 4 punts de guaita que cobreixen tot l’àmbit d’estudi: 1 a Santa Bàrbara (Anglès), 1<br />
a prop el Vilar (Arbúcies), 1 a prop del Far (Santa Coloma de Farners) i 1 a Sant Llorenç del<br />
Munt (Sant Sadurní d’Osomort).<br />
Punts d’Aigua<br />
Consten diversos punts d’aigua en l’àmbit d’estudi, els quals són accessibles per a vehicles<br />
pesants/semipesants i per helicòpter i, per tant, d’especial interès per als equips d’extinció<br />
d’incendis.<br />
194 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.3.7.<br />
Punt d’aigua existents en l’àmbit d’estudi o en els proximitats.<br />
Municipi Nom punt Tipus Any<br />
X<br />
UTM<br />
Y<br />
Joanet Dipòsit formigó 1999 460.339 4.633.393<br />
Túnel Joanet 01 Bassa 1999 461.942 4.633.274<br />
Mas Auleda Dipòsit formigó 1999 456.590 4.633.594<br />
Arbúcies<br />
Monfulleda Dipòsit xapa 2002 462.874 4.630.293<br />
Esqueis de l’Olivar Dipòsit xapa 2002 456.417 4.631.345<br />
Can Ferrer<br />
(Sant Pere Desplà)<br />
Dipòsit xapa 2003 456.488 4.632.511<br />
Volum<br />
(m 3 )<br />
Espinelves 1 El Càmping - - 450.500 4.635.900 160<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
La Coma Dipòsit xapa 1999 458.729 4.642.678 120<br />
Sarsanedes Dipòsit formigó - 462.834 4.643.343 120<br />
Can Pidevall Dipòsit xapa 2000 465.755 4.644.082 120<br />
Vivers Tortadès - - 454.759 4.638.343 2400<br />
Dipòsit de la Coma Dipòsit xapa - - - 120<br />
Bassa GI-542 Dipòsit xapa - - - >120<br />
Bassa de Mas Carbó Bassa natural - - - >120<br />
Dipòsit Eix C-25 Dipòsit xapa - - -
manteniment d’infrastructures, xarxa de camins i punts d’aigua i, si s’escau, donar suport a<br />
l’extinció d’incendis.<br />
En l’àmbit d’estudi existeix una agrupació de defensa forestal, les principals característiques<br />
de la qual es mostren tot seguit:<br />
Nom ADF: Guilleries-Montseny<br />
Número agrupació: 076<br />
Any Constitució: 1987<br />
Superfície forestal: 32.707 ha<br />
Municipis adherits: Osor, Sant Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau, Arbúcies i<br />
Sant Feliu de Buixalleu.<br />
En relació a les principals mesures de prevenció d’incendis forestals cal destacar el<br />
manteniment de les pistes forestals. Els diferents ajuntaments, malgrat no tots disposar d’un<br />
programa d’arranjament de camins, anualment desbrossen una sèrie de camins o pistes<br />
forestals, fet que contribueix a evitar incendis motivats per possibles negligències (cigarrets,<br />
vidres,..). Per aquest motiu anualment es sol·liciten a la Diputació de Girona, al Consell<br />
Comarcal d’Osona i a la Generalitat de Catalunya les corresponents subvencions per a<br />
sufragar les despeses dels treballs de neteja i manteniment de la xarxa de camins<br />
municipals.<br />
A Espinelves caçadors i voluntaris arrangen 2 cops l’any camí ral d’Espinelves a Sant Hilari<br />
Sacalm i altres pistes secundàries en funció de les necessitats. Es demana subvenció al<br />
Consell Comarcal d’Osona.<br />
Pel què fa a Sant Hilari Sacalm, té el Pla Infocat aprovat, i per tant, es compta amb un<br />
inventari de pistes forestals principals (amplada de 5 m) i secundàries (amplada de 3 m) com<br />
a mitjans d’autoprotecció.<br />
En el cas del municipi d’Osor, no es demana subvenció per al manteniment de camins,<br />
actualment es desbrossa lateralment uns 4 Km la carretera de la Mare de Déu del Coll,<br />
activitat realitzada per una empresa externa. No existeix cap inventari de camins públics ni<br />
es sol·liciten ajuts a les administracions competents.<br />
A Viladrau es netegen els camins de Les Paitides i les Guilleries trienalment i el camí del<br />
Martí anualment. Els ajuts per realitzar les neteges dels camins provenen del Consell<br />
Comarcal d’Osona i de la Diputació de Girona a través del Parc Natural del Montseny.<br />
196 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.3.8.<br />
Principals camins rurals o pistes forestals que s’arrangen periòdicament.<br />
Municipis Camins/Pistes<br />
Espinelves Camí ral d’Espinelves a Viladrau<br />
Osor Crta. de la Mare de Déu del Coll<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Pista del Pantà<br />
Pista del Pla de les Lloses<br />
Pista de Can Carbassa<br />
Pista de Vallclara<br />
Pista Sant Francesc<br />
Pista del Sobirà<br />
Pista San Andreu de Bancells<br />
Pista del Boscà<br />
Les Paitides<br />
Les Guilleries<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, 2007.<br />
Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya<br />
Pista Riera de Querós<br />
Pista de la Coma<br />
Pista de Vallclara<br />
Pista del Sot d’Aiguafreda<br />
La Vila - El Martí (actualment<br />
intransitable)<br />
Els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries tenen espais en el seu<br />
terme municipal que estan inclosos en el PEIN i, per tant, d’especial protecció envers els<br />
incendis com el massís de les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra.<br />
Perímetres de Protecció Prioritària<br />
Els perímetres de protecció prioritària (PPP) són zones d’actuació preferent en cas d’incendi<br />
forestal, és a dir, aquelles àrees en les que cal actuar per disminuir el risc que un foc entri o<br />
surti d’aquest perímetre. La delimitació dels PPP és molt útil per a la planificació en la<br />
prevenció d’incendis forestals.<br />
En l’àmbit supramunicipal es defineix un únic perímetre de protecció prioritària: el massís del<br />
Montseny (codi BG1) que afecta parcialment al terme municipal de Viladrau.<br />
Segons Decret 64/1995, de 7 de març, pel que s’estableixen mesures de prevenció<br />
d’incendis forestals, el municipi de Sant Hilari Sacalm es classifica com a municipi d’alt risc<br />
d’incendi.<br />
Urbanitzacions<br />
Segons informació facilitada, correspon a cada ajuntament (llei 5/2003 i decret 123/2005)<br />
determinar quines són les urbanitzacions afectades i comunicar-ho al Departament de Medi<br />
Ambient i Habitatge.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 197<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
La Llei 5/2003 de 22 d’abril i el Decret 123/2005, estableixen les mesures de prevenció dels<br />
incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.<br />
Segons aquesta llei les urbanitzacions han de complir una sèrie de mesures de prevenció<br />
d’incendis forestals:<br />
Han d’estar dotades de franges perimetrals de protecció de 25 m d’amplada, lliures de<br />
vegetació seca i amb massa arbòria aclarida.<br />
Mantenir el terreny de les parcel·les no edificades lliure de vegetació seca i massa<br />
arbòria aclarida.<br />
Elaborar un pla d’autoprotecció contra incendis forestals que s’ha d’incorporar al Pla<br />
d’Actuació Municipal (PAM).<br />
Disposar d’una xarxa d’hidrants homologats per a l’extinció d’incendis.<br />
Mantenir nets de vegetació seca els vials de titularitat privada, tant els interns com els<br />
d’accés i les cunetes.<br />
Cal dir però, que és una situació habitual el fet que la majoria de les urbanitzacions no<br />
compleixen aquesta normativa, en tant que no disposen de franges de protecció, no tenen la<br />
xarxa d’hidrants completa i les parcel·les no edificades no reuneixen les condicions de zona<br />
protecció.<br />
La única urbanització de Sant Hilari Sacalm definida segons aquesta llei és la de Cal Sastre,<br />
la qual compleix amb el pla d’autoprotecció i amb les mesures de prevenció d’incendis<br />
forestals. Els municipis d’Espinelves i Osor no tenen cap urbanització o zona urbanitzada<br />
ubicada en àrea forestal.<br />
A Espinelves l’Ajuntament ha manifestat la seva voluntat d’establir un perímetre de protecció<br />
al voltant del nucli urbà.<br />
A Viladrau, la fase antiga de la urbanització de les Guilleries no compta ni amb pla<br />
d’autoprotecció ni amb franja de protecció perimetral, en canvi la segona fase de la<br />
urbanització si que compleix les mesures de prevenció d’incendis forestals.<br />
b) Contaminació de sòls i d’aigües subterrànies<br />
La possible contaminació del sòl i de les aigües subterrànies d’un emplaçament depèn de 2<br />
factors principals: de la vulnerabilitat del medi físic per sí mateix i del risc derivat de les<br />
activitats antròpiques que s’hi desenvolupen.<br />
A nivell geològic i hidrogeològic l’àrea d’estudi s’ha subdividit en 3 sectors principals:<br />
1. un sector central i general corresponent als granitoides paleozoics,<br />
2. un sector sud caracteritzat per dipòsits detrítics mio-pliocens i dipòsits paleògens de la<br />
Depressió de la Selva<br />
198 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
3. un extrem nord-est i d’influència dels principals cursos fluvials configurat per un substrat<br />
al·luvial quaternari.<br />
La primera valoració que es desprèn d’aquesta caracterització és que, en conjunt, el territori<br />
és poc vulnerable a possibles contaminacions del sòl i de les aigües subterrànies, amb<br />
alguns matisos:<br />
en les zones de relleu i menys ocupades antròpicament, el substrat paleozoic, paleogen i<br />
neogen únicament presentaria permeabilitat per fissuració (permeabilitat moderadabaixa)<br />
i en conseqüència es pot interpretar com a poc vulnerable, i<br />
en les àrees més planeres i ocupades per l’home, en el subsòl hi predominen els<br />
sediments cohesius-granulars de les principals unitats quaternàries corresponents a<br />
dipòsits al·luvials associats a la dinàmica hídrica, qualificables com a unitats de<br />
permeabilitats moderades-elevades i per tant, considerades de vulnerabilitat mitjana-alta.<br />
A aquesta vulnerabilitat mitjana s’hi ha d’afegir, però, el risc que representa una ocupació<br />
urbana i industrial tant en els nuclis urbans com en els entorns d’aquests. L’ocupació<br />
antròpica genera punts de risc de tipologia diversa:<br />
Taula 4.3.9.<br />
Principals tipologies punts de risc de contaminació dels sòls i les aigües subterrànies.<br />
Focus de risc Tipus d’activitat o d’establiment<br />
Fosses sèptiques<br />
Tancs soterrats o aeris<br />
Abocaments, fuites i<br />
adobat.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
Principalment en habitatges particulars<br />
dels veïnats no connectats a la xarxa de<br />
sanejament municipal i de masos aïllats<br />
Expenedors i distribuïdors de combustibles<br />
Tancs particulars d’emmagatzematge de<br />
combustibles fòssils<br />
Activitats industrials en general<br />
Abocaments industrials a llera pública<br />
Activitats agropequàries<br />
Fuites i/o vessaments industrials<br />
Les fosses sèptiques, habituals en el passat, s’han anat abandonant al llarg del temps en els<br />
punts on la facilitat de connexió amb la xarxa de sanejament ho ha permès. L’emplaçament<br />
de les fosses sèptiques existents (fins i tot les que es puguin trobar fora d’ús) representen un<br />
risc difús de contaminació a totes les àrees amb habitatges, principalment en els veïnats<br />
aïllats on, de moment, és l’única forma de sanejament possible. Aquest és el cas de la<br />
majoria de les explotacions ramaderes i de les cases aïllades existents en el territori.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 199<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Les entitats expenedores i distribuïdores de combustibles són conegudes, i per tant els<br />
punts de risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies són molt focalitzats.<br />
En quant als tancs d’emmagatzematge de productes petrolífers de classes B i C de<br />
particulars, –els més coneguts dels quals són el gas-oil i el fuel-oil– cal dir que representen<br />
un risc existent (real i difús), malgrat que l’obligatorietat de complir la normativa vigent en<br />
redueix fortament el possible efecte.<br />
El nombre d’activitats industrials potencialment contaminants del sòl i les aigües<br />
subterrànies no és elevat, però cal tenir en compte que,<br />
• les indústries es concentren en els polígons industrials,<br />
• les activitats agropequàries existents a la zona, i<br />
• les activitats econòmiques menors (tallers, …) i no econòmiques (de particulars) que<br />
també poden contaminar.<br />
En síntesi però, l’àrea del territori supramunicipal més afectada per l’activitat antròpica és<br />
qualificada com a poc vulnerable.<br />
En referència estricta a sòls contaminats, l’Agència de Residus de Catalunya està<br />
desenvolupant un sistema de gestió de la informació a partir del qual s’alimentarà l’Inventari<br />
de Sòls Contaminats de Catalunya. Aquest inventari ha de donar compliment al Real Decret<br />
9/2005, pel que s’estableix la relació d’activitats potencialment contaminants del sòl i els<br />
criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats. En l’actualitat s’està avaluant el<br />
contingut d’aquest inventari per tal que aquest pugui ser de registre públic.<br />
En tot cas, i sense perjudici del contingut definitiu de l’Inventari de Sòls de Catalunya,<br />
l’Agència Catalana de Residus ha comunicat que en l’àmbit d’estudi no hi ha constància de<br />
cap sòl contaminat.<br />
Els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, tampoc es troben inclosos<br />
en la designació de zones vulnerables en relació a la contaminació de nitrats procedents de<br />
fonts agràries, segons Decret 283/1998 i Decret 476/2004; i tampoc es troben inclosos en la<br />
relació d’aqüífers protegits segons Decret 328/1988.<br />
c) Activitats industrials<br />
Quant a risc ambiental genèric, les activitats industrials poden afectar els sòls, les aigües<br />
subterrànies i l’atmosfera, tant amb motiu de fuites, com de vessaments o d’incendis i/o<br />
explosions.<br />
En l’apartat concret de risc de contaminació de sòls i aigües subterrànies ja s’ha tingut en<br />
compte que poden representar un risc en aquest sentit pel fet de poder estar<br />
utilitzant/emmagatzemant productes químics o combustibles. No obstant, i malgrat haver<br />
apuntat l’existència d’aquest risc genèric, no s’ha realitzat un inventari de tancs<br />
200 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
d’emmagatzematge. La seva existència i la d’altres productes químics cal tenir-la en compte<br />
i cal preveure que els seus controls administratius garanteixin les condicions d’estanqueïtat i<br />
seguretat adequades.<br />
Una part de les empreses/activitats que estan instaurades en l’àmbit de la Mancomunitat<br />
Intermunicipal de les Guilleries, són les que cal tenir en compte en abordar l’apartat més<br />
genèric de risc associat a activitats industrials, el qual s’enfoca més a la contaminació que<br />
pot acabar afectant a l’aigua i a l’atmosfera.<br />
Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i per tant de<br />
contaminants atmosfèrics. Les seves emissions varien segons el tipus de procés, la<br />
tecnologia emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades. Aquestes<br />
empreses es trobaven recollides a l’annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de<br />
Desplegament de la Llei 22/1983 de 21 de novembre, de Protecció de l’ambient atmosfèric,<br />
on s’estableix el Catàleg d’Activitats industrials Potencialment Contaminants de l’Atmosfera<br />
(CAPCA). En aquest catàleg hi figuraven totes aquelles activitats industrials emissores de<br />
contaminants, catalogades en tres grups (A, B, C) de més a menys contaminants, a partir de<br />
controls d’emissió periòdics que realitza el Departament de Medi Ambient i Habitatge.<br />
Aquest Catàleg de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha quedat<br />
superat a partir de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció<br />
integral de l’administració ambiental (IIAA) amb la qual es realitza un informe integrat de les<br />
emissions de contaminants atmosfèrics, classificant les activitats contaminants de l’aire en<br />
els Annexos I i II.1.<br />
En aquest sentit i en l’àmbit concret d’estudi, segons fonts consultades, no hi ha constància<br />
de cap empresa inscrita al CAPCA ni cap empresa inclosa en l’EPER-CAT (Inventari<br />
d’Emissions i Fonts Contaminants de Catalunya, vegeu capítol 4.4. de contaminació<br />
atmosfèrica) ni tampoc es té constància de cap activitat resolta o inclosa en els annexos<br />
mencionats de la Llei 3/1998 (IIAA).<br />
d) Transport de mercaderies perilloses<br />
La xarxa viària que creua l’àmbit supramunicipal, o que discorre per punts que li són propers<br />
és destacada. A la taula 4.3.9 es mostren els principals accessos al territori supramunicipal.<br />
Taula 4.3.10.<br />
Xarxa viària d’accès al territori supramunicipal.<br />
Codi Via<br />
C-25 Eix transversal, de Cervera a Girona<br />
GI-520 De Viladrau a la carretera BV-5303, direcció a Seva<br />
GIP-5251 De Mas Vidal a Viladrau al límit de la província de Girona amb Barcelona.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 201<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Codi Via<br />
GI-543 De Viladrau a la C-25<br />
GIV-5201/BV-5114 De Viladrau a Sant Marçal del Montseny<br />
GIV-5441 De Sant Sadurní d’Osormort a Espinelves<br />
GI-544 D’Espinelves al Coll de Revell<br />
BV-5201/GI-541 De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm<br />
GIV-5411 De Coll de Revell a Sant Hilari Sacalm<br />
GI-550 De Sant Hilari Sacalm a Arbúcies<br />
GI-542 De Sant Hilari Sacalm a Anglès, passant per Osor<br />
GI-551 De Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners<br />
GIP-5251 De Mas Vidal a la Fullaca<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
En l’àrea de les Guilleries, el risc actual associat al transport de mercaderies perilloses se<br />
centraria:<br />
a les principals carreteres, on hi circulen un important volum i freqüència de vehicles de<br />
pas com l’Eix Transversal (C-25),<br />
als accessos a les principals indústries de la zona, i<br />
en les àrees de desplaçament dels camions dins els municipis amb motiu de la càrrega i<br />
descàrrega de productes químics i combustibles en indústries, tallers i particulars.<br />
El transport de mercaderies perilloses en els municipis de la Mancomunitat intermunicipal de<br />
les Guilleries està considerat de baix risc segons el TRANSCAT (programa de transport de<br />
mercaderies perilloses a Catalunya).<br />
Altres riscos<br />
En aquest apartat es relacionen altres tipus de risc que, tot i no poder-se considerar<br />
ambientals, poden tenir una incidència important per a la població.<br />
Incendis<br />
Tots els municipis l’àmbit disposen d’una xarxa d’hidrants d’incendis distribuïda pels seus<br />
principals nuclis urbans (vegeu taula 4.3.10). Cal dir però, que aquests no sempre<br />
compleixen la distància reglamentària de 200m, ja que la seva instal·lació es troba totalment<br />
condicionada per la distribució de la xarxa de proveïment.<br />
202 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi<br />
Nombre<br />
hidrants<br />
Espinelves 20<br />
Osor 9<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
4 hidrants dels<br />
punts d’aigua<br />
45 al nucli<br />
7 a la<br />
urbanització<br />
de Cal Sastre<br />
1 Eix<br />
transversal<br />
14 a la<br />
urbanització<br />
de les<br />
Guilleries<br />
36 al nucli de<br />
Viladrau<br />
Taula 4.3.11.<br />
Distribució dels hidrants d’incendis per municipis.<br />
Xarxa Pública<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 203<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Àrea<br />
Distribuïts pels carrers del nucli urbà.<br />
Xarxa Pública:<br />
Passeig Borrell (2), Pujada de l’Església (1), Solaric (2), C/ Països<br />
Catalans (3) i Zona Esportiva i Càmping (1)<br />
Xarxa Pública:<br />
- Hidrants adjacents als punts d’aigua (H1-Moragues, H2-Sobirat, H3-<br />
Can Roquer, H4-Collsabena).<br />
- Nucli urbà: C/ Doctor Morales (1), Plaça del mil·lenari (1), Passeig<br />
de la Font del Ferro (1), C/ Prat de la Riba (1), C/ Doctor Morales<br />
(1), C/ Vic (1), C/ Valls (1), Avda Font del Cirerer (1), c/ Joan Miró<br />
(1), C/ Sant Jordi (1), C/ Villa Vechia (2), Crta d’Arbúcies (1), Crta<br />
Font Picant (3), carrer sense nom (3), Font Vella (6), Plaça de<br />
l’Ajuntament (1), C/ J. Ximeno (1), C/ Rectoria (1), C/ 14 d’abril (1),<br />
C/ camí del Serrat (1), C/ dels Avets (3), C/ Vern (1), C/ castanyers<br />
(1), C/ Bailen (1), C/ Guilleries (1), C/ Prat de la Riba (1), C/ Pompeu<br />
Fabra (1), PI la Bobila (1), accés Cal Sastre (3), C/Pau Picasso (2).<br />
- 7 a la urbanització Cal Sastre<br />
- Eix transversal: núm. 10 crta C-25 Km 207 (Viaducte Ullastres)<br />
Xarxa Pública:<br />
C/ Font del Villaret (4), C/ Serrat de la Rodonella (6), urbanització nova<br />
(4)<br />
Xarxa Pública:<br />
C/ Arbúcies (3), C/ l’Aulet (2), Passeig Doctor Ariet, c/ Bancells i<br />
Morató, Passeig les Delicies (2), Passeig les Farigoles (3), C/<br />
Matagalls, Passeig del Migdia, C/ Montseny (3), C/ Pare Claret, C/ les<br />
Piscines, Plà de Montfalcó, Plaça Major, C/ Pomaret (2), C/ Prat de<br />
l’Orella (5), C/ St. Segimon, C/ Jacint Verdaguer, Crta. de Vic (3).<br />
Particulars:<br />
La Vila, Puigdot, Can Gat<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, 2007.<br />
El marc normatiu que regula la prevenció d’incendis en edificis, locals públics i indústries és<br />
el següent:
RD2816/1982 de 27 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament general de policia<br />
d’espectacles públics i activitats recreatives.<br />
Ordre de 29 de novembre de 1984, per la qual s’aprova el “Manual d’autoprotecció per al<br />
desenvolupament del Pla d’emergència contra incendis i d’evacuació de locals i edificis”.<br />
RD1942/1993 de 5 de novembre, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions de protecció<br />
contra incendis.<br />
D241/1994 de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis<br />
en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/96.<br />
Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.<br />
RD486/1997 de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i<br />
salut en els llocs de treballs.<br />
RD2177/1996 de 4 d’octubre, pel qual s’aprova la Norma bàsica de l’edificació de<br />
condicions de protecció contra incendis NBE-CPI/96.<br />
Llei 3/1998 de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental.<br />
RD2267/2004 de 3 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra<br />
incendis en els establiments industrials.<br />
Adaptació d’edificis a actes multitudinaris<br />
Un dels factors a considerar pels respectius ajuntaments és que els locals que reben<br />
assistència de públic, tant privats com municipals, es trobin adaptats per evitar problemes<br />
derivats de presència i pànic de multituds.<br />
En aquest sentit i per seguretat, l’Ajuntament hauria de comprovar que els establiments<br />
privats i totes les dependències municipals estiguin correctament adaptades alhora que<br />
hauria de promoure l’adaptació de tots aquells edificis o dependències que encara no ho<br />
estiguin.<br />
4.3.3. El Pla d’Emergència Municipal<br />
Els plans de protecció civil constitueixen una eina de planificació a partir de la qual es<br />
determina el funcionament i l’organització dels recursos humans i materials, amb la finalitat<br />
de minimitzar el risc envers una determinada situació d’emergència. Hi ha diferents tipus de<br />
plans de protecció civil:<br />
204 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Territorials: preveuen de forma genèrica les emergències que es poden originar en el<br />
seu àmbit. Els nivells bàsics de planificació són el conjunt de Catalunya i els municipis.<br />
No obstant, es poden elaborar plans de protecció civil supramunicipals.<br />
• Especials: fan referència a riscos concrets i necessiten d’una metodologia tècnica i<br />
científica per tal d’avaluar-los i tractar-los. Els plans especials vigents a Catalunya són:<br />
risc químic, risc d’incendi forestal (INFOCAT), risc associat al transport de mercaderies<br />
perilloses (TRANSCAT), risc d’inundacions (INUNCAT), risc de nevades (NEUCAT), risc<br />
sísmic (SISMICAT) i risc de contaminació accidental de les aigües marines (CAMCAT).<br />
• Plans d’autoprotecció: preveuen les emergències que poden tenir lloc en empreses,<br />
centres i determinades instal·lacions i determinen les mesures de protecció pertinents.<br />
En el marc del Decret 210/99, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per<br />
a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals, els municipis de la<br />
Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries tenen la obligació de disposar d’un pla<br />
específic en matèria de protecció civil ja que segons el seu article 2.1. “els municipis amb<br />
més de 20.000 habitants i els que sense arribar a aquesta població tenen la consideració de<br />
turístics o els que són considerats de risc especial per la seva situació geogràfica o activitat<br />
industrial, segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, han d’elaborar i aprovar plans<br />
bàsics d’emergència municipal”.<br />
Els municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau tot i tenir poblacions de<br />
menys de 20.000 habitants i no tenir la consideració de turístics, han de redactar els seus<br />
Plans d’Emergències Municipals (PEM) atenent als riscos especials existents: emergències<br />
sísmiques, incendis forestals i nevades.<br />
Segons el Pla especial per a emergències sísmiques de Catalunya (SISMICAT) tots aquells<br />
municipis amb intensitat sísmica superior o igual a VII en un període de retorn associat de<br />
500 anys segons el mapa de perillositat sísmica o que superen el llindar de referència,<br />
hauran d’elaborar el corresponent pla de protecció civil. En aquest cas Espinelves, Osor,<br />
Sant Hilari Sacalm i Viladrau han d’elaborar el seu Pla d’Actuació Municipal (PAM).<br />
Pel que fa a les inundacions, segons el Pla especial d’Emergències per Inundacions a<br />
Catalunya (INUNCAT) hauran d’elaborar els corresponents PAM aquells municipis inclosos<br />
dins les zones de risc potencial d’inundació amb risc alt o mig, d’acord amb la relació de<br />
l’Annex I del Pla INUNCAT. No obstant, no es consideren exclosos de risc d’inundació els<br />
municipis que no figuren en la relació de l’Annex I. Per aquest motiu és sempre recomanable<br />
la redacció del PAM a pesar que els municipis resultin amb baix risc en l’enquesta municipal<br />
d’inundacions. En aquest sentit, cap dels municipis està inclòs en l’Annex I.<br />
El Pla especial d’emergències per a incendis forestals (INFOCAT) declara al municipi de<br />
Sant Hilari Sacalm d’alt risc d’incendi forestal i, per aquest motiu, ha d’elaborar el<br />
corresponent PAM. No obstant, recentment ha estat revisada i ampliada la relació de<br />
municipis que han d’elaborar el seu PAM, ja que aquest no només contempla el risc sinó<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 205<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
que ara incorpora, com a nou criteri, la vulnerabilitat. D’aquesta manera, i malgrat que Osor i<br />
Viladrau estan declarats de baix risc segons Decret 64/1995, es recomana la redacció del<br />
PAM a Osor mentre que a Viladrau es requereix la seva elaboració.<br />
En relació al Pla especial d’emergències per transport de mercaderies perilloses<br />
(TRANSCAT) la Regió d’Emergències de Girona recomana sempre l’elaboració del PAM a<br />
tots aquells municipis que resulten afectats pel pas d’autopistes, línies ferroviàries o per<br />
certes carreteres d’entitat, com podria ser el cas de Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau<br />
pel pas de la C-25.<br />
Tanmateix, segons el Pla especial d’emergències per a nevades a Catalunya (NEUCAT)<br />
hauran d’elaborar el PAM aquells municipis que tinguin una població superior als 20.000<br />
habitants o que estiguin a una alçada superior a 400 m. No obstant això, i partint de la<br />
premissa que pot nevar a qualsevol punt de Catalunya es recomana la seva redacció a tots<br />
els municipis.<br />
A la taula següent es mostra una taula-resum de quins són els plans d’actuació municipal<br />
per a riscos especials que han d’elaborar cadascun dels municipis, segons les indicacions i<br />
els criteris establerts pels diferents plans d’emergències per a riscos especials.<br />
Taula 4.3.12.<br />
Prioritat en l’elaboració dels plans d’emergències per a riscos especials per municipis.<br />
MUNICIPI INFOCAT INUNCAT TRANSCAT SISMICAT NEUCAT<br />
Espinelves Recomanat Opcional Opcional Obligatori Obligatori<br />
Osor Recomanat Opcional Opcional Obligatori Recomanat<br />
Sant Hilari Sacalm Obligatori Opcional Opcional Obligatori Obligatori<br />
Viladrau Obligatori Opcional Opcional Obligatori Obligatori<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Regió d’Emergències de Girona i dels respectius<br />
Plans d’Emergència, 2007.<br />
Altrament es recomana la redacció d’un pla bàsic a tots aquells municipis que presentin<br />
riscos concrets no considerats especials, com per exemple, correfocs, piromusicals,<br />
esllavissades, sequeres, etc.<br />
El Pla d’Emergència Municipal (PEM) s’ha d’ajustar a l’Annex I del Decret 210/1999 on<br />
s’estructura el contingut mínim dels plans de protecció civil. Els plans de protecció civil<br />
(plans bàsics d’emergència municipal, plans d’actuació municipal i plans específics<br />
municipals) s’estructuren en els apartats següents:<br />
206 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
A. <strong>Document</strong> bàsic en què s’avaluen els índex de risc, de danys i de probabilitat.<br />
B. Manuals d’actuació del Pla en el que consten els riscos especials.<br />
C. Manual d’implantació i manteniment on es determinen les actuacions a realitzar.<br />
D. Annexos generals on s’inclouen els llistats de telèfons, mitjans i recursos.<br />
En l’actualitat només el municipi de Sant Hilari Sacalm disposa de plans d’actuació municipal<br />
en matèria d’incendis (INFOCAT) i de nevades (NEUCAT) homologats des de l’any 2006.<br />
També es disposa del “Pla de prevenció d’incendis forestals” realitzat per l’ADF Guilleries-<br />
Montseny i també del mateix any.<br />
El municipi de Viladrau únicament disposa de pla INFOCAT des del 2006 realitzat pel propi<br />
Ajuntament.<br />
Osor actualment està en procés de redacció del seu PEM per part de la Universitat de<br />
Girona.<br />
Els municipis d’Espinelves no disposa de cap PAM, ni obligatori pels seus riscos intrínsecs<br />
ni recomanats.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 207<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.4. Mobilitat<br />
4.4.1. Mobilitat supramunicipal<br />
a) Xarxa viària i ferroviària i accessibilitat<br />
La Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres classifica les infraestructures viàries en<br />
una xarxa bàsica (per a la circulació de pas i la circulació interna de llarga distància), una<br />
xarxa comarcal (utilitzada per a la circulació general entre els centres comarcals i entre<br />
d’altres nuclis importants de població) i una xarxa local i rural (vies d’àmbit local que<br />
s’utilitzen per a la circulació local i entre municipis propers).<br />
La situació de l’àmbit d’estudi, entre les comarques d’Osona i la Selva, fa que es trobi en<br />
el punt de pas de la comunicació viària entre Vic i Girona, des de la construcció de l’Eix<br />
Transversal. En tot l’àmbit d’estudi hi trobem les següents infraestructures:<br />
Taula 4.4.1.<br />
Infraestructures viàries que travessen l’àmbit d’estudi.<br />
Tipus xarxa Codi carretera Funció<br />
Bàsica C-25 Eix Transversal, de Cervera a Girona<br />
Comarcal Gi-520 De Viladrau a la carretera BV-5303, direcció a Seva.<br />
Local GIP-5251<br />
Comarcal Gi-543 De Viladrau a la C-25<br />
Local<br />
GIV-5201 /<br />
BV-5114<br />
Local GiV-5441<br />
De Mas Vidal a Viladrau al límit de la província de Girona amb<br />
Barcelona, on comença la BV-5251 que enllaça amb la C-25<br />
De Viladrau a Sant Marçal del Montseny<br />
Local GI-544 D’Espinelves al Coll de Revell<br />
Local<br />
BV-5201 /<br />
Gi-541<br />
De Sant Sadurní d’Osormort a Espinelves (enllaça amb la BV-<br />
5201)<br />
De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm<br />
Local GIV-5411 De Coll de Revell a Sant Hilari Sacalm<br />
Comarcal GI-550 De Sant Hilari Sacalm a Arbúcies<br />
Local GI-542 De Sant Hilari Sacalm a Anglès, passant per Osor<br />
Local GI-551 De Sant Hilari Sacalm a Santa Coloma de Farners<br />
Local GIP-5251 De Mas Vidal a la Fullaca (Viladrau)<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
208 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.4.1.<br />
Infraestructures viàries que travessen l’àmbit d’estudi.<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.<br />
D’altra banda, cal tenir en compte les previsions a nivell d’infraestructures viàries a l’àmbit<br />
d’estudi incloses en el Pla de Carreteres de Catalunya 2006-2026:<br />
- Línia d’alta velocitat Eix Transversal ferroviari: Línia destinada a trànsit mixt de<br />
passatgers i mercaderies i que ha d'unir les principals capitals de la Catalunya<br />
central, des de Lleida fins a Girona. Incorpora la connexió amb l’aeroport<br />
d’Alguaire.<br />
- Corredor transversal Península (centre - nord) - la Jonquera C-25: reconversió<br />
(desdoblament) entre les Oluges – Riudellots de la Selva. El Departament de<br />
Política Territorial i Obres Públiques ha previst desdoblar tot l’Eix Transversal,<br />
amb l’objectiu d’augmentar la seva capacitat, seguretat i nivell de servei. El traçat<br />
entre Calldetenes i Santa Coloma de Farners, que és on es localitza l’àmbit<br />
d’estudi, segueix en tot moment el de la carretera actual excepte a la zona de<br />
l’enllaç de Sant Hilari de Sacalm i en els punts on hi ha túnels. En aquests punts,<br />
el desdoblament es construeix separat de la carretera actual i es forma un nou<br />
túnel en paral·lel a l’actual. S’adaptaran els enllaços existents, tret de l’enllaç de<br />
Sant Hilari Sacalm, que es remodelarà totalment. Com a conseqüència del nou<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 209<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
traçat de l’enllaç de Sant Hilari Sacalm, es construeix un nou viaducte, de<br />
Riudecós, que tindrà 640 metres de longitud.<br />
b) Intensitats de trànsit<br />
El trànsit que presenten les principals carreteres que travessen els termes municipals de<br />
l’àmbit d’estudi són les que es mostren a la taula següent, en base a les intensitats<br />
mitjanes de trànsit (IMD):<br />
Taula 4.4.2.<br />
IMD/dia de les principals infraestructures viàries de l’àmbit d’estudi.<br />
Codi i punt IMD % pesants Any<br />
C-25: Límit demarcació Barcelona / Girona - Gi-543<br />
(Espinelves / Viladrau)<br />
C-25: Gi-551 (St. Hilari Sacalm) - C-63 (Sta. Coloma de<br />
Farners, est)<br />
C-25: GI-543 (Espinelves / Viladrau) - Gi-551 (St. Hilari<br />
Sacalm)<br />
10.041 21,39 2000<br />
8.421 22,21 2000<br />
8.256 21,54 2000<br />
GI-550: GI-543 (Arbúcies) - GI-541 (Sant Hilari de Sacalm) 7.874 - 1999<br />
GI-520: GI-543 (Viladrau) - B-520 (Viladrau) (límit província) 1.413 - 1999<br />
GI-543: GI-550 (Arbúcies) - GI-520 (Viladrau) 1.001 - 1999<br />
BV-5251: de la C-25 a la GIP-5251 (abans del desviament per<br />
anar a la urbanització de les Guilleries)<br />
691 4,78 2004<br />
GI-544: GI-543 (Espinelves) - GIV-5441 (Espinelves) 689 8,00 1996<br />
GI-541: Límit C. la Selva / Osona (BV-5101) - GI-550 (St. Hilari<br />
Sacalm)<br />
473 11,03 1998<br />
GI-542: C-63 (Anglès) - GI-541 (S. Hilari Sacalm) 411 11,00 1993<br />
GI-551: GI-550 (Sant Hilari de Sacalm) - C-253 (S. Coloma de<br />
Farners)<br />
BV-5114: De Viladrau a Campins (entre Santa Fe del<br />
Montseny i Sant Marçal)<br />
BV-5201: De Sant Sadurní d’Osormort a Sant Hilari Sacalm<br />
(tram entre Sant Sadurní i Espinelves)<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.<br />
206 - 1999<br />
177 4,52 2005<br />
59 10,17 2005<br />
210 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Per norma general el trànsit en les infraestructures viàries decreix entre un 20% i un 30%<br />
per sota de mitjana anual durant un dia laboral d’hivern, mentre el trànsit punta durant el<br />
mes d’agost s’incrementa entre un 50% i 60% i, fins i tot, en alguns vials pot duplicar-se.<br />
c) Mobilitat intermunicipal<br />
En l’àmbit d’estudi es generen cada dia 3.335 desplaçaments de mobilitat obligada per<br />
motius de treball i 1.141 desplaçaments diaris per motius d’estudis.<br />
Mobilitat obligada per treball<br />
En relació a la mobilitat obligada per treball, en el conjunt de l’àmbit d’estudi el 70,6% dels<br />
desplaçaments es fan a dins del propi àmbit 1 i la resta a fora. Aquest paràmetre és menor<br />
quan és calculat per cadascun dels municipis, fet que constata que hi ha una part important<br />
dels desplaçaments que es generen cap a l’exterior de cada municipi, es queden dins del<br />
propi àmbit d’estudi, mentre que una part més petita (menys d’un 30 %) són generats cap a<br />
altres municipis externs a l’àmbit.<br />
Municipi<br />
Taula 4.4.3.<br />
Enquesta de mobilitat obligada per treball. Any 2001.<br />
Generats<br />
interns (GI)<br />
Generats<br />
externs (GE)<br />
Atrets (A)<br />
Autocontenció<br />
(%)<br />
Espinelves 29 76 26 33,3<br />
Osor 61 57 34 48,8<br />
Sant Hilari Sacalm 2.369 902 215 69,9<br />
Viladrau 252 284 171 51,9<br />
Àmbit d’estudi 2.936 1.204 446 70,6<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Els desplaçaments interns es realitzen majoritàriament en vehicle privat en tots els<br />
municipis excepte a Osor, en què l’opció més freqüent és el desplaçament a peu. En<br />
canvi en els desplaçaments externs, el vehicle privat és gairebé l’únic mode de transport,<br />
essent molt baixa la utilització del transport públic.<br />
1 Índex d’autocontenció.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 211<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.4.2.<br />
Enquesta de mobilitat obligada per treball. Any 2001.<br />
Municipi Mode de desplaçament<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Àmbit d’estudi<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
Llegenda Vehicle privat Transport públic A peu<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
GI: Generats interns GE: Generats externs A: Atrets<br />
212 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
En relació a les destinacions, els principals nuclis atractors de mobilitat són les capitals com<br />
Vic i Girona, i municipis propers a l’àmbit d’estudi com Arbúcies.<br />
Municipi<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Taula 4.4.4.<br />
Principals destinacions de la mobilitat obligada per treball. Any 2001.<br />
