Informe sobre el desenvolupament humà 2000 - Centre UNESCO ...
30.04.2013 • Views
Share Embed Flag

Informe sobre el desenvolupament humà 2000 - Centre UNESCO ...

Informe sobre el desenvolupament humà 2000 - Centre UNESCO ...

Informe sobre el desenvolupament humà 2000 - Centre UNESCO ...

SHOW MORE
SHOW LESS
ePAPER READ
DOWNLOAD ePAPER
unescocat.org

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

START NOW

Amb <strong>el</strong> suport de:<br />

<strong>Centre</strong> de Catalunya<br />

Els drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> comparteixen una concepció comuna i un objectiu comú:<br />

garantir, a tots <strong>el</strong>s sers humans, la llibertat, <strong>el</strong> benestar i la dignitat. L’agenda d<strong>el</strong>s drets i l’agenda d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong>, dividides per la guerra freda, van seguir vies paral·l<strong>el</strong>es. Ara que convergeixen, <strong>el</strong>s seus<br />

mètodes i tradicions diferents poden aportar una nova força a la lluita per la llibertat humana. L’<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>2000</strong> analitza <strong>el</strong>s drets humans com a part intrínseca d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> com a mitjà per assolir <strong>el</strong>s drets humans. Mostra com <strong>el</strong>s drets humans aporten<br />

principis de responsabilitat i justícia social al procés de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Els avenços d<strong>el</strong> segle XX en drets humans han estat importants. Però es continuen cometent greus violacions<br />

d<strong>el</strong>s drets, unes són molt evidents, altres es fan en silenci. Aquest <strong>Informe</strong> analitza la nova agenda d<strong>el</strong>s<br />

drets per al segle XXI i proposa nous enfocaments atrevits d<strong>el</strong> governament polític i econòmic que aporten<br />

justícia social. Fa falta una actuació internacional més sòlida, <strong>sobre</strong>tot per ajudar <strong>el</strong>s països i les persones<br />

desfavorides i per compensar les creixents desigualtats mundials, per la qual cosa s’ha de:<br />

• Promoure la democràcia participativa com la forma de govern més adequada per exercir tots <strong>el</strong>s drets<br />

humans, fomentant la protecció de les minories, la separació de poders i la garantia de la responsabilitat<br />

pública.<br />

• Exigir l’eradicació de la pobresa no tan sols com a objectiu d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>, sinó com un estímul<br />

vital d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Ampliar <strong>el</strong> mod<strong>el</strong> de responsabilitat centrat en l’estat a les obligacions d<strong>el</strong>s agents no estatals, com ara<br />

les empreses, les institucions financeres internacionals i les organitzacions multilaterals.<br />

• Utilitzar dades estadístiques per crear una cultura de responsabilitat per assolir <strong>el</strong>s drets humans i per<br />

trencar les barreres de la incredulitat i estimular <strong>el</strong>s canvis en les actuacions i <strong>el</strong> comportament.<br />

L’assoliment de tots <strong>el</strong>s drets per a totes les persones a tots <strong>el</strong>s països requerirà una ferma actuació i<br />

compromís d<strong>el</strong>s principals agents de cada societat. L’<strong>Informe</strong> traça una lluita p<strong>el</strong>s drets humans comuna<br />

a totes les persones i arriba a la conclusió que <strong>el</strong>s avenços d<strong>el</strong> segle XXI s’aconseguiran mitjançant la<br />

confrontació amb <strong>el</strong>s interessos econòmics i polítics atrinxerats.<br />

L’<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>2000</strong> ha estat preparat per un equip d’eminents economistes i<br />

professionals de prestigi en <strong>el</strong> camp d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>, com ara Philip Alston, Sudhir Anand, Abdullahi<br />

An-A’naim, Radhika Coomaraswamy, Meghnad Desai, Cees Flinterman, Savitri Gooneskere, Vitit<br />

Muntarbhorn, Makau Mutua, Joseph Oloka-Onyango i Amartya Sen, entre altres. L’<strong>Informe</strong> ha estat<br />

dirigit per Richard Jolly, cons<strong>el</strong>ler especial de l’administrador d<strong>el</strong> PNUD, i Sakiko Fukuda-Parr, directora<br />

de l’Oficina de l’<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong> OXFORD<br />

INFORME SOBRE EL<br />

DESENVOLUPAMENT<br />

HUMÀ <strong>2000</strong><br />

determinats a reafirmar<br />

la fe en <strong>el</strong>s drets humans<br />

fonamentals, en la<br />

dignitat i <strong>el</strong> valor de la<br />

persona humana, en la<br />

igualtat de drets d<strong>el</strong>s<br />

homes i les dones i de les<br />

nacions grans i petites<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA DISCRIMINACIÓ<br />

LLIBERTAT DAVANT DEL TERROR<br />

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA NECESSITAT<br />

LLIBERTAT PER DESENVOLUPAR I ASSOLIR EL PROPI POTENCIAL HUMÀ<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA INJUSTÍCIA I DE LES VIOLACIONS DE L'ESTAT DE DRET<br />

LLIBERTAT PER A UN TREBALL ACCEPTABLE, SENSE EXPLOTACIÓ

Les set llibertats<br />

Llibertat davant de la discriminació per sexe, raça, ètnia, origen nacional o r<strong>el</strong>igió<br />

Llibertat davant d<strong>el</strong> terror, de les amenaces contra la seguretat personal, de la tortura, de<br />

l’arrest arbitrari i altres actes violents<br />

Llibertat de pensament i expressió i per participar en les decisions i formar associacions<br />

Llibertat davant de la necessitat, per gaudir d’un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable<br />

Llibertat per desenvolupar i assolir <strong>el</strong> propi potencial <strong>humà</strong><br />

Llibertat davant de la injustícia i de les violacions de l’estat de dret<br />

Llibertat per a un treball decent, sense explotació<br />

Codi d<strong>el</strong>s països<br />

Rànquing<br />

d’IDH<br />

94 Albània<br />

14 Alemanya<br />

107 Algèria<br />

160 Angola<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

75 Aràbia Saudita<br />

35 Argentina<br />

93 Armènia<br />

4 Austràlia<br />

16 Àustria<br />

90 Azerbaidjan<br />

33 Bahames<br />

41 Bahrain<br />

146 Bangla Desh<br />

30 Barbados<br />

7 Bèlgica<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

157 Benín<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

142 Bhutan<br />

114 Bolívia<br />

122 Botswana<br />

74 Brasil<br />

32 Brunei Darussalam<br />

60 Bulgària<br />

172 Burkina Faso<br />

170 Burundi<br />

136 Cambodja<br />

134 Camerun<br />

1 Canadà<br />

105 Cap Verd<br />

68 Colòmbia<br />

137 Comores<br />

139 Congo<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

31 Corea, Rep. de<br />

154 Costa d’Ivori<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

56 Cuba<br />

15 Dinamarca<br />

149 Djibouti<br />

51 Dominica<br />

119 Egipte<br />

104 El Salvador<br />

45 Emirats Àrabs Units<br />

91 Equador<br />

159 Eritrea<br />

40 Eslovàquia<br />

29 Eslovènia<br />

21 Espanya<br />

3 Estats Units<br />

46 Estònia<br />

171 Etiòpia<br />

62 Federació Russa<br />

66 Fiji<br />

77 Filipines<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

123 Gabon<br />

161 Gàmbia<br />

70 Geòrgia<br />

129 Ghana<br />

25 Grècia<br />

54 Grenada<br />

120 Guatemala<br />

162 Guinea<br />

169 Guinea Bissau<br />

131 Guinea Equatorial<br />

96 Guyana<br />

150 Haití<br />

113 Hondures<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

43 Hongria<br />

148 Iemen<br />

121 Illes Salomó<br />

128 Índia<br />

109 Indonèsia<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

126 Iraq<br />

18 Irlanda<br />

5 Islàndia<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

19 Itàlia<br />

83 Jamaica<br />

9 Japó<br />

92 Jordània<br />

73 Kazakhstan<br />

138 Kenya<br />

98 Kuirguizistan<br />

36 Kuwait<br />

140 Laos, Rep. Dem. Popular<br />

127 Lesotho<br />

63 Letònia<br />

82 Líban<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

52 Lituània<br />

17 Luxemburg<br />

69 Macedònia, ARI<br />

141 Madagascar<br />

61 Malàisia<br />

163 Malawi<br />

89 Maldives<br />

165 Mali<br />

27 Malta<br />

124 Marroc<br />

71 Maurici<br />

147 Mauritània<br />

55 Mèxic<br />

168 Moçambic<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

117 Mongòlia<br />

125 Myanmar<br />

115 Namíbia<br />

144 Nepal<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

116 Nicaragua<br />

173 Níger<br />

151 Nigèria<br />

2 Noruega<br />

86 Oman<br />

8 Països Baixos<br />

135 Pakistan<br />

59 Panamà<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

81 Paraguai<br />

80 Perú<br />

44 Polònia<br />

28 Portugal<br />

42 Qatar<br />

10 Regne Unit<br />

166 República <strong>Centre</strong>africana<br />

87 República Dominicana<br />

34 República Txeca<br />

64 Romania<br />

164 Rwanda<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

88 Saint Lucia<br />

79 Saint Vincent i les<br />

Grenadines<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

132 São Tomé i Principe<br />

155 Senegal<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

174 Sierra Leone<br />

24 Singapur<br />

111 Síria, Rep. Àrab<br />

84 Sri Lanka<br />

103 Sud-àfrica<br />

143 Sudan<br />

6 Suècia<br />

13 Suïssa<br />

67 Surinam<br />

112 Swazilàndia<br />

110 Tadjikistan<br />

76 Tailàndia<br />

156 Tanzània, Rep. U.<br />

145 Togo<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

101 Tunísia<br />

100 Turkmenistan<br />

85 Turquia<br />

167 Txad<br />

78 Ucraïna<br />

158 Uganda<br />

39 Uruguai<br />

106 Uzbekistan<br />

118 Vanuatu<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

108 Vietnam<br />

38 Xile<br />

99 Xina<br />

22 Xipre<br />

153 Zàmbia<br />

130 Zimbabwe

Publicat<br />

per al Programa de les<br />

Nacions Unides per al<br />

Desenvolupament<br />

(PNUD)<br />

Barc<strong>el</strong>ona, <strong>2000</strong><br />

• ANUE (Associació per a les<br />

Nacions Unides) Catalunya.<br />

• Càtedra <strong>UNESCO</strong> en tecnologia,<br />

<strong>desenvolupament</strong> sostenible,<br />

desequilibri i canvi global a la<br />

UPC<br />

• <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> de Catalunya.<br />

• CREU ROJA a Catalunya<br />

INFORME SOBRE EL<br />

DESENVOLUPAMENT<br />

HUMÀ <strong>2000</strong>

Títol original<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment Report <strong>2000</strong><br />

© <strong>2000</strong><br />

Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament<br />

1 UN Plaza, Nova York, Nova York, 10017, USA<br />

Títol català<br />

<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>2000</strong><br />

editat per<br />

· ANUE (Associació per a les Nacions Unides) Catalunya<br />

Fontan<strong>el</strong>la, 14 - 08010 Barc<strong>el</strong>ona<br />

· Càtedra <strong>UNESCO</strong> en tecnologia, <strong>desenvolupament</strong> sostenible, desequilibris i canvi global a la UPC<br />

Universitat Politècnica de Catalunya - Colom, 1 - 08222 Terrassa<br />

· <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> de Catalunya<br />

Mallorca, 285 - 08037 Barc<strong>el</strong>ona<br />

· CREU ROJA a Catalunya<br />

Av. Vallvidrera, 73 - 08017 Barc<strong>el</strong>ona<br />

amb <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong> Gabinet d'Integració Europea i Solidaritat de la Diputació de Barc<strong>el</strong>ona<br />

Traducció de Marc Alba Roma<br />

Portada, disseny i fotografies: Gerald Quinn, Quinn Information Design, Cabin John, Maryland<br />

ISBN: 84-95584-00-X<br />

Dipòsit legal: B-36966/<strong>2000</strong><br />

Imprès a Estudi6<br />

Paper ecològic

Presentació<br />

El suport d<strong>el</strong>s drets humans sempre ha estat una<br />

part integral de la missió de les Nacions Unides,<br />

continguda tant a la Carta de l'ONU com a la Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans. Però al llarg<br />

de la guerra freda, la retòrica política va<br />

distorsionar molt sovint <strong>el</strong> debat seriós <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

concepte en r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Els drets civils i polítics, per una banda, i<br />

<strong>el</strong>s drets econòmics i socials, per l'altra, no es<br />

considerava que fossin les dues cares d'una mateixa<br />

moneda, sinó dues concepcions oposades<br />

d<strong>el</strong> futur d<strong>el</strong> món.<br />

Avui hem deixat enrere aqu<strong>el</strong>l debat de confrontació<br />

i hem passat a un reconeixement més<br />

estès que <strong>el</strong>s dos conjunts de drets estan molt<br />

estretament vinculats. Com sol recordar-nos Mary<br />

Robinson, Alt Comissionat de les Nacions Unides<br />

per als Drets Humans, l'objectiu és assolir tots<br />

<strong>el</strong>s drets humans —civils, culturals, econòmics,<br />

polítics i socials— per a totes les persones. L'accés<br />

a l'educació bàsica, l'atenció sanitària, la protecció<br />

i l'ocupació és tan essencial per a la llibertat<br />

humana essencial com <strong>el</strong>s drets polítics i civils.<br />

Per això ara és <strong>el</strong> moment d'<strong>el</strong>aborar un informe<br />

que posi de r<strong>el</strong>leu la complexa r<strong>el</strong>ació entre<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans.<br />

Com sempre, <strong>el</strong> resultat és un <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> que ès inexcusablement<br />

independent i provocatiu. Però destaca clarament<br />

que <strong>el</strong>s drets humans no són, com s'ha afirmat<br />

alguna vegada, una recompensa d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>.<br />

Ben al contrari, <strong>el</strong>s drets humans són<br />

essencials per assolir <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>. Només<br />

amb llibertats polítiques —<strong>el</strong> dret d<strong>el</strong>s homes i<br />

les dones a participar en la societat amb igualtat—<br />

les persones poden aprofitar realment les<br />

llibertats econòmiques. El pas més important per<br />

generar <strong>el</strong> tipus de creixement necessari per aconseguir-ho<br />

és la creació de sistemes d'institucions<br />

i lleis transparents, responsables i eficaços. Només<br />

quan les persones sentin que tenen veu i vot<br />

entraran al <strong>desenvolupament</strong> amb entusiasme. Els<br />

drets fan d<strong>el</strong>s sers humans uns millors agents<br />

econòmics.<br />

Sens dubte, no n'hi ha prou que <strong>el</strong>s països<br />

simplement atorguin drets econòmics i socials tan<br />

sols en teoria. No es pot concedir per llei la bona<br />

salut i llocs de treball. Fa falta una economia prou<br />

sòlida per proporcionar-los, per la qual cosa fa<br />

falta persones compromeses econòmicament. Les<br />

persones treballen per gaudir d<strong>el</strong>s fruits d<strong>el</strong> seu<br />

treball: un sou just, educació i atenció sanitària<br />

per a les seves famílies, etc. Construiran la riquesa<br />

que <strong>el</strong>s permet obtenir una compensació. Però<br />

si les recompenses d<strong>el</strong> seu treball es neguen una<br />

altra vegada, perdran la motivació. Per això <strong>el</strong>s<br />

drets econòmics i socials són alhora l'incentiu<br />

d'una economia sòlida i la seva recompensa.<br />

Per això s'ha de consolidar una concepció<br />

àmplia d<strong>el</strong>s drets humans a fi d'assolir un <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> sostenible. Quan s'uneixen en<br />

la pràctica i en teoria, <strong>el</strong>s dos conceptes constitueixen<br />

un cercle virtuós amb capacitat de reforçar-se<br />

per sí sol. Molts països han fet grans progressos<br />

en drets humans en <strong>el</strong>s últims anys. La<br />

majoria ha ratificat <strong>el</strong>s convenis i les convencions<br />

principals <strong>sobre</strong> drets polítics, econòmics i<br />

socials, i lluita per aplicar-los.<br />

Amb tot, <strong>el</strong> progrés jurídic no dóna compte<br />

de tota la realitat: ser pobre continua sent equivalent<br />

a no tenir poder i a ser vulnerable. La vida<br />

continua sent un turment per als infants que viuen<br />

a un barri superpoblat d'una ciutat d'un país<br />

en <strong>desenvolupament</strong>, per als refugiats atrapats en<br />

un conflicte, per a les dones en una societat que<br />

encara <strong>el</strong>s hi nega la igualtat i la llibertat, i cada<br />

dia apareixen amenaces físiques i psicològiques.<br />

I encara avui molts d<strong>el</strong>s 1.200 milions de persones<br />

que viuen amb menys d'un dòlar al dia no<br />

disposen ni de la més bàsica seguretat humana.<br />

Tot i que <strong>el</strong> progrés en drets humans que va propiciar<br />

<strong>el</strong> final de la guerra freda marca un gran<br />

iii

iv<br />

avenç, per a aquestes persones tan sols és un primer<br />

pas. Encara no ha afectat la qualitat de les<br />

seves vides.<br />

Tot i que l'informe cita i analitza molts exemples<br />

de violacions despietades d<strong>el</strong>s drets humans<br />

arreu d<strong>el</strong> món, no està pensat per <strong>el</strong>aborar classificacions<br />

legalistes d<strong>el</strong>s pitjors infractors. En lloc<br />

d'això, la intenció principal és ajudar a promou-<br />

Coordinador principal<br />

Richard Jolly<br />

Equip d<strong>el</strong> PNUD<br />

Sotsdirector: S<strong>el</strong>im Jahan<br />

Membres: Christian Barry, Sarah Burd-Sharps,<br />

Haishan Fu, Petra Mezzetti, Laura Mourino-<br />

Casas, Omar Noman, Andreas Pfeil, Kate<br />

Raworth i David Stewart, en col·laboració amb<br />

Hakan Björkman, Marixie Mercado, Nadia<br />

Rasheed i Gül Tanghe-Güllüova<br />

Editor: Bruce Ross-Larson<br />

Disseny: Gerald Quinn<br />

re l'actuació pràctica que consolidi l'enfocament<br />

basat en <strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i l'eradicació de la pobresa en l'agenda<br />

mundial. Crec que l'informe ho ha realitzat d'una<br />

manera admirable, i f<strong>el</strong>icito calorosament <strong>el</strong>s seus<br />

autors, especialment Richard Jolly, que ha finalitzat<br />

<strong>el</strong> seu últim <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

Equip per a la preparació de<br />

L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>2000</strong><br />

Mark Malloch Brown<br />

L'anàlisi i les recomanacions normatives de l'<strong>Informe</strong> no reflecteixen necessàriament les idees<br />

d<strong>el</strong> Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, <strong>el</strong> seu Cons<strong>el</strong>l Executiu o <strong>el</strong>s seus<br />

Estats Membres. L'<strong>Informe</strong> és una publicació independent encarregada p<strong>el</strong> PNUD. És <strong>el</strong> fruit<br />

d'un esforç de col·laboració d'un equip d'eminents especialistes i assessors i l'equip de l'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Richard Jolly, assessor especial de l'administrador, juntament<br />

amb Sakiko Fukuda-Parr, directora de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>,<br />

van encapçalar l'esforç.<br />

Directora<br />

Sakiko Fukuda-Parr<br />

Pan<strong>el</strong> d'Assessors<br />

Philip Alston, Sudhir Anand, Abdullahi A. An-<br />

Na'im, Radhika Coomaraswamy, Meghnad<br />

Desai, Ayesha Dias, Cees Flinterman, Jayati<br />

Ghosh, Leo Goldstone, Savitri Goonesekere,<br />

Maria Green, Julia Häusermann, Nadia Hijab,<br />

Scott Leckie, Juan E. Mendez, Vitit Muntarbhorn,<br />

Makau Mutua, Kassie Neou, Roger Normand,<br />

Joseph Oloka-Onyango, Siddiq R.<br />

Osmani, Paulo Sergio Pinheiro, Pablo Rodas-<br />

Martini, Amartya Sen, A. K. Shiva Kumar i Darko<br />

Silovic.

Agraïments<br />

La preparació de l'<strong>Informe</strong> no hagués estat possible<br />

sense <strong>el</strong> suport i les valuoses contribucions<br />

d'un ampli nombre de persones i organitzacions.<br />

L'equip expressa <strong>el</strong> seu especial agraïment per<br />

la seva col·laboració a l'Alt Comissionat de les<br />

Nacions Unides p<strong>el</strong>s Drets Humans, al d<strong>el</strong>egat de<br />

l'Alt Comissionat, Bertrand Ramcharan, i al seu<br />

personal, <strong>sobre</strong>tot Stefanie Grant i Sylvie Saddier.<br />

L'equip també expressa la seva gratitud al professor<br />

Armatya Sen que, com a autor d<strong>el</strong> capítol 1,<br />

va aportar <strong>el</strong> marc conceptual de l'<strong>Informe</strong>.<br />

PANEL D'ASSESSORS<br />

L'<strong>Informe</strong> ha tret un gran profit d<strong>el</strong>s cons<strong>el</strong>ls int<strong>el</strong>·lectuals<br />

i de la direcció que ha proporcionat <strong>el</strong><br />

Pan<strong>el</strong> d'Assessors d'eminents experts, entre <strong>el</strong>s<br />

que figuren Shin-ichi Ago, Medea Benjamin,<br />

Charlotte Bunch, Antonio Cancado-Trindade,<br />

Clarence Dias, Mohammed Fayek, Thomas<br />

Hammarberg, Ann Christine Hubbard, Stephen<br />

Marks, Simon Maxw<strong>el</strong>l, Malini Mehra, Solita<br />

Monsod, Aryeh Neier, Barney Pityana, Gita Sen,<br />

Arjun Sengupta, Paul Streeten, Laila Takla, Katarina<br />

Tomasevski i Danilo Türk. En <strong>el</strong> pan<strong>el</strong> d'assessors<br />

<strong>sobre</strong> estadística figuren Jean-Louis Bodin,<br />

Paulo Garonna, Denise Lievesley, Ang<strong>el</strong>a Me,<br />

Darryl Rhoades, Alain Tranap i Willem de Vries.<br />

COL·LABORADORS<br />

Es van preparar molts estudis de fons <strong>sobre</strong> qüestions<br />

temàtiques de drets humans i <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, així com anàlisis de les experiències<br />

en països i regions. Agraïm la col·laboració de<br />

M. M. Akash, Philip Alston, Sudhir Anand,<br />

Abdullahi A. An-Na'im, Radhika Coomaras-wamy,<br />

Jorge Correa Sutil, Meghnad Desai, Ayesha Dias,<br />

Bahey El-Din Hassan, Cees Flinterman, Jayati<br />

Ghosh, Leo Goldstone, F<strong>el</strong>ipe González Morales,<br />

Savitri Goonesekere, Maria Green, Julia<br />

Häusermann, Nadia Hijab, Asma Khader, Scott<br />

Leckie, Sandra Liebenberg, Juan E. Méndez,<br />

Mahbubul Mokaddem, Vitit Muntarbhorn, Makau<br />

Mutua, Irina Nemirovsky, Kassie Neou, Roger Normand,<br />

Martha Brill Olcott, Joseph Oloka-Onyango,<br />

Siddiq R. Osmani, Andrés E. Pérez, Paulo Sergio<br />

Pinheiro, Pablo Rodas-Martini, Rocio Rosero<br />

Garcés, Jean Rubaduka, Akmal Saidov, Johan<br />

Saravanamuttu, Amartya Sen, A. K. Shiva Kumar,<br />

Darko Silovic, Noël Twagiramungu i Polly Vizard.<br />

Moltes organitzacions han prestat generosament<br />

les seves dades i altres materials de recerca:<br />

<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> d'Anàlisi de la Informació d<strong>el</strong> Diòxid<br />

de Carboni, <strong>el</strong> <strong>Centre</strong> de Recerca <strong>sobre</strong> Epidemiologia<br />

de Desastres, <strong>el</strong> Programa Cooperatiu<br />

per a la Supervisió i Avaluació de la Transmissió<br />

a Llarga Distància d<strong>el</strong>s Contaminants Atmosfèrics<br />

a Europa, l'Organització per a l'Alimentació<br />

i l'Agricultura (FAO), la Unió Interparlamentària,<br />

<strong>el</strong> Fons Internacional per al Desenvolupament<br />

Agrícola, l'Institut Internacional per<br />

la Democràcia i l'Assistència Electoral, l'Institut<br />

Internacional d'Estudis Estratègics, l'Organització<br />

Internacional d<strong>el</strong> Treball, <strong>el</strong> Fons Monetari Internacional,<br />

l'Organització Internacional de Migració,<br />

la Unió Internacional per a les T<strong>el</strong>ecomunicacions,<br />

<strong>el</strong> Programa Conjunt de les Nacions Unides<br />

<strong>sobre</strong> VIH/SIDA, <strong>el</strong> Luxembourg Income Study,<br />

l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides<br />

p<strong>el</strong>s Refugiats, l'Organització per a la Cooperació<br />

i <strong>el</strong> Desenvolupament Econòmics, l'Institut<br />

Internacional de Recerca per la Pau d'Estocolm,<br />

<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> de les Nacions Unides per al Desenvolupament<br />

Social i <strong>el</strong>s Afers Humanitaris, <strong>el</strong> Fons de<br />

les Nacions Unides per a la Infància, la Conferència<br />

de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> Comerç i Desenvolupament,<br />

<strong>el</strong> Departament d'Afers Econòmics i<br />

Socials de les Nacions Unides, la Divisió de les<br />

Nacions Unides per al Progrés de la Dona, la Comissió<br />

Econòmica i Social de les Nacions Unides<br />

per a Àsia i <strong>el</strong> Pacífic, la Comissió Econòmica i<br />

v

vi<br />

Social de les Nacions Unides per l'oest d'Àsia, la<br />

Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a<br />

Àfrica, la Comissió Econòmica de les Nacions<br />

Unides per a Europa, la Comissió Econòmica de<br />

les Nacions Unides per a Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib,<br />

l'Organització de les Nacions Unides per a<br />

l'Educació, la Ciència i la Cultura, la Divisió de<br />

les Nacions Unides per a la Població, l'Institut de<br />

Recerca de les Nacions Unides per al Desenvolupament<br />

Social, la Divisió d'Estadística de les Nacions<br />

Unides, <strong>el</strong> Banc Mundial, l'Organització<br />

Mundial de la Salut, l'Organització Mundial d<strong>el</strong><br />

Comerç i World Resources Institute.<br />

PANEL D'ASSESSORS I LECTORS DEL PNUD<br />

Els col·legues d<strong>el</strong> PNUD han proporcionat comentaris,<br />

suggeriments i contribucions durant la redacció<br />

de l'<strong>Informe</strong>. Els autors volen expressar<br />

especialment <strong>el</strong> seu agraïment a Ad<strong>el</strong> Abd<strong>el</strong>-latif,<br />

Dominique Aitouyahia-McAdams, Omar Bakhet,<br />

Jamal Benomar, Stephen Browne, Nilufer Cagatay,<br />

Edmund Cain, Nikhil Chandavarkar, Shabbir<br />

Cheema, Bertrand Coppens, Djibril Diallo, Hans<br />

d'Orville, Elizabeth Fong, Walter Franco, Marit<br />

Gj<strong>el</strong>ten, John Hendra, No<strong>el</strong>een Heyzer, Nay Htun,<br />

Abdoulie Janneh, Macharia Kamau, Inge Kaul,<br />

Normand Lauzon, Thierry Lemaresquier, José<br />

Carlos Libanio, Carlos Lopes, Kamal Malhotra,<br />

Abdoulaye Mar Dieye, Elena Martinez, Jan<br />

Mattsson, Saraswathi Menon, Hamed Mobarek,<br />

Jana Ricasio, Rebeca Rios-Kohn, Jordan Ryan, Mia<br />

Seppo, Nessim Shallon, Rosine Sori-Coulibaly, R.<br />

Sudarshan, Antonio Vigilante, Eimi Watanabe,<br />

David Whaley, Caitlin Wiesen-Antin, Kanni<br />

Wignaraja, Oscar Yujnovsky i Agostinho Zacarias.<br />

CONSULTES<br />

Moltes persones van participar en les reunions<br />

especials. En consultes amb les organitzacions de<br />

l'ONU: Gonzalo Abad, Francoise B<strong>el</strong>mont, Peter<br />

Crowley, Virginia Leary, Lars Ludvigsen, Themba<br />

N. Masuku, Steven Oates, Steven Olejas, Reinaldo<br />

Figueredo Planchart, Norman Scott, Lee Swepston,<br />

Andrew Whitley i Dani<strong>el</strong> Wikler. En consultes <strong>sobre</strong><br />

indicadors de drets humans: Ignacio<br />

Aymerich, David Cieslikowski, Gerhard Haens<strong>el</strong>,<br />

Ellen Hagerman, Stephen Hansen, Aart Kraay,<br />

Richard Leete, Patrick Molutsi, Goro Onojima, Ali<br />

Piano, Massimo Tommasoli i Joann Vanek. En<br />

l'<strong>el</strong>aboració d'un estudi coordinat per al progrés<br />

en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>: Halis Akder, Robert<br />

Greener, Ricardo Henriques, Jong-Wha Lee,<br />

Osman M. Osman, Gustav Ranis i Frances Stewart.<br />

Sobre empreses i drets humans: Ron Berenbeim,<br />

Rainer Braun, Johanna Breman, Jonathan Cohen,<br />

Amy Davidsen, Arvind Gamesan, Lauren Goldblatt,<br />

Scott Greathead, Elizabeth Howard, Kiku Loomis,<br />

David Lowry, Wendy Rhein, Bob Turner, Larry<br />

Walsh i Joanna Weschler.<br />

Moltes persones consultades durant la preparació<br />

de l'<strong>Informe</strong> van prestar materials, informació<br />

i assistència valuosíssima. La manca d'espai<br />

fa que no <strong>el</strong>s puguem anomenar tots <strong>el</strong>ls, però<br />

volem reconèixer especialment les contribucions<br />

de Yasmin Ahmad, Özer Babakol, Shaida Badiee,<br />

Maria Baquero, Haz<strong>el</strong> Bennett, Douglas Bettcher,<br />

Yonas Biru, Tom Boden, Adam Bouloukos, Brigitte<br />

Brandt, Ewa Brantley, Mathieu Brossard, Claude<br />

Cahn, Rolf Carriere, Vittoria Cavicchioni-Molcard,<br />

Shaohua Chen, Noam Chomsky, S. K. Chu, Alice<br />

Clague, Adam Cohen, Patrick Cornu, Carlos<br />

Correa, David Donat-Cattin, Marie-Therese Dupre,<br />

Graham Dutfi<strong>el</strong>d, Julian Fleet, Julio Frank, Lisa<br />

Frederiksson, Judy Gearhart, Dorota Gierycz, Peter<br />

Gleick, Erlinda Go, Emmanu<strong>el</strong> Guindone, Kul<br />

Guntham, Björn Hag<strong>el</strong>in, Katherine Hagen, Brigitte<br />

Ham, Abrar Hasan, Micha<strong>el</strong> Henriques, B<strong>el</strong>a Hovy,<br />

Kareen Jabre, Phil James, Bruce Jones, Gareth<br />

Jones, Urban Johnson, Alex Julca, Georg K<strong>el</strong>l,<br />

Alison Kennedy, Shulamith Koenig, Miloon Kothari,<br />

John Langmore, Todd Larson, Paul Gordon<br />

Lauren, Elisa Levy, Myriam Linster, Nyein Nyein<br />

Lwin, Serguei Malanitchev, Carolyn McAskie,<br />

Caroline Mich<strong>el</strong>lier, Zafir Mirza, Ro<strong>el</strong>and<br />

Monasch, Srdan Mrkic, Aimée Nichols, David<br />

Nyheim, Rosario Pardo, David Patterson, Rach<strong>el</strong><br />

Pedersen, Tatjana Peric, Thomas Pogge, Kiernan<br />

Prendergast, Will Prince, Agnès Puymoyen, Sonya<br />

Rabeneck, Sadig Rasheed, Socarro Reyes,<br />

Wolfgang Rhomberg, Santiago Romero, Karl<br />

Sauvant, Bernhard Schwartländer, Simon Scott, Hy<br />

Sh<strong>el</strong>low, Henry Shue, Elizabeth Sköns, Timothy<br />

Smeeding, Herbert Spirer, Louise Spirer, Petter<br />

Stålenheim, Elissavet Stamatopoulou-Robbins,<br />

Romila Sudhir, Eric Swanson, Kari Tapiola, Gordon<br />

T<strong>el</strong>esford, Jessica Vivian, Micha<strong>el</strong> Ward, Tessa<br />

Wardlaw, Aur<strong>el</strong>ie von Wartensleben, Kevin<br />

Watkins, Patrick Werguin, Siemon Wezeman, Robin<br />

White, Robert Wintemute, Mania Yannarakis i<br />

Ann Zammit.<br />

SUPORT ADMINISTRATIU I LOGÍSTIC<br />

Han proporcionat suport secretarial i administratiu<br />

a la preparació de l'<strong>Informe</strong> Oscar Bernal,<br />

Wendy Chen, Renuka Corea-Lloyd, Rekha Kalekar,

Chato Ledonio-O'Buckley, Aida Liza-Mayor,<br />

Stephanie Meade, Maria Regina Milo i Emily White.<br />

L'Oficina de les Nacions Unides per als Serveis<br />

de Projectes va proporcionar a l'equip un<br />

suport administratiu vital. L'equip agraeix<br />

especialment la col·laboració d'Oscar Hernández,<br />

Liliana Izquierdo, Maarten Poolman i Ingolf<br />

Schuetz-Mu<strong>el</strong>ler.<br />

L'<strong>Informe</strong> també es va beneficiar d<strong>el</strong> treball<br />

dedicat d<strong>el</strong> personal intern. L'equip agraeix la<br />

col·laboració d'Ana Budin, Ali Buzurukov, Hyung<br />

Go, Vivian Herrera, Claes Johansson, Hoster<br />

Lifalaza Bebi, Christopher Pinc i Danny<br />

Sriskandarajah.<br />

EDICIÓ, PRODUCCIÓ I TRADUCCIÓ<br />

Com en anys anteriors, l'<strong>Informe</strong> ha comptat amb<br />

<strong>el</strong> procés d'edició i de preparació per a la impressió<br />

de Communications Dev<strong>el</strong>opment Incorporated's<br />

Bruce Ross-Larson, Fiona Blackshaw,<br />

Carole-Sue Castronuovo, Garrett Cruce, Terrence<br />

Fischer, Wendy Guyette, Walter Hemmens, Megan<br />

Klose, Daphne Levitas, Molly Lohman i Alison<br />

Strong. L'<strong>Informe</strong> també s'ha beneficiat de l'administració<br />

de la traducció, <strong>el</strong> disseny i <strong>el</strong> treball<br />

de distribució d'Elizabeth Scott Andrews, Maureen<br />

Lynch i Hilda Paqui.<br />

•••<br />

L'equip expressa <strong>el</strong> seu sincer agraïment a Philip<br />

Alston, Anne Bayefsky, Radhika Coomaraswamy,<br />

Meghnad Desai, Stefanie Grant, Paul Hunt, Bruce<br />

Jenks, Barney Pityana, Rebeca Rios-Kohn, Jordan<br />

Ryan i Joanna Weschler p<strong>el</strong>s seus cons<strong>el</strong>ls a l'Administrador<br />

i per fer de lectors de la redacció<br />

final de l'<strong>Informe</strong>.<br />

Per últim, <strong>el</strong>s autors estan especialment agraïts<br />

a Mark Malloch Brown, Administrador d<strong>el</strong><br />

PNUD, que ha aportat a l'<strong>Informe</strong> <strong>el</strong> seu ple suport<br />

i una sòlida direcció int<strong>el</strong>·lectual.<br />

Els autors agreixen tot <strong>el</strong> suport que han rebut<br />

i assumeixen tota la responsabilitat per les<br />

opinions expressades en l'<strong>Informe</strong>.<br />

vii

viii<br />

ABREVIATURES<br />

AOD Ajuda Oficial al Desenvolupament<br />

CCT Conveni contra la Tortura i altres Tractaments o Càstigs Cru<strong>el</strong>s, Inhumans o Degradants<br />

CDI Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant<br />

CEDAW Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació de les Dones<br />

CEI Comunitat d'Estats Independents<br />

CIDCP Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics<br />

CIDESC Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals<br />

CIEDR Conveni Internacional <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial<br />

ECOSOC Cons<strong>el</strong>l Econòmic i Social (de les Nacions Unides)<br />

FMI Fons Monetari Internacional<br />

GATT Acord General <strong>sobre</strong> Aranz<strong>el</strong>s i Comerç<br />

IDH Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

IDS Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe<br />

IPH Índex de pobresa humana<br />

MCS Mesura de capacitació per sexe<br />

OCDE Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament Econòmic<br />

OIT Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball<br />

OMC Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç<br />

OMS Organització Mundial de la Salut<br />

ONG Organització no governamental<br />

PIB Producte Interior Brut<br />

PNB Producte Nacional Brut<br />

PNUD Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament<br />

PPA Paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu<br />

PPAE Països pobres altament endeutats<br />

SIDA Síndrome d'immunodeficiència adquirida<br />

TRIPS Aspectes d<strong>el</strong>s Drets de la Propietat Int<strong>el</strong>·lectual r<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong> Comerç<br />

UE Unió Europea<br />

UNCTAD Conferència de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> Comerç i Desenvolupament<br />

<strong>UNESCO</strong> Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura<br />

UNICEF Fons de les Nacions Unides per a la Infància<br />

UNIFEM Fons de les Nacions Unides per al Desenvolupament de les Dones<br />

VIH Virus d'immunodeficiència humana

Sumari<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

Drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>: per la llibertat i la solidaritat 1<br />

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS 14<br />

GLOSSARI SOBRE DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ 16<br />

CAPÍTOL U<br />

Drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 19<br />

Motivació comuna i compatibilitat bàsica 19<br />

Què incorporen <strong>el</strong>s drets humans al desenvolpament <strong>humà</strong>? 21<br />

L'aportació d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> als drets humans 22<br />

La naturalesa d<strong>el</strong>s deures associats amb <strong>el</strong>s drets humans 24<br />

LA LLUITA MUNDIAL PELS DRETS HUMANS 27<br />

CAPÍTOL DOS<br />

Lluites per les llibertats humanes 29<br />

La lluita continua 30<br />

Llibertat davant de la discriminació: per la igualtat 31<br />

Llibertat davant de la necessitat: per un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable 33<br />

Llibertat d'assoliment d<strong>el</strong> potencial de les persones 34<br />

Llibertat davant d<strong>el</strong> terror: no hi ha d'haver amenaces contra la seguretat personal 35<br />

Llibertat davant de la injustícia 36<br />

Llibertat de participació, expressió i associació 38<br />

Llibertat per a un treball decent: sense explotació 39<br />

Nous temes d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 41<br />

Annex: Compromís creixent amb <strong>el</strong>s drets humans 44<br />

CAPÍTOL TRES<br />

La democràcia participativa garanteix <strong>el</strong>s drets 56<br />

La r<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong>s drets humans i la democràcia 56<br />

Com i perquè algunes "democràcies" lesionen <strong>el</strong>s drets humans 59<br />

Resposta normativa: l'avenç d<strong>el</strong>s drets humans mitjançant una democràcia participativa 63<br />

ix

CAPÍTOL QUATRE<br />

Els drets que capaciten les persones en la lluita contra la pobresa 73<br />

Drets i capacitats com a objectius i mitjans per fugir de la pobresa 74<br />

Obligacions i responsabilitats de l'estat i altres factors 77<br />

Recursos i creixement econòmic: un mitjà per exercir <strong>el</strong>s drets humans 80<br />

Justícia mundial: obligacions i responsabilitats de l'estat i d'agents no estatals per concebre un ordre mundial que<br />

afavoreixi <strong>el</strong>s pobres 82<br />

Drets humans per capacitar <strong>el</strong>s pobres en la seva lluita contra la pobresa 86<br />

CAPÍTOL CINC<br />

Utilització d'indicadors per a la responsabilitat d<strong>el</strong>s drets humans 89<br />

Foment de la responsabilitat 89<br />

El perquè de l'estadística 90<br />

La creació d'indicadors: d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> als drets 90<br />

Respecte, protecció i compliment de drets 93<br />

Garantia d<strong>el</strong>s principis clau i una actuació suficient 95<br />

Garantia d'un accés segur 101<br />

Identificació d<strong>el</strong>s agents 103<br />

El camí endavant 105<br />

Annex: Valoració d<strong>el</strong> progrés en drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 108<br />

CAPÍTOL 6<br />

Promoció d<strong>el</strong>s drets en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 112<br />

Prioritats de l'actuació nacional 112<br />

Prioritats de l'actuació internacional 119<br />

Un resum d'actuacions per assolir una visió per al segle XXI 126<br />

Referències 129<br />

CONTRIBUCIONS ESPECIALS<br />

Drets humans i intervenció al segle XX Kofi Annan 31<br />

La transició cap a la democràcia i <strong>el</strong>s drets humans Olusegun Obasanjo 57<br />

Universalitat i prioritats Mary Robinson 113<br />

REQUADRES<br />

2.1 La llarga lluita p<strong>el</strong>s drets de les dones 32<br />

2.2 L'avenç de la democràcia 38<br />

2.3 Capacitació d<strong>el</strong>s pobres: activisme polític i mobilització de les persones 39<br />

2.4 Evolució d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors internacionals 41<br />

2.5 Respecte d<strong>el</strong>s drets humans: crucial per afrontar <strong>el</strong> VIH/SIDA 42<br />

3.1 El poder de la vergonya: una arma poderosa per a les ONG de drets humans 58<br />

3.2 Racisme contra <strong>el</strong>s immigrants i altres minories a l'Europa occidental 60<br />

3.3 Un assassinat que no va silenciar <strong>el</strong> missatge 61<br />

3.4 Desigualtat horitzontal i conflicte 62<br />

3.5 La importància d<strong>el</strong> riure i l'oblit 63<br />

3.6 Els drets de les minories i la desigualtat horitzontal: <strong>el</strong>s casos de Bèlgica i Suïssa 64<br />

3.7 El valor d'Àsia 65<br />

x

3.8 La resposta de Malàisia als disturbis racials: la solució de la desigualtat horitzontal 65<br />

3.9 La transició d'un passat brutal a una societat oberta a Sud-àfrica i Cambodja 67<br />

3.10 Reforçament de l'estat de dret a Argentina i <strong>el</strong> Salvador 68<br />

3.11 Titularitat de l'ajustament estructural: <strong>el</strong> plantejament d<strong>el</strong>s drets a l'Índia 69<br />

3.12 L'enfocament de John Le Carré de la política econòmica: ajustament estructural furtiu 70<br />

4.1 Pobresa, drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 73<br />

4.2 Democràcia i mesures per evitar la fam 74<br />

4.3 Mobilització d<strong>el</strong>s drets civils i polítics p<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals 75<br />

4.4 Construir capacitats per assegurar <strong>el</strong>s drets de la generació següent 76<br />

4.5 Insuficiències i parcialitats de la despesa pública en serveis socials bàsics 79<br />

4.6 Responsabilitat de les multinacionals en matèria de drets humans 80<br />

4.7 Marginació d<strong>el</strong>s països pobres d<strong>el</strong>s beneficis de l'economia mundial 82<br />

4.8 Justícia mundial: reconciliar <strong>el</strong>s valors contraposats de la imparcialitat i l'interès propi 83<br />

4.9 Constitució de garanties d<strong>el</strong>s drets humans en l'acord TRIPS 84<br />

4.10 La clàusula social: no hi ha panacea p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors 85<br />

4.11 Comerç internacional, drets humans i acords en matèria de medi ambient 86<br />

5.1 Fràgil 90<br />

5.2 Els índexs de la llibertat: eren eines adaptades al seu temps? 91<br />

5.3 L'estadística per mirar què hi ha darrere les preguntes 92<br />

5.4 Usos i abusos de l'índex d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 93<br />

5.5 Posar fi als mites de la diferència 93<br />

5.6 Quan la manca de dades rev<strong>el</strong>a dades 94<br />

5.7 L'estadística que rev<strong>el</strong>a una política esborronadora i crea responsabilitat 94<br />

5.8 Normes legals que afecten tots <strong>el</strong>s drets 95<br />

5.9 El poder de l'estadística per crear un debat nacional 96<br />

5.10 Desmitificació d<strong>el</strong>s pressupostos 98<br />

5.11 Establiment de referències per acordar un ritme de progrés adequat 99<br />

5.12 Cap recurs per a la violència: <strong>el</strong>s nens d<strong>el</strong> carrer de Guatemala 101<br />

5.13 Supervisió de Matt<strong>el</strong>: no es juga amb l'estadística 105<br />

5.14 Cap a un índex de responsabilitat internacional d<strong>el</strong>s drets humans 107<br />

6.1 Posar fi a la discriminació per sexe en <strong>el</strong> divorci: guanys jurídics a Egipte 114<br />

6.2 Legislació contra les execucions "d'honor" a Jordània 114<br />

6.3 Els drets de l'infant: convertir les paraules en fets 116<br />

6.4 Aliances per assolir <strong>el</strong>s drets humans de les dones 117<br />

6.5 Una aliança p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s individus amb necessitats especials: la Internacional de Discapacitats 118<br />

6.6 Exercici de pressions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> govern: <strong>el</strong> pla nacional d'actuació de drets humans de Brasil 118<br />

6.7 La defensa de l'educació primària obligatòria per part d'una empresa privada 119<br />

6.8 FEWER (menys) conflictes: una xarxa de sistemes d'alerta ràpida 122<br />

6.9 Els països africans prenen la iniciativa en l'aplicació de les disposicions d<strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional<br />

124<br />

6.10 Les iniciatives regionals europees per a la promoció d<strong>el</strong>s drets humans 125<br />

6.11 Un diamant en brut: un testimoni mundial d<strong>el</strong> salt de les sancions a la guerra civil d'Angola<br />

TAULA DE REQUADRE<br />

5.14 Indicadors per a l'índex de responsabilitat internacional de drets humans 107<br />

xi

TAULES<br />

2.1 Pobresa en una tria de països de l'OCDE 34<br />

2.2 Pena mitjana complerta per violació en una tria de països, 1990-94 35<br />

2.3 Agressions físiques a dones per part de la par<strong>el</strong>la 36<br />

2.4 Ratificació d<strong>el</strong>s principals convenis de l'Organització Internacioanl d<strong>el</strong> Treball (a 4 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>) 40<br />

2.5 Treballadors domèstics infantils en una tria de països, anys noranta 41<br />

A2.1 Situació d<strong>el</strong>s principals instruments internacionals de drets humans 48<br />

A2.2 Situació d<strong>el</strong>s principals convenis d<strong>el</strong> dret laboral 52<br />

4.1 Països per mitjana anual de creixement d<strong>el</strong> PNB per càpita, 1990-1998 81<br />

4.2 Comparació i contrast de tres tipus de lleis internacionals 87<br />

5.1 Les municipalitats tenen mesures per facilitar la participació en la promoció de la cultura? 100<br />

5.2 Justícia ajornada o justícia denegada? 101<br />

5.3 Exercici d<strong>el</strong> dret a la salut a l'Equador: valoració de les obligacions de l'estat 102<br />

5.4 Assoliment d<strong>el</strong> dret a l'educació primària a l'Índia: <strong>el</strong>s agents compleixen les seves obligacions ? 104<br />

FIGURES<br />

2.1 Discriminació ètnica: <strong>el</strong>s serveis són menys accessibles per a les minories 32<br />

2.2 Desigualtat per renda: <strong>el</strong>s serveis públics afavoreixen <strong>el</strong>s rics 33<br />

2.3 Desigualtat rural/urbana: <strong>el</strong>s serveis sanitaris i l'aigua potable són menys accessibles en les zones rurals 33<br />

2.4 L'esperança de vida varia segons les ètnies 34<br />

2.5 La pobresa de renda varia entre regions 34<br />

2.6 L'índex de mortalitat infantil varia entre rics i pobres 35<br />

2.7 La matriculació escolar varia per sexe 35<br />

2.8 Declivi de la sindicació 41<br />

4.1 Discriminació per renda: <strong>el</strong>s més pobres reben menys inversió pública i ajudes 78<br />

4.2 Lent creixement de la renda 81<br />

4.3 Creixement ràpid de les exportacions, proporcions variables 83<br />

5.1 Discriminació per raça: l'educació a Sud-àfrica 97<br />

5.2 Desagregant la mitjana es pot rev<strong>el</strong>ar la discriminació 97<br />

5.3 Recursos i pobresa humana: contrastos als països industrialitzats 97<br />

5.4 Priorització de la sanitat i l'educació bàsiques a Nepal 97<br />

5.5 Fixar referències per al progrés a Bolívia 99<br />

5.6 Intolerància de la diferència: crims d'odi als Estats Units 101<br />

5.7 El maltractament de les dones normalment no es declara 106<br />

6.1 Crear una xarxa per a NIME: avantatges comparatius per a accions en matèria de drets humans 126<br />

xii

INDICADORS DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Nota <strong>sobre</strong> les dades estadístiques de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 141<br />

Què rev<strong>el</strong>en <strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>? 147<br />

I. SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

1 Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 157<br />

2 Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe 161<br />

3 Mesura de capacitació per sexe 165<br />

4 Pobresa humana als països en <strong>desenvolupament</strong> 169<br />

5 Pobresa humana a l'OCDE, Europa de l'Est i CEI 172<br />

6 Comparació d'índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 174<br />

7 Tendències en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i la renda per càpita 178<br />

8 Tendències en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement econòmic 182<br />

II. ... PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...<br />

9 Progrès de la supervivència 186<br />

10 Perfil de la sanitat 190<br />

III. ... PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

11 Perfil de l'educació 194<br />

12 Accés als fluxos d'informació 198<br />

IV. ... PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

13 Resultats econòmics 202<br />

14 Estructura macroeconòmica 206<br />

15 Fluxos de recursos 210<br />

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos 214<br />

17 Fluxos d'ajuda d<strong>el</strong>s països membres d<strong>el</strong> CAD 218<br />

18 Ajuda i deute per país receptor 219<br />

V. ... TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

19 Tendències demogràfiques 223<br />

20 Ús de l'energia 227<br />

21 Perfil d<strong>el</strong> medi ambient 231<br />

22 Gestió d<strong>el</strong> medi ambient 235<br />

VI. ... GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

23 Seguretat alimentària i nutrició 237<br />

24 Seguretat laboral 241<br />

25 Perfil de la vida política 243<br />

26 Criminalitat 247<br />

27 Tensió social 251<br />

xiii

VII. ... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

28 Sexe i educació 255<br />

29 Sexe i activitat econòmica 259<br />

30 Sexe, càrrega laboral i distribució temporal 263<br />

31 Participació política de les dones 264<br />

32 INDICADORS BÀSICS D'ALTRES PAÏSOS MEMBRES DE L'ONU 268<br />

Nota tècnica 269<br />

Principals referències estadístiques 274<br />

Definicions de termes estadístics 277<br />

Classificació d<strong>el</strong>s països 283<br />

Índex d<strong>el</strong>s indicadors 287<br />

<strong>Informe</strong>s Nacionals <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà 290<br />

xiv

PERSPECTIVA GENERAL<br />

Drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>:<br />

per la llibertat i la solidaritat<br />

Els drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> comparteixen<br />

una concepció comuna i un objectiu<br />

comú: garantir la llibertat, <strong>el</strong> benestar i la dignitat<br />

de tota persona arreu d<strong>el</strong> món. Per garantir:<br />

• La llibertat davant de la discriminació, per<br />

sexe, raça, ètnia, origen nacional o r<strong>el</strong>igió.<br />

• La llibertat davant de la necessitat, per gaudir<br />

d'un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable.<br />

• La llibertat de desenvolupar i assolir <strong>el</strong> propi<br />

potencial <strong>humà</strong>.<br />

• La llibertat davant d<strong>el</strong> terror, de les amenaces<br />

contra la seguretat personal, de la tortura, l'arrest<br />

arbitrari i altres actes violents.<br />

• La llibertat davant de la injustícia i les violacions<br />

de l'estat de dret.<br />

• La llibertat de pensament i expressió, de participar<br />

en les decisions i formar associacions.<br />

• La llibertat per a un treball decent, sense explotació.<br />

Una de les grans consecucions d<strong>el</strong> segle XX<br />

va ser <strong>el</strong> progrés assolit en matèria de drets humans.<br />

El 1900, més de la meitat de la població<br />

mundial vivia sota <strong>el</strong> domini colonial i cap país<br />

no concedia a tots <strong>el</strong>s seus ciutadans <strong>el</strong> dret de<br />

vot. Avui dia, unes tres quartes parts d<strong>el</strong> món viu<br />

en règims democràtics. També s'ha donat un gran<br />

progrés p<strong>el</strong> que fa a l'<strong>el</strong>iminació de la discriminació<br />

per raça, r<strong>el</strong>igió i sexe i en <strong>el</strong> progrés d<strong>el</strong><br />

dret a l'escolarització i l'atenció sanitària bàsica.<br />

El 1948, la Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans es va adoptar, per primera vegada a la<br />

història, reconeixent <strong>el</strong>s drets humans com una<br />

responsabilitat mundial. Actualment, tots excepte<br />

un d<strong>el</strong>s sis convenis principals <strong>sobre</strong> drets civils,<br />

polítics, econòmics, socials i culturals han estat<br />

ratificats per 140 països. De la mateixa manera,<br />

sis d<strong>el</strong>s set convenis de drets laborals han estat<br />

ratificats per més de 125 països. Encara s'ha de<br />

recórrer un llarg camí, però <strong>el</strong> progrés ha estat<br />

espectacular.<br />

La creixent interdependència mundial d<strong>el</strong> segle<br />

XXI assenyala una nova era. Les complexes<br />

interaccions polítiques i econòmiques, apar<strong>el</strong>lades<br />

amb l'augment de nous agents poderosos,<br />

obre noves oportunitats. També s'exigeix un compromís<br />

més imaginatiu a l'hora de crear les institucions,<br />

les lleis i un entorn econòmic favorable<br />

per garantir les llibertats fonamentals de tots: tots<br />

<strong>el</strong>s drets humans, per a totes les persones a tots<br />

<strong>el</strong>s països.<br />

Els individus, <strong>el</strong>s governs, les organitzacions<br />

no governamentals (ONG), les empreses, les persones<br />

amb poders decisoris, les organitzacions<br />

multilaterals, tots exerceixen una funció en la<br />

transformació d<strong>el</strong> potencial d<strong>el</strong>s recursos mundials<br />

i la promesa d<strong>el</strong>s mitjans tècnics, la preparació<br />

tècnica i <strong>el</strong> treball en xarxa en acords socials<br />

que promoguin realment les llibertats fonamentals<br />

a tot arreu, en lloc de fingir que s'hi està<br />

d'acord.<br />

Molts països —pobres i rics— ja han fet gala<br />

d'una nova dinàmica a l'hora d'adoptar iniciatives<br />

p<strong>el</strong>s drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Sud-àfrica, d'ençà de la fi de l'apartheid, ha adoptat<br />

<strong>el</strong>s drets humans com a punta de llança de la<br />

seva estratègia de <strong>desenvolupament</strong>, amb la qual<br />

cosa <strong>el</strong> govern ha creat una de les estructures de<br />

drets més progressistes d<strong>el</strong> món. A l'Índia, la democràcia<br />

més gran d<strong>el</strong> món, <strong>el</strong> tribunal suprem<br />

ha insistit en <strong>el</strong>s drets de tots <strong>el</strong>s ciutadans a una<br />

educació lliure i una atenció sanitària bàsica.<br />

Europa està adoptant <strong>el</strong>s drets humans com una<br />

prioritat clau, de la mateixa manera que <strong>el</strong>s enfocaments<br />

innovadors d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l d'Europa i <strong>el</strong> Tribunal<br />

Europeu de Drets Humans.<br />

El signe de totes les civilitzacions és <strong>el</strong> respecte<br />

que acorden per a la dignitat humana i la<br />

llibertat. Totes les r<strong>el</strong>igions i les tradicions culturals<br />

c<strong>el</strong>ebren aquests ideals. Però al llarg de la<br />

història s'han vulnerat. Totes les societats han<br />

El signe de totes les civilitzacions<br />

és <strong>el</strong> respecte que acorden per a<br />

la dignitat humana i la llibertat<br />

1

En suma, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> és essencial per a l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, i <strong>el</strong>s drets<br />

humans són essencials per al ple<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

2<br />

conegut <strong>el</strong> racisme, <strong>el</strong> sexisme, l'autoritarisme i<br />

la xenofòbia, privant <strong>el</strong>s homes i les dones de la<br />

seva dignitat i llibertat. A totes les regions i cultures<br />

s'han donat lluites per acabar amb l'opressió,<br />

la injustícia i la discriminació. Aquesta lluita continua<br />

avui dia a tots <strong>el</strong>s països, rics i pobres.<br />

La llibertat humana és l'objectiu comú i la<br />

motivació comuna d<strong>el</strong>s drets humans i <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Els moviments<br />

p<strong>el</strong>s drets humans i p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> han tingut tradicions i estratègies<br />

diferents. Si s'uneixen en una aliança més<br />

àmplia, uns i altres es poden<br />

complementar aportant noves energies i<br />

forces.<br />

L'objectiu d<strong>el</strong>s drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> és garantir les llibertats fonamentals. Els<br />

drets humans expressen la idea atrevida que totes<br />

les persones mereixen acords socials que les<br />

protegeixen d<strong>el</strong>s pitjors abusos i privacions, i que<br />

assegurin la llibertat per a una vida digna.<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, alhora, és un procés<br />

de millora de les capacitats humanes, per ampliar<br />

les <strong>el</strong>eccions i les oportunitats de manera<br />

que totes les persones puguin portar una vida de<br />

respecte i valors. Quan <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

i <strong>el</strong>s drets humans avancen junts, es reforcen l'un<br />

a l'altre, ampliant les capacitats de les persones i<br />

protegint <strong>el</strong>s seus drets i llibertats fonamentals.<br />

Fins a l'última dècada, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans van seguir camins paral·l<strong>el</strong>s<br />

tant p<strong>el</strong> que fa al concepte com a l'acció: <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> ha estat dominat<br />

majoritàriament p<strong>el</strong>s economistes, <strong>el</strong>s científics<br />

socials i les persones amb poders de decisió, i <strong>el</strong>s<br />

drets humans p<strong>el</strong>s activistes polítics, <strong>el</strong>s advocats<br />

i <strong>el</strong>s filòsofs. Van promoure estratègies d'anàlisi i<br />

acció divergents: progrés econòmic i social per<br />

una banda, pressió política, reforma jurídica i<br />

qüestionament ètic per l'altra. Però avui dia, donada<br />

la convergència de concepte i acció, la separació<br />

entre l'agenda d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

i l'agenda d<strong>el</strong>s drets humans s'està reduint. Cada<br />

cop es dóna més suport polític a un i altre i es<br />

creen noves oportunitats d'associacions i aliances.<br />

Els drets humans poden revaloritzar l'agenda<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>. Atrauen l'atenció cap a la<br />

responsabilitat per respectar, protegir i complir<br />

<strong>el</strong>s drets humans de totes les persones. La tradi-<br />

ció d<strong>el</strong>s drets humans comporta institucions i eines<br />

jurídiques —lleis, <strong>el</strong> poder judicial i <strong>el</strong> procés<br />

de litigi— com a mitjà per garantir les llibertats<br />

i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Els drets també atorguen legitimitat moral i <strong>el</strong><br />

principi de justícia social als objectius d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. La perspectiva d<strong>el</strong>s drets ajuda<br />

a posar la prioritat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s més desfavorits i<br />

<strong>el</strong>s exclosos, <strong>sobre</strong>tot aqu<strong>el</strong>ls que estan desfavorits<br />

per causa de la discriminació. També dirigeix<br />

l'atenció cap a la necessitat d'informació i veu<br />

política per a totes les persones com a tema de<br />

<strong>desenvolupament</strong>, i als drets civils i polítics com<br />

a part integral d<strong>el</strong> procés de <strong>desenvolupament</strong>.<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, alhora, comporta<br />

una perspectiva dinàmica a llarg termini de l'exercici<br />

de drets. Dirigeix l'atenció cap al context<br />

socioeconòmic en què <strong>el</strong>s drets es poden assolir<br />

o bé estar en perill. Els conceptes i les eines d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> proporcionen una valoració<br />

sistemàtica de les limitacions econòmiques<br />

i institucionals a l'exercici d<strong>el</strong>s drets, així com<br />

d<strong>el</strong>s recursos i les actuacions disponibles per superar-los.<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> contribueix,<br />

per tant, a <strong>el</strong>aborar una estratègia a llarg termini<br />

per a l'exercici d<strong>el</strong>s drets.<br />

En suma, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és essencial<br />

per a l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans, i <strong>el</strong>s drets<br />

humans són essencials per al ple <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

No s'havien vist mai abans d<strong>el</strong> segle XX<br />

avenços tant importants en drets humans i<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, però encara<br />

s'han de fer moltes coses.<br />

Els principals avenços en drets humans i <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> es van donar després d<strong>el</strong>s horrors<br />

de la Segona Guerra Mundial. La Carta de les<br />

Nacions Unides de 1945, seguida per la Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans <strong>el</strong> 1948, van<br />

anunciar una nova era de compromís internacional<br />

amb les llibertats humanes:<br />

• Van posar l'accent en la universalitat d<strong>el</strong>s<br />

drets, centrats en la igualtat de totes les persones.<br />

• Van reconèixer l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans<br />

com a objectiu col·lectiu de la humanitat.<br />

• Van determinar un ampli conjunt de tots <strong>el</strong>s<br />

drets —civils, polítics, econòmics, socials i culturals—<br />

per a totes <strong>el</strong>s persones.<br />

INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

• Van crear un sistema internacional per promoure<br />

l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans amb institucions<br />

per crear normes, <strong>el</strong>aborar lleis internacionals<br />

i supervisar-ne l'aplicació (però sense poders<br />

executius).<br />

• Van instituir la responsabilitat de l'estat per<br />

les seves obligacions i compromisos de drets humans<br />

en virtut d<strong>el</strong> dret internacional.<br />

Es va continuar treballant en la legislació internacional<br />

de drets humans, però la retòrica d<strong>el</strong>s<br />

drets humans, polaritzada per la guerra freda, es<br />

va reduir a una arma de propaganda d'interessos<br />

geopolítics. Occident va donar prioritat als drets<br />

civils i polítics, denunciant que <strong>el</strong>s països socialistes<br />

negaven aquests drets. Els països socialistes<br />

(i molts països en <strong>desenvolupament</strong>) van donar<br />

prioritat als drets econòmics i socials, criticant<br />

<strong>el</strong>s països occidentals més rics p<strong>el</strong> seu fracàs<br />

a l'hora de garantir aquests drets a tots <strong>el</strong>s<br />

ciutadans. Als anys seixanta, això va desembocar<br />

en dos pactes diferents, un p<strong>el</strong>s drets civils i polítics<br />

i un altre p<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals.<br />

Els anys vuitanta van comportar una forta renovació<br />

de l'acció i l'interès internacional, alimentada<br />

p<strong>el</strong> moviment de les dones, <strong>el</strong> moviment<br />

d<strong>el</strong>s infants i una onada d'activitat per part de la<br />

societat civil. El Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de<br />

totes les formes de Discriminació de les Dones<br />

(CEDAW) es va acceptar <strong>el</strong> 1979 i <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s Drets de l'Infant deu anys més tard.<br />

El 1986 es va adoptar la Declaració <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Dret al Desenvolupament. A la Conferència Mundial<br />

<strong>sobre</strong> Drets Humans a Viena <strong>el</strong> 1993 es van<br />

realitzar nous compromisos sòlids. Després va<br />

venir la creació d<strong>el</strong> càrrec de l'Alt Comissionat<br />

de les Nacions Unides p<strong>el</strong>s Drets Humans i la creixent<br />

defensa d<strong>el</strong>s drets en l'àmbit internacional i<br />

nacional.<br />

A finals d<strong>el</strong>s noranta es van fer nous progressos:<br />

• L'Estatut de Roma de 1998 per crear <strong>el</strong> Tribunal<br />

Penal Internacional. L'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> l'havien<br />

signat gairebé 100 països.<br />

• La creació de tribunals internacionals per a<br />

Rwanda i l'antiga Iugoslàvia, per primera vegada<br />

d'ençà d<strong>el</strong>s judicis de Nuremberg i Tokio, en aplicació<br />

de la responsabilitat individual p<strong>el</strong>s crims<br />

de guerra.<br />

• El Protocol Opcional d<strong>el</strong> CEDAW, que va obrir<br />

<strong>el</strong> camí perquè les persones puguin recórrer a<br />

un organisme internacional.<br />

El 1990, un 10% d<strong>el</strong>s països d<strong>el</strong> món havia<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

ratificat tots <strong>el</strong>s sis instruments principals de drets<br />

humans, però a febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> —deu anys després—<br />

va augmentar espectacularment a més de<br />

la meitat d<strong>el</strong>s països.<br />

Llibertat davant de la discriminació: per la<br />

igualtat. El progrés d<strong>el</strong> segle XX cap a la igualtat<br />

—independentment d<strong>el</strong> sexe, la raça, la r<strong>el</strong>igió,<br />

l'ètnia o l'edat— es va alimentar d<strong>el</strong>s moviments<br />

socials. Un d<strong>el</strong>s més importants ha estat <strong>el</strong> moviment<br />

p<strong>el</strong>s drets de les dones, que es remunta segles<br />

enrere. La lluita contra la discriminació també<br />

ha desembocat en drets civils i moviments<br />

antiracistes arreu d<strong>el</strong> món.<br />

• Més de quatre cinquenes parts d<strong>el</strong>s països d<strong>el</strong><br />

món han ratificat <strong>el</strong> CEDAW i <strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

per a l'Eliminació de totes les formes de<br />

Discriminació Racial (CIEDR): 165 països <strong>el</strong><br />

CEDAW i 155 <strong>el</strong> CIEDR.<br />

• Han sorgit institucions nacionals i normes jurídiques<br />

per a una actuació d'afirmació a<br />

Austràlia, Canadà, Índia, Nova Z<strong>el</strong>anda i Estats<br />

Units, on les minories ètniques i <strong>el</strong>s pobles indígenes<br />

i tribals constitueixen una part significativa<br />

de la població.<br />

Però la discriminació per sexe, grup ètnic,<br />

raça i edat continua a tot <strong>el</strong> món.<br />

• A Canadà, <strong>el</strong> 1991, l'esperança de vida d<strong>el</strong>s<br />

homes inuit, de 58 anys, era 17 anys inferior a<br />

l'esperança de vida de 75 anys de tots <strong>el</strong>s canadencs.<br />

• A la República de Corea, <strong>el</strong>s salaris de les dones<br />

només representa <strong>el</strong> 75% d<strong>el</strong>s homes, una<br />

disparitat típica de molts països.<br />

• La policia rep centenars de denúncies per<br />

crims d'odi violents i discriminació contra immigrants<br />

i minories ètniques a Alemanya, Suècia i<br />

arreu d'Europa.<br />

Llibertat davant de la necessitat: per un niv<strong>el</strong>l<br />

de vida acceptable. El món ha progressat<br />

molt en la consecució de la llibertat davant de la<br />

necessitat i en la millora d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de vida de milions<br />

de persones.<br />

• Entre 1980 i 1999, la malnutrició es va reduir:<br />

la proporció d'infants amb pes inferior al normal<br />

als països en <strong>desenvolupament</strong> va caure d<strong>el</strong> 37%<br />

al 27% i la d<strong>el</strong>s infants raquítics va caure d<strong>el</strong> 47%<br />

al 33%.<br />

• Entre 1970 i 1999, a les àrees rurals d<strong>el</strong> món<br />

en <strong>desenvolupament</strong>, <strong>el</strong> percentatge de les persones<br />

amb accés a l'aigua potable es va multipli-<br />

La retòrica d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

polaritzada per la guerra freda,<br />

es va reduir a una arma de<br />

propaganda d'interessos<br />

geopolítics<br />

3

Sense estat de dret i una correcta<br />

administració de la justícia, les<br />

lleis de drets humans no són<br />

més que paper mullat<br />

car per més de quatre, passant d<strong>el</strong> 13% al 71%.<br />

• Alguns països van aconseguir un progrés espectacular<br />

en la reducció de la pobresa: Xina va<br />

passar d'un 33% <strong>el</strong> 1978 a un 7% <strong>el</strong> 1994.<br />

Però hi continuen havent moltes privacions:<br />

• Arreu d<strong>el</strong> món, 1.200 milions de persones són<br />

pobres i viuen amb menys d'1 dòlar al dia (PPA $<br />

EUA 1993).<br />

• Més de mil milions de persones d<strong>el</strong>s països<br />

en <strong>desenvolupament</strong> no tenen accés a l'aigua potable<br />

i més de 2.400 milions de persones no tenen<br />

un accés adequat al sanejament.<br />

Llibertat per desenvolupar i assolir <strong>el</strong> propi<br />

potencial <strong>humà</strong>. La consecució d<strong>el</strong> potencial<br />

<strong>humà</strong> va assolir cotes sense precedents al segle<br />

XX.<br />

• Arreu d<strong>el</strong> món, 46 països, amb més de mil<br />

milions de persones, han assolit un alt <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

• Als països en <strong>desenvolupament</strong> durant les tres<br />

darreres dècades, l'esperança de vida va augmentar<br />

uns 10 anys, d<strong>el</strong>s 55 anys <strong>el</strong> 1970 als 65 de<br />

1998. La taxa d'alfabetització d'adults va augmentar<br />

la meitat, d<strong>el</strong> 48% <strong>el</strong> 1970 al 72% <strong>el</strong> 1998. A<br />

més, la taxa de mortalitat infantil es va reduir en<br />

més de dues cinquenes parts, de 110 per 1.000<br />

nascuts vius <strong>el</strong> 1970 als 64 de 1998.<br />

• La ràtio de matriculació neta primària i secundària<br />

combinades va augmentar d<strong>el</strong> 50% <strong>el</strong><br />

1970 al 72% <strong>el</strong> 1998.<br />

Però aquest progrés ha estat desigual entre regions<br />

i grups de persones a l'interior d<strong>el</strong>s països.<br />

• Uns 90 milions d'infants no van a escola al<br />

niv<strong>el</strong>l primari.<br />

• A finals de 1999, gairebé 34 milions de persones<br />

estan infectades p<strong>el</strong> VIH, 23 milions de les<br />

quals viuen a l'Àfrica subsahariana. L'esperança<br />

de vida, després d'haver assolit enormes guanys<br />

als setanta, està empitjorant.<br />

Llibertat davant d<strong>el</strong> terror: sense amenaces<br />

contra la seguretat personal. No hi ha cap altre<br />

aspecte de la seguretat humana que sigui tan important<br />

com la seguretat enfront de la violència<br />

física. Però a les nacions pobres, i a les riques, la<br />

vida de les persones es veu amenaçada per la violència.<br />

Durant molts anys, <strong>el</strong>s moviments de la<br />

societat civil han mobilitzat l'opinió pública per<br />

<strong>el</strong>iminar aquestes amenaces, igual que altres grups<br />

internacionals. El dret d'habeas corpus, vital com<br />

a eina contra la detenció arbitrària, impera avui<br />

a molts més països. Les lleis <strong>sobre</strong> violacions són<br />

més estrictes. En r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong>s drets humans es<br />

fa palès que s'han aconseguit avenços importants.<br />

• La incidència de la tortura és més baixa a molts<br />

països. A Hondures, <strong>el</strong> nombre de casos de tortura<br />

denunciats a la Comissió de Defensa d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans, una ONG important, va caure d<strong>el</strong>s 156<br />

<strong>el</strong> 1991 als 7 de 1996.<br />

• Arreu d<strong>el</strong> món, <strong>el</strong> nombre de conflictes armats<br />

—gairebé tots interns— van passar d<strong>el</strong>s 55<br />

<strong>el</strong> 1992 als 36 <strong>el</strong> 1998.<br />

• La designació d'un Enviat especial <strong>sobre</strong> la<br />

Violència contra les Dones va fer molt per fomentar<br />

la consciència pública i modificar la línia d'actuació<br />

pública <strong>sobre</strong> la qüestió.<br />

Però la seguretat de les persones arreu d<strong>el</strong><br />

món encara està en perill, per culpa de conflictes,<br />

de l'opressió política i de l'augment de la violència<br />

i la d<strong>el</strong>inqüència.<br />

• Arreu d<strong>el</strong> món, de mitjana al voltant d'una de<br />

cada tres dones ha patit una forma de violència<br />

en una r<strong>el</strong>ació íntima.<br />

• Arreu d<strong>el</strong> món, prop d'1,2 milions de dones i<br />

noies de menys de 18 anys són obligades a<br />

prostituir-se cada any.<br />

• Es calcula que uns 100 milions d'infants viuen<br />

al carrer.<br />

• Uns 300.000 infants van fer de soldats durant<br />

<strong>el</strong>s anys noranta i 6 milions van patir lesions en<br />

conflictes armats.<br />

Llibertat davant de la injustícia. Sense estat<br />

de dret i una correcta administració de la justícia,<br />

les lleis de drets humans no són més que<br />

paper mullat. Però en l'àmbit institucional s'ha<br />

progressat molt.<br />

• La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

va inspirar moltes constitucions als països d'Àsia<br />

i Àfrica que s'acabaven d'independitzar durant <strong>el</strong>s<br />

anys cinquanta i seixanta. Fa encara pocs anys,<br />

Cambodja, Sud-àfrica, Tailàndia i la majoria de<br />

països de l'Europa de l'Est i la Comunitat d'Estats<br />

Independents (CEI) van incorporar <strong>el</strong>s seus articles<br />

a les noves constitucions. Egipte es va convertir<br />

fa ben poc en <strong>el</strong> segon estat àrab, després<br />

de Tunísia, que garanteix <strong>el</strong>s mateixos drets de<br />

divorci a les dones. Seixanta-sis països van abolir<br />

la pena de mort per tots <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes.<br />

• Per millorar la protecció d<strong>el</strong>s drets de les dones,<br />

s'han modificat moltes legislacions nacionals.<br />

El 1995, una esmena a la Llei de ciutadania de<br />

Botswana, citant <strong>el</strong> compromís d<strong>el</strong> govern amb <strong>el</strong><br />

4 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

CEDAW, va concedir als fills de dones casades amb<br />

estrangers <strong>el</strong> dret d'adoptar la ciutadania de la<br />

mare.<br />

• Els casos de litigi d'interès públic —en educació<br />

i medi ambient a països com l'Índia— han<br />

estat importants per garantir <strong>el</strong>s drets econòmics<br />

i socials de les persones.<br />

• La figura d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong>s drets humans funciona<br />

a més d'una dotzena de països.<br />

De tota manera, encara s'ha de recórrer un<br />

llarg camí. A molts països, la correcta administració<br />

de la justícia continua sent difícil d'aconseguir<br />

a causa de la insuficient capacitat institucional.<br />

• D<strong>el</strong>s 45 països que disposen de dades, més<br />

de la meitat tenen menys de 10 jutges per 100.000<br />

persones.<br />

• L'estada mitjana de detenció a l'espera de judici<br />

<strong>el</strong> 1994 era de 60 setmanes a Mèxic, 40 setmanes<br />

a Hongria i 30 setmanes a la República<br />

Txeca.<br />

Llibertat de participació, expressió i associació.<br />

Els exèrcits brutals, <strong>el</strong>s règims feixistes i<br />

<strong>el</strong>s estats totalitaris de partit únic d<strong>el</strong> segle XX van<br />

cometre alguns d<strong>el</strong>s pitjors abusos d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Però gràcies a lluites impressionants, la<br />

majoria d'aquests règims malvats han donat pas<br />

a democràcies.<br />

• El 1975, 33 països havien ratificat <strong>el</strong> Conveni<br />

Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics; <strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

ho havien fet 144.<br />

• Es calcula que una de cada cinc persones participa<br />

en alguna forma d'organització de la societat<br />

civil. Les persones participen en debats nacionals<br />

<strong>sobre</strong> la pobresa, associacions de camperols,<br />

associacions de pobles indígenes i comissions<br />

de la veritat i la reconciliació en situacions<br />

posteriors a un conflicte, i en l'àmbit local, en<br />

associacions d'arrendataris, juntes escolars, associacions<br />

d'usuaris d'aigua i supervisió de l'ordre<br />

en una comunitat.<br />

• Les persones també exigeixen més transparència<br />

i responsabilitat, i en molts casos <strong>el</strong> marc<br />

jurídic hi posa <strong>el</strong> seu granet de sorra. La nova<br />

constitució de Tailàndia estipula que es pot exigir<br />

responsabilitats als representants públics per corrupció<br />

i d<strong>el</strong>ictes, i 50.000 signatures basten per<br />

iniciar la investigació de qualsevol parlamentari.<br />

A Brasil, <strong>el</strong> Tribunal de Comptes Federal, vinculat<br />

a la branca legislativa, s'encarrega d'analitzar to-<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

tes les despeses d<strong>el</strong> govern central.<br />

• El 1900, cap país no tenia sufragi universal.<br />

Avui dia, en tenen gairebé 140.<br />

• Entre 1974 i 1999, es van introduir sistemes<br />

<strong>el</strong>ectorals pluralistes a 113 països.<br />

Tot això configura un testimoni impressionant<br />

de l'avenç de la llibertat, però encara s'han de<br />

corregir molts retrocessos i perills.<br />

• Uns quaranta països no disposen d'un sistema<br />

<strong>el</strong>ectoral de partits. A més, les democràcies<br />

continuen sent fràgils. Durant <strong>el</strong>s noranta, diversos<br />

països van tornar a règims no <strong>el</strong>ectorals.<br />

• Les dones només representen <strong>el</strong> 14% d<strong>el</strong>s escons<br />

parlamentaris de tot <strong>el</strong> món.<br />

• El 1999, 87 periodistes i persones d<strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació van ser assassinats per fer<br />

la seva feina.<br />

Llibertat per a un treball acceptable, sense<br />

explotació. Les maneres de guanyar-se la vida productives<br />

i satisfactòries donen a les persones <strong>el</strong><br />

mitjà per comprar béns i serveis. Capaciten les<br />

persones socialment millorant la seva dignitat i<br />

amor propi. A més, poden capacitar les persones<br />

políticament permetent que tinguin influència en<br />

les decisions que es prenen al mercat i en altres<br />

àmbits.<br />

• L'ocupació d<strong>el</strong> mercat laboral oficial va augmentar<br />

espectacularment la dècada passada. A<br />

Xina, l'ocupació va augmentar un 2,2% l'any entre<br />

1987 i 1996, superant <strong>el</strong> creixement de la població<br />

activa d'1,5%. Les corresponents taxes de<br />

l'Índia van ser de 2,4% i 2,2%.<br />

• Les oportunitats d'ocupació d<strong>el</strong>s països en<br />

<strong>desenvolupament</strong> s'han ampliat mitjançant l'expansió<br />

de les empreses de sectors extraoficials,<br />

<strong>el</strong> microfinançament i les activitats de les ONG.<br />

• Cadascun d<strong>el</strong>s quatre convenis que prohibeix<br />

<strong>el</strong> treball forçat o la discriminació en l'ocupació i<br />

<strong>el</strong> lloc de treball ha estat ratificat per més de 140<br />

països.<br />

Però hi continua havent greus problemes:<br />

• Almenys 150 milions de treballadors d<strong>el</strong> món<br />

estaven a l'atur a finals de 1998. L'atur varia per<br />

grup ètnic: a Sud-àfrica, l'atur entre <strong>el</strong>s homes<br />

africans <strong>el</strong> 1995 era d<strong>el</strong> 29%, set vegades la taxa<br />

d<strong>el</strong> 4% entre <strong>el</strong>s homes blancs.<br />

• Als països en <strong>desenvolupament</strong> hi ha més de<br />

250 milions d'infants que treballen, 140 milions<br />

de nois i 110 milions de noies.<br />

Gràcies a lluites impressionants,<br />

la majoria d'aquests règims<br />

malvats han donat pas a democràcies<br />

5

Igual que en èpoques anteriors,<br />

<strong>el</strong>s avenços d<strong>el</strong> segle XXI es<br />

guanyaran per mitjà de la lluita<br />

de les persones contra <strong>el</strong>s valors<br />

que sembren la discòrdia, i<br />

contra l'oposició d<strong>el</strong>s interessos<br />

econòmics i polítics atrinxerats<br />

El segle XXI s'obre amb noves amenaces<br />

per a les llibertats humanes.<br />

La història canvia ràpidament a l'inici d<strong>el</strong> segle<br />

XXI. Els recents esdeveniments han desencadenat<br />

onades de canvis, amb les noves tecnologies<br />

de les comunicacions i la informàtica, les noves<br />

regles i institucions mundials i l'acc<strong>el</strong>erada integració<br />

econòmica mundial. Amb la fi de la guerra<br />

freda, <strong>el</strong> panorama polític, econòmic i social està<br />

canviant de manera ràpida i radical. Aquest nou<br />

context posa a l'abast noves oportunitats sens<br />

igual. Però també dona peu a noves amenaces<br />

contra la seguretat i la llibertat de les persones.<br />

Conflictes a l'interior de les fronteres nacionals.<br />

El nombre de conflictes armats importants<br />

va arribar als 55 <strong>el</strong> 1992 i, contràriament a moltes<br />

impressions, va anar disminuint. Tot i així, <strong>el</strong><br />

1998 hi havia 36 conflictes importants, tots <strong>el</strong>s<br />

quals excepte dos tenien lloc a l'interior de les<br />

fronteres nacionals. Es calcula que uns 5 milions<br />

de persones van morir en conflictes a l'interior<br />

d<strong>el</strong>s estats als anys noranta. Al món, <strong>el</strong> 1998 hi<br />

havia més de 10 milions de refugiats i 5 milions<br />

de persones desplaçades internament. El nombre<br />

de morts i desplaçaments per sí sol exposa<br />

d'una manera molt incompleta les violacions d<strong>el</strong>s<br />

drets humans en aquests conflictes, amb una generalització<br />

de la violació i la tortura.<br />

Transicions econòmiques i polítiques. Les<br />

transicions cap a la democràcia comporten avenços<br />

en molts drets humans, avenços que ara es<br />

veuen amenaçats com a conseqüència d<strong>el</strong> conflicte<br />

ètnic, l'augment de la pobresa, la creixent<br />

desigualtat i la tensió social. Encara no existeixen<br />

estructures estables de govern o bé s'han vist molt<br />

debilitades. La transició i l'enfonsament econòmic<br />

van desmant<strong>el</strong>lar moltes garanties anteriors<br />

d<strong>el</strong>s drets socials i econòmics.<br />

Desigualtats mundials i marginació de les<br />

persones i <strong>el</strong>s països pobres. Les desigualtats<br />

mundials de la renda van augmentar al segle XX<br />

en una magnitud desproporcionada en comparació<br />

amb <strong>el</strong> que s'havia vist fins aleshores. La<br />

distància entre les rendes d<strong>el</strong>s països més rics i<br />

<strong>el</strong>s més pobres era de 3 a 1 <strong>el</strong> 1820, 35 a 1 <strong>el</strong><br />

1950, 44 a 1 <strong>el</strong> 1973 i 72 a 1 <strong>el</strong> 1992.<br />

Un estudi recent de la distribució de la renda<br />

mundial per famílies mostra un augment pronun-<br />

ciat de la desigualtat i que <strong>el</strong> coeficient Gini s'ha<br />

deteriorat, passant d<strong>el</strong> 0,63 <strong>el</strong> 1988 al 0,66 <strong>el</strong> 1993<br />

(un valor de 0 equival a igualtat perfecta, un valor<br />

d'1 equival a desigualtat perfecta). Les diferències<br />

entre <strong>el</strong>s rics i <strong>el</strong>s pobres s'amplien en<br />

molts països: a la Federació Russa, <strong>el</strong> coeficient<br />

Gini va pujar d<strong>el</strong> 0,24 al 0,48 entre 1987-1988 i<br />

1993-95. A Suècia, <strong>el</strong> Regne Unit i <strong>el</strong>s Estats Units<br />

va pujar més d'un 16% als vuitanta i noranta.<br />

Continua sent molt alt a bona part d'Amèrica Llatina<br />

(0,57 a l'Equador, 0,59 a Brasil i Paraguai).<br />

Paral·l<strong>el</strong>ament, <strong>el</strong> creixement econòmic s'ha estancat<br />

a molts països en <strong>desenvolupament</strong>. El creixement<br />

anual mitjà de la renda per càpita entre<br />

1990 i 1998 va ser negatiu a 50 països, només un<br />

d<strong>el</strong>s quals era un país de l'OCDE.<br />

Els nous enfocaments atrevits són<br />

necessaris per complir <strong>el</strong> repte de<br />

garantir tots <strong>el</strong>s drets humans a totes les<br />

persones a tots <strong>el</strong>s països al segle XXI,<br />

adaptats a les oportunitats i les realitats<br />

de l'era de la globalització, als seus nous<br />

agents mundials i a les noves regles<br />

mundials.<br />

Tots <strong>el</strong>s drets per a totes les persones a tots <strong>el</strong>s<br />

països ha de ser l'objectiu d<strong>el</strong> segle XXI. La Declaració<br />

Universal va tenir aquesta visió fa cinquanta<br />

anys. El món actual té la consciència, <strong>el</strong>s<br />

recursos i la capacitat d'assolir aquest objectiu a<br />

escala mundial.<br />

Les llibertats humanes mai no han avançat automàticament.<br />

Igual que en èpoques anteriors, <strong>el</strong>s<br />

avenços d<strong>el</strong> segle XXI es guanyaran per mitjà de<br />

la lluita de les persones contra <strong>el</strong>s valors que sembren<br />

la discòrdia, i contra l'oposició d<strong>el</strong>s interessos<br />

econòmics i polítics atrinxerats. Els moviments<br />

populars i <strong>el</strong>s grups de la societat civil estaran<br />

a l'avantguarda, augmentant la consciència<br />

pública de les violacions d<strong>el</strong>s drets i exercint pressions<br />

per propiciar canvis en matèria de lleis i<br />

polítiques. Les tecnologies actuals i les societats<br />

més plurals d'avui dia presenten grans oportunitats<br />

per a la creació de xarxes i aliances.<br />

Fan falta set funcions clau per a un enfocament<br />

més ampli que garanteixi <strong>el</strong>s drets humans.<br />

1. Tots <strong>el</strong>s països han de reforçar <strong>el</strong>s seus<br />

acords socials per garantir les llibertats<br />

humanes, amb normes, institucions,<br />

6 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

marcs jurídics i un entorn econòmic favorable.<br />

La legislació per sí sola no és<br />

suficient.<br />

Les lleis per sí soles no poden garantir <strong>el</strong>s drets<br />

humans. També fan falta institucions que donin<br />

suport al procés jurídic, de la mateixa manera<br />

que fa falta una cultura de les normes socials i<br />

l'ètica per reforçar les estructures jurídiques, i<br />

no pas per posar-les en perill. També és essencial<br />

un entorn econòmic favorable. Molts grups de la<br />

societat, així com <strong>el</strong>s governs, poden reforçar tots<br />

aquests acords socials.<br />

Normes. Els dirigents de la comunitat, <strong>el</strong>s guies<br />

r<strong>el</strong>igiosos, <strong>el</strong>s pares, <strong>el</strong>s professors, tots <strong>el</strong>ls<br />

exerceixen una funció en l'<strong>el</strong>aboració de normes<br />

i <strong>el</strong> manteniment d<strong>el</strong>s valors que respecten la dignitat,<br />

la llibertat i la igualtat de les persones. Tots<br />

<strong>el</strong>ls tenen drets i deures. L'estat també ha de fomentar<br />

<strong>el</strong> coneixement. Molts països han incorporat<br />

l'educació <strong>sobre</strong> drets humans a les escoles<br />

i <strong>el</strong> coneixement d<strong>el</strong>s drets es divulga de moltes<br />

altres maneres. Els mitjans de comunicació<br />

sovint han marcat la diferència en donar a conèixer<br />

les violacions (brutalitat policial, desaparicions,<br />

incompliments empresarials de les normes<br />

laborals). Sens cap mena de dubte, la formació<br />

de la policia en <strong>el</strong>s drets humans per prevenir la<br />

brutalitat ha tingut bons resultats a molts països,<br />

com ara El Salvador.<br />

Institucions. Els drets d<strong>el</strong>s infants no es poden<br />

garantir sense institucions sòlides i eficaces,<br />

no tan sols escoles i centres sanitaris, sinó <strong>el</strong>s<br />

tribunals que funcionen i serveis especialitzats per<br />

al registre de naixements. L'estat té la responsabilitat<br />

de garantir que aquestes institucions funcionin<br />

i la col·laboració internacional pot ajudar<br />

a reforçar institucions essencials i a fomentar capacitats.<br />

S'estan creant noves institucions per promoure<br />

<strong>el</strong>s drets humans i abordar les queixes:<br />

• Les comissions nacionals independents de<br />

drets humans garanteixen que les lleis i les regulacions<br />

de drets humans s'apliquin de manera<br />

eficaç. Moltes comissions exerceixen una funció<br />

sòlida, com a Nova Z<strong>el</strong>anda i Sud-àfrica.<br />

• La figura d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong> poble, que es va<br />

instituir a Suècia per primera vegada, protegeix<br />

davant d<strong>el</strong>s abusos de drets per part de representants<br />

oficials.<br />

• Avui dia hi ha organismes parlamentaris de<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

drets humans a la meitat d<strong>el</strong>s parlaments d<strong>el</strong> món,<br />

que mobilitzen <strong>el</strong> suport i <strong>el</strong>aboren normes per<br />

garantir <strong>el</strong>s drets.<br />

Aplicació i reconeixement jurídic. El reconeixement<br />

per llei confereix un pes legal a l'imperatiu<br />

moral d<strong>el</strong>s drets humans i mobilitza l'ordenament<br />

jurídic per a la seva aplicació. Si no es<br />

reconeix jurídicament <strong>el</strong> dret de la dona a la igualtat<br />

de tractament, no podrà exigir un recurs contra<br />

la discriminació. Els estats tenen la primera<br />

obligació de participar al règim internacional de<br />

drets i de crear marcs jurídics nacionals. Però<br />

<strong>el</strong>s moviments i <strong>el</strong>s activistes d<strong>el</strong>s drets humans<br />

també poden exercir pressions per aconseguir reformes<br />

legals, per atorgar un accés a les persones<br />

als processos jurídics, <strong>el</strong>iminant barreres institucionals.<br />

Un entorn econòmic favorable. L'entorn<br />

econòmic ha de facilitar l'accés a molts drets i no<br />

pas posar-los en perill. Els recursos econòmics<br />

són necessaris per pagar <strong>el</strong>s professors i <strong>el</strong>s professionals<br />

de la sanitat, donar suport als jutges i<br />

satisfer tota una sèrie d'altres necessitats. Per tant,<br />

una economia en creixement és important per als<br />

drets humans, <strong>sobre</strong>tot per als països pobres. Però<br />

aquest creixement ha de ser favorable als pobres,<br />

als drets i sostenible.<br />

2. L'exercici de tots <strong>el</strong>s drets humans requereix<br />

que la democràcia sigui participativa,<br />

que protegeixi <strong>el</strong>s drets de les minories,<br />

garanteixi la separació de poders<br />

i la responsabilitat pública. Les <strong>el</strong>eccions<br />

per sí soles no són suficients.<br />

Les dues últimes dècades han presenciat millores<br />

amb <strong>el</strong> canvi a règims democràtics pluralistes,<br />

ja que més de 100 països van acabar amb <strong>el</strong><br />

govern de dictadures militars o de partit únic. Però<br />

les <strong>el</strong>eccions plurals no són suficients. La transició<br />

democràtica, encara jove, corre riscos de patir<br />

retrocessos. S'ha de buscar una concepció més<br />

àmplia de la democràcia i incorporar cinc factors:<br />

• Participació de les minories. Per assegurar<br />

<strong>el</strong>s drets humans per a tots fan falta democràcies<br />

participatives i no tan sols democràcies majoritàries.<br />

Moltes "democràcies" c<strong>el</strong>ebren <strong>el</strong>eccions<br />

plurals però exclouen les minories de molts aspectes<br />

de la participació política (d<strong>el</strong>s organismes<br />

legislatius, d<strong>el</strong> gabinet, de l'exèrcit). La his-<br />

Les lleis per si soles no poden<br />

garantir <strong>el</strong>s drets humans<br />

7

Un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable, una<br />

nutrició suficient, atenció sanitària,<br />

educació, un treball acceptable<br />

i la protecció enfront de les<br />

desgràcies no són tan sols<br />

objectius d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>,<br />

sinó que també són drets humans<br />

tòria recent —i la investigació— mostra que<br />

aquesta exclusió i la desigualtat horitzontal va provocar<br />

molts conflictes d<strong>el</strong>s vuitanta i <strong>el</strong>s noranta.<br />

Si es presta una major atenció a l'equitat es poden<br />

evitar conflictes i fomentar la pau.<br />

• Separació de poders. Quan la independència<br />

d<strong>el</strong> poder judicial no està garantida, les persones<br />

no poden gaudir de protecció legal davant de la<br />

injustícia i <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s seus drets. A les democràcies<br />

joves és vital que hi hagi un poder judicial<br />

independent que funcioni bé per tal que la democràcia<br />

sigui participativa.<br />

• Societat civil plural i mitjans de comunicació<br />

lliures i independents. L'examen públic i<br />

la responsabilitat estatal són essencials, però la<br />

societat civil i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació encara<br />

són institucionalment febles en molts països. Els<br />

mitjans de comunicació estan controlats per l'estat<br />

al 5% de països. La Toronto International<br />

Freedom of Expression Exchange denuncia cada<br />

any 1.500 atacs contra periodistes.<br />

• Procés decisori transparent. Les decisions<br />

econòmiques que s'adopten a porta tancada violen<br />

<strong>el</strong> dret a la participació política i són vulnerables<br />

a les influències de la corrupció d<strong>el</strong> poder<br />

polític i <strong>el</strong> diner. Aquest procés decisori crea un<br />

entorn que treu capacitats, favorable a la negació<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. Aquest dèficit democràtic s'ha<br />

generalitzat en les decisions econòmiques locals,<br />

nacionals i mundials, la qual cosa es fa palesa en<br />

<strong>el</strong>s barris deprimits que priven les persones de<br />

l'habitatge, les preses que inunden cases i granges,<br />

les tales que destrueixen <strong>el</strong> medi ambient,<br />

<strong>el</strong>s pous de petroli que contaminen camps i rius<br />

que serveixen perquè les persones es guanyin la<br />

vida.<br />

• Contenció d<strong>el</strong> poder corruptor d<strong>el</strong> diner.<br />

Tots <strong>el</strong>s països —rics, pobres, estancats, dinàmics<br />

i en transició— s'enfronten a l'empresa de<br />

garantir que les veus de les persones s'escolten<br />

per <strong>sobre</strong> d<strong>el</strong> soroll de manipuladors i de l'exercici<br />

d<strong>el</strong> poder de les empreses i <strong>el</strong>s interessos<br />

especials.<br />

3. L'eradicació de la pobresa no tan sols<br />

és un objectiu d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>,<br />

també és un repte essencial d<strong>el</strong>s drets<br />

humans p<strong>el</strong> segle XXI.<br />

La tortura d'una sola persona genera amb tota<br />

raó la indignació pública. Però la mort de més de<br />

30.000 infants cada dia per causes que en la gran<br />

majoria es poden evitar passa desapercebuda. Per<br />

què? Perquè aquests infants són invisibles en la<br />

pobresa.<br />

L'eradicació de la pobresa és un repte primordial<br />

d<strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong> segle XXI. Un niv<strong>el</strong>l<br />

de vida acceptable, una nutrició suficient,<br />

atenció sanitària, educació, un treball acceptable<br />

i la protecció enfront de les desgràcies no són<br />

tan sols objectius d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>, sinó que<br />

també són drets humans.<br />

De les moltes mancances de drets humans, la<br />

negació d'aquests drets econòmics, socials i culturals<br />

està especialment generalitzada. Uns 90 milions<br />

d'infants no van a l'escola primària. Uns 790<br />

milions de persones pateixen fam i no tenen l'alimentació<br />

assegurada i uns 1.200 milions de persones<br />

passen amb menys d'1 dòlar al dia (PPA$<br />

EUA 1993). Fins i tot als països de l'OCDE hi ha<br />

uns 8 milions de persones malnutrides. Només<br />

als Estats Units, uns 40 milions de persones no<br />

estan cobertes per la seguretat social i un de cada<br />

cinc adults és analfabet funcional.<br />

Les polítiques de <strong>desenvolupament</strong> i <strong>el</strong>s drets<br />

humans tenen tres prioritats:<br />

• Garantir la llibertat d'expressió, d'associació<br />

i de participació per capacitar <strong>el</strong>s pobres<br />

per reclamar <strong>el</strong>s seus drets socials, econòmics<br />

i culturals. Donats <strong>el</strong>s vincles causals entre molts<br />

drets humans, es poden reforçar mútuament i poden<br />

capacitar <strong>el</strong>s pobres per lluitar contra la pobresa.<br />

La garantia d<strong>el</strong>s drets civils i polítics no<br />

tan sols és un fi en sí mateix, sinó que també és<br />

un bon mitjà per eradicar la pobresa. Garantir la<br />

llibertat de les ONG, <strong>el</strong>s mitjans de comunicació i<br />

les organitzacions de treballadors pot fer molt per<br />

proporcionar als pobres l'espai polític per participar<br />

en les decisions <strong>sobre</strong> les actuacions que<br />

afecten les seves vides.<br />

Un avenç important d<strong>el</strong>s noranta va ser l'auge<br />

de les ONG i les seves xarxes globals, que van passar<br />

de les 23.600 <strong>el</strong> 1991 a les 44.000 de 1999.<br />

De Guyana a Zàmbia, passant per l'Índia i Rússia,<br />

les persones organitzen ONG i grups de la societat<br />

civil, per la qual cosa van guanyant experiència<br />

en la defensa d<strong>el</strong>s drets de les persones contra<br />

<strong>el</strong>s desnonaments, a demanar responsabilitats<br />

al govern per construir escoles, fomentar <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> de la comunitat i l'educació en<br />

drets humans i participar en moltes altres lluites.<br />

• L'estat ha de complir les seves obligacions<br />

de drets humans d'aplicar les polítiques i <strong>el</strong>s<br />

processos decisoris que millor garanteixin <strong>el</strong>s<br />

drets econòmics, socials i culturals d<strong>el</strong>s més<br />

8 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

desfavorits i la seva participació en les decisions.<br />

Els drets a l'habitatge, l'atenció sanitària, etc.,<br />

no comporten una reivindicació de serveis gratuïts<br />

o d'una almoina estatal. En lloc d'això, són<br />

reivindicacions d'acords socials i polítiques que<br />

promoguin l'accés a aquests drets mitjançant <strong>el</strong><br />

mercat (habitatge) i l'estat (educació primària<br />

gratuïta).<br />

• Invertir recursos econòmics en la promoció<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. Les mesures d<strong>el</strong>s drets<br />

humans van des de les que gairebé no costen res<br />

fins a les que requereixen molts recursos: pressupostos<br />

públics que proporcionin escoles, professors<br />

i jutges, empreses que posin en pràctica<br />

condicions laborals que respectin les principals<br />

normes laborals. No hi ha una r<strong>el</strong>ació automàtica<br />

entre <strong>el</strong>s recursos i <strong>el</strong>s drets. Les rendes altes<br />

no garanteixen que <strong>el</strong>s països rics estiguin lliures<br />

de les greus violacions d<strong>el</strong>s drets humans més<br />

d<strong>el</strong> que les rendes baixes eviten que <strong>el</strong>s països<br />

pobres puguin fer progressos impressionants.<br />

Arreu d<strong>el</strong> món, la despesa pública en drets<br />

econòmics i socials és insuficient i no es distribueix<br />

bé. A Etiòpia, la despesa anual en serveis<br />

sanitaris bàsics tan sols és d<strong>el</strong> 3% per persona,<br />

només <strong>el</strong> 25% d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l requerit per als serveis<br />

sanitaris mínims. El dèficit mundial per assolir la<br />

provisió universal de serveis bàsics als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong> arriba als 70-80 miliards de<br />

dòlars l'any. El pacte 20:20 requereix que <strong>el</strong> 20%<br />

d<strong>el</strong>s pressupostos nacionals i <strong>el</strong> 20% d<strong>el</strong>s pressupostos<br />

d'ajuda es dediquin a la provisió universal<br />

de les necessitats bàsiques. Però la despesa<br />

sol ser molt més baixa: <strong>el</strong> 12-14% de mitjana de<br />

30 països en un estudi recent, i <strong>el</strong> 4% de Camerun,<br />

<strong>el</strong> 7,7% a les Filipines, <strong>el</strong> 8,5% a Brasil. Els<br />

cooperants bilaterals només reparteixen de mitjana<br />

<strong>el</strong> 8,3%.<br />

Els països pobres necessiten un creixement<br />

més ràpid per generar recursos i poder finançar<br />

l'eradicació de la pobresa i l'assoliment d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. Però <strong>el</strong> creixement econòmic per sí sol<br />

no és suficient. S'ha d'acompanyar de reformes<br />

normatives que canalitzin <strong>el</strong>s fons cap a l'eradicació<br />

de la pobresa i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, i<br />

cap a la constitució d'institucions, l'<strong>el</strong>aboració de<br />

normes i la reforma de lleis per protegir <strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

L'omissió d<strong>el</strong>s drets econòmics i socials pot<br />

perjudicar les llibertats civils i polítiques, de la<br />

mateixa manera que l'omissió d<strong>el</strong>s drets civils i<br />

polítics pot perjudicar <strong>el</strong>s drets econòmics i socials<br />

en temps de desgràcies i amenaces.<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

4. Els drets humans —en un món integrat—<br />

exigeixen justícia mundial. El mod<strong>el</strong><br />

de responsabilitat basat en l'estat s'ha<br />

d'ampliar a les obligacions d<strong>el</strong>s agents<br />

no estatals i a les obligacions de l'estat<br />

més enllà de les fronteres nacionals.<br />

La integració mundial està reduint <strong>el</strong> temps, l'espai<br />

i està desgastant les fronteres nacionals. Les<br />

vides de les persones són més interdependents.<br />

L'autonomia de l'estat es va reduint a mesura que<br />

les noves regles mundials de comerç vinculen les<br />

polítiques nacionals i que <strong>el</strong>s nous agents mundials<br />

exerceixen cada vegada més influència. A mesura<br />

que avança la privatització, les empreses privades<br />

i les multinacionals tenen més repercussions<br />

<strong>sobre</strong> les oportunitats polítiques de les persones.<br />

A mesura que <strong>el</strong> món esdevé cada vegada<br />

més interdependent, <strong>el</strong>s estats i altres agents globals<br />

tenen obligacions més grans.<br />

• Estats: les decisions d<strong>el</strong>s estats, <strong>sobre</strong> tipus<br />

d'interès o venda d'armament, tenen conseqüències<br />

importants en les vides de les persones d'altres<br />

països.<br />

• Agents mundials: l'Organització Mundial d<strong>el</strong><br />

Comerç, les institucions de Bretton Woods, les<br />

multinacionals, les xarxes mundials d'ONG i <strong>el</strong>s<br />

mitjans de comunicació mundials, tots tenen repercussions<br />

significatives <strong>sobre</strong> les vides de les<br />

persones a tot <strong>el</strong> món.<br />

• Regles mundials: a totes les àrees s'estan creant<br />

més regles mundials, des d<strong>el</strong>s drets humans<br />

al medi ambient i <strong>el</strong> comerç. Però es creen per<br />

separat, amb la qual cosa es dóna la possibilitat<br />

de conflicte. Els compromisos i les obligacions<br />

amb <strong>el</strong>s drets humans s'han de reflectir en les<br />

regles comercials —les úniques que actualment<br />

menen la política nacional— perquè tenen mesures<br />

d'aplicació.<br />

Però ben poca cosa en l'actual ordre mundial<br />

obliga <strong>el</strong>s estats i <strong>el</strong>s agents mundials a promoure<br />

<strong>el</strong>s drets humans a tot <strong>el</strong> món. Molts d<strong>el</strong>s<br />

països menys desenvolupats estan quedant marginats<br />

de l'expansió d'oportunitats de la globalització.<br />

Mentre que les exportacions mundials van<br />

augmentar més d<strong>el</strong> doble, la proporció d<strong>el</strong>s països<br />

menys desenvolupats va baixar d<strong>el</strong> 0,6% de<br />

1980 al 0,5% de 1990 i al 0,4% de 1998. A més,<br />

aquests països van atraure menys de 3 miliards<br />

de dòlars en inversions directes estrangeres. La<br />

comunitat online mundial està creixent exponencialment:<br />

a Estats Units arriba al 26% de tota<br />

la població d'Estats Units però no arriba a l'1% a<br />

Els països pobres necessiten un<br />

creixement més ràpid per generar<br />

recursos i poder finançar<br />

l'eradicació de la pobresa i<br />

l'assoliment d<strong>el</strong>s drets humans<br />

9

El sistema de governament<br />

mundial també necessita ser<br />

transparent i just, a fi de donar<br />

veu als països petits i pobres<br />

totes les regions en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

L'ordre mundial actual pateix tres buits: d'incentius,<br />

de jurisdicció i de participació.<br />

• Buit d'incentius. S'acusa <strong>el</strong>s governs en les<br />

negociacions comercials de fer prevaler <strong>el</strong>s interessos<br />

nacionals i no pas <strong>el</strong>s interessos mundials.<br />

• Buits jurisdiccionals. Els tractats de drets humans<br />

tenen mecanismes executius tous, mentre<br />

que <strong>el</strong>s acords comercials gaudeixen d<strong>el</strong> suport<br />

de la força executiva. S'estan exercint pressions<br />

per tal que s'incloguin <strong>el</strong>s drets humans —com<br />

ara <strong>el</strong>s drets laborals— en acords comercials,<br />

però les sancions són un instrument poc incisiu.<br />

Exerceixen pressió <strong>sobre</strong> la política governamental<br />

però fan ben poca cosa per modificar <strong>el</strong> comportament<br />

d<strong>el</strong>s empresaris.<br />

Les multinacionals poden tenir una enorme<br />

repercussió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans, en les seves<br />

pràctiques d'ocupació, en la seva repercussió ambiental,<br />

en <strong>el</strong> seu suport de règims corrupte o en<br />

la seva defensa d<strong>el</strong>s canvis normatius. Però <strong>el</strong>s<br />

responsables en virtut de les lleis internacionals<br />

són <strong>el</strong>s estats i no pas les empreses. És cert que<br />

moltes empreses han adoptat codis de conducta i<br />

polítiques de responsabilitat social, especialment<br />

en resposta a la pressió pública —i això és un<br />

bon pas endavant— però n'hi ha moltes que no<br />

compleixen les normes d<strong>el</strong>s drets humans o no<br />

tenen mesures d'aplicació ni inspeccions independents.<br />

• Buits de participació. Els països petits i pobres<br />

solen participar poc en l'<strong>el</strong>aboració de regles<br />

econòmiques mundials per una sèrie de raons,<br />

començant p<strong>el</strong>s costos de participació i la<br />

investigació política.<br />

De la mateixa manera que les nacions requereixen<br />

una democràcia participativa per garantir<br />

<strong>el</strong> respecte d<strong>el</strong>s drets humans, <strong>el</strong> sistema de governament<br />

mundial també necessita ser transparent<br />

i just, a fi de donar veu als països petits i<br />

pobres i alliberar-los de la marginació d<strong>el</strong>s beneficis<br />

de l'economia i <strong>el</strong>s mitjans tècnics mundials.<br />

5. La informació i l'estadística són una<br />

eina poderosa per crear una cultura de<br />

responsabilitat i per exercir <strong>el</strong>s drets humans.<br />

Els activistes, <strong>el</strong>s advocats, <strong>el</strong>s estadístics<br />

i <strong>el</strong>s especialistes en <strong>desenvolupament</strong><br />

han de treballar al costat de<br />

les comunitats. L'Objectiu és generar informació<br />

i proves que puguin enderro-<br />

car les barreres de la incredulitat i mobilitzar<br />

canvis en les actuacions i <strong>el</strong> comportament.<br />

La lluita constant per exercir <strong>el</strong>s drets es beneficia<br />

enormement de l'edat de la informació. Les<br />

xarxes de la societat civil proporcionen noves fonts<br />

d'informació. Internet en divulga <strong>el</strong>s resultats com<br />

no s'havia fet mai abans. Aquesta atenció més gran<br />

reunirà i utilitzarà informació d'alta qualitat per<br />

enviar missatges a tot <strong>el</strong> món i exigir <strong>el</strong> canvi.<br />

Les dades ajuden alguns governs a <strong>el</strong>aborar<br />

millors línies d'actuació i augmenten <strong>el</strong> coneixement<br />

públic de les limitacions i les compensacions<br />

i creen consens social <strong>sobre</strong> les prioritats nacionals<br />

i expectatives de rendiment. Les dades també<br />

fan parar l'atenció <strong>sobre</strong> temes de drets humans<br />

oblidats: la publicació de xifres estadístiques<br />

<strong>sobre</strong> violència domèstica, crims d'odi i <strong>el</strong><br />

problema d<strong>el</strong>s que viuen al carrer a molts països<br />

ha convertit <strong>el</strong> silenci en debat. A més, les dades<br />

ajuden a determinar quins agents tenen repercussions<br />

<strong>sobre</strong> l'exercici d'un dret i creen una necessitat<br />

perquè en siguin responsables.<br />

El marc emergent de la legislació internacional<br />

de drets humans proporciona una sòlida base<br />

per treure indicadors <strong>sobre</strong> les obligacions jurídiques<br />

de l'estat. La incorporació d'una valoració<br />

quantitativa a aquest marc jurídic capacita <strong>el</strong>s<br />

governs per entendre les seves obligacions i les<br />

actuacions necessàries per complir-les. També capacita<br />

la societat civil per defensar-se als tribunals<br />

i proporcionar una defensa.<br />

L'ús d'indicadors s'ha de centrar més en rev<strong>el</strong>ar<br />

les funcions i les repercussions d'altres<br />

agents apart d<strong>el</strong> govern. En l'àmbit local, l'anàlisi<br />

s'ha de centrar en les influències importants, tant<br />

positives com negatives, que tenen les famílies,<br />

les comunitats, <strong>el</strong>s mitjans de comunicació, <strong>el</strong><br />

sector privat, la societat civil i <strong>el</strong> govern en l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets.<br />

En l'àmbit internacional, es necessiten dades<br />

no tan sols <strong>sobre</strong> la funció de l'estat, sinó també<br />

<strong>sobre</strong> les funcions de les empreses i les institucions<br />

multilaterals. També fan falta indicadors <strong>sobre</strong><br />

les repercussions d<strong>el</strong>s estats més enllà de les<br />

repercussions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s seus ciutadans: <strong>el</strong>s estats<br />

com a cooperants i prestadors, <strong>el</strong>s estats com a<br />

comerciants i negociadors, <strong>el</strong>s estats com a traficants<br />

d'armes i pacificadors.<br />

Hi ha quatre prioritats per reforçar l'ús d<strong>el</strong>s<br />

indicadors de drets humans:<br />

• Reunir noves i millors dades oficials i garan-<br />

10 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

tir un major accés públic a les dades, una iniciativa<br />

encapçalada p<strong>el</strong> moviment d<strong>el</strong> dret a la informació.<br />

• Diversificar les fonts d'informació —de les<br />

institucions nacionals de drets humans a les organitzacions<br />

de la societat civil i la comunitat— i<br />

fomentar la fiabilitat i la credibilitat de la informació<br />

que proporcionen.<br />

• Establir referències per valorar-ne <strong>el</strong> rendiment.<br />

Tots <strong>el</strong>s països han de fomentar <strong>el</strong> consens<br />

social <strong>sobre</strong> les prioritats i <strong>el</strong> ritme de progrés<br />

possible en <strong>el</strong> seu context.<br />

• Reforçar <strong>el</strong>s procediments que exigeixen la<br />

responsabilitat d<strong>el</strong>s agents, des d'informes estatals<br />

a "informes a l'ombra" d'ONG i organismes<br />

de tractats per dur a terme inspeccions independents<br />

de les multinacionals.<br />

6. Per assolir tots <strong>el</strong>s drets per a totes les<br />

persones a tots <strong>el</strong>s països al segle XXI es<br />

requereixen actuacions i compromisos<br />

d<strong>el</strong>s principals grups de cada societat:<br />

ONG, mitjans de comunicació i empreses,<br />

govern local i nacional, parlamentaris<br />

i altres líders d'opinió.<br />

A tots <strong>el</strong>s països, hi ha cinc prioritats que poden<br />

ajudar a fomentar l'actuació nacional:<br />

• Valoració en l'àmbit nacional de la situació<br />

actual de drets humans per establir les prioritats<br />

d'actuació. Aquestes valoracions es van<br />

recomanar a la Conferència de Viena, tot i que<br />

només 10 països han preparat plans, entre <strong>el</strong>s<br />

quals figuren Austràlia i Brasil. Al seu lloc, ONG i<br />

institucions internacionals fan moltes valoracions<br />

basades en <strong>el</strong>s països industrialitzats. No sorprèn,<br />

doncs, que <strong>el</strong>s informes de fora generin hostilitat<br />

i tensió.<br />

En lloc de reaccionar davant de les crítiques<br />

d<strong>el</strong>s governs estrangers i les ONG internacionals,<br />

ja és hora que <strong>el</strong>s països facin les pròpies valoracions<br />

nacionals, revisant la seva actuació en r<strong>el</strong>ació<br />

amb tot <strong>el</strong> conjunt de drets principals, mirant<br />

per endavant <strong>el</strong>s requisits de funcionament, identificant<br />

<strong>el</strong>s passos següents en <strong>el</strong> context d<strong>el</strong>s recursos<br />

i les realitats d<strong>el</strong> país. La millora manera<br />

de preparar aquestes valoracions és que corrin a<br />

càrrec d'un grup que comprengui la societat civil<br />

i no tan sols <strong>el</strong> govern; <strong>el</strong>s informes anuals de la<br />

comissió de drets humans de Pakistan en són un<br />

bon exemple. Molts països ja han preparat informes<br />

nacionals de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, i es<br />

podria combinar una valoració nacional d<strong>el</strong>s drets<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

humans amb actualitzacions d'aquests informes.<br />

• Revisió de la legislació nacional enfront d<strong>el</strong>s<br />

principals drets humans internacionals per determinar<br />

les àrees on fa falta una actuació per<br />

ocupar-se d<strong>el</strong>s buits i les contradiccions. Molts<br />

països ja han iniciat aquestes revisions per al<br />

CEDAW i <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant.<br />

Ara s'hauria d'ampliar <strong>el</strong> procés, a fi d'<strong>el</strong>iminar<br />

altres lleis que discriminen les dones o vulneren<br />

<strong>el</strong>s drets d'altres grups. Jordània està revisant la<br />

legislació per aturar les "execucions d'honor" de<br />

les dones. A Argentina, la població i <strong>el</strong>s polítics<br />

estan col·laborant per revisar les lleis i les barreres<br />

institucionals de la justícia, <strong>sobre</strong>tot per promoure<br />

l'accés a la justícia per als pobres i les<br />

dones.<br />

• Ús de l'educació i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

per promoure les normes d<strong>el</strong>s drets humans<br />

a tota la societat. El repte és fomentar una<br />

cultura de compromís i consciència d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Molts països han fet gala de la seva creativitat<br />

amb la incorporació d<strong>el</strong>s drets al sistema<br />

escolar. A Cambodja s'han format 25.000 professors<br />

en drets humans i ja han fet classes a més de<br />

3 milions d'infants. L'Equador va dedicar una setmana<br />

de t<strong>el</strong>evisió a explicar <strong>el</strong>s drets humans i<br />

després va posar a disposició d<strong>el</strong>s infants la maquinària<br />

<strong>el</strong>ectoral per votar <strong>el</strong>s drets que creien<br />

que eren més importants per a <strong>el</strong>ls. Diversos països<br />

d'Amèrica Llatina han incorporat <strong>el</strong>s drets<br />

humans als cursos de formació de la policia i d<strong>el</strong>s<br />

treballadors socials.<br />

• Foment d'aliances de suport i actuació. Les<br />

aliances per contribuir als drets humans estan<br />

adoptant un abast mundial. Moltes d'aquestes aliances<br />

s'han format per exercir pressions a fi de<br />

fer progressar <strong>el</strong>s drets de les dones, <strong>el</strong>s infants,<br />

les minories i <strong>el</strong>s grups amb necessitats especials,<br />

com <strong>el</strong>s discapacitats o les persones amb VIH/<br />

SIDA. Disabled People's Interna-tional, una organització<br />

implantada avui a 158 països, ha contribuït<br />

a modificar la legislació i la política des<br />

d'Uganda a Zimbabwe i la Unió Europea. Les aliances<br />

també es basen en temes, com FoodFirst<br />

Information i Action Network. A més, <strong>el</strong>s grangers<br />

indis s'uneixen a les lluites brasileres p<strong>el</strong>s<br />

drets de la terra.<br />

• Promoció d'un entorn econòmic favorable.<br />

L'estat té la responsabilitat principal de garantir<br />

que <strong>el</strong> creixement afavoreix <strong>el</strong>s pobres, <strong>el</strong>s rics i<br />