Principals municipis atractors<br />
(>10% EMO)<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Arbúcies<br />
Sant Julià de Vilatorta<br />
Girona<br />
Anglès<br />
Sant Julià de Llor i Bonmatí<br />
Arbúcies<br />
Viladrau<br />
Girona<br />
Vic<br />
Barcelona<br />
Vic<br />
Arbúcies<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Principals municipis d’origen<br />
(>10% EMO)<br />
Sant Julià de Vilatorta<br />
Centelles<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Anglès<br />
Bescanó<br />
Girona<br />
Arbúcies<br />
Girona<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Finalment, les taules 4.4.5 i 4.4.6 mostren les principals interrelacions de mobilitat obligada<br />
per treball en els municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
Taula 4.4.5.<br />
Principals destinacions de mobilitat obligada per treball. Any 2001.<br />
Municipi >250 despl/dia 250-50 despl/dia 50-10 despl/dia 10-5 despl/dia<br />
Espinelves - -<br />
Vic<br />
Arbúcies<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Osor - - -<br />
Varis municipis<br />
Girona<br />
Anglès<br />
Sant Julià de Llor<br />
i Bonmatí<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 213<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi >250 despl/dia 250-50 despl/dia 50-10 despl/dia 10-5 despl/dia<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Arbúcies<br />
Viladrau<br />
Girona<br />
Viladrau - -<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Taula 4.4.6.<br />
Santa Coloma<br />
Barcelona<br />
Vic<br />
Barcelona<br />
Vic<br />
Arbúcies<br />
Principals orígens de mobilitat obligada per treball. Any 2001.<br />
Osor<br />
Sant Celoni<br />
Blanes<br />
Breda<br />
Manlleu<br />
Hostalric<br />
Manlleu<br />
Seva<br />
Taradell<br />
Municipi >40 despl/dia 40-20 despl/dia 20-10 despl/dia 10-5 despl/dia<br />
Espinelves - - -<br />
Osor - - -<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Arbúcies -<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2005.<br />
Mobilitat obligada per estudis<br />
Santa Coloma<br />
Girona<br />
Espinelves<br />
Barcelona<br />
- -<br />
Sant Julià de<br />
Vilatorta<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Anglès<br />
Bescanó<br />
Anglès<br />
Manlleu<br />
Vic<br />
Sant Feliu de<br />
Guíxols<br />
Vic<br />
Seva<br />
Taradell<br />
Torelló<br />
Barcelona<br />
En relació a la mobilitat obligada per estudis, el 71,7 % dels desplaçaments generats es fan<br />
a dins del propi àmbit d’estudi i la resta a fora, malgrat que aquest valor varia<br />
considerablement quan s’observa per municipi, ja que a Espinelves tots els desplaçaments<br />
es fan cap a altres municipis i a Viladrau només el 33,8 % dels desplaçament es queden al<br />
214 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
propi municipi. Segons el mode de desplaçament, predomina l’ús del vehicle privat en<br />
desplaçaments fora de l’àmbit d’estudi i a peu i en transport escolar per desplaçaments<br />
interiors.<br />
Municipi<br />
Taula 4.4.7.<br />
Enquesta de mobilitat obligada per estudis. Any 2001.<br />
Generats<br />
interns (GI)<br />
Generats<br />
externs (GE)<br />
Atrets (A)<br />
Autocontenció<br />
(%)<br />
Espinelves 0 18 0 0,0<br />
Osor 19 13 1 59,4<br />
Sant Hilari Sacalm 726 196 15 78,7<br />
Viladrau 49 96 5 33,8<br />
Àmbit d’estudi 804 318 19 71,7<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Figura 4.4.3.<br />
Enquesta de mobilitat obligada per estudis. Any 2001.<br />
Municipi Mode de desplaçament<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 215<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Mode de desplaçament<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Àmbit d’estudi<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
G.I.<br />
G.E.<br />
A<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
0% 50% 100%<br />
Llegenda Vehicle privat Transport públic A peu<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
GI: Generats interns GE: Generats externs A: Atrets<br />
Els principals focus atractors de mobilitat per estudis són Barcelona, Vic, Girona i Arbúcies.<br />
4.4.2. La mobilitat interna<br />
a) Parc mòbil<br />
Dins del conjunt de Catalunya, la Selva i Osona presenten un moderat nombre de<br />
vehicles per cada 1.000 habitants (índex de motorització), presentant un valor<br />
lleugerament més elevat que el de Catalunya (727 i 740 vehicles/1.000 habitants). Si<br />
s’observa aquest paràmetre per municipi, s’evidencia que només a Sant Hilari l’índex de<br />
motorització és el mateix que el que presenta la comarca, mentre que a Viladrau,<br />
Espinelves i Osor aquest valor és molt major.<br />
216 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
22,6%<br />
8,6%<br />
Figura 4.4.4.<br />
Parc mòbil segons tipus de vehicles. Any 2005.<br />
1,1% 3,3%<br />
64,4%<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Turismes<br />
Motocicletes<br />
Camions i furgonetes<br />
Tractors industrials<br />
Autobusos i altres<br />
En els darrers 14 anys, l’índex de motorització s’ha incrementat entre un 8% i un 70%<br />
segons el municipi, a causa de l’increment en el nombre de vehicles.<br />
Taula 4.4.8.<br />
Evolució de l’índex de motorització (vehicles / 1.000 habitants). Període 1991-2005.<br />
Municipi<br />
Nombre vehicles<br />
(2005)<br />
Índex de<br />
motorització (2005)<br />
Increment Índex<br />
1991-2005 (%)<br />
Espinelves 188 974,1 8<br />
Osor 452 1.105,1 70<br />
Sant Hilari Sacalm 4.230 772,7 40<br />
Viladrau 865 880,9 50<br />
Àmbit d’estudi 5.735 822,5 41<br />
Font: Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 217<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
) Xarxa viària i anàlisi de la mobilitat interna<br />
A continuació es fa l’anàlisi dels principals elements que estructuren la mobilitat interna<br />
de cadascun dels municipis de l’àmbit d’estudi:<br />
Espinelves<br />
El municipi d’Espinelves té una sola entitat de població que pren el mateix nom. El nucli<br />
urbà disposa d’una xarxa viària amb un nombre reduït de carrers, però força extensa pel<br />
què fa a la seva longitud d’aproximadament 3,8 km.<br />
Els principals carrers són el carrer Sant Hilari i el carrer de Vic en el nucli antic, i el<br />
passeig de les Guilleries i el carrer Mossèn Jacint Verdaguer, com a vies de<br />
circumval·lació.<br />
El municipi també disposa d’una petita àrea industrial, ocupada per un nombre molt reduït<br />
de tallers, amb accés propi des de la carretera principal.<br />
El municipi no esdevé massa problemàtic en relació a l’accidentalitat, tot i que cal<br />
destacar l’accés al nucli urbà des de la carretera, ja que es tracta d’una cruïlla en un<br />
revolt molt tancat i amb una visibilitat molt reduïda, caldria doncs instal·lar un mirall. Es<br />
destaca alhora, la inexistència d’elements de pacificació del trànsit rodat en aquest punt,<br />
on seria molt necessari, així com en cap altre punt del nucli urbà.<br />
Existeix una zona de pàrquing al bell mig del nucli urbà, al costat de la plaça de l’església,<br />
fet que fa inevitable la circulació dels vehicles pel nucli antic, malgrat que aquest accés hi<br />
és limitat en algunes vies per tractar-se de vials massa estrets o amb escales. No existeix<br />
problemàtica a nivell d’estacionament, ja que l’existent té capacitat per a uns 20 cotxes.<br />
Tampoc existeix problemàtica en aquest sentit durant la celebració de la Fira de l’Avet, ja<br />
que es condicionen diversos espais per a aparcament, entre aquests el camp de futbol, i<br />
es restringeix el trànsit de manera que les vies d’entrada i sortida del nucli urbà es<br />
converteixen en vies de sentit únic.<br />
En general, la qualitat del ferm del nucli urbà es troba en bon estat, malgrat que algun<br />
carrer perifèric al nucli és encara de terra o amb un asfaltat de poca qualitat. Pel què fa<br />
als camins rurals, no n’hi ha cap que hagi estat asfaltat i tampoc es preveu cap actuació<br />
en aquest sentit, tot i que els principals s’han condicionat amb tot-ú.<br />
218 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Font: Elaboració pròpia.<br />
Figura 4.4.5.<br />
Topogràfic del nucli urbà d’Espinelves.<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Fotografia 4.4.1.<br />
Imatges del nucli urbà d’Espinelves.<br />
En relació a l’accessibilitat, resten diversos equipaments no adaptats. Pel que fa a la zona<br />
urbana, la majoria de carrers dins del nucli antic es troben a un sol nivell i, per tant, no<br />
existeixen elements que puguin dificultar la mobilitat. No obstant això, la resta dels vials<br />
del nucli urbà presenten voreres d’amplada insuficient per a garantir la mobilitat i<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 219<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
disminuir l’accidentalitat, i algunes de les existents no estant condicionades de forma<br />
adequada.<br />
Pel que fa a actuacions previstes, es preveu redactar un POUM per tal d’actualitzar la<br />
normativa de planejament del municipi.<br />
Osor<br />
El municipi d’Osor es troba format pels veïnatges d’Osor, les Mines d'Osor, Sant Miquel<br />
de Ter i Santa Creu d’Horta. La xarxa viària d’Osor té una longitud aproximada d’uns 2<br />
quilòmetres, amb el carrer Major com a vial principal.<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Figura 4.4.6.<br />
Topogràfic del nucli urbà d’Osor.<br />
El municipi no esdevé massa problemàtic en relació a l’accidentalitat, tot i que el pas de la<br />
carretera GI-542 suposa un punt de perillositat. No s’ha instal·lat cap mesura de<br />
pacificació del trànsit rodat, com podrien ser els passos de vianants elevats.<br />
220 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
L’estat del ferm és en general força bo, malgrat que encara es troben algunes vies sense<br />
asfaltar, però amb projecte de ser arranjades en breu, com és el cas del carrer dels<br />
Països Catalans.<br />
L’estacionament de vehicles esdevé molt problemàtic al nucli urbà, en concret al carrer<br />
Major. Es tracta d’un carrer de doble sentit, que és el tram urbà de la carretera GI-542, i<br />
que no disposa de suficient espai per a aparcament. Tot i la falta d’espai, s’hi aparca en<br />
línia, de manera que s’envaeix la meitat d’un dels dos carrils, fet que esdevé problemàtic<br />
ja que suposa un risc d’accidents. El consistori ha previst crear un pàrquing, però cal<br />
resoldre diversos tràmits per tal que això sigui una realitat.<br />
En relació a l’accessibilitat a la via pública, existeixen diversos factors que creen<br />
problemàtica en aquest sentit. El carrer Major no disposa de voreres de suficient amplada<br />
i bon estat del ferm, alguns carrers del nucli antic contenen trams d’escales i alguns<br />
d’altres estan pavimentats amb llambordes. Tot i això, la majoria de carrers es troben a<br />
un sol nivell, sense presència de voreres, i amb pas exclusiu per a vianants donada la<br />
insuficient amplada d’alguns carrers per al pas de vehicles, fan que la problemàtica de<br />
l’accessibilitat no sigui un comú a tots els vials del nucli d’Osor.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Fotografia 4.4.2.<br />
Imatges del nucli urbà d’Osor.<br />
Està previst que a curt termini es comencin els treballs de redacció d’un nou Pla<br />
d’Ordenació Urbana (POUM).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 221<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Sant Hilari Sacalm<br />
El terme municipal de Sant Hilari Sacalm presenta dues entitats de població: el nucli<br />
principal i la urbanització Cal Sastre, que es troba situada a uns pocs quilòmetres del<br />
centre urbà, al nord est del mateix. Sant Hilari és el nucli més gran de l’àmbit d’estudi i,<br />
per tant, és el que disposa de la xarxa viària més complexa i extensa, amb una longitud<br />
aproximada de gairebé 20 km. La urbanització de Cal Sastre disposa d’una xarxa viària<br />
amb una extensió total de gairebé 2 km.<br />
Els carrers principals són el passeig de la Font del Cirerer, la carretera d’Arbúcies i el<br />
carrer Dr. Morales, vertebradors del centre del nucli urbà, i el carrer de la Bòbila i la ronda<br />
Sud, com a vies de circumval·lació.<br />
En tractar-se d’un nucli amb una trama viària extensa, també disposa de punts<br />
problemàtics en relació a l’accidentalitat. Per aquest motiu, s’han instal·lat algunes<br />
mesures de pacificació del trànsit rodat, com els passos de vianants al passeig de la Font<br />
del Cirerer, i les rotondes a la carretera de Vic i a la plaça del Mil·lenari. Una mesura que<br />
també ha servit per reduir el risc d’accidents al centre urbà, alhora que l’ha alliberat d’un<br />
gran volum de vehicles pesants, ha estat la construcció de la ronda sud, que desvia els<br />
camions que accedeixen al municipi des de l’Eix Transversal i es dirigeixen a la planta<br />
embotelladora de Font Vella. Pel que fa a les zones exclusives per a vianants, bona part<br />
dels carrers del casc antic hi estan inclosos donada la seva amplada, insuficient per al<br />
pas de vehicles.<br />
La qualitat del ferm de la xarxa viària interna en general és força regular, excepte alguns<br />
vials de recent urbanització i alguns carrers del nucli antic que s’han anat arranjat.<br />
L’oferta d’aparcament és molt àmplia en tot el nucli urbà. Existeixen dues grans zones de<br />
pàrquing: la de la plaça de l’Ajuntament, per unes 100 places i la plaça de les Guilleries,<br />
amb unes 16 places. D’altra banda, el nucli disposa d’altres punts amb oferta<br />
d’aparcament senyalitzat, com la plaça de Cal Ros, el carrer de la Piscina, la plaça Josep<br />
Moragues i la plaça del Mil·lenari. No obstant això, es detecten diversos punts on<br />
s’estaciona incorrectament.<br />
En relació a l’accessibilitat, cal destacar el fet que alguns carrers del centre històric es<br />
troben a un sol nivell i, per tant, la inexistència de voreres fa que no hi hagi obstacles a la<br />
mobilitat, malgrat que en algun punt hi ha algun tram d’escales. No obstant, la resta de la<br />
xarxa viària no disposa d’infraestructura suficient per a garantir la circulació de persones<br />
amb mobilitat reduïda, per manca d’amplada de voreres o mal estat del ferm de les<br />
mateixes. Pel que fa als equipaments municipals, l’edifici de l’Ajuntament s’està<br />
remodelant per tal d’incorporar aquelles mesures necessàries per no dificultar<br />
l’accessibilitat a persones amb mobilitat reduïda.<br />
222 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Figura 4.4.7.<br />
Topogràfic del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm.<br />
El municipi de Sant Hilari també disposa de dues zones industrials: el polígon industrial la<br />
Bòbila i el polígon industrial Mas Garriga. El primer es troba situat a l’extrem oriental del<br />
nucli i disposa d’una ronda d’accés directe (el carrer de la Bòbila) des de l’entrada sud del<br />
nucli urbà. El segon es troba situat al nord del nucli, entre aquest i la urbanització de Cal<br />
Sastre i s’hi accedeix des del carrer de Mas Garriga, a la carretera de la Font Picant.<br />
Està previst que a curt termini es realitzi una nova revisió del Pla General d’Ordenació<br />
Urbana.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 223<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fotografia 4.4.3.<br />
Imatges del nucli urbà de Sant Hilari Sacalm i la urbanització de Cal Sastre.<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Viladrau<br />
El municipi de Viladrau té agregats els nuclis de Viladrau, les Casiques, les Corts, les<br />
Paitides i les Índies. Altrament, a la banda nord occidental del municipi es localitza la<br />
urbanització de les Guilleries. El nucli principal, Viladrau, disposa d’un extens i complex<br />
tramat viari amb una longitud aproximada de gairebé 11 km.<br />
Els vials principals de Viladrau són la pròpia carretera que travessa el municipi (GI-520<br />
cap a Seva i GI-543 cap a Espinelves), i els carrers que envolten el nucli antic (c/ Balcells<br />
i Morató, c/ Mercè Torres, c/ Sant Marçal i c/ de Torreventosa) i la via que fa de<br />
circumval·lació del nucli per la banda sud (Avinguda del Montseny).<br />
224 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.4.8.<br />
Topogràfics del nucli urbà de Viladrau i la urbanització de les Guilleries.<br />
VILADRAU<br />
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
LES<br />
GUILLERIES<br />
La xarxa viària presenta una molt mala qualitat tant al nucli de Viladrau com a les<br />
Guilleries. En general, el ferm es troba en mal estat, les voreres són absents o d’amplada<br />
insuficient, i bona part dels vials del nucli de Viladrau no es troben asfaltats. Aquests fets,<br />
juntament amb l’excessiu pendent de molts dels carrers, fan que sigui un espai urbà<br />
inaccessible per a persones amb mobilitat reduïda i problemàtic en relació al risc<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 225<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
d’accidentalitat. Les vies arranjades recentment són les úniques que presenten una bona<br />
qualitat tant de l’espai urbà com de les característiques pròpies que ha de disposar per tal<br />
de no obstaculitzar la mobilitat, com són el carrer Migdia, el carrer Mossèn Cinto<br />
Verdaguer, el passeig de les Delícies i la plaça Major. Altres mesures que s’han portat a<br />
terme per facilitar l’accessibilitat en persones amb mobilitat reduïda és la construcció<br />
d’una rampa per accedir a l’església, al dispensari i al local social i el Centre Cultural<br />
Europeu de la Natura té adaptat l’accés a persones disminuïdes. Està previst adequar<br />
l’edifici de l’Ajuntament en breu.<br />
Viladrau disposa d’una zona apta per a aparcar al centre del nucli urbà així com zones de<br />
pàrquing en filera i en bateria correctament senyalitzades als carrers Mercè Torres,<br />
Balcells Morató, Pare Claret, Sant Marçal i passeig de la Pietat. Es troba en projecte una<br />
adequació i ampliació de l’àrea d’aparcament central, que disposarà d’un total d’entre 100<br />
i 120 places. Una vegada finalitzat aquest projecte, es preveu tancar al trànsit els carrers<br />
del nucli antic.<br />
Viladrau també disposa de dues zones industrials properes al nucli urbà, la dels Segalàs<br />
al sud, disposa d’accés directe des de la carretera GI-520 de Viladrau a Seva. La qualitat<br />
de l’espai viari en aquestes zones també és deficient, ja que encara que són<br />
d’urbanització recent, en molts casos les obres estan inacabades.<br />
Pel que fa als camins rurals, no n’hi ha cap que hagi estat asfaltat i tampoc es preveu cap<br />
actuació en aquest sentit.<br />
Fotografia 4.4.4.<br />
Imatges del nucli urbà de Viladrau, de la urbanització de les Guilleries i de la zona<br />
industrial.<br />
226 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.4.3. Xarxa per a bicicletes<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Els municipis de l’àmbit d’estudi, a excepció de Viladrau, disposen d’una àmplia xarxa per<br />
a bicicletes en l’entorn rural ben senyalitzada i inventariada, però no disposa en canvi, de<br />
carrils bici en l’espai urbà sinó tan sols d’aparcaments per a bicicletes al nucli de Sant<br />
Hilari Sacalm i en el cas de Viladrau a l’escola i al Centre Cultural Europeu de la Natura.<br />
4.4.4. Transport públic<br />
Atenent a les característiques pròpies dels municipis, cap d’ells disposa de transport<br />
públic urbà. Pel que fa al transport públic interurbà la taula següent en mostra les<br />
principals característiques de les línies existents.<br />
Taula 4.4.9.<br />
Oferta de transport col·lectiu regular als municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
Línia<br />
Viladrau - Vic (per<br />
Seva i Balenyà)<br />
(SAGALÉS, S.A.)<br />
Sant Hilari –<br />
Arbúcies – Girona<br />
(HISPANO<br />
HILARIENCA, S.A.)<br />
Municipis de l’àmbit d’estudi on<br />
passa<br />
Viladrau<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Altres<br />
Freqüència: 4/dia i sentit i<br />
1/dia i sentit en dies festius<br />
Freqüència: 4/dia i sentit i<br />
1/dia i sentit en dies festius<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 227<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Línia<br />
Sant Hilari -<br />
Barcelona<br />
(HISPANO<br />
HILARIENCA, S.A.)<br />
Sant Hilari – Girona<br />
(HISPANO<br />
HILARIENCA, S.A.)<br />
Espinelves –Vic (Per<br />
La Fullaca)<br />
(SAGALÉS)<br />
Municipis de l’àmbit d’estudi on<br />
passa<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Osor<br />
Espinelves<br />
Font: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
Altres<br />
Freqüència: 4/dia i sentit i<br />
1/dia i sentit en dies festius<br />
Freqüència: 1/dia i sentit<br />
Freqüència: 1/dimarts i dijous<br />
i sentit<br />
El Consell Comarcal de la Selva ofereix un servei de Transport Adaptat, ajustat al grau de<br />
disminució dels possibles usuaris, per tal de possibilitar el seu accés als serveis socials<br />
d'atenció especialitzada, o aquells altres que permetin garantir la seva integració.<br />
En general però, es considera que el servei de transport públic no cobreix les necessitats<br />
dels municipis de l’àrea d’estudi.<br />
4.4.5. Impacte ambiental de les infraestructures viàries<br />
Els diferents impactes ambientals de les infraestructures viàries es valoren en els<br />
diversos apartats de vectors ambientals (soroll, contaminació atmosfèrica, sistemes<br />
naturals...).<br />
Per tant, a continuació es valora l’afectació que exerceixen les infraestructures de<br />
transport sobre el territori. Aquest impacte es tradueix en:<br />
- La pèrdua d’hàbitats i transformació del medi físic i hidrològic. (valorat en l’apartat de<br />
biodiversitat i paisatge).<br />
- Contaminació atmosfèrica i acústica (valorats en els apartats corresponents).<br />
- Efecte barrera, amb el conseqüent aïllament de poblacions (amfibis, rèptils i<br />
mamífers) i atropellament de fauna.<br />
- Destorb de la fauna.<br />
Rossell i Velasco (2000) indiquen que unes intensitats mitjanes de trànsit (IMD) de 10.000<br />
vehicles és el llindar aproximat en el qual una carretera esdevé una barrera<br />
infranquejable per a la fauna, entre 1.000 i 10.000 vehicles l’efecte barrera és important, i<br />
228 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
menor de 1.000 l’efecte barrera és baix. La situació de l’àmbit d’estudi se sintetitza al<br />
gràfic següent. Cal tenir present que durant els mesos d’estiu pot incrementar-se el trànsit<br />
dels vials analitzats.<br />
BV-5201<br />
BV-5114<br />
GI-551<br />
GI-542<br />
GI-541<br />
GI-544<br />
BV-5251<br />
GI-543<br />
GI-520<br />
GI-550<br />
C-25<br />
Figura 4.4.9.<br />
Impacte de les infraestructures viàries sobre la fauna.<br />
Efecte baix Efecte important Barrera infranquejable<br />
0 2000 4000 6000 8000 10000 12000<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 229<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
IMD
4.5. Aigua<br />
En aquest apartat s’aborda la totalitat dels aspectes relatius a la gestió de l’aigua en els<br />
municipis d’ Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau, des de la seva captació i el seu<br />
ús, fins al seu abocament final.<br />
4.5.1. Abastament d’aigües<br />
El subministrament de l’aigua potable en el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les<br />
Guilleries, tot i que és de gestió municipal, és divers en tant que s’ha delegat a empreses<br />
proveïdores i distribuïdores d’aigua potable, o bé, es gestiona des del propi ajuntament<br />
(vegeu taula 4.5.1).<br />
Taula 4.5.1.<br />
Entitats encarregades del subministrament dels municipis.<br />
Municipi Entitat gestora<br />
Espinelves Ajuntament<br />
Osor Ajuntament<br />
Sant Hilari Sacalm Aigües potables Saleta S.A. 1<br />
Viladrau Anna Mª Torrent de Albert<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Inermunicipal de les Guilleries, 2007.<br />
Pel que fa a l’abastament, tots els municipis disposen de fonts pròpies exceptuant Sant Hilari<br />
Sacalm i Viladrau. No obstant això, en l’àmbit d’estudi existeix un nombre abundant<br />
d’abastaments, degudament legalitzats o no, mitjançant fonts pròpies destinades a ús<br />
agrícola, ramader, industrial, recreatiu i fins i tot domèstic dels masos i habitatges aïllats<br />
existents en el territori. Segons dades facilitades per l’Agència Catalana de l’Aigua, en el seu<br />
Registre d’Aigües hi figuren un total de 176 aprofitaments amb un volum total concedit de<br />
4.158.392 m 3 /any.<br />
1 Durant l’elaboració d’aquest document l’entitat gestora de Sant Hilari Sacalm ha estat fusionada per SOREA.<br />
230 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
a) Captació, potabilització, distribució i subministrament d’aigua<br />
La captació d’aigua es fa a través de diversos aprofitaments d’aigües subterrànies i<br />
superficials, en la majoria de casos, de titularitat privada. La gestió, no obstant, és diferent a<br />
cada municipi tal i com s’ha mencionat anteriorment.<br />
Les principals característiques d’aquests aprofitaments d’aigües subterrànies es descriuen a<br />
la taula 4.5.2.<br />
Taula 4.5.2.<br />
Relació dels aprofitaments d’aigua potable per a cadascun dels municipis.<br />
Municipi Topònim<br />
Tipus<br />
aprof.<br />
Profunditat<br />
(m)<br />
Diàmetre<br />
(mm)<br />
Cabal<br />
(l/h)<br />
Espinelves Pou Espinelves subterrani 140 220 5.500<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Mina del Ripoll superficial - -<br />
Sot dels Paraires superficial - -<br />
Sot de la Noguerola superficial - -<br />
Pou nou subterrani 140 110 36.000<br />
Pou Mines d’Osor 2 subterrani 25 4.500 5.000<br />
Pou 1<br />
Pou 2<br />
Pou 3<br />
Pou 4<br />
Pou 5<br />
Pou 6<br />
Pou 7<br />
subterrani<br />
Entre 120 i<br />
200<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 231<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
180<br />
s.d.<br />
Entre<br />
4.000 i<br />
25.000<br />
Aiguaneix a1 (Mina de l’Arqué) subterrani 40 680 2.000<br />
Aiguaneix a2 (Font Gemena 1) 3,62 1.830 1.000<br />
Aiguaneix a3 (Els Cortils 1) 4,40 1.650 1.500<br />
Aiguaneix a4 (Els Cortils 2) 2,60 2.400 2.500<br />
Aiguaneix a5 (Font Gemena 2) 2,50 1.650 1.200<br />
Aiguaneix a6 (Plà del Turné) 2,45 1.400 1.300<br />
Aiguaneix a7 (Mina del Lladoner) 100 850 1.000<br />
Galeria G1 (Canalis 1) 54 850 3.300<br />
Galeria G2 (Sot de la Tuna 1)<br />
2 Aquest pou de titularitat privada abasta el nucli de Mines d’0sor.<br />
89 90 3.000
Municipi Topònim<br />
Tipus<br />
aprof.<br />
Profunditat<br />
(m)<br />
Diàmetre<br />
(mm)<br />
Cabal<br />
(l/h)<br />
Galeria G3 (Sot de la Tuna 2) 39 850 4.000<br />
Galeria G4 (Sot de la Tuna 3) 30 750 3.500<br />
Galeria G5 (Canalis 2) 17 560 2.700<br />
Galeria G6 (Canalis 3) 34 820 2.500<br />
Galeria G7 (Baga de Cortils 1) 16 780 1.200<br />
Galeria G8 (Baga de Cortils 2) 21 800 2.220<br />
Galeria G9 (Sot de Font del Llop 1) 1 1.500 1.600<br />
Galeria G10 (Sot de Font del Llop 2) 4,80 800 1.500<br />
Galeria G11 (Sot de Font del Llop 3) 5,40 800 3.000<br />
Galeria G12 (Sot de Font del Llop 4) 2,20 800 2.400<br />
Galeria G13 (Sot de Mosquits 1) 4,80 900 2.000<br />
Galeria G14 (Sot de Mosquits 2)<br />
3,65 600 2.900<br />
Pou Castanyer de les Nou Branques<br />
(Sot de Rió)<br />
Rierol Collada del Vilar (Les<br />
Guilleries)<br />
90 125 420<br />
superficial - - 14.040<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
Captació<br />
L’aigua subministrada a cadascun dels municipis procedeix dels diferents aprofitaments<br />
d’aigües subterrànies i superficials descrits anteriorment. El volums d’aigües explotats són<br />
els que es posen, per tant, a la xarxa de proveïment públic. Com a excepcions cal destacar:<br />
a Espinelves la manca de comptador a la sortida del pou i/o a l’entrada del dipòsit no<br />
permet conèixer els volums explotats per la captació municipal, i<br />
els aprofitaments d’Osor en què es desconeixen els volums explotats per la manca de<br />
comptador a la sortida dels pous i/o a l’entrada dels dipòsits, i<br />
les captacions de Sant Hilari Sacalm no disposen de comptadors.<br />
En canvi, a Viladrau hi ha 3 comptadors a la sortida dels dipòsits.<br />
L’evolució dels volums d’aigua subministrada a cada municipi es mostren a la taula següent:<br />
232 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Taula 4.5.3.<br />
Detall (m 3 /any) d’aigua potable subministrada. Període 2002-2006.<br />
Volum subministrat (m 3 /any)<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Indeterminat<br />
Indeterminat<br />
Indeterminat<br />
Viladrau 137.593 151.927 163.621 159.571 170.875<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Inermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
Potabilització i distribució<br />
Tant la potabilització de l’aigua com la seva distribució a cada municipi és diferent ja que<br />
depèn de diversos factors: la situació dels diferents aprofitaments i dels dipòsits, la manera<br />
en que es fa la portada d’aigües i la facilitat de connexió amb els nuclis urbans i els veïnats.<br />
A continuació, de manera resumida, es comenten els processos de potabilització a<br />
cadascun dels municipis, així com els sistemes de distribució de l’aigua potable a les<br />
respectives xarxes de proveïment públic.<br />
Municipi Potabilització i distribució de l’aigua Tipus xarxa i material<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
L’aigua captada pel pou municipal és conduïda fins al<br />
dipòsit de capçalera (240 m 3 ) situat al Pg. Montseny on<br />
es desinfecta amb hipoclorit sòdic. L’aigua un cop<br />
clorada es deriva per gravetat a dos dipòsits de<br />
regulació (en total 4 m 3 ) situats a la zona de Taieda i<br />
posteriorment es distribueix per tota la xarxa de<br />
proveïment d’aigua potable.<br />
S’ha construït un nou dipòsit que substituirà en breu al<br />
dipòsit de capçalera, el qual passarà a ser de regulació i<br />
s’eliminaran els dos dipòsits de regulació actuals.<br />
L’aigua captada per les 2 déus (Mina del Ripoll i Sot<br />
dels Paraires) juntament amb la del Sot de la Noguerola<br />
és conduïda per gravetat (1) fins al dipòsit de capçalera<br />
(15 m 3 ) on es clora de manera automàtica amb<br />
hipoclorit sòdic i es subministra a la xarxa del nucli urbà;<br />
i (2) fins al dipòsit situat al barri de Solarich (310 m 3 ) on<br />
rep tractament de desinfecció i es posa en xarxa per<br />
abastir el barri. Altrament hi ha un pou en construcció<br />
pendent d’entrar en servei.<br />
Xarxa ramificada 100%<br />
Materials:<br />
-Fibrociment 70%<br />
-PVC 10%<br />
-Polietilè 20%<br />
Xarxa mixta:<br />
-mallada 90%<br />
-ramificada 10%<br />
Materials:<br />
-Fibrociment 50%<br />
-PVC 10%<br />
-Polietilè 40%<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 233<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Potabilització i distribució de l’aigua<br />
En el cas del nucli Mines d’Osor, l’aigua explotada pel<br />
pou de titularitat privada es condueix per impulsió fins al<br />
dipòsit situat sobre la colònia de 5.000 l de capacitat.<br />
Posteriorment per gravetat es distribueix als habitatges<br />
del nucli.<br />
Tipus xarxa i material<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Es diferencien dues xarxes corresponents a la zona alta<br />
del municipi i a la zona baixa. L’aigua captada pels<br />
diferents aprofitaments d’aigües és conduïda fins a 2<br />
dipòsits de decantació de 60 m 3 de capacitat cadascun,<br />
amb la finalitat d’eliminar la terbolesa de l’aigua.<br />
Des del dipòsit de la zona alta, una part de l’aigua, per<br />
gravetat es distribueix per la xarxa mentre que l’altra es<br />
transporta per impulsió fins a 2 dipòsits de regulació de<br />
200 i de 500 m 3 .<br />
Des del dipòsit de la zona baixa es condueix l’aigua fins<br />
al dipòsit de capçalera de Vallicrosa (400 m 3 ) on es<br />
desinfecta i es posa en xarxa per gravetat.<br />
Hi ha 2 zones de subministrament i per tant 2 xarxes en<br />
baixa: la del nucli urbà i la de la urbanització Les<br />
Guilleries.<br />
L’aigua captada (tant superficial com subterrània) és<br />
conduïda fins al dipòsit de capçalera-ETAP per gravetat,<br />
on es desinfecta amb hipoclorit sòdic a partir d’un<br />
dossificador automàtic. Posteriorment, per gravetat, es<br />
distribueix per tota la xarxa del nucli urbà.<br />
L’aigua captada pel rierol de la Collada del Vilar (font<br />
d’abastament de la urbanització de les Guilleries) es<br />
condueix fins a un embassament de 2.700 m 3 de<br />
capacitat i des d’on s’eleva posteriorment a un dipòsit<br />
de capçalera-ETAP (15 m 3 ), situat a uns 10 km de<br />
Viladrau. El procés de potabilització, com ja s’ha dit,<br />
consisteix en la dosificació automàtica d’hipoclorit sòdic<br />
al dipòsit de capçalera.<br />
Xarxa mixta:<br />
-mallada 20%<br />
-ramificada 80%<br />
Materials:<br />
-Fibrociment 40%<br />
-PVC 10%<br />
-Polietilè 50%<br />
Xarxa ramificada al<br />
nucli de Viladrau i<br />
mallada a la<br />
urbanització les<br />
Guilleries.<br />
Materials:<br />
Nucli Viladrau<br />
Fibrociment 15%<br />
PVC 25%<br />
Polietilè 60%<br />
Urb. Les Guilleries<br />
Polietilè 100%<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, empreses concessionàries i Departament de Salut,<br />
2007.<br />
Els municipis que han delegat la gestió del seu abastament a empreses concessionàries;<br />
disposen de la grafia de la xarxa de distribució de l’aigua potable existent en suport digital i<br />
en la qual es reflecteixen les diferents seccions de les canonades de distribució en baixa.<br />
234 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Subministrament d’aigua potable<br />
Les diverses xarxes de proveïment públic abasten la pràctica totalitat dels nuclis urbans, tal i<br />
com segueix:<br />
Terme municipal Nuclis servits<br />
Espinelves Nucli urbà Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm Nucli urbà<br />
Viladrau<br />
Nucli urbà Osor i Barri de Solarich<br />
No tenen connexió a xarxa de subministrament les àrees de Santa Creu<br />
d’Horta, Sant Miquel de Ter i les Mines d’Osor.<br />
Nucli urbà Viladrau i urbanització les Guilleries.<br />
La resta del municipi no té connexió a xarxa de subministrament.<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
El conjunt d’ajuntaments proveeixen aigua potable a un total de 3.850 abonats (comptadors)<br />
distribuïts per municipis de la següent manera:<br />
Taula 4.5.4.<br />
Evolució del nombre d’abonats per municipis. Període 2002-2006.<br />
Municipi<br />
Nombre abonats/comptadors<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Espinelves - 118 133 137 139<br />
Osor 3 248 251 251 251 254<br />
Sant Hilari Sacalm 2.356 2.400 2.457 2.511 2.618<br />
Viladrau 649 670 758 800 829<br />
Àmbit d’estudi - 3.439 3.599 3.699 3.840<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de Guilleries i empreses<br />
concessionàries, 2007.<br />
3 Al total d’abonats s’han d’afegir uns 10 abonats més corresponents al nucli de les Mines d’Osor.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 235<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El rebut de l’aigua dels diferents municipis, corresponent als abonats que destinen l’aigua a<br />
usos domèstics, és el model tipus en l’actualitat i la factura es pot dividir en dos conceptes:<br />
aigua potable i<br />
tributs de la Generalitat de Catalunya.<br />
En primer terme s’inclou un apartat referent a l’aigua potable pròpiament dita on s’inclouen<br />
els diferents blocs. A la taula 4.5.5 es mostren els diferents trams o blocs amb la seva tarifa<br />
per als respectius municipis.<br />
Taula 4.5.5.<br />
Apartats inclosos com a factura d’aigua potable.<br />
Concepte m 3<br />
Municipi<br />
1r tram<br />
Domèstic<br />
2n tram 3r tram 4rt tram<br />
Industrial<br />
Espinelves 0-36 >36 - - -<br />
Osor 0-50 51-100 101-150 >150 -<br />
Sant Hilari Sacalm 0-10 11-15 >15 - -<br />
Viladrau 0-36 36-72 >72 - -<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
A més del consum, s’inclouen les quotes de conservació de comptador i l’IVA corresponent<br />
a l’aigua (7%) i al comptador (16%).<br />
En segon terme s’inclouen els tributs de la Generalitat de Catalunya corresponents als antics<br />
Increment de Tarifa de Sanejament i Cànon d’Infrastructura Hidràulica, actualment Cànon de<br />
l’Aigua, regulat pel Decret 3/2003 de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la<br />
legislació en matèria d'aigües de Catalunya.<br />
Des de l’1 d’abril de 2005 han entrat en vigor les noves modificacions en el Cànon que,<br />
d’una banda, introdueix un tercer tram de consum per afavorir les persones que fomenten<br />
l’estalvi d’aigua; i d’altra banda, ajusta la base imposable a la dotació bàsica per habitatge<br />
que passa a ser de 3 membres en comptes de 4 com fins ara.<br />
A la taula 4.5.6 es mostren els tipus de gravamen segons el consum d’aigua per una unitat<br />
de convivència de 3 membres.<br />
236 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.6.<br />
Tipus de gravamen per una unitat de convivència de 3 persones per habitatge.<br />
Trams Tipus de base Coeficient Tipus final<br />
1r tram (18 m 3 ) 0,3448 5 1,7240<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
Les famílies amb unitats de convivència superior als 3 membres es podran beneficiar<br />
econòmicament ja que s’amplien els m 3 dels diferents trams en funció del nombre de<br />
persones que conviuen en un mateix habitatge:<br />
Taula 4.5.7.<br />
Base imposable mensual en m 3 .<br />
Persones per habitatge 1r tram 2n tram 3r tram<br />
0-3 ≤10 10-18 >18<br />
4 13 13-24 >24<br />
5 16 16-30 >30<br />
6 19 19-36 >36<br />
7 22 22-42 >42<br />
n 3 n+1 >(3 n+1) a 6 n >6 n<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
En alguns dels municipis, s’inclouen en la factura de l’aigua, les taxes municipals per<br />
prestació de serveis al servei d’escombraries i al servei de sanejament (clavegueram).<br />
Al municipi d’Espinelves la facturació és semestral i el rebut inclou la conservació del<br />
comptador però no cap taxa de sanejament ni escombraries. A Osor la facturació inclou<br />
taxes de conservació del comptador i de xarxa. A Viladrau i Sant Hilari Sacalm no s’inclou<br />
cap taxa de serveis a la facturació trimestral de l’aigua, únicament les de conservació del<br />
comptador.<br />
Un factor a tenir en compte és que en alguns municipis hi ha diferents tarifes en funció de si<br />
el consum és domèstic o industrial. Aquest és el cas del municipi de Viladrau (vegeu taula<br />
4.5.9).<br />
La facturació és trimestral a tots els municipis, excepte el municipi d’Espinelves que és<br />
semestral.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 237<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
L’evolució del preu de l’aigua potable a cadascun dels municipis ha estat diferent. Aquesta<br />
evolució es pot analitzar en base a les dades facilitades per les respectives companyies<br />
subministradores i pels ajuntaments, corresponents al període 2000-2005 (vegeu taula 4.5.8<br />
i 4.5.9).<br />
Evolució<br />
del preu del<br />
m 3 d’aigua<br />
(€)<br />
Taula 4.5.8.<br />
Evolució del preu (en euros/m 3 ) de l’aigua per a ús domèstic.<br />
Municipi Espinelves* Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
1r tram s.d. 0,1503 0,2600 0,2278<br />
2002<br />
2003<br />
2004<br />
2005<br />
2006<br />
Clau: s.d. sense determinar<br />
2n tram s.d. 0,2404 0,2900 0,3144<br />
3r tram - 0,6010 0,3500 -<br />
4rt tram - 1,2020 - -<br />
1r tram 0,5844 0,1503 0,2800 0,2330<br />
2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3216<br />
3r tram - 0,6010 0,5500 0,4660<br />
4rt tram - 1,2020 - -<br />
1r tram 0,5844 0,1503 0,2800 0,2414<br />
2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3332<br />
3r tram - 0,6010 0,5500 0,4828<br />
4rt tram - 1,2020 - -<br />
1r tram 0,6667 0,1503 0,2800 0,2414<br />
2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3332<br />
3r tram - 0,6010 0,5500 0,4828<br />
4rt tram - 1,2020 - -<br />
1r tram 0,6667 0,1503 0,2800 0,2767<br />
2n tram 1,0000 0,2404 0,3500 0,3819<br />
3r tram - 0,6010 0,5500 0,5533<br />
4rt tram - 1,2020 - -<br />
* Cal considerar que la facturació de l’aigua en el municipi d’Espinelves és semestral mentre que a la resta dels municipis<br />
és de caràcter trimestral. Essent, per tant, valors no comparables.<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
En aquest interval de temps, a la majoria dels municipis no hi ha hagut cap modificació en el<br />
preu o bé un lleuger augment del preu de l’aigua en els darrers anys (vegeu figura 4.5.1).<br />
238 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.5.1.<br />
Evolució del preu de l’aigua per cada municipi. Període 2002-2006.<br />
€/m3<br />
€/m3<br />
€/m3<br />
€/m3<br />
0,6800<br />
0,6600<br />
0,6400<br />
0,6200<br />
0,6000<br />
0,5800<br />
0,5600<br />
0,5400<br />
0,1600<br />
0,1400<br />
0,1200<br />
0,1000<br />
0,0800<br />
0,0600<br />
0,0400<br />
0,0200<br />
0,0000<br />
0,2850<br />
0,2800<br />
0,2750<br />
0,2700<br />
0,2650<br />
0,2600<br />
0,2550<br />
0,2500<br />
0,3000<br />
0,2500<br />
0,2000<br />
0,1500<br />
0,1000<br />
0,0500<br />
0,0000<br />
Espinelves<br />
(faturació semestral)<br />
0,5844 0,5844<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la taula 4.5.8.<br />
0,6667 0,6667<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Osor<br />
(faturació trimestral)<br />
0,1503 0,1503 0,1503 0,1503 0,1503<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
0,2600<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
(faturació trimestral)<br />
0,2800 0,2800 0,2800 0,2800<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Viladrau<br />
(faturació trimestral)<br />
0,2278 0,2330 0,2414 0,2414<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 239<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
0,2767<br />
2002 2003 2004 2005 2006
En la figura 4.5.1 es pot comparar el preu del m 3 d’aigua entre els municipis de la<br />
Mancomunitat. Tal i com es pot observar, els municipis on el m 3 resulta més car són Sant<br />
Hilari i Viladrau, mentre que a Espinelves i sobretot a Osor és més econòmic. En aquesta<br />
comparativa cal tenir en compte que la tarifa pel municipi d’Espinelves és de caràcter<br />
semestral mentre que la de la resta dels municipis és de caràcter trimestral. Cal destacar<br />
que el càlcul s’ha fet en relació al primer bloc o tram i per a ús domèstic. Aquestes<br />
diferències de tarifa normalment són motivades per la dificultat de la portada d’aigua a<br />
determinades àrees ja que necessiten d’unes infrastructures molt més complexes.<br />
Taula 4.5.9.<br />
Comparativa preu de m 3 d’aigua a l’àmbit d’estudi. Any 2006.<br />
Municipi<br />
Preu m 3 (€)<br />
Domèstic Industrial<br />
Espinelves 0,6667 -<br />
Osor 0,1503 -<br />
Sant Hilari Sacalm 0,2800 -<br />
Viladrau 0,2767 0,3292<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
b) Qualitat de l’aigua d’abastament<br />
• La xarxa d’aigua potable<br />
La normativa bàsica d’aplicació en el servei d’abastament d’aigua potable és a nivell estatal i<br />
està inclosa en el Real Decret 140/2003 de 7 de febrer, BOE número 45 de 21.02.03,<br />
d’harmonització amb la Directiva 98/83/CE de 3 de novembre. En aquesta normativa<br />
s’estipula que totes les aigües destinades a consum humà han de satisfer els criteris de<br />
qualitat de l’annex I i completats amb proves analítiques i de les seves corresponents<br />
metodologies dels annexos IV i V. Aquesta normativa deroga el RD 1138/1990 de 14 de<br />
setembre i fixa les normes tècnico-sanitàries per a la captació, tractament, distribució i<br />
control de qualitat de les aigües de consum públic.<br />
El RD 140/2003 estableix en diversos annexos els (1) paràmetres i valors paramètrics que<br />
han de complir les aigües potables:<br />
• Annex A.-Paràmetres microbiològics.<br />
• Annex B.-Paràmetres químics que es controlen segons les especificacions del<br />
producte.<br />
• Annex C.-Paràmetres indicadors.<br />
240 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Annex D.-Radioactivitat.<br />
Així com (2) les normes UNE-EN de substàncies utilitzades en el tractament d’aigua de<br />
consum humà, (3) dades dels laboratoris de control de la qualitat de l’aigua de consum<br />
humà, (4) els mètodes d’assaig:<br />
• A.-Paràmetres pels quals s’especifica els mètodes d’assaig.<br />
• B.-Paràmetres pels quals s’especifiquen les característiques dels resultats.<br />
• C.-Paràmetres pels quals no s’especifica cap mètode d’assaig.<br />
i (5) la periodicitat i nombre mínim de mostres de cada sistema d’abastament segons el<br />
volum d’aigua tractada.<br />
Les diferents xarxes d’aigua potable proveeixen d’aigua a una població de 7.058 habitants<br />
(Institut d’Estadística de Catalunya, cens 2006) amb un nombre d’abonats de 3.850. Per<br />
aquest motiu, els ajuntaments i per extensió les empreses concessionàries han de dur a<br />
terme les corresponents analítiques de l’aigua d’abastament, atenent als criteris fixats per la<br />
legislació vigent per a la seva població, tot oferint les garanties sanitàries pertinents.<br />
En aquest sentit, es realitzen les següents analítiques:<br />
Municipi<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Nucli<br />
Mines Osor<br />
Nucli<br />
Nucli<br />
Urbanització<br />
Les Guilleries<br />
Analítiques anuals<br />
3 anàlisis de controls xarxa<br />
3 anàlisi de control dipòsit<br />
1 anàlisi complet cada 5 anys<br />
3 anàlisis de controls xarxa<br />
2 anàlisi de control dipòsit<br />
1 anàlisi complet cada 5 anys<br />
4 anàlisi de control<br />
1 anàlisi complet cada 5 anys<br />
8 anàlisis de control xarxa mensual<br />
3-4 anàlisis completes<br />
2 anàlisis de controls xarxa<br />
2 anàlisi de control dipòsit<br />
2 anàlisi complet cada 5 anys<br />
2 anàlisis de controls xarxa<br />
2 anàlisi de control dipòsit<br />
1 anàlisi complet cada 5 anys<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses<br />
concessionàries,2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 241<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els controls de cloració diaris s’efectuen de manera diversa, ja que hi ha municipis que ho<br />
han delegat a empreses subministradores (Sant Hilari Sacalm i Viladrau) o bé recau en<br />
personal municipal (agutzil, Espinelves i Osor).<br />
L’estudi i anàlisi de la qualitat de l’aigua d’abastament de cadascun dels municipis s’ha dut a<br />
terme en base a les darreres proves analítiques facilitades pels respectius ajuntaments.<br />
Algunes d’aquestes analítiques són completes i d’altres de control, i han estat analitzades a<br />
diferents laboratoris:<br />
Laboratori d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter: Osor<br />
Laboratori d’anàlisis clíniques Dr. J. Fargas Riera: Espinelves<br />
SOREA: Sant Hilari Sacalm i Viladrau<br />
Els principals paràmetres analitzats corresponen a caràcters microbiològics, organolèptics,<br />
físico-químics i relatius a substàncies no desitjables en els que cal destacar l’índex de<br />
Langelier, l’amoni, els trialometans, els nitrats, el ferro i el manganès.<br />
En general, es tracta d’una aigua de bona qualitat, en tant que els paràmetres habituals es<br />
troben dins la normalitat.<br />
Des del Departament de Salut, a través del seu Programa de vigilància i control sanitari de<br />
les aigües de consum humà, es fan seguiments a totes les xarxes de proveïment públic,<br />
amb freqüència variable (trimestral, semestral o anual), en funció dels abastaments i la<br />
qualitat.<br />
Les recomanacions efectuades des del Departament de Salut i seguint els criteris que fixa el<br />
RD140/2003 són (1) que tots els ajuntaments disposin d’un bon registre de manteniment de<br />
les instal·lacions i d’un registre d’incidències, (2) que elaborin un protocol d’autocontrol i<br />
gestió d’acord amb el programa de vigilància i control sanitari dels aigües de consum humà,<br />
(3) que totes les captacions han d’estar degudament identificades i amb els corresponents<br />
perímetres de protecció, i finalment, (4) que es registrin en el SINAC segons normativa<br />
vigent.<br />
La principal incidència detectada en relació a la qualitat de l’aigua d’abastament se centra<br />
especialment en problemes de terbolesa derivats de les captacions d’aigües superficials. Per<br />
aquest motiu des del Departament de Salut es recomana efectuar controls sistemàtics de<br />
qualitat de les aigües superficials i adequar i/o millorar els sistemes de filtració existents.<br />
Abastament de fonts pròpies<br />
Les dades de la qualitat de l’aigua dels abastaments de fonts pròpies no són disponibles per<br />
part dels Ajuntaments o de les diferents empreses subministradores, atès que els controls<br />
de la potabilitat d’aquestes aigües no estan establerts a la normativa, i per tant, depenen de<br />
la voluntat dels mateixos interessats. Per aquest motiu, no és possible disposar d’informació<br />
relativa a aquestes fonts d’abastament.<br />
242 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fonts públiques<br />
La presència de fonts naturals en el territori que ens ocupa és molt destacable, i per aquest<br />
motiu únicament es farà referència a aquelles fonts la responsabilitat de les quals recau en<br />
l’Ajuntament, el qual ha d’informar de forma suficient als usuaris sobre la seva qualitat<br />
sanitària.<br />
Des del Departament de Salut, s’entén per font natural qualsevol captació d’aigua no<br />
utilitzada amb finalitat comercial i no connectada a cap subministrament públic, que de forma<br />
habitual, és utilitzada per la població per al proveïment d’aigua de consum humà, sense<br />
tractament previ.<br />
A través del programa de vigilància i control del Departament de Salut, s’emeten una sèrie<br />
de recomanacions en relació al control de fonts naturals d’elevada freqüentació, d’acord amb<br />
el RD140/2003.<br />
Els autocontrols recomanats als ajuntaments són 2 anàlisis de control anuals en aquelles<br />
fonts que es consideren de freqüentació estable i 2 controls anuals més, un dels quals a<br />
l’inici de la cada temporada alta, per aquelles fonts que tenen un increment de freqüentació<br />
estacional. També, en ambdos casos es recomana la realització d’una analítica completa<br />
cada 5 anys. Correspon a cada Ajuntament doncs, censar i determinar quines són les fonts<br />
de freqüentació estable o estacional i informar als usuaris de la seva qualitat.<br />
Els paràmetres mesurats són els habituals: microbiològics (coliforms, clostridium,...) i físicoquímics<br />
(conductivitat, terbolesa, amoni, pH, T..).<br />
Segons informació facilitada pel Departament de Salut (actualitzada a data de març de<br />
2007), en en els seus arxius hi ha registrades les següents fonts naturals:<br />
Municipi Font Estat<br />
Espinelves No hi ha fonts naturals censades en el municipi.<br />
Osor Font del Borrell<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Font Saguarda<br />
Font dels<br />
Abeuradors<br />
Font del Vern<br />
Font del Gavatx<br />
Font de la Formiga<br />
Font del Sastre<br />
Font de la Mina de<br />
l’Ariet<br />
Font de la Pedrera<br />
No retolada des del punt de vista sanitàri. Apte.<br />
Es preveu l’existència de 50 fonts al municipi les<br />
quals no estan retolades i no es troben recollides<br />
en cap inventari.<br />
Durant la darrera campanya de mostreig<br />
(desembre 2007) totes les fonts han estat aptes a<br />
excepció de les fonts dels Abeuradors, del<br />
Gavatx, de la Formiga, de Sant Daniel i del<br />
Brunyoler En el cas d’aquests fonts l’Ajuntament<br />
ha col·locat cartells indicatius de qualitat.<br />
Altrament les fonts de Sa Guarda, del Vern, de<br />
l’Arç i de la Casota no han estat analitzades<br />
perquè no rajaven el dia de mostreig.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 243<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Font Estat<br />
Font de Sant Daniel<br />
Font de Sant Roc<br />
Font del Brunyoler-<br />
Font de la Baga<br />
Font d’en Gurb<br />
Font de l’Arç<br />
Font de la Casota<br />
Font d’en Jové<br />
Font del Ferro<br />
Viladrau<br />
Font les Delícies<br />
Font de l’oreneta<br />
Font dels enamorats<br />
Font d’en Miquel<br />
Font les Paitides<br />
Font Nova<br />
Font Rupitosa<br />
Fontdellops<br />
No retolades des del punt de vista sanitari. Les<br />
darreres analítiques consultades (desembre<br />
2006) posen de manifest que l’aigua de les fonts<br />
no és apte (atès la presència de coliforms), a<br />
excepció de les fonts d’en Miquel i les Delícies.<br />
Altrament, analítiques efectuades en els darrers<br />
anys pel Consell Comarcal d’Osona (amb el<br />
suport del Centre Cultural Europeu de la Natura)<br />
posen de manifest que totes són aptes pel<br />
consum humà a excepció de la Font Nova que<br />
presenta coliforms per infiltracións de la xarxa de<br />
clavegueram.<br />
Les fonts han d’estar degudament retolades –segons si són aptes o no pel consum humà– i<br />
cal que estiguin protegides des del punt de vista higienicosanitari, per tal d’evitar la<br />
contaminació de les aigües naturals.<br />
Usos i consums d’aigua<br />
Una part molt important del consum d’aigua dels municipis es realitza a través de les xarxes<br />
d’abastament municipal. No obstant, es constata la presència de pous particulars que<br />
destinen l’aigua majoritàriament a l’abastament dels habitatges i masos aïllats existents en<br />
l’àmbit de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries. Tanmateix l’ús de l’aigua es<br />
destina a reg agrícola, a algunes activitats econòmiques industrials i ramaderes, i fins i tot, a<br />
ús recreatiu.<br />
Altrament, les aigües superficials de les rieres poden ser utilitzades per al reg agrícola però<br />
amb un volum poc significatiu donat el seu caràcter marcadament estacional.<br />
244 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Aigua potable de xarxa<br />
Bona part de l’aigua que se subministra a través de la xarxa d’abastament en els municipis<br />
és per ús domèstic ja que no es diferencia amb l’ús industrial ni el municipal. Només en els<br />
municipis de Viladrau i Sant Hilari Sacalm hi ha distinció entre el consum domèstic i<br />
industrial. A la resta de municipis el consum municipal acostuma a ser tan baix –ja que es<br />
limita al consum de les dependències municipals i al reg municipal i/o neteja viària– que no<br />
és representatiu i, per tant, s’assimila a domèstic.<br />
L’evolució del consum d’aigua de la xarxa pública a cadascun dels municipis ha estat<br />
diferent. Els diferents alts i baixos en el consum domèstic són motivats molt probablement<br />
per les variacions pluviomètriques anuals i per l’elevada estacionalitat de la població de la<br />
zona i de la presència de segones residències.<br />
En general el consum d’aigua durant els dies laborals es manté constant, mentre que els<br />
caps de setmana aquest augmenta, en certa manera per l’augment de població per segones<br />
residències. Les variacions a l’estiu i a l’hivern són les que es donen habitualment, és a dir,<br />
un major consum als mesos d’estiu coincidint amb el període vacacional més freqüent.<br />
A grans trets, a tot l’àmbit d’estudi, els consums han augmentat progressivament en els<br />
darrers anys (vegeu figura 4.5.3). Aquest increment és motivat molt probablement per<br />
l’augment de població i per la proliferació de segones residències en el territori.<br />
Figura 4.5.2.<br />
Evolució dels consums d’aigua potable (en m 3 ). Període 2002-2006.<br />
350000<br />
300000<br />
250000<br />
200000<br />
150000<br />
100000<br />
50000<br />
0<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Sant Hilari Viladrau<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 245<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
50.000<br />
40.000<br />
30.000<br />
20.000<br />
10.000<br />
0<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Espinelves Osor<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
A l’hora d’avaluar el consum d’aigua municipal s’ha de tenir present el volum d’incontrolats.<br />
L’ús del terme “incontrolats” és motivat perquè es tracta d’un volum d’aigua que la<br />
companyia realment no ha controlat, el qual pot englobar:<br />
• errors de comptador en casos de volums molt reduïts,<br />
• buidat de trams de tuberia per reparacions,<br />
• possibilitat que en ocasions es puguin omplir dipòsits, hidrants,…, sense comptador,<br />
• connexions al carrer en què no s’hagi posat el comptador portàtil,<br />
• i pèrdues de la xarxa.<br />
Per aquest motiu els incontrolats són realment pèrdues de la xarxa i volums d’aigua inclosos<br />
en els supòsits anteriors o en altres com, fins i tot, possibles connexions fraudulentes no<br />
detectades.<br />
A la taula 4.5.10 es mostren les dades disponibles en relació als volums subministrats i<br />
registrats per a cadascun dels municipis.<br />
246 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.10.<br />
Volums d’aigua posats en xarxa, registrats i incontrolats a la xarxa d’abastament municipal.<br />
Municipi Any<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
*Es tracta d’una estimació.<br />
Posats en xarxa<br />
(m 3 )<br />
Registrats<br />
(m 3 )<br />
2002 s.d.<br />
2003 5.259<br />
2004 Indeterminat 5.011<br />
2005 5.786<br />
2006<br />
5.958<br />
2002 32.677<br />
2003 34.916<br />
2004 Indeterminat 30.577<br />
2005 31.983<br />
2006<br />
34.921<br />
2002 276.764<br />
2003 298.718<br />
2004 Indeterminat 302.031<br />
2005 311.883<br />
2006<br />
299.596<br />
Incontrolats<br />
(m 3 )<br />
2002 171.398 140.325 31.073<br />
2003 189.030 154.759 34.271<br />
2004 203.504 166.609 36.895<br />
2005 198.380 162.414 35.966<br />
2006 216.899 177.575 39.324<br />
Desconegut<br />
Incontrolats<br />
(%)<br />
Desconegut 15%*<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries i empreses concessionàries, 2007.<br />
Desconegut<br />
El percentatge d’incontrolats a la majoria dels municipis es desconeix amb exactitud. No<br />
obstant s’ha pogut fer una estimació en base a la informació proporcionada pels<br />
Ajuntaments i les empreses concessionàries. Aleshores, si es té en compte que<br />
habitualment en les xarxes d’abastament d’aigua aquests valors acostumen a ser de l’ordre<br />
del 20%, podem considerar que tant Viladrau com Osor tenen un valor d’incontrolats a les<br />
seves xarxes dins els paràmetres habituals. Pel que fa a Espinelves i Sant Hilari Sacalm es<br />
recomana instal·lar comptadors a l’entrada del dipòsit per tal de determinar aquests<br />
incontrolats, que es calculen en base a la diferència entre el que es posa en xarxa i el<br />
consum real. Es considera que aquests incontrolats són molt elevats ja que sovint es<br />
detecten fuites a la xarxa d’abastament ateses les deficiències que presenta, tant per la seva<br />
antiguitat com pels materials de les canonades (fibrociment, plom,...).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 247<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
18%
Val a dir que les actuacions de millora i renovació progressiva de la xarxa de proveïment<br />
pública, així com un control més exhaustiu i periòdic de les fuites per part de les empreses<br />
concessionàries permetria reduir aquests percentatges de manera considerable.<br />
Finalment s’han estimat els consums unitaris d’aigua per a cadascun dels municipis a partir<br />
de les dades de què s’ha disposat. Els consums unitaris obtinguts per a l’any 2006 es<br />
mostren en la taula següent:<br />
Taula 4.5.11.<br />
Consum unitari d’aigua per municipi. Any 2006.<br />
Municipi Litres/hab.dia<br />
Espinelves 82,03<br />
Osor 245,32<br />
Sant Hilari Sacalm 152,43<br />
Viladrau 594,83<br />
Mitjana àmbit d’estudi 268,65<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
La dotació que es té en compte a Catalunya a l’hora de fer qualsevol treball relacionat amb<br />
abastament d’aigua municipal és de l’ordre dels 200 l/persona.dia. Segons això, i a partir del<br />
gràfic següent, es pot observar com el municipi de Viladrau dista molt d’aquesta dotació,<br />
mentre que Espinelves i Sant Hilari Sacalm es troben molt per sota de la mitjana del país.<br />
L/hab.dia<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
Figura 4.5.3.<br />
Comparativa dels consums unitaris a l’àmbit d’estudi.<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
248 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Un aspecte que cal tenir en compte és que a l’hora d’efectuar aquest tipus de càlcul no es<br />
diferencia entre usuaris domèstics i industrials, ni tampoc agrícoles i/o ramaders, i per tant,<br />
tot es comptabilitza com a consum domèstic.<br />
Un altre factor que condiciona l’elevat consum unitari és l’existència de segones residències<br />
i l’elevada estacionalitat de la població. Aquest serà, per tant, un dels aspectes a tractar i<br />
valorar amb detall en la diagnosi municipal.<br />
No obstant això, en alguns municipis sí que es diferencien els usos sectorials de l’aigua de<br />
la xarxa d’abastament (vegeu figura 4.5.4). En aquest sentit s’ha disposat de dades<br />
corresponents a l’any 2006. Tal i com es pot observar l’ús principal és el domèstic, seguit del<br />
municipal i l’industrial.<br />
Figura 4.5.4.<br />
Usos de l’aigua (en %) de la xarxa de proveïment pública. Any 2006.<br />
Osor<br />
Sant Hilari<br />
Viladrau<br />
0 20 40 60 80 100<br />
63,26<br />
80,45<br />
15,38 4,17<br />
81,23 17,14 1,63<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 249<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
36,73<br />
Domèstic Industrial Municipal<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de Guilleries i empreses<br />
concessionàries, 2007.<br />
Cal destacar que a Espinelves no es diferencien els consums en funció dels diferents usos.
Fonts pròpies<br />
La caracterització del medi físic tractada anteriorment en el capítol 3 i la voluntat d’intentar<br />
fer un càlcul dels consums abastats de fonts pròpies, han fet necessària la compilació de<br />
totes les dades disponibles per a l’elaboració d’un inventari de captacions existents en<br />
l’àmbit supramunicipal. Per aquest motiu s’han sol·licitat totes les dades disponibles als<br />
diversos registres de l’administració autonòmica que tenen alguna competència sobre<br />
l’aigua.<br />
En relació als aprofitaments de fonts pròpies existents en l’àmbit territorial, cal remarcar que<br />
el destacat nombre d’habitatges i masos aïllats fan preveure que el nombre de captacions no<br />
inscrites en cap registre –situació habitual a bona part del territori català– sigui destacat, un<br />
fet que podria significar que el càlcul del volum d’aigua explotat en el municipi procedent de<br />
fonts pròpies sigui de difícil quantificació. No obstant es pot fer una valoració qualitativa<br />
segons els diferents usos a partir de dades objectives.<br />
En primer terme, el consum d’aigua procedent de fonts pròpies per a ús domèstic s’ha<br />
estimat a partir de veïns no connectats a la xarxa pública d’aigua per a usos domèstics i<br />
assimilables. Tenint en compte que la població dispersa i no connectada a xarxa<br />
d’abastament és d’unes 268 persones aproximadament i contemplant una dotació d’aigua de<br />
200 l/dia per persona, els consums d’aigua de fonts pròpies per a ús domèstic, i de petites<br />
activitats econòmiques amb ús d’aigua també assimilable a domèstic s’han estimat en<br />
19.564 m 3 /any.<br />
Els consums industrials d’aigua provinents de fonts pròpies no s’han pogut determinar amb<br />
la informació disponible. Malgrat tot, el fet que les indústries existents disposin de xarxa, en<br />
principi, fa preveure que l’aprofitament mitjançant fonts pròpies no sigui excepcionalment<br />
elevat. No obstant, a través de les declaracions d’ús i consum d’aigua de l’any 2007<br />
efectuades a l’Agència Catalana de l’Aigua, s’ha estimat un consum industrial en l’àmbit<br />
d’estudi de l’ordre de 807.085 m 3 /any de fonts pròpies i un consum de 36.765 m 3 /any de<br />
xarxa.<br />
El consum d’aigua de fonts pròpies per a reg agrícola s’ha estimat en base a la superfície<br />
agrícola de regadiu existent a tot l’àmbit. En aquest sentit es disposa de les dades del<br />
Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR) corresponents a l’any 2005<br />
(vegeu capítol 5.4. anàlisi del sector primari), segons les quals hi ha registrades 157<br />
hectàrees de conreus de regadiu.<br />
Atenent a unes dotacions habituals en aquesta àrea d’1 l/segon i ha, a 200 dies de reg l’any i<br />
una mitjana teòrica de reg de 8 hores/dia de reg, s’han calculat unes necessitats hídriques<br />
per les 157 hectàrees estimades de 904.320 m 3 /any que s’estarien proveint de fonts pròpies.<br />
L’estimació del consum d’aigua destinat a usos ramaders s’ha fet en base a les dades de<br />
caps de bestiar registrades pel DAR (vegeu capítol 5.4 anàlisi del sector primari). Atès que<br />
no existeixen xifres prou fiables de dotació per cada tipus de cap de bestiar s’ha fet una<br />
estimació. En aquest sentit, les dades aportades (any 2005 i contrastades amb informació<br />
actualitzada dels ajuntaments) indiquen hi havia censat a tot l’àmbit d’estudi: 5.373 caps de<br />
250 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
estiar entre boví, equí i porcí; 2.829 caps de cabrum i oví i 7.054 caps entre aviram i conills.<br />
Atenent a unes dotacions de 20, 10 i 1 l/cap i dia, respectivament, es conclou que el volum<br />
explotat (previsiblement de fonts pròpies) per a ús ramader pot ser de 39.223, 10.326 i 2.575<br />
m 3 /any, respectivament, xifra que representaria un volum total anual de 52.124 m 3 anuals<br />
destinats a usos ramaders.<br />
Finalment, cal afegir que no ha estat possible el càlcul ni l’estimació del volum d’aigua<br />
procedent de fonts pròpies que es destina a usos com pot ser el reg d’horts i altres.<br />
A continuació es comparen els volums d’aigua provinents de fonts pròpies que figuren com a<br />
concedits al registre de l’Agència Catalana de l’Aigua i els estimats en base a dades reals.<br />
En aquesta comparació cal considerar que les dades disponibles corresponen a diferents<br />
anys, tot i que no es preveuen canvis substancials que no en permetin abstreure una visió<br />
comparativa.<br />
Taula 4.5.12.<br />
Comparació de volums concedits/estimats (m 3 /any) procedents de fonts pròpies.<br />
Ús de l’aigua Estimat Inscrit (ACA)<br />
Domèstic 54.385 376.425<br />
Ramader 52.124 1.104<br />
Agrícola 904.320 2.620.907<br />
Industrial 807.085 55.435<br />
Total 1.803.942 3.053.871<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
c) Declaracions d’ús i contaminació de l’aigua (DUCA)<br />
En aquest apartat es reflecteixen les declaracions efectuades a l’Agència Catalana de<br />
l’Aigua per part de les empreses ubicades en l’àmbit d’estudi. En aquestes declaracions hi<br />
figuren els respectius cabals declarats.<br />
Taula 4.5.13.<br />
Relació de declaracions abreujades i domèstiques. Any 2007.<br />
Municipi Nombre de declaracions<br />
Cabal abastat declarat (m 3 /any)<br />
Xarxa Fonts pròpies<br />
Espinelves 3 42 2.155<br />
Osor 12 13 850<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 251<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi Nombre de declaracions<br />
Cabal abastat declarat (m 3 /any)<br />
Xarxa Fonts pròpies<br />
Sant Hilari Sacalm 39 18.591 3.582<br />
Viladrau 10 425 6.204<br />
Àmbit d’estudi 64 19.071 12.791<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
Taula 4.5.14.<br />
Relació de declaracions bàsiques, simplificades i ordinàries. Any 2007.<br />
Municipi Nombre de declaracions<br />
Cabal abastat declarat (m 3 /any)<br />
Xarxa Fonts pròpies Abocat<br />
Espinelves 1 0 21.400 2.500<br />
Osor 2 290 29.802 10.515<br />
Sant Hilari Sacalm 1 0 705.775 48.000<br />
Viladrau 2 17.404 37.317 41.507<br />
Àmbit d’estudi 6 17.694 794.294 102.522<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
La totalitat dels establiments considerats en la relació de declaracions bàsiques de la taula<br />
anterior són del sector productiu alimentari a excepció d’una de Viladrau que es classifica<br />
com a sector indeterminat.<br />
No s’ha tingut accés a la informació referent a les depuradores industrials en aquests<br />
municipis, ja que són privades i l’Agència Catalana de l’Aigua només gestiona les<br />
depuradores adscrites al Pla de Sanejament.<br />
A partir de les Declaracions de Resum de Facturació i dels Consums de xarxa facturats a<br />
l’Agència Catalana de l’Aigua per a l’any 2005 es desprèn que el 14% del consum total de<br />
l’àmbit és destinat a usos industrials i que el 86% és destinat a usos domèstics; essent un<br />
58% d’aquest volum facturat pel cànon de l’aigua, procedent de fonts pròpies.<br />
252 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.15.<br />
Volums facturats en concepte de cànon de l’aigua (m 3 /any). Any 2005<br />
Municipi Industrial (m 3 ) Domèstic (m 3 ) Total (m 3 )<br />
Espinelves 0 16.433 16.433<br />
Osor 1.619 28.542 30.161<br />
Sant Hilari Sacalm 63.970 291.075 355.045<br />
Viladrau 14.098 162.170 176.268<br />
Àmbit d’estudi 79.687 498.220 577.907<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
Figura 4.5.5.<br />
Usos de l’aigua (en %) facturats segons el cànon de l’aigua. Any 2005.<br />
Espinelves 0<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
0 20 40 60 80 100<br />
5<br />
18<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
8<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 253<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
95<br />
100<br />
82<br />
92<br />
Industrial Domèstic
4.5.2. Aigües residuals<br />
L’ens responsable del sanejament a Catalunya ha estat fins l’any 1998 la Junta de<br />
Sanejament, entitat adscrita al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya<br />
i, actualment, ho és l’Agència Catalana de l’Aigua.<br />
El sanejament dels municipis s’emmarca, com el de la totalitat de municipis de Catalunya, en<br />
el Pla de Sanejament de Catalunya (Decret 337/1982, de 27 d’abril), recolzat per altres<br />
normatives d’àmbit territorial com el Decret 116/1984, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Pla de<br />
Sanejament corresponent a l’àmbit territorial “zones 2 i 3” i el seu règim econòmico-financer.<br />
El Decret Legislatiu 1/1988 de 28 de gener aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981,<br />
de 4 de juny, i la Llei 17/1987, de 13 de juliol, en un text bàsic únic.<br />
Hi ha altres normatives de caràcter important a Catalunya però que no arriben a afectar als<br />
municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries com el Decret 328/1988 d’11<br />
d’octubre, d’aqüífers protegits i els Decret 283/1998 i 476/2004, de 21 d’octubre, de<br />
designació de zones vulnerables a la contaminació per nitrats.<br />
Finalment, el Decret 83/1996, de 5 de març sobre mesures de regularització d’abocaments<br />
d’aigües residuals afecta als particulars i activitats econòmiques que aboquen les seves<br />
aigües directament al domini públic hidràulic.<br />
a) Els abocaments<br />
Els abocaments d’aigües residuals poden ser únicament de dos tipus: (1) abocaments<br />
directes al domini públic hidràulic, l’autorització dels quals és competència de l’Agència<br />
Catalana de l’Aigua, i (2) abocaments a la xarxa de clavegueram, l’autorització dels quals és<br />
competència de la mateixa Agència per bé que la connexió a la xarxa és municipal.<br />
En relació a l’ús de la xarxa de sanejament només el municipi de Sant Hilari Sacalm disposa<br />
d’una ordenança municipal que reguli l’ús i els abocaments a clavegueram.<br />
La major part de particulars i establiments del municipi estan connectats al sistema públic de<br />
sanejament, tot exceptuant els habitatges aïllats dels veïnats existents que, davant la<br />
dificultat tècnica i econòmica de fer arribar la xarxa de col·lectors, acostumen a tenir fosses<br />
sèptiques.<br />
La presència d’una xarxa hidrològica de certa entitat i la manca de sistemes de depuració<br />
dóna lloc a l’abocament de les aigües residuals al domini públic hidràulic. Aquest fet justifica<br />
els 5 expedients de sol·licitud d’autorització d’abocament a llera pública dels quals existeix<br />
constància a l’Agència Catalana de l’Aigua. D’acord amb les bases de dades existents al<br />
Departament d’Autorització d’Abocaments, consten els següents establiments amb<br />
autorització d’abocaments d’aigües residuals:<br />
254 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Espinelves:<br />
Càmping la Balma, S.L.<br />
St. Hilari:<br />
Font Vella, SA<br />
Viladrau:<br />
Fundació Sant Pere Claver del Clot<br />
Pilar Mas Muntal<br />
Guilleries Cuina i Serveis, S.L<br />
A la taula següent es mostra la relació d’inspeccions realitzades per l’Agència en els darrers<br />
anys a diverses empreses i establiments del territori:<br />
Taula 4.5.16.<br />
Inspeccions realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua als establiments.<br />
b) El sistema de sanejament<br />
Període 2004-2007.<br />
Municipi Inspeccions Establiments<br />
Espinelves 3 1<br />
Osor 18 5<br />
Sant Hilari Sacalm 68 16<br />
Viladrau 55 8<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
El sistema de sanejament, a l’igual que l’abastament, en l’àmbit d’estudi és divers. A tots els<br />
municipis la xarxa de sanejament està constituïda per una xarxa de col·lectors que recullen<br />
les aigües residuals i pluvials del municipi i que posteriorment s’aboquen (1) directament al<br />
domini públic hidràulic o (2) a les estacions depuradores existents en el territori (on<br />
prèviament al seu abocament a llera pública, són tractades).<br />
La xarxa de sanejament i col·lectors és mantinguda pels respectius Ajuntaments, i recullen<br />
les aigües domèstiques, industrials i pluvials dels seus municipis.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 255<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Altrament, cal assenyalar que en l’àmbit de la present Agenda 21 s’hi localitzen alguns nuclis<br />
de població –a banda dels masos i cases aïllades– on no hi arriba la xarxa i on la única<br />
forma de sanejament possible és a través de fosses sèptiques. Es tracta en concret, dels<br />
veïnats de les Corts, Masvidal, Les Paitides i Vilarmau (a Viladrau), Santa Creu d’Horta,<br />
Sant Miquel del Ter i les Mines d’Osor (a Osor) i dels masos disseminats d’Espinelves i<br />
Osor, i en general, els dispersos en tot l’àmbit d’estudi.<br />
L’antiguitat de les xarxes de sanejament municipals fa que en la majoria de municipis encara<br />
restin trams amb materials com l’uralita o el fibrociment, motiu pel qual es detecten pèrdues<br />
importants. No obstant, aquestes es van renovant periòdicament i substituint per polietilè, el<br />
qual es col·loca també a les zones de nova urbanització. Fins i tot destacar el fet que en<br />
alguns municipis ja hi ha instaurada la xarxa separativa d’aigües.<br />
Espinelves La xarxa de sanejament municipal té uns 32-33 anys i s’ha anat renovant<br />
a trams. Encara resten molts trams amb fibrociment. No hi ha xarxa<br />
separativa a excepció de les zones de nova urbanització.<br />
Les aigües residuals que genera el municipi es condueixen a un<br />
decantador abans de ser abocades a la riera d’Espinelves.<br />
Osor Hi ha dues xarxes: en el nucli urbà i a les Mines d’Osor. L’antiguitat de la<br />
xarxa (uns 50 anys) fa que encara restin trams amb fibrociment i uralita.<br />
No hi ha xarxa separativa en cap punt del municipi.<br />
Les aigües residuals que genera el municipi passen prèviament per 2<br />
dipòsits decantadors dels anys 80 (que es localitzen sota els dos ponts<br />
que hi ha en el nucli) i posteriorment s’aboquen directament a la riera<br />
d’Osor. Molt esporàdicament s’ha fet algun manteniment d’aquestes<br />
infrastructura.<br />
Sant Hilari Sacalm El col·lector principal de la xarxa de sanejament és dels anys 80.<br />
Posteriorment s’han anat fent millores i ampliacions.<br />
La major part del municipi no compta amb xarxa separativa d’aigües<br />
residuals, a excepció d’aproximadament una quarta part de la superfície<br />
del nucli i en les àrees de nova construcció (com la plaça de les<br />
Guilleries i la plaça Grabulosa) on es van adequar nous embornals que<br />
recullen únicament les aigües pluvials i les aboquen directament a la<br />
riera de Sant Hilari Sacalm<br />
Les aigües residuals generades en el municipi es tracten a la depuradora<br />
de Sant Hilari Sacalm i posteriorment s’aboquen al torrent de Font<br />
Coberta.<br />
Viladrau La meitat de la superfície urbanitzada del municipi compta amb xarxa<br />
separativa la qual es va instal·lant i adequant de forma gradual.<br />
Les aigües residuals es tracten a la depuradora de Viladrau i<br />
posteriorment s’aboquen a la riera Major.<br />
256 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
c) Tractament de les aigües residuals<br />
Els municipis de Sant Hilari Sacalm i Viladrau disposen d’estació depuradora d’aigües<br />