és sostenible, aplicant les polítiques adequades i<br />

garantint que <strong>el</strong>s compromisos i <strong>el</strong>s objectius d<strong>el</strong>s<br />

drets humans s'incorporen com a objectius en<br />

El repte és fomentar una cultura<br />

de compromís i consciència d<strong>el</strong>s<br />

drets humans<br />

11

Fa falta un canvi d'actitud mundial,<br />

per passar a un autèntic<br />

enfocament de suport d<strong>el</strong>s drets<br />

humans en lloc d'enfocaments<br />

punitius<br />

les decisions econòmiques. Fa falta un debat públic<br />

transparent i plural —en la política, <strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació— per exercir pressions a fi<br />

de demanar responsabilitats en les decisions normatives<br />

públiques.<br />

7. Els drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

no es poden assolir universalment sense<br />

una actuació internacional més sòlida,<br />

especialment per donar suport als<br />

països i les persones desfavorides i per<br />

compensar les creixents desigualtats i<br />

marginació mundials.<br />

La creixent interdependència mundial i la greu<br />

escassetat de recursos i capacitat d<strong>el</strong>s països pobres<br />

posa de r<strong>el</strong>leu la necessitat que la comunitat<br />

internacional adopti mesures més enèrgiques per<br />

promoure <strong>el</strong>s drets humans. Fa falta un canvi d'actitud<br />

mundial, passar a un autèntic enfocament<br />

de suport d<strong>el</strong>s drets humans en lloc d'enfocaments<br />

punitius que destaquen la "designació i deshonra"<br />

i les condicions per a l'ajuda.<br />

Hi ha cinc àrees de prioritat per a l'actuació<br />

internacional:<br />

• Reforçament de l'enfocament basat en <strong>el</strong>s<br />

drets de la col·laboració p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>,<br />

sense condicions. La col·laboració p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

pot contribuir directament a l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets humans als països pobres de tres maneres.<br />

En primer lloc, s'ha de donar més suport<br />

al foment de les capacitats per a la democràcia i<br />

la promoció d<strong>el</strong>s drets civils i polítics. En segon<br />

lloc, s'ha de donar més suport a l'eradicació de<br />

la pobresa econòmica i humana. I en tercer lloc<br />

s'ha d'introduir un enfocament de l'<strong>el</strong>aboració<br />

de programes basat en <strong>el</strong>s drets.<br />

Els <strong>el</strong>ements importants d'aquest enfocament<br />

ja s'han adoptat amb bons resultats a Austràlia,<br />

Suècia i <strong>el</strong> Regne Unit, i p<strong>el</strong> PNUD i <strong>el</strong> Fons de les<br />

Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Noruega<br />

ha revisat recentment <strong>el</strong> seu suport a les<br />

activitats en pro d<strong>el</strong>s drets humans a la República<br />

Unida de Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe. Aquesta<br />

experiència deixar clara l'efectivitat d'un enfocament<br />

d'afirmació i coordinació. El nomenament<br />

a dit engendra hostilitat i desconfiança, mentre<br />

que les condicions no solen ser eficaces i porten<br />

a una confrontació contraproduent.<br />

Assistència, alleujament d<strong>el</strong> deute, accés als<br />

mercats, accés als fluxos financers privats i estabilitat<br />

de l'economia mundial, tot això són factors<br />

necessaris per al ple exercici d<strong>el</strong>s drets als<br />

països més pobres i menys desenvolupats.<br />

• Mobilització d<strong>el</strong> suport de les multinacionals<br />

als drets humans. Els moviments populars<br />

han decantat l'opinió pública contra les multinacionals<br />

que es riuen d<strong>el</strong>s drets humans. En molts<br />

casos, les empreses pernicioses —Sh<strong>el</strong>l, Nike,<br />

GM— han respost <strong>el</strong>aborant codis de conducta.<br />

Els programes d'etiquetatge i les demandes de<br />

consumidors, com ara Ethical Trading d<strong>el</strong> Regne<br />

Unit, estant creant incentius per adoptar millors<br />

pràctiques socials i ambientals. Algunes empreses,<br />

com ara Benetton, participen en la defensa<br />

pública de qüestions r<strong>el</strong>atives als drets. El Pacte<br />

Mundial d<strong>el</strong> secretari general mira de mobilitzar<br />

<strong>el</strong> compromís empresarial per promoure <strong>el</strong> respecte<br />

d<strong>el</strong>s drets humans com a norma i valor d<strong>el</strong><br />

sector empresarial. Aquests enfocaments diversos<br />

poden crear un impuls encara més gran a fi de<br />

generar compromisos empresarials per obtenir<br />

niv<strong>el</strong>ls més alts per als drets humans i de crear<br />

noves eines de responsabilitat.<br />

• Reforçament d<strong>el</strong>s enfocaments regionals.<br />

Moltes iniciatives regionals p<strong>el</strong>s drets humans<br />

s'han basat en interessos i valors compartits de<br />

països veïns: la Carta Africana de Drets Humans i<br />

d<strong>el</strong>s Pobles, la Comissió Africana de Drets Humans,<br />

la Carta Social Europea, <strong>el</strong> Tribunal<br />

Interamericà de Drets Humans. Aquestes iniciatives<br />

s'han de reforçar i fer anar endavant a fi d'exercir<br />

<strong>el</strong> seu potencial per compartir l'experiència,<br />

<strong>el</strong> compromís polític i <strong>el</strong> suport financer.<br />

• Incorporació a noves iniciatives pacificadores,<br />

de foment de la pau i de manteniment de la<br />

pau. En conflictes i guerres es cometen <strong>el</strong>s pitjors<br />

abusos d<strong>el</strong>s drets humans, no tan es maten<br />

milers i milers de persones, sinó que també es<br />

cometen violacions, tortures, es destrueixen habitatges<br />

i escoles i també actes de violència inconfessables<br />

que deixen marques en <strong>el</strong> record<br />

de les persones per a tota la vida. Després de les<br />

tragèdies d<strong>el</strong>s anys noranta han sorgit moltes idees<br />

noves, com ara l'alerta ràpida i l'actuació preventiva<br />

ràpida; una protecció jurídica més enèrgica<br />

per als civils, com ara un règim jurídic per<br />

als desplaçats; iniciatives internacionals per exigir<br />

responsabilitats als autors d<strong>el</strong>s crims; i un<br />

ampli programa de pacificació, foment de la pau,<br />

manteniment de la pau i reconstrucció. La prevenció<br />

sempre és menys costosa que una intervenció<br />

posterior. Els governs han de tenir clar<br />

aquesta fet contrastat per generar <strong>el</strong> suport polític<br />

necessari per resoldre <strong>el</strong>s conflictes abans que<br />

es desbordin.<br />

12 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

• Reforçament de la maquinària internacional<br />

de drets humans. Els procediments de la<br />

maquinària existent s'han de simplificar i acc<strong>el</strong>erar.<br />

Sobre la taula hi ha propostes per millorar<br />

l'eficàcia i l'efectivitat, per alleugerir la càrrega<br />

de l'<strong>el</strong>aboració d'informes <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s països i per<br />

aconseguir una major atenció normativa. El sistema<br />

de les Nacions Unides, com ara l'Organització<br />

Internacional d<strong>el</strong> Treball (OIT), proporciona<br />

un marc per a la informació, però no disposa de<br />

mesures d'aplicació.<br />

Les recents innovacions per reforçar l'aplicació<br />

jurídica —com <strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional,<br />

<strong>el</strong> protocol opcional que disposa la possibilitat<br />

de reclamacions individuals i l'ús d<strong>el</strong> dret<br />

internacional en casos nacionals— són vies prometedores<br />

per a l'aplicació de la legislació de<br />

drets humans. L'experiència de la UNICEF i <strong>el</strong> Fons<br />

de les Nacions Unides de Desenvolupament per a<br />

les Dones (UNIFEM) en <strong>el</strong> suport de l'obra d<strong>el</strong><br />

Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant i <strong>el</strong> Conveni<br />

<strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de Discriminació<br />

de les Dones il·lustra la importància d<strong>el</strong><br />

suport operatiu per als països que participen en<br />

aquests procediments internacionals.<br />

Algunes iniciatives podrien mobilitzar les persones<br />

de tot <strong>el</strong> món per:<br />

• Emprendre una campanya mundial per aconseguir<br />

la ratificació universal d<strong>el</strong>s principals convenis<br />

de drets humans.<br />

• Exercir pressions <strong>sobre</strong> les 5000 empreses<br />

de Fortune per tal que es comprometin a respectar,<br />

promoure i complir <strong>el</strong>s drets humans i les<br />

principals normes laborals, i que donin suport al<br />

Pacte Mundial d<strong>el</strong> secretari general.<br />

• Aconseguir la garantia de l'educació primària<br />

obligatòria a totes les constitucions l'any 2010.<br />

• Aconseguir <strong>el</strong> pacte 20:20 per a tots <strong>el</strong>s països<br />

menys desenvolupats l'any 2010.<br />

• Constituir una comissió mundial <strong>sobre</strong> drets<br />

humans en <strong>el</strong> governament mundial amb competències<br />

per revisar les propostes destinades a reforçar<br />

la maquinària internacional de drets humans<br />

i les garanties de drets humans en <strong>el</strong>s acords<br />

PERSPECTIVA GENERAL<br />

econòmics mundials i garantir un sistema econòmic<br />

mundial just.<br />

• • •<br />

Els drets humans podrien avançar més enllà de<br />

tot reconeixement <strong>el</strong>s següents vint-i-cinc anys.<br />

El progrés d<strong>el</strong> segle passat justifica les ambicions<br />

atrevides, però p<strong>el</strong> que fa a les societats plurals i<br />

integrades mundialment d<strong>el</strong> segle XXI, necessitem<br />

compromisos més sòlids amb l'universalisme<br />

combinat amb <strong>el</strong> respecte de la diversitat cultural.<br />

Això requerirà sis canvis d<strong>el</strong> pensament que<br />

va ser tan fonamental durant <strong>el</strong> segle XX:<br />

• D<strong>el</strong>s enfocaments centrats en <strong>el</strong>s estats a enfocaments<br />

pluralistes i d'agents múltiples, en què<br />

la responsabilitat no tan sols és de l'estat, sinó<br />

també d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació, les empreses,<br />

les escoles, les famílies, les comunitats i <strong>el</strong>s<br />

individus.<br />

• De les responsabilitats nacionals a les internacionals<br />

i mundials, i de les obligacions internacionals<br />

d<strong>el</strong>s estats a les responsabilitats d<strong>el</strong>s<br />

agents mundials.<br />

• De l'enfocament d<strong>el</strong>s drets civils i polítics a<br />

una r<strong>el</strong>ació més amplia amb tots <strong>el</strong>s drets, atorgant<br />

la mateixa importància als drets econòmics,<br />

socials i culturals.<br />

• D'un tret punitiu a un tret afirmatiu en l'ajuda<br />

i la pressió internacional, de la dependència de<br />

la designació i la vergonya al suport afirmatiu.<br />

• D'un enfocament en les <strong>el</strong>eccions plurals a la<br />

participació de tots mitjançant mod<strong>el</strong>s participatius<br />

de democràcia.<br />

• De l'eradicació de la pobresa com a objectiu<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> a l'eradicació de la pobresa<br />

com a justícia social, complint <strong>el</strong>s drets i les<br />

responsabilitats de tots <strong>el</strong>s agents.<br />

La comunitat mundial ha de tornar a la concepció<br />

audaç d<strong>el</strong>s que van idear <strong>el</strong>s Drets de l'Home i <strong>el</strong><br />

Ciutadà i van <strong>el</strong>aborar la Declaració Universal d<strong>el</strong>s<br />

Drets Humans. El nou mil·leni és l'ocasió per reafirmar<br />

aquesta concepció i per renovar <strong>el</strong>s compromisos<br />

pràctics perquè així s'esdevingui.<br />

La comunitat mundial ha de<br />

tornar a la concepció audaç d<strong>el</strong>s<br />

que van idear <strong>el</strong>s Drets de<br />

l'Home i <strong>el</strong> Ciutadà i van <strong>el</strong>aborar<br />

la Declaració Universal d<strong>el</strong>s<br />

Drets Humans<br />

13

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS<br />

ARTICLE 1<br />

Tots <strong>el</strong>s éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets.<br />

Són dotats de raó i de consciència, i <strong>el</strong>s cal mantenir-se entre <strong>el</strong>ls<br />

amb esperit de fraternitat.<br />

ARTICLE 2<br />

Qualsevol persona pot prevaler-se de tots <strong>el</strong>s drets i de totes les llibertats<br />

que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció de raça,<br />

de color, de sexe, de llengua, de r<strong>el</strong>igió, d’opinió política o d’altra<br />

mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol<br />

altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamental en<br />

l’estatut polític, administratiu i internacional d<strong>el</strong> país o territori d<strong>el</strong><br />

qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o<br />

territori independent com si està sota tut<strong>el</strong>a, encara que no sigui autònom<br />

o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.<br />

ARTICLE 3<br />

Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva<br />

persona.<br />

ARTICLE 4<br />

Cap persona no serà sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i <strong>el</strong><br />

tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.<br />

ARTICLE 5<br />

Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cru<strong>el</strong>s,<br />

inhumans o degradants.<br />

ARTICLE 6<br />

Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat<br />

jurídica.<br />

ARTICLE 7<br />

Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció<br />

sense distincions. Tothom té dret a una mateixa protecció contra<br />

qualsevol discriminació que violi la present Declaració i contra tota<br />

provocació a una tal discriminació.<br />

ARTICLE 8<br />

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions<br />

nacionals, contra aqu<strong>el</strong>ls actes que violin <strong>el</strong>s drets fonamentals<br />

reconeguts per la constitució o la llei.<br />

ARTICLE 9<br />

Ningú no pot ésser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.<br />

ARTICLE 10<br />

Tota persona té dret, en règim d’igualtat, a què la seva causa sigui<br />

portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i<br />

imparcial, <strong>el</strong> qual decidirà tant <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s seus drets i les seves obliga-<br />

cions com <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> fonament de tota acusació adreçada contra <strong>el</strong>la<br />

en matèria penal.<br />

ARTICLE 11<br />

Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte d<strong>el</strong>ictiu fins<br />

que la seva culpabilitat no hagi estat establerta legalment en <strong>el</strong> curs<br />

d’un procés públic, en <strong>el</strong> qual totes les garanties necessàries per a la<br />

defensa hagin estat assegurades.<br />

ARTICLE 12<br />

Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada<br />

ni en la de la seva família, en <strong>el</strong> seu domicili ni en la seva correspondència,<br />

ni d’atemptats contra la seva fama i la reputació. Tota<br />

persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions<br />

o aquests atemptats.<br />

ARTICLE 13<br />

1. Tota persona té dret a circular i a escollir <strong>el</strong> seu lloc de residència<br />

a l’interior d’un estat.<br />

2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada<br />

realment en un crim de dret comú o actes contraris als principis i<br />

fins de les Nacions Unides.<br />

ARTICLE 14<br />

1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n<br />

en d’altres països.<br />

2. Aquest dret no podrà èsser invocat en cas de persecució basada<br />

realment en un crim de dret comú o actes contraris als principis i<br />

fins de les Nacions Unides.<br />

ARTICLE 15<br />

Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni d<strong>el</strong><br />

dret a canviar de nacionalitat.<br />

ARTICLE 16<br />

1. A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per<br />

raó de raça, nacionalitat o r<strong>el</strong>igió, tenen dret a casar-se i a fundar<br />

una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant <strong>el</strong> matrimoni<br />

i en <strong>el</strong> moment de la seva dissolució.<br />

2. El matrimoni només pot realitzar-se amb <strong>el</strong> consentiment lliure i<br />

ple d<strong>el</strong>s futurs esposos.<br />

3. La família és l’<strong>el</strong>ement natural i fonamental de la societat, i té dret<br />

a la protecció de la societat i de l’estat.<br />

ARTICLE 17<br />

Tota persona, individualment i col.lectivament, té dret a la propietat.<br />

ARTICLE 18<br />

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de<br />

r<strong>el</strong>igió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de r<strong>el</strong>igió o de<br />

14 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic<br />

i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicció, <strong>el</strong> culte i l’acompliment<br />

de ritus.<br />

ARTICLE 19<br />

Tota persona té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta<br />

<strong>el</strong> dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i <strong>el</strong> de<br />

cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol<br />

mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.<br />

ARTICLE 20<br />

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.<br />

2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.<br />

ARTICLE 21<br />

1. Tothom té dret a prendre part en la direcció d<strong>el</strong>s afers públics d<strong>el</strong><br />

seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants <strong>el</strong>egits<br />

lliurement.<br />

2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques d<strong>el</strong> país en<br />

condicions d’igualtat.<br />

3. La voluntat d<strong>el</strong> poble és fonament de l’autoritat d<strong>el</strong>s poders públics;<br />

aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant <strong>el</strong>eccions sinceres<br />

que cal c<strong>el</strong>ebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret,<br />

o seguint qualsevol procediment equivalent que garanteixi la<br />

llibertat de vot.<br />

ARTICLE 22<br />

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat<br />

social; té la facultat d’obtenir la satisfacció d<strong>el</strong>s drets econòmics, socials<br />

i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure <strong>desenvolupament</strong><br />

de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació<br />

internacional, segons l’organització i <strong>el</strong>s recursos de cada país.<br />

ARTICLE 23<br />

1. Tota persona té dret al treball, a la lliure <strong>el</strong>ecció d<strong>el</strong> seu treball i a<br />

la protecció contra l’atur.<br />

2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual<br />

treball.<br />

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria<br />

que asseguri per a <strong>el</strong>l i per a la seva família una existència<br />

conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb <strong>el</strong>s altres<br />

mitjans de protecció social.<br />

4. Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a<br />

afiliar-s’hi per a la defensa d<strong>el</strong>s propis interessos.<br />

ARTICLE 24<br />

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una<br />

limitació raonable de la jornada de treball i de vacances periòdiques<br />

pagades.<br />

ARTICLE 25<br />

1. Tota persona té dret a un niv<strong>el</strong>l de vida que asseguri la seva salut, <strong>el</strong><br />

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS<br />

seu benestar i <strong>el</strong>s de la seva família, especialment quan a alimentació,<br />

a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis<br />

socials; tota persona té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia,<br />

invalidesa, viduïtat, v<strong>el</strong>lesa o en d’altres casos de pèrdua d<strong>el</strong>s mitjans<br />

de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva<br />

voluntat.<br />

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència<br />

especials. Tot infant, nascut en <strong>el</strong> matrimoni o fora d’<strong>el</strong>l, frueix<br />

d’igual protecció social.<br />

ARTICLE 26<br />

1. Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més<br />

no en <strong>el</strong> grau <strong>el</strong>emental i fonamental. L’ensenyament <strong>el</strong>emental és<br />

obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat,<br />

i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena<br />

igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.<br />

2. L’educació ha de tendir al ple <strong>desenvolupament</strong> de la personalitat<br />

humana i al reforçament d<strong>el</strong> respecte d<strong>el</strong>s Drets Humans i de les<br />

llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i<br />

l’amistat entre totes les nacions i tots <strong>el</strong>s grups socials o r<strong>el</strong>igiosos, i<br />

la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment<br />

de la pau.<br />

3. Els pares tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació<br />

de llurs fills.<br />

ARTICLE 27<br />

1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural<br />

de la comunitat, a fruir de les arts i a participar d<strong>el</strong> progrés científic<br />

i d<strong>el</strong>s beneficis que en resultin.<br />

2. Qualsevol persona té dret a la protecció d<strong>el</strong>s interessos morals i<br />

materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques<br />

de què sigui autor.<br />

ARTICLE 28<br />

Tota persona té dret que regni en <strong>el</strong> medi social i en l’internacional<br />

un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia <strong>el</strong>s drets i les llibertats<br />

enunciats en aquesta Declaració.<br />

ARTICLE 29<br />

1. L’individu té uns deures envers la comunitat en la qual només li és<br />

possible <strong>el</strong> lliure i ple desplegament de la personalitat.<br />

2. En l’exercici d<strong>el</strong>s drets i en <strong>el</strong> gaudir de les llibertats ningú no està<br />

sotmès sino a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en<br />

l’ordre a assegurar <strong>el</strong> reconeixement i <strong>el</strong> respecte d<strong>el</strong>s drets i de les<br />

llibertats alienes, a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de<br />

l’ordre públic i d<strong>el</strong> benestar general en una societat democràtica.<br />

3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits<br />

contra <strong>el</strong>s fins i <strong>el</strong>s principis de les Nacions Unides.<br />

ARTICLE 30<br />

Cap disposició d’aquesta Declaració no pot éser interpretada en <strong>el</strong><br />

sentit que un Estat, un grup o un individu tingui dret a lliurar-se a una<br />

activitat o cometre un acte encaminat a la destrucció d<strong>el</strong>s drets i de<br />

les llibertats que s’hi enuncien.<br />

15

GLOSSARI SOBRE DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Drets humans<br />

Els drets humans són <strong>el</strong>s drets que tenen totes les<br />

persones, en virtut de la seva humanitat comuna,<br />

a viure una vida de llibertat i dignitat. Aquests drets<br />

atorguen a tota la població reivindicacions morals<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> comportament d<strong>el</strong>s individus i <strong>sobre</strong><br />

la concepció d<strong>el</strong>s acords socials, i són universals,<br />

inalienables i indivisibles. Els drets humans<br />

expressen <strong>el</strong>s nostres compromisos més profunds<br />

per garantir que totes les persones poden gaudir<br />

amb seguretat d<strong>el</strong>s béns i les llibertats que són necessaris<br />

per dur una vida digna.<br />

Universalitat d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Els drets humans pertanyen a totes les persones i<br />

tota persona té la mateixa condició en r<strong>el</strong>ació amb<br />

aquests drets. L'incompliment d<strong>el</strong> dret <strong>humà</strong> d'un<br />

individu té la mateixa importància que l'incompliment<br />

d<strong>el</strong> dret de qualsevol altre: no és ni millor<br />

ni pitjor en funció d<strong>el</strong> sexe, la raça, l'ètnia, la<br />

nacionalitat o qualsevol altra distinció de la persona.<br />

Inalienabilitat d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Els drets humans són inalienables: cap altra persona<br />

no <strong>el</strong>s pot treure i ningú no hi pot renunciar<br />

voluntàriament.<br />

Indivisibilitat d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Els drets humans són indivisibles en dos sentits.<br />

En primer lloc, no existeix cap jerarquia entre<br />

dos tipus de drets diferents. Els drets civils, polítics,<br />

econòmics, socials i culturals són tots igual<br />

de necessaris per dur una vida digna. En segon<br />

lloc, alguns drets no es poden suprimir per promoure'n<br />

d'altres. Els drets civils i polítics no es<br />

poden vulnerar per promoure <strong>el</strong>s drets econòmics,<br />

socials i culturals. I <strong>el</strong>s drets econòmics,<br />

socials i culturals tampoc no es poden suprimir<br />

per promoure drets civils i polítics.<br />

Assoliment d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Un dret <strong>humà</strong> s'assoleix quan <strong>el</strong>s individus gaudeixen<br />

de les llibertats cobertes per aquest dret i<br />

<strong>el</strong> seu exercici d<strong>el</strong> dret està garantit. Els drets<br />

humans d'una persona s'assoleixen només quan<br />

<strong>el</strong>s acords socials existents basten per protegir-la<br />

enfront de les amenaces corrents contra <strong>el</strong> seu exercici<br />

de les llibertats cobertes per aquests drets.<br />

Deures i obligacions<br />

Els termes "deures" i "obligacions" s'utilitzen indistintament<br />

en aquest <strong>Informe</strong>. Els deures i les<br />

obligacions són normes. Les normes proporcionen<br />

a les persones i altres agents raons per comportar-se<br />

d'una certa manera. Alguns deures i<br />

obligacions requereixen únicament que una persona<br />

s'abstingui de comportar-se d'una determinada<br />

manera. Altres requereixen que la persona<br />

es comporti d'una determinada manera o d'una<br />

manera determinada d'entre les que es permeten.<br />

Els drets humans i <strong>el</strong>s deures corresponents d<strong>el</strong>s<br />

titulars de deures<br />

Els drets humans tenen deures corresponents. Els<br />

titulars de deures són <strong>el</strong>s agents que s'encarreguen<br />

col·lectivament de l'assoliment d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. Aqu<strong>el</strong>ls que tenen deures respecte d'un<br />

dret <strong>humà</strong> són responsables si no aquest no es<br />

pot exercir. Quan s'ha vulnerat un dret o no està<br />

suficientment protegit, sempre hi ha algú o alguna<br />

institució que no ha exercit <strong>el</strong> seu deure.<br />

Deures perfectes i imperfectes<br />

Els deures perfectes determinen com s'ha d'exercir<br />

<strong>el</strong> deure i amb qui es té. Els deures imperfectes,<br />

en canvi, deixen obert l'exercici d<strong>el</strong> deure i<br />

la força d<strong>el</strong> deure que s'ha de dur a terme.<br />

Convenis, convencions i tractats<br />

internacionals de drets humans<br />

Tractat, conveni i convenció s'utilitzen indistintament<br />

i designen <strong>el</strong>s acords vinculants jurídicament<br />

entre estats. Aquests acords determinen <strong>el</strong>s<br />

deures d<strong>el</strong>s estats part d<strong>el</strong> tractat, conveni o convenció.<br />

Estats part<br />

Els estats part d'un acord internacional són <strong>el</strong>s<br />

països que l'han ratificat i per això estan obligats<br />

jurídicament a complir les seves disposicions.<br />

Ratificació d'un tractat (conveni, convenció)<br />

La ratificació d'un acord internacional representa<br />

la promesa d'un estat de respectar-lo i d'adherir-se<br />

a les normes jurídiques que especifica.<br />

Signatura d'un tractat (conveni, convenció)<br />

La signatura d'un tractat, conveni o convenció<br />

representa la promesa de l'estat d'adherir-se als<br />

principis i les normes especificades en <strong>el</strong> document<br />

sense crear deures jurídics de complir-los.<br />

La signatura és <strong>el</strong> primer pas que fan <strong>el</strong>s estats<br />

per ratificar <strong>el</strong> tractat i esdevenir d'aquesta manera<br />

un estat part de l'acord. La signatura presi-<br />

16 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

GLOSSARI SOBRE DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

dencial d'un acord s'ha de ratificar al parlament<br />

per tal que l'acord esdevingui jurídicament vinculant.<br />

Reserva d'un tractat (conveni, convenció)<br />

Una reserva a un tractat indica que un estat part<br />

no està d'acord en complir una o més d'una disposició.<br />

Les reserves estan pensades, en principi,<br />

per a un ús temporal, quan <strong>el</strong>s estats no poden<br />

complir la disposició d'un tractat però en principi<br />

hi estan d'acord.<br />

Organismes de tractats<br />

Els organismes de tractats són les comissions creades<br />

oficialment a través d<strong>el</strong>s principals tractats<br />

internacionals de drets humans per supervisar <strong>el</strong><br />

compliment d<strong>el</strong>s tractats p<strong>el</strong>s estats part. S'han<br />

creat organismes de tractats p<strong>el</strong>s sis tractats principals<br />

de drets humans de les Nacions Unides per<br />

supervisar les activitats d<strong>el</strong>s estats part a l'hora<br />

d'aplicar les seves disposicions.<br />

Declaracions de drets humans<br />

Les declaracions de drets humans enuncien principis<br />

i normes acordats. Aquests documents no<br />

són per sí mateixos jurídicament vinculants. Però<br />

algunes declaracions, <strong>sobre</strong>tot la Declaració Universal<br />

d<strong>el</strong>s Drets Humans, es considera que tenen<br />

la condició de dret consuetudinari, ja que es<br />

considera que les seves disposicions són vinculants<br />

per a tots <strong>el</strong>s estats.<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong><br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és <strong>el</strong> procés d'ampliació<br />

de les <strong>el</strong>eccions de les persones, en tant que<br />

amplia les funcions i les capacitats de les persones.<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, per tant, també<br />

reflecteix <strong>el</strong>s resultats humans en aquestes funcions<br />

i capacitats. Representa un procés i també<br />

un fi.<br />

En tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls de <strong>desenvolupament</strong>, les tres<br />

capacitats essencials serveixen perquè les persones<br />

duguin una vida llarga i saludable, estiguin<br />

informats i tinguin accés als recursos necessaris<br />

per a un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable. Però <strong>el</strong> domini<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> va més enllà: altres<br />

àrees d'<strong>el</strong>eccions molt valorades per les persones<br />

comprenen la participació, la seguretat, la<br />

sostenibilitat, i la garantia d<strong>el</strong>s drets humans, necessari<br />

tot plegat per ser creatiu i productiu i per<br />

gaudir d<strong>el</strong> respecte propi, la capacitació i un sentit<br />

de pertinença a una comunitat. En una anàlisi<br />

ulterior, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és <strong>el</strong> desen-<br />

GLOSSARI SOBRE DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

volupament de les persones, per a les persones i<br />

per les persones.<br />

Funcions, capacitats i llibertat<br />

Les funcions d'una persona són les coses valuoses<br />

que la persona pot fer o ser (com ara estar<br />

ben alimentat, viure molts anys i prendre part en<br />

la vida d'una comunitat). La capacitat d'una persona<br />

representa les diferents combinacions de<br />

funcions que la persona pot assolir. Les capacitats<br />

reflecteixen, per tant, la llibertat per assolir<br />

les funcions. En aquest sentit, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> és llibertat.<br />

Pobresa humana i pobresa econòmica<br />

La pobresa humana ve definida per l'empobriment<br />

en múltiples dimensions: privacions per dur<br />

una vida llarga i saludable, d'estar informat, de<br />

dur un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable, de participació.<br />

En canvi, la pobresa econòmica ve definida per<br />

la privació en una sola dimensió —la renda— ja<br />

sigui perquè es creu que és l'únic empobriment<br />

que importa o perquè qualsevol privació es pot<br />

reduir a un denominador comú. El concepte de<br />

pobresa humana considera la manca d'una renda<br />

suficient com un factor important de la privació<br />

humana, però no pas l'únic. Segons aquest<br />

concepte, no es pot reduir cap empobriment a la<br />

renda. Si la renda no és la suma total de les vides<br />

humanes, la manca de renda no pot ser la suma<br />

total de la privació humana.<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH)<br />

L'IDH mesura la mitjana de consecucions en un<br />

país en tres dimensions bàsiques d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>: una vida llarga i saludable, estar<br />

informat i un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable. L'IDH és<br />

un índex compost que consta de tres variables:<br />

esperança de vida en néixer, niv<strong>el</strong>l educatiu (alfabetització<br />

d'adults i raó de matriculació primària,<br />

secundària i superior bruta combinada) i <strong>el</strong><br />

PIB real per càpita (PPA). La renda s'incorpora a<br />

l'IDH com a variable substitutiva d'un niv<strong>el</strong>l de<br />

vida acceptable i com a substitut de totes les <strong>el</strong>eccions<br />

humanes no reflectides en les altres dues<br />

dimensions.<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe (IDS)<br />

L'IDS mesura les consecucions en les mateixes<br />

dimensions i utilitza les mateixes variables que<br />

l'IDH, però té en compte la desigualtat entre dones<br />

i homes. Com més gran és la disparitat en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> bàsic, més baix és l'IDS<br />

17

GLOSSARI SOBRE DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

d'un país en comparació amb l'IDH. L'IDS tan<br />

sols és l'IDH descomptat, o ajustat a la baixa, per<br />

la desigualtat per sexe.<br />

Mesura de capacitació per sexe (MCS)<br />

L'MCS indica si les dones poden participar activament<br />

en la vida econòmica i política. Mesura la<br />

desigualtat per sexe en les àrees clau de les decisions<br />

i la participació econòmica i política. L'MCS<br />

se centra en les oportunitats de les dones en <strong>el</strong>s<br />

àmbits econòmic i polític i es diferencia per tant<br />

de l'IDS, un indicador de la desigualtat per sexe<br />

de les capacitats bàsiques.<br />

Índex de pobresa humana (IPH)<br />

L'IPH mesura les privacions d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Per tant, mentre que l'IDH mesura <strong>el</strong> progrés<br />

general d'un país en la consecució de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, l'IPH reflecteix la distribució<br />

d<strong>el</strong> progrés i mesura l'acumulació de privacions<br />

que encara existeix. L'IPH s'<strong>el</strong>abora per als<br />

països en <strong>desenvolupament</strong> (IPH-1) i per als països<br />

industrialitzats (IPH-2). S'ha concebut un índex<br />

diferent per als països industrialitzats perquè la<br />

privació humana varia amb les condicions socials i<br />

econòmiques d'una comunitat i per aprofitar la<br />

major disponibilitat de les dades d'aquests països.<br />

IPH-1<br />

L'IPH-1 mesura la privació en les mateixes dimensions<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> bàsic que l'IDH.<br />

Les variables utilitzades són <strong>el</strong> percentatge de<br />

persones que es preveu que no viuran més de 40<br />

anys, <strong>el</strong> percentatge d'adults que són analfabets i<br />

la privació en la provisió econòmica general —<br />

pública i privada— reflectida p<strong>el</strong> percentatge de<br />

persones sense accés als serveis sanitaris i l'aigua<br />

potable i <strong>el</strong> percentatge d'infants amb pes<br />

inferior al normal.<br />

IPH-2<br />

L'IPH-2 se centra en la privació en les mateixes tres<br />

dimensions que l'IPH-1 i una de complementària,<br />

l'exclusió social. Les variables són <strong>el</strong> percentatge de<br />

persones que es preveu que no viuran més de 60<br />

anys, <strong>el</strong> percentatge de persones que són analfabetes<br />

funcionals, la proporció de persones que són<br />

pobres (amb una renda disponible de menys d<strong>el</strong><br />

50% de la mitjana) i la proporció d<strong>el</strong>s aturats de<br />

llarga durada (12 mesos o més).<br />

18 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

CAPÍTOL 1<br />

Drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

La idea bàsica de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> —que<br />

l'enriquiment de les vides i les llibertats de les<br />

persones corrents és fonamental— té molts aspectes<br />

en comú amb les preocupacions expressades<br />

per les declaracions d<strong>el</strong>s drets humans. La<br />

promoció d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets humans comparteixen, en molts sentits,<br />

una motivació comuna i reflecteixen un compromís<br />

fonamental amb <strong>el</strong> foment de la llibertat,<br />

<strong>el</strong> benestar i la dignitat de les persones en totes<br />

les societats. Aquestes preocupacions subjacents<br />

han estat defensades en diferents sentits durant<br />

molt de temps (la Declaració d<strong>el</strong>s drets de l'home<br />

i d<strong>el</strong> ciutadà francesa es va formular <strong>el</strong> 1789),<br />

però les últimes obres <strong>sobre</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>sobre</strong> drets humans han reformulat les<br />

v<strong>el</strong>les aspiracions i <strong>el</strong>s v<strong>el</strong>ls objectius.<br />

L'ampli ús d'aquestes dues modalitats de pensament<br />

normatiu, que recorren respectivament<br />

al <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans, fomenta<br />

la qüestió de si <strong>el</strong>s dos conceptes es poden<br />

considerar conjuntament en una visió més global.<br />

Per respondre aquesta pregunta, és important<br />

no tan sols tenir un coneixement clar d<strong>el</strong> significat<br />

d'aquests conceptes (<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i drets humans), sinó també analitzar <strong>el</strong>s<br />

seus trets comuns i les seves diferències. De fet,<br />

és necessari emprendre dues investigacions bàsiques<br />

de diagnòstic:<br />

• Fins a quin punt son compatibles les preocupacions<br />

normatives en les anàlisis d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans? Són prou harmoniosos<br />

per complementar-se en lloc de posar-se<br />

pals a les rodes?<br />

• Aquests dos enfocaments són prou diferents<br />

per tal que cadascun pugui afegir qu<strong>el</strong>com substancial<br />

a l'altre? Són prou diferents per enriquirse<br />

mútuament?<br />

Les respostes d'aquestes dues preguntes fonamentals<br />

són sens dubte afirmatives. El <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans són prou<br />

DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

semblants en motivació i preocupació per ser<br />

compatibles i congruents, i són prou diferents en<br />

estratègia i concepció per tal que la seva<br />

complementarietat doni <strong>el</strong>s seus fruits. Per tant,<br />

un plantejament més integrat pot aportar recompenses<br />

significatives i facilitar de manera pràctica<br />

<strong>el</strong>s intents compartits per avançar en dignitat,<br />

benestar i llibertat de les persones en general.<br />

MOTIVACIÓ COMUNA I COMPATIBILITAT BÀSICA<br />

La idea de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> se centra directament<br />

en <strong>el</strong> progrés d<strong>el</strong> benestar i les vides<br />

humanes. Com que <strong>el</strong> benestar comporta viure<br />

amb llibertats reals, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

també està íntegrament r<strong>el</strong>acionat amb la millora<br />

de certes capacitats: <strong>el</strong> conjunt de coses que una<br />

persona pot fer i ser en la vida. Valorem la llibertat<br />

de poder viure com vulguem, i fins i tot l'oportunitat<br />

d'escollir <strong>el</strong> nostre destí.<br />

CAPACITATS I LLIBERTATS<br />

Les capacitats poden variar de forma i contingut,<br />

encara que també solen estar molt interr<strong>el</strong>acionades.<br />

Comprenen, evidentment, les llibertats<br />

fonamentals de poder satisfer les necessitats físiques,<br />

com la capacitat d'evitar la inanició i la<br />

malnutrició, o d'escapar de la morbiditat evitable<br />

i la mortalitat prematura. També comprenen<br />

les oportunitats capacitadores que ofereix, per<br />

exemple, l'escolarització o la llibertat i <strong>el</strong>s mitjans<br />

econòmics per desplaçar-se lliurement i per<br />

escollir la pròpia residència. També hi ha importants<br />

llibertats "socials", com la capacitat de participar<br />

en la vida de la comunitat, d'incorporarse<br />

al debat públic, de participar en les decisions<br />

polítiques i fins i tot l'habilitat <strong>el</strong>emental "d'aparèixer<br />

en públic sense vergonya" (la importància<br />

d'aquesta llibertat va ser analitzada abastament<br />

La promoció d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

humans comparteixen una<br />

motivació comuna<br />

19

Una concepció adequada d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no pot<br />

passar per alt la importància de<br />

les llibertats polítiques i les<br />

llibertats democràtiques<br />

per Adam Smith a La riquesa de les nacions).<br />

El plantejament d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

està r<strong>el</strong>acionat, en definitiva, amb totes les capacitats<br />

que les persones tenen motius per valorar.<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH) incorpora<br />

les capacitats més <strong>el</strong>ementals, com ara viure<br />

una vida llarga i saludable, estar informat i gaudir<br />

de niv<strong>el</strong>ls de vida acceptables, i <strong>el</strong>s diversos<br />

índexs, taules i altes anàlisis més <strong>el</strong>aborats d<strong>el</strong><br />

cos d<strong>el</strong>s <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> proporcionen informació <strong>sobre</strong> moltes altes<br />

capacitats importants. De fet, la longevitat és<br />

un mitjà important d'altres capacitats, en tant que<br />

una persona no té la llibertat de fer les coses si<br />

no és viva.<br />

I <strong>el</strong>s drets humans? La idea d'un dret individual<br />

ha de comportar, directa o indirectament, la<br />

reivindicació que una persona té <strong>sobre</strong> altres (individus,<br />

grups, societats o estats). Les reivindicacions<br />

poden adoptar formes diverses, tal i com<br />

han observat teòrics juristes, des de John Austin i<br />

Jeremy Bentham a H.L.A. Hart i Stig Kanger. Alguns<br />

drets adopten la forma de la immunitat davant<br />

de la ingerència d'altres; <strong>el</strong>s llibertaris han<br />

tendit a interessar-se per aquests drets. Altres<br />

adopten la forma d'una reivindicació <strong>sobre</strong> l'atenció<br />

i l'assistència d'altres per poder fer certes coses;<br />

<strong>el</strong>s defensors de la seguretat social han tendit<br />

a posar l'accent en aquests drets.<br />

Però per diferents que puguin ser aquests<br />

drets, comparteixen la característica que comporten<br />

drets a l'ajuda d'altres en defensa de les pròpies<br />

llibertats essencials. La reivindicació de l'ajuda<br />

pot comportar una demanda de facilitació i<br />

ajuda decidida o bé adoptar la forma negativa de<br />

tenir la seguretat que <strong>el</strong>s altres no hi posaran<br />

obstacles. Però totes aquestes reivindicacions tenen<br />

per objectiu assegurar les llibertats de les<br />

persones corresponents —per fer tal cosa o ser<br />

tal altra— d'una manera o una altra. En aquest<br />

sentit, <strong>el</strong>s drets humans també estan fonamentats<br />

en la importància de les llibertats per a les vides<br />

humanes.<br />

PREOCUPACIONS SOCIALS, POLÍTIQUES I ECONÒMIQUES<br />

Donada aquesta r<strong>el</strong>ació fonamental entre <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i drets humans —<strong>sobre</strong>tot la<br />

participació d<strong>el</strong>s dos en la garantia de les llibertats<br />

fonamentals que les persones tenen motius<br />

per valorar—, les idees de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i les d<strong>el</strong>s drets humans estan r<strong>el</strong>acionades<br />

d'una manera compatible i complementària. Men-<br />

tre que <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> se centra en la<br />

millora de les capacitats i les llibertats que gaudeixen<br />

<strong>el</strong>s membres d'una comunitat, <strong>el</strong>s drets<br />

humans representen les reivindicacions que tenen<br />

<strong>el</strong>s individus <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> comportament d<strong>el</strong>s<br />

agents individuals i col·lectius i <strong>sobre</strong> la concepció<br />

d<strong>el</strong>s acords socials per facilitar o garantir<br />

aquestes capacitats i llibertats.<br />

Malgrat la compatibilitat d'aquests dos enfocaments,<br />

la seva forma estratègica i <strong>el</strong> seu centre<br />

d'atenció són força diferents. De vegades se suposa<br />

que aquests enfocaments són diferents perquè<br />

estan r<strong>el</strong>acionats amb diferents tipus de llibertats.<br />

Les obres <strong>sobre</strong> drets humans s'han centrar<br />

principalment o exclusivament en les llibertats<br />

polítiques, <strong>el</strong>s drets civils i les llibertats democràtiques.<br />

Però aquests drets no han figurat<br />

en alguns d<strong>el</strong>s indicadors agregats de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, com ara l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> (IDH), per exemple, que es concentra<br />

en la longevitat, l'alfabetització i altres preocupacions<br />

socioeconòmiques. No obstant, <strong>el</strong> domini<br />

d'interès de l'enfocament d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> va molt més enllà d<strong>el</strong> que mesura<br />

l'IDH. Els drets civils i polítics, i les llibertats democràtiques<br />

també tenen <strong>el</strong> seu lloc en la perspectiva<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, encara que<br />

són molt més difícils de quantificar, ja que en altres<br />

<strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

han resistit <strong>el</strong>s intents que s'han fet per mesurarlos<br />

amb indicadors compostos.<br />

Una concepció adequada d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> no pot passar per alt la importància<br />

de les llibertats polítiques i les llibertats democràtiques.<br />

De fet, la llibertat democràtica i <strong>el</strong>s drets<br />

civils poden ser molt importants per millorar les<br />

capacitats de les persones pobres. Ho poden fer<br />

directament, ja que les persones pobres tenen un<br />

motiu molt sòlid per resistir-se als abusos i l'explotació<br />

per part d<strong>el</strong>s seus empresaris i polítics. I<br />

ho poden fer indirectament perquè aqu<strong>el</strong>ls que<br />

ostenten <strong>el</strong> poder tenen incentius polítics per respondre<br />

a les privacions agudes quan <strong>el</strong>s desheretats<br />

poden fer ús de la seva llibertat política per<br />

protestar, criticar i fer oposició. L'enfocament d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> més complet no passa per<br />

alt aquestes preocupacions que figuren en un lloc<br />

tant preeminent en les obres d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

De la mateixa manera, les obres <strong>sobre</strong> drets<br />

humans no tan sols estan r<strong>el</strong>acionades amb les<br />

llibertats polítiques i civils, sinó també amb <strong>el</strong>s<br />

drets a l'educació, a una atenció sanitària adequada<br />

i a altres llibertats que s'han analitzat sis-<br />

20 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

temàticament en <strong>el</strong>s <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. De fet, documents recents com<br />

la Declaració d<strong>el</strong> Dret al Desenvolupament i la<br />

Declaració de Viena i <strong>el</strong> Programa d'Acció destaquen<br />

que <strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals<br />

no són menys que <strong>el</strong>s drets civils i polítics. Per<br />

tant, <strong>el</strong> contrast entre <strong>el</strong>s dos conceptes de drets<br />

humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no resideix en<br />

cap diferència fonamental en <strong>el</strong> seu tema d'interès.<br />

QUÈ INCORPOREN ELS DRETS HUMANS AL<br />

DESENVOLUPAMENT HUMÀ?<br />

Donat que hi ha diferències substancials entre<br />

aquests dos enfocaments que comparteixen motivacions<br />

i objectius comuns, és important investigar<br />

si són prou diferents com per complementar-se<br />

i enriquir-se. Encara més important, què<br />

esperen treure <strong>el</strong>s defensors de cada enfocament<br />

de les anàlisis de l'altre? Quina és la millor manera<br />

de promoure la integració d<strong>el</strong>s objectius<br />

d'aquests enfocaments?<br />

Tenir un dret particular és tenir una reivindicació<br />

<strong>sobre</strong> altres persones o institucions per la<br />

qual haurien d'ajudar o col·laborar a garantir l'accés<br />

a alguna llibertat. Aquests insistència en una<br />

reivindicació <strong>sobre</strong> altres ens porta més enllà de<br />

la idea de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Sens dubte,<br />

en la perspectiva d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, <strong>el</strong><br />

progrés social valuós es considera que és una cosa<br />

molt positiva. Això hauria d'animar tothom que<br />

pot ajudar a fer alguna cosa per preservar-lo i<br />

promoure'l. Però la r<strong>el</strong>ació normativa entre <strong>el</strong>s<br />

objectius lloables i <strong>el</strong>s motius per dur a terme<br />

actuacions no produeix deures específics per part<br />

d'altres individus, col·lectius o institucions socials<br />

per aportar <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> o per garantir<br />

la consecució de qualsevol niv<strong>el</strong>l especificat<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> o d<strong>el</strong>s seus components.<br />

Aquí és on l'enfocament de drets humans pot<br />

oferir una perspectiva complementària i molt útil<br />

per a l'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Vincula<br />

l'enfocament de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> a la<br />

idea que <strong>el</strong>s altres tenen deures per facilitar i<br />

millorar <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. La forma concreta<br />

que ha d'adoptar <strong>el</strong> vincle entre <strong>el</strong>s drets i<br />

<strong>el</strong>s deures és, sens dubte, una altra qüestió i, en<br />

certa manera, posterior, que s'haurà de tractar<br />

en breu.<br />

El primer pas és comprendre que les valoracions<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, si es combi-<br />

DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

nen amb la perspectiva d<strong>el</strong>s drets humans, poden<br />

indicar <strong>el</strong>s deures d<strong>el</strong>s altres en la societat<br />

per millorar <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> d'una<br />

manera o altra. El recurs als deures fa sorgir tota<br />

una sèrie de preocupacions r<strong>el</strong>acionades, com la<br />

responsabilitat i la culpabilitat. Per exemple, fer<br />

valer un dret <strong>humà</strong> a l'educació <strong>el</strong>emental gratuïta<br />

és reivindicar molt més d<strong>el</strong> que seria una cosa<br />

positiva perquè tothom tingués una educació <strong>el</strong>emental,<br />

o fins i tot que tothom hauria de tenir<br />

una educació. En fer valer aquest dret es reivindica<br />

que tothom té dret a l'educació <strong>el</strong>emental<br />

gratuïta i que, si algunes persones no hi poden<br />

accedir, <strong>el</strong> sistema social té una certa culpabilitat.<br />

Aquesta atenció especial en la localització de<br />

la responsabilitat p<strong>el</strong>s defectes dintre d'un sistema<br />

social pot ser una eina poderosa per buscar<br />

un remei. Sens dubte amplia la perspectiva més<br />

enllà de les reivindicacions mínimes d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, i les anàlisis d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> se'n poden beneficiar. L'efecte d'una<br />

perspectiva més àmplia és centrar-se en les actuacions,<br />

les estratègies i <strong>el</strong>s esforços que <strong>el</strong>s diferents<br />

titulars de deures emprenen per contribuir<br />

a l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans determinats i a<br />

l'avenç d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> corresponent.<br />

També porta a una anàlisi de les responsabilitats<br />

d<strong>el</strong>s diferents agents i institucions quan no es<br />

poden exercici <strong>el</strong>s drets.<br />

Tinguem en compte un exemple que ja s'ha<br />

analitzat en aquest capítol: si una nena no s'escolaritza<br />

perquè <strong>el</strong>s seus pares no volen enviar-la a<br />

l'escola, la responsabilitat —i la culpa corresponent—<br />

ha de recaure en <strong>el</strong>s pares. Però si no<br />

pot anar a escola perquè <strong>el</strong> govern ho prohibeix<br />

(com desgraciadament passa amb alguns governs,<br />

que han exclòs les noies), llavors la culpa no recau<br />

en <strong>el</strong>s pares sinó en <strong>el</strong> govern. Aquest exemple<br />

pot ser molt més complex quan la noia no pot<br />

anar a escola per una o més d'una de les raons<br />

següents:<br />

• Els pares no es poden permetre la matrícula<br />

de l'escola i altres despeses.<br />

• Els serveis de l'escola són insuficients. Per<br />

exemple l'escola potser no pot garantir la presència<br />

regular d<strong>el</strong>s professors, per la qual cosa<br />

<strong>el</strong>s pares pensen que no és segur que la nena vagi<br />

a l'escola.<br />

• Els pares es poden permetre les despeses escolars<br />

però a costa de sacrificar alguna altra cosa<br />

que també és important (com continuar <strong>el</strong> tractament<br />

mèdic d'un altre fill).<br />

L'enfocament de drets humans<br />

pot oferir una perspectiva complementària<br />

i molt útil per a<br />

l'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

21

La reflexió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans<br />

ofereix eines que amplifiquen<br />

la r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> procés de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

L'atribució de culpes o les culpes compartides<br />

pot ser força important, i és important reconèixer<br />

de quina manera <strong>el</strong>s efectes de les mancances<br />

en un sistema social tendeixen a agreujarse<br />

l'un a l'altre. La voluntat d<strong>el</strong>s pares a fer sacrificis<br />

per l'escolarització d<strong>el</strong>s seus fills sol<br />

disminuir quan tenen motius per dubtar que<br />

aquesta escolarització beneficiarà significativament<br />

<strong>el</strong>s seus fills. En tots aquests casos es dóna<br />

<strong>el</strong> mateix sacrifici de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, però<br />

l'anàlisi de drets, deures i responsabilitats ha de<br />

ser força diferent. En aquest sentit, la r<strong>el</strong>ació amb<br />

<strong>el</strong>s deures millora les maneres de jutjar la naturalesa<br />

i les demandes de progrés. Donat que <strong>el</strong><br />

procés de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> sol comportar<br />

una gran lluita, la capacitació corresponent al llenguatge<br />

de les reivindicacions pot tenir una gran<br />

importància política.<br />

Existeixen altres vies importants en què les<br />

idees d<strong>el</strong>s drets humans contribueixen amb eines<br />

a les anàlisis d<strong>el</strong> progrés social ofert per l'enfocament<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. La reflexió<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> s'ha centrat tradicionalment<br />

en <strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong>s diversos tipus de disposicions<br />

socials. I encara que la reflexió <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> sempre ha insistit en<br />

la importància d<strong>el</strong> procés de <strong>desenvolupament</strong>,<br />

moltes de les eines creades mesuren <strong>el</strong>s resultats<br />

de les disposicions socials d'una manera que no<br />

és sensible a com es produeixen aquests resultats.<br />

La reflexió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans ofereix<br />

eines que amplifiquen la r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong> procés<br />

de <strong>desenvolupament</strong> de dues maneres:<br />

• Els drets individuals expressen <strong>el</strong>s límits <strong>sobre</strong><br />

les pèrdues que <strong>el</strong>s individus es poden permetre<br />

suportar, fins i tot en la promoció d'objectius<br />

socials nobles. Els drets protegeixen <strong>el</strong>s individus<br />

i les minories de les polítiques que beneficien<br />

la comunitat en general però que per a <strong>el</strong>ls<br />

representen una gran càrrega.<br />

• La reflexió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets incorpora una distinció<br />

entre <strong>el</strong> tractament que dispensen les institucions<br />

i <strong>el</strong>s representants oficials als ciutadans i<br />

com <strong>el</strong>s afecten. La supervisió d<strong>el</strong>s drets humans<br />

s'ha centrat tradicionalment en <strong>el</strong> comportament<br />

d<strong>el</strong>s representants públics i l'estructura institucional<br />

dins d'una societat. Aquesta enfocament pot<br />

ser indegudament estret, però reflecteix qu<strong>el</strong>com<br />

important. Encara que <strong>el</strong>s procediments arbitràriament<br />

durs de la policia com la tortura i l'execució<br />

sense judici redueixin <strong>el</strong> nombre de morts<br />

violentes dins d'una societat perquè creen terror<br />

i posen obstacles al crim, no es creu que es creu<br />

que promoguin <strong>el</strong>s drets humans a la vida, la llibertat<br />

i la seguretat de la persona. La reflexió <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets humans aporta un pes especial a les<br />

amenaces de certes fonts oficials, reflectint la idea<br />

que és una cosa especialment dolenta que <strong>el</strong>s responsables<br />

de garantir la justícia facin mal a les<br />

persones.<br />

Per últim, l'anàlisi d<strong>el</strong>s drets humans pot enriquir<br />

les nostres valoracions d<strong>el</strong> progrés social<br />

ajudant-nos a estar més en sintonia amb <strong>el</strong>s trets<br />

d'una societat que potser no es destaquen de<br />

manera suficient per la pura comptabilitat d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Els drets humans s'exerceixen<br />

quan les persones gaudeixen de certs béns<br />

i llibertats i quan hi ha mesures que en garanteixen<br />

l'accés. L'anàlisi d<strong>el</strong>s drets humans, per tant,<br />

comporta valoracions de l'abast d<strong>el</strong> funcionament<br />

de les institucions i les normes socials que asseguren<br />

les consecucions d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> dins d'una societat.<br />

Els guanys en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no<br />

van sempre acompanyats per guanys en l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets humans i, per tant, la simple comptabilitat<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no pot descobrir<br />

la vulnerabilitat d<strong>el</strong>s individus i <strong>el</strong>s grups<br />

dins d'una societat. La crisi econòmica de l'est<br />

asiàtic il·lustra gràficament com és que les societats<br />

que han anat molt bé en funció d<strong>el</strong>s indicadors<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> compostos eren<br />

molt dependents d'un mercat en alça. La inestabilitat<br />

d<strong>el</strong> mercat combinada amb les insuficients<br />

disposicions de seguretat social va posar de r<strong>el</strong>leu<br />

la inseguretat d<strong>el</strong>s guanys en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> de l'est asiàtic.<br />

La valoració d<strong>el</strong>s drets humans comporta una<br />

reorientació de la concentració real que pot ampliar<br />

i enriquir la comptabilitat d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Les valoracions de l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

humans se centrarien, per exemple, no tan sols<br />

en <strong>el</strong> progrés que s'ha assolit fins <strong>el</strong> moment, sinó<br />

també en l'abast de la protecció social d'aquests<br />

guanys contra amenaces potencials. La profunda<br />

preocupació de l'obra d<strong>el</strong>s drets humans p<strong>el</strong>s<br />

deures d<strong>el</strong>s altres d'ajudar a tots <strong>el</strong>s sers humans<br />

a viure una vida millor i més lliure és, doncs, molt<br />

important per considerar tant les vies com <strong>el</strong>s<br />

mitjans per promoure <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

L'APORTACIÓ DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ ALS<br />

DRETS HUMANS<br />

De la mateixa manera que <strong>el</strong>s drets humans contribueixen<br />

d'una manera important al desenvolu-<br />

22 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

pament <strong>humà</strong>, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> també<br />

ajuda a augmentar l'abast de l'enfocament d<strong>el</strong>s<br />

drets humans. En primer lloc, existeix una tradició<br />

d'articulació i definició en l'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> que pot contribuir a l'obra d<strong>el</strong>s<br />

drets humans. L'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> s'ha endegat en diversos niv<strong>el</strong>ls, tant qualitatius<br />

com quantitatius, i ha fet ús de taules inclusives<br />

i d'indicadors compostos exclusius. Aquests<br />

tipus diferents d'investigació, quan s'utilitzen<br />

d'una manera discriminativa, poden aportar concreció<br />

a l'anàlisi d<strong>el</strong>s drets humans. Això pot ser<br />

important, però també hi ha d'altres avantatges<br />

—més que <strong>el</strong>s purament clarificadors o de presentació—<br />

que <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> pot<br />

aportar als drets humans.<br />

En segon lloc, la promoció de l'exercici d'un<br />

dret sol requerir la valoració de com afectaran<br />

<strong>el</strong>s diferents mètodes escollits les perspectives<br />

d'exercici d<strong>el</strong> dret. La valoració de la repercussió<br />

en <strong>el</strong>s drets humans de les diverses polítiques<br />

comporta una anàlisi d<strong>el</strong>s resultats probables de<br />

la consecució humana de la política i un equilibri<br />

de les reivindicacions d<strong>el</strong>s diferents tipus de<br />

consecucions: no es poden assolir tots alhora.<br />

Aquest exercici d'avaluació de la consecució es<br />

pot caracteritzar d'una manera pràctica com un<br />

exercici més semblant a l'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Per exemple, per al govern d'un<br />

país no opulent pot ser impossible garantir l'exercici<br />

de tots <strong>el</strong>s drets humans identificats, com <strong>el</strong>s<br />

drets socials i econòmics. Els escenaris alternatius<br />

de la consecució i l'incompliment de la salvaguarda<br />

d<strong>el</strong>s diferents drets humans es poden<br />

considerar com a consecucions alternatives d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, r<strong>el</strong>acionats especialment<br />

amb cada conjunt de decisions normatives i <strong>el</strong>s<br />

mod<strong>el</strong>s corresponents d'exercici i no exercici de<br />

drets.<br />

Els defensors d<strong>el</strong>s drets humans sovint han<br />

postulat la indivisibilitat i la importància de tots<br />

<strong>el</strong>s drets humans. Aquesta reivindicació té sentit<br />

si s'entén com una negació de l'existència d'una<br />

jerarquia de diferents tipus de drets (econòmic,<br />

civil, cultural, polític i social). Però no es pot negar<br />

que l'escassetat de recursos i les restriccions<br />

institucionals ens solen instar a donar prioritat a<br />

l'interès per garantir drets diferents en vista a la<br />

s<strong>el</strong>ecció de la política. L'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ens ajuda a veure aquestes <strong>el</strong>eccions<br />

en termes explícits i directes.<br />

En tercer lloc, mentre que <strong>el</strong>s drets humans<br />

són en darrer terme afers de títol individual, <strong>el</strong><br />

DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

seu exercici depèn de condicions socials adequades.<br />

L'objectiu d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és crear<br />

un entorn capacitador en què les capacitats de<br />

les persones es puguin millorar i se'n pugui ampliar<br />

l'abast de les <strong>el</strong>eccions. En acompanyar<br />

aquest procés de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, l'anàlisi<br />

d<strong>el</strong>s drets humans pot comportar una valoració<br />

més completa d<strong>el</strong> que és factible en funció de<br />

les restriccions institucionals i de recursos que<br />

prevalen dins d'una societat, i un coneixement<br />

més clar de les vies i <strong>el</strong>s mitjans per crear un<br />

conjunt més atractiu d'<strong>el</strong>eccions normatives factibles.<br />

Tot i que l'obra <strong>sobre</strong> drets humans ha estat<br />

r<strong>el</strong>acionada amb l'anàlisi d<strong>el</strong>s deures, l'obra<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> ha destacat sempre<br />

la importància de la complementarietat institucional<br />

i <strong>el</strong>s límits de recursos i la necessitat d'actuacions<br />

públiques per ocupar-se'n. En parar atenció<br />

a les variables tècniques i institucionals<br />

causalment importants, l'obra <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> afegeix al debat i a l'anàlisi d<strong>el</strong>s<br />

drets humans un coneixement complementari de<br />

les polítiques que promouran d'una millor manera<br />

<strong>el</strong>s drets humans en un món que és in<strong>el</strong>uctablement<br />

plural en funció de les influències causals<br />

i les repercussions interactives.<br />

En quart lloc, la idea de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> implica canvi i, en aquest sentit, té un dinamisme<br />

indefugible que pot mancar a l'especificació<br />

d'un conjunt determinat de drets humans. El<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> comprèn una r<strong>el</strong>ació<br />

duradora p<strong>el</strong> progrés, en què les coses van endavant.<br />

La insistència en una visió dinàmica pot ser<br />

especialment útil per tenir en compte <strong>el</strong>s drets<br />

humans al llarg d<strong>el</strong> temps. Quan un país és molt<br />

pobre, potser no pot assolir l'exercici de tots <strong>el</strong>s<br />

drets considerats importants, però això no és un<br />

argument per donar prioritat als drets econòmics<br />

per <strong>sobre</strong> d<strong>el</strong>s drets civils i polítics. Els drets econòmics<br />

complementen la importància d<strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics, però no són més importants. Però<br />

independentment de la classe de dret en qüestió,<br />

l'abast diferent de les llibertats fonamentals es pot<br />

incorporar en les diferents formulacions de cada<br />

dret. Dins d<strong>el</strong> dret a la salut, per exemple, la llibertat<br />

de rebre una atenció mèdica primària o<br />

corrent s'ha de considerar que és més fonamental<br />

que la llibertat de rebre operacions quirúrgiques<br />

costoses. Un país pobre ha d'insistir en proporcionar<br />

la primera, però pot haver d'esperar<br />

fins que sigui més ric per garantir la segona.<br />

En aquest sentit, es pot donar un progrés (de<br />

fet un "<strong>desenvolupament</strong>") d<strong>el</strong>s drets humans que<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

també ajuda a augmentar l'abast<br />

de l'enfocament d<strong>el</strong>s drets<br />

humans<br />

23

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> pot<br />

ajudar a aprofundir <strong>el</strong> coneixement<br />

i ampliar la utilitat de<br />

l'enfocament d<strong>el</strong>s drets humans<br />

tenen prioritat, encara que tots aquests drets tenen<br />

en darrer terme valor i importància. Amb la<br />

incorporació de la perspectiva d<strong>el</strong> canvi i <strong>el</strong> progrés<br />

per raons pràctiques i conceptuals r<strong>el</strong>atives<br />

als drets humans, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> pot<br />

ajudar a aprofundir <strong>el</strong> coneixement i ampliar la<br />

utilitat de l'enfocament d<strong>el</strong>s drets humans. De fet,<br />

la visió dinàmica inherent a l'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ja s'ha integrat parcialment en la<br />

reflexió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans, d'una manera<br />

més evident en l'apreciació que alguns drets s'han<br />

d'anar assolint progressivament. L'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> pot aportar més estructura i<br />

concreció a aquesta idea.<br />

LA NATURALESA DELS DEURES ASSOCIATS AMB ELS<br />

DRETS HUMANS<br />

Quina forma ha d'adoptar la naturalesa d<strong>el</strong>s deures<br />

associats amb <strong>el</strong>s drets humans? Per a qui són<br />

vàlids? Amb quin grau d'obligació? En molts treballs<br />

<strong>sobre</strong> drets —dirigits força rígidament als<br />

drets jurídics— es pressuposa que <strong>el</strong>s drets no<br />

tenen sentit si no es combinen amb <strong>el</strong>s deures<br />

corresponents imposats —inevitablement— a<br />

persones o agents determinats que assegurarien<br />

l'exercici d'aquests drets. Per tant, <strong>el</strong> dret d'una<br />

persona a alguna cosa ha d'anar invariablement<br />

apar<strong>el</strong>lat amb <strong>el</strong> deure d'una altra persona (o un<br />

altre agent) de proporcionar a la primera persona<br />

aqu<strong>el</strong>la cosa. Això correspon al que <strong>el</strong> gran<br />

filòsof d<strong>el</strong> segle XVIII Immanu<strong>el</strong> Kant va anomenar<br />

"deure perfecte", que vincula estrictament <strong>el</strong>s<br />

drets perfectes amb <strong>el</strong>s deures corresponents<br />

d'agents particulars (formalment, <strong>el</strong>s deures perfectes<br />

en un sistema ètic són més pròxims als deures<br />

jurídics). En canvi, <strong>el</strong>s deures imperfectes —<br />

un altre concepte analitzat per Kant— són deures<br />

generals i no obligatoris d'aqu<strong>el</strong>ls que poden<br />

ajudar. Aquest és un sistema molt menys rígid<br />

(com ha explicat recentment Amartya Sen a "The<br />

Reach of Consequential Evaluation", vegeu Bibliografia),<br />

ja que <strong>el</strong>s deures imperfectes deixen<br />

obert tant la manera en què es pot complir <strong>el</strong><br />

deure i la fortalesa d<strong>el</strong> deure. No obstant, l'incompliment<br />

de les exigències d'un deure imperfecte<br />

també comporta un greu incompliment<br />

moral, o polític.<br />

Aqu<strong>el</strong>ls que insisteixen en la vinculació rígida<br />

d<strong>el</strong>s deures i <strong>el</strong>s drets, en la forma de deures perfectes,<br />

no triguen a recórrer a la retòrica d<strong>el</strong>s<br />

"drets" sense especificar exactament <strong>el</strong>s agents<br />

determinats, <strong>el</strong> deure precisament definit (i in<strong>el</strong>uctable)<br />

d<strong>el</strong>s quals és garantir l'exercici d'aquests<br />

drets. No és cap sorpresa que siguin molt crítics<br />

amb l'ús d<strong>el</strong> concepte de "drets humans" sense<br />

l'especificació corresponent d<strong>el</strong>s agents responsables<br />

i <strong>el</strong>s seus deures precisos per donar lloc a<br />

l'exercici d'aquests drets. Les demandes de drets<br />

humans poden semblar, segons aquest raonament,<br />

en bona mesura "parlar per parlar".<br />

Però no és així. De fet, si s'acceptés completament<br />

aquesta opinió, les obres <strong>sobre</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> s'haurien de desvincular de l'enfocament<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, encara que <strong>el</strong>s avantatges<br />

retòrics i propagandístics d<strong>el</strong> llenguatge d<strong>el</strong>s<br />

drets humans es puguin concedir fàcilment quan<br />

es tracta de l'exposició o "l'augment de la consciència".<br />

Però separar la retòrica de l'essència<br />

d'un enfocament va completament en contra de<br />

la tradició de l'obra <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, que s'ha compromès, des d'un bon principi,<br />

a valer-se de conceptes articulats i de l'argumentació<br />

rigorosa, en lloc de concentrar-se en un<br />

llenguatge commovedor i d'expressions agitades que<br />

no van acompanyades d'una defensa explícita.<br />

DRETS JURÍDICS I DRETS HUMANS<br />

El tema de la r<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong>s deures<br />

s'ha de tenir en compte a un niv<strong>el</strong>l essencial. Ja<br />

s'ha dit que <strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong>s deures han d'estar r<strong>el</strong>acionats<br />

d'una certa manera, però per què s'insisteix<br />

en l'equiparació exacta de drets amb <strong>el</strong>s deures<br />

predeterminats que s'apliquen rigorosament<br />

a agents particulars? Es pot afirmar que la insistència<br />

en un enllaç drets-deures en aquesta forma<br />

rígida és simplement un efecte col·lateral de<br />

l'imperi de la llei, la qual cosa fa que tota recurs<br />

als drets —fins i tot en l'ètica i la política—<br />

sigui en darrer terme parasitari d<strong>el</strong>s conceptes i<br />

les idees que s'apliquen específicament als drets<br />

jurídics.<br />

Aquesta visió més rigorosa concorda amb l'argument<br />

de Jeremy Bentham que "una declaració<br />

de drets no seria sinó una tasca desequilibrada<br />

sense una declaració de deures. També concorda<br />

amb <strong>el</strong> rebuig de Bentham de les reivindicacions<br />

ètiques d<strong>el</strong>s "drets naturals" per la "manca<br />

de sentit", i <strong>el</strong> concepte de "drets naturals i imprescriptibles"<br />

per la "manca de sentit <strong>sobre</strong> puntals"<br />

(probablement, manca de sentit construït<br />

artificialment). Es refereix a aquest sentit d'il·legitimitat<br />

en portar la idea d<strong>el</strong>s drets més enllà<br />

d<strong>el</strong> que Bentham, i altres, creien que era l'ús cor-<br />

24 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ecte d'un concepte essencialment jurídic.<br />

No obstant, aquesta manera de veure <strong>el</strong>s drets<br />

—essencialment en termes jurídics o quasijurídics—<br />

va en contra de la idea fonamental que<br />

les persones tenen certes reivindicacions <strong>sobre</strong><br />

altres i <strong>sobre</strong> la concepció de les disposicions<br />

socials independentment de les lleis que són<br />

d'aplicació. De fet, es tracta d'un compromís amb<br />

la fraternitat i la solidaritat comunes, molt ben<br />

expressat en l'Article 1 de la Declaració Universal,<br />

que inspira la idea que totes les persones tenen<br />

<strong>el</strong> deure d'abstenir-se de perjudicar <strong>el</strong>s altres<br />

i <strong>el</strong> deure d'ajudar-los. La Declaració Universal<br />

exigeix la protecció davant de pràctiques i lleis<br />

injustes perquè, sigui quina sigui la llei, <strong>el</strong>s individus<br />

tenen certs drets en virtut de la seva humanitat,<br />

i no pas en funció de la seva ciutadania o la<br />

contingència de la realitat jurídica d<strong>el</strong> país d<strong>el</strong><br />

qual en són ciutadans. Els drets humans són reivindicacions<br />

morals <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> comportament d<strong>el</strong>s<br />

agents individuals i col·lectius, i <strong>sobre</strong> la concepció<br />

de les disposicions socials. Els drets humans<br />

s'exerceixen quan les persones gaudeixen d'un<br />

accés segur a la llibertat o <strong>el</strong> recurs (protecció<br />

sanitària adequada, llibertat d'expressió) protegits<br />

p<strong>el</strong> dret. En moltes circumstàncies, la constitució<br />

de drets jurídics pot ser <strong>el</strong> millor mitjà per<br />

promoure l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans. No obstant,<br />

no s'ha de confondre <strong>el</strong>s drets jurídics amb<br />

<strong>el</strong>s drets humans, ni s'ha de suposar que <strong>el</strong>s drets<br />

jurídics basten per al seu exercici.<br />

Aquest és, de fet, l'enfocament d<strong>el</strong>s drets invocat<br />

p<strong>el</strong>s teòrics polítics com Tom Paine, a Els<br />

drets de l'home, Mary Wollstonecraft, a Reivindicació<br />

d<strong>el</strong>s drets de la dona (ambdós publicats<br />

<strong>el</strong> 1792), i també escriptors anteriors en la tradició<br />

d<strong>el</strong> contracte social, com ara John Locke i<br />

Jean-Jacques Rousseau. Tots <strong>el</strong>ls van afirmar que<br />

tots <strong>el</strong>s sers humans estan dotats de drets amb<br />

anterioritat a la formació de les institucions socials<br />

que restringeixen la concepció de les institucions<br />

i <strong>el</strong> comportament d'altres individus. La insistència<br />

que <strong>el</strong> discurs d<strong>el</strong>s drets no pot anar<br />

més enllà d<strong>el</strong>s límits de les demandes jurídiques<br />

no fa justícia al sentit de solidaritat i equitat en la<br />

vida social, compromisos que no són parasitaris<br />

de les lleis exactes que s'han promulgat en una<br />

societat.<br />

DRETS HUMANS I DEURES IMPERFECTES<br />

No obstant, hi ha un tipus diferent de raonament<br />

per insistir en la vinculació rígida drets-deures<br />

DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

en la forma de deures perfectes. Es pot preguntar<br />

com podem estar segurs que <strong>el</strong>s drets són, de fet,<br />

factibles si no estan equiparats p<strong>el</strong>s corresponents<br />

deures que n'asseguren l'exercici? Aquest argument<br />

és un recurs per indicar que per ser eficaç,<br />

qualsevol dret ha d'estar equiparat per un deure<br />

específic d'un agent particular, que vetllarà per<br />

l'exercici real d'aquest dret.<br />

Sens dubte és plausible suposar que <strong>el</strong> compliment<br />

d<strong>el</strong>s deures perfectes ajudaria molt a<br />

l'exercici d<strong>el</strong>s drets. Però per què no hi poden<br />

haver drets que no s'exerceixen? No hi ha cap<br />

contradicció en dir (en lamentar): "Aquests individus<br />

tenen aquests drets, però <strong>el</strong>s drets no es<br />

van exercir"? La qüestió de l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

s'ha de distingir (com ha afirmat Amartya Sen)<br />

d<strong>el</strong> tema de la seva existència. No hem de saltar<br />

de lamentar-nos perquè no s'exerceixen <strong>el</strong>s drets<br />

a la negació de l'existència —o legitimitat— d<strong>el</strong>s<br />

mateixos drets. Sovint, <strong>el</strong>s drets no s'exerceixen<br />

precisament perquè <strong>el</strong>s titulars de deures no compleixen<br />

<strong>el</strong>s seus deures.<br />

En <strong>el</strong>s debats normatius, <strong>el</strong>s drets humans se<br />

solen defensar com a facultats, poders o immunitats<br />

que beneficien tots <strong>el</strong>s que en tenen. Però<br />

encara que l'exercici universal i irreprensible d<strong>el</strong>s<br />

drets humans és molt difícil d'assolir, l'articulació<br />

d'aquests drets pot ajudar a mobilitzar <strong>el</strong> suport<br />

de tota una gran part de persones en la seva<br />

defensa. Encara que no es pot encarregar a cap<br />

individu ni organisme que aporti l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets en qüestió, l'articulació d<strong>el</strong>s deures imperfectes<br />

pot constituir una reivindicació de la importància<br />

normativa i una crida a l'actuació responsable<br />

que altres han d'emprendre. Per exemple,<br />

nosaltres podem afirmar que les dones tenien<br />

<strong>el</strong> dret <strong>humà</strong> a no ser sotmeses a la discriminació<br />

en funció d<strong>el</strong> sexe, independentment de si<br />

aquest dret estava protegit per lleis i disposicions<br />

socials. La discriminació per sexe no és tan sols<br />

un crim comès per individus, que vulneren <strong>el</strong>s<br />

seus deures perfectes envers dones. La discriminació<br />

per sexe és una injustícia que està atrinxerada<br />

en les normes socials i les institucions de<br />

totes les societats. Aquesta injustícia s'expressa<br />

en les lleis i en altres normes socials i pràctiques<br />

no oficials de la discriminació de les dones.<br />

Els drets humans de les dones <strong>el</strong>s atorguen la<br />

reivindicació que l'exercici d<strong>el</strong> sufragi masculí i<br />

moltes altres pràctiques s'acabin a través de reformes<br />

socials, jurídiques i institucionals. Els deures<br />

r<strong>el</strong>acionats amb aquest dret no es poden assignar<br />

fàcilment a certs titulars de drets perquè<br />

Els drets humans s'exerceixen<br />

quan les persones gaudeixen<br />

d'un accés segur a la llibertat o <strong>el</strong><br />

recurs cobert p<strong>el</strong> dret<br />

25

La combinació d'aquestes dues<br />

perspectives ens aporta una<br />

cosa que no es pot aconseguir<br />

per separat<br />

la tasca de reformar aquestes pràctiques injustes<br />

recau en <strong>el</strong> grup en conjunt. Però sens dubte <strong>el</strong>s<br />

individus tenen deures imperfectes corr<strong>el</strong>atius<br />

amb aquest dret, i parlar d'aquest dret amb claredat<br />

expressa qu<strong>el</strong>com d'una gran importància<br />

normativa.<br />

Fins i tot donat en <strong>el</strong> cas que un govern determinat<br />

no tingués, en aquests moments, <strong>el</strong>s recursos<br />

(de la possibilitat de reunir <strong>el</strong>s recursos) necessaris<br />

per fer efectiu l'exercici de drets deter-<br />

minats per tothom, és vital animar <strong>el</strong> govern a<br />

treballar per fer que <strong>el</strong> seu exercici sigui factible.<br />

Encara es pot donar un cert crèdit per l'abast de<br />

l'exercici d'aquests suposats drets. Això pot ajudar<br />

a parar atenció en aquests drets humans i a<br />

promoure'n l'exercici. També pot enriquir <strong>el</strong> coneixement<br />

d<strong>el</strong>s processos que porten als èxits i<br />

<strong>el</strong>s fracassos en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. La<br />

combinació d'aquestes dues perspectives ens aporta<br />

una cosa que no es pot aconseguir per separat.<br />

26 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

LA LLUITA MUNDIAL PELS DRETS HUMANS<br />

Lluites i esdeveniments històrics<br />

FINS AL SEGLE XVII<br />

Conferències, documents i declaracions<br />

Institucions<br />

Molts textos r<strong>el</strong>igiosos destaquen la importància de la<br />

igualtat, la dignitat i la responsabilitat per ajudar <strong>el</strong>s altres<br />

Fa més de 3.000 anys, Hindu Vedas, Agamas i<br />

Upanishads; text judaic de la Tora<br />

Fa 2.500 anys Tripitaka Budista i Anguttara-Nikaya i<br />

Analectes Confucianistes, Doctrina d<strong>el</strong> Mean i Gran<br />

Learning<br />

Fa 2.000 anys Nou Testament cristià i 600 anys més<br />

tard dogmes islàmics de l'Alcorà<br />

SEGLES XVIII-XIX<br />

1789 Revolució francesa i Declaració d<strong>el</strong>s drets de l'home<br />

i d<strong>el</strong> ciutadà<br />

1815 Revoltes d'esclaus a Amèrica Llatina i a França<br />

1830 (dècada) Moviments p<strong>el</strong>s drets socials i econòmics:<br />

Ramakrishna a l'Índia, moviments r<strong>el</strong>igiosos a Occident<br />

1840 A Irlanda, <strong>el</strong> cartisme exigeix <strong>el</strong> sufragi universal i<br />

drets per als treballadors i <strong>el</strong>s pobres<br />

1847 Revolució liberal<br />

1861 Alliberament de la servitud a Rússia<br />

SEGLE XX<br />

1990-1929<br />

1900-15 Els pobles colonitzats es reb<strong>el</strong>·len contra l'imperialisme<br />

a l'Àsia, l'Àfrica i <strong>el</strong> nord d'Àfrica<br />

1905 Moviments obrers a Europa, l'Índia i EUA. A Moscou<br />

es manifesten més de 300.000 obrers<br />

1910 Mobilització de camperols p<strong>el</strong>s drets de la terra a<br />

Mèxic<br />

1914-18 Primra Guerra Mundial<br />

A partir de 1914 Disturbis i moviments per la independència<br />

a Europa, Àfrica i Àsia<br />

1915 Massacres d'armenis per part d<strong>el</strong>s turcs<br />

1917 Revolució russa<br />

1919 Protestes generalitzades contra l'exclusió de la<br />

igualtat racial al Conveni de la Lliga de les Nacions<br />

1920 (dècada) Campanyes d<strong>el</strong>s drets de les dones <strong>sobre</strong><br />

informació de contracepció per part d'Ellen Key,<br />

Margaret Sanger, Shizue Ishimoto<br />

1920 (dècada) Vagues generals i conflicte armat entre<br />

obrers i propietaris al món industrialitzat<br />

1930-1949<br />

1930 A l'Índia, Gandhi encapçala centenars de persones<br />

en la llarga marxa a Dandi per protestar contra l'impost<br />

de la sal<br />

1939-45 El règim nazi de Hitler mata 6 milions de jueus<br />

i persegueix gitanos, comunistes, sindicalistes, polonesos,<br />

ucraïnesos, kurds, armenis, discapacitats, testimonis<br />

de Jehovà i homosexuals<br />

LA LLUITA MUNDIAL PELS DRETS HUMANS<br />

Codis de conducta de Menes, Asoka, Hammurabi, Dracó,<br />

Cir, Moisès, Soló i Manu<br />

1215 Signatura de la Carta Magna, reconeixent que ni<br />

tan sols <strong>el</strong> sobirà està per <strong>sobre</strong> de la llei<br />

1625 S'atribueix al jurista holandès Hugo Grotius <strong>el</strong> naixement<br />

d<strong>el</strong> dret internacional<br />

1690 John Locke concep la idea d<strong>el</strong>s drets naturals en<br />

<strong>el</strong> Segon tractat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> govern civil<br />

1792 Reivindicació d<strong>el</strong>s drets de la dona de Mary<br />

Wollstonecraft<br />

1860 (dècada) Mirza Fath Ali Akhundzade, a l'Iran, i<br />

Tan Sitong, a Xina, defensen la igualtat de sexes<br />

1860 (dècada) La publicació La Cam<strong>el</strong>ia de Rosa Guerra<br />

defensa la igualtat per a les dones arreu d'Amèrica<br />

Llatina<br />

1860 (dècada) A Japó, Toshiko Kishida publica l'assaig<br />

I T<strong>el</strong>l You, My F<strong>el</strong>low Sisters<br />

1860-1880 A totes les regions, més de 50 tractats bilaterals<br />

<strong>sobre</strong> l'abolició d<strong>el</strong> comerç d'esclaus<br />

1900 Primer Congrés Panafricà a Londres<br />

1906 Conveni Internacional que prohibeix <strong>el</strong> treball nocturn<br />

de les dones en l'ocupació industrial<br />

1907 La Conferència de Pau <strong>Centre</strong>americana proporciona<br />

<strong>el</strong> dret de recurs als tribunals per als estrangers al<br />

lloc de residència<br />

1916 Lenin parla de l'autodeterminació a Imperialisme,<br />

estadi suprem d<strong>el</strong> capitalisme<br />

1918 Wilson parla de l'autodeterminació a Catorze punts<br />

1919 Els tractats de Versalles destaquen <strong>el</strong>s drets a l'autodeterminació<br />

i de les minories<br />

1919 El Congrés Panafricà exigeix <strong>el</strong> dret a l'autodeterminació<br />

a les possessions colonials<br />

1923 La V Conferència de les Repúbliques Americanes<br />

a Santiago, Xile, parla d<strong>el</strong>s drets de les dones<br />

1924 Declaració de Ginebra <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants<br />

1924 El Congrés d<strong>el</strong>s EUA aprova la Llei Snyder, que<br />

concedeix a tots <strong>el</strong>s americans natius la plena ciutadania<br />

1926 La Conferència de Ginebra adopta <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong><br />

l'Esclavitud<br />

1930 Conveni de l'OIT r<strong>el</strong>atiu al treball forçat o obligatori<br />

1933 Conveni Internacional per a l'Eliminació d<strong>el</strong> Tràfic<br />

de Dones de Plena Edat<br />

1941 El president d'EUA Roosev<strong>el</strong>t determina quatre llibertats<br />

essencials: d'expressió, de r<strong>el</strong>igió, davant de la<br />

necessitat i davant d<strong>el</strong> terror<br />

1809 Es crea a Suècia la institució d<strong>el</strong> Defensor d<strong>el</strong> Poble<br />

1815 Comissió <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Comerç Internacional d'Esclaus,<br />

Congrés de Viena<br />

1839 Societat Antiesclavatge a Gran Bretanya, seguit a la<br />

dècada de 1860 per la Confederação Abolicionista de<br />

Brasil<br />

1863 Comitè Internacional de la Creu Roja<br />

1864 Associació Internacional d'Homes Treballadors<br />

1898 Lliga de Drets Humans, una ONG, en resposta a<br />

l'Afer Dreyfus<br />

1902 Aliança Internacional per al Sufragi i la Igualtat de<br />

Ciutadania<br />

1905 Els sindicats formen federacions internacionals<br />

1910 Sindicat Internacional de Treballadores d<strong>el</strong> sector<br />

de la roba<br />

1919 Lliga de les Nacions i Tribunal de Justícia Internacional<br />

1919 Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball (OIT) per<br />

defensar <strong>el</strong>s drets humans continguts en <strong>el</strong> dret laboral<br />

1919 Lliga Internacional de les Dones per la Pau i la<br />

Llibertat<br />

1919 Les ONG dedicades als drets de les dones miren<br />

p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants. Save the Childre (Regne Unit)<br />

1922 Catorze lligues nacionals de drets humans creen<br />

la Federació Internacional de Lligues de Drets Humans<br />

1920 (dècada) Congrés Nacional de l'Àfrica occidental<br />

britànica a Accra per promoure l'autodeterminació<br />

1925 Representants de vuit països en <strong>desenvolupament</strong><br />

van fundar la Internacional de Color per acabar amb la<br />

discriminació racial<br />

1928 Comissió Interamericana <strong>sobre</strong> Dones per garantir<br />

<strong>el</strong> reconeixement d<strong>el</strong>s drets civils i polítics de les dones<br />

1933 Organització de Refugiats 1935-36 Comissió Penal<br />

i Penitenciària Internacional per promoure <strong>el</strong>s drets bàsics<br />

d<strong>el</strong>s presos<br />

1945 Judicis de Nuremberg i Tòquio<br />

1945 Nacions Unides<br />

1946 Comissió de l'ONU <strong>sobre</strong> Drets Humans<br />

27

Lluites i esdeveniments històrics Conferències, documents i declaracions Institucions<br />

1942 El francès René Cassin insta a crear un tribunal<br />

internacional per castigar <strong>el</strong>s crims de guerra<br />

1942 El govern d<strong>el</strong>s EUA interna uns 120.000 japonesos-americans<br />

durant la Segona Guerra Mundial<br />

1942-45 Lluites antifeixistes a molts països europeus<br />

1949 Revolució xinesa<br />

1950-1959<br />

1950 (dècada) Revoltes i guerres d'alliberament nacional<br />

a Àsia; alguns països africans guanyen la independència<br />

1955 Moviments de drets civils i polítics als EUA; Martin<br />

Luther King Jr. parla a Montgomery<br />

1960-1969<br />

1960 (dècada) A l'Àfrica 17 països garanteixen <strong>el</strong> dret a<br />

l'autodeterminació, igual que d'altres països en altres<br />

llocs<br />

1962 National Farm Workers (United Farm Workers of<br />

America) s'organitza per protegir <strong>el</strong>s treballadors immigrants<br />

als EUA<br />

1960-1970 Els moviments feministes demanen la igualtat<br />

1970-1979<br />

1970 (dècada) Els temes de drets humans atrauen una<br />

àmplia atenció: apartheid a Sud-àfrica, tractament d<strong>el</strong>s<br />

palestins als Territoris Ocupats, tortura d<strong>el</strong>s oponents<br />

polítics a Xile, "guerra bruta" a Argentina, genocidi a<br />

Cambodja<br />

1970 (dècada) Protesta popular contra <strong>el</strong> conflicte àrabisra<strong>el</strong>ià,<br />

guerra de Vietnam i guerra civil a Nigèria-Biafra<br />

1976 Amnistia Internacional guanya <strong>el</strong> premi Nob<strong>el</strong> de<br />

la Pau<br />

1980-1989<br />

1980 (dècada) Fi de les dictadures llatinoamericanes:<br />

Argentina, Bolívia, Paraguai, Uruguai<br />

1988 El Moviment d<strong>el</strong> Poder d<strong>el</strong> Poble enderroca <strong>el</strong> dictador<br />

Marcos a les Filipines<br />

1989 Plaça de Tiananmen<br />

1989 Caiguda d<strong>el</strong> Mur de Berlín<br />

1990-<strong>2000</strong><br />

1990 (dècada) La democràcia s'expandeix per tot Àfrica.<br />

N<strong>el</strong>son Mand<strong>el</strong>a és alliberat de la presó i <strong>el</strong>egit president<br />

1990 (dècada) Neteja ètnica a l'antiga Iugoslàvia i genocidi<br />

i violacions massives de drets humans a Rwanda<br />

1998 Espanya inicia diligències d'extradició contra <strong>el</strong><br />

general xilè Pinochet<br />

1999 Metges sense Fronteres guanya <strong>el</strong> premi Nob<strong>el</strong> de<br />

la Pau<br />

<strong>2000</strong> El Tribunal de Senegal acusa l'exdictador d<strong>el</strong> Txad<br />

Hissene Habre de "tortura i barbàrie"<br />

1945 La Carta de l'ONU posa de r<strong>el</strong>leu <strong>el</strong>s drets humans<br />

1948 Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

1948 L'OIT adopta <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong> la Llibertat d'Associació<br />

i Protecció d<strong>el</strong> Dret de Sindicació<br />

1949 Conveni de l'OIT <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Dret de Sindicació i de<br />

Negociació Col·lectiva<br />

1950 Conveni Europeu <strong>sobre</strong> Drets Humans<br />

1951 Conveni de l'OIT per la Igualtat de Remuneració<br />

1957 Conveni <strong>sobre</strong> l'Abolició d<strong>el</strong> Treball Forçat<br />

1958 L'OIT adopta <strong>el</strong> Conveni r<strong>el</strong>atiu a la Discriminació<br />

en la Feina i l'Ocupació<br />

1965 Conveni Internacional de l'ONU <strong>sobre</strong> l'Eliminació<br />

de totes les formes de Discriminació Racial<br />

1966 Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics<br />

1966 Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals<br />

1968 Primera Conferència Mundial <strong>sobre</strong> Drets Humans<br />

a Teheran<br />

1973 Conveni Internacional de l'ONU <strong>sobre</strong> la Supressió<br />

i <strong>el</strong> Càstig d<strong>el</strong> Crim de l'Apartheid<br />

1973 Conveni de l'Edat Mínima de l'OIT<br />

1974 Conferència Mundial <strong>sobre</strong> Alimentació a Roma<br />

1979 Conveni de l'ONU <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les<br />

formes de Discriminació de les Dones<br />

1981 Carta Africana d<strong>el</strong>s Drets Humans i d<strong>el</strong>s Pobles<br />

1984 L'ONU aprova <strong>el</strong> Conveni contra la Tortura i altres<br />

Tractaments i Càstigs Cru<strong>el</strong>s, Inhumans o Degradants<br />

1986 Declaració de l'ONU <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Dret al Desenvolupament<br />

1989 Conveni de l'ONU <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant<br />

1990-96 Conferències i cimeres mundials de l'ONU <strong>sobre</strong><br />

qüestions de la infància, l'educació, <strong>el</strong> medi ambient,<br />

la població, les dones, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> social i<br />

establiments humans<br />

1998 Estatut de la conferència de Roma per crear <strong>el</strong><br />

Tribunal Penal Internacional<br />

1999 Protocol Opcional d<strong>el</strong> CEDAW per a les Reclamacions<br />

Individuals<br />

1999 Conveni de l'OIT <strong>sobre</strong> les Pitjors Formes de Treball<br />

Infantil<br />

Font: Lauren 1998; IShay 1997; ONU 1997a, 11997b; An-Na'im <strong>2000</strong>; Olcott <strong>2000</strong>; Silovic <strong>2000</strong>; Pinheiro i Baluarte <strong>2000</strong>; Vizard <strong>2000</strong>; Akash <strong>2000</strong>.<br />

1948 Organització d<strong>el</strong>s Estats Americans<br />

1949 Cons<strong>el</strong>l d'Europa<br />

1950 La comissió investigadora de l'OIT s'ocupa de les<br />

violacions d<strong>el</strong>s drets sindicals<br />

1951 Comissió de l'OIT <strong>sobre</strong> Llibertat d'Associació<br />

1954 Comissió Europea de Drets Humans i<br />

1959 Tribunal Europeu de Drets Humans<br />

1960 Comissió Interamericana <strong>sobre</strong> Drets Humans<br />

1961 Fundació d'Amnistia Internacional<br />

1963 Organització de la Unitat Africana<br />

1967 Comissió Pontifical per la Pau i la Justícia Internacional<br />

1970 Primeres comissions <strong>sobre</strong> Pau i Justícia a Paraguai<br />

i Brasil<br />

1978 H<strong>el</strong>sinki Watch (Human Rights Watch)<br />

1979 Tribunal Interamericà de Drets Humans<br />

1983 Organització Àrab per als Drets Humans<br />

1985 Comissió de l'ONU <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals<br />

1988 Comissió Africana <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets Humans i d<strong>el</strong>s<br />

Pobles<br />

1992 Primer Alt Comissionat de l'OSCE per a les Minories<br />

Nacionals<br />

1993 Primer Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans<br />

a la Conferència de Viena<br />

1993-94 Tribunals penals internacionals per a l'antiga<br />

Iugoslàvia i Rwanda<br />

1995 Comissió de la Veritat i la Reconciliació sud-africana<br />

1995-1999 Deu països inicien plans d'acció nacional<br />

per a la protecció i la promoció d<strong>el</strong>s drets humans<br />

28 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

CAPÍTOL 2<br />

Lluites per les llibertats humanes<br />

La història d<strong>el</strong>s drets humans és la història de les<br />

lluites humanes. Encara que les persones neixen<br />

amb la facultat de certs drets fonamentals, ni la<br />

possessió ni l'exercici d'aquests drets no és pas<br />

automàtic.<br />

La història dóna compte de les lluites que les<br />

persones han hagut de lliurar p<strong>el</strong>s seus drets. La<br />

pedra angular en la lluita p<strong>el</strong>s drets humans sempre<br />

ha estat l'activisme polític i <strong>el</strong>s moviments populars:<br />

moviments d'alliberament nacional, moviments<br />

de camperols, moviments de dones, moviments<br />

p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s pobles indígenes. Molt<br />

sovint <strong>el</strong> fervent desig de les persones per ser lliures<br />

i exercir <strong>el</strong>s seus drets va desencadenar la<br />

lluita. Després, la formalització, la legalització i<br />

la institucionalització d'aquests drets va venir molt<br />

més tard.<br />

Les lluites per la llibertat humana han transformat<br />

<strong>el</strong> paisatge mundial. Al començament d<strong>el</strong><br />

segle XX, tan sols un 10% d<strong>el</strong> món vivia en nacions<br />

independents. A finals d'aquest segle, la gran<br />

majoria viu en llibertat i pot triar <strong>el</strong> seu camí. La<br />

Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, aprovada<br />

<strong>el</strong> 1948, va ser un pas endavant, que va inaugurar<br />

una nova era: la comunitat mundial va adoptar<br />

l'assoliment d<strong>el</strong>s drets humans com un tema<br />

d'interès comú i un objectiu col·lectiu de la humanitat.<br />

La integració global de les nacions i les persones<br />

ha constituït un segon pas endavant, com a<br />

moviment general que ha falcat <strong>el</strong>s drets humans<br />

en les normes de les diferents cultures d<strong>el</strong> món.<br />

En <strong>el</strong>s últims cinquanta anys ha sorgit un sistema<br />

internacional de drets humans (vegeu annex). El<br />

1990, tan sols dos convenis —<strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes<br />

de Discriminació Racial (CIEDR) i <strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes<br />

de Discriminació de les Dones (CEDAW)— havien<br />

estat ratificats per més de 100 països. Actualment,<br />

cinc d<strong>el</strong>s sis convenis i convencions principals<br />

de drets humans han estat ratificats per més<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

de 140 països (excepte <strong>el</strong> Conveni contra la Tortura<br />

i altres Tractaments i Càstigs Cru<strong>el</strong>s, Inhumans<br />

o Degradants). Set convenis laborals importants<br />

han estat ratificats per 62 països, gairebé<br />

una tercera part d<strong>el</strong>s països d<strong>el</strong> món (taula<br />

annexa A2.1).<br />

Els països s'han unit en grups regionals per<br />

assolir <strong>el</strong>s drets humans, adoptar cartes regionals<br />

i constituir comissions i tribunals regionals.<br />

La Carta Africana <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets Humans i d<strong>el</strong>s<br />

Pobles, per exemple, reconeix <strong>el</strong>s drets col·lectius<br />

i també destaca <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s pobles a lluitar contra<br />

la dominació colonial. En l'àmbit nacional,<br />

s'han creat comissions de drets humans, 10 països<br />

han <strong>el</strong>aborat plans de drets humans, i molts<br />

altres han instituït la figura d'un defensor d<strong>el</strong>s<br />

drets humans.<br />

En l'àmbit internacional, durant <strong>el</strong>s noranta<br />

es van realitzar dos avenços molt importants. El<br />

primer va ser la creació d'un ordenament jurídic<br />

internacional, amb <strong>el</strong>s tribunals penals internacionals<br />

per a l'antiga Iugoslàvia (1993) i Rwanda<br />

(1994) per crims de guerra. El segon va ser<br />

l'acord de Roma de 1998 <strong>sobre</strong> la creació d'un<br />

Tribunal Penal Internacional. El tribunal pot determinar<br />

responsabilitats penals individuals i complementa<br />

<strong>el</strong> sistema existent per investigar les violacions<br />

greus d<strong>el</strong>s drets humans per part d<strong>el</strong>s<br />

governs. A més, un protocol opcional al CEDAW<br />

faculta individus i grups per determinar casos de<br />

discriminació per sexe.<br />

El nou debat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans destaca<br />

la seva importància en totes les àrees normatives.<br />

Un enfocament d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> basat en <strong>el</strong>s<br />

drets considera que <strong>el</strong>s drets humans són una part<br />

integral d<strong>el</strong>s processos i les polítiques de <strong>desenvolupament</strong>.<br />

En l'àmbit nacional, la importància<br />

de tenir en compte les polítiques i <strong>el</strong>s objectius<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> des d'una perspectiva de<br />

drets humans cada cop té més reconeixement. La<br />

perspectiva de drets humans també assumeix la<br />

creixent importància en la col·laboració d<strong>el</strong> des-<br />

Les lluites per la llibertat humana<br />

han transformat <strong>el</strong> paisatge<br />

mundial<br />

29

Els sers humans són <strong>el</strong> centre de<br />

les preocupacions d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

sostenible. Tenen dret a<br />

la salut i a una vida productiva en<br />

harmonia amb la naturalesa.<br />

- Declaració de Rio, Conferència de les<br />

Nacions Unides <strong>sobre</strong> Medi Ambient i<br />

Desenvolupament, 1992<br />

Els drets humans i les llibertats<br />

fonamentals són <strong>el</strong>s drets de<br />

naixement de tots <strong>el</strong>s sers<br />

humans i s'ha de considerar que<br />

es reforcen mútuament.<br />

- Declaració de Viena, Conferència Mundial<br />

<strong>sobre</strong> Drets Humans, 1993<br />

Els principis d'igualtat de sexes i<br />

<strong>el</strong> dret de les dones a la salut<br />

reproductora són vitals per al<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

- Declaració d<strong>el</strong> Caire, Conferència<br />

Internacional <strong>sobre</strong> Població i<br />

Desenvolupament, 1994<br />

L'eradicació de la pobresa és un<br />

imperatiu ètic, social, polític i<br />

econòmic de la humanitat.<br />

- Declaració de Copenhaguen, Cimera<br />

Mundial per al Desenvolupament Social,<br />

1995<br />

envolupament, bilateral i multilateral.<br />

La centralitat d<strong>el</strong>s drets humans en les vides<br />

de les persones es va reiterar en les conferències<br />

internacionals d<strong>el</strong>s noranta. La Conferència Mundial<br />

<strong>sobre</strong> Drets Humans de 1993 va donar al moviment<br />

d<strong>el</strong>s drets humans una força renovada amb<br />

l'<strong>el</strong>aboració d'un ampli programa internacional<br />

per a la protecció i la promoció universal d<strong>el</strong>s<br />

drets humans.<br />

Els avenços en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es van<br />

sumar a aquest progrés. Als països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

en comparació amb <strong>el</strong>s anys setanta,<br />

• Un infant nascut avui viu 10 anys més.<br />

• La taxa de mortalitat infantil s'ha reduït més<br />

de dues cinquenes parts.<br />

• L'analfabetisme d<strong>el</strong>s adults s'ha reduït gairebé<br />

a la meitat, i la matriculació primària i secundària<br />

combinades ha augmentat gairebé en un<br />

50%.<br />

• La proporció de famílies rurals amb aigua<br />

potable ha augmentat més de 4 vegades, passant<br />

d<strong>el</strong> 13% a un 71%.<br />

Arreu d<strong>el</strong> món, 46 països que representen més<br />

de 1.000 milions de persones han assolit un alt<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Totes les regions d<strong>el</strong> món<br />

han experimentat un progrés en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, però <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l i <strong>el</strong> ritme de l'avenç no<br />

han estat uniformes. La taxa de mortalitat de<br />

l'Àfrica subsahariana de 106 per 1.000 nascuts<br />

vius és més de tres vegades superior als 32<br />

d'Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib. La taxa d'alfabetització<br />

d'adults d<strong>el</strong> sud-est asiàtic de gairebé <strong>el</strong> 83%<br />

està molt per davant de la d<strong>el</strong> sud d'Àsia d<strong>el</strong> 52%.<br />

LA LLUITA CONTINUA<br />

Les violacions greus d<strong>el</strong>s drets humans continuen,<br />

de manera patent i en silenci. Són patents a<br />

Rwanda, on va morir un milió de persones, a<br />

Bòsnia i Herzegovina, on es calcula que <strong>el</strong> nombre<br />

de víctimes va ser de 150.000-250.000. Algunes<br />

de les violacions més greus d<strong>el</strong>s drets humans<br />

avui dia es produeixen en conflictes interns, la<br />

qual cosa dóna peu a un conflicte entre la sobirania<br />

nacional i la intervenció internacional. En un<br />

inversió significativa de la pràctica anterior, la comunitat<br />

internacional ha començat a intervenir.<br />

[vegeu la contribució especial de Kofi Annan]<br />

Aquestes també són violacions en silenci: uns<br />

790 milions de persones no reben una nutrició<br />

suficient, 250 milions d'infants s'utilitzen com a<br />

mà d'obra, 1,2 milions de dones i noies menors<br />

de 18 anys són objecte de tràfic destinat a la pros-<br />

titució, més de 130 milions de persones són pobres<br />

als països de l'OCDE. El món sol ser conscient<br />

de les violacions patents, però no necessàriament<br />

de les que es fan en silenci.<br />

La indivisibilitat d<strong>el</strong>s drets humans s'ha acceptat<br />

com a principi, capgirant la divisió de la<br />

guerra freda d<strong>el</strong>s drets en dos conjunts: <strong>el</strong> civil i<br />

polític i l'econòmic, social i cultural. No obstant,<br />

hi continua havent una tensió latent entre alguns<br />

d'aquests drets. I també hi ha d'altres tensions.<br />

Hi ha una tensió entre la universalitat d<strong>el</strong>s drets<br />

humans i l'especificitat cultural. Entre la sobirania<br />

nacional i la supervisió d<strong>el</strong>s drets humans per<br />

part de la comunitat internacional a l'interior d<strong>el</strong>s<br />

països. Entre la indivisibilitat d<strong>el</strong>s drets humans i<br />

la necessitat de determinar prioritats a causa de<br />

les limitacions d<strong>el</strong>s recursos. Entre la supremacia<br />

de les lleis internacionals i la de les lleis nacionals.<br />

Entre les normes internacionals i les normes<br />

creades p<strong>el</strong>s sistemes regionals de drets humans.<br />

Entre la ratificació de tractats internacionals<br />

i la seva aplicació en l'àmbit nacional.<br />

Moltes persones encara consideren que la<br />

promoció d<strong>el</strong>s drets humans per a alguns grups<br />

—dones, minories ètniques, immigrants, pobres—<br />

és una amenaça contra <strong>el</strong>s seus valors o<br />

interessos. Aquesta divisió d<strong>el</strong>s valors alimenta<br />

l'oposició als drets humans per a tothom. Fins i<br />

tot en temps de gran prosperitat, les societats no<br />

han aconseguit garantir una vida digna per a tots<br />

<strong>el</strong>s seus membres, i sovint han mostrat indiferència<br />

o una absoluta hostilitat davant d<strong>el</strong>s membres<br />

d'altres societats.<br />

Encara hi ha greus privacions humanes. En <strong>el</strong><br />

món en <strong>desenvolupament</strong>, 1.200 milionss de persones<br />

són pobres econòmics, uns mil milions<br />

d'adults són analfabets, mil milions no disposen<br />

d'aigua potable i més de 2.400 milions no disposen<br />

de sanejament bàsic. Als països de l'OCDE,<br />

fins i tot amb una esperança de vida mitjana de<br />

76 anys, es preveu que més d<strong>el</strong> 10% d<strong>el</strong>s nascuts<br />

avui no viuran més de 60 anys. A més, en alguns<br />

països industrialitzats, una persona de cada cinc<br />

és analfabeta funcional.<br />

També hi ha hagut passos enrere. L'esperança<br />

de vida va pujar de manera constant a gairebé<br />

totes les nacions durant <strong>el</strong>s setanta i <strong>el</strong>s vuitanta,<br />

i només s'ha vist reduïda p<strong>el</strong> VIH/SIDA als noranta.<br />

Cada minut s'infecten 11 persones. Més de 12<br />

milions d'africans han mort de sida, i p<strong>el</strong> 2010 <strong>el</strong><br />

continent tindrà 40 milions d'orfes. En molts països<br />

africans, l'esperança de vida ha caigut més<br />

de 10 anys en l'última dècada. Avui dia més de 30<br />

30 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

països que representen més de 500 milions de<br />

persones tenen una renda per càpita inferior a la<br />

de fa dues dècades. La transició de l'Europa de<br />

l'Est i la CEI ha invertit alguns d<strong>el</strong>s grans guanys<br />

en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. També s'han donat<br />

greus passos enrere en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

als països de l'est asiàtic, com a conseqüència de<br />

la crisi econòmica de 1997-98.<br />

Avui, amb les impressionants consecucions i<br />

una important agenda inacabada p<strong>el</strong> que fa als<br />

drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, la lluita<br />

continua per assolir i assegurar les llibertats<br />

humanes en set àrees:<br />

• Llibertat davant de la discriminació: per la<br />

igualtat.<br />

• Llibertat davant de la necessitat: per un niv<strong>el</strong>l<br />

de vida acceptable.<br />

• Llibertat d'assoliment d<strong>el</strong> potencial de les persones.<br />

• Llibertat davant d<strong>el</strong> terror: no hi ha d'haver<br />

amenaces contra la seguretat personal.<br />

• Llibertat davant de la injustícia.<br />

• Llibertat de participació, expressió i associació.<br />

A l'alba d<strong>el</strong> segle XXI, les Nacions Unides ha esdevingut<br />

més important que mai per a les vides<br />

de més persones. A través d<strong>el</strong> nostre treball en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong>, <strong>el</strong> manteniment de la pau, <strong>el</strong><br />

medi ambient i la salut, estem ajudant les nacions<br />

i les comunitats a construir un món millor,<br />

més lliure i més pròsper. Però, <strong>sobre</strong>tot, ens hem<br />

compromès amb la idea que cap individu —independentment<br />

d<strong>el</strong> sexe, l'ètnia o la raça— no<br />

vegi <strong>el</strong>s seus drets humans vulnerats o omesos.<br />

Aquesta idea està compresa a la Carta de les Nacions<br />

Unides i la Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans. És la font de la nostra més gran inspiració<br />

i l'impuls d<strong>el</strong>s nostres esforços més importants.<br />

Avui dia, sabem més que mai que sense<br />

respecte p<strong>el</strong>s drets de l'individu, cap nació, comunitat<br />

ni societat no pot ser lliure. Tant si comporta<br />

un avenç d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> com si destaca<br />

la importància de l'actuació preventiva o la<br />

intervenció —fins i tot més enllà de les fronteres<br />

estatals— per aturar violacions greus i sistemàtiques<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, l'individu ha estat <strong>el</strong><br />

centre d'atenció de les nostres preocupacions.<br />

Les consecucions de les Nacions Unides en<br />

l'àrea d<strong>el</strong>s drets humans durant <strong>el</strong>s últims 50 anys<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

• Llibertat per a un treball decent: sense explotació.<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA DISCRIMINACIÓ: PER LA<br />

IGUALTAT<br />

L'universalisme d<strong>el</strong>s drets a la vida exigeix que<br />

totes les persones tractin als altres en igualtat,<br />

sense discriminació. Aquest principi d'igualtat ha<br />

estat la força motriu d<strong>el</strong>s drets humans. També és<br />

un d<strong>el</strong>s pilars d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, que<br />

destaca la igualtat d'oportunitats i <strong>el</strong>eccions.<br />

El progrés d<strong>el</strong> segle XX cap a la igualtat —<br />

independentment d<strong>el</strong> sexe, la raça, la r<strong>el</strong>igió, l'ètnia<br />

o l'edat— es va alimentar a partir d<strong>el</strong>s moviments<br />

socials. Un d<strong>el</strong>s més importants ha estat <strong>el</strong><br />

moviment p<strong>el</strong>s drets de les dones, que es remunta<br />

en <strong>el</strong> temps (requadre 2.1).<br />

La lluita contra la discriminació també ha<br />

comportat moviments p<strong>el</strong>s drets civils i antiracistes<br />

arreu d<strong>el</strong> món. La igualtat va ser una força motriu<br />

en tots <strong>el</strong>s moviments d'alliberació nacionals que<br />

lluitaven per l'autodeterminació a l'Àsia, Àfrica i<br />

Amèrica Llatina. Les lluites de camperols a Àsia i<br />

CONTRIBUCIÓ ESPECIAL<br />

Drets humans i intervenció al segle XX<br />

estan arr<strong>el</strong>ades en l'acceptació universal d<strong>el</strong>s drets<br />

enumerats en la Declaració Universal i en la creixent<br />

repulsa de les pràctiques que no tenen excusa,<br />

en cap cultura i sota cap circumstància. Està<br />

sorgint lentament, però crec que amb seguretat,<br />

una norma internacional contra la repressió de<br />

la violència de qualsevol grup o poble que ha de<br />

tenir i tindrà prioritat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s interessos de la<br />

sobirania estatal. Encara que siguem una organització<br />

d'estats membres, <strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong>s ideals<br />

que les Nacions Unides ha de protegir són <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s<br />

pobles. Cap govern no té dret a amagar-se darrere<br />

de la sobirania nacional per vulnerar <strong>el</strong>s drets<br />

humans o les llibertats fonamentals d<strong>el</strong>s seus<br />

pobles. Tant si una persona pertany a una minoria<br />

o a la majoria, <strong>el</strong>s drets humans i les llibertats<br />

fonamentals d'aquesta persona són sagrats.<br />

Les nostres reflexions <strong>sobre</strong> aquestes qüestions<br />

importants deriven d'una sèrie d'empreses a<br />

les quals ens enfrontem actualment. Des de Sierra<br />

Leone a Timor Oriental, passant per Sudan,<br />

Angola, <strong>el</strong>s Balcans, Cambodja i Afganistan, hi ha<br />

molts pobles que necessiten més que paraules<br />

de solidaritat de la comunitat internacional. Necessiten<br />

un compromís real i sostingut per aju-<br />

dar a acabar <strong>el</strong>s seus cicles de violència i portarlos<br />

a un camí segur cap a la prosperitat. De la<br />

mateixa manera que hem après que <strong>el</strong> món no<br />

pot quedar al marge quan es produeixen violacions<br />

greus i sistemàtiques d<strong>el</strong>s drets humans, també<br />

hem après que la intervenció s'ha de basar en<br />

principis legítims i universals per tal que puguem<br />

gaudir d<strong>el</strong> suport continu d<strong>el</strong>s pobles d<strong>el</strong> món.<br />

No obstant, la intervenció no és tan sols un<br />

afer d<strong>el</strong>s estats. Cadascú de nosaltres —com a<br />

treballador d<strong>el</strong> govern, d'organitzacions intergovernamentals<br />

o no governamentals, d'empreses,<br />

d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació o simplement com<br />

a ser <strong>humà</strong>— té l'obligació de fer tot <strong>el</strong> que està<br />

al seu abast per defensar <strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong>s<br />

nostres congèneres quan aquests estiguin amenaçats.<br />

Cadascú de nosaltres té <strong>el</strong> deure d'aturar<br />

—o, millor, de prevenir— la imposició de sofriment.<br />

No cal res més perquè <strong>el</strong>s nobles ideals de<br />

les nostres Nacions Unides siguin una realitat.<br />

Kofi A. Annan<br />

Secretari General<br />

de les Nacions Unides<br />

31

FIGURA 2.1<br />

Discriminació ètnica: <strong>el</strong>s serveis<br />

són menys accessibles per a les<br />

minories<br />

Vietnam, 1992–93<br />

Distància fins al més proper:<br />

Mercat<br />

Majoria ètnica<br />

Oficina de correus<br />

Escola<br />

Hospital<br />

<strong>Centre</strong> urbà<br />

Minoria ètnica<br />

0 5 10 15 20<br />

Quilòmetres<br />

Font: Van de Walle i Gunewardena 1999.<br />

REQUADRE 2.1<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib també van exigir la fi de<br />

la discriminació. El moviment d<strong>el</strong>s drets civils d<strong>el</strong>s<br />

Estats Units als cinquanta i <strong>el</strong>s seixanta va desmant<strong>el</strong>lar<br />

la segregació legal d<strong>el</strong>s afroamericans.<br />

En molts casos, les lluites van ultrapassar les fronteres<br />

nacionals i van esdevenir mundials, com <strong>el</strong>s<br />

moviments de les dones i <strong>el</strong>s treballadors.<br />

Tot això va donar peu a normes, valors, institucions<br />

i normes jurídiques per a una major igualtat<br />

i menys discriminació. Ara es valora més la<br />

tolerància d<strong>el</strong>s altres. La diversitat es considera<br />

com un punt fort i no pas feble. Les persones valoren<br />

<strong>el</strong> multiculturalisme i la solidaritat humana.<br />

També s'han donat canvis institucionals:<br />

• En l'àmbit internacional, 165 països han ratificat<br />

<strong>el</strong> CEDAW i 155 <strong>el</strong> Conveni Internacional per<br />

a l'Eliminació de totes les formes de Discriminació<br />

Racial; per tant, més de tres quartes parts d<strong>el</strong>s<br />

països d<strong>el</strong> món han ratificat cadascun d'aquests<br />

dos convenis.<br />

• A Austràlia, Canadà, Índia, Nova Z<strong>el</strong>anda i Estats<br />

Units han sorgit institucions nacionals i normes<br />

jurídiques per a les actuacions d'afirmació,<br />

on les minories ètniques i <strong>el</strong>s pobles indígenes o<br />

tribals constitueixen una part significativa de la<br />

població.<br />

• A la Índia, les mesures d'afirmació en <strong>el</strong>s<br />

àmbits econòmic i polític beneficia les castes i<br />

les tribus registrades.<br />

• A Austràlia i Nova Z<strong>el</strong>anda hi ha un creixent<br />

reconeixement jurídic d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s pobles aborigen<br />

i maorí.<br />

• A Guatemala <strong>el</strong>s programes de desenvolupa-<br />

La llarga lluita p<strong>el</strong>s drets de les dones<br />

El 1792 Mary Wollstonecraft va publicar La<br />

reivindicació d<strong>el</strong>s drets de la dona, en què<br />

afirmava que <strong>el</strong> que falta al món no és caritat,<br />

sinó justícia. El llibre capta l'essència de la<br />

lluita de les dones p<strong>el</strong>s drets.<br />

La lluita va entrar en una nova fase després<br />

d<strong>el</strong> 1880. La Índia va abolir <strong>el</strong> sati (immolació<br />

de la vídua) i va legalitzar <strong>el</strong> matrimoni<br />

entre integrants de castes diferents.<br />

Anglaterra va reformar les lleis que regien <strong>el</strong><br />

matrimoni. França va reconèixer <strong>el</strong> dret de la<br />

dona al divorci. Xina va permetre que les dones<br />

ocupessin càrrecs. Nova Z<strong>el</strong>anda es va convertir<br />

<strong>el</strong> 1893 en <strong>el</strong> primer país a ampliar <strong>el</strong><br />

dret de vot a les dones.<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

En la primera dècada d<strong>el</strong> segle XX, <strong>el</strong>s moviments<br />

de les dones van reunir forces en diversos<br />

països, com Xina, Iran, Japó, Corea, les<br />

Filipines, Rússia, Ceilan, Turquia i Vietnam. En<br />

les primeres quatre dècades, les dones van obtenir<br />

<strong>el</strong> sufragi en països que van des d'Àustria,<br />

Canadà, Alemanya i <strong>el</strong>s Països Baixos fins a<br />

Ceilan, Turquia i Uruguai.<br />

En la mateixa època, Margaret Sanger als<br />

Estats Units, Ellen Key a Suècia i Shizue<br />

Ishimoto a Japó van iniciar campanyes p<strong>el</strong> dret<br />

de les dones a la salut reproductora. Exigien<br />

que es donés informació <strong>sobre</strong> contracepció<br />

a totes les dones.<br />

ment per als pobles indígenes han estat <strong>el</strong>aborats<br />

i integrats en <strong>el</strong> pla nacional.<br />

Però la discriminació encara forma part de<br />

les nostres vides. Per què? Les normes poden haver<br />

canviat, però no prou ràpidament en totes les<br />

àrees importants. La no discriminació i la igualtat<br />

poden estar reconegudes en les legislacions,<br />

però encara hi ha discriminació en les polítiques,<br />

la distribució de recursos i la provisió pública de<br />

serveis socials.<br />

Per això, fins i tot amb les noves normes, la<br />

discriminació i la desigualtat continuen sent patents<br />

a gairebé tots <strong>el</strong>s països. Les oportunitats<br />

d'igualtat salarial, igualtat d'ocupació i igualtat de<br />

participació política poden estar reconegudes oficialment,<br />

però no disposen d'aplicació legislativa,<br />

en aquestes àrees hi continuen havent buits<br />

per a les dones, les minories ètniques, <strong>el</strong>s pobles<br />

indígenes i <strong>el</strong>s pobles tribals. Les minories d'arreu<br />

d<strong>el</strong> món —en democràcies o en dictadures,<br />

en països industrialitzats o en <strong>desenvolupament</strong>—<br />

s'enfronten a la discriminació de drets (figura<br />

2.1).<br />

Per això <strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> també estan barrejats. En algunes àrees,<br />

<strong>el</strong>s resultats són impressionants. Entre 1992 i<br />

1997 als països en <strong>desenvolupament</strong>, la taxa d'alfabetització<br />

de dones adultes va passar d<strong>el</strong> 72%<br />

de la taxa d<strong>el</strong>s homes al 80%, i la proporció de<br />

famílies rurals amb accés a l'aigua potable va pujar<br />

d<strong>el</strong> 61% de la proporció urbana al 78%. Als Estats<br />

Units, <strong>el</strong> 1960, la proporció de persones que<br />

completaven quatre anys d<strong>el</strong>s estudis d'institut era<br />

d<strong>el</strong> 43% p<strong>el</strong>s blancs i d<strong>el</strong> 20% p<strong>el</strong>s afroamericans,<br />

una diferència percentual de 23 punts. El<br />

1998, la diferència era de 6 punts, amb una taxa<br />

d<strong>el</strong> 82% p<strong>el</strong>s blancs i d<strong>el</strong> 76% p<strong>el</strong>s afroamericans.<br />