residuals (d’ara endavant EDAR).<br />
L’EDAR de Sant Hilari Sacalm va entrar en funcionament l’any 1992, està gestionada per<br />
OMS-SACEDE S.A. i se situa entre la Recta de Saleta del Mas i la carretera de Sant Hilari<br />
Sacalm a Osor (GI-542), i és gestionada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.<br />
D’altra banda, l’EDAR de Viladrau funciona des de l’any 2001, està gestionada pel Consell<br />
Comarcal d’Osona –a través de DEPURADORES OSONA S.L. – i es localitza al paratge<br />
Quintà dels Molins.<br />
Les principals característiques de les depuradores són les que es reflecteixen a continuació:<br />
Nom del sistema. Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Conca hidrogràfica Ter Ter<br />
Localització<br />
Any entrada en<br />
funcionament<br />
X:458.952,7<br />
Y:4.638.066,0<br />
1992 2001<br />
X:448.125,0<br />
Y:4.633.151,5<br />
Estat actual En servei En servei<br />
Habitants<br />
equivalents (hab)<br />
9.600 3.500<br />
Tipus de tractament Llacunatge aeròbic Biològic<br />
Capacitat de<br />
tractament (m 3 /dia)<br />
2.400 1.312<br />
Destí efluent Torrent de Font Coberta Riera Major<br />
Nuclis i municipis<br />
servits<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
Prat de l’Orella<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 257<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fotografia 4.5.1.<br />
Fotografies EDAR de Sant Hilari Sacalm i EDAR de Viladrau. Any 2006.<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
Per altra banda, el Programa de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes (PSARU) de<br />
2005, realitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua, contempla la construcció de 3 noves<br />
EDAR’s en l’àmbit d’estudi i l’establiment de millores en el tractament de les EDAR’s<br />
existents.<br />
El PSARU s’emmarca entre la directiva 91/271 de sanejament d’aigües residuals urbanes i la<br />
directiva marc sobre política de l’aigua 2000/60, i la seva finalitat principal és l’establiment<br />
d’actuacions encaminades a assolir els objectius de qualitat del medi hídric. L’anomenat<br />
PSARU I (any 1995) feia referència a tots aquells nuclis urbans de més de 2.000 habitants,<br />
mentre que en el PSARU de 2005 es contemplen els nuclis de menys de 2.000 habitants.<br />
Les previsions de futur, en relació amb el sanejament dels municipis, contemplen la projecció<br />
d’una sèrie de col·lectors i d’EDAR’s de nova construcció entre d’altres actuacions, segons<br />
diferents horitzons temporals, tal i com segueix:<br />
ESCENARI 2005-2008<br />
Municipi Actuació programada<br />
Osor EDAR i col·lectors<br />
Sant Hilari Sacalm Reducció de nutrients<br />
Viladrau<br />
Tractament de fangs<br />
258 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
ESCENARI 2009-2014<br />
Municipi Actuació programada<br />
Espinelves EDAR i col·lectors<br />
Osor EDAR i col·lectors Mines Osor<br />
Font: Agència Catalana de l’Aigua, 2007.<br />
Com a actuacions no programades el PSARU 2005 preveu un augment de la capacitat<br />
d’aeració de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm, la millora del col·lector del torrent de<br />
Folgueroles, Vidrà i Viladrau, la millora de l’EDAR i dels col·lectors de les Guilleries (a<br />
Viladrau en concret) i l’arranjament general de l’Estació Biològica.<br />
d) Caracterització de les aigües residuals<br />
Les estacions depuradores existents tracten totes les aigües procedents dels municipis de<br />
Sant Hilari Sacalm i Viladrau.<br />
Taula 4.5.17.<br />
Cabals tractats a les estacions depuradores de Sant Hilari Sacalm i Viladrau.<br />
Cabal m 3 /any 2002 4 2003 2004 2005 2006<br />
Sant Hilari Sacalm s.d. 559.522 551.587 468.778 500.199<br />
Viladrau 215.223 254.500 266.591 218.368 253.395<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L..<br />
La variabilitat en els cabals tractats a les estacions depuradores entre els anys 2002 i 2006<br />
s’interpreten en bona part deguda a les variacions pluviomètriques en aquest període, les<br />
quals repercuteixen en l’EDAR donada l’absència de xarxa separativa d’aigües.<br />
A grans trets s’observa un descens dels cabals tractats entre els anys 2004 i 2006 en<br />
ambdues EDAR de Sant Hilari Sacalm, coincidint amb anys especialment secs i, per tant,<br />
amb una menor entrada d’aigües pluvials.<br />
4<br />
Les dades de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm corresponents a l’any 2002 no són disponibles per part de l’empresa<br />
concessionària. Per aquest motiu s’indica amb les sigles s.d. (sense dades).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 259<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
700000<br />
550000<br />
400000<br />
250000<br />
100000<br />
-50000<br />
Figura 4.5.6.<br />
Evolució dels cabals tractats (m 3 /any) a les EDAR’s.<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L..<br />
Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
En cap de les dades utilitzades per a les respectives EDAR no es té en compte la distinció<br />
entre aigües domèstiques i industrials atès que en els col·lectors les aigües d’ambdós<br />
orígens s’han homogeneïtzat, fins i tot amb les aigües pluvials en no disposar de xarxa<br />
separativa.<br />
Segons les dades de què s’ha disposat, les variacions estacionals en el tractament de les<br />
aigües residuals són clarament detectables, apreciant-se un significatiu increment de l’aigua<br />
tractada durant la primavera i la tardor, coincident amb els mesos de major pluviometria.<br />
260 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.18.<br />
Variacions mensuals del cabal mitjà diari d’entrada de les EDAR.<br />
Cabal mitjà m 3 Mes<br />
EDAR Sant Hilari Sacalm<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Gener 1.409 1.352 1.215 1.691<br />
Febrer 1.549 1.592 1.494 1.900<br />
Març 1.815 1.585 1.327 1.434<br />
Abril 1.712 2.166 1.231 1.299<br />
Maig 1.489 2.035 1.171 1.211<br />
Juny 1.279 1.386 1.046 1.130<br />
Juliol<br />
s.d.<br />
1.257 1.377 1.163 1.302<br />
Agost 1.295 1.335 1.291 1.234<br />
Setembre 1.102 1.224 1.116 1.359<br />
Octubre 1.711 1.259 1.342 1.419<br />
Novembre 1.828 1.247 1.692 1.287<br />
Desembre 1.943 1.532 1.343 1.218<br />
Mitjana<br />
mensual<br />
1.533 1.508 1.286 1.374<br />
Mes<br />
Cabal mitjà m 3 EDAR Viladrau<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Gener 468 608 701 592 772<br />
Febrer 455 925 820 802 1.017<br />
Març 493 1.006 955 678 914<br />
Abril 725 773 1.161 562 770<br />
Maig 843 635 958 579 583<br />
Juny 588 455 768 471 380<br />
Juliol 464 384 650 441 398<br />
Agost 598 428 552 490 486<br />
Setembre 549 500 575 609 797<br />
Octubre 571 732 428 826 838<br />
Novembre 572 889 429 566 719<br />
Desembre 741 1.048 751 577 685<br />
Mitjana<br />
mensual<br />
589 699 729 599 697<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L., 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 261<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
ST HILARI m3/dia<br />
VILADRAU m3/dia<br />
3.000<br />
2.500<br />
2.000<br />
1.500<br />
1.000<br />
500<br />
0<br />
2000<br />
1500<br />
1000<br />
500<br />
0<br />
Figura 4.5.7.<br />
Variacions mensuals del cabal mitjà diari d’entrada a les EDAR’s.<br />
C b<br />
G F M A MG J JL A S O N D<br />
2003 2004 2005 2006<br />
C b<br />
G F M A MG J JL A S O N D<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.., 2007.<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Com es pot observar en la figura anterior aquestes estacions depuradores treballen per sota<br />
de la seva capacitat, molt especialment la de Viladrau, ja que parteix d’un cabal de disseny<br />
de 1.312 m 3 /dia. Mentre que l’EDAR de Sant Hilari Sacalm parteix d’un cabal de disseny de<br />
2.400 m 3 /dia.<br />
A continuació es mostren els cabals mensuals tractats en les respectives EDAR:<br />
262 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.19.<br />
Cabals mensuals tractats a les EDAR. Període 2002/3-2006.<br />
Cabal mensual (m 3 Mes<br />
/dia)<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Gener 43.675 41.903 37.663 52.406<br />
Febrer 43.377 46.174 41.822 53.191<br />
Març 56.279 49.143 41.144 44.441<br />
Abril 51.355 64.974 36.943 38.975<br />
Maig 46.150 63.078 36.312 37.536<br />
Juny<br />
Juliol<br />
s.d.<br />
38.370<br />
38.956<br />
41.586<br />
42.683<br />
31.380<br />
36.051<br />
33.897<br />
40.359<br />
Agost 40.159 41.382 40.006 38.249<br />
Setembre 33.071 36.731 33.486 40.783<br />
Octubre 53.048 39.025 41.597 43.985<br />
Novembre 54.836 37.412 50.753 38.616<br />
Desembre<br />
60.246 47.496 41.621 37.761<br />
Mes<br />
Viladrau<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Gener 14.501 18.845 21.743 18.339 23.938<br />
Febrer 12.749 25.899 23.780 22.452 28.468<br />
Març 15.277 31.180 29.607 21.013 28.340<br />
Abril 21.751 23.196 34.818 16.853 23.092<br />
Maig 26.123 19.694 29.710 17.937 18.083<br />
Juny 17.635 13.664 23.029 14.138 11.387<br />
Juliol 14.381 11.901 20.160 13.686 12.326<br />
Agost 18.527 13.280 17.099 15.183 15.080<br />
Setembre 16.455 14.989 17.244 18.274 23.921<br />
Octubre 17.703 22.694 13.265 25.603 25.972<br />
Novembre 17.159 26.679 12.860 16.991 21.563<br />
Desembre 22.962 32.479 23.276 178.899 21.225<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L., 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 263<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
80.000<br />
60.000<br />
40.000<br />
20.000<br />
40.000<br />
30.000<br />
20.000<br />
10.000<br />
Figura 4.5.8.<br />
Evolució dels cabals mensuals (en m 3 /dia) tractats a les EDAR’s.<br />
EDAR SANT HILARI SACALM<br />
0<br />
G F M A MG J JL A S O N D<br />
2003 2004 2005 2006<br />
EDAR VILADRAU<br />
0<br />
G F M A MG J JL A S O N D<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.,2007.<br />
2002 2003 2004 2005 2006<br />
Les principals conclusions que es poden extreure dels gràfics anteriors constaten un menor<br />
volum tractat d’aigües residuals durant els mesos d’estiu (juny a setembre) coincidint amb el<br />
període vacacional habitual i amb un període de baixa pluviometria que fa que el volum<br />
d’entrada d’aigües pluvials sigui més baix.<br />
264 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Qualitat de les aigües residuals d’entrada i tractades<br />
Les dades de qualitat de les aigües d’entrada i de sortida de les EDAR’s de Sant Hilari<br />
Sacalm i Viladrau fan referència als paràmetres que es controlen habitualment 5 i són els que<br />
es mostren a continuació:<br />
Taula 4.5.20.<br />
Mitjana anual i mensual dels principals paràmetres fisicoquímics analitzats en l’afluent (aigua<br />
d’entrada, E) i en l’efluent (aigua de sortida, S). Any 2006.<br />
EDAR<br />
St Hilari<br />
SS DQO DBO5 pH Cond.<br />
E S E S E S E S E S<br />
Gener 291 33 842 86 - - 7,65 7,23 745 606<br />
Febrer 180 22 607 81 - - 7,39 6,95 681 482<br />
Març 219 22 692 82 374 24 7,97 7,42 702 588<br />
Abril 404 16 814 79 409 22 7,95 7,23 785 634<br />
Maig 287 29 861 128 467 34 7,98 7,27 980 692<br />
Juny 305 27 895 95 478 30 7,52 7,08 1.037 698<br />
Juliol 234 30 869 99 462 27 7,14 7,26 1.250 736<br />
Agost 234 7 853 47 398 13 7,60 7,32 972 735<br />
Setembre 133 17 421 72 179 34 7,78 6,77 778 603<br />
Octubre 208 13 664 69 394 17 7,75 6,94 1.032 562<br />
Novembre 419 23 1.156 93 620 25 7,11 6,87 946 627<br />
Desembre 449 11 1.119 115 500 43 7,93 7,35 956 685<br />
MITJANA 280 33 816 128 620 43 7,98 7,42 1.250 736<br />
Font: Oms-Sacede S.A.2007.<br />
5 Les unitats dels paràmetres analitzats corresponen a mg/L o ppm, a unitats de pH o bé a µS/cm en el cas de la conductivitat<br />
(CE)<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 265<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
EDAR<br />
Viladrau<br />
+<br />
SS DQO DBO5 NTK NH4 N-TOTAL<br />
P-<br />
TOTAL<br />
pH Cond.<br />
E S E S E S E S E S E S E S E S E S<br />
Gener 52 3 157 23 34 1 8,5 0,0 5,9 0,0 8,5 9,1 1,6 0,4 7,65 7,16 505,4 436,2<br />
Febrer 30 2 67 11 24 1 11,3 0,4 7,8 0,0 11,3 7,6 1,8 1,4 7,86 7,17 489 422,8<br />
Març 90 4 134 10 55 1 18,1 0,4 9,9 0,0 18,1 7,3 2,6 1,4 7,30 7,05 532,3 419,5<br />
Abril 82 3 169 21 71 2 21,6 0,8 16,8 0,5 21,6 6,1 3,4 1,4 7,54 7,11 547,6 1.080<br />
Maig 107 5 243 17 83 2 34,3 1,8 23,1 1,0 34,3 4,5 2,8 1,6 7,67 7,32 563 463,5<br />
Juny 218 3 487 22 156 1 55,9 1,3 35,8 0,2 55,9 12,5 6,0 3,8 7,61 7,43 618,8 494,8<br />
Juliol 321 6 563 23 245 4 62,9 5,1 37,9 3,6 62,9 10,3 15,4 4,0 7,47 7,55 808,2 593<br />
Agost 144 3 221 18 75 3 44,8 3,2 32,3 1,1 44,8 4,3 5,2 4,1 7,37 7,49 773,8 513,5<br />
Setembre 149 4 287 21 126 2 34,0 1,4 18,7 0,0 34,0 10,8 11,1 5,2 7,70 7,50 703 488<br />
Octubre 92 2 179 9 50 2 22,7 1,2 15,1 0,7 22,7 8,7 2,6 1,5 7,63 7,41 568,5 502<br />
Novembre 128 3 227 16 65 2 29,4 2,4 18,2 1,2 29,4 10,3 4,0 1,5 7,76 7,29 634 484<br />
Desembre 55 4 122 15 31 1 19,6 2,9 14,1 0,1 19,6 12,1 1,2 1,4 7,77 7,41 498 444<br />
MITJANA 122 3 238 17 85 2 30,2 1,8 19,6 0,7 30,2 8,6 4,8 2,3 7,61 7,32 603 528<br />
Font: Depuradores Osona S.L., 2007.<br />
L’estudi més detallat de les dades de sortida indiquen com les concentracions de DBO5,<br />
DQO, amoni i nitrogen i fòsfor es redueixen substancialment.<br />
Qualitat dels fangs generats<br />
El procés de tractament dels fangs a l’EDAR de Sant Hilari Sacalm consisteix en un<br />
llacunatge, sense tractament posterior. Un cop a l’any s’extreu el fang líquid, el qual es<br />
sotmet a caracterització agronòmica per al seu reaprofitament agrícola. Segons dades<br />
facilitades per l’empresa explotadora, els fangs han estat favorables.<br />
D’altra banda, els fangs generats a l’EDAR de Viladrau es duen a espessir i a deshidratar a<br />
la depuradora de Vic, on s’ajunten amb els fangs de Vic i d’altres depuradores. Seguidament<br />
266 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
es digereixen, es premsen i s’assequen. Finalment, es transporten a l’abocador de<br />
Vacarisses per procedir a la seva eliminació. Al llarg d’aquest any 2007 es construirà un<br />
espessidor a la planta i una centrífuga. Llavors els fangs secs es podran dur a compostatge.<br />
Les quantitats de fangs generats a les EDAR’s de Sant Hilari Sacalm i de Viladrau durant el<br />
període 2002-2006 es mostren a continuació en la taula 4.5.20. Els valors que es<br />
reflecteixen corresponen a les mitjanes mensuals i als totals anuals en tones de matèria<br />
fresca generades.<br />
Taula 4.5.21.<br />
Quantitat de fangs generats (en tones) en les estacions depuradores. Anys 2002-2006.<br />
Mes<br />
Tones de fang generades a l’EDAR<br />
St Hilari Sacalm Viladrau<br />
2005 2006 2002 2003 2004 2005 2006<br />
Gener 0 167,4 0 87 69,6<br />
Febrer 191,2 96,6 155,1 0 87,2<br />
Març 0 86,0 78,8 80,8 220,5<br />
Abril 64,7 65,9 159,4 86,2 0<br />
Maig 181,4 0 136,5 89,1 0<br />
Juny 0 49,1 60,6 86,04 141,2<br />
Juliol s.d. s.d. 142,3 127,5 70,3 0 74,8<br />
Agost 0 214,5 83,04 198 82,4<br />
Setembre 230 142 138 0 37<br />
Octubre 0 133 88 0 0<br />
Novembre 167 164 0 80 0<br />
Desembre 33,3 163 0 0 81,6<br />
Mitjana<br />
84 117 81 59 66<br />
Total 900 1.000 1.010 1.409 970 707 794<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.., 2007.<br />
D’altra banda, s’ha pogut disposar de dades relatives a la qualitat dels fangs generats a<br />
l’EDAR de Viladrau i de Sant Hilari. Els fangs són analitzats cada mig any en el cas de<br />
l’EDAR de Sant Hilari i cada mes o mes i mig en el cas de l’EDAR de Viladrau (vegeu taula<br />
4.5.21).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 267<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.5.22.<br />
Qualitat dels fangs generats a les EDAR de Sant Hilari Sacalm i Viladrau. Any 2006.<br />
Paràmetre<br />
EDAR<br />
Viladrau<br />
EDAR<br />
Límits Normativa d’aplicació agrícola<br />
Sant Hilari<br />
Sòls amb pH < 7 Sòls amb pH > 7<br />
Matèria seca (%) 1,97 0,6 - -<br />
Conductivitat (dS/cm) 2,71 1,09 - -<br />
pH (unitats pH) 6,85 7,8 - -<br />
Relació C/N (%) 5,04 8,1 - -<br />
Nitrogen total (% sms) 5,29 - - -<br />
N-Amoníac (% sms) 0,77 3,24 - -<br />
N-org (% sms) 4,52 - - -<br />
P2O5 (% sms) 3,56 1,48 - -<br />
K20 (% sms) 0,55 0,48 - -<br />
Cal (CaO) 2,65 2,94 - -<br />
MgO (% sms) 0,89 0,62 - -<br />
Ferro (% sms) 1,89 1,89 - -<br />
Cadmi (mg/Kg sms) 1,40 1,4 20 40<br />
Crom (mg/Kg sms) 16,10 34 1.000 1.500<br />
Coure (mg/Kg sms) 195,00 413 1.000 1.750<br />
Plom (mg/Kg sms) 71,80 80 750 1.200<br />
Zinc (mg/Kg sms) 498,00 986 2.500 4.000<br />
Níquel (mg/Kg sms) 25,90 < 20 300 400<br />
Mercuri (mg/Kg sms) 2,21 17,53 16 25<br />
Font: Oms-Sacede S.A. i Depuradores Osona S.L.., 2007.<br />
L’aplicació agrícola directa dels fangs de depuradora pot ocasionar perjudicis al sòl, a<br />
l’aigua, a la coberta vegetal i a la salut humana com a conseqüència de les elevades<br />
concentracions de metalls pesants presents en aquests. En aquest sentit els fangs han de<br />
complir, després d’haver passat per un procés de digestió i compostatge, els límits establerts<br />
pel “Real Decreto 1310/1990, de 29 de octubre, por el que se regula la utilización de los<br />
lodos de depuración en el sector agrario” el qual trasposa la Directiva del Consell Europeu<br />
86/278/CEE.<br />
Els fangs de l’EDAR de Viladrau es recullen mensualment en forma líquida i s’envien a<br />
l’abocador de Vic. S’està a l’espera de treballar amb la centrífuga de fangs per tal de<br />
deshidratar-los i enviar-los a compostatge atès que aquests compleixen amb la normativa<br />
per a ús agrícola. En el cas de l’EDAR de Sant Hilari Sacalm val a dir que es compta amb<br />
una autorització antiga per part de l’Agència Catalana de Residus que permet l’aplicació<br />
agrícola dels fans líquids.<br />
268 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Tal i com s’observa a la taula 4.5.21 els fangs generats per les EDARs de Viladrau i de Sant<br />
Hilari compleixen amb els límits de metalls pesants establerts per la normativa i són aptes<br />
per la seva aplicació agrícola.<br />
e) Els tractaments industrials en origen<br />
De la informació obtinguda es desprèn que la majoria d’empreses aboquen a llera pública<br />
malgrat que es desconeix quins són els tractaments a què sotmeten els seus abocaments.<br />
4.5.2. Balanç final<br />
En aquest apartat es procedeix a la realització d’un balanç d’aigua a nivell de l’àmbit<br />
territorial en el que s’ha recopilat tota la informació generada en aquest capítol.<br />
ENTRADES<br />
USOS<br />
Escolament / Infiltració<br />
ABOCAMENT<br />
Captacions<br />
municipals i<br />
Fonts Pròpies<br />
Figura 4.5.9.<br />
Balanç de l’aigua a l’àmbit d’estudi (en m 3 ). Any 2006.<br />
PLUVIOMETRIA FONTS PRÒPIES ABASTAMENT<br />
XARXA<br />
2.109.685<br />
Agrícola<br />
1.803.942<br />
904.320 19.564<br />
52.124 807.085 518.050<br />
Ramader Domèstic Industrial<br />
DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC<br />
Font: Elaborat a partir de tota la informació compilada i utilitzada en el present capítol, 2007.<br />
Domèstic<br />
Industrial<br />
Municipal<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 269<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Incontrolats
4.6. Contaminació atmosfèrica<br />
La contaminació atmosfèrica és un procés que s'inicia a partir de les emissions a l'aire<br />
des de diferents focus emissors de contaminants i es troba condicionat pels processos de<br />
transport i dispersió propis del medi atmosfèric.<br />
L’anàlisi de la contaminació atmosfèrica dels municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari<br />
Sacalm i Viladrau considera, d'una banda, les emissions (contaminants emesos per una<br />
font determinada); i d'altra banda, les immissions (presència de contaminants a l'aire que<br />
afecten a diferents receptors).<br />
Tot i que, en general, hi ha una certa correlació entre emissions i immissions, no són<br />
necessàriament equivalents, ja que es poden donar processos a l'atmosfera que poden<br />
transportar, dispersar, concentrar o, fins i tot, modificar la naturalesa dels contaminants.<br />
4.6.1. Anàlisi dels principals focus emissors i estimació de les emissions<br />
Les emissions atmosfèriques són difícils de quantificar, atès que majoritàriament solen<br />
ser difuses, dels sectors industrials i domèstiques, o bé mòbils del sector transport.<br />
Se solen classificar en fonts naturals i fonts antropogèniques, tot i que cal remarcar que a<br />
escala planetària les fonts naturals (erupcions volcàniques, incendis forestals,...)<br />
contribueixen a la contaminació global en un grau superior a les de tipus antropogènic<br />
(processos industrials, calefaccions, trànsit,...). No obstant, per l’abast territorial d’aquest<br />
estudi només es prendran en consideració les fonts d’origen antròpic. D'aquestes fonts,<br />
les més remarcables són el trànsit motoritzat, les procedents del sector ramader, els<br />
processos industrials i les fonts domèstiques.<br />
En tots els casos, les emissions que es presenten s’han calculat a través de les dades del<br />
consum energètic del capítol 4.9 Energia, emprant els factors d’emissió de contaminants<br />
que mostra la taula següent. Aquests factors d’emissió són els més adients per a<br />
estimacions de caràcter genèric i provenen del document publicat pel Departament de<br />
Medi Ambient i Habitatge Metodologia per a l’avaluació de les emissions a l’atmosfera<br />
d’origen antropogènic, exceptuant les difuses, a Catalunya.<br />
270 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.6.1.<br />
Factors d’emissió de contaminants segons focus d’emissió i tipus de combustibles<br />
(tones/Tep).<br />
Sector Font CO2 SOx NOx CO PST COV CH4<br />
Gasolina<br />
Transport<br />
Gasoil<br />
2,89<br />
2,98<br />
0,00243 0,03155 0,2162 0,0017 0,03196<br />
0,005714 0,02292 0,02648 0,003548 0,00926<br />
Domèstic<br />
Indústria<br />
GLP 1,69 0,0018 0,0005 0,00053 0,00005 0,000053<br />
Gasoil 3,04 0,019 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,000085<br />
GN 1,05-2,33 - 0,0021 0,0042 0,00005 0,00048 0,00046<br />
GLP 1,69 0,0021 0,0005 0,00053 0,00048 0,000053<br />
Gasoil 3,04 0,002 0,0025 0,0012 0,00029 0,00034 0,00085<br />
Fueloil 3,04 0,0021 0,0074 0,0006 0,00051 0,00006 0,00013<br />
Font: Departament de Medi Ambient, 1993.<br />
a) Els mitjans de transport<br />
El trànsit automobilístic representa el principal focus emissor de contaminants a<br />
l’atmosfera, tant per les característiques com per la quantitat de contaminants emesos.<br />
Els productes emesos pels automòbils són fruit de la combustió de gasoil o gasolina 1 i de<br />
l’evaporació del combustible sobretot en processos de reposició 2 .<br />
La determinació de les emissions de contaminants emesos pel transport s’ha efectuat de<br />
forma separada entre el trànsit urbà (tot ell fruit de combustió de gasoil / gasolina dels<br />
vehicles en el terme municipal) i l’interurbà, produït en la seva gran majoria pel trànsit de<br />
pas.<br />
Les emissions de contaminants procedents del transport en vies locals s’han calculat a<br />
partir de les dades del consum energètic del parc mòbil per cadascun dels municipis i<br />
aplicant els factors de conversió de la taula 4.6.1, és a dir, sabent quants TEPs<br />
consumeix el sector transport (veure capítol 4.9 Energia), podem conèixer quantes tones<br />
de compostos atmosfèrics s’emeten si s’apliquen els factors esmentats.<br />
D’altra banda, per determinar quantitativament les emissions de contaminants procedents<br />
de les vies interurbanes s’utilitzen les dades d’intensitats mitjanes de trànsit (IMD)<br />
disponibles (veure capítol 4.4. Mobilitat). Per convertir les dades d’intensitat de trànsit a<br />
tones de contaminant atmosfèric cal aplicar uns factors de conversió (vegeu-los a la taula<br />
4.6.2). Aquests factors varien en funció del combustible consumit (gasolina, gas-oil) –s’ha<br />
1 Compostos emesos: el monòxid de carboni (CO), els òxids de nitrogen (NOx), les partícules en suspensió (PST), els<br />
fums negres (FN), el metà (CH4), alguns metalls pesants com el plom (amb clara reducció degut a la implantació de les<br />
gasolines sense plom) i els òxids de sofre (SOx) en alguns vehicles de gas-oil.<br />
2 Compostos emesos: els compostos orgànics volàtils (COVs) i grup principal dins dels hidrocarburs (HC).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 271<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
considerat que el 65% del consum és gas-oil i el 35% gasolina–, i de la via per la qual<br />
transita, és a dir, tenint en compte la velocitat del desplaçament. Aquests factors de<br />
conversió s’han obtingut del CORINAIR 1990 (Core Inventory of Air Emissions<br />
Methodology).<br />
Taula 4.6.2.<br />
Emissió de contaminants atmosfèrics del sector transport en funció del tipus de vehicles<br />
en vies interurbanes.<br />
Contaminant Gasolina Gas-oil < 3,5 t. Gas-oil > 3,5 t.<br />
g/km Xarxa interurbana Xarxa interurbana Xarxa interurbana<br />
CO 15 0,8 7,3<br />
NOx 2,7 1,2 7,4<br />
PST - 0,25 0,82<br />
CH4 0,04 0,005 0,01<br />
N2O 0,006 0,017 0,03<br />
COVs Entre 1,37 i 0,44 g/km 0,42 2,01<br />
Nota: l’emissió de COVs es dóna per processos d’evaporació, no de combustió.<br />
Font: CORINAIR90 (CORe INventory of AIR emissions methodology, 1990).<br />
Així doncs, si sabem quants cotxes circulen al dia de mitjana (IMD), quants quilòmetres<br />
recorren dins del municipi (longitud de les carreteres de les que es coneix la IMD dins del<br />
terme municipal), i quant emet cada vehicle per cada quilòmetre recorregut (CORINAIR),<br />
s’obtenen les emissions atmosfèriques de l’automoció interurbana dels diversos<br />
municipis.<br />
La taula següent recull els resultats obtinguts per les emissions en vies urbanes i<br />
interurbanes, segons la metodologia exposada.<br />
272 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi<br />
Taula 4.6.3.<br />
Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel transport als municipis<br />
diferenciant entre vies locals i vies interurbanes (en tones). Any 2006.<br />
CO NOX PST CH4 COV N2O<br />
LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT LOC INT<br />
Espinelves 37,554 4,105 10,489 1,958 1,173 0,182 0 0,009 6,956 0,578 0 0,009<br />
Osor 90,310 0,085 25,224 0,029 2,821 0,002 0 0,000 16,729 0,009 0 0,000<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
844,918 2,900 235,982 1,213 26,391 0,113 0 0,007 156,507 0,372 0 0,006<br />
Viladrau 172,740 1,211 48,246 0,440 5,396 0,041 0 0,003 32,998 0,141 0 0,003<br />
Àmbit<br />
d’estudi<br />
1.145,513 8,309 319,940 3,641 35,780 0,339 0 0,021 212,189 1,101 0 0,018<br />
Font: Elaborat a partir de les dades anteriors. LOC = Vies locals, INT = Vies interurbanes.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 273<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.6.1.<br />
Emissions de CO generades pel transport als municipis diferenciant entre vies locals i<br />
vies interurbanes. Any 2006.<br />
Tn de CO emesos<br />
Tn de CO emesos<br />
900<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
5<br />
4<br />
3<br />
2<br />
1<br />
0<br />
VIES LOCALS<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
VIES INTERURBANES<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau<br />
Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors. S’han agafat les emissions de CO a tall d’exemple, per tenir una<br />
idea de la contribució de cada municipi.<br />
El municipi que majoritàriament contribueix a l’emissió de compostos atmosfèrics<br />
generats pel sector del transport és Sant Hilari Sacalm, seguit de Viladrau a causa del<br />
pas de l’eix tranversal de Catalunya (C-25), el qual concentra una intensitat mitjana de<br />
trànsit d’entre 8.000 i 10.000 vehicles/dia.<br />
En general, val a dir que, pel conjunt dels municipis la contribució principal de les<br />
emissions atmosfèriques del transport són generades bàsicament pel transport local<br />
calculat a partir del parc mòbil, essent el transport interurbà, el generat per zones de pas,<br />
274 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
ellevants a Sant Hilari Sacalm i Espinelves respecte el conjunt d’emissions i causat<br />
bàsicament per la intensa trama de carreteres intermunicipals, de les quals es destaca,<br />
per la seva intensitat mitjana de trànsit i al seva important contribució contaminant a<br />
l’atmosfera, la C-25 (Sant Hilari Sacalm i Espinelves), la GI-544 (Espinelves), la GI-541<br />
(Sant Hilari Sacalm) i la GI-542 (Osor).<br />
Cal tenir en compte però, que en època estiuenca, el trànsit en aquestes carreteres<br />
augmenta substancialment, i per tant, de forma directament proporcional, augmenten les<br />
emissions generades en aquestes vies.<br />
Figura 4.6.2.<br />
Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel transport als municipis.<br />
Any 2006.<br />
Percentatge de compostos emesos<br />
100<br />
90<br />
80<br />
70<br />
60<br />
50<br />
40<br />
30<br />
20<br />
10<br />
0<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors.<br />
CO NOX PST CH4 COV N2O<br />
Viladrau Total àmbit<br />
Tal i com s’observa en la gràfica anterior, els compostos atmosfèrics majoritàriament<br />
emesos pel sector del transport són en primer lloc, el monòxid de carboni, seguit pels<br />
òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils.<br />
D’altra banda, la combustió dels gasoils i gasolines provoca l’emissió de diòxid de carboni<br />
(CO2) a l’atmosfera, gas que contribueix de forma important a l’efecte hivernacle, i per<br />
tant, al canvi climàtic global. Les emissions de CO2 s’estimen a partir del consum d’aquest<br />
tipus d’energia, calculat al capítol 4.9. d’Energia, i del factor d’emissió proposat pel Panel<br />
Intergubernamental para el Cambio Climático (IPCC, 1996) publicat a Guidelines per<br />
National Greenhouse Gas Inventories (que es troba entre 2,87 i 3,20 tones CO2/TEP).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 275<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Si es realitza el càlcul corresponent, s’obtenen els següents valors:<br />
Tn de CO2 emeses<br />
Taula 4.6.4.<br />
Emissions de CO2 generades pel transport als municipis (Tones). Any 2006.<br />
30.000<br />
25.000<br />
20.000<br />
15.000<br />
10.000<br />
Municipi Tn CO2 Totals<br />
Espinelves 1.288,4<br />
Osor 2.869,0<br />
Sant Hilari Sacalm 26.863,3<br />
Viladrau 5.502,8<br />
Àmbit d’estudi 36.523,4<br />
Font: Elaborat a partir de les dades anteriors.<br />
Figura 4.6.3.<br />
Emissions de CO2 generades pel transport als municipis. Any 2006.<br />
5.000<br />
0<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades anteriors.<br />
b) Els processos industrials<br />
Les diferents activitats industrials generen un tipus característic d’emissions i, per tant, de<br />
contaminants atmosfèrics. Aquestes emissions també varien, segons el tipus de procés,<br />
276 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
la tecnologia emprada, o el tipus i la qualitat de les matèries primeres utilitzades. A<br />
l’Annex I del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983,<br />
de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric, s’estableix el Catàleg<br />
d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA), que engloba totes<br />
aquelles activitats industrials emissores de contaminants, classificades en tres grups (A,<br />
B, C) de més a menys contaminants, a partir de controls d’emissió periòdics que<br />
realitzava el Departament de Medi Ambient.<br />
Aquest catàleg de les activitats potencialment contaminants de l’atmosfera ha quedat<br />
superat a partir de l’entrada en vigor de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció<br />
Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) amb la qual es realitza un informe integrat de<br />
les emissions de contaminants atmosfèrics, classificant les activitats contaminants de<br />
l’aire en els Annexos I i II.1.<br />
En aquest sentit, en l’àmbit concret d’estudi, no hi ha constància de cap empresa inscrita<br />
al CAPCA, ni de cap activitat resolta en relació la Llei 3/1998 d’Intervenció Integral de<br />
l’Adminstració Ambiental (IIAA) segons règim d’autorització Annex I, o règim de llicència<br />
ambiental, Annex II.1 de la mateixa llei.<br />
Les empreses classificades en els annexes II.2 i III de l’esmentada Llei 3/98, de 27 de<br />
febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental són de competència<br />
municipal i es gestionen des dels Consells Comarcals. Actualment cap dels municipis no<br />
compta amb ordenança específica relacionada amb la protecció del medi atmosfèric<br />
municipal.<br />
Actualment, el Departament de Medi Ambient i Habitatge està posant en marxa l’Inventari<br />
d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT), en compliment de la Decisió<br />
de la Comissió Europea 2000/479/CE i del “<strong>Document</strong> d’orientació per a la realització de<br />
l’EPER” de la mateixa Comissió, segons els quals s’estableix una llista de 50<br />
contaminants que, en cas de ser alliberats a l’atmosfera o a l’aigua, cal notificar-los per<br />
part dels establiments afectats. Els centres productius que estan obligats a informar de<br />
les substàncies que emeten a l’atmosfera són tots aquells inclosos en l’Annex I de la<br />
Directiva 96/61/CE (IPPC). Les substàncies a declarar són diferents segons el tipus<br />
d’activitat de cada centre i s’hauran de notificar amb una periodicitat anual.<br />
En l’informe European Pollution Emission Register a Catalunya, EPER-CAT, no s’hi inclou<br />
cap activitat ubicada a Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm o Viladrau.<br />
El càlcul de les emissions generades pel sector industrial als municipis de la<br />
Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries és estimat a partir de les dades de<br />
consums energètics pels diversos combustibles utilitzats (calculats a l’apartat 4.9.<br />
Energia) i dels factors de conversió presentats en la taula 4.6.1. Les emissions derivades<br />
del consum d’energia elèctrica no es consideren aquí ja que es generen en el punt de<br />
producció i no en el de consum, i en el cas de l’àmbit no hi ha cap infrastructura de<br />
generació d’energia elèctrica a partir de consum de combustibles (gas natural,<br />
combustibles líquids,...).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 277<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.6.5.<br />
Emissions de compostos atmosfèrics generats per la indústria (en tones). Any 2006.<br />
Municipi CO2 SOx NOx CO PST COV CH4<br />
Espinelves 127,581 0,088 0,311 0,025 0,021 0,003 0,005<br />
Osor 1.159,17 0,791 2,804 0,230 0,196 0,026 0,049<br />
Sant Hilari Sacalm 5.559,55 3,701 13,293 1,117 0,962 0,163 0,235<br />
Viladrau 395,694 0,221 0,873 0,085 0,077 0,027 0,016<br />
Àmbit d’estudi 7.242,01 4,801 17,281 1,458 1,257 0,220 0,306<br />
Font: Elaborat a partir de les dades compilades.<br />
En els càlculs s’han considerat els TEP de consum industrial de propà i de combustibles<br />
líquids. Pel sector de la indústria, el compost atmosfèric majoritàriament emès és el diòxid<br />
de carboni, amb més d’un 99,65 % respecte els altres compostos en tots els municipis.<br />
Pel que fa a la contribució de la resta d’aquest 0,35 %, s’expressa en la figura 4.6.4.<br />
Figura 4.6.4.<br />
Emissions de CO, NOx, SOx, PST, CH4 i COVs generades pel sector de la indústria als<br />
municipis. Any 2006.<br />
Percentatge de compostos emesos<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades compilades.<br />
SOX NOX CO PST COV CH4<br />
278 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
c) Les fonts domèstiques i serveis<br />
En l’àmbit domèstic i dels serveis els principals focus d’emissió tenen origen en les<br />
calefaccions particulars, i en menor mesura, en les instal·lacions d’escalfament d’aigua i<br />
les cuines. La contaminació d’aquestes instal·lacions varia, segons el tipus de<br />
combustible emprat (propà, butà, gas-oil, fuel o biomassa). Atès que no hi ha un control<br />
directe d’aquests focus emissors, les emissions s’han estimat a partir dels consums<br />
d’aquests combustibles (calculats al capítol 4.9. Energia), aplicant els factors de<br />
conversió corresponents (presentats a la taula 4.6.1).<br />
Taula 4.6.6.<br />
Emissions de compostos atmosfèrics generats pel sector domèstic (en tones). Any 2006.<br />
Municipi CO2 SOx NOx CO PST COV CH4<br />
Espinelves 164,064 0,602 0,151 0,058 0,030 0,013 0,005<br />
Osor 188,682 0,672 0,174 0,066 0,035 0,014 0,006<br />
Sant Hilari Sacalm 3.281,669 14,384 2,936 1,198 0,526 0,286 0,095<br />
Viladrau 1.145,233 2,299 1,131 0,375 0,278 0,064 0,035<br />
Àmbit d’estudi 4.779,649 17,958 4,393 1,698 0,872 0,377 0,140<br />
Font: Elaborat a partir de les dades compilades.<br />
En els càlculs s’han considerat els TEP de consum domèstic de propà, butà i de gasoil<br />
atès que els municipis no compten amb xarxa d’abastament de gas natural.<br />
De la mateixa manera que al sector de la indústria, el compost atmosfèric majoritàriament<br />
emès és el diòxid de carboni, amb un 99,47% respecte els altres compostos en tots els<br />
municipis. Pel que fa a la contribució de la resta, dins d’aquest 0,53%, s’expressa en la<br />
figura 4.6.5. En aquest cas s’observa com el segon compost principalment emès pel<br />
sector domèstic i serveis són els òxids de sofre, que suposen un 0,37 % del total de les<br />
emissions.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 279<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.6.5.<br />
Emissions de CO, NOx, SOx, PST, CH4 i COVs generades pel sector domèstic i serveis<br />
als municipis. Any 2006.<br />
Percentatge de compostos emesos<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades compilades.<br />
SOX NOX CO PST COV CH4<br />
d) Estimació de les emissions del sector ramader<br />
La importància de la ramaderia en alguns dels municipis de l’àmbit, sobretot del sector<br />
porcí, ha fet considerar també les emissions d’aquest sector, tant pel que fa al consum de<br />
gas-oil agrícola (per maquinària) com per les emissions de metà (CH4) i diòxid de carboni<br />
(CO2) produïdes en la descomposició bacteriana dels purins emmagatzemats en les<br />
basses i dipòsits. El càlcul d’aquestes emissions és complicat donada l’alta variabilitat en<br />
els períodes d’estocatge de purí (que a l’hivern són més prolongats i a l’estiu menys), per<br />
la variabilitat de la seva composició i origen, etc.<br />
Segons diverses bibliografies, la producció de biogàs en una planta de tractament de<br />
purins és de mitjana d’uns 15 m 3 per m 3 de purí. No obstant, cal diferenciar la producció<br />
que es pot obtenir en una planta de tractament, de la producció que es generarà en una<br />
bassa o dipòsit, que serà menor en el seu rendiment. Per aquest motiu, es considera el<br />
valor a la baixa, de manera que s’agafa un factor de 10,5 m 3 de biogàs/m 3 de purí.<br />
Considerant que aproximadament, el biogàs es troba composat per un 55 % de metà i un<br />
44 % de diòxid de carboni, i tenint en compte les densitats (0,67 kg/m 3 pel metà i 1,8<br />
kg/m 3 pel diòxid de carboni) s’obtenen els següents factors amb els quals es realitzarà el<br />
280 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
càlcul d’emissions procedents de la ramaderia: 8,62 kg de metà / m 3 de purí i 2,57 kg de<br />
CO2 / m 3 de purí.<br />
Aquests factors d’emissió s’aplicaran als volums de purins calculats a partir del cens de la<br />
cabana ramadera facilitada pel DAR (veure capítol 4.8. Residus). No obstant això, no es<br />
calcularà l’emissió a partir de la quantitat total de dejeccions ramaderes produïdes, sinó<br />
que cal tenir en compte que no es troben tot l’any emmagatzemats i que segueixen un<br />
cicle d’emmagatzematge i aplicació en el camp. Per tant, es partirà de la consideració<br />
que la meitat dels purins produïts són emmagatzemats durant una mitjana de 90 dies<br />
l’any, per tal d’obtenir uns valors més aproximats a la realitat.<br />
Taula 4.6.7.<br />
Emissions de compostos atmosfèrics generats pel sector ramader i agrícola (gas-oil) en<br />
tones per contaminant. Any 2006.<br />
Municipi CO2 SOx NOx CO PST COV CH4<br />
Espinelves 109,172 0,196 0,786 0,908 0,122 0,318 23,432<br />
Osor 92,880 0,178 0,714 0,825 0,111 0,288 0,313<br />
Sant Hilari Sacalm 659,308 1,216 4,881 5,638 0,755 1,972 83,168<br />
Viladrau 478,639 0,896 3,595 4,153 0,556 1,452 37,665<br />
Àmbit d’estudi 1.340,00 2,487 9,976 11,524 1,544 4,030 144,577<br />
Font: Elaborat a partir de les dades anteriors.<br />
De la mateixa manera que en els sectors de la indústria i domèstic, el compost atmosfèric<br />
majoritàriament emès és el diòxid de carboni, amb un 88,49% respecte els altres<br />
compostos en tots els municipis. Pel que fa a la contribució de la resta, dins d’aquest<br />
11,51%, s’expressa en la figura següent.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 281<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Percentatge de compostos emesos<br />
Figura 4.6.6.<br />
Emissions de CO, NOx, N2O, PST, CH4 i COVs generades pel sector ramader als<br />
municipis. Any 2006.<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades compilades.<br />
SOX NOX CO PST COV CH4<br />
Tal i com s’observa en la gràfica anterior, els compostos atmosfèrics majoritàriament<br />
emesos pel sector agrícola i ramader, deixant de banda el diòxid de carboni, són en<br />
primer lloc, el metà, seguit pel monòxid de carboni i pels òxids de nitrogen.<br />
Els compostos emesos pel municipi d’Osor divergeixen dels emesos pel conjunt dels<br />
municipis ja que el sector ramader hi és poc significatiu respecte el sector agrícola, i per<br />
tant, els compostos emesos són equivalents als emesos pel transport local.<br />
e) Emissions globals dels municipis<br />
La majoria dels contaminants que s’emeten a l’atmosfera tenen un efecte directe sobre<br />
l’entorn i les persones del lloc on s’emeten; els seus efectes són nocius a partir de certes<br />
concentracions i, és per això, que es controla la seva concentració en l’aire. La taula<br />
4.6.10 resumeix aquestes emissions que provenen, bàsicament, dels vehicles (en<br />
especial del trànsit local). Tanmateix, cal insistir que en època estiuenca els resultats<br />
obtinguts no serien els mateixos, ja que augmenta significativament la intensitat de trànsit<br />
i per tant, la contribució principal en les emissions de compostos atmosfèrics en aquesta<br />
època correspondria a l’originada en les vies interurbanes.<br />
282 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.6.8.<br />
Emissions totals per compost atmosfèric dels diferents municipis (en tones).<br />
Municipi CO2 SOX NOX CO PST COV CH4 N2O<br />
Espinelves 1.689,178 0,887 13,695 42,651 1,528 7,867 23,452 0,009<br />
Osor 4.309,688 1,641 28,946 91,517 3,166 17,068 0,367 0,000<br />
Sant Hilari 36.363,852 19,302 258,305 855,771 28,748 159,299 83,506 0,006<br />
Viladrau 7.522,348 3,416 54,285 178,564 6,349 33,682 37,719 0,003<br />
Àmbit d’estudi 49.885,068 25,246 355,231 1.168,503 39,793 217,917 145,045 0,018<br />
Font: Elaborat a partir de les dades compilades.<br />
El diòxid de carboni es troba normalment a l’atmosfera en una concentració mitjana del<br />
0,03%. Si es produeix un increment de la seva concentració a l’atmosfera, es contribueix<br />
a accentuar l’efecte hivernacle, ja que aquest gas absorbeix la radiació infraroja provinent<br />
del sòl i dels oceans.<br />
A més del CO2, hi ha altres gasos amb efecte hivernacle, com el metà (amb un potencial<br />
d’escalfament global 21 vegades superior al CO2) o el N2O (amb un potencial 290<br />
vegades superior) i que, per tant, també s’han considerat a l’hora de valorar la contribució<br />
del municipi a l’escalfament global del planeta. Per fer-ho, s’han traduït aquestes<br />
emissions a “CO2 equivalent”, considerant les tones de CO2 que s’haurien d’emetre per<br />
tenir el mateix efecte hivernacle que les tones de CH4 i N2O que s’emeten anualment als<br />
municipis i sumant-les a les emissions de CO2 existents.<br />
Tenint en compte aquestes consideracions s’emeten un total de 106.068,27 tones de CO2<br />
equiv./any, de les quals 72,27% corresponen al municipi de Sant Hilari Sacalm i 15,58% a<br />
Viladrau (essent la pressió ambiental principal el transport local seguit de l’interurbà, sobretot<br />
conseqüència de la pressió atmosfèrica que suposa l’eix transversal), la contribució restant es<br />
distribueix en un 7,9% de contribució d’Osor i un 4,21% d’Espinelves.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 283<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.6.7.<br />
Emissions amb efectes globals (efecte hivernacle) per sectors (CO2 equivalent).<br />
Percentatge de CO2 emès<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Transport Interurbà Industrial Domèstic Transport Local Ramader i Agrícola<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Panel Intergubernamental para el Cambio Climático (IPPC) publicades a<br />
la Guidelines for National GreenhouseGas Inventories i les estimacions de les emissions de CO2 realitzades<br />
anteriorment.<br />
Considerant un factor de fixació de 6,6 tones CO2/ha i any, que és el valor mitjà anual<br />
establert per una hectàrea de bosc madur, tenint en compte la superfície ocupada per<br />
bosc i per conreus, i segons les dades obtingues en el càlcul anterior, es necessitaria una<br />
superfície agroforestal d’unes 16.071 hectàrees per tal d’equilibrar el sistema, és a dir,<br />
per fixar tot aquest CO2 equiv. que s’emet al conjunt del territori d’Espinelves, Osor, Sant<br />
Hilari Sacalm i Viladrau.<br />
284 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.6.9.<br />
Emissions de CO2 equivalent i capacitat d’absorció per municipi (en tones). Any 2006.<br />
MUNICIPI<br />
EMISSIONS DE<br />
CO2<br />
EQUIVALENT<br />
(Tones)<br />
HA DE BOSC<br />
NECESSÀRIES<br />
PER ABSORBIR<br />
LES EMISSIONS<br />
DE CO2<br />
Nº DE VEGADES<br />
DE SUPERFÍCIE<br />
AGROFORESTA<br />
L EXISTENT<br />
NECESSÀRIA<br />
PER ABSORBIR<br />
LES EMISSONS<br />
DE CO2<br />
Espinelves 4.466,68 676,77 0,39<br />
Osor 8.402,13 1.273,05 0,25<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
76.663,90 11.615,74 1,45<br />
Viladrau 16.535,54 2.505,38 0,51<br />
Àmbit d’estudi 106.068,27 16.070,95 0,65<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’usos del sòl i estimacions de les emissions de CO2<br />
realitzades anteriorment.<br />
Amb els resultats obtinguts, cal tenir en compte que en el càlcul realitzat s’ha considerat<br />
l’absorció potencial de CO2 per part de les hectàrees forestals de cadascun dels municipis<br />
i també la que suposa la superfície ocupada per conreus i pastures, tot i que s’ha utilitzat<br />
el mateix factor d’absorció. S’ha considerat ambdós usos ja que en alguns municipis la<br />
superfície agrícola és major que la forestal, i cal tenir en compte que no només els<br />
boscos suposen un embornal de carboni, sinó que els conreus i les pastures també hi<br />
contribueixen en part. En aquest sentit, s’observa que l’absorció de les emissions de CO2<br />
equivalent per part de la superfície agroforestal de l’àmbit d’estudi és total, a excepció del<br />
municipi de Sant Hilari Sacalm que necessita un 45% més de la superfície agroforestal<br />
existent, si bé aquest dèficit queda equilibrat a nivell global de l’àmbit d’estudi.<br />
f) Influències dels municipis veïns<br />
En determinades zones del territori, la proximitat d’un important focus contaminant,<br />
juntament amb una geografia i climatologia determinades, poden repercutir directament<br />
en el nivell de qualitat de l’aire d’un punt relativament allunyat al focus de contaminació.<br />
En aquest sentit, la contribució de l’entorn immediat a la contaminació atmosfèrica dels<br />
municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau rau a Girona (a l’E de l’àmbit<br />
d’estudi), Sant Celoni (al S), Vic (a l’W) i Olot (al N), tant per la seva proximitat com pel<br />
potencial d’emissions que presenten.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 285<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Si bé cap dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Gulleries no presenta<br />
cap activitat industrial potencialment contaminant de l’atmosfera, en els nuclis emissors<br />
descrits anteriorment s’hi troben activitats classificades en el grup A del CAPCA (catàleg<br />
d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera, segons Decret 322/1987, de 23<br />
de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de<br />
l’ambient atmosfèric, annex 4).<br />
Segons el tipus d’activitats i el tipus de contaminants que s’emeten, les activitats<br />
industrials potencialment contaminants de l’atmosfera es classifiquen d’acord amb el<br />
CAPCA en activitats del:<br />
- Grup A: centrals tèrmiques de potència total instal·lada igual o superior a 50 MW,<br />
refineries de petroli, foneries d’acer i ferro de capacitat total igual o superior a 10<br />
tones, producció i afinat de plom, fabricació de ciment, tractament i adobat de<br />
cuirs i pells, incineradores de residus urbans...<br />
- Grup B: centrals tèrmiques de potència total instal·lada inferior a 50 MW,<br />
pedreres, foneries d’acer i ferro de capacitat total inferior a 10 tones, escorxadors,<br />
fabricació de ceràmica, forns, crematoris...<br />
- Grup C: Instal·lacions de neteja en sec, destil·leries d’alcohol i fabricació<br />
d’aiguardents, asserratge de la fusta, envasatge d’aerosols...<br />
Actualment les activitats amb incidència sobre el medi ambient es classifiquen segons la<br />
Llei de la IIAA 3 , en activitats de l’annex I (sotmeses a règim d’autorització ambiental),<br />
annex II (sotmeses al règim de llicència ambiental), annex III (sotmeses al règim de<br />
comunicació) i annex IV (amb risc d’incendi).<br />
No hi ha una equivalència exacte amb el que abans s’anomenava grup A, B i C del<br />
CAPCA. Ara bé, atès que les àrees industrial es conceben com a porcions del territori on<br />
la concentració de focus contaminants representa un risc elevat, el resultat obtingut en<br />
aplicar l’antiga classificació no hauria de diferir gaire de l’obtingut si s’apliqués la nova.<br />
Un cop fet aquest aclariment i definides les zones de qualitat de l’aire d’influència dels<br />
municipis de l’àmbit d’estudi (comarques de Girona i plana de Vic) s’exposa el nombre<br />
d’activitats incloses en el diferents grups del CAPCA 4 dels focus emissors més pròxims:<br />
3<br />
Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998 de la<br />
Intervenció Integral de l'Administració Ambiental (IIAA) i s'adapten els seus annexos.<br />
4 Les dades són de l’any 2002, actualment les activitats incloses en el catàleg CAPCA han quedat incloses en els annexos<br />
de la Llei 3/1998, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, tot i que no hi ha una equivalència exacta. Es<br />
tracta, doncs, d’una diferència de classificació.<br />
286 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Nombre d’activitats incloses en el CAPCA<br />
Focus emissors Grup A Grup B Grup C<br />
Vic 16 4 7<br />
Sant Celoni 3 10 6<br />
Girona 3 5 4<br />
Olot 1 3 1<br />
Tal com s’observa, a l’àmbit d’influència dels municipis predominen les activitats<br />
potencialment contaminants de l’atmosfera classificades en els grups A i B (71% de les<br />
existents), les quals són bàsicament:<br />
Pedreres i activitats extractives, fabricació de ceràmica i ciment: La contaminació<br />
atmosfèrica que genera aquest tipus d’indústria sol relacionar-se amb l’emissió de<br />
partícules en suspensió i amb els gasos de combustió emesos pels forns i per la<br />
maquinària i vehicles, emetent principalment monòxids de carboni, òxids de sofre,<br />
òxids de nitrogen i COV fruit de combustions incompletes, així com sorolls.<br />
Escorxadors i explotacions amb integració de bestiar, sobretot porcí: Solen ser<br />
fonts de metà, d’amoníac i de COV associats a la descomposició dels purins i de<br />
la matèria orgànica. També emeten olors.<br />
Sector tèxtil i curtits: Solen ser font de dissolvents orgànics volàtils, substàncies<br />
organoclorades i compostos orgànics, així com d’olors.<br />
Per altra banda, la zona de llevant de la comarca de la Selva està representada per grans<br />
àrees urbanes amb poc teixit industrial, per tant, no té cap incidència en la contaminació<br />
atmosfèrica de l’àmbit. La incidència l’àmbit industrial del Vallès també és poc significativa<br />
com a conseqüència de la considerable distància dels seus focus respecte dels municipis<br />
de l’àmbit d’estudi, tot i que, cal tenir en compte l’important teixit industrial i l’elevat<br />
potencial contaminant que concentra. Així doncs els focus principals de contaminació<br />
atmosfèrica es centrarien a la plana de Vic i a les àrees industrials de Girona.<br />
Afegir que la zona és interior amb terreny muntanyós, per tant hi ha una important coberta<br />
vegetal i precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix el rentatge de l’atmosfera<br />
i minimitza la resuspensió de partícules.<br />
Els nivells mitjans d’emissions difuses provenen bàsicament de les activitats domèstiques<br />
i del trànsit urbà amb focus industrials aïllats (indústria química de la vall de Tordera,<br />
materials de la construcció...). Per tant les estacions de control de les emissions actuals<br />
estan orientades al trànsit i a la indústria.<br />
Pel què fa al nivell d’immissions i a la qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de<br />
carboni, el diòxid de nitrogen, el sulfur d’hidrogen i el benzè es bona, atès que aquests<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 287<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
estan per sota dels valors límit establerts per la normativa segons els valors d’immissió<br />
per a l’any 2006.<br />
Les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres han superat el valor límit<br />
anual. Respecte els metalls pesants, els nivells de qualitat de l’aire pel plom són inferiors<br />
als valors límit establerts per la normativa vigent i per l’arsènic, el cadmi i el níquel són<br />
inferiors als valors objectiu d’aplicació a l’any 2013.<br />
Els nivells d’ozó troposfèric mesurats són superiors als valors objectiu de protecció de la<br />
salut humana i de protecció de la vegetació. Durant l’any 2006, s’ha superat el llindar<br />
d’informació de la població durant 10h i no s’ha detectat cap superació del llindar d’alerta.<br />
Cal destacar que les superacions del valor d’ozó troposfèric es donen en àrees de fons,<br />
majoritàriament rurals.<br />
4.6.2. Immissions de contaminants mesurats<br />
Les immissions de contaminants es mesuren mitjançant la Xarxa de Vigilància i Previsió<br />
de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). L’objectiu principal d’aquesta<br />
xarxa és vigilar la qualitat de l’aire, és a dir, obtenir els nivell de concentració a l’aire dels<br />
principals contaminants atmosfèrics i, mitjançant els resultats de les mesures que<br />
s’obtenen, dur a terme les actuacions necessàries per solucionar els problemes originats<br />
per la contaminació atmosfèrica.<br />
Actualment, no hi ha cap estació de control de la contaminació atmosfèrica dins l’àmbit<br />
territorial d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau. Les estacions automàtiques<br />
més properes incloses a la xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica<br />
de Catalunya (XVPCA) són l’estació de Fornells de la Selva (que mesura sulfur<br />
d’hidrogen), de Girona (diòxid de sofre), de Sarrià de Ter (sulfur d’hidrogen), de Vic (Ozò<br />
troposfèric) i de Sant Celoni (sulfur d’hidrogen).<br />
La taula següent presenta els valors enregistrats a les estacions automàtiques de les<br />
quals es disposa de sèries històriques més properes als municipis, Girona i Sant Celoni.<br />
288 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.6.10.<br />
Valors enregistrats a l’estació automàtica de Girona (Sarrià de Ter). Període 1999-2006.<br />
Contaminant<br />
Mitjana<br />
PST anual<br />
(Girona) Percentil<br />
95<br />
Percentil<br />
SO2 50<br />
(Girona) Percentil<br />
98<br />
Percentil<br />
NOx 50<br />
(Girona) Percentil<br />
98<br />
Màx. 8<br />
CO horària<br />
(Girona) Màx<br />
semihorari<br />
Valor límit<br />
(guia)<br />
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006<br />
150µg/m 3 48 47 33 58 - - - 52<br />
300µg/m 3 79 81 58 87 - - - 71<br />
80µg/m 3 6 3 2 1 3 3 3 2<br />
250µg/m 3 34 10 11 10 8 34 31 31<br />
(50µg/m 3 ) 29 21 15 29 34 - - -<br />
200µg/m 3<br />
(135µg/m 3 )<br />
90 72 55 69 78 78 76 77<br />
15mg/m 3 4,3 2,3 1,6 1,8 0,6 0,6 0,5 0,4<br />
415mg/m 3 27,5 4,3 2,6 2,7 - - 2,0 2,0<br />
Màx. Diari 36ppm 3 HCT<br />
1,4 1,4 0,9 - - - - -<br />
(Girona) Màx.<br />
semihorari<br />
73ppm 1,4 3,8 2,4 - - - - -<br />
O3<br />
(Girona)<br />
Mitjana<br />
anual<br />
(màx)<br />
180µg/m 3 44<br />
38<br />
(144)<br />
32<br />
(123)<br />
33<br />
(147)<br />
- - - -<br />
Màx. Diari 40µg/m 3 8,1 7,6 7,3 4 - - - -<br />
H2S<br />
(Girona) Màx.<br />
100µg/m<br />
semihorari<br />
3 34,3 11,7 15,9 39 - - - -<br />
Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Qualitat de l’Aire, Balanços i informes, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 289<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
PST<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
SO2<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
NOx<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
CO<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
HCT<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
O3<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
H2S<br />
(St.<br />
Celoni)<br />
Taula 4.6.11.<br />
Valors enregistrats a l’estació automàtica de Sant Celoni. Període 1999-2006.<br />
Contaminant<br />
Mitjana<br />
anual<br />
Percentil<br />
95<br />
Percentil<br />
50<br />
Percentil<br />
98<br />
Percentil<br />
50<br />
Percentil<br />
98<br />
Màx. 8<br />
horària<br />
Màx<br />
semihorari<br />
Valor límit<br />
(guia)<br />
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006<br />
150µg/m 3 72 120 - 58 40 41 49 49<br />
300µg/m 3 124 193 - 107 65 - 79 74<br />
80µg/m 3 11 3 3 2 1 2 3 3<br />
250µg/m 3 27 23 15 20 10 11 - -<br />
(50µg/m 3 ) 35 27 28 27 22 31 33 34<br />
200µg/m 3<br />
(135µg/m 3 )<br />
94 79 80 70 60 71 80 78<br />
15mg/m 3 - - - - - - - -<br />
415mg/m 3 - - - - - - - -<br />
Màx. Diari 36ppm 3 1,4 - - 4,6 2 0,6 - -<br />
Màx.<br />
semihorari<br />
Mitjana<br />
anual<br />
(màx)<br />
73ppm 2,7 - - 14,8 3 - - -<br />
180µg/m 3<br />
38<br />
(199)<br />
36 33<br />
32<br />
(153)<br />
33<br />
(188)<br />
290 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
32<br />
35<br />
(156)<br />
Màx. Diari 40µg/m 3 5,1 - - 2,6 3 - - -<br />
Màx.<br />
semihorari<br />
100µg/m 3 23,2 - - 13,6 12 - - -<br />
Font: Direcció General de Qualitat Ambiental. Qualitat de l’Aire, Balanços i informes, 2007.<br />
40<br />
(161)<br />
Tal com s’observa en les taules anteriors, la majoria de valors registrats disponibles a les<br />
estacions més properes a l’àmbit d’estudi amb dades històriques s’adeqüen a la legislació<br />
vigent i no superen els valors límit i guia. Les úniques dades remarcables són la<br />
superació en determinats moments puntuals, de la concentració d’ozó. No es detecten<br />
incidències destacables en aquestes estacions.<br />
Per determinar la qualitat de l’aire s’utilitza l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) que<br />
es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2, NO2, CO, PST, O3 i PM10<br />
mesurats a les estacions automàtiques de la XVPCA. El valor de l’ICQA el determina el<br />
contaminant crític mesurat a cada estació. Com més alt sigui l’índex, millor serà la qualitat<br />
de l’aire, de manera que un ICQA igual a 100 representa una atmosfera totalment neta<br />
dels contaminants esmentats, mentre que valors negatius indiquen que la concentració a<br />
l’aire d’algun contaminant dels que es mesuren supera la seva concentració límit
acceptable. El valor de l’ICQA determina la categoria de qualitat de l’aire (pobra,<br />
millorable o bona).<br />
L’ozó troposfèric és un dels contaminants inclosos en aquest índex, però cal tenir en<br />
compte que és d’origen secundari generat en presència de certs contaminants primaris<br />
(òxids de nitrogen, hidrocarburs...) i que la seva formació es veu afavorida per unes<br />
condicions meteorològiques típiques de la primavera i l’estiu (forta radiació solar, alta<br />
temperatura, règim de brises...)<br />
En aquest sentit es pot concloure que la qualitat de l’aire a l’àmbit d’estudi és bona, atès<br />
que a l’estació de Girona la qualitat és d’excel·lent (75 ≤ ICQA ≤ 100) i satisfactòria a<br />
l’estació de Sant Celoni (50 ≤ ICQA ≤ 75).<br />
4.6.3. Episodis de contaminació. Climatologia de la zona i relació amb<br />
processos de contaminació.<br />
La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient estableix<br />
una delimitació en quinze porcions dels territoris catalans amb una qualitat de l’aire<br />
similar, anomenades Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA) a Catalunya.<br />
Les condicions de dispersió dels contaminants depenen bàsicament de la climatologia i<br />
l’orografia, perduren en llargs períodes de temps i poden afectar a una extensió important<br />
del territori. Per contra, les condicions que afecten les emissions poden canviar<br />
ràpidament en el temps i l’espai, és el cas de la instal·lació o el tancament de focus<br />
emissors o del desenvolupament d’infrastructures.<br />
Els municipis d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau es troben inclosos en la<br />
ZQA número 8, corresponent al territori de les Comarques de Girona. Aquesta porció s’ha<br />
delimitat a partir de les condicions de dispersió i dels valors d’ozó mesurats a les<br />
estacions de fons.<br />
Les àrees rurals representen la major part del territori amb una important coberta vegetal i<br />
precipitacions bastant freqüents, la qual cosa afavoreix el rentatge de l’atmosfera i<br />
minimitza la resuspensió de partícules.<br />
Aquesta zona presenta unes bones condicions de dispersió dels contaminants<br />
atmosfèrics, ja que es veu afectada sovint per vents de direcció SW i per fenòmens com<br />
la inversió tèrmica i/o l’efecte Föhen que poden propiciar aquesta dispersió des de la<br />
depressió de la Selva o des de la plana de Vic. Al ser una zona interior hi predomina el<br />
règim de brises canalitzades per les valls dels rius Ter (riera d’Osor i riera Major) i la riera<br />
Tordera (riera de Santa Coloma i riera d’Arbúcies).<br />
Aquests fets, conjuntament amb la baixa o nul·la presència de focus fixes potencialment<br />
contaminants de l’atmosfera, fa que les incidències i els episodis de contaminació siguin<br />
gairebé inexistents.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 291<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Els nivells mitjans d’emissions són difuses i principalment provinents de les activitats<br />
domèstiques i del trànsit urbà o local. La Intensitat Mitjana Diària (IMD) de les vies<br />
interurbanes en la zona, es caracteritza per ser en algunes entre 7.000 i 10.000 vehicles<br />
per dia existint trams interns amb trànsit més moderat.<br />
S’hi pot trobar la influència de focus industrials aïllats (com les indústries químiques de la<br />
vall de la Tordera, materials de construcció...), tot i que més del 75% dels municipis de la<br />
zona 8 estan lliures de zones industrials.<br />
Altrament, aquestes bones condicions es remarquen quan es defineix la Vulnerabilitat i la<br />
Capacitat Atmosfèrica de la ZQA a la que pertany l’àmbit concret d’estudi.<br />
La vulnerabilitat d’un territori indica el risc d’exposició de la població i dels espais d’interès<br />
natural als contaminats atmosfèrics. Segons la Direcció General de Qualitat Ambiental del<br />
Departament de Medi Ambient, a l’àmbit d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau<br />
se l’hi assigna una vulnerabilitat nul·la o molt baixa per la majoria de paràmetres avaluats.<br />
Per altra banda, la capacitat indica aquelles àrees que ofereixen condicions més<br />
favorables per a l’establiment de nous focus emissors. En aquest sentit, tots els municipis<br />
de la present memòria descriptiva disposen d’una capacitat alta per a l’establiment<br />
d’aquests focus.<br />
Paràmetre<br />
Taula 4.6.12.<br />
Vulnerabilitat i capacitat atmosfèrica.<br />
Capacitat<br />
Indica quines àrees ofereixen<br />
condicions més favorables per a<br />
l’establiment de nous focus<br />
emissors. Una capacitat alta indica<br />
un bon poder de dispersió del medi<br />
Vulnerabilitat<br />
Indica el risc d’exposició de la<br />
població i dels espais d’interès<br />
natural als contaminants<br />
atmosfèrics.<br />
Partícules Alta Nul·la - Molt baixa<br />
SO2 Alta Nul·la - Molt baixa 5<br />
NOx Alta -<br />
CO Alta Nul·la - Molt baixa<br />
Font: Direcció General de Qualitat Ambiental, Mapes de capacitat i vulnerabilitat del territori 2004.<br />
Finalment, cal destacar que segons el cens de població i habitatges realitzat a l’any 2001<br />
(Instituto Nacional de Estadística), davant la pregunta de quins són els principals<br />
5 En el cas de Viladrau la vulnerabilitat respecte a l’SO2 és Alta-moderada.<br />
292 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
problemes en l’habitatge, la contaminació atmosfèrica o les males olors és percebuda<br />
com a un problema en un 5,9% dels habitatges d’Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i<br />
Viladrau, mentre que el 94,1% dels habitatges restants no consideren la contaminació<br />
atmosfèrica o les males olors com a tal problema (vegeu taula 4.6.13).<br />
Taula 4.6.13.<br />
Percentatge d’habitatges per municipi que consideren la contaminació atmosfèrica i les<br />
males olors com a problema. Any 2001.<br />
4.6.4. Balanç final<br />
Municipi % habitatges<br />
Espinelves 0,00<br />
Osor 0,04<br />
Sant Hilari Sacalm 5,59<br />
Viladrau 0,36<br />
Àmbit d’estudi 5,99<br />
Font: Instituto Nacional de Estadística. Cens 2001.<br />
En aquest apartat es procedeix a la realització d’un balanç de les emissions (entrades i<br />
sortides) a nivell de l’àmbit d’estudi segons la informació en aquest capítol. El balanç està<br />
expressat en tones de CO2 equivalent, estimat segons els mètodes ja descrits<br />
anteriorment i a partir de les emissions d’òxids de nitrogen i de metà.<br />
En el balanç final no s’ha reflexat la immissió dels contaminants emesos atès que les<br />
emissions experimenten transformacions físico-químiques a l’atmosfera i reaccions que<br />
fan del tot improbable la estimació de la quantitat dipositada al territori, tant en forma<br />
humida com seca. És per això que es mesuren les immissions a través de la Xarxa de<br />
Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 293<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.6.8.<br />
Balanç final de les emissions de l’àmbit d’estudi (expressat en tones de CO2 equivalent).<br />
Any 2006.<br />
Sector agrari<br />
5.929 Tn CO2 eq<br />
Total contribució emissions a l’atmosfera:<br />
106.068 Tn CO2 equivalent<br />
Sector Indústria<br />
5.017 Tn CO2 eq<br />
Transport local<br />
92.783 Tn CO2 eq<br />
Transport interurbà<br />
1.062 Tn CO2 eq<br />
Sector Domèstic<br />
1.277 Tn CO2 eq<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dels càlculs i estimacions del present capítol, 2007.<br />
Possible adsorció<br />
addicional de l’atmosfera<br />
24.415 Tn CO2 equivalent<br />
Capacitat total d’absorció<br />
superficie agro-forestal:<br />
130.483 Tn CO2 equivalent<br />
294 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.6.5. Plans de protecció especial<br />
Els Plans de protecció especial es desenvolupen en les zones de protecció especial de<br />
l’ambient atmosfèric declarades pel Decret 226/2006, de 23 de maig, el qual va declarar<br />
com a zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les<br />
comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat pel<br />
fet de superar els valors límit admissibles (segons Decret 322/1987, de 23 de<br />
setembre, de desplegament de la Llei 22/1983 de protecció de l’ambient atmosfèric) en<br />
referència a contaminants com el diòxid de nitrogen i per a les partícules en suspensió de<br />
diàmetre inferior a 10 micres.<br />
Una vegada declarada una àrea zona de protecció especial, el Consell Executiu ha<br />
d’aprovar un Pla d’actuació que contingui les accions concretes necessàries per restablir<br />
la qualitat de l’aire de la zona. En aquest sentit, el Govern de la Generalitat, mitjançant el<br />
Decret 152/2007 de 10 de juliol ha aprovat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de<br />
l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre<br />
inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona<br />
declarats, doncs, zona de protecció especial pel Decret 226/2006.<br />
En conclusió s’han detectat superacions dels valors de referència legislatius per al diòxid<br />
de nitrogen a la Zona de Qualitat de l’Aire de Barcelona (ZQA1) i per a les partícules a la<br />
Zona de l’Àrea de Barcelona i a la ZQA del Vallès-Baix Llobregat (ZQA2).<br />
Tal com ja s’ha dit a l’apartat 4.6.3 els municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les<br />
Guilleries es troben inclosos en la ZQA número 8, corresponent al territori de Comarques<br />
de Girona la qual, per la seva bona qualitat de l’aire, no es troba declarada com a zona de<br />
protecció de l’ambient atmosfèric.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 295<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.7. Soroll<br />
4.7.1. Antecedents. Estudis d’avaluació de la contaminació acústica<br />
municipal<br />
L’Organització Mundial per a la Salut (OMS) defineix el soroll com un fenomen acústic<br />
que produeix una sensació auditiva considerada desagradable, i que pot pertorbar l’estat<br />
de benestar de les persones i la seva qualitat de vida (vegeu taula 4.7.1).<br />
Taula 4.7.1.<br />
Nivells sonors i resposta humana.<br />
Nivell sonor dBA* Resposta humana<br />
Zona de llançament de coets 180 Pèrdua auditiva irreversible<br />
Operació en una pista de jets<br />
Tro o orquestra de 75 músics<br />
140<br />
130<br />
Dolorosament fort<br />
Enlairament de jets (60 m) 120 Màxim esforç vocal<br />
Vehicle a l’autopista 110 Extremadament fort<br />
Petards o camió recol·lector 100 Molt fort<br />
Trànsit urbà 90 Molt molest<br />
Despertador 80 Difícil ús de telèfon<br />
Veu normal 70 Intrusió<br />
Aire condicionat 60<br />
Ventilador d’ordinador personal 50<br />
Veu a cau d’orella 40<br />
Biblioteca 30<br />
Estudi de radiodifusió<br />
Silenciós<br />
Molt silenciós<br />
20<br />
Quasi no audible<br />
10<br />
0 Llindar d’audició<br />
* L’escala de decibels A (dBA) és la mesura emprada per ponderar la quantitat de decibels dels sons<br />
en funció el que capta l’oïda humana.<br />
Font: Querol, 1994; CEIA, 1999.<br />
4.7.2. Normativa reguladora existent<br />
El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 16/2002, de 28 juny, de protecció contra la<br />
contaminació acústica, que obliga a:<br />
- Fer la zonificació acústica del territori en zones de sensibilitat acústica alta<br />
(territoris que requereixen una protecció alta contra el soroll), moderada (percepció<br />
296 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
mitjana del nivell del soroll) i baixa (percepció elevada del nivell del soroll). En<br />
cadascuna d’aquestes zones s’estableixen els valors límits d’immissió i els valors<br />
d’atenció a l’ambient exterior i també estableix valors límit d’immissió a l’interior dels<br />
habitatges i equipaments (vegeu taula 4.7.2). També es contemplen: zones de<br />
soroll, zona d’especial protecció de la qualitat acústica (ZEPQA) i zona acústica de<br />
règim especial (ZARE).<br />
- Avaluar la contaminació acústica (en infraestructures, activitats, veïnatge i<br />
vehicles a motor i les vibracions a l’interior dels edificis).<br />
- En un termini de 4 anys, introduir el vector soroll en la planificació urbanística,<br />
mitjançant el mapa de capacitat acústica.<br />
- Prendre mesures d’insonorització i apantallament en la nova construcció.<br />
- Inspecció i control, que correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge<br />
(control en les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes) i a l’Ajuntament<br />
(inspecció i el control de la contaminació acústica de les activitats, els<br />
comportaments ciutadans, la maquinària i els vehicles de motor, sens perjudici dels<br />
controls que es facin en la inspecció tècnica dels vehicles (ITV)).<br />
- Infraccions i sancions, en funció de la seva gravetat.<br />
Sensibilitat<br />
acústica<br />
Taula 4.7.2.<br />
Valors límit d’immissió i d’atenció a l’ambient exterior i interior (en dBA).<br />
Valors límit<br />
Valors d’atenció Valors límit d’immissió<br />
d’immissió<br />
(a l’exterior)<br />
(a l’exterior)<br />
(a l’interior)<br />
Dia Nit Dia Nit Dia Nit<br />
Alta (A) 60 50 65 60 30 25<br />
Moderada (B) 65 55 68 63 35 30<br />
Baixa (C) 70 60 75 70 35 30<br />
Font: Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.<br />
La llei contempla que correspon als ajuntaments, o bé als consells comarcals o les entitats<br />
locals supramunicipals, elaborar i aprovar ordenances reguladores de la contaminació per<br />
sorolls i vibracions. En aquest sentit, cap dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal<br />
de les Guilleries en disposa.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 297<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.7.3. Principals fonts de soroll dels municipis<br />
El soroll ambiental a les zones urbanes es pot considerar com la suma de petites fonts de<br />
soroll emissores. Dins dels nuclis urbans, el trànsit motoritzat sol ser l’impacte acústic<br />
més rellevant, al tractar-se d’una font de contaminació mòbil i difusa de complexa solució.<br />
Per altra banda, hi ha un conjunt de fonts de soroll fixes que poden provenir de l’activitat<br />
industrial, de la construcció, bars, així com dels propis particulars (electrodomèstics,<br />
àudio-visuals,...) i que en alguns casos poden ser també significatives.<br />
%<br />
Figura 4.7.1.<br />
Causes de la contaminació acústica.<br />
0% 20% 40% 60% 80% 100%<br />
Font: Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya, 2002.<br />
Vehicles<br />
Indústria<br />
Infrastructures<br />
Locals d'oci, tallers,...<br />
En l’àmbit geogràfic d’estudi, la contaminació acústica és molt poc significativa i sense<br />
rellevància:<br />
Viladrau i Espinelves són pobles tranquils que no tenen problemes amb el soroll, mentre<br />
que Sant Hilari Sacalm i Osor pateixen problemes puntuals amb les motos i l’oci nocturn,<br />
respectivament.<br />
La Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge<br />
va realitzar a l’any 2002-2003 una acció de control per determinar els nivells de soroll de<br />
referència de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya. Una d’aquestes es va fer al<br />
terme municipal d’Espinelves, en concret a la carretera C-25 al punt quilomètric 199.<br />
Aquesta lectura era d’una hora en període diürn i el valor registrat va ser de 67,4 dBA.<br />
Tenint en compte que apliquen a les infraestructures existents els valors d’atenció que<br />
corresponen a una Zona B i C (veure taula 4.7.2), el valor registrat es troba dins el nivell<br />
màxim d’immisió permès.<br />
Finalment, cal destacar que segons el cens de població i habitatges realitzat a l’any 2001<br />
(Instituto Nacional de Estadística) davant la pregunta de quins són els principals<br />
problemes en l’habitatge, la contaminació acústica és percebuda com a problema en un<br />
21,7% dels habitatges de Sant Hilari Sacalm i en un 11,3% dels de Viladrau, mentre que<br />
a Osor i a Espinelves els percentatges són poc destacats. En el conjunt dels municipis de<br />
298 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries el percentatge s’eleva al 19,1% (vegeu<br />
taula 4.7.3), xifra molt per sota la mitjana gironina o catalana.<br />
Taula 4.7.3.<br />
Percentatge d’habitatges que consideren la contaminació acústica com a problema. Any<br />
2001.<br />
Municipi % habitatges<br />
Sant Hilari Sacalm 21,7<br />
Osor 3,8<br />
Espinelves 5,8<br />
Viladrau 11,3<br />
Àmbit d’estudi 19,1<br />
Província de Girona 24,3<br />
Catalunya 34,3<br />
Font: Instituto Nacional de Estadística, 2007.<br />
4.7.4. Mapes de sensibilitat acústica municipal. Cadastre sònic<br />
D’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els<br />
ajuntaments han d’elaborar un mapa de capacitat acústica, que estableixi els nivells<br />
d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població, i si s’escau, a les zones del medi<br />
natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els<br />
objectius de qualitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge va elaborar unes<br />