A Guatemala, d<strong>el</strong> 1995 al 1999 —en només<br />

quatre anys— la taxa de mortalitat infantil<br />

entre <strong>el</strong>s maies va baixar d<strong>el</strong>s 94 per 1.000 nascuts<br />

vius als 79.<br />

En altres àrees <strong>el</strong>s resultats són deplorables.<br />

Al Nepal, <strong>el</strong>s intocables tenen una esperança de<br />

vida de 46 anys, 15 anys menys que <strong>el</strong>s brahmans.<br />

Al Marroc, la taxa d'analfabetisme rural d<strong>el</strong>s adults<br />

d<strong>el</strong> 75% és més d<strong>el</strong> doble que la taxa urbana d<strong>el</strong><br />

37%. Al sud d'Àfrica, més d<strong>el</strong> 98% d<strong>el</strong>s blancs<br />

viuen en cases normals, mentre que més d<strong>el</strong> 50%<br />

d<strong>el</strong>s africans viuen en habitatges tradicionals i<br />

barraques. Al món en <strong>desenvolupament</strong>, la taxa<br />

d'activitat econòmica de les dones encara és dues<br />

terceres parts la d<strong>el</strong>s homes. A la República de<br />

Corea, <strong>el</strong> salari encara és tres cinquenes parts <strong>el</strong><br />

32 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

d<strong>el</strong>s homes. Les noies de Madagascar, vagin o no<br />

vagin a escola, dediquen tres vegades més de<br />

temps que <strong>el</strong>s nois recollint aigua i fent les feines<br />

de la casa. I als països de l'OCDE, les dones dediquen<br />

dues terceres parts d<strong>el</strong> seu temps en activitats<br />

no comercials, <strong>el</strong> doble d<strong>el</strong> que dediquen <strong>el</strong>s<br />

homes a aquestes tasques.<br />

També hi ha desigualtats en l'accés als serveis<br />

per renda i per població rural-urbana, que<br />

potser reflecteix la discriminació de la seva prestació<br />

(figures 2.2 i 2.3).<br />

Els pobles indígenes encara són <strong>el</strong>s que pateixen<br />

més privacions de drets econòmics, socials<br />

i culturals, tant als països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

com l'Índia, com als països de l'OCDE, com ara<br />

Austràlia, Canadà i Estats Units. Al Canadà, <strong>el</strong> 1991,<br />

l'esperança de vida en néixer d<strong>el</strong>s homes inuit<br />

era de 58 anys, i la d<strong>el</strong>s homes indis registrats de<br />

62 anys, 17 i 13 anys menys que la de tots <strong>el</strong>s<br />

homes canadencs (figura 2.4). A l'Índia, a principis<br />

d<strong>el</strong>s noranta, la taxa d'alfabetització d'adults<br />

entre les dones de tribus registrades era d<strong>el</strong> 24%<br />

en comparació amb <strong>el</strong> 39% de totes les dones de<br />

l'Índia. A Eslovàquia, <strong>el</strong> 80% d<strong>el</strong>s infants gitanos<br />

van anar a la guarderia <strong>el</strong> 1984, però avui només<br />

hi va <strong>el</strong> 15%. Els pobles indígenes també estan<br />

discriminats p<strong>el</strong> que fa als drets civils i polítics. A<br />

Malàisia, només dos de cada 10.000 orang asli<br />

tenen dret a la seva terra.<br />

La discriminació en funció de l'orientació sexual<br />

continua arreu d<strong>el</strong> món. Els drets civils i<br />

polítics de les minories sexuals es vulneren en<br />

alguns països on es nega <strong>el</strong> dret a organitzar-se<br />

en grups de defensa. Els drets econòmics i socials<br />

es vulneren quan es discriminen, per exemple,<br />

al lloc de treball i en l'accés a l'habitatge.<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA NECESSITAT: PER UN<br />

NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE<br />

La pobresa humana és un obstacle important per<br />

assolir un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable i assolir <strong>el</strong>s<br />

drets humans. La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans va reconèixer <strong>el</strong> dret a un niv<strong>el</strong>l de vida<br />

adequat per a la salut i <strong>el</strong> benestar d'una persona<br />

i <strong>el</strong> dret a l'educació. Les conferències mundials<br />

han determinat que l'<strong>el</strong>iminació de la pobresa és<br />

un objectiu primordial, que s'ha de reflectir en<br />

<strong>el</strong>s plans, les polítiques i les estratègies nacionals.<br />

I 142 països han ratificat <strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals.<br />

El món ha progressat molt en la reducció de<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

la pobresa humana durant <strong>el</strong>s noranta. Als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong>, <strong>el</strong> percentatge de persones<br />

nascudes avui que es preveia que no superés <strong>el</strong>s<br />

40 anys d'edat va baixar d<strong>el</strong> 20% al 15% de 1990<br />

a 1998. La proporció de població sense accés a<br />

l'aigua potable ha baixat d<strong>el</strong> 32% al 28%. L'analfabetisme<br />

d<strong>el</strong>s adults ha baixat d<strong>el</strong> 35% al 28%.<br />

L'índex de pobresa econòmica, fins i tot amb <strong>el</strong><br />

criteri d'1 dòlar al dia (PPA$ EUA 1993), va baixar<br />

d<strong>el</strong> 29% al 24%. La pobresa econòmica ha<br />

baixat a totes les regions en <strong>desenvolupament</strong>, tot<br />

i que <strong>el</strong> descens oscil·la entre <strong>el</strong>s 11 punts percentuals<br />

de l'est asiàtic a 0,3 punts percentuals<br />

de l'Àfrica subsahariana.<br />

Alguns països han fet un progrés espectacular.<br />

Malàisia va reduir la pobresa econòmica d<strong>el</strong><br />

FIGURA 2.2<br />

Desigualtat per renda: <strong>el</strong>s serveis<br />

públics afavoreixen <strong>el</strong>s rics<br />

Percentatge d<strong>el</strong>s quintils de renda més<br />

alta i més baixa amb accés a l'aigua<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

AIGUA<br />

Més ric<br />

Més<br />

pobre<br />

Perú<br />

1997<br />

ELECTRICITAT<br />

Ghana<br />

1997<br />

Vietnam<br />

1998<br />

Percentatge d<strong>el</strong>s quintils de renda més<br />

alta i més baixa amb accés a l'<strong>el</strong>ectricitat<br />

Més ric<br />

Perú<br />

1997<br />

Més<br />

pobre<br />

Ghana<br />

1997<br />

Vietnam<br />

1998<br />

FIGURA 2.3<br />

Desigualtat rural/urbana: <strong>el</strong>s serveis<br />

sanitaris i l'aigua potable són menys<br />

accessibles en les zones rurals<br />

Percentatge de persones amb accés<br />

als serveis sanitaris<br />

100<br />

Urbana<br />

Percentatge de persones amb accés<br />

a l'aigua potable<br />

100<br />

Font: Banc Mundial <strong>2000</strong>c. Font: PNUD 1998d, 1998e; PNUD, FAO,<br />

<strong>UNESCO</strong>, FNUAP i UNICEF 1998.<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

SANITAT<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

AIGUA<br />

Rural<br />

Uganda<br />

1995<br />

Urbana<br />

Rural<br />

Uganda<br />

1995<br />

Namíbia<br />

1995<br />

Namíbia<br />

1995<br />

Zàmbia<br />

1996<br />

Zàmbia<br />

1996<br />

33

FIGURA 2.4<br />

L'esperança de vida varia<br />

segons les ètnies<br />

Canadà, 1991<br />

Esperança de vida en néixer (anys)<br />

Mitjana<br />

nacional<br />

80<br />

75<br />

70<br />

65<br />

60<br />

55<br />

Indis<br />

Inuits<br />

Dones<br />

Homes<br />

Font: First Nations and Inuit Regional Health<br />

Survey National Steering Committee 1999.<br />

FIGURA 2.5<br />

La pobresa de renda varia entre<br />

regions<br />

Brasil, 1991<br />

Percentatge de persones per sota<br />

d<strong>el</strong> llindar de pobresa nacional<br />

0<br />

20<br />

40<br />

60<br />

80<br />

100<br />

São Paulo<br />

Rio de Janeiro<br />

Mitjana nacional<br />

Amazones<br />

Maranhão<br />

Font: Institute of Applied Economic Research<br />

i altres 1998.<br />

60% <strong>el</strong> 1960 al 14% <strong>el</strong> 1993, Xina d<strong>el</strong> 33% <strong>el</strong><br />

1978 al 7% <strong>el</strong> 1994 i la Índia d<strong>el</strong> 54% <strong>el</strong> 1974 al<br />

39% <strong>el</strong> 1994.<br />

Tot i això, la pobresa generalitzada persisteix.<br />

P<strong>el</strong> criteri d'1 dòlar al dia (PPA$ EUA 1993), 1,2<br />

miliards de persones viuen en la pobresa als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong>, prop de la meitat d<strong>el</strong>s<br />

quals són d<strong>el</strong> sud d'Àsia. La pobresa ja no és un<br />

fenomen d<strong>el</strong> Sud. També s'ha convertit en un fenomen<br />

d<strong>el</strong> Nord (taula 2.1). Fins i tot dins d<strong>el</strong>s<br />

països, la incidència de la pobresa econòmica<br />

varia entre les regions (figura 2.5).<br />

La desigualtat de renda —dins de les nacions<br />

i entre aquestes— va en augment. A Brasil,<br />

Guatemala i Jamaica la cinquena part superior<br />

de la renda nacional és més de 25 vegades superior<br />

a la cinquena part inferior. Els pobres també<br />

arrosseguen una càrrega desproporcionada en<br />

àrees com ara <strong>el</strong>s impostos. A Pakistan, la càrrega<br />

combinada d<strong>el</strong>s impostos <strong>sobre</strong> la renda, <strong>el</strong>s<br />

aranz<strong>el</strong>s, <strong>el</strong>s impostos <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> consum i <strong>el</strong>s impostos<br />

<strong>sobre</strong> les vendes constitueix <strong>el</strong> 10% de la<br />

renda d<strong>el</strong>s que tenen un sou interior als 12 dòlars<br />

mensuals i menys d<strong>el</strong> 4% d<strong>el</strong>s que guanyen<br />

més de 40 dòlars.<br />

La manca d'habitatge és un altre problema.<br />

Més de mil milions de persones viuen en habitatges<br />

inadequats i es calcula que uns 100 milions<br />

arreu d<strong>el</strong> món no tenen casa. Milions de persones<br />

viuen en ciutats de barraques: Calcuta, Lagos,<br />

Ciutat de Mèxic i Mumbai. A Dublín, Irlanda, unes<br />

7.000 persones perden la casa cada any. I als Estats<br />

Units, unes 750.000 persones dormen al ras<br />

cada nit.<br />

Els pobres no tenen accés als recursos productius,<br />

com la terra i <strong>el</strong>s crèdits. A Zimbabwe <strong>el</strong><br />

mod<strong>el</strong> de distribució de la terra és molt asimètric:<br />

<strong>el</strong>s camperols blancs són propietaris de la<br />

TAULA 2.1<br />

Pobresa en una tria de països de l'OCDE<br />

País<br />

Estats Units (1997)<br />

Itàlia (1995)<br />

Austràlia (1994)<br />

Canadà (1994)<br />

Regne Unit (1995)<br />

Percentatge de<br />

persones que viuen<br />

per sota d<strong>el</strong> llindar<br />

de pobresa<br />

Nota: El llindar de pobresa es fixa al 50% de la renda familiar mitjana<br />

disponible equivalent.<br />

Font: Smeeding (<strong>2000</strong>)<br />

majoria de les 4.660 granges d'explotació comercial<br />

a gran escala que cobreixen 11 milions d'hectàrees<br />

de terra, i <strong>el</strong> 30% de les famílies pràcticament<br />

no tenen terres. A Uganda, gairebé dues terceres<br />

parts d<strong>el</strong>s microcrèdits van a parar a les<br />

àrees urbanes i només una tercera part a les àrees<br />

rurals. A Kenya, menys d<strong>el</strong> 5% d<strong>el</strong> crèdit institucional<br />

va a parar al sector no oficial.<br />

LLIBERTAT D'ASSOLIMENT DEL POTENCIAL DE LES<br />

PERSONES<br />

Els drets a l'alimentació, la salut, l'educació i la<br />

intimitat —com <strong>el</strong>s drets al foment de les capacitats—<br />

van ser <strong>el</strong>ements fonamentals de la Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, reiterats en<br />

<strong>el</strong> Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals, <strong>el</strong> CEDAW i <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s Drets de l'Infant. Aquests drets també es van<br />

destacar en conferències internacionals, com ara<br />

Salut per tothom a Alma-Ata <strong>el</strong> 1978 i Educació<br />

per tothom a Jomtien <strong>el</strong> 1990.<br />

La salut, la nutrició i l'educació es valoren avui<br />

dia no tan sols p<strong>el</strong> seu valor intrínsec sinó també<br />

per les seves repercussions positives —directes i<br />

indirectes— <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> capital <strong>humà</strong>, la productivitat<br />

i les capacitats de participació i interacció<br />

social. Tinguem en compte <strong>el</strong>s efectes de l'educació.<br />

La violència domèstica no és sensible als anys<br />

de matrimoni, l'edat de la dona, l'edat d<strong>el</strong> marit,<br />

sinó a l'educació de la dona. Si una dona ha superat<br />

l'educació secundària, la incidència<br />

d'aquesta violència cau més dues terceres parts.<br />

En efecte, l'educació capacita les dones. Però també<br />

canvia la dinàmica de les famílies i, per tant,<br />

modifica les normes.<br />

Els països en <strong>desenvolupament</strong> han avançat<br />

molt p<strong>el</strong> que fa a l'alimentació i la nutrició, la<br />

salut i l'educació. Entre 1980 i 1999, la<br />

malnutrició es va reduir: la proporció d'infants<br />

amb pes inferior al normal va caure als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong> d<strong>el</strong> 37% al 27% i <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s infants<br />

raquítics d<strong>el</strong> 47% al 33%. Al llarg d<strong>el</strong> mateix<br />

període, la taxa de mortalitat infantil ha baixat<br />

més de dues cinquenes parts, de 168 per 1.000 a<br />

93. La matriculació en l'educació primària actual<br />

als països en <strong>desenvolupament</strong> és d'un 86% i<br />

la matriculació en l'educació secundària d'un<br />

60%.<br />

Però aquestes consecucions no poden amagar<br />

les grans privacions que encara queden en<br />

aquestes àrees, tant als països en desenvolupa-<br />

34 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

17<br />

13<br />

12<br />

11<br />

11

ment com als industrialitzats. Una tercera part d<strong>el</strong>s<br />

infants de menys de cinc anys pateixen<br />

malnutrició. Gairebé 18 milions de persones<br />

moren cada any per malalties contagioses, gairebé<br />

30 milions per malalties no contagioses, la<br />

majoria als països de l'OCDE. Uns 90 milions d'infants<br />

no van a l'escola primària i 232 milions no<br />

van a l'escola secundària.<br />

Fixem-nos en la disparitat d<strong>el</strong>s resultats. Les<br />

taxes de mortalitat infantil varien significativament<br />

p<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de consum (figura 2.6). L'alfabetització<br />

varia en funció d<strong>el</strong>s grups lingüístics. A<br />

Namíbia, <strong>el</strong> 1998, la taxa d'alfabetització d'adults<br />

per al grup de parla alemanya era d<strong>el</strong> 99%, en<br />

comparació amb <strong>el</strong> 16% d<strong>el</strong> grup de parla san. A<br />

més, la matriculació escolar varia per sexe (figura<br />

2.7).<br />

La majoria d<strong>el</strong>s passos enrere en salut i educació<br />

han tingut lloc a l'Àfrica i l'Europa de l'Est i<br />

la CEI. El revés més devastador ha estat la sida. A<br />

finals de 1999, gairebé 34 milions de persones<br />

estaven infectades p<strong>el</strong> VIH, 23 milions d<strong>el</strong>s quals<br />

viuen a l'Àfrica subsahariana. L'epidèmia de sida<br />

també s'escampa molt ràpidament per Àsia, amb<br />

més d'un milió de noves persones infectades només<br />

al sud i <strong>el</strong> sud-est asiàtic <strong>el</strong> Pacífic.<br />

A l'Europa de l'Est i la CEI, la transició cap a<br />

la democràcia ha comportat costos en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

polític i <strong>humà</strong>. L'esperança de vida<br />

d<strong>el</strong>s homes en molts països ha baixat més de cinc<br />

anys. Diversos països s'enfronten a la perspectiva<br />

insòlita de l'analfabetisme: les matriculació escolars<br />

són més baixes que <strong>el</strong> 1989 en molts països<br />

i poden sorgir bosses d'analfabetisme. Un deteriorament<br />

greu d<strong>el</strong>s serveis socials i la seguretat<br />

social ha deixat les persones sense un accés<br />

segur als seus drets.<br />

LLIBERTAT DAVANT DEL TERROR: NO HI HA<br />

D'HAVER AMENACES CONTRA LA SEGURETAT<br />

PERSONAL<br />

Les persones volen viure sense tenir por d<strong>el</strong>s altres.<br />

Cap altre aspecte de la seguretat humana és<br />

tan vital com la seguretat davant de la violència<br />

física. Però a les nacions pobres i a les riques, les<br />

vides de les persones es veuen amenaçades per<br />

la violència, de maneres diferents:<br />

• Amenaces de l'estat (tortura física, detenció i<br />

arrest arbitrari).<br />

• Amenaces d'altres estats (guerra, suport d'altres<br />

règims opressors).<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

• Amenaces d'altres grups de persones (conflictes<br />

ètnics, crims, violència de carrer).<br />

• Amenaces dirigides a les dones (violació, violència<br />

domèstica).<br />

• Amenaces dirigides als infants (abús infantil).<br />

Durant anys, <strong>el</strong>s moviments de la societat civil<br />

han mobilitzat l'opinió pública per <strong>el</strong>iminar<br />

aquestes amenaces i <strong>el</strong>s grups internacionals també<br />

hi ha contribuït en gran part. En l'àmbit mundial,<br />

<strong>el</strong>s Convenis contra la Tortura, <strong>sobre</strong> l'Eliminació<br />

de Totes les Formes de Discriminació de<br />

les Dones i <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets d<strong>el</strong>s Infants —ratificats<br />

per 119, 165 i 191 països— protegeixen contra<br />

la tortura i garanteixen la seguretat de les dones<br />

i <strong>el</strong>s infants. La designació d'un Enviat especial<br />

<strong>sobre</strong> la Violència contra les Dones també hi<br />

ha contribuït. El dret d'habeas corpus, vital com<br />

a eina contra la detenció arbitrària, avui dia impera<br />

en molts més països. Les lleis r<strong>el</strong>acionades<br />

amb la violació són més estrictes. En molts països,<br />

a mitjans d<strong>el</strong>s noranta, la sentència mod<strong>el</strong><br />

p<strong>el</strong>s casos de violació va ser d'almenys cinc anys<br />

(taula 2.2). A Brasil, <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants es van<br />

legislar <strong>el</strong> 1986 a través de la Llei d'infants i adolescents,<br />

i la constitució actual protegeix <strong>el</strong>s nens<br />

d<strong>el</strong> carrer.<br />

S'han donat avenços significatius en r<strong>el</strong>ació<br />

als drets humans i a la llibertat davant d<strong>el</strong> terror.<br />

La incidència de la tortura és inferior a la majoria<br />

de països. A Hondures, <strong>el</strong> nombre de casos de<br />

tortura denunciats a la Comissió per a la Defensa<br />

d<strong>el</strong>s Drets Humans, una important ONG, va passar<br />

d<strong>el</strong>s 156 <strong>el</strong> 1991 als 7 <strong>el</strong> 1996. Entre 1993 i<br />

1996, <strong>el</strong> nombre d'assassinats van disminuir a<br />

Estònia, Letònia i <strong>el</strong>s Països Baixos, i <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes<br />

r<strong>el</strong>acionats amb la droga van caure a Dinamarca<br />

i Suècia. Arreu d<strong>el</strong> món, <strong>el</strong> nombre d<strong>el</strong>s principals<br />

conflictes armats va caure gairebé una tercera<br />

part entre 1991 i 1999.<br />

TAULA 2.2<br />

Pena mitjana complerta per violació en una<br />

tria de països, 1990-94<br />

País<br />

Kuwait<br />

Maurici<br />

Samoa (Occidental)<br />

Jamaica<br />

Suïssa<br />

Estats Units<br />

Mesos<br />

120<br />

96<br />

84<br />

64<br />

64<br />

64<br />

Nota: Les dades corresponen a qualsevol any entre 1990 i 1994.<br />

Font: UNCJIN 1999.<br />

FIGURA 2.6<br />

L'índex de mortalitat infantil<br />

varia entre rics i pobres<br />

Per 1.000 naixements vius<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

Més baix<br />

Més alt<br />

Nicaragua<br />

1993<br />

Font: Wagstaff <strong>2000</strong>.<br />

Quintil de consum<br />

Sud-àfrica<br />

1993<br />

FIGURA 2.7<br />

La matriculació escolar<br />

varia per sexe<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

Brasil<br />

1996<br />

Ràtio neta de matriculació a secundària<br />

(percentatge)<br />

Masculina<br />

Femenina<br />

Turquia<br />

1993<br />

Nigèria<br />

1995<br />

Zimbabwe<br />

1995<br />

Font: PNUD 1996a, 1996b; PNUD, Poverty<br />

Reduction Forum, Institute of Dev<strong>el</strong>opment<br />

Studies i University of Zimbabwe 1998.<br />

35

Els instruments de l'opressió<br />

política encara amenacen molts<br />

milers de persones<br />

De tota manera, la seguretat personal de les<br />

persones de tot <strong>el</strong> món encara es veu amenaçada,<br />

per conflictes, opressió política i, en alguns<br />

països, l'augment d<strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes i la violència. La<br />

guerra i <strong>el</strong>s conflictes interns durant <strong>el</strong>s noranta<br />

va forçar l'abandonament de les cases per part<br />

de 50 milions de persones: 1 de cada 120 persones<br />

de la terra. Durant l'última dècada, les guerres<br />

civils han mort 5 milions de persones arreu<br />

d<strong>el</strong> món. A finals de 1998, més de 10 milions de<br />

persones eren refugiats, 5 milions estaven desplaçades<br />

i 5 milions més eren repatriats.<br />

Els instruments de l'opressió política encara<br />

amenacen molts milers de persones. Es calcula<br />

que <strong>el</strong> nombre d<strong>el</strong>s empresonats sense judici just<br />

és força alt en alguns països. En molts casos, <strong>el</strong>s<br />

estats opressors utilitzen la policia i l'exèrcit per<br />

reprimir les persones en les seves lluites p<strong>el</strong>s drets<br />

i les llibertats. Les despeses militars mundials i<br />

regionals mostren una tendència a la baixa, però<br />

les despeses d<strong>el</strong>s països de renda baixa —<strong>el</strong>s que<br />

tenen una renda per càpita de 765 dòlars o inferior—<br />

va pujar d<strong>el</strong>s 36 miliards de dòlars als 43<br />

miliards, en dòlars constants de 1995, en <strong>el</strong>s tres<br />

anys que van de 1995 a 1998. Els objectius<br />

d'aquestes despeses s'han d'analitzar per part de<br />

les persones d'aquests països. De vegades, aquests<br />

augments de les despeses, i <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong>s règims<br />

opressors, venen de fonts externes.<br />

En molts països de l'Europa de l'Est i la CEI,<br />

<strong>el</strong>s augments de d<strong>el</strong>ictes com ara l'assassinat, <strong>el</strong><br />

robatori i <strong>el</strong> furt han afegit inseguretat a la vida<br />

de les persones. Arreu d<strong>el</strong> món, la circulació d'uns<br />

500 milions d'armes petites, 100 milions de les<br />

quals són rifles d'assalt, ha contribuït a la d<strong>el</strong>inqüència<br />

i la violència. A les Bahames es registren<br />

més de 80 homicidis per 100.000 persones, i a<br />

TAULA 2.3<br />

Agressions físiques a dones per part de la<br />

par<strong>el</strong>la<br />

País<br />

Bangla Desh (1992)<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda (1994)<br />

Barbados (1990)<br />

Nicaragua (1997)<br />

Suïssa (1994-96)<br />

Colòmbia (1995)<br />

Moldàvia, Rep. (1997)<br />

Sud-àfrica (1998)<br />

Filipines (1993)<br />

Font: Johns Hopkins University 1999a.<br />

Percentatge de<br />

dones agredides<br />

Colòmbia gairebé 80. Els d<strong>el</strong>ictes anuals r<strong>el</strong>acionats<br />

amb la droga denunciats arriben als 574 per<br />

100.000 persones a Suïssa, 351 a Suècia i 301 a<br />

Dinamarca.<br />

Entre les amenaces personals més greus hi<br />

ha les de les dones. Al món, una de cada cinc a<br />

set dones serà víctima d'una violació. La violació<br />

també s'utilitza com a arma de guerra, com a<br />

Iugoslàvia i Rwanda. El tràfic de dones i noies<br />

per a la prostitució ha augmentat amb la globalització,<br />

amb un tràfic de 500.000 dones d<strong>el</strong>s països<br />

de l'Europa de l'Est i la CEI. A l'Àsia, es calcula<br />

que cada any hi ha un tràfic d'unes 250.000<br />

persones, la majoria dones i infants. Entre 85 i<br />

115 milions de noies i dones han patit alguna forma<br />

de mutilació genital i en pateixen les conseqüències<br />

fisiològiques i psicològiques adverses.<br />

Es calcula que cada any 2 milions de noies pateixen<br />

la mutilació genital.<br />

La violència domèstica es una greu amenaça<br />

d<strong>el</strong>s drets humans contra les dones a totes les<br />

societats, siguin riques o pobres, en <strong>desenvolupament</strong><br />

i industrialitzades (taula 2.3). Les dones<br />

també s'han d'enfrontar amb <strong>el</strong> que es coneix com<br />

a execucions "d'honor", que imperen a<br />

l'Afganistan, Pakistan i moltes parts d<strong>el</strong> món àrab.<br />

Al Pakistan, segons la comissió de drets humans,<br />

<strong>el</strong> 1999 més de 1.000 dones van ser víctima de<br />

les execucions d'honor i a Jordània, <strong>el</strong> Departament<br />

de Seguretat Pública va denunciar 20<br />

d'aquestes execucions <strong>el</strong> 1997.<br />

La seguretat personal d<strong>el</strong>s infants també està<br />

en perill. Arreu d<strong>el</strong> món, uns 100 milions d'infants<br />

viuen al carrer: més de 15.000 a Ciutat de<br />

Mèxic, 5.000 a Ciutat de Guatemala. Als noranta,<br />

més de 300.000 infants eren soldats, i 6 milions<br />

van quedar ferits en conflictes armats. En estudis<br />

de finals d<strong>el</strong>s noranta, infants i adolescents van<br />

denunciar abusos sexuals, gairebé un 20% de<br />

noies a Suïssa, un 17% a Oslo, Noruega, i més d<strong>el</strong><br />

14% a Nova Z<strong>el</strong>anda.<br />

Els crims d'odi amenacen la seguretat personal<br />

de les minories ètniques, racials, r<strong>el</strong>igioses i<br />

sexuals. Als Estats Units, <strong>el</strong> 1998, es van denunciar<br />

7.755 crims d'odi, 4.321 r<strong>el</strong>acionats amb la<br />

raça. Les agressions contra persones no heterosexuals<br />

van augmentar de l'11% d<strong>el</strong>s crims d'odi<br />

<strong>el</strong> 1993 al 16% <strong>el</strong> 1998.<br />

LLIBERTAT DAVANT DE LA INJUSTÍCIA<br />

L'imperi de la llei està profundament interr<strong>el</strong>acionat<br />

amb la llibertat davant d<strong>el</strong> terror i totes les<br />

36 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

47<br />

35<br />

30<br />

28<br />

21<br />

19<br />

14<br />

13<br />

10

altres llibertats. Sense estat de dret i una administració<br />

equitativa de la justícia, les lleis de drets<br />

humans no són més que paper mullat. La justícia<br />

és una cosa que les persones valoren molt. Com<br />

va dir un camperol de Bangla Desh, "Puc suportar<br />

la pobresa, però que no pugui tenir justícia<br />

als ulls de la llei al meu país només perquè sóc<br />

pobre, això no ho puc acceptar".<br />

S'ha avançat molt en <strong>el</strong> front jurídic. La Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans va inspirar<br />

moltes constitucions als països d'independència<br />

recent d'Àsia i Àfrica durant <strong>el</strong>s cinquanta i <strong>el</strong>s<br />

seixanta. En èpoques recents, Cambodja, Sudàfrica,<br />

Tailàndia i la majoria de països de l'Europa<br />

de l'Est i la CEI han incorporat <strong>el</strong>s seus articles a<br />

les seves constitucions.<br />

Resultat: en primer lloc, <strong>el</strong> reconeixement d<strong>el</strong>s<br />

drets humans en <strong>el</strong>s seus ordenaments jurídics i,<br />

en segon lloc, la interpretació de les normes internacionals<br />

de drets humans i les normes jurídiques<br />

com a superiors a les lleis nacionals. Les<br />

constitucions comprenen la separació de poders<br />

entre l'executiu, <strong>el</strong> judicial i <strong>el</strong> legislatiu. Tots<br />

aquests avenços han comportat diverses reformes<br />

jurídiques. Egipte s'ha convertit recentment en <strong>el</strong><br />

segon estat àrab, després de Tunísia, en garantir<br />

<strong>el</strong>s mateixos drets de divorci a les dones. Uns 66<br />

països han abolit la pena de mort per tots <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes.<br />

Per millorar la protecció d<strong>el</strong>s drets de les<br />

dones, s'han modificat moltes legislacions nacionals.<br />

En aquest procés, les legislatures sovint s'han<br />

basat en <strong>el</strong> CEDAW i han anul·lat lleis nacionals a<br />

favor de les internacionals. El 1995, una esmena<br />

a la Llei de ciutadania de Botswana, citant <strong>el</strong> compromís<br />

d<strong>el</strong> govern amb <strong>el</strong> CEDAW, va concedir als<br />

infants de les dones casades amb estrangers <strong>el</strong><br />

dret d'adoptar la ciutadania de la seva mare. A<br />

Tailàndia, una nova llei garanteix la igualtat de<br />

sexes en l'obtenció de la ciutadania.<br />

També s'ha progressat en les institucions. La<br />

figura d<strong>el</strong>s defensors d<strong>el</strong>s drets humans funciona<br />

a Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Hongria, l'antiga<br />

república iugoslava de Macedònia, Polònia,<br />

Romania i Eslovènia. Cada cop hi ha més persones<br />

que recorren als seus drets jurídics i constitucionals.<br />

Quan un govern local de Sud-àfrica va<br />

tallar <strong>el</strong> subministrament d'aigua a una comunitat,<br />

aquesta, amb l'ajuda d<strong>el</strong> Legal Resources <strong>Centre</strong>,<br />

una ONG, va portar l'afer als tribunals, citant<br />

la constitució sud-africana. El govern local va<br />

haver de reconèixer que la comunitat tenia un<br />

dret constitucional al subministrament d'aigua, i<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

la comunitat va guanyar <strong>el</strong> cas. L'ordenament jurídic<br />

de molts països ha fet molt per protegir les<br />

llibertats i <strong>el</strong>s drets humans. A l'Índia, <strong>el</strong>s casos<br />

de litigi d'interès públic (LIP) d'educació i medi<br />

ambient han estat importants fites en la garantia<br />

d<strong>el</strong>s drets econòmics i socials de les persones.<br />

Però encara s'ha de recórrer un llarg camí.<br />

En algunes societats, l'administració de justícia<br />

continua sent difícil d'aconseguir a causa de variabilitat<br />

de les normes i una capacitat institucional<br />

insuficient. Encara que se suposa que la justícia<br />

que és cega i universal, en moltes societats, <strong>el</strong><br />

diner i <strong>el</strong> poder perjudiquen la independència de<br />

l'ordenament jurídic. A Bangla Desh, una enquesta<br />

nacional <strong>sobre</strong> la corrupció realitzada p<strong>el</strong> cons<strong>el</strong>l<br />

local de Transparència Internacional va demostrar<br />

als noranta que <strong>el</strong> 63% d<strong>el</strong>s implicats en<br />

litigis van pagar suborns als magistrats. A la República<br />

Unida de Tanzània, <strong>el</strong> 32% d<strong>el</strong>s enquestats<br />

als noranta van denunciar pagaments a persones<br />

que (suposadament) administren justícia. La justícia<br />

s'ha convertit en un servei que sovint només<br />

es poden permetre <strong>el</strong>s rics i poderosos.<br />

L'equitat d<strong>el</strong> sistema jurídic està en qüestió<br />

en molts països. La injustícia porta a la discriminació<br />

en <strong>el</strong>s processos i a la disparitat de resultats.<br />

En alguns països, les dones encara s'enfronten<br />

a una discriminació en les lleis d'herència.<br />

En molts països, <strong>el</strong> poder judicial no és més que<br />

una extensió d<strong>el</strong> poder executiu, la qual cosa va<br />

en detriment de la confiança de les persones. En<br />

molts altres països, <strong>el</strong> poder executiu interfereix<br />

en <strong>el</strong> poder judicial, de vegades arbitràriament<br />

destituint jutges, i altres impedint <strong>el</strong> judici. Aquest<br />

no és un bon marc per a la salvaguarda d<strong>el</strong>s drets<br />

fonamentals de les persones.<br />

L'eficàcia i la idoneïtat d<strong>el</strong> poder jurídic també<br />

està en qüestió en moltes societats. La manca<br />

de jutges i l'amuntegament aclaparador de casos<br />

ofega l'estat de dret a molts països. A la Índia, <strong>el</strong><br />

1996, hi havia més de 5.000 casos pendents per<br />

jutge, i a Bangla Desh més de 2.000. A Indonèsia<br />

i Zàmbia hi havia menys de 2 jutges per 100.000<br />

persones. A Panamà, 157 persones per 100.000<br />

esperaven judici o sentència, a Estònia 115 i a<br />

Madagascar 100. El 1994, <strong>el</strong> període de detenció<br />

mitjà en espera de judici, per tots <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes, era<br />

de 60 setmanes a Mèxic, 40 a Hongria i 30 a la<br />

República Txeca. Els salaris pobres i la formació<br />

jurídica inadequada d<strong>el</strong>s jutges, com ara en la<br />

legislació de drets humans, són limitacions importants.<br />

De la mateixa manera que ho és la deficiència<br />

de les instal·lacions d<strong>el</strong>s tribunals.<br />

En algunes societats, l'administració<br />

de justícia continua sent<br />

difícil d'aconseguir a causa de<br />

variabilitat de les normes i una<br />

capacitat institucional insuficient<br />

37

Les persones demanen més<br />

transparència i responsabilitat, i en<br />

molts casos <strong>el</strong> marc jurídic representa<br />

una bona ajuda<br />

REQUADRE 2.2<br />

El 1900 cap país no tenia sufragi universal.<br />

Tots <strong>el</strong>s països excloïen grups significatius d<strong>el</strong><br />

dret de vot, <strong>sobre</strong>tot dones i minories. El <strong>2000</strong>,<br />

la majoria d<strong>el</strong>s països d<strong>el</strong> món tenen sufragi<br />

universal i <strong>el</strong>eccions pluralistes. Fins i tot als<br />

estats de partit únic, com ara la Xina, s'accepta<br />

<strong>el</strong> principi d<strong>el</strong> sufragi universal en les <strong>el</strong>eccions<br />

al govern central i local.<br />

Entre 1974 i 1999, es va introduir un sistema<br />

<strong>el</strong>ectoral pluralista en 113 països. Els úl-<br />

En molts països, <strong>el</strong>s responsables d'administrar<br />

justícia són violadors de la llei i no pas <strong>el</strong>s<br />

seus guardians. La policia no es veu amb bons<br />

ulls a causa de la seva brutalitat, la seva participació<br />

en negocis de drogues, <strong>el</strong>s maltractes a presos<br />

i la no protecció de les persones que més ho<br />

necessiten. En molts països s'han denunciat violacions<br />

per part de guardes de presons, tant a<br />

dins com a fora de les presons. Les condicions<br />

de les presons solen ser deficients. A Nicaragua,<br />

<strong>el</strong> 1998, només es disposava de 3 dòlars al dia<br />

per intern destinats a menjar i manteniment i a<br />

cobrir <strong>el</strong>s sous d<strong>el</strong>s funcionaris de presons.<br />

LLIBERTAT DE PARTICIPACIÓ, EXPRESSIÓ I<br />

ASSOCIACIÓ<br />

Els exèrcits brutals, <strong>el</strong>s règims feixistes i <strong>el</strong>s estats<br />

totalitaris de partit únic d<strong>el</strong> segle XX van cometre<br />

alguns d<strong>el</strong>s pitjors abusos d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Però gràcies a lluites impressionants, la<br />

majoria d'aquests règims deplorables han donat<br />

pas a democràcies (requadre 2.2). Aquestes lluites<br />

per societats més obertes —amb plena llibertat<br />

de participació, expressió i associació— han<br />

creat moviments més propensos al progrés d<strong>el</strong>s<br />

drets humans. El 1975, 33 països havien ratificat<br />

<strong>el</strong> Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics,<br />

i al <strong>2000</strong> ho havien fet 144.<br />

Les persones no volen ser participants passius<br />

que només emeten <strong>el</strong> seu vot en les <strong>el</strong>eccions.<br />

Volen ser una part activa en les decisions i<br />

<strong>el</strong>s esdeveniments que conformen les seves vides.<br />

Es calcula que una de cada cinc persones participen<br />

en alguna forma d'organització de la societat<br />

civil. El poder popular en la reunió de Seattle de<br />

l'Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç va demostrar<br />

L'avenç de la democràcia<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

tims 25 anys han estat designats com la "tercera<br />

onada" de la democràcia.<br />

La democratització ha passat d'una regió<br />

a una altra. Primer va ser al sud d'Europa a<br />

mitjans d<strong>el</strong>s setanta, després Amèrica Llatina i<br />

<strong>el</strong> Carib a finals d<strong>el</strong>s setanta i als vuitanta, després<br />

l'Europa de l'Est i les antigues repúbliques<br />

soviètiques i l'est, <strong>el</strong> sud-est i <strong>el</strong> sud d'Àsia<br />

i Amèrica Central a finals d<strong>el</strong>s vuitanta i als<br />

noranta.<br />

recentment la seva implicació en <strong>el</strong>s temes mundials.<br />

Les persones demanen més transparència i<br />

responsabilitat, i en molts casos <strong>el</strong> marc jurídic<br />

representa una bona ajuda. La nova constitució<br />

de Tailàndia permet a les persones exigir responsabilitat<br />

als representants públics en casos de<br />

corrupció i d<strong>el</strong>ictes, i 50.000 signatures contra<br />

qualsevol parlamentari inicien una investigació.<br />

A Brasil, <strong>el</strong> Tribunal Federal de Comptes, vinculat<br />

a la branca legislativa d<strong>el</strong> govern, té la facultat de<br />

revisar la comptabilitat de totes les despeses d<strong>el</strong><br />

govern central.<br />

P<strong>el</strong> que fa a l'àmbit institucional, actualment<br />

hi ha 50.000 ONG a Hongria i 45.000 a Polònia,<br />

de les quals no se'n tenia coneixement en l'època<br />

soviètica. Les persones participen en audiències<br />

nacionals <strong>sobre</strong> pobresa, associacions de camperols,<br />

associacions de pobles indígenes i comissions<br />

de reconciliació i de la veritat en situacions<br />

posteriors a un conflicte, i en l'àmbit local, en<br />

associacions d'arrendataris, cons<strong>el</strong>ls escolars, associacions<br />

d'usuaris d'aigua i manteniment de<br />

l'ordre comunitari. En molts països han sorgit comitès<br />

de premsa i organitzacions de periodistes<br />

per protegir la llibertat de premsa i per tenir cura<br />

d<strong>el</strong>s interessos de les persones en <strong>el</strong>s mitjans de<br />

comunicació. Les xarxes internacionals —com<br />

ara Periodistes sense Fronteres, amb seu a França,<br />

i <strong>el</strong> Comitè de Protecció de Periodistes, amb seu<br />

als Estats Units— tenen una funció important en<br />

la protecció de periodistes i <strong>el</strong> progrés de la llibertat<br />

d'expressió.<br />

El marc jurídic de molts països pot ser més<br />

propens a la llibertat de participació, expressió i<br />

associació, però encara hi ha enormes restriccions.<br />

A Kazakhstan es van prohibir <strong>el</strong>s partits polítics<br />

de línia ètnica: només es poden registrar com<br />

a organitzacions públiques i, per tant, no poden<br />

participar en les <strong>el</strong>eccions. Les constitucions de<br />

Bulgària, Croàcia i Romania limiten explícitament<br />

<strong>el</strong> dret a utilitzar les llengües minoritàries, malgrat<br />

que aquests països hagin signat la Carta<br />

Europea per les Llengües Regionals i Minoritàries.<br />

Gairebé tot <strong>el</strong> món àrab prohibeix les<br />

vagues.<br />

Cada cop hi ha més consciència que fan falta<br />

lleis per <strong>el</strong>iminar barreres a la llibertat de participació,<br />

expressió i associació, però perquè la<br />

seva aplicació sigui eficaç faran falta recursos.<br />

D'aquesta manera, la fi de la censura periodística<br />

és un pas necessari cap a la llibertat d'expressió,<br />

però també s'ha de crear la infraestructura<br />

38 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

per a un sistema eficaç de mitjans de comunicació<br />

lliures.<br />

L'activisme polític ha estat important per adquirir<br />

drets. A Brasil, a través d<strong>el</strong> moviment de<br />

treballadors rurals, més de 250.000 famílies van<br />

adquirir <strong>el</strong> dret a més de 15 milions d'acres. Als<br />

Estats Units, <strong>el</strong>s pobres i <strong>el</strong>s sense casa s'han<br />

mobilitzat per lluitar per a la consecució d<strong>el</strong>s seus<br />

drets econòmics (requadre 2.3). les ONG exigeixen<br />

més transparència i responsabilitat, i <strong>el</strong>s representants<br />

públics estan responent. A la Índia,<br />

<strong>el</strong> mazdoor Kisan Sangrash Samiti c<strong>el</strong>ebra audiències<br />

públiques amb caràcter periòdic <strong>sobre</strong><br />

recursos públics, desemborsaments i projectes<br />

de <strong>desenvolupament</strong>. Les persones poden demanar<br />

còpies de documents oficials <strong>sobre</strong> aquests<br />

temes en tot moment, i <strong>el</strong>s representants oficials<br />

estan obligats a facilitar-les.<br />

I la participació política en un àmbit més general?<br />

En <strong>el</strong>s últims 25 anys, es va introduir un<br />

sistema <strong>el</strong>ectoral pluralista a més de 100 països.<br />

En la gran majoria de països, les dones tenen <strong>el</strong><br />

dret de vot i de presentar-se a les <strong>el</strong>eccions, un<br />

dret no reconegut <strong>el</strong> 1970 fins i tot a Suïssa. La<br />

participació <strong>el</strong>ectoral varia, però és difícil determinar-ne<br />

<strong>el</strong>s motius (taula d'indicadors 25).<br />

En molts països que havien estat sota domini<br />

colonial, <strong>el</strong> llegat preocupant d'un comissari de<br />

districte que combina funcions judicials i executives<br />

està donant peu a institucions populars <strong>el</strong>ectes<br />

i participatives. A la Índia més d'1 milió de<br />

dones han estat <strong>el</strong>egides a les <strong>el</strong>eccions de<br />

panchayat, la qual cosa reflecteix l'àmplia participació<br />

en <strong>el</strong> govern local.<br />

La llibertat d'expressió i associació també han<br />

progressat. Actualment, l'estat conserva <strong>el</strong> monopoli<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s mitjans de comunicació tan sols en<br />

<strong>el</strong> 5% de països. La informació és ara més lliure<br />

en <strong>el</strong>s antics països de partit únic de l'Europa de<br />

l'Est i la CEI, on ja hi ha diaris independents,<br />

emissores de ràdio i t<strong>el</strong>evisions no estatals i accés<br />

obert als mitjans de comunicació d<strong>el</strong> món.<br />

Les persones també tenen més accés a les eines<br />

de la informació i comunicació. L'est d'Àsia<br />

tenia 158 t<strong>el</strong>evisors per 1.000 persones <strong>el</strong> 1990,<br />

275 <strong>el</strong> 1996-1998. Els estats àrabs, en <strong>el</strong> mateix<br />

període, van passar de les 35 línies de t<strong>el</strong>èfon per<br />

1.000 persones a les 65. I <strong>el</strong> món va passar de<br />

només 213 ordinadors hostes d'Internet als 36<br />

milions <strong>el</strong> 1998. Pràcticament 30.000 ONG utilitzen<br />

Internet. I a Xina hi ha més de 10 milions<br />

d'usuaris.<br />

Tot això és un testimoni impressionant de<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

l'avenç de la llibertat, però encara s'han de corregir<br />

molts retrocessos i perills. Actualment, 40<br />

països no tenen un sistema <strong>el</strong>ectoral pluralista.<br />

Les democràcies continuen sent fràgils. Als noranta,<br />

diversos països van tornar a règims no <strong>el</strong>ectorals.<br />

La validesa de moltes <strong>el</strong>eccions també és<br />

molt dubtosa, la qual cosa qüestiona la legitimitat<br />

d<strong>el</strong>s vencedors. El alguns països, l'actuació no<br />

governamental està limitada. Com s'evidencia a<br />

partir de la mesura de capacitació per sexe, les<br />

dones encara afronten la discriminació p<strong>el</strong> que<br />

fa a les oportunitats polítiques i econòmiques (taula<br />

d'indicador 3). Les dones tan sols tenen <strong>el</strong> 14%<br />

d<strong>el</strong>s escons parlamentaris, i als estats àrabs només<br />

arriba al 4%. Molts països neguen la participació<br />

política als integrants de minories ètniques<br />

i races determinades.<br />

En moltes parts d<strong>el</strong> món, <strong>el</strong>s periodistes han<br />

estat assetjats, arrestats, apallissats i fins i tot assassinats<br />

per provar de desemmascarar la veritat.<br />

El 1999, segons l'Institut Internacional de<br />

Premsa, 87 periodistes van ser morts mentre feien<br />

la seva feina.<br />

LLIBERTAT PER A UN TREBALL DECENT: SENSE<br />

EXPLOTACIÓ<br />

Guanyar-se la vida de manera productiva i satisfactòria<br />

proporciona a les persones <strong>el</strong>s mitjans<br />

Cada cop hi ha més consciència<br />

que fan falta lleis per <strong>el</strong>iminar<br />

barreres a la llibertat de participació,<br />

expressió i associació, però<br />

perquè la seva aplicació sigui<br />

eficaç faran falta recursos<br />

REQUADRE 2.3<br />

Capacitació d<strong>el</strong>s pobres: activisme polític i mobilització<br />

de les persones<br />

El Kensington W<strong>el</strong>fare Rights Union (KWRU),<br />

fundat als Estats Units l'abril de 1991, quan<br />

sis dones van començar a reunir-se setmanalment<br />

al soterrani de l'Església Congregacionalista<br />

de Kensington a Filadèlfia, es descriu<br />

com una organització multiracial d<strong>el</strong>s pobres,<br />

p<strong>el</strong>s pobres i per als pobres i <strong>el</strong>s sense casa.<br />

Actualment unes 4.000 persones integren<br />

aquest moviment creixent p<strong>el</strong>s drets econòmics.<br />

Utilitzant <strong>el</strong> llenguatge d<strong>el</strong>s drets humans<br />

en la seva lluita contra la pobresa, <strong>el</strong> KWRU ha<br />

portat l'activitat arreu d<strong>el</strong> país, de manera semblant<br />

al moviment d<strong>el</strong>s drets civils.<br />

El sindicat ha creat cinc estratègies basades<br />

en la seva experiència organitzativa: equips<br />

d'organitzadors locals, una base d'operacions,<br />

línies de comunicació, xarxes de suport mutu<br />

i un nucli de persones compromeses, que coneguin<br />

l'estratègia i l'educació política. Tam-<br />

Font : Hijab 1999.<br />

bé ha creat sis eines: programa, protesta, projectes<br />

de supervivència, tasques periodístiques,<br />

educació política i plans i no personalitats.<br />

També ha perfeccionat l'eina de creació de<br />

ciutats de tendes.<br />

El KWRU creu que <strong>el</strong> seu èxit principal ha<br />

estat la formació d'uns 3.000 dirigents entre<br />

les files d<strong>el</strong>s pobres. Aquests dirigents treballen<br />

amb 40 grups de pobres i comparteixen<br />

experiències amb grups de Canadà i Amèrica<br />

Llatina. El 1997, <strong>el</strong> KWRU va organitzar un<br />

"Autobús de la Llibertat", que va viatjar per 25<br />

estats d<strong>el</strong>s EUA, divulgant <strong>el</strong> missatge i mobilitzant<br />

nous líders. L'esdeveniment, en què van<br />

participar milers de persones, va culminar a<br />

Nova York a les Nacions Unides. El sindicat<br />

prepara una cimera <strong>sobre</strong> la pobresa p<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

a l'Índia.<br />

39

per adquirir béns i serveis. Això capacita les persones<br />

socialment millorant-ne la dignitat i l'amor<br />

propi. També pot capacitar les persones políticament<br />

permetent que influeixin en les decisions<br />

d<strong>el</strong> seu lloc de treball i altres àrees. Als països<br />

industrialitzats, la majoria de treballadors estan<br />

ocupats en <strong>el</strong> mercat laboral oficial; als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong>, la majoria treballa al mercat<br />

laboral no oficial.<br />

La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

reconeix <strong>el</strong> dret al treball, a escollir lliurement<br />

l'ocupació i a tenir condicions de treball favorables<br />

i justes. Tots aquests drets es reiteren en <strong>el</strong><br />

Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals, que també destaca l'obligació<br />

de les parts d<strong>el</strong> conveni a la salvaguarda d<strong>el</strong> dret<br />

al treball, de manera que tothom tingui l'oportunitat<br />

de guanyar-se la vida. Els convenis de l'Organització<br />

Internacional d<strong>el</strong> Treball (OIT) s'han<br />

adoptat per assegurar <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors<br />

i per garantir-ne la seguretat i la no explotació<br />

(taula 2.4 i taula annexa A2.2). D<strong>el</strong>s set convenis<br />

principals de drets laborals, tots menys <strong>el</strong> conveni<br />

<strong>sobre</strong> l'edat mínima han estat ratificats per més<br />

de 125 països. I d'aquests, <strong>el</strong>s convenis que prohibeixen<br />

<strong>el</strong> treball forçat o la discriminació laboral<br />

han estat ratificats per més de 140 països.<br />

L'ocupació en <strong>el</strong> marcat laboral oficial ha<br />

crescut espectacularment en l'última dècada. A<br />

Xina, l'ocupació ha augmentat entre 1987 i 1996<br />

un 2,2% per any, superant <strong>el</strong> creixement de la<br />

força laboral en un 1,5%. Els índexs correspo-<br />

TAULA 2.4<br />

Ratificació d<strong>el</strong>s principals convenis de l'Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball<br />

(a 4 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>)<br />

Principi<br />

Llibertat d'associació i<br />

protecció d<strong>el</strong> dret de<br />

sindicació i negociació<br />

col·lectiva<br />

Edat laboral mínima<br />

Prohibició d<strong>el</strong> treball forçat<br />

Drets a la igualtat de<br />

remuneració i la prohibició<br />

de la discriminació en la<br />

feina i l'ocupació<br />

Font: OIT <strong>2000</strong>.<br />

Convenis<br />

Conveni 87 (1948)<br />

Conveni 98 (1949)<br />

Conveni 138 (1973)<br />

Conveni 29 (1930)<br />

Conveni 105 (1957)<br />

Conveni 100 (1951)<br />

Conveni 111 (1958)<br />

Nombre de països<br />

que l'han ratificat<br />

nents de la Índia van ser d<strong>el</strong> 2,4% i d<strong>el</strong> 2,2%. Als<br />

països de l'OCDE entre 1987 i 1997, l'ocupació i<br />

la força laboral van augmentar al mateix ritme,<br />

l'1,1% per any. La productivitat laboral ha augmentat<br />

tant als països de l'OCDE com als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong>. Entre 1990 i 1995, la productivitat<br />

laboral de Singapur va augmentar un<br />

14% per any, a Xile prop d'un 10% per any. Les<br />

oportunitats d'ocupació als països en <strong>desenvolupament</strong><br />

s'han ampliat a través de l'expansió de<br />

les empreses d<strong>el</strong> sector no oficial, <strong>el</strong><br />

microfinançament i les activitats de <strong>el</strong>s ONG.<br />

Tot i això, almenys 150 milions de treballadors<br />

de tot <strong>el</strong> món estaven a l'atur a finals de 1998,<br />

i fins a 900 milions estaven subocupats. Uns 35<br />

milions de persones estaven a l'atur només als<br />

països de l'OCDE. La precarietat d<strong>el</strong>s llocs de treball<br />

ha esdevingut una realitat en molts països. Al<br />

Regne Unit, <strong>el</strong> 1997, <strong>el</strong> 25% d<strong>el</strong>s llocs de treball<br />

eren a temps parcial. L'ocupació d<strong>el</strong> sector no<br />

oficial ha passat a ser predominant <strong>el</strong> molts països.<br />

Als noranta, a Bolívia, representava <strong>el</strong> 57%<br />

de l'ocupació urbana, a la República Unida de<br />

Tanzània <strong>el</strong> 56% i a Tailàndia <strong>el</strong> 48%. Bona part<br />

d'aquesta ocupació té una productivitat baixa,<br />

salaris baixos i és precària. L'atur varia entre <strong>el</strong>s<br />

grups ètnics. A Sud-àfrica, l'atur entre <strong>el</strong>s homes<br />

africans <strong>el</strong> 1995 era d<strong>el</strong> 29%, més de set vegades<br />

superior al 4% d<strong>el</strong>s blancs.<br />

Els drets laborals no tan sols se centren en<br />

garantir <strong>el</strong> mitjà per guanyar-se la vida, sinó també<br />

en la protecció contra la discriminació en <strong>el</strong><br />

treball i <strong>el</strong>s beneficis i contra l'explotació. La igualtat<br />

de remuneració s'està generalitzant en principi,<br />

com a resultat d'una llarga lluita. Igual que <strong>el</strong><br />

recurs a la llei. A l'octubre de 1999, després d'un<br />

judici, <strong>el</strong> govern canadenc va acceptar pagar 1,8<br />

miliards de dòlars en salaris endarrerits i interessos<br />

a 230.000 funcionaris passats i actuals, <strong>sobre</strong>tot<br />

dones, en virtut de la Llei d'igualtat de remuneració.<br />

La lluita contra les condicions laborals inhumanes<br />

ha adoptat formes diferents: revolucions<br />

per enderrocar un sistema econòmic o, amb més<br />

freqüència, lluites per protegir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors<br />

assegurant millors sous i altres beneficis,<br />

garantint la seguretat d<strong>el</strong>s treballadors, proporcionant<br />

condicions laborals acceptables i prohibint<br />

la discriminació. Les diferents institucions<br />

i esdeveniments han donat forma als drets d<strong>el</strong>s<br />

treballadors al llarg d<strong>el</strong> temps (requadre 2.4).<br />

Les preocupacions de les persones <strong>sobre</strong> l'explotació<br />

d<strong>el</strong>s treballadors queden reflectides en <strong>el</strong><br />

40 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

128<br />

146<br />

88<br />

152<br />

144<br />

145<br />

142

seu suport al comerç ètic i a la insistència en <strong>el</strong>s<br />

codis de conducta empresarial. En l'àmbit nacional,<br />

<strong>el</strong> sistema tripartit —govern, patronal i sindicat—<br />

ha resultat eficaç per solucionar disputes<br />

laborals.<br />

No obstant, hi segueixen havent greus problemes<br />

amb <strong>el</strong>s drets laborals i en <strong>el</strong>s drets humans<br />

d<strong>el</strong>s treballadors. Amb la globalització i la pressió<br />

per un mercat laboral flexible, les rendes, <strong>el</strong>s<br />

drets i les proteccions d<strong>el</strong>s treballadors es veuen<br />

amenaçats. El sistema de benestar social que protegeix<br />

<strong>el</strong>s treballadors està en retrocés. La sindicació<br />

de la força laboral no agrícola ha baixat en<br />

molts països, tant als països en <strong>desenvolupament</strong><br />

com als de l'OCDE (figura 2.8). D<strong>el</strong>s 27 milions<br />

de treballadors de les 845 zones franques industrials,<br />

molts no poden sindicar-se, la qual cosa<br />

constitueix una clara violació d<strong>el</strong>s drets humans i<br />

d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors. En alguns casos, les<br />

treballadores d<strong>el</strong>s sectors de roba es tanquen a<br />

pany i clau a la feina, una altra clara violació de<br />

drets, però quan centenars de dones moren en<br />

un incendi perquè no poden sortir, una tragèdia<br />

humana. En moltes societats, <strong>el</strong>s sindicats i les<br />

activitats sindicals se suprimeixen per obstaculitzar<br />

les lluites d<strong>el</strong>s treballadors p<strong>el</strong>s seus drets.<br />

En <strong>el</strong>s últims anys, <strong>el</strong> món industrialitzat ha<br />

atret molt immigrants (es calcula que <strong>el</strong> 1995<br />

entre 26 i 30 milions de persones només a<br />

Europa). En molts casos, <strong>el</strong>s treballadors immigrants<br />

no tan sols s'enfronten a la discriminació<br />

salarial, sinó que també viuen en condicions pobres.<br />

A Alemanya, <strong>el</strong>s treballadors immigrants<br />

turcs guanyen de mitjana només <strong>el</strong> 73% d<strong>el</strong> que<br />

guanyen <strong>el</strong>s treballadors alemanys. Al Pròxim<br />

Orient i la regió d<strong>el</strong> Golf Pèrsic, 1,2 milions de<br />

dones treballen en <strong>el</strong> servei domèstic sense proteccions<br />

laborals i han de suportar horaris inhumans,<br />

agressions i abusos, entre altres discriminacions.<br />

Malàisia, terra de molts treballadors<br />

emigrants ocupats en altres països en <strong>el</strong> servei<br />

domèstic, ha fet últimament una profunda reflexió<br />

nacional quan es van rev<strong>el</strong>ar aquests abusos.<br />

Arreu d<strong>el</strong> món, hi ha més de 250 milions de<br />

treballadors infantils: 140 milions de nois i 110<br />

milions de noies. A Àsia n'hi ha 153 i l'Àfrica 80.<br />

Milions d'infants són treballadors domèstics, que<br />

sovint pateixen abusos físics i psicològics (taula 2.5).<br />

NOUS TEMES DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Vivim en una era de canvi i transició espectacular.<br />

El món es va transformant mitjançant noves<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

regles, noves eines i nous agents en un immens<br />

mercat mundial. Les llibertats humanes afronten<br />

noves amenaces arran de la transició, <strong>el</strong>s conflictes,<br />

la xenofòbia, <strong>el</strong> tràfic <strong>humà</strong> i <strong>el</strong> fonamentalisme<br />

r<strong>el</strong>igiós. I arreu d<strong>el</strong> món les persones amb<br />

VIH/SIDA s'enfronten a greus amenaces d<strong>el</strong>s seus<br />

drets humans (requadre 2.5). Juntament amb<br />

aquests nous temes, la pobresa persistent i la generalització<br />

de la desigualtat es tracten actualment<br />

com una negació d<strong>el</strong>s drets humans i, per tant,<br />

TAULA 2.5<br />

Treballadors domèstics infantils en una tria<br />

de països, anys noranta<br />

País o ciutat<br />

Filipines<br />

Djakarta, Indonèsia<br />

Dhaka, Bangla Desh<br />

Haití<br />

Lima, Perú<br />

Sri Lanka<br />

Milers<br />

766<br />

700<br />

300<br />

250<br />

150<br />

100<br />

Nota: les dades corresponen a l'últim any disponible<br />

Font: <strong>Centre</strong> Internacional per al Desenvolupament de la Infància,<br />

UNICEF (1999)<br />

REQUADRE 2.4<br />

Evolució d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors internacionals<br />

Els moviments obrers es van iniciar a Gran<br />

Bretanya i <strong>el</strong>s Estats Units a finals d<strong>el</strong> segle<br />

XVIII i principis d<strong>el</strong> XIX. Les dures condicions<br />

laborals de l'edat industrial van originar reivindicacions<br />

de regulació internacional per<br />

reduir la pobresa d<strong>el</strong>s treballadors. Els industrials<br />

i <strong>el</strong>s governs van témer perdre davant<br />

d'altres competidors si adoptaven mesures de<br />

protecció unilaterals que augmentarien <strong>el</strong>s<br />

costos de producció. Això també va portar a<br />

crides per la regulació internacional, mitjançant<br />

les quals es podien adoptar mesures de<br />

protecció simultàniament en molts països.<br />

L'industrial gal·lès Robert Owen va ser <strong>el</strong><br />

primer que va plantejar la idea d'una actuació<br />

internacional, en proposar la creació d'una<br />

comissió laboral <strong>el</strong> 1818. Les propostes inicials<br />

de legislació internacional les va fer un<br />

anglès, Charles Hindley, un b<strong>el</strong>ga, Edouard<br />

Ducpétiaux, i tres francesos, J. A. Blanqui,<br />

Louis René Villarmé i, <strong>sobre</strong>tot, l'industrial<br />

Dani<strong>el</strong> Le Grand. Le Grand va fer una sèrie de<br />

crides des de 1844 i va <strong>el</strong>aborar propostes per<br />

"protegir la classe obrera d<strong>el</strong> treball precoç i<br />

pesat" que va enviar a diversos governs.<br />

Font: De la Cruz, von Potobsky, Swepston 1996.<br />

FIGURA 2.8<br />

Declivi de la sindicació<br />

Sindicació com a percentatge de<br />

treballadors no agrícoles<br />

60<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

1985 1995<br />

Font: OIT 1997c.<br />

Mèxic<br />

Maurici<br />

Argentina<br />

Suïssa<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

França<br />

Les propostes de regulació laboral internacional<br />

es van plantejar al parlament francès,<br />

a Àustria, Bèlgica i Alemanya,<br />

especialment per part d<strong>el</strong>s socialistes i p<strong>el</strong>s<br />

moviments socials cristians. Alemanya va convocar<br />

una conferència intergovernamental a<br />

Berlín <strong>el</strong> 1890, <strong>el</strong> primer fòrum oficial per analitzar<br />

la possibilitat d'adoptar una legislació<br />

laboral internacional.<br />

Durant la Primera Guerra Mundial, les organitzacions<br />

sindicals de diversos països es van<br />

posar d'acord en la necessitat d'un mecanisme<br />

de legislació internacional. Molts governs,<br />

<strong>sobre</strong>tot <strong>el</strong>s de França i Gran Bretanya, van<br />

proposar que s'adoptés una legislació laboral<br />

internacional en la conferència de pau.<br />

Durant les negociacions d<strong>el</strong> Tractat de<br />

Versalles es va decidir crear l'Organització Internacional<br />

d<strong>el</strong> Treball, <strong>el</strong> deure principal de<br />

la qual seria crear un mecanisme internacional<br />

per establir normes. El Tractat de Versalles,<br />

aprovat finalment per la conferència de pau<br />

de 1919, va incloure "clàusules d<strong>el</strong>s treballadors"<br />

per constituir <strong>el</strong>s principis bàsics de la<br />

legislació laboral internacional.<br />

41

sorgeixen com a perills constants d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Pobresa i desigualtats creixents de les rendes,<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i les oportunitats<br />

socioeconòmiques. La pobresa humana continua<br />

afectant uns 3 miliards de persones als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong>, i entre 100 i 150 milions<br />

als països industrialitzats, fins a una cinquena<br />

part de les persones en alguns països. Encara<br />

pitjor, les desigualtats augmenten en molts àmbits,<br />

no tan sols en la renda i la riquesa, sinó també<br />

en <strong>el</strong>s serveis socials i <strong>el</strong>s recursos productius.<br />

Aquestes desigualtats creixents amenacen de<br />

desgastar <strong>el</strong>s guanys que tant ha costat assolir en<br />

les llibertats civils i polítiques, <strong>sobre</strong>tot a Amèrica<br />

Llatina i en les economies de transició de l'Europa<br />

de l'Est i la CEI. La pobresa i la desigualtat<br />

descapaciten les persones i les exposen a la dis-<br />

REQUADRE 2.5<br />

Respecte d<strong>el</strong>s drets humans: crucial per afrontar <strong>el</strong> VIH/SIDA<br />

La protecció i l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans és<br />

essencial per a una resposta efectiva al VIH/<br />

SIDA. El respecte d<strong>el</strong>s drets humans ajuda a<br />

reduir la vulnerabilitat al VIH/SIDA, a garantir<br />

que <strong>el</strong>s que viuen amb VIH/SIDA o n'estan<br />

infectats visquin una vida digna sense discriminació<br />

i a alleugerir la repercussió personal<br />

i en la societat de la infecció per VIH. En<br />

canvi, les violacions d<strong>el</strong>s drets humans són<br />

forces primàries en la propagació d<strong>el</strong> VIH/<br />

SIDA.<br />

La manca de respecte p<strong>el</strong>s drets civils i<br />

polítics fa que la mobilització de tota la societat<br />

contra <strong>el</strong> VIH/SIDA i <strong>el</strong> diàleg obert <strong>sobre</strong><br />

la seva prevenció sigui impossible. I la<br />

pobresa i la privació contribueixen a la propagació<br />

d<strong>el</strong> VIH/SIDA. Quan les persones no<br />

tenen accés a la informació <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s riscos<br />

d<strong>el</strong> VIH/SIDA i se'ls hi nega una educació<br />

adequada, <strong>el</strong>s esforços de prevenció estan<br />

destinats al fracàs i l'epidèmia es propaga més<br />

ràpidament. També existeix la possibilitat que<br />

<strong>el</strong> VIH/SIDA es propagui més ràpidament en<br />

països en què <strong>el</strong> dret a la salut no es compleix.<br />

La marginació i la descapacitació de<br />

les dones les fa més vulnerables a la infecció<br />

i exacerba <strong>el</strong>s efectes de l'epidèmia. La discriminació<br />

de les persones afectades p<strong>el</strong> VIH/<br />

SIDA porta a la vergonya, <strong>el</strong> silenci i la negació,<br />

alimentant l'epidèmia.<br />

El 1998 l'Alt Comissionat de les Nacions<br />

Unides p<strong>el</strong>s Drets Humans i <strong>el</strong> Programa Con-<br />

junt de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> VIH/SIDA<br />

(UNAIDS) van promulgar conjuntament les<br />

Directius Internacionals <strong>sobre</strong> VIH/SIDA i<br />

Drets Humans. Les directrius proporcionen<br />

un marc per ajudar <strong>el</strong>s drets humans i la salut<br />

pública, destacant la sinèrgia entre <strong>el</strong>s dos,<br />

i ofereix mesures concretes per protegir <strong>el</strong>s<br />

drets humans a fi d'afrontar amb eficàcia <strong>el</strong><br />

VIH/SIDA. Destaquen la responsabilitat d<strong>el</strong><br />

govern per a la responsabilitat i la coordinació<br />

multisectorial. La reforma de les lleis i<br />

<strong>el</strong>s serveis d'assistència jurídica per ajudar a<br />

garantir la no discriminació, protegir la salut<br />

pública i millorar la condició de les dones,<br />

<strong>el</strong>s infants i <strong>el</strong>s grups marginats. I la contribució<br />

a l'augment de la participació d<strong>el</strong> sector<br />

privat i de la comunitat en la resposta al<br />

VIH/SIDA.<br />

La Comissió de les Nacions Unides <strong>sobre</strong><br />

Drets Humans, en la seva sessió de 1999, va<br />

aprovar una resolució que demana als governs<br />

que informin d<strong>el</strong>s passos adoptats per<br />

promoure i aplicar les directrius per a la seva<br />

sessió d<strong>el</strong> 2001. Sud-àfrica ha establert un<br />

bon exemple. La seva comissió de drets humans<br />

ha aprovat les directrius i ha recomanat<br />

que <strong>el</strong> parlament adopti una carta <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> VIH/SIDA. La implantació de l'enfocament<br />

d<strong>el</strong>s drets humans és un pas essencial per<br />

afrontar aquesta amenaça catastròfica p<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà; Mann i Tarantola 1996; ACNUR/UNCHR i ONUSIDA 1998.<br />

criminació en molts aspectes de la vida i a altres<br />

violacions d<strong>el</strong>s seus drets (capítol 4).<br />

• Violacions greus d<strong>el</strong>s drets humans en <strong>el</strong>s<br />

conflictes interns. Els conflictes són una font de<br />

violacions greus d<strong>el</strong>s drets humans, la qual cosa<br />

il·lustra clarament la indivisibilitat i la interdependència<br />

de tots <strong>el</strong>s drets humans. Els esforços passats<br />

per garantir <strong>el</strong> respecte d<strong>el</strong>s drets humans<br />

fins i tot durant la guerra va portar als quatre convenis<br />

de Ginebra <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> tractament d<strong>el</strong>s presos<br />

i la protecció de civils durant un conflicte internacional.<br />

Però la majoria de les guerres actuals<br />

es lliuren dins de les fronteres nacionals. De fet,<br />

<strong>el</strong> II Protocol d<strong>el</strong>s convenis de Ginebra, ratificat<br />

per 149 estats, només s'aplica als conflictes armats<br />

no internacionals, i l'Article Comú 3 d<strong>el</strong>s<br />

convenis s'aplica als conflictes interns. Però algunes<br />

de les violacions més greus d<strong>el</strong>s drets humans<br />

es donen en aquestes situacions, i una empresa<br />

urgent per a la comunitat internacional és<br />

crear principis, institucions, normes i respostes<br />

més ràpides per abordar aquestes violacions (capítol<br />

6).<br />

• La transició cap a la democràcia i les economies<br />

de mercat. La transició cap a la democràcia<br />

està plena de fragilitat. Les noves democràcies<br />

no van acabar amb la discriminació de<br />

les minories o les dones, i en molts casos aquesta<br />

discriminació està creixent. La transició a l'Europa<br />

de l'Est i la CEI va aportar canvis importants d<strong>el</strong>s<br />

drets econòmics i socials: <strong>el</strong>s de les dones a la<br />

igualtat en l'ocupació, <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s infants a l'educació<br />

i <strong>el</strong>s de tots a l'atenció sanitària estaven en<br />

greu perill. Les institucions i les normes són necessàries<br />

per evitar retrocessos. La transició econòmica<br />

no garanteix les llibertats ni és sostenible<br />

sense <strong>el</strong> foment de la capacitat institucional i social.<br />

El que es necessita no és pas una democràcia<br />

exclusiva sinó una democràcia participativa, que<br />

protegeixi millor <strong>el</strong>s drets humans (capítol 3).<br />

• La globalització econòmica i les seves noves<br />

regles i agents. En la creació de nous mod<strong>el</strong>s<br />

d'interacció entre les persones i <strong>el</strong>s estats, la globalització<br />

promet oportunitats sense precedents<br />

per al progrés de les llibertats més grans. Però<br />

també amenaça de combinar molts perills per a<br />

la comunitat internacional. El sistema internacional<br />

de protecció d<strong>el</strong>s drets humans, creat en un<br />

món d'estats, està adaptat a l'era de la postguerra<br />

i no pas a l'era de la globalització. Els nous agents<br />

—multinacionals, organitzacions multilaterals,<br />

ONG mundials— exerceixen una gran influència<br />

en <strong>el</strong>s resultats socials, econòmics i fins i tot po-<br />

42 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

lítics. Quins són <strong>el</strong>s deures i les obligacions<br />

d'aquests nous agents? Com s'han de garantir <strong>el</strong>s<br />

drets humans en <strong>el</strong> programa de l'Organització<br />

Mundial d<strong>el</strong> Comerç de contínua liberalització comercial?<br />

Com es poden demanar responsabilitats<br />

les empreses? Quins són <strong>el</strong>s deures i les obligacions<br />

d<strong>el</strong>s organismes de l'ONU, <strong>el</strong> Fons Monetari<br />

Internacional i <strong>el</strong> Banc Mundial (capítols 4 i 6)?<br />

Ocupar-se d<strong>el</strong>s drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> —i amb <strong>el</strong>s temes v<strong>el</strong>ls i <strong>el</strong>s nous—<br />

requereix un coneixement clar d<strong>el</strong>s vincles que<br />

es reafirmen mútuament (capítol 1). També requereix<br />

que <strong>el</strong>s indicadors que faculten les per-<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

sones per determinar les violacions d<strong>el</strong>s drets<br />

humans calculin <strong>el</strong> progrés i exigeixin responsabilitats<br />

als agents principals (capítol 5). El més<br />

important és que requereix una actuació (jurídica,<br />

política, social i econòmica). I aquesta actuació<br />

s'ha de dur a terme en tots <strong>el</strong>s fronts: local,<br />

nacional, regional, mundial. Però la millora d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i <strong>el</strong> respecte d<strong>el</strong>s drets<br />

humans demana <strong>sobre</strong>tot una actuació fonamental:<br />

trobar un enfocament d<strong>el</strong>s drets humans per<br />

al <strong>desenvolupament</strong>. I això requereix un canvi<br />

fonamental en la creació d'estratègies a tots niv<strong>el</strong>ls<br />

(capítol 6).<br />

43

Fites en l'evolució d<strong>el</strong>s principals<br />

instruments d<strong>el</strong>s drets humans<br />

1948 Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans<br />

1965 Conveni Internacional <strong>sobre</strong><br />

l'Eliminació de Totes les<br />

Formes de Discriminació<br />

1966 Conveni Internacional <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s Drets Civils i Polítics<br />

1966 Conveni Internacional <strong>sobre</strong><br />

Drets Econòmics, Socials i<br />

Culturals<br />

1979 Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de<br />

la Discriminació de les Dones<br />

1984 Conveni contra la Tortura i altres<br />

Tractaments i Càstigs<br />

Cru<strong>el</strong>s, Inhumans o Degradants<br />

1989 Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de<br />

l'Infant<br />

Països que han ratificat <strong>el</strong>s 6<br />

principals convenis i convencions<br />

de drets humans<br />

Nombre de països<br />

191<br />

CDI<br />

150<br />

100<br />

50<br />

0<br />

1990 1999<br />

CEDAW<br />

CIEDR<br />

CIDCP<br />

CIDESC<br />

CCT<br />

Font: Oficina de l'Alt Comissionat de les<br />

Nacions Unides per als Drets Humans.<br />

ANNEX: COMPROMÍS CREIXENT AMB ELS DRETS HUMANS<br />

Principals instruments d<strong>el</strong>s drets humans<br />

La Declaració Internacional de Drets<br />

La Declaració Internacional de Drets consta de la Declaració Universal de Drets Humans, <strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics i <strong>el</strong>s seus dos protocols opcionals, i <strong>el</strong> Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals. La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans reconeix la indivisibilitat d<strong>el</strong>s drets humans. No<br />

obstant, es van crear dos convenis diferents <strong>sobre</strong> civils i polítics per una banda i <strong>sobre</strong> drets econòmics, socials i<br />

culturals per l'altra, reflectint <strong>el</strong> llegat de la Guerra Freda.<br />

Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans<br />

La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, que es basa en <strong>el</strong>s principis de la Carta de les Nacions Unides i que la va<br />

aprovar <strong>el</strong> 10 de desembre de 1948, és <strong>el</strong> document principal que proclama <strong>el</strong>s valors i les normes d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. La Declaració reconeix la universalitat, indivisibilitat i inalienabilitat d<strong>el</strong>s drets de tots <strong>el</strong>s sers humans com<br />

a fonament de la igualtat, la llibertat, la justícia i la pau al món.<br />

Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics (CIDCP)<br />

El CIDCP, que es va aprovar <strong>el</strong> 1966 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1976, defineix un ampli conjunt de drets civils i polítics.<br />

Aquesta codificació important de drets humans i llibertats fonamentals en <strong>el</strong>s àmbits civil i polític ha estat ratificada<br />

per 140 estats.<br />

Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals (CIDESC)<br />

El CIDESC, que també es va aprovar <strong>el</strong> 1966 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1976, defineix <strong>el</strong>s drets econòmics, socials i<br />

culturals de les persones. Va introduir una nova manera de mirar <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>, la perspectiva d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. L'han ratificat 142 estats.<br />

Conveni Internacional <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de Discriminació Racial<br />

(CIEDR)<br />

El CIEDR -que es va aprovar <strong>el</strong> 1965 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1969, després de la descolonització, un període caracteritzat<br />

per l'apartheid, <strong>el</strong>s conflictes racials i ètnics. S'ocupa d'una forma determinada de discriminació, la que es basa<br />

en la raça, <strong>el</strong> color, la descendència i l'origen nacional i ètnic. L'han ratificat 155 països.<br />

Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de Discriminació de les Dones (CEDAW)<br />

El CEDAW, que es va aprovar <strong>el</strong> 1979 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1981, representa <strong>el</strong> primer instrument internacional<br />

jurídicament vinculant que prohibeix la discriminació de les dones i obliga <strong>el</strong>s governs a adoptar mesures d'afirmació<br />

per progressar en la igualtat de sexes. El Conveni, ratificat per 165 països, se sol designar com Declaració<br />

Internacional d<strong>el</strong>s Drets de les Dones.<br />

Conveni contra la Tortura i altres Tractaments o Càstigs Cru<strong>el</strong>s, Inhumans o Degradants<br />

(CCT)<br />

El CCT, que es va aprovar <strong>el</strong> 1984 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1989, va incorporar un pilar important a la protecció d<strong>el</strong>s<br />

drets humans. El conveni, que s'ocupa d<strong>el</strong> dret a no patir tortures, estableix les mesures que han d'adoptar <strong>el</strong>s estats<br />

per prevenir la tortura i altres tractaments cru<strong>el</strong>s, inhumans i degradants. L'han ratificat 119 països.<br />

Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant (CDI)<br />

El CDI es va aprovar <strong>el</strong> 1989 i va entrar en vigor <strong>el</strong> 1990. El CDI reconeix la necessitat de prestar una atenció especial<br />

a la protecció i la promoció d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants, per contribuir al seu creixement, <strong>desenvolupament</strong> i perquè es<br />

converteixin en un bon ciutadà d<strong>el</strong> món. L'han ratificat 191 països, per la qual cosa és pràcticament universal.<br />

44 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ANNEX : COMPROMÍS CREIXENT AMB ELS DRETS HUMANS<br />

El sistema de l'ONU per supervisar l'aplicació d<strong>el</strong>s drets humans<br />

PROCEDIMENTS BASATS EN LA CARTA DE L'ONU<br />

Comisió de les Nacions Unides de Drets Humans (1946)<br />

Funcions<br />

· Establiment de normes de drets humans<br />

· Debat públic anual <strong>sobre</strong> les violacions d<strong>el</strong>s drets humans<br />

· Designació d'enviats especials, representants especials, especialistes, grups de treball per estudiar temes o situacions<br />

nacionals. Actualment, hi ha 16 procediments nacionals i més de 20 temàtics.<br />

PROCEDIMENTS BASATS EN ELS SIS TRACTATS DE DRETS HUMANS DE LES NACIONS UNIDES<br />

Organismes de tractats per supervisar <strong>el</strong>s tractats<br />

· Comissió de Drets Humans (CIDCP)<br />

· Comissió de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CIDESC)<br />

· Comissió per a l'Eliminació de la Discriminació Racial (CIEDR )<br />

· Comissió per a l'Eliminació de la Discriminació de les Dones (CEDAW)<br />

· Comissió contra la Tortura i altres Tractaments i Càstigs Cru<strong>el</strong>s, Inhumans o Degradants (CCT )<br />

· Comissió de Drets de l'Infant (CDI )<br />

Funcions:<br />

· Rebre i analitzar <strong>el</strong>s <strong>Informe</strong>s nacionals <strong>sobre</strong> drets humans i participar en un diàleg constructiu.<br />

· Rebre informes alternatius i a l'ombra de les institucions de la societat civil.<br />

· Proporcionar observacions nacionals concloents <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans als estats part.<br />

· Proporcionar comentaris generals o recomanacions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s tractats.<br />

· Proporcionar procediments per escoltar reclamacions individuals.<br />

· Escoltar les reclamacions d'un estat part contra un altre.<br />

MECANISME TRIPARTIT DEL CONVENI DE L'OIT PER A LA PROTECCIÓ DELS DRETS DELS TRE-<br />

BALLADORS<br />

· Govern, patronal i sindicats.<br />

ALTRES ORGANISMES<br />

Tribunal Internacional de Justícia (1946)<br />

Funcions<br />

· Solucionar, d'acord amb <strong>el</strong> dret internacional, les disputes jurídiques presentades p<strong>el</strong>s estats.<br />

· Donar l'opinió consultiva <strong>sobre</strong> qüestions jurídiques presentades per organismes internacionals degudament autoritzats.<br />

Tribunal Penal Internacional<br />

(l'acord per crear-los es va adoptar <strong>el</strong> 1998; <strong>el</strong> tribunal encara no és una realitat)<br />

Funcions proposades<br />

· Obrir processos contra individus per crims de guerra, genocidi i crims contra la humanitat<br />

· Augmentar la responsabilitat estatal per la vulneració d<strong>el</strong>s drets humans<br />

· Contribuir a un ordre internacional que exigeixi respecte p<strong>el</strong>s drets humans<br />

Oficina de l'Alt Comissionat p<strong>el</strong>s Drets Humans (1993)<br />

Funcions<br />

· Prestar serveis consultius i assistència tècnica a petició<br />

· Millorar la col·laboració internacional en drets humans<br />

· Participar en un diàleg amb <strong>el</strong>s governs per garantir <strong>el</strong> respecte de tots <strong>el</strong>s drets humans<br />

· Promoure l'aplicació eficaç de les normes d<strong>el</strong>s drets humans<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

Ratificació de tractats per estats<br />

mesignataris<br />

Nombre de països (amb data 16/2/200)<br />

CIDCP<br />

Ratificació 144<br />

Signatura no seguida per ratificació 3<br />

No ratificat ni signat 46<br />

CIDESC<br />

Ratificació 142<br />

Signatura no seguida per ratificació 5<br />

No ratificat ni signat 46<br />

CIEDR<br />

Ratificació 155<br />

Signatura no seguida per ratificació 5<br />

No ratificat ni signat 33<br />

CEDAW<br />

Ratificació 165<br />

Signatura no seguida per ratificació 3<br />

No ratificat ni signat 25<br />

CCT<br />

Ratificació 119<br />

Signatura no seguida per ratificació 9<br />

No ratificat ni signat 65<br />

CDI<br />

Ratificació 191<br />

Signatura no seguida per ratificació 1<br />

No ratificat ni signat 1<br />

45

ANNEX: COMPROMÍS CREIXENT AMB ELS DRETS HUMANS<br />

Institucions i instruments regionals d<strong>el</strong>s drets humans<br />

SISTEMA INTERAMERICÀ DE DRETS HUMANS<br />

El Sistema Interamericà de Drets Humans coexisteix amb <strong>el</strong>s mecanismes universals de tractats i <strong>el</strong>s que no formen<br />

part de tractats.<br />

Principals instruments<br />

Declaració Americana <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets i <strong>el</strong>s Deures de l'Home (1948)<br />

· Aprovada per l'Organització d<strong>el</strong>s Estats Americans<br />

· El preàmbul r<strong>el</strong>aciona <strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong>s deures molt explícitament<br />

· Cobreix tota una sèrie de drets econòmics i socials, la majoria r<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong> treball, continguts en una carta<br />

social<br />

· Té una naturalesa jurídicament no vinculant per la qual cosa ha portat a l'adopció d'un Conveni Americà <strong>sobre</strong> Drets<br />

Humans<br />

Conveni Americà <strong>sobre</strong> Drets Humans (1969)<br />

· És fonamentalment un tractat de drets civils i polítics<br />

· Va proporcionar un tractament progressiu de la llibertat d'expressió<br />

· Explicita les condicions segons les quals <strong>el</strong>s drets garantits es poden anul·lar en temps de perill públic<br />

· L'han ratificat 24 d<strong>el</strong>s 35 membres de l'Organització d'Estats Americans (OEA)<br />

Altres instruments<br />

Conveni Interamericà <strong>sobre</strong> Desaparicions Forçoses (1994)<br />

Conveni Interamericà per prevenir i castigar la Tortura (1985)<br />

Conveni <strong>sobre</strong> la Prevenció, <strong>el</strong> Càstig i l'Eradicació de la Violència contra les Dones (1994)<br />

Mecanismes i institucions executius<br />

Comissió Interamericana de Drets Humans (1959)<br />

· Està constituïda per membres <strong>el</strong>egits per l'Assemblea General de l'Organització d'Estats Americans<br />

· Combina les funcions de promoció i sentències<br />

· Acons<strong>el</strong>la <strong>el</strong>s governs <strong>sobre</strong> la legislació que afecta <strong>el</strong>s drets humans<br />

Tribunal Interamericà de Drets Humans (1979)<br />

· Té dos tipus de jurisdiccions: consultiva i contenciosa<br />

· Emet opinions consultives <strong>sobre</strong> la correcta interpretació de l'obligació d'un tractat<br />

· La jurisdicció contenciosa comprèn casos presentats per la Comissió contra <strong>el</strong>s estats part i viceversa<br />

SISTEMA EUROPEU DE DRETS HUMANS<br />

El sistema europeu de drets humans és de lluny <strong>el</strong> més desenvolupat d<strong>el</strong>s sistemes regionals. Es distingeix per la seva<br />

preferència p<strong>el</strong>s enfocaments judicials i ha estat <strong>el</strong> que ha arribat més lluny en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> d<strong>el</strong> procés<br />

judicial. El sistema europeu també ostenta la taxa més alta de compliment de les seves decisions per part d<strong>el</strong>s estats.<br />

Instruments principals<br />

Conveni Europeu per a la Protecció d<strong>el</strong>s Drets Humans i les Llibertats Fonamentals (1950)<br />

· El conveni disposa l'aplicació col·lectiva de certs drets civils i polítics<br />

· El Tribunal Europeu de Drets Humans decideix en casos on es denuncia que s'han negat <strong>el</strong>s drets humans de les<br />

persones<br />

· Els estats contractants es comprometen a garantir aquests drets per tothom<br />

· Els protocols posteriors han ampliat <strong>el</strong> conjunt inicial de drets<br />

· La majoria de països que han ratificat <strong>el</strong> conveni han incorporat les seves disposicions a la pròpia legislació<br />

Carta Social Europea (1961, revisada <strong>el</strong> 1996)<br />

· Garanteix una sèrie de drets classificats en condicions d'ocupació i cohesió social<br />

· Disposa d'un sistema de supervisió integrat per la Comissió d'Especialistes Independents, la Comissió Governamental<br />

i la Comissió de Ministres<br />

· Provisió per a reclamacions col·lectives<br />

46 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ANNEX: COMPROMÍS CREIXENT AMB ELS DRETS HUMANS<br />

Altres instruments<br />

Conveni Europeu per a la Prevenció de la Tortura i <strong>el</strong> Tractament o <strong>el</strong> Càstig In<strong>humà</strong> o Degradant (1987)<br />

Conveni Marc <strong>sobre</strong> les Minories Nacionals (1995)<br />

Mecanismes i institucions executives<br />

Tribunal Europeu de Drets Humans (1959)<br />

· El nombre de jutges és igual als estats contractants<br />

· S'ocupa de casos d'individus i estats contractants<br />

· Utilitza un procediment adversarial i públic<br />

· Emet opinions consultives <strong>sobre</strong> temes jurídics r<strong>el</strong>atius a convenis i protocols<br />

SISTEMA AFRICÀ DE DRETS HUMANS<br />

El sistema africà de drets humans és r<strong>el</strong>ativament jove. Prefereix <strong>el</strong>s enfocaments judicials i quasijudicials.<br />

Instrument<br />

Carta Africana <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets Humans i d<strong>el</strong>s Pobles (1981)<br />

· Comprèn tant drets civils i polítics com econòmics, socials i culturals<br />

· Proporciona drets i deures humans col·lectius als pobles i <strong>el</strong>s estats<br />

· Comprèn clàusules que restringeixen <strong>el</strong>s drets humans tot <strong>el</strong> que permeten les legislacions nacionals<br />

Mecanismes i instruments executius<br />

Comissió Africana de Drets Humans (1987)<br />

· Té més funcions de promoció i menys de protecció<br />

· Analitza informes estatals<br />

· Considera comunicats que denuncien violacions<br />

· Exposa la Carta Africana<br />

Tribunal Africà de Drets Humans<br />

(la decisió de crear-los es va prendre <strong>el</strong> 1998; <strong>el</strong> tribunal encara no ha començat a funcionar)<br />

· Està integrat per onze jutges designats a títol personal<br />

· Complementa <strong>el</strong> treball de la Comissió Africana de Drets Humans<br />

· Té més funcions de protecció i menys activitats de promoció<br />

· La seva jurisdicció no es limita a casos o disputes que es deriven de la Carta Africana<br />

SISTEMA ÀRAB DE DRETS HUMANS<br />

El sistema àrab de drets humans va néixer oficialment <strong>el</strong> 1994, amb l'aprovació de la Carta Àrab de Drets Humans per<br />

part de la Lliga Àrab. La carta:<br />

· Disposa una Comissió d'Especialistes en Drets Humans per analitzar <strong>el</strong>s informes presentats p<strong>el</strong>s estats part i per<br />

informar-ne a la Comissió Permanent de Drets Humans de la Lliga Àrab.<br />

· Prohibeix la negació de qualsevol d<strong>el</strong>s drets humans fonamentals, però disposa limitacions i restriccions <strong>sobre</strong> tots<br />

<strong>el</strong>s drets per raons de seguretat nacional, econòmics, d'ordre públic, d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s altres, etc.<br />

· No comprèn requisits per a una declaració vàlida d'estat d'excepció, i durant un estat d'excepció disposa tan sols<br />

uns pocs drets, com ara la prohibició de la tortura i les garanties d'un judici just.<br />

· No disposa cap dret a l'organització i la participació política.<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

47

A2.1 Situació d<strong>el</strong>s principals<br />

instruments<br />

internacionals de<br />

drets humans<br />

Afganistan<br />

Albània<br />

Alemanya<br />

Algèria<br />

Andorra<br />

Angola<br />

Antigua i Barbuda<br />

Aràbia Saudita<br />

Argentina<br />

Armènia<br />

Austràlia<br />

Àustria<br />

Azerbaidjan<br />

Bahames<br />

Bahrain<br />

Bangla Desh<br />

Barbados<br />

Bèlgica<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Benín<br />

Bhutan<br />

Bi<strong>el</strong>orússia<br />

Bolívia<br />

Bòsnia i Hercegovina<br />

Botswana<br />

Brasil<br />

Brunei Darussalam<br />

Bulgària<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Cambodja<br />

Camerun<br />

Canadà<br />

Cap Verd<br />

<strong>Centre</strong>africana, República<br />

Colòmbia<br />

Comores<br />

Congo<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

Cook, Illes<br />

Corea, Rep. de<br />

Corea, Rep. Dem. Popular<br />

Costa d'Ivori<br />

Costa Rica<br />

Croàcia<br />

Cuba<br />

Dinamarca<br />

Djibouti<br />

Dominica<br />

Dominicana, República<br />

Convenció internacional<br />

<strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació racial<br />

1966<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics<br />

1996<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

econòmics, socials<br />

i culturals<br />

1996<br />

Convenció contra la<br />

tortura i altres<br />

tractaments o<br />

sancions cru<strong>el</strong>s,<br />

inhumans i<br />

degradants<br />

1984<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

infants<br />

1989<br />

48 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació<br />

contra les dones<br />

1979<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R

A2.1 Situació d<strong>el</strong>s principals<br />

instruments<br />

internacionals de<br />

drets humans<br />

Egipte<br />

Equador<br />

Eritrea<br />

Eslovàquia<br />

Eslovènia<br />

Espanya<br />

Estats Units<br />

Estònia<br />

Etiòpia<br />

Federació Russa<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Gabon<br />

Gàmbia<br />

Geòrgia<br />

Ghana<br />

Grècia<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Guinea Equatorial<br />

Guyana<br />

Haití<br />

Hondures<br />

Hongria<br />

Iemen<br />

Illes Marshall<br />

Índia<br />

Indonèsia<br />

Iran, Rep. Islàmica de<br />

Iraq<br />

Irlanda<br />

Islàndia<br />

Isra<strong>el</strong><br />

Itàlia<br />

Iugoslàvia<br />

Jamaica<br />

Japó<br />

Jordània<br />

Kazakhstan<br />

Kenya<br />

Kiribati<br />

Kuirguizistan<br />

Kuwait<br />

Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

Lesotho<br />

Letònia<br />

Convenció internacional<br />

<strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació racial<br />

1966<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics<br />

1996<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

econòmics, socials<br />

i culturals<br />

1996<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació<br />

contra les dones<br />

1979<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Convenció contra la<br />

tortura i altres<br />

tractaments o<br />

sancions cru<strong>el</strong>s,<br />

inhumans i<br />

degradants<br />

1984<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

infants<br />

1989<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

49

A2.1 Situació d<strong>el</strong>s principals<br />

instruments<br />

internacionals de<br />

drets humans<br />

Líban<br />

Libèria<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Liechtenstein<br />

Lituània<br />

Luxemburg<br />

Macedònia, ARI<br />

Madagascar<br />

Malàisia<br />

Malawi<br />

Maldives<br />

Mali<br />

Malta<br />

Marroc<br />

Maurici<br />

Mauritània<br />

Mèxic<br />

Micronèsia, Estats Federats de<br />

Moçambic<br />

Moldàvia, Rep. de<br />

Mònaco<br />

Mongòlia<br />

Myanmar<br />

Namíbia<br />

Nauru<br />

Nepal<br />

Nicaragua<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Niue<br />

Noruega<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Oman<br />

Països Baixos<br />

Pakistan<br />

Palau<br />

Panamà<br />

Papua Nova Guinea<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Polònia<br />

Portugal<br />

Qatar<br />

Regne Unit<br />

Romania<br />

Rwanda<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les Grenadines<br />

Salomó, Illes<br />

Convenció internacional<br />

<strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació racial<br />

1966<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics<br />

1996<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

econòmics, socials<br />

i culturals<br />

1996<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació<br />

contra les dones<br />

1979<br />

Convenció contra la<br />

tortura i altres<br />

tractaments o<br />

sancions cru<strong>el</strong>s,<br />

inhumans i<br />

degradants<br />

1984<br />

50 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

infants<br />

1989<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R

A2.1 Situació d<strong>el</strong>s principals<br />

instruments<br />

internacionals de<br />

drets humans<br />

Salvador, <strong>el</strong><br />

Samoa (Occidental)<br />

San Marino<br />

São Tomé i Príncipe<br />

Senegal<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Sierra Leone<br />

Singapur<br />

Síria, Rep. Àrab de<br />

Somàlia<br />

Sri Lanka<br />

Sud-àfrica<br />

Sudan<br />

Suècia<br />

Suïssa<br />

Surinam<br />

Swazilàndia<br />

Tadjikistan<br />

Tailàndia<br />

Tanzània, Rep. U. de<br />

Togo<br />

Tonga<br />

Trinitat i Tobago<br />

Tunísia<br />

Turkmenistan<br />

Turquia<br />

Tuvalu<br />

Txad<br />

Txeca, República<br />

Ucraïna<br />

Uganda<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Uruguai<br />

Uzbekistan<br />

Vanuatu<br />

Vaticà<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Vietnam<br />

Xile<br />

Xina<br />

Xipre<br />

Zàmbia<br />

Zimbabwe<br />

Total estats part<br />

Signatures no seguides per ratificació<br />

Estats que no han ratificat ni signat<br />

R Ratificació, adhesió, aprovació, notificació o successió, acceptació o signatura definitiva<br />

S Signatura encara no seguida per la ratificació<br />

Nota: Situació a 16 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

Font: ONU <strong>2000</strong>e.<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

Convenció internacional<br />

<strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació racial<br />

1966<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

155<br />

5<br />

33<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

econòmics, socials<br />

i culturals<br />

1996<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

144<br />

3<br />

46<br />

Conveni internacional<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics<br />

1996<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

142<br />

5<br />

46<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

l'<strong>el</strong>iminació de totes<br />

les formes de<br />

discriminació<br />

contra les dones<br />

1979<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

165<br />

3<br />

25<br />

Convenció contra la<br />

tortura i altres<br />

tractaments o<br />

sancions cru<strong>el</strong>s,<br />

inhumans i<br />

degradants<br />

1984<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

S<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

119<br />

9<br />

65<br />

Convenció <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

infants<br />

1989<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

191<br />

1<br />

1<br />

51

A2.2 Situació d<strong>el</strong>s<br />

principals convenis<br />

d<strong>el</strong> dret laboral<br />

Afganistan<br />

Albània<br />

Alemanya<br />

Algèria<br />

Angola<br />

Antigua i Barbuda<br />

Aràbia Saudita<br />

Argentina<br />

Armènia<br />

Austràlia<br />

Àustria<br />

Azerbaidjan<br />

Bahames<br />

Bahrain<br />

Bangla Desh<br />

Barbados<br />

Bèlgica<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Benín<br />

Bi<strong>el</strong>orússia<br />

Bolívia<br />

Bòsnia i Hercegovina<br />

Botswana<br />

Brasil<br />

Bulgària<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Cambodja<br />

Camerun<br />

Canadà<br />

Cap Verd<br />

<strong>Centre</strong>africana, República<br />

Colòmbia<br />

Comores<br />

Congo<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

Corea, Rep. de<br />

Costa d'Ivori<br />

Costa Rica<br />

Croàcia<br />

Cuba<br />

Dinamarca<br />

Djibouti<br />

Dominica<br />

Dominicana, República<br />

Egipte<br />

Equador<br />

Eritrea<br />

Eslovàquia<br />

Eslovènia<br />

Llibertat d'associació i negociació<br />

col·lectiva<br />

Conveni<br />

87 a<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

98 b<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació d<strong>el</strong> treball forçat i<br />

obligatori<br />

Conveni<br />

29 c<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació de la discriminació<br />

en la feina i l'ocupació<br />

Abolició d<strong>el</strong> treball infantil<br />

52 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Conveni<br />

105 d<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

100 e<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

111 f<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

138 g<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

182 h<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R

A2.2 Situació d<strong>el</strong>s<br />

principals convenis<br />

d<strong>el</strong> dret laboral<br />

Espanya<br />

Estats Units<br />

Estònia<br />

Etiòpia<br />

Federació Russa<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Gabon<br />

Gàmbia<br />

Geòrgia<br />

Ghana<br />

Grècia<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Guinea Equatorial<br />

Guyana<br />

Haití<br />

Hondures<br />

Hongria<br />

Iemen<br />

Índia<br />

Indonèsia<br />

Iran, Rep. Islàmica de<br />

Iraq<br />

Irlanda<br />

Islàndia<br />

Isra<strong>el</strong><br />

Itàlia<br />

Iugoslàvia<br />

Jamaica<br />

Japó<br />

Jordània<br />

Kazakhstan<br />

Kenya<br />

Kuirguizistan<br />

Kuwait<br />

Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

Lesotho<br />

Letònia<br />

Líban<br />

Libèria<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Lituània<br />

Luxemburg<br />

Macedònia, ARI<br />

Madagascar<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

Llibertat d'associació i negociació<br />

col·lectiva<br />

Conveni<br />

87 a<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

98 b<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació d<strong>el</strong> treball forçat i<br />

obligatori<br />

Conveni<br />

29 c<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

105 d<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació de la discriminació<br />

en la feina i l'ocupació<br />

Conveni<br />

100 e<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

111 f<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Abolició d<strong>el</strong> treball infantil<br />

Conveni<br />

138 g<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

182 h<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

53

A2.2 Situació d<strong>el</strong>s<br />

principals convenis<br />

d<strong>el</strong> dret laboral<br />

Malàisia<br />

Malawi<br />

Mali<br />

Malta<br />

Marroc<br />

Maurici<br />

Mauritània<br />

Mèxic<br />

Moçambic<br />

Moldàvia, Rep. de<br />

Mongòlia<br />

Myanmar<br />

Namíbia<br />

Nepal<br />

Nicaragua<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Noruega<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Oman<br />

Països Baixos<br />

Pakistan<br />

Panamà<br />

Papua Nova Guinea<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Polònia<br />

Portugal<br />

Qatar<br />

Regne Unit<br />

Romania<br />

Rwanda<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les Grenadines<br />

Salomó, Illes<br />

Salvador, <strong>el</strong><br />

San Marino<br />

São Tomé i Príncipe<br />

Senegal<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Sierra Leone<br />

Singapur<br />

Síria, Rep. Àrab de<br />

Somàlia<br />

Sri Lanka<br />

Sud-àfrica<br />

Sudan<br />

Suècia<br />

Suïssa<br />

Llibertat d'associació i negociació<br />

col·lectiva<br />

Conveni<br />

87 a<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

98 b<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació d<strong>el</strong> treball forçat i<br />

obligatori<br />

Conveni<br />

29 c<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Eliminació de la discriminació<br />

en la feina i l'ocupació<br />

Abolició d<strong>el</strong> treball infantil<br />

54 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Conveni<br />

105 d<br />

D<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

D<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

100 e<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

111 f<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

138 g<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

Conveni<br />

182 h<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R

A2.2 Situació d<strong>el</strong>s<br />

principals convenis<br />

d<strong>el</strong> dret laboral<br />

Surinam<br />

Swazilàndia<br />

Tadjikistan<br />

Tailàndia<br />

Tanzània, Rep. U. de<br />

Togo<br />

Trinitat i Tobago<br />

Tunísia<br />

Turkmenistan<br />

Turquia<br />

Txad<br />

Txeca, República<br />

Ucraïna<br />

Uganda<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Uruguai<br />

Uzbekistan<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Vietnam<br />

Xile<br />

Xina<br />

Xipre<br />

Zàmbia<br />

Zimbabwe<br />

Total d<strong>el</strong>s 174 països<br />

LLUITES PER LES LLIBERTATS HUMANES<br />

Llibertat d'associació i negociació<br />

col·lectiva<br />

Conveni<br />

87 a<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

128<br />

Conveni<br />

98 b<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

146<br />

Eliminació d<strong>el</strong> treball forçat i<br />

obligatori<br />

Conveni<br />

29 c<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

152<br />

Conveni<br />

105 d<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

144 I<br />

Eliminació de la discriminació<br />

en la feina i l'ocupació<br />

Conveni<br />

100 e<br />

R Ratificació.<br />

D Ratificació denunciada.<br />

Nota: Situació a 4 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

a. Conveni <strong>sobre</strong> Llibertat d'Associació i Protecció d<strong>el</strong> Dret d'Organització (1948). b. Conveni <strong>sobre</strong> Dret d'Organització i de Negociació Col·lectiva<br />

(1949). c. Conveni <strong>sobre</strong> Treball Forçat (1930). d. Conveni <strong>sobre</strong> l'Abolició d<strong>el</strong> Treball Forçat (1957). e. Conveni <strong>sobre</strong> Igualtat de Remuneració<br />

(1951). f. Conveni <strong>sobre</strong> Discriminació (en la feina i l'ocupació) (1958). g. Conveni <strong>sobre</strong> Edat Mínima (1973). h. Conveni <strong>sobre</strong> les Pitjors Formes de<br />

Treball Infantil (1999). Encara no ha entrat en vigor. i. Exclou les ratificacions denunciades.<br />

Font: OIT <strong>2000</strong>.<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

145<br />

Conveni<br />

111 f<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

142<br />

Abolició d<strong>el</strong> treball infantil<br />

Conveni<br />

138 g<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

R<br />

88<br />

Conveni<br />

182 h<br />

R<br />

13<br />

55

CAPÍTOL 3<br />

La democràcia participativa garanteix <strong>el</strong>s drets<br />

El significat principal de la democràcia és que tots aqu<strong>el</strong>ls a qui afecta una decisió han de tenir dret a participar en les<br />

decisions, ja sigui directament o mitjançant representants escollits... excloure <strong>el</strong>s grups perdedors de participar en les<br />

decisions vulnera clarament <strong>el</strong> significat principal de la democràcia.<br />

—Arthur Lewis, primer Premi Nob<strong>el</strong> en economia d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

La democràcia és l'única forma<br />

de règim polític compatible amb<br />

<strong>el</strong> respecte de les cinc categories<br />

de drets: econòmic, social,<br />

polític, civil i cultural<br />

La liberalització democràtica que s'estén per tot<br />

<strong>el</strong> món està fent que les transicions siguin més<br />

civils. Una de les transicions més destacades és la<br />

de Senegal: la derrota d<strong>el</strong> president Abdou Diouf<br />

en unes <strong>el</strong>eccions obertes <strong>el</strong> febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> va<br />

acabar amb quatre dècades de govern de partit<br />

únic. Senegal va esdevenir part de la tendència<br />

renovadora d'Àfrica de dirigents que deixen <strong>el</strong>s<br />

seus càrrecs mitjançant <strong>el</strong> vot, un fet poc freqüent<br />

fins fa ben poc. Però malgrat <strong>el</strong>s beneficis indubtables,<br />

en molts països la transició cap a la democràcia<br />

continua en perill, insegura i fràgil.<br />

L'expansió de la democràcia és important, però no<br />

hem de perdre de vista les dificultats i <strong>el</strong>s perills.<br />

LA RELACIÓ ENTRE ELS DRETS HUMANS I LA<br />

DEMOCRÀCIA<br />

La democràcia és l'única forma de règim polític<br />

compatible amb <strong>el</strong> respecte de les cinc categories<br />

de drets: econòmic, social, polític, civil i cultural.<br />

Però no n'hi ha prou de crear la democràcia<br />

<strong>el</strong>ectoral. Fan falta diverses intervencions normatives<br />

per assolir una sèrie de drets sota <strong>el</strong> govern<br />

democràtic.<br />

LA DEMOCRÀCIA ES DEFINEIX PELS DRETS HUMANS<br />

Alguns drets requereixen mecanismes que garanteixin<br />

la protecció davant de l'estat. Altres necessiten<br />

una promoció activa per part de l'estat.<br />

Quatre trets definitoris d'una democràcia es<br />

basen en <strong>el</strong>s drets humans:<br />

• La c<strong>el</strong>ebració d'<strong>el</strong>eccions lliures i justes contribueix<br />

a l'exercici d<strong>el</strong> dret a la participació política.<br />

• L'existència de mitjans de comunicació lliures<br />

i independents contribueix a l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets a l'expressió, pensament i consciència.<br />

• La separació de poders entre les branques d<strong>el</strong><br />

govern ajuda a protegir <strong>el</strong>s ciutadans d<strong>el</strong>s abusos<br />

d<strong>el</strong>s seus drets civils i polítics.<br />

• El foment d'una societat civil oberta contribueix<br />

a l'exercici d<strong>el</strong> dret de reunió i associació<br />

pacífica. Una societat civil oberta afegeix una important<br />

dimensió participativa, juntament amb la<br />

separació de poders, per a la promoció d<strong>el</strong>s drets.<br />

Aquests drets es reforcen mútuament, en tant<br />

que <strong>el</strong> progrés d'un dret sol estar r<strong>el</strong>acionat amb<br />

l'avenç d<strong>el</strong>s altres. La pluralitat d<strong>el</strong>s mitjans de<br />

comunicació, per exemple, sol anar acompanyada<br />

p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> de les institucions de la<br />

societat civil.<br />

Però la democràcia no és homogènia. A partir<br />

de les diferents formes de la democràcia, <strong>el</strong>s<br />

països escullen diferents combinacions institucionals<br />

en funció de les circumstàncies i necessitats.<br />

Per raons de simplicitat, és de gran ajuda<br />

distingir dues categories àmplies de democràcies<br />

(majoritària i participativa). En una democràcia<br />

majoritària, <strong>el</strong> govern és <strong>el</strong> de la majoria, i la<br />

funció de les minories és la d'oposició. El perill<br />

és que moltes minories en societats plurals poden<br />

quedar permanentment excloses, discriminades<br />

i marginades, perquè això no afecta les<br />

perspectives <strong>el</strong>ectorals d<strong>el</strong>s partits polítics majoritaris.<br />

Això pot portar a la violència, com ja passa<br />

en diverses democràcies.<br />

En <strong>el</strong> mod<strong>el</strong> democràtic liberal, tots <strong>el</strong>s individus<br />

poden decidir lliurement mostrar la seva<br />

adhesió pública a l'estat, alhora que s'ometen les<br />

seves adhesions privades (r<strong>el</strong>igioses, ètniques o<br />

regionals). Això posa l'accent en <strong>el</strong> dret de decisió<br />

de la majoria. Quan <strong>el</strong>s col·lectius de dimensions<br />

desiguals viuen plegats en una democràcia<br />

i no tenen interessos idèntics o comuns, <strong>el</strong>s conflictes<br />

passen a ser probables.<br />

Aquests perills són evidents a Nigèria, que ha<br />

patit una gran violència d'ençà d<strong>el</strong> seu retorn al<br />

govern democràtic. Aquestes preocupacions que-<br />

56 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

den reflectides en l'article d<strong>el</strong> president Olusegun<br />

Obasanjo.<br />

Les democràcies majoritàries sovint s'han vist<br />

perjudicades p<strong>el</strong> temor de repressió d'una minoria.<br />

El 1947, <strong>el</strong> subcontinent sud-asiàtic es va dividir<br />

en dues nacions en part perquè <strong>el</strong>s musulmans<br />

de l'Índia van creure que la democràcia<br />

majoritària a l'estil de Westminster comportaria<br />

<strong>el</strong> govern aclaparador de la majoria hindú. Aquests<br />

temors es van afegir als d<strong>el</strong>s catòlics d'Irlanda<br />

d<strong>el</strong> Nord, que van viure sota un govern <strong>el</strong>ecte protestant<br />

de 1921 a 1972. Ambdues situacions van<br />

propiciar una violència generalitzada.<br />

Considerem ara una democràcia participativa<br />

basada en <strong>el</strong> principi que <strong>el</strong> poder polític està<br />

disseminat i compartit de maneres diferents: per<br />

protegir les minories i garantir la participació i la<br />

llibertat d'expressió per a tots <strong>el</strong>s ciutadans. La<br />

democràcia participativa destaca la qualitat de<br />

representació per mirar d'assolir <strong>el</strong> consens i la<br />

participació, i no pas la força bruta <strong>el</strong>ectoral de<br />

la majoria. Una democràcia inclusiva també valora<br />

la necessitat de promoure organitzacions de la<br />

societat civil, mitjans de comunicació plurals, la<br />

política econòmica orientada als drets i la separació<br />

de poders. D'aquesta manera crea <strong>el</strong>s me-<br />

Un tret principal de la vida sociopolítica nigeriana<br />

d<strong>el</strong>s últims anys foscos és l'abast que va assolir<br />

l'activisme d<strong>el</strong>s drets humans. Com més tirànica<br />

era l'actitud d<strong>el</strong> règim, més persones prenien<br />

consciència d<strong>el</strong> que estaven perdent en termes<br />

de llibertat d'expressió i d<strong>el</strong> dret a determinar<br />

com s'havien de governar. De fet, l'activisme<br />

d<strong>el</strong>s drets humans va esdevenir l'única forma<br />

d'expressió política. Per tant, no és cap sorpresa<br />

que totes les protestes passessin a conèixer-se<br />

genèricament com a moviments prodemocràtics.<br />

Els grups d<strong>el</strong>s drets humans es van alinear<br />

en forces que estaven determinades a forçar que<br />

<strong>el</strong> general Sani Abacha sortís d<strong>el</strong> poder. I, mirant<br />

enrere, van tenir una oportunitat molt bona<br />

d'aconseguir una victòria única per a la nació, si<br />

no hagués estat per la intervenció divina que va<br />

oferir l'oportunitat de la transició sense <strong>el</strong>s desavantatges<br />

de la confrontació violenta.<br />

En <strong>el</strong>s anys immediatament anteriors a la<br />

transició, la societat nigeriana va patir <strong>el</strong>s efectes<br />

d'un governament funest. Els nigerians estaven<br />

tant traumatitzats per l'experiència que la<br />

transició per sí sola no era un pal·liatiu sufici-<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

canismes de responsabilitat de la majoria davant<br />

de les minories.<br />

Després de les primeres <strong>el</strong>eccions a la Sudàfrica<br />

lliure, <strong>el</strong> president N<strong>el</strong>son Mand<strong>el</strong>a va demanar<br />

a un destacat dirigent de l'oposició que<br />

s'incorporés al seu gabinet, tot i que <strong>el</strong> Congrés<br />

Nacional Africà tenia una còmoda majoria. L'acomodació<br />

de Mand<strong>el</strong>a d'una minoria amenaçada<br />

—i potencialment violenta— és una important<br />

lliçó per a d'altres democràcies. Tenir una oposició<br />

és important, i les coalicions poden constituir<br />

governs difícils de fer anar. Però <strong>el</strong> preu de l'exclusió<br />

sol ser més alt, <strong>sobre</strong>tot si porta a la guerra<br />

civil.<br />

CELEBRACIÓ D'ELECCIONS LLIURES PER GARANTIR LA<br />

PARTICIPACIÓ I LA NO DISCRIMINACIÓ<br />

Quan es reconeix que <strong>el</strong>s individus són una part<br />

important d'un sistema, aquests tendeixen a assumir<br />

responsabilitats i s'esforcen per mantenirlo<br />

i millorar-lo. El vot és l'oportunitat d'escollir <strong>el</strong><br />

govern, i la fe en <strong>el</strong> procés d'<strong>el</strong>ecció de representants<br />

confereix legitimitat a les institucions de<br />

govern. Aquest dret fonamental de participació,<br />

juntament amb <strong>el</strong>s drets r<strong>el</strong>acionats, s'ha estès<br />

CONTRIBUCIÓ ESPECIAL<br />

La transició cap a la democràcia i <strong>el</strong>s drets humans<br />

ent. Per aquest motiu, <strong>el</strong> nostre govern va crear<br />

immediatament una comissió que analitzés totes<br />

les denúncies d'abusos d<strong>el</strong>s drets humans en <strong>el</strong><br />

passat. La comissió encara ha de concloure la<br />

seva sentència, però sembla que estem aconseguint<br />

part de l'efecte desitjat: és a dir, que moltes<br />

persones han sentit un sentiment d'alleujament<br />

només p<strong>el</strong> fet que han tingut l'oportunitat d'exposar<br />

les seves queixes i portar <strong>el</strong>s seus casos<br />

davant d'algú que està disposat a escoltar i n'està<br />

preparat.<br />

En comparació amb totes les altres, la transició<br />

de Nigèria ha estat la més ràpida, i donem<br />

les gràcies a Déu que fins ara no haguem tingut<br />

cap crisi important. No obstant, <strong>el</strong> ritme de la<br />

liberalització és anàleg a una olla bullint que de<br />

sobte se li treu la tapa. Després d'anys d'opressió<br />

i repressió, molts conflictes han trobat de cop<br />

i volta una veu per a l'expressió pública. Apart<br />

d'això, també trobem aqu<strong>el</strong>les forces de l'activisme<br />

que encara han de perdre <strong>el</strong>s seus hàbits<br />

de confrontació d<strong>el</strong>s dies d<strong>el</strong>s règims menys solidaris<br />

i menys democràtics. Algunes d'aquestes<br />

forces han estat segrestades per persones amb<br />

intencions criminals.<br />

Acceptem completament l'empresa de convèncer<br />

tots <strong>el</strong>s nigerians que la transició és un<br />

procés i no pas un esdeveniment únic que es acabar<br />

<strong>el</strong> 29 de maig de 1999. En aquest procés,<br />

tots <strong>el</strong>s nigerians s'han de sentir lliures per posar<br />

<strong>el</strong>s seus greuges legítims <strong>sobre</strong> la taula d<strong>el</strong><br />

diàleg, on se'ls escoltarà amb racionalitat, justícia<br />

i constitucionalitat. Aquesta és la grandesa<br />

de l'avantatge exclusiu de la democràcia <strong>sobre</strong><br />

les altres formes de govern.<br />

La nostra administració no tan sols està completament<br />

compromesa amb <strong>el</strong> govern democràtic,<br />

sinó que <strong>el</strong> nostre crit de guerra en <strong>el</strong> procés<br />

de transició és "Aquest país mai més no tornarà<br />

a caure en l'abisme d<strong>el</strong> passat recent, quan l'abús<br />

d<strong>el</strong>s drets humans estava a l'ordre d<strong>el</strong> dia!"<br />

President Olusegun Obasanjo<br />

President de Nigèria<br />

57

REQUADRE 3.1<br />

recentment als anteriors règims colonials o satèl·lits<br />

d'Àfrica, Europa i Àsia. El progrés inicial de la<br />

democratització ha estat impressionant a parts<br />

d'Àsia central, com a Kirguizistan i Mongòlia, en<br />

clar contrast amb Turkmenistan, que té un president<br />

de per vida, i d'Uzbekistan, on la Unió<br />

Interparlamentària i altre observadors han fet notar<br />

les seves preocupacions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> procés <strong>el</strong>ectoral.<br />

Existeixen d'altres evolucions animades. Les<br />

<strong>el</strong>eccions parlamentàries de la República Islàmica<br />

d'Iran d<strong>el</strong> febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> —un camí democràtic<br />

d<strong>el</strong> canvi revolucionari— és un exemple<br />

d<strong>el</strong> poder popular per contribuir a canvis estructurals<br />

sistemàtics.<br />

MITJANS DE COMUNICACIÓ INDEPENDENTS: PER LA<br />

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ<br />

La llibertat d<strong>el</strong>s individus per debatre i criticar<br />

obertament les polítiques i les institucions protegeix<br />

contra <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s drets humans. La pluralitat<br />

d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació no tan sols<br />

fomenta les llibertats civils i polítiques, sinó que<br />

sovint contribueix als drets econòmics i socials.<br />

El poder de la vergonya: una arma poderosa<br />

per a les ONG de drets humans<br />

Per a molts organismes de la societat civil, la<br />

vergonya és la seva única arma, una que pot<br />

ser molt poderosa.<br />

Brasil<br />

El febrer de 1989, es van tancar 50 presos en<br />

una c<strong>el</strong>·la de màxima seguretat que no tenia<br />

ventilació de la 42a comissaria de Sao Paulo.<br />

Divuit presos van morir d'asfíxia. Com a protesta,<br />

les ONG van presentar una demanda a la<br />

Comissió Interamericana de Drets Humans.<br />

Aquesta pressió va portar al govern federal i al<br />

govern de l'estat de Sao Paulo a pagar una compensació<br />

a les famílies d<strong>el</strong>s presos <strong>el</strong> 1997 i a<br />

tancar les c<strong>el</strong>·les de màxima seguretat de les<br />

comissaries de Sao Paulo. Brasil, en part a conseqüència<br />

d'aquest incident, ha introduït directrius<br />

per al tractament d<strong>el</strong>s presos que es<br />

basen en <strong>el</strong> marc de l'ONU.<br />

Hongria<br />

El 1997, les autoritats municipals de la ciutat<br />

de Szekesfehervar van començar a traslladar<br />

famílies gitanes d'un edifici ruïnós a "Radio<br />

Street" a una fila de barracons utilitzats p<strong>el</strong>s<br />

soldats estacionats a Hongria durant la guerra<br />

Font: Neve i Alfonso 1995; Cahn 1999; <strong>Informe</strong> Sh<strong>el</strong>l 1999.<br />

de Bòsnia. Els barracons es van situar fora de<br />

la ciutat. Un gran nombre d'ONG es van reunir<br />

per formar una comissió especial antigueto,<br />

que va organitzar manifestacions públiques i<br />

va exercir pressions al govern nacional. Les<br />

autoritats municipals finalment van acordar<br />

comprar pisos a la ciutat.<br />

Nigèria<br />

Per resistir a les violacions d<strong>el</strong>s drets humans<br />

per part de Sh<strong>el</strong>l Oil <strong>el</strong> 1990, <strong>el</strong> poble ogoni<br />

va constituir <strong>el</strong> Moviment per la Supervivència<br />

d<strong>el</strong> Poble Ogoni, un moviment pacífic encapçalat<br />

per Ken Saro-Wiwa. Tot i que Sh<strong>el</strong>l Oil va<br />

suspendre les seves activitats a Ogonilàndia <strong>el</strong>,<br />

va continuar extraient més de 250.000 barrils<br />

de petroli de Nigèria al dia, gairebé <strong>el</strong> 12% de<br />

la seva producció internacional. Després de<br />

l'execució de Saro-Wiwa <strong>el</strong> 1994, moltes ONG<br />

i organitzacions de comerç just van començar<br />

a fer campanya en contra de Sh<strong>el</strong>l. El perjudici<br />

d<strong>el</strong>s beneficis i de la imatge pública de la<br />

companyia <strong>el</strong>s va obligar a admetre públicament<br />

<strong>el</strong>s seus errors i a adoptar un codi de<br />

drets humans.<br />

En alguns casos, esperonar la consciència pública<br />

i l'exercici de pressions per adoptar mesures<br />

ha donat bons resultats (requadre 3.1).<br />

En molts casos, <strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

han augmentat <strong>el</strong> coneixement de les violacions<br />

de drets. El treball infantil en l'<strong>el</strong>aboració<br />

d'alfombres i pilotes de futbol i les condicions<br />

laborals pobres a les fàbriques de les multinacionals<br />

va rebre un àmplia atenció informativa. En<br />

la majoria d'aquests casos, les ONG van constituir<br />

una aliança amb <strong>el</strong>s mitjans de comunicació per<br />

mobilitzar <strong>el</strong> poder de la vergonya per protegir<br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s vulnerables.<br />

LA SEPARACIÓ DE PODERS: PER L'ESTAT DE DRET<br />

L'estat és omnipresent en qualsevol debat <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets humans, com a culpable i protector, com<br />

a jutge, jurat i defensor. Sovint ha d'estar preparat<br />

per actuar contra sí mateix, per exemple, quan<br />

la seva policia comet execucions extrajudicials o<br />

tortures. Un estat democràtic pot complir les seves<br />

obligacions amb <strong>el</strong>s drets humans només si<br />

garanteix l'estat de dret. Les institucions que reprimeixen<br />

l'exercici arbitrari d<strong>el</strong> poder són un<br />

òrgan legislatiu <strong>el</strong>egit democràticament, un poder<br />

judicial independent i un poder executiu que<br />

pot conservar una independència professional<br />

raonable en l'aplicació de les lleis i les polítiques.<br />

Aquests <strong>el</strong>ements clau d<strong>el</strong> govern democràtic estan<br />

continguts en la separació de poders i la seva<br />

existència augmenta la responsabilitat de l'estat.<br />

Les reformes, poc conegudes arreu d<strong>el</strong> món, s'esdevenen<br />

en aquesta direcció en un bon nombre<br />

de països i tenen grans repercussions en <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics de les persones. Cap d'aquests avenços<br />

no s'ha produït a Xina, on s'ha incorporat<br />

una sèrie de reformes fonamentals a la Constitució.<br />

Una revisió important d<strong>el</strong> codi penal introdueix<br />

<strong>el</strong> principi d'habeas corpus i un nou codi<br />

civil incorpora <strong>el</strong> principi d<strong>el</strong>s drets i la dignitat<br />

de les persones. Les reformes han tendit cap a<br />

una major independència d<strong>el</strong> poder judicial de<br />

l'executiu, i dins d<strong>el</strong> poder judicial, s'han separat<br />

les funcions d<strong>el</strong> jutge, <strong>el</strong> fiscal i <strong>el</strong> cons<strong>el</strong>l jurídic,<br />

i cadascun d'aquests grups professionals disposa<br />

d'un codi de conducta.<br />

UNA SOCIETAT CIVIL PLURAL: PER AMPLIAR LA<br />

PARTICIPACIÓ, L'EXPRESSIÓ I LA RESPONSABILITAT<br />

L'estat és responsable davant d<strong>el</strong>s seus ciutadans,<br />

però fa falta un espai públic neutral com a inter-<br />

58 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

mediari per tal que <strong>el</strong>s ciutadans facin que l'estat<br />

compleixi les seves obligacions. Hi poden haver<br />

revisions independents per part de grups de ciutadans,<br />

com <strong>el</strong> Sindicat Popular per les Llibertats<br />

Civils a l'Índia, o d'ONG internacionals, com Amnistia<br />

Internacional o Human Rights Watch. Aquesta<br />

pressió té per objectiu fer progressar les llibertats<br />

de premsa, d'expressió, d'associació. Un estat<br />

pot haver signat tots <strong>el</strong>s tractats <strong>sobre</strong> drets<br />

humans, però si no hi ha una societat civil plural,<br />

no rebrà gaire pressions per complir <strong>el</strong>s seus<br />

compromisos.<br />

En suma, <strong>el</strong> governament democràtic aporta<br />

<strong>el</strong> marc polític ideal per a la consecució d<strong>el</strong>s drets<br />

humans, perquè es basa en l'extensió d<strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics, <strong>sobre</strong>tot <strong>el</strong> dret a participar en la<br />

vida política. A més, en permetre una veu en les<br />

decisions polítiques, por ser un instrument per a<br />

la consecució d'altres drets. La democràcia construeix<br />

les institucions necessàries per a l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

COM I PERQUÈ ALGUNES "DEMOCRÀCIES"<br />

LESIONEN ELS DRETS HUMANS<br />

Hi ha moltes democràcies que no protegeixen ni<br />

promouen <strong>el</strong>s drets humans. Encara que la transició<br />

global cap als règims democràtics constitueix<br />

indubtablement un progrés, <strong>el</strong>s problemes d<strong>el</strong>s<br />

drets humans no es resolen simplement perquè<br />

un sistema <strong>el</strong>ectoral hagi substituït un règim autoritari.<br />

La transició cap a un nou ordre comporta<br />

qüestions de drets humans complexes. En casos<br />

extrems de democràcia majoritària intolerant,<br />

<strong>el</strong>s drets humans de diversos grups han empitjorat.<br />

En altres casos, la comunitat mundial ha estat<br />

massa tolerant amb <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s drets humans<br />

dins de les democràcies.<br />

Els països que es troben en la transició cap a<br />

la democràcia s'enfronten a quatre dificultats en<br />

la promoció d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Una dificultat essencial és integrar les minories<br />

i solucionar la desigualtat horitzontal entre<br />

grups ètnics o regions geogràfiques. Potser <strong>el</strong> punt<br />

feble més persistent de les democràcies majoritàries<br />

és la discriminació de les minories i l'empitjorament<br />

de les desigualtats horitzontals.<br />

• Un segon punt feble clau és l'exercici arbitrari<br />

d<strong>el</strong> poder. Els governs <strong>el</strong>ectes solen perdre legitimitat<br />

i suport popular quan es comporten de<br />

manera autoritària. Quan <strong>el</strong>s grups d'<strong>el</strong>it actuen<br />

per <strong>sobre</strong> de la llei o quan <strong>el</strong>s representants <strong>el</strong>ec-<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

tes destitueixen arbitràriament jutges, funcionaris<br />

i altres càrrecs, es debilita la fe en les institucions<br />

democràtiques.<br />

• Un tercer punt feble, la desatenció de la dimensió<br />

econòmica d<strong>el</strong>s drets humans. Moltes<br />

democràcies no s'ocupen d<strong>el</strong>s drets econòmics i<br />

socials de grups importants, generalment perquè<br />

aquest incompliment no perjudica <strong>el</strong>s resultats<br />

<strong>el</strong>ectorals d<strong>el</strong>s que estan al poder.<br />

• Per últim, <strong>el</strong> sentiment d'ocupar-se adequadament<br />

d<strong>el</strong> llegat d'un passat autoritari pot propiciar<br />

la reproducció de la violència i <strong>el</strong> retrocés<br />

d<strong>el</strong> govern democràtic.<br />

En tots <strong>el</strong>s casos, <strong>el</strong>s drets humans es veuen<br />

greument afectats. Les minories es castiguen. Els<br />

infants continuen sense educació i amb fam. Els<br />

periodistes són intimidats, <strong>el</strong>s jutges amenaçats,<br />

<strong>el</strong>s opositors polítics torturats i <strong>el</strong>s activistes d<strong>el</strong>s<br />

drets humans <strong>el</strong>iminats. Aquestes violacions continuen<br />

sota <strong>el</strong> mandat de molts governs <strong>el</strong>ectes.<br />

EXCLUSIÓ I MARGINACIÓ DE LES MINORIES<br />

El taló d'Aquil·les de les democràcies majoritàries<br />

és l'exclusió i la marginació de les minories.<br />

L'escala i l'abast de la discriminació difereix, però<br />

la història de l'Índia, Isra<strong>el</strong>, Nigèria, Rússia, Espanya,<br />

Sri Lanka, Turquia, Uganda, Regne Unit,<br />

Estats Units, per dir-ne uns quants, demostra que<br />

les minories pateixen una greu discriminació.<br />

Els drets són proteccions davant de les lesions<br />

que les persones poden patir. Els drets de les<br />

minories protegeixen <strong>el</strong>s grups davant de les amenaces<br />

d<strong>el</strong>s procediments normatius majoritaris.<br />

Entre les amenaces solen figurar:<br />

• Exclusió de la participació: manipulació d<strong>el</strong>s<br />

drets polítics i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació per<br />

augmentar <strong>el</strong> poder de la majoria en la política,<br />

com ara la divisió arbitrària d<strong>el</strong>s districtes <strong>el</strong>ectorals<br />

per obtenir un benefici.<br />

• Desviació de l'estat de dret: deixant de banda<br />

l'estat de dret en temps de gran tensió social,<br />

que sol afectar les minories, la lleialtat de les quals<br />

és qüestionada per la majoria. La valoració d<strong>el</strong>s<br />

drets de les minories en una societat democràtica<br />

genera dues preguntes importants. Quins drets<br />

per a la protecció de les minories conté la constitució?<br />

En quina mesura <strong>el</strong> sistema polític protegeix<br />

en la pràctica aquests drets?<br />

• Opressió: la imposició de pràctiques socials<br />

<strong>sobre</strong> les minories és un aspecte recurrent en<br />

moltes societats. Les llengües i les cultures de les<br />

Moltes democràcies no protegeixen<br />

ni promouen <strong>el</strong>s drets<br />

humans<br />

59

La violència contra les minories<br />

és una qüestió política candent<br />

arreu d<strong>el</strong> món<br />

minories sovint s'han prohibit o marginat. Avui<br />

dia, l'augment de la intolerància r<strong>el</strong>igiosa en diversos<br />

països està imposant pràctiques culturals<br />

alienes a les minories. En algunes societats, la intolerància<br />

envers aqu<strong>el</strong>ls que desitgen practicar<br />

la seva r<strong>el</strong>igió constitueix una negació d<strong>el</strong> dret a<br />

la llibertat d'expressió.<br />

• Empobriment: actuacions de la majoria per<br />

fomentar <strong>el</strong>s seus interessos econòmics a costa<br />

de les minories mitjançant, posem per cas, trasllats<br />

forçosos des de les àrees riques en recursos.<br />

La violència contra les minories és una qüestió<br />

política candent arreu d<strong>el</strong> món. Fins i tot amb<br />

la protecció constitucional, les minories poden<br />

afrontar grans amenaces. A l'Europa occidental,<br />

les minories d'immigrants es veuen constantment<br />

exposades a la violència i <strong>el</strong> racisme (requadre 3.2).<br />

EL FRACÀS DE LA INTEGRACIÓ DE LES MINORIES:<br />

L'EXTREM DE LES GUERRES CIVILS<br />

Es calcula que uns 5 milions de persones van<br />

perdre la vida en guerres civils en <strong>el</strong>s últims 25<br />

anys. El fracàs de la confiança i de l'adaptació<br />

política interna se sol produir a causa de desigualtats<br />

horitzontals i l'absència de processos<br />

democràtics per solucionar disputes. La paradoxa<br />

de l'antiga Iugoslàvia i Sri Lanka —dos països<br />

amb un progrés raonable de les rendes al costat<br />

de les violacions d<strong>el</strong>s drets humans— tot i que hi<br />

ha molts altres exemples, es deu en part a la guerra<br />

civil. Però per què es van embrancar en guerres<br />

civils aquestes societats? La resposta està r<strong>el</strong>acio-<br />

REQUADRE 3.2<br />

Racisme contra <strong>el</strong>s immigrants i altres minories a l'Europa occidental<br />

L'Observatori Europeu d<strong>el</strong> Racisme i la Xenofòbia,<br />

en un ampli estudi de 1998, va confirmar<br />

que existeix racisme i xenofòbia a tots <strong>el</strong>s<br />

15 països de la Unió Europea, tot i que la situació<br />

no és la mateixa en tots.<br />

L'observatori va documentar atacs violents,<br />

intimidacions i discriminacions contra<br />

estrangers, immigrants i grups racials en diversos<br />

països <strong>el</strong> 1998 i va reconèixer que només<br />

es denuncia un nombre molt petit de casos.<br />

Segons dades oficials, a Alemanya es van<br />

denunciar 430 casos de violència xenòfoba; a<br />

Espanya, 143 casos, la majoria contra "gitanos";<br />

a França, 191 casos, la majoria d<strong>el</strong>s quals<br />

van ser antisemites; a Suècia, 591 "actes con-<br />

Font: Observatori Europeu d<strong>el</strong> Racisme i la Xenofòbia 1998.<br />

tra grups ètnics"; i a Finlàndia es van denunciar<br />

194 d<strong>el</strong>ictes racials, la majoria contra immigrants<br />

i gitanos. L'estudi va observar que <strong>el</strong><br />

racisme no sempre està r<strong>el</strong>acionat amb la marginació<br />

social. Els integrants d'organitzacions<br />

i partits d'extrema dreta són en molts casos<br />

<strong>el</strong>s que cometen <strong>el</strong>s crims d'odi, però també<br />

en cometen altres ciutadans i agents de policia.<br />

Aquesta societat incivil posa en perill <strong>el</strong>s<br />

drets humans de les minories a moltes parts<br />

d<strong>el</strong> món. El rebuig d<strong>el</strong> silenci, documentant<br />

<strong>el</strong>s casos i denunciant-los als mitjans de comunicació,<br />

és <strong>el</strong> primer pas per combatre <strong>el</strong><br />

racisme, portant-lo a la llum pública i mobilitzant<br />

una resposta.<br />

nada amb la qualitat de la democràcia, <strong>sobre</strong>tot<br />

amb l'exclusió de les minories.<br />

Iugoslàvia, als vuitanta, era una federació<br />

multiètnica i multiconfessional, amb una gran<br />

autonomia local per als grups ètnics minoritaris,<br />

com a Kosovo. Però <strong>el</strong> país —que s'havia considerat<br />

com un mod<strong>el</strong> de cooperatives de treballadors<br />

dinàmiques, integració ètnica i socialisme<br />

no soviètic— va esclatar en una ferotge neteja<br />

ètnica de les minories, que va donar lloc al primer<br />

genocidi a Europa després de l'Alemanya<br />

nazi.<br />

A Sri Lanka dues grans comunitats —<strong>el</strong>s singalesos<br />

i <strong>el</strong>s tàmils— van començar com a ciutadans<br />

en un marc democràtic liberal amb drets<br />

garantits. En aquesta societat multiètnica, <strong>el</strong>s singalesos<br />

són molt més nombrosos que <strong>el</strong>s tàmils.<br />

Però <strong>el</strong> 1956, la majoria singalesa va començar a<br />

imposar una identitat nacional d'una sola llengua,<br />

i disposava d<strong>el</strong>s nombres per forçar-ho parlamentàriament.<br />

Després de dècades de disturbis, la majoria<br />

ha reconegut que fa falta una certa forma de reconeixement<br />

de la paritat de les dues comunitats<br />

com a requisit previ per reconstruir la nació d'Sri<br />

Lanka. Però l'assassinat d'un conegut advocat i<br />

activista d<strong>el</strong>s drets humans <strong>el</strong> juliol de 1999, uns<br />

mesos després de diversos atemptats contra la vida<br />

d<strong>el</strong> president d'Sri Lanka, és una espantosa advertència<br />

que hi continua havent obstacles<br />

(requadre 3.3).<br />

D'aquesta manera, malgrat <strong>el</strong> raonable progrés<br />

aconseguit en matèria de renda, <strong>el</strong> fracàs en<br />

la integració de les minories pot conduir a violacions<br />

de drets humans i a la guerra. L'esperit de<br />

la democràcia ha de ser participatiu, ha de comprendre<br />

<strong>el</strong> principi que <strong>el</strong> poder s'ha de repartir<br />

i compartir. Les múltiples capes d'identitat i lleialtat<br />

de les persones -amb <strong>el</strong> seu grup ètnic, r<strong>el</strong>igió,<br />

regió i estat- han de ser reconegudes i tenir<br />

un tracte just en les institucions democràtiques,<br />

si no esclaten en un conflicte (requadre 3.4).<br />

EXERCICI ARBITRARI DEL PODER<br />

La democràcia va patir retrocessos a l'Equador,<br />

Pakistan i Sierra Leone, on <strong>el</strong>s règims <strong>el</strong>ectes es<br />

van modificar mitjançant mecanismes inconstitucionals.<br />

En altres casos menys extrems, <strong>el</strong>s dirigents<br />

<strong>el</strong>ectes han esdevingut més autoritaris.<br />

Una crisi econòmica pot contribuir a la impopularitat<br />

d'un règim <strong>el</strong>ecte, però una desil·lusió<br />

més profunda ve de l'exercici arbitrari d<strong>el</strong> poder.<br />

60 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

En molts països que pateixen retrocessos, <strong>el</strong>s governs<br />

civils es van comportar com <strong>el</strong>s seus predecessors<br />

militars. Elegits en un moment d'enfonsament<br />

institucional, no van instituir cap separació<br />

de poders. En lloc d'això, <strong>el</strong> poder judicial,<br />

<strong>el</strong> legislatiu i l'administració pública es van<br />

fusionar en un instrument de poder arbitrari,<br />

concentrat en <strong>el</strong> càrrec d<strong>el</strong> cap d'estat. No hi havia<br />

un control eficaç <strong>sobre</strong> l'exercici d<strong>el</strong> poder,<br />

un llegat de llargs períodes de govern militar i<br />

colonial. En lloc d'emprendre importants reformes<br />

institucionals —que introduirien controls i<br />

equilibris que protegirien <strong>el</strong>s drets— <strong>el</strong>s successius<br />

governs civils han continuat exercint un poder<br />

arbitrari. Els drets de participació, així com<br />

molts altres drets, han patit en les fràgils democràcies.<br />

POBRESA PERSISTENT I DESIGUALTAT CREIXENT<br />

Malgrat <strong>el</strong> mig segle de governs <strong>el</strong>ectes, l'Índia<br />

no ha proporcionat una educació primària universal.<br />

La constitució no disposa l'educació primària<br />

obligatòria com a dret de tots <strong>el</strong>s ciutadans.<br />

Els recursos no són l'impediment crític. Els països<br />

amb recursos semblants, com la Xina, tenen<br />

garanties legals per aquest dret econòmic, i l'han<br />

proporcionat.<br />

La pobresa a gran escala, <strong>sobre</strong>tot combinada<br />

amb la creixent desigualtat vertical i horitzontal,<br />

sol abocar a la inestabilitat social. La llei i <strong>el</strong>s<br />

problemes d'ordre resultants tenen una base econòmica,<br />

però perjudiquen <strong>el</strong>s dret civils i polítics.<br />

La pobresa persistent i la desigualtat creixent<br />

aboquen a disputes socials, que sovint han<br />

perjudicat les llibertats civils. La improbabilitat<br />

que <strong>el</strong> progrés en <strong>el</strong>s drets humans sigui sostenible<br />

sense un <strong>desenvolupament</strong> equilibrat d<strong>el</strong>s<br />

drets econòmics i polítics s'analitza detalladament<br />

al capítol 4.<br />

EL LLEGAT TURBULENT D'UN RÈGIM AUTORITARI<br />

Cambodja, Xile, Guatemala, Indonèsia, Nigèria,<br />

Rússia, Sud-àfrica —per dir-ne uns quants— han<br />

construït democràcies <strong>sobre</strong> les cendres d'un<br />

passat brutal. Per al procés de democratització<br />

és vital curar les profundes ferides, dominar les<br />

institucions repressives, canviar les actituds violentes<br />

nascudes d<strong>el</strong> conflicte i crear una cultura<br />

de consens.<br />

Quina és la millor manera de convertir <strong>el</strong>s<br />

estats militaristes o feixistes en democràcies? S'han<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

donat tres tipus de respostes:<br />

• Un país accepta les institucions democràtiques<br />

imposades externament a causa de la derrota<br />

militar i la promesa d'una important assistència<br />

econòmica. Aquest va ser <strong>el</strong> cas d'Alemanya i Japó<br />

després de la Segona Guerra Mundial; irònicament,<br />

<strong>el</strong>s forasters "van imposar" institucions<br />

democràtiques que, no obstant, han arr<strong>el</strong>at i crescut<br />

durant les últimes cinc dècades.<br />

• Un país ha arribat al consens intern que la<br />

democràcia és <strong>el</strong> sistema d<strong>el</strong> futur, sovint amb <strong>el</strong><br />

suport d'incentius d'institucions regionals, i per<br />

figures d<strong>el</strong> passat que representen un símbol<br />

d'unitat durant <strong>el</strong> radical canvi institucional. Espanya<br />

va optar per no treure a la llum un passat<br />

difícil de drets humans, en part p<strong>el</strong> consens de<br />

tot l'espectre polític <strong>sobre</strong> la democràcia i la manca<br />

d'una amenaça seriosa de retrocés cap a un<br />

govern militar i autoritari. Com a part d'aquest<br />

consens, <strong>el</strong>s principals partits polítics van acordar<br />

la funció simbòlica de la monarquia en la<br />

consolidació de la transició cap al governament<br />

democràtic.<br />

REQUADRE 3.3<br />

Un assassinat que no va silenciar <strong>el</strong> missatge<br />

El Dr. Ne<strong>el</strong>an Tiruch<strong>el</strong>vam, activista p<strong>el</strong>s drets<br />

humans, membre d<strong>el</strong> parlament d'Sri Lanka,<br />

erudit i advocat constitucionalista, va ser brutalment<br />

assassinat <strong>el</strong> 29 de juliol de 1999.<br />

Representava un enllaç essencial en <strong>el</strong> discurs<br />

<strong>sobre</strong> la política ètnica i <strong>el</strong>s drets humans<br />

a Sri Lanka, aportant la seva força int<strong>el</strong>·lectual,<br />

inspiració activista i habilitats de<br />

mediació a l'esforç de pau. Les seves contribucions,<br />

locals i internacionals, a la democratització<br />

i la resolució de conflictes s'aprecien<br />

més clarament en <strong>el</strong>s seus esforços per<br />

intervenir en una solució negociada i en <strong>el</strong><br />

seu treball en l'<strong>el</strong>aboració de lleis i esmenes<br />

constitucionals <strong>sobre</strong> la igualtat d'oportunitats<br />

i la no discriminació i la creació d'institucions<br />

de la societat civil per als drets humans.<br />

La política de l'ètnia i la política de guerra<br />

necessiten persones amb <strong>el</strong> compromís i<br />

la capacitat per enfrontar-se als autors de totes<br />

les formes de discriminació, nacionalisme<br />

extrem, violacions d<strong>el</strong>s drets humans i<br />

injustícies, i per fer-ho a tots niv<strong>el</strong>ls, jurídic,<br />

constitucional, polític, int<strong>el</strong>·lectual i moral.<br />

Ne<strong>el</strong>an, que va pertanyia a una de les comunitats<br />

minoritàries d'Sri Lanka, va defensar<br />

la tolerància i <strong>el</strong> foment de la diversitat i<br />

Font: Wignaraja <strong>2000</strong>.<br />

<strong>el</strong> pluralisme en un entorn en què tant l'estat<br />

com les persones haguessin d'assumir responsabilitats<br />

per les seves actuacions. Ne<strong>el</strong>an<br />

va dedicar la seva vida a aquests ideals i<br />

aquesta pràctica. El buit que deixa és gran en<br />

un món en què les veus de moderació, negociació,<br />

autodeterminació i liberalisme es veuen<br />

molt sovint amenaçades per la violència.<br />

En <strong>el</strong> que hauria estat <strong>el</strong> seu 56è aniversari,<br />

<strong>el</strong> 31 de gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, activistes p<strong>el</strong>s<br />

drets humans, acadèmics, advocats, dirigents<br />

polítics i amics seus es van reunir arreu d<strong>el</strong><br />

món per retre homenatge a la seva memòria<br />

i la seva obra. Kofi Annan i Mary Robinson<br />

van afegir <strong>el</strong>s seus missatges a aquesta trobada.<br />

Citant l'últim discurs de Ne<strong>el</strong>an al parlament<br />

<strong>el</strong> 15 de juny d<strong>el</strong> 1999:<br />

No podem glorificar la mort, ni al camp<br />

de batalla ni a cap altre lloc. Nosaltres, en<br />

canvi, hem de defensar la vida, i estem plenament<br />

compromesos a protegir i garantir<br />

la inviolabilitat de la vida, que és <strong>el</strong> valor<br />

més fonamental, sense <strong>el</strong> qual tots <strong>el</strong>s<br />

altres drets i llibertats no tenen sentit.<br />

L'únic que podem esperar és que tots<br />

aqu<strong>el</strong>ls individus i institucions que va comprometre<br />

i inspirar, a Sri Lanka i arreu d<strong>el</strong><br />

món, fomentin la seva obra i la seva visió.<br />

61

REQUADRE 3.4<br />

Àfrica<br />

La política de diversos països africans està dominada<br />

p<strong>el</strong> conflicte entre grups (conflicte horitzontal)<br />

i no entre classes. La forma habitual<br />

és l'exclusió majoritària de les minories d<strong>el</strong>s<br />

recursos polítics i econòmics. Això ha provocat<br />

conflictes a Nigèria, Rwanda, Uganda i altres<br />

països. Sud-àfrica i Zimbabwe es troben<br />

davant d<strong>el</strong> repte contrari: la protecció de les<br />

minories anteriorment associades amb <strong>el</strong> govern<br />

repressor <strong>sobre</strong> la majoria. Aquestes problemàtiques<br />

s'han de corregir dins d<strong>el</strong> marc<br />

de la democràcia participativa que és l'objectiu<br />

d'alguns països africans.<br />

L'Europa de l'Est i la CEI<br />

Les amenaces contra la minoria albanesa de<br />

Sèrbia va recordar imatges de la massacre de<br />

musulmans a Bòsnia Herzegovina i va propiciar<br />

la intervenció internacional a Kosovo. La<br />

forma de la intervenció, a través de l'Organització<br />

d<strong>el</strong> Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), va<br />

originar nous i complexos problemes de dret<br />

internacional i sobirania r<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong>s<br />

drets de les minories i les obligacions de la<br />

comunitat internacional.<br />

Altres minories s'enfronten a la discriminació<br />

en les noves democràcies. Els gitanos,<br />

de descendència asiàtica, han topat amb la violència,<br />

la discriminació jurídica i <strong>el</strong>s prejudicis<br />

en països com Bulgària, la República Txeca,<br />

Hongria i Romania. Estònia i Eslovàquia<br />

afronten l'empresa d'integrar les minories<br />

hongareses i russes. Armènia, Azerbaidjan i<br />

Font: Méndez <strong>2000</strong>; Olaka-Onyango <strong>2000</strong>; ilovic <strong>2000</strong>; Stewart (pròxima publicació)<br />

• Un país utilitza una comissió de la veritat i la<br />

reconciliació per cicatritzar profundes ferides.<br />

Molts països senten la necessitat de debatre<br />

obertament <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s drets humans, per<br />

reconèixer <strong>el</strong> patiment i fer que <strong>el</strong>s autors<br />

d'aquests abusos es defensin.<br />

Les comissions de la veritat i la reconciliació<br />

es van crear per primera vegada a Amèrica Llatina<br />

als vuitanta (taula d'annex 3.1). Des d'aleshores<br />

han demostrat, en alguns països, que són un<br />

mecanisme enginyós per compensar les necessitats<br />

divergents per curació i justícia. En altres llocs,<br />

han estat exercicis superficials d'inutilitat.<br />

El 1983 <strong>el</strong> nou president <strong>el</strong>ecte d'Argentina,<br />

Raúl Alfonsín, va designar una Comissió Nacional<br />

<strong>sobre</strong> la Desaparició de Persones, presidida per<br />

l'escriptor Ernesto Sábato. El 1984 la comissió<br />

va <strong>el</strong>aborar Nunca Más, un informe esborrona-<br />

Desigualtat horitzontal i conflicte<br />

Geòrgia s'enfronten a intensos conflictes ètnics,<br />

que sovint impliquen d'altres països.<br />

Amèrica Llatina<br />

Les constitucions aprovades recentment a<br />

Amèrica Llatina inclouen disposicions <strong>sobre</strong><br />

la protecció i la promoció d<strong>el</strong>s drets de les<br />

comunitats indígenes. Són un intent d'acabar<br />

amb <strong>el</strong> llegat deixat per l'indigenisme que es<br />

va instituir oficialment després d<strong>el</strong> Congrés<br />

Indígena Interamericà de Patzcuaro,<br />

Mèxic, <strong>el</strong> 1940. L'indigenisme tenia dos objectius<br />

primordials: acc<strong>el</strong>erar i consolidar la<br />

integració nacional d<strong>el</strong>s estats llatinoamericans<br />

i promoure <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> econòmic i<br />

social per tal de superar "l'endarreriment secular"<br />

de les comunitats indígenes i assimilarles<br />

en <strong>el</strong> mod<strong>el</strong> estat-nació. Aquestes societats<br />

nacionalistes, dominades per la classe mitjana<br />

urbana blanca i mestissa, van rebutjar la<br />

diversitat cultural i no van reconèixer <strong>el</strong>s <strong>el</strong>ements<br />

indígenes de la seva cultura. L'indigenisme,<br />

que a la pràctica va assignar al poble<br />

indígena la mateixa condició jurídica que als<br />

menors, va exacerbar <strong>el</strong>s problemes de la pobresa<br />

extrema, la marginació i de reconeixement<br />

de terres ancestrals, en compte de solucionar-los.<br />

La liberalització política ha començat a<br />

capgirar la discriminació jurídica oficial d<strong>el</strong>s<br />

pobles indígenes. Però en alguns països llatinoamericans,<br />

aquest progrés ha estat acompanyat<br />

per una creixent desigualtat econòmica<br />

i marginació social.<br />

dor de la maquinària de mort creada per la dictadura<br />

militar. Immediatament després, <strong>el</strong>s tribunals<br />

argentins van veure l'històric cas contra <strong>el</strong>s<br />

integrants de tres juntes militars successives que<br />

van governar entre 1976 i 1982. El procés va donar<br />

lloc a la sentència de figures poderoses, omnipotents<br />

tan sols uns anys abans. La inquietud<br />

de les forces armades p<strong>el</strong>s continus processaments<br />

va portar més tard a perdons presidencials<br />

d<strong>el</strong>s oficials condemnats.<br />

Després d'aquesta experiència, <strong>el</strong> govern democràtic<br />

de Xile també va crear una comissió de<br />

la veritat i la reconciliació, constituïda per membres<br />

que representaven un ampli espectre polític.<br />

En lloc de descriure <strong>el</strong>s mod<strong>el</strong>s i l'estructura<br />

de la repressió, com havia fet la comissió argentina,<br />

la comissió xilena va donar a les famílies de<br />

totes les víctimes un informe <strong>sobre</strong> què havia passat,<br />

fins al punt que podia reconstruir <strong>el</strong>s fets.<br />

Les comissions de la veritat i la reconciliació<br />

van obtenir una publicitat mundial amb la seva<br />

adopció a l'Àfrica. Les profundes ferides físiques<br />

i psicològiques de l'apartheid a Sud-àfrica es van<br />

rev<strong>el</strong>ar en un procés molt emotiu i participatiu.<br />

Les víctimes es van confrontar als perpetradors,<br />

recordant fets inhumans, però demostrant una<br />

gran generositat en perdonar crims imperdonables.<br />

De cop i volta, Àfrica, tant maltractada p<strong>el</strong>s<br />

seus dictadors, encapçalava <strong>el</strong> món de la mà d<strong>el</strong><br />

bon judici de guanyadors d<strong>el</strong> Premi Nob<strong>el</strong> com <strong>el</strong><br />

president Mand<strong>el</strong>a i l'arquebisbe Desmond Tutu.<br />

La Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Sudàfrica<br />

va estar precedida per un president, Yoweri<br />

Museveni, proclamat a Uganda per posar fi als<br />

terrors d'Idi Amin i Milton Obote. Rwanda va crear<br />

una comissió dirigida per ONG. L'exemple significatiu<br />

més recent és <strong>el</strong> de Nigèria, que va tornar<br />

al govern democràtic <strong>el</strong> 1999 acompanyada de<br />

l'anunci d<strong>el</strong> president Obasanjo d'una comissió<br />

de la veritat i la reconciliació.<br />

El progrés de l'agenda de drets humans durant<br />

la transició cap a la democràcia no sempre<br />

requereix una comissió de la veritat i la reconciliació,<br />

<strong>sobre</strong>tot quan en la societat hi ha un consens<br />

<strong>sobre</strong> la direcció que ha de prendre la transició<br />

i no es percep cap amenaça de retrocés.<br />

Això va ser evident en moltes transicions d'estats<br />

de partit únic a estats pluralistes (requadre 3.5).<br />

No obstant, les comissions de la veritat i la<br />

reconciliació no tan sols han exposat detalls sòrdids<br />

d<strong>el</strong> passat, sinó que també han exposat <strong>el</strong>s<br />

autors d<strong>el</strong>s crims a la vergonya pública. Però algunes<br />

han estat suaus i han representat fracas-<br />

62 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

sos. Els escèptics observen que en proporció a<br />

l'enormitat d<strong>el</strong>s crims, les comissions de la veritat<br />

sovint han aconseguit ben poca justícia i han<br />

rev<strong>el</strong>at ben poca veritat.<br />

Els països que han patit un retorn al govern<br />

militar o temen <strong>el</strong> ressorgiment de les forces autoritàries<br />

poden tenir en compte la utilitat d'una<br />

comissió de la veritat i la reconciliació per posar<br />

aquestes forces al lloc de la defensa. És preferible<br />

una discussió oberta de la seva funció en l'embrutiment<br />

de la societat i la destrucció de les institucions<br />

a unes forces autoritàries apaivagadores<br />

i impertinents que amaguin les veritats sota<br />

l'alfombra. Alguns països van protegir <strong>el</strong>s seus<br />

exèrcits, evitant un debat obert <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s abusos<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, han pagat un preu molt alt en<br />

<strong>el</strong> retorn al govern militar.<br />

L'experiència de les comissions de la veritat i<br />

la reconciliació indica, irònicament, que la clau<br />

d<strong>el</strong> seu èxit és que mira endavant. Les comissions<br />

no s'han de veure com un alternativa a la creació<br />

d'institucions judicials per al futur, sinó com a<br />

part d'una política de responsabilitat p<strong>el</strong> passat<br />

que ajuda al procés de creació d'institucions independents<br />

i justes. Les comissions de la veritat<br />

tenen èxit si la societat les veu com un intent no<br />

tan sols de respecte i reconeixement de la situació<br />

difícil de les víctimes, sinó també per garantir<br />

que <strong>el</strong>s abusos estatals d<strong>el</strong>s drets humans no es<br />

repeteixin.<br />

RESPOSTES NORMATIVES: L'AVENÇ DELS DRETS<br />

HUMANS MITJANÇANT UNA DEMOCRÀCIA<br />

PARTICIPATIVA<br />

La solució d<strong>el</strong>s nombrosos dilemes de la democràcia<br />

no és tornar al govern autoritari. Ni tampoc<br />

són una resposta les organitzacions de la societat<br />

civil per sí soles. El progrés racional requereix<br />

un marc polític propici per als drets humans.<br />

I les <strong>el</strong>eccions no són ni molt menys l'únic<br />

marc, ja que poden produir governs que tolerin<br />

greus violacions d<strong>el</strong>s drets humans o en siguin<br />

directament responsables.<br />

El camí futur d<strong>el</strong>s drets és un programa normatiu<br />

de quatre fases per a la creació d'una democràcia<br />

participativa.<br />

LA PROTECCIÓ DELS DRETS DE LES MINORIES I LA<br />

SOLUCIÓ DE LES DESIGUALTATS HORITZONTALS<br />

Els estudis d'anàlisi comparativa internacional han<br />

destacat que les agudes desigualtats horitzontals<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

en l'accés als recursos polítics i econòmics porten<br />

al conflicte. També han identificat 267 minories<br />

especialment en perill arreu d<strong>el</strong> món.<br />

Les desigualtats horitzontals se solen traduir<br />

en discriminació i marginació d<strong>el</strong>s grups minoritaris.<br />

La manca de pertinença esperona l'alienació<br />

d<strong>el</strong> sistema polític i econòmic controlat per<br />

la majoria. La incorporació d<strong>el</strong>s grups minoritaris<br />

requereix una perspectiva més ben informada<br />

de compartir <strong>el</strong>s recursos econòmics i polítics<br />

que la simple democràcia majoritària. El marc<br />

institucional i <strong>el</strong>s valors de la democràcia participativa<br />

s'han de promoure per prevenir la violència<br />

i la guerra civil.<br />

Això no vol dir que les minories estan millor<br />

amb <strong>el</strong>s governs autoritaris. Les recents neteges<br />

ètniques no s'han donat en democràcies. Alguns<br />

d<strong>el</strong>s pitjors abusos de minories s'han donat en<br />

dictadures. Però la transició cap a la democràcia<br />

només millorarà les coses si hi ha una intervenció<br />

normativa pública a favor de la protecció de<br />

les minories, i això va molt més enllà d<strong>el</strong> supòsit<br />

que l'urna és una protecció automàtica.<br />

Diversos països han reconegut la necessitat<br />

de mesures complementàries per incorporar <strong>el</strong>s<br />

REQUADRE 3.5<br />

A El llibre d<strong>el</strong> riure i l'oblit, Milan Kundera<br />

va observar que "<strong>el</strong> passat és ple de vida, desitjós<br />

d'irritar-nos, provocar-nos i insultar-nos,<br />

temptar-nos de destruir-lo o repintar-lo. L'únic<br />

motiu p<strong>el</strong> qual les persones volen ser amos<br />

d<strong>el</strong> futur és per canviar <strong>el</strong> passat". L'enllaç<br />

entre <strong>el</strong> passat i <strong>el</strong> futur tenia una lògica deformada<br />

en <strong>el</strong> totalitarisme que ofegava<br />

Txecoslovàquia. Molts règims comunistes van<br />

utilitzar <strong>el</strong> passat com una eina variable per<br />

justificar <strong>el</strong> present, de la manera més cru<strong>el</strong><br />

<strong>el</strong>iminant figures en desprestigi de fotografies<br />

històriques. Aquest va ser <strong>el</strong> destí de Lev Trotski<br />

a la URSS. I a Txecoslovàquia, <strong>el</strong> ministre d'exterior<br />

Vladimir Clementis va ser <strong>el</strong>iminat d'una<br />

famosa fotografia d<strong>el</strong> dirigent comunista<br />

Klement Gottwald fent un discurs històric a<br />

Praga <strong>el</strong> febrer de 1948.<br />

El destí guardava una ironia a la desaparició<br />

d<strong>el</strong> camarada Clementis. Aqu<strong>el</strong>l dia feia<br />

un fred horrorós i <strong>el</strong> ministre d'exterior havia<br />

tingut la generositat de deixar <strong>el</strong> seu barret al<br />

seu dirigent. D'aquesta manera, <strong>el</strong> barret de<br />

Clementis es va mantenir dins de la fotografia<br />

i va esdevenir un símbol —per a homes com<br />

Vaclav Hav<strong>el</strong>— de la distorsió d<strong>el</strong> passat, una<br />

La importància d<strong>el</strong> riure i l'oblit<br />

Font: Kundera, 1978; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

pràctica que formava part de les societats totalitàries.<br />

La República Txeca democràtica d<strong>el</strong>s<br />

noranta, sota la direcció de Hav<strong>el</strong>, ha acceptat<br />

<strong>el</strong> seu passat d'una manera oberta molt destacada.<br />

Aquesta actitud va contribuir al que potser<br />

és <strong>el</strong> divorci més amistós de la història, la<br />

divisió voluntària de Txecoslovàquia en dos<br />

països.<br />

Els països com les Repúbliques Txeca i<br />

Eslovaca il·lustren que <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans són més amplis que<br />

alguns d<strong>el</strong>s indicadors utilitzats per mesurarlos.<br />

Fins i tot un indicador compost com l'índex<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, tot i que és<br />

una mesura d<strong>el</strong> progrés més àmplia que <strong>el</strong><br />

producte nacional brut, no pretén mesurar <strong>el</strong>s<br />

drets civils i polítics. Txecoslovàquia tenia una<br />

millor classificació per l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> que p<strong>el</strong> producte nacional brut,<br />

la qual cosa denota una distribució més justa<br />

d<strong>el</strong>s recursos econòmics que <strong>el</strong>s de molts altres<br />

països amb <strong>el</strong> mateix niv<strong>el</strong>l de renda. Però<br />

l'índex no mesura la dimensió política d<strong>el</strong>s<br />

drets, una àrea que faria quedar mal parats<br />

molts estats de partit únic.<br />

63

grups que hagin pogut quedar fora d'una democràcia<br />

majoritària curta de mires. Bèlgica i Suïssa<br />

han adoptat mesures normatives i institucionals<br />

per incorporar grups dins de les institucions<br />

representatives (requadre 3.6). S'han iniciat intents<br />

semblants en altres països. Alemanya té una<br />

representació parlamentària pluralista, amb moltes<br />

comissions parlamentàries presidides per<br />

l'oposició. I quan la segona cambra d<strong>el</strong> parlament<br />

bloqueja la legislació, les comissions de<br />

conciliació acorden un compromís acceptable.<br />

Dues grans democràcies noves que afronten<br />

importants dificultats amb les minories i les desigualtats<br />

horitzontals són Indonèsia i Nigèria. Potser<br />

poden aprendre alguna cosa de l'experiència<br />

de Malàisia en la solució de les desigualtats horitzontals,<br />

tot i que Malàisia encara té moltes per<br />

aprendre <strong>sobre</strong> l'expansió d<strong>el</strong>s drets humans de<br />

països veïns com Tailàndia, on la nova constitució<br />

i les mesures que se'n deriven representen<br />

guanys espectaculars per als drets humans<br />

(requadre 3.7). Bona part de l'est asiàtic no tan<br />

sols s'està recuperant de la crisi econòmica sinó<br />

que ho fa en una major llibertat política que abans.<br />

Les polítiques de Malàisia <strong>sobre</strong> les desigualtats<br />

horitzontals d<strong>el</strong>s setanta, inevitablement contencioses,<br />

són objecte d'una admiració general.<br />

Els disturbis racials van sacsejar la nació <strong>el</strong> 1969.<br />

REQUADRE 3.6<br />

Els drets de les minories i la desigualtat horitzontal: <strong>el</strong>s casos de<br />

Bèlgica i Suïssa<br />

El sistema polític de Suïssa ha mirat d'incorporar<br />

<strong>el</strong>s tres grups ètnics principals d<strong>el</strong> país<br />

(alemanys, francesos i italians). L'executiu nacional<br />

(<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l Federal) ha tingut representació<br />

de tots tres grups des de 1959. Mentre<br />

que <strong>el</strong>s suïssos tenen un criteri informal<br />

de representació ètnica, la constitució b<strong>el</strong>ga<br />

de 1970 disposa un requisit oficial d'igualtat<br />

de representació per als dos grups ètnics (l'holandès<br />

i <strong>el</strong> francès). Aquesta regulació s'ha de<br />

complir tant si <strong>el</strong> govern està format per un<br />

partit o per més d'un.<br />

La participació també es garanteix atorgant<br />

a les minories una representació especial<br />

a la segona cambra. A Suïssa, <strong>el</strong> cons<strong>el</strong>l nacional<br />

és la cambra baixa, amb membres de<br />

lliure <strong>el</strong>ecció. La cambra alta, <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l d<strong>el</strong>s<br />

Estats, té una fórmula representativa que afavoreix<br />

<strong>el</strong>s cantons més petits i té un poder de<br />

decisió real. Els cantons tenen àmplies com-<br />

Font: Donn<strong>el</strong>ly 1989; Lijphard 1999<br />

petències d'autogovern.<br />

Mentre que <strong>el</strong> federalisme suís és territorial,<br />

Bèlgica va introduir <strong>el</strong> federalisme "no<br />

territorial" per protegir certs drets culturals.<br />

Holandesos i francesos tenen un cons<strong>el</strong>l cultural,<br />

amb membres de les dues cambres legislatives,<br />

que funciona com a òrgan legislatiu<br />

per a temes culturals i educatius que té competències<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> seu grup ètnic.<br />

Els partits polítics d'aquests països han<br />

tendit de manera natural a reflectir una multitud<br />

de divisions ètniques, r<strong>el</strong>igioses i<br />

socioeconòmiques. Un teixit tant complex de<br />

divisions horitzontals i verticals podria portar<br />

fàcilment a oblidar i alienar les minories. Els<br />

sistemes polítics creats han provat de solucionar<br />

aquest problema. Altres països, com Alemanya,<br />

també han creat mecanismes institucionals<br />

que fomenten <strong>el</strong> consens en lloc de la<br />

política de confrontació de dos partits.<br />

Com a resposta, Malàisia es va embarcar en un<br />

programa ambiciós per solucionar les greus desigualtats<br />

horitzontals que hi havia darrere la violència<br />

racial. Els <strong>el</strong>ements clau de la resposta de<br />

Malàisia s'exposen al Requadre 3.8.<br />

Les experiències d'altres països de promoció<br />

de les majories han estat menys favorables. Però<br />

és in<strong>el</strong>udible instituir una actuació d'afirmació en<br />

tots <strong>el</strong>s països en què les desigualtats horitzontals<br />

heretades afavoreixen una minoria i la majoria<br />

assoleix <strong>el</strong> poder: <strong>el</strong> dilema de Sud-àfrica i<br />

Zimbabwe. En aquestes circumstàncies, la política<br />

pública ha d'abordar injustícies i mantenir alhora<br />

<strong>el</strong> dinamisme de mercats històricament dominats<br />

per la minoria.<br />

S'ha après moltes coses <strong>sobre</strong> la necessitat<br />

de solucionar les desigualtats econòmiques horitzontals<br />

per prevenir <strong>el</strong> conflicte polític. Els governs<br />

no han de nacionalitzar <strong>el</strong>s actius econòmics<br />

de les minories r<strong>el</strong>ativament pròsperes, sinó<br />

que han d'estimular <strong>el</strong> creixement d<strong>el</strong>s actius i<br />

les rendes de les minories empobrides a través<br />

de mesures específiques com ara la promoció de<br />

petites empreses i mesures per acabar amb la discriminació<br />

en <strong>el</strong> mercat laboral. Les quotes en<br />

<strong>el</strong>s llocs de treball d<strong>el</strong> sector públic només poden<br />

funcionar en una economia que creix ràpidament.<br />

L'estancament econòmic i un sector públic<br />

<strong>sobre</strong>saturat de funcionaris constitueixen un<br />

entorn poc favorable per a l'actuació d'afirmació<br />

en <strong>el</strong> mercat laboral.<br />

AMPLIACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ I L'EXPRESSIÓ<br />

Una condició prèvia per construir una democràcia<br />

participativa és garantir <strong>el</strong> dret a tenir representants<br />

<strong>el</strong>ectes. Els fraus <strong>el</strong>ectorals sovint han<br />

perjudicat la legitimitat d<strong>el</strong>s governs <strong>el</strong>ectes. A<br />

Bangla Desh, <strong>el</strong>s dubtes <strong>sobre</strong> la independència<br />

de la comissió <strong>el</strong>ectoral va propiciar un acord<br />

entre <strong>el</strong>s partits polítics que les <strong>el</strong>eccions sempre<br />

se c<strong>el</strong>ebrarien amb un govern interí provisional.<br />

Això evita <strong>el</strong> control de l'exèrcit <strong>sobre</strong> la política<br />

<strong>el</strong>ectoral, alhora que garanteix que <strong>el</strong>s resultats<br />

de les <strong>el</strong>eccions siguin legítims, un avenç important<br />

en una nova democràcia. Una comissió <strong>el</strong>ectoral<br />

independent i <strong>el</strong>s observadors <strong>el</strong>ectorals internacionals<br />

proporcionen altres eines per protegir<br />

la inviolabilitat d<strong>el</strong> vot quan no hi ha confiança<br />

ni institucions independents.<br />

Un <strong>el</strong>ement clau per aprofundir en la democràcia<br />

participativa és un marc jurídic que protegeixi<br />

<strong>el</strong> dret a la participació i la llibertat d'ex-<br />

64 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

pressió. Les organitzacions de la societat civil i<br />

<strong>el</strong>s mitjans de comunicació plurals són vitals per<br />

a la supervisió de les violacions d<strong>el</strong>s drets. La<br />

participació popular en les institucions locals,<br />

com <strong>el</strong>s cons<strong>el</strong>ls escolars, és un tret important de<br />

la democràcia, igual que la participació en les<br />

<strong>el</strong>eccions o en partits polítics oficials.<br />

Jordània demostra que les organitzacions de<br />

la societat civil poden contribuir al progrés d<strong>el</strong>s<br />

drets en un país que passa per un procés de transició<br />

gradual cap a la democràcia. Diversos membres<br />

de la família reial no tan sols han ajudat directament<br />

a crear ONG de drets humans, sinó que<br />

també han contribuït a crear un entorn que promou<br />

organitzacions populars de la societat civil<br />

que lluiten p<strong>el</strong>s drets humans, com ara les que<br />

lluiten p<strong>el</strong>s drets de les dones.<br />

Un <strong>el</strong>ement important d<strong>el</strong> principi de participació<br />

és la democràcia interna d<strong>el</strong>s partits polítics.<br />

Massa sovint, l'organització d<strong>el</strong>s partits que<br />

prenen part en la política democràtica no és ni<br />

molt menys participativa. És improbable que <strong>el</strong>s<br />

partits que no són plurals ni transparents siguin<br />

democràtics en <strong>el</strong>s seus compromisos polítics.<br />

Sense democràcia interna, <strong>el</strong>s partits esdevenen<br />

feus personals o familiars. És vital crear una cultura<br />

de la democràcia en <strong>el</strong>s partits polítics. Si<br />

més no, hauria de comportar <strong>el</strong>eccions obertes<br />

per la direcció d<strong>el</strong> partit.<br />

A Panamà, l'exèrcit es va abolir com a part<br />

d'una àmplia reforma política. Entre les característiques<br />

democràtiques de la reforma hi figurava<br />

un codi <strong>el</strong>ectoral, aprovat <strong>el</strong> 1995, que exigeix<br />

que <strong>el</strong>s partits polítics escullin democràticament<br />

<strong>el</strong>s seus candidats <strong>el</strong>ectorals.<br />

A més de la democràcia interna, <strong>el</strong>s partits<br />

polítics de les noves democràcies han de donar<br />

exemple d'un comportament tolerant. L'Institut<br />

per la Democràcia i l'Assistència Electoral, un<br />

institut normatiu amb seu a Estocolm, ha proposat<br />

un codi de conducta per tal que <strong>el</strong>s partits<br />

polítics promoguin un clima públic de tolerància.<br />

El codi estableix principis de comportament<br />

per als partits polítics i <strong>el</strong>s seus militants en r<strong>el</strong>ació<br />

amb la seva participació en les campanyes<br />

<strong>el</strong>ectorals. En un funcionament ideal, <strong>el</strong>s partits<br />

accepten per voluntat pròpia <strong>el</strong> codi i arriben,<br />

per mitjà de la negociació, a un consens <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

text que posteriorment es pot incorporar a la llei.<br />

Entre <strong>el</strong>s preceptes principals d'aquesta mena<br />

de codis hi figuren:<br />

• Gestió de campanya: <strong>el</strong> dret de tots <strong>el</strong>s partits<br />

a fer campanya i a la divulgació de les idees<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

polítiques, i <strong>el</strong> respecte per la llibertat de premsa.<br />

• Procés <strong>el</strong>ectoral: votació pacífica, col·laboració<br />

amb <strong>el</strong>s observadors <strong>el</strong>ectorals i acceptació<br />

d<strong>el</strong> resultat de les <strong>el</strong>eccions.<br />

• Conducta neta: evitar la difamació, la des-<br />

REQUADRE 3.7<br />

Els signes de recuperació econòmica d'Àsia<br />

—tan poc després de la crisi econòmica de<br />

l'est asiàtic d<strong>el</strong> 1997-98— aparentment aporten<br />

noves proves d<strong>el</strong>s profunds fonaments estructurals<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> econòmic<br />

construïts per la regió. Però potser <strong>el</strong> resultat<br />

més positiu ha estat <strong>el</strong> canvi destacat d<strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics, l'incompliment d<strong>el</strong>s quals va<br />

quedar palès durant la crisi.<br />

A Tailàndia s'ha produït un canvi important,<br />

on la principal salvaguarda d<strong>el</strong>s drets humans<br />

i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és la constitució<br />

de 1997, la primera constitució democràtica<br />

d<strong>el</strong> país. Aquesta estipula que la "dignitat<br />

humana" és la base d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

que inclouen la igualtat entre persones i sexes,<br />

la presumpció d'innocència, la llibertat<br />

de r<strong>el</strong>igió, associació i expressió, <strong>el</strong>s drets a<br />

la vida, a la intimitat, a l'educació fins <strong>el</strong>s 12<br />

anys, a la propietat i l'atenció sanitària, <strong>el</strong> dret<br />

d<strong>el</strong>s infants contra la violència i la injustícia,<br />

<strong>el</strong> dret d'accés a la informació pública i <strong>el</strong>s<br />

drets a iniciar diligències contra les autoritats<br />

públiques i a utilitzar mitjans pacífics contra<br />

El valor d'Àsia<br />

Font: De Barry 1998; Saravanamuttu <strong>2000</strong>; Muntarbhorn <strong>2000</strong>.<br />

A diferència de molts altres països, Malàisia<br />

es va abstenir de nacionalitzar <strong>el</strong>s béns de la<br />

comunitat minoritària més rica. Aquest capteniment<br />

va garantir l'adhesió a un marc econòmic<br />

de mercat eficaç i va tranquil·litzar la<br />

minoria xinesa. El poder polític va continuar<br />

a les mans de la majoria malàisia, <strong>el</strong>s<br />

bumiputras. Les seves queixes legítimes van<br />

ser abordades àmpliament en <strong>el</strong> sector públic,<br />

per mitjà de programes de mesures d'afirmació<br />

en l'educació, la tecnologia i l'ocupació.<br />

El 1969, durant l'època d<strong>el</strong>s disturbis racials,<br />

la renda per càpita d<strong>el</strong>s xinesos doblava<br />

la d<strong>el</strong>s malàisis. Dues dècades després, les<br />

dues comunitats eren força més riques. Però<br />

mentre que la mitjana de les rendes de les dues<br />

comunitats va pujar, la diferència va disminuir:<br />

aqu<strong>el</strong>ls que volen enderrocar la constitució.<br />

Les violacions de la constitució es poden<br />

portar als tribunals. A diferència d<strong>el</strong>s drets en<br />

les anteriors constitucions, molts d<strong>el</strong>s quals<br />

no tenien força si no es promulgaven com a<br />

llei, moltes de les noves disposicions són<br />

d'aplicació immediata. Mentre que les anteriors<br />

constitucions subordinaven <strong>el</strong>s drets a interessos<br />

com ara la seguretat nacional, la nova<br />

constitució no permet que aquests interessos<br />

vagin en detriment d<strong>el</strong>s drets.<br />

Altres societats asiàtiques han fet progressos<br />

semblants. Indonèsia, la República de Corea<br />

i Taiwan (província de Xina) són ara més<br />

plurals i hi ha un major reconeixement de la<br />

necessitat d'ajudar <strong>el</strong>s drets civils i polítics.<br />

Indonèsia, un cas complicat, ha anat cap al govern<br />

civil, encara que <strong>el</strong> nou règim ha de lluitar<br />

amb <strong>el</strong> llegat turbulent de Timor Oriental.<br />

Hi ha un gran abisme entre <strong>el</strong> nou discurs<br />

d'Àsia en pro de la causa d<strong>el</strong>s drets humans i<br />

les anteriors afirmacions que <strong>el</strong>s "valors asiàtics"<br />

justificaven l'omissió d<strong>el</strong>s drets civils i<br />

polítics.<br />

REQUADRE 3.8<br />

La resposta de Malàisia als disturbis racials: la solució<br />

de la desigualtat horitzontal<br />

Fonts: Yoke i Leng 1992<br />

la renda malàisia constituïa <strong>el</strong> 50% de la renda<br />

xinesa <strong>el</strong> 1970 i <strong>el</strong> 1990 era de dues terceres<br />

parts. Aquest resultat va ser possible gràcies<br />

a un entorn econòmic capacitador que va<br />

generar un ràpid creixement i una distribució<br />

més equitativa d<strong>el</strong> pastís.<br />

Els crítics d<strong>el</strong> sistema malaisi destaquen<br />

la seva àmplia xarxa de controls autoritaris de<br />

la premsa, <strong>el</strong>s partits polítics i <strong>el</strong> poder judicial,<br />

i futures vulnerabilitats i esclats polítics.<br />

Altres destaquen <strong>el</strong> bon judici pràctic de<br />

Malàisia en moltes àrees, com l'obsoleta imposició<br />

de controls de capital provisionals durant<br />

la crisi econòmica de l'est asiàtic. Aquest<br />

tret pragmàtic, es diu, possibilitarà l'aprofundiment<br />

de la democràcia, com van fer palès<br />

les recents <strong>el</strong>eccions presidencials obertes.<br />

65

Massa sovint, l'organització d<strong>el</strong>s<br />

partits que prenen part en la<br />

política democràtica no és ni<br />

molt menys participativa<br />

trucció d<strong>el</strong>s símbols d<strong>el</strong>s altres partits o la intimidació<br />

d<strong>el</strong>s votants i <strong>el</strong>s representants <strong>el</strong>ectorals.<br />

• Sancions legals: per exemple, desqualificació<br />

de les pràctiques corruptes, com donar diners<br />

a canvi d<strong>el</strong> vot o per presentar-se a les <strong>el</strong>eccions<br />

o retirar la candidatura.<br />

Els intents per ampliar la participació també<br />

han d'implicar mesures especials per incorporar<br />

<strong>el</strong>s grups que no disposen de representació suficient<br />

a causa d'un passat de prejudicis i discriminació.<br />

Arreu d<strong>el</strong> món, les barreres socials i estructurals<br />

impedeixen que les dones participin en<br />

la política. En molts països, les dones han millorat<br />

la seva participació augmentant la sensibilitat<br />

i la consciència per sexe, exercint influències per<br />

aconseguir quotes de representació parlamentària<br />

i de partit i aportant serveis d'assistència a les<br />

dones presents als òrgans legislatius. Les <strong>el</strong>eccions<br />

locals amb un equilibri per sexes solen representar<br />

un primer pas, que permet una major<br />

participació política a tots niv<strong>el</strong>ls.<br />

A Trinitat i Tobago, una xarxa d'ONG va organitzar<br />

tallers per formar 300 dones per presentar-se<br />

a les <strong>el</strong>eccions d<strong>el</strong> govern local de 1999.<br />

De les 91 dones que es van presentar a les <strong>el</strong>eccions,<br />

en van sortir 28, pràcticament <strong>el</strong> doble d<strong>el</strong>s<br />

escons ocupats per dones d'ençà de les <strong>el</strong>eccions<br />

de 1996.<br />

Suècia és <strong>el</strong> país que té un percentatge més<br />

alt de dones al parlament. Tot i que això no es pot<br />

atribuir a un sol factor, sens dubte hi ha contribuït<br />

<strong>el</strong> sistema de quotes utilitzat p<strong>el</strong> partit majoritari<br />

(<strong>el</strong> Partit Verd de 1983 a 1990, <strong>el</strong> Partit de<br />

l'Esquerra de 1990 a 1993 i <strong>el</strong> Partit Socialdemòcrata<br />

des de 1993).<br />

A Sud-àfrica, després de la fi de l'apartheid,<br />

<strong>el</strong> Congrés Nacional Africà va ampliar la participació<br />

política de les dones al parlament adoptant<br />

<strong>el</strong> sistema de quotes. Segons la Unió<br />

Interparlamentària, <strong>el</strong> país figura <strong>el</strong> novè lloc d<strong>el</strong>s<br />

països d<strong>el</strong> món en nombre de dones al parlament,<br />

amb 119 dones en l'Assemblea Nacional, que<br />

consta de 499 membres (<strong>el</strong> 1994 era de 141).<br />

L'Índia reserva escons per les dones a les institucions<br />

d<strong>el</strong> govern local, conegudes com a<br />

panchayats, desafiant les estructures tradicionals<br />

d<strong>el</strong>s òrgans amb poder de decisió. El 1993, <strong>el</strong><br />

govern federal va aprovar la Llei de Panchayat Raj,<br />

que reserva <strong>el</strong> 33% d<strong>el</strong>s panchayats a les dones.<br />

Les <strong>el</strong>eccions al panchayat de 1998 va mostrar<br />

que la política de reserva va funcionar a la majoria<br />

d<strong>el</strong>s estats: les dones van guanyar entre <strong>el</strong> 33 i<br />

<strong>el</strong> 40% d<strong>el</strong>s escons.<br />

A les Filipines, la millora de la qualitat de la<br />

participació de les dones en òrgans legislatius és<br />

tan important com l'augment d<strong>el</strong> nombre de dones<br />

<strong>el</strong>ectes. El <strong>Centre</strong> per al Desenvolupament<br />

Legislatiu proporciona a les dones <strong>el</strong>ectes, <strong>sobre</strong>tot<br />

a niv<strong>el</strong>l local, <strong>el</strong>s coneixements tècnics necessaris<br />

per dur a terme la seva feina, a través de la<br />

formació <strong>sobre</strong> programes legislatius i <strong>sobre</strong> la<br />

creació de propostes i d<strong>el</strong>iberacions legislatives.<br />

Per mantenir les iniciatives de suport, <strong>el</strong> centre<br />

també ajuda a construir vincles entre les dones<br />

<strong>el</strong>ectes i <strong>el</strong>s grups de dones.<br />

L'ampliació de la participació d<strong>el</strong>s discriminats<br />

—siguin minories, dones o altres— està r<strong>el</strong>acionada<br />

amb <strong>el</strong> procés d<strong>el</strong> canvi de normes i<br />

valors. La inculcació d'una cultura democràtica<br />

en tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls de la societat és un procés radical,<br />

que amenaça <strong>el</strong>s valors, les desigualtats i les<br />

injustícies existents. La tasca es veu a més complicada<br />

per un passat recent de violència. Dues<br />

societats que lluiten per crear una cultura de la<br />

democràcia <strong>sobre</strong> les cendres de la violència són<br />

Cambodja i Sud-àfrica (requadre 3.9).<br />

La premsa independent ha representat un <strong>el</strong>ement<br />

vital en <strong>el</strong>s últims avenços de l'Europa de<br />

l'Est. La Xarxa de Periodistes Independents dirigida<br />

per l'agència de notícies Stina, amb seu a<br />

Croàcia, ha fet una gran campanya per ampliar<br />

les llibertats que fa tant de temps que s'han negat<br />

en aqu<strong>el</strong>la regió.<br />

L'ampliació de la participació té d'altres dimensions.<br />

Fins i tot les democràcies de sòlida<br />

reputació s'enfronten a la necessitat de contínues<br />

reformes per adaptar-se al canvi i corregir les<br />

deficiències. Les últimes reformes d<strong>el</strong> Regne Unit<br />

van dirigides a corregir <strong>el</strong>s punts febles d<strong>el</strong> mod<strong>el</strong><br />

Westminster, <strong>el</strong> tema de debat al país durant<br />

dècades.<br />

Quan Tailàndia redactava la seva primera<br />

constitució democràtica, <strong>el</strong> govern laborista d<strong>el</strong><br />

Regne Unit va començar a promulgar una sèrie<br />

d'àmplies reformes en la constitució consuetudinària<br />

no escrita d<strong>el</strong> Regne Unit. Entre aquestes<br />

reformes figura <strong>el</strong> retorn d<strong>el</strong> poder a les assemblees<br />

regionals, en concret l'ampliació de les competències<br />

d<strong>el</strong> Parlament escocès. Apart de l'excessiva<br />

centralització, un altre defecte era <strong>el</strong> principi<br />

hereditari que regia la Cambra d<strong>el</strong>s Lords, la<br />

cambra alta, un símbol de privilegi i no pas de<br />

participació. Les reformes en van modificar la<br />

composició i <strong>el</strong>s criteris de s<strong>el</strong>ecció per reduir <strong>el</strong><br />

poder d<strong>el</strong> privilegi heretat. Un altre canvi són <strong>el</strong>s<br />

passos que es fan cap a una llei de llibertat de la<br />

66 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

informació.<br />

Aquestes reformes, vinculades al marc ampliat<br />

de la legislació de drets humans de la Unió Europea,<br />

han modernitzat la democràcia britànica.<br />

Molts d<strong>el</strong>s canvis van en consonància amb <strong>el</strong> principi<br />

de la UE de subsidiarietat i descentralització:<br />

<strong>el</strong> poder és més responsable quan és més pròxim<br />

als beneficiaris. Les autoritats regionals o centrals<br />

conserven un cert poder de decisió, quan es justifica<br />

per raons de coherència i aplicació de les<br />

normes comunes en tots <strong>el</strong>s països.<br />

IMPLANTACIÓ DE LA SEPARACIÓ DE PODERS<br />

Quan <strong>el</strong>s dirigents <strong>el</strong>ectes es comporten com governants<br />

militars, <strong>el</strong> poder arbitrari va en detriment<br />

d<strong>el</strong> principi bàsic de la democràcia, violant<br />

<strong>el</strong>s controls i equilibris al cor d<strong>el</strong> govern democràtic.<br />

Els drets humans són més vulnerables quan<br />

l'exercici d<strong>el</strong> poder no es basa en la llei. Un dirigent<br />

<strong>el</strong>ecte ha d'afrontar restriccions institucionals<br />

per restringir l'actuació arbitrària. La majoria<br />

de països que es troben en la transició d'un<br />

govern autoritari a un govern democràtic encara<br />

s'enfronten a aquesta dificultat.<br />

La restricció d<strong>el</strong> poder arbitrari provoca tensions.<br />

Un dirigent acabat d'<strong>el</strong>egir sol heretar un<br />

entorn en què <strong>el</strong> poder arbitrari formava part d<strong>el</strong><br />

govern autoritari. Es confia al dirigent i <strong>el</strong> partit<br />

<strong>el</strong>ecte la construcció d'institucions que controlin<br />

<strong>el</strong> seu poder. En aquestes situacions no se sol<br />

donar una direcció imaginativa. Els civils continuen<br />

comportant-se d'una manera molt semblant<br />

als seus predecessors militars i colonials. Per això<br />

fa falta una coalició de forces per crear una cultura<br />

de la responsabilitat per al govern civil, una<br />

coalició de la premsa independent, <strong>el</strong>s partits de<br />

l'oposició, les institucions de la societat civil i les<br />

organitzacions internacionals de drets humans.<br />

Una coalició d'aquesta mena s'ha d'oposar al<br />

poder arbitrari. Ha d'exercir pressió per institucionalitzar<br />

la separació de poders. Si les disputes<br />

no es poden solucionar als tribunals, si la corrupció<br />

va en detriment d<strong>el</strong> procés jurídic i si l'<strong>el</strong>it<br />

està per <strong>sobre</strong> de la llei, cap país no està en disposició<br />

de complir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s seus ciutadans.<br />

La creació d'un marc institucional sòlid i cooperatiu<br />

és per tant essencial per a una aplicació seriosa<br />

d<strong>el</strong>s drets.<br />

Un aspecte important de la separació de poders<br />

és la funció d<strong>el</strong> poder judicial. Argentina i El<br />

Salvador són dos bons exemples d'una reforma<br />

judicial prometedora (requadre 3.10).<br />

Apart de la independència d<strong>el</strong>s poders judicials,<br />

les democràcies han de protegir l'administració<br />

pública de les instruccions arbitràries de<br />

la cúpula dirigent. Però les actuacions d<strong>el</strong>s funcionaris<br />

també han de tenir un control públic. Diversos<br />

mecanismes institucionals poden contenir<br />

l'arrogància burocràtica. Un mecanisme cada cop<br />

més corrent és la figura d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong> poble,<br />

que se sol crear per analitzar <strong>el</strong>s abusos d'autoritat<br />

d<strong>el</strong>s representants públics. La protecció d<strong>el</strong>s<br />

funcionaris davant de la intervenció política arbitrària<br />

recau <strong>sobre</strong> comissions independents de<br />

l'administració pública que s'encarreguen de la<br />

contractació, la promoció i la disciplina. Aquestes<br />

necessiten altres procediments oberts per tal<br />

que <strong>el</strong>s buròcrates puguin portar <strong>el</strong>s representants<br />

<strong>el</strong>ectes als tribunals si se'ls demana que facin<br />

res il·legal.<br />

Alhora, aquests procediments oberts requereixen<br />

un poder judicial independent, reforçant<br />

<strong>el</strong> fet que una separació de poders eficaç requereix<br />

una interacció per llei entre les institucions.<br />

REQUADRE 3.9<br />

La transició d'un passat brutal a una societat oberta<br />

a Sud-àfrica i Cambodja<br />

Aquesta constitució construeix un pont històric<br />

entre <strong>el</strong> passat d'una societat profundament<br />

dividida caracteritzat per la lluita,<br />

<strong>el</strong> conflicte, la injustícia i <strong>el</strong> patiment inaudit,<br />

i un futur basat en <strong>el</strong> reconeixement<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, la democràcia i la coexistència<br />

pacífica i les oportunitats per a<br />

tots <strong>el</strong>s sud-africans, independentment d<strong>el</strong><br />

seu color, raça, classe, creença o sexe.<br />

Aquesta cita de la constitució provisional<br />

sud-africana de 1993 proporciona un marc<br />

de valors i institucions per contribuir als drets<br />

humans i al <strong>desenvolupament</strong>. La constitució<br />

comprèn drets civils, polítics, econòmics, socials<br />

i culturals.<br />

Però la gran separació entre les promeses<br />

constitucionals i la realitat de milions de<br />

pobres sud-africans continua sent una gran dificultat.<br />

La constitució i les noves lleis són mitjans<br />

per superar aquesta dificultat, i <strong>el</strong> pla d'actuació<br />

nacional de Sud-àfrica p<strong>el</strong>s drets humans<br />

en disposa les bases. El pla faculta <strong>el</strong><br />

govern per valorar la seva actuació en drets<br />

humans, fixar objectius i prioritats dins de terminis<br />

factibles, concebre estratègies i distribuir<br />

<strong>el</strong>s recursos per a la promoció d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

També es pot utilitzar com a eina per<br />

part de les ONG i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

Font: Neou <strong>2000</strong>; Liebenberg <strong>2000</strong>.<br />

per demanar responsabilitats al govern p<strong>el</strong>s<br />

seus compromisos amb <strong>el</strong>s drets humans, supervisant<br />

l'impacte <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong>s<br />

programes, la legislació i les polítiques governamentals.<br />

El passat recent de Cambodja encara va<br />

ser més violent que <strong>el</strong> de Sud-àfrica. Cambodja<br />

també ha adoptat una Constitució respectuosa<br />

amb <strong>el</strong>s drets humans, després d<strong>el</strong>s acords<br />

de París d<strong>el</strong> 1991. Però la separació entre <strong>el</strong>s<br />

ideals de la Constitució i la realitat van provocar<br />

intercanvis acalorats <strong>el</strong> 1997 entre l'enviat<br />

de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> drets humans,<br />

Thomas Hammerberg, i <strong>el</strong>s dirigents<br />

Cambodjans.<br />

No obstant, durant <strong>el</strong>s darrers tres anys<br />

s'han donat signes de progrés. Una coalició<br />

de 17 ONG van constituir <strong>el</strong> Comitè d'Actuació<br />

p<strong>el</strong>s Drets Humans, i un altre grup d'ONG va<br />

guanyar importància com la Coalició per a les<br />

Eleccions Lliures i Justes. La creació de l'Institut<br />

Khmer per la Democràcia, la recuperació<br />

generalitzada d<strong>el</strong> budisme i l'aparició de<br />

diaris raonablement independents constitueixen<br />

avenços, encara que hi continuen havent<br />

greus problemes en la lenta escalada de<br />

Cambodja des d<strong>el</strong> cor de les tenebres.<br />

67

La constitució d<strong>el</strong>s EUA i les posteriors reformes<br />

de drets civils proporcionen un mod<strong>el</strong> clàssic per<br />

a una separació eficaç de poders.<br />

En l'administració pública, la policia té una<br />

funció molt important per als drets humans. Els<br />

últims tirotejos de la policia de Nova York han<br />

generat rec<strong>el</strong>s entre la minoria afroamericana, i<br />

s'ha arribat a demanar la supervisió federal de la<br />

policia de la ciutat.<br />

Els periodistes d'investigació d'arreu d<strong>el</strong> món<br />

han denunciat les violacions a les presons, les<br />

execucions extrajudicials, la tortura i moltes altres<br />

violacions d<strong>el</strong>s drets humans per part de la<br />

policia i les forces de seguretat. Aquests periodistes<br />

han realitzat una funció vital en l'augment<br />

d<strong>el</strong> coneixement d'aquesta realitat i la contribució<br />

a una cultura de rebuig públic d<strong>el</strong>s abusos.<br />

Diversos països han fet passos importants en<br />

<strong>el</strong> reconeixement de la importància de la reforma<br />

de la policia per al progrés d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Luxemburg està formant la policia per combatre<br />

REQUADRE 3.10<br />

Reforçament de l'estat de dret a Argentina i <strong>el</strong> Salvador<br />

L'accés a la justícia és una part important de<br />

l'estat de dret. Les associacions de governs,<br />

societat civil i organitzacions de <strong>desenvolupament</strong><br />

internacional estan implantant programes<br />

de reforma judicial que proporcionen resultats<br />

oportuns i tangibles. Tenim dos exemples<br />

prometedors, com a símbol d'iniciatives<br />

semblants que s'han emprès arreu d<strong>el</strong> món:<br />

Buenos Aires i <strong>el</strong> Salvador.<br />

En virtut de la constitució de 1996 de<br />

Buenos Aires, <strong>el</strong>s polítics i <strong>el</strong> poble col·laboren<br />

en noves institucions que milloren l'accés a la<br />

justícia. Totes les lleis emprades p<strong>el</strong>s tribunals<br />

s'han de reunir i analitzar. S'ha de consultar<br />

especialistes, jutges i ciutadans <strong>sobre</strong><br />

les barreres institucionals de la justícia i proposar<br />

solucions. S'han de redactar noves lleis,<br />

concebre noves institucions i tornar a formar<br />

jutges. En paraules d<strong>el</strong> president d'Argentina,<br />

Fernando de la Rua, que va iniciar <strong>el</strong> procés<br />

quan era alcalde de Buenos Aires, "l'objectiu<br />

clau d<strong>el</strong> nou sistema jurídic és promoure i facilitar<br />

l'accés a la justícia, <strong>sobre</strong>tot als pobres<br />

i les dones".<br />

La reforma judicial d<strong>el</strong> Salvador, un producte<br />

de l'acord de pau d<strong>el</strong> 1992, és un esforç<br />

conjunt d<strong>el</strong> govern, la societat civil i organismes<br />

internacionals. D'ençà d<strong>el</strong> seu inici<br />

durant <strong>el</strong>s anys de la guerra, la reforma judicial<br />

ha estat dirigida i "reconeguda" p<strong>el</strong>s sal-<br />

Font: Yujnovsky <strong>2000</strong><br />

vadorencs en col·laboració amb <strong>el</strong>s especialistes<br />

internacionals patrocinats per<br />

cooperants bilaterals i multilaterals i <strong>el</strong>s bancs<br />

de <strong>desenvolupament</strong>. Han rescrit les lleis, reorganitzat<br />

<strong>el</strong> poder judicial, reconvertit la policia<br />

i <strong>el</strong>s fiscals i realitzat campanyes de conscienciació<br />

pública.<br />

Aquests exemples suggereixen algunes lliçons:<br />

· Un sistema jurídic eficaç d'alta qualitat comporta<br />

un compromís social, econòmic i polític.<br />

La creació d'institucions que protegeixin<br />

<strong>el</strong>s drets, <strong>sobre</strong>tot quan l'opinió pública d<strong>el</strong>s<br />

partits polítics i <strong>el</strong> sistema jurídic és pobre,<br />

comporta seriosos compromisos de recursos<br />

i grans riscos polítics.<br />

· Els països necessiten serveis de consulta internacional<br />

i també voluntat política nacional<br />

i participació social per obtenir bons resultats.<br />

· La reforma ha de ser holística per evitar retrocessos<br />

i obstacles i s'ha de donar credibilitat<br />

a les institucions legals. Les lleis s'han<br />

d'adaptar a la constitució i als convenis internacionals<br />

de drets humans. Per garantir l'accés<br />

a la justícia, s'han d'enderrocar barreres<br />

institucionals, s'ha de poder accedir lliurement<br />

a la informació <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong> seu exercici<br />

i s'ha d'augmentar la qualitat de l'administració<br />

pública de justícia.<br />

<strong>el</strong> racisme i la xenofòbia. A Hondures, la reforma<br />

de la policia s'ha inspirat en un conjunt integrat<br />

de principis de desmilitarització, subordinació a<br />

l'autoritat civil, respecte p<strong>el</strong>s drets humans, responsabilitat<br />

i control ciutadà. El govern va crear<br />

un nou Ministeri de Seguretat per inculcar un nou<br />

tret distintiu al que es considerava un cos de seguretat<br />

volàtil i perillós.<br />

De la mateixa manera que d'altres separacions<br />

de poders, la reforma de la policia té una<br />

naturalesa dual. La policia ha d'estar protegida<br />

de les ordres arbitràries d<strong>el</strong> sistema polític i, al<br />

mateix temps, s'ha de protegir les persones d<strong>el</strong>s<br />

abusos d<strong>el</strong>s drets humans per part de la policia.<br />

El defensor d<strong>el</strong> poble pot supervisar <strong>el</strong>s abusos<br />

de la policia i escoltar les queixes i les ONG de<br />

drets humans han de disposar d'espai polític per<br />

supervisar les presons i qualsevol abús per part<br />

d<strong>el</strong> sistema policial.<br />

Les mesures com ara <strong>el</strong> litigi d'interès públic,<br />

que sovint comporten recórrer al tribunal suprem,<br />

han fet progressar la participació popular en <strong>el</strong>s<br />

mecanismes de responsabilitat. Les organitzacions<br />

populars han utilitzat instruments semblants<br />

per recórrer a d'altres branques d<strong>el</strong> govern. A<br />

Hongria, grups de ciutadans que representen <strong>el</strong>s<br />

gitanos han presentat demandes de discriminació<br />

contra treballadors amb l'Oficina d<strong>el</strong> Defensor<br />

Parlamentari p<strong>el</strong>s Drets de les Minories, per<br />

exemple p<strong>el</strong> rebuig a contractar-los per raó de la<br />

seva ètnia. Després d'una investigació, <strong>el</strong> defensor<br />

va recomanar al Ministeri de Protecció Social<br />

i Familiar que compilés un fulletó per informar<br />

<strong>el</strong>s treballadors futurs d<strong>el</strong>s seus drets i que <strong>el</strong>s<br />

centres d'ocupació informessin de tots <strong>el</strong>s casos<br />

de discriminació. També va demanar que <strong>el</strong> Ministeri<br />

de Justícia simplifiqués <strong>el</strong>s procediments<br />

p<strong>el</strong>s casos de discriminació i va recomanar que<br />

<strong>el</strong> Ministeri de l'Interior obligués <strong>el</strong>s representants<br />

oficials a informar <strong>sobre</strong> aquests casos.<br />

A Itàlia, <strong>el</strong> 1993, la Federació de l'Associació<br />

d'Hemofílics va presentar una demanda contra <strong>el</strong><br />

Ministeri de Salut en nom de 385 pacients hemofílics<br />

infectats p<strong>el</strong> VIH a causa de transfusions de<br />

sang contaminada. El cas no va tirar endavant i <strong>el</strong><br />

maig de 1998, alguns d<strong>el</strong>s pacients van presentar<br />

un recurs d'ap<strong>el</strong>·lació amb la Comissió Europea<br />

de Drets Humans contra <strong>el</strong> govern italià per violar<br />

l'Article 6 d<strong>el</strong> Conveni Europeu d<strong>el</strong>s Drets<br />

Humans. L'article atorga <strong>el</strong> dret a una vista justa i<br />

pública "dins d'un termini de temps raonable".<br />

El novembre de 1998, <strong>el</strong> cas presentat <strong>el</strong> 1993 es<br />

va concloure a favor d<strong>el</strong>s demandants i <strong>el</strong> juliol<br />

68 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

de 1999, la Comissió Europea va ordenar al govern<br />

italià de compensar les víctimes per la seva<br />

negligència.<br />

INCORPORACIÓ DELS DRETS HUMANS A LA POLÍTICA<br />

ECONÒMICA<br />

El procés de decisions econòmiques per al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ha de complir <strong>el</strong>s drets de<br />

participació i llibertat d'expressió. Aquests drets<br />

suposen que la formulació econòmica normativa<br />

ha de ser plural i transparent i ha de permetre <strong>el</strong><br />

debat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s camins a seguir i concedir l'autoritat<br />

de la decisió final als representants <strong>el</strong>ectes.<br />

Les polítiques econòmiques tenen grans repercussions<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets de les persones.<br />

Aqu<strong>el</strong>ls que són perjudicats per les decisions tenen<br />

<strong>el</strong> dret d'estar informats, i de participar en <strong>el</strong><br />

debat i la discussió. Això no vol dir que tinguin <strong>el</strong><br />

dret de veto, perquè moltes polítiques econòmiques<br />

poden perjudicar algunes persones de manera<br />

justificada, en raó de l'eficàcia de la distribució<br />

de recursos, la reducció de la desigualtat<br />

horitzontal o, fins i tot, les millores en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Però aqu<strong>el</strong>ls que estan afectats<br />

negativament han de ser escoltats i, en <strong>el</strong> seu<br />

cas, compensats.<br />

La importància d<strong>el</strong> procés per mantenir la titularitat<br />

d<strong>el</strong> canvi de la política econòmica estructural<br />

queda palès a l'Índia. El debat obert va ajudar<br />

a subordinar les decisions a un discurs nacional<br />

(requadre 3.11). Hi continua havent oposició<br />

i això és desitjable, però l'Índia va debatre les<br />

opcions molt més obertament que la majoria de<br />

països que han aplicat reformes semblants.<br />

El procés típic per a la concessió de préstecs<br />

internacionals sol patir <strong>el</strong> defecte democràtic de<br />

l'ampli debat participatiu, per exemple, la manca<br />

de debat parlamentari. És irònic, tot i que no sorprèn<br />

gens ni mica, que una constant abstenció de<br />

la comunitat internacional sigui la "manca de titularitat"<br />

d<strong>el</strong> programa normatiu acordat<br />

(requadre 3.12). Aquest va ser un d<strong>el</strong>s punts dèbils<br />

de les polítiques d'ajustament d<strong>el</strong>s vuitanta,<br />

quan <strong>el</strong>s organismes econòmics internacionals i<br />

<strong>el</strong>s ministres d'economia nacionals solien acordar<br />

polítiques en secret i entre bastidors.<br />

Els processos participatius poden augmentar<br />

l'eficàcia i la sostenibilitat econòmica, <strong>sobre</strong>tot<br />

p<strong>el</strong> que fa als projectes que requereixen la participació<br />

de la comunitat. Moltes valoracions confirmen<br />

que la participació de la comunitat en la<br />

concepció d<strong>el</strong>s projectes augmenta l'eficàcia i la<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

viabilitat d<strong>el</strong>s projectes <strong>sobre</strong> aigua i sanejament<br />

i <strong>sobre</strong> educació i salut. Per tant, un bon procés<br />

pot fer molt més que complir importants drets de<br />

participació.<br />

L'altra cara de la incorporació de drets en les<br />

decisions econòmiques té a veure amb <strong>el</strong> resultat.<br />

Els individus tenen drets econòmics i socials,<br />

però no pas tots es poden assolir immediatament<br />

a causa de les restriccions institucionals i de recursos.<br />

El primer pas d'un enfocament p<strong>el</strong>s drets<br />

de la política econòmica és reconèixer aquests<br />

drets. Això vol dir que <strong>el</strong>s ciutadans tenen motius<br />

per reclamar aquests drets, i potser han de complir<br />

certs deures per poder-los exercir.<br />

Molts drets humans s'han d'anar assolint progressivament.<br />

Els drets orientats a les decisions<br />

econòmiques forçarien un debat nacional <strong>sobre</strong><br />

les <strong>el</strong>eccions i les prioritats donades a l'exercici<br />

d'uns drets abans que uns altres. Per exemple,<br />

<strong>el</strong>s ciutadans d'un país pobre potser pensen que<br />

<strong>el</strong> govern pot complir les seves obligacions per<br />

exercir <strong>el</strong> dret a una educació <strong>el</strong>emental més fàcilment<br />

que <strong>el</strong> dret de cada individu a l'habitatge.<br />

Les <strong>el</strong>eccions difícils són inherents a les decisions<br />

econòmiques, i comporten una compensació<br />

complexa deguda als recursos escassos. La<br />

incorporació d<strong>el</strong>s drets humans a les decisions<br />

econòmiques no fa que aquestes restriccions desapareguin.<br />

Però satisfà certs drets en un procés<br />

correcte. També reconeix que les <strong>el</strong>eccions han<br />

de produir resultats que reflecteixin les reivindicacions<br />

d<strong>el</strong>s individus p<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls de desenvolu-<br />

El procés de decisions econòmiques<br />

per al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ha de complir <strong>el</strong>s drets de<br />

participació i llibertat d'expressió<br />

REQUADRE 3.11<br />

Titularitat de l'ajustament estructural: <strong>el</strong> plantejament<br />

d<strong>el</strong>s drets a l'Índia<br />

A finals d<strong>el</strong>s vuitanta, hi havia un consens general<br />

que l'economia de l'Índia havia rendit<br />

per sota d<strong>el</strong> seu potencial d'ençà de la independència<br />

i <strong>el</strong> reconeixement de la necessitat<br />

d'un canvi polític important. La majoria, si no<br />

tots, d<strong>el</strong>s organismes internacionals hi estaven<br />

d'acord.<br />

En lloc de signar un acord secret per a un<br />

programa d'ajustament estructural amb les institucions<br />

econòmiques internacionals, l'Índia<br />

es va embarcar en un debat polític obert. Hi<br />

havia crítics vociferants -i hi continuen sentd<strong>el</strong><br />

camí suggerit que havia de prendre la reforma.<br />

Però <strong>el</strong> procés de participació oberta i<br />

l'expressió de l'opinió ha comportat dos resultats<br />

importants.<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

En primer lloc, malgrat la persistent inestabilitat<br />

política i <strong>el</strong>s fràgils governs de coalició,<br />

l'ampli consens <strong>sobre</strong> la reforma de la<br />

política econòmica ha subsistit. Tots <strong>el</strong>s partits<br />

polítics principals s'han adherit al programa.<br />

La titularitat nacional no ha estat cap problema.<br />

En segon lloc, les reformes econòmiques<br />

de l'Índia han generat <strong>el</strong> creixement més ràpid<br />

de la seva història, doblant la taxa mitjana<br />

anual anterior a les reformes. Això ha palesat<br />

la importància de les reformes i ha iniciat un<br />

debat públic <strong>sobre</strong> com s'han de compartir<br />

<strong>el</strong>s beneficis d<strong>el</strong> creixement entre les regions,<br />

<strong>el</strong>s grups i les classes.<br />

69

Un poder judicial independent<br />

és <strong>el</strong> pilar d'un sistema de<br />

controls i equilibris davant d<strong>el</strong><br />

poder arbitrari<br />

pament <strong>humà</strong> i satisfer la dimensió econòmica<br />

d<strong>el</strong>s seus drets humans.<br />

• • •<br />

L'aplicació d'aquestes quatre reformes institucionals<br />

inter<strong>el</strong>acionades ha de recórrer un llarg<br />

camí cap a la creació d'una democràcia participativa<br />

basada en <strong>el</strong>s drets. Però no serà un exercici<br />

tecnocràtic ni despolititzat. L'agenda haurà<br />

de fer front a una forta oposició interna, perquè<br />

hi ha grups que veuran amenaçats per aquest canvi<br />

<strong>el</strong> seu poder, valors i interessos. L'aplicació requerirà<br />

una coalició compromesa d<strong>el</strong>s mitjans de<br />

comunicació, <strong>el</strong>s moviments populars i les organitzacions<br />

de la societat civil, com ara organismes<br />

professionals d'advocats i defensors d<strong>el</strong>s<br />

drets humans. Aquesta mena de reformes només<br />

es poden dur a terme a través d'una participació<br />

activa d<strong>el</strong>s partits polítics democràtics.<br />

Altres reformes complementàries, com la descentralització,<br />

han d'aprofundir la democràcia<br />

ampliant la participació. La descentralització per<br />

REQUADRE 3.12<br />

L'enfocament de John Le Carré de la política econòmica:<br />

ajustament estructural furtiu<br />

L'ajustament estructural ha desfermat fortes<br />

passions. Els seus defensors han argumentat<br />

que <strong>el</strong> pobre rendiment es devia a una pobra<br />

política, destacant la inutilitat de les grans inversions<br />

en un entorn polític pervers. Els seus<br />

crítics destaquen les conseqüències socials adverses<br />

i la manca d'adaptació a un contundent<br />

enfocament "de motlle".<br />

Aquest debat sovint ha oblidat un defecte<br />

vital en <strong>el</strong> procés de negociació i aplicació<br />

d'aquests programes: un secretisme que hauria<br />

estat l'orgull d<strong>el</strong>s millors escriptors de<br />

nov<strong>el</strong>·les d'espionatge, com <strong>el</strong> mateix John Le<br />

Carré. Les polítiques econòmiques que afectaran<br />

profundament les vides de molts ciutadans<br />

se solen acordar en reunions a porta tancada<br />

entre <strong>el</strong>s ministres d'economia i les institucions<br />

econòmiques internacionals. Aquest<br />

secretisme formaria un escàndol als països de<br />

molts representants d'aquestes institucions internacionals.<br />

Aquest procés clandestí va fonamentalment<br />

contra l'enfocament de la política econòmica<br />

basat en <strong>el</strong>s drets. Independentment<br />

d<strong>el</strong> fons d<strong>el</strong> programa, <strong>el</strong> procés vulnera <strong>el</strong>s<br />

drets de participació i expressió i va en detri-<br />

Font: Stiglitz 1999a; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

ment de la responsabilitat. Aquesta és una<br />

omissió particularment greu, ja que <strong>el</strong>s ciutadans<br />

que no poden participar en <strong>el</strong> debat de<br />

les opcions solen ser <strong>el</strong>s que han d'arrossegar<br />

la càrrega de la devolució d<strong>el</strong> deute contret.<br />

Però <strong>el</strong>s representants de les institucions<br />

econòmiques internacionals cada cop reconeixen<br />

més aquesta violació d<strong>el</strong>s drets. Joseph<br />

Stiglitz, economista en cap d<strong>el</strong> Banc Mundial<br />

des de 1996 al <strong>2000</strong>, ha expressat la seva preocupació<br />

per un procés que ha deixat "un llegat<br />

de sospita i dubte. Els opositors veuen en<br />

la condicionalitat d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> una<br />

repetició d<strong>el</strong>s lligams colonials... <strong>el</strong> procés de<br />

negociació de les condicions polítiques es percep<br />

de manera general com un perjudici de la<br />

transparència i la participació".<br />

Adoptar un entorn polític correcte i complir<br />

les condicions r<strong>el</strong>acionades amb <strong>el</strong>s préstecs<br />

per projectes coherents amb aquest objectiu,<br />

són aspectes importants de la gestió econòmica.<br />

Però <strong>el</strong> procés ha de respectar drets<br />

importants per tal que <strong>el</strong>s governs i les nacions<br />

siguin responsables a través de la titularitat<br />

nacional d<strong>el</strong>s programes.<br />

sí sola potser no fomenta <strong>el</strong>s drets, però quan<br />

s'alia amb aquests quatre pilars de la reforma,<br />

reforça <strong>el</strong> governament democràtic.<br />

Tot això es pot resumir en un programa de<br />

10 punts per la democràcia participativa:<br />

• Un poder judicial independent és <strong>el</strong> pilar d'un<br />

sistema de controls i equilibris davant d<strong>el</strong> poder<br />

arbitrari. Els càrrecs judicials, la formació i <strong>el</strong><br />

sistema jurídic han de retallar l'autoritat executiva<br />

i no pas ser-ne una víctima. El recurs directe<br />

de les organitzacions populars al sistema judicial,<br />

a través d<strong>el</strong> litigi d'interès públic, també ajuda<br />

a protegir <strong>el</strong>s drets.<br />

• La reforma de la policia té dues dimensions.<br />

La policia ha de tenir una protecció davant de les<br />

ordres arbitràries d<strong>el</strong> sistema polític i alhora s'ha<br />

de protegir les persones enfront d<strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s<br />

drets infligits per part de la policia. Això requereix<br />

la supervisió de les actuacions de la policia,<br />

entre altres mesures, per promoure les normes<br />

d<strong>el</strong>s drets humans en les forces de seguretat.<br />

• Per garantir la no discriminació de les dones<br />

en la política calen diverses intervencions, com<br />

ara les quotes: en <strong>el</strong> parlament nacional i en altres<br />

niv<strong>el</strong>ls de representació, <strong>sobre</strong>tot locals.<br />

• S'ha de promoure la participació de les minories<br />

en les estructures decisòries per atorgar a<br />

les minories un pes específic en <strong>el</strong>s procediments<br />

legislatius i per tenir representants opositors i de<br />

la minoria com a presidents de comissions parlamentàries.<br />

• La reducció de les desigualtats horitzontals<br />

requereix mesures econòmiques. Els països han<br />

d'analitzar què han de fer i què no han de fer.<br />

Han d'evitar nacionalitzar <strong>el</strong>s béns econòmics<br />

privats de les minories privilegiades, amb mesures<br />

econòmiques concretes per promoure l'acumulació<br />

de béns i les oportunitats de renda per<br />

les minories.<br />

• Les comissions <strong>el</strong>ectorals independents, <strong>el</strong>s<br />

observadores internacionals i, si cal, <strong>el</strong>s règims<br />

provisionals de traspàs de poder d'un règim <strong>el</strong>ecte<br />

a un altre han de vetllar per la inviolabilitat d<strong>el</strong><br />

vot.<br />

• Els partits polítics s'han d'organitzar democràticament.<br />

Els dirigents d<strong>el</strong>s partits haurien de<br />

ser <strong>el</strong>ectes i substituïts mitjançant processos plurals.<br />

Els partits polítics haurien d'adoptar codis<br />

deontològics per la democràcia interna i <strong>el</strong> comportament<br />

tolerant durant <strong>el</strong> procés <strong>el</strong>ectoral.<br />

• Els països que ja han patit un retorn al govern<br />

militar —o temen <strong>el</strong> ressorgiment de forces au-<br />

70 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

toritàries— farien bé d'analitzar la utilitat d'una<br />

comissió de la veritat i la reconciliació per crear<br />

un entorn favorable a la democràcia i <strong>el</strong> respecte<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Els governs haurien de crear l'espai polític i<br />

fomentar associacions per supervisar i promoure<br />

<strong>el</strong>s drets humans. En darrer terme, <strong>el</strong>s governs<br />

i <strong>el</strong> poble en surten beneficiats quan <strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació són plurals i les institucions de<br />

la societat civil lliures, condicions que afavoreixen<br />

les associacions per crear normes i responsabilitat<br />

p<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Les polítiques de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> en<br />

pro d<strong>el</strong>s pobres —i una distribució raonable d<strong>el</strong>s<br />

recursos a partir d<strong>el</strong> creixement econòmic— són<br />

LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA GARANTEIX ELS DRETS<br />

companys essencials d<strong>el</strong>s avenços institucionals i<br />

jurídics d<strong>el</strong>s drets humans. El procés de les decisions<br />

econòmiques ha de respectar <strong>el</strong>s drets de<br />

participació i expressió. I <strong>el</strong> contingut de les polítiques<br />

en pro d<strong>el</strong>s pobres ha de tenir per objectiu<br />

l'augment d<strong>el</strong>s recursos i centrar-se en programes<br />

per als vulnerables (vegeu <strong>el</strong> capítol 4).<br />

La democràcia, com s'ha indicat anteriorment,<br />

no és homogènia. La creació d'un marc d'institucions<br />

que s'adaptin a l'estructura i les circumstàncies<br />

d'un país requereix mesures que defensin<br />

la diversitat. Per sort, les nacions ja no es troben<br />

davant de l'<strong>el</strong>ecció entre autoritarisme i democràcia.<br />

El repte d<strong>el</strong> segle XXI és aprofundir i<br />

enriquir les democràcies fràgils.<br />

71

APÈNDIX 3.1<br />

Comissions de la veritat i la reconciliació<br />

País<br />

Bolívia<br />

Argentina<br />

Filipines<br />

Xile<br />

Txad<br />

El Salvador<br />

Alemanya<br />

Rwanda<br />

Guatemala<br />

Haití<br />

Uganda<br />

Sud-àfrica<br />

Nigèria<br />

Sierra Leone<br />

Any de creació de<br />

la comissió<br />

1982<br />

1983<br />

1986<br />

1990<br />

1992<br />

1992<br />

1992<br />

1993<br />

1994<br />

1994<br />

1994<br />

1995<br />

1999<br />

1999<br />

Característiques principals<br />

Font: Hayner 1994; United States Institute of Peace <strong>2000</strong>; Garton Ash 1998.<br />

Aquesta comissió es va centrar en desv<strong>el</strong>ar i documentar les desaparicions sota <strong>el</strong> govern militar, una qüestió<br />

important en les transicions sud-americanes cap a la democràcia.<br />

Aquesta comissió, creada p<strong>el</strong> president Raúl Alfonsín, estava formada per escriptors, jutges, periodistes i legisladors.<br />

El seu informe es va centrar en 9.000 desaparicions sota <strong>el</strong> govern militar.<br />

Aquesta comissió, creada per la presidenta Corazón Aquino amb àmplies competències i poders per investigar l'era<br />

Marcos, no va <strong>el</strong>aborar un informe final.<br />

Aquesta comissió, encapçalada p<strong>el</strong> senador Raúl Rettig, va documentar dues dècades d'abusos de drets humans<br />

durant l'era Pinochet.<br />

Aquesta comissió, encapçalada p<strong>el</strong> fiscal general d<strong>el</strong> Txad, va analitzar la corrupció i les violacions d<strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

Un tret distintiu d'aquesta comissió va ser la participació internacional, ja que estava formada per un expresident de<br />

Colòmbia, un exministre de Veneçu<strong>el</strong>a i un catedràtic de dret de la Universitat George Washington. El seu informe,<br />

"De la bogeria a l'esperança", es va presentar a les Nacions Unides <strong>el</strong> 1993.<br />

Aquesta comissió, encapçalada per un parlamentari de l'Alemanya oriental, va estudiar 40 anys de violacions d<strong>el</strong>s<br />

drets humans sota <strong>el</strong> govern comunista de l'Alemanya de l'Est.<br />

Aquesta comissió rwandesa, un mod<strong>el</strong> exclusiu de comissió de la veritat, es va crear, finançada i patrocinada<br />

completament per ONG internacionals en resposta a la petició d'una coalició d'organitzacions rwandeses de drets<br />

humans. La comissió va estudiar <strong>el</strong> període de la guerra civil, de 1990 a 1993. El seu informe va circular per tot<br />

Rwanda.<br />

Aquesta famosa comissió es va crear després de l'acord de pau, després de 36 anys de guerra civil. El seu informe,<br />

"Memòria d<strong>el</strong> silenci", es va presentar al govern i als organismes internacionals en una cerimònia pública a Ciutat de<br />

Guatemala. La comissió estava formada per advocats nacionals i estrangers.<br />

Aquesta comissió, creada p<strong>el</strong> president Jean-Bertrand Aristide, també estava formada per membres nacionals i<br />

estrangers, i estava encapçalada per un sociòleg. La comissió va trigar 14 mesos a concloure l'informe.<br />

La comissió de sis membres d<strong>el</strong> president Yoweri Museveni, creada un any abans que la de Sud-àfrica, tenia un<br />

mandat explícitament progressista. Els seus objectius clarament exposats prevenen una repetició d<strong>el</strong>s esdeveniments<br />

que va traumatitzar Uganda sota <strong>el</strong>s governs de Milton Obote i Idi Amin.<br />

Aquesta comissió de la veritat i la reconciliació, molt coneguda, va ser creada p<strong>el</strong> parlament <strong>el</strong> 1995. Aquesta<br />

comissió de 17 membres, presidida per l'arquebisbe Desmond Tutu, va investigar 25 anys de violacions d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. Una de les seves característiques més importants va ser la seva àmplia sèrie d'audiències públiques. La<br />

comissió va presentar <strong>el</strong> seu informe al president N<strong>el</strong>son Mand<strong>el</strong>a <strong>el</strong> 1998.<br />

Aquesta comissió, creada <strong>el</strong> juny de 1999 p<strong>el</strong> president Olusegun Obasango, està encapçalada per un jutge i estudia<br />

gairebé dues dècades. Poc després de la seva formació va rebre una allau de denúncies.<br />

Aquesta comissió, creada un mes després que la comissió nigeriana, té sòlides disposicions d'amnistia, que li<br />

permeten concedir perdons i immunitat als autors d<strong>el</strong>s crims. La comissió proporciona un fòrum públic perquè les<br />

víctimes i <strong>el</strong>s autors d<strong>el</strong>s crims discuteixin un passat brutal.<br />

72 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

CAPÍTOL 4<br />

Els drets que capaciten les persones en la<br />

lluita contra la pobresa<br />

El que manca al món és justícia, i no caritat.<br />

—Mary Wollstonecraft, Reivindicació d<strong>el</strong>s drets<br />

de la dona, 1792<br />

La tortura d'un sol individu provoca la més absoluta<br />

indignació pública. Però la mort cada dia de<br />

més de 30.000 infants per causes que, en la seva<br />

majoria, es podrien evitar, passa desapercebuda.<br />

Per què? Perquè aquests nens són invisibles a la<br />

pobresa. Com demostra <strong>el</strong> capítol 2, eradicar la<br />

pobresa és més que una empresa important d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong>, és una empresa d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

D<strong>el</strong>s molts fracassos actuals d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

aqu<strong>el</strong>ls r<strong>el</strong>atius a les àrees econòmica, social<br />

i cultural són <strong>el</strong>s més estesos per les nacions<br />

d<strong>el</strong> món i alhora afecten un gran nombre de persones.<br />

Aquests inclouen <strong>el</strong>s drets a un niv<strong>el</strong>l de<br />

vida acceptable, l'alimentació, l'atenció sanitària,<br />

l'educació, una feina digna, l'habitatge, beneficiar-se<br />

d<strong>el</strong>s avenços científics i la protecció davant<br />

de desastres.<br />

Tot i que a les persones pobres també se'ls<br />

nega tota una sèrie de drets humans en les àrees<br />

civils i polítiques, aquest capítol se centra en <strong>el</strong>s<br />

drets econòmics, socials i culturals, ja que són<br />

d'interès fonamental per eradicar la pobresa.<br />

(Requadre 4.1). El capítol té dos missatges principals.<br />

• En primer lloc, <strong>el</strong>s diferents drets humans —<br />

civils, polítics, econòmics, socials i culturals—<br />

estan r<strong>el</strong>acionats causalment i per tant es reforcen<br />

mútuament. Poden crear sinergies que contribueixin<br />

a que les persones pobres assegurin<br />

<strong>el</strong>s seus drets, millorant les seves capacitats humanes<br />

i fugint de la pobresa. A causa d'aquesta<br />

complementarietat, la lluita per aconseguir drets<br />

econòmics i socials no s'ha de separar de la lluita<br />

per aconseguir drets civils i polítics: s'han de<br />

perseguir simultàniament.<br />

• En segon lloc, un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable,<br />

una alimentació suficient, atenció sanitària i altres<br />

consecucions socials i econòmiques no tan<br />

sols són objectius d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>: són drets<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

humans inherents a la llibertat i la dignitat de les<br />

persones, però que no impliquen dret a l'almoina.<br />

Són reivindicacions per arribar a un seguit<br />

d'acords socials —institucions, normes, lleis, una<br />

situació econòmica favorable— que assegurin poder<br />

gaudir d'aquests drets. Per tant, l'obligació<br />

d<strong>el</strong>s governs i de les altres institucions és posar<br />

en pràctica polítiques per tal de dur a terme<br />

aquests acords. En un món cada vegada més<br />

interdependent és essencial reconèixer les obligacions<br />

d<strong>el</strong>s agents mundials, ja que en la lluita<br />

per arribar a la justícia mundial, poden aconseguir<br />

acords mundials que promoguin l'eradicació<br />

de la pobresa.<br />

Des d'aquesta perspectiva, <strong>el</strong> capítol examina:<br />

REQUADRE 4.1<br />

Pobresa, drets humans i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

La pobresa limita les llibertats humanes i nega<br />

la dignitat de les persones. La Declaració Universal<br />

d<strong>el</strong>s Drets Humans, la Declaració <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> Dret al Desenvolupament i molts altres instruments<br />

d<strong>el</strong>s drets humans ho demostren. La<br />

Declaració de Viena aprovada durant la Conferència<br />

Mundial <strong>sobre</strong> Drets Humans de 1993<br />

afirma que "la pobresa extrema i l'exclusió<br />

social constitueixen una violació de la dignitat<br />

humana" .<br />

Els <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> adopten la concepció que la pobresa<br />

és molt més que la manca de renda: és privació<br />

en molts sentits. Si la renda no és la suma<br />

total de vides humanes, la manca de renda no<br />

pot ser la suma total de la privació humana.<br />

De fet, L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> 1997, <strong>sobre</strong> la pobresa, la definia com<br />

la privació de les coses valuoses que una persona<br />

pot tenir o ser. El terme pobresa humana<br />

es va crear amb l'objectiu de distingir aquesta<br />

privació d<strong>el</strong> terme més concret pobresa eco-<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

nòmica, una definició més convencional que<br />

es limita a les privacions de renda o consum.<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> se centra en <strong>el</strong><br />

foment de les capacitats importants per a totes<br />

les persones, capacitats tan bàsiques que<br />

la seva manca exclou altres <strong>el</strong>eccions. La pobresa<br />

humana se centra en la manca d'aquestes<br />

capacitats: tenir una vida llarga, saludable<br />

i creativa, tenir coneixements, gaudir d'un niv<strong>el</strong>l<br />

de vida acceptable, la dignitat, l'amor propi<br />

i <strong>el</strong> respecte per les altres persones.<br />

Com pot fugir una persona de la pobresa?<br />

Les r<strong>el</strong>acions entre les diferents dimensions<br />

de la pobresa —capacitats o drets diferents—<br />

poden reforçar-se mútuament en una espiral<br />

descendent que és una trampa. Però també es<br />

poden mobilitzar per crear un cercle virtuós i<br />

una espiral ascendent d'escapada. Per tant, <strong>el</strong><br />

foment de les capacitats humanes i la garantia<br />

d<strong>el</strong>s drets humans pot capacitar <strong>el</strong>s pobres a<br />

fugir de la pobresa.<br />

73

REQUADRE 4.2<br />

Democràcia i mesures per evitar la fam<br />

Les fams a l'Índia eren freqüents durant <strong>el</strong> govern<br />

colonial: la fam bengalí va matar de 2 a 3<br />

milions de persones l'any 1943. Amb la instal·lació<br />

d'una forma de govern democràtica les<br />

fams es van acabar sobtadament.<br />

Durant l'època colonial s'havien ideat polítiques<br />

per protegir <strong>el</strong>s grups vulnerables enfront<br />

de la fam, però <strong>el</strong> poble no tenia veu política<br />

per exigir que s'activessin. Una Índia democràtica<br />

ha estat capaç de retirar-se a temps de<br />

l'abisme de la fam gràcies a la pressió popular<br />

—a través d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació,<br />

una societat civil activa i processos polítics democràtics<br />

i plurals— que no deixa que <strong>el</strong> govern<br />

segui inactiu.<br />

Font: Sen 1999b; Osmani <strong>2000</strong><br />

• Les r<strong>el</strong>acions causals entre diferents drets.<br />

Com es poden reforçar mútuament <strong>el</strong>s diferents<br />

drets?<br />

• Les obligacions i responsabilitats associades<br />

a aquests drets. Qui és responsable i de què?<br />

Dins <strong>el</strong> context de la integració econòmica mundial,<br />

amb les noves normes i agents, quin lloc<br />

ocupen aquestes responsabilitats més enllà d<strong>el</strong><br />

mod<strong>el</strong> centrat en l'estat?<br />

• La necessitat d'augmentar <strong>el</strong>s recursos i <strong>el</strong>iminar<br />

les injustícies. Quant costa establir <strong>el</strong>s<br />

acords socials necessaris que garanteixin <strong>el</strong>s<br />

drets?<br />

• La necessitat de justícia mundial. De quina<br />

manera pot l'ordre mundial aconseguir crear una<br />

situació més favorable per eradicar la pobresa?<br />

DRETS I CAPACITATS COM A OBJECTIUS I MITJANS<br />

PER FUGIR DE LA POBRESA<br />

Els drets humans tenen un valor intrínsec com a<br />

mitjans en sí mateixos, i a la vegada tenen també<br />

un valor decisiu. Hi ha connexions causals entre<br />

l'exercici d'un dret i <strong>el</strong> d'un altre: drets al menjar,<br />

drets a la llibertat d'expressió, drets a l'educació,<br />

etc. Aquests drets fan que augmenti la llibertat<br />

de les persones i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>;<br />

poden ser complementaris i reforçar-se mútuament.<br />

Quan la llei garanteix <strong>el</strong>s drets humans, les<br />

persones pobres es poden valer d<strong>el</strong>s mitjans jurídics<br />

per assegurar-los.<br />

De manera semblant, <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, que comporta capacitats, com per exem-<br />

Algunes de les fams més severes d<strong>el</strong>s temps<br />

moderns, com les d'Àfrica, van tenir lloc sense<br />

que es produís una disminució catastròfica<br />

d<strong>el</strong> subministrament global d'aliments. P<strong>el</strong><br />

contrari, uns grups específics de persones van<br />

perdre <strong>el</strong> seu dret a l'alimentació per diverses<br />

raons, alhora que grans segments de la població<br />

van romandre indemnes. Un sistema de<br />

govern democràtic —recolzat per una premsa<br />

lliure i una societat civil activa on també<br />

tenen veu <strong>el</strong>s grups vulnerables— i les perspectives<br />

d'unes pròximes <strong>el</strong>eccions fan que<br />

gairebé sigui impossible que <strong>el</strong>s governs i altres<br />

institucions no actuïn amb rapidesa.<br />

ple estar informat, té un valor intrínsec. No obstant,<br />

la cultura té també un paper decisiu com a<br />

mitjà per crear altres capacitats, com per exemple<br />

gaudir de bona salut. Tots dos aspectes es reforcen<br />

l'un a l'altre i ajuden les persones a sortir<br />

de la pobresa.<br />

Aquestes connexions no són automàtiques<br />

però es poden mobilitzar de manera estratègica.<br />

El fet d'invertir en capacitats bàsiques i assegurar<br />

<strong>el</strong>s drets en <strong>el</strong> terreny jurídic, són una poderosa<br />

combinació que capacita les persones pobres en<br />

la seva lluita per fugir de la pobresa.<br />

Hi ha vincles importants entre <strong>el</strong>s dos grans<br />

conjunts de drets —civils i polítics i econòmics,<br />

socials i culturals— així com entre <strong>el</strong>s drets econòmics,<br />

socials i culturals.<br />

DRETS CIVILS I POLÍTICS QUE CAPACITEN LES PERSONES<br />

PER ASSOLIR ELS SEUS DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I<br />

CULTURALS.<br />

Les investigacions demostren que es donen r<strong>el</strong>acions<br />

causals molt importants entre drets com la<br />

llibertat de participació i d'expressió i la llibertat<br />

davant de la discriminació i la pobresa. No hi ha<br />

millor exemple d'aquestes r<strong>el</strong>acions que l'efecte<br />

que té <strong>el</strong> dret a la llibertat d'expressió i de participació<br />

en la vida política per evitar grans desastres<br />

socials. Amartya Sen va apuntar ja en aquest<br />

sentit en la seva anàlisi clàssica, realitzada a partir<br />

d'un estudi <strong>sobre</strong> la fam arreu d<strong>el</strong> món. Aquest<br />

i d'altres estudis han demostrat que en temps<br />

moderns, cap fam no seguia incòlume a cap país<br />

—pobre o ric— amb un govern democràtic i una<br />

premsa r<strong>el</strong>ativament lliure. (Requadre 4.2). Les<br />

reivindicacions populars més fortes, a través de<br />

processos polítics i d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació,<br />

empenyen <strong>el</strong>s governs a actuar per aturar la fam i<br />

altres desastres socials.<br />

Hi ha altres exemples de r<strong>el</strong>acions causals<br />

entre <strong>el</strong>s drets polítics i civils i <strong>el</strong>s econòmics,<br />

socials i culturals. La discriminació de la dona<br />

pot traduir-se en privacions d'alimentació i de<br />

salut. L'anàlisi de dades de països mostra que <strong>el</strong>s<br />

excepcionals alts niv<strong>el</strong>ls de malnutrició i <strong>el</strong> poc<br />

pes d<strong>el</strong>s nadons al Sud d'Àsia no es poden explicar<br />

només a partir de factors determinants habituals<br />

com <strong>el</strong>s ingressos, l'atenció sanitària, l'educació<br />

i l'alfabetització de les dones, i l'edat<br />

d'aquestes en <strong>el</strong> primer matrimoni. Una part de<br />

l'explicació és la discriminació que pateix la dona<br />

en la distribució d<strong>el</strong> menjar i de l'atenció sanitària<br />

dins la llar, una discriminació que es deu a<br />

74 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

que <strong>el</strong>s drets socioculturals de les dones són més<br />

febles en la societat patriarcal.<br />

L'absència de drets civils i polítics pot bloquejar<br />

també l'accés als drets socials, econòmics<br />

i culturals. Per exemple, sense <strong>el</strong> dret d<strong>el</strong>s treballadors<br />

a associar-se i expressar-se lliurement, altres<br />

drets laborals poden resultar inaccessibles.<br />

Els treballadors entrevistats en un estudi <strong>sobre</strong><br />

codis de conducta en empreses de sis països<br />

d'Àsia i sis d'Amèrica Llatina, van declarar sistemàticament<br />

que creien que aquests codis eren<br />

únicament útils en <strong>el</strong> context de contractes de feina<br />

normals i drets de sindicació. Altrament, se'ls faria<br />

fora per protestar.<br />

Es pot aplicar <strong>el</strong> mateix al registre de naixements.<br />

Una persona sense partida de naixement<br />

pot veure's privada de l'educació i d<strong>el</strong>s serveis<br />

sanitaris tot i que aquests siguin disponibles i estiguin<br />

garantits per la constitució. Segons l'UNICEF,<br />

hi ha 40 milions de naixements l'any arreu d<strong>el</strong><br />

món que no es registren. Els fills de famílies marginades<br />

solen ser <strong>el</strong>s que arriben al món privats<br />

d'aquests drets civils bàsics, i per tant privats també<br />

d'altres drets socials i econòmics. Les diferències<br />

regionals poden ser importants: a Turquia,<br />

la taxa de registre a la regió occidental és d<strong>el</strong> 84%,<br />

però només d<strong>el</strong> 56% a l'oriental. A Indonèsia, les<br />

partides de naixement són necessàries per matricular-se<br />

a l'escola o per casar-se, tot i que un 30-<br />

50% d<strong>el</strong>s naixements no es registren. De la mateixa<br />

manera, <strong>el</strong>s nens de Kenya necessiten les<br />

partides de naixement per vacunar-se i matricular-se<br />

a l'escola, però tot i això es registren menys<br />

de la meitat d<strong>el</strong>s naixements. Sud Àfrica no disposa<br />

de dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> registre de naixements,<br />

tot i que les partides són necessàries per a l'assistència<br />

sanitària i per la inscripció a les escoles.<br />

Les taxes de registre han disminuït en alguns<br />

països, especialment on <strong>el</strong>s sistemes administratius<br />

s'han deteriorat, com és <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong> Tadjikistan.<br />