propostes de mapes de capacitat acústica per totes les poblacions de Catalunya, entre<br />
elles Espinelves, Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau, que podien servir com a instrument<br />
base per elaborar els mapes definitius. Segons la llei calia que cada ajuntament els<br />
aprovés abans de l’octubre de 2005, però no ho ha fet cap dels municipis de la<br />
Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, i inclòs alguns en desconeixen l’existència<br />
(Espinelves i Sant Hilari Sacalm).<br />
En els mapes de capacitat acústica es grafien les zones de sensibilitat acústica amb els<br />
valors límits d’immissió que corresponen a l’horari diürn. La llei estableix les següents:<br />
- Zona de sensibilitat acústica alta (A): comprèn els sectors del territori que<br />
requereixen una protecció alta contra el soroll. Valor límit d’immissió en l’horari<br />
diürn: LAr 60. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla de<br />
color verd.<br />
- Zona de sensibilitat acústica moderada (B): comprèn els sectors del territori<br />
que admeten una percepció mitjana del soroll. Valor límit d’immissió en l’horari<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 299<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
diürn: LAr 65. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla de<br />
color groc.<br />
- Zona de sensibilitat acústica baixa (C): comprèn els sectors del territori que<br />
admeten una percepció elevada de nivell sonor. Valor límit d’immissió en<br />
l’horari diürn: LAr 70. Es dibuixa el perímetre de les edificacions amb una ratlla<br />
de color vermell.<br />
Aquests mapes són propostes que cada ajuntament ha de corregir de manera que<br />
s’adapti millor a la realitat del municipi, però aquest pas encara no l’han dut a terme els<br />
municipis que estudiem. A continuació haurien de realitzar un mapa sònic (mostreig de<br />
soroll dels carrers) i així poder contemplar els resultats en els respectius planejaments<br />
municipals.<br />
La taula 4.7.4. que es presenta a continuació resumeix les zones de sensibilitat acústica<br />
definides, sobreposades en un mapa topogràfic per tal de poder distingir-ne l’àrea.<br />
Taula 4.7.4.<br />
Mapes de capacitat acústica per municipi. En color verd les zones de sensibilitat acústica<br />
alta (A), groc moderada (B) i vermell baixa (C).<br />
MUNICIPI NUCLI URBÀ ZONA A ZONA B ZONA C<br />
Espinelves Espinelves<br />
0 100 200 m<br />
Carrers interns del<br />
municipi<br />
Carretera d’accés al<br />
nucli GIV-5441<br />
Carretera Eix<br />
Transversal (C-25) i<br />
zona industrial (en<br />
línia discontínua,<br />
propostes fetes per<br />
l’Ajuntament)<br />
300 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
MUNICIPI NUCLI URBÀ ZONA A ZONA B ZONA C<br />
Osor Osor<br />
Carrers interns del<br />
municipi<br />
Carretera d’accés al<br />
nucli GI-542<br />
0 100 200 m<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 301<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
-
MUNICIPI NUCLI URBÀ ZONA A ZONA B ZONA C<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
0 100 200 m<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Carrers interns del<br />
municipi<br />
Carretera d’accés al<br />
poble GI-542, carrer<br />
principal i d’accés a<br />
les zones<br />
industrials.<br />
Zona esportiva,<br />
zona industrial de<br />
Can Garriga, i<br />
polígon industrial La<br />
Bòbila<br />
302 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
MUNICIPI NUCLI URBÀ ZONA A ZONA B ZONA C<br />
Viladrau<br />
Viladrau i les Índies<br />
Viladrau, les Índies Carrers interns<br />
0 250 500 m<br />
Carrer principal,<br />
carreteres accés,<br />
GI-520 i GI-543<br />
les Paitides Tota la zona - -<br />
les Guilleries Tota la zona Carretera GI-520 -<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 303<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
-
les Paitides<br />
Masvidal<br />
0 100 200 m<br />
0 50 100 m<br />
Font: Unitat d'Evaluació i Control del Soroll i les Vibracions, Direcció General de la Qualitat Ambiental, Departament de<br />
Medi Ambient i Habitatge, 2007.<br />
304 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.8. Residus<br />
4.8.1. Residus municipals. Marc legislatiu<br />
a) Marc Legal<br />
A continuació es detalla la normativa en matèria de residus que afecta al territori català:<br />
- Llei autonòmica reguladora dels residus (Llei 6/1993).<br />
- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol,<br />
reguladora de residus.<br />
- Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infrastructures de tractament<br />
de residus i del cànon sobre la deposició de residus.<br />
- Llei Estatal de Residus (Llei 10/98) –modificada i ampliada per la Llei 62/2003–.<br />
- Llei Estatal d’Envasos i Residus d’Envasos (Llei 11/1997).<br />
- Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals (2005-2012), que revisa el<br />
Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006.<br />
- Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals<br />
i d’ecoeficiència en els edificis.<br />
D’entre la normativa enumerada, cal destacar els següents preàmbuls:<br />
- Els Ajuntaments han de promoure la valorització dels residus municipals, entenent<br />
per valorització les operacions de recollida selectiva i el servei de deixalleria<br />
municipal (Llei 6/1993).<br />
- De manera voluntària, els municipis impulsaran la recollida selectiva del vidre, del<br />
paper i cartró, de les piles, dels plàstics, dels metalls i d’altres materials que<br />
puguin ser valoritzables (Llei 6/1993).<br />
- Implantació amb caràcter obligatori d’una recollida selectiva de la fracció orgànica,<br />
a tots els municipis de més de 5.000 habitants. També de manera obligatòria, als<br />
municipis de més de 5.000 habitants s’haurà de disposar d’un servei de deixalleria<br />
(Llei 6/1993).<br />
- Es pretén incrementar el percentatge de recollida de residus comercials per<br />
circuits independents linealment des del 2001 fins a assolir una recollida de<br />
residus comercials l’any 2006 equivalent al 15% de la generació total (Llei<br />
15/2003).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 305<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
- De manera obligatòria, els ens locals han de gestionar la recollida, el transport i<br />
com a mínim l’eliminació (abocador controlat) de tots els residus municipals. A<br />
més, els municipis de més de 5.000 habitants estan obligats a realitzar la recollida<br />
selectiva dels residus municipals. Es tracta bàsicament de la recollida dels residus<br />
orgànics, atès que la recollida selectiva dels envasos es defineix com a voluntària<br />
en la Llei 11/1997 d’envasos i residus d’envasos (Llei 10/98).<br />
- Els municipis i/o l’administració local es farà càrrec de la recollida dels residus<br />
d’envasos i que dels costos que se’n derivin siguin compensats econòmicament. A<br />
partir del conveni signat per les diferents associacions de fabricants d’envasos<br />
(Ecoembes i Ecovidrio) i l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de<br />
Medi Ambient i Habitatge, s’estableixen les tarifes de compensació per als ens<br />
locals en matèria de gestió dels envasos i residus d’envasos (Llei 11/1997).<br />
- El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través del Consell d’Administració<br />
de l’Agència de Residus de Catalunya va aprovar, el 13 de novembre del 2001, el<br />
Programa de Gestió de Residus Municipals a Catalunya (PROGREMIC) per al<br />
període 2001-2006. El Programa té com a marc referencial la Llei 6/1993, essent<br />
aquest una conseqüència de l’aplicació de la mateixa. Compta amb 5 eixos<br />
d’actuació amb objectius quantitatius i amb horitzó al 2006: prevenció, valorització,<br />
disposició, comunicació i divulgació, i gestió de residus comercials. A continuació<br />
se’n destaquen dos:<br />
Disposició: que el rebuig destinat a dipòsit controlat sigui del 31%<br />
Valorització: del 69% dels residus (residus domiciliaris i comercials): 48%<br />
valorització material i 21% valorització energètica (incineració). En aquest sentit es<br />
preveu:<br />
- Que la recollida selectiva de vidre i paper arribi al 75% l’any 2006, i que la<br />
d’envasos lleugers se situï al 25%.<br />
- Que la recollida selectiva a través de la xarxa de deixalleries arribi al 10%<br />
del total de residus municipals generats, a partir de l’extensió de la<br />
prestació d’aquest servei al total de la població de Catalunya.<br />
- Que la valorització de la Fracció Orgànica dels Residus Municipals (FORM)<br />
sigui del 55% del total de FORM l’any 2006, complint amb la Directiva<br />
1999/31/CE, relativa a l’abocament de residus.<br />
- El Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals 2005-2012, neix de la<br />
necessitat de revisió del model de gestió de residus municipals a Catalunya, i la<br />
proposta de futur s’ha abordat de forma global i integradora. Així doncs, aquest<br />
nou pla s’estructura en quatre eixos:<br />
1. Revisió i adaptació de la normativa i aplicació de noves mesures de fiscalitat<br />
ambiental: proposta d’avantprojectes de modificació de les Lleis 6/1993 i<br />
306 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
16/2003. També es proposa la revisió de la normativa d’envasos i residus<br />
d’envasos i l’adaptació a la normativa europea del Decret sobre incineració de<br />
residus, entre altres.<br />
2. Revisió del PROGREMIC i formulació de les bases per un nou programa de<br />
residus municipals, ja que no s’han assolit els objectius de recuperació i<br />
reciclatge previstos. Durant l’etapa 2004-2006 s’ha intentat reorientar els<br />
diferents aspectes que no s’han complert i s’ha marcat un nou Programa de<br />
Gestió de Residus Municipals 2007-2012 amb la finalitat d’enfortir i estendre<br />
les recollides selectives al conjunt de Catalunya i tractar la totalitat de les<br />
fraccions de residus, inclosa la fracció resta, prioritzant la valorització material<br />
i reduint la quantitat de rebuig destinat a disposició final, per tal de donar<br />
compliment a les directives europees i millorar ambientalment el funcionament<br />
de les instal·lacions.<br />
3. Pla Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals que<br />
determini la necessitat i la proposta d’implantació de les instal·lacions de<br />
tractament i disposició final dels residus municipals, sota un acord territorial,<br />
polític i social, zonificant Catalunya. Preveu la millora de les instal·lacions<br />
existents i la construcció de les noves durant el període 2005-2012, tal i com<br />
es mostra a la taula següent:<br />
Taula 4.8.1.<br />
Infraestructures de gestió de residus municipals que es preveuen a Osona i a la Selva.<br />
Àmbit Planta Estat Ubicació<br />
Osona,<br />
Ripollès<br />
la Selva<br />
Planta compostatge FORM Nova Pendent ubicació<br />
Planta Tractament RESTA +<br />
Voluminosos<br />
Dipòsit controlat les Lloses<br />
Nova Pendent ubicació<br />
Existent<br />
(clausura)<br />
Dipòsit Controlat Rebuig Orís Existent Orís<br />
Planta de Compostatge FORM<br />
Existent<br />
(millores)<br />
les Lloses<br />
Santa Coloma de<br />
Farners<br />
Planta RESTA + Voluminosos Nova Lloret de Mar<br />
Dipòsit controlat de rebuig Existent Lloret de Mar<br />
Font: Pla d’Acció per a la Gestió dels Residus Municipals 2005-2012.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 307<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4. Programa d’inversions i pla financer per desenvolupar el conjunt<br />
d’actuacions definides al Pla d’Acció, ja siguin existents, de nova creació,<br />
etc.<br />
A més, el Pla d’Acció de Residus Municipals 2005-2012 manté els objectius de reciclatge<br />
del PROGREMIC 2001-2006 però el seu compliment s’ajorna fins al 2012:<br />
- 75% del vidre i del paper,<br />
- 55% de la matèria orgànica, i<br />
- 25% dels envasos lleugers (llaunes i plàstics).<br />
Això es complementa amb l’elaboració d’indicadors per incrementar l’eficiència de la<br />
recollida selectiva dels residus voluminosos, dels residus d’aparells elèctrics i electrònics i<br />
altres fraccions de residus municipals.<br />
El Pla d’Acció preveu triplicar la quantitat de residus recollits selectivament el 2012. Amb<br />
les actuacions de prevenció i l’increment de les recollides selectives, es preveu que<br />
d’aquí al 2012 la fracció restant es redueixi en un terç, passant al 41% de la brossa, en<br />
lloc del 74% actual.<br />
b) Definició i classificació dels residus municipals<br />
La Llei 15/2003 defineix els residus municipals com els residus domèstics i també els<br />
residus de comerços, d'oficines i serveis i d'altres residus que, per llur naturalesa o<br />
composició, poden assimilar-se als residus domèstics.<br />
En funció de les seves característiques els residus municipals es poden classificar en:<br />
• Residus municipals ordinaris (RMO): Agrupa tots aquells residus municipals que<br />
són objecte de la recollida ordinària d'escombraries. Es poden dividir en diferents<br />
fraccions: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, plàstics, metalls, envasos mixtos,<br />
tèxtils i altres materials.<br />
• Residus municipals voluminosos (RMV): Són aquells residus que per la seva<br />
grandària no poden ser recollits a través dels mitjans convencionals utilitzats pels<br />
residus municipals ordinaris. És el cas dels electrodomèstics, dels mobles, etc.<br />
• Residus municipals especials (RME): Són els residus que, pel caràcter perillós de<br />
la seva composició, no poden recollir-se amb la resta de residus municipals ordinaris.<br />
Es tracta, per exemple, de les pintures, els dissolvents, les piles, els medicaments,<br />
les bateries de cotxe, els olis,...<br />
308 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
• Residus municipals comercials (RMC): Els residus assimilables a residus<br />
municipals que es generen per les activitats pròpies del comerç al detall i a l’engròs,<br />
l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis.<br />
c) Caracterització dels residus municipals: producció i composició<br />
Per tal de conèixer la producció total de residus municipals es considera tant la recollida<br />
domiciliària (rebuig) com la recollida selectiva en àrees d’aportació (contenidors de vidre,<br />
paper i cartró, envasos i matèria orgànica), i en els darrers anys també s’han<br />
comptabilitzat les dades de la recollida de residus de la les deixalleries (voluminosos),<br />
poda i jardineria, i la recollida de medicaments.<br />
Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, en els darrers anys (període 2000-<br />
2005) ha augmentat la producció total de residus als municipis de l’àmbit d’estudi. Mentre<br />
Espinelves, Sant Hilari Sacalm i Viladrau han seguit la tendència del conjunt, Osor ha<br />
disminuït les tones generades (més endavant es matisarà aquesta disminució).<br />
Taula 4.8.2.<br />
Producció de residus (en tones), creixement de la població i de la ràtio de producció de<br />
residus municipals per habitant (Kg/habitant/dia). Evolució 2000-2005.<br />
Municipis<br />
Població<br />
Producció de residus<br />
(Tones)<br />
Ràtio kg/hab/dia<br />
2000 2005 % 2000 2005 % 2000 2005 Tendència<br />
Espinelves 179 193 7,8 126,1 140,3 11,3 1,9 2,0 <br />
Osor 464 409 -11,8 266,8 214,2 -19,7 1,6 1,4 <br />
Sant Hilari S. 4.985 5.474 9,8 2.390,4 3.293,4 37,8 1,3 1,6 <br />
Viladrau 856 982 14,7 584,3 695,8 19,1 1,9 1,9 =<br />
Àmbit d’estudi 6.484 7.058 8,9 3.367,6 4.343,7 29,0 1,4 1,7 <br />
Osona 126.853 142.337 12,2 61.249,7 69.406,6 13,3 1,3 1,3 =<br />
Selva 115.648 144.420 24,8 95.896,5 114.912,2 19,8 2,3 2,2 <br />
Catalunya 6.261.999 6.995.206 11,7 3.475.225,5 4.196.148,0 20,7 1,5 1,6 <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Prenent com a dada de referència la ràtio de quilos de residus produïts per habitant i dia,<br />
s’observa com Espinelves i Sant Hilari Sacalm segueixen la tendència d’augment<br />
catalana. Això significa, tal com es pot apreciar a la taula, que el percentatge de<br />
creixement de la producció de residus és superior al percentatge de creixement<br />
poblacional, en els mateixos anys. A Viladrau tot i que han augmentat més els residus<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 309<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Tones<br />
que la població, la diferència no és tan marcada com els anteriors i per això es manté la<br />
ràtio. A Osor, en canvi, les dues variables han disminuït, i en major mesura la producció<br />
de residus.<br />
Tones<br />
Figura 4.8.1.<br />
Evolució anual de la producció de residus municipals als diferents municipis. Període<br />
2000-2005.<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
3.500<br />
3.000<br />
2.500<br />
2.000<br />
1.500<br />
1.000<br />
500<br />
0<br />
126<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
2.390<br />
Espinelves<br />
136<br />
147<br />
2.506 2.641<br />
147<br />
2.708<br />
131<br />
3.177<br />
2000 2001 2002 2003 2004 2005<br />
Residus municipals (rebuig) Recollida selectiva Total<br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
140<br />
2000 2001 2002 2003 2004 2005<br />
3.293<br />
Viladrau<br />
310 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Tones<br />
Tones<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
800<br />
700<br />
600<br />
500<br />
400<br />
300<br />
200<br />
100<br />
0<br />
267<br />
584<br />
282<br />
639<br />
Osor<br />
244<br />
573<br />
174<br />
575<br />
179<br />
676<br />
214<br />
2000 2001 2002 2003 2004 2005<br />
696<br />
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Producció i composició de la fracció rebuig:<br />
Si s’analitza la fracció rebuig, que apareix de color verd fosc en les gràfiques anteriors,<br />
s’observa que l’evolució al llarg del període 2000-2005 és diferent i oscil·lant a cada<br />
municipi i se’n distingeixen tres tendències:<br />
- Sant Hilari Sacalm ha augmentat el nombre de tones recollides com a fracció<br />
rebuig entre 2000 i 2005, però en canvi l’ha disminuït en el període 2004-2005.<br />
- Osor i Viladrau han disminuït la producció en el període 2000-2005, malgrat que<br />
en l’últim any l’han augmentat.<br />
- Espinelves ha experimentat un petit augment però en general s’ha mantingut<br />
bastant constant.<br />
En el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries la producció de residus<br />
de rebuig del total de l’àmbit d’estudi ha augmentat molt poc, tot i que ha disminuït<br />
respecte el 2004 que havia assolit el màxim del període analitzat.<br />
Producció i composició de les fraccions de la recollida selectiva:<br />
La recollida selectiva contempla una retirada destriada de residus en funció si es tracta de<br />
matèria orgànica (FORM), vidre, paper i cartró, envasos lleugers, residus voluminosos,<br />
poda i jardineria, piles, medicaments, tèxtil i altres residus recollits en les deixalleries.<br />
Tal com indica la figura 4.8.1, cal destacar també l’augment generalitzat de la recollida<br />
selectiva pel període 2000-2005 en tots els municipis, i com a cas excepcional Viladrau,<br />
que a partir de 2002 la recollida selectiva ha superat la de rebuig, arribant fins i tot a<br />
duplicar-ne les tones.<br />
Cal matisar que la recollida selectiva del paper i cartró i dels envasos es realitza de<br />
manera diferent a la comarca de la Selva i d’Osona. A la primera, els residus de cada<br />
tipus es dipositen en dos contenidors separats (paper-blau i envasos-groc). A Osona, els<br />
envasos lleugers i el paper i cartró s’agrupen sota la denominació de material recicable o<br />
multiproducte, essent un contenidor de color groc i blau. Dels municipis de l’àmbit d’estudi<br />
aquest fet afecta a Viladrau ja que Espinelves, tot i pertànyer a Osona, encara no s’hi ha<br />
implantat la recollida d’envasos.<br />
En aquest apartat es comptabilitzen només els residus referents a la matèria orgànica,<br />
vidre, paper i cartró i envasos lleugers, donat que són els més comuns.<br />
En les següents taules s’analitza la situació concreta a cada municipi:<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 311<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.3.<br />
Producció de residus de recollida selectiva a Espinelves (en tones). Període 2000-2006.<br />
Matèria Orgànica Vidre Paper i Cartró Envasos lleugers<br />
2000 - 6,20 18 -<br />
2001 - 8,60 13,28 -<br />
2002 - 10,73 5,97 -<br />
2003 - 14,79 6,98 -<br />
2004 - 15,47 8,07 -<br />
2005 - 12,89 6,88 -<br />
2006 - 12,17 8,7<br />
Tendència - -<br />
Font: Agència de Residus de Catalunya i Consell Comarca d’Osona, 2007.<br />
A Espinelves tant sols s’hi recull vidre i paper i cartró. El volum de vidre recollit ha<br />
augmentat i el de paper ha disminuït (malgrat en l’últim període 2005-2006 la situació<br />
sigui a la inversa). Tot i així recordem que les tones de la fracció rebuig també havien<br />
augmentat.<br />
Taula 4.8.4.<br />
Producció de residus de recollida selectiva a Osor (en tones). Període 2000-2005.<br />
Matèria Orgànica Vidre Paper i Cartró Envasos lleugers<br />
2000 - 8,20 8,32 1,83<br />
2001 - 11,80 6,76 1,70<br />
2002 - 10,80 6,84 2,16<br />
2003 - 11,20 8,15 2,10<br />
2004 - 12,40 11,46 2,57<br />
2005 - 9,60 13,55 3,76<br />
Tendència - <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
Osor no recull matèria orgànica, i ha augmentat el volum de residus de la fracció de la<br />
recollida selectiva en detriment dels de rebuig (tal i com es comentava en l’apartat<br />
anterior on veiem que el rebuig disminuïa). D’aquesta manera ha aconseguit disminuir la<br />
producció total de residus (de 267 a 214 tones, període 2000-2005).<br />
312 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.5.<br />
Producció de residus de recollida selectiva a Sant Hilari Sacalm (en tones). Període 2000-<br />
2005.<br />
Matèria Orgànica Vidre Paper i Cartró Envasos lleugers<br />
2000 222,20 95,80 66,70 7,55<br />
2001 229,20 102 72,45 10,55<br />
2002 203,83 114,40 73,16 14,52<br />
2003 169,50 115,60 79,51 17,79<br />
2004 149,07 139,60 84,67 20,41<br />
2005 171,50 125,18 110,90 30,84<br />
Tendència <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
A Sant Hilari Sacalm, l’any 2005 es recullen selectivament més residus de vidre, paper i<br />
cartró i envasos lleugers, mentre que no passa el mateix amb la matèria orgànica. Queda<br />
en dubte si aquesta disminució és a causa que se’n generen menys o bé que es<br />
prescindeix de la selecció i s’aboca juntament amb el rebuig.<br />
Taula 4.8.6.<br />
Producció de residus de recollida selectiva a Viladrau (en tones). Període 2000-2005.<br />
Matèria Orgànica Vidre Paper i Cartró Envasos lleugers<br />
2000 - 41,68 0,38 0,96<br />
2001 - 45,02 0,58 11,60<br />
2002 119,93 74,10 59,51 45,15<br />
2003 147,28 85,40 0.41 156,44<br />
2004 166,08 90,88 174,81 -<br />
2005 169,99 75,22 127,65 68,70<br />
Tendència <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
A Viladrau el volum de residus de la recollida selectiva ha augmentat en cada tipus, cosa<br />
coherent si recordem que excepcionalment era l’únic municipi on les tones de recollida<br />
selectiva superaven les de rebuig.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 313<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
d) Anàlisi de la gestió actual del servei de recollida i tractament dels residus<br />
municipals<br />
Servei de recollida de residus municipals (rebuig)<br />
La recollida de la fracció rebuig s’organitza diferent a cada municipi: Espinelves i Osor<br />
tenen delegada aquesta funció al Consell Comarcal d’Osona i al Consell Comarcal de la<br />
Selva, respectivament, els quals contracten el servei d’empreses privades. L’Ajuntament<br />
de Sant Hilari Sacalm ho encarrega directament a una empresa privada i l’Ajuntament de<br />
Viladrau, juntament amb altres municipis d’Osona formen la Mancomunitat la Plana, que<br />
entre altres coses, es dedica a la recollida de residus dels municipis consorciats.<br />
Taula 4.8.7.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig<br />
d’Espinelves.<br />
Empresa<br />
Recollida de Residus d’Osona SL (empresa mixta entre<br />
el Consell Comarcal d’Osona i Cespa SA)<br />
Servei Recollida de contenidors per personal de l’empresa<br />
52 dies l’any:<br />
Freqüència de la recollida<br />
Dimecres, durant 9 mesos<br />
Dimecres i dissabte, durant els 3 mesos d’estiu<br />
Horari de recollida A partir de les 6h del matí<br />
Número de contenidors 17 contenidors<br />
Ràtio de contenidors 11 habitants/contenidor aprox.<br />
Destí de les deixalles Dipòsit Controlat d’Orís<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport de rebuig (2006)<br />
11.600 €<br />
Font: Cespa SA, Consell Comarcal d’Osona i Ajuntament d’Espinelves, 2007.<br />
314 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.8.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig d’Osor.<br />
Empresa Consell Comarcal de la Selva. Adjudicatari: Cespa SA<br />
Servei Recollida de contenidors<br />
Freqüència de la recollida Dilluns, dimecres i divendres<br />
Horari de recollida Matins<br />
Número de contenidors 16 contenidors<br />
Ràtio de contenidors 24 habitants/contenidor<br />
Destí de les deixalles Dipòsit controlat de Lloret de Mar<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport de rebuig<br />
1.306,8 €<br />
Nota: La ràtio de contenidors s’ha calculat a partir de la població de l’any 2006.<br />
Font: Consell Comarcal de la Selva, 2007.<br />
Taula 4.8.9.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig de<br />
Sant Hilari Sacalm.<br />
Empresa Gestió Ambiental de Residus, SL<br />
Servei Recollida de contenidors<br />
Freqüència de la recollida De dilluns a dissabte<br />
Horari de recollida De 5h a 12h del matí<br />
Número de contenidors 173 contenidors<br />
Ràtio de contenidors 33 habitants/contenidor, aprox.<br />
Destí de les deixalles Dipòsit controlat de Lloret de Mar<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport de rebuig<br />
131.660,7 €<br />
Font: Gestió Ambiental de Residus SL, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 315<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.10<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals de rebuig de<br />
Viladrau.<br />
Empresa Mancomunitat la Plana<br />
Servei Recollida domiciliària i de contenidors<br />
Freqüència de la recollida<br />
Cada diumenge (els dilluns festius, la recollida del<br />
diumenge a la nit es passa al dilluns a la nit)<br />
Horari de recollida A partir de les 22h<br />
Número de contenidors 27 contenidors<br />
Ràtio de contenidors 39 habitants/contenidor<br />
Els de les àrees d’aportació, que també es recull des de<br />
Número de contenidors<br />
la Mancomunitat. Es recullen les àrees<br />
7,8,13,14,15,16,17 i 18 els diumenges a la nit // totes les<br />
àrees excepte 7 i 8 els dijous a la tarda.<br />
Destí de les deixalles Dipòsit controlat d’Orís<br />
Cost aproximat de la recollida i el 79.300 € (total: recollida d’orgànica, selectiva, rebuig,<br />
transport de rebuig (2006)<br />
deixalleria i trasto)<br />
Font: Mancomunitat la Plana, 2007.<br />
A continuació es presenten les taxes de recollida d’escombraries que recapta cada<br />
municipi:<br />
Taula 4.8.11.<br />
Taxes anuals d’escombraries per municipi.<br />
Municipi Taxa €<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
a) Habitatges<br />
tb) Indústries i restaurants<br />
190<br />
a) Habitatges unifamiliars 77<br />
b) Bars, cafeteries, etc. 154<br />
c) Garatges de pupil·latge fins a 4 places 77<br />
d) Garatges de pupil·latge de més de 4 places,<br />
botigues, locals comercials i industrials<br />
122<br />
e) Cases de colònies, hotels, fondes, cases de turisme<br />
rural i allotjaments rurals independents<br />
316 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
100<br />
323<br />
f) Càmpings 645<br />
a) Habitatge 101,2<br />
b) Bars 269,8<br />
c) Restaurants, hotels, bancs i discoteques 384,4
Municipi Taxa €<br />
d) Supermercats 1.134,2<br />
e) Indústries i tallers 273,8<br />
Viladrau<br />
f) Locals comercials 162,3<br />
a) Habitatges 87<br />
b) Bars 204<br />
c) Hotels, pensions, restaurants i locals de càtering 400<br />
d) Cases de colònies i agroturisme 248<br />
e) Establiments comercials 117<br />
f) Altres locals industrials 288<br />
g) Indústries alimentàries 575<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, 2007.<br />
Servei de recollida selectiva de residus municipals<br />
Pel que fa a la recollida de residus municipals ordinaris: vidre, paper, envasos lleugers i<br />
fracció orgànica (FORM) el Consell Comarcal d’Osona adjudica a empreses privades la<br />
recollida a Espinelves, el Consell Comarcal de la Selva fa el mateix per Osor i Sant Hilari<br />
Sacalm i Viladrau rep els serveis de la Mancomunitat la Plana.<br />
Taula 4.8.12.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris<br />
d’Espinelves.<br />
Empresa<br />
Recollida de Residus d’Osona, SL (empresa mixta<br />
Consell Comarcal Osona i Cespa SA)<br />
Servei Recollida dels contenidors per personal de l’empresa<br />
Freqüència de la recollida<br />
Vidre: 12 dies/any. Segona setmana de cada mes<br />
Paper i cartró: Quinzenal, dilluns<br />
Horari de recollida A partir de les 6h del matí<br />
Vidre: 2 contenidors<br />
Número de contenidors<br />
Paper i cartró: 3 contenidors<br />
Envasos lleugers: recollida no implantada<br />
Matèria orgànica: recollida no implantada<br />
Ràtio dàrees d’aportació<br />
Vidre: 96 habitants/contenidor<br />
Paper i cartró: 64 habitants/contenidor<br />
Vidre: Planta de recuperació de vidre Santos Jorge SA<br />
Destí de les deixalles<br />
(Mollet del Vallès)<br />
Paper: Recuperacions Muntada SL (Osona)<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport (2006)<br />
Font: Cespa, SA, 2007.<br />
Vidre: 0€ a canvi del vidre que recull l’empresa<br />
Paper i cartró: 314,04€<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 317<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.13.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris d’Osor.<br />
Consell Comarcal de la Selva. Adjudicataris: Cespa SA i<br />
Empresa<br />
Santos Jorge<br />
Servei Recollida de contenidors<br />
Vidre: 1 cop al mes<br />
Paper i cartró: 1 cop a la setmana o cada 15 dies,<br />
segons l’època de l’any<br />
Freqüència de la recollida<br />
Envasos lleugers: 1 cop per setmana o cada 15 dies,<br />
segons l’època de l’any<br />
Matèria orgànica: recollida no implantada<br />
Número d’àrees d’aportació i<br />
contenidors<br />
Ràtio d’àrees d’aportació<br />
Destí de les deixalles<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport<br />
Nota: La ràtio de contenidors s’ha calculat a partir de la població de l’any 2006.<br />
Font: Consell Comarcal de la Selva, 2007.<br />
Vidre: 5 contenidors<br />
Paper i cartró: 6 contenidors<br />
Envasos: 5 contenidor<br />
Vidre: 78 habitants/contenidor<br />
Paper i cartró: 65 habitants/contenidor<br />
Envasos: 78 habitants/contenidor<br />
Vidre: Santos Jorge (Mollet del Vallès)<br />
Paper i cartró: Reciclatges Osona o Recuperacions<br />
Muntada SL (Osona)<br />
Envasos lleugers: Planta de Triatge de Marcel Navarro<br />
(Llagostera)<br />
Taxes del Consell Comarcal de la Selva: 103 €<br />
mensuals + 0,12 € mensuals per habitant, per cobrir els<br />
serveis de vidre, paper i cartró i envasos.<br />
Taula 4.8.14.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris de Sant<br />
Hilari Sacalm.<br />
Consell Comarcal de la Selva. Adjudicataris: Cespa SA i<br />
Empresa<br />
Santos Jorge<br />
Servei Recollida de contenidors<br />
Vidre: 1 cop al mes<br />
Paper i cartró: 2 cops a la setmana<br />
Freqüència de la recollida<br />
Envasos: 2 cops a la setmana<br />
Matèria orgànica: dimarts, dijous i dissabte<br />
Vidre: matins<br />
Horari de recollida<br />
Paper i cartó: tardes<br />
Envasos: tardes<br />
Número d’àrees d’aportació i<br />
contenidors<br />
Vidre: 18 contenidors<br />
Paper i cartró: 19 contenidors<br />
Envasos lleugers: 15 contenidors<br />
Matèria orgànica: 100 contenidors (aprox.)<br />
318 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Ràtio d’àrees d’aportació<br />
Destí de les deixalles<br />
Cost aproximat de la recollida i el<br />
transport<br />
Font: Consell Comarcal de la Selva, 2007.<br />
Vidre: 318 habitants/contenidor<br />
Paper i cartró: 301 habitants/contenidor<br />
Envasos lleugers: 382 habitants/contenidor<br />
Matèria orgànica: 57 habitants/contenidor<br />
Vidre: Santos Jorge (Mollet del Vallès)<br />
Paper i cartró: Reciclatges Osona o Recuperacions<br />
Muntada (Osona)<br />
Envasos: Planta de Triatge de Marcel Navarro<br />
(Llagostera)<br />
Matèria orgànica: Planta de compostatge de la Selva<br />
Taxes del Consell Comarcal de la Selva: 103 €<br />
mensuals + 0,12 € mensuals per habitant, per cobrir els<br />
serveis de vidre, paper i cartró i envasos.<br />
Taula 4.8.15.<br />
Característiques del servei de recollida i transport de residus municipals ordinaris de<br />
Viladrau.<br />
Empresa Mancomunitat la Plana<br />
Recollida domiciliària i de contenidors del material<br />
Servei<br />
reciclable (envasos lleugers i paper i cartró) i de la<br />
matèria orgànica.<br />
Recollida dels contenidors de vidre<br />
Vidre: ho recull l’empresa Santos Jorge<br />
Material reciclable: dimecres i diumenge (totes les<br />
àrees, dimarts al matí i el diumenge només algunes)<br />
Freqüència de la recollida<br />
Matèria orgànica: diumenges i dijous (hivern) o<br />
Horari de recollida<br />
diumenges, dimarts i divendres (estiu). Pel què fa a les<br />
àrees, algunes àrees diumenge a la nit i totes les àrees<br />
el dijous a la nit.<br />
A partir de les 22h<br />
Número d’àrees d’aportació i<br />
contenidors<br />
Vidre: 6 contenidors<br />
Material reciclable: 17 contenidors<br />
Matèria orgànica: 25 contenidors<br />
Vidre: 175 habitants/contenidor<br />
Ràtio d’àrees d’aportació<br />
Material reciclable: 62 habitants/contenidor<br />
Matèria orgànica: 42 habitants/contenidor<br />
Materials reciclable: se seleccionen a la planta de triatge<br />
de la Mancomunitat (Malla)<br />
Destí de les deixalles<br />
Matèria orgànica: planta de compostatge dels Sots (St.<br />
Martí de Centelles), tot i que una part es composta a les<br />
instal·lacions de la mateixa Mancomunitat<br />
Cost aproximat de la recollida i el 79.300 € (total: recollida d’orgànica, selectiva, rebuig,<br />
transport (2006)<br />
deixalleria i trasto)<br />
Font: Mancomunitat la Plana, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 319<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fotografia 4.8.1.<br />
Exemples d’àrees d’aportació d’Espinelves, Osor i Sant Hilari Sacalm.<br />
A dalt a l’esquerra, àrea d’aportació a Espinelves, a la dreta a Osor i a baix, àrea d’aportació de Sant Hilari Sacalm<br />
amb tots els tipus de contenidors.<br />
Font: Elaboració pròpia, 2007.<br />
El Consell Comarcal de la Selva va crear l’any 2004 la figura de les guaites<br />
mediambientals amb l’objectiu d’acompanyar el progrés dels pobles de la Selva cap a la<br />
sostenibilitat i el respecte vers el medi ambient. Es tracta d’un equip que treballa en<br />
diverses activitats i campanyes relacionades amb la gestió ambiental: diagnosi dels<br />
contenidors de recollida selectiva (localització i problemàtiques), seguiment setmanal de<br />
les àrees de recollida, educació mediambiental a les escoles, etc. de cada municipi, entre<br />
ells Osor i Sant Hilari Sacalm.<br />
El mateix Consell, gràcies a una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya, ha<br />
engegat una campanya per fomentar el compostatge casolà per tal de reduir els residus<br />
orgànics que actualment van a parar a l’abocador. Aquesta iniciativa és totalment<br />
voluntària: les famílies han d’assistir a un taller explicatiu on reben un compostador de<br />
manera gratuïta, dipositant una petita fiança que es retorna al cap d’un temps. Es tracta<br />
d’un compostador apte només per a residus domèstics que s’instal·la al pati dels<br />
habitatges i que és controlat per un equip de tècnics especialitzats que resolen qualsevol<br />
dubte que sorgeixi durant el procés. A Sant Hilari Sacalm ja s’ha iniciat la campanya i a<br />
Osor s’aplaçarà fins el moment en què es realitzi la recollida de matèria orgànica.<br />
El Consell Comarcal d’Osona té un programa semblant per incentivar el compostatge<br />
domèstic i/o comunitari que s’ha iniciat a diversos municipis osonencs, però Espinelves<br />
no s’hi ha adherit (Viladrau no s’hi contempla perquè se n’encarrega la Mancomunitat la<br />
Plana).<br />
320 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El Programa de Gestió de Residus Municipals (PROGREMIC) preveu que en àrees<br />
d’aportació 1 s’assoleixi l’objectiu de disposar d’un contenidor per cada 500 habitants, i en<br />
vorera, en canvi, d’un contenidor cada 100 habitants. En els resultats obtinguts en les<br />
taules anteriors s’observa que aquest objectiu és també assolit per tots els municipis de<br />
l’àmbit d’estudi.<br />
Pel que fa la recollida d’altres residus municipals com voluminosos, poda i residus<br />
especials, cal apuntar que:<br />
- A Espinelves hi ha un contenidor destinat als residus voluminosos, electrodomèstics i<br />
ferralla, i un contenidor per piles usades al mateix ajuntament.<br />
- A Osor la recollida de voluminosos es dur a terme per Cespa SA cada 2-3 mesos,<br />
segons la demanda. Els habitants ho dipositen al costat dels contenidors de rebuig i<br />
l’empresa ho recull. Pel que fa als especials, com les piles, moltes botigues compten amb<br />
un contenidor que un cop omplert es porta a l’Ajuntament i Cespa SA recull.<br />
- A Sant Hilari Sacalm els usuaris ho porten tot directament a la deixalleria.<br />
- A Viladrau l’anomenen la recollida del “trasto” i l’últim dimarts de cada mes la gent que<br />
ho sol·liciti a l’Ajuntament el diposita a la porta de les cases i la Mancomunitat la Plana ho<br />
recull. Dins el nucli de Viladrau hi ha un espai per abocament controlat de restes de poda<br />
i jardineria i l’Ajuntament s’encarrega d’esmicolar i cobrir periòdicament les restes.<br />
1 Espai a la via pública on es disposen sitemàtica i conjuntament contenidors de la recollida de residus municipals. La<br />
diferència entre àrea de vorera i àrea d’aportació es deu a la proximitat dels contenidors a l’usuari, essent menor en l’àrea<br />
de vorera que en l’àrea d’aportació.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 321<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
A les figures següents es presenten els contenidors de recollida selectiva a cada<br />
municipi:<br />
Figura 4.8.2.<br />
Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi d’Espinelves.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal d’Osona, i base<br />
topogràfica 1:10.000, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
322 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.8.3.<br />
Localització dels contenidors de recollida selectiva als nuclis d’Osor i les Mines d’Osor.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal de la Selva, i base topogràfica<br />
1:10.000, Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 323<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.8.4.<br />
Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi de Sant Hilari Sacalm.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades pel Consell Comarcal de la Selva, i base topogràfica 1:10.000,<br />
Institut Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
324 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Figura 4.8.5.<br />
Localització dels contenidors de recollida selectiva al municipi de Viladrau.<br />
Nota: Cal recordar que la recollida de paper i d’envasos es realitza en el mateix contenidor.<br />
Font: Elaboració pròpia a partir dades facilitades per la Mancomunitat la Plana, i base topogràfica 1:50.000, Institut<br />
Cartogràfic de Catalunya, 2007.<br />
Llegenda per a tots els mapes:<br />
Contenidor de paper<br />
Contenidor de vidre<br />
Contenidor d’envasos<br />
Nota: no s’han localitzat els contenidors de matèria orgànica dels municipis de Sant Hilari Sacalm i Viladrau.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 325<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
e) Recollida selectiva i deixalleria<br />
Recollida selectiva<br />
El rendiment anual de la recollida selectiva, entès com el percentatge de paper-cartró,<br />
vidre o envasos i matèria orgànica recollits respecte la quantitat total de generats al<br />
municipi, es pot calcular segons:<br />
E = (V/(R*C))*100<br />
E = Eficiència de la recollida selectiva (paper-cartró, vidre o envasos).<br />
V = Quantitat recollida selectivament (àrees d’aportació i deixalleria municipal).<br />
R = Producció total.<br />
C = Percentatge en pes.<br />
Seguint els criteris tècnics que estableix l’Agència de Residus de Catalunya, els municipis<br />
d’aquestes característiques demogràfiques presenten una composició dels residus<br />
municipals similar a la que es detalla a la taula següent, la qual il·lustra el percentatge de<br />
cada fracció en el total de la brossa:<br />
Taula 4.8.16.<br />
Composició tipus dels residus municipals 2 .<br />
Material % en pes (C)<br />
Matèria orgànica 37,6<br />
Paper i cartró 21,0<br />
Vidre 8,2<br />
Plàstic 15,8<br />
Metalls 5,3<br />
Altres 12,0<br />
La taula següent recull el càlcul de l’eficiència de la recollida selectiva per tots els<br />
municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries:<br />
2 Aquesta taula contempla els valors de referència del Estudio de caracterización y composición de los residuos sólidos<br />
urbanos en España nº1. Comunidad Autónoma de Cataluña, elaborat per Tecnoma per encàrrec del Ministeri de Medi<br />
Ambient. Actualment l’ARC està treballant en l’actualització de les dades de la composició de la brossa municipal a partir de<br />
l’extrapolació de diferents municipis.<br />
326 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi<br />
Taula 4.8.17.<br />
Rendiments de les recollides selectives per tipus de fracció. Any 2005.<br />
Producció<br />
total de<br />
residus<br />
reciclables<br />
(tones/any)<br />
(R)<br />
Quantitat recollida en les àrees<br />
d’aportació de la selectiva<br />
(tones/any) (V)<br />
Eficiència de la recollida<br />
selectiva (%)<br />
Vidre Paper Envasos FORM Vidre Paper Envasos FORM<br />
Espinelves 140,3 12,9 6,9 - 111,9 23,3 - -<br />
Osor 214,2 9,6 13,5 3,8 54,6 30,1 11,1 -<br />
Sant Hilari S. 3.293,4 125,2 110,9 30,8 171,5 46,3 16,0 5,9 14<br />
Viladrau 695,8 75,2 127,6 68,7 1670,0 131,7 87,3 62,5 65<br />
Nota: Es presenten de color verd els percentatges d’eficiència que compleixen els límits establerts i en vermell els que no els<br />
compleixen.<br />
Font: Elaboració a partir de les dades de producció i composició dels residus municipals i de la recollida selectiva de<br />
l’Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
Un cop obtinguts els percentatges d’eficiència resultants, cal comparar-ho amb els que<br />
estableix el PROGREMIC.<br />
Taula 4.8.18.<br />
Nivells d’eficiència establerts pel PROGEMIC.<br />
Fracció 2001-2003 2004-2006<br />
Vidre 60% 75%<br />
Paper i cartró 60% 75%<br />
Envasos lleugers 15% 25%<br />
Matèria orgànica 40% 55%<br />
Font: PROGREMIC, 2001-2006. Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
Viladrau és l’únic municipi que compleix els nivells d’eficiència (de color verd a la taula<br />
4.8.17) ja que en tots els casos supera el mínim marcat pel PROGEMIC. El vidre a<br />
Espinelves també es recull segons el nivell estipulat, però no és el cas de cap dels<br />
residus d’Osor i Sant Hilari Sacalm (de color vermell a la mateixa taula).<br />
El fet de superar-se el 100% d’eficiència, tal com succeeix a Espinelves i Viladrau amb el<br />
vidre, pot venir motivat per la presència de restaurants o població visitant en èpoques<br />
estiuenques.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 327<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Deixalleria<br />
S’entén per deixalleria el centre d’aportació i emmagatzematge selectiu de residus<br />
municipals que no són objecte de recollida domiciliària amb l’objectiu de facilitar-ne la<br />
valortizació o la gestió correcta. Aquestes instal·lacions són d’ús de particulars i petits<br />
comerços d’acord amb les ordenances municipals.<br />
Les deixalleries són d’implantació obligatòria en els municipis de més de 5.000 habitants.<br />
En el conjunt dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries s’hi<br />
localitza únicament la Deixalleria de Sant Hilari Sacalm.<br />
Deixalleria de Sant Hilari Sacalm.<br />
Situada al polígon industrial “la Bòbila”, és d’obertura recent i gestionada per l’Ajuntament<br />
de Sant Hilari Sacalm. A continuació es detallen els residus recollits:<br />
Taula 4.8.19.<br />
Residus recollits (en kg) a la deixalleria de Sant Hilari Sacalm. Any 2006.<br />
Tipus de residu Kg Tipus de residu Kg<br />
Ferralla electrònica 14.456 Runa 189.680<br />
Neveres 7.340 Pneumàtics 9.198<br />
Fusta 57.920 Bateries 840<br />
Cartró 21.200 Matalassos 880<br />
Restes vegetals 24.800 Envasos 16.360<br />
Voluminosos 25.040 Ampolles de cava 2.000<br />
Ferralla 53.740 Piles 398<br />
Oli vegetal 680 Fluorescents 99<br />
Plàstics 980 Aerosols 98<br />
Font: Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007.<br />
Aquesta instal·lació forma part de la iniciativa del Consell Comarcal de la Selva que<br />
pretén estendre a tota la comarca el servei de recollida selectiva de tots els residus<br />
municipals urbans dissenyant una xarxa de petites instal·lacions que, conjuntament amb<br />
les grans, permeten estendre el serveis a tots els ciutadans: deixalleries municipals<br />
(municipis de més de 5.000 habitants), punts de recollida dels residus municipals (PRRM)<br />
per a la resta i centre comarcal per a la gestió dels residus municipals (CCRM) a Santa<br />
Coloma de Farners, com a planta receptora de tots els que provenen dels PRRM. A Osor<br />
328 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
de moment no hi ha PRRM (tot i que el projecte està redactat i es preveu executar-lo al<br />
llarg del 2008). No existeix deixalleria mòbil comarcal, tot i que s’està estudiant la<br />
possibilitat de crear-la.<br />
D’altra banda, Viladrau es nodreix de la Deixalleria de la Mancomunitat la Plana al<br />
municipi osonenc de Malla, que dóna servei a 9 municipis més. Del total de tones<br />
recollides a la instal·lació, l’1,3% prové d’usuaris de Viladrau (10.289 tones de 774.472<br />
tones totals).<br />
f) Tractament final dels residus<br />
Els residus que no han estat valoritzats ni recollits per les respectives empreses de<br />
tractaments especials (cap empresa als municipis estudiats), es destinen als abocadors.<br />
Dins l’àmbit d’estudi no se n’hi localitza cap, però tot seguit s’apunten els que donen<br />
serveis als municipis:<br />
A la comarca de la Selva trobem el Dipòsit controlat de Lloret de Mar gestionat pel mateix<br />
Ajuntament. Fins l’any 2000 hi havia un altre dipòsit controlat a Santa Coloma de Farners<br />
que va quedar colmatat.<br />
A la comarca d’Osona trobem el Dipòsit controlat d’Orís gestionat pel Consorci per a la<br />
Gestió de Residus Urbans d’Osona.<br />
g) Abocaments incontrolats<br />
Tot i l’extensió territorial d’aquests municipis, a l’Agència de Residus de Catalunya no li<br />
consta cap actuació de neteja d’abocaments incontrolats i clausura d’abocadors al<br />
municipi.<br />
Per altra banda, tampoc hi ha constància de cap sòl contaminat dins l’àmbit d’estudi,<br />
informació que s’avança al sistema de gestió de la informació que alimentarà l’Inventari<br />
de Sòls Contaminats de Catalunya, en actual avaluació.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 329<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.8.2. Neteja viària<br />
El servei de neteja viària del conjunt de l’àmbit d’estudi es detalla a la taula següent:<br />
Espinelves<br />
Osor<br />
Taula 4.8.20.<br />
Mètode de neteja viària.<br />
Municipi Neteja viària<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau<br />
- Agutzil<br />
- Empresa externa per fires i festes<br />
- Agutzil<br />
- Neteja viària només quan és necessari<br />
- Brigada municipal = 3 persones + màquina de<br />
rodet<br />
- Neteja diària de tot el poble + dissabte només<br />
el nucli històric + diumenge la zona on es fa el<br />
mercat, per part d’1 persona provinent de Gestió<br />
Ambiental de Residus<br />
- Dimarts i dijous, 2 persones + màquina petita<br />
- La Mancomunitat la Plana realitza 2-3 cops<br />
l’any un rentat als carrers<br />
Font: Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, 2007.<br />
4.8.3. Runes i residus de la construcció<br />
a) Marc legal<br />
El Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994, de 26 de juliol,<br />
regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, fixa l'obligació del productor de<br />
les runes a lliurar-les de manera correcta, essent responsabilitat del mateix fer les<br />
operacions de destriament i selecció dels residus lliurats. Per a desenvolupar aquest<br />
decret en l’àmbit municipal, el propi document normatiu fixa la necessitat d’elaborar i<br />
aprovar una ordenança municipal reguladora de les runes i els residus de la construcció.<br />
b) Producció i gestió de runes<br />
Els Ajuntaments de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries no disposen de<br />
dades quantitatives de producció de runes i residus de la construcció.<br />
330 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
En els municipis de l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap dipòsit controlat de runes i els<br />
més propers són als municipis osonencs de Manlleu i Seva. Els dipòsits controlats de<br />
terres i runes són instal·lacions de disposició controlada del rebuig en superfície. De<br />
forma semblant que a la resta de classificacions dels dipòsits, existeixen uns criteris<br />
específics d'impermeabilització del vas, drenatge dels lixiviats, condicions d'explotació,<br />
segellament i controls posteriors a la clausura per als dipòsits controlats de terres i runes.<br />
Al Decret 1/1997, de 7 de gener, sobre la disposició del rebuig dels residus en dipòsits<br />
controlats es regulen totes les condicions tècniques i administratives que han de complir<br />
tots els dipòsits controlats de residus, i en concret, els de terres i runes.<br />
Els residus admissibles en aquest tipus de dipòsit són els enderrocs, procedents de la<br />
construcció i excavació. En canvi no hi són admesos els següents: amiant d’aïllament,<br />
residus de jardineria i tala de boscos, residus líquids, productes de drenatge, residus<br />
fermentables en general i productes procedents de neteges prèvies a l’enderrocament<br />
d’instal·lacions municipals.<br />
Tot i això, tant la deixalleria de Sant Hilari Sacalm com la de la Mancomunitat Ia Plana<br />
admeten runa en petites quantitats, i a Viladrau hi ha un espai municipal destinat a aquest<br />
fi.<br />
Finalment, cal indicar que la planta de reciclatge de runa més propera a l’àmbit d’estudi<br />
es localitza a Arbúcies, on a partir de materials procedents dels residus que es generen<br />
en la construcció i demolició s'obté un producte valoritzable que és apte per a ser<br />
reutilitzat com a primera matèria. Els materials d'origen petri es poden reincorporar al<br />
cicle productiu mitjançant un procés de trituració i garbellament.<br />
4.8.4. Residus industrials<br />
a) Definició i classificació dels residus industrials<br />
La normativa vigent en matèria de residus industrials (Llei 6/1993, del 15 de juliol, i Decret<br />
Legislatiu 2/1991, de 26 de setembre) atorga a l’Agència de Residus de Catalunya la<br />
capacitat d’establir les formes de gestió més idònies per a cada tipus de residu.<br />
El Catàleg Europeu de Residus (CER), vigent a Catalunya des de l’1 de gener de 2002,<br />
estableix una codificació i tipificació que permet la identificació de tots els residus<br />
industrials produïts a Catalunya. Segons el Catàleg els residus industrials es divideixen<br />
en inerts, especials i no especials. Aquesta classificació s’efectua d’acord amb les<br />
característiques específiques de cada residu (en relació amb els agents ambientals,<br />
l’evolució potencial en el temps,...) i segons el seu impacte ambiental i en la salut de les<br />
persones (art. 29, la Llei 6/93). Cal esmentar que encara es pot utilitzar l’antic Catàleg de<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 331<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Residus de Catalunya (CRC) pel que fa a la determinació de les vies de gestió i dels<br />
grups de transport.<br />
Així doncs, els residus industrials es poden classificar en:<br />
- Residus inerts. Es considera residu inert aquell que, una vegada es disposa en un<br />
abocador, no experimenta cap transformació física, química o biològica significativa, i<br />
a més compleix els criteris de lixiviació determinats a nivell normatiu.<br />
- Residus especials. Es considera residu especial, tot residu comprès en l’àmbit<br />
d’aplicació de la Directiva 91/689/CE, de 12 de desembre, relativa als residus<br />
perillosos.<br />
- Residus no especials. Es considera residu no especial, tots els residus que no es<br />
classifiquen com a residus inerts o especials.<br />
La normativa vigent exclou dels residus industrials els residus radioactius, els residus de<br />
la mineria i pedreres, els residus d’explotacions ramaderes i agrícoles que s’utilitzin en el<br />
marc de l’explotació agrària, els explosius desclassificats, les aigües residuals, els<br />
efluents gasosos i els residus sanitaris. Aquests residus exclosos se sotmeten a un règim<br />
normatiu i de gestió pròpia.<br />
El maig de l’any 2001 l’Agència de Residus va aprovar el Programa de Gestió de Residus<br />
Industrials de Catalunya (PROGRIC, 2001-2006), el qual compta amb 7 grans eixos<br />
d’actuació: minimització i prevenció, valorització, disposició del rebuig, protecció del sòl,<br />
gestió d’envasos comercials i industrials, col·laboració, flexibilitat, informació i<br />
comunicació, i tecnologia i recerca. El PROGRIC estableix uns objectius quantitatius amb<br />
horitzó al 2003 i 2006:<br />
Reciclatge: 67% (2003) i 70% (2006)<br />
Valorització energètica: 3% (2003) i 6% (2006)<br />
En aquest sentit es preveu, per a l’any 2006:<br />
- Valoritzar el 80% dels olis minerals.<br />
- Valoritzar el 41% dels frigorífics fora d’ús.<br />
- Valoritzar el 75% de les piles i làmpades fluorescents.<br />
I a més, introdueix novetats interessants i corregeix alguns aspectes de l’anterior<br />
programa, com per exemple, canvis en la declaració anual de residus per tal d’incloure’n<br />
les dades de minimització, entre d’altres.<br />
332 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
) Producció i tipificació dels residus industrials<br />
La producció de residus industrials dels municipis que conformen la Mancomunitat<br />
Intermunicipal de les Guilleries s’avalua a partir de la informació facilitada per l’Agència<br />
de Residus de Catalunya, a partir de l’inventari permanent de productors de residus<br />
industrials i de les declaracions anuals de residus corresponents.<br />
L’Agència de Residus estableix, com a criteri general, l’obligació a donar-se d’alta a<br />
l’inventari permanent de productors de residus a totes les activitats industrials, i a les<br />
activitats comercials que generen volums importants de residus o que es troben ubicades<br />
en zones industrials o als afores del nucli urbà. Tots aquests establiments han de declarar<br />
anualment els residus produïts, excepte els tallers mecànics d’automació, les estacions<br />
de servei, els centres comercials i altres activitats amb una baixa producció de residus.<br />
Actualment en aquests municipis hi ha 46 indústries inscrites al registre de productors de<br />
residus de Catalunya, el 71,7% de les quals es troben a Sant Hilari Sacalm.<br />
L’activitat de les empreses és bàsicament la fabricació de mobles i peces de fusta,<br />
depuradores, fabricació de cartró ondulat i embalatges, fabricació de carnis, distribució<br />
d’energia elèctrica, envasament d’aigua, impressió, etc.<br />
Taula 4.8.21.<br />
Producció de residus industrials a l’àmbit d’estudi (en tones). Període 2002-2005.<br />
Municipi<br />
Nombre<br />
d’empreses<br />
2002 2003 2004 2005<br />
2002-2005<br />
(%)<br />
Tendència<br />
Espinelves 4 171 174 68 78 -54% <br />
Osor 5 28 28 2 22 -21% <br />
Sant Hilari Sacalm 33 2.306 2.691 2.137 3.051 32% <br />
Viladrau 4 1.649 1.589 1.696 2.896 76% <br />
Àmbit d’estudi 46 4.154 4.482 3.903 6.047 46% <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
Tal i com s’observa a la taula anterior, Sant Hilari Sacalm i Viladrau tenen una tendència<br />
a l’augment de la producció de residus industrials, mentre que Osor i Espinelves<br />
experimenten la tendència inversa.<br />
En el conjunt de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries, el 99,8% (6.035 tones)<br />
dels residus industrials produïts són del tipus no especial i el 0,2% restant, especial. De<br />
les 6.035 tones, 3.039 s’han generat a Sant Hilari Sacalm, 2.896 a Viladrau, 78 a<br />
Espinelves i 22 a Osor.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 333<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Taula 4.8.22.<br />
Caracterització dels residus industrials per tipus de residu (en tones).<br />
Tipus residu 2005 Total %<br />
Residus especials 12 0,2<br />
Residus no especials 6.035 99,8<br />
Residus inerts 0 0,0<br />
Total 6.047<br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
c) Sistemes de gestió dels residus industrials<br />
La gestió dels residus industrials pot seguir diferents vies de tractament. Majoritàriament i<br />
per l’any 2005, els residus industrials produïts a la Mancomunitat Intermunicipal de les<br />
Guilleries reben com a destinació final la valorització externa o bé un tractament físicoquímic.<br />
Sembla ser que la tendència d’aquests dos sistemes està en augment, en<br />
detriment de la deposició controlada, la valorització en origen, la gestió no especificada o<br />
insuficient.<br />
Taula 4.8.23.<br />
Destí dels residus industrials de l’àmbit d’estudi (en tones). Període 2002-2005.<br />
Destí residus<br />
2002 2003 2004 2005 2002-2005<br />
(%)<br />
Tendència<br />
Deposició controlada 676 626 634 412 -39 <br />
Emmagatzematge 0 0 7 7 - <br />
Tractament físico-químic 114 1.409 1.075 696 511 <br />
Gestió insuficient 1.010 0 0 0 -100 <br />
Gestió no especificada 25 25 5 5 -80 <br />
Incineració 0 91 0 0 - =<br />
Subproducte 301 427 28 150 -50 <br />
Valoritizació externa 1.280 1.860 2.124 4.625 261 <br />
Valorització en origen 745 4 32 152 -80 <br />
Total 4.151 4.442 3.905 6.047 46 <br />
Font: Agència de Residus de Catalunya, 2007.<br />
Per altra banda, els olis minerals residuals segueixen un sistema de gestió i tractament<br />
específic. L’Agència de Residus de Catalunya disposa d’un servei de recollida selectiva<br />
334 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
d’olis minerals usats que es realitza a través de l’empresa CATOR, gratuït per tots els<br />
tallers d’automoció, mentre que la resta d’indústries han de pagar el cost de la recollida.<br />
Segons les dades facilitades, hi ha 9 activitats censades (3 tallers i 6 indústries) que<br />
utilitzen aquest servei a l’àmbit d’estudi .<br />
Taula 4.8.24.<br />
Productors d’oli mineral a l’àmbit d’estudi. Any 2006.<br />
Municipi<br />
Productors<br />
Tallers Indústries<br />
Espinelves - -<br />
Osor 1 -<br />
Sant Hilari Sacalm - 4<br />
Viladrau 2 2<br />
Font: Catalana de Tractament d’Olis Residuals SA,<br />
2007.<br />
Pel que fa al total de quilos d’oli recollits en els municipis de la Mancomunitat<br />
Intermunicipal de les Guilleries en els últims 7 anys (en el període 2000-2006), s’observa<br />
una tendència general a l’augment però amb punts d’inflexió en anys concrets. Cal<br />
matisar que aquest augment és motivat per un major nombre d’empreses censades i, la<br />
oscil·lació es dóna perquè moltes activitats no fan la recollida anual, sinó en períodes més<br />
llargs. Per l’any 2006, entre Sant Hilari Sacalm (6.052 kg) i Viladrau (3.402 kg) s’han<br />
recollit el total dels municipis de l’Agenda 21 (figura 4.8.2).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 335<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Kg<br />
16.000<br />
14.000<br />
12.000<br />
10.000<br />
8.000<br />
6.000<br />
4.000<br />
2.000<br />
0<br />
Figura 4.8.6.<br />
Evolució de la recollida d’olis minerals a l’àmbit d’estudi. Període 2000-2006.<br />
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006<br />
Font: Catalana de Tractament d’Olis Residuals, SA, 2007.<br />
d) Gestors de residus i instal·lacions de tractaments<br />
Segons l’Agència de Residus de Catalunya, a l’àmbit d’estudi no s’hi localitza cap<br />
instal·lació per a la gestió de residus industrials però si que hi consta un transportista<br />
autoritzat, amb adreça de correspondència a Espinelves, tot i que no dóna servei al<br />
municipi. Es tracta d’un camió autoritzat per transportar residus sòlids fàcilment<br />
inflamables, altres residus sòlids no inclosos en altres grups, residus sòlids i pastosos<br />
fermentables i llots de depuradora, residus sòlids, granulats o terrosos (sorres, terres,<br />
escòries,...) i pols fines (cendres volants).<br />
Tot i així, municipis veïns com Anglès i Arbúcies també disposen de transportistes<br />
autoritzats.<br />
4.8.4. Residus sanitaris<br />
a) Caracterització dels residus sanitaris (composició i producció)<br />
No es disposa de dades respecte a la composició i producció dels residus sanitaris dels<br />
municipis de l’àmbit d’estudi. Tot i això, cal destacar que no hi ha cap gran productor de<br />
residus com podria ser un hospital, sinó que es tracta de centres d’atenció primària,<br />
336 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
consultoris mèdics locals, farmàcies i centres veterinaris. La taula següent detalla quin<br />
servei assistencial disposa cada municipi. En tots els casos es tracta de consultoris petits<br />
on la generació de residus és mínima.<br />
Taula 4.8.25.<br />
Dependències territorials dels serveis sanitaris de l’àmbit d’estudi.<br />
Municipi ABS on pertany Centre*<br />
Espinelves Santa Eugènia de Berga CL d’Espinelves<br />
Osor Anglès CL d’Osor<br />
Sant Hilari Sacalm Arbúcies-Sant Hilari Sacalm CAP Sant Hilari Sacalm<br />
Viladrau Santa Eugènia de Berga CL de Viladrau<br />
* CL= Consultori mèdic Local; CAP= Centre d'Atenció Primària.<br />
Font: Regió Sanitària de Girona i Catalunya Central, 2007.<br />
b) Marc legal<br />
La gestió dels residus hospitalaris es regula amb el Decret 27/1999, de 9 de febrer de la<br />
gestió dels residus sanitaris (aquesta normativa deroga els Decrets 300/1992 i 71/1994).<br />
Els residus sanitaris es classifiquen en funció del grau de perillositat en els següents<br />
grups:<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 337<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Grup I. Agrupa els residus assimilables a residus municipals (embalatges, paper<br />
i cartró, residus de la cuina, etc.). La gestió d’aquests residus és la mateixa que<br />
la dels residus municipals ordinaris, i per tant, la recollida es pot incloure dins el<br />
servei municipal de recollida de deixalles.<br />
Grup II. Agrupa els residus sanitaris no específics, fonamentalment material<br />
sanitari d’un sòl ús (residus de les cures, sondes, gases, xeringues, etc.).<br />
Aquests residus cal recollir-los de manera separada als del Grup I, però poden<br />
ser gestionats com un residu assimilable a residu municipal.<br />
Grup III. Agrupa els residus sanitaris específics o de risc (residus dels<br />
laboratoris, agulles, residus de certes patologies infeccioses, sang, etc.). Aquests<br />
residus es gestionen a través d’empreses especialitzades en la gestió dels<br />
residus sanitaris.<br />
Grup IV. Agrupa els residus tipificats en normatives singulars, com són els<br />
residus contaminats químicament (citostàtics, plaques radiogràfiques, piles, etc.),<br />
i les restes anatòmiques humanes d’entitat. Aquests residus, per la seva<br />
perillositat, també reben un tractament específic.<br />
La normativa vigent distingeix dos nivells diferents de gestió dels residus sanitaris: (1) la<br />
gestió intracentre que controla el Departament de Salut, i (2) la gestió extracentre que<br />
controla l’Agència de Residus de Catalunya. Així s’estableix que la gestió dels residus<br />
sanitaris correspon a la Generalitat, sens perjudici de les competències de les entitats<br />
locals. Concretament els ajuntaments han d’assegurar que la recollida, el transport i la<br />
gestió dels residus sanitaris considerats com a municipals s’efectuï de manera correcta.<br />
c) Anàlisi de la gestió actual<br />
Pel que fa a la gestió dels residus sanitaris, varia segons la tipologia d’aquest. La<br />
recollida ha d’anar a càrrec d’una empresa autoritzada per l’Agència de Residus de<br />
Catalunya. Els residus sanitaris tipus I i II es tracten com a residus assimilables a<br />
municipals i van als centres de deposició de residus municipals. Els residus de tipus III<br />
reben un tractament especial, són esterilitzats i triturats. I finalment, els residus de tipus<br />
IV són incinerats en instal·lacions per a residus especials.<br />
El mateix personal sanitari és l’encarregat de gestionar els residus sanitaris generats al<br />
CL d’Espinelves, Osor i Viladrau, emportant-se’ls dels consultoris –amb contenidors de 2<br />
litres de capacitat– al CAP (d’Anglès o Santa Eugènia de Berga), on es classifiquen als<br />
contenidors pertinents i on periòdicament l’empresa encarregada i autoritzada per<br />
l’Agència de Residus, els passa a recollir, de la mateixa manera que al CAP de Sant<br />
Hilari Sacalm.<br />
338 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.8.5. Residus ramaders<br />
a) Inventari d’activitats ramaderes<br />
Segons registre del 2005 de les oficines comarcals del Departament d’Agricultura,<br />
Alimentació i Acció Rural i de l’actualització en data 2007 que n’ha fet l’Ajuntament de<br />
Viladrau del seu municipi, al conjunt de municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de<br />
les Guilleries hi ha censats 26.700 caps de bestiar que equivalen a 2.719 unitats<br />
ramaderes (UR).<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 339<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
UR per capacitat<br />
1.200<br />
1.000<br />
800<br />
600<br />
400<br />
200<br />
0<br />
Taula 4.8.26.<br />
Distribució de la cabana ramadera per municipi. Anys 1989,1999 i 2005.<br />
Municipi<br />
UNITATS<br />
RAMADERES<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
CAPS DE<br />
BESTIAR<br />
1989 1999 2005 2005<br />
Viladrau*<br />
TENDÈNCIA<br />
Espinelves 284 446 240,4 947 <br />
Osor 108 17 194,3 6.917 <br />
Sant Hilari Sacalm 288 807 698,2 3.580 <br />
Viladrau* 821 477 1.587,0 15.256 <br />
Àmbit d’estudi 1.501 1.747 2.719,9 26.700 <br />
* Les dades referents a Viladrau han estat actualitzades per l’Ajuntament en data 2007.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i<br />
Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007.<br />
Si ens fixem en l’evolució de les unitats censades entre els anys 1989 i 2005, s’aprecia<br />
una disminució de les UR únicament a Espinelves, mentre que augmenten a Osor, Sant<br />
Hilari Sacalm i Viladrau. A l’àmbit d’estudi en general, augmenten també.<br />
La figura següent detalla les unitats ramaderes existents a cada municipi per espècie.<br />
Figura 4.8.7.<br />
Distribució de la cabana ramadera (per espècie) segons la capacitat. Any 2005.<br />
340 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Cuní<br />
Aviram<br />
Equí<br />
Oví-Cabrum<br />
Boví (carn)<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no<br />
es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i<br />
Ajuntament de Viladrau, 2007.<br />
Porcí
) Caracterització volumètrica i qualitativa dels residus ramaders<br />
La producció de residus ramaders dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de<br />
les Guilleries s’ha calculat, de forma aproximada, prenent les dades de la capacitat<br />
ramadera 3 de les explotacions i els factors de producció de residus ramaders per tipus de<br />
bestiar 4 . Segons aquestes dades, cada any es generen les següents dejeccions<br />
ramaderes:<br />
- Fems: 13.657,3 tones.<br />
- Purins: 25.136,6 m 3 .<br />
Les taules i gràfics següents recullen aquests càlculs per cadascun dels municipis:<br />
Taula 4.8.27.<br />
Producció de fems (en tones) per municipi i espècie. Any 2005.<br />
Municipi Porcí Boví (carn) Oví-Cabrum Equí Aviram Cuní Total<br />
Espinelves 1.832,0 0 0,0 0 0,0 0,0 1.832,0<br />
Osor 0,0 0 657,5 198 145 0,0 1.000,5<br />
Sant Hilari Sacalm 4.564,8 840 1.140,0 1.375 2,5 16,5 7.938,7<br />
Viladrau* 2.224,0 0 500,0 132 30 0 2.886,0<br />
Àmbit d’estudi 8.620,8 840 2.297,5 1.705 177,5 16,5 13.657,3<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no es<br />
disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Ajuntament<br />
de Viladrau, 2007.<br />
3<br />
En el cas de Viladrau s’han comptabilitzat les dades referents al cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, per manca de<br />
dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
4<br />
S’han emprat mitjanes dels coeficients estàndards que apareixen al Reial Decret 324/2000 del Departament de Medi<br />
Hambient i Habitatge, ja que no es disposava de la fase productiva de cada tipus de bestiar. Els resultats, per tant, són<br />
aproximats.<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 341<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Fems (tones)<br />
9.000<br />
8.000<br />
7.000<br />
6.000<br />
5.000<br />
4.000<br />
3.000<br />
2.000<br />
1.000<br />
0<br />
Figura 4.8.8.<br />
Producció de fems (en tones) per municipi i espècie. Any 2005.<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau*<br />
342 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Cuní<br />
Aviram<br />
Equí<br />
Oví-Cabrum<br />
Boví (carn)<br />
Porcí<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja<br />
que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció<br />
Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007.<br />
Taula 4.8.28.<br />
Producció de purí (en m 3 ) per municipi i espècie. Any 2005.<br />
Municipi Porcí Boví (carn) Aviram Total<br />
Espinelves 4.349,4 0,0 0 4.349,4<br />
Osor 0,0 0,0 58 58,0<br />
Sant Hilari Sacalm 10.837,2 4.599,0 1 15.437,2<br />
Viladrau* 5.280,0 0 12 5.292,0<br />
Àmbit d’estudi 20.466,60 4.599,0 71 25.136,6<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades<br />
per l’Ajuntament, ja que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat<br />
ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura,<br />
Alimentació i Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007.
Purins (m 3 )<br />
16.000<br />
14.000<br />
12.000<br />
10.000<br />
8.000<br />
6.000<br />
4.000<br />
2.000<br />
0<br />
Figura 4.8.9.<br />
Producció de purí (en m 3 ) per municipi i espècie. Any 2005.<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Viladrau*<br />
Aviram<br />
Boví (carn)<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 343<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Porcí<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per<br />
l’Ajuntament, ja que no es disposa de les dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i<br />
Acció Rural i Ajuntament de Viladrau, 2007.<br />
c) Sistemes de gestió dels residus ramaders<br />
L’aplicació de les dejeccions ramaderes als sòls agrícoles és la destinació natural i més<br />
immediata, ja que suposa un increment del contingut de matèria orgànica al sòl i com a<br />
conseqüència, un increment de la seva fertilitat.<br />
Per tal de reduir l’impacte sobre el medi i optimitzar la fertilització dels cultius, cal<br />
implantar mesures de millora de la gestió de les dejeccions ramaderes. Per a una<br />
correcta gestió, els ramaders i agricultors han de disposar i aplicar plans de gestió de<br />
dejeccions ramaderes i dels fertilitzants nitrogenats, respectivament, així com llibres de<br />
gestió. Les dosis d'aplicació de les dejeccions ramaderes en les zones designades com a<br />
vulnerables han de ser les que es fixa el Decret 205/2000. Per a la resta de zones cal<br />
seguir criteris agronòmics basats en el codi de bones pràctiques agràries. El seu ús<br />
adequat, com a adob per al sòl permet millorar-ne la fertilitat i les propietats físiques i<br />
mantenir la relació tradicional entre ramaderia i agricultura.<br />
El principal destí de les dejeccions ramaderes produïdes als municipis de l’àmbit d’estudi<br />
és la seva aplicació agrícola com a fertilitzants, per tant, més que d’un residu, podem<br />
parlar d’un subproducte. Tot i així, una aplicació agrícola de fems i purins feta d’una<br />
manera incorrecta pot portar problemes de contaminació d’aqüífers, d’aigües superficials i<br />
de sòls.
Actualment, cap dels municipis de l’àrea d’estudi està qualificat com a zona vulnerable<br />
per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries ni té tendència a augmentarne<br />
el seu contingut (Decret 476/2004).<br />
Atès que la principal font de contaminació de les dejeccions ramaderes és el nitrogen,<br />
aquest és el paràmetre que es tindrà en compte per a avaluar el risc de contaminació<br />
potencial.<br />
Per a fer el balanç de dejeccions ramaderes dels municipis cal conèixer la superfície<br />
agrícola útil (SAU), i els conreus i pastures que s’hi fan. La superfície agrícola útil (SAU) i<br />
el balanç de dejeccions ramaderes es presenten a les taules següents.<br />
Hectàrees<br />
400<br />
350<br />
300<br />
250<br />
200<br />
150<br />
100<br />
50<br />
0<br />
Taula 4.8.29.<br />
Superfície Agrícola Útil (SAU) per municipi (en hectàrees). Anys 1989 i 1999.<br />
Municipi 1989 1999 Tendència<br />
Espinelves 52 48 <br />
Osor 36 44 <br />
Sant Hilari Sacalm 273 298 <br />
Viladrau 359 219 <br />
Àmbit d’estudi 720 951 <br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i Departament<br />
d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2007.<br />
Figura 4.8.10.<br />
Superfície Agrícola Útil (SAU) per municipi (en hectàrees). Anys 1989 i 1999.<br />
Espinelves Osor Sant Hilari Sacalm Viladrau<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural,<br />
2007.<br />
344 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
1989<br />
1999
Per tal de realitzar el càlcul de balanç de nitrogen produït per les dejeccions ramaderes<br />
respecte l’absorbit per la disponibilitat de superfície agrícola útil, s’ha utilitzat un<br />
paràmetre calculat a partir de les dosis d’aplicació màxima fixades pel Decret 205/2000.<br />
Segons la tipologia de conreu existent en aquests municipis, tot i considerant que l’àmbit<br />
d’estudi no es classifica com a zona vulnerable per nitrats, s’ha agafat com a valor de<br />
mitjana una dosi d’aplicació de ntirogen de 210 kg N / ha.<br />
Taula 4.8.30.<br />
Balanç municipal de dejeccions ramaderes. Dades de l’any 1999 (SAU) i 2005<br />
(dejeccions ramaderes a partir dels valors de capacitat ramadera*).<br />
Prod. de dejeccions<br />
(entrades).<br />
La producció de<br />
nitrogen (Kg N / any)<br />
d’origen ramader<br />
s’estima en:<br />
<br />
Capacitat d’absorció de<br />
les terres agrícoles<br />
(sortides):<br />
La capacitat d’acceptació<br />
de dejeccions ramaderes<br />
per part de les terres<br />
agrícoles (kg N/ any) és<br />
de:<br />
4. Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 345<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
<br />
Balanç:<br />
Balanç municipal (kg<br />
N/ha) de nitrogen<br />
excedent, amb una<br />
aportació nitrogenada<br />
de:<br />
Espinelves 13.575,4 10.080 -3.495<br />
Osor 9.745,6 9.240 -506<br />
Sant Hilari S. 57.957,7 62.580 4.622<br />
Viladrau 22.627,6 45.990 23.362<br />
Àmbit d’estudi 103.906,4 199.710 95.804<br />
* Pel municipi de Viladrau s’han representat les UR de cens de 2007, facilitades per l’Ajuntament, ja que no es disposa de les<br />
dades actualitzades de la capacitat ramadera.<br />
Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i Ajuntament de<br />
Viladrau, 2007.<br />
En general es confirma que el balanç entre la producció de nitrogen procedent de fonts<br />
ramaderes i la capacitat d’absorció de la superfície agrícola útil és pràcticament positiu en<br />
tots els municipis de l’àmbit d’estudi. Osor i Espinelves presenten un balanç negatiu, és a<br />
dir, les dejeccions ramaderes superen la capacitat d’absorció, però amb uns valors que, a<br />
part de ser poc significatius, cal contemplar que s’han calculat a partir de mitjanes i en 2<br />
anys diferents (1999 pel que fa a la SAU i 2005 als kg de nitrogen).