L'ÚS ESTRATÈGIC DELS DRETS CIVILS I POLÍTICS I ELS<br />

INSTRUMENTS JURÍDICS EN LA CAPACITACIÓ DELS<br />

POBRES.<br />

Els grups d'acció civil de totes les regions d<strong>el</strong> món<br />

utilitzen <strong>el</strong>s drets polítics i civils —de participació,<br />

associació, de llibertat d'expressió i d'informació—<br />

per ampliar l'espai polític i reclamar<br />

drets econòmics i socials.<br />

La força d'aquestes accions està creixent tant<br />

a niv<strong>el</strong>l local com nacional, sovint amb xarxes de<br />

suport mundials. A l'Índia, un grup que defensa<br />

REQUADRE 4.3<br />

Mobilització d<strong>el</strong>s drets civils i polítics p<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i<br />

culturals<br />

Els moviments socials d'arreu d<strong>el</strong> món treuen<br />

profit de la llibertat d'expressió i d'associació<br />

i de l'exercici d<strong>el</strong> dret a la participació per<br />

garantir <strong>el</strong>s drets socials i culturals i avançar<br />

en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Els Ciutadans Preocupats d'Abra per un<br />

Bon Govern a les Filipines va començar com<br />

un grup de control de les <strong>el</strong>eccions l'any 1986<br />

i va esdevenir un programa d'acció pública<br />

per treure a la llum la corrupció en projectes<br />

d'obres públiques. Utilitza la defensa i l'educació<br />

en matèria de drets humans per dotar<br />

de la força necessària les comunitats perquè<br />

reclamin <strong>el</strong>s seus drets.<br />

El dret d'accedir als documents públics i<br />

a la informació pressupostària ha estat molt<br />

important a l'Índia per reclamar partides pressupostàries<br />

més altes p<strong>el</strong>s més desprotegits i<br />

per combatre la corrupció que allunya <strong>el</strong>s pocs<br />

recursos públics de les prioritats de la pobresa.<br />

Els representats de pobles tribals i d<strong>el</strong>s treballadors<br />

de boscos de Gujarat van crear les<br />

Iniciatives de Desenvolupament per a l'Acció<br />

Social i l'Acció Humana i van plantejar per què<br />

hi havia tant poc <strong>desenvolupament</strong> a les seves<br />

comunitats locals. Tot i la manca d'una formació<br />

oficial <strong>sobre</strong> l'anàlisi de pressupostos,<br />

van estudiar minuciosament tots <strong>el</strong>s llibres d<strong>el</strong><br />

govern i van presentar un informe al parlament<br />

de l'estat <strong>sobre</strong> les baixes partides destinades<br />

als pobles tribals. A partir de llavors <strong>el</strong>s<br />

recursos destinats als pobles tribals van augmentar<br />

d'un 12% a un 18%.<br />

L'Assemblea de Pobres de Tailàndia posa<br />

en contacte persones afectades per projectes<br />

de construccions de preses, conflictes territorials,<br />

projectes governamentals d'infraestructures,<br />

problemes d<strong>el</strong>s barris marginals i ex-<br />

Font: Hijab <strong>2000</strong>; Pérez <strong>2000</strong><br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

<strong>el</strong>s interessos de les comunitats tribals i d<strong>el</strong>s treballadors<br />

d<strong>el</strong>s boscos utilitza <strong>el</strong> dret a la informació<br />

per reclamar millors partides pressupostàries.<br />

A Tailàndia, una ONG fa servir <strong>el</strong> dret de reunió<br />

per cridar l'atenció <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s costos humans<br />

que comporta la creació de preses, l'evolució<br />

d<strong>el</strong>s camps i <strong>el</strong>s boscos, l'eradicació d<strong>el</strong>s habitatges<br />

insalubres i les inversions privades. A Rússia,<br />

una associació regional de dones reclama actuacions<br />

per compensar les nefastes conseqüències<br />

que <strong>el</strong>s 50 anys de mala administració d<strong>el</strong>s recursos<br />

nuclears han provocat <strong>sobre</strong> la salut. Com?<br />

Valent-se d'aqu<strong>el</strong>ls mètodes tradicionalment uti-<br />

plotació empresarial. L'assemblea ha organitzat<br />

concentracions pacífiques per reclamar la<br />

responsabilitat d<strong>el</strong> govern a niv<strong>el</strong>l nacional i<br />

local, i n'ha obtingut bons resultats. S'han<br />

anul·lat molts projectes governamentals inacceptables,<br />

com la construcció de pantans i projectes<br />

de tractament de residus tòxics. Les comunitats<br />

d<strong>el</strong>s boscos van prendre part en l'<strong>el</strong>aboració<br />

d<strong>el</strong> projecte de llei de les comunitats<br />

d<strong>el</strong>s boscos, i <strong>el</strong>s camperols en l'<strong>el</strong>aboració<br />

d<strong>el</strong> VIII Pla de Desenvolupament Econòmic i<br />

Social. L'assemblea també va aconseguir una<br />

indemnització p<strong>el</strong>s treballadors i un acord per<br />

crear un institut per protegir la seguretat i la<br />

salut d<strong>el</strong>s treballadors.<br />

A Rússia, un grup de dones de Tx<strong>el</strong>yabinsk<br />

—seu d'una de les fàbriques d'armes nuclears<br />

de l'antiga Unió Soviètica— va constituir<br />

<strong>el</strong> Moviment per la Seguretat Nuclear per tractar<br />

de solucionar <strong>el</strong>s terribles desastres ambientals<br />

i les nefastes conseqüències <strong>sobre</strong> la<br />

salut provocats per més de 50 anys de mala<br />

gestió nuclear. Van valer-se de la premsa novament<br />

plural per muntar una campanya als<br />

mitjans de comunicació que cridés l'atenció<br />

nacional i internacional <strong>sobre</strong> la seva difícil<br />

situació i de la insuficient resposta oficial. Llavors<br />

van emprendre àmplies accions legals i<br />

de <strong>desenvolupament</strong>.<br />

A Hondures, quan <strong>el</strong>s treballadors van començar<br />

a organitzar un sindicat i uns quants<br />

treballadors van ser acomiadats, <strong>el</strong>s minoristes<br />

d<strong>el</strong>s EUA van suspendre les seves comandes<br />

a la fàbrica com a protesta. Això va portar<br />

al nomenament d'un observador independent<br />

i un contracte entre un sindicat nou i l'empresa,<br />

i <strong>el</strong>s treballadors que havien estat acomiadats<br />

van tornar als seus llocs de treball.<br />

75

REQUADRE 4.4<br />

Construir capacitats per assegurar <strong>el</strong>s drets de la generació següent<br />

La dependència absoluta d'un infant de la seva<br />

mare i d'altres p<strong>el</strong> que fa a la nutrició, atenció<br />

i benestar subratlla la importància d<strong>el</strong>s drets<br />

d<strong>el</strong>s infants i les obligacions d<strong>el</strong>s altres de complir-los.<br />

L'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

afegeix un reforç científic a aquests drets, en<br />

demostrar que la nutrició, l'educació, l'atenció<br />

sanitària i la socialització contribueixen a<br />

construir les capacitats humanes de les quals<br />

dependrà <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> d'una persona<br />

i de la societat per tal que la llibertat i<br />

l'<strong>el</strong>ecció tinguin un sentit i s'eradiqui la pobresa.<br />

Malgrat que aquestes obligacions constitueixen<br />

<strong>el</strong>s fonaments humans de la vida, les<br />

dades estadístiques de la privació mostren fracassos<br />

vergonyosos i generalitzats a l'hora de<br />

complir-les, fins i tot en alguns d<strong>el</strong>s països més<br />

rics.<br />

· D<strong>el</strong>s gairebé 130 milions d'infants que neixen<br />

cada any, uns 30 milions neixen amb un<br />

creixement incomplet.<br />

· Una tercera part d<strong>el</strong>s infants menors de cinc<br />

anys als països en <strong>desenvolupament</strong> són raquítics<br />

a causa de la malnutrició, amb <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls<br />

més alts a l'est d'Àfrica i <strong>el</strong> sud d'Àsia.<br />

Font: Bradbury i Jäantti 1999; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

litzats per lluitar p<strong>el</strong>s drets polítics i civils: protestes,<br />

defensa d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació, reunions<br />

públiques i accions legals (Requadre 4. 3).<br />

Les ONG han impulsat gran part d'aquestes<br />

accions cíviques. El seu creixement i <strong>el</strong> seu desplegament<br />

mundial contribueixen en gran mesura<br />

a l'onada de transició cap a la democràcia, <strong>el</strong><br />

moviment cap a societats plurals i l'expansió de<br />

la solidaritat amb <strong>el</strong>s drets humans a niv<strong>el</strong>l mundial:<br />

tot forma part de la globalització de les dues<br />

dècades passades.<br />

Les persones també recorren més a les lleis -<br />

com la legislació internacional de drets humansper<br />

tal de reivindicar <strong>el</strong>s seus drets econòmics i<br />

socials. A molts països, per exemple, <strong>el</strong>s tribunals<br />

han constituït una força motriu en suport d<strong>el</strong>s<br />

drets de l'habitatge. En un seguit de casos cèlebres,<br />

<strong>el</strong>s tribunals de l'Índia van decidir que l'habitatge<br />

era un mitjà necessari per respectar <strong>el</strong> dret<br />

a la vida, garantit constitucionalment, de manera<br />

que es protegia les persones davant d<strong>el</strong>s desnonaments<br />

forçats en aqu<strong>el</strong>ls casos en què no es<br />

disposés d'un habitatge alternatiu. El <strong>Centre</strong> d'Acció<br />

p<strong>el</strong>s Drets Socials i Econòmics de Nigèria va<br />

presentar queixes a la Junta d'Inspecció d<strong>el</strong> Banc<br />

· Fins i tot més d'una tercera part d<strong>el</strong>s infants<br />

d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> tenen un creixement<br />

mental i físic limitat per carències de<br />

ferro, iode i vitamina A.<br />

· Als països desenvolupats <strong>el</strong>s infants solen estar<br />

exposats a un risc especial: a Itàlia, Rússia,<br />

<strong>el</strong> Regne Unit i <strong>el</strong>s Estats Units, un de cada<br />

cinc infants viu per sota d<strong>el</strong> llindar de la pobresa.<br />

Per tant, la pobresa té moltes conseqüències<br />

serioses a llarg termini; amb privacions ja durant<br />

les primeres etapes de la infància transmeses<br />

d'una generació a l'altra. La malnutrició<br />

d<strong>el</strong> nadó al ventre matern dóna lloc al baix<br />

pes d<strong>el</strong>s nou nats i també comporta uns niv<strong>el</strong>ls<br />

més alts de mortalitat infantil, un major<br />

risc de tenir un pes més baix d<strong>el</strong> normal i un<br />

<strong>desenvolupament</strong> mental i social raquític i més<br />

dèbil. Estudis recents han demostrat altres<br />

repercussions greus a llarg termini <strong>sobre</strong> dones<br />

i homes. Aqu<strong>el</strong>ls que van patir malnutrició<br />

al ventre matern i durant <strong>el</strong>s dos primers anys<br />

de vida, es veuen afectats per unes taxes<br />

especialment <strong>el</strong>evades de malalties coronàries,<br />

diabetis i càncer en etapes posteriors de la<br />

vida fins i tot als seixanta o setanta anys.<br />

Mundial per impedir desnonaments massius a<br />

Lagos, coma resultat d<strong>el</strong> Projecte de Clavegueram<br />

i Sanejament de Lagos. A la República Dominicana,<br />

es va permetre que més de 70.000 habitants<br />

d<strong>el</strong>s barris baixos romanguessin a les seves cases<br />

sense respectar un decret presidencial, després<br />

que la Comissió de les Nacions Unides p<strong>el</strong>s Drets<br />

Econòmics, Socials i Culturals condemnés <strong>el</strong> pla<br />

de desnonament.<br />

A l'Argentina, una ONG va demandar <strong>el</strong> Ministeri<br />

de Salut per no proporcionar atenció sanitària<br />

ni medicaments adients a les persones amb<br />

VIH/SIDA. Ho van fer perquè la constitució disposa<br />

que <strong>el</strong>s ciutadans tenen dret a la protecció estatal,<br />

en cas que es neguin drets garantits per la constitució,<br />

un tractat o una llei nacional.<br />

Altres ONG que en un principi es van centrar<br />

en <strong>el</strong>s drets civils i polítics amplien ara les seves<br />

activitats cap als drets econòmics, socials i culturals<br />

i a defensar <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s més desprotegits. A<br />

més, moltes ONG que treballen p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

estan adoptant les estratègies i <strong>el</strong>s principis<br />

d<strong>el</strong>s drets humans: des de protestes a accions legals.<br />

Aquestes estratègies no tenen perquè implicar<br />

la confrontació. A Cambodja les ONG combinen<br />

l'educació <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans i la supervisió<br />

d'aquest procés amb activitats de <strong>desenvolupament</strong><br />

de la comunitat. D'aquesta manera s'opta<br />

per una estratègia que combina un enfocament<br />

que no porta a la confrontació i que alhora promou<br />

la cultura d<strong>el</strong>s drets humans i es posa l'accent<br />

en <strong>el</strong>s valors culturals tradicionals d<strong>el</strong> budisme.<br />

RELACIONS ENTRE ELS DRETS SOCIALS I ECONÒMICS:<br />

SALUT, EDUCACIÓ, HABITATGE I NUTRICIÓ.<br />

Hi ha molts estudis que documenten les r<strong>el</strong>acions<br />

causals existents entre <strong>el</strong>s aliments, la nutrició,<br />

l'habitatge, les condicions sanitàries, l'atenció<br />

sanitària i l'educació. Per exemple, una bona<br />

salut redueix la necessitat d'aliments i n'augmenta<br />

l'ús eficaç per a la nutrició. D'altra banda, un<br />

niv<strong>el</strong>l educatiu <strong>el</strong>evat té un efecte complementari<br />

semblant en una millor nutrició.<br />

Construir capacitats en una generació és un<br />

mitjà per assegurar <strong>el</strong>s drets socials i econòmics<br />

en la generació següents, i per a l'eradicació de<br />

la pobresa a llarg termini. Un gran nombre de<br />

proves demostra que una major educació de les<br />

mares millora la condició de nutrició d<strong>el</strong>s fills.<br />

Estudis realitzats al sud d'Àsia demostren que la<br />

taxa de desnutrició és un 20% més baixa entre<br />

76 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

<strong>el</strong>s fills de mares que han rebut una educació<br />

primària en comparació amb <strong>el</strong>s fills de mares<br />

analfabetes (Requadre 4.4).<br />

Una educació superior també pot estimular<br />

accions polítiques per exigir més drets socials i<br />

econòmics. A Sri Lanka, <strong>el</strong>s especialistes han destacat<br />

que l'estat d<strong>el</strong> benestar es va reforçar com a<br />

resposta a un <strong>el</strong>ectorat escolaritzat, després que<br />

la Constitució Donoughmore garantís <strong>el</strong> sufragi<br />

universal d<strong>el</strong>s adults <strong>el</strong> 1931. A l'estat indi de<br />

Kerala, l'educació superior i la consciència política<br />

van marcar una diferència crucial en les consecucions<br />

en matèria de salut, que van superar<br />

les aconseguides fins i tot a estats on la despesa<br />

per càpita en salut era més <strong>el</strong>evada i que disposaven<br />

de més llits d'hospital per persona.<br />

La complementarietat d'aquestes capacitats<br />

demostra que <strong>el</strong>s drets als aliments, l'atenció sanitària,<br />

l'habitatge i l'educació es reforcen mútuament.<br />

OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS DE L'ESTAT I<br />

ALTRES FACTORS<br />

La idea d<strong>el</strong>s drets que tenen les persones és que<br />

reclamen l'ajuda d'altres per exercir-los: ajuda<br />

d'altres persones, grups, empreses, la comunitat<br />

i l'estat. El capítol 2 explica la naturalesa d'aquestes<br />

obligacions. Les reivindicacions de drets com<br />

<strong>el</strong>s aliments, l'habitatge o l'atenció sanitària, imposen<br />

obligacions a d'altres persones. Aquestes<br />

obligacions poden ser obligacions imperfectes<br />

segons les quals la culpa per l'incompliment d'un<br />

dret no es pot assignar exactament entre diversos<br />

agents. Tanmateix, són drets que totes les persones<br />

i la societat han de fer <strong>el</strong> màxim esforç per<br />

exercir-los i garantir-los, i p<strong>el</strong>s quals <strong>el</strong>s titulars<br />

d<strong>el</strong>s deures en són responsables. Algunes reivindicacions<br />

prenen la forma de la immunitat enfront<br />

de la ingerència, altres la forma d'atenció i<br />

assistència d'altres. Com que <strong>el</strong>s drets econòmics,<br />

socials i culturals fonamentals per eradicar la<br />

pobresa —drets a l'alimentació, l'educació,<br />

l'atenció sanitària, l'habitatge i <strong>el</strong> treball— exigeixen<br />

un suport, la seva facilitació i promoció<br />

són especialment urgents i importants.<br />

A vegades s'ha donat erròniament per suposat<br />

que això implica que l'estat ha de recórrer a<br />

solucions que ap<strong>el</strong>·len a la caritat, la distribució<br />

d<strong>el</strong>s aliments, habitatge i altres necessitats, i evidentment<br />

aquest no és un enfocament econòmicament<br />

sostenible per garantir <strong>el</strong> benestar de les<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

persones a llarg termini. P<strong>el</strong> contrari, <strong>el</strong> dret a<br />

aquestes necessitats és una dret als acords socials<br />

necessaris per facilitar <strong>el</strong> seu accés.<br />

Prenem l'habitatge com a exemple. L'informe<br />

de 1995 de l'Enviat especial <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets a<br />

l'Habitatge aporta una orientació ben clara: l'estat<br />

no té l'obligació de construir immediatament<br />

ni de manera gratuïta habitatges per a tota la població,<br />

i tampoc no és un enfocament adequat<br />

dependre d'un mercat lliure i sense regular ni de<br />

les prestacions de l'estat. L'any 1996, un grup<br />

d'especialistes de l'ONU va proposar uns punts<br />

bàsics per l'estat p<strong>el</strong> que fa a l'habitatge: aportar<br />

seguretat de propietat, evitar la discriminació en<br />

l'habitatge, prohibir <strong>el</strong>s desnonaments massius o<br />

il·legals, <strong>el</strong>iminar <strong>el</strong> problema de les persones sense<br />

habitatge i promoure processos participatius<br />

per a les persones i famílies que necessiten un<br />

habitatge. També va reconèixer que en alguns casos<br />

seria necessària l'assistència directa a víctimes<br />

de desastres naturals o provocats per l'acció<br />

de l'home, i als més vulnerables de la societat.<br />

El ple exercici de tots <strong>el</strong>s drets socials i econòmics<br />

no és un objectiu al qual s'hi pugui arribar<br />

aquí i ara, <strong>sobre</strong>tot en països amb un <strong>desenvolupament</strong><br />

baix i de renda baixa. Sí que cal però<br />

un exercici progressiu per mitjà d'avenços socials<br />

i econòmics a llarg termini. Malí, per exemple,<br />

no pot reduir immediatament la taxa de mortalitat<br />

d<strong>el</strong>s infants de menys de cinc anys de 237<br />

morts per 1.000 nascuts vius als 142 de Tanzània<br />

o <strong>el</strong>s 19 d'Sri Lanka, per tota una sèrie de raons<br />

econòmiques, institucionals i socials.<br />

Però pot moure's en aquesta direcció i ho ha<br />

de fer. Les obligacions d<strong>el</strong>s titulars de deures són,<br />

per tant, fer <strong>el</strong> major esforç possible per estimular<br />

<strong>el</strong> progrés de la manera més ràpida possible.<br />

La seva responsabilitat és ser jutjat no tan sols<br />

per si s'exerceix un dret, sinó per si s'han concebut<br />

i aplicat polítiques eficaces i si s'ha progressat.<br />

Ronald Dworkin estableix una distinció molt<br />

útil entre "drets abstractes" i "drets concrets". En<br />

aquest context, una persona té drets concrets a<br />

les polítiques adequades i no pas a l'alimentació,<br />

l'habitatge i <strong>el</strong>s altres, que són drets abstractes.<br />

OBLIGACIONS DE L'ESTAT: POSAR EN PRÀCTICA<br />

ACTUACIONS QUE AJUDIN A EXERCIR ELS DRETS SOCIALS I<br />

ECONÒMICS DELS MÉS VULNERABLES<br />

L'estat, com a principal titular de deures, té la<br />

responsabilitat de fer tot <strong>el</strong> possible per <strong>el</strong>iminar<br />

la pobresa a partir de l'adopció i l'aplicació d'ac-<br />

La responsabilitat d<strong>el</strong>s titulars de<br />

drets és ser jutjats no tan sols<br />

per si s'exerceix un dret, sinó per<br />

si s'han concebut i aplicat polítiques<br />

eficaces i si s'ha progressat<br />

77

FIGURA 4.1<br />

Discriminació per renda: <strong>el</strong>s més<br />

pobres reben menys inversió<br />

pública i ajudes<br />

2.5<br />

2.0<br />

1.5<br />

1.0<br />

0.5<br />

0<br />

SUBVENCIONS PER A SANITAT<br />

Percentatge de subvencions públiques<br />

per a sanitat per quintils<br />

50 Més ric<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

EDUCACIÓ<br />

Percentatge de despesa pública en<br />

educació per quintils<br />

50<br />

Més ric<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

SUBVENCIONS PER A EDUCACIÓ<br />

Percentatge de subvencions públiques<br />

per a educació per quintils<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

SANITAT<br />

Despesa pública en sanitat per quintils<br />

Índex (quintil més pobre = 1)<br />

Més ric<br />

Brasil<br />

1990<br />

Guinea<br />

1994<br />

Nepal<br />

1996<br />

Més<br />

pobre<br />

Més<br />

pobre<br />

Més<br />

pobre<br />

Més ric<br />

Més<br />

pobre<br />

Madagascar<br />

1993<br />

Ghana<br />

1994<br />

Nicaragua<br />

1993<br />

Tanzània,<br />

Rep. Unida<br />

1994<br />

Indonèsia<br />

1987<br />

GhanaCosta<br />

d’Ivori<br />

1992 1995<br />

Guinea<br />

1994<br />

Uganda<br />

1992<br />

Font: Filmer, Hammer i Pritchett 1998;<br />

Castro-Leal i altres 1999; Li i altres 1999.<br />

tuacions adients. La responsabilitat de l'estat s'ha<br />

de definir en termes d'execució de polítiques.<br />

La mescla exacta de polítiques per eradicar<br />

la pobresa i salvaguardar <strong>el</strong>s drets humans depèn<br />

de les circumstàncies en que es troba un país<br />

en un moment determinat en <strong>el</strong> temps. Les anàlisis<br />

d'anteriors <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> d'estratègies per al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, l'eradicació de la pobresa i <strong>el</strong> creixement<br />

econòmic d<strong>el</strong>s països pobres (<strong>el</strong> 1992, 1993,<br />

1996 i 1997), juntament amb la problemàtica d<strong>el</strong>s<br />

drets humans, assenyalen sis <strong>el</strong>ements d'actuació<br />

que són claus per acc<strong>el</strong>erar l'eradicació de la<br />

pobresa i per exercir <strong>el</strong>s drets humans:<br />

1. Objectiu d<strong>el</strong> creixement econòmic d<strong>el</strong>s<br />

països pobres. Els països de renda baixa han d'acc<strong>el</strong>erar<br />

<strong>el</strong> seu creixement, però <strong>el</strong> mod<strong>el</strong> ha de<br />

ser favorable als pobres, per beneficiar aqu<strong>el</strong>ls<br />

que es troben tant en la pobresa econòmica com<br />

en la humana.<br />

2. Reestructuració d<strong>el</strong>s pressupostos. Per tal<br />

de distribuir despeses adequades i no discriminatòries<br />

per als principals interessos humans,<br />

<strong>sobre</strong>tot <strong>el</strong>s serveis socials bàsics, fa falta una revisió<br />

de les prioritats i <strong>el</strong>iminar la discriminació<br />

d<strong>el</strong>s més vulnerables.<br />

3. Garantia de la participació. Els pobres<br />

tenen dret a ser consultats en les decisions que<br />

afecten les seves vides. Això requereix processos<br />

que ampliïn l'espai polític per tal de donar veu<br />

als pobres i <strong>el</strong>s seus defensors, com ara les ONG,<br />

mitjans de comunicació lliures i associacions de<br />

treballadors.<br />

4. Protecció d<strong>el</strong>s recursos ambientals i <strong>el</strong><br />

capital social de les comunitats pobres. El medi<br />

natural i les xarxes socials són recursos que les<br />

persones pobres utilitzen per guanyar-se la vida i<br />

sortir de la pobresa.<br />

5. Supressió de la discriminació de les dones,<br />

les minories ètniques i <strong>el</strong>s grups racials, entre<br />

altres. Calen reformes socials per <strong>el</strong>iminar totes<br />

les formes de discriminació.<br />

6. Assegurar <strong>el</strong>s drets humans en <strong>el</strong> terreny<br />

legal. La legislació és un aspecte de gran importància<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, i aquestes obligacions<br />

jurídiques s'han de reflectir en les polítiques econòmiques<br />

i d'altres tipus.<br />

La majoria de països tenen la possibilitat<br />

d'adoptar actuacions més favorables als pobres i<br />

<strong>el</strong>s drets humans, la qual cosa permetria acc<strong>el</strong>erar<br />

l'eradicació de la pobresa i l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets. A molts països cal dur a terme reformes en<br />

matèria de política econòmica per <strong>el</strong>iminar ten-<br />

dències que van en contra d<strong>el</strong>s pobres, malgrat<br />

l'atrinxerament d'interessos polítics i econòmics.<br />

També pot ser que calgui reformar les línies d'actuació<br />

de despeses per ampliar les partides pressupostàries<br />

socials i millorar <strong>el</strong> seu repartiment,<br />

i per <strong>el</strong>iminar les tendències discriminatòries contra<br />

<strong>el</strong>s grups desfavorits (figura 4.1 i requadre 4.5).<br />

DEURES DE L'ESTAT: POSAR EN MARXA UN PROCÉS<br />

PARTICIPATIU DE DECISIONS<br />

Molts d<strong>el</strong>s moviments socials d'avui dia que defensen<br />

<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals<br />

sorgeixen com a protestes contra decisions governamentals<br />

que perjudiquen <strong>el</strong>s mitjans de vida<br />

de les persones pobres: desplaçament per construcció<br />

de preses, perjudicis ambientals derivats<br />

de la desforestació. Sovint les persones tenen poca<br />

informació <strong>sobre</strong> les decisions d<strong>el</strong> govern o les<br />

grans empreses que afecten profundament les<br />

seves vides (<strong>sobre</strong> la construcció d'escoles, carreteres,<br />

subministrament d'aigua i sistemes d'irrigació<br />

o <strong>sobre</strong> la creació d'empreses que crearien<br />

llocs de treball o contaminarien <strong>el</strong> medi ambient).<br />

Les persones pobres depenen de la provisió<br />

pública, d<strong>el</strong>s recursos ambientals i de la feina per<br />

guanyar-se la vida. No obstant, també són <strong>el</strong>s que<br />

tenen un accés més difícil a la informació <strong>sobre</strong><br />

l'actuació pública i les decisions de planificació<br />

importants, i també <strong>el</strong>s que ho tenen més difícil<br />

per expressar les seves opinions. Per tant, <strong>el</strong>s estats<br />

tenen l'obligació de crear processos decisoris<br />

que siguin transparents i oberts al diàleg, <strong>sobre</strong>tot<br />

amb les persones i comunitats pobres. Com<br />

a part d<strong>el</strong> compromís de responsabilitat de l'estat,<br />

aquest ha d'acceptar que és responsable de<br />

l'impacte que ocasiona en les vides de les persones,<br />

cooperar aportant informació i fent-se ressò<br />

de les opinions de les persones <strong>sobre</strong> propostes<br />

polítiques i respondre adequadament a les esmentades<br />

opinions, com es descriu amb més detalla<br />

al capítol 5.<br />

Com destaca <strong>el</strong> l'<strong>Informe</strong> de pobresa <strong>2000</strong><br />

d<strong>el</strong> PNUD, "exigir la responsabilitat d<strong>el</strong>s governs<br />

és un requisit final d<strong>el</strong> bon govern". Això requereix<br />

que les persones s'organitzin, estiguin informades<br />

i puguin reivindicar un espai polític. També<br />

demana la devolució de l'autoritat als governs<br />

locals i transparència en l'ús d<strong>el</strong>s fons públics.<br />

Molts països estan portant a terme iniciatives<br />

que faciliten la participació i la responsabilitat.<br />

L'Autoritat per al Desenvolupament Econòmic<br />

78 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Nacional de les Filipines s<strong>el</strong>ecciona grups de la<br />

societat civil per supervisar programes governamentals.<br />

A l'Índia, hi ha organismes que fan públics<br />

documents oficials i que c<strong>el</strong>ebren audiències<br />

públiques per institucionalitzar la cooperació.<br />

AGENTS NO ESTATALS, SOBRETOT AGENTS MUNDIALS<br />

L'estat no pot renunciar a la seva responsabilitat<br />

en l'adopció d'actuacions per eradicar la pobresa.<br />

Però no és l'únic titular de deures. En una<br />

economia de mercat i una societat plural, <strong>el</strong> progrés<br />

socioeconòmic que condueix a l'eradicació<br />

de la pobresa depèn d'actuacions d'agents privats<br />

en <strong>el</strong>s negocis i la societat civil: comunitats,<br />

famílies, sindicats, empresaris, mitjans de comunicació,<br />

organitzacions no governamentals i grups<br />

r<strong>el</strong>igiosos entre d'altres. Això es fa palès en l'augment<br />

de la inversió privada com a part de la inversió<br />

nacional bruta en països en <strong>desenvolupament</strong><br />

de renda baixa i mitja. Aquests ingressos<br />

van augmentar d'un 54% a un 72% al Sud d'Àsia<br />

entre 1980 i 1997, d'un 70% a un 84% a Amèrica<br />

Llatina i <strong>el</strong> Carib, d'un 52% a un 68% a l'Àfrica<br />

subsahariana i d<strong>el</strong> 51% al 55% a l'est de l'Àsia i<br />

<strong>el</strong> Pacífic.<br />

Com marca la integració econòmica mundial,<br />

l'autonomia de l'estat en la confecció de la<br />

política disminueix, a causa d<strong>el</strong>s acords<br />

multilaterals, de la necessitat de mantenir economies<br />

competitives en <strong>el</strong> mercat mundial i, per a<br />

molts països pobres que depenen de finançament<br />

extern, a causa d<strong>el</strong>s acords amb creditors. Els<br />

agents globals —i <strong>el</strong>s estats que treballen col·lectivament<br />

en institucions mundials— tenen avui<br />

dia més responsabilitats per ajudar <strong>el</strong>s pobres,<br />

tant de països rics com pobres, a exercir <strong>el</strong>s drets<br />

socials i econòmics:<br />

• L'Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç (OMC)<br />

pot establir polítiques de comerç mundials que<br />

obrin oportunitats d'exportació i redueixin les<br />

despeses d'importació per als països pobres.<br />

• Les institucions econòmiques internacionals<br />

—<strong>el</strong> Fons Monetari Internacional, <strong>el</strong> Banc Mundial<br />

i altres bancs i cooperants multilaterals—<br />

poden fomentar, a través de les seves condicions<br />

de prestataris, polítiques macroeconòmiques que<br />

beneficiïn <strong>el</strong>s més pobres.<br />

• Les empreses mundials —a través de les seves<br />

decisions en matèria d'inversions, les quals<br />

afecten decisivament <strong>el</strong> creixement econòmic, les<br />

condicions de treball i <strong>el</strong> medi ambient— poden<br />

ajudar a crear oportunitats de feina i a que les<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

persones pobres desenvolupin habilitats. Les multinacionals<br />

i les seves filials estrangeres van<br />

produir <strong>el</strong> 25% de la producció mundial l'any<br />

1998, i les 100 primeres (classificades per actius<br />

exteriors) van vendre per valor de 4 bilions de<br />

dòlars. Les multinacionals tenen també <strong>el</strong> potencial<br />

per fer molt mal, destruint <strong>el</strong>s medis de vida<br />

a través de pràctiques ambientals que deixen <strong>el</strong>s<br />

boscos sense arbres, esgoten les reserves de peixos,<br />

aboquen materials perillosos i contaminen<br />

<strong>el</strong>s rius i <strong>el</strong>s llacs que havien estat una font d'aigua<br />

i peixos. També poden descapacitar les persones<br />

més pobres i robar-los la dignitat amb condicions<br />

laborals perilloses i inhumanes. A més,<br />

la seva influència pot arribar més lluny i servir de<br />

suport a règims repressius o bé a influir en les<br />

reformes polítiques. (Requadre 4.6).<br />

• Els sectors de la informació, l'entreteniment i<br />

<strong>el</strong>s mitjans de comunicació mundials —amb la<br />

seva increïble capacitat d'arribar a tots <strong>el</strong>s racons<br />

d<strong>el</strong> món— poden ser uns agents molt poderosos<br />

a l'hora d'ajudar a eradicar la pobresa. No tan<br />

sols donen forma a la informació i l'entreteniment,<br />

sinó a nous valors i cultures. Manquen valors<br />

tolerants amb la diversitat cultural i que res-<br />

REQUADRE 4.5<br />

Insuficiències i parcialitats de la despesa pública<br />

en serveis socials bàsics<br />

Els drets econòmics i socials no es poden exercir<br />

sense partides pressupostàries més equitatives<br />

i generoses destinades als serveis socials<br />

bàsics. Una publicació recent d'UNICEF calcula<br />

<strong>el</strong> dèficit en despesa pública en 80<br />

miliards de dòlars anuals (preus de 1995) per<br />

arribar a la provisió universal de serveis bàsics,<br />

p<strong>el</strong>s quals calen 206-216 miliards de<br />

dòlars i només se'n gasten 136.<br />

Aquest dèficit dobla <strong>el</strong> càlcul de 40<br />

miliards de dòlars de la Cimera Mundial per<br />

al Desenvolupament Social de 1995. Una enquesta<br />

recent a 30 països mostra que <strong>el</strong>s serveis<br />

socials bàsics absorbeixen <strong>el</strong> 12%-14%<br />

d<strong>el</strong> pressupost nacional a la majoria de països.<br />

En uns quants països, les despeses són<br />

molt inferiors (4% a Camerun, 7,7% a les Filipines,<br />

8,5% a Brasil).<br />

Aquestes despeses, en molts casos, estan molt<br />

per sota d<strong>el</strong> que es considera necessari per<br />

proporcionar <strong>el</strong>s serveis mínims. A Nigèria, la<br />

despesa sanitària per càpita és de 5dòlars, només<br />

un 42% d<strong>el</strong> paquet sanitari mínim reque-<br />

rit i a Etiòpia 3 dòlars, només un 25%.<br />

També hi ha una greu discriminació en la<br />

despesa pública en salut i educació, que es<br />

desvia cap a les persones més riques, tot i que<br />

són <strong>el</strong>s més pobres <strong>el</strong>s que pateixen unes necessitats<br />

més grans. Les desviacions en les subvencions<br />

també són molt pronunciades (vegeu<br />

figura 4.1).<br />

La contribució de cooperants bilaterals<br />

per a l'atenció sanitària bàsica, l'educació <strong>el</strong>emental,<br />

l'aigua i <strong>el</strong> sanejament només representava<br />

<strong>el</strong> 8,3% de l'assistència oficial al <strong>desenvolupament</strong><br />

de 1998, o menys de la meitat<br />

de l'objectiu d<strong>el</strong> pacte 20/20. Segons l'OCDE,<br />

les partides més altes d<strong>el</strong>s programes bilaterals<br />

van ser les de Luxemburg (25,7%), Alemanya<br />

(14,1%), Àustria (13,1%) i Austràlia<br />

(12,9%). Les més baixes, de Canadà (1,9%) i<br />

Itàlia (3,1%). D<strong>el</strong>s cooperants multilaterals,<br />

<strong>el</strong> Banc Mundial distribueix un 8% de la seva<br />

ajuda a l'atenció sanitària primària, l'educació<br />

<strong>el</strong>emental i l'aigua i <strong>el</strong> sanejament, <strong>el</strong>s<br />

bancs de <strong>desenvolupament</strong> regionals, un 5%.<br />

Font: UNICEF i PNUD 1998; Mehrotra Vandemoort<strong>el</strong>e i D<strong>el</strong>amonica (pròxima publicació); Comissió d'Ajuda al Desenvolupament<br />

de l'OCDE <strong>2000</strong><br />

79

REQUADRE 4.6<br />

Responsabilitat de les multinacionals en matèria de drets humans<br />

La societat ja no accepta <strong>el</strong> punt de vista que<br />

<strong>el</strong> comportament de les multinacionals tan sols<br />

està limitat per les lleis d<strong>el</strong> país on duu a terme<br />

les seves activitats. En virtut de la seva influència<br />

i poder mundials, han d'acceptar la<br />

responsabilitat i mantenir uns niv<strong>el</strong>ls <strong>el</strong>evats<br />

de drets humans, respectant <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors,<br />

protegint <strong>el</strong> medi ambient i abstenint-se<br />

de donar suport o perdonar <strong>el</strong>s règims<br />

que vulneren <strong>el</strong>s drets humans.<br />

Les multinacionals poden vulnerar indirectament<br />

<strong>el</strong>s drets humans en confiar en règims<br />

repressius per crear condicions empresarials<br />

segures. Però també poden ser <strong>el</strong>s<br />

agents d'un canvi positiu per als drets humans,<br />

en tant que saben com exercir influències en<br />

temes econòmics.<br />

Els codis voluntaris de conducta empresarial<br />

han proliferat, però tendeixen a ser febles<br />

en dos fronts. En primer lloc, poques vegades<br />

fan referència a normes de drets humans<br />

acordats internacionalment. Per exemple,<br />

la majoria de codis de la indústria tèxtil<br />

fa referència a normes nacionals en lloc de<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

pectin la dignitat d<strong>el</strong>s pobres, a fi de reforçar la<br />

solidaritat amb les persones pobres i mobilitzar<br />

<strong>el</strong>s individus, les comunitats, <strong>el</strong>s empresaris i tothom<br />

perquè adoptin la responsabilitat d'eradicar<br />

la pobresa.<br />

• Les xarxes mundials d'ONG —un d<strong>el</strong>s avenços<br />

més importants d<strong>el</strong>s anys noranta— poden<br />

proposar actuacions <strong>sobre</strong> matèries de pobresa<br />

mundial, com ara la reducció d<strong>el</strong> deute extern<br />

d<strong>el</strong>s països pobres. El nombre d'ONG mundials<br />

va augmentar de 23.600 l'any 1991 a gairebé<br />

44.000 <strong>el</strong> 1999. Les ONG han estat sovint una força<br />

d'oposició política en règims autoritaris. En<br />

les democràcies plurals, poden ser més constructives<br />

com a mediadors per fomentar la confiança<br />

entre l'estat i les persones. A més, a molts països<br />

estan realitzant serveis que l'estat no és capaç<br />

d'oferir o no ho vol fer.<br />

Tots aquests agents tenen l'obligació ètica,<br />

arr<strong>el</strong>ada en <strong>el</strong>s drets humans, de fer tot <strong>el</strong> possible<br />

per dur a terme actuacions que afavoreixin<br />

<strong>el</strong>s més pobres i de facilitar l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

socials i econòmics. Al mateix temps, l'estat té<br />

l'obligació de vetllar perquè tots <strong>el</strong>s agents mundials<br />

respectin <strong>el</strong>s drets humans. Els estats negocien<br />

acords multilaterals en <strong>el</strong> marc de l'OMC, i<br />

normes de l'Organització Internacional d<strong>el</strong><br />

Treball. En segon lloc, <strong>el</strong>s manquen mecanismes<br />

per a aplicar-los i un sistema control i<br />

inspecció extern.<br />

Algunes iniciatives importants van més enllà<br />

d<strong>el</strong>s codis imposats voluntàriament per crear<br />

un conjunt més coherent de normes mundials.<br />

Comprenen una iniciativa de la societat<br />

civil: SA8000 d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l de Prioritats Econòmiques,<br />

una inspecció i certificació independent<br />

de normes definides sistemàticament,<br />

basades en <strong>el</strong>s convenis de l'OIT i en procediments<br />

detallats d'aplicació, la sol·licitud d<strong>el</strong><br />

Parlament Europeu d'un codi europeu per a<br />

les multinacionals i les directrius de l'OCDE.<br />

El Pacte Mundial d<strong>el</strong> Secretari General requereix<br />

que les empreses agafin <strong>el</strong> timó en <strong>el</strong> compromís<br />

amb <strong>el</strong>s principis bàsics d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Perquè no ho oblidem, <strong>el</strong>s estats nació<br />

tenen la responsabilitat de regular <strong>el</strong> comportament<br />

d<strong>el</strong>s agents privats i de garantir <strong>el</strong> respecte<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

creen <strong>el</strong>s organismes de govern de les institucions<br />

de Bretton Woods. Han d'actuar d'una manera<br />

més coordinada en pro de l'interès comú.<br />

RECURSOS I CREIXEMENT ECONÒMIC: UN MITJÀ<br />

PER EXERCIR ELS DRETS HUMANS<br />

El creixement econòmic és un mitjà per al benestar<br />

de les persones i per a l'expansió de les llibertats<br />

humanes. No és un objectiu en sí mateix, amb<br />

un valor intrínsec. Els objectius són l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets humans i l'avenç d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

NO HI HA RELACIÓ AUTOMÀTICA ENTRE ELS RECURSOS<br />

ECONÒMICS I ELS DRETS HUMANS<br />

Sovint s'evoca la manca de recursos econòmics<br />

per justificar la falta de progrés per assolir <strong>el</strong>s<br />

drets humans. Però les r<strong>el</strong>acions entre <strong>el</strong>s recursos<br />

econòmics i <strong>el</strong>s drets humans són molt més<br />

complexes, però en cap cas automàtiques.<br />

1. Les mesures per promoure l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets humans amplien l'espectre: de les que no<br />

suposen cap despesa econòmica a les impagables.<br />

Moltes mesures comporten petites càrregues<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s recursos de l'estat o d'algun altre agent.<br />

Les lleis que prohibeixen <strong>el</strong>s abusos laborals o la<br />

discriminació en l'accés a un habitatge requereixen<br />

recursos modestos, però fer respectar aquestes<br />

lleis i canviar <strong>el</strong>s comportaments es més costós.<br />

Per garantir <strong>el</strong>s drets, les societats necessiten<br />

normes, institucions, un marc legal i una situació<br />

econòmica favorable, i per a tot això fan falta recursos.<br />

Els drets humans per a tots no han de<br />

costar una fortuna, però fan falta nombrosos recursos<br />

addicionals per sostenir l'educació <strong>el</strong>emental<br />

gratuïta per a tothom, <strong>el</strong>s serveis de salut<br />

reproductora, salaris raonables per als jutges i<br />

donar suport al sistema jurídic suficient per dissuadir<br />

la corrupció. A molts països no tan sols<br />

fan falta recursos econòmics per garantir <strong>el</strong>s drets<br />

humans en <strong>el</strong> terreny legal, sinó que també hi<br />

manca capacitat. De tota manera, amb una major<br />

voluntat política es podrien crear moltes oportunitats<br />

per actuar.<br />

2. Els recursos no garanteixen <strong>el</strong>s drets. Existeix<br />

una àmplia corr<strong>el</strong>ació entre la renda les consecucions<br />

en matèria de drets econòmics i socials.<br />

Però l'àmbit és enorme i <strong>el</strong>s països amb rendes<br />

semblants poden aconseguir avenços extremadament<br />

diferents en l'<strong>el</strong>iminació de privacions<br />

80 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

tan <strong>el</strong>ementals com l'analfabetisme i la mortalitat<br />

infantil evitable. Observem <strong>el</strong> fort contrast entre<br />

Sud-àfrica, amb una renda per càpita de 3.310<br />

dòlars, i Vietnam, amb una renda per càpita de<br />

350 dòlars. A Sud-àfrica, la mortalitat infantil és<br />

de 60 per 1.000 nascuts vius, i de 31 a Vietnam.<br />

En canvi, <strong>el</strong> percentatge d'alfabetització d'adults<br />

és d<strong>el</strong> 84,6% a Sud-àfrica i d<strong>el</strong> 92,9% a Vietnam.<br />

Avui dia continuen <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s drets humans<br />

als països més pròspers, no tan sols en <strong>el</strong>s<br />

drets civils i polítics, sinó també en <strong>el</strong>s drets econòmics<br />

i socials. L'expansió econòmica d<strong>el</strong>s Estats<br />

Units no ha aconseguit acabar amb la problemàtica<br />

de les persones que dormen al carrer, la<br />

malnutrició o la falta d'accés a l'atenció sanitària.<br />

Les diferències per sexe arreu d<strong>el</strong> món en<br />

matèria de salut, educació, ocupació i participació<br />

política mostra una àmplia gamma de discriminació<br />

en niv<strong>el</strong>ls de renda molt semblants.<br />

3. No hi ha una r<strong>el</strong>ació automàtica entre <strong>el</strong><br />

creixement econòmic i <strong>el</strong> progrés en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s drets humans. El creixement<br />

econòmic aporta recursos importants per<br />

aconseguir drets econòmics i socials i per<br />

construir capacitats humanes bàsiques. No obstant,<br />

com mostra l'estudi de la r<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong><br />

creixement econòmic i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

1996, no existeix cap r<strong>el</strong>ació automàtica entre <strong>el</strong><br />

creixement econòmic i <strong>el</strong> progrés en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Alguns països han experimentat<br />

un creixement ràpid sense que això suposi una<br />

gran millora en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Altres<br />

països han tingut un creixement baix però han<br />

obtingut millors resultats en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. De la mateixa manera, l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> Humà 1997 va demostrar que<br />

la repercussió d<strong>el</strong> creixement econòmic <strong>sobre</strong><br />

l'eradicació de la pobresa no tan sols depenia d<strong>el</strong><br />

Taxa de<br />

creixement<br />

d<strong>el</strong> PNB per<br />

càpita<br />

> 4%<br />

3-4%<br />

0-3%<br />

< 0%<br />

Total<br />

Nombre total<br />

de països<br />

12<br />

17<br />

80<br />

50<br />

159<br />

OCDE<br />

2<br />

2<br />

22<br />

2<br />

28<br />

Països menys<br />

desenvolupats<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

1<br />

6<br />

16<br />

17<br />

40<br />

ritme de creixement, sinó també d<strong>el</strong> mod<strong>el</strong> de<br />

creixement econòmic.<br />

Es necessiten actuacions per assegurar que<br />

<strong>el</strong> mod<strong>el</strong> de creixement beneficiï <strong>el</strong>s pobres i que<br />

<strong>el</strong>s recursos generats s'inverteixin en la construcció<br />

de capacitats humanes: <strong>el</strong> creixement per sí<br />

sol no és suficient.<br />

Pot ser despietat i deixar <strong>el</strong>s perdedors en la<br />

més gran misèria. Sense feina i crear poca ocupació.<br />

Sord i no garantir la participació de les<br />

persones. Sense futur i destruir <strong>el</strong> medi ambient<br />

per a les generacions futures. I desarr<strong>el</strong>at i<br />

destruir les tradicions culturals i la història.<br />

4. Cal prendre decisions complicades en la<br />

distribució d<strong>el</strong>s recursos. Els països pobres s'enfronten<br />

a grans limitacions de recursos i han de<br />

prendre decisions molt complicades a l'hora de<br />

determinar les prioritats. Però això no justifica<br />

que no s'assigni recursos a les institucions que<br />

protegeixen <strong>el</strong>s drets humans. És més, molts països<br />

destinen unes quantitats importants de recursos<br />

en les institucions equivocades, com ara <strong>el</strong>s<br />

serveis secrets d'informació per a la censura de<br />

la premsa i l'<strong>el</strong>iminació de l'oposició política i<br />

<strong>el</strong>s sindicats. Els drets humans i <strong>el</strong>s compromisos<br />

jurídics que aquests comporten haurien de suposar<br />

la màxima prioritat, independentment de<br />

les limitacions d<strong>el</strong>s recursos.<br />

DUES FAL·LÀCIES I DOS IMPERATIUS<br />

TAULA 4.1<br />

Països per mitjana anual de creixement d<strong>el</strong> PNB per càpita, 1990-1998<br />

És temptador buscar una explicació economicista<br />

de la manca de respecte p<strong>el</strong>s drets humans, però<br />

ni <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de la renda per càpita ni <strong>el</strong> seu creixement<br />

determinen <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de consecució d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. No obstant, amb la mateixa renda es<br />

poden obtenir resultats ben diferents p<strong>el</strong> que fa a<br />

la varietat de drets econòmics, socials i culturals,<br />

però també en <strong>el</strong>s civils i polítics.<br />

Països amb<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> baix<br />

0<br />

5<br />

15<br />

13<br />

33<br />

Països de<br />

renda baixa<br />

2<br />

6<br />

22<br />

25<br />

55<br />

Nota: Les files no sumen <strong>el</strong> total de països perquè alguns d'<strong>el</strong>ls entren en més d'una categoria. No tots <strong>el</strong>s països de totes les categories s'inclouen en aquesta taula degut a l'absència de dades.<br />

Font: Taula d'indicador 13<br />

Estats<br />

àrabs<br />

1<br />

1<br />

6<br />

4<br />

12<br />

Est<br />

d'Àsia<br />

2<br />

0<br />

1<br />

1<br />

4<br />

Europa de<br />

l'Est i CEI<br />

0<br />

1<br />

1<br />

18<br />

20<br />

Amèrica<br />

Llatina i <strong>el</strong><br />

Carib<br />

4<br />

4<br />

21<br />

3<br />

32<br />

FIGURA 4.2<br />

Lent creixement de les rendes<br />

Nombre de països<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

> 4% 3–4% 0–3% < 0%<br />

Creixement d<strong>el</strong> PNB per càpita,1990–98<br />

Font: Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

Sud<br />

d'Àsia<br />

0<br />

4<br />

4<br />

0<br />

8<br />

Sud-est<br />

asiàtic i <strong>el</strong><br />

Pacífic<br />

2<br />

3<br />

5<br />

4<br />

14<br />

OCDE<br />

Altres<br />

Països<br />

menys<br />

desenvolupats<br />

Àfrica subsahariana<br />

1<br />

3<br />

20<br />

19<br />

43<br />

81

REQUADRE 4.7<br />

Marginació d<strong>el</strong>s països pobres d<strong>el</strong>s beneficis de l'economia mundial<br />

La integració econòmica mundial està creant<br />

oportunitats per a les persones de tot <strong>el</strong> món,<br />

però hi ha grans divergències entre països en<br />

l'expansió d<strong>el</strong> comerç, l'atracció d'inversions<br />

i l'ús de les noves tecnologies. Molts d<strong>el</strong>s països<br />

més pobres es troben marginats d'aquestes<br />

creixents oportunitats mundials. Les diferències<br />

de renda entre <strong>el</strong>s països més pobres i<br />

<strong>el</strong>s més rics són cada vegada més grans.<br />

Comerç. Les exportacions mundials de<br />

béns i serveis van augmentar entre <strong>el</strong>s 1990 i<br />

1998, de 4,7 bilions de dòlars a 7,5 bilions<br />

(preus constants de 1995). A més, 25 països<br />

van experimentar un creixement de les seves<br />

exportacions fins a una mitjana de més d<strong>el</strong> 10<br />

% anual (com Bangla Desh, Mèxic, Moçambic,<br />

Turquia i Vietnam), però les exportacions van<br />

disminuir a Camerun, Jamaica i Ucraïna. El<br />

1998, <strong>el</strong>s països menys desenvolupats, amb <strong>el</strong><br />

10% de la població mundial, representaven<br />

només <strong>el</strong> 0,4% de les exportacions mundials,<br />

disminuint d<strong>el</strong> 0,6% de 1980 al 0,5% de 1990.<br />

La proporció de l'Àfrica subsahariana va<br />

disminuir fins a 1,4% d<strong>el</strong> 2,3% <strong>el</strong> 1980 i l'1,6%<br />

<strong>el</strong> 1990 (vegeu figura 4.3). Tot i que <strong>el</strong>s aranz<strong>el</strong>s<br />

mitjans d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

són més alts que als desenvolupats, encara hi<br />

ha moltes nacions pobres que han de fer front<br />

a aranz<strong>el</strong>s alts i a una escala d'aranz<strong>el</strong>s en sectors<br />

claus com l'agricultura, <strong>el</strong> calçat i <strong>el</strong>s articles<br />

de p<strong>el</strong>l.<br />

Inversió directa estrangera. Els fluxos<br />

d'inversió directa estrangera s'han expandit<br />

tant que han arribat a més de 600 miliards de<br />

dòlars <strong>el</strong> 1998. Però aquests fluxos estan molt<br />

concentrats: tan sols 20 països reben <strong>el</strong> 83%<br />

d<strong>el</strong>s 177 miliards de dòlars que van cap les<br />

economies en transició o <strong>desenvolupament</strong>,<br />

<strong>sobre</strong>tot Xina, Brasil, Mèxic i Singapur. Els 48<br />

països menys desenvolupats van atraure menys<br />

de 3 miliards de dòlars <strong>el</strong> 1998, un escàs 0,4%<br />

També és temptador ometre la importància<br />

d<strong>el</strong>s recursos per al ple exercici d<strong>el</strong>s drets. Els<br />

recursos econòmics i <strong>el</strong> creixement econòmic són<br />

mitjans importants. Tot i que existeix la possibilitat<br />

d'adoptar mesures de baix cost per reestructurar<br />

<strong>el</strong>s pressupostos, calen també recursos addicionals.<br />

La manca de creixement econòmic als<br />

països pobres ha suposat un obstacle enorme per<br />

a l'exercici de tots <strong>el</strong>s drets. Un estudi de 159<br />

països amb dades d<strong>el</strong> creixement d<strong>el</strong> PNB per<br />

càpita disponibles durant <strong>el</strong> període 1990-98<br />

mostra que d<strong>el</strong>s 33 països de baix desenvolupa-<br />

d<strong>el</strong> total.<br />

Comunicacions i informàtica. La comunitat<br />

online mundial ha experimentat un ràpid<br />

creixement que va d<strong>el</strong>s 16 milions d'usuaris<br />

d'Internet <strong>el</strong> 1995, als 304 milions d'usuaris<br />

de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>. Però l'accés a Internet<br />

varia segons les zones. El 1998, més d<strong>el</strong> 26%<br />

d<strong>el</strong>s habitants d'Estats Units navegaven per<br />

Internet, en comparació amb <strong>el</strong> 0,8% de tots<br />

<strong>el</strong>s habitants d'Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib, <strong>el</strong><br />

0,1% de l'Àfrica subsahariana i <strong>el</strong> 0,04% d<strong>el</strong><br />

sud d'Àsia.<br />

Desigualtats de renda. D<strong>el</strong>s 159 països<br />

que disposem de dades, 50 tenien una mitjana<br />

negativa de creixement anual d<strong>el</strong> PNB per<br />

càpita entre 1990 i 1998, i només quatre països<br />

subsaharians i set d<strong>el</strong>s països menys desenvolupats<br />

tenien xifres superiors al 3%, la<br />

taxa mínima per doblar la renda en una generació<br />

(vegeu figura 4.2 i taula 4.1).<br />

Un estudi recent d<strong>el</strong> Banc Mundial de<br />

Milanovic analitza la distribució de la renda<br />

mundial basant-se, per primera vegada, en<br />

dades d'enquestes familiars de 91 països. Mostra<br />

un augment molt pronunciat en la desigualtat<br />

de la renda mundial entre 1988 i 1993,<br />

d'un coeficient Gini de 0,63 a 0,66 (un valor<br />

de 0 indica igualtat perfecta i un valor d'1 desigualtat<br />

perfecta. L'augment va ser propiciat<br />

més per l'augment de les diferències en rendes<br />

mitjanes entre països que per l'augment<br />

de les desigualtats dins d<strong>el</strong>s països.<br />

Els super-rics. Per la seva banda, <strong>el</strong>s<br />

super-rics són cada vegada més rics. La riquesa<br />

conjunta d<strong>el</strong>s primers 200 multimilionaris<br />

de la classificació va arribar a 1.135 miliards<br />

de dòlars <strong>el</strong> 1999, des d<strong>el</strong>s 1.042 miliards de<br />

dòlars de 1998. Compareu-ho amb la renda<br />

combinada de 146 miliards de dòlars per als<br />

582 milions de persones de tots <strong>el</strong>s països<br />

menys desenvolupats.<br />

Font: Milanovic 1999d; UNCTAD 1999 a i b; PNUD 1999b; Banc Mundial 1999c; Forbes <strong>2000</strong>; NUA <strong>2000</strong>.<br />

ment <strong>humà</strong> amb dades, només 5 van assolir un<br />

creixement anual mitjà per càpita de més d<strong>el</strong> 3%.<br />

En 13 d'aquests països va ser, de fet, negatiu (taula<br />

4.1 i figura 4.2).<br />

Per aquest motiu, acc<strong>el</strong>erar <strong>el</strong> creixement econòmic<br />

d<strong>el</strong>s països pobres és essencial per garantir<br />

tots <strong>el</strong>s drets a totes les persones. Però com<br />

hem pogut observar, <strong>el</strong> creixement no és suficient:<br />

fan falta actuacions que vinculin <strong>el</strong> creixement<br />

amb <strong>el</strong>s drets. La distribució de recursos i<br />

<strong>el</strong> mod<strong>el</strong> de creixement econòmic han de ser favorables<br />

als pobres, al <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i<br />

als drets humans. Els recursos generats p<strong>el</strong> creixement<br />

s'han de destinar a eradicar la pobresa,<br />

al <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i a garantir <strong>el</strong>s drets.<br />

Com ja s'ha apuntat, posar en pràctica aquestes<br />

actuacions i aconseguir <strong>el</strong> creixement no tan sols<br />

depèn de l'actuació de l'estat, sinó també d'un<br />

entorn internacional favorable.<br />

JUSTÍCIA MUNDIAL: OBLIGACIONS I<br />

RESPONSABILITATS DE L'ESTAT I D'AGENTS NO<br />

ESTATALS PER CONCEBRE UN ORDRE MUNDIAL QUE<br />

AFAVOREIXI ELS POBRES<br />

Com que <strong>el</strong> món és cada vegada més<br />

interdependent, tant <strong>el</strong>s estats —en les seves actuacions<br />

que afecten altres estats— i altres agents<br />

mundials tenen més obligacions per crear un<br />

entorn més favorable per a l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

econòmics i socials. Cada vegada més, la vida de<br />

les persones està amenaçada p<strong>el</strong>s "mals mundials",<br />

que cap nació no pot controlar: augment de<br />

la volatilitat financera, <strong>el</strong> canvi climàtic d<strong>el</strong> planeta,<br />

la d<strong>el</strong>inqüència mundial. Les decisions d<strong>el</strong>s<br />

estats —ja siguin <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s tipus d'interès o la<br />

venda d'armes— tenen conseqüències significatives<br />

<strong>sobre</strong> la vida de les persones més enllà d<strong>el</strong>s<br />

límits d'un país. Malgrat l'interès propi i les obligacions<br />

ètiques per concebre actuacions socials<br />

i econòmiques mundials que afavoreixin <strong>el</strong>s pobres,<br />

ben poca cosa uneix o fomenta <strong>el</strong>s governs<br />

nacionals, les empreses, <strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

i altres agents mundials a fer alguna cosa<br />

dins <strong>el</strong> marc d<strong>el</strong>s acords actuals de govern mundial.<br />

La marginació que pateixen avui dia <strong>el</strong>s països<br />

pobres en <strong>el</strong> comerç mundial i en les inversions,<br />

reflecteix de ben segur <strong>el</strong> fracàs d'aquestes<br />

actuacions mundials (requadre 4.7).<br />

Si l'eradicació de la pobresa mundial és una<br />

obligació moral i un bé públic mundial, perquè<br />

no n'hi ha prou amb facilitar-la? Per un buit d'in-<br />

82 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

centius, un buit jurídic i un buit de participació,<br />

en <strong>el</strong> que és l'origen de molts fracassos de béns<br />

públics segons un estudi recent d<strong>el</strong> PNUD, Béns<br />

Públics Mundials.<br />

BUIT D'INCENTIUS<br />

Donat que <strong>el</strong>s governs negocien polítiques mundials,<br />

se'ls acusa principalment de buscar <strong>el</strong>s interessos<br />

nacionals i no l'interès col·lectiu mundial,<br />

de manera que són incapaços de proposar<br />

actuacions que afavoreixin <strong>el</strong>s pobres (requadre<br />

4.8). Després de la Ronda d'Uruguai, es va calcular<br />

que <strong>el</strong>s nous acords comercials suposarien<br />

un augment de la renda mundial d'uns 212-510<br />

miliards de dòlars, però unes pèrdues netes anuals<br />

de 600 milions de dòlars l'any per als països<br />

menys desenvolupats i 1,2 miliards de dòlars anuals<br />

per a l'Àfrica subsahariana. Un estudi recent<br />

de l'UNCTAD calcula que les condicions més favorables<br />

d'accés al mercat per als principals articles<br />

d'exportació d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

com ara teixits, roba i articles de p<strong>el</strong>l, podrien<br />

oferir a aquests països un potencial de 700<br />

miliards de dòlars en exportacions addicionals<br />

l'any 2005, quatre vegades la mitjana d'aportació<br />

de capital privat durant <strong>el</strong>s anys noranta. La integració<br />

d<strong>el</strong> mercat mundial s'està produint a un<br />

ritme acc<strong>el</strong>erat, però <strong>el</strong>s beneficis s'estan acumulant<br />

als països més dinàmics i poderosos tant d<strong>el</strong><br />

REQUADRE 4.8<br />

Justícia mundial: reconciliar <strong>el</strong>s valors contraposats de la imparcialitat i l'interès propi<br />

Els drets humans expressen l'atrevida idea que totes les persones tenen dret<br />

a què <strong>el</strong>s afers humans es tractin des d'un punt de vista que <strong>el</strong>s protegeixi<br />

d<strong>el</strong>s pitjors abusos i privacions, i que garanteixi les llibertats necessàries per<br />

a una vida digna.<br />

Un d<strong>el</strong>s reptes més antics és canviar les normes per fomentar <strong>el</strong>s drets<br />

humans. No ens queda més opció que concebre <strong>el</strong> món de dues maneres.<br />

· Cadascú de nosaltres ens podem reconèixer com a únics entre molts altres<br />

i que <strong>el</strong> nostre benestar i <strong>el</strong> de les persones properes no té una importància<br />

intrínseca major que <strong>el</strong> benestar d<strong>el</strong>s altres. Això ens porta a concebre <strong>el</strong><br />

món de manera imparcial, concedint <strong>el</strong> mateix valor a totes les persones i<br />

mostrant la mateixa preocupació p<strong>el</strong>s abusos i les privacions, independentment<br />

de qui <strong>el</strong>s pateix.<br />

· També concebem <strong>el</strong> món des de dins de la xarxa d<strong>el</strong>s propis interessos,<br />

identificacions i compromisos. Fins a cert punt això és inqüestionable: cadascun<br />

de nosaltres ha de viure la seva vida, i sovint són la família, <strong>el</strong>s amics,<br />

les causes i <strong>el</strong>s compromisos <strong>el</strong> que ens dona una raó per seguir vivint.<br />

Tot i que compatibles, aquestes perspectives es troben en conflicte. Aquesta<br />

tensió se sol reflectir en metàfores —com la d<strong>el</strong> terreny de joc uniforme—<br />

utilitzada per conciliar aquestes perspectives insistint que <strong>el</strong>s interes-<br />

Font: Nag<strong>el</strong> 1991; Pogge 1993; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

nord com d<strong>el</strong> sud (figura 4.3). Per la seva banda,<br />

<strong>el</strong>s països de renda baixa obtenen ben poca cosa<br />

d'aquests beneficis mundials, i molts queden<br />

marginats de l'economia competitiva mundial.<br />

La tecnologia mundial podria tenir un gran<br />

impacte en l'eradicació de la pobresa, proporcionant<br />

als pobres llavors de cultius d'aliments d'alt<br />

rendiment o medicaments per salvar vides. De fet,<br />

l'acord de 1994 <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Aspectes d<strong>el</strong>s Drets de<br />

la Propietat Int<strong>el</strong>·lectual r<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong> Comerç<br />

(TRIPS) reforça la protecció de patents i<br />

copyrights i afavoreix aqu<strong>el</strong>ls que creen i comercialitzen<br />

tecnologia en lloc de l'interès de la societat<br />

en la lliure difusió de les noves tecnologies.<br />

L'acord ha aixecat polèmica <strong>sobre</strong> les conseqüències<br />

que comporta protegir <strong>el</strong>s coneixements tradicionals<br />

i col·lectius d<strong>el</strong>s pobles indígenes i per<br />

la salut pública (requadre 4.9).<br />

Tot i que fomentar la reducció de la pobresa<br />

pot ser d'interès col·lectiu per a les empreses, no<br />

existeix un interès individual d'aquestes. Les estratègies<br />

centrades en la reputació de les empreses,<br />

com les campanyes d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

que posen al descobert les violacions de<br />

drets humans i aqu<strong>el</strong>les que busquen <strong>el</strong> benefici<br />

de l'empresa, com <strong>el</strong>s boicots de consumidors i<br />

<strong>el</strong>s plans d'etiquetatge poden ajudar a pal·liar la<br />

manca d'incentius. Aquestes estratègies ajuden a<br />

determinar les normes socials i creen motius rendibles<br />

que promouen l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

FIGURA 4.3<br />

Creixement ràpid de les<br />

exportacions, proporcions<br />

variables<br />

Total d'exportacions (bilions de $EUA)<br />

7<br />

sos individuals i col·lectius s'han de mirar d'assolir amb acords socials justos.<br />

Els estudis <strong>sobre</strong> <strong>desenvolupament</strong> fa molt temps que subratllen la importància<br />

de no separar les preocupacions individuals i les col·lectives. Un<br />

governament pobre i la corrupció —sovint arr<strong>el</strong>ats en una excessiva preocupació<br />

pròpia d<strong>el</strong>s dirigents públics— es consideren avui obstacles importants<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>. Però també existeix una excessiva parcialitat en<br />

l'àmbit internacional, on sol rebre un suport públic en lloc de ser condemnada.<br />

Moltes persones —als països desenvolupats i en <strong>desenvolupament</strong>— mostren<br />

una preocupació predominant per conservar i augmentar <strong>el</strong>s seus avantatges<br />

col·lectius com a legítims i fins i tot lloables. No obstant, si condemnem<br />

aqu<strong>el</strong>ls que proven de posar les polítiques nacionals al seu favor, com<br />

podem aplaudir aqu<strong>el</strong>ls que fan <strong>el</strong> mateix en l'àmbit internacional, en interès<br />

quasi exclusiu d<strong>el</strong>s seus compatriotes en les negociacions internacionals<br />

i en l'<strong>el</strong>aboració de lleis i institucions?<br />

Un d<strong>el</strong>s reptes més importants d<strong>el</strong> segle XXI serà <strong>el</strong> de concebre i reformar<br />

les institucions internacionals per reflectir <strong>el</strong>s valors morals compartits,<br />

i no pas <strong>el</strong>s tractes entre interessos nacionals contraposats.<br />

6<br />

5<br />

4<br />

3<br />

2<br />

1<br />

0<br />

1970 1980 1990 1997<br />

1970<br />

Àfrica subsahariana 3,1%<br />

Amèrica Llatina<br />

i <strong>el</strong> Carib 3,8%<br />

Sud d'Àsia 0,7%<br />

Est d'Àsia i Pacífic 2,4%<br />

1997<br />

Àfrica subsahariana 1,4%<br />

Amèrica Llatina<br />

i <strong>el</strong> Carib 4,3%<br />

Sud d'Àsia 0,9%<br />

Est d'Àsia i Pacífic 9,1%<br />

Renda<br />

alta<br />

OCDE<br />

Nota: Les classificacions regionals són les<br />

que s'utilitzen dins de Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

Font: Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

83

REQUADRE 4.9<br />

Els drets de la propietat int<strong>el</strong>·lectual s'ocupen de<br />

dues preocupacions socials contraposades. Una<br />

és protegir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s creadors de tecnologia<br />

limitant les condicions de difusió per a ús comercial.<br />

L'altra és permetre un accés lliure al<br />

progrés científic i compartir-lo.<br />

L'acord <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Aspectes d<strong>el</strong>s Drets de la<br />

Propietat Int<strong>el</strong>·lectual R<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong> Comerç,<br />

o TRIPS, és un d<strong>el</strong>s pilars d<strong>el</strong>s acords de<br />

les Rondes d'Uruguai, i va ésser també un d<strong>el</strong>s<br />

més polèmics, ja que restringeix la protecció d<strong>el</strong>s<br />

drets de la propietat int<strong>el</strong>·lectual per al creador.<br />

Introdueix una norma d'aplicació mundial subordinant<br />

<strong>el</strong>s drets de la propietat int<strong>el</strong>·lectual<br />

amb <strong>el</strong> comerç, amb la qual cosa <strong>el</strong>s fa vinculants<br />

i aplicables mitjançant <strong>el</strong>s processos de l'Organització<br />

Mundial d<strong>el</strong> Comerç.<br />

Es protegeix de manera suficient <strong>el</strong>s drets<br />

de la societat: <strong>el</strong>s drets a la salut i <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

pobles indígenes?<br />

· Accés a l'atenció sanitària. Les disposicions redueixen<br />

moltes actuacions públiques que fomenten<br />

un accés més ampli a l'atenció sanitària. Les<br />

lleis nacionals de molts països en <strong>desenvolupament</strong><br />

han exclòs intencionadament <strong>el</strong>s productes<br />

farmacèutics de la protecció de patents de<br />

productes (permetent només patents de processos)<br />

per estimular la capacitat de producció local<br />

de medicaments genèrics i baixar així <strong>el</strong>s<br />

preus de compra d<strong>el</strong>s medicaments. El pas de<br />

les patents de processos a les patent de productes<br />

que es va fer amb l'acord TRIPS redueix considerablement<br />

la possibilitat que les empreses<br />

locals produeixin versions més barates de medicaments<br />

importants per salvar la vida, com <strong>el</strong>s<br />

d<strong>el</strong> càncer i <strong>el</strong> VIH/SIDA. La producció local de<br />

l'Índia va mantenir <strong>el</strong>s preus a una fracció d<strong>el</strong>s<br />

niv<strong>el</strong>ls de països veïns. Per exemple, <strong>el</strong> 1998 <strong>el</strong><br />

medicament anti-SIDA flucanazole costa 55 dò-<br />

Font: Correa 1999; OMS 1999e; Dutfi<strong>el</strong>d <strong>2000</strong>; Ghosh <strong>2000</strong>.<br />

EL BUIT JURÍDIC<br />

Les obligacions d<strong>el</strong>s drets humans es troben codificades<br />

als tractats internacionals de drets humans.<br />

La majoria d<strong>el</strong>s estats d<strong>el</strong> món ha ratificat<br />

gran part d'aquests convenis, però <strong>el</strong>s mecanismes<br />

que han de vetllar perquè es compleixin són<br />

encara dèbils. Els organismes d<strong>el</strong>s tractats es limiten<br />

a recomanar actuacions per part d<strong>el</strong>s estats<br />

sense mesures de control. El problema és que<br />

la legislació internacional de drets humans és<br />

aplicable als estats, però no a les empreses. A més,<br />

se centren en les activitats nacionals d<strong>el</strong>s estats i<br />

no en les repercussions internacionals. A molts<br />

Constitució de garanties d<strong>el</strong>s drets humans en l'acord TRIPS<br />

lars a l'Índia per 100 píndoles (150 mil·ligrams)<br />

però 697 a Malàisia, 703 a Indonèsia i 817 a les<br />

Filipines<br />

· Coneixement tradicional i drets de recursos<br />

d<strong>el</strong>s pobles indígenes. La biotecnologia per<br />

a la producció de plantes i medicaments ha donat<br />

un valor econòmic enorme als materials genètics,<br />

les varietats de plantes i d'altres recursos<br />

biològics. Les formes de vida -plantes i animalshan<br />

estat tradicionalment excloses de les patents.<br />

Però l'acord TRIPS exigeix que tots <strong>el</strong>s països<br />

membres de l'OMC permetin la creació de patents<br />

per a microorganismes i processos microbiològics<br />

i no biològics. D'aquesta manera ha<br />

crescut ràpidament la "investigació biològica" i<br />

<strong>el</strong>s científics han "reinventat" i patentat processos<br />

i productes utilitzant <strong>el</strong> coneixement tradicional<br />

que les comunitats han conservat durant<br />

segles. S'han concedit patents per utilitzar les propietats<br />

curatives d<strong>el</strong> safrà , per les propietats<br />

pesticides de l'arbre de neem i altres propietats<br />

vegetals, tot part d<strong>el</strong> coneixement tradicional. En<br />

molts d'aquests casos, les patents es van qüestionar<br />

i revocar.<br />

L'acord TRIPS beneficia <strong>el</strong>s països més avançats<br />

tecnològicament. Es calcula que <strong>el</strong>s països<br />

industrialitzats tenen <strong>el</strong> 97% de totes les patents,<br />

i les multinacionals <strong>el</strong> 90% de totes les patents<br />

de tecnologia i productes. Els països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

tenen molt poc a guanyar d'aquesta<br />

protecció més sòlida de les patents d<strong>el</strong> tractat<br />

TRIPS perquè tenen una capacitat de recerca i<br />

<strong>desenvolupament</strong> limitada. Es calcula que <strong>el</strong> procés<br />

de recerca i <strong>desenvolupament</strong> d'un nou medicament<br />

costa uns 150-200 milions de dòlars,<br />

però cap país en <strong>desenvolupament</strong> té un volum<br />

de vendes de medicaments per valor de 400 milions<br />

se dòlars. Avui dia hi ha poques proves que<br />

demostrin que la protecció de les patents hagi<br />

estats, les lleis internes no reflecteixen les normes<br />

acordades als convenis internacionals de<br />

drets humans. No hi ha dubte que les pressions<br />

augmenten per vincular <strong>el</strong>s drets humans al comerç,<br />

de manera que es puguin aplicar mecanismes<br />

executius més sòlids de lleis comercials. Però<br />

aquest enfocament pot deformar l'efecte d<strong>el</strong> que<br />

poden ser lleis ben intencionades. Les sancions<br />

comercials són un instrument contundent que<br />

sanciona un país en <strong>el</strong> seu conjunt i no tan sols<br />

<strong>el</strong>s responsables de les violacions d<strong>el</strong>s drets. Pot<br />

ser que al final siguin <strong>el</strong>s treballadors que perdin<br />

la feina o que les persones que viuen al camp<br />

pateixin les conseqüències de la deterioració de<br />

estimulat la recerca i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> als països<br />

pobres o per a aquests, o que <strong>el</strong>s ofereixi <strong>el</strong><br />

potencial per fer-ho.<br />

També hi ha interrogants <strong>sobre</strong> la compatibilitat<br />

de l'acord TRIPS amb les lleis <strong>sobre</strong> drets<br />

humans i <strong>el</strong>s acords en matèria de medi ambient.<br />

La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans,<br />

<strong>el</strong> Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics,<br />

Socials i Culturals i <strong>el</strong> Conveni Internacional <strong>sobre</strong><br />

drets Civils i Polítics reconeixen <strong>el</strong> dret <strong>humà</strong><br />

a beneficiar-se d<strong>el</strong> progrés científic. El Conveni<br />

<strong>sobre</strong> Biodiversitat exigeix que <strong>el</strong>s estats protegeixin<br />

i fomentin <strong>el</strong>s drets de les comunitats, <strong>el</strong>s<br />

grangers i <strong>el</strong>s pobles indígenes a l'ús de recursos<br />

biològics i sistemes de coneixement. També<br />

exigeix una distribució equitativa d<strong>el</strong>s beneficis<br />

derivada de l'ús comercial d<strong>el</strong>s recursos biològics<br />

i <strong>el</strong> coneixement local de les comunitats.<br />

Es poden incorporar garanties més sòlides<br />

d<strong>el</strong>s drets humans a l'acord TRIPS i la seva aplicació.<br />

El Grup Africà de Membres de l'OMC ha<br />

proposat una revisió de l'acord, especialment de<br />

les disposicions r<strong>el</strong>acionades amb la protecció<br />

d<strong>el</strong> coneixement indígena. Per la seva part, l'Índia<br />

ha suggerit algunes esmenes per fomentar la<br />

transmissió d'una tecnologia respectuosa amb <strong>el</strong><br />

medi ambient.<br />

D'altra banda, fan falta polítiques nacionals<br />

més estrictes per protegir <strong>el</strong>s interessos de la societat<br />

dins de la realitat d<strong>el</strong> nou règim mundial.<br />

Les llicències obligatòries i la importació paral·l<strong>el</strong>a,<br />

que disposa l'acord TRIPS, poden fer que<br />

<strong>el</strong>s medicaments essencials siguin més assequibles.<br />

S'hauria de legislar en l'àmbit nacional, com<br />

han fet Argentina, Índia, Sud-àfrica i Tailàndia.<br />

El coneixement indígena es pot protegir a través<br />

de mecanismes com ara bancs genètics nacionals<br />

i la regulació de les exportacions de plasma<br />

de gèrmens, com fa l'Índia.<br />

84 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

l'economia. A més, les sancions no ataquen les<br />

causes fonamentals de la violació d<strong>el</strong>s drets. L'explotació<br />

infantil, per exemple, està arr<strong>el</strong>ada en la<br />

pobresa i les sancions comercials encara ho podrien<br />

empitjorar (requadre 4.10).<br />

Cal parar més atenció a l'impacte potencial<br />

que suposen <strong>el</strong>s acords econòmics internacionals<br />

<strong>sobre</strong> l'exercici de drets econòmics i socials. A<br />

les negociacions de l'OMC, les d<strong>el</strong>egacions d<strong>el</strong>s<br />

governs haurien de formular tres preguntes:<br />

• Quins són <strong>el</strong>s beneficis potencials derivats de<br />

la legislació en matèria de creixement i equitat?<br />

• Quines salvaguardes hi ha enfront de les repercussions<br />

negatives <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans?<br />

• L'acord és compatible amb les obligacions que<br />

imposa la legislació internacional de drets humans?<br />

L'Organisme de resolució de conflictes de<br />

l'OMC ha de preguntar les mateixes qüestions. Hi<br />

ha la necessitat de revisar seriosament la compatibilitat<br />

i la coherència entre les disposicions d<strong>el</strong>s<br />

acords de l'OMC i la legislació internacional de<br />

drets humans, com ara les disposicions de drets<br />

humans d<strong>el</strong>s acords multilaterals en matèria de<br />

medi ambient (requadres 4.11 i 4.12).<br />

EL BUIT DE PARTICIPACIÓ<br />

En tant que fa falta una democràcia participativa<br />

per assegurar la participació de la minoria a niv<strong>el</strong>l<br />

nacional (capítol 3), fa falta una democràcia<br />

mundial participativa on tots <strong>el</strong>s països —petits i<br />

febles, grans i poderosos— tinguin veu en les decisions.<br />

Fa falta participació com a dret i crear<br />

una economia mundial amb normes justes i que<br />

no s'allunyin de la realitat. L'<strong>el</strong>aboració de polítiques<br />

econòmiques mundials té lloc en un món<br />

on <strong>el</strong>s poders polítics i econòmics són enormement<br />

desiguals. El terreny de joc no és d<strong>el</strong> tot pla<br />

quan <strong>el</strong>s "equips" disposen de recursos, coneixements<br />

i poder de negociació molt diferents. Per<br />

exemple, <strong>el</strong>s països més pobres i petits no es poden<br />

permetre <strong>el</strong>s <strong>el</strong>evats costos de formar part de<br />

l'OMC. Catorze d'aquests països no tenen cap<br />

d<strong>el</strong>egació a Ginebra o bé d<strong>el</strong>egacions integrades<br />

per una sola persona. Els falta accés a un assessorament<br />

ben documentat en matèria de política<br />

econòmica i legal. No poden permetre's la millor<br />

representació jurídica en la solució de conflictes.<br />

La comunitat d'estats té <strong>el</strong> deure de posar en<br />

funcionament procediments per a una major participació<br />

i transparència en <strong>el</strong>s processos de decisions<br />

mundials. Per exemple, l'OMC ha rebut<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

fortes crítiques perquè <strong>el</strong>s seus processos de<br />

decisions no són prou transparents ni participatius,<br />

i depenen més d'un consens extraoficial que<br />

no pas de procediments oficials. Una revisió a fons<br />

d<strong>el</strong>s processos de decisió d<strong>el</strong>s organismes internacionals<br />

s'hauria de centrar en dos aspectes. El<br />

primer és la participació d<strong>el</strong>s països més petits i<br />

febles en <strong>el</strong>s processos de negociació i de solució<br />

de conflictes. El segon és la participació de la<br />

REQUADRE 4.10<br />

La clàusula social: no hi ha panacea p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors<br />

La bona nova d<strong>el</strong> creixement d<strong>el</strong>s fluxos de<br />

comerç i inversions Nord-Sud també ha despertat<br />

preocupacions. Alguns treballadors d<strong>el</strong><br />

nord temen <strong>el</strong> trasllat de la producció cap al<br />

sud en busca de mà d'obra barata. Els consumidors<br />

han començat a preocupar-se per les<br />

condicions en què es produeixen <strong>el</strong>s productes<br />

que compren. Però tot i que ha augmentat<br />

la pressió per incloure una clàusula social als<br />

acords multilaterals de comerç, ha crescut<br />

també una forta oposició d<strong>el</strong>s governs d<strong>el</strong>s<br />

països en <strong>desenvolupament</strong> i de molts grups<br />

de la societat civil, que veuen en aquesta clàusula<br />

una mesura proteccionista amb prou feines<br />

dissimulada. Els governs d<strong>el</strong>s països desenvolupats<br />

han variat i matisat les seves postures.<br />

Una clàusula social dista molt de ser una<br />

panacea per a la protecció d<strong>el</strong>s drets laborals<br />

tant al Nord com al Sud. Els temes són complexos<br />

i les repercussions incertes.<br />

· L'anàlisi econòmica i la prova de les connexions<br />

entre comerç i normes laborals són inconclusives.<br />

· Les sancions comercials podrien ser contraproduents<br />

i perjudicar —en lloc d'ajudar—<br />

<strong>el</strong>s treballadors d<strong>el</strong>s països pobres. Les sancions<br />

i altres càstigs restringirien encara més<br />

l'accés d'aquests països als mercats mundials.<br />

· Les clàusules socials només serveixen per als<br />

sectors de l'exportació. Aquests sectors tan sols<br />

representen una fracció de l'ocupació a la majoria<br />

de països, per exemple, menys d<strong>el</strong> 5%<br />

d<strong>el</strong> treball infantil treballa en <strong>el</strong> sector de la<br />

importació. A més, no sempre existeixen als<br />

llocs on tenen lloc les pitjors violacions.<br />

· Les sancions no ajudarien a atacar la pobresa,<br />

una causa arr<strong>el</strong>ada de molts temes <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors, com les famílies<br />

que envien <strong>el</strong>s fills petits a treballar.<br />

· Una clàusula social pot esdevenir un instrument<br />

poderós per a un gran país ric, però no<br />

pas per a un de petit i pobre. Les sancions<br />

Font: B<strong>el</strong>se 1999; Khor 1999; Panayotou 1999; Ghosh <strong>2000</strong>; Rodas-Martini <strong>2000</strong><br />

comercials poden tenir un efecte molt més<br />

devastador en un país petit que només exporta<br />

unes poques mercaderies, perquè <strong>el</strong> procés<br />

de resolució de conflictes és molt car i<br />

requereix competència jurídica internacional.<br />

A més, <strong>el</strong>s països pobres prefereixen no enfrontar-se<br />

amb <strong>el</strong>s països grans per por de patir<br />

les conseqüències en àrees que van més enllà<br />

d<strong>el</strong> comerç, com l'ajuda, l'anul·lació d<strong>el</strong> deute<br />

i <strong>el</strong>s crèdits a l'exportació.<br />

En última instància, <strong>el</strong> que cal per millorar<br />

<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong> són inversions i un creixement<br />

econòmic que creï llocs de treball, lleis<br />

nacionals i aplicacions més sòlides, i l'adopció<br />

de valors morals més alts per part d<strong>el</strong> sector<br />

privat nacional i d<strong>el</strong>s inversors empresarials<br />

estrangers. Les sancions o fins i tot les amenaces<br />

d'una clàusula social poden capgirar les<br />

polítiques governamentals. Però <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

treballadors depenen d<strong>el</strong> comportament individual<br />

d<strong>el</strong>s empresaris -des d'una empresa<br />

multinacional com Nike o Rio Tinto a una família<br />

amb servei domèstic- i això depèn d<strong>el</strong><br />

compliment de les lleis.<br />

Quines alternatives hi ha a les sancions<br />

comercials?<br />

· Mesures per donar força a l'aplicació de les<br />

principals normes laborals de l'Organització<br />

Internacional d<strong>el</strong> Treball.<br />

· Programes per millorar <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors<br />

en què participin empresaris i governs.<br />

En són un exemple <strong>el</strong>s programes de l'OIT<br />

contra <strong>el</strong> treball infantil, que es basen en iniciatives<br />

de gran èxit que proporcionen educació<br />

a Bangla Desh i Pakistan.<br />

· Iniciatives per consolidar la responsabilitat<br />

de les empreses, com ara codis de conducta<br />

empresarials que respectin totes les principals<br />

normes de treball, amb un organisme d'execució<br />

i control independent.<br />

· Accions d<strong>el</strong>s consumidors, com l'etiquetatge<br />

i <strong>el</strong>s boicots per crear incentius de mercat per<br />

a unes millors normes laborals.<br />

85

REQUADRE 4.11<br />

El sistema internacional que regeix <strong>el</strong> comerç,<br />

<strong>el</strong>s drets humans i <strong>el</strong>s temes ambientals mostra<br />

un mosaic de diferents règims legals diferents<br />

que han evolucionat per separat (taula 4.2). Les<br />

possibilitats de conflicte entre aquests règims s'ha<br />

posat molt de r<strong>el</strong>leu en <strong>el</strong>s acalorats debats <strong>sobre</strong><br />

la incompatibilitat potencial entre les normes<br />

de l'Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç i <strong>el</strong>s<br />

acords multilaterals en matèria de medi ambient.<br />

Acords comercials multilaterals i acords<br />

multilaterals de medi ambient<br />

Entre <strong>el</strong>s activistes de medi ambient i drets humans<br />

hi ha la preocupació generalitzada que <strong>el</strong><br />

sistema de resolució de conflictes de l'OMC poden<br />

tractar <strong>el</strong>s temes comercials i ambientals com<br />

a simples afers comercials, i no pas com a temes<br />

ambientals amb un interès públic més ampli. Això<br />

és semblant al que es creu que va passar en <strong>el</strong><br />

cas de les hormones de creixement per a ved<strong>el</strong>les,<br />

que va enfrontar Canadà i Estats Units contra<br />

la Unió Europea a l'OMC. En aquest cas, que<br />

es pot argumentar que s'ocupava de la seguretat<br />

en <strong>el</strong>s aliments i la salut de les persones, l'OMC<br />

va dictaminar en favor d<strong>el</strong>s demandants, tractant<br />

<strong>el</strong> cas com un tema d'accés al mercat.<br />

Vint d<strong>el</strong>s 200 acords multilaterals en matèria<br />

de medi ambient que existeixen contenen algun<br />

tipus de mesura comercial. Tot i que no ha<br />

sorgit cap queixa a l'OMC <strong>sobre</strong> aquestes mesu-<br />

Font: Mehra <strong>2000</strong><br />

societat civil —com les empreses, <strong>el</strong>s sindicats i<br />

les xarxes mundials d'ONG— en un fòrum de debat<br />

plural, en lloc d'exercir influències entre bastidors<br />

i manifestacions al carrer.<br />

DRETS HUMANS PER CAPACITAR ELS POBRES EN LA<br />

SEVA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

La història ens demostra que fins i tot sense gaudir<br />

de tots <strong>el</strong>s drets civils i polítics, es pot aconseguir<br />

un progrés ràpid d<strong>el</strong>s drets econòmics, socials<br />

i culturals. No obstant, si es neguen <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics no es pot contribuir de cap manera<br />

a aconseguir aquests ràpids avenços; ans al<br />

contrari, ja que <strong>el</strong>s drets civils i polítics confereixen<br />

als pobres <strong>el</strong> poder de reivindicar <strong>el</strong>s seus<br />

drets econòmics i socials: a l'alimentació, l'habitatge,<br />

l'educació, l'atenció sanitària, a una feina<br />

digna i a la seguretat social. Aquests drets <strong>el</strong>s ca-<br />

Comerç internacional, drets humans i acords en matèria de medi ambient<br />

res comercials, tant <strong>el</strong>s analistes comercials<br />

com <strong>el</strong>s ambientals reconeixen <strong>el</strong> potencial de<br />

conflicte, especialment en r<strong>el</strong>ació a acords com<br />

<strong>el</strong> Protocol de Kyoto i <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong> Diversitat<br />

Biològica. Amb la incertesa <strong>sobre</strong> què prevaldrà,<br />

si les normes ambientals o les comercials,<br />

han sorgit moltes veus reclamant més claredat<br />

en lloc d'esperar una disputa de l'OMC<br />

que defineixi l'assumpte de manera irrevocable.<br />

De les opcions que es proposen hi ha un<br />

acord de no presentar a l'organisme de resolució<br />

de conflictes de l'OMC cap cas r<strong>el</strong>acionat<br />

amb <strong>el</strong>s acords multilaterals de medi ambient,<br />

i un acord p<strong>el</strong> qual, en cas de conflicte, prevaldran<br />

les disposicions ambientals per davant de<br />

les normes de l'OMC.<br />

Les negociacions d<strong>el</strong> Protocol <strong>sobre</strong><br />

Bioseguretat que van concloure recentment a<br />

Montreal (gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>) representen un important<br />

pas endavant en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

d'un enfocament més coherent. El protocol, que<br />

gestionarà <strong>el</strong> moviment i <strong>el</strong> comerç d'organismes<br />

vius modificats, conté la concepció més<br />

moderna fins ara d<strong>el</strong> principi preventiu, que<br />

acons<strong>el</strong>la que davant de les incerteses científiques<br />

i de possibles actuacions que malmetin <strong>el</strong><br />

medi ambient, <strong>el</strong>s responsables de les decisions<br />

han de fer de manera que <strong>el</strong>s errors de les<br />

seves accions tendeixin cap a una protecció excessiva<br />

en lloc d'oferir una protecció insuficient.<br />

El protocol estipula que les seves disposi-<br />

paciten per reclamar responsabilitats, per uns<br />

bons serveis públics, per actuacions que afavoreixin<br />

<strong>el</strong>s pobres, per un procés participatiu transparent<br />

obert a escoltar les seves opinions. Això<br />

impulsa actuacions públiques dinàmiques per un<br />

<strong>desenvolupament</strong> equitatiu i per un <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> acc<strong>el</strong>erat.<br />

A més, la privació d<strong>el</strong>s drets econòmics i socials<br />

pot perjudicar les llibertats civils i polítiques<br />

i provocar un retrocés d<strong>el</strong>s progressos recents.<br />

L'estancament econòmic, l'<strong>el</strong>evat atur, les escasses<br />

oportunitats econòmiques per als joves de les<br />

ciutats, les creixents distàncies entre rics i pobres,<br />

les influències de la màfia internacional, tot<br />

plegat són fonts de tensió en democràcies en transició<br />

fràgils, en molts punts de l'Àfrica, Amèrica<br />

Llatina, Europa de l'Est i l'antiga Unió Soviètica.<br />

Pensem en la inseguretat i la por d<strong>el</strong>s carrers,<br />

un fet que passa a tot <strong>el</strong> planeta des de Bogotà a<br />

Nairobi, passant per Moscou i Manila. Les políti-<br />

cions no estaran subordinades a cap altre acord<br />

internacional, tot i que encara queden aspectes<br />

ambigus. El que és més important, però, és que<br />

aporta un marc funcional perquè <strong>el</strong> procés de<br />

disputa de l'OMC interpreti <strong>el</strong> principi preventiu<br />

com ho fa amb <strong>el</strong> comerç.<br />

La necessitat de coherència d<strong>el</strong>s règims jurídics<br />

internacionals, les normes i <strong>el</strong>s principis<br />

La globalització ha fet que fos vital treballar vers<br />

la creació d'un conjunt harmònic de règims jurídics<br />

internacionals, normes i principis <strong>sobre</strong><br />

comerç, drets humans i medi ambient. Si es <strong>el</strong><br />

comerç es concep com un mitjà per millorar <strong>el</strong><br />

benestar de les persones, <strong>el</strong>s interessos comercials<br />

no han d'oblidar la protecció d<strong>el</strong>s drets humans<br />

i les llibertats fonamentals. El règim jurídic<br />

per al comerç, expressat en organitzacions<br />

com l'OMC, han d'evolucionar en harmonia amb<br />

les seves par<strong>el</strong>les socials i ambientals. La r<strong>el</strong>ació<br />

evolutiva entre l'OMC i <strong>el</strong>s acords multilaterals<br />

ambientals comença a mostrar <strong>el</strong> camí —<br />

especialment a través d'acords d'interpretació<br />

conjunta— cap a un sistema més coordinat.<br />

La comunitat d<strong>el</strong>s drets humans s'ha mantingut<br />

intocable per aquestes discussions, però<br />

aviat li tocarà haver de fer front a possibles conflictes<br />

amb <strong>el</strong>s acords comercials (com <strong>el</strong> treball<br />

forçat), i no convé que l'agafin d'imprevist.<br />

86 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ques econòmiques i socials que fan augmentar<br />

les desigualtats, particularment en un context<br />

d'estancament econòmic i atur, solen portar<br />

a la d<strong>el</strong>inqüència i exerceixen pressió <strong>sobre</strong><br />

l'ordenament jurídic. Els fracassos resultants<br />

en l'administració de la justícia porten a<br />

mètodes d'investigació paralegals, violacions<br />

de les garanties constitucionals i l'ús de coaccions<br />

per part de la policia. Les comunitats<br />

acaben enfrontant-se a una falsa dicotomia: la<br />

suposada <strong>el</strong>ecció entre respectar <strong>el</strong>s drets humans<br />

i lluitar contra la d<strong>el</strong>inqüència. Això provoca<br />

una espiral descendent que enfronta co-<br />

TAULA 4.2<br />

Comparació i contrast de tres tipus de lleis internacionals<br />

Aplicabilitat/Jurisdicció<br />

Principis<br />

Organismes executius i de<br />

supervisió<br />

Resolució de conflictes<br />

Font: Mehra <strong>2000</strong><br />

Comerç<br />

Acords aplicables a les parts<br />

contractants (p<strong>el</strong>s acords d<strong>el</strong> GATT/<br />

OMC, estats membres de l'OMC)<br />

Centrats en <strong>el</strong>s estats<br />

Nació més afavorida<br />

(no discriminació entre nacions amb<br />

r<strong>el</strong>acions comercials)<br />

No-discriminació entre béns<br />

considerats "productes anàlegs"<br />

segons <strong>el</strong>s mètodes de procés o<br />

producció.<br />

Jurídicament vinculants, amb<br />

sancions comercials i multes<br />

monetàries (compensació) com a<br />

possibles càstigs<br />

Mecanisme de resolució de disputes<br />

per a conflictes de l'OMC<br />

Drets humans<br />

ELS DRETS QUE CAPACITEN LES PERSONES EN LA LLUITA CONTRA LA POBRESA<br />

munitats, <strong>sobre</strong>tot comunitats pobres, amb la policia<br />

i <strong>el</strong> poder judicial.<br />

En resum: <strong>el</strong> progrés cap a una societat democràtica<br />

que respecti <strong>el</strong>s drets humans es consolidarà<br />

si les lleis i les institucions que protegeixen <strong>el</strong>s drets<br />

civils i polítics van acompanyades d'inversions que<br />

acc<strong>el</strong>erin <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i l'eradicació de<br />

la pobresa. La renovació de l'economia i la distribució<br />

equitativa d<strong>el</strong>s beneficis econòmics són un company<br />

vital per a l'avenç constitucional.<br />

Quatre reptes que la política pública ha de reconèixer:<br />

• Les polítiques econòmiques i socials equitatives<br />

Acords aplicables només als països que <strong>el</strong>s<br />

han ratificat (CIDESC, CIDCP, CEDAW,<br />

CCT, CDI), excepte per la Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, que es<br />

considera dret internacional consuetudinari i<br />

l'expressió de les normes i valors d<strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

Centrats en <strong>el</strong>s estats i les persones<br />

Primacia d<strong>el</strong>s drets humans<br />

No-regressió (<strong>el</strong>s estats no poden <strong>el</strong>iminar,<br />

debilitar o abandonar les polítiques o<br />

obligacions en <strong>el</strong> compliment d<strong>el</strong>s drets<br />

humans)<br />

Dret a un recurs efectiu en un fòrum adient.<br />

Dret a la participació de les persones i <strong>el</strong>s<br />

grups afectats<br />

Discriminació positiva/ actuació afirmativa<br />

Jurídicament vinculants quan s'adopten en<br />

virtut de les lleis nacionals o, en <strong>el</strong> cas de la<br />

Unió Europea, de les lleis regionals<br />

Mecanismes de supervisió de la Carta de<br />

l'ONU i d'acords basats en tractats<br />

Cap<br />

Medi ambient<br />

Acords aplicables només als països que <strong>el</strong>s han<br />

ratificat (Protocol de Montreal, Conveni de Basilea,<br />

Protocol de Kyoto, Conveni <strong>sobre</strong> Biodiversitat). La<br />

Declaració de Rio i l'Agenda 21 de la Conferència<br />

de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> Medi Ambient i<br />

Desenvolupament no són vinculants però sí<br />

suposen l'expressió universal d'unes normes i valors<br />

ambientals acceptats internacionalment.<br />

Centrats en <strong>el</strong>s estats, les persones i les comunitats<br />

Principi preventiu<br />

Principi de qui contamina paga<br />

Responsabilitats comunes però diferenciades d<strong>el</strong>s<br />

estats<br />

Responsabilitat davant de les generacions futures<br />

Combinació de jurídicament vinculant (protocols de<br />

Kyoto i Montreal) i no vinculants (Agenda 21)<br />

Mecanismes executius febles o no existents en<br />

l'àmbit internacional<br />

Prohibició de comerç de productes com les<br />

substàncies químiques perilloses i espècies en perill<br />

d'extinció permès p<strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong> Comerç<br />

d'Espècies en Perill, <strong>el</strong> Conveni de Basilea i <strong>el</strong><br />

Protocol de Montreal<br />

Les secretaries d<strong>el</strong>s tractats actuen com a organismes<br />

de supervisió especials però sense una<br />

competència clara.<br />

Cap<br />

87

tenen connexions directes per preservar les llibertats<br />

civils i polítiques. Una prioritat política que<br />

tots <strong>el</strong>s països poden considerar és complir <strong>el</strong><br />

pacte 20:20 d'augmentar les despeses per les prioritats<br />

humanes que comprenen la medicina i<br />

l'educació primària mitjançant la reestructuració<br />

d<strong>el</strong>s pressupostos nacionals i d'ajuda, o la seva<br />

protecció en pressupostos equilibrats. Són qüestions<br />

que mereixen una atenció prioritària.<br />

• Les llibertats civils i polítiques capaciten <strong>el</strong>s<br />

pobres, contribuint al progrés social i econòmic,<br />

reduint la pobresa econòmica i social i les desigualtats.<br />

El foment d<strong>el</strong> treball de les organitzacions<br />

de la societat civil —ONG, organitzacions de<br />

treballadors i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació lliures—<br />

ajudarà les societats plenes de vitalitat a<br />

assegurar <strong>el</strong>s drets humans. També és una prioritat<br />

<strong>el</strong>iminar <strong>el</strong>s reglaments arcaics que imposen<br />

restriccions a les activitats de les ONG i censuren<br />

<strong>el</strong>s mitjans de comunicació.<br />

• Les obligacions de drets humans de les institucions<br />

públiques —i altres agents importants—<br />

consisteixen a posar en pràctica actuacions que<br />

beneficiïn <strong>el</strong>s pobres i processos polítics que garanteixin<br />

<strong>el</strong> drets de participació d<strong>el</strong>s pobres.<br />

• Les obligacions de drets humans d<strong>el</strong>s agents<br />

mundials —estatals i no estatals— consisteixen<br />

a arribar a acords mundials institucionals i jurídics<br />

que fomentin l'eradicació de la pobresa.<br />

Les societats de tot <strong>el</strong> planeta són cada vegada<br />

més obertes i plurals. El moviment cap a la<br />

democràcia i <strong>el</strong> sorgiment d'organitzacions no<br />

governamentals han estat <strong>el</strong>s esdeveniments clau<br />

d<strong>el</strong>s noranta. Per capacitar <strong>el</strong>s pobres a sortir de<br />

la pobresa és essencial basar-se en <strong>el</strong>s drets que<br />

es reforcen mútuament: de llibertat d'expressió,<br />

de reunió, de participació, d'alimentació, a l'habitatge,<br />

l'atenció sanitària i molts altres.<br />

88 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

CAPÍTOL 5<br />

Utilització d'indicadors per a la<br />

responsabilitat d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Els indicadors estadístics són una eina poderosa<br />

en la lluita p<strong>el</strong>s drets humans perquè possibiliten<br />

que les persones i les organitzacions —des d<strong>el</strong>s<br />

activistes de base i la societat civil als governs i<br />

les Nacions Unides— determinin <strong>el</strong>s agents importants<br />

i <strong>el</strong>s facin assumir responsabilitats per<br />

les seves actuacions. Per aquesta raó, crear i utilitzar<br />

indicadors d<strong>el</strong>s drets humans s'ha convertit<br />

en un àmbit incisiu de la defensa. La col·laboració<br />

de governs, activistes, advocats, estadístics i especialistes<br />

en <strong>desenvolupament</strong> està obrint un<br />

camí en l'ús de l'estadística per propiciar <strong>el</strong> canvi:<br />

de percepcions, actuacions i pràctiques. Els<br />

indicadors es poden utilitzar com una eina per:<br />

• Elaborar millors actuacions i supervisar-ne <strong>el</strong><br />

progrés.<br />

• Determinar <strong>el</strong>s efectes no desitjats de les lleis,<br />

les actuacions i les pràctiques.<br />

• Determinar quins agents tenen repercuteixen<br />

en l'assoliment de drets.<br />

• Rev<strong>el</strong>ar si es compleixen les obligacions<br />

d'aquests agents.<br />

• Donar una alerta ràpida de les violacions potencials,<br />

impulsant mesures preventives.<br />

• Millorar <strong>el</strong> consens social <strong>sobre</strong> les difícils<br />

compensacions que s'han de fer davant de la limitació<br />

de recursos.<br />

• Exposar les qüestions que s'han omès o silenciat.<br />

FOMENT DE LA RESPONSABILITAT<br />

Durant les dues últimes dècades, les demandes<br />

creixents que <strong>el</strong>s agents amb capacitat d'influència<br />

reconeguin la seva responsabilitat en tots <strong>el</strong>s<br />

àmbits de la vida pública ha portat a la creació de<br />

nous procediments. La responsabilitat oficial s'ha<br />

creat a través de molts camins per tal que <strong>el</strong>s<br />

agents acceptin la responsabilitat per les repercussions<br />

de la seva acció i inacció <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

humans, cooperin aportant informació i participant<br />

en <strong>el</strong> diàleg i responguin adequadament a<br />

les reivindicacions realitzades.<br />

En l'àmbit nacional, <strong>el</strong>s procediments de responsabilitat<br />

s'han reforçat abastament en molts<br />

països mitjançant <strong>el</strong> reconeixement constitucional<br />

d<strong>el</strong>s drets humans i la creació d'institucions<br />

nacionals de drets humans i acords r<strong>el</strong>acionats<br />

com ara les oficines d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong> poble i <strong>el</strong>s<br />

comissionats antidiscriminació. En l'àmbit internacional,<br />

<strong>el</strong>s estats han anat assumint més responsabilitats<br />

sota mecanismes regionals i de<br />

l'ONU, en virtut d<strong>el</strong>s tractats ratificats p<strong>el</strong>s països<br />

i de procediments especials d'aplicació general<br />

—com <strong>el</strong>s enviats especials— en virtut de la Carta<br />

de les Nacions Unides.<br />

Però la responsabilitat no s'exigeix tan sols a<br />

través de mecanismes oficials. S'està conjugant<br />

una sèrie de tècniques per garantir un reconeixement<br />

molt més ampli de la responsabilitat d'altres<br />

agents, com ara empreses, ONG i agents<br />

multilaterals com <strong>el</strong> Banc Mundial, l'Organització<br />

Mundial d<strong>el</strong> Comerç, <strong>el</strong> Fons Monetari Internacional<br />

i <strong>el</strong>s organismes de les Nacions Unides.<br />

A mesura que es creen procediments de responsabilitat,<br />

aquests creen oportunitats importants<br />

per reunir informació. Amb la ratificació d<strong>el</strong>s<br />

tractats de drets humans, <strong>el</strong>s estats es comprometen<br />

a presentar informes <strong>sobre</strong> l'exercici al seu<br />

país d<strong>el</strong>s drets continguts en un tractat particular.<br />

P<strong>el</strong> que fa als sis tractats principals, es convida<br />

les ONG que presentin informes alternatius, la qual<br />

cosa <strong>el</strong>s hi dóna una valuosa oportunitat per presentar<br />

dades complementàries a les perspectives<br />

d<strong>el</strong>s informes oficials. Quan les empreses signen<br />

codis de conducta i admeten observadors independents<br />

segons les seves premisses, creen una<br />

oportunitat única per reunir dades detallades <strong>sobre</strong><br />

les seves actuacions.<br />

Més enllà d<strong>el</strong>s procediments de responsabilitat,<br />

<strong>el</strong>s drets humans s'utilitzen cada cop més com<br />

Crear i utilitzar indicadors d<strong>el</strong>s<br />

drets humans s'ha convertit en<br />

un àmbit incisiu de la defensa<br />

89

REQUADRE 5.1<br />

L'estadística te certs condicionants. Proporciona<br />

un major poder de claredat, però també<br />

de distorsió. Quan es basen en un mètode i<br />

una recerca minuciosa, <strong>el</strong>s indicadors ajuden<br />

a crear proves sòlides, un diàleg obert i una<br />

major responsabilitat. Però <strong>el</strong>s indicadors han<br />

de tenir les característiques següents:<br />

· Ser r<strong>el</strong>levants per a les actuacions per aportar<br />

missatges <strong>sobre</strong> temes que es poden modificar,<br />

directament o indirectament, mitjançant<br />

una línia d'actuació.<br />

· Ser fiables per permetre que diferents persones<br />

esl utilitzin i n'obtinguin resultats coherents.<br />

· Ser vàlids, basats en criteris identificables<br />

que mesurin <strong>el</strong> que tracten de mesurar.<br />

· S'han de poder mesurar de manera coherent<br />

amb <strong>el</strong> pas d<strong>el</strong>s anys, per tal de poder<br />

mostrar si hi ha hagut progrés i s'han assolit<br />

<strong>el</strong>s objectius.<br />

· S'han de poder descompondre, per centrarse<br />

en grups socials, minories i individus.<br />

· S'han de concebre de manera que es pugui<br />

separar <strong>el</strong>s observadors d<strong>el</strong>s observats sempre<br />

que sigui possible, per tal de minimitzar<br />

<strong>el</strong>s conflictes d'interès que sorgeixen quan un<br />

agent supervisa la pròpia actuació.<br />

Exposar <strong>el</strong>s fets de manera directa és important<br />

quan <strong>el</strong>s drets estan en perill. La poderosa<br />

repercussió de l'estadística fa que s'hagi<br />

de tenir en compte quatre advertències p<strong>el</strong><br />

seu ús:<br />

· Excés d'ús: l'estadística per sí sola no pot<br />

a criteris per concebre i valorar línies de conducta,<br />

creant una demanda creixent d'indicadors.<br />

Alguns governs —com <strong>el</strong> de Sud-àfrica— han<br />

adoptat <strong>el</strong>s drets humans com a eix de les seves<br />

estratègies de política nacional i requereixen eines<br />

per dirigir i valorar la repercussió de les seves<br />

actuacions. De la mateixa manera, alguns països<br />

cooperants —com ara Austràlia i Noruega—<br />

utilitzen <strong>el</strong>s drets humans com a criteris per a<br />

l'ajuda al <strong>desenvolupament</strong> i necessiten valorarne<br />

la repercussió. I les organitzacions internacionals<br />

declaren compromisos amb objectius específics,<br />

com ara <strong>el</strong>s compromisos derivats de les<br />

conferències de l'ONU d<strong>el</strong>s noranta. Per tal que<br />

es compleixin, fa falta informació <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> progrés<br />

cap al seu exercici i per veure si <strong>el</strong>s que s'han<br />

compromès fan prou per garantir <strong>el</strong> progrés.<br />

Fràgil<br />

reflectir <strong>el</strong> retrat complet d<strong>el</strong>s drets i no ha<br />

de ser l'únic enfocament de la valoració. Tota<br />

anàlisi estadística s'ha de subordinar a una<br />

interpretació, inspirant altres anàlisis polítiques,<br />

socials i específiques d'un context.<br />

· Defecte d'ús: no se solen recopilar dades<br />

voluntàriament <strong>sobre</strong> temes que incriminen,<br />

són compromesos o tan sols s'ometen. Un treballador<br />

social europeu d<strong>el</strong>s vuitanta, queixant-se<br />

de la manca de dades <strong>sobre</strong> les persones<br />

que viuen al carrer, va dir que "es compten<br />

totes les altres coses: cada vaca i cada<br />

pollastre i les unitats de mantega". Fins i tot<br />

quan s'han recopilat les dades, potser no es<br />

fan públiques durant molts anys, i després hi<br />

pot haver pressió política <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació per no fer públics <strong>el</strong>s resultats.<br />

· Mal ús: la recopilació de dades moltes vegades<br />

està distorsionada per les institucions i<br />

la formalització d<strong>el</strong>s informes, per fets que<br />

tenen lloc, i no pas fets evitats o <strong>el</strong>iminats.<br />

Però la manca de dades no sempre equival a<br />

una menor incidència. La repressió estructural<br />

és invisible quan <strong>el</strong> terror impedeix que<br />

les persones protestin, presentin demandes<br />

o parlin clar.<br />

· Abús polític: <strong>el</strong>s indicadors es poden manipular<br />

per raons polítiques per desacreditar<br />

certs països o agents. I si es fessin servir com<br />

a criteris per al comerç o associacions d'ajuda<br />

crearien nous motius per manipular <strong>el</strong>s<br />

informes.<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà; Jabine i Claude 1992; Spirer <strong>2000</strong>.<br />

EL PERQUÈ DE L'ESTADÍSTICA<br />

Els drets mai no es poden mesurar plenament amb<br />

xifres estadístiques: <strong>el</strong>s temes van molt més enllà<br />

d<strong>el</strong> que poden reflectir <strong>el</strong>s números (requadre<br />

5.1). Però això és una veritat que afecta tots <strong>el</strong>s<br />

usos de l'estadística. No obstant, com a eina d'anàlisi,<br />

l'estadística pot fer sortir les preguntes que<br />

hi ha darrere de les generalitats i ajudar a rev<strong>el</strong>ar<br />

les dificultats socials més generals.<br />

La recopilació i l'anàlisi de dades és un procés<br />

molt llarg, que requereix parar una gran atenció<br />

al detall i la precisió, de manera que sembli<br />

acadèmic i surti d<strong>el</strong> front de la defensa. Però quan<br />

les dades es reuneixen s'analitzen i s'interpreten<br />

amb cura, quan es donen a conèixer <strong>el</strong>s resultats<br />

i es converteixen en missatges, l'estadística esdevé<br />

un important mitjà per promoure <strong>el</strong>s drets<br />

humans. I en una edat de la informació d'agrupament<br />

en xarxes i exercici d'influències, la creació<br />

i divulgació d'informació precisa és una manera<br />

ràpida de cridar l'atenció <strong>sobre</strong> un tema.<br />

La tasca de valorar <strong>el</strong>s drets no es redueix a<br />

l'opinió d'especialistes i <strong>el</strong> debat internacional.<br />

L'ascens de la societat civil ha ampliat les possibilitats<br />

d'anàlisi, <strong>sobre</strong>tot en àmbits locals, i les<br />

organitzacions de la societat civil se solen trobar<br />

a la frontera de la creació de nous plantejaments.<br />

A falta de dades, de vegades s'han emprat les classificacions<br />

i valoracions de l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

humans per part d'especialistes jurídics i polítics,<br />

però sovint han creat controvèrsia en lloc<br />

d'iniciar un diàleg entre <strong>el</strong>s que defensen <strong>el</strong> canvi<br />

i <strong>el</strong>s que són valorats (requadre 5.2). Avui s'exigeix<br />

que la informació faculti les persones amb<br />

dades i no pas opinions.<br />

Ara, a mesura que les àrees de drets humans<br />

i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> s'acosten cada cop més,<br />

les tècniques quantitatives de l'estadística reben<br />

més atenció. Això aporta un nou niv<strong>el</strong>l de professionalisme<br />

i credibilitat de la informació reunida,<br />

i mostra que moltes de les classificacions qualitatives<br />

anteriors es poden substituir per dades<br />

quantitatives més detallades que poden resistir<br />

l'anàlisi i trencar les barreres de la incredulitat.<br />

LA CREACIÓ D'INDICADORS: DEL<br />

DESENVOLUPAMENT ALS DRETS<br />

Els indicadores estadístics s'han utilitzat en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> durant molts anys per a la defensa<br />

i per enfocar les actuacions. La primera<br />

90 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

preocupació amb <strong>el</strong>s indicadors econòmics s'ha<br />

ampliat considerablement des de l'inici d<strong>el</strong>s <strong>Informe</strong>s<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>el</strong> 1990.<br />

Aquests informes han presentat índexs compostos<br />

—l'IDH, IPH, IDS i MCS— que han reflectit<br />

l'atenció d<strong>el</strong>s responsables de les polítiques i han<br />

creat debats <strong>sobre</strong> les estratègies d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

Els indicadors d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i<br />

<strong>el</strong>s indicadors d<strong>el</strong>s drets humans tenen tres característiques<br />

comunes. Els dos comparteixen<br />

l'objectiu de produir informació que aporti pistes<br />

normatives per al millor exercici de les llibertats<br />

humanes, com ara la llibertat davant de la<br />

necessitat, la llibertat davant d<strong>el</strong> terror i la llibertat<br />

davant de la discriminació. Els dos depenen<br />

de mesures de resultats i contribucions per donar<br />

una explicació, no tan sols de les taxes d'alfabetització<br />

i mortalitat infantil, sinó també de les<br />

proporcions professor-alumne i de taxes d'immunització.<br />

Els dos utilitzen mesures de mitjanes i<br />

descomposicions, mundials i locals, per rev<strong>el</strong>ar<br />

informació en tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls. Però en aquest enfocament<br />

hi ha tres contrastos importants:<br />

• Fonaments conceptuals. Els indicadors d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> valoren l'expansió de les<br />

capacitats de les persones. Els indicadors d<strong>el</strong>s<br />

drets humans valoren si les persones viuen amb<br />

dignitat i en llibertat, i també l'abast d<strong>el</strong> compliment<br />

d<strong>el</strong>s agents implicats de les seves obligacions<br />

per crear i mantenir <strong>el</strong>s acords socials que<br />

ho garanteixen.<br />

• <strong>Centre</strong> d'atenció. Els indicadors d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> se centren principalment en <strong>el</strong>s<br />

resultats i les contribucions humanes, parant atenció<br />

al patiment i les desigualtats inacceptables.<br />

Els indicadors de drets humans també se centren<br />

en aquests resultats humans però també en les<br />

actuacions i les pràctiques de les entitats legals i<br />

administratives i en <strong>el</strong> comportament d<strong>el</strong>s representants<br />

públics.<br />

• Informació complementària. Una valoració<br />

d<strong>el</strong>s drets humans necessita dades complementàries,<br />

no tan sols de violacions com la tortura i<br />

les desaparicions, sinó també d<strong>el</strong>s processos de<br />

la justícia, com ara dades <strong>sobre</strong> institucions judicials<br />

i marcs jurídics i dades d'enquestes d'opinió<br />

<strong>sobre</strong> normes socials. A més, fins i tot es dóna<br />

més importància a les dades descompostes, per<br />

sexe, ètnia, raça, r<strong>el</strong>igió, nacionalitat, naixement,<br />

origen social i altres distincions importants.<br />

Fa temps que <strong>el</strong>s índexs d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> rev<strong>el</strong>en que milions de persones estan lluny<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

de poder exercir <strong>el</strong>s drets econòmics i socials.<br />

L'índex de pobresa humana se centra en les privacions<br />

de les necessitats econòmiques i socials<br />

més bàsiques: tenir una vida llarga i saludable,<br />

estar informat, disposar de recursos per a un niv<strong>el</strong>l<br />

de vida raonable i participar en la vida social<br />

i de la comunitat.<br />

Els components de l'IPH, ajustats als diferents<br />

contextos d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> i industrialitzats,<br />

no tan sols rev<strong>el</strong>en l'abast mundial<br />

de la privació humana, sinó també que la privació<br />

existeix a tots <strong>el</strong>s països, independentment d<strong>el</strong><br />

seu niv<strong>el</strong>l de <strong>desenvolupament</strong> (vegeu Què rev<strong>el</strong>en<br />

<strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>?). Amb<br />

la creació de mesures de resum de la privació,<br />

<strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> exerceixen<br />

una funció vital a l'hora de cridar l'atenció envers<br />

les greus privacions de tantes persones al<br />

món i han aportat bones eines de defensa per a la<br />

promoció d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Però per reflectir <strong>el</strong>s trets addicionals d<strong>el</strong>s<br />

drets humans —i crear eines de normatives i<br />

defensa— fan falta indicadors que ajudin a crear<br />

una cultura de la responsabilitat. La construcció<br />

d'aquesta cultura comporta analitzar la repercussió<br />

d<strong>el</strong>s diferents agents <strong>sobre</strong> l'exercici d<strong>el</strong>s drets,<br />