4.9. Estructura energètica<br />
4.9.1. Context de la política energètica actual<br />
L’escenari energètic actual es caracteritza, a grans trets, per (1) un augment del preu del<br />
petroli i del gas natural, (2) el dubte de la durabilitat de la proporció reserves/producció de<br />
combustibles fòssils, (3) la voluntat de subministrar serveis energètics bàsics a tota la<br />
població, i (4) l’impacte del sistema energètic sobre el medi ambient amb el compromís<br />
del Protocol de Kyoto.<br />
Les qüestions energètiques són molt transversals i sobre les mateixes hi actuen totes les<br />
administracions:<br />
Context internacional: l’Agència Internacional de l’Energia com a òrgan consultor<br />
(27 països membres).<br />
Context europeu: la Comissió Europea ha engegat vàries directives (cal destacar<br />
la Directiva 2001/77/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de setembre<br />
de 2001, relativa a la promoció d’electricitat generada a partir de fonts d’energia<br />
renovables, en el mercat interior de l’electricitat i la Directiva 2002/91/CE del<br />
Parlament Europeu y del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a<br />
l’eficiència energètica dels edificis) i ha iniciat la creació del Mercat Únic de<br />
l’Energia.<br />
Context estatal: des del Govern s’han aprovat disposicions legals o plans com el<br />
Plan nacional de asignación de derechos de emisión, 2005-200, l’Estrategia de<br />
Ahorro y Eficiencia Energética en España, 2004-2012 (E4), etc.<br />
Context català: el Govern de la Generalitat ha aprovat en data 11 d’octubre de<br />
2005 el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015 (substitució de l’anterior redactat<br />
l’any 2001) per tal de marcar l’orientació energètica del país i fer front als reptes<br />
energètics del futur. Es preveuen actuacions en el període 2006-2010, i es fixen<br />
dos horitzons temporals al 2015 i 2030. L’Agència Catalana de l’Energia serà<br />
l’organisme encarregat de gestionar aquest pla.<br />
Aquesta política energètica catalana es desenvoluparà al voltant de 5 eixos:<br />
1. Foment de la consciència social envers la problemàtica energètica.<br />
2. Foment de l’estalvi i l’eficiència energètica (moderació del consum d’energia).<br />
3. Impuls de les fonts energètiques renovables (eòlica, biocombustibles, etc.) en<br />
detriment dels combustibles fòssils.<br />
4. Desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assegurar<br />
el subministrament i la diversificació de les fonts d’energia (seguretat, qualitat,<br />
mínim impacte ambiental, tancament de centrals tèrmiques o nuclerars<br />
obsoletes...). Especial incís en reforçar l’alimentació elèctrica de les comarques<br />
346 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
gironines, donada la criticitat de la situació actual i les necessitats futures<br />
d’alimentació del TAV.<br />
5. Suport a la recerca, al desenvolupament i a la innovació tecnològica en l’àmbit<br />
energètic.<br />
L’anàlisi de la situació energètica actual dels municipis que integren la Mancomunitat<br />
Intermunicipal de les Guilleries es basa en:<br />
• L’estudi de les fonts energètiques i els consums per sectors econòmics.<br />
• La realització d’un balanç d'energia final, en el que es descriuen els fluxos energètics<br />
(producció, importació–exportació, entrades i sortides,...), i el qual acaba en el<br />
consum final, sense comptabilitzar les pèrdues produïdes en el transport ni<br />
l’eficiència amb què es consumeix –les quals es considerarien en un balanç d'energia<br />
útil–.<br />
S’ha topat amb la dificultat d’obtenir poca informació de base i amb la inexistència d’un<br />
organisme que recopili aquest tipus de dades. Així, en alguns casos la informació s’ha<br />
obtingut a partir dels subministradors de cada tipus de combustible, i en d’altres s’ha<br />
estimat a partir de dades pròpies del consum d’indústries i locals municipals.<br />
Tots els valors de consum energètic s'expressen en Tep (Tones equivalents de petroli)<br />
per tal de poder comparar els consums i finalment fer el balanç d'energia final. La taula<br />
següent presenta les equivalències d'unitats.<br />
Taula 4.9.1.<br />
Equivalència entre diferents unitats energètiques.<br />
Electricitat 1 tep = 11.628 kWh 1 kWh = 860 kcal 1.000 kcal/tèrmia<br />
Gas natural<br />
(metà)<br />
Gasos liquats<br />
del petroli (GLP)<br />
(butà i propà)<br />
Combustibles<br />
líquids (gasoils i<br />
gasolines)<br />
1 tep = 10 7 kcal 10.000 kcal/kg GN<br />
1 tep = 10 7 kcal<br />
1 tep = 1.150 litres<br />
gasoil<br />
1 tep = 1.250 litres<br />
gasolina<br />
1 tep = 1.240 litres<br />
fuel<br />
(PCI : Poder Calorífic Inferior)<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
11.300 kcal/kg<br />
GLP<br />
10.350 kcal/kg<br />
gasoil<br />
10.700 kcal/kg<br />
gasolina<br />
9.600 kcal/kg fuel<br />
9.300 kcal/m3<br />
(PCI)<br />
23.200 kcal/m 3<br />
(PCI) - propà<br />
28.700 kcal/m 3<br />
(PCI) - butà<br />
0,84 kg/litre gasoil<br />
0,75 kg/litre<br />
gasolina<br />
0,8 kg/m 3<br />
2,09 kg/m 3 -<br />
propà<br />
2,60 kg/m 3 -<br />
butà<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 347<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.9.2. Inventari d’infraestructures energètiques<br />
Les infraestructures energètiques que presenten aquests municipis són les habituals de<br />
pobles de les seves característiques.<br />
a) Energia elèctrica<br />
Dins l’àmbit territorial d’estudi, s’observen tres trams de línia d’alta tensió que travessen<br />
de manera horitzontal els termes d’Osor i Sant Hilari Sacalm.<br />
Pel que fa les línies de mitjana tensió, se’n detecta una (25 kv) que segueix direcció oestest<br />
pels termes de Viladrau, Espinelves i Sant Hilari Sacalm. Per Osor hi transcorre una<br />
altra línia de 6kv. En tot l’àmbit d’estudi s’hi localitzen diverses estacions transformadores<br />
que modifiquen a baixa tensió l’energia que prové de les línies de mitjana tensió, per tal<br />
que pugui ésser consumida. A la figura 4.9.1 s’hi poden veure representats aquests<br />
traçats.<br />
Font: Fecsa-Endesa.<br />
Figura 4.9.1.<br />
Traçat de les línies d’alta i mitjana tensió als municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
les Guilleries<br />
Viladrau<br />
Espinelves<br />
Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Osor<br />
Cal Sastre<br />
les Mines d'Osor<br />
línia alta tensió línia mitjana tensió 25 kv (tram aeri)<br />
línia mitjana tensió 6 kv (tram aeri) línia mitjana tensió 6 kv (tram subterrani)<br />
348 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Cal parlar també del projecte de línia de 400 Kv Sentmenat (Vallès Occidental)-Bescanó<br />
–Figueres-Baixàs (França), que dels 86 km de llargada que preveu que ha de tenir, 11,4<br />
km travessen els municipis d’Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau. La Generalitat de<br />
Catalunya en justifica la seva necessitat per millorar el subministrament elèctric de les<br />
comarques gironines, per satisfer la demanda del futur tren d’alta velocitat i per<br />
augmentar la interconnexió elèctrica amb França. Segons el projecte de la Red Eléctrica<br />
de España (REE) causarà un impacte mínim però no pensen el mateix alguns sectors de<br />
població i les administracions locals afectades.<br />
La construcció d’aquesta nova línia anirà acompanyada per la modificació de la línia de<br />
110 kv Vic-Girona, que passa per Sant Hilari Sacalm i el desmantellament de la 220 kv<br />
Vic-Juià.<br />
Taula 4.9.2.<br />
Grau d’afectació de la nova línia d’alta tensió (400Kv) al seu pas per l’àmbit d’estudi.<br />
Municipis<br />
Tram de línia<br />
(km)<br />
Sant Hilari Sacalm 5,8<br />
Osor 3,4<br />
Font: Red Eléctrica de España, Proyecto de ejecución de la nueva alimentación eléctrica a Girona en 400<br />
kv (2005).<br />
b) Gasos Liquats del Petroli (GLP)<br />
Zones més afectades Propietaris<br />
afectats Torres<br />
Riera de la Gavarra<br />
Riera d’Osor<br />
Creu de Llevanyes<br />
Creu de Llevanyes<br />
El Sobirà<br />
5 12<br />
3 8<br />
Espinelves - - - -<br />
Viladrau 2,3<br />
Rovireta<br />
Sabaters d’Amunt<br />
Padrija<br />
3 4<br />
Àmbit d’estudi 11,4 10 24<br />
Els gasos liquats del petroli (GLP) inclouen el butà i el propà, entre els quals cal<br />
diferenciar els gasos envasats en bombona, els gasos subministrats a doll (en dipòsits) i<br />
els gasos canalitzats.<br />
Pel que fa a l’envasat (generalment butà per a ús domèstic i una petita part de propà per<br />
a ús industrial) Repsol Butano comercialitza a través d’A. Adrià Gas Butà SA per Sant<br />
Hilari Sacalm i Osor, i Gas Osona SL per Viladrau i Espinelves.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 349<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Pel que fa al canalitzat, Repsol omple els dipòsits de gas propà de Viladrau i el gas es<br />
distribueix en xarxa, de la qual Gritecsa en fa la gestió (manteniment, lectures, altes i<br />
baixes). El mateix passa a Sant Hilari Sacalm, on s’hi localitzen 2 dipòsits de 33,5 m 3 i hi<br />
estan connectats 350 usuaris, i la gestió recau a l’empresa Rarsa. En ambdós casos el<br />
subministrament és totalment per a usuaris domèstics.<br />
El propà a granel es porta directament amb les cisternes de Repsol als dipòsits<br />
particulars que en aquest cas s’han comptabilitzat com a industrials.<br />
A Espinelves i Osor actualment no hi ha gas canalitzat tot i que està previst fer-li arribar.<br />
c) Combustibles líquids (CL)<br />
Es localitzen dues estacions de serveis al nucli urbà de Sant Hilari Sacalm, una a Osor<br />
(autoservei) –actualment fora d’ús– i una altra a Viladrau (Crta. Viladrau-Vic, km 3,2).<br />
d) Gas natural<br />
Font: Elaboració pròpia.<br />
Fotografia 4.9.1.<br />
Benzinera d’autoservei a Osor.<br />
Actualment el gas natural no arriba a la zona d’estudi.<br />
350 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
e) Instal·lacions de cogeneració termoelèctrica<br />
Una instal·lació de cogeneració termoelèctrica és el nom que rep la generació d'energia<br />
elèctrica pel propi consumidor, amb aprofitament de l'energia tèrmica residual. Aquest<br />
procés fa que el centre productor d'energia elèctrica i el centre consumidor estiguin<br />
situats al mateix lloc, per la qual cosa adquireix una importància més evident el tipus de<br />
combustible que es fa servir. Segons l’Institut Català de l’Energia, en el conjunt dels<br />
municipis de l’àmbit d’estudi no s’ha localitzat cap instal·lació d’aquest tipus.<br />
4.9.3. Fonts i consum d’energia. Consum total i per sectors<br />
A Catalunya el consum final d’energia pel 2003 es reparteix de forma desigual entre els<br />
diferents sectors (Pla de l’energia 2006-2015). Un 37,7% es consumeix al sector<br />
transport, un 34,2% a la indústria, un 13,3% al sector domèstic, un 10,9% als serveis i un<br />
3,8% al sector primari. Pel que fa a les fonts, l’energia primària s’obté en un 48,1% a<br />
partir del petroli, un 24,7% a partir d’energia elèctrica d’origen nuclear, un 21,9% del gas<br />
natural, un 3,2% de fonts d’energia renovables (sobretot hidràulica) i finalment, un 2,1% a<br />
partir d’altres (carbó, etc.). A continuació s’analitza la situació als municipis de la<br />
Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries.<br />
Espinelves i Viladrau pertanyen a la comarca d’Osona, i són dos dels trenta municipis que<br />
integren l'Agència local de l'energia d'Osona, juntament amb altres entitats com el propi<br />
Consell Comarcal, l'Institut Català d'Energia, l'Institut Municipal de Promoció Econòmica<br />
de Vic, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació, el Consell Empresarial<br />
d'Osona, la Universitat de Vic i el Grup de Defensa del Ter.<br />
Els objectius de l'Agència són millorar l'ús d'energia a les indústries, als edificis, al<br />
transport, a l'àmbit municipal i comarcal i al sector domèstic, així com promoure la<br />
utilització de les energies renovables i oferir un punt d’informació sobre energia obert al<br />
ciutadà, a les empreses i a les entitats municipals.<br />
a) Energia elèctrica<br />
L’energia elèctrica a Catalunya representa prop d’una tercera part de l’energia<br />
consumida. Segons el seu origen, el 55,8% prové de centrals nuclears, el 14,5% de<br />
processos de cogeneració, el 13,3% de centrals hidroelèctriques, el 8,7% de cicles<br />
combinats, el 4,8% de centrals tèrmiques alimentades amb fuel, gas o carbó, l’1,2%<br />
d’altres energies renovables i el 1,7% restant d’altres fonts.<br />
Fecsa-Endesa és l’empresa subministradora de l’energia elèctrica a tots els municipis que<br />
integren la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 351<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Municipi<br />
Taula 4.9.3.<br />
Evolució del consum d’energia elèctrica (en teps). Any 2006.<br />
Consum Distribució per sectors (%)<br />
2006<br />
(tep) Domèstic Municipal Industrial<br />
Tendència<br />
2000-2006<br />
Consum<br />
unitari<br />
(tep/habitant)<br />
Espinelves 171,2 28,9 30,1 41,0 140,7 0,9<br />
Osor 108,6 78,1 3,9 18,1 39,6 0,3<br />
Sant Hilari Sacalm 4.471,2 18,8 0,9 80,4 -3,6 0,8<br />
Viladrau 626,1 57,4 1,0 41,6 106,6 0,6<br />
Àmbit d’estudi 5.377,1 24,8 1,9 73,3 5,7 0,7<br />
Font: Fecsa-Endesa, 2007.<br />
El consum d’energia elèctrica ha augmentat a tots els municipis excepte a Sant Hilari<br />
Sacalm (ha disminuït 3,6 teps) d’ençà l’any 2000. Tanmateix i pel fet de ser el municipi<br />
més poblat dels quatre, també és qui consumeix més energia elèctrica (4.471 teps),<br />
seguit de Viladrau (626,1 teps), Espinelves (171,2 teps) i Osor (108,6 teps).<br />
Pel que fa a la distribució per sectors, cada municipi segueix una tendència diferent: a<br />
Espinelves l’energia elèctrica és consumida pràcticament en la mateixa mesura pels tres<br />
sectors, a Osor n’és el sector domèstic el màxim beneficiari mentre que a Sant Hilari<br />
Sacalm pràcticament és consumit en la seva totalitat pel sector industrial i a Viladrau es<br />
reparteix entre el domèstic i l’industrial.<br />
b) Gasos liquats del petroli (GLP)<br />
Els gasos liquats del petroli (GLP) inclouen el butà i el propà, entre els quals cal<br />
diferenciar els gasos envasats en bombona, els gasos subministrats a doll (en dipòsits) i<br />
els gasos canalitzats.<br />
Pel que fa a l’envasat (generalment butà per a ús domèstic i una petita part de propà per<br />
a ús industrial) Repsol Butano comercialitza a través d’Adrià Gas Butà SA per Sant Hilari<br />
Sacalm i Osor, i Gas Osona SL per Viladrau i Espinelves.<br />
Pel que fa al canalitzat Repsol omple els dipòsits de gas propà de Viladrau i el gas es<br />
distribueix amb xarxa, de la qual Gritecsa en fa la gestió (manteniment, lectures, altes i<br />
baixes). El mateix passa a Sant Hilari Sacalm on la gestió és en mans de Rarsa. S’hi<br />
localitzen 2 dipòsits de 33,5 m 3 i hi estan connectats 350 usuaris. Com s’ha dit, en<br />
ambdós casos la distribució és únicament al sector domèstic-municipal i industrial.<br />
352 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
El propà a granel es porta directament amb les cisternes de Repsol als dipòsits<br />
particulars, i s’ha considerat que es destina principalment al sector industrial.<br />
A Espinelves i Osor actualment no hi ha gas canalitzat tot i que està previst fer-li arribar.<br />
Municipi<br />
Taula 4.9.4.<br />
Evolució del consum de GLP (en teps). Any 2006.<br />
Consum<br />
2006<br />
(tep)<br />
Distribució per sectors<br />
(%)<br />
Domèstic i<br />
municipal<br />
Industrial<br />
Tendència<br />
2004-2006<br />
Consum<br />
unitari<br />
(tep/habitant)<br />
Espinelves 49 82,4 17,6 2 0,24<br />
Osor 57 84,7 15,3 -8 0,14<br />
Sant Hilari Sacalm 700 83,0 17,0 85 0,12<br />
Viladrau 504 91,1 8,9 39 0,5<br />
Àmbit d’estudi 1.310 86,2 13,8 118 0,18<br />
Font: Repsol Butano, Gritecsa i Rarsa, 2007.<br />
c) Combustibles líquids (CL)<br />
Els combustibles líquids engloben el gasoil bonificat, el fuel i els combustibles<br />
d’automoció. L’estimació del consum de combustibles s’ha realitzat a partir de les dades<br />
facilitades per l’Asociación española de operadores de productos petrolíferos (2006), que<br />
són d’abast provincial i s’han posat en relació amb diferents variables segons sectors de<br />
consum.<br />
Sector domèstic: percentatge d’habitatges que utilitzen aquest combustible per a la<br />
calefacció, a la província i als diversos municipis de l’àmbit d’estudi (Web de l’Institut<br />
d’Estadística de Catalunya, 2001).<br />
Sector agrícola: hectàrees de SAU existents a la província, a Espinelves, Osor, Sant<br />
Hilari Sacalm i Viladrau (Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 1999).<br />
Sector industrial: nombre d’activitats industrials existents a la província i a cada municipi<br />
(Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2002).<br />
Sector transport: parc mòbil de la província i dels quatre municipis de l’àmbit d’estudi<br />
(Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2005).<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 353<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Tenint en compte aquestes consideracions metodològiques, el consum de combustibles<br />
líquids es detalla a la taula següent.<br />
Municipi<br />
Taula 4.9.5.<br />
Consum de combustibles líquids (CL) per sectors als municipis (en teps). Any 2006.<br />
Consum<br />
Distribució per sectors (%)<br />
2006<br />
(tep) Domèstic Agrícola Industrial Transport<br />
Consum<br />
unitari<br />
(tep/habitant)<br />
Espinelves 511,8 6,2 6,7 8,2 79,0 2,6<br />
Osor 1.415,3 2,5 2,2 26,6 68,7 3,6<br />
Sant Hilari Sacalm 11.829,1 6,4 1,8 14,9 76,9 2,2<br />
Viladrau 2.240,7 5,4 7,0 4,7 83,0 2,2<br />
Àmbit d’estudi 15.996,9 5,9 2,7 14,3 77,1 2,3<br />
Font: Asociación española de operadores de productos energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
d) Consum total<br />
Les taules i gràfiques següents resumeixen el consum total d’energia per cada municipi,<br />
per sectors i tipus de combustible.<br />
Taula 4.9.6.<br />
Consum energètic total per tipus de combustible (en teps). Any 2006.<br />
Municipi<br />
Consum<br />
2006 (tep)<br />
Distribució tipus de combustible (%)<br />
Energia<br />
GLP CL<br />
Elèctrica<br />
Consum<br />
unitari<br />
(tep/hab)<br />
Espinelves 731,5 23,4 6,6 70,0 3,7<br />
Osor 1.581,1 6,9 3,6 89,5 4,0<br />
Sant Hilari Sacalm 17.000,4 26,3 4,1 69,6 3,1<br />
Viladrau 3.371,1 18,6 15,0 66,5 3,4<br />
Àmbit d’estudi 22.684,1 23,7 5,8 70,5 3,2<br />
Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos<br />
energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
354 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Consum d'energia (%)<br />
Figura 4.9.2.<br />
Consum energètic total per tipus de combustible (en teps). Any 2006.<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Energia elèctrica GLP CL<br />
Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de<br />
productos energéticos i web de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
Taula 4.9.7.<br />
Viladrau Àmbit d’estudi<br />
Consum energètic total per sectors (en teps). Any 2006.<br />
Distribució per sectors (%)<br />
Municipi Consum (tep) Domèstic<br />
Municipal<br />
Agrícola Industrial Transport<br />
Espinelves 731,5 23,6 4,7 16,5 55,3<br />
Osor 1.581,1 10,9 2,0 25,6 61,5<br />
Sant Hilari Sacalm 17.000,4 13,1 1,3 32,2 53,5<br />
Viladrau 3.371,0 28,0 4,6 12,2 55,2<br />
Àmbit d’estudi 22.684,1 15,5 1,9 28,2 54,4<br />
Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos energéticos i web de<br />
l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 355<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Consum d'energia (%)<br />
100%<br />
90%<br />
80%<br />
70%<br />
60%<br />
50%<br />
40%<br />
30%<br />
20%<br />
10%<br />
0%<br />
Figura 4.9.3.<br />
Consum energètic total per sectors (en teps). Any 2006.<br />
Font: Fecsa-Endesa, Repsol Butano, Gritecsa, Rarsa, Asociación española de operadores de productos energéticos i web<br />
de l’Institut d’Estadística de Catalunya, 2007.<br />
De forma general, els combustibles líquids són els més usats, ja que el sector del<br />
transport és el que contribueix, en tots els casos, al voltant del 50% en el consum de<br />
combustible. Si no tenim en compte el transport, es pot considerar l’energia elèctrica la<br />
font més utilitzada als municipis de l’àmbit d’estudi.<br />
4.9.4. Anàlisi de la gestió energètica municipal<br />
L’anàlisi de la gestió energètica municipal s’ha realitzat per mitjà de l’avaluació dels<br />
diferents consums i característiques del sector energètic municipal, a partir de la<br />
informació subministrada pels propis ajuntaments.<br />
a) Enllumenat públic<br />
Espinelves Osor Sant Hilari<br />
Sacalm<br />
Domèstic i municipal Agrícola<br />
Industrial Transport<br />
Viladrau Àmbit d’estudi<br />
L’enllumenat públic té una gran importància tant en l’aspecte energètic com per la<br />
contaminació lumínica que provoca.<br />
El Parlament català va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de<br />
l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i el Decret 2/2005 de 3 de maig, com<br />
a desplegament normatiu de l’esmentada llei. En aquest sentit, determinen bàsicament:<br />
356 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
(1) La divisió del territori en diverses zones en funció de les característiques i<br />
especificitats de cada una en relació amb la claror lluminosa que hi pot ésser admissible.<br />
El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ha elaborat<br />
una proposta de mapa que fixa les àrees que corresponen a cada una de les tipologies<br />
envers la contaminació lluminosa i es comunica a cada municipi la zonificació<br />
corresponent al seu terme. Seguidament, l’ajuntament pot proposar modificacions<br />
raonades, sempre que no impliquin una reducció de la protecció assignada, i concretar<br />
àrees de menor protecció. Finalment el Departament l’havia d’haver aprovat abans del<br />
juny de 2007. Espinelves, Osor, Sant Hilari i Viladrau han rebut aquest mapa però encara<br />
no han fet cap al·legació.<br />
(2) La formulació per part dels ajuntaments del Pla d’adequació de la il·luminació exterior<br />
abans dels 31 de desembre de 2007, que serveixi de base a l'adequació de les<br />
instal·lacions d'acord amb el Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa, per<br />
regular els aspectes relatius a les intensitats de brillantor permeses, al disseny i la<br />
instal·lació de l’enllumenat, al règim estacional i horari d’usos. L’Oficina per a la Protecció<br />
de la Contaminació Lluminosa assessorarà i col·laborarà amb els ajuntaments per a la<br />
redacció del pla municipal d’adequació de la il·luminació exterior existent, que alhora<br />
podran sol·licitar ajuts per a l’elaboració dels projectes.<br />
Es prohibeixen, per exemple, els llums, integrals o monocromàtics, amb un flux<br />
d’hemisferi superior emès que superi el 50% d’aquest, i es dicta que cal prioritzar en els<br />
enllumenats exteriors la utilització preferent de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió<br />
(VSAP) i de baixa pressió (VSBP). Aquestes, han de substituir les làmpades de vapor de<br />
mercuri (VM) en els processos de renovació de l’enllumenat públic, que han de tendir a la<br />
reducció de la potència instal·lada.<br />
La il·luminació exterior existent ha de complir les prescripcions de la Llei 6/2001 i Decret<br />
2/2005 no més enllà del 31 d'agost de 2009.<br />
Característiques de l’enllumenat<br />
Les taules següents resumeixen el tipus de llums i làmpades per a cadascun dels<br />
municipis.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 357<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
MANTENIMENT<br />
ESPINELVES<br />
Agutzil i instal·lacions J. Pallarols<br />
Nº DE PUNTS DE<br />
LLUM<br />
86 fanals -distribuïts en 2 quadres de maniobra-<br />
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
TIPOLOGIA DE<br />
LÀMPADES<br />
SISTEMA<br />
D’ENCESA<br />
REGULACIÓ DE<br />
L’ENLLUMENAT<br />
A LA NIT<br />
Hi ha diferents tipus de fanals:<br />
• Fanal de disseny clàssic (67 fanals), amb columna o fixat a la façana. No<br />
són massa eficients perquè el vidre és transparent i la làmpada no està<br />
integrada en l’hemisferi superior del reflector.<br />
• Fanal tipus “cassoleta” oberta (13 fanals). Caldria valorar la necessitat de<br />
retirar-los, donada la seva baixa eficiència.<br />
- Braç fixat a façana 5m: 10 unitats<br />
- Braç fixat a palosca 6m: 3 unitats<br />
• 2 projectors i 4 focus petits il·luminen la façana de l’església des de terra i de<br />
manera ascendent.<br />
47,3% vapor de mercuri i 52,7% vapor de sodi (50% 100w i 2,7% 250w)<br />
Cèl·lules fotovoltaiques<br />
Baixa la intensitat<br />
Font: Auditoria energètica de l’enllumenat públic al municipi d’Espinelves, 2006.<br />
358 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
MANTENIMENT<br />
OSOR<br />
Personal de l’ajuntament i empresa d’electricistes<br />
Nº DE PUNTS DE<br />
LLUM<br />
143 punts de llum<br />
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
La major part de les làmpades del municipi d’Osor són de vapor de sodi.<br />
A continuació es presenten les làmpades de vapor de sodi d’entre 70 i 100 w,<br />
ubicades a la zona esportiva, als voltants de l’església i al carrer de França.<br />
Aquestes són les de vapor de sodi de baix consum (23 w):<br />
A continuació s’il·lustren les que són de vapor de mercuri o de mescla (combinació<br />
d’una làmpada de mercuri d’alta pressió amb una làmpada incandescent i,<br />
habitualment, un recobriment fluorescent). Es localitzen al carrer Major i als focus que<br />
il·luminen la façana de l’església.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 359<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
TIPOLOGIA DE<br />
LÀMPADES<br />
SISTEMA<br />
D’ENCESA<br />
REGULACIÓ DE<br />
L’ENLLUMENAT<br />
A LA NIT<br />
En tots els casos, excepte els focus i el fanal en forma de globus, la llum es projecta<br />
en sentit descendent.<br />
90% vapor de sodi<br />
Cèl·lula fotovoltaica i rellotge horari<br />
A la nit s’apaga i baixa la intensitat al c/França<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament.<br />
360 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
MANTENIMENT<br />
SANT HILARI SACALM<br />
Brigada municipal<br />
Nº DE PUNTS DE LLUM 1.500 aproximadament<br />
TIPOLOGIA DE FANALS<br />
Únicament s’hi localitzen dos tipus de fanals amb làmpades de vapor<br />
de sodi: la lluminària viària del polígon industrial Mas Garriga i<br />
l’enllumenat de l’exterior de la zona esportiva, instal·lats recentment.<br />
La resta d’enllumenat compta amb làmpades de vapor de mercuri.<br />
En gairebé tots els casos s’ha tendit a evitar la projecció de la llum<br />
en sentit ascendent, ja sigui amb la col·locació nous fanals que així<br />
ho permetin o adequant els antics (com exemple cobrir l’hemisferi<br />
nord dels fanals de globus, opacitat dels vidres).<br />
Als eixamples:<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 361<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
TIPOLOGIA DE FANALS<br />
Al nucli antic, les làmpades que són de vapor de mercuri es podran<br />
adequar a la nova normativa sense la necessitat de canviar tot el<br />
fanal sinó adequant l’equip.<br />
362 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
TIPOLOGIA DE FANALS<br />
S’han localitzat dos tipus de fanals que no s’han adaptat a la<br />
normativa, tot i que està prevista la seva substitució<br />
TIPOLOGIA DE LÀMPADES La major part de les làmpades (90%) són de vapor de mercuri<br />
SISTEMA D’ENCESA Cèl·lula fotovoltaica i rellotge astronòmic<br />
REGULACIÓ DE L’ENLLUMENAT<br />
A LA NIT<br />
Disminució de la intensitat en els fanals nous<br />
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades proporcionades per l’Ajuntament.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 363<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
VILADRAU<br />
MANTENIMENT Electricistes del municipi<br />
Nº DE PUNTS DE<br />
LLUM<br />
446 -distribuïts en 12 quadres de maniobra-<br />
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
Viladrau compta amb una àmplia varietat de tipus de fanals:<br />
• Lluminària viària (17 fanals, sobre columna 7 m), moderna i amb bona<br />
eficiència i poc contaminant.<br />
• En diversos carrers dels nucli destaca aquesta lluminària tipus “cassoleta”<br />
poc eficient (142 fanals)<br />
- Sobre bàcul 5m: 35 unitats<br />
- Sobre bàcul doble 5m: 2 unitats<br />
- Braç fixat a façana 6m: 39 unitats<br />
- Sobre pal de fusta 6m: 49 unitats<br />
- Braç fixat a palosca 7m: 16 unitats<br />
- Sobre carrer amb tensor de façana a façana 6m: 1 unitat<br />
• Punts de llum dobles que aporten llum a la calçada per<br />
una banda (6m), i a la zona de vianants per l’altra (3m).<br />
És un model modern, eficient i poc contaminant.<br />
• Fanal de disseny clàssic, vuitcentista (96 fanals). Amb vidre translúcid, o<br />
amb vidre transparent i lames. Model poc eficient i generador de<br />
contaminació lumínica.<br />
- Sobre columna 3,5m: 27 unitats<br />
- Amb “lames” i sobre columna 3,5m: 69 unitats<br />
364 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
• Fanals del tipus peatonal (128 fanals), fixats a façana o amb columnes de 3<br />
models diferents, poc eficients i contaminants:<br />
• Projector (8 punts de llum). La major part d’aquests projectors il·luminen<br />
zenitalment, excepte el que està dirigit al campanar de l’església.<br />
• Aplics i balises (40 punts de llum)<br />
- Aplic a paret 1,5m: 4 unitats<br />
- Balisa 1m: 8 unitats<br />
- Sobre pal de fusta 1m: 5 unitats<br />
- Sobre pal de fusta 2m: 23 unitats<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 365<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
TIPOLOGIA DE<br />
FANALS<br />
TIPOLOGIA DE<br />
LÀMPADES<br />
SISTEMA<br />
D’ENCESA<br />
REGULACIÓ DE<br />
L’ENLLUMENAT<br />
A LA NIT<br />
• Altres (3 punts de llum). Són de caràcter domèstic per a un ús provisional,<br />
que estan penjades en arbres i fan servir fluorescències compactes.<br />
- Sobre arbre 3m: 3 unitats<br />
83,8% vapor de mercuri, 12,5% fluorescència compacta, 2,3% halògenurs metàl·lics i<br />
1,4% vapor de sodi<br />
Cèl·lula fotoelèctrica<br />
No<br />
Font: Auditoria energètica de l’enllumenat públic al municipi de Viladrau, 2007.<br />
Consum energètic i cost de l’enllumenat públic<br />
Tots dels municipis de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries utilitzen l’energia<br />
elèctrica com a font d’energia per a l’enllumenat públic. Fecsa-Endesa és qui dóna servei<br />
a tots els municipis.<br />
La taula següent presenta el consum energètic i el cost de l’enllumenat públic per<br />
municipis.<br />
Taula 4.9.8.<br />
Consum de l’enllumenat públic i cost per municipis. Any 2006.<br />
Municipi<br />
Consum<br />
anual (tep)<br />
Cost anual (€)<br />
Espinelves 2,6 3.473<br />
Osor 6,9 12.703<br />
Sant Hilari Sacalm 82,2 106.260<br />
Viladrau 18,8 24.329<br />
Font: Agència de l’Energia d’Osona, i Ajuntaments d’Osor i Sant Hilari<br />
Sacalm, 2007.<br />
366 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
Cal dir que els estudis de l’enllumenat públic s’han fet a partir de l’auditoria realitzada per<br />
una empresa per encàrrec de l’Agència de l’Energia d’Osona. Es tractava de determinar<br />
l’estat actual de les instal·lacions d’enllumenat i poder recomanar accions que<br />
permetessin millorar l’eficiència energètica de les mateixes.<br />
A Viladrau i Espinelves es proposen canvis similars: substituir les làmpades de vapor de<br />
mercuri per les de vapor de sodi, substituir les cèl·lules fotovoltaiques pels rellotges<br />
astronòmics, corregir el consum d’energia reactiva, i canvis d’algunes tarifes actuals per<br />
d’altres de més òptimes.<br />
Per a facilitar la comptabilitat energètica municipal, l’Institut Català d’Energia (ICAEN)<br />
ofereix als Ajuntaments un programa informàtic, anomenat WinCEM, que permet<br />
informatitzar les dades de l’inventari, analitzar les evolucions del consum, i comparar i<br />
detectar les irregularitats energètiques dels diferents centres de consum. Aquest sistema<br />
l’ha utilitzat l’equip que ha realitzat l’auditoria de l’enllumenat públic per determinar<br />
l’eficiència de les tarifes emprades per cada comptador.<br />
a) Equipaments municipals<br />
Els equipaments municipals d’aquests municipis consumeixen bàsicament energia<br />
elèctrica, però també gasoil i gas butà.<br />
Taula 4.9.9.<br />
Consum dels equipaments municipals per municipi. Any 2006.<br />
Municipi Principals consumidors<br />
Espinelves<br />
Pous<br />
Poliesportius<br />
Osor<br />
Zona esportiva<br />
Càmping<br />
Sant Hilari Sacalm Residència<br />
Zona poliesportiva<br />
Viladrau<br />
Llar d’infants (Centre Cultural<br />
Europeu de la Natura)<br />
Piscines<br />
Font: Agència de l’Energia d’Osona, Ajuntament d’Osor i Ajuntament de<br />
Sant Hilari Sacalm, 2007.<br />
Cal afegir que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha redactat el Decret 21/2006, de<br />
14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els<br />
edificis, per tal de fomentar la perspectiva de sostenibilitat ambiental en la manera de<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 367<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
concebre, dissenyar, construir i utilitzar els edificis. Aquesta mesura és aplicable a edificis<br />
municipals i privats caldrà tenir-la en compte en endavant.<br />
4.9.5. Energies renovables<br />
a) Situació en els municipis<br />
Segons l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), es localitzen energies renovables a dos<br />
municipis de l’àmbit d’estudi. A Osor cal destacar la minicentral hidràulica explotada per<br />
Explotacions energètiques d’Osor SL, i a Viladrau una placa fotovoltaica ubicada al<br />
Centre Cultural Europeu de la Natura i una de tèrmica de propietat privada, amb la<br />
previsió de situar-ne a l’escola.<br />
b) Situació envers el context de Catalunya<br />
El Departament de Medi Ambient i Habitatge és qui assumeix competències en matèria<br />
d’energies renovables.<br />
• Energia eòlica<br />
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha elaborat el Decret 174/2002, d’11 de<br />
juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, amb l’objectiu d’establir<br />
els requisits per a la instal·lació de parcs eòlics i regular el procediment d’autorització.<br />
D’aquesta manera, d’una banda, (1) s’ha aprovat el Mapa d’implantació ambiental de<br />
l’energia eòlica a Catalunya document on figuren les zones en què es divideix el territori<br />
als efectes de la implantació de parcs eòlics: zona compatible amb la implantació de<br />
parcs eòlics, zona condicionada i zona incompatible envers el patrimoni natural.<br />
De l’altra, (2) s’ha confeccionat el Mapa de recursos eòlics de Catalunya, on es zonifica<br />
Catalunya en funció la possibilitat per a la generació d’energia eòlica i determina aquells<br />
indrets amb poca eficiència eòlica. Només apareixen acolorides les zones on la velocitat<br />
del vent és superior a 5.5 m/s (llindar considerat per determinar si una zona és eficient<br />
per a la generació d’energia eòlica), i la resta, apareixen en blanc (inferior a 5,5 m/s).<br />
Ambdós resultats es cartografien a la figura següent:<br />
368 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
LlegendaZona<br />
compatible<br />
Figura 4.9.4.<br />
Zonificació segons la possible implantació de l’energia eòlica.<br />
Zona<br />
Àmbit<br />
compatible<br />
d’estudi<br />
Font: Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Catalunya, 2002 i Mapa de recursos eòlics, 2004.<br />
• Energia solar<br />
Viladrau<br />
Espinelves<br />
Sant Hilari Sacalm<br />
Zona d'implantació<br />
Mancomunitat Intermunicipal<br />
Zona incompatible<br />
condicionada Velocitat mitjana anual del vent a 80 metres d’altitud, de entre les Guilleries 5,5 i 8,5 metres/segon<br />
El Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, ha reeditat l’any 2000 (amb dades del<br />
1997), l’Atlas de radiació solar a Catalunya, que permet fer una aproximació de la radiació<br />
solar a Catalunya per tal de poder desenvolupar tot el potencial de l’energia solar, basantse<br />
en la Xarxa Radiomètrica de Catalunya amb 83 estacions de mesurament pròpies, una<br />
de les quals es troba a Viladrau amb les següents característiques tècniques i dades<br />
registrades:<br />
Codi: VILADR<br />
Coordenades UTM: x=452 y=4633 z=860<br />
Model de l’aparell: Campbell<br />
Any d’ubicació: 1995<br />
Font d’on provenen les dades: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.<br />
0 2.500 5.000 m<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 369<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries<br />
Osor<br />
Zona d’implantació condicionada Zona incompatible
Taula 4.9.10.<br />
Valors de radiació solar mitjana i valors mitjans de radiació solar difusa en base mensual<br />
registrats a l’estació de mesura de Viladrau<br />
Mitjana<br />
radiació<br />
solar<br />
Mitjana<br />
radiació<br />
solar<br />
difusa<br />
Mitjana G F M A M J J A S O N D<br />
12.66 5.18 7.76 11.61 15.84 19.21 20.82 20.23 17.55 13.57 9.35 6.02 4.49<br />
Font: Atlas de radiació solar a Catalunya.<br />
3.0 4.3 6.0 7.6 8.7 9.1 8.8 7.9 6.6 4.9 3.4 2.7<br />
L’ICAEN treballa actualment en l’Atlas digital de radiació solar a Catalunya, que<br />
mitjançant les noves tecnologies dels sistemes d’informació geogràfica determinarà la<br />
distribució de la radiació solar sobre el territori català a partir de la interpolació de les<br />
estacions de mesurament existents, tenint en compte les variacions de la radiació segons<br />
l’altitud i les obstruccions a la radiació solar produïdes per la topografia. Un dels mapes<br />
resultants és el que es presenta a continuació:<br />
Figura 4.9.5.<br />
Mapa d’irradiació global diària, mitjana anual (MJ/m 2 ).<br />
Font: Atlas de radiació solar a Catalunya.<br />
Àmbit d’estudi<br />
370 <strong>Document</strong> 1. Memòria descriptiva<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries
4.9.6. Impactes generats pels diferents tipus d’energia i contaminació<br />
lumínica i electromagnètica<br />
La contaminació lumínica avaluada en l’apartat d’enllumenat públic –a la que cal afegir-hi<br />
l’enllumenat en motiu de les festes nadalenques, destacable sobretot a Espinelves durant<br />
la Fira de l’Avet– i els factors d’emissió de contaminants dels diferents tipus de<br />
combustibles estudiats (GLP i combustibles líquids), –analitzats en el capítol 4.6.<br />
Contaminació atmosfèrica– són els principals impactes generats actualment. En<br />
conclusió, es considera que la repercussió dels diferents tipus d’energia en l’àmbit<br />
d’estudi és de baixa incidència.<br />
Ara bé, també caldrà valorar l’impacte de la línia de 400 Kv Sentmenat (Vallès<br />
Occidental) - Bescanó - Figueres - Baixàs (França), que preveu afectar els termes<br />
municipals d’Osor, Sant Hilari Sacalm i Viladrau i que es detallen en el capítol 4.2.<br />
Biodiversitat i paisatge.<br />
Actualment, les antenes i instal·lacions de telefonia venen regulades pel Decret 148/2001<br />
d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil (DOGC núm 3404 de<br />
7.6.2001) i parcialment modificat pel Decret 281/2003 que estableix els nivells màxims<br />
permesos d'exposició als camps electromagnètics per a les persones en zones d'ús<br />
continuat (nivells de referència) i fixa les distàncies de protecció a les persones.<br />
Destaquen 3 antenes de telefonia mòbil a Sant Hilari Sacalm i varis repetidors de<br />
televisió, i 2 antenes particulars de walkie talkie a Espinelves, una a la Plaça de Baix i una<br />
altra a la carretera d’Arbúcies (Can Ribé Vell), ambdues de caràcter particular. L’antena<br />
de telefonia mòbil de Viladrau està en tràmit de ser traslladada fora del casc urbà.<br />
4.Aspectes de sostenibilitat ambiental i d’ordenació del territori 371<br />
Agenda 21 de la Mancomunitat Intermunicipal de les Guilleries