REQUADRE 5.2<br />

Els índexs de la llibertat: eren eines adaptades al seu temps?<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, iniciat en<br />

l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1990, va cridar immediatament l'atenció <strong>sobre</strong><br />

les actuacions d<strong>el</strong>s països p<strong>el</strong> que fa a<br />

l'assoliment de resultats socials i econòmics.<br />

Però molts es van preguntar perquè s'ometien<br />

les llibertats polítiques i civils, també inherents<br />

al concepte de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Per compensar-ho, <strong>el</strong>s dos <strong>Informe</strong>s<br />

següents van proposar complementar l'IDH<br />

amb índexs <strong>sobre</strong> llibertats civils i polítiques.<br />

L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> 1991 va incorporar l'índex de llibertat<br />

humana, a partir de 40 criteris classificats a<br />

la World Human Rights Guide d<strong>el</strong> Professor<br />

Charles Humana. Després d'un debat i una<br />

revisió exhaustiva d'aquesta font i d'aquest<br />

mètode, l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> 1992 va crear l'índex de llibertat política,<br />

que es basava en cinc llibertats i inspirava<br />

<strong>el</strong>s judicis d'una sèrie d'especialistes, que<br />

atorgaven a cada país una puntuació entre 1 i<br />

10. Per què cap d'aquests índexs no va tenir<br />

continuïtat?<br />

· L'índex de llibertat humana i l'índex de lli-<br />

Font: Humana 1992; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

bertat política es basaven en judicis qualitatius<br />

i no pas en dades empíriques quantificables.<br />

· Els dos índexs estaven pensats per analitzar<br />

qüestions complexes amb respostes breus: sí<br />

o no, o una puntuació entre 1 i 10. Però com<br />

que no es proporcionaven dades ni exemples,<br />

<strong>el</strong>s índexs no donaven als lectors armes per<br />

entendre <strong>el</strong>s judicis.<br />

· L'IDH mostra clarament quan fa falta un canvi<br />

mitjançant dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s seus components.<br />

Però ni l'índex de llibertat humana ni<br />

l'índex de llibertat política no podien rev<strong>el</strong>ar<br />

per què un país tenia un sí en lloc d'un no, o<br />

4 en lloc d'un 5. Per això, les valoracions no<br />

es podien traduir en la defensa d'actuacions.<br />

La valoració de les llibertats humanes és<br />

discutible per naturalesa, raó de més per fer<br />

que <strong>el</strong> mètode sigui transparent i repetible<br />

per altres, a fi de canalitzar les diferències<br />

d'opinió en un debat en lloc d'una disputa<br />

acalorada. Les lliçons apreses a partir d<strong>el</strong>s<br />

índexs de llibertat han de ser una guia clara<br />

per a la creació d'indicadors d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

91

REQUADRE 5.3<br />

L'estadística per mirar què hi ha darrere les preguntes<br />

Imagineu un país on <strong>el</strong> 87% d<strong>el</strong>s infants estan<br />

matriculats a l'escola secundària. Què rev<strong>el</strong>a<br />

aquesta xifra <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> dret d'un infant a l'educació?<br />

Sens dubte, l'objectiu final -educació<br />

secundària per a tots- no s'ha aconseguit. Però<br />

s'han complert totes les obligacions d<strong>el</strong>s que<br />

hi tenen alguna cosa a veure? La resposta comporta<br />

mirar més enllà d'una xifra estadística,<br />

a les arr<strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s temes.<br />

Si descobrim que només <strong>el</strong> 77% de les<br />

noies estan matriculades i <strong>el</strong> 97% d<strong>el</strong>s nois,<br />

aleshores, bona part d<strong>el</strong> fracàs es deu a la discriminació.<br />

Les enquestes d'opinió rev<strong>el</strong>en que<br />

<strong>el</strong>s pares no donen importància a l'educació<br />

de les filles? Llavors són <strong>el</strong>s pares <strong>el</strong>s que no<br />

respecten <strong>el</strong>s drets de les filles a un futur en<br />

què sàpiguen llegir i escriure i <strong>el</strong> govern no fa<br />

res per augmentar la consciència i modificar<br />

aquesta norma. O bé les enquestes rev<strong>el</strong>en una<br />

provisió insuficient d'instal·lacions escolars,<br />

com ara una manca d'aules separades per a<br />

noies o molt poques professores? Llavors és <strong>el</strong><br />

govern que no promou <strong>el</strong>s drets de les noies a<br />

un accés real a l'educació.<br />

Potser hi ha igualtat de sexes, però la legislació<br />

discriminatòria aplica l'apartheid i no<br />

proporciona les escoles suficients per als infants<br />

d<strong>el</strong> grup ètnic oprimit, d<strong>el</strong> qual només<br />

va a l'escola <strong>el</strong> 40% d<strong>el</strong>s seus infants. Això seria<br />

un incompliment d<strong>el</strong> govern d<strong>el</strong> respecte<br />

als drets de totes les persones sense discriminació,<br />

i s'hauria de modificar la legislació immediatament,<br />

però també s'haurien de modi-<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

i valorar si compleixen les seves obligacions per<br />

ocupar-se'n. P<strong>el</strong> que fa a l'estat, aquestes obligacions<br />

estan contingudes en <strong>el</strong> dret internacional,<br />

que proporciona un marc per crear indicadors<br />

de la responsabilitat legal. Però la necessitat de<br />

tenir en compte les complexes repercussions d'altres<br />

agents —en l'àmbit local i mundial— requereix<br />

crear indicadors que vagin més enllà de<br />

les obligacions legals actuals.<br />

Fa falta una àmplia gamma d'informació per<br />

analitzar <strong>el</strong>s drets mitjançant les estadístiques,<br />

arribant, com en una piràmide, a partir de mesures<br />

agregades —com <strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong>s resultats de les mitjanes nacionals—<br />

a dades detallades específiques d'un context<br />

determinat. L'augment de l'esperança de vida<br />

nacional o d<strong>el</strong> consum mitjà de calories és un<br />

pas important cap a l'exercici d<strong>el</strong>s drets, però al<br />

mateix temps, encara fa falta molt més detall i<br />

ficar institucions i normes.<br />

O potser no hi ha discriminació, però totes<br />

les escoles pateixen una manca de recursos<br />

i no poden proporcionar una educació de<br />

qualitat. El govern dóna suficient prioritat a<br />

l'educació? Depèn de la disponibilitat de recursos.<br />

En un país que dedica <strong>el</strong> doble d<strong>el</strong><br />

pressupost en l'exèrcit i <strong>el</strong>s palaus presidencials<br />

que en l'educació secundària, la resposta<br />

seria no, i <strong>el</strong> govern no compliria adequadament<br />

<strong>el</strong>s drets. Però en un país que dedica<br />

<strong>el</strong> 0,5% de la renda en la seguretat nacional i<br />

<strong>el</strong> 8% en educació secundària, la resposta seria<br />

força diferent: la manca de recursos, i no<br />

pas la manca de prioritat, seria la limitació.<br />

I <strong>el</strong> progrés? Si un país ha augmentat les<br />

matriculacions d'un 50% a un 87% en cinc<br />

anys, està realitzant un progrés sòlid en l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets, però si <strong>el</strong> país ha deixat que les<br />

matriculacions caiguin d'un 95% a un 87%,<br />

aniria endarrere.<br />

Si manquen recursos, què estan fent <strong>el</strong>s<br />

cooperants i la comunitat internacional? Quina<br />

ajuda al <strong>desenvolupament</strong> proporcionen?<br />

Quin percentatge s'assigna al sector educatiu?<br />

Sens dubte, l'estadística no pot donar per<br />

sí sola respostes concloents, però ajuda a obrir<br />

qüestions clau. S'ha de subordinar a una anàlisi<br />

més profunda d<strong>el</strong>s agents implicats i de<br />

les seves obligacions. Però si l'estadística pot<br />

rev<strong>el</strong>ar si es compleixen aquestes obligacions,<br />

aquesta ajuda a crear responsabilitat i, en darrer<br />

terme, a exercir <strong>el</strong>s drets.<br />

descomposició de les dades per mostrar que es<br />

compleixen <strong>el</strong>s drets de tota la població. L'ús de<br />

l'estadística per aprofundir <strong>el</strong>s temes pot ajudar<br />

a rev<strong>el</strong>ar les desigualtats que hi ha darrere de les<br />

mitjanes d<strong>el</strong>s resultats i ajudar a centrar l'atenció<br />

en què s'ha de fer per corregir la situació<br />

(requadre 5.3).<br />

Molts agents estant contribuint a la creació<br />

d'aquestes piràmides de dades. L'Oficina de l'Alt<br />

Comissionat p<strong>el</strong>s Drets Humans està fomentant<br />

activitats per idear indicadors mundials r<strong>el</strong>levants.<br />

Els organismes de tractats de drets humans han<br />

<strong>el</strong>aborat directrius per la informació estadística<br />

que <strong>el</strong>s estats part han d'aportar en <strong>el</strong>s seus informes<br />

a fi de demostrar que respecten, protegeixen<br />

i compleixen <strong>el</strong>s drets. Algunes empreses ofereixen<br />

dades <strong>sobre</strong> les seves pràctiques i repercussions,<br />

tot i que aquesta transparència encara<br />

s'enfronta a una gran resistència. Les organitzacions<br />

de la societat civil -des d<strong>el</strong>s grups de defensa<br />

populars als instituts de recerca- reuneixen i<br />

analitzen dades locals específiques per comprendre<br />

<strong>el</strong>s obstacles en <strong>el</strong> context d<strong>el</strong>s seus països,<br />

municipis i comunitats.<br />

Malgrat les nombroses similituds, <strong>el</strong>s indicadors<br />

d<strong>el</strong>s drets humans i d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> es basen en coses diferents, i deixen clar<br />

que un rànquing alt d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

no és garantia d'un expedient irreprotxable de<br />

drets humans. L'exercici d<strong>el</strong>s drets va molt més<br />

enllà d<strong>el</strong> rendiment nacional mitjà, i <strong>el</strong>s que obtenen<br />

<strong>el</strong>s millors resultats en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> són tan responsables com la resta p<strong>el</strong>s seus<br />

compromisos amb <strong>el</strong>s drets (requadre 5.4).<br />

Els indicadors de drets humans s'han d'analitzar<br />

per quatre objectius interr<strong>el</strong>acionats:<br />

• Preguntar si <strong>el</strong>s estats respecten, protegeixen<br />

i compleixen <strong>el</strong>s drets: <strong>el</strong> marc principal de<br />

responsabilitat per la funció de l'estat.<br />

• Garantir que es compleixin <strong>el</strong>s principis<br />

clau d<strong>el</strong>s drets: preguntar si <strong>el</strong>s drets s'exerceixen<br />

sense discriminació i amb un progrés adequat,<br />

participació popular i recursos eficaços.<br />

• Garantir un accés segur: mitjançant normes<br />

i institucions, lleis i un entorn econòmic que fomenti<br />

les capacitats per convertir <strong>el</strong>s resultats de<br />

les necessitats satisfetes en l'exercici de drets.<br />

• Determinar <strong>el</strong>s agents no estatals importants:<br />

destacar quins altres agents tenen una repercussió<br />

en l'exercici d<strong>el</strong>s drets i en la rev<strong>el</strong>ació<br />

de la seva repercussió.<br />

Se sol dir que <strong>el</strong>s drets civils i polítics necessiten<br />

un enfocament diferent per crear indicadors<br />

92 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

que <strong>el</strong> d<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals,<br />

però la majoria de les diferències són mites<br />

(requadre 5.5). El mateix marc es pot adaptar a<br />

la creació d'indicadors de tots <strong>el</strong>s drets humans.<br />

RESPECTE, PROTECCIÓ I COMPLIMENT DE DRETS<br />

La valoració de la responsabilitat jurídica de l'estat<br />

comporta preguntar si aquest estat respecta,<br />

protegeix i compleix <strong>el</strong>s drets, tenint en compte<br />

la limitació de recursos, <strong>el</strong> passat històric i les<br />

condicions naturals.<br />

• Respecte d<strong>el</strong>s drets: no interfereix en l'exercici<br />

de les persones d<strong>el</strong>s seus drets, ja sigui a través<br />

de la tortura o de l'arrest arbitrari, <strong>el</strong>s desnonaments<br />

forçats il·legals o la introducció d'honoraris<br />

mèdics que fan que <strong>el</strong>s pobres no es puguin<br />

permetre l'atenció sanitària.<br />

• Protecció d<strong>el</strong>s drets: evita les violacions d'altres<br />

agents, ja sigui garantint que <strong>el</strong>s empresaris<br />

privats compleixen les normes laborals bàsiques,<br />

evita <strong>el</strong> monopoli d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació i<br />

evita que <strong>el</strong>s pares deixin de portar <strong>el</strong>s fills a l'escola.<br />

• Compliment d<strong>el</strong>s drets: pren mesures legislatives,<br />

pressupostàries i jurídiques, entre altres,<br />

ja sigui creant una legislació que exigeixi la igualtat<br />

de remuneració o l'augment de les partides pressupostàries<br />

a les regions més pobres.<br />

RESPECTE DELS DRETS<br />

L'estadística pot destacar les violacions d<strong>el</strong> respecte<br />

d<strong>el</strong>s drets. La dades <strong>sobre</strong> tortura, desnonaments<br />

forçats, fraus <strong>el</strong>ectorals i bloquejos d'aliments<br />

que provoquen fam tenen un gran poder a<br />

l'hora d'exigir responsabilitats als responsables.<br />

La recopilació de proves estadístiques representa<br />

una enorme empresa en aquests casos, a causa<br />

de les fortes implicacions que es deriven<br />

d'aquestes dades, i sovint les estadístiques oficials<br />

són la font més feble. Pocs estats disposats a<br />

documentar voluntàriament aquesta mena d'actes<br />

menyspreables als ulls de tothom. Aquesta<br />

desviació previsible davant de l'<strong>el</strong>aboració d'informes<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> fracàs oficial d<strong>el</strong> respecte oficial<br />

d<strong>el</strong>s drets requereix una certa precaució a l'hora<br />

de fer comparacions entre països o en <strong>el</strong> mateix<br />

país en períodes diferents.<br />

Aquestes estadístiques són notòriament incertes<br />

i sovint incompletes. Les dades que mostren<br />

<strong>el</strong> nombre de casos de tortura registrats poden<br />

REQUADRE 5.4<br />

Usos i abusos de l'índex d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

A Canadà, Ontàrio és l'única província que proporciona<br />

un finançament públic complet a les<br />

escoles r<strong>el</strong>igioses d'un sol grup, <strong>el</strong>s catòlics<br />

romans. Tot i que <strong>el</strong> 8% de la població de la<br />

província forma part d'altres minories r<strong>el</strong>igioses<br />

-<strong>sobre</strong>tot jueus, sikh i musulmans- no reben<br />

finançament públic per crear escoles. A<br />

falta de finançament públic, 42.000 estudiants<br />

d'Ontàrio van anar a escoles r<strong>el</strong>igioses privades,<br />

amb un cost mitjà per alumne de més<br />

5.000 dòlars l'any.<br />

Canadà va ratificar <strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics <strong>el</strong> 1976, que<br />

comprèn un compromís a la no discriminació<br />

per raons r<strong>el</strong>igioses. Un pare d'una minoria<br />

r<strong>el</strong>igiosa va portar aquest cas a la Comissió<br />

de Drets Humans de les Nacions Unides,<br />

impugnant la política d'Ontàrio de finançar públicament<br />

les escoles d'una sola r<strong>el</strong>igió. El<br />

1999, la comissió va decidir que constituïa un<br />

cas de discriminació r<strong>el</strong>igiosa i va donar al<br />

Canadà 90 dies per trobar una solució jurídica<br />

eficaç i aplicable.<br />

El febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, <strong>el</strong> govern canadenc va<br />

respondre a la comissió dient que no es proporcionaria<br />

cap solució perquè l'educació és<br />

una competència provincial i <strong>el</strong> govern<br />

d'Ontàrio no hi va accedir. Una raó donada<br />

p<strong>el</strong> cap d<strong>el</strong> govern d'Ontàrio era <strong>el</strong> primer lloc<br />

d<strong>el</strong> rànquing de Canadà en l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>: "Quan [les Nacions Unides]<br />

diu que som <strong>el</strong> millor país d<strong>el</strong> món per viurehi...<br />

assumeixo que això també val p<strong>el</strong> nostre<br />

sistema educatiu, i també <strong>el</strong> tracte que dispensem<br />

als grups r<strong>el</strong>igiosos minoritaris".<br />

Però <strong>el</strong> rànquing d'IDH no ho diu això.<br />

L'IDH només reflecteix la mitjana de les consecucions<br />

nacionals en la majoria d<strong>el</strong>s resultats<br />

bàsics, com ara les taxes d'alfabetització<br />

d<strong>el</strong>s adults i les matriculacions escolars. Les<br />

altes xifres de Canadà p<strong>el</strong> que fa a l'alfabetització<br />

d<strong>el</strong>s adults i les matriculacions brutes<br />

combinades no treu que hi hagi discriminació<br />

r<strong>el</strong>igiosa en l'accés a l'educació, i en cap<br />

cas treu la necessitat que Ontàrio proporcioni<br />

una solució.<br />

Font: Bayefsky <strong>2000</strong>; Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà, Ontario Parents for Equality in Education<br />

Funding <strong>2000</strong>; CFRB 1010 1999.<br />

REQUADRE 5.5<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

Entre <strong>el</strong>s drets civils i polítics i <strong>el</strong>s econòmics,<br />

socials i culturals hi solen haver contrastos,<br />

que després s'utilitzen per justificar l'adopció<br />

de mètodes molt diferents per a la seva valoració.<br />

Però molts d<strong>el</strong>s contrastos són mites.<br />

Mite 1: Tots <strong>el</strong>s drets civils i polítics són<br />

negatius; tots <strong>el</strong>s drets econòmics, socials i<br />

culturals són positius. No és així. Hi ha deures<br />

positius i negatius per respectar, protegir i<br />

complir <strong>el</strong>s dos tipus de drets. Garantir <strong>el</strong> dret<br />

a un judici just comprèn adoptar mesures per<br />

crear un poder judicial independent amb sous<br />

i formació adequats per preservar la independència<br />

d<strong>el</strong>s jutges. Garantir <strong>el</strong> dret a l'habitatge<br />

comporta no interferir en l'accés de les persones<br />

a l'habitatge abstenint-se de dur a terme<br />

desnonaments forçats.<br />

Mite 2: Els drets civils i polítics s'exerceixen<br />

immediatament; <strong>el</strong>s drets econòmics,<br />

socials i culturals, progressivament. No és<br />

cert. Encara que <strong>el</strong>s actes de tortura s'han<br />

d'acabar immediatament, en alguns països pot<br />

comportar temps i recursos garantir que no<br />

es tornin a repetir mai més, mitjançant la formació<br />

d<strong>el</strong>s agents de policia, creant sistemes<br />

de supervisió d<strong>el</strong>s presos i revisant <strong>el</strong>s casos<br />

Posar fi als mites de la diferència<br />

Font: Green <strong>2000</strong>, Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

que es porten al tribunal. En canvi, encara que<br />

l'augment de les matriculacions a l'escola secundària<br />

sol dependre d<strong>el</strong>s recursos, les lleis<br />

que discriminen entre nois i noies o entre r<strong>el</strong>igions<br />

i races en l'educació s'han d'<strong>el</strong>iminar immediatament.<br />

Mite 3: Tots <strong>el</strong>s drets civils i polítics són<br />

gratuïts; tots <strong>el</strong>s drets econòmics, socials i<br />

culturals requereixen recursos. No és <strong>el</strong> cas.<br />

C<strong>el</strong>ebrar <strong>el</strong>eccions justes i lliures pot ser car. I<br />

suprimir la legislació d'habitatge o sanitat discriminatòria<br />

no costa res.<br />

Mite 4: Tots <strong>el</strong>s indicadors de drets civils<br />

i polítics són descripcions qualitatives; tots<br />

<strong>el</strong>s indicadors de drets econòmics, socials i<br />

culturals són quantitatius. Fals. L'estadística<br />

és important per mesurar l'abast de la tortura,<br />

les condicions de les presons i la participació<br />

política. I les descripcions qualitatives també<br />

poden ser útils, posem per cas, per mesurar la<br />

capacitat d'una llei per protegir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

arrendataris.<br />

L'<strong>el</strong>iminació d'aquests mites rev<strong>el</strong>a les<br />

semblances subjacents d<strong>el</strong>s drets civils, culturals,<br />

econòmics, polítics i socials i demana un<br />

mètode comú per crear indicadors.<br />

93

REQUADRE 5.6<br />

Font: Samu<strong>el</strong>son i Spirer 1992.<br />

REQUADRE 5.7<br />

L'estadística que rev<strong>el</strong>a una política esborronadora i crea responsabilitat<br />

No hi ha ningú a Guatemala que pugui dir que<br />

no tenien coneixement de les desaparicions a<br />

principis d<strong>el</strong>s vuitanta: diverses ONG amb bona<br />

reputació i la comissió de drets humans de<br />

guatemalenca havien documentat tot <strong>el</strong> que<br />

sabien d<strong>el</strong> destí de molts científics, estudiants,<br />

metges i enginyers.<br />

Però un arxiu militar descobert <strong>el</strong> 1998<br />

va rev<strong>el</strong>ar que les forces militars havien guardat<br />

expedients detallats <strong>sobre</strong> les operacions<br />

d<strong>el</strong>s seus esquadrons de la mort. Les dades<br />

reconstruïdes a partir d'aqu<strong>el</strong>ls expedients van<br />

proporcionar indicis clars d'una iniciativa ofensiva<br />

a finals de 1983: hi va haver un canvi d'estratègia,<br />

en què es va passar d<strong>el</strong> terror indiscriminat<br />

a l'interior d<strong>el</strong> país, amb l'assassinat<br />

<strong>sobre</strong>tot de camperols, a les desaparicions se-<br />

Font: Ball 1999.<br />

Quan la manca de dades rev<strong>el</strong>a dades<br />

És poc probable que <strong>el</strong>s governs proporcionin<br />

lliurement i obertament dades que <strong>el</strong>s impliquin<br />

en les violacions més greus d<strong>el</strong>s drets.<br />

Els economistes i estadístics argentins van ser<br />

d<strong>el</strong>s primers que van "desaparèixer" <strong>el</strong> 1976-<br />

77, un indici d<strong>el</strong>s temors d<strong>el</strong> govern militar a<br />

les dades rev<strong>el</strong>adores que es filtraven. Però<br />

fins i tot quan no hi ha dades hi poden haver<br />

pistes. Una interrupció o un canvi brusc en<br />

una sèrie de dades és molt <strong>el</strong>oqüent. Aqu<strong>el</strong>ls<br />

que violen <strong>el</strong>s drets solen deixar petjades i<br />

motius sòlids de sospita. Els estadístics que<br />

analitzen dades de drets humans poden trobar<br />

mod<strong>el</strong>s sistemàtics i previsibles en <strong>el</strong> silenci<br />

de les xifres.<br />

Inexistència de dades <strong>sobre</strong> un fenomen<br />

conegut. Després d<strong>el</strong> desastre d<strong>el</strong> reactor de<br />

Txernobil a la Unió Soviètica, molts informes<br />

extraoficials van rev<strong>el</strong>ar que es va ordenar als<br />

metges que no diagnostiquessin cap malaltia<br />

r<strong>el</strong>acionada amb la radiació, com ara <strong>el</strong> càncer,<br />

la leucèmia i l'anèmia. Tot i que les dades<br />

haurien de reflectir un augment d'aquests casos,<br />

aquest silenci provocaria un descens evident<br />

i sospitós.<br />

Cessament sobtat d'una sèrie. La síndrome<br />

de Kwashiorkor és una greu malaltia infantil<br />

causada per una llarga malnutrició. El<br />

condemnar les activitats d'un estat, però la seva<br />

absència no <strong>el</strong>s condona de cap manera. De fet,<br />

la manca de dades de vegades és rev<strong>el</strong>adora per<br />

sí sola (requadre 5.6). De tant en tant sorgeix<br />

1968, sota <strong>el</strong> govern d'apartheid de Sud-àfrica,<br />

les dades recopilades mostraven que la seva<br />

incidència al país era 300 vegades superior<br />

entre <strong>el</strong>s africans que entre <strong>el</strong>s blancs. En lloc<br />

d'abordar <strong>el</strong>s problemes subjacents, <strong>el</strong> govern<br />

sud-africà va optar per no reunir més dades<br />

<strong>sobre</strong> aquesta malaltia, en una clara decisió<br />

d'ocultar <strong>el</strong> tema.<br />

Massa semblança. Totes les dades acabades<br />

de reunir presenten fluctuacions i variacions<br />

aleatòries. Quan aquests trets desapareixen<br />

i la sèrie de dades passa a ser regular,<br />

mostrant fins i tot millores al llarg d<strong>el</strong> temps o<br />

la pràctica equiparació d<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls fixats com<br />

a objectius, hi ha motius fonamentats per sospitar<br />

que s'amaga la realitat amb dades inventades.<br />

Salts sobtats en altres categories de dades.<br />

Durant <strong>el</strong> govern militar repressor d'Argentina<br />

d<strong>el</strong>s anys setanta, <strong>el</strong>s cadàvers de les<br />

persones assassinades mentre estaven detingudes<br />

s'ocultaven estadísticament en la categoria<br />

d'enterraments de ningún nombre. Un<br />

estudi va analitzar aquests enterraments des<br />

de 1970 a 1984 i va trobar importants salts<br />

estadístics en <strong>el</strong> nombre d'enterraments de<br />

ningún nombre al punt àlgid de la repressió,<br />

rev<strong>el</strong>ant la ubicació real d<strong>el</strong>s desapareguts.<br />

lectives de persones principalment de la capital.<br />

Quines van ser les repercussions? El canvi<br />

entre aquestes dues modalitats de terror —<br />

que tant clarament reflecteixen les dades—<br />

va ser tan palpable, complet i ràpid que havia<br />

d'estar molt ben coordinat. Qui tenia <strong>el</strong> poder<br />

per deixar de dur a terme massacres i passar<br />

a cometre assassinats urbans s<strong>el</strong>ectius? Tan<br />

sols l'estat major de l'exèrcit guatemalenc tenia<br />

aquesta autoritat. La responsabilitat no<br />

s'atura als que van dispar les pistoles o van<br />

mecanografiar <strong>el</strong> dossier d<strong>el</strong>s esquadrons de<br />

la mort. La prova estadística pot fer pujar la<br />

responsabilitat més amunt, fins arribar als que<br />

utilitzaven l'assassinat com una estratègia política.<br />

alguna font oficial secreta que rev<strong>el</strong>a més d<strong>el</strong> que<br />

es podia esperar, i sens dubte més d<strong>el</strong> que volien<br />

<strong>el</strong>s violadors. A Guatemala s'ha descobert recentment<br />

un dossier que ha rev<strong>el</strong>at dades segons les<br />

quals la campanya de terror de principis d<strong>el</strong>s vuitanta<br />

estava clarament controlada, apuntant la<br />

responsabilitat per les morts i les desaparicions<br />

cap a les esferes més altes (requadre 5.7).<br />

Quan es reuneixen les dades, la separació de<br />

l'observador d<strong>el</strong>s observats ajuda a <strong>el</strong>iminar<br />

aquesta desviació, però sol posar en perill aqu<strong>el</strong>ls<br />

que proven de documentar les violacions. Les<br />

organitzacions de drets humans internacionals i<br />

locals s'han enfrontat amb valentia als riscos que<br />

comporta aquesta reunió d'informació <strong>sobre</strong> violacions<br />

com la tortura, la repressió de la premsa,<br />

la manipulació <strong>el</strong>ectoral i les desaparicions<br />

durant molts anys, reconeixent sempre que <strong>el</strong><br />

retrat resultant és incomplet.<br />

Completar <strong>el</strong> retrat sol ser possible únicament<br />

molts anys després. La Comissió de la Veritat i la<br />

Reconciliació sud-africana va donar una gran<br />

importància a la reunió de dades i la seva anàlisi,<br />

recopilant 21.300 declaracions i identificant<br />

37.700 violacions greus d<strong>el</strong>s drets humans: va<br />

<strong>el</strong>aborar una de les bases de dades estructurades<br />

més gran <strong>sobre</strong> abusos de drets humans que s'hagi<br />

fet mai. En proporcionar detalls <strong>sobre</strong> l'edat i <strong>el</strong><br />

sexe de les víctimes, la seva filiació política i <strong>el</strong><br />

tipus i <strong>el</strong> moment en què es van cometre <strong>el</strong>s abusos,<br />

la base de dades va permetre als investigadors<br />

fer afirmacions sòlides <strong>sobre</strong> les violacions<br />

d<strong>el</strong>s drets humans que van tenir lloc. Els resultats<br />

van corroborar <strong>el</strong>s descobriments de la comissió,<br />

destacant espectacularment la magnitud i l'abast<br />

de la violència d<strong>el</strong> passat, i van ajudar a constituir les<br />

polítiques de rehabilitació i reparació.<br />

PROTECCIÓ DELS DRETS<br />

Per tal que <strong>el</strong>s estats protegeixin <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

individus contra les violacions per part d'agents<br />

privats, han de determinar aquests agents. Les<br />

empreses poden contaminar <strong>el</strong> medi ambient i<br />

perjudicar la salut de la comunitat. Les pràctiques<br />

de terratinents sense escrúpols amenacen<br />

<strong>el</strong> dret a un habitatge adequat per als arrendataris<br />

vulnerables. La violència domèstica amenaça<br />

la seguretat i la salut personal, <strong>sobre</strong>tot de les<br />

dones i <strong>el</strong>s infants. Quines mesures poden reflectir<br />

l'abast de la protecció d<strong>el</strong>s estats contra aquestes<br />

amenaces?<br />

94 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

• Mesura directa de l'activitat perjudicial,<br />

com ara <strong>el</strong> volum de la contaminació química d<strong>el</strong>s<br />

vessaments a un riu d'una empresa, <strong>el</strong>s sous per<br />

sota d<strong>el</strong> salari mínim que paga una fàbrica, l'abús<br />

físic de dones a les llars i <strong>el</strong>s mod<strong>el</strong>s significatius<br />

de les taxes de d<strong>el</strong>icte locals.<br />

• Mesura de l'actuació estatal per evitar-la o<br />

aturar-la. L'<strong>el</strong>aboració de lleis és una eina primordial<br />

per tal que l'estat eviti que d'altres agents<br />

violin <strong>el</strong>s drets, però quin és l'esforç que realitza<br />

l'estat per aplicar aquestes lleis? Això es podria<br />

calcular, per exemple, mitjançant la freqüència<br />

d'inspeccions de les empreses que contaminen o<br />

creen condicions laborals per sota d<strong>el</strong>s mínims i<br />

la dimensió de les sancions imposades. De la<br />

mateixa manera, quins són <strong>el</strong>s obstacles que impedeixen<br />

que <strong>el</strong>s infants vagin a l'escola —com<br />

ara les actituds d<strong>el</strong>s pares o <strong>el</strong>s reglaments d<strong>el</strong>s<br />

empresaris— i quines mesures adopta <strong>el</strong> govern<br />

per superar-los?<br />

COMPLIMENT DELS DRETS<br />

El compliment d<strong>el</strong>s drets requereix concebre<br />

i aplicar polítiques que garanteixin que les normes<br />

de drets es compleixen per a tothom, i<br />

que <strong>el</strong> seu accés sigui <strong>el</strong> més segur possible.<br />

Aquestes polítiques són vàlides per a tots <strong>el</strong>s<br />

drets, però no hi ha una fórmula senzilla per a<br />

tots <strong>el</strong>s contextos. Tots <strong>el</strong>s països han de crear<br />

polítiques i acords socials necessaris per garantir<br />

que es compleixen <strong>el</strong>s drets de totes les<br />

persones.<br />

Quines són les conseqüències? Valorar si<br />

<strong>el</strong>s estats compleixen l'obligació de complir <strong>el</strong>s<br />

drets requereix un enfocament més pròxim al<br />

context. L'anàlisi d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> —com<br />

<strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong>s <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>— representa un mitjà important.<br />

Tracta d'entendre <strong>el</strong>s enllaços entre les<br />

diferents opcions normatives i <strong>el</strong>s seus resultats<br />

econòmics i socials en contextos molt diferents<br />

i en diferents niv<strong>el</strong>ls de <strong>desenvolupament</strong>.<br />

No obstant, en tots <strong>el</strong>s contextos fan falta<br />

indicadors per garantir que:<br />

• les polítiques comprenen <strong>el</strong>s principis clau<br />

d<strong>el</strong>s drets: no discriminació i participació real,<br />

• es prenen mesures per garantir un progrés<br />

suficient i la provisió de recursos eficaços,<br />

• i que <strong>el</strong>s drets estan garantits per la creació<br />

de normes socials, institucions i lleis i a<br />

un entorn econòmic favorable.<br />

GARANTIA DELS PRINCIPIS CLAU I UNA ACTUACIÓ<br />

SUFICIENT<br />

Tots i cadascun d<strong>el</strong>s drets es deriven de principis<br />

clau que s'han de complir i de les actuacions que<br />

s'han d'adoptar:<br />

• No discriminació: garantir la igualtat de tractament<br />

per a tothom.<br />

• Progrés suficient: dedicar recursos i esforços<br />

a la prioritat d<strong>el</strong>s drets.<br />

• Participació real: capacitar les persones per<br />

participar en les decisions que afecten <strong>el</strong> seu benestar.<br />

• Recurs eficaç: garantir la reparació quan es<br />

vulneren <strong>el</strong>s drets.<br />

Aquests principis i demandes d'actuacions,<br />

molt arr<strong>el</strong>ats en <strong>el</strong>s conceptes de justícia social,<br />

estan sòlidament reforçats per la legislació internacional<br />

de drets humans, i creen poderoses eines<br />

jurídiques per a la seva defensa (requadre<br />

5.8). Sol ser per mitjà de la valoració d<strong>el</strong> seu compliment<br />

en les polítiques i les pràctiques que les<br />

organitzacions de la societat civil han obtingut<br />

grans resultats amb l'ús d<strong>el</strong>s indicadors per reivindicar<br />

drets.<br />

NO DISCRIMINACIÓ<br />

REQUADRE 5.8<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

La discriminació pot ser de jure, subordinada a<br />

l'objectiu de la línia d'actuació mitjançant la le-<br />

Els documents principals de la legislació internacional<br />

<strong>sobre</strong> drets humans destaquen <strong>el</strong>s<br />

principis i les obligacions d'actuació que garanteixen<br />

que <strong>el</strong> procés de l'exercici de drets<br />

tingui les característiques següents:<br />

· No discriminació. "Cada Estat part en <strong>el</strong> present<br />

Pacte es compromet a respectar i assegurar<br />

a tots <strong>el</strong>s individus de dins d<strong>el</strong> seu territori<br />

i subjectes a la seva jurisdicció <strong>el</strong>s drets reconeguts<br />

en <strong>el</strong> present Pacte, sense cap mena de<br />

distinció com ara raça, color, sexe, idioma,<br />

r<strong>el</strong>igió, opinió política, ni de cap altra índole,<br />

origen nacional o social, posició econòmica,<br />

naixement o qualsevol altra condició social"<br />

(Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i<br />

Polítics, Article 2[1].<br />

· Progrés suficient. "Tot i que <strong>el</strong> ple exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets corresponents es pot assolir progressivament,<br />

les mesures per arribar a complir<br />

aquest objectiu s'han d'adoptar en un pe-<br />

Font: ONU 1948, 1966a, 1966b, 1986, 1990.<br />

Normes legals que afecten tots <strong>el</strong>s drets<br />

ríode de temps raonablement breu després de<br />

l'entrada en vigor d<strong>el</strong> Conveni en <strong>el</strong>s estats corresponents.<br />

Aquestes mesures han de ser prudents,<br />

concretes i específiques tan clarament<br />

com sigui possible a fi de complir les obligacions<br />

reconegudes en <strong>el</strong> Conveni" (Comissió<br />

<strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals, Comentari<br />

general 3, paràgraf 2).<br />

· Participació real. "Els estats han de fomentar<br />

la participació popular en tots <strong>el</strong>s àmbits<br />

com un factor important d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

i d<strong>el</strong> ple exercici de tots <strong>el</strong>s drets humans"<br />

(Declaració <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Dret al Desenvolupament,<br />

Article 8[2]).<br />

· Recurs eficaç. "Tota persona té dret a un<br />

recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions<br />

nacionals, contra aqu<strong>el</strong>ls actes que<br />

violin <strong>el</strong>s drets fonamentals reconeguts per la<br />

constitució o la llei" (Declaració Universal d<strong>el</strong>s<br />

Drets Humans, Article 8).<br />

95

gislació o les institucions que afavoreixen uns i<br />

marginen d'altres. També pot ser de facto, i en tal<br />

cas resideix en <strong>el</strong>s efectes de la política, un resultat<br />

de la injustícia històrica que potser ja no es<br />

pot apreciar. Les dues menes de discriminació<br />

s'han de superar per exercir <strong>el</strong>s drets. La discriminació<br />

determinada, com en la legislació discriminatòria,<br />

es pot modificar amb r<strong>el</strong>ativa rapidesa,<br />

i no existeix cap justificació per no fer-ho.<br />

La discriminació en <strong>el</strong>s efectes de l'actuació costa<br />

més temps i esforços d'eradicar, però no per<br />

això és menys important perquè la injustícia històrica<br />

esdevé fàcilment injustícia present i futura<br />

si no es corregeix.<br />

Les dades són de les eines més efectives per<br />

rev<strong>el</strong>ar la discriminació de facto, sovint quan les<br />

persones no se n'adonaven o no creien que existís.<br />

És aquí que les estadístiques poden fer miques<br />

<strong>el</strong>s mites, rev<strong>el</strong>ar desviacions desconegudes<br />

i exposar que l'status quo és inacceptable. Les<br />

estadístiques han rev<strong>el</strong>at una discriminació generalitzada<br />

per raça i sexe, creant una major consciència<br />

nacional d<strong>el</strong>s problemes.<br />

La discriminació en <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l educatiu i la despesa<br />

educativa de Sud-àfrica en temps de<br />

l'apartheid n'és un bon exemple (figura 5.1). Tot<br />

i que la separació encara continua sent gran, les<br />

REQUADRE 5.9<br />

El poder de l'estadística per crear un debat nacional<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no pot reflectir<br />

tota la complexitat i la riquesa d<strong>el</strong> concepte<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, però aporta<br />

un retrat poderós de les condicions bàsiques<br />

de les vides de les persones, informant <strong>el</strong> públic,<br />

facilitant <strong>el</strong> debat i centrant-se en la política.<br />

A Brasil, dos grups d'especialistes governamentals<br />

prominents —l'Institut de Recerca<br />

Econòmica Aplicada (IPEA) i la Fundació<br />

João Pinheiro— amb <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong> PNUD, van<br />

<strong>el</strong>aborar L'Atles d<strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

a Brasil <strong>el</strong> 1998. Amb la descomposició de<br />

l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> a niv<strong>el</strong>l local,<br />

van crear una base de dades en CD-ROM<br />

de tots <strong>el</strong>s 4.500 municipis de 27 estats, amb<br />

dades minucioses <strong>sobre</strong> educació, supervivència<br />

i salut, habitatge i renda arreu d<strong>el</strong> país,<br />

per municipis, estats i regions. L'atles, amb<br />

un enfocament local, va atreure l'atenció de<br />

la premsa nacional i local, iniciant debats als<br />

mitjans de comunicació i polítiques locals,<br />

preguntant per què comunitats veïnes tenien<br />

classificacions de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> tan<br />

diferents. La instal·lació de la base de dades a<br />

Font: Libanio <strong>2000</strong>, Institut de Recerca d'Economia Aplicada 1999.<br />

les biblioteques locals va ajudar a generar un<br />

extraordinari interès entre les comunitats locals.<br />

A niv<strong>el</strong>l estatal, les dades van determinar<br />

les polítiques d'actuació. A l'estat de Minas<br />

Gerais, <strong>el</strong> govern va utilitzar les dades per<br />

redistribuir <strong>el</strong>s ingressos fiscals entre <strong>el</strong>s municipis,<br />

impulsant <strong>el</strong>s municipis amb resultats<br />

baixos de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i també<br />

aqu<strong>el</strong>ls que invertien <strong>el</strong> salut, educació, sanejament,<br />

seguretat alimentària i conservació d<strong>el</strong><br />

medi ambient.<br />

A niv<strong>el</strong>l federal, les dades van rev<strong>el</strong>ar que<br />

tot i que la major part de la privació afecta <strong>el</strong><br />

nord-est d<strong>el</strong> país, la pobresa humana es pot<br />

trobar fins i tot a São Paulo, l'estat més ric. El<br />

Ministeri d'Integració Nacional va utilitzar<br />

l'atles per garantir una millor distribució de<br />

l'assistència a tot Brasil.<br />

La repercussió de l'atles demostra <strong>el</strong> potencial<br />

de l'estadística per capacitar les comunitats,<br />

crear responsabilitat i redeterminar<br />

les polítiques d'actuació. Aquest èxit és una<br />

motivació prou sòlida per millorar la recopilació<br />

i l'ús de dades.<br />

polítiques actuals d<strong>el</strong> govern se centren en reduirla.<br />

Les mesures de les desigualtats per sexe, com<br />

l'IDS i l'MCS, rev<strong>el</strong>en que les dones estan discriminades<br />

a tots <strong>el</strong>s països. Als països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

encara hi ha un 80% més de dones<br />

analfabetes que d'homes, i arreu d<strong>el</strong> món, les<br />

dones ocupen només <strong>el</strong> 14% d<strong>el</strong>s escons parlamentaris.<br />

Les enquestes <strong>sobre</strong> l'ús d<strong>el</strong> temps i<br />

l'ocupació han demostrat repetidament que les<br />

dones tenen un sou més baix i treballen més hores<br />

en tasques no remunerades.<br />

En l'àmbit nacional, la descomposició d<strong>el</strong>s<br />

índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> per regió, sexe<br />

i grup ètnic produeix un retrat inicial sorprenent<br />

<strong>sobre</strong> qui té privacions o està discriminat p<strong>el</strong> que<br />

fa als drets econòmics i socials. L'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> descompost pot donar una<br />

impressió general de la mitjana de resultats en<br />

l'esperança de vida, l'alfabetització, les matriculacions<br />

escolars i <strong>el</strong>s recursos per a un niv<strong>el</strong>l de<br />

vida raonable. Però és l'índex de pobresa humana<br />

<strong>el</strong> que reflecteix més directament la privació i<br />

la discriminació perquè no se centra en <strong>el</strong> progrés<br />

mitjà sinó en la proporció de persones que<br />

no arriben a un llindar mínim.<br />

En <strong>el</strong>s informes nacionals <strong>sobre</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, molts països utilitzen dades per<br />

descompondre aquests indicadors per districtes,<br />

sexe, ètnia i grup de renda. El clar contrast de<br />

resultats es fa palès immediatament (figura 5.2).<br />

A Brasil, dos grups d'especialistes governamentals,<br />

juntament amb <strong>el</strong> PNUD, van crear una base<br />

de dades minuciosa de xifres estadístiques d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> que mostra resultats diferents<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> per municipis,<br />

i va tenir grans conseqüències en la consciència<br />

pública i una repercussió directa en la<br />

reformulació de les polítiques d<strong>el</strong> govern<br />

(requadre 5.9).<br />

Els governs han d'emprendre mesures per<br />

contrarestar <strong>el</strong>s efectes acumulats d'aquests resultats<br />

discriminatoris. Amb tot, molts països continuen<br />

centrant <strong>el</strong>s recursos i les oportunitats <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s que ja són privilegiats. En tota una sèrie<br />

de països, la despesa en sanitat pública i educació<br />

es concentra sistemàticament en la provisió<br />

de serveis per als més rics, la qual cosa reforça la<br />

divisió. No sorprèn que <strong>el</strong> progrés gairebé sempre<br />

hagi estat garantit en primer terme als privilegiats.<br />

P<strong>el</strong>s principis de drets, és un imperatiu<br />

reorientar <strong>el</strong>s recursos cap als marginats de manera<br />

que se supera la discriminació sistemàtica<br />

de tants anys.<br />

96 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

FIGURA 5.1<br />

Discriminació per raça: l'educació a Sud-àfrica<br />

Ràtio de matriculació, 1993<br />

Índex (mitjana nacional = 100)<br />

300<br />

200<br />

100<br />

Primària Secundària Tertiària<br />

Índia<br />

Blanca<br />

De color<br />

Africana<br />

Despesa per estudiant, 1991<br />

milers de $EUA<br />

4 Blanca<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

3<br />

2<br />

1<br />

0<br />

Font: Castro-Leal 1996; Buckland i Fi<strong>el</strong>den 1994; Sud-àfrica, Central Statistical Services 1994.<br />

FIGURA 5.2<br />

Desagregant la mitjana es pot rev<strong>el</strong>ar la discriminació<br />

Nepal, 1996<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> per grup social<br />

.450<br />

Newar<br />

Brahmin<br />

.400<br />

.350<br />

Mitjana<br />

nacional<br />

.300<br />

.250<br />

.200<br />

Font: PNUD 1998a, 1998b.<br />

FIGURA 5.4<br />

Chhetri<br />

Gurung, Limbu,<br />

Magar, Rai, Sherpa<br />

Musulmà<br />

Priorització de la sanitat<br />

i l'educació bàsiques<br />

a Nepal<br />

Despesa pública com a<br />

percentatge d<strong>el</strong> PNB<br />

Referència internacional: 25%<br />

30<br />

35<br />

40<br />

45<br />

50<br />

55<br />

60<br />

Mitjana<br />

Percentatge d'adults amb al<br />

menys 7 anys d'escolarització<br />

100 Blanca<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

Sector social com a percentatge<br />

de la despesa pública<br />

Referència internacional: 40%<br />

0<br />

Índia<br />

Masculí<br />

Femení<br />

De color<br />

Africana<br />

Més<br />

ric<br />

Sexe Quintil de<br />

renda<br />

Més<br />

pobre<br />

Més<br />

pobre<br />

Sector social prioritari<br />

com a percentatge de la<br />

despesa en <strong>el</strong> sector social<br />

Referència internacional: 50%<br />

Nepal, 1985–86 23,1 15,8 52,6 1,9<br />

Nepal, 1996–97 19,9 29,2 59,1 3,4<br />

Font: PNUD 1998b.<br />

Índia<br />

De color<br />

Africana<br />

Cambodja, 1997<br />

Índex de pobresa humana (percentatge)<br />

Més<br />

ric<br />

FIGURA 5.3<br />

Recursos i pobresa humana:<br />

contrastos als països industrialitzats<br />

Renda<br />

PIB per càpita<br />

PPA milers $EUA<br />

30<br />

25<br />

20<br />

15<br />

Pobresa humana<br />

IPH-2<br />

Percentatge<br />

8<br />

10<br />

12<br />

14<br />

16<br />

Suècia<br />

Dinamarca<br />

Espanya<br />

Itàlia<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Regne Unit<br />

EUA<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament Humà.<br />

Ràtio de despesa humana<br />

Sector social prioritari<br />

com a percentatge d<strong>el</strong> PNB<br />

Referència internacional: 5%<br />

97

REQUADRE 5.10<br />

Per sorpresa meva, <strong>el</strong>s documents d<strong>el</strong>s pressupostos<br />

estatals i de districte em van semblar<br />

fascinants. Aquests documents no són<br />

simples xifres. Parlen de la intenció expressada<br />

p<strong>el</strong> govern, de les seves polítiques, de<br />

la seva distribució d<strong>el</strong>s recursos financers,<br />

que creen <strong>el</strong>s grups i les regions més riques<br />

i pobres dins de l'estat.<br />

—M.D. Mistry, fundador d'Iniciatives de<br />

Desenvolupament per a l'Acció Social i<br />

Humana (DISHA).<br />

DISHA és una ONG de Gujarat, Índia, que promou<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> de les àrees tribals i<br />

<strong>el</strong>s treballadors d<strong>el</strong>s boscos, les mines i la<br />

construcció. L'ONG es va adonar ràpidament<br />

que era molt important per a la valoració d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> de les àrees tribals un enfocament<br />

pressupostari, la via més potent per<br />

comprendre les prioritats d<strong>el</strong> govern, supervisar<br />

si <strong>el</strong>s objectius es convertien en realitats<br />

i garantir que <strong>el</strong>s recursos es distribuïen a fi<br />

En molts països, les organitzacions de la societat<br />

civil cada cop centren més les seves activitats<br />

de defensa en la supervisió d<strong>el</strong>s processos<br />

pressupostaris locals i nacionals per calcular la<br />

distribució d<strong>el</strong>s diners segons les necessitats d<strong>el</strong>s<br />

diferents grups socials, i després verificar-ne la<br />

utilització en la pràctica. Amb l'anàlisi d<strong>el</strong>s pressupostos<br />

estatals i nacionals, en desmitifiquen <strong>el</strong><br />

procés i creen un debat als mitjans de comunicació<br />

i fins i tot ajuden <strong>el</strong>s seus representants polítics<br />

a entendre millor la repercussió de les seves<br />

decisions (requadre 5.10).<br />

PROGRÉS SUFICIENT<br />

No hi ha cap justificació per no respectar <strong>el</strong>s drets.<br />

La tortura i les desaparicions, <strong>el</strong>s bloquejos d'aliments<br />

i <strong>el</strong>s desnonaments forçats no es poden<br />

tolerar en cap niv<strong>el</strong>l de <strong>desenvolupament</strong>. Però<br />

la protecció i l'exercici d<strong>el</strong>s drets requereix recursos<br />

i temps. Potser és gratis la modificació de<br />

la legislació —però fer realitat la llei requereix<br />

una inversió en institucions públiques— per ampliar<br />

<strong>el</strong>s seus serveis i reforçar la seva capacitat, i<br />

educar <strong>el</strong>s representants públics i formatius. La<br />

legislació internacional de drets humans requereix<br />

que <strong>el</strong>s estats part d<strong>el</strong> Conveni Internacional<br />

<strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals dedi-<br />

Desmitificació d<strong>el</strong>s pressupostos<br />

de reduir, en lloc d'exacerbar, les desigualtats<br />

entre les comunitats. Amb l'<strong>el</strong>aboració de resums<br />

<strong>sobre</strong> l'efecte de les partides pressupostàries<br />

<strong>sobre</strong> qüestions diferents -des de l'educació,<br />

la funció de la policia, l'habitatge rural<br />

i <strong>el</strong>s salaris mínims fins a la situació de les<br />

dones i <strong>el</strong>s grups tribals- DISHA ha donat a<br />

conèixer les prioritats i <strong>el</strong>s objectius d<strong>el</strong> pressupost:<br />

com es distribueix la renda, si es dedica<br />

a tal cosa o tal altra i qui en surt guanyant.<br />

La seva tasca és atreure l'atenció d<strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació i augmentar l'interès públic<br />

en <strong>el</strong> procés pressupostari. Tal i com va<br />

dir un integrant de DISHA, "a través de l'anàlisi<br />

d<strong>el</strong>s pressupostos, volem fer valer <strong>el</strong> dret<br />

d<strong>el</strong>s pobres i <strong>el</strong>s pobles tribals a saber què<br />

està fent <strong>el</strong> govern amb <strong>el</strong>s recursos públics i<br />

valorar la seva actuació any rera any". A través<br />

de les seves anàlisis, l'ONG va qüestionar les<br />

partides insuficients a les àrees i les persones<br />

pobres i perquè les distribucions promeses<br />

mai no arriben a terme.<br />

Font: Fundació per a l'Interès Públic 1997; Mistry 1999; The International Budget Project 1999.<br />

quin <strong>el</strong> màxim de recursos disponibles a l'exercici<br />

d'aquests drets, a fi d'aconseguir un progrés<br />

suficient. Però també hi ha la necessitat de dedicar<br />

recursos suficients per protegir i exercir <strong>el</strong>s<br />

drets civils i polítics, per construir la capacitat<br />

institucional que garanteixi que no es produeixen<br />

violacions o que no es tornen a repetir.<br />

Els països disposen de diferents quantitats de<br />

recursos disponibles per garantir <strong>el</strong>s drets de les<br />

maneres següents: arreu d<strong>el</strong> món, les rendes per<br />

càpita nacionals oscil·len entre <strong>el</strong>s 30.000 dòlars<br />

i <strong>el</strong>s 500 dòlars (PPA $ EUA). El mateix niv<strong>el</strong>l de<br />

despesa per alumne podria representar <strong>el</strong> compromís<br />

màxim d<strong>el</strong>s recursos disponibles en un<br />

país de renda baixa i reflectir alhora una clara<br />

manca de compromís en un país de renda alta.<br />

Com es poden distingir les diferències d'importància<br />

entre aquestes casos?<br />

Fer valoracions és més senzill quan s'està informat<br />

p<strong>el</strong> que ha estat possible en altres llocs,<br />

originant preguntes <strong>sobre</strong> per què la consecució<br />

en un indret no ho ha estat possible en un altre.<br />

Els índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> fa temps<br />

que han fet aquestes comparacions de recursos.<br />

L'índex de pobresa humana classifica <strong>el</strong>s països<br />

industrialitzats per l'abast de l'analfabetisme, l'esperança<br />

de vida curta, l'exclusió social i la pobresa<br />

en les seves pròsperes societats. La renda<br />

per càpita nacional es pot utilitzar com una variable<br />

substitutiva general d<strong>el</strong>s recursos disponibles,<br />

ja que és a partir d'aquesta base de recursos<br />

que <strong>el</strong>s governs poden generar ingressos per<br />

eradicar la pobresa humana. La comparació de<br />

l'índex de pobresa humana d<strong>el</strong>s països amb la<br />

seva renda per càpita mitjana rev<strong>el</strong>a que alguns<br />

països industrialitzats donen una major prioritat<br />

de recursos que d'altres a reduir la pobresa humana<br />

(figura 5.3).<br />

Els països progressen cap a l'exercici<br />

d'aquests drets? Això es pot valorar de dues maneres:<br />

• Seguir <strong>el</strong>s canvis de les contribucions, com<br />

ara la despesa en educació o les r<strong>el</strong>acions professor-alumne.<br />

• Seguir <strong>el</strong>s canvis d<strong>el</strong>s resultats, com ara la<br />

caiguda de les taxes d'analfabetisme o la reducció<br />

de la malnutrició infantil.<br />

Seguir <strong>el</strong>s canvis en les contribucions com ara<br />

les partides pressupostàries pot rev<strong>el</strong>ar de quina<br />

manera es creen les prioritats. L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1991 va analitzar les<br />

quatre ratios clau de la despesa pública que determinen<br />

la prioritat donada als temes essenci-<br />

98 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

als. Les dades <strong>sobre</strong> la reestructuració pressupostària<br />

de Nepal, per exemple, mostra que s'ha<br />

donat més prioritat a la despesa en salut i educació<br />

bàsica (figura 5.4). entre 1985-86 i 1996-97,<br />

la despesa pública va caure com a percentatge<br />

d<strong>el</strong> PNB, però la despesa en <strong>el</strong> sector social destinada<br />

a les prioritats —educació i salut primària,<br />

subministrament d'aigua i <strong>desenvolupament</strong><br />

local— va augmentar cap a un 20% de la despesa<br />

pública, <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l internacional proposat per la<br />

iniciativa 20:20.<br />

Seguir <strong>el</strong>s canvis d<strong>el</strong>s resultats és l'enfocament<br />

d<strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Però les<br />

mitjanes nacionals agregades —especialment l'alfabetització<br />

d'adults i l'esperança de vida— canvien<br />

molt lentament i no són sensibles al progrés<br />

a curt termini o al benefici obtingut p<strong>el</strong>s diferents<br />

grups de la mitjana de progrés. Fa falta un nou<br />

plantejament que valori <strong>el</strong> progrés en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, un que reflecteixi millor <strong>el</strong>s principis<br />

d<strong>el</strong>s drets, amb descomposicions per grups<br />

socials per prestar una atenció especial a com<br />

afecta <strong>el</strong>s més pobres (vegeu annex).<br />

Quan un país està progressant, qui és que pot<br />

dir si <strong>el</strong> seu ritme de progrés és l'adequat? El que<br />

es pot assolir depèn d<strong>el</strong> context: d<strong>el</strong>s recursos,<br />

les limitacions històriques, les opcions normatives<br />

i les prioritats que estan en joc. Al mateix<br />

temps, les normes acordades són necessàries:<br />

reconèixer que <strong>el</strong> progrés comporta temps no és<br />

de cap manera una excusa per no fer cap progrés.<br />

Una eina útil per acordar un ritme de progrés<br />

adequat és la creació de referències. Els governs<br />

sovint declaren objectius generals, per exemple,<br />

acabar amb l'analfabetisme femení al més aviat<br />

possible. Encara millor, poden treballar amb la<br />

societat civil i acordar una referència de, posem<br />

per cas, reduir l'analfabetisme femení d'un 30%<br />

a un 15% al 2010. Això converteix un objectiu<br />

valuós però incalculable en un objectiu clar que<br />

es pot supervisar. A Bolívia, per exemple, <strong>el</strong> govern<br />

va consultar la societat civil i <strong>el</strong>s partits polítics<br />

de l'oposició per crear un pla d'actuació per<br />

1997-2002, fixant referències anuals per 17 indicadors<br />

de fàcil supervisió, com ara la proporció<br />

de naixements atesos per personal format i<br />

de noies que van a l'escola primària (figura 5.5).<br />

Fixar referències permet a la societat civil i <strong>el</strong><br />

govern arribar a un acord <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> ritme de progrés<br />

que seria adequat (requadre 5.11). Com més<br />

sòlida sigui la base d<strong>el</strong> diàleg nacional, més gran<br />

serà <strong>el</strong> compromís nacional amb la referència.<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

La necessitat d'un debat democràtic i d'informació<br />

pública de disposició general és evident. Per<br />

tal que les referències siguin una eina de responsabilitat<br />

—i no tan sols una retòrica de promeses<br />

buides— han de ser:<br />

• Específiques, temporals i verificables.<br />

• Creades amb la participació de les persones<br />

r<strong>el</strong>acionades amb <strong>el</strong>s drets corresponents, per<br />

acordar <strong>el</strong> ritme adequat de progrés i per evitar<br />

que l'objectiu fixat sigui massa baix.<br />

• S'haurien de tornar a calcular en la data establerta,<br />

assumint responsabilitat p<strong>el</strong> rendiment.<br />

Per reforçar <strong>el</strong> procés de creació de referències,<br />

diversos agents poden portar la batuta. Els<br />

organismes governamentals poden utilitzar les<br />

referències com a objectius intermedis d<strong>el</strong> seu<br />

procés de decisions. Els governs, les institucions<br />

normatives i les ONG nacionals poden valorar <strong>el</strong><br />

que s'ha aconseguit en països semblants, com a<br />

guia per acordar <strong>el</strong>s objectius que són factibles<br />

en l'àmbit nacional. Les institucions nacionals de<br />

dret humans poden utilitzar aquestes referències<br />

per supervisar <strong>el</strong> progrés, no tan sols en l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals, sinó<br />

també, posem per cas, en l'<strong>el</strong>iminació de les diferències<br />

discriminatòries, millorant l'eficàcia d<strong>el</strong><br />

procés judicial i augmentant la participació. L'Oficina<br />

de l'Alt Comissionat p<strong>el</strong>s Drets Humans pot<br />

ajudar <strong>el</strong>s països en la creació d'enfocaments nacionals<br />

per establir i supervisar referències.<br />

REQUADRE 5.11<br />

Establiment de referències per acordar un ritme de progrés adequat<br />

Les referències tenen <strong>el</strong> potencial d'incorporar<br />

la precisió estadística als debats nacionals<br />

i cada cop s'utilitzen més per fixar objectius<br />

específics i amb terminis per marcar un progrés.<br />

A Tailàndia, es van fixar més de 30 punts<br />

de referència per assolir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants<br />

des de 1992 a 1996 com a part d<strong>el</strong> Setè Pla<br />

Nacional de Desenvolupament Social i Econòmic,<br />

com ara:<br />

· Reduir la mortalitat materna a 30 per 100.000<br />

nascuts vius i la mortalitat de nadons i infantil<br />

a 23 i 35 per 1.000 nascuts vius <strong>el</strong> 1996.<br />

· Garantir que almenys <strong>el</strong> 70% de nounats pesin<br />

més de 3 quilograms, i almenys <strong>el</strong> 93%<br />

més de 2,5 quilograms <strong>el</strong> 1996.<br />

· Ampliar l'educació <strong>el</strong>emental d<strong>el</strong>s sis als nou<br />

anys i garantir que no menys d<strong>el</strong> 73% d<strong>el</strong>s que<br />

assoleixen <strong>el</strong> sisè grau continuen endavant amb<br />

Font: Hunt 1998; Muntarbhorn i Taylor 1994.<br />

FIGURA 5.5<br />

Fixar referències per al progrés<br />

a Bolívia<br />

Percentatge<br />

Taxa d'assistència de noies<br />

a l'escola primària<br />

64<br />

58<br />

Font: UDAPE <strong>2000</strong>.<br />

77<br />

68<br />

Naixements atesos<br />

per personal format<br />

1997 2002<br />

l'ensenyament secundari <strong>el</strong> 1996.<br />

Aquests punts de referència tenien en compte<br />

les propostes d<strong>el</strong> Departament Nacional de<br />

Joventut i la societat civil i també reflectien <strong>el</strong>s<br />

objectius globals determinats a la Cimera<br />

Mundial de la Infància <strong>el</strong> 1990. L'establiment<br />

d'objectius mitjançant la participació afegeix<br />

legitimitat i fomenta la participació de les ONG<br />

en la supervisió activa d<strong>el</strong>s resultats.<br />

Com qualsevol altra eina, l'establiment de<br />

referències té <strong>el</strong>s seus punts febles. La pressió<br />

per complir <strong>el</strong>s objectius de vegades pot portar<br />

a manipular <strong>el</strong>s resultats per donar a conèixer<br />

<strong>el</strong> que les persones volen veure. Quina<br />

lliçó se'n pot treure? S'ha de separar l'observador<br />

de l'observat, si no, les referències repercutiran<br />

en les estadístiques i no pas en la<br />

realitat.<br />

99

PARTICIPACIÓ REAL<br />

La participació té una funció important en l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets. Els estats estan legalment obligats<br />

a permetre que les persones prenguin part en les<br />

decisions que afecten <strong>el</strong> seu benestar, proporcionant<br />

dades, permetent que d'altres recopilin i utilitzin<br />

dades i proporcionant oportunitats a les<br />

persones implicades en <strong>el</strong>s processos de decisió.<br />

Fan falta indicadors per valorar si això s'esdevé<br />

d'aquesta manera.<br />

En primer lloc, fins a quin punt són conscients<br />

les persones d<strong>el</strong>s seus drets? Les enquestes<br />

d'opinió pública rev<strong>el</strong>en moltes coses <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

que se sap i <strong>el</strong> que no. I <strong>el</strong> compromís amb l'augment<br />

d<strong>el</strong> coneixement es pot valorar per l'abast i<br />

la repercussió de l'educació d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

ja sigui per part de l'estat a través de les escoles i<br />

les instal·lacions públiques o per part d'empreses<br />

que fan que <strong>el</strong>s seus treballadors coneguin<br />

<strong>el</strong>s seus drets laborals i <strong>el</strong> codi de conducta de<br />

l'empresa.<br />

En segon lloc, quanta informació es reuneix<br />

en la pràctica i es fa pública? La disponibilitat<br />

pública de les dades <strong>sobre</strong> drets humans és una<br />

indicació contundent d<strong>el</strong> compromís amb la responsabilitat.<br />

Fins a quin punt estan disposats <strong>el</strong>s<br />

agents amb poder d'influència a informar i divulgar<br />

dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> seu comportament i les seves<br />

repercussions? No tan sols es fa més pressió als<br />

governs perquè reuneixin més dades, sinó també<br />

a les empreses, <strong>el</strong>s cooperants i les institucions<br />

multilaterals, i perquè posin més dades al domini<br />

públic. Però quantes dades es recopilen? I quantes<br />

es fan públiques? Tots <strong>el</strong>s exemples mencio-<br />

TAULA 5.1<br />

Les municipalitats tenen mesures per facilitar la participació en la promoció de<br />

la cultura?<br />

Municipalitat<br />

Praga, República Txeca<br />

Catalunya, Espanya<br />

Timis, Romania<br />

Nàpols, Itàlia<br />

Istria, Croàcia<br />

Cork, Irlanda<br />

H<strong>el</strong>sinki, Finlàndia<br />

Nicòsia, Xipre<br />

Mafra, Portugal<br />

Göteborg, Suècia<br />

Mesures per transferir<br />

responsabilitats i recursos<br />

a diferents niv<strong>el</strong>ls d'autoritat<br />

pública<br />

O<br />

O<br />

I<br />

I<br />

O<br />

I<br />

O<br />

N<br />

N<br />

N<br />

Respostes municipals, 1996-99<br />

O = Mesures oficials ; I = Mesures informals ; N = No hi ha mesures<br />

Font: Observatori interarts1999.<br />

Mesures per capacitar <strong>el</strong>s consumidors,<br />

artistes i organitzacions de voluntaris per<br />

tal de participar en la presa de decisions<br />

quant a política cultural<br />

O<br />

O<br />

I<br />

I<br />

I<br />

O<br />

N<br />

I<br />

N<br />

N<br />

nats en aquest informe —positius o negatius—<br />

constitueixen almenys un pas endavant d<strong>el</strong> silenci<br />

perquè les dades han atret l'atenció pública i<br />

han ajudat a construir l'impuls d<strong>el</strong> canvi. Tots <strong>el</strong>s<br />

països s'enfronten als temes que aquí s'exposen,<br />

però sense les dades que permeten determinarlos,<br />

l'empresa d'exercir <strong>el</strong>s drets és encara molt<br />

més gran.<br />

En tercer lloc, les persones tenen oportunitats<br />

per participar en les consultes? La participació<br />

té moltes formes: reunions de l'ajuntament,<br />

referèndums, debats d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació,<br />

audiències públiques. FACTUS, una base de<br />

dades <strong>sobre</strong> les tendències i les pràctiques en les<br />

polítiques culturals europees, contrasta informació<br />

<strong>sobre</strong> ciutats de 37 països europeus. Les preguntes<br />

rev<strong>el</strong>en les diferències per municipis de<br />

les polítiques de descentralització de recursos i<br />

consulta pública (taula 5.1). És clar que un indicador<br />

tan aproximat no pot reflectir la qualitat i<br />

l'abast de la participació, però és un primer signe<br />

de l'actitud d<strong>el</strong> govern local per fer participar<br />

activament les persones en la promoció d<strong>el</strong>s drets<br />

culturals. Si es disposés de dades més detallades<br />

—<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> percentatge de la descentralització<br />

pressupostària, <strong>el</strong> nombre d'organitzacions i individus<br />

consultats i <strong>el</strong> pressupost d'aquestes polítiques,<br />

per exemple— es podria presentar un retrat<br />

més complet de la qualitat de la participació.<br />

RECURS EFICAÇ<br />

Si es vulnera un dret, s'ha d'estar facultat per utilitzar<br />

un recurs. Els recursos no tan sols són jurídics,<br />

assolits als tribunals. Poden ser administratius<br />

o fins i tot una garantia oficial que la violació<br />

no tornarà a passar. Els indicadors són necessaris<br />

per valorar si es proporcionen recursos eficaços.<br />

La valoració d<strong>el</strong>s recursos jurídics es pot realitzar<br />

analitzant l'eficàcia de l'ordenament jurídic<br />

concebut per proporcionar-los. Quants casos<br />

arriben al tribunal i quant temps comporta de<br />

mitjana? Quina és l'acumulació actual de casos<br />

per jutge? Dades com aquestes d<strong>el</strong> sud d'Àsia rev<strong>el</strong>en<br />

la greu incapacitat d<strong>el</strong>s tribunals per proporcionar<br />

recursos oportuns (taula 5.2). De tots<br />

<strong>el</strong>s casos presentats, quants no arriben mai al final?<br />

I d<strong>el</strong>s casos que arriben als tribunals, quin<br />

percentatge de casos guanyen les suposades víctimes?<br />

L'estadística pot rev<strong>el</strong>ar mod<strong>el</strong>s de resultats<br />

judicials que donen peu a preguntes importants.<br />

Casa Alianza, una ONG de <strong>Centre</strong>amèrica,<br />

ha documentat amb molta cura dades <strong>sobre</strong> judi-<br />

100 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

cis per mostrar que es destinen pocs recursos, si<br />

és que se'n destina algun, als nens d<strong>el</strong> carrer que<br />

són abusats, torturats i assassinats per civils o<br />

representants oficials (requadre 5.12).<br />

Tots aquests aspectes de l'exercici de drets<br />

es poden reunir per valorar l'abast d<strong>el</strong> compliment<br />

d'un estat de les seves obligacions de<br />

respectar, protegir i complir <strong>el</strong>s drets, sense<br />

discriminació, amb un progrés suficient, una<br />

participació real i un recurs eficaç. Les organitzacions<br />

de la societat civil estan encapçalant<br />

<strong>el</strong> camí per <strong>el</strong>aborar aquestes anàlisis,<br />

demostrant la riquesa de detalls d<strong>el</strong> retrat que<br />

se'n pot treure, com va demostrar una anàlisi<br />

d<strong>el</strong> 1998 d<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> per als Drets Econòmics i<br />

Socials p<strong>el</strong> que fa al dret a la sanitat a l'Equador<br />

(taula 5.3).<br />

GARANTIA D'UN ACCÉS SEGUR<br />

Garantir <strong>el</strong>s drets va molt més enllà de l'atenció<br />

als resultats humans. L'absència de pobresa i tortura<br />

no garanteix per sí sola l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

r<strong>el</strong>acionats. Aquests resultats s'han d'assegurar a<br />

través de les lleis, institucions i normes socials i<br />

un entorn econòmic que fomenti les capacitats.<br />

Les estadístiques <strong>sobre</strong> cadascuna d'aquestes àrees<br />

poden ajudar a valorar l'abast de la garantia<br />

d'aquest accés segur i generar preguntes en tots<br />

<strong>el</strong>s països.<br />

NORMES SOCIALS<br />

Per tal que les normes socials creïn un accés segur,<br />

han de contribuir als drets humans i no pas<br />

amenaçar-los. Les enquestes d'opinió poden mesurar<br />

aquesta realitat, malgrat la possible diferència<br />

entre les opinions declarades i les reals.<br />

Les dades de les enquestes d'arreu d<strong>el</strong> món <strong>sobre</strong><br />

les actituds envers la violència contra les dones<br />

mostren la importància de modificar les normes<br />

i les percepcions —tant d'homes i dones—<br />

per protegir <strong>el</strong> dret de les dones a la seguretat<br />

personal. A l'Índia, un estudi de 1996 <strong>sobre</strong> l'educació<br />

primària va descobrir que <strong>el</strong> 98% d<strong>el</strong>s pares<br />

creien que era important donar una educació<br />

als nois, però només ho pensaven <strong>el</strong> 89% p<strong>el</strong> que<br />

fa a les noies. El 1998 es van denunciar més de<br />

7.700 crims d'odi als Estats Units, la qual cosa<br />

reflecteix una intolerància continuada de la diferència,<br />

una amenaça familiar per a persones de<br />

molts països (figura 5.6). Aquestes dades no tan<br />

sols rev<strong>el</strong>en les amenaces de la intolerància i la<br />

discriminació vinculades a les normes socials,<br />

sinó que també indiquen que fan falta mesures<br />

per transformar les normes a través de l'educació,<br />

la capacitació i la consciència.<br />

INSTITUCIONS<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

La qualitat de les institucions és suficient per crear<br />

un accés segur als béns i serveis que proporcionen?<br />

Una pregunta difícil i complicada que passa<br />

l'enfocament d<strong>el</strong>s indicadors d<strong>el</strong>s resultats a<br />

l'accés als serveis: per exemple, de les taxes de<br />

mortalitat materna a la disponibilitat i l'accessibilitat<br />

d<strong>el</strong>s serveis sanitaris prenatals i la proporció<br />

de naixements atesos p<strong>el</strong> personal mèdic.<br />

Les valoracions són necessàries tant de les<br />

institucions que creen <strong>el</strong> marc de tots <strong>el</strong>s drets<br />

TAULA 5.2<br />

Justícia ajornada o justícia denegada?<br />

1996<br />

Casos pendents per<br />

País<br />

1.000 persones<br />

Bangla Desh<br />

Índia<br />

Pakistan<br />

Nepal<br />

Font: Mahbub ul Haq Human Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong> 1999.<br />

REQUADRE 5.12<br />

Cap recurs per a la violència: <strong>el</strong>s nens d<strong>el</strong> carrer de Guatemala<br />

A Guatemala i <strong>el</strong> país veí, Hondures, més de<br />

15.000 nens d<strong>el</strong> carrer viuen en centres urbans:<br />

són clandestins i pàries, però la gent <strong>el</strong>s<br />

sol considerar "gentussa", dolents per al veïnat.<br />

La indiferència governamental i social per<br />

la seva situació <strong>el</strong>s ha deixat desprotegits enfront<br />

de l'abús i, de vegades, de la tortura i<br />

l'assassinat a mans de representants oficials i<br />

civils.<br />

Per exposar les violacions d<strong>el</strong>s drets<br />

d'aquests infants, Casa Alianza —una ONG dedicada<br />

a la defensa i la rehabilitació d<strong>el</strong>s nens<br />

d<strong>el</strong> carrer— va documentar tots <strong>el</strong>s casos que<br />

en tenia coneixement, creant un informe escandalós<br />

i irrefutable. Però Casa Alianza ha<br />

anat més enllà, buscant justícia als tribunals i<br />

documentant <strong>el</strong>s resultats per crear dades rev<strong>el</strong>adores<br />

de la sorprenent manca de recurs.<br />

A Guatemala, 392 casos r<strong>el</strong>atius als nens<br />

d<strong>el</strong> carrer es van portar als tribunals entre<br />

Font: Casa Alianza 1999, Harris <strong>2000</strong>.<br />

53<br />

23<br />

5<br />

4<br />

FIGURA 5.6<br />

Intolerància de la diferència:<br />

crims d'odi als Estats Units<br />

Motiu d<strong>el</strong>s crims d'odi denunciats, 1998<br />

(total = 7,755)<br />

Persones per<br />

jutge<br />

95.000<br />

91.000<br />

85.000<br />

85.000<br />

Raça 56%<br />

R<strong>el</strong>igió 18%<br />

Orientació sexual 16%<br />

Altres 10%<br />

Font: Human Rights Campaign 1998.<br />

Casos pendents<br />

per jutge<br />

5.150<br />

2.150<br />

450<br />

300<br />

març de 1990 i setembre de 1998. A finals<br />

d'aquest període, <strong>el</strong> 47% s'havia arxivat per<br />

manca d'investigació i un 44% més corria <strong>el</strong><br />

risc de patir la mateixa sort; <strong>el</strong> 4% es van tancar<br />

per manca de proves. Només <strong>el</strong> 5% d<strong>el</strong>s<br />

casos —17 en total— va acabar tot <strong>el</strong> procés.<br />

D'aquests, Casa Alianza en va guanyar 15.<br />

I les persones implicades? En <strong>el</strong>s casos<br />

que van arribar als tribunals es va acusar uns<br />

220 membres de les forces de seguretat, però<br />

només <strong>el</strong> 10% van ser condemnats.<br />

La documentació d'aquests casos va atreure<br />

l'atenció pública cap a un tema prèviament<br />

ignorat. Però Casa Alianza creu que la incapacitat<br />

de l'ordenament judicial de proporcionar<br />

un recurs per a la violència exercida <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s nens d<strong>el</strong> carrer significa que no es protegeixen<br />

<strong>el</strong>s seus drets i representa un aval<br />

tàcit per a la continuació de la violència i<br />

la impunitat.<br />

101

TAULA 5.3<br />

Exercici d<strong>el</strong> dret a la salut a l'Equador: valoració de les obligacions de l'estat<br />

Obligació estatal<br />

Respecte d<strong>el</strong>s drets<br />

S'interfereix directament en la capacitat de<br />

les persones per exercir <strong>el</strong>s seus drets? Es<br />

dóna un retrocés que es podria evitar en<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls existents de salut o accés a<br />

l'atenció sanitària?<br />

Protecció d<strong>el</strong>s drets<br />

Les persones pateixen efectes perjudicials i<br />

sistemàtics <strong>sobre</strong> la seva salut per culpa de<br />

les actuacions d'agents privats? Quines<br />

mesures adopta l'estat per protegir-los?<br />

Exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

L'estat ha adoptat mesures suficients per<br />

abordar les arr<strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s problemes sanitaris<br />

nacionals?<br />

No discriminació<br />

Hi ha discriminació, en les activitats o <strong>el</strong>s<br />

resultats de l'estat?<br />

Progrés suficient<br />

L'estat ha realitzat un progrés suficient —<br />

tant en resultats com en contribucions—<br />

per complir les seves obligacions?<br />

Participació<br />

Les persones reben informació i coneixen<br />

<strong>el</strong>s seus drets?<br />

Hi ha mecanismes destinats a garantir una<br />

major influència i participació de les<br />

comunitats en r<strong>el</strong>ació amb la seva salut?<br />

Recurs eficaç<br />

L'estat ha proporcionat recursos eficaços<br />

per a les violacions d<strong>el</strong> dret a la salut?<br />

Valoració<br />

Nota: La taula es basa en un estudi de cas d<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> de Drets Econòmics i Social.<br />

Font: CESR.<br />

Les activitats petrolíferes estatals vessen metalls pesats i<br />

agents cancerígens a les fonts d'aigua de les comunitats de<br />

l'Amazonia equatoriana.<br />

Es realitzen retallades evitables en <strong>el</strong>s programes sense<br />

plans de contingència suficients per als més vulnerables.<br />

L'abús de les dones i <strong>el</strong>s infants per parts d<strong>el</strong>s pares i<br />

familiars és una greu amenaça contra la seva salut.<br />

Malgrat la recent Llei contra la violència contra les dones i<br />

la família, l'estat no ha assistit ni protegit suficientment les<br />

víctimes a través de l'ordenament jurídic.<br />

No es prohibeix al sector privat de la indústria petroliera<br />

vessar metalls pesats i agents cancerígens a les fonts<br />

d'aigua comunitàries de l'Amazònia Equatoriana.<br />

El 1996, l'estudi d<strong>el</strong> govern va arribar a la conclusió que<br />

més d<strong>el</strong> 80% de les defuncions s'haurien pogut evitar<br />

donant prioritat a l'atenció preventiva primària i secundària.<br />

Els programes de nutrició tenen una cobertura limitada en<br />

comparació amb <strong>el</strong>s d'altres països llatinoamericans.<br />

Malgrat l'alta desigualtat i la privació extrema de les<br />

poblacions rural, indígena i <strong>el</strong>s pobres, <strong>el</strong> govern dedica la<br />

major part de les despeses i <strong>el</strong>s recursos als grups urbans i<br />

<strong>el</strong>s més rics.<br />

El 1970, l'estat va fixar referències:<br />

· Aigua potable per al 80% de la població urbana i <strong>el</strong> 50%<br />

de la rural.<br />

· Sanejament per al 70% de la població urbana i <strong>el</strong> 50% de<br />

la rural.<br />

Des de finals d<strong>el</strong> vuitanta, <strong>el</strong>s successius governs han<br />

retallat la despesa sanitària, per compensar <strong>el</strong> deute i<br />

augmentar la despesa militar.<br />

No hi ha programes governamentals d'educació pública<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> dret a la salut i la informació <strong>sobre</strong> salut personal<br />

és molt limitada.<br />

El sistema de distribució de recursos està molt centralitzat i<br />

burocratitzat, la qual cosa perjudica les oportunitats de<br />

participació.<br />

La ineficàcia, la corrupció i la manca de recursos crea<br />

moltes barreres als procediments civils eficaços.<br />

Indicadors disponibles o desitjables<br />

Dades desitjables: Volum anual de contaminació química per<br />

activitats estatals.<br />

El 1990 es calcula que un 50% d<strong>el</strong>s infants de menys de cinc<br />

anys estaven malnutrits. Entre 1990 i 1994, la cobertura d<strong>el</strong>s<br />

programes de nutrició va caure de l'11% al 4%.<br />

El 1998, <strong>el</strong> 88% de les dones de Guayaquil, la ciutat més gran,<br />

van afirmar que havien patit alguna forma de violència familiar.<br />

Entre 1989 i 1992, de les 1.920 denúncies r<strong>el</strong>atives a d<strong>el</strong>ictes<br />

sexuals contra les dones i les noies de Guayaquil, només <strong>el</strong> 2%<br />

van comportar condemnes.<br />

A finals d<strong>el</strong>s vuitanta, les empreses petrolieres privades van<br />

vessar gairebé 4,4 milions de galons de residus tòxics a l'Amazones<br />

diàriament.<br />

El 1995, només <strong>el</strong> 17% d<strong>el</strong> pressupost sanitari va anar a parar a<br />

l'atenció primària i només <strong>el</strong> 7% a l'atenció preventiva.<br />

A mitjans d<strong>el</strong>s noranta, la cobertura d<strong>el</strong> programa de nutrició<br />

només va ser d<strong>el</strong> 4%, en comparació amb <strong>el</strong> 40% de Bolívia i <strong>el</strong><br />

85% de Perú.<br />

El 1997, <strong>el</strong> 84% de la població urbana tenia accés als serveis<br />

sanitaris -en comparació amb <strong>el</strong> 10% de la població rural- i més<br />

d<strong>el</strong> 80% d<strong>el</strong> personal sanitari vivia a les àrees urbanes.<br />

Dades desitjables: accés a l'atenció sanitària descompostes per<br />

ètnia, niv<strong>el</strong>l de renda i niv<strong>el</strong>l educatiu.<br />

Entre 1982 i 1990, la proporció de famílies amb accés a l'aigua<br />

potable va caure d<strong>el</strong> 88% al 78% a les àrees urbanes i es va<br />

mantenir per sota d<strong>el</strong> 25% a les rurals. La proporció de famílies<br />

amb accés al sanejament va caure d<strong>el</strong> 46% al 38% a les àrees<br />

urbanes i d<strong>el</strong> 15% al 10% a les rurals.<br />

El 1998, <strong>el</strong> 4% d<strong>el</strong> pressupost nacional va anar a parar a la<br />

sanitat i <strong>el</strong> 45% al servei d<strong>el</strong> deute<br />

Dades desitjables: Percentatge de la població que coneix <strong>el</strong> seu<br />

dret a la salut; percentatge de la població que coneix les normes<br />

de salut bàsiques.<br />

Dades desitjables: Percentatge d<strong>el</strong> pressupost sanitari distribuït<br />

localment; percentatge d<strong>el</strong>s programes sanitaris concebuts a<br />

través de consultes a la població.<br />

Després de 25 anys de danys a gran escala de les comunitats de<br />

l'Amazonia per part de l'estat i les empreses petrolieres privades,<br />

només s'han presentat unes quantes demandes als tribunals i<br />

cap d'aquestes ha ha sortit ben parada.<br />

102 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

—com <strong>el</strong> poder judicial, <strong>el</strong>s defensors d<strong>el</strong> poble<br />

i les institucions nacionals de drets humans—<br />

com de les institucions que proporcionen drets<br />

específics (serveis sanitaris i escoles, comissions<br />

<strong>el</strong>ectorals i presons).<br />

Preguntar-se què és l'accés segur apunta les<br />

dades necessàries. Per exemple:<br />

• Els centres sanitaris proporcionen un accés<br />

segur als serveis sanitaris? Per esbrinar-ho, cal<br />

començar preguntant quantes persones es beneficien<br />

d<strong>el</strong>s serveis d'un centre sanitari i des de<br />

quina distància. En quina mesura és capaç <strong>el</strong> personal<br />

mèdic de tractar les malalties? S'ha de comprovar<br />

les reserves de medicaments essencials per<br />

rev<strong>el</strong>ar l'abast i la freqüència de les escassetats i<br />

les vulnerabilitats que comporten.<br />

• L'oficina d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong> poble pot resoldre<br />

les queixes? S'ha de preguntar si <strong>el</strong> seu pressupost<br />

és suficient i si <strong>el</strong> personal està qualificat.<br />

S'ha d'analitzar <strong>el</strong> nombre de casos denunciats,<br />

de quina classe són, <strong>el</strong> temps dedicat a cada cas i<br />

<strong>el</strong>s resultats obtinguts.<br />

LLEIS<br />

Valorar si una llei amenaça o reforça <strong>el</strong>s drets<br />

pot ser una tasca difícil. La llei perfecta pot estar<br />

continguda en la constitució nacional, però potser<br />

mai no s'utilitza en la pràctica o bé s'utilitza<br />

només a favor o en contra d'un grup social. Així<br />

doncs, s'ha de fer la valoració <strong>sobre</strong> la llei escrita<br />

o <strong>sobre</strong> l'aplicació de la llei? Totes dues.<br />

Existeix una llei suficient? En molts estats, per<br />

exemple, <strong>el</strong> dret a un refugi suficient no està contingut<br />

en la legislació nacional; això demostra que<br />

<strong>el</strong> dret no està garantit jurídicament. Si existeix<br />

una llei, com s'aplica? S'hi hagut de recórrer alguna<br />

vegada?, ha donat bons resultats? Els resultats<br />

indiquen una desviació en <strong>el</strong> seu ús? Un informe<br />

d'Amnistia Internacional <strong>sobre</strong> la pena capital<br />

als Estats Units apunta un exemple. Gairebé<br />

són idèntiques les xifres de negres i blancs d'Estats<br />

Units que són víctimes d'assassinats, però <strong>el</strong><br />

82% d<strong>el</strong>s presos executats des de 1977 eren condemnats<br />

per l'assassinat d'una persona blanca.<br />

En quina mesura es coneix la llei? Es pot accedir<br />

fàcilment a la llei corresponent? Està disponible<br />

en les llengües locals? Està resumida en un llenguatge<br />

no jurídic per tal que la persona corrent<br />

la pugui entendre? En quina mesura es pot accedir<br />

i disposar de cons<strong>el</strong>l legal? Aqu<strong>el</strong>ls que no es<br />

poden permetre portar un cas als tribunals poden<br />

disposar d'assistència jurídica? Les instal·-<br />

lacions que proporcionen cons<strong>el</strong>l legal són accessibles<br />

i estan a prop d<strong>el</strong>s centres principals de<br />

població?<br />

ENTORN ECONÒMIC QUE FOMENTI CAPACITATS<br />

La importància d<strong>el</strong>s recursos es reprodueix en<br />

tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls d'anàlisi de la garantia d'accés<br />

als drets. Des de l'enfocament general de l'estabilitat<br />

de l'economia a l'enfocament específic<br />

de la vulnerabilitat de les despeses familiars,<br />

les dades es poden utilitzar per preguntar<br />

si l'estructura de l'entorn econòmic ajuda o<br />

obstaculitza l'exercici d<strong>el</strong> dret. Una economia<br />

pot prosperar i fer pujar les rendes en tots <strong>el</strong>s<br />

niv<strong>el</strong>ls, però si no existeix un sistema oficial o<br />

comunitari de seguretat social, no està garantit<br />

un niv<strong>el</strong>l de vida suficient. En un àmbit específic,<br />

l'anàlisi d<strong>el</strong> cost d<strong>el</strong>s aliments com a<br />

percentatge d<strong>el</strong>s pressupostos familiars pot<br />

rev<strong>el</strong>ar l'alta vulnerabilitat de les famílies de<br />

renda baixa a les fluctuacions d<strong>el</strong>s preus d<strong>el</strong>s<br />

aliments. Des d<strong>el</strong> cost de l'oportunitat de treure<br />

temps d<strong>el</strong> treball per anar a votar —si <strong>el</strong> col·legi<br />

<strong>el</strong>ectoral està molt lluny— a l'augment de<br />

costos d'equipar un infant per anar a l'escola<br />

que en teoria és gratuïta, les dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

costos poden rev<strong>el</strong>ar la inseguretat econòmica<br />

de qualsevol dret per aqu<strong>el</strong>ls que han de<br />

pagar per exercir-lo.<br />

IDENTIFICACIÓ DELS AGENTS<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

L'enfocament tradicional de l'estat com a agent<br />

responsable està sòlidament reforçat per les obligacions<br />

legals. Però les millores en drets humans<br />

requereixen l'associació de governs i famílies,<br />

empreses, comunitats i organismes internacionals.<br />

Els acords socials es creen i es mantenen en<br />

darrer terme per part de les persones, que actuen<br />

a títol individual o a través de comunitats, associacions,<br />

empreses, institucions i governs. Els<br />

canvis en la situació d<strong>el</strong>s drets humans d'un país<br />

—positius i negatius— poden estar causats no<br />

tan sols per l'estat, sinó també per aquests altres<br />

agents importants. Les seves funcions i obligacions<br />

es van analitzant cada cop més.<br />

Fa més de 50 anys, la Declaració Universal<br />

d<strong>el</strong>s Drets Humans va reconèixer la necessitat de<br />

centrar-se en les repercussions internacionals<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets. L'Article 28 va declarar que "Tota<br />

persona té dret que regni en <strong>el</strong> medi social i in-<br />

Les millores en drets humans<br />

requereixen l'associació de<br />

governs i famílies, empreses,<br />

comunitats i organismes internacionals<br />

103

ternacional un ordre que permeti d'assolir amb<br />

plena eficàcia <strong>el</strong>s drets i les llibertats enunciats<br />

en aquesta Declaració". Avui dia la interacció d<strong>el</strong>s<br />

agents, en l'àmbit local i mundial, requereix anàlisis<br />

d<strong>el</strong>s cada cop més complexos ordres locals i<br />

internacionals, que estan estirant <strong>el</strong>s límits de les<br />

obligacions jurídiques. Fan falta indicadors que<br />

analitzin aquesta complexitat. Aquests poden determinar<br />

quins agents tenen una repercussió crítica<br />

<strong>sobre</strong> l'exercici de drets —des de la comunitat<br />

a tot <strong>el</strong> món— i rev<strong>el</strong>ar on resideixen <strong>el</strong>s<br />

problemes i assenyalar les mesures necessàries<br />

per mitigar-los.<br />

En l'àmbit local, la valoració de les funcions i<br />

les repercussions d<strong>el</strong>s diferents agents pot aportar<br />

un retrat més fidedigne d<strong>el</strong> perquè <strong>el</strong>s drets<br />

no s'exerceixen. També pot apuntar la necessitat<br />

d'intervencions, que poden requerir la iniciativa<br />

de la comunitat i no tan sols una actuació estatal.<br />

A l'Índia, <strong>el</strong> 1992, <strong>el</strong> 30% de tots <strong>el</strong>s infants d'edats<br />

compreses entre 6 i 14 anys —uns 23 milions de<br />

nois i 36 milions de noies— no anaven a l'esco-<br />

TAULA 5.4<br />

Exercici d<strong>el</strong> dret a l'educació primària a l'Índia: <strong>el</strong>s agents compleixen les seves obligacions?<br />

Agent<br />

Pares<br />

Govern<br />

Comunitat<br />

Mitjans de comunicació<br />

Obligació<br />

Han de voler enviar <strong>el</strong>s fills a<br />

l'escola.<br />

Ha de proporcionar escoles<br />

accessibles.<br />

Ha de proporcionar instal·lacions<br />

adequades<br />

Ha d'ajudar l'escola, <strong>el</strong>s<br />

professors i <strong>el</strong>s pares.<br />

Han d'informar <strong>sobre</strong> l'incompliment<br />

de l'educació bàsica.<br />

Mesura<br />

Proporció de pares que pensen que és<br />

important que <strong>el</strong>s fills rebin una educació.<br />

Distància de casa a l'escola.<br />

Nombre de professors.<br />

Condició de les instal·lacions.<br />

Assistència i activitat d<strong>el</strong>director.<br />

Debats públics.<br />

Proporció d'articles als diaris <strong>sobre</strong><br />

educació bàsica.<br />

Nota: La mostra va constar de 188 pobles, 1.200 famílies i 236 escoles de quatre estats d<strong>el</strong> nord de l'Índia <strong>el</strong> 1996.<br />

Font: PROBE 1999.<br />

la. El 1996, un equip d'investigació indi independent<br />

va iniciar un estudi al nord d<strong>el</strong> país per esbrinar<br />

<strong>el</strong> perquè. Gràcies a l'estudi d<strong>el</strong>s pobles i<br />

les famílies, l'equip va crear una base de dades<br />

rica que va desv<strong>el</strong>ar algunes de les raons ocultes<br />

darrere d<strong>el</strong>s problemes de l'educació primària.<br />

La majoria d<strong>el</strong>s agents —des de pares a professors,<br />

fins a polítics i mitjans de comunicació—<br />

no havien exercit les seves funcions, en <strong>el</strong> que<br />

constituïa un fracàs social col·lectiu que no tan<br />

sols requeria actuacions estatals sinó també solucions<br />

de la comunitat local (taula 5.4).<br />

En l'àmbit internacional, la globalització i la<br />

liberalització de mercats han creat una interdependència<br />

sense precedents que amplia la influència<br />

d<strong>el</strong>s agents <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong>s drets<br />

humans arreu d<strong>el</strong> món. Com més agents hi ha,<br />

més complexa és torna la qüestió. Per a una empresa<br />

amb treballadors nacionals, la valoració és<br />

r<strong>el</strong>ativament clara, ja que <strong>el</strong> control de la seva<br />

seguretat i <strong>el</strong>s seus sous queda directament en<br />

mans de l'empresa. Però p<strong>el</strong> que fa a moltes mul-<br />

104 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Resultat<br />

· 89% de noies, 98% de nois.<br />

· El 92% de la població rural tenia una escola primària a 1<br />

quilòmetre.<br />

· El 49% de la població rural tenia una escola postprimària a<br />

1 quilòmetre.<br />

· El 12% de les escoles primàries només tenia un professor<br />

designats.<br />

· El 21% només tenia un sol professor present en <strong>el</strong><br />

moment de l'enquesta.<br />

· El 58% de les escoles tenia almenys dues aules.<br />

· El 60% tenia goteres.<br />

· El 89% no disposava d'un lavabo funcional.<br />

· El 59% no tenia aigua potable.<br />

El dia de la visita de l'enquesta a l'escola:<br />

· El 25% d<strong>el</strong>s directors d'escola participaven en activitats<br />

docents.<br />

· El 42% realitzava activitats que no eren docents.<br />

· El 33% era absent.<br />

· El 49% de les comissions educatives d<strong>el</strong>s pobles no es<br />

van reunir durant l'any passat.<br />

En <strong>el</strong>s articles de diaris d'un any:<br />

· 8.500 <strong>sobre</strong> la inversió estrangera.<br />

· 3.430 <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> comerç exterior.<br />

· 2.650 <strong>sobre</strong> defensa.<br />

· 990 <strong>sobre</strong> educació<br />

· 60 <strong>sobre</strong> educació primària rural.

tinacionals, la subcontractació fa que <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

treballadors siguin cada cop més difícils de supervisar,<br />

i encara menys de garantir. Matt<strong>el</strong>, una<br />

multinacional que fabrica joguines, ha creat un<br />

codi de conducta i un cons<strong>el</strong>l independent per<br />

supervisar-ne l'aplicació (requadre 5.13). Més<br />

enllà de les empreses, <strong>el</strong>s indicadors són necessaris<br />

per valorar les repercussions de l'acció o la<br />

inacció d<strong>el</strong>s agents multilaterals <strong>sobre</strong> l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets, com ara les institucions econòmiques<br />

internacionals, l'Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç<br />

i molts organismes de l'ONU.<br />

També fan falta indicadors de les repercussions<br />

d<strong>el</strong>s estats més enllà d<strong>el</strong>s seus ciutadans: <strong>el</strong>s<br />

estats com a cooperants i prestadors, comerciants<br />

i negociadors, traficants d'armes i vigilants<br />

de la pau. Els crims d<strong>el</strong>s dictadors es coneixen a<br />

tot arreu, però <strong>el</strong> suport estranger d<strong>el</strong>s seus règims<br />

sol escapar de l'estudi que mereixen. Les<br />

polítiques estrangeres afecten <strong>el</strong>s drets humans a<br />

través de les vendes d'armes, l'entrenament de<br />

forces reb<strong>el</strong>s i contrareb<strong>el</strong>s, les sancions, <strong>el</strong>s mod<strong>el</strong>s<br />

d'ajuda estrangera i <strong>el</strong>s aranz<strong>el</strong>s i les quotes<br />

<strong>sobre</strong> les importacions. Els representants d<strong>el</strong>s<br />

estats i <strong>el</strong>s agents no estatals poderosos conformen<br />

les lleis i les polítiques tant en l'àmbit nacional<br />

com internacional, mitjançant l'exercici d'influències,<br />

<strong>el</strong> finançament de candidats polítics i<br />

altres formes de pressió.<br />

Si no es tenen en compte aquestes pràctiques<br />

tan influents s'obté un retrat reduït d<strong>el</strong>s drets<br />

humans i de la informació r<strong>el</strong>levant per valorarne<br />

l'exercici. Les explicacions d<strong>el</strong>s problemes<br />

nacionals de drets humans pot centrar-se en factors<br />

nacionals, però en primer lloc continua fent<br />

falta analitzar la contribució de les interaccions<br />

internacionals a la conformació d'aquests factors<br />

nacionals. Serà una empresa important crear indicadors<br />

—i primer recopilar les dades— que<br />

rev<strong>el</strong>in les complexes repercussions que tenen <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets humans aquests diferents agents.<br />

EL CAMÍ ENDAVANT<br />

La recopilació de bones dades estadístiques <strong>sobre</strong><br />

drets humans és una empresa impressionant,<br />

però que s'està assolint:<br />

• Augment de nous agents. L'augment de les<br />

organitzacions de la societat civil i <strong>el</strong>s centres de<br />

documentació locals de drets humans han difós<br />

la consciència i <strong>el</strong> coneixement d<strong>el</strong>s drets i han<br />

creat milers de nous punts de recollida de dades<br />

arreu d<strong>el</strong> món.<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

• Més accés a la informació. La major llibertat<br />

d'expressió i informació i de transparència en<br />

molts països està permetent que cada vegada hi<br />

hagi més persones —i un major grau de veritat—<br />

que participin en <strong>el</strong> procés. Des de<br />

Guatemala a Indonèsia, passant per Sud-àfrica i<br />

les antigues repúbliques soviètiques, les veus més<br />

lliures de les organitzacions de la societat civil i<br />

<strong>el</strong>s mitjans de comunicació han informat abastament<br />

i ampliat <strong>el</strong> diàleg públic.<br />

• Augment de la informàtica. L'espectacular<br />

expansió de l'accés a la tecnologia -<strong>sobre</strong>tot<br />

Internet- ha simplificat i acc<strong>el</strong>erat la gestió de<br />

dades fins a un punt increïble. Les dades es poden<br />

registrar, comparar i presentar públicament<br />

més ràpidament i més àmpliament.<br />

• Més documentació professional d<strong>el</strong>s drets.<br />

S'han realitzat molts esforços per millorar la credibilitat<br />

de la informació registrada. Per mitjà d<strong>el</strong>s<br />

cursos de formació, <strong>el</strong>s formats estandarditzats i<br />

les pautes presentades online, s'estan reforçant<br />

<strong>el</strong>s coneixements de les persones que documenten<br />

<strong>el</strong>s drets.<br />

Com es poden utilitzar aquestes oportunitats<br />

per reforçar la credibilitat mitjançant <strong>el</strong>s indicadors?<br />

Hi ha quatre camins: recopilació de més i<br />

millors dades oficials, diversificació de les fonts<br />

REQUADRE 5.13<br />

Supervisió de Matt<strong>el</strong>: no es juga amb l'estadística<br />

Matt<strong>el</strong> és <strong>el</strong> fabricant més gran de joguines<br />

d<strong>el</strong> món i disposa de fàbriques grans a Xina,<br />

Indonèsia, Malàisia, Mèxic i Tailàndia. Aquesta<br />

multinacional s'ha adonat de la importància<br />

de la reputació. L'àmplia publicitat donada<br />

als atacs contra l'empresa Nike <strong>el</strong> 1996 per<br />

les ínfimes condicions laborals a les seves fàbriques<br />

d'Àsia va portar a Matt<strong>el</strong> a prendre<br />

mesures per assegurar-se que no rebria aquesta<br />

mena d'acusacions. El 1997, l'empresa va<br />

<strong>el</strong>aborar un codi de conducta —amb normes<br />

que superen la mitjana d<strong>el</strong> sector— i va fundar<br />

MIMCO, Matt<strong>el</strong> Independent Monitoring<br />

Council (Cons<strong>el</strong>l de Supervisió Independent<br />

de Matt<strong>el</strong>), per supervisar <strong>el</strong> seu compliment<br />

d<strong>el</strong> codi.<br />

La supervisió és un procés de quatre etapes,<br />

cadascuna de les quals verifica i complementa<br />

la informació recollida en l'anterior. Els<br />

encarregats de cada fàbrica preparen dossiers<br />

<strong>sobre</strong> les sous, les condicions laborals,<br />

l'entorn i la seguretat. D'aquests es controla<br />

la coherència amb dades financeres. Les entrevistes<br />

confidencials al lloc de treball amb<br />

Font: MIMCO <strong>2000</strong>; Sethi <strong>2000</strong>.<br />

empleats donen una idea d<strong>el</strong> treball infantil,<br />

<strong>el</strong>s sous, la seguretat, l'assetjament, les associacions<br />

de treballadors i les sancions. Per<br />

últim, <strong>el</strong>s observadors fan visites a les fàbriques<br />

per veure en persona l'entorn laboral.<br />

MIMCO compara <strong>el</strong>s resultats entre fàbriques<br />

i fa recomanacions a la junta executiva de<br />

Matt<strong>el</strong>; l'equip torna a les fàbriques sis mesos<br />

després per valorar-ne l'aplicació.<br />

En cons<strong>el</strong>l destaca la importància de<br />

traduir <strong>el</strong>s principis d<strong>el</strong> codi de conducta —<br />

com una bona qualitat de l'aire i les condicions<br />

laborals— en normes quantificables. Encara<br />

que no hi hagi cap acord <strong>sobre</strong> quines<br />

han de ser exactament les normes, almenys és<br />

possible saber què s'està mesurant. Per últim,<br />

MIMCO insisteix en publicar <strong>el</strong>s seus resultats<br />

sense restriccions de Matt<strong>el</strong> i considera que<br />

és una bona iniciativa que altres ONG analitzin<br />

<strong>el</strong>s seus resultats.<br />

Matt<strong>el</strong>, com l'empresa de joguines més<br />

important, va fer un gran pas endavant amb<br />

l'adopció d'aquest mètode, i farien bé d'adoptar-lo<br />

moltes altres empreses importants.<br />

105

FIGURA 5.7<br />

El maltractament de les dones<br />

normalment no es denuncia<br />

Percentatge de dones maltractades<br />

que han contactat amb la policia, 1993–97<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

0<br />

Canadà<br />

Regne Unit<br />

Xile<br />

Moldàvia, Rep. de<br />

Cambodja<br />

Nota: Les dades es refereixen a qualsevol<br />

any entre 1993 i 1997.<br />

Font: Johns Hopkins University 1999b.<br />

d'informació per a la comunitat, augment de l'accés<br />

a la informació oficial i reforçament d<strong>el</strong>s procediments<br />

de responsabilitat.<br />

RECOPILACIÓ DE MÉS I MILLORS DADES OFICIALS<br />

La valoració de drets requereix dades que rev<strong>el</strong>in<br />

deures incomplets i inseguretat d<strong>el</strong>s drets, i dades<br />

<strong>sobre</strong> tota la població. Entre aquestes figuren<br />

dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s marginats i <strong>el</strong>s desheretats, que<br />

sovint no apareixen en les estadístiques oficials,<br />

dades recollides per fonts alternatives a fi de separar<br />

<strong>el</strong>s agents d<strong>el</strong>s observadors i dades descompostes<br />

per regió, sexe, ètnia, niv<strong>el</strong>l de renda i altres<br />

categories de discriminació. La valoració d<strong>el</strong>s<br />

drets requereix, per tant, un nou enfocament de<br />

la recopilació de dades. La construcció de la capacitat<br />

estadística no sol tenir prioritat, però la<br />

informació és una eina essencial per concebre i<br />

valorar les normes d'actuació. Els instituts d'estadística<br />

nacionals i <strong>el</strong>s organismes de l'ONU han<br />

de col·laborar molt estretament per tal que això<br />

sigui possible. Fins i tot avui, molts d<strong>el</strong>s indicadors<br />

més bàsics d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> encara són<br />

conjunts de dades incomplets.<br />

DIVERSIFICACIÓ DE LES FONTS D'INFORMACIÓ<br />

Les estadístiques oficials són importants per a la<br />

valoració i l'autosupervisió d'un govern, però <strong>el</strong><br />

retrat que presenten pot ser més detallat —o de<br />

vegades contradictori— per part de fonts alternatives.<br />

La violència contra les dones no es veu<br />

reflectida en tota la seva magnitud quan les estadístiques<br />

només es recullen mitjançant informes<br />

de la policia, <strong>sobre</strong>tot als països en què les dones<br />

tenen por de la policia o temen l'opinió pública<br />

(figura 5.7). Seria de molta ajuda complementar<br />

aquestes dades amb informació d<strong>el</strong>s refugis i <strong>el</strong>s<br />

grups de dones. De la mateixa manera, quan es<br />

valoren les pràctiques empresarials, la valoració<br />

és més probable que s'accepti com a vàlida quan<br />

està encapçalada per un observador independent.<br />

Què es pot fer en la comunitat? Les enquestes<br />

poden comprovar la credibilitat de les dades oficials,<br />

i arribar més lluny en <strong>el</strong>s problemes locals<br />

subjacents. Les escoles, <strong>el</strong>s hospitals, les biblioteques<br />

i <strong>el</strong> mercat local poden ser bones fonts<br />

d'informació <strong>sobre</strong> les vides, l'opinió i la consciència<br />

de les persones. Però per tal que les organitzacions<br />

de la societat civil proporcionin noves<br />

fonts d'informació, les seves dades han de ser<br />

creïbles, una credibilitat que sovint ha mancat en<br />

<strong>el</strong> passat, donant lloc a un fàcil rebuig per part<br />

d<strong>el</strong>s representants oficials de les reivindicacions.<br />

El projecte Human Rights Information and<br />

Documentation Systems International (HURI<br />

DOCS) ha reforçat la credibilitat de les dades oficials<br />

durant molts anys mitjançant la creació de<br />

definicions i formats estàndards per a la recopilació<br />

de dades i mitjançant una formació d<strong>el</strong>s<br />

encarregats de recopilar dades i analitzar-les.<br />

També fa falta tenir cura per garantir que les<br />

dades d<strong>el</strong>icades es guarden en llocs segurs. Quan<br />

les organitzacions adopten l'obligació ètica de<br />

servir les víctimes, <strong>el</strong>s supervivents i <strong>el</strong>s testimonis<br />

de violacions, també adopten l'obligació de<br />

tractar amb seguretat les dades, separant les identitats<br />

de les proves aportades i emprant programes<br />

d'encriptació informàtica de baix cost i d'implantació<br />

generalitzada per tranquil·litzar <strong>el</strong>s testimonis<br />

<strong>sobre</strong> la seguretat d'aportar proves.<br />

EXERCICI DEL DRET A LA INFORMACIÓ<br />

Proporcionar informació <strong>sobre</strong> les necessitats<br />

nacionals i les prioritats governamentals pot millorar<br />

<strong>el</strong> coneixement públic de la dificultat de<br />

les compensacions, creant un major consens social<br />

davant d<strong>el</strong>s recursos limitats i les múltiples<br />

demandes. Però quan les persones no tenen accés<br />

a la informació <strong>sobre</strong> les actuacions i les pràctiques<br />

que afecten <strong>el</strong> seu benestar, concorren altres<br />

costos:<br />

• Fora de la llum de l'anàlisi pública, prospera<br />

la corrupció.<br />

• La llibertat de premsa perilla quan <strong>el</strong>s periodistes<br />

opten per fer la vista grossa davant d<strong>el</strong>s<br />

d<strong>el</strong>ictes d'alguns representants oficials a canvi<br />

d'un accés especial a filtracions i informacions<br />

secretes.<br />

• Els agents privats poderosos poden comprar<br />

<strong>el</strong> silenci en la pràctica, fins i tot p<strong>el</strong> que fa a la<br />

informació que rev<strong>el</strong>a amenaces contra la seguretat<br />

i la salut pública.<br />

No n'hi ha prou amb legislar l'accés a la informació.<br />

Les polítiques que fomenten la pluralitat<br />

de la vida pública també són necessàries per<br />

garantir que les dades estan a l'abast de tothom.<br />

Les dades oficials poden ser públiques, però potser<br />

només estan disponibles en oficines de les<br />

grans ciutats i només hi poden accedir aqu<strong>el</strong>ls<br />

que en tenen coneixement, tenen temps i estan<br />

determinats a buscar-la. Internet amplia moltíssim<br />

aquestes possibilitats, però tan sols p<strong>el</strong>s que<br />

disposen de connexió. El moviment p<strong>el</strong> dret a la<br />

106 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

informació ha demostrat que l'enfocament, la<br />

qualitat i <strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong>s processos decisoris es<br />

poden transformar quan les persones exigeixen<br />

que la informació sigui pública i després posar<br />

en pràctica.<br />

REFORÇAMENT DELS PROCEDIMENTS DE<br />

RESPONSABILITAT<br />

La crida per reconèixer la responsabilitat toca tots<br />

<strong>el</strong>s agents amb influència, instant-los a acceptar<br />

la responsabilitat, cooperar amb <strong>el</strong>s observadors<br />

i respondre a les recomanacions. Els agents no<br />

estatals han de consolidar <strong>el</strong>s seus compromisos.<br />

Els codis de conducta empresarials s'han de<br />

traduir en normes quantificables, i observadors<br />

independents han de recopilar les dades <strong>sobre</strong> la<br />

seva aplicació. Els organismes multilaterals necessiten<br />

una anàlisi semblant de les seves repercussions.<br />

El Banc Mundial ha establert un exemple<br />

important amb la creació d'una junta d'inspecció<br />

que permet a la societat civil presentar<br />

valoracions alternatives de la repercussió d<strong>el</strong>s seus<br />

projectes. Altres organismes multilaterals han de<br />

seguir l'exemple, com ara l'Organització Mundial<br />

d<strong>el</strong> Comerç, <strong>el</strong> Fons Monetari Internacional i<br />

molts organismes de l'ONU.<br />

En virtut de l'Article 55 de la Carta de l'ONU,<br />

tots <strong>el</strong>s membres de l'ONU es comprometen a<br />

promoure "<strong>el</strong> respecte universal d<strong>el</strong>s drets humans<br />

i les llibertats fonamentals de tots, sense fer<br />

cap distinció". La ratificació d<strong>el</strong>s tractats de drets<br />

humans comporta compromisos jurídics complementaris.<br />

Però fins a quin punt es posen a la pràctica<br />

aquests compromisos? S'ha de crear un índex<br />

per valorar l'abast de la responsabilitat internacional<br />

d<strong>el</strong>s membres de l'ONU. Les dades són<br />

disponibles i verificables, però tan sols ara, amb<br />

un salt significatiu de la participació en <strong>el</strong> règim<br />

internacional de drets humans, que aquesta mena<br />

d'índex té sentit (requadre 5.14).<br />

• • •<br />

Una ONG índia, recordant la diferència que va<br />

produir en la seva obra l'enfocament a partir de<br />

l'estadística, va declarar que "no érem únicament<br />

una organització d'eslògans i orientada a la lluita.<br />

Vam tenir la capacitat int<strong>el</strong>·lectual per transmetre<br />

<strong>el</strong> nostre cas sòlidament en la pròpia terminologia<br />

d<strong>el</strong> govern. El govern no va tenir més<br />

alternativa que acceptar les nostres conclusions,<br />

ja que es basaven en les seves dades i xifres".<br />

Dimensió<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

Aquesta capacitació és valuosíssima i necessària<br />

per a tots <strong>el</strong>s agents que volen promoure l'exercici<br />

de drets humans. La responsabilitat d<strong>el</strong>s<br />

agents per les repercussions humanes de les seves<br />

actuacions i pràctiques és vital per a l'objectiu<br />

de la justícia i la utilització d'indicadors es<br />

reconeix cada cop més com una eina essencial<br />

d'aquest procés.<br />

REQUADRE 5.14<br />

Cap a un índex de responsabilitat internacional d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Els membres de les Nacions Unides són responsables<br />

p<strong>el</strong>s drets humans per tres vies:<br />

· Acceptació. Tots <strong>el</strong>s països que ratifiquen o<br />

accepten <strong>el</strong>s principals tractats internacionals<br />

de drets humans es comprometen a l'examen<br />

internacional d<strong>el</strong> seu expedient de drets humans.<br />

· Cooperació. Tots <strong>el</strong>s estats que ratifiquen un<br />

tractat de drets humans es comprometen a presentar<br />

un informe inicial al cap d'un o dos<br />

anys <strong>sobre</strong> la situació d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong> tractat i<br />

després a presentar informes periòdics, tot i<br />

que molts no ho fan. En r<strong>el</strong>ació als sis tractats<br />

principals, gairebé hi havia 250 informes inicials<br />

pendents de rebre's a 1 de gener de 1999.<br />

Fins i tot <strong>el</strong>s estats que no han ratificat <strong>el</strong>s trac-<br />

Font: Alston <strong>2000</strong>.<br />

TAULA DE REQUADRE 5.14<br />

Indicadors per a l'índex de responsabilitat internacional de drets humans<br />

Acceptació: reconeixement<br />

fonamental de la responsabilitat<br />

internacional<br />

Cooperació: participació en <strong>el</strong>s<br />

procediments internacionals<br />

creats<br />

Resposta: abast de respostes<br />

adequades a les sol·licituds<br />

Fonaments per als indicadors<br />

tats se'ls requereix que col·laborin amb<br />

sol·licituds d'enviats especials i altres procediments<br />

especials invitant-los a visitar <strong>el</strong><br />

país.<br />

· Resposta. En esdevenir part d'un tractat, un<br />

estat es compromet a col·laborar amb l'organisme<br />

corresponent d<strong>el</strong> tractat responent a les<br />

seves observacions i conclusions finals. De la<br />

mateixa manera, la incorporació a les Nacions<br />

Unides comporta que <strong>el</strong>s estats accepten<br />

col·laborar amb l'organització, i aquests dies<br />

que comprèn <strong>el</strong>s seus procediments especials<br />

de drets humans.<br />

Es pot <strong>el</strong>aborar un índex que reflecteixi<br />

<strong>el</strong>s compromisos en cadascuna d'aquestes àrees<br />

(taula de requadre 5.14)<br />

· Ratificació o accés a:<br />

· Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Civils i Polítics (CIDCP)<br />

· Conveni Internacional <strong>sobre</strong> Drets Econòmics, Socials i Culturals<br />

(CIDESC)<br />

· Conveni Internacional <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de<br />

Discriminació Racial (CIEDR)<br />

· Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes de Discriminació de<br />

les Dones (CEDAW)<br />

· Conveni contra la Tortura i altres Tractaments o Càstigs Cru<strong>el</strong>s,<br />

Inhumans o Degradants (CCT)<br />

· Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant<br />

· Els quatre Convenis de Ginebra de 1949<br />

· Ratificació d<strong>el</strong>s procediments de reclamació individual per al<br />

CIDCP, CIEDR, CEDAW, CCT i <strong>el</strong>s Convenis de Ginebra<br />

· Presentació d'informes a organismes de tractats al seu moment<br />

· Aportació de la informació sol·licitada als enviats especials i les<br />

missions temàtiques<br />

· Cooperació amb les missions de supervisió<br />

· Cooperació amb <strong>el</strong>s observadors <strong>el</strong>ectorals patrocinats per l'ONU<br />

· Cooperació amb <strong>el</strong> Comitè Internacional de la Creu Roja en<br />

r<strong>el</strong>ació amb les visites a les presons<br />

· Resposta adequada a les recomanacions d<strong>el</strong>s organismes de<br />

tractats<br />

· Resposta adequada a les conclusions finals adoptades en r<strong>el</strong>ació<br />

amb <strong>el</strong>s procediments de comunicats<br />

· Resposta adequada a les recomanacions d'enviats nacionals i<br />

mecanismes temàtics<br />

107

ANNEX: VALORACIÓ DEL PROGRÉS EN DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Des que fa tres anys vaig assolir <strong>el</strong> càrrec, he adoptat línies d'actuació favorables al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i he aplicat una àmplia sèrie de programes nous. Per què, doncs, encara tenim la<br />

mateixa classificació en l'índex d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>?<br />

-Un president <strong>el</strong>ecte, 1999<br />

Des que es va iniciar <strong>el</strong> 1990, l'IDH ha atret<br />

l'atenció de governs, mitjans de comunicació<br />

i societat civil. Aquests comparen la classificació<br />

d<strong>el</strong> seu país amb les d<strong>el</strong>s veïns i sovint es<br />

pregunten perquè no s'han realitzat al seu país<br />

les consecucions que s'han fet en d'altres.<br />

Aquest ús de l'IDH li dóna un interès addicional<br />

com a eina per valorar <strong>el</strong> progrés en l'exercici<br />

d'alguns drets socials i econòmics.<br />

Les característiques de l'IDH poden portar a<br />

fer-ne un mal ús. Quan un país puja en la classificació<br />

d'un any per l'altre, <strong>el</strong>s governs es<br />

poden veure temptats a reclamar crèdit, assenyalant<br />

les actuacions recents. I quan es baixa<br />

en la classificació o es continua en <strong>el</strong> mateix<br />

lloc, <strong>el</strong>s mitjans de comunicació i l'oposició<br />

política es poden veure temptats a donar-ne<br />

les culpes a les actuacions recents. Però l'IDH<br />

no pot reflectir les repercussions a curt termini<br />

de les actuacions. Dos d<strong>el</strong>s indicadors canvien<br />

al cap d'un temps: alfabetització d'adults<br />

i esperança de vida. Tot i que les matriculacions<br />

brutes combinades i les rendes mitjanes<br />

poden variar més d'un any a l'altre, quan s'expressen<br />

com a mitjanes nacionals encara no<br />

responen a moltes de les actuacions que fan<br />

pujar les matriculacions entre les comunitats<br />

analfabetes o aborden la pobresa econòmica<br />

entre <strong>el</strong>s més desfavorits.<br />

L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1999 va <strong>el</strong>aborar les primeres dades de tendències<br />

a llarg termini de l'IDH, per 1975-97.<br />

Fins i tot en 22 anys, <strong>el</strong> progrés és gradual en<br />

qualsevol niv<strong>el</strong>l de <strong>desenvolupament</strong>, com es<br />

mostra a la figura que hi ha a continuació.<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1.000<br />

0.900<br />

0.800<br />

0.700<br />

0.600<br />

0.500<br />

0.400<br />

Islàndia<br />

Grècia<br />

Maurici<br />

Xina<br />

Guatemala<br />

Egipte<br />

Pakistan<br />

Benín<br />

0.300<br />

0.200<br />

Burkina<br />

Faso<br />

1975 1985 1997<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament <strong>humà</strong>.<br />

Marc per valorar <strong>el</strong> progrés<br />

Període<br />

Un període<br />

Al llarg d<strong>el</strong> temps<br />

Perspectiva mitjana<br />

Quina és la mitjana<br />

nacional?<br />

Com ha canviat la<br />

mitjana nacional?<br />

Ni <strong>el</strong>s governs ni la població no poden esperar<br />

20 anys a veure si les actuacions han fomentat<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i han ajudat a assolir<br />

<strong>el</strong>s drets humans. Fan falta indicadors que<br />

reflecteixin les repercussions a curt termini de<br />

les actuacions i les prioritats i <strong>el</strong>s principis d<strong>el</strong>s<br />

drets, indicadors que:<br />

· Rev<strong>el</strong>in qui són <strong>el</strong>s més desfavorits i com<br />

es veuen afectades les seves vides per les actuacions.<br />

Això requereix una descomposició per<br />

determinar <strong>el</strong>s grups socials amb <strong>el</strong>s pitjors<br />

resultats de manera que es pugui fer un seguiment<br />

d<strong>el</strong> seu progrés.<br />

· Reflecteixin les desigualtats entre <strong>el</strong>s grups<br />

—com ara per sexe, ètnia, regió i habitatge<br />

rural o urbà— per ajudar a determinar la discriminació<br />

actual o històrica i mostrar si les<br />

actuacions redueixen o exacerben les diferències.<br />

· Responguin a les mesures normatives, de<br />

manera que <strong>el</strong>s resultats ajudin a valorar l'actuació<br />

d<strong>el</strong>s governs. Això exigeix utilitzar variables<br />

que responguin a la curta —per exemple,<br />

la taxa d'alfabetització entre <strong>el</strong>s joves de<br />

15 a 19 anys en lloc de la taxa d'alfabetització<br />

d'adults— però la manca de dades és un problema<br />

habitual. La capacitat de resposta també<br />

exigeix que les dades estiguin disponibles<br />

amb freqüència —almenys cada cinc anys, per<br />

Perspectiva de la privació<br />

Qui són <strong>el</strong>s més desfavorits?<br />

Per:<br />

· quintil de renda<br />

· sexe<br />

· r<strong>el</strong>igió<br />

· àrea rural o urbana<br />

· grup ètnic<br />

· niv<strong>el</strong>l d'educació<br />

Com han progressat <strong>el</strong>s<br />

grups socials més desfavorits<br />

Perspectiva de la desigualtat<br />

Quina és la diferència?<br />

Entre:<br />

· quintil de renda més alta i <strong>el</strong><br />

de renda més baixa<br />

· dones i homes<br />

· regions més riques i les més<br />

pobres<br />

· àrea rural i urbana<br />

· grups ètnics més rics i <strong>el</strong>s<br />

més pobres<br />

· manca d'educació i educació<br />

superior<br />

Com han canviat les disparitats<br />

entre grups socials: s'han<br />

ampliat o reduït?<br />

exemple— però molt sovint això no és possible.<br />

Per reflectir aquestes demandes, s'han d'utilitzar<br />

simultàniament tres perspectives:<br />

1. Perspectiva mitjana: per mostrar <strong>el</strong> progrés<br />

general d<strong>el</strong> país.<br />

2. Perspectiva de la privació: per mostrar <strong>el</strong><br />

progrés d<strong>el</strong>s grups més desfavorits.<br />

3. Perspectiva de la desigualtat: per mostrar<br />

<strong>el</strong> progrés en la reducció de les desigualtats.<br />

Aquest marc, que es mostra en la taula superior,<br />

es pot aplicar a tots <strong>el</strong>s països, mitjançant<br />

les variables més adequades als temes més urgents<br />

de cada país. Però fan falta dades descompostes<br />

perquè això sigui possible. Cada vegada<br />

es reuneixen més dades en l'àmbit nacional,<br />

descompostes per sexe, ètnia, habitatge<br />

urbà o rural, niv<strong>el</strong>l educatiu i altres característiques<br />

importants.<br />

Els exemples de Benín, Egipte, Guatemala<br />

i Índia mostren que quan hi ha dades disponibles<br />

de més d'un període, la combinació de<br />

les tres perspectives aporta noves idees. Amb<br />

la rev<strong>el</strong>ació de qui són <strong>el</strong>s més desfavorits —<br />

i de si es beneficien d<strong>el</strong> progrés nacional—<br />

aquestes anàlisis ajuden a fer valoracions de<br />

l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans i la consecució<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

108 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ANNEX: VALORACIÓ DEL PROGRÉS EN DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Perspectiva mitjana<br />

El 1992, només <strong>el</strong> 67% de tots <strong>el</strong>s infants<br />

d'edats compreses entre <strong>el</strong>s 12 i <strong>el</strong>s 23 mesos<br />

estaven completament immunitzats. El 1998,<br />

la cobertura havia pujat fins <strong>el</strong> 93%, com es<br />

mostra en la figura de la dreta. En general, <strong>el</strong><br />

progrés va ser impressionant, però com es va<br />

diferenciar la cobertura entre grups socials?<br />

Quins eren <strong>el</strong>s grups més desfavorits i quin<br />

benefici van treure?<br />

1992<br />

Percentatge d'infants de 12 a 23 mesos<br />

d'edat totalment immunitzats<br />

100<br />

90<br />

80<br />

70<br />

60<br />

50<br />

Perspectiva de la privació<br />

La descomposició de la mitjana nacional de<br />

1992 rev<strong>el</strong>a les desigualtats inicials arreu d<strong>el</strong><br />

país, entre les àrees rurals i urbanes i entre<br />

tres regions, les governacions urbanes, l'Alt<br />

Egipte i <strong>el</strong> Baix Egipte. Les figures superiors<br />

mostren un contrast pronunciat: la cobertura<br />

va variar d<strong>el</strong> 83% al Baix Egipte urbà a un<br />

52% a l'Alt Egipte rural.<br />

A 1998, com s'havien beneficiat les àrees més<br />

desfavorides —Alt Egipte rural i urbà— d<strong>el</strong><br />

progrés nacional? La cobertura va pujar fins<br />

<strong>el</strong> 90% o més a totes les àrees, amb un pro-<br />

TRES PERSPECTIVES SOBRE EL PROGRÉS: APLICACIÓ<br />

DEL MARC<br />

Aquest exemple <strong>sobre</strong> immunització d<strong>el</strong>s infants a Egipte il·lustra clarament<br />

tot <strong>el</strong> que es pot rev<strong>el</strong>ar mitjançant la combinació de les tres perspectives<br />

<strong>sobre</strong> dades: mitjana, privació i desigualtat.<br />

Urbà<br />

Rural<br />

Mitjana Desagregat<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

Egipte<br />

Taxa d'immunització<br />

Percentatge d'infants de 12 a 23 mesos<br />

d'edat totalment immunitzats<br />

100<br />

90<br />

80<br />

70<br />

60<br />

50<br />

1992 1998<br />

L'alt Egipte rural és<br />

<strong>el</strong> més desfavorit<br />

Baix Egipte urbà<br />

Províncies urbanes<br />

Baix Egipte rural<br />

Alt Egipte urbà<br />

Alt Egipte rural<br />

1998<br />

Percentatge d'infants de 12 a 23 mesos<br />

d'edat totalment immunitzats<br />

100<br />

Urbà<br />

90<br />

Rural<br />

80<br />

grés especialment sòlid a les dues àrees més<br />

desfavorides. L'Alt Egipte rural va aconseguir<br />

un progrés especialment ràpid en la cobertura,<br />

d<strong>el</strong> 52% al 90%.<br />

Perspectiva de la desigualtat<br />

Quina va ser la repercussió <strong>sobre</strong> la desigualtat?<br />

El progrés més ràpid entre <strong>el</strong>s més pobres<br />

va reduir espectacularment la desigualtat<br />

entre regions. La figura de la dreta mostra<br />

que la diferència entre les regions inferiors i<br />

superiors es va reduir en tres quartes parts<br />

entre 1992 i 1998, des de 31 punts percentuals<br />

a només 7.<br />

70<br />

60<br />

50<br />

Mitjana Desagregat<br />

Reducció<br />

espectacular de<br />

la desigualtat<br />

Regió més<br />

afavorida<br />

Regió més<br />

desfavorida<br />

31<br />

1992 1998<br />

Províncies urbanes<br />

Alt Egipte urbà<br />

Baix Egipte urbà<br />

Baix Egipte rural<br />

Alt Egipte rural<br />

L'alt Egipte rural<br />

ha progressat més<br />

7<br />

109

ANNEX: VALORACIÓ DEL PROGRÉS EN DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

QUI SÓN ELS MÉS DESFAVORITS? PRIMER ENFOCAMENT PER A L'ASSOLIMENT DELS DRETS<br />

Índia<br />

Taxa d'alfabetització<br />

mitjana d<strong>el</strong> 1991<br />

52%<br />

El progrés en l'exercici d<strong>el</strong>s drets humans exigeix destacar especialment la necessitat de garantir<br />

<strong>el</strong> benefici d<strong>el</strong>s grups socials més desfavorits. El primer pas és determinar-los. Les dades que<br />

rev<strong>el</strong>en diferències entre grups socials —tot <strong>el</strong> que permet la disponibilitat de les dades— permeten<br />

als polítics concebre programes dirigits especialment als més pobres.<br />

A l'Índia aquest enfocament podria ajudar a dirigir l'empresa d'aconseguir<br />

l'alfabetització per a tothom. El 1991, <strong>el</strong> 52% de la població d'edats de més<br />

de set anys estava alfabetitzada. Però en descompondre les dades per sexe,<br />

castes i habitatge urbà o rural es rev<strong>el</strong>a una privació especialment extrema<br />

entre les dones de tribus registrades, amb una taxa d'alfabetització de només<br />

<strong>el</strong> 16% <strong>el</strong> 1991. Si ens centrem més en aquest grup social —fent la<br />

Benín<br />

Ràtio de matriculació<br />

mitjana d<strong>el</strong> 1994<br />

52%<br />

Masculina<br />

Femenina<br />

descomposició per tots <strong>el</strong>s estats— veiem resultats molt diferents. A Kerala,<br />

<strong>el</strong> 1991, la taxa d'alfabetització de les dones rurals de les tribus registrades<br />

era d<strong>el</strong> 51%, gairebé la mitjana nacional. Però en diversos estats estava per<br />

sota d<strong>el</strong> 15% i al Rakhasthan només era d<strong>el</strong> 4%. Els principis d<strong>el</strong>s drets<br />

humans exigeixen mesures normatives per abordar la privació extrema<br />

d'aquests grups.<br />

FOMENT DEL PROGRÉS: QUIN PROGRÉS PER ALS MÉS DESFAVORITS?<br />

Quan es determinin <strong>el</strong>s grups més desfavorits, les dades podran rev<strong>el</strong>ar si es beneficien<br />

d<strong>el</strong> progrés nacional o en queden exclosos.<br />

Masculina<br />

Femenina<br />

64%<br />

Casta registrada<br />

Tribu registrada<br />

39%<br />

Casta registrada<br />

Tribu registrada<br />

65%<br />

38%<br />

A Benín, <strong>el</strong> 1994, hi havia grans disparitats en les matriculacions escolars,<br />

per sexe i per barris. La mitjana nacional de matriculació neta va<br />

ser d<strong>el</strong> 52%, però només d<strong>el</strong> 38% de les noies, en comparació amb <strong>el</strong><br />

65% d<strong>el</strong>s nois. A més, entre <strong>el</strong>s barris també hi havia diferències molt<br />

grans, amb un 71% de tots <strong>el</strong>s infants matriculats a Atlantique però<br />

només <strong>el</strong> 30% a Borgou. Quines són les repercussions polítiques? Feia<br />

falta un enfocament especial per fer augmentar les matriculacions de<br />

noies arreu d<strong>el</strong> país i per fer augmentar totes les matriculacions als<br />

barris més desfavorits. El 1997, la mitjana nacional de les matriculaci-<br />

50%<br />

41%<br />

24%<br />

18%<br />

Masculina, Atlàntic 84%<br />

Femenina, Atlàntic 58%<br />

Masculia, Borgou 37%<br />

Femenina, Borgou 22%<br />

Urbana 46%<br />

ons havia pujat 7 punts percentuals, fins al 59%. Quin progrés es va<br />

aconseguir per als més desfavorits? La matriculació femenina arreu<br />

d<strong>el</strong> país va pujar 8 punts percentuals fins al 46%, la matriculació total<br />

a Borgou va pujar 9 punts, fins al 39% i la matriculació femenina de<br />

Borgou també va pujar 9 punts, fins al 31%. Els grups més desfavorits<br />

van aconseguir un progrés lleugerament més ràpid que la mitjana nacional<br />

i per això no es van quedar enrere, però tampoc no es van<br />

posar prou a l'alçada com per reduir la seva privació en comparació<br />

amb les consecucions d'altres grups.<br />

110 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Rural<br />

16%<br />

Kerala<br />

51%<br />

Bihar 15%<br />

Andhra Pradesh 9%<br />

Rajasthan 4%<br />

Mitjana<br />

Femenina<br />

Borgou<br />

Borgou,<br />

femenina<br />

1994<br />

52%<br />

38%<br />

30%<br />

22%<br />

4% d'alfabetització per a les<br />

dones d'àrees rurals de les<br />

tribus registrades a Rajasthan<br />

1997<br />

59%<br />

46%<br />

39%<br />

31%

ANNEX: VALORACIÓ DEL PROGRÉS EN DRETS HUMANS I DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Aquests estudis destaquen tres prioritats:<br />

· Utilitzar dades descompostes per valorar<br />

<strong>el</strong> progrés en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i drets humans. L'<strong>el</strong>aboració d'estadístiques<br />

que rev<strong>el</strong>in diferències per sexe,<br />

regió i altres característiques socials és <strong>el</strong><br />

primer pas per determinar l'àmbit on és més<br />

necessari progressar i és vital per a un enfocament<br />

basat en <strong>el</strong>s principis d<strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

· Centrar-se en <strong>el</strong>s més desfavorits. Les<br />

dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> progrés d'aqu<strong>el</strong>ls que<br />

ABORDAR LES DESIGUALTAT: ES REDUEIXEN LES DISPARITATS?<br />

De quina manera afecta <strong>el</strong> progrés realitzat per diferents grups socials en la desigualtat<br />

general d'un país? La reducció de les disparitats entre grups pot contrarestar la discriminació<br />

històrica que pot ser deguda anteriors actuacions i prejudicis.<br />

Guatemala<br />

Taxa de mortalitat en<br />

menors de 5 anys<br />

Per 1.000 naixements vius<br />

Àrea<br />

metropolitana<br />

Mitjana<br />

de 1995<br />

79<br />

Disparitat<br />

regional<br />

Àrea<br />

metropolitana<br />

Zona urbana<br />

No-indígenes<br />

Zona rural<br />

Indígenes<br />

Regió nord<br />

Els canvis en la mortalitat d<strong>el</strong>s infants de menys de cinc anys de diferents<br />

grups socials a Guatemala rev<strong>el</strong>en diferents repercussions <strong>sobre</strong><br />

la desigualtat. El 1995, la mitjana nacional de la taxa —d<strong>el</strong>s deu anys<br />

anteriors a l'enquesta— va ser de 79 morts per 1.000 nascuts vius.<br />

Però hi va haver una gran desigualtat entre grups socials, entre la<br />

ciutat i <strong>el</strong> camp, entre <strong>el</strong>s indígenes i <strong>el</strong>s no indígenes i entre regions.<br />

inicialment són més pobres pot crear un<br />

retrat força diferent a la impressió que donen<br />

les mitjanes nacionals per sí soles.<br />

· Centrar-se en les diferències de desigualtat.<br />

Les dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> progrés d<strong>el</strong>s de<br />

dalt i de baix poden rev<strong>el</strong>ar si les disparitats<br />

i la discriminació històrica s'estan <strong>el</strong>iminant<br />

o exacerbant.<br />

Els governs i la societat civil de tots <strong>el</strong>s<br />

països poden valorar <strong>el</strong> progrés d'aquestes<br />

maneres i <strong>el</strong>s instituts nacionals d'estadística<br />

reconèixer cada vegada més la impor-<br />

El 1998-99 tots <strong>el</strong>s grups van aconseguir progressos. Però com van<br />

canviar les desigualtats? La diferència entre les regions amb millors i<br />

pitjors resultats és la que es va reduir més —de 49 a 27— però va<br />

continuar sent àmplia i necessita que es continuï actuant. La diferència<br />

entre la ciutat i <strong>el</strong> camp es va reduir més de la meitat, de 28 a 11.<br />

Però la diferència entre <strong>el</strong>s grups ètnics només es va reduir lleugerament,<br />

de 25 a 23, la qual cosa fa palesa la necessitat de fer més esforços<br />

per abordar aquestes disparitats.<br />

Fonts: Osman i El-Leithv <strong>2000</strong>; Shiva Kumar <strong>2000</strong>; Rodas-Martini i Pira <strong>2000</strong>; Institut Nacional d'Estadística i de l'Anàlisi Econòmica de Benín 1999; Sori-Coulibaly <strong>2000</strong>.<br />

UTILITZACIÓ D'INDICADORS PER A LA RESPONSABILITAT DELS DRETS HUMANS<br />

49<br />

27<br />

Regió<br />

més desfavorida<br />

1995 1998–99<br />

55<br />

60<br />

69<br />

88<br />

94<br />

104<br />

Zona urbana<br />

Zona rural<br />

Disparitat<br />

urbana/rural<br />

28<br />

Mitjana<br />

de 1998–99<br />

65<br />

11<br />

1995 1998–99<br />

Àrea<br />

metropolitana<br />

No-indígenes<br />

Zona urbana<br />

Zona rural<br />

Indígenes;<br />

Regió d<strong>el</strong> sud-oest<br />

No-indígenes<br />

52<br />

56<br />

58<br />

69<br />

79<br />

Disparitat<br />

ètnica<br />

25<br />

Indígenes<br />

23<br />

1995 1998–99<br />

tància de reunir dades descompostes per<br />

grup social. Posar aquestes dades a disposició<br />

d<strong>el</strong> públic és un pas endavant essencial<br />

en la valoració d<strong>el</strong> progrés en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, la supervisió de l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets i la concepció de polítiques especials<br />

destinades als més necessitats. En<br />

tots <strong>el</strong>s països, <strong>el</strong>s informes nacionals <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es poden dirigir<br />

integrant aquests estudis detallats d<strong>el</strong><br />

progrés amb les seves anàlisis.<br />

111

CAPÍTOL 6<br />

Promoció d<strong>el</strong>s drets en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

Ens hem de penedir en aquesta generació, no tant per les males accions de la gent dolenta, sinó per<br />

l'espantós silenci de la bona gent.<br />

—Martin Luther King Jr.<br />

Ara és l'hora de canviar la retòrica<br />

d<strong>el</strong> compromís universal per<br />

la realitat de la consecució<br />

universal<br />

Tots <strong>el</strong>s drets per a totes les persones a tots <strong>el</strong>s<br />

països ha de ser l'objectiu d'aquest segle. La Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans va proposar<br />

aquesta concepció fa més de cinquanta anys.<br />

El món actual té <strong>el</strong> coneixement, <strong>el</strong>s recursos i la<br />

capacitat per assolir aquest objectiu a escala mundial.<br />

Ara és l'hora de canviar la retòrica d<strong>el</strong> compromís<br />

universal per la realitat de la consecució<br />

universal. Bona part de l'actuació ja s'està duent<br />

a terme, tant en països com arreu d<strong>el</strong> món.<br />

El progrés no serà ni senzill ni clar. Per bé<br />

que <strong>el</strong>s drets humans són universals, no estan<br />

acceptats universalment. A tot arreu s'han realitzat<br />

grans avenços en les dècades posteriors a la<br />

Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, però en<br />

l'horitzó s'amaguen noves amenaces. La naturalesa<br />

de la lluita depèn d<strong>el</strong> dret i de l'adversari. La<br />

lluita contra l'explotació per part d'individus,<br />

grups o empreses determina un àmbit de la lluita.<br />

Els adversaris també poden ser governs, <strong>el</strong>s<br />

organismes d<strong>el</strong>s quals hagin vulnerat <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s<br />

ciutadans arreu d<strong>el</strong> món.<br />

Aqu<strong>el</strong>ls que s'oposen als drets humans ho fan<br />

per una sèrie de raons i solen camuflar les seves<br />

negacions d<strong>el</strong>s drets amb afirmacions deformades<br />

d<strong>el</strong> r<strong>el</strong>ativisme cultural i la necessitat política,<br />

o posen la manca de recursos com a excusa<br />

per no adoptar cap actuació.<br />

De fet, molts grups —fins i tot alguns en situació<br />

de poder o superioritat— veuen <strong>el</strong>s drets<br />

humans com una amenaça. Els drets desafien <strong>el</strong>s<br />

interessos atrinxerats, de la mateixa manera que<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> equitatiu amenaça <strong>el</strong>s privilegiats.<br />

Però a la llarga tothom en pot sortir beneficiat.<br />

Els drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ajuden a construir països estables, pròspers<br />

i respectuosos amb les lleis.<br />

El compromís individual i la lluita de la comunitat<br />

seran factors molt importants per fer avançar<br />

<strong>el</strong>s drets i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> en <strong>el</strong><br />

futur, igual que ho han estat en <strong>el</strong> passat. Però <strong>el</strong>s<br />

governs i molts altres agents també han d'exercir<br />

funcions vitals. Els governs tenen una responsabilitat<br />

especial de lideratge, però les ONG, <strong>el</strong> sector<br />

privat, <strong>el</strong>s homes de carrera i molts altres<br />

agents de la societat civil han d'exercir una funció<br />

important, com és la d'exigir responsabilitat<br />

al govern p<strong>el</strong>s drets humans<br />

PRIORITATS DE L'ACTUACIÓ NACIONAL<br />

No es poden exercir tots <strong>el</strong>s drets simultàniament<br />

i la negativa de fixar prioritats corre <strong>el</strong> risc de fer<br />

de l'enfocament de drets un sinònim de "llista de<br />

preferències". La importància de la universalitat i<br />

la necessitat de fixar prioritats d'actuació es posen<br />

de manifest en l'article especial de l'Alt Comissionat<br />

per als Drets Humans, Mary Robinson.<br />

L'aplicació d<strong>el</strong>s principis NILE —de les normes,<br />

les institucions, les lleis i un entorn econòmic<br />

favorable (destacat a la perspectiva general)—<br />

a qualsevol país implica cinc passos per<br />

crear les prioritats d'actuació:<br />

• Iniciar valoracions nacionals independents<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Harmonitzar les lleis nacionals amb <strong>el</strong>s compromisos<br />

i les normes internacionals de drets humans.<br />

• Promoure les normes d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Reforçar una xarxa d'institucions de drets<br />

humans.<br />

• Promoure un entorn econòmic favorable als<br />

drets.<br />

INICIAR VALORACIONS NACIONALS INDEPENDENTS DELS<br />

DRETS HUMANS<br />

Cada país és diferent i, per tant, qualsevol anàlisi<br />

de la política i les institucions d'un país s'ha de<br />

basar en una r<strong>el</strong>ació factual de l'abast de l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets i de quins són <strong>el</strong>s defectes clau.<br />

112 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Aquest diagnòstic rev<strong>el</strong>arà si la tortura és una<br />

pràctica actual, si <strong>el</strong> sistema jurídic promou o<br />

obstrueix <strong>el</strong>s l'exercici d<strong>el</strong>s drets, si <strong>el</strong> tema candent<br />

és la manca de llibertat d'expressió o la<br />

manca d'aliments.<br />

Els països, en lloc de reaccionar davant de<br />

les crítiques d<strong>el</strong>s estrangers, han de prendre la<br />

iniciativa i <strong>el</strong>aborar valoracions anuals nacionals<br />

pròpies. Això és important per sí sol i a més també<br />

reduiria la tensió generada per les valoracions<br />

anuals d<strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

per part d'organitzacions d<strong>el</strong> Nord,<br />

ja siguin oficials o no governamentals. Fan molta<br />

ràbia a molts països les valoracions externes, per<br />

tota una sèrie de raons, algunes bones i altres<br />

dolentes.<br />

Malgrat la fi de la guerra freda i la suposada<br />

adopció d'un enfocament que integra tots <strong>el</strong>s drets<br />

humans, <strong>el</strong>s informes externs s'ocupen gairebé<br />

exclusivament d<strong>el</strong>s drets civils i polítics, deixant<br />

de banda <strong>el</strong>s drets econòmics i socials. Aquestes<br />

anàlisis poden distorsionar la realitat de les lluites<br />

d<strong>el</strong>s drets humans per part de grups, institucions<br />

i individus arreu d<strong>el</strong> món en fer que <strong>el</strong>s<br />

drets humans semblin una qüestió "d'Occident<br />

contra la resta". Sens dubte que aquesta no és la<br />

intenció d'aquests informes, molts d<strong>el</strong>s quals han<br />

Per dir-ho de manera senzilla, la universalitat d<strong>el</strong>s<br />

drets humans significa que <strong>el</strong>s drets humans són<br />

<strong>el</strong>s mateixos a tot arreu i per a tothom. Com a ser<br />

<strong>humà</strong>, tota persona té dret a unes llibertats i uns<br />

drets inalienables. Aquests drets garanteixen la<br />

dignitat i <strong>el</strong> valor de la persona i garanteixen <strong>el</strong><br />

benestar <strong>humà</strong>.<br />

Algunes persones es pregunten si <strong>el</strong>s drets<br />

humans són realment universals. La conseqüència<br />

és que <strong>el</strong>s drets continguts a la Declaració<br />

Universal de Drets Humans (DUDH) no s'apliquen<br />

en alguns països i societats. Però <strong>el</strong> text de<br />

la DUDH està redactat en termes universals. "Tots<br />

<strong>el</strong>s éssers humans" neixen lliures i iguals en dignitat<br />

i drets. "Qualsevol persona" pot prevaler-se<br />

de tots <strong>el</strong>s drets sense cap distinció de raça, sexe<br />

o de qualsevol altre classe. "Tota persona" té dret<br />

a l'alimentació, la salut, l'habitatge, l'educació.<br />

El document demostra que la DUDH és una<br />

destilació de moltes creences culturals, jurídiques<br />

i r<strong>el</strong>igioses diferents. En <strong>el</strong>s 50 anys que han passat<br />

des que es va redactar, <strong>el</strong>s seus ideals s'han<br />

reafirmat repetidament. La Conferència Mundial<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

comptat amb una àmplia col·laboració de les institucions<br />

nacionals. Però <strong>el</strong> món ha de passar a la<br />

nova etapa: valoracions nacionals independents.<br />

Les anàlisis nacionals han d'ampliar l'enfocament<br />

d<strong>el</strong>s drets humans de les valoracions actuals.<br />

Poden millorar tant <strong>el</strong> coneixement d<strong>el</strong>s<br />

drets humans com <strong>el</strong> procés de supervisió d<strong>el</strong><br />

progrés i <strong>el</strong>s retrocessos i també haurien d'adoptar<br />

<strong>el</strong> marc d'avenç d<strong>el</strong>s drets per al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, tocant tots <strong>el</strong>s drets i no tan sols <strong>el</strong>s<br />

civils i polítics.<br />

Un tret important d'aquestes valoracions anuals<br />

ha de ser la independència. Els governs <strong>el</strong>egits<br />

democràticament han de fomentar aquests<br />

informes i no pas téme'ls. La manca d'informes<br />

independents <strong>sobre</strong> drets humans pot ser l'indicador<br />

més rev<strong>el</strong>ador.<br />

En alguns països ja s'han endegat valoracions<br />

nacionals independents. Els informes anuals de<br />

la comissió de drets humans de Pakistan no tan<br />

sols han documentat violacions de drets civils,<br />

culturals i polítics, sinó que també han tocat <strong>el</strong>s<br />

drets econòmics i socials. La presidenta de la<br />

comissió, Asma Jehangir, ha destacat les r<strong>el</strong>acions<br />

entre l'extrema pobresa, <strong>el</strong>s enfrontaments<br />

sectaris i <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s drets civils. Els governs<br />

pakistanesos successius d<strong>el</strong>s anys noranta han<br />

CONTRIBUCIÓ ESPECIAL<br />

Universalitat i prioritats<br />

de 1993 <strong>sobre</strong> Drets Humans va afirmar que tots<br />

<strong>el</strong>s drets humans són universals, indivisibles i<br />

interdependents.<br />

La universalitat nega la diversitat cultural? Els<br />

drets humans estan barallats amb les creences<br />

r<strong>el</strong>igioses? Són una concepció occidental que<br />

s'imposa per fomentar <strong>el</strong>s mercats mundials? Qui<br />

pot negar que tots mirem que totes les vides estiguin<br />

lliures d<strong>el</strong> terror, la discriminació, la fam,<br />

la tortura? Quan hem escoltat que una veu lliure<br />

demani la fi de la llibertat? Quan un esclau ha<br />

defensat l'esclavitud? La Conferència Mundial de<br />

1993 va apuntar que "és <strong>el</strong> deure d<strong>el</strong>s estats, independentment<br />

d<strong>el</strong>s seus sistemes polítics, econòmics<br />

i culturals, promoure i protegir tots <strong>el</strong>s<br />

drets humans".<br />

Els drets humans també són indivisibles. Això<br />

vol dir que <strong>el</strong>s drets civils i polítics, per una banda,<br />

i <strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals, per<br />

l'altra, s'han de tractar amb igualtat. Cap d'aquests<br />

té prioritat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s altres. Encara que tots <strong>el</strong>s<br />

països estableixen prioritats per a l'ús d<strong>el</strong>s seus<br />

recursos en qualsevol moment, això no és <strong>el</strong> ma-<br />

teix que escollir entre drets específics. No hem<br />

de ser s<strong>el</strong>ectius, ja que aquests drets estan<br />

interr<strong>el</strong>acionats i són interdependents. Les llibertats<br />

davant d<strong>el</strong> terror i la necessitat estan inextricablement<br />

vinculades a la llibertat d'expressió i<br />

confessió. El dret a l'educació està r<strong>el</strong>acionat amb<br />

la salut i s'estableix una r<strong>el</strong>ació clara entre l'alfabetització<br />

de la mare i la salut d<strong>el</strong>s seus fills.<br />

Tots <strong>el</strong>s moments dedicats a debatre la universalitat<br />

d<strong>el</strong>s drets humans són una nova oportunitat<br />

perduda per assolir l'aplicació de tots <strong>el</strong>s<br />

drets humans. La universalitat és, de fet, l'essència<br />

d<strong>el</strong>s drets humans: totes les persones hi tenen<br />

dret, tots <strong>el</strong>s governs estan obligats a respectar-los<br />

i tots <strong>el</strong>s agents estatals i civils han de defensar-los.<br />

L'objectiu no és ni més ni menys que<br />

tots <strong>el</strong>s drets humans per a tothom.<br />

Mary Robinson<br />

Alt Comissionat de les Nacions Unides per als<br />

Drets Humans<br />

113

L'inici d<strong>el</strong> segle XXI ha presenciat una victòria<br />

important d<strong>el</strong>s drets de les dones a Egipte:<br />

l'aprovació <strong>el</strong> febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> d'una llei que<br />

faculta les dones per divorciar-se sense <strong>el</strong> consentiment<br />

d<strong>el</strong> marit. La llei també autoritza <strong>el</strong>s<br />

tribunals a descomptar una pensió alimentària<br />

d<strong>el</strong>s ingressos d<strong>el</strong> marit si aquest no paga.<br />

"Totes les societats necessiten una commoció...<br />

i aquesta era una commoció necessària que<br />

feia temps que s'esperava", va dir <strong>el</strong> progressista<br />

viceministre de justícia que va redactar<br />

la llei.<br />

La llei va ser <strong>el</strong> resultat d'una aliança di-<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

REQUADRE 6.2<br />

Legislació contra les execucions "d'honor" a Jordània<br />

Segons <strong>el</strong> Jordan Times, 22 dones van ser assassinades<br />

a Jordània en nom de l'honor de<br />

la família <strong>el</strong> 1998 i més de 14 a mitjans de<br />

1999. Una coalició de grups de dones, periodistes,<br />

advocats, ONG i altres entitats van fer<br />

circular una petició que exigia la revocació<br />

de l'article 340 d<strong>el</strong> codi penal, que estipula<br />

una pena reduïda als homes que assassinen<br />

dones de la família en casos d'execucions<br />

"d'honor". El juliol de 1999, una comissió<br />

jurídica d<strong>el</strong> Ministeri de Justícia va recoma-<br />

Font: Equality Now 1999; Hamdin 1999; Hijab <strong>2000</strong>.<br />

proporcionat l'espai per a aquestes valoracions<br />

independents, que divulga àmpliament la premsa<br />

escrita. Brasil ha <strong>el</strong>aborat recentment un informe<br />

nacional <strong>sobre</strong> drets humans que parla de tots<br />

<strong>el</strong>s estats, fent servir indicadors d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, anàlisis d<strong>el</strong> progrés en drets humans<br />

i documentació de les violacions de drets humans.<br />

Brasil també està posant en marxa observatoris<br />

locals de drets humans, instruments de supervisió<br />

que formen part d'una xarxa constituïda per<br />

ONG, una universitat i la secretaria nacional de<br />

drets humans. Els exemples d'aquests països proporcionen<br />

l'estímul per a l'expansió mundial de les<br />

valoracions nacionals independents.<br />

ELIMINAR LES LLEIS "NEGRES" PER HARMONITZAR LES<br />

LLEIS NACIONALS AMB LES NORMES INTERNACIONALS<br />

Molts països tenen lleis "negres", lleis que vulneren<br />

<strong>el</strong>s drets humans de determinats individus,<br />

minories, dones i altres grups. Algunes lleis són<br />

REQUADRE 6.1<br />

Posar fi a la discriminació per sexe en <strong>el</strong> divorci:<br />

guanys jurídics a Egipte<br />

nàmica i persistent de jutges de tribunals civils,<br />

grups de dones, advocats i <strong>el</strong> clergat musulmà<br />

progressista. Van guanyar en part perquè<br />

van plantejar <strong>el</strong> cas en <strong>el</strong> context de la<br />

seva cultura, destacant <strong>el</strong>s aspectes de l'Islam<br />

que confereixen <strong>el</strong>s mateixos drets a les dones<br />

i aspectes de la història musulmana, com<br />

ara quan <strong>el</strong> profeta Mahoma va permetre que<br />

una dona inf<strong>el</strong>iç deixés <strong>el</strong> seu marit.<br />

L'aliança d'organismes governamentals,<br />

institucions de la societat civil i empreses privades<br />

va derrotar un violent atac d<strong>el</strong>s tradicionalistes.<br />

nar l'abolició de l'article.<br />

El febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, la revisió de Jordània<br />

per part de la Comissió <strong>sobre</strong> l'Eliminació de<br />

la Discriminació de les Dones va observar que<br />

"diverses disposicions d<strong>el</strong> codi penal encara<br />

discriminen les dones. En concret, la comissió<br />

està preocupada perquè l'article 340 d<strong>el</strong><br />

codi penal disposa una defensa per a l'home<br />

que mata o lesiona la seva dona o una dona<br />

de la família, que ha comès adulteri."<br />

descaradament discriminatòries. Les institucions<br />

aliades en les lluites contra la discriminació, com<br />

ara les comissions nacionals de drets humans i<br />

<strong>el</strong>s instituts normatius han de publicar una llista<br />

de lleis negres. Aquestes lleis s'han de presentar<br />

al parlament —i de debatre als mitjans de comunicació—<br />

i s'han de modificar.<br />

Les mesures contra les lleis negres han obtingut<br />

bons resultats en molts casos. Egipte demostra<br />

que una aliança imaginativa pot acabar amb<br />

la discriminació per sexe en <strong>el</strong> divorci (requadre<br />

6.1). Als estats àrabs s'ha fet un progrés semblant<br />

p<strong>el</strong> que fa als abusos d<strong>el</strong>s drets humans r<strong>el</strong>acionats<br />

amb la família, com ara a Jordània, on s'ha<br />

proposat que la legislació acabi amb les execucions<br />

de dones en nom de l'honor (requadre 6.2).<br />

També fan falta altres actuacions per <strong>el</strong>iminar<br />

les lleis discriminatòries i per millorar l'eficàcia<br />

d<strong>el</strong> sistema jurídic en la promoció d<strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

• Integració d<strong>el</strong>s drets humans en les constitucions<br />

nacionals. La incorporació d<strong>el</strong>s drets<br />

humans universals a la constitució -amb la qual<br />

cosa passen a ser aplicables als tribunals- ha donat<br />

a les persones <strong>el</strong>s arguments legals necessaris<br />

per adoptar mesures quan es vulneren <strong>el</strong>s seus<br />

drets. No s'ha de subestimar <strong>el</strong> poder polític d'una<br />

sentència sòlida contra la discriminació. A Isra<strong>el</strong>,<br />

una família àrab va ap<strong>el</strong>·lar contra la discriminació<br />

legal que prohibia que es traslladés a un barri<br />

jueu. El març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, <strong>el</strong> tribunal suprem isra<strong>el</strong>ià<br />

va acordar: "No acceptem la concepció que<br />

<strong>el</strong>s valors de l'estat d'Isra<strong>el</strong> com a estat jueu justifiquin<br />

la discriminació entre ciutadans en funció<br />

de la r<strong>el</strong>igió o la nacionalitat."<br />

Després de les decisions de la Comissió de<br />

Drets Humans de les Nacions Unides de reconèixer<br />

la discriminació en funció de l'orientació sexual,<br />

primer Sud-àfrica i després Equador i Fiji,<br />

van incloure l'orientació sexual en les disposicions<br />

de no-discriminació de les seves constitucions.<br />

• Ús d<strong>el</strong> litigi d'interès públic. Els endarreriments<br />

d<strong>el</strong> sistema jurídic s'estan superant en alguns<br />

casos mitjançant <strong>el</strong> recurs al litigi d'interès<br />

públic, que sovint veu un magistrat especial d<strong>el</strong><br />

tribunal, per ocupar-se de les actuacions administratives<br />

discriminatòries i arbitràries que vulneren<br />

drets. El litigi d'interès públic s'ha utilitzat<br />

al tribunal suprem de l'Índia, per exemple, quan<br />

s'han vulnerat drets com ara <strong>el</strong> dret a l'educació.<br />

• Provisió de recursos per a un poder judicial<br />

eficaç. L'augment d<strong>el</strong>s litigis p<strong>el</strong>s drets humans<br />

114 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

pot crear problemes si hi ha massa pocs tribunals<br />

o si <strong>el</strong>s jutges, <strong>el</strong>s magistrats i <strong>el</strong>s advocats<br />

estan mal pagats. A més, si les persones han d'esperar<br />

anys o fins i tot dècades per a la vista d<strong>el</strong><br />

seu cas, <strong>el</strong> desencant és una conseqüència inevitable.<br />

Mentre al capítol 3 es destacava la importància<br />

vital d'un poder judicial independent, hem<br />

de dir que l'eficàcia també és essencial. Crear un<br />

poder judicial independent que sigui eficaç requereix<br />

recursos i un sistema jurídic descentralitzat<br />

que acosti la justícia a les persones.<br />

PROMOCIÓ DE LES NORMES DE DRETS HUMANS<br />

El prejudicis i les injustícies fortament arr<strong>el</strong>ats a<br />

les normes, <strong>el</strong>s valors i <strong>el</strong>s materials de formació<br />

fan que <strong>el</strong> canvi de les actituds sigui una de les<br />

coses més difícils d'aconseguir.<br />

Hi ha quatre maneres per influir en les normes:<br />

educar les persones, sensibilitzar <strong>el</strong>s representants<br />

oficials i mobilitzar l'opinió pública a<br />

través d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació.<br />

• Educació de les persones <strong>sobre</strong> drets humans.<br />

Tal i com deixa clar la Declaració Universal<br />

d<strong>el</strong>s Drets Humans, <strong>el</strong>s drets humans s'han<br />

d'ensenyar a totes les escoles com a drets universals<br />

de totes les persones. Cambodja posa l'accent<br />

en <strong>el</strong> canvi de les normes socials mitjançant<br />

l'educació primària. Des de 1994, s'han format<br />

25.000 professors Cambodjans en <strong>el</strong> pla d'estudis<br />

de drets humans. El pla d'estudis, que ja s'ha<br />

ensenyat a més de 3 milions d'infants, pot resultar<br />

una inversió vital en <strong>el</strong> futur d<strong>el</strong> país.<br />

L'ús de la ràdio, la t<strong>el</strong>evisió, <strong>el</strong> vídeo —i les<br />

cançons tradicionals, <strong>el</strong>s r<strong>el</strong>ats curts, <strong>el</strong>s drames<br />

i les funcions de tit<strong>el</strong>les— per destacar diferents<br />

aspectes d<strong>el</strong>s drets humans també és una part important<br />

d'un mètode educatiu, <strong>sobre</strong>tot per als<br />

ciutadans analfabets. El 1995, l'Institut Cambotjà<br />

de Drets Humans va adoptar una solució innovadora<br />

per ensenyar <strong>el</strong>s drets humans a les persones:<br />

concursos de t<strong>el</strong>evisió. El 1997, <strong>el</strong>s concursants<br />

eren militars i policies. Els programes també<br />

es van difondre per la ràdio nacional, la font<br />

principal d'informació. A Bulgària, una comissió<br />

parlamentària ha començat a treballar amb programes<br />

t<strong>el</strong>evisius, utilitzant l'entreteniment popular<br />

per influir en les normes de drets humans.<br />

• Sensibilitzar <strong>el</strong>s representants oficials <strong>sobre</strong><br />

temes de drets humans. L'educació d<strong>el</strong>s polítics,<br />

l'exèrcit, la policia i altres grups <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

drets humans és essencial per crear una cultura<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. L'Equador va ser un d<strong>el</strong>s pri-<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

mers països que va ratificar <strong>el</strong> Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

Drets de l'Infant. Poc després, va fer servir la maquinària<br />

<strong>el</strong>ectoral nacional per donar als infants<br />

l'oportunitat de votar les disposicions que més<br />

<strong>el</strong>s importaven. Abans d<strong>el</strong> vot es va programar<br />

una setmana de programes de t<strong>el</strong>evisió que explicaven<br />

<strong>el</strong> conveni. Gairebé 200.000 infants van<br />

anar a votar. Un d<strong>el</strong>s resultats aconseguits va ser<br />

que la proporció d'adults que coneixia <strong>el</strong> conveni<br />

va <strong>sobre</strong>passar <strong>el</strong> 90%. Altres països han començat<br />

a incorporar <strong>el</strong> coneixement d<strong>el</strong>s drets<br />

d<strong>el</strong>s infants i les dones a la formació d<strong>el</strong>s treballadors<br />

socials i familiars. A Guatemala, Conavigua,<br />

un cons<strong>el</strong>l nacional de vídues de guerra guatemalenques,<br />

es dedica a educar i fer prendre consciència<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s acords de pau.<br />

• Mobilitzar l'opinió pública a través d<strong>el</strong>s<br />

mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació<br />

poden mobilitzar l'opinió pública divulgant<br />

<strong>el</strong> coneixement de les polítiques de drets humans<br />

i destacant-ne les violacions. A molts països,<br />

<strong>el</strong>s mitjans de comunicació són un poder<br />

important per denunciar i demanar responsabilitats,<br />

com demostren alguns exemples d'aquest<br />

<strong>Informe</strong>. Una eina r<strong>el</strong>acionada per influir en les<br />

normes és Internet. Les xarxes d'Internet han atret<br />

l'atenció <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets, divulgant informació<br />

<strong>sobre</strong> les bones pràctiques i <strong>sobre</strong> les violacions<br />

d<strong>el</strong>s drets.<br />

Una coalició d'ONG africanes dedicades al dret<br />

a l'alimentació i a la seguretat de l'alimentació<br />

utilitza Internet per intercanviar experiències i<br />

coneixements. La Third World Network l'utilitza<br />

per divulgar informació i les bones pràctiques<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans. L'Electronic Resource Site<br />

d<strong>el</strong> poble dalit i tribal de l'Índia atreu l'atenció<br />

<strong>sobre</strong> l'exclusió de 250 milions de persones de<br />

castes baixes.<br />

REFORÇAR UNA XARXA D'INSTITUCIONS DE DRETS<br />

HUMANS<br />

Moltes institucions que treballen p<strong>el</strong>s drets no es<br />

veuen com a institucions de drets humans. El foment<br />

d'una gran aliança d'organismes públics,<br />

organitzacions de la societat civil, mitjans de comunicació<br />

i <strong>el</strong> sector privat augmenta l'eficàcia<br />

de les iniciatives de defensa i responsabilitat.<br />

• Crear associacions al voltant de causes. Forjar<br />

associacions amb altres grups que lluiten per<br />

la mateixa causa pot reportar força i solidaritat.<br />

El Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant ha estimulat<br />

àmplies aliances en tota una sèrie de països<br />

Els mitjans de comunicació<br />

poden mobilitzar l'opinió pública<br />

divulgant <strong>el</strong> coneixement de les<br />

polítiques de drets humans i<br />

destacant-ne les violacions<br />

115

REQUADRE 6.3<br />

El Conveni <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant, aprovat per unanimitat per l'Assemblea<br />

General de l'ONU <strong>el</strong> 1989, va entrar en vigor com a llei internacional<br />

d<strong>el</strong>s drets humans menys d'un any més tard. En poc temps ha esdevingut <strong>el</strong><br />

tractat de drets humans més ratificat de la història: 191 països —tots excepte<br />

Somàlia i Estats Units— l'han ratificat en menys d'una dècada. A<br />

més, a molts països d<strong>el</strong> món ja ha tingut repercussions.<br />

El conveni es va basar en declaracions anteriors:<br />

· La primera Declaració d<strong>el</strong>s Drets de l'Infant, redactada <strong>el</strong> 1923 per<br />

Eglantyne Jebb, fundador de Save the Children. Un any més tard la Lliga de<br />

les Nacions la va desenvolupar i aprovar, declarant que "la humanitat deu<br />

a l'infant <strong>el</strong> millor que té per donar".<br />

· La Declaració Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans, aprovada <strong>el</strong> 1948, s'aplica<br />

igualment a infants i adults.<br />

· La Declaració <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets de l'Infant, aprovada per unanimitat <strong>el</strong><br />

1959 per part de l'Assemblea General de l'ONU, que va proporcionar una<br />

definició més completa i precisa d<strong>el</strong>s drets de l'infant.<br />

· L'Any Internacional de l'Infant —1979— durant <strong>el</strong> qual es va recomanar<br />

que les Nacions Unides redactés un ampli tractat vinculant per als<br />

estats.<br />

El Conveni de 1989 aporta un enfocament ampli amb la incorporació<br />

de tots <strong>el</strong>s drets humans: civils i polítics i econòmics, socials i culturals.<br />

L'ànima d<strong>el</strong> conveni són quatre articles que exposen <strong>el</strong> seu arc de principis:<br />

· No discriminació d<strong>el</strong>s infants.<br />

· En tots <strong>el</strong>s assumptes r<strong>el</strong>atius als infants, han de prevaler <strong>el</strong>s interessos<br />

de l'infant.<br />

· El dret de l'infant a la vida, la supervivència i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong>.<br />

· El dret de l'infant a expressar les seves opinions lliurement en tots <strong>el</strong>s<br />

assumptes que afecten la seva vida.<br />

El conveni requereix que <strong>el</strong>s estats aprovin totes les mesures corresponents<br />

—legislatives, administratives, socials, econòmiques, pressupostàries<br />

i educatives, entre altres— i distribueixin <strong>el</strong>s recursos necessaris<br />

per garantir una aplicació efectiva. El conveni reconeix les obligacions<br />

d'altres parts: pares i famílies, societat civil i la comunitat internacional. El<br />

fet que un infant depengui completament d<strong>el</strong>s altres durant <strong>el</strong>s seus primers<br />

anys posa de r<strong>el</strong>leu la importància de les obligacions. Les necessitats<br />

d<strong>el</strong>s infants més petits no poden esperar, ja siguin d'atencions, d'aliments<br />

i d'escalf o d'estímuls amorosos, educació bàsica i atenció sanitària.<br />

Normes<br />

El conveni ha fomentat que <strong>el</strong>s infants expressin i defensin <strong>el</strong>s seus drets. A<br />

Colòmbia, <strong>el</strong> Moviment per la Pau d<strong>el</strong>s Infants, nomenat per al premi Nob<strong>el</strong><br />

de la Pau, va organitzar un moviment nacional en què 2,7 milions d'infants<br />

van votar en un referèndum simbòlic <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong>s menors.<br />

A l'Equador i Mèxic, milions d'infants van participar en <strong>el</strong>eccions i van<br />

votar <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s seus drets.<br />

Els drets d<strong>el</strong>s infants es van convertir en un <strong>el</strong>ement principal de totes<br />

les conferències principals de l'ONU d<strong>el</strong>s anys noranta. El conveni va<br />

constituir la base d'altres instruments legals internacionals, com ara <strong>el</strong><br />

Conveni de l'Haia <strong>sobre</strong> la Protecció d<strong>el</strong>s Infants i la Cooperació en r<strong>el</strong>ació<br />

amb l'Adopció Interestatal. El nou conveni de l'OIT <strong>sobre</strong> les pitjors formes<br />

de treball infantil n'és un altre exemple. A més, diversos instruments<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

Els drets de l'infant: convertir les paraules en fets<br />

regionals es basen en <strong>el</strong> conveni, com ara la Carta Africana <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s Drets<br />

i <strong>el</strong> Benestar de l'Infant.<br />

El conveni ha desembocat en un procés de formulació de dos protocols<br />

opcionals: per pujar l'edat mínima de reclutament militar i de participació<br />

en conflictes armats, i per millorar la protecció d<strong>el</strong>s infants enfront<br />

de l'explotació sexual, per exemple mitjançant una major cooperació internacional.<br />

Institucions<br />

Molts estats han designat un defensor o comissionat per als infants, com a<br />

nova institució independent o com a part d'un mecanisme de drets humans.<br />

Noruega va ser <strong>el</strong> primer país que va adoptar aquesta figura, seguit<br />

de Costa Rica, Àustria, Rússia i Austràlia. Hondures ha instituït mecanismes<br />

per promoure un enfocament normatiu integrat d<strong>el</strong>s infants, per garantir<br />

la coordinació entre organismes i departaments i per supervisar <strong>el</strong><br />

progrés en l'aplicació d<strong>el</strong> conveni.<br />

Lleis<br />

El conveni va preparar <strong>el</strong> terreny per al reconeixement i la salvaguarda<br />

d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants en l'àmbit nacional:<br />

· Avui, almenys 22 països han incorporat <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s infants a les seves<br />

constitucions, com ara Brasil, Equador, Etiòpia i Sud-àfrica.<br />

· Més de 50 països han endegat un procés de revisió de les lleis per<br />

garantir la compatibilitat amb les disposicions d<strong>el</strong> conveni.<br />

· Bolívia, Brasil i Nicaragua han promogut l'adopció d'un codi <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

drets d<strong>el</strong>s infants i <strong>el</strong>s adolescents.<br />

· Altres països han tingut en compte les principals àrees que requereixen<br />

canvis legislatius, des d<strong>el</strong> treball infantil (Índia, Pakistan, Portugal) a<br />

la protecció enfront de l'explotació sexual (Austràlia, Bèlgica, Alemanya,<br />

Suècia, Tailàndia), la justícia juvenil (Brasil, Costa Rica, El Salvador) i<br />

l'adopció interestatal (Paraguai, Romania, Regne Unit).<br />

· A més, <strong>el</strong>s països han adoptat mesures legislatives importants per promoure<br />

canvis de comportaments i prohibir les pràctiques incompatibles<br />

amb l'esperit i les disposicions d<strong>el</strong> conveni: la prohibició de la mutilació<br />

genital femenina (en diversos països de l'oest d'Àfrica, com ara Burkina<br />

Faso i Senegal), la prohibició d<strong>el</strong> càstig corporal d'infants a les escoles i a<br />

la família (com ara a Àustria, Xipre i <strong>el</strong>s països nòrdics).<br />

Un entorn econòmic favorable<br />

· Els parlaments de Brasil, Sud-àfrica i Sri Lanka han promulgat legislacions<br />

i pressupostos nacionals a fi de determinar més clarament les partides<br />

destinades als infants.<br />

· Noruega publica actualment un "annex d<strong>el</strong>s infants" en <strong>el</strong> pressupost<br />

anual, que normalment es presenta davant d<strong>el</strong> parlament.<br />

· A Bèlgica, <strong>el</strong> parlament va <strong>el</strong>aborar un informe sorprenent <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

infants, supervisant la política governamental per al respecte d<strong>el</strong>s drets de<br />

l'infant.<br />

· A Suècia, <strong>el</strong> parlament va aprovar un projecte de llei per garantir la<br />

visibilitat de la perspectiva de l'infant en les decisions i va demanar una<br />

anàlisi de la repercussió de les decisions pressupostàries i la legislació<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s infants.<br />

116 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

(requadre 6.3). També s'han format aliances semblants<br />

a niv<strong>el</strong>l nacional per promoure <strong>el</strong>s drets<br />

de les dones (requadre 6.4). En qualsevol societat,<br />

alguns grups tenen necessitats especials per<br />

ser qui són o per quina és la seva situació: persones<br />

amb VIH/SIDA, persones discapacitades, refugiats,<br />

homosexuals, etc. L'exercici d<strong>el</strong>s seus<br />

drets humans sol requerir aliances, com ara la<br />

Internacional de Discapacitats (requadre 6.5).<br />

Una aliança mundial lluita p<strong>el</strong> dret a l'alimentació,<br />

la FoodFirst Information and Action Network<br />

(FIAN), que es dedica a la defensa de temes complexos<br />

de propietat de terres i política agrícola.<br />

En lloc de centrar-se en la responsabilitat governamental<br />

de lliurar directament aliments als més<br />

pobres, FIAN i altres grups similars exerceixen<br />

pressions per canviar la política i aconseguir un<br />

entorn econòmic més favorable per proporcionar<br />

aliments als pobres. En un acte de solidaritat<br />

mundial, <strong>el</strong>s grangers sense terres de l'Índia es<br />

van afiliar a FIAN a l'ambaixada brasilera de Nova<br />

D<strong>el</strong>hi per donar suport als drets a la terra d<strong>el</strong>s<br />

camperols sense terres de Brasil. En un món en<br />

ràpid procés de globalització, aquesta mena d'aliances<br />

dinàmiques pot crear una solidaritat nacional<br />

i internacional per a la promoció de determinats<br />

drets.<br />

• Ús de comissions nacionals de drets humans.<br />

En alguns països, les comissions nacionals<br />

de drets humans miren de garantir que les<br />

lleis i les regulacions per a l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

humans s'apliquen de manera eficaç. Aquestes comissions<br />

reben i investiguen denúncies <strong>sobre</strong><br />

abusos de drets humans, les resolen a través de<br />

la conciliació i l'arbitratge i analitzen les polítiques<br />

de drets humans d<strong>el</strong> govern i l'aplicació d<strong>el</strong>s<br />

tractats de drets humans ratificats. Per exemple,<br />

la comissió mexicana de drets humans és molt<br />

activa p<strong>el</strong> que fa als drets d<strong>el</strong>s discapacitats, la<br />

comissió de Nova Z<strong>el</strong>anda en educació de drets<br />

humans i la comissió sud-africana en drets econòmics<br />

i socials.<br />

• Designació d'un defensor d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

La protecció d<strong>el</strong>s individus d<strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s<br />

drets per part de les institucions o <strong>el</strong>s representants<br />

oficials és una funció vital d<strong>el</strong> defensor d<strong>el</strong>s<br />

drets humans arreu d<strong>el</strong> món. A Eslovènia, <strong>el</strong> defensor<br />

presenta un informe anual <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> compliment<br />

d<strong>el</strong>s drets humans al parlament. Segons<br />

l'informe de 1998, <strong>el</strong> defensor ha anat rebent cada<br />

any més denúncies contra representants públics:<br />

de les 2.352 <strong>el</strong> 1995 s'ha passat a les 3.448 <strong>el</strong><br />

1998. El 1998, la majoria estava r<strong>el</strong>acionada amb<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

<strong>el</strong>s procediments d<strong>el</strong>s tribunals i de la policia,<br />

però les que han augmentat més són les r<strong>el</strong>acionades<br />

amb les restriccions i les r<strong>el</strong>acions laborals<br />

<strong>sobre</strong> les llibertats personals.<br />

• Institució d'organismes parlamentaris de<br />

drets humans. Segons la Unió Interparlamentària,<br />

d<strong>el</strong>s 120 parlaments nacionals que existeixen avui<br />

dia, gairebé la meitat disposen d'organismes oficials<br />

que s'ocupen de drets humans. Els seus<br />

mandats reflecteixen <strong>el</strong> context nacional, però<br />

REQUADRE 6.4<br />

Aliances per assolir <strong>el</strong>s drets humans de les dones<br />

El Conveni <strong>sobre</strong> l'Eliminació de totes les formes<br />

de Discriminació de les Dones (CEDAW),<br />

aprovat <strong>el</strong> 1979, ha ajudat a assolir <strong>el</strong>s drets<br />

de les dones arreu d<strong>el</strong> món. Els drets humans<br />

de les dones són vulnerats en tres grans àrees:<br />

· Discriminació en les oportunitats econòmiques,<br />

polítiques i socials.<br />

· Desigualtat en la vida familiar, com en <strong>el</strong><br />

matrimoni i en les decisions <strong>sobre</strong> reproducció.<br />

· La violència per sexe, que va de la violència<br />

domèstica a la violència en la comunitat,<br />

per part de l'estat i durant un conflicte armat.<br />

A través de la solidaritat i la lluita, l'entorn<br />

que ha sancionat les violacions d<strong>el</strong>s drets<br />

de les dones està canviant a moltes parts d<strong>el</strong><br />

món. Les noves polítiques i lleis estan reconeixent<br />

i fomentant <strong>el</strong>s drets humans. Però la<br />

realitat queda molt lluny de la retòrica.<br />

Un mètode per corregir <strong>el</strong>s abusos d<strong>el</strong>s<br />

drets humans de les dones ha de residir en la<br />

capacitació de les dones, garantint que tinguin<br />

un major control <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s recursos econòmics,<br />

<strong>el</strong> cos i la vida. Ha de comprendre <strong>el</strong>s<br />

següents aspectes:<br />

· Canvi de les normes socials. D'entre les<br />

amenaces més grans d<strong>el</strong> reconeixement d<strong>el</strong>s<br />

drets humans de les dones hi ha les tradicions<br />

i les actituds patriarcals. A compte d<strong>el</strong> r<strong>el</strong>ativisme<br />

cultural, alguns governs i grups r<strong>el</strong>igiosos<br />

justifiquen la mutilació genital femenina,<br />

la lapidació de les dones i l'autoimmolació de<br />

les vídues. Per contrarestar aquesta realitat fa<br />

falta una educació <strong>sobre</strong> drets humans, associacions<br />

i una persuasió des de dins. Una coalició<br />

d'ONG progressistes al territori ocupat<br />

de Palestina ha desafiat amb èxit l'ortodòxia<br />

r<strong>el</strong>igiosa. A Cambodja i Kirguizistan, les ONG<br />

estan formant periodistes perquè puguin reconèixer<br />

i canviar les descripcions<br />

distorsionades que fan <strong>el</strong>s mitjans de comunicació<br />

de les dones i que contribueixen a la<br />

violència per raó de sexe.<br />

· Canvi de les lleis i reforma d<strong>el</strong> sistema<br />

Font: Coomaraswamy <strong>2000</strong>; Womenwatch <strong>2000</strong>; Landsberg-Lewis 1998<br />

jurídic penal. Els drets es poden constituir<br />

per recurs legal, a niv<strong>el</strong>l nacional i internacional.<br />

Els tribunals de la República Unida de<br />

Tanzània, fent ús de la ratificació d<strong>el</strong> CEDAW,<br />

van anul·lar la llei consuetudinària de negar<br />

<strong>el</strong> dret de les dones a vendre la terra heretada.<br />

Però en molts casos, les lleis nacionals<br />

s'han de canviar o redactar, <strong>sobre</strong>tot per raons<br />

de seguretat davant de la violència, d'igualtat<br />

d'oportunitats econòmiques i socials i p<strong>el</strong>s<br />

drets a la terra i l'herència. A Brasil s'han format<br />

cossos especials de policia per respondre<br />

a les víctimes de l'abús sexual, contribuint als<br />

canvis d'actituds i pràctiques.<br />

· Aplicació d'acords internacionals. El<br />

CEDAW va portar canvis a les constitucions de<br />

Colòmbia, Sud-àfrica i Uganda. Va portar noves<br />

lleis a Xina, Costa Rica i Japó. I s'ha considerat<br />

vinculant en demandes a Austràlia, Nepal<br />

i Zàmbia. Tot i que <strong>el</strong> CEDAW no parla explícitament<br />

de la violència contra les dones, <strong>el</strong> 1991<br />

es va afegir una nova recomanació general que<br />

prohibia la violència per sexe per part de l'estat<br />

i de grups o persones privades. La Declaració<br />

de Viena de 1993 va ser <strong>el</strong> primer document<br />

de l'ONU en afirmar que <strong>el</strong>s drets humans<br />

de les dones són una part integral i indivisible<br />

d<strong>el</strong>s drets humans universals.<br />

El nou protocol opcional d<strong>el</strong> CEDAW, incorporat<br />

<strong>el</strong> 1994, consta de procediments exclusius<br />

que capaciten <strong>el</strong>s individus a reclamar<br />

solucions jurídiques per la violació d<strong>el</strong>s drets<br />

d<strong>el</strong> conveni. A més, les ONG poden presentar<br />

informes "a l'ombra", declaracions alternatives<br />

per complementar les presentacions estatals.<br />

Una coalició d'ONG de dones croates va<br />

presentar un informe a l'ombra <strong>el</strong> 1998 i després<br />

va forjar una nova aliança amb la Comissió<br />

Croata per a la Igualtat.<br />

Tot i que <strong>el</strong> CEDAW té moltes ratificacions,<br />

també té moltes reserves. Les reserves<br />

s'han d'<strong>el</strong>iminar per permetre que aquest valuós<br />

document esdevingui una realitat en l'àmbit<br />

nacional a tot arreu.<br />

117

REQUADRE 6.5<br />

Una aliança p<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s individus amb necessitats especials:<br />

la Internacional de Discapacitats<br />

Un bon exemple d'actuació eficaç per protegir<br />

les persones amb vulnerabilitats especials<br />

en drets humans és la Internacional de<br />

Discapacitats (ID). La ID és una xarxa popular<br />

de discapacitats creada <strong>el</strong> 1980 per donar<br />

una veu a les persones amb discapacitats. Des<br />

de l'inici s'ha ocupat d<strong>el</strong>s drets humans. Avui<br />

dia, la ID té organitzacions membres en 158<br />

països, més de la meitat de les quals es troben<br />

al món en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

L'estratègia principal de la ID és<br />

conscienciar <strong>sobre</strong> la problemàtica de la<br />

Font: Hijab <strong>2000</strong>.<br />

El pla nacional d'actuació brasiler per als drets<br />

humans, publicat <strong>el</strong> 1996 per part d'una associació<br />

d'organitzacions de la societat civil,<br />

va ser <strong>el</strong> primer programa llatinoamericà per<br />

protegir i fomentar <strong>el</strong>s drets humans. En associació<br />

amb organitzacions de la societat civil,<br />

<strong>el</strong> govern ha publicat mapes de les violacions<br />

d<strong>el</strong>s drets humans, ha creat programes<br />

per protegir <strong>el</strong>s testimonis i les víctimes i ha<br />

iniciat cursos de formació <strong>sobre</strong> drets humans<br />

per a 5.000 policies militars. El desembre de<br />

1999, Brasil va reconèixer la jurisdicció d<strong>el</strong><br />

Tribunal Interamericà de Drets Humans.<br />

Entre 1997 i 1999, l'aplicació d<strong>el</strong> pla d'ac-<br />

Font: Pinheiro i Baluarte <strong>2000</strong>.<br />

aquests organismes comparteixen l'objectiu de<br />

garantir que les normes exposades a la Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans i <strong>el</strong>s altres convenis<br />

i instruments de drets humans es tradueixin<br />

en llei i s'exerceixin en la pràctica.<br />

A la República de Moldàvia, <strong>el</strong> parlament va<br />

designar tres defensors parlamentaris per analitzar<br />

les reclamacions individuals i instituir procediments<br />

jurídics. També s'espera que millorin <strong>el</strong><br />

marc legislatiu de drets humans mitjançant l'anàlisi<br />

i les recomanacions normatives. Seguint l'esperit<br />

d'aquesta missió, <strong>el</strong>s van fundar <strong>el</strong> 1998 una<br />

institució independent per a la protecció d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. El <strong>Centre</strong> de Drets Humans informa al<br />

legislatiu cada any <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> compliment d<strong>el</strong>s drets<br />

humans.<br />

descapacitació i d<strong>el</strong>s drets humans d<strong>el</strong>s<br />

discapacitats, però també contribueix als projectes<br />

de <strong>desenvolupament</strong>. L'organització va<br />

exercir una funció important en la creació de<br />

normes estàndard <strong>sobre</strong> discapacitat. Aquestes<br />

van servir d'esborrany per al conveni adoptat<br />

per l'Organització d'Estats Americans <strong>el</strong><br />

juliol de 1998 per <strong>el</strong>iminar totes les formes<br />

de discriminació d<strong>el</strong>s discapacitats.<br />

La ID també ha contribuït a modificar la<br />

llei o la política en indrets com ara Sud-àfrica,<br />

Uganda, Zimbabwe i la Unió Europea.<br />

REQUADRE 6.6<br />

Exercici de pressions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> govern: <strong>el</strong> pla nacional d'actuació de<br />

drets humans de Brasil<br />

tuació es va valorar a niv<strong>el</strong>l local, estatal i nacional.<br />

El govern federal ha començat a donar<br />

suport als drets humans, en lloc de negar-los<br />

o donar suport a les violacions, per la qual<br />

cosa han sorgit tensions amb <strong>el</strong>s governs d<strong>el</strong>s<br />

estats i <strong>el</strong>s organismes que no respecten <strong>el</strong>s<br />

drets.<br />

El gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, <strong>el</strong> <strong>Centre</strong> per a l'Estudi<br />

de la Violència de la Universitat de São Paulo<br />

va publicar un informe nacional <strong>sobre</strong> l'estat<br />

d<strong>el</strong>s drets humans a Brasil. Una de les crítiques<br />

d<strong>el</strong> pla d'actuació va ser que es va concentrar<br />

massa en <strong>el</strong>s drets civils i polítics, a<br />

costa d<strong>el</strong>s drets econòmics, socials i culturals.<br />

A Nicaragua, la Comissió per als Drets Humans<br />

i la Pau, creada <strong>el</strong> 1981, col·labora amb<br />

ONG per buscar informació i documentació <strong>sobre</strong><br />

l'actuació d<strong>el</strong>s representants de l'estat. A Brasil,<br />

la Comissió de Drets Humans rep, valora i investiga<br />

denúncies <strong>sobre</strong> amenaces d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

Cada any la comissió organitza una conferència<br />

nacional <strong>sobre</strong> drets humans, amb més de<br />

400 representants de grups de la societat civil.<br />

També ha ajudat a preparar <strong>el</strong> pla nacional de<br />

drets humans i a supervisar-ne i valorar-ne l'aplicació<br />

(requadre 6.6).<br />

Totes aquestes institucions nacionals s'han de<br />

canalitzar en una aliança que promogui <strong>el</strong>s drets<br />

humans. Com que cadascuna té un avantatge i una<br />

competència diferents, és necessari que col·laborin<br />

per assolir <strong>el</strong>s drets i lluitar contra les<br />

coalicions que s'oposen al progrés.<br />

FOMENT D'UN ENTORN ECONÒMIC FAVORABLE ALS DRETS<br />

A tots <strong>el</strong>s països, una tasca vital per a l'actuació<br />

pública és fomentar un entorn favorable que capaciti<br />

les persones, <strong>el</strong>s garanteixi oportunitats per<br />

exercir <strong>el</strong>s seus drets humans i, si és necessari,<br />

<strong>el</strong>s proporcioni suport per fer-ho. És aquí on convergeixen<br />

moltes actuacions de drets humans i<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Per generar <strong>el</strong>s recursos i les oportunitats per<br />

exercir <strong>el</strong>s drets humans, l'actuació pública ha<br />

de fomentar una economia creixent, eficaç i sostenible.<br />

Però l'actuació pública té una altra responsabilitat:<br />

ha de garantir que part de la reserva<br />

més gran de recursos es dedica a fomentar <strong>el</strong>s<br />

drets polítics i econòmics de les persones.<br />

Com es pot crear un entorn econòmic favorable<br />

en què l'actuació pública pugui aportar de la<br />

manera més eficaç recursos per contribuir als<br />

drets humans? Per mitjà de quatre conjunts d'actuacions.<br />

En primer lloc, <strong>el</strong> sector públic s'ha de<br />

centrar en allò que pot fer i deixar per als altres<br />

allò que no ha de fer, una lliçó reforçada per les<br />

evolucions mundials d<strong>el</strong>s últims 25 anys. La direcció<br />

de bancs i empreses industrials s'adapta<br />

millor, en general, al sector privat. Si es deixa a la<br />

iniciativa privada, no tan sols s'augmenta l'eficàcia<br />

de l'economia sinó que també possibilita que<br />

<strong>el</strong> sector públic se centri en proporcionar les institucions<br />

i <strong>el</strong>s serveis que <strong>el</strong> sector privat no pot.<br />

En segon lloc, amb aquesta divisió d<strong>el</strong> treball,<br />

l'estat es pot centrar en la provisió directa de molts<br />

drets econòmics, socials i civils. El foment de les<br />

capacitats humanes d<strong>el</strong>s pobres, a través de l'aten-<br />

118 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ció sanitària, la nutrició i l'educació, és una<br />

responsabilitat principal d<strong>el</strong> govern. El finançament<br />

d<strong>el</strong> sistema jurídic per protegir <strong>el</strong>s drets i<br />

millorar les condicions de les presons entren dintre<br />

de les seves responsabilitats per contribuir als<br />

drets civils.<br />

En tercer lloc, <strong>el</strong>s principals ministeris econòmics,<br />

com ara <strong>el</strong> de finances i <strong>el</strong> de planificació,<br />

s'han d'integrar en <strong>el</strong> procés de decisions<br />

econòmiques. Amb la incorporació de les obligacions<br />

<strong>sobre</strong> drets econòmics i socials d<strong>el</strong>s ministeris<br />

en <strong>el</strong>s processos de decisions econòmiques,<br />

<strong>el</strong> govern pot valorar <strong>el</strong>s dèficits a l'hora de<br />

complir aquests drets i les vies per reduir-los tenint<br />

en compte l'escassetat de recursos. Aquest<br />

procés també clarificaria <strong>el</strong>s requisits de recursos<br />

per proporcionar, posem per cas, l'educació<br />

primària obligatòria. El concepte d'obligació imperfecta,<br />

definit al capítol 1, és important en<br />

aquest sentit. Els governs han de reconèixer <strong>el</strong>s<br />

drets econòmics i socials de les persones a qui<br />

serveixen, però no té sentit afirmar que <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>s<br />

països pobres han d'exercir-los immediatament.<br />

Per últim, <strong>el</strong> sector privat també té responsabilitats<br />

a l'hora de crear un entorn econòmic favorable.<br />

Les cambres de comerç i altres organitzacions<br />

comercials han de contribuir a les iniciatives<br />

per millorar més <strong>el</strong>s drets, no tan sols al lloc<br />

de treball sinó també en la defensa d'actuacions<br />

per corregir les violacions de drets humans. Moltes<br />

empreses han defensat la reducció d<strong>el</strong> treball<br />

infantil mitjançant l'educació primària obligatòria<br />

(requadre 6.7). Les empreses han de participar<br />

en <strong>el</strong> diàleg, per aprendre què estan fent les<br />

empreses d'arreu d<strong>el</strong> món p<strong>el</strong>s drets humans.<br />

També s'han d'estimular, mitjançant premis nacionals<br />

de prestigi, perquè suggereixin i apliquin<br />

pràctiques que contribueixin als drets.<br />

El sector privat també ha de col·laborar amb<br />

<strong>el</strong>s organismes públics en la incorporació d<strong>el</strong>s<br />

interessos d<strong>el</strong>s drets humans en <strong>el</strong>s "principis de<br />

supervisió de mercat", <strong>sobre</strong>tot per evitar la discriminació<br />

al mercat laboral, prohibir <strong>el</strong> treball infantil<br />

i garantir la lliure associació i la negociació col·lectiva.<br />

Els drets d<strong>el</strong> consumidor i la protecció d<strong>el</strong>s<br />

abusos d<strong>el</strong> mercat reben un millor tractament per<br />

part de les organitzacions sense ànim de lucre.<br />

PRIORITATS DE L'ACTUACIÓ INTERNACIONAL<br />

Fa falta una actuació normativa internacional responsable<br />

i informada per ajudar <strong>el</strong>s països po-<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

bres a tendir cap a l'exercici de tots <strong>el</strong>s drets.<br />

L'enfocament no es pot reduir a les transferències<br />

de recursos. També hi ha d'haver un entorn<br />

mundial que faciliti <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> de les<br />

nacions més pobres.<br />

Això implica un programa internacional amb<br />

cinc mesures principals:<br />

• Reduir la desigualtat i la marginació mundial.<br />

• Evitar <strong>el</strong>s conflictes devastadors mitjançant <strong>el</strong>s<br />

sistemes d'alerta ràpida.<br />

• Reforçar <strong>el</strong> sistema internacional de promoció<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Donar suport a les institucions regionals en<br />

la seva promoció d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Obtenir <strong>el</strong> compromís de les empreses mundials.<br />

REDUIR LA DESIGUALTAT I LA MARGINACIÓ MUNDIAL<br />

Moltes civilitzacions glorioses estan ferides per<br />

l'augment de la pobresa i la marginació i moltes<br />

se senten condemnades a l'ostracisme de la comunitat<br />

mundial a causa de la seva manca de participació<br />

en <strong>el</strong> nou coneixement i les institucions<br />

mundials.<br />

Hi ha diverses actuacions essencials per crear<br />

un entorn mundial favorable per a la promoció<br />

d<strong>el</strong>s drets humans.<br />

• Adopció d'un tret distintiu d<strong>el</strong>s drets per a<br />

l'ajuda. L'ajuda, en les seves primeres fases, no<br />

estava r<strong>el</strong>acionada amb una concepció integrada<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. De fet, bona part d'aquesta<br />

ajuda estava dictada p<strong>el</strong>s interessos polítics estrangeres.<br />

De vegades anava a parar —amb cíni-<br />

REQUADRE 6.7<br />

La defensa de l'educació primària obligatòria per part<br />

d'una empresa privada<br />

Al sud asiàtic hi ha més infants que no van a<br />

l'escola que a tota la resta d<strong>el</strong> món, un entorn<br />

perniciós per a l'expansió d<strong>el</strong> treball infantil.<br />

Pakistan ha estat un centre d'atenció mundial<br />

per l'ús d<strong>el</strong> treball infantil per a la producció<br />

de pilotes de futbol a Sialkot i <strong>el</strong> treball obligat<br />

d<strong>el</strong> sector d<strong>el</strong>s forns de totxanes. Per regla<br />

general, les empreses que s'han investigat han<br />

respost —quan han respost— educant <strong>el</strong>s infants<br />

o traient <strong>el</strong>s que no arribaven a una certa<br />

edat de les seves fàbriques.<br />

Sayyed Engineers va arribar més lluny i es<br />

va unir a la campanya en defensa de l'educa-<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

ció primària obligatòria. Sayyed Engineers i<br />

altres empreses, en col·laboració amb la Unitat<br />

de Recerca de Política Econòmica, un grup<br />

d'especialistes independent, van emprendre<br />

una enquesta nacional <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> treball infantil<br />

i l'educació primària, i després en van publicar<br />

un informe orientat a la política. L'autor<br />

d<strong>el</strong> pròleg de l'informe és Imran Khan, <strong>el</strong><br />

famosíssim capità de l'equip nacional de<br />

criquet. L'enquesta, l'informe i l'<strong>el</strong>aboració<br />

de calendaris que destaquen <strong>el</strong> tema<br />

<strong>el</strong>s van finançar completament empreses<br />

privades.<br />

119

Els acords internacionals actuals<br />

limiten la capacitat d<strong>el</strong>s països<br />

pobres per utilitzar, adaptar i<br />

desenvolupar <strong>el</strong>s resultats de la<br />

investigació recent<br />

ca indiferència— als dictadors que reprimien <strong>el</strong>s<br />

drets civils i polítics. Però s'han acabat <strong>el</strong>s dies<br />

que això es podia justificar afirmant que l'ajuda<br />

promovia almenys certs drets econòmics i socials.<br />

Hi ha molts exemples de mal repartiment que<br />

fomenten l'escepticisme públic <strong>sobre</strong> la burocràcia<br />

de l'ajuda. Les persones d<strong>el</strong>s països cooperants<br />

han de parlar directament amb les persones d<strong>el</strong>s<br />

països pobres, participant en debats i en les decisions<br />

<strong>sobre</strong> l'ús de l'ajuda per promoure <strong>el</strong>s drets<br />

econòmics, socials i civils.<br />

Alguns països cooperants porten ara la batuta<br />

en l'enfocament d<strong>el</strong>s drets civils i polítics en<br />

l'esforç de promoure <strong>el</strong> bon govern. Austràlia,<br />

Alemanya, Noruega, Suècia, Suïssa i <strong>el</strong> Regne Unit<br />

són d<strong>el</strong>s països que adopten un plantejament basat<br />

en <strong>el</strong>s drets de l'assistència al <strong>desenvolupament</strong>.<br />

Noruega ha revisat recentment <strong>el</strong> seu suport<br />

a les iniciatives de drets humans a la República<br />

Unida de Tanzània, Zàmbia i Zimbabwe. La<br />

revisió va observar que la "designació i vergonya"<br />

sol ser més eficaç quan corre a càrrec de les institucions<br />

de la societat civil i <strong>el</strong>s mitjans de comunicació,<br />

que disposen d'un clar avantatge comparatiu.<br />

La col·laboració tècnica era més útil per<br />

donar suport a les institucions de drets humans.<br />

• Forjar pactes per a l'exercici progressiu d<strong>el</strong>s<br />

drets. Els pactes mundials per complir <strong>el</strong>s objectius<br />

bàsics d<strong>el</strong>s drets també poden ajudar, finançats<br />

mitjançant una reestructuració pressupostària<br />

nacional i un major suport internacional.<br />

Aquests pactes mundials requereixen compromisos<br />

oberts i responsables per complir certs drets<br />

econòmics i socials bàsics, com ara l'accés a<br />

l'educació i l'atenció sanitària.<br />

Aquestes propostes són semblants a la iniciativa<br />

20/20, suggerida per primera vegada a l'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1992. Alguns<br />

països en <strong>desenvolupament</strong> compleixen ara<br />

la seva part de la proposta 20/20: distribució d<strong>el</strong><br />

20% de la despesa pública als serveis socials bàsics.<br />

Cap cooperant compleix la seva part: distribució<br />

d<strong>el</strong> 20% d<strong>el</strong>s seus pressupostos d'ajuda als<br />

serveis socials bàsics. Això ajudaria a mobilitzar<br />

<strong>el</strong>s 70-80 miliards de dòlars addicionals l'any<br />

necessaris a partir de fonts nacionals i internacionals<br />

per garantir <strong>el</strong>s serveis socials bàsics per<br />

tothom.<br />

• Amortització d<strong>el</strong> deure. El deute continua<br />

limitant <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i l'assoliment<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. Els cooperants bilaterals, com<br />

ara França, han condonat part d<strong>el</strong> seu deute, però<br />

<strong>el</strong>s altres han de seguir l'exemple. La iniciativa de<br />

l'amortització d<strong>el</strong> deute d<strong>el</strong>s països pobres altament<br />

endeutats (PPAE) ha tingut fins ara una repercussió<br />

limitada. El desembre de 1999, de 40<br />

països PPAE, només Bolívia, Burkina Faso, Costa<br />

d'Ivori, Guyana, Mali, Moçambic i Uganda havien<br />

completat negociacions per a l'amortització d<strong>el</strong><br />

deute. Les noves mesures introduïdes <strong>el</strong> 1999<br />

miren de proporcionar una amortització d<strong>el</strong> deute<br />

més ràpida i profunda, de cara a la reducció de<br />

la pobresa. L'amortització d<strong>el</strong> deute encara està<br />

molt lluny de les intencions i les promeses. Fa<br />

falta acc<strong>el</strong>erar la seva aplicació per a tots <strong>el</strong>s països<br />

i adoptar noves iniciatives vincular la reducció<br />

d<strong>el</strong> deute al <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

• Acc<strong>el</strong>erar l'actuació per desenvolupar tecnologies<br />

per a la reducció de la pobresa humana.<br />

Els acords internacionals actuals limiten la<br />

capacitat d<strong>el</strong>s països pobres per utilitzar, adaptar<br />

i desenvolupar <strong>el</strong>s resultats de la investigació recent<br />

per fer prosperar les seves economies i pujar<br />

<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de vida de les persones. Per què? Perquè<br />

les prioritats d'investigació desvirtuades se<br />

centren en <strong>el</strong>s problemes d<strong>el</strong>s rics, part de la provisió<br />

insuficient de béns públics.<br />

Algunes fundacions privades, com ara la Fundació<br />

Bill i M<strong>el</strong>inda Gates, últimament han donat<br />

suport a la recerca de vacunes per a les malalties<br />

d<strong>el</strong>s pobres. Als Estats Units, un programa de<br />

bonificació fiscal per a les empreses farmacèutiques,<br />

proposat a principis d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, utilitza incentius<br />

de mercat per redirigir les activitats d'investigació.<br />

Els crèdits estimulen la recerca de vacunes<br />

contra la tuberculosi, la malària i la sida,<br />

malalties que cada any es cobren més de 5 milions<br />

de vides als països pobres. La despesa prevista<br />

d'1 miliard de dòlars per la pròxima dècada<br />

és semblant al que dedica la UNICEF als seus programes<br />

de vacunació. Aquestes associacions públiques<br />

i privades són l'estímul necessari per a<br />

d'altres programes de recerca i tecnologia destinats<br />

als problemes d<strong>el</strong>s pobres.<br />

També hi ha propostes per fundar centres de<br />

tecnologia i per portar <strong>el</strong>s resultats de les recerques<br />

als pobres mitjançant Internet i altres tecnologies<br />

de t<strong>el</strong>ecomunicacions de baix cost. Alguns<br />

països pobres han realitzat avenços importants<br />

en l'adopció de nous mitjans tècnics en alguns<br />

sectors. Xina, Índia i altres països asiàtics<br />

han esdevingut agents dinàmics en la revolució<br />

tecnològica.<br />

S'ha de comptar amb aquestes millores prometedores<br />

—de la comunitat internacional i la<br />

col·laboració "sud-sud"— per solucionar l'agri-<br />

120 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

cultura de secà, la degradació ambiental i <strong>el</strong>s perills<br />

de la salut que consumeixen les vides d<strong>el</strong>s<br />

pobres.<br />

• Acc<strong>el</strong>eració de l'accés als mercats per a les<br />

exportacions d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

Per molts països en <strong>desenvolupament</strong>, la millora<br />

de l'accés a les oportunitats comercials estimularà<br />

<strong>el</strong> creixement de les rendes i l'ocupació, com<br />

va passar a bona part de l'est asiàtic. Però alguns<br />

d<strong>el</strong>s països més marginats encara produeixen<br />

productes agrícoles amb condicions comercials<br />

que es van reduint. Aquests continuen necessitant<br />

una reforma política, assistència tècnica i<br />

entrades d'ajuda per diversificar les seves economies.<br />

Mentre que la globalització redueix <strong>el</strong> món,<br />

la distància entre <strong>el</strong>s més rics i <strong>el</strong>s més pobres va<br />

creixent. Aqu<strong>el</strong>ls que ja estan integrats viuen en<br />

un cicle afortunat de prosperitat. Però aqu<strong>el</strong>ls que<br />

n'han quedat fora, la turbulència de la pobresa i<br />

la marginació contínues està creant un volcà de<br />

desesperació.<br />

Considerar la justícia mundial com un dret<br />

d<strong>el</strong>s més pobres i <strong>el</strong>s marginats requereix un compromís<br />

moral i demana canvis fonamentals d'actituds<br />

i perspectives, tant a niv<strong>el</strong>l internacional<br />

com nacional. La nostra concepció de la humanitat<br />

comuna s'ha d'ampliar més enllà de les fronteres<br />

de la nació estat fins allà on l'exercici d<strong>el</strong>s<br />

drets humans en qualsevol part d<strong>el</strong> món rep la<br />

mateixa importància i <strong>el</strong> mateix suport que l'exercici<br />

d<strong>el</strong>s drets en qualsevol altre.<br />

El cost de la inacció és alt, com han reconegut<br />

<strong>el</strong>s dirigents de països rics i pobres. El president<br />

d'Estats Units, Bill Clinton, va parlar de<br />

"l'abisme que es va eixamplant entre <strong>el</strong>s rics i <strong>el</strong>s<br />

pobres" i va exhortar a que "treballem més per<br />

actuar <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s orígens de la desesperació abans<br />

que no es converteixin en <strong>el</strong> verí de l'odi". El president<br />

Mand<strong>el</strong>a, que coneix molt bé l'odi, va subratllar<br />

"la magnitud de la desigualtat mundial a<br />

mesura que deixem <strong>el</strong> segle enrere, així com<br />

l'oportunitat i les recompenses".<br />

EVITAR ELS CONFLICTES DEVASTADORS<br />

Part de l'interès modern p<strong>el</strong>s drets humans va<br />

créixer a partir de la lluita per protegir les persones<br />

i <strong>el</strong>s seus drets durant la guerra. La Declaració<br />

Universal d<strong>el</strong>s Drets Humans es va inspirar en<br />

part en l'atrocitat de la tragèdia de l'holocaust i<br />

la matança i la destrucció de la Segona Guerra<br />

Mundial. La violència recent d'Afganistan, Angola,<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Bòsnia i Herzegovina, Txetxènia, Timor Oriental,<br />

Caixmir, Kosovo, Rwanda, Sierra Leone i Somàlia,<br />

entre d'altres indrets, ha propiciat una nova reflexió<br />

<strong>sobre</strong> la prevenció de conflictes i <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

foment de la pau.<br />

La prevenció i la reducció d<strong>el</strong>s conflictes té<br />

dues repercussions importants p<strong>el</strong>s drets humans.<br />

La primera és l'efecte directe de la reducció de<br />

l'origen principal de violacions greus d<strong>el</strong>s drets<br />

humans. La segona és l'efecte indirecte d'alliberar<br />

<strong>el</strong>s recursos, de manera que la comunitat<br />

mundial pugui canviar les operacions de manteniment<br />

de la pau p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Les<br />

iniciatives per reunir diferents agents nacionals i<br />

diagnosticar les causes d<strong>el</strong> conflicte ha obtingut<br />

bons resultats en alguns països i prometen que<br />

es repeteixin en d'altres indrets.<br />

La Comissió Carnegie <strong>sobre</strong> Prevenció de Conflictes<br />

Devastadors va calcular <strong>el</strong> cost que va representar<br />

per a la comunitat internacional les set<br />

guerres més grans d<strong>el</strong>s anys noranta, sense comptar<br />

la de Kosovo, en 200 miliards de dòlars, quatre<br />

vegades l'ajuda en <strong>desenvolupament</strong> d'un sol<br />

any. No sorprèn, doncs, que <strong>el</strong> volum de l'ajuda<br />

al <strong>desenvolupament</strong> baixés substancialment als<br />

noranta. La fugida d<strong>el</strong>s recursos d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

també pot estar contribuint a crear futurs<br />

conflictes, en tant que l'assistència es retira<br />

justament quan es necessita per prevenir l'agreujament<br />

de la situació.<br />

Amb tants diners abocats als problemes un<br />

cop ja han esclatat, la distribució actual d<strong>el</strong>s recursos<br />

per a l'ajuda internacional dista molt de<br />

ser racional. El repte clau és menar les institucions<br />

internacionals —especialment les Nacions<br />

Unides, fundades amb aquesta intenció— cap a<br />

la prevenció d<strong>el</strong>s conflictes. Les recompenses en<br />

<strong>el</strong> salvament de vides i la promoció d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> són massa altes com per continuar<br />

la dilació.<br />

Com que <strong>el</strong>s fluxos de recursos mundials estan<br />

fent ben poca cosa per crear un entorn favorable<br />

per als drets humans, <strong>el</strong>s pobres han d'estar<br />

desconcertats. Els països pobres destinen<br />

grans quantitats als països rics per al servei d<strong>el</strong><br />

deute. Mentrestant, les nacions riques dediquen<br />

grans sumes de diners a les missions per al "manteniment<br />

de la pau" després que esclatin <strong>el</strong>s conflictes,<br />

alhora que redueixen <strong>el</strong>s recursos per a<br />

l'assistència al <strong>desenvolupament</strong>.<br />

El canvi més gran que fa falta és canviar <strong>el</strong><br />

mandat —i <strong>el</strong>s recursos— per a la prevenció de<br />

conflictes per mitjà de la solució de les causes<br />

La nostra concepció de la humanitat<br />

comuna s'ha d'ampliar més<br />

enllà de les fronteres de la nació<br />

estat<br />

121

El Forum for Early Warning and Early Response<br />

(FEWER) (fòrum d'alerta ràpida i resposta ràpida)<br />

és un consorci d'organitzacions<br />

intergovernamentals i no governamentals i institucions<br />

acadèmiques que té per objectiu proporcionar<br />

als polítics informació i anàlisi per<br />

a l'alerta ràpida de conflictes i opcions per a<br />

la resposta ràpida.<br />

FEWER col·labora amb les Nacions Unides,<br />

l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació<br />

a Europa (OSCE) i altres organitzacions<br />

per aplicar una estratègia per a l'alerta i<br />

la resposta ràpida a zones com <strong>el</strong> Caucas, l'Àsia<br />

central, <strong>el</strong> sud-est asiàtic, l'Àfrica occidental i<br />

la regió d<strong>el</strong>s Grans Llacs de l'Àfrica central.<br />

Un sistema d'alerta ràpida requereix una<br />

anàlisi de moltes fonts d'informació i un sistema<br />

incorporat de garantia de qualitat. L'anàlisi<br />

clau no tan sols requereix un coneixement<br />

de la realitat, sinó també un coneixement de<br />

les percepcions —sovint tant importants com<br />

<strong>el</strong>s fets— i de les sensibilitats culturals. A més,<br />

ha d'utilitzar una àmplia metodologia i formats<br />

estàndard per a l'<strong>el</strong>aboració d'informes i la<br />

seva corroboració. L'anàlisi rigorosa, amb la<br />

participació d'especialistes nacionals, regionals<br />

i internacionals, va produir prediccions<br />

raonablement precises d<strong>el</strong> conflicte de la República<br />

Democràtica d<strong>el</strong> Congo i d<strong>el</strong> conflicte<br />

d<strong>el</strong> Daguestan-Txetxènia.<br />

Aquest mètode analitza les capacitats de<br />

prevenció de conflictes de diferents agents de<br />

la regió i reuneix una coalició d'agents amb<br />

"bona voluntat": governs, organitzacions<br />

intergovernamentals i no governamentals i comunitats<br />

locals. Aquests s'han de posar d'acord<br />

<strong>sobre</strong> quatre aspectes: què genera <strong>el</strong> conflicte,<br />

quins són <strong>el</strong>s objectius de pau a llarg ter-<br />

Font: Ad<strong>el</strong>man 1999; FEWER1999, van der Sto<strong>el</strong> 1999.<br />

subjacents. La promoció d'una democràcia mundial<br />

també requereix evitar la via militar i centrar-se<br />

en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> mundial. Fan<br />

falta dos tipus d'instruments normatius: sistemes<br />

d'alerta ràpida i desarmament per al <strong>desenvolupament</strong>.<br />

• Desplegament de sistemes d'alerta ràpida.<br />

Si la comunitat mundial es pren seriosament les<br />

mesures preventives, ha de fer un ús més imaginatiu<br />

d<strong>el</strong>s sistemes d'alerta ràpida. El desplegament<br />

d'una força de prevenció a l'antiga república<br />

iugoslava de Macedònia sembla que n'és un<br />

bon exemple. L'Organització de la Unitat Africa-<br />

REQUADRE 6.8<br />

FEWER (menys) conflictes: una xarxa de sistemes d'alerta ràpida<br />

mini, què i qui són <strong>el</strong>s principals explotadors<br />

i de quines eines es pot disposar per esbossar<br />

un programa per a la prevenció i la resolució<br />

de conflictes.<br />

Per a l'antiga república iugoslava de Macedònia,<br />

l'alerta ràpida de conflicte va possibilitar<br />

la intervenció. El 1999, l'Alt Comissionat<br />

de l'OSCE per a les Minories Nacionals va<br />

emetre una senyal sòlida i eficaç d'alerta ràpida<br />

<strong>sobre</strong> les repercussions al país per les tensions<br />

de Kosovo. L'alerta va comportar una resposta<br />

d<strong>el</strong>s cooperants raonablement ràpida, en<br />

una regió conflictiva d'alta visibilitat política.<br />

Per proporcionar un suport eficaç a la comunitat<br />

internacional en la prevenció de conflictes<br />

i abusos r<strong>el</strong>acionats amb <strong>el</strong>s drets humans,<br />

<strong>el</strong>s sistemes d'alerta ràpida han de tenir<br />

en compte <strong>el</strong>s següents aspectes:<br />

· La voluntat política i l'alerta ràpida són<br />

interdependents. Sense voluntat política -com<br />

en <strong>el</strong>s dos anys anteriors a la crisi d<strong>el</strong> Zair<strong>el</strong>'alerta<br />

ràpida és irr<strong>el</strong>levant. Però sense una<br />

alerta ràpida adequada -basada en informació<br />

precisa i suficient, una anàlisi àmplia i sistemàtica<br />

i opcions reals i efectives- per molta<br />

voluntat política que hi hagi és improbable que<br />

pugui aportar una acció eficaç. Una alerta ràpida<br />

adequada és essencial per crear una voluntat<br />

política, la qual cosa demana temps i<br />

confiança. L'alerta ràpida adequada d<strong>el</strong> genocidi<br />

de Rwanda pot haver possibilitat mobilitzar<br />

la voluntat política per a una intervenció<br />

eficaç.<br />

· La informació i l'anàlisi d'alerta ràpida solen<br />

reflectir <strong>el</strong>s interessos d<strong>el</strong>s que participen<br />

en la reunió de dades i la seva anàlisi. Fa falta<br />

una capacitat d'alerta ràpida independent amb<br />

un sol programa de pau.<br />

na també ha destacat la importància de sistemes<br />

d'alerta ràpida més eficaços per evitar <strong>el</strong>s conflictes<br />

devastadors. Els sistemes d'alerta ràpida<br />

s'utilitzen a l'Àfrica per a la prevenció de la fam i<br />

<strong>el</strong>s desastres naturals, com per exemple a<br />

Botswana, Sud-àfrica, i Zimbabwe. La implantació<br />

d<strong>el</strong>s sistemes d'alerta ràpida per als desastres<br />

causats per la mà de l'home és una empresa complexa,<br />

però mereix un suport de cara a utilitzar<br />

mesures preventives (requadre 6.8).<br />

L'alerta ràpida requereix una resposta ràpida.<br />

Fa falta una àmplia gamma de mesures polítiques,<br />

econòmiques i socials —no tan sols militars—<br />

per a una resposta ràpida. Les missions<br />

negociadores amb una direcció internacional reconeguda<br />

pot aconseguir moltes coses en la diplomàcia<br />

preventiva.<br />

• Desarmament per al <strong>desenvolupament</strong>. Les<br />

guerres civils poden durar dècades, com demostra<br />

la història recent d'Afganistan, Guatemala,<br />

Líban, Moçambic, Somàlia i Sudan. L'aliment de<br />

la destrucció en aquestes guerres civils no són<br />

les bombes nuclears ni la guerra química, que<br />

tant atrauen l'atenció, sinó <strong>el</strong>s armaments més<br />

mundans com les mines i les armes lleugeres.<br />

L'abundància de l'oferta es pot mesurar p<strong>el</strong> preu:<br />

en alguns països africans, un AK-47 es ven per 6<br />

dòlars, <strong>el</strong> preu d'un àpat al McDonald's.<br />

Quan les armes circulen, també ho fan <strong>el</strong> terror<br />

i la perspectiva de conflicte, amb la qual cosa<br />

es perjudica la inversió i <strong>el</strong>s mercats. El desarmament<br />

per al <strong>desenvolupament</strong> pot ajudar a restaurar<br />

un entorn favorable per a la recuperació<br />

econòmica. Durant <strong>el</strong>s disturbis civils albanesos<br />

de 1997, <strong>el</strong>s civils van assaltar <strong>el</strong>s dipòsits d'armes<br />

d<strong>el</strong> govern. Alarmats per la possibilitat de<br />

600.000 armes en circulació, <strong>el</strong> govern albanès,<br />

les Nacions Unides i diversos cooperants internacionals<br />

van finançar <strong>el</strong> projecte "armes per <strong>desenvolupament</strong>"<br />

al barri Gramsch. A canvi de 6.000<br />

armes i munició, <strong>el</strong> barri va rebre ajuda per<br />

reconstruir la infraestructura física i social destruïda<br />

durant <strong>el</strong> conflicte.<br />

Els departaments d'ajuda bilateral han de despertar<br />

l'interès p<strong>el</strong>s efectes perjudicials de les<br />

actuacions d'altres ministeris d<strong>el</strong>s seus governs,<br />

una protesta en què poden participar <strong>el</strong>s mitjans<br />

de comunicació i les ONG. En concret, han de<br />

destacar <strong>el</strong> perjudici que fan als drets humans <strong>el</strong>s<br />

acords de vendes d'armes petites i mines, que tant<br />

s'utilitzen en les guerres civils. A més, les empreses<br />

que venen instruments de tortura es podrien<br />

classificar com a empreses d<strong>el</strong>inqüents.<br />

122 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

La Comunitat Econòmica d<strong>el</strong>s Estats Africans<br />

Occidentals col·labora amb les Nacions Unides i<br />

altres organismes per reduir la proliferació d'armes<br />

lleugeres. La recuperació econòmica és probable<br />

si <strong>el</strong>s intercanvis d'armes per <strong>desenvolupament</strong><br />

redueixen la tensió i la perspectiva de conflicte.<br />

Aquests intercanvis també poden fallar, però<br />

quan funcionen, com s'ha demostrat en les seqü<strong>el</strong>es<br />

d'anteriors conflictes, les reparacions i les<br />

obres públiques creen un marc per a la recuperació<br />

econòmica.<br />

Es pot fer alguna cosa per protegir <strong>el</strong>s drets<br />

humans mentre es lliuren guerres civils? L'escepticisme<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> valor que té fer-ho és indegut.<br />

Les lleis de guerra es deriven de la concepció d<strong>el</strong><br />

fundador de la Creu Roja i aquestes lleis han<br />

marcat una gran diferència. Ara aquestes regles<br />

de compromís internacional s'han d'ampliar als<br />

conflictes interns? Com? Les respostes no són senzilles,<br />

però pas a pas, a pesar de la precaució i<br />

les diferències, la comunitat internacional està<br />

lluitant per trobar algunes solucions. El Cons<strong>el</strong>l<br />

de Seguretat busca <strong>el</strong> consens per reforçar la protecció<br />

legal d<strong>el</strong>s civils. Alguns països encara no<br />

han ratificat <strong>el</strong>s instruments internacionals bàsics.<br />

N'hi ha molts que poden fer molt més per garantir<br />

que <strong>el</strong> seu exèrcit i la policia s'instrueixen per<br />

treballar dins de les normes internacionals que<br />

s'apliquen a les guerres.<br />

REFORÇAR EL SISTEMA INTERNACIONAL DE DRETS<br />

HUMANS<br />

La maquinària internacional moderna de drets<br />

humans es va crear amb la Declaració Universal<br />

de Drets Humans. En les dues o tres primeres<br />

dècades es van fer poques coses, hi va haver molta<br />

inacció i <strong>el</strong> que es va aconseguir va ser limitat,<br />

en part per culpa de la guerra freda. En l'última<br />

dècada, l'aplicació de les normes internacionals<br />

han agafat un cert ritme (vegeu capítol 2).<br />

Els procediments d'informació i supervisió<br />

d<strong>el</strong>s mètodes d<strong>el</strong>s organismes d<strong>el</strong>s tractats s'han<br />

anat reforçant durant les últimes dues dècades.<br />

Les ONG participen més en l'<strong>el</strong>aboració d'informes,<br />

sovint amb informes "a l'ombra" (alternatius)<br />

que complementen la informació proporcionada<br />

p<strong>el</strong>s governs. Els organismes d<strong>el</strong>s tractats,<br />

a través d<strong>el</strong> diàleg constructiu, ajuden <strong>el</strong>s governs<br />

a aplicar <strong>el</strong>s compromisos d<strong>el</strong>s tractats. Tot i la<br />

manca d'un poder d'aplicació real, solen generar<br />

qüestions sensibles i determinen <strong>el</strong>s temes de<br />

drets humans que necessiten mesures més urgents<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

per posar-hi remei.<br />

Però <strong>el</strong> procés de revisió és lent i té molt pocs<br />

recursos, com a conseqüència d<strong>el</strong> nombre de<br />

països representats, la quantitat de temes i l'atenció<br />

al detall que es demana als països i <strong>el</strong> temps<br />

limitat que disposen <strong>el</strong>s especialistes independents<br />

<strong>el</strong>egits per a les comissions. Les solucions proposades<br />

comprenen canvis per acc<strong>el</strong>erar l'<strong>el</strong>aboració<br />

d'informes i augmentar la participació pública.<br />

També s'han creat propostes per consolidar<br />

les sis comissions de supervisió en un sol<br />

organisme de tractat, amb més recursos financers<br />

i de personal per donar-li més força. L'<strong>el</strong>iminació<br />

d<strong>el</strong>s defectes és una prioritat. Sense una<br />

reforma important i recursos complementaris,<br />

serà difícil crear una cultura d<strong>el</strong> compliment basada<br />

en <strong>el</strong>s tractats.<br />

L'Estatut de Roma per fundar <strong>el</strong> Tribunal Penal<br />

Internacional representa la concepció d'una<br />

nova era: d'una actuació més eficaç contra les<br />

violacions més greus d<strong>el</strong>s drets humans de les<br />

persones a l'interior de les nacions estat. El tribunal<br />

ha de reforçar la responsabilitat d<strong>el</strong>s estats<br />

per protegir <strong>el</strong>s drets humans i contribuir a un<br />

ordre internacional que exigeixi respecte p<strong>el</strong>s<br />

drets humans.<br />

El cas Pinochet va crear un nou precedent de<br />

responsabilitat p<strong>el</strong>s drets humans. En aquest cas<br />

tant nou un estat, Espanya, va sol·licitar l'extradició<br />

a un altre, <strong>el</strong> Regne Unit, d'una persona acusada<br />

de tortura i crims r<strong>el</strong>acionats quan era cap<br />

d'estat d'un tercer, Xile. Alguns governs africans<br />

han emprat les disposicions d<strong>el</strong> Tribunal Penal<br />

Internacional a fi de proporcionar il·lustracions<br />

contundents de les possibles actuacions gràcies<br />

a un marc internacional de drets humans cada<br />

cop més coordinat (requadre 6.9). De tota manera,<br />

encara falten moltes coses per fer. Per exemple,<br />

encara s'ha de respondre per tots <strong>el</strong>s crims<br />

de les guerres de Bòsnia i Herzegovina i Croàcia i<br />

Kosovo.<br />

Els pròxims avenços no s'han de centrar en<br />

la creació d'institucions sinó en la consolidació i<br />

la integració d<strong>el</strong>s mandats d<strong>el</strong>s organismes existents.<br />

La UNICEF, per exemple, ha incorporat als<br />

seus programes un plantejament basat en <strong>el</strong>s drets<br />

i col·labora amb molts estats per aplicar-los. Col·labora<br />

amb les organitzacions de la societat civil<br />

i uneix forces amb d'altres per garantir <strong>el</strong>s drets<br />

d<strong>el</strong>s infants. A més, la seva campanya per canviar<br />

les normes socials que "donen validesa" a les<br />

execucions d'honor de dones continua fent palesa<br />

la discriminació que porta a resultats econò-<br />

El cas Pinochet va crear un nou<br />

precedent de responsabilitat<br />

p<strong>el</strong>s drets humans<br />

123

REQUADRE 6.9<br />

Els països africans prenen la iniciativa en l'aplicació de les disposicions<br />

d<strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional<br />

L'acord de crear <strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional<br />

com a mecanisme permanent de la justícia<br />

penal internacional fomenta <strong>el</strong> principi de<br />

responsabilitat individual en la comunitat mundial<br />

per crims com ara <strong>el</strong> genocidi, <strong>el</strong>s crims<br />

contra la humanitat i les violacions greus de<br />

les lleis i <strong>el</strong>s costums de guerra. L'estatut de<br />

creació d<strong>el</strong> tribunal, aprovat en una conferència<br />

de la comunitat internacional a Roma <strong>el</strong><br />

1998, va assolir diversos objectius importants.<br />

Va ampliar la jurisdicció d<strong>el</strong> tribunal als conflictes<br />

interns i als internacionals. A més, va<br />

afirmar la definició moderna d<strong>el</strong>s crims contra<br />

la humanitat, reconeixent que les limitacions<br />

de l'abús greu d'una població no s'ha de<br />

limitar als fets que s'esdevenen durant un estat<br />

de guerra. Aquesta àmplia definició alerta<br />

tots <strong>el</strong>s governs de les possibles conseqüències<br />

de la violència dirigida cap a la pròpia població.<br />

Per a molts països que fan la transició cap<br />

a la democràcia, <strong>el</strong> marc jurídic i polític que<br />

representa <strong>el</strong> Tribunal Penal Internacional té<br />

una importància pràctica immediata. Alguns<br />

països africans estan prenent la iniciativa. El 3<br />

Font: Parlamentaris per a l'Acció Mundial <strong>2000</strong>; Bassiouni 1999; Economist <strong>2000</strong><br />

mics, socials i polítics adversos per a les dones.<br />

L'obra d'UNIFEM <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s aspectes d<strong>el</strong><br />

CEDAW i les àrees r<strong>el</strong>acionades és àmplia i innovadora.<br />

La <strong>UNESCO</strong> té un procediment per presentar<br />

reclamacions individuals per suposats incompliments<br />

d<strong>el</strong>s drets a l'educació, la informació,<br />

la llengua i la cultura. L'Organització Internacional<br />

d<strong>el</strong> Treball, des d<strong>el</strong>s seus inicis, ha establert<br />

normes i ha posat en pràctica mecanismes<br />

per protegir <strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s treballadors i promoure'n<br />

<strong>el</strong> benestar. Els seus procediments de supervisió<br />

proporcionen una oportunitat d'associació<br />

per als drets humans i <strong>el</strong> benestar d<strong>el</strong>s treballadors<br />

entre <strong>el</strong> govern, la patronal i <strong>el</strong>s sindicats.<br />

El PNUD està integrant <strong>el</strong>s interessos d<strong>el</strong>s drets<br />

humans al seu treball p<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>,<br />

i la seva xarxa d'oficines nacionals utilitza una<br />

combinació imaginativa de programes de defensa<br />

i assistència tècnica per crear institucions en<br />

favor d<strong>el</strong>s drets humans. El PNUD també està creant<br />

un actiu de defensa únic: una xarxa creada al<br />

voltant d<strong>el</strong>s informes nacionals i mundials <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Bona part d<strong>el</strong>s informes<br />

nacionals, redactats per institucions nacio-<br />

de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, un tribunal de Senegal va<br />

acusar l'exdictador d<strong>el</strong> Txad, Hissene Habre,<br />

de "tortura i barbàrie". Habre, que va dirigir<br />

<strong>el</strong> Txad durant vuit anys des de 1982, ha viscut<br />

confortablement en un barri distingit de la<br />

capital de Senegal, Dakar, des que va fugir d<strong>el</strong><br />

seu país <strong>el</strong> 1990.<br />

Senegal és un d<strong>el</strong>s primers països que ha<br />

aprofitat <strong>el</strong>s convenis internacionals que permeten<br />

jutjar <strong>el</strong>s crims contra la humanitat en<br />

països on no es van cometre <strong>el</strong>s crims. També<br />

té l'admirable distinció de ser <strong>el</strong> primer país<br />

que ratifica l'Estatut de Roma, <strong>el</strong> febrer de<br />

1999.<br />

Ghana va seguir l'exemple poc després.<br />

El novembre de 1999, <strong>el</strong> seu parlament va<br />

votar unànimement la ratificació de l'Estatut<br />

de Roma, afirmant enèrgicament la importància<br />

de la familiaritat amb les seves<br />

disposicions per part d'altres estats africans<br />

com a garantia de l'onada de democratització<br />

d<strong>el</strong> continent. Les actuacions d<strong>el</strong> parlament<br />

van rebre un suport generalitzat per part<br />

de les organitzacions de la societat civil d<strong>el</strong><br />

país.<br />

nals, ja han valorat la situació d<strong>el</strong>s drets humans<br />

d<strong>el</strong> país i han ofert recomanacions d'actuacions.<br />

Per tant, quan és factible, aquests informes poden<br />

constituir les primeres valoracions nacionals<br />

independents d<strong>el</strong>s drets humans. Els programes<br />

d'assistència tècnica d<strong>el</strong> PNUD proporcionen suport<br />

a les institucions de govern i organitzen programes<br />

i tallers de formació. En totes aquestes<br />

iniciatives, les oficines nacionals i <strong>el</strong> departament<br />

regional treballen molt estretament amb l'Oficina<br />

de l'Alt Comissionat p<strong>el</strong>s Drets Humans.<br />

Com que la majoria d<strong>el</strong>s organismes de l'ONU<br />

treballa en diferents aspectes d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

un enfocament més coordinat i integrat podria<br />

oferir grans guanys p<strong>el</strong> que fa a l'eficiència i l'eficàcia.<br />

INSTITUCIONS DE SUPORT REGIONAL EN LA SEVA<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS HUMANS<br />

La majoria de les regions han adoptat iniciatives<br />

de drets humans, estimulant l'actuació d'aliats i<br />

semblants. L'avantatge d'aquestes iniciatives és<br />

que subordinen <strong>el</strong> progrés d<strong>el</strong>s drets humans<br />

universals a un discurs sensible a la cultura. El<br />

perill és que en <strong>el</strong> nom d<strong>el</strong> pragmatisme, suavitzin<br />

les normes i les concepcions internacionals<br />

per tal d'arribar a un acord.<br />

Els organismes regionals de drets humans<br />

reflecteixen tant les consecucions com <strong>el</strong>s defectes<br />

(requadre 6.10). El Cons<strong>el</strong>l d'Europa, fundat<br />

<strong>el</strong> 1949, dedica <strong>el</strong>s principals esforços a la protecció<br />

d<strong>el</strong>s drets humans i les llibertats fonamentals.<br />

Des d<strong>el</strong> començament, va incloure als seus<br />

objectius "<strong>el</strong> manteniment i l'exercici d<strong>el</strong>s drets<br />

humans i les llibertats fonamentals". Un principi<br />

clau és la universalitat d<strong>el</strong>s drets humans, ajudat<br />

per la promoció de "les normes comunes a tots<br />

<strong>el</strong>s estats membres, en benefici de tots, independentment<br />

d<strong>el</strong> que sigui o d'on sigui".<br />

La carta àrab de drets humans ha generat un<br />

debat <strong>sobre</strong> si representa un progrés, i si les seves<br />

disposicions suavitzen <strong>el</strong>s compromisos internacionals.<br />

No obstant, es tracta d'un avenç<br />

important en <strong>el</strong> reconeixement regional d<strong>el</strong>s drets,<br />

reunint-los dins de les cultures tradicionals que<br />

determinen les vides de les persones.<br />

A l'Àsia, les ONG han pres la iniciativa per crear<br />

una carta regional de drets humans, una actuació<br />

complicada perquè la regió és la més poblada<br />

i diversa d<strong>el</strong> món. No hi ha cap altre continent<br />

que tingui aquesta barreja de r<strong>el</strong>igions costat per<br />

costat amb governs explícitament laics, ni aques-<br />

124 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

ta barreja de nacions riques i pobres. La carta<br />

asiàtica no té <strong>el</strong> suport d<strong>el</strong>s governs i la seva intenció<br />

és mobilitzar les institucions de la societat<br />

civil dins d'un marc de valors humans compartits.<br />

OBTENIR EL COMPROMÍS DE LES MULTINACIONALS<br />

Els moviments populars han galvanitzat l'opinió<br />

pública contra les multinacionals que es burlen<br />

d<strong>el</strong>s drets humans. Les campanyes amb objectius<br />

ben determinats han perjudicat greument la seva<br />

imatge pública i <strong>el</strong>s boicots d<strong>el</strong>s consumidors han<br />

reduït <strong>el</strong>s seus beneficis. En molts casos, les empreses<br />

que han estat objecte d'aquestes campanyes<br />

han respost creant codis de conducta per<br />

proporcionar directrius de drets humans per a<br />

les operacions mundials.<br />

Els crítics d<strong>el</strong>s codis voluntaris apunten la<br />

necessitat d'actuacions obligatòries per part d'un<br />

organisme regulador, ja sigui d<strong>el</strong> sector, una ONG<br />

internacional o un organisme governamental. Els<br />

partidaris apunten la necessitat que <strong>el</strong>s codis limitin<br />

<strong>el</strong> comportament d<strong>el</strong>s subcontractants de<br />

l'empresa principal, així com de les empreses<br />

nacionals, on tenen lloc moltes de les violacions<br />

de drets.<br />

Benetton, <strong>el</strong> fabricant de roba italià, ha anat<br />

més enllà d<strong>el</strong>s codis voluntaris i ha passat a la<br />

defensa pública de temes de drets, una defensa<br />

que no té res a veure amb les seves activitats. Una<br />

de les seves campanyes postula la fi de la pena de<br />

mort.<br />

Aquestes campanyes marquen un canvi important<br />

i possiblement decisiu en la participació<br />

de les empreses privades en <strong>el</strong>s temes de drets,<br />

una funció completament diferent en la defensa<br />

de temes que afecten <strong>el</strong>s drets més enllà d<strong>el</strong> seu<br />

entorn laboral. Aquesta defensa socialment conscient<br />

podria oferir una força més eficaç per al<br />

canvi que fer proves amb intervencions r<strong>el</strong>acionades<br />

amb les activitats d'una empresa. Un exemple<br />

interessant és <strong>el</strong> d'una empresa privada, que<br />

s'ha compromès a refusar les vendes de diamants<br />

per finançar <strong>el</strong> conflicte (requadre 6.11).<br />

Una altra innovació interessant és l'associació<br />

entre les empreses i les organitzacions de la<br />

societat civil, per reconèixer les violacions de certs<br />

drets. Liz Claiborne, B<strong>el</strong>l Atlantic i American<br />

Express s'han unit amb sindicats, organismes<br />

governamentals i organismes sense ànim de lucre,<br />

com ara Victim Services de Manhattan, que<br />

s'ocupen de la violència domèstica. Aquestes<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

empreses animen <strong>el</strong>s seus empleats a denunciar<br />

les violacions i proporcionen cons<strong>el</strong>l als treballadors<br />

que han patit abusos.<br />

Moltes empreses miren de rectificar les males<br />

actuacions d<strong>el</strong> passat. Posem per cas la Coca-<br />

Cola Company, que ha estat demandada per treballadors<br />

de minories degut a prejudicis institucionals.<br />

En resposta a aquestes demandes jurídiques<br />

i a l'atenció d<strong>el</strong>s mitjans de comunicació,<br />

Coca-Cola va crear objectius quantitatius per promoure<br />

la diversitat. "El que es mesura es fa", va<br />

REQUADRE 6.10<br />

Les iniciatives regionals europees per a la promoció d<strong>el</strong>s drets humans<br />

Diverses iniciatives regionals europees han ampliat<br />

<strong>el</strong>s mecanismes per promoure <strong>el</strong>s drets<br />

humans més enllà d<strong>el</strong>s límits de la nació estat.<br />

El Cons<strong>el</strong>l d'Europa<br />

El genocidi i <strong>el</strong> patiment de les persones a<br />

Europa va portar a la creació d'institucions<br />

regionals destinades a la prevenció de fets semblants<br />

per mitjà d<strong>el</strong> reconeixement i l'assoliment<br />

de les llibertats i <strong>el</strong>s drets humans. El<br />

Cons<strong>el</strong>l d'Europa, que avui consta de 41 estats<br />

membres, continua treballant p<strong>el</strong>s ideals<br />

democràtics, garantint la universalitat d<strong>el</strong>s<br />

drets humans mitjançant la promoció de les<br />

normes comunes de tots <strong>el</strong>s estats membres.<br />

Les estructures d<strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l d'Europa consten<br />

d<strong>el</strong> Tribunal Europeu d<strong>el</strong>s Drets Humans,<br />

que s'ha ocupat d'uns 4.000 casos d'ençà que<br />

es va fundar. El tribunal ha aprovat en alguns<br />

casos sentències contra les nacions estat: espionatge<br />

per mitjà d'escoltes t<strong>el</strong>efòniques sense<br />

motius de seguretat suficients, incompliment<br />

de la protecció d<strong>el</strong>s infants abusats per<br />

part d<strong>el</strong>s pares, expulsió d'estrangers en circumstàncies<br />

que vulneren <strong>el</strong> seu dret a la vida<br />

familiar.<br />

El Cons<strong>el</strong>l d'Europa ha aprovat resolucions<br />

<strong>sobre</strong> una sèrie de temes de drets humans.<br />

Aquestes resolucions comprenen la regulació<br />

de l'ús de dades personals per part de la policia,<br />

la garantia d<strong>el</strong>s drets d<strong>el</strong>s objectors de<br />

consciència i <strong>el</strong>s presos estrangers i la garantia<br />

de l'educació <strong>sobre</strong> drets humans a les escoles<br />

europees. El cons<strong>el</strong>l ha aprovat recomanacions<br />

<strong>sobre</strong> moltes àrees d<strong>el</strong>s drets humans,<br />

com ara la sida i l'abolició de la pena capital.<br />

La Unió Europea<br />

La Unió Europea també exerceix una funció<br />

important en l'<strong>el</strong>aboració i aplicació de polítiques<br />

de drets humans. Una institució de la<br />

UE que sembla que va adquirint importància<br />

és <strong>el</strong> Tribunal Europeu de Justícia, amb seu a<br />

Luxemburg. El 1989, es va crear una branca<br />

d<strong>el</strong> tribunal, <strong>el</strong> Tribunal de Primera Instància,<br />

per veure casos d'empreses i individus, que<br />

normalment impliquen disputes comercials.<br />

El Tribunal Europeu de Justícia s'ha ocupat<br />

des d'aleshores d<strong>el</strong>s temes jurídics entre <strong>el</strong>s<br />

estats membres.<br />

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació<br />

a Europa<br />

El gener de 1993, Max van der Sto<strong>el</strong> va assumir<br />

<strong>el</strong>s seus deures com a primer Alt Comissionat<br />

per a les Minories Nacionals de l'Organització<br />

per a la Seguretat i la Cooperació a<br />

Europa (OSCE), un càrrec creat com a "instrument<br />

de prevenció de conflictes en la fase<br />

més ràpida possible". Aquest mandat es va<br />

crear en bona mesura com a resposta a la situació<br />

de l'antiga Iugoslàvia, que molts temien<br />

que es repetís a d'altres llocs d'Europa, <strong>sobre</strong>tot<br />

als països en transició cap a la democràcia.<br />

S'han <strong>el</strong>aborat tres grups de recomanacions<br />

a mode de referències per tal que les nacions<br />

estat respectin <strong>el</strong>s drets humans de les<br />

minories i, per tant, redueixin les possibilitats<br />

de conflicte: la recomanació de l'Haia <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong>s drets a l'educació de les minories nacionals<br />

(1996), la recomanació d'Oslo <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s<br />

seus drets lingüístics (1998) i les recomanacions<br />

de Lund <strong>sobre</strong> la participació efectiva<br />

en la vida pública (1999).<br />

No obstant, una àrea en què les institucions<br />

multilaterals europees han fracassat va ser<br />

en la prevenció de les violacions a gran escala<br />

d<strong>el</strong>s drets humans a Bòsnia i Herzegovina.<br />

Font: Cons<strong>el</strong>l d'Europa <strong>2000</strong>; Cort Europea de Justícia i Cort de Primera Instància <strong>2000</strong>; OSCE 1996, 1998 i 1999<br />

125

REQUADRE 6.11<br />

Un diamant en brut: un testimoni mundial d<strong>el</strong> salt de les sancions a la<br />

guerra civil d'Angola<br />

A Angola, Jonas Savimbi i <strong>el</strong> seu grup reb<strong>el</strong><br />

UNITA, no van acceptar <strong>el</strong>s resultats d'una <strong>el</strong>ecció<br />

en què van participar i van perdre i van<br />

tornar a la lluita <strong>el</strong> 1992, en la que es pot dir<br />

que és la guerra civil en curs més llarga d<strong>el</strong><br />

món. Les Nacions Unides van imposar després<br />

sancions <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s diamants angolesos sota<br />

control de la UNITA, que <strong>el</strong>s venia per finançar<br />

les compres d'armament i recanvis. Però<br />

les sancions no es van acatar p<strong>el</strong> suport d'alguns<br />

governs i la complicitat de les empreses<br />

que exerceixen les seves activitats a través d'Anvers,<br />

<strong>el</strong> centre de comerç més important de<br />

diamants.<br />

Font: Secretari general de l'ONU <strong>2000</strong>; Global Witness 1998<br />

observar <strong>el</strong> directiu en cap Douglas Daft, "la diversitat<br />

de treballadors és un clar imperatiu empresarial...<br />

fins i tot <strong>el</strong> meu sou estarà vinculat a<br />

l'assoliment d'aquests objectius de diversitat."<br />

Un grup de drets humans, Global Witness,<br />

va rev<strong>el</strong>ar la complicitat de De Beers, <strong>el</strong> conglomerat<br />

sud-africà que controla en la pràctica<br />

<strong>el</strong> mercat mundial de diamants. L'acusació<br />

directa va portar a De Beers a anunciar <strong>el</strong> compromís<br />

de no comprar cap diamant als reb<strong>el</strong>s<br />

angolesos. També va adoptar mesures r<strong>el</strong>acionades,<br />

que <strong>el</strong>s grups de drets humans han<br />

rebut amb gran alegria.<br />

Un informe de l'ONU publicat <strong>el</strong> març d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong> demana mesures sòlides contra <strong>el</strong>s governs<br />

o <strong>el</strong>s partits privats que se salten les sancions<br />

destinades a evitar que <strong>el</strong>s diamants financin<br />

les mines terrestres.<br />

FIGURA 6.1<br />

Crear una xarxa per a NIME: avantatges comparatius per a accions en matèria de drets humans<br />

1. Iniciar avaluacions nacionals independents d<strong>el</strong>s drets humans<br />

2. Eliminar les lleis discriminatòries que violen <strong>el</strong>s drets<br />

3. Integrar <strong>el</strong>s drets humans en les mesures econòmiques<br />

i la cooperació per al <strong>desenvolupament</strong><br />

4. Acc<strong>el</strong>erar l'adopció de codis de conducta com ara<br />

la defensa d<strong>el</strong>s drets humans per part d<strong>el</strong> sector privat<br />

5. Donar suport als canvis de deute per <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>,<br />

pactes mundials i la inciativa 20:20<br />

6. Desenvolupar sistemes d'alerta ràpida més eficients<br />

per la prevenció de conflictes<br />

7. Donar suport a l'índex de responsabilitat en matèria de drets humans,<br />

i a les campanyes de ratificació de tractats i d'institucions<br />

8. Protegir la independència d<strong>el</strong> sistema judicial<br />

i d'altres institucions amb responsabilitat<br />

9. Promoure les normes d<strong>el</strong>s drets humans a través d<strong>el</strong> sistema educatiu<br />

10. Reforçar les institucions regionals de drets humans<br />

Nota: Per una anàlisi d<strong>el</strong> NILE (normes, institucions, marcs legals i entorn econòmic favorable) vegeu la perspectiva general.<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

UN RESUM D'ACTUACIONS PER ASSOLIR UNA VISIÓ<br />

PER AL SEGLE XXI<br />

La determinació de l'avantatge comparatiu de diferents<br />

institucions és <strong>el</strong> punt de partida de qualsevol<br />

mètode d'aplicació (figura 6.1). Moltes institucions<br />

tenen múltiples funcions que es trepitgen,<br />

però cadascuna té avantatges comparatius i<br />

es concentra en <strong>el</strong>s punts forts pot augmentar la<br />

seva efectivitat, <strong>sobre</strong>tot quan les associacions<br />

reconeixen que altres institucions se centren<br />

en altres <strong>el</strong>ements de defensa i aplicació.<br />

És útil començar a assenyalar amb <strong>el</strong> dit les<br />

violacions d<strong>el</strong>s drets humans? És millor donar<br />

suport als països mitjançant <strong>el</strong> reconeixement d<strong>el</strong><br />

progrés i proporcionant assistència per reforçar<br />

les institucions? La resposta, és clar, és que s'han<br />

de fer totes dues coses. Assenyalar amb <strong>el</strong> dit és<br />

una part necessària per exigir responsabilitat. I<br />

<strong>el</strong> suport de les bones intencions requereix intervencions<br />

pragmàtiques per modificar les lleis i<br />

fomentar la capacitat executiva de les institucions.<br />

Alguns agents, com ara les ONG, estan en<br />

millor disposició que d'altres per assenyalar amb<br />

Rol de líder<br />

Rol de suport<br />

Legislatura Poder Judicial Executiu ONG Mitjans Món acadèmic Negocis Agències<br />

de comunicació internacionals<br />

126 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

<strong>el</strong> dit. A més, l'avantatge comparatiu d<strong>el</strong>s organismes<br />

intergovernamentals és l'aplicació de programes<br />

que promouen <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> i <strong>el</strong>s<br />

drets humans.<br />

La integració conceptual d<strong>el</strong>s drets humans i<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, articulada al capítol<br />

1, contribueix a l'objectiu comú de la llibertat<br />

política, econòmica i social. De la mateixa manera<br />

que <strong>el</strong>s individus tenen <strong>el</strong> dret a no ser torturats,<br />

també tenen <strong>el</strong> dret a no morir de fam. Els<br />

acords socials no tan sols han de garantir la llibertat<br />

d'expressió sinó que també han d'evitar la<br />

malnutrició greu. Les llibertats polítiques i civils<br />

tenen una importància vital, però també la tenen<br />

<strong>el</strong> dret a un niv<strong>el</strong>l de vida que aporti dignitat a la<br />

persona. Els drets econòmics són tan importants<br />

com <strong>el</strong>s drets polítics, tot i que <strong>el</strong>s mètodes i <strong>el</strong>s<br />

instruments per contribuir-hi poden ser<br />

substancialment diferents.<br />

UNA VISIÓ PER AL SEGLE XXI<br />

El segle XXI ha de ser <strong>el</strong> segle de l'expansió mundial<br />

de les llibertats. Totes les persones tenen <strong>el</strong><br />

dret de gaudir de set llibertats: davant de la discriminació,<br />

davant de la necessitat, per al <strong>desenvolupament</strong><br />

personal, davant de les amenaces<br />

contra la seguretat personal, de participació, davant<br />

de la injustícia i per al treball productiu. Cadascuna<br />

d'aquestes llibertats requereix una visió<br />

digna de l'esforç col·lectiu de les nacions d<strong>el</strong> món.<br />

A més, la universalitat d<strong>el</strong>s drets humans posa les<br />

bases d'aquesta visió mundial.<br />

• Les dones i <strong>el</strong>s grups racials i ètnics han patit<br />

una discriminació violenta. Les seves lluites contra<br />

<strong>el</strong>s prejudicis arr<strong>el</strong>ats han reportat molts<br />

guanys a la llibertat. Però tot i que s'han guanyat<br />

moltes batalles, la guerra encara no s'ha acabat<br />

per als milers de milions de persones que encara<br />

pateixen la discriminació. Els moviments d<strong>el</strong>s<br />

drets humans i <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> lluitaran<br />

p<strong>el</strong> canvi de les lleis, les normes i les institucions<br />

que han d'alliberar aqu<strong>el</strong>ls que encara estan<br />

lligats per la discriminació.<br />

• Les fams han <strong>el</strong>iminat milions de persones de<br />

la terra durant <strong>el</strong> segle XX, majoritàriament a causa<br />

de la manca d'humanitat i no pas de la naturalesa.<br />

Aquestes violentes privacions són poc freqüents<br />

avui dia, però la llibertat davant de la necessitat<br />

continua sent un somni llunyà per a milions de<br />

persones. Al segle XXI, <strong>el</strong>s sistemes econòmics<br />

nacionals i mundial han de complir les obligaci-<br />

PROMOCIÓ DELS DRETS EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

ons amb <strong>el</strong>s humiliats per la necessitat. L'objectiu<br />

últim d<strong>el</strong> creixement econòmic mundial és<br />

proporcionar a les persones la dignitat de ser lliures<br />

de la necessitat, un aspecte destacat per la<br />

perspectiva d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

• La freqüència de la tortura en la història proporciona<br />

un indicador tràgic de la maldat que<br />

s'amaga als cors d<strong>el</strong>s homes. L'<strong>el</strong>iminació de la<br />

tortura i la persecució internacional i nacional<br />

d<strong>el</strong>s implicats són vitals per a la lluita contínua<br />

per la llibertat per a la seguretat personal. Hi ha<br />

d'altres àrees importants per a la seguretat personal.<br />

Moltes dones que han estat violades se<br />

n'avergonyeixen i han de fer front a sistemes legals<br />

que reflecteixen prejudicis patriarcals. La llibertat<br />

per a la seguretat personal requereix coalicions<br />

mundials per modificar les lleis, les institucions<br />

i <strong>el</strong>s valors que neguen la dignitat i la protecció<br />

de les dones.<br />

• Els guanys mundials de la democràcia encara<br />

són molt recents. El segle XXI ha de donar a totes<br />

les persones —per primera vegada a la història—<br />

<strong>el</strong> dret d'<strong>el</strong>egir <strong>el</strong> seu govern i la llibertat de participar<br />

en les decisions que afecten les seves vides.<br />

La participació activa en les institucions cíviques<br />

i un accés a la informació i <strong>el</strong> coneixement sense<br />

precedents millorarà les llibertats polítiques fonamentals.<br />

• L'exercici arbitrari d<strong>el</strong> poder tradicionalment<br />

ha reforçat l'aïllament d<strong>el</strong>s desemparats. Quan <strong>el</strong>s<br />

governs actuen segons <strong>el</strong> principi d<strong>el</strong> dret diví d<strong>el</strong>s<br />

reis, <strong>el</strong>s dirigents no busquen la legitimitat d<strong>el</strong><br />

seu poder en cap noció de justícia. La lluita contra<br />

aquesta injustícia va demanar que les institucions<br />

socials es basessin en la legitimitat, <strong>el</strong> consentiment<br />

i l'estat de dret. Al segle XXI, la garantia<br />

de la llibertat enfront de la injustícia requerirà<br />

institucions que protegeixin les persones mitjançant<br />

regles que s'apliquin en un pla d'igualtat per<br />

a tothom.<br />

• Tots <strong>el</strong>s adults mereixen la llibertat de treballar<br />

sense ser humiliats ni explotats. Els infants<br />

han d'anar a l'escola i no a treballar. S'han aconseguit<br />

moltes coses per protegir <strong>el</strong>s infants i millorar<br />

les condicions laborals d<strong>el</strong>s adults. Molts<br />

d'<strong>el</strong>ls gaudeixen de la llibertat per al treball productiu.<br />

Però milions d'altres treballen de sol a<br />

sol en condicions inhumanes, mentre que d'altres<br />

se senten socialment exclosos per manca de<br />

treball. Al segle XXI, la dignitat requereix un compromís<br />

per incloure <strong>el</strong>s condemnats a l'ostracisme<br />

i abolir les condicions laborals opressives.<br />

Aquests objectius són ambiciosos, però tam-<br />

El segle XXI ha de ser <strong>el</strong> segle<br />

de l'expansió mundial de les<br />

llibertats. Totes les persones<br />

tenen <strong>el</strong> dret de gaudir de set<br />

llibertats<br />

127

poc tenen res de nou aquestes aspiracions. Són<br />

llibertats que han motivat les persones al llarg de<br />

tota la història. La lluita per aquestes llibertats, a<br />

totes les cultures i en totes les races, ha estat <strong>el</strong><br />

lligam que ha unit la família humana. El que és<br />

exclusiu d<strong>el</strong> segle XXI és la possibilitat que aquestes<br />

aspiracions puguin esdevenir una realitat per<br />

a totes les persones.<br />

128 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Referències<br />

Documents de referència, estudis per països i regions i notes de<br />

referència per a l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> <strong>2000</strong><br />

Documents de referència<br />

Akash, M. M. <strong>2000</strong>. "Right-Based Approach to Dev<strong>el</strong>opment<br />

and Right to Land."<br />

Alston, Philip.<strong>2000</strong>. "Towards a Human Rights Accountability<br />

Index."<br />

Anand, Sudhir, and Amartya Sen. <strong>2000</strong>. "Human Dev<strong>el</strong>opment<br />

Progress Indicators."<br />

Brill-Olcott, Martha. <strong>2000</strong>. "Regional Study on Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment and Human Rights-Central Asia."<br />

Coomaraswamy, Radhika. <strong>2000</strong>. "Women's International<br />

Human Rights."<br />

Desai, Meghnad. <strong>2000</strong>. "Rights and Obligations: A Framework<br />

for Accountability."<br />

Dias, Ayesha. <strong>2000</strong>. "Human Rights, Environment and<br />

Dev<strong>el</strong>opment: with Special Emphasis on Corporate<br />

Accountability."<br />

Flinterman, Cees and J. Gutter. <strong>2000</strong>. "The United Nations and<br />

Human Rights: Achievements and Challenges."<br />

Ghosh, Jayati. <strong>2000</strong>. "Rules of Economic Integration and Human<br />

Rights."<br />

Goonesekere, Savitri. <strong>2000</strong>. "Human Rights Systems in the UN."<br />

Green, Maria. <strong>2000</strong>. "Human Rights Indicators: An Overview<br />

of the Fi<strong>el</strong>d."<br />

Häuserman, Julia, and Emma Mor<strong>el</strong>y. <strong>2000</strong>a. "Successful<br />

Grassroots Strategies and Multi-Agency Initiative."<br />

—. <strong>2000</strong>b. "TNC's, Codes of Conduct, S<strong>el</strong>f-imposed Codes and<br />

Human Rights."<br />

Hijab,Nadia. <strong>2000</strong>. "Human Rights and Human Dev<strong>el</strong>opment:<br />

Learning from Those who Act."<br />

Leckie, Scott. <strong>2000</strong>. "Housing Rights."<br />

Muntarbhorn, Vitit. <strong>2000</strong>. "Child Rights: A Decade of the<br />

Convention on the Rights of the Child and Beyond."<br />

Normand, Roger. <strong>2000</strong>. "Separate and Unequal: Trade and<br />

Human Rights Regimes."<br />

Osmani, Siddiqur Rahman. <strong>2000</strong>. "Human Rights to Food,<br />

Health, and Education."<br />

Pinhiero, Paulo Sergio, and David Carlos Baluarte. <strong>2000</strong>. "Study<br />

on National Strategies-Human Rights Commissions,<br />

Ombudsmen, Specialized Agencies and National Action<br />

Plans."<br />

Rodas-Martini, Pablo. <strong>2000</strong>. "The Debate on Labor Standards<br />

and International Trade: Technically Inconclusive and<br />

Politically Explosive."<br />

Rodas-Martini, Pablo, Fabriola Rivera, and Luis Gerardo<br />

Cifuentes. <strong>2000</strong>. "Labor Conditions in the EPZ's: A Brief<br />

Survey and a Case Study."<br />

Sen, Amartya, and Sudhir Anand. <strong>2000</strong>. "Human Rights and<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment."<br />

Shiva Kumar, A K. <strong>2000</strong>a. "Measuring Progress in Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment: Tracking Inputs, Assessing Efforts, Evaluating<br />

Outcomes."<br />

Vizard, Polly. <strong>2000</strong>. "The Evolution of the Idea of Human Rights<br />

in Western and Non-Western Thought."<br />

REFERÈNCIES<br />

Estudis per països i regions<br />

An-Na'im, Abdullahi A. <strong>2000</strong>. "Human Rights in the Arab World-<br />

A Regional Perspective."<br />

Hassan, Bahey El-Din. <strong>2000</strong>. "Egypt Human Rights Report."<br />

Khader, Asma. <strong>2000</strong>. "Human Dev<strong>el</strong>opment and Human Rights-<br />

A Country Study of Jordan."<br />

Liebenberg, Sandra. <strong>2000</strong>. "A Country Study of South Africa-<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment and Human Rights."<br />

Mendez, Juan E. <strong>2000</strong>. "Human Rights in Latin America and<br />

the Caribbean-A Regional Perspective."<br />

Muntarbhorn,Vitit. <strong>2000</strong>. "Human Rights and Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment: Thailand-a Country Study."<br />

Mutua, Makau. <strong>2000</strong>. "The African Human Rights System. A<br />

Critical Evaluation."<br />

Neou, Kassie. <strong>2000</strong>. "Country Study-Cambodia."<br />

Olcott, Martha Brill.<strong>2000</strong>. "Regional Study on Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment and Human Rights-Central Asia."<br />

Oloka-Onyango, J. <strong>2000</strong>. "Human Rights and Sustainable<br />

Dev<strong>el</strong>opment in Contemporary Africa-A New Dawn or<br />

Retreating Horizon?"<br />

Pérez, Andres. <strong>2000</strong>. "Honduras: The Birth of Citizenship and<br />

State Conscience."<br />

Rosero, Rocio. <strong>2000</strong>. "Human Rights and Human Dev<strong>el</strong>opment<br />

in Equador."<br />

Rubaduka, Jean, i Noël Twagiramungu. <strong>2000</strong>. Droits de la<br />

Personne et Dev<strong>el</strong>oppement au Rwanda: 1984-<br />

1999.Bilan et Perspectives.<br />

Saidov, Akmal. <strong>2000</strong>. "Regional Study on Human Dev<strong>el</strong>opment<br />

and Human Rights in Uzbekistan."<br />

Saravanamuttu, Johan. <strong>2000</strong>. "Country Study-Report of Human<br />

Rights in Malaysia."<br />

Sarkar, Lokita. <strong>2000</strong>. "Country Study-India."<br />

ilovic, Darko. <strong>2000</strong>. "Regional Study on Human Dev<strong>el</strong>opment<br />

and Human Rights in Central and Eastern Europe."<br />

Sutil, Jorge Correa, and F<strong>el</strong>ipe González Morales. <strong>2000</strong>. "Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment and Human Rights in Chile." (Desarrollo<br />

Humano y Derechos Humanos en Chile.)<br />

Notes de referència<br />

Goldstone, Leo. <strong>2000</strong>. "Proposals for Human Rights<br />

Benchmarks."<br />

Mehra, Malini. <strong>2000</strong>. "A Comparison of International Trade,<br />

Human Rights and Environmental Agreements."<br />

Mirza, Zafar. <strong>2000</strong>. "A Note on TRIPS."<br />

Osman, Osman, and Heba El Leithy.<strong>2000</strong>. "Human dev<strong>el</strong>opment<br />

Progress: The Case of Egypt"<br />

Rodas-Martini, Pablo, and Juan Pablo Pira. <strong>2000</strong>. "Short Term<br />

Indicators: The Guatemalan Experience."<br />

Sori-Coulibaly, Rosine. <strong>2000</strong>. "Taking Into Account Short-Term<br />

Changes in Measuring Human Dev<strong>el</strong>opment: Case study of<br />

the HDI of Benin."<br />

Transparency International. <strong>2000</strong>. "Justice and Corruption."<br />

129

Nota bibliogràfica<br />

Capítol 1. Es basa en: Bentham 1996, Dworkin<br />

1978, Hart 1961, Kanger 1985, Kant 1956, Nussbaum i<br />

Sen 1991, O'Neill 1996, Pogge 1992, Sen 1985, 1999a,<br />

1999b, 1999c, Sen i Anand <strong>2000</strong>, Sengupta 1999 i Shue<br />

1980.<br />

Capítol 2. Es basa en: Amnistia Internacional 1998,<br />

An-Na'im <strong>2000</strong>, Bartolomei de la Cruz, von Potobsky i<br />

Swepston 1996, Brooke 1998, Brown, Renner i Flavin<br />

1998, Brown i altres <strong>2000</strong>, Cairncross <strong>2000</strong>,<br />

Coomaraswamy <strong>2000</strong>, Donn<strong>el</strong>ly 1999, First Nations and<br />

Innuit Health Survey National Steering Committee 1999,<br />

Flinterman i Gutter <strong>2000</strong>, Goldberg, Mourinho i Kulke<br />

1996, Goonesekere <strong>2000</strong>, Hamblin i Reid 1993, Hassan<br />

<strong>2000</strong>, Häusermann i Morley <strong>2000</strong>a, Hijab <strong>2000</strong>,<br />

International Gay and Lesbian Human Rights Commission<br />

1999, Human Rights Commission 1999 International<br />

IDEA 1997, OIT 1997 i 1998, 1998a i Institut Coreà de<br />

Salut i Afers Socials i PNUD 1998, Lauren 1998, Leckie<br />

<strong>2000</strong>, Liebenberg <strong>2000</strong>, Lowry 1997, Mahbub ul Haq<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong> 1999, Mann i Tarantola<br />

1996, Méndez <strong>2000</strong>, Muntarbhorn <strong>2000</strong>, Mutua <strong>2000</strong>,<br />

National Alliance to End Hom<strong>el</strong>essness 1998, Neou <strong>2000</strong>,<br />

Neubeur 1998, Olcott <strong>2000</strong>, Oloka-Onyango <strong>2000</strong>,<br />

Osmani <strong>2000</strong>, Pérez <strong>2000</strong>, Pinheiro i Baluarte <strong>2000</strong>,<br />

Prusher 1998, SAPES 1998, Saravanamuttu <strong>2000</strong>, Sarkar<br />

<strong>2000</strong>, Sh<strong>el</strong>ter1998, Shiva Kumar <strong>2000</strong>a, Silovic <strong>2000</strong>,<br />

Simon Community of Ir<strong>el</strong>and 1995, Smeeding <strong>2000</strong>,<br />

Transparency International <strong>2000</strong>, UN 1996a, UNAIDS<br />

<strong>2000</strong>, UNAIDS i PNUD 1998, UNAIDS i OMS <strong>2000</strong>a,<br />

UNCJIN 1999, PNUD 1996a, 1996b, 1997a, 1998b,<br />

1998c, 1998d, 1998e i 1999a, PNUD, Poverty Reduction<br />

Forum i Institute of Dev<strong>el</strong>opment Studies, i Universitat<br />

de Zimbabwe 1998, PNUD, FAO, <strong>UNESCO</strong>, UNFPA i UNICEF<br />

1998, UNHCHR 1996, 1997, 1999a, 1999b, UNHCHR i<br />

UNAIDS 1998, UNICEF 1997b i 1998, UNICEF,<br />

International Child Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong> 1999, USAID<br />

1999, US Census Bureau <strong>2000</strong>, van de Walle i<br />

Gunewardena 1999, Vizard <strong>2000</strong> i Wagstaff <strong>2000</strong>.<br />

Capítol 3. Es basa en: An-Na'im <strong>2000</strong>, CAD 1995,<br />

Cahn 1999, de Barry1998, Desai <strong>2000</strong>, Diamond1999,<br />

Donn<strong>el</strong>ly1989, ECRI <strong>2000</strong>, European Monitoring <strong>Centre</strong><br />

on Xenophobia and Racism 1998, Federazione Italiana<br />

d<strong>el</strong>le Associazioni Emolifici <strong>2000</strong>, Garton Ash 1998, Gurr<br />

i altres 1999, Hassan <strong>2000</strong>, Hayner 1994,<br />

InternationalIDEA 1999, Khader <strong>2000</strong>, Kundera 1980,<br />

Liebenberg <strong>2000</strong>, Lijphart 1999, Méndez <strong>2000</strong>,<br />

Muntarbhorn <strong>2000</strong>, Mutua <strong>2000</strong>, Neou <strong>2000</strong>, Neve i<br />

Affonso 1995, Olcott <strong>2000</strong>, Oloka-Onyango <strong>2000</strong>, Pérez<br />

<strong>2000</strong>, Reyes <strong>2000</strong>, Roma Rights 1999a, 1999b i 1999c,<br />

Saravanamuttu <strong>2000</strong>, Sarkar <strong>2000</strong>, Sh<strong>el</strong>l Report 1999,<br />

Silovic <strong>2000</strong>, Stewart forthcoming, Stiglitz 1999a, United<br />

States Institute of Peace <strong>2000</strong>, Wignaraja <strong>2000</strong>, Yoke i<br />

Leng 1992 i Yujnovsky <strong>2000</strong>.<br />

Capítol 4. Es basa en: B<strong>el</strong>ser 1999, Bradbury i Jäntti<br />

1999, Cameron i Campb<strong>el</strong>l 1998, Cancado-Trindade<br />

1995 i 1999, Correa 1999, Dias <strong>2000</strong>, Dreze i Sen1995,<br />

Dumoulin 1997, Dutfi<strong>el</strong>d <strong>2000</strong>, FAO 1998, Finger i<br />

Schuknecht <strong>2000</strong>, Forbes Magazine <strong>2000</strong>, Ghosh <strong>2000</strong>,<br />

Häuserman i Mor<strong>el</strong>y <strong>2000</strong>a, Hijab <strong>2000</strong>, Holmes i<br />

Sunstein 1999, ICFTU 1999, OIT 1997c , Khader <strong>2000</strong>,<br />

Khor 1999, Leckie <strong>2000</strong>, Lobo i V<strong>el</strong>asquez 1998, Mehra<br />

1999, Mehrotra, Vandemoort<strong>el</strong>e i D<strong>el</strong>amonica (de pròxima<br />

publicació), Mirza <strong>2000</strong>, Michalopoulos 1999,<br />

Milanovic 1999, Nag<strong>el</strong> 1991, Neou <strong>2000</strong>, Normand <strong>2000</strong>,<br />

OCDE 1996 i 1999a, OCDE, Dev<strong>el</strong>opment Assistance<br />

Committee 1999, Osmani <strong>2000</strong>, Panayotou 1999, Pérez<br />

<strong>2000</strong>, Pogge 1993, Posey 1996, Rodas-Martini <strong>2000</strong>,<br />

Rodas-Martini, Rivera i Cifuentes <strong>2000</strong>, Sen 1999b i<br />

1999c, Tansey 1999, UNCTAD 1999a i 1999b, PNUD<br />

1998, UNEP 1999, UNICEF i PNUD 1998, US Census<br />

Bureau <strong>2000</strong>, OMS 1999e, OMPI 1998, Women Working<br />

Worldwide 1999, Banc Mundial <strong>2000</strong>b i OMC 1999.<br />

Capítol 5. Es basa en: Alston <strong>2000</strong>, Amnistia Internacional<br />

1998, Ball 1999, Bayefsky <strong>2000</strong>, Benin, National<br />

Institute of Statistics and Economic Analysis 1999,<br />

Buckland i Fi<strong>el</strong>den 1994, Casa Alianza 1999, Castro-Leal<br />

1996, CESR 1998, CFRB 1010 Toronto 1999, FFC 1998,<br />

Foundation for Public Interest 1997, Green <strong>2000</strong>, Harris<br />

<strong>2000</strong>, Humana 1992, Human Rights Campaign 1998,<br />

Hunt 1998, HURIDOCS <strong>2000</strong>, Interarts Observatory 1999,<br />

International Budget Project 1999, Institute of Applied<br />

Economic Research i altres <strong>2000</strong>, Jabine i Claude 1992,<br />

Leckie 1998, Libanio <strong>2000</strong>, Mahbub ul haq Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong> 1999, MIMCO <strong>2000</strong>, Mistry 1999,<br />

Muntarbhorn and Taylor 1994, O'Sullivan forthcoming,<br />

Ontario Parents for Equality in Education Funding <strong>2000</strong>,<br />

Osman i Leithy <strong>2000</strong>, PROBE Team 1999, Rodas-Martini<br />

and Pira <strong>2000</strong>, Samu<strong>el</strong>son and Spirer 1992, Sethi <strong>2000</strong>,<br />

Shiva Kumar <strong>2000</strong>, Sori-Coulibaly <strong>2000</strong>, South Africa,<br />

Central Statistical Services 1994, Tomasevski 1995,<br />

UDAPE <strong>2000</strong>, UN 1948, 1966a, 1966b, 1986, 1987, 1990<br />

i 1991, PNUD 1991, 1992,1998a i 1998b i UNHCHR<br />

1999a i 1999b.<br />

Capítol 6. Es basa en: Ad<strong>el</strong>man 1999, An-Na'im<br />

<strong>2000</strong>, Asian Human Rights Charter 1998, Bassiouni 1999,<br />

Brown i Rosencrance 1999, Coomaraswamy <strong>2000</strong>, Cons<strong>el</strong>l<br />

d'Europa <strong>2000</strong>, DFID <strong>2000</strong>, Economist <strong>2000</strong>,<br />

Equality Now 1999, Tribunal Europeu de Justícia i Tribunal<br />

de Primera Instància <strong>2000</strong>, FEWER 1999,<br />

Flinterman i Gutter <strong>2000</strong>, Global Witness 1998, Hassan<br />

<strong>2000</strong>, Häusermann i Mor<strong>el</strong>y <strong>2000</strong>a, Hamdan 1999, Hijab<br />

<strong>2000</strong>, Defensor d<strong>el</strong>s Drets Humans, República<br />

d'Eslovènia 1998, Human Rights Watch 1997, 1998 i<br />

1999, ILO 1998c IPU 1998, Méndez <strong>2000</strong>, Muntarbhorn<br />

<strong>2000</strong>, Mutua <strong>2000</strong>, Neou <strong>2000</strong>, Noman 1999, Oloka-<br />

Onyango <strong>2000</strong>, Parliamentarians for Global Action <strong>2000</strong>,<br />

Pinheiro i Baluarte <strong>2000</strong>, OSCE 1996, 1998 i 1999,<br />

Sarkar <strong>2000</strong>, S<strong>el</strong>bervik 1999, Secretari general de l'ONU<br />

1999 i <strong>2000</strong>, PNUD, Regional Bureau for Europe and<br />

the CIS 1998, UNICEF 1997a, 1998 i 1999a, UNIFEM<br />

1997, 1998 i 1999, van der Sto<strong>el</strong> 1999, Wallensteen i<br />

Sollenberg 1999, Weiner i Noman 1995 i OMS 1997,<br />

1998 i 1999a.<br />

130 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Referències<br />

Ad<strong>el</strong>man, H. 1999. "Early Warning and Humanitarian<br />

Intervention Zaire: Març-Desembre de 1996." Forum on<br />

Early Warning and Early Response. [http://www.fewer.org/<br />

pubs/index.htm]. 15 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Alston, Phillip. 1999. "Governance, Human Rights, and the<br />

Normative Areas." Document de referència per a UNDP,<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1999. Programa de <strong>desenvolupament</strong><br />

de les Nacions Unides, Oficina de l'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà, Nova York.<br />

Amnesty International. 1998. "USA: S<strong>el</strong>ected Statistics on Human<br />

Rights Violations in USA." [http://www.amnesty-usa.org/<br />

news/1998/25106398.htm]. 9 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Asian Human Rights Charter. 1998. "Asian Human Rights<br />

Charter—A People's Charter." [http://www.ahrchk.net/<br />

charter/declaration.htm]. 11 de novembre de 1999.<br />

Austin, John. 1954. The Province of Jurisprudence<br />

Determined. Nova York: Noonday Press.<br />

Ball, Patrick. 1999. "Statement by the American Association<br />

for the Advancement of Science on the R<strong>el</strong>ease of the<br />

Guatemalan Death Squad Dossier." [http://hrdata.aaas.org/<br />

gdsd]. 1 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Banc Mundial/World Bank. 1998. World Dev<strong>el</strong>opment<br />

Indicators 1998. Washington, DC.<br />

—. 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> dades no publicades d<strong>el</strong><br />

Banc Mundial <strong>sobre</strong> PIB per càpita (PPA $ EUA) per 1997.<br />

Dev<strong>el</strong>opment Economics Data Group. Febrer. Washington,<br />

DC.<br />

—. 1999b. World Dev<strong>el</strong>opment Indicators 1999. Washington,<br />

DC.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> dades no publicades d<strong>el</strong><br />

Banc Mundial <strong>sobre</strong> PIB per càpita (PPA $ EUA) for 1998.<br />

Dev<strong>el</strong>opment Economics Data Group. Febrer. Washington,<br />

DC.<br />

—. <strong>2000</strong>b. World Dev<strong>el</strong>opment Indicators <strong>2000</strong>. CD-ROM.<br />

Washington, DC.<br />

—. <strong>2000</strong>c. World Dev<strong>el</strong>opment Report 1999/<strong>2000</strong>: Entering<br />

the 21st Century. Nova York: Oxford University Press.<br />

Bardhan, Kalpana, i Stephen Klasen. 1999. "UNDP's Gender-<br />

R<strong>el</strong>ated Indices: A Critical Review." World Dev<strong>el</strong>opment<br />

27 (6): 985-1010.<br />

Bartolomei de la Cruz, Héctor, Geraldo von Potobsky i Lee<br />

Swepston, eds. 1996. The International Labour<br />

Organization:The International Standards System and<br />

Basic Human Rights. Boulder, Colo.: Westview Press.<br />

Bassiouni, Cherif, ed. 1999. ICC Ratification and National<br />

Implementing Legislation. Bordeus: Association<br />

Internationale de Droit Pénal.<br />

Bayefsky, Anne. <strong>2000</strong>. Correspondència personal <strong>sobre</strong><br />

Waldman v. Canadà. 25 de febrer. Ontàrio.<br />

Beitz, Charles. 1989. Political Equality. Princeton, NJ:<br />

Princeton University Press.<br />

B<strong>el</strong>ser, Patrick. 1999. "Globalisation, International Labour<br />

Standards, and Multilateral Institutions." Document de referència<br />

per al PNUD, <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà 1999. Programa de les Nacions Unidesper al Desenvolupament,<br />

Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà, Nova York. (edició catalana d<strong>el</strong> <strong>Centre</strong><br />

<strong>UNESCO</strong> de Catalunya).<br />

Benin, National Institute of Statistics and Economic Analysis,<br />

1999. "Analysis of Social Conditions: Social Profile and<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment Indicators" (Tableau de Bord Social:<br />

Profil Social et Indicateurs du Dev<strong>el</strong>oppement Humain).<br />

ProjetBEN/96/001/PRCIG.<br />

Bentham, Jeremy. 1996. Works. Oxford: Clarendon Press.<br />

Bhagwati, Jagdish. 1998. A Stream of Windows: Unsettling<br />

Reflections on Trade, Immigration, and Democracy.<br />

REFERÈNCIES<br />

Cambridge, Mass.: MIT Press.<br />

Bradbury, Bruce, i Markus Jäntti. 1999. "Child Poverty across<br />

Industrialized Nations." Innocenti Occasional papers,<br />

Economic and Social Policy Series 71. Document presentat<br />

a la 15a Conferència General de l'Associació Internacional<br />

per a la Recerca en Renda i Riquesa, 23-29 d'agost,<br />

Cambridge.<br />

Brooke, James. 1998. "Equity Cases in Canada as Redress for<br />

Women." The New York Times. 19 de novembre.<br />

Brown, Lester R., Micha<strong>el</strong> Renner i Christopher Flavin. 1998.<br />

Signes Vitals 1998. The Worldwatch Institute. (edició catalana<br />

d<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> de Catalunya).<br />

Brown, Lester R., Christopher Flavin, Hilary French, Janet<br />

Abramovitz, Seth Dunn, Gary Gardner, Ashley Mattoon, Anne<br />

Platt, Molly O'Meara, Micha<strong>el</strong> Renner, Chris Bright, Sandra<br />

Post<strong>el</strong>, Brian Halweil, i Linda Starke. <strong>2000</strong>. L'Estat d<strong>el</strong> món.<br />

The Worldwatch Institute. (edició catalana d<strong>el</strong> <strong>Centre</strong><br />

<strong>UNESCO</strong> de Catalunya).<br />

Brown, Micha<strong>el</strong>, i Richard Rosencrance, eds. 1999. The Costs<br />

of Conflict. Prevention and Cure in the Global Arena.<br />

Nova York: Carnegie Commission of Preventive Deadly<br />

Conflicts.<br />

Buckland P., i J. Fi<strong>el</strong>den. 1994. Public Expenditure on<br />

Education in South Africa, 1987/8 to 1991/2: An Analysis<br />

of the Data. Johannesburg: <strong>Centre</strong> for Education Policy<br />

Dev<strong>el</strong>opment i World Bank.<br />

CAD (Coalition against Dictatorship). 1995. "Nigerian Casefile:<br />

The Ken Saro-Wiwa-Ogoni Handbook." Committee Report,<br />

París. [http://www.hartford-hwp.com/archives/34a/<br />

023.html]. 12 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Cahn, Claude. 1999. Correspondència <strong>sobre</strong> exemples de lluites<br />

que han assolit <strong>el</strong>s objectius d<strong>el</strong>s gitanos i l'ús de la<br />

vergonya per part d'una ONG nacional. European Roma<br />

Rights Center. 12 de desembre de 1999. Budapest.<br />

Cairncross, Sandy. <strong>2000</strong>. "Access to Water and Sanitation."<br />

London School of Hygiene and Tropical Medicine Note,<br />

Londres.<br />

Camargo, Jose Marcio, i Francisco H.G. Ferreira. 1999. "The<br />

Poverty Reduction Strategy of the Government of Brazil: A<br />

Rapid Appraisal." Article per a Second Global Poverty<br />

Report d<strong>el</strong> PNUD, esborrany. Nova York.<br />

Cameron, James, i Karen Campb<strong>el</strong>l, eds. 1998. Dispute<br />

Resolution in the World Trade Organization. Londres:<br />

Cameron May-Elster<br />

Cancado-Trindade, AA. 1995. "R<strong>el</strong>ations between Sustainable<br />

Dev<strong>el</strong>opment and Economic, Social and Cultural Rights:<br />

Recent Dev<strong>el</strong>opments." In A. Al Naouimi i R. Meese, eds.,<br />

International Legal Issues Arising Under the UN Decade<br />

of International Law. L'Haia: Kluwer Law International.<br />

—.1999. " Sustainable Human Dev<strong>el</strong>opment and Conditions<br />

of Life as a Matter of Legitimate International Concern: the<br />

Legacy of the UN World Conferences." In Nisuke Ando, ed.,<br />

Japan and International Law Past, Present and Future.<br />

L'Haia: Kluwer Law International.<br />

Casa Alianza. 1999. "Guatemala: Graphical Data about Criminal<br />

Cases." [http://www.casa-alianza.org/EN/indexen.shtml].<br />

14 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Castro-Leal, F. 1996. "The Impact of Public Health Spending<br />

on Poverty and Inequality in South Africa." PSP Discussion<br />

Paper Series. Banc Mundial, Washington, DC.<br />

Castro-Leal, F., Julia Dayton, Lion<strong>el</strong> Demery, and Kalpana Mehra.<br />

1999. "Public Social Spending in Africa: Do the Poor<br />

Benefit?" World Bank Research Observer 14 (1): 49-72.<br />

CDIAC (Carbon Dioxide Information Analysis Center). 1999.<br />

"CO2 Emissions." [http://cdiac.esd.ornl.gov/ftp/ndp030/<br />

global96.ems]. Febrer de 1999.<br />

131

Central Information and Statistical Office, i PNUD (Programa<br />

de les Nacions Unides per al Desenvolupament). 1999. <strong>Informe</strong><br />

Sobre: Índice y entorno d<strong>el</strong> desarrallo humano<br />

en Venezu<strong>el</strong>a 1999. Caracas: CDB Publications.<br />

CESCR (<strong>Centre</strong> for Economic and Social Rights). 1998. From<br />

Needs to Rights: Realising the Right to Health in Ecuador.<br />

Quito: Genesis Ediciones.<br />

CFRB 1010 Toronto. 1999. Transcripció de "Free For All." 15<br />

de novembre de 1999.<br />

Child Info. <strong>2000</strong>. "Child Mortality: Mongolia." [http://<br />

www.childinfo.org/cmr/cmrmgl.html]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Cons<strong>el</strong>l d'Europa. <strong>2000</strong>. "Protecting Human Rights and<br />

Fundamental Freedoms." [http://www.dhdirhr.coe.fr/Intro/<br />

eng/GENERAL/intro.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Correa, Charles. 1999. "Int<strong>el</strong>lectual Property Rights and the<br />

Use of Compulsory Licenses: Options for Dev<strong>el</strong>oping<br />

Countries." South <strong>Centre</strong>, Ginebra.<br />

Dani<strong>el</strong>i, Ya<strong>el</strong>, Elsa Stamatopoulou, , Clarence J. Dias, 1999.<br />

The Universal Declaration of Human Rights: Fifty Years<br />

and Beyond. Amityville, NY: Baywood.<br />

de Barry, Theodore.1998. Asian Values and Human Rights.<br />

Cambridge, Mass.: Harvard University Press.<br />

DFID (Department for International Dev<strong>el</strong>opment). <strong>2000</strong>.<br />

"Strategies for Achieving the International Dev<strong>el</strong>opment<br />

Targets: Human Rights for Poor People." Document de consulta.<br />

Strategies for Achieving the International<br />

Dev<strong>el</strong>opment Targets Series, Londres.<br />

Diamond, Larry. 1999. Dev<strong>el</strong>oping Democracy: Toward<br />

Consolidation. Baltimore, Md: Johns Hopkins University<br />

Press.<br />

Donn<strong>el</strong>ly, Jack. 1989. Universal Human Rights in Theory and<br />

Practice. Ithaca, NY: Corn<strong>el</strong>l University Press.<br />

—. 1998. International Human Rights. Boulder, Colo.:<br />

Westview Press.<br />

—. 1999. "Non-Discrimination and Sexual Orientation: Making<br />

a Place for Sexual Minorities in the Global Human Rights<br />

Regime." In Peter Baehr, Cees Flintermann i Mignon Senders,<br />

eds., Innovation and Inspiration: Fifty Years of<br />

the Universal Declaration of Human Rights. Amsterdam:<br />

Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences.<br />

Dreze, Jean, i Amartya Sen. 1995. Political Economy of Hunger.<br />

Oxford: Clarendon Press.<br />

Dumoulin, Jerôme. 1997. "Assessing the Economic Impacts of<br />

the 1999 GATT Agreement on the Pharmeceutical Sector<br />

of Dev<strong>el</strong>oping Countries." (La Mesure des Conséquences<br />

Economiques des Accords du GATT de 1994 sur le Secteur<br />

Pharmaceutique des Pays en Dév<strong>el</strong>oppement.) Document<br />

presentat al <strong>Centre</strong> International de l'Enfance et de la<br />

Famille Seminar, 12-14 de novembre, París.<br />

Dutfi<strong>el</strong>d, Graham. <strong>2000</strong>. Int<strong>el</strong>lectual Property Rights, Trade<br />

and Biodiversity. World Conservation Union. Londres:<br />

Earthscan Publications.<br />

Dworkin, Ronald. 1978. Taking Rights Seriously. Cambridge,<br />

Mass.: Harvard University Press.<br />

Economist. <strong>2000</strong>. "Africa's Many Pinochets-in-waiting." 12 de<br />

febrer.<br />

ECRI (European Commission against Racism and Intolerance).<br />

<strong>2000</strong>. "Combating Racism and Intolerance: A Basket of<br />

Good Practices." [http://www.ecri.coe.int/en/04/01/<br />

e04010001 .htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Elster, Jon. 1992a. "On Doing What One Can: An Argument<br />

Against Restitution and Retribution as a Means of<br />

Overcoming the Communist Legacy." East European<br />

Constitutional Review. [http://home.sol.no/~hm<strong>el</strong>berg/<br />

<strong>el</strong>articb.htm]. 10 febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1992b. "On Majoritarianism and Rights." East European<br />

Constitutional Review. [http://home.sol.no/~hm<strong>el</strong>berg/<br />

<strong>el</strong>articb/.htm]. 10 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

EMEP (Co-operative Programme for Monitoring and Evaluation<br />

of the Long-Range Transmission of Air Pollutants in<br />

Europe). 1999. "Tables of Anthropogenic Emissions in the<br />

ECE Region."<br />

Equality Now. 1999. "Words and Deeds: Holding Governments<br />

Accountable in the Beijing + 5 Review Process." [http://<br />

www.equalitynow.org/action_eng_16_3.html]. 10 d'abril<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

European Court of Justice and Court of First Instance. <strong>2000</strong>.<br />

"A Court for Europe." [http://curia.eu.int/en/pres/jeu.htm].<br />

12 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

European Monitoring <strong>Centre</strong> on Racism and Xenophobia. 1998.<br />

Annual Report 1998: Part 2-Looking Reality in the Face.<br />

Vienna. [http://www.eumc.at/publications/anualreport/<br />

report1998.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

FAO (Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de les<br />

Nacions Unides). 1998. The Right to Food. Roma.<br />

—. 1999 "Food Balance Sheets." [http://apps.fao.org/lim500/<br />

nph-rap.pl?foodBalanceSheet&Domain=Food<br />

BalanceSheet]. Octubre d<strong>el</strong> 1999.<br />

—. <strong>2000</strong>. "Food Aid." [http://www.fao.org]. Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Federazione Italiana d<strong>el</strong>le Associazioni Emofilici. <strong>2000</strong>. "Cosa<br />

dicono i Giornali." [http://www.espero.it/emofilia/attualita'/<br />

news.htm]. 15 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

FEWER (Forum on Early Warning and Early Response). 1999.<br />

"Conflict and Peace Analysis/Response Manual." [http://<br />

www.fewer.org/pubs/index.htm]. 10 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Filmer, Deon,Jeffrey Hammer i Lant Pritchett. 1998. "Health<br />

Policy in Poor Countries: Weaker Links in the Chain." Policy<br />

Research Working Paper 1878. World Bank, Dev<strong>el</strong>opment<br />

Research Group, Washington, DC.<br />

FFC (Financial and Fiscal Commission Secretariat). 1998.<br />

Public Expenditure on Basic Social Services in South<br />

Africa. Report for United Nations Children's Fund and<br />

United Nations Dev<strong>el</strong>opment Program. Johannesburg: The<br />

Financial and Fiscal Commission.<br />

Finger, Micha<strong>el</strong>, i Ludger Schuknecht. <strong>2000</strong>. "Market Access<br />

Advances and Retreats: The Uruguay Round and Beyond."<br />

Policy Research Working Paper 2232. Banc Mundial,<br />

Dev<strong>el</strong>opment Research Group, Washington[http://<br />

www.worldbank.org/research/workingpapers]. 7 de febrer<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

First Nations and Inuit Regional Health Survey National Steering<br />

Committee. 1999. First Nations and Inuit Regional Health<br />

Survey: National Report 1999. St. Regis, Québec.<br />

Forbes Magazine. <strong>2000</strong>. "A Decade of Wealth." [http//<br />

:www.forbes.com]. 15 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Foundation for Public Interest. 1997. Budget Analysis and<br />

Advocacy Work of DISHA. Ahmedabad.<br />

Freeman, Kathleen. 1965. If Any Man Build: the History of<br />

the Save the Children Fund. Londres: Hodder and<br />

Stoughton.<br />

Garton Ash, Timothy. 1998. "The Truth About Dictatorship."<br />

The New York Review of Books 45 (3). [http://<br />

www.nybooks.com/nyrev/WWWarchdisplay.cgi?<br />

19980219035F]. 12 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Global Witness. 1998. A Rough Trade: The Role of Companies<br />

and Governments in the Angolan Conflict. Londres.<br />

[http://www.oneworld.org/globalwitness /reports/Angola/<br />

title.htm]. 8 de gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Goldberg, A., D. Mourinho, i U. Kulke. 1996. Labour Market<br />

Discrimination against Foreign Workers in Germany.<br />

IMP 7. Ginebra: Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball.<br />

Goldschmidt-Clermont, Luis<strong>el</strong>la, and Elisabetta Pagnossin<br />

Aligisakis. 1995. "Measures of Unrecorded Economic<br />

Activities in Fourteen Countries." Document de referència<br />

per al PNUD, Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1995. Nova<br />

York: Oxford University Press.<br />

132 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Gurr, Ted Robert, Betty Brown, Pam<strong>el</strong>a L. Burke, Micha<strong>el</strong> Dravis,<br />

Jonathan Fox, Micha<strong>el</strong> L. Haxton, Mizan Khan, Deepa<br />

Khosla, Monty G. Marshall, Beáta Kovás Nás, Anne Pitsch, i<br />

Marion Recktenwald. 1999. Peoples versus States:<br />

Minorities at Risk in the New Century. College Park, Md.:<br />

University of Maryland. [http://www.bsos.umd.edu/cidcm/<br />

mar/trgpvs.html]. 10 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Hamblin, Julie, i Elizabeth Reid,. 1993. Women, the HIV<br />

Epidemic and Human Rights: A Tragic Imperative. Issues<br />

Paper 8. Programa de Desenvolupament de les Nacions<br />

Unides, Programa de VIH i <strong>desenvolupament</strong>, Nova York.<br />

Hamdan, Dima. 1999. "Amendment to Article 340 on Honour<br />

Crimes Faces Opposition in Parliament.". Jordan Times.<br />

17 de novembre.<br />

Harris, Bruce. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> Casa Alianza i <strong>el</strong>s<br />

nens d<strong>el</strong> carrer a Amèrica Central. 9 de març. San José,<br />

Costa Rica.<br />

Hart, H. L. A. 1961. The Concept of Law. Oxford: Clarendon<br />

Press.<br />

Harvey, Andrew S. 1995. "Market and Non-Market Productive<br />

Activity in Less Dev<strong>el</strong>oped and Dev<strong>el</strong>oping Countries:<br />

Lessons from Time Use." Document de referència per al<br />

PNUD, <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1995.<br />

Programa de <strong>desenvolupament</strong> de les Nacions Unides, Oficina<br />

de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà, Nova<br />

York.<br />

Hayner, Priscilla. 1994. "Fifteen Truth Commission-1974 to<br />

1994: A Comparative Study." Human Rights Quarterly 16<br />

(4): 597-655.<br />

H<strong>el</strong>d, David. 1995. Democracy and the Global Order: From<br />

the Modern State to Cosmopolitan Governance. Stanford,<br />

Cal.: Stanford University Press.<br />

Heston, Alan, i Robert Summers. 1999. Correspondència <strong>sobre</strong><br />

dades <strong>sobre</strong> PIB per càpita (PPA $ EUA). University of<br />

Pennsylvania, Department of Economics, Març, Phil., Penn.<br />

Holmes, Stephen, i Cass Sunstein. 1999. The Cost of Rights.<br />

Nova York: W.W. Norton and Company.<br />

Humana, Charles. 1992. World Human Rights Guide. Nova<br />

York. Oxford University Press.<br />

Human Rights and Equal Opportunity Commission. <strong>2000</strong>.<br />

"Aboriginal and Torres Strait Islander Social Justice." [http:/<br />

/www.hreoc.gov.au/social_justice/statistics/index.html]. 9<br />

de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Human Rights Campaign. 1998. "Gays, Lesbians and Bisexuals<br />

Rank Third in Reported Hate Crimes-1998." [http://<br />

www.hrc.org/issues/hate/stats98.html]. 10 de febrer d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

Human Rights Watch. 1997. Human Rights Watch World Report<br />

1997. Nova York.<br />

—. 1998. Human Rights Watch World Report 1998. Nova<br />

York.<br />

—. 1999. Human Rights Watch World Report 1999. Nova<br />

York.<br />

Hunt, Paul. 1998. "State Obligations, Indicators, Benchmarks<br />

and the Right to Education." Human Rights Law and<br />

Practice 4: 109-15.<br />

HURIDOCS (Human Rights Information and Documentation<br />

Systems, International). <strong>2000</strong>. "Human Rights Information<br />

and Documentation Systems, International. What Can<br />

HURIDOCS Offer?" [http://www.huridocs.org/brocheng<br />

.htm]. 20 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Hurley, Susan, i Stephen Shute, eds. 1993. On Human Rights.<br />

Nova York: Basic Books.<br />

ICFTU (International Confederation of Free Trade Unions).<br />

1999. Building Workers' Human Rights into the Global<br />

Trading System. Bruss<strong>el</strong>·les.<br />

IISS (International Institute for Strategic Studies). 1999. The<br />

Military Balance 1999-<strong>2000</strong>. Londres: Oxford University<br />

REFERÈNCIES<br />

Press.<br />

Institute of Applied Economic Research, Joao Pinheiro<br />

Foundation, Brazilian Bureau of Statistics and UNDP (United<br />

Nations Dev<strong>el</strong>opment Program) Brasil. 1998 Atlas of<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment in Brazil. Brasília: Programa de <strong>desenvolupament</strong><br />

de les Nacions Unides, Brasil<br />

Interarts Observatori. 1999. FACTUS. Barc<strong>el</strong>ona.<br />

International Budget Project. 1999. "A Guide to Budget Work.<br />

Appendix 2: Sample History of the Work of Two Groups:<br />

DISHA, India and The Budget Information Service of IDASA,<br />

South Africa." [http://www.internationalbudget.org/<br />

resources/guide/guide-07.htm]. 7 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Inernational Gay and Lesbian Human Rights Commission. 1999.<br />

"Sexual Orientation and the Human Rights Mechanisms of<br />

the United Nations: Examples and Approaches." San<br />

Francisco.<br />

International IDEA (Institute for Democracy and Electoral<br />

Assistance). 1997. Voter Turnout from 1945-1997: A Global<br />

Report on Political Participation. Stockholm. [http:/<br />

/www.int-idea.se/publications/voterturnout.html]. 14<br />

d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1998. Democracy and Deep-Rooted Conflict: Options<br />

for Negotiators. Estocolm.<br />

—. 1999. Code of Conduct: Political Parties Campaigning<br />

in Democratic Elections. Estocolm.<br />

IPU (Inter-Parliamentary Union). 1995. Women in<br />

Parliaments 1945-1995: A World Statistical Survey. Ginebra.<br />

—. 1998. Parliamentary Human Rights Bodies, World<br />

Directory. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> la data de les últimes <strong>el</strong>eccions,<br />

<strong>el</strong>s partits polítics representats i la participació <strong>el</strong>ectoral.<br />

Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> l'any que les dones van<br />

rebre <strong>el</strong> dret de vot i a presentar-se a les <strong>el</strong>eccions i l'any<br />

que es va <strong>el</strong>egir o nominar al parlament la primera dona.<br />

Març. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>c. "Parline database." [http://www.ipu.org/parlinee/parlinesearch.asp].<br />

Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>d. "Women in Parliament." [http://www.ipu.org/wmne/classif.htm].<br />

Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Ishay, R. Mich<strong>el</strong>ine, ed. 1997. The Human Rights Reader.<br />

Major Political Writings, Essays, Speeches, and Documents—From<br />

the Bible to Present. Nova York: Routledge.<br />

ITU (International T<strong>el</strong>ecommunication Union). 1998. World<br />

T<strong>el</strong>ecommunication Indicators. Database. Ginebra.<br />

Jabine, Thomas B., i Richard P. Claude. 1992. Human Rights<br />

and Statistics: Getting the Record Straight. Philad<strong>el</strong>phia,<br />

Penn.: University of Pennsylvania Press.<br />

Johns Hopkins University. 1999a. "Physical Assault on Women<br />

by an Intimate Partner." Taules compilades per a informes<br />

<strong>sobre</strong> població p<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> for Health and Gender Equality.<br />

[http://www.jhuccp.org/pr/l11/l11tables.stm]. 27 de gener<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1999b. Population Reports. School of Hygiene and Public<br />

Health, Center for Communication ProgramsSeries L,<br />

Number 11. [http://www/jhuccp.org/pr/]. 27 de gener d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

Kaldor, Mary. 1999 New and Old Wars: Organized Violence<br />

in a Global Era. Stanford, Cal.: Stanford University Press.<br />

Kanger, Stig. 1984. "On Realization of Human Rights." Acta<br />

Philosophica Fennica 38.<br />

Kant, Immanu<strong>el</strong>, translated by L.W. Beck. 1956. Critique of<br />

Practical Reason. Nova York: Bobbs-Merrill.<br />

Kaul, Inge, Isab<strong>el</strong>le Grunberg and Marc A.Stern, eds. 1999.<br />

Global Public Goods: International Cooperation in the 21st<br />

Century. Nova York: Oxford University Press.<br />

Khor, Martin. 1999. A Comment on Attempted Linkages<br />

133

etween Trade and Non-trade Issues in the WTO. Penang,<br />

Malàisia: Third World Network.<br />

Korea Institute for Health and Social Affairs, i PNUD (Programa<br />

de les Nacions Unides per al Desenvolupament). 1998.<br />

Korea: Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1998. Seül<br />

Kundera, Milan. 1980 [1978]. The Book of Laughter and<br />

Forgetting. Nova York: Penguin Books.<br />

Landsberg-Lewis, Llana, ed. 1998. Bringing Equality Home.<br />

Implementing the Convention on the Elimination of All<br />

forms of Discrimination Against Women. Nova York:<br />

United Nations Dev<strong>el</strong>opment Fund for Women.<br />

Lauren, Gordon Paul. 1998. The Evolution of International<br />

Human Rights. Visions Seen. Philad<strong>el</strong>phia, Penn.:<br />

University of Pennsylvania Press.<br />

Leckie, Scott. 1998. "Another Step towards Indivisibility:<br />

Identifying the Key Features of Violations of Economic, Social,<br />

and Cultural Rights. Human Rights Quarterly 20: 81-<br />

124.<br />

Li i altres.1999. "Distribution of Government Education<br />

Expenditures in Dev<strong>el</strong>oping Countries—Pr<strong>el</strong>iminary<br />

Estimates." World Bank, Education Sector Thematic Group,<br />

Washington, DC.<br />

Libanio, Jose Carlos. <strong>2000</strong>. Correspondència per correu <strong>el</strong>ectrònic<br />

<strong>sobre</strong> l'Atles d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> a Brasil.<br />

1 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>, Rio de Janeiro.<br />

Lijphart, Arend. 1999. Patterns of Democracy: Government<br />

Forms and Performance in Thirty-Six Countries. New<br />

Haven, Conn.: Yale University Press.<br />

LIS (Luxembourg Income Study). <strong>2000</strong>. "Population B<strong>el</strong>ow<br />

Income Poverty Line." [http://lissy.ceps.lu/lim.htm]. Gener<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Lobo, F<strong>el</strong>ix, i Manu<strong>el</strong> G. V<strong>el</strong>asquez. 1998. Medicines and the<br />

New Economic Environment. Madrid: Civitas.<br />

Lowry, Christopher. 1997. "Street Children in the Dev<strong>el</strong>oping<br />

World. Political and Social Policies Division." Ottawa:<br />

Canadian International Dev<strong>el</strong>opment Agency.<br />

Mahbub ul Haq Human Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong>.1999. Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment in South Asia: The Crisis of Governance.<br />

Karachi: Oxford University Press.<br />

Mann, Jonathan, i Dani<strong>el</strong> Tarantola, eds. 1996. AIDS in the<br />

World II. Nova York: Oxford University Press.<br />

Mazdoor Kisan Shakti Sangathan. 1996. The Right to Know,<br />

the Right to Live: People's Struggle in Rajasthan and the<br />

Right to Information. Rajasthan.<br />

Mehra, Malini, ed. 1999. Human Rights and Economic<br />

Globalisation. Directions for the WTO. Uppsala, Suècia:<br />

Global Publications Foundation.<br />

Mehrotra, Santosh, Jan Vandemoort<strong>el</strong>e i Enrique D<strong>el</strong>amonica.<br />

En preparació. "Basic Services for All? Public Spending<br />

and the Social Dimensions of Poverty." Fons de les Nacions<br />

Unides per a la Infància (UNICEF), Nova York.<br />

Michalopoulos, Constantine. 1999. "Trade Policy and Market<br />

Access Issues for Dev<strong>el</strong>oping Countries: Implications for<br />

the Millennium Round." Policy Research Working Paper<br />

2214. World Bank, Dev<strong>el</strong>opment Research Group,<br />

Washington, D.C. [http://www.worldbank.org/research/<br />

workingpapers] 28 de gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Milanovic, Branko. 1998. Income, Inequality and Poverty<br />

during the Transition from Planned to Market Economy.<br />

Washington, DC: Banc Mundial.<br />

—. 1999. "True World Income Distribution, 1988 and 1993:<br />

First Calculation Based on Household Surveys Alone." Policy<br />

Research Working Paper 2244. World Bank, Dev<strong>el</strong>opment<br />

Research Group, Washington D.C.<br />

MIMCO (Matt<strong>el</strong> Independent Monitoring Council). <strong>2000</strong>. "Audit<br />

Report 1999 Executive Summary." [http://www.matt<strong>el</strong>.com/<br />

corporate/company/responsibility/<br />

index.asp?section=mim]. 1 de març.<br />

Mistry, M.D. 1999. "The Beginnings of DISHA and its Budget<br />

Training Work in India." [http://<br />

www.internationalbudget.org]. 7 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Muntarbhorn, Vitit, i Charles Taylor. 1994. Roads to<br />

Democracy: Human Rights and Democratic<br />

Dev<strong>el</strong>opment in Thailand. Montreal: International <strong>Centre</strong><br />

for Human Rights and Democratic Dev<strong>el</strong>opment.<br />

Nag<strong>el</strong>, Thomas. 1977. "Poverty and Food: Why Charity Is Not<br />

Enough." In Peter Brown i Henry Shue, eds., Food Policy:<br />

The Responsibility of the United States in the Life and<br />

Death Choices. Nova York: The Free Press.<br />

—. 1991. Equality and Partiality. Nova York: Oxford<br />

University Press.<br />

National Alliance to End Hom<strong>el</strong>essness. 1998. "Facts about<br />

Hom<strong>el</strong>essness in Washington D.C." [http://www.end<br />

hom<strong>el</strong>essness.org/back/factsdc.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Neubeur, Rita. 1998. "Justice Behind Bars." In Choices. (Desembre):<br />

24-25.<br />

Neve, Cristina, i Beatriz Affonso.1995. "Report on a Mass<br />

Murder: Death of 18 Prisoners at the 42nd Police Station,<br />

Parada de Lucas, Sao Paolo (R<strong>el</strong>ato de uma chacina. Morte<br />

de 18 detentos na 42a DP, Parada de Lucas, São Paulo.) In<br />

Center for the Study of Violence i University of São Paulo i<br />

Teotonio Vil<strong>el</strong>e Commission, Human Rights in Brazil<br />

(OsDireitos Humanos no Brasil), São Paulo.<br />

Noman, O. 1999. Democracy and Human Dev<strong>el</strong>opment in<br />

Asia. Nova York: Oxford University Press.<br />

NUA. <strong>2000</strong>. "How Many On Line?" [http://www.nua.ie]. 14<br />

d'abril <strong>2000</strong>.<br />

Nussbaum, Martha i Amartya Sen, eds.1991. The Quality of<br />

Life. Oxford: Oxford University Press.<br />

OCDE (Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Econòmics). 1996. Trade, Employment and Labour<br />

Standards. A Study of Core Workers' Rights and<br />

International Trade. París.<br />

—. 1999a. Economic Outlook. París.<br />

—. 1999b. Employment Outlook 1999. París.<br />

—. 1999c. Environmental Data Compendium 1999. París.<br />

OCDE, Dev<strong>el</strong>opment Assistance Committee. 1999. Dev<strong>el</strong>opment<br />

Co-operation 1998 Report. París.<br />

—. <strong>2000</strong>. Dev<strong>el</strong>opment Co-operation 1999 Report. París.<br />

OCDE i Statistics Canada. <strong>2000</strong>. Literacy in the Information<br />

Age-Final Report on the IALS. París.<br />

OFDA (Office of U.S. Foreign Disaster Assistance) i CRED (<strong>Centre</strong><br />

for Research on the Epidemiology of Disasters). <strong>2000</strong>.<br />

"EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster<br />

Database." Université Catholique de Louvain, Bruss<strong>el</strong>·les,<br />

Bèlgica. [http://www.md.ucl.ac.be/cred]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

OIT/ILO (Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball). 1996.<br />

Estimates and Projections of the Economically Active<br />

Population, 1950-2010. 4th ed. Diskette. Ginebra.<br />

—. 1997a. Annual Report. Ginebra.<br />

—. 1997b. Children at Work-Healh and Safety Risks. Ginebra<br />

—. 1997c World Labour Report 1997/98—Industrial<br />

R<strong>el</strong>ations, Democracy and Social Stability. Ginebra.<br />

—. 1998a. Annual Report. Ginebra.<br />

—. 1998b. "Protecting the Most Vulnerable of Today's<br />

Workers." [http://www.ilo.org/public/english/protection/<br />

migrant/papers/protvul/index.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1998c. World Employment Report 1998-99. Ginebra.<br />

—. 1998d. Yearbook of Labour Statistics 1997. Ginebra.<br />

—. 1999a. Annual Report. Ginebra.<br />

—. 1999b. "Ratification of ILO Conventions." [http://<br />

www.ilo.org/public/english/dialogue/actrav/enviro/<br />

backgrnd/raticore.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1999c. Yearbook of Labour Statistics 1999. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>.OIT/ILO base de dades <strong>sobre</strong> normes laborals inter-<br />

134 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

nacionals (ILOLEX). [http://ilolex.ilo.ch:1567/public/<br />

english/50normes/infleg/iloeng/index.htm]. Abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

OMS/WHO (Organització Mundial de la Salut). 1997. Annual<br />

Report 1997. Ginebra.<br />

—. 1998. Annual Report 1998. Ginebra.<br />

—. 1999a. Annual Report 1999. Ginebra.<br />

—. 1999b. Correspondència <strong>sobre</strong> índexs de suïcidi.<br />

December. Ginebra.<br />

—. 1999c. Global Tuberculosis Control WHO Report 1999.<br />

Ginebra.<br />

—. 1999d. Weekly Epidemiological Record 74: 265-272.<br />

[http://www.who.int]. Agost de 1999.<br />

—. 1999e. "WHO Globalization and Access to Drugs, Perspectives<br />

on the WTO/TRIPS Agreement." Health Economics and<br />

Drugs DAP Series núm.7.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> consum de cigarrets per<br />

adult. Febrer. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>b. "WHO Estimates of Health Personn<strong>el</strong>." [http://<br />

www.who.int/whosis]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

O'Neill, Onora. 1986. Faces of Hunger. Londres: Allen Unwin.<br />

—. 1989. Constructions of Reason. Cambridge: Cambridge<br />

University Press.<br />

—. 1996. Towards Justice and Virtue. Cambridge: Cambridge<br />

University Press.<br />

OMC/WTO (Organització Mundial d<strong>el</strong> Comerç). 1999. Annual<br />

Report. Volums 1 i 2. Ginebra.<br />

Ontario Parents for Equality in Education Funding. <strong>2000</strong>. "Press<br />

R<strong>el</strong>ease on Fair Funding Rally, 5 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>." [http:/<br />

/www.jpeef.org/opeef.htm]. 25 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

ONU/UN (Organització de les Nacions Unides). 1948. The Universal<br />

Declaration of Human Rights. [http://<br />

www.unhchr.ch/html/intlinst.htm] 4 de maig d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>. (versió<br />

catalana a [http://www.xtec.es/50dh/drets.htm]<br />

—. 1966a. International Covenant on Civil and Political<br />

Rights. [http://www.unhchr.ch/html/intlinst.htm] 4 de maig<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

—. 1966b. International Covenant on Economic, Social and<br />

Cultural Rights. [http://www.unhchr.ch/html/intlinst.htm]<br />

4 de maig d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

—. 1986. The Declaration on the Right to Dev<strong>el</strong>opment.<br />

[http://www.unhchr.ch/html/intlinst.htm] 4 de maig d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong><br />

—. 1987. Limburg Principles. UN document E/CN.4/1987/17.<br />

[http://www.unhchr.ch/html/intlinst.htm] 4 de maig d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong><br />

—. 1990. The Nature of States Parties Obligations (Art 2,<br />

par.1) General Comment 3. [http://www.unhchr.ch/html/<br />

intlinst.htm] 4 de maig d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

—. 1991. Revised General Guid<strong>el</strong>ines Regarding the Form<br />

and Contents of Reports to be Submitted by State Parties<br />

under Articles 16 and 17 of the International<br />

Covenant on Economic, Social and Cultural Rights.<br />

Document de l'ONU E/C.12/1001/1.<br />

—. 1995a. "Impact of Armed Conflict on Children-Report of<br />

Graca Mach<strong>el</strong>, Expert of the Secretary General of the United<br />

Nations." [http://www.unicef.org/graca/]. 14 d'abril d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

—. 1995b. World Urbanization Prospects: The 1994<br />

Revision. Database. Divisió de Població. Nova York.<br />

—. 1996a. Second International Consultation on HIV/AIDS<br />

and Human Rights. Economic and Social Council,<br />

Commission on Human Rights, 53rd session, Item 9 (a) of<br />

the provisional agenda, Ginebra, 23-25 de setembre.<br />

—. 1996b. World Urbanization Prospects: The 1996<br />

Revision. Base de dades. Divisió de Població. Nova York.<br />

—. 1997a Human Rights-A Compilation of International<br />

Instruments. Volume I, Universal Instruments. Nova York.<br />

—. 1997b Human Rights-A Compilation of International<br />

REFERÈNCIES<br />

Instruments. Volume II. Regional Instruments. Nova York.<br />

—. 1998a. "Human Rights and Conflicts." Human Rights<br />

Today. UN Briefing Papers. [http://www.un.org/rights/<br />

HRToday]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1998b. "Principles and Recommendations for Population<br />

and Housing Censuses. [Revision 1.] Statistical Paper Series<br />

M, No.67/Rev.1. Statistics Division. Nova York.<br />

—.1998c World Population Prospects 1950-2050: The 1998<br />

Revision. Base de dades. Divisió de Població. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> naixements en mares menors<br />

de 20 anys. Statistics Division. Gener. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> dones al govern. UN Secretariat<br />

and Department for Economic and Social Affairs,<br />

Division for the Advancement of Women. Març. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>c. Energy Statistics Yearbook 1997. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>d. Fifth United Nations Survey of Crime Trends and<br />

Operations of Criminal Justice Systems. United Nations<br />

Office at Vienna, Crime Prevention and Criminal Justice<br />

Division. Vienna. [http://www.uncjin.org/]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>e. "Multilateral Treaties Deposited with the Secretary<br />

General." [http//:untreaty.un.org]. Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

ONU, Secretari General. 1999. Annual Report of the Secretary-<br />

General on the Work of the Organization. [A/54/1][http:/<br />

/www.un.org/Docs/SG/Report99/toc.htm]. 14 d'abril <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>. 'We the Peoples' The Role of the United Nations in<br />

the 21st Century. New York: United Nations. [http://<br />

www.un.org/millennium/sg/report/full.htm]. 10 de març<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

ONUSIDA/UNAIDS (Programa Conjunt de les Naciosn Unides<br />

<strong>sobre</strong> VIH/SIDA). <strong>2000</strong>. "AIDS Now Greatest Threat to<br />

Dev<strong>el</strong>opment, Says UNAIDS Chief." Comunicat de premsa,<br />

11 de febrer. [http://www.unaids.org/whatsnew/press/eng/<br />

stockholm110200.html]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

ONUSIDA/UNAIDS (Programa Conjunt de les Nacions Unides<br />

<strong>sobre</strong> VIH/SIDA), i PNUD/UNDP (Programa de les Nacions<br />

Unides per al Desenvolupament). 1998. HIV/AIDS and<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment: South Africa. Pretòria: Amabukha<br />

Publications.<br />

ONUSIDA/UNAIDS, i OMS/WHO (Organització Mundial de la<br />

Salut). <strong>2000</strong>a. "AIDS Epidemic Update: Desembre d<strong>el</strong><br />

1999." UNAIDS/99.53E - WHO/CDS/CSR/EDC/99.9 - WHO/<br />

FCH/HSI99.6. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Report on the Global HIV/AIDS Epidemic. [http://<br />

www.who.int/emc-hiv/global_report/index.html]. Març d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

OSCE (Organització per a la Seguretat i la Cooperació a<br />

Europa). 1996. "The Hague Recommendation Regarding<br />

the Education Rights of National Minorities." [http://<br />

www.osce.org/inst/hcnm/]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1998. "The Oslo Recommendation Regarding the Linguistic<br />

Rights of National Minorities." [http://www.osce.org/inst/<br />

hcnm/]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1999. "The Lund Recommendations on the Effective<br />

Participation of National Minorities in Public Life." [http:/<br />

/www.osce.org/inst/hcnm/]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

O'Sullivan, Gerald. En preparació. "The South African Truth<br />

and Reconciliation Commission: Database Representation."<br />

In P. Ball, Herbert Spirer, i Louise Spirer, eds., Making the<br />

Case: Case Histories of Information Management<br />

Systems for Large-Scale Violations of Human Rights.<br />

Washington, DC: American Association for the Advancement<br />

of Science.<br />

Panayotou, Theodore. 1999. "Globalisation and Environment."<br />

Document de referència d<strong>el</strong> PNUD, <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> 1999. Programa de <strong>desenvolupament</strong><br />

de les Nacions Unides, Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament Humà, Nova York. (edició catalana d<strong>el</strong><br />

<strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> de Catalunya)<br />

135

Parliamentarians for Global Action. <strong>2000</strong>. Dossier on the<br />

Ratification of Ghana of the Statute of the International<br />

Criminal Court. Nova York. [http://www.pgaction.org/].<br />

PNUD/UNDP (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament).<br />

1991. Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1991.<br />

New York: Oxford University Press.<br />

—. 1992. Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1992. Nova York:<br />

Oxford University Press.<br />

—. 1996a. Human Dev<strong>el</strong>opment Report1996: Turkey.<br />

Ankara.<br />

—. 1996b. Nigerian Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1996.<br />

Lagos.<br />

—. 1997a. Ghana Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1997. Accra<br />

.<br />

—. 1997b. <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desarrollo Humano d<strong>el</strong> Perú:<br />

Índices e Indicadores. Lima.<br />

—. 1997c. Swaziland Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1997—<br />

The Road Ahead. Mbabane.<br />

—. 1998a. Cambodia National Human Dev<strong>el</strong>opment Report.<br />

Phnom Penh.<br />

—. 1998b. Human Dev<strong>el</strong>opment Report of Nepal 1998.<br />

Katmandú.<br />

—. 1998c. Human Dev<strong>el</strong>opment Report of Sri Lanka 1998:<br />

Regional Dimensions of Human Dev<strong>el</strong>opment. Colombo.<br />

—. 1998d. Uganda Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1998.<br />

Kampala.<br />

—. 1998e. Zambia Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1998.<br />

Lusaka.<br />

—. 1999a. China Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1999:<br />

Transition and the State. Beijing: China Finance and<br />

Economic Publishing House.<br />

—. 1999b. <strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1999.<br />

Nova York: Oxford University Press.(versió catalana editada<br />

p<strong>el</strong> <strong>Centre</strong> <strong>UNESCO</strong> de Catalunya).<br />

—.<strong>2000</strong> Poverty Report <strong>2000</strong>: Overcoming Human Poverty.<br />

Nova York.<br />

PNUD, Oficina Regional per a Europa i la CEI. 1998. The New<br />

Yalta: Commemorating the 50th Anniversary of the<br />

Declaration of Human Rights in RBEC Region. Ankara.<br />

PNUD i <strong>el</strong> Govern de Botswana,. 1997. Botswana Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment Report 1997: Challenges for a Sustainable<br />

Human Dev<strong>el</strong>opment —A Long-Term Perspective.<br />

Gaborone: TA Publications.<br />

PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament)<br />

i la Unitat de Política Social de Lituània. 1999.<br />

Lithuanian Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1999. Vilna.<br />

PNUD i ACNUR/UNHCR (Alt Comissionat de les Nacions Unides<br />

per als Drets Humans). 1998. "Humanitarian Assistance<br />

and Assistance to Refugees." [http://www.un.org/ha/<br />

general.htm]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

PNUD, Poverty Reduction Forum, Institute of Dev<strong>el</strong>opment<br />

Studies i University of Zimbabwe 1998. Human<br />

Dev<strong>el</strong>opment Report 1998: Zimbabwe. Harare.<br />

PNUD, FAO (Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura de<br />

les Nacions Unides), <strong>UNESCO</strong> (Organització per a l'Educació,<br />

la Ciència i la Cultura de les Nacions Unides), UNFPA<br />

/FNUAP (Fons de les Nacions Unides per a la Població) i la<br />

UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància).<br />

1998. Namibia Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1998.<br />

Windhoek.<br />

PNUMA/UNEP (Programa de les Nacions Unides per al Medi<br />

Ambient). 1999. "The R<strong>el</strong>ationship between Int<strong>el</strong>lectual<br />

Property Rights and the R<strong>el</strong>evant Provisions of the Trade<br />

R<strong>el</strong>ated Aspects of Int<strong>el</strong>lectual Property Rights (TRIPS<br />

agreement) and the Convention on Biological Diversity."<br />

Conveni <strong>sobre</strong> Biodiversitat. 11 d'octubre. Montreal.<br />

Pogge, Thomas. 1989. Realizing Rawls. Ithaca, NY: Corn<strong>el</strong>l<br />

University Press.<br />

—. 1992. "O'Neill on Rights and Duties." Grazer<br />

Philosophische Studien 43: 223-47.<br />

—. 1993. "The Bounds of Nationalism." Canadian Journal of<br />

Philosophy 22 (suplement).<br />

—. 1995. "How Should Human Rights be Conceived?" Jahrbuch<br />

für Recht und Ethik 3: 103-20.<br />

Posey, Darr<strong>el</strong>l. 1996. Traditional Resource Rights. World<br />

Conservation Union, Biodiversity Programme, Gland,<br />

Switzerland.<br />

PROBE (Public Report on Basic Education in India) Team.<br />

1999. Public Report on Basic Education in India. Nova<br />

D<strong>el</strong>hi: Oxford University Press.<br />

Prusher, Ilene R. 1998. "Brutality in the Name of Honour." In<br />

Choices. Desembre. Nova York: PNUD<br />

Psacharopoulos, George, and Zafiris Tzannatos, eds. 1992.<br />

Case Studies on Women's Employment and Pay in Latin<br />

America. Washington, DC: Banc Mundial.<br />

Reyes, Socorro. <strong>2000</strong>. "Seeking Gender Balance: Women<br />

Strategize for Change." Women's Environment and<br />

Dev<strong>el</strong>opment Organization, Nova York.<br />

Roma Rights. 1999a. "Bulgarian Roma Rights Organisation<br />

Scores Political Victory." Roma Rights Quarterly. [http://<br />

errc.org/rr_nr1_1999/snap02.shtml]. 12 de març d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

—. 1999b. "Local Government in Hungary Taken to Court by<br />

Roma." [http://errc.org/rr_nr1_1999/snap11.shtml] 12<br />

de març de <strong>2000</strong>.<br />

—. 1999c. "Ombudsman Investigates Discrimination in<br />

Employment in Hungary." [http://errc.org/rr_nr1_1999/<br />

snap23.shtml]. 12 de març de <strong>2000</strong>.<br />

Samu<strong>el</strong>son, Douglas A., i Herbert F. Spirer. 1992. "Use of<br />

Incomplete and Distorted Data in Inference about Human<br />

Rights Violations." In Thomas B. Jabine i Richard P Claude,<br />

eds., Human Rights and Statistics: Getting the Record<br />

Straight. Philad<strong>el</strong>phia, Penn.: University of Pennsylvania<br />

Press.<br />

SAPES (South African Political Economy Series Trust). 1998.<br />

SADC Human Dev<strong>el</strong>opment Report 1998 : Governance<br />

and Human Dev<strong>el</strong>opment in Southern Africa. South<br />

African Regional Institute for Policy Studies. Harare: PNUD.<br />

S<strong>el</strong>bervik, Hilde. 1999. "Aid and Conditionality, The Role of<br />

the Bilateral Donor: A Case Study of Norwegian-Tanzanian<br />

Aid R<strong>el</strong>ationship." Evaluation Report 6.99. Norwegian<br />

Ministry of Foreign Affairs, Oslo. [http://odin.dep.no/ud].<br />

Sen, Amartya. 1985. Commodities and Capabilities.<br />

Amsterdam: North Holland.<br />

—. 1992. Inequality Reexamined. Cambridge, Mass.: Harvard<br />

University Press.<br />

—. 1999a. "Consequential Evaluation and Practical Reason."<br />

Trinity College, Department of Economics, Cambridge.<br />

—. 1999b. Dev<strong>el</strong>opment as Freedom. Nova York: Alfred Knopf.<br />

—. 1999c. "Human Rights and Economic Achievements." In<br />

Joanne Bauer and Dani<strong>el</strong> B<strong>el</strong>l, eds., The East Asian<br />

Challenge for Human Rights. Cambridge: Cambridge<br />

University Press.<br />

Sengupta, Arjun. 1999. "Study on the Current State of Progress<br />

in the Implementation of the Right to Dev<strong>el</strong>opment Pursuant<br />

to Commision Resolution 1998/72 and General Assembly<br />

Resolution 53/155." Document de les Nacions Unides E/<br />

CN.4/1999/WG.18/2. Nova York.<br />

Sethi, Prakash. <strong>2000</strong>. Correspondència personal <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />

Independent de Supervisió de Matt<strong>el</strong>. 17 de febrer.<br />

Nova York.<br />

Sh<strong>el</strong>l Report. 1999. "People, Planet and Profits-An Act of<br />

Commitment." Houston, Tex. [http://www.sh<strong>el</strong>l.com/royalen/].<br />

Sh<strong>el</strong>ter1998. "National Campaign for Hom<strong>el</strong>ess People."<br />

Londres.[http://www.sh<strong>el</strong>ter.org.uk/]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

136 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Shue, Henry. 1980. Basic Rights: Subsistence, Affluence, and<br />

U.S. Foreign Policy. Princeton, NJ: Princeton University<br />

Press.<br />

Simon Community of Ir<strong>el</strong>and. 1995. "Hom<strong>el</strong>ess in Dublin."<br />

[http://indigo.ie/~simonnat/hom<strong>el</strong>ess.html]. 4 d'abril d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute).<br />

<strong>2000</strong>. SIPRI Yearbook <strong>2000</strong>-Armaments, Disarmament<br />

and International Security. Oxford: Oxford University<br />

Press.<br />

Sistema de les Nacions Unides a Guatemala. 1999. Guatemala:<br />

<strong>el</strong> rostro rural d<strong>el</strong> desarrollo humano. Ciutat de<br />

Guatemala.<br />

Slovenia, Human Rights Ombudsman .1998. Annual Report<br />

1998. [http://www.varuh-rs.si/index-eng.htm]. 1 de març<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Smeeding, Tim. 1997. "Financial Poverty in Dev<strong>el</strong>oped<br />

Countries: The Evidence from the Luxembourg Income<br />

Study." In UNDP, Human Dev<strong>el</strong>opment Papers 1997:<br />

Poverty and Human Dev<strong>el</strong>opment. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> la pobresa econòmica als<br />

països industrials. 20 de gener. Nova York.<br />

South Africa, Central Statistical Services. 1994. October<br />

Household Survey. Pretòria: Government Printer.<br />

Spirer, Herbert. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> propietats d<strong>el</strong>s<br />

indicadors de drets humans. 18 de març, Nova York.<br />

Standard & Poor's. <strong>2000</strong>. "Sovereign Long-term Debt Rating."<br />

[http://www.standardandpoors.com/ratings/sovereigns/<br />

index.htm]. Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Stewart, Frances. Forthcoming. "The Root Causes of<br />

Humanitarian Emergencies." In E. Wayne Nafziger, Frances<br />

Stewart and Raimo Vayrynen, eds., The Origins of<br />

Humanitarian Emergencies: War and Displacement in<br />

Dev<strong>el</strong>oping Countries. Nova York: Oxford University Press.<br />

Stiglitz, Joseph. 1998. "The Role of International Financial<br />

Institutions in the Current Global Economy." [http://<br />

www.worldbank.org/knowledge/chiefecon/stiglitz.htm]. 19<br />

d'octubre de 1999.<br />

—. 1999a. "Democratic Dev<strong>el</strong>opment as the Fruits of Labor."<br />

[http://www.worldbank.org/knowledge/chiefecon/<br />

stiglitz.htm]. 2 de desembre de 1999.<br />

—. 1999b. "On Liberty, the Right to Know, and Public<br />

Discourse: The Role of Transparency in Public Life." [http:/<br />

/www.worldbank.org/knowledge/chiefecon/stiglitz.htm]. 2<br />

de desembre de 1999.<br />

—. 1999c. "Participation and Dev<strong>el</strong>opment Perspectives from<br />

the Comprehensive Dev<strong>el</strong>opment Paradigm." [http://<br />

www.worldbank.org/knowledge/chiefecon/stiglitz.htm]. 2<br />

de desembre de 1999.<br />

Tansey, Geoff. 1999. "Trade, Int<strong>el</strong>lectual Property, Food and<br />

Biodiversity." Quaker Peace and Service, Londres.<br />

Tomasevski, Katarina. 1995. "Indicators." In Asbjorn Eide,<br />

Catarina Krause i Allan Rosas, eds., Economic, Social and<br />

Cultural Rights: A Textbook. Dordrecht: Martinus Nijhoff<br />

Publishers.<br />

Tuck, Richard. 1979. Natural Rights Theories. Cambridge:<br />

Cambridge University Press.<br />

UDAPE (Unidad de Analisis de Political Sociales y Economicas).<br />

<strong>2000</strong>. Internal Aide Memorandum. La Paz.<br />

UNCJIN (United Nations Crime and Justice Information<br />

Network). 1999. "Data on Crime and Justice." [http://<br />

www.uncjin.org/Statistics/WCTS/WCTS5/wcts5.html]. 14<br />

d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

UNCTAD/CNUCID (Conferència de les Nacions Unides <strong>sobre</strong><br />

Comerç i Desenvolupament). 1999a. Trade and<br />

Dev<strong>el</strong>opment Report. Ginebra.<br />

—. 1999b. World Investment Report-Foreign Direct<br />

Investment and the Challenge of Dev<strong>el</strong>opment. Ginebra.<br />

REFERÈNCIES<br />

UNECE (Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a<br />

Europa). 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> lesions i defuncions<br />

per accidents de cotxe. Març. Nova York i Ginebra.<br />

—. 1999b. Trends in Europe and North America 1998-99.<br />

Nova York i Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> estimacions secretarials de<br />

l'atur en funció de les dades estadístiques nacionals. Març.<br />

Ginebra.<br />

<strong>UNESCO</strong> (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació,<br />

la Ciència i la Cultura). 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong><br />

ràtios de matriculació per grup d'edat. Febrer. París.<br />

—. 1999b. Correspondència <strong>sobre</strong> la matriculació femenina<br />

en estudis superiors de ciència. Febrer. París.<br />

—. 1999c. Statistical Yearbook 1999. París.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> taxes d'alfabetització<br />

d'adults. Gener. París.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> estudiants superiors femenins.<br />

Febrer. París.<br />

—. <strong>2000</strong>c. Correspondència <strong>sobre</strong> ràtios de matriculació bruta.<br />

Febrer. París.<br />

UNHCHR/ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per<br />

als Drets Humans). 1994. Comunicat 488/1992, presentat<br />

per Nicholas Toonen contra Austràlia. Document de l'ONU<br />

CCPR/C/50/D/488/1992, 4 d'abril de 1994. [http://<br />

www.unhchr.ch/tbs/doc.nsf/MasterFrameView/<br />

d22a00bcd1320c9c80256724005e60d5?Opendocument]<br />

—. 1996. "Women and Violence-The Work of the Special<br />

Rapporteur." [http://www.un.org/rights/dpi1772e.htm]. 12<br />

de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—.1997. "Over 1 Billion People in Inadequate Housing." [http:/<br />

/www.unhchr.ch//html/menu6/2/fs21.htm]. 12 de març d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

—. 1999a. "Civil and Political Indicators in the United Nations<br />

Context: A Workshop Concept Paper." Draft. Ginebra.<br />

—. 1999b. "The Dignity Measure: S<strong>el</strong>ected Human Rights<br />

Indicators." Working draft. Ginebra<br />

UNHCHR i ONUSIDA/UNAIDS (Programa Conjunt de les Nacions<br />

Unides <strong>sobre</strong> VIH/SIDA). 1998. HIV/AIDS and Human<br />

Rights International Guid<strong>el</strong>ines. Second International<br />

Consultation on HIV/AIDS and Human Rights, Ginebra.<br />

23-25 de setembre de 1996. Nova York i Ginebra: Nacions<br />

Unides.<br />

UNHCR 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> refugiats per país d'origen.<br />

Desembre. Ginebra.<br />

—. 1999b. "Humanitarian Assistance and Assistance to<br />

Refugees." [http://www.un.org/ha/general.htm]. 12 d'abril<br />

d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. 1999c. Refugees and Others of Concern to UNHCR: 1998<br />

Statistical Overview. Ginebra.<br />

UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància). 1996<br />

The State of the World's Children 1997. Nova York: Oxford<br />

University Press.<br />

—. 1997a. Annual Report 1997. Nova York: Oxford University<br />

Press.<br />

—.1997b. The Progress of Nations 1997. Nova York: Oxford<br />

University Press.<br />

—.1998 State of the World's Children 1999. Nova York:<br />

Oxford University Press<br />

—. 1999a. Annual Report 1999. Nova York: Oxford University<br />

Press.<br />

—. 1999b. The Progress of Nations 1999. Nova York: Oxford<br />

University Press.<br />

—. 1999c. The State of the World's Children <strong>2000</strong>. Nova York:<br />

Oxford University Press.<br />

—. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s índexs de mortalitat infantil<br />

i mortalitat d'infants de menys de cinc anys. Febrer.<br />

Nova York.<br />

UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància),<br />

137

International Child Dev<strong>el</strong>opment <strong>Centre</strong>. 1999. Child<br />

Domestic Work. Innocenti Digest 5. Florència.<br />

UNICEF i PNUD. 1998. "Country Experiences in Assessing the<br />

Adequacy, Equity and Efficiency of Public Spending on Basic<br />

Social Services." Document de treball, Hanoi Meeting <strong>sobre</strong><br />

la Iniciativa 20/20, 27-29 d'octubre.<br />

UNIFEM (Fons de les Nacions Unides per a les Dones). 1997.<br />

Annual Report 1997. Nova York: Oxford University Press.<br />

—. 1998. Annual Report 1998. Nova York, Oxford University<br />

Press.<br />

—. 1999. Annual Report 1999. Nova York: Oxford University<br />

Press.<br />

USAID (US Agency for International Dev<strong>el</strong>opment). 1999.<br />

Gender Matters Quarterly 1 (Febrer). Office of Women in<br />

Dev<strong>el</strong>opment.<br />

United States Institute of Peace. <strong>2000</strong>. Truth Commissions.<br />

[http://www.usip.org/library/truth.html]. 10/3/<strong>2000</strong>.<br />

US Census Bureau <strong>2000</strong> "Poverty Estimates for 1998." [http://<br />

www.census.gov/hhes/ povty98.html]. 14 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

US Office of Management and Budget.<strong>2000</strong>. Budget of the<br />

United States Government. [http://w3.access.gpo.gov/<br />

usbudget/fy2001/pdf/budget.pdf]. 1 d'abril d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Van der Sto<strong>el</strong>, Max. 1999. "Early Warning and Early Action:<br />

Preventing Inter-Ethnic Conflict." Organization for Security<br />

and Cooperation in Europe, discurs al Royal Institute of<br />

International Affairs, Londres. [http://www.osce.org/]. 10<br />

de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Van de Walle, Dominique, i Dileni Gunewardena. 1999. "Causes<br />

of Ethnic Inequality in Viet Nam." Banc Mundial,<br />

Dev<strong>el</strong>opment Research Group, Washington D.C.<br />

Wagstaff, Adam. <strong>2000</strong>. "Socio-economic Inequalities in Child<br />

Mortality: Comparisons Across dev<strong>el</strong>oping Countries."<br />

Bulletin of the World Health Organization (gener). Ginebra.<br />

Waldron, Jeremy. 1993. Liberal Rights. Cambridge: Cambridge<br />

University Press.<br />

Wallensteen, Peter, and Margareta Sollenberg. 1999. "Armed<br />

Conflict, 1989-1998." Uppsala University, Department of<br />

Peace and Conflict Research and International Peace<br />

Research Institute, Oslo.<br />

Weiner, M., and Omar Noman. 1995. The Child and the State<br />

in India and Pakistan. Nova York: Oxford University Press.<br />

Werquin, Patrick. <strong>2000</strong>. Correspondència per correu <strong>el</strong>ectrònic<br />

<strong>sobre</strong> índexs desagregats d'analfabetisme funcional<br />

d'adults. Organització per a la Cooperació Econòmica i <strong>el</strong><br />

Desenvolupament. 17 de febrer. París.<br />

Wignaraja, Kanni. <strong>2000</strong>. Correspondència per correu <strong>el</strong>ectrònic<br />

<strong>sobre</strong> Sri Lanka. 18 de febrer. Nova York.<br />

Will, George F. <strong>2000</strong>. "AIDS Crushes a Continent." Newsweek<br />

10 de gener.<br />

WIPO (World Int<strong>el</strong>lectual Property Organization). 1998.<br />

"Int<strong>el</strong>lectual Property and Human Rights." Proceedings of<br />

a pan<strong>el</strong> discussion, 9 de novembre, Ginebra.<br />

Womenwatch. <strong>2000</strong>. "The UN Internet Gateway on the<br />

Advancement and Empowerment of Women." [[http://<br />

www.un.org/womenwatch/]. Abril. Nova York.<br />

Women Working Worldwide. 1999. Women Workers and Codes<br />

of Conduct. Manchester.<br />

WRI (World Resources Institute). 1999. World Resources<br />

1998-99. Nova York: Oxford University Press.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> les principals àrees protegides.<br />

Febrer. Washington, DC.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> recursos hidrològics. Febrer.<br />

Washington, DC.<br />

Yoke, Teh Hoe, i Goh Kim Leng, eds.1992. Malaysia's<br />

Economic Vision. Issues and Challenges. Malàisia:<br />

P<strong>el</strong>anduk Publications.<br />

Yujnovsky, Oscar. <strong>2000</strong>. Correspondència per correu <strong>el</strong>ectrònic<br />

<strong>sobre</strong> reformes jurídiques a Amèrica d<strong>el</strong> Sud. 15 de<br />

febrer. Nova York.<br />

138 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Nota <strong>sobre</strong> les dades estadístiques de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 141<br />

Què rev<strong>el</strong>en <strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 147<br />

I. SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

1 Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 157<br />

2 Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe 161<br />

3 Mesura de capacitació per sexe 165<br />

4 Pobresa humana als països en <strong>desenvolupament</strong> 169<br />

5 Pobresa humana a l'OCDE, Europa de l'Est i la CEI 172<br />

6 Comparació d'índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 174<br />

7 Tendències en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i la renda per càpita 178<br />

8 Tendències en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement econòmic 182<br />

II. ...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...<br />

9 Progrés de la supervivència 186<br />

10 Perfil de la sanitat 190<br />

III. ...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

11 Perfil de l'educació 194<br />

12 Accés als fluxos d'informació 198<br />

IV....PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

13 Resultats econòmics 202<br />

14 Estructura macroeconòmica 206<br />

15 Fluxos de recursos 210<br />

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos 214<br />

17 Fluxos d'ajuda d<strong>el</strong>s països membres d<strong>el</strong> CAD 218<br />

18 Ajuda i deute per país receptor 219<br />

INDICADORS DEL<br />

DESENVOLUPAMENT<br />

HUMÀ<br />

139

V. ...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

19 Tendències demogràfiques 223<br />

20 Ús de l'energia 227<br />

21 Perfil d<strong>el</strong> medi ambient 231<br />

22 Gestió d<strong>el</strong> medi ambient 235<br />

VI. ...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

23 Seguretat alimentària i nutrició 237<br />

24 Seguretat laboral 241<br />

25 Perfil de la vida política 243<br />

26 Criminalitat 247<br />

27 Tensió social 251<br />

VII. ....I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

28 Sexe i educació 255<br />

29 Sexe i activitat econòmica 259<br />

30 Sexe, càrrega laboral i distribució temporal 263<br />

31 Participació política de les dones 264<br />

32 INDICADORS BÀSICS D'ALTRES PAÏSOS MEMBRES DE L'ONU 268<br />

Nota tècnica 269<br />

Principals referències estadístiques 274<br />

Definició de termes estadístics 277<br />

Classificació de països 283<br />

Índex d<strong>el</strong>s indicadors 287<br />

<strong>Informe</strong>s nacionals <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 290<br />

140 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

L'estadística proporciona una informació objectiva<br />

<strong>sobre</strong> les tendències en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i dades per a l'anàlisi de qüestions normatives<br />

essencials. Per tant, tot i que l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no és una publicació<br />

estadística, presenta dades <strong>sobre</strong> una àmplia<br />

sèrie d'indicadors en diverses àrees d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

L'objectiu principal de l'<strong>Informe</strong> és valorar<br />

l'estat d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> arreu d<strong>el</strong> planeta<br />

i proporcionar una anàlisi crítica d'un tema<br />

específic cada any. Per als lectors és útil disposar<br />

d'un informe que se centra en <strong>el</strong> benestar <strong>humà</strong><br />

en lloc de les tendències econòmiques, i això<br />

combina l'anàlisi d'actuacions per temes amb<br />

dades detallades de països en una presentació fàcil<br />

d'utilitzar.<br />

Els indicadors de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> reflecteixen <strong>el</strong> ric corpus d'informació<br />

disponible internacionalment. Com a<br />

usuari secundari de les dades, l'<strong>Informe</strong> presenta<br />

informació estadística que s'ha <strong>el</strong>aborat mitjançant<br />

l'esforç col·lectiu de moltes persones i<br />

organitzacions. Les fonts originals van des d<strong>el</strong>s<br />

censos nacionals a les sèries de dades internacionals<br />

recopilades i harmonitzades per organitzacions<br />

internacionals. L'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> Desenvolupament Humà agraeix la col·laboració<br />

de molts organismes que van publicar<br />

les dades més recents <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> possible <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> (requadre 1).<br />

Per poder fer comparacions entre països i al<br />

llarg d<strong>el</strong> temps, totes les taules estadístiques de<br />

l'<strong>Informe</strong> es basen en dades estandarditzades internacionalment,<br />

reunides i processades per organismes<br />

germans en <strong>el</strong> sistema internacional o,<br />

en alguns casos, per altres organismes. Aquestes<br />

organitzacions, ja sigui en la reunió de dades o<br />

mitjançant enquestes pròpies, harmonitzen les<br />

definicions i <strong>el</strong>s mètodes de recopilació per fer<br />

que les seves dades siguin <strong>el</strong> màxim de comparables<br />

internacionalment. Les dades produïdes per<br />

aquests organismes de vegades són diferents de les<br />

dades produïdes per fonts nacionals, sovint a causa<br />

d'ajustaments per harmonitzar les dades. En alguns<br />

casos, quan no es disposa de dades d'organitzacions<br />

internacionals —especialment p<strong>el</strong> que<br />

fa als índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>— s'han<br />

utilitzat altres fonts. A les taules corresponents es<br />

dóna una referència clara d'aquestes fonts.<br />

El text de l'<strong>Informe</strong> es basa en una varietat<br />

molt més àmplia de fonts: documents per encàr-<br />

rec, articles de diari i altres publicacions d'especialistes,<br />

documents governamentals, informes<br />

d'ONG, informes d'altres organitzacions internacionals,<br />

informes nacionals <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Quan aquesta informació s'utilitza<br />

en requadres o taules en <strong>el</strong> text, es mostra la font<br />

i es dóna la cita completa en les referències.<br />

LA NECESSITAT DE MILLORS DADES ESTADÍSTIQUES<br />

SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

No s'ha d'exagerar la necessitat de reforçar la<br />

recopilació de dades i l'<strong>el</strong>aboració d'informes en<br />

<strong>el</strong>s àmbits nacional i internacional. Malgrat <strong>el</strong>s<br />

considerables esforços de les organitzacions internacionals<br />

per reunir, processar i divulgar dades<br />

estadístiques socials i econòmiques i per estandarditzar<br />

les definicions i <strong>el</strong>s mètodes de recopilació<br />

de dades, hi continua havent molts problemes<br />

de cobertura, coherència i comparabilitat<br />

de dades entre països i al llarg d<strong>el</strong> temps. Aquestes<br />

limitacions constitueixen una limitació important<br />

en la supervisió nacional i mundial d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

Tot i que les dades de l'<strong>Informe</strong> demostren la<br />

riquesa de la informació disponible, també mostren<br />

molts buits en les dades <strong>sobre</strong> temes vitals<br />

d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Per exemple, sovint<br />

no es disposa de dades per als 57 indicadors clau<br />

s<strong>el</strong>eccionats en la Valoració Comuna de Països<br />

(CCA) de l'ONU. Per a més de 90 països no es<br />

disposa de dades <strong>sobre</strong> l'alfabetització d<strong>el</strong>s joves.<br />

Per als 66 països en <strong>desenvolupament</strong> no hi<br />

ha dades recents <strong>sobre</strong> la incidència de la pobresa<br />

econòmica amb la mesura estàndard d'1 dòlar<br />

al dia (PPA $EUA 1993). I només per a 177 països<br />

hi ha dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s infants menors de cinc<br />

anys amb un pes inferior al normal. Molts<br />

d'aquests indicadors CCA també s'utilitzen per supervisar<br />

<strong>el</strong> progrés cap als objectius d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

internacional.<br />

La manca de dades és una limitació particular<br />

en la supervisió de la pobresa i la disparitat<br />

per sexe. La cobertura de l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> per sexe (IDS) es limita a 143 països,<br />

la mesura de capacitació per sexe (MCS) a<br />

70 països i l'índex de pobresa humana (IPH-1 i<br />

IPH-2) a 103 països. Les dades <strong>sobre</strong> salaris descompostes<br />

per sexe que es disposen són de l'Organització<br />

Internacional d<strong>el</strong> Treball només corresponen<br />

a 46 països. La cobertura d<strong>el</strong>s aspectes<br />

essencials de la pobresa humana també és limita-<br />

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

141

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

REQUADRE 1<br />

Principals fonts de dades utilitzades en l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

Les següents organitzacions han compartit generosament les seves dades i han fet<br />

possible que l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> publiqui les importants<br />

dades estadístiques <strong>sobre</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> que apareixen a les taules d<strong>el</strong>s indicadors.<br />

<strong>Centre</strong> d'Anàlisi de la Informació d<strong>el</strong> Diòxid de Carboni (CDIAC).Aquest centre<br />

de dades i anàlisi d<strong>el</strong> Departament d'Energia d'Estats Units, se centra en l'efecte<br />

hivernacle i <strong>el</strong> canvi climàtic mundial. És la font de les dades <strong>sobre</strong> les emissions de<br />

diòxid de carboni.<br />

Programa Cooperatiu per a la Supervisió i Avaluació de la Transmissió a<br />

Llarga Distància d<strong>el</strong>s Contaminants Atmosfèrics a Europa (EMEP). Aquesta<br />

agència especialitzada de la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa<br />

(UNECE) reuneix i analitza dades <strong>sobre</strong> la contaminació atmosfèrica d<strong>el</strong>s països membres<br />

de la UNECE. És la font de les dades <strong>sobre</strong> les emissions de diòxid de sofre.<br />

Organització per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) La FAO reuneix, analitza<br />

i divulga informació i dades <strong>sobre</strong> alimentació i agricultura. És la font de les dades<br />

<strong>sobre</strong> producció i subministrament d'aliments i ajuda alimentària.<br />

Unió Interparlamentària (IPU) Aquesta organització proporciona dades <strong>sobre</strong> les<br />

tendències en la participació política i les estructures de la democràcia. L'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es basa en la IPU p<strong>el</strong> que fa a la informació <strong>sobre</strong> la<br />

representació política de les dones i altres dades r<strong>el</strong>acionades amb les <strong>el</strong>eccions.<br />

Institut Internacional d'Estudis Estratègics (IISS) L'IISS, un centre independent<br />

de recerca, informació i debat <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s problemes d<strong>el</strong>s conflictes, manté una<br />

àmplia base de dades militar. Les dades <strong>sobre</strong> forces armades són de la seva publicació<br />

The Military Balance.<br />

Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball (OIT) L'OIT manté un ampli programa<br />

de publicacions estadístiques i <strong>el</strong> Yearbook of Labour Statistics és la seva col·lecció<br />

més àmplia de dades de treball laboral. L'OIT és la font de dades <strong>sobre</strong> ocupació,<br />

salaris i projeccions d'índexs d'activitat econòmica i de la informació <strong>sobre</strong> l'estat de<br />

ratificació d<strong>el</strong>s convenis de drets laborals.<br />

Fons Monetari Internacional (FMI) L'FMI té un ampli programa per crear i compilar<br />

dades estadístiques <strong>sobre</strong> les transaccions financeres internacionals i la balança<br />

de pagaments. Bona part de les dades econòmiques proporcionades a l'Oficina de<br />

l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà per part d'altres agències són de l'FMI.<br />

Unió Internacional de T<strong>el</strong>ecomunicacions (IUT) Aquesta agència especialitzada<br />

de l'ONU manté una àmplia col·lecció de dades estadístiques <strong>sobre</strong> comunicacions i<br />

informació. Les dades <strong>sobre</strong> tendències en les comunicacions són de la seva base de<br />

dades, World T<strong>el</strong>ecommunications Indicators.<br />

Programa Conjunt de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> VIH/SIDA (ONUSIDA) i<br />

Oganització Mundial de la Salut (OMS) Aquest programa conjunt de l'ONU supervisa<br />

la propagació d<strong>el</strong> VIH/SIDA. El seu Report on the Global HIV/AIDS Epidemic és la<br />

font principal de dades <strong>sobre</strong> VIH/SIDA de l'<strong>Informe</strong>.<br />

Luxembourg Income Study (LIS) Aquest projecte coordinat, de 25 països membres,<br />

se centra en la pobresa i qüestions normatives. Els càlculs de pobresa econòmica<br />

de molts països de l'OCDE són d<strong>el</strong> LIS.<br />

Oficina d'EUA d'Ajuda als Desastres Estrangers/<strong>Centre</strong> de Recerca <strong>sobre</strong><br />

Epidemiologia de Desastres (OFDA/CRED) L'OFDA/CRED manté la International<br />

Disaster Database, amb dades de més de 12.000 desastres de gran magnitud i <strong>el</strong>s<br />

seus efectes des de 1900 fins avui. Aquesta font proporciona <strong>el</strong>s càlculs de les persones<br />

mortes en desastres naturals i tecnològics.<br />

Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament Econòmics (OCDE)<br />

L'OCDE publica dades <strong>sobre</strong> tendències socials i econòmiques als seus països membres<br />

així com dades <strong>sobre</strong> les entrades d'ajuda. És la font de dades <strong>sobre</strong> ajuda,<br />

ocupació i analfabetisme funcional.<br />

Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) La UNICEF supervisa <strong>el</strong><br />

benestar d<strong>el</strong>s infants i proporciona una àmplia sèrie de dades. Els seu State of the<br />

World's Children proporciona dades per a l'<strong>Informe</strong>.<br />

Conferència de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> Comerç i Desenvolupament<br />

(UNCTAD/CNUCID) Proporciona dades estadístiques <strong>sobre</strong> comerç i economia a<br />

través de moltes publicacions, com ara <strong>el</strong> World Investment Report, una font de<br />

dades <strong>sobre</strong> fluxos d'inversió per a l'<strong>Informe</strong>. La UNCTAD també contribueix a les<br />

dades comercials que rep l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

d'altres organismes.<br />

Divisió de les Nacions Unides per la Justícia Penal i la Prevenció d<strong>el</strong> Crim.<br />

Aquesta oficina de l'ONU, font de dades <strong>sobre</strong> la d<strong>el</strong>inqüència i <strong>el</strong>s sistemes jurídics,<br />

manté i desenvolupa la base de dades de l'ONU <strong>sobre</strong> aquests temes a través d'enquestes<br />

<strong>sobre</strong> les tendències de la d<strong>el</strong>inqüència i <strong>el</strong> funcionament d<strong>el</strong>s ordenaments<br />

jurídics penals.<br />

Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a Europa (UNECE) Aquest<br />

organisme regional de l'ONU reuneix i publica tota una sèrie de dades socials i econòmiques<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s seus països membres. Les dades d'UNECE de l'<strong>Informe</strong> d'aquest<br />

any inclouen indicadors <strong>sobre</strong> ocupació i tensió personal.<br />

Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura<br />

(<strong>UNESCO</strong>) Aquest organisme especialitzat de l'ONU és la font de dades <strong>sobre</strong> educació.<br />

L'<strong>Informe</strong> es basa en <strong>el</strong> Statistical Yearbook i World Education Report així com<br />

les dades rebudes directament de la <strong>UNESCO</strong>.<br />

Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR/UNHCR)<br />

Aquesta organització de l'ONU proporciona dades <strong>sobre</strong> refugiats a través al seu<br />

Refugees and Others of Concern to UNHCR (Statistical Overview).<br />

Tractats multilaterals de les Nacions Unides dipositats amb <strong>el</strong> secretari<br />

general (Secció de Tractats de l'ONU) L'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà compila informació <strong>sobre</strong> l'estat d<strong>el</strong>s principals instruments internacionals<br />

de drets humans en funció de la base de dades mantinguda per aquesta<br />

oficina de l'ONU.<br />

Divisió de Població de les Nacions Unides (UNPOP) Aquesta oficina especialitzada<br />

de l'ONU produeix dades internacionals <strong>sobre</strong> tendències de la població. L'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es basa en dues publicacions, World Population<br />

Prospects i World Urbanization Prospects, p<strong>el</strong> que fa als càlculs demogràfics.<br />

Divisió d'Estadística de les Nacions Unides (UNSD) La Divisió d'Estadística de<br />

les Nacions Unides proporciona tota una sèrie de resultats estadístics i serveis per als<br />

productors i usuaris de dades estadístiques d'arreu d<strong>el</strong> món. També col·labora en<br />

moltes sèries de dades estadístiques que rep l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà d'altres organismes. L'<strong>Informe</strong> d'aquest any utilitza dades de l'UNSD<br />

<strong>sobre</strong> consum d'<strong>el</strong>ectricitat i tensió personal.<br />

Banc Mundial El Banc Mundial produeix dades <strong>sobre</strong> tendències econòmiques així<br />

com una àmplia sèrie d'altres dades. El seu World Dev<strong>el</strong>opment Indicators és la<br />

principal font d'un bon nombre d'indicadors presentats en l'<strong>Informe</strong>.<br />

Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO) Aquest organisme especialitzat<br />

manté un gran nombre de sèries de dades <strong>sobre</strong> temes de salut, les fonts d<strong>el</strong>s indicadors<br />

r<strong>el</strong>acionats amb la salut de l'<strong>Informe</strong>.<br />

Institut de Recursos Mundials Aquesta organització no governamental manté<br />

una gran base de dades <strong>sobre</strong> qüestions ambientals. Presenta moltes dades en la seva<br />

publicació bianual World Resources, la font per a les dades <strong>sobre</strong> protecció ambiental<br />

i recursos de l'<strong>Informe</strong>.<br />

142 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

da. La UNICEF fa càlculs de la població sense accés<br />

a aigua potable per a 130 països, però no ho<br />

fa per als altres 58.<br />

Les dades <strong>sobre</strong> alfabetització d'adults il·lustren<br />

<strong>el</strong>s problemes de coherència i<br />

comparabilitat (requadre 2). També ho il·lustren<br />

les dades de d<strong>el</strong>ictes subministrades per la Divisió<br />

de Prevenció de Crims i Justícia Penal de les<br />

Nacions Unides. Aquestes dades són de la Cinquena<br />

enquesta de les Nacions Unides <strong>sobre</strong> tendències<br />

d<strong>el</strong>ictives i activitats d<strong>el</strong>s sistemes de justícia<br />

penal (1990-94), i la seva disponibilitat i fiabilitat<br />

depenen molt d<strong>el</strong> sistema de denúncia i<br />

aplicació de la llei d'un país. Aquests factors s'han<br />

de tenir en compte quan es fan comparacions,<br />

fins i tot amb les dades estandarditzades internacionalment.<br />

També causen problemes de comparabilitat<br />

<strong>el</strong>s canvis i les interrupcions significatives en les<br />

sèries estadístiques que se solen donar quan <strong>el</strong>s<br />

organismes estadístics i <strong>el</strong>s instituts de recerca<br />

actualitzen o milloren <strong>el</strong>s seus càlculs mitjançant<br />

noves fonts de dades, com ara censos i enquestes.<br />

La transició d<strong>el</strong>s països de l'Europa de l'Est i<br />

la CEI ha portat a una interrupció en la majoria<br />

de sèries de dades estadístiques, de manera que<br />

per als anys recents <strong>el</strong>s problemes de fiabilitat,<br />

coherència i comparabilitat internacional solen<br />

estar subjectes a revisions.<br />

La disponibilitat de dades se'n ressent quan<br />

hi ha una guerra o un conflicte civil. En aquests<br />

casos, s'interromp la presentació de dades en les<br />

principals taules estadístiques de l'<strong>Informe</strong> i totes<br />

les dades disponibles <strong>sobre</strong> indicadors d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es presenten en una taula<br />

especial a continuació de les principals taules<br />

estadístiques. Aquest ha estat <strong>el</strong> cas d'Afganistan,<br />

la República Democràtica Popular de Corea,<br />

Libèria i Somàlia. Quan es torna a disposar de<br />

dades, com en <strong>el</strong> cas de Rwanda, <strong>el</strong> país es torna<br />

a introduir a les taules principals.<br />

L'estat de les estadístiques d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> és en definitiva una qüestió de prioritats.<br />

Per què es pot disposar de dades <strong>sobre</strong> saldo<br />

comercial poc després d<strong>el</strong> final de cada mes,<br />

mentre que les dades <strong>sobre</strong> malnutrició infantil o<br />

matriculacions escolars solen trigar anys a<br />

produir-se, uns anys que <strong>el</strong>s infants exclosos potser<br />

no podran recuperar mai?<br />

La millora de les estadístiques d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> és una empresa complexa. Però hi<br />

ha tres prioritats generals. En primer lloc, s'ha<br />

de millorar la capacitat estadística nacional. En<br />

segon lloc, fa falta una millor coordinació entre<br />

<strong>el</strong>s organismes estadístics nacionals i internacionals.<br />

Les oficines nacionals d'estadística solen<br />

oferir a l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà dades diferents a les que proporcionen<br />

<strong>el</strong>s organismes internacionals. Tot i que<br />

l'oficina no està en disposició d'utilitzar o comentar<br />

aquesta mena de dades, les diferències apunten<br />

la necessitat de millorar la comunicació entre<br />

<strong>el</strong>s organismes estadístics nacionals i internacionals.<br />

Per últim, fa falta millorar la comunicació<br />

entre <strong>el</strong>s organismes estadístics internacionals<br />

per garantir l'eficàcia en la recopilació de<br />

dades estadístiques i en la construcció de la capacitat<br />

estadística nacional.<br />

Tot això milloraria les dades estadístiques internacionals,<br />

però fa falta destacar especialment<br />

REQUADRE 2<br />

Els problemes per mesurar l'alfabetització<br />

L'alfabetització implica una sèrie de capacitats<br />

de lectura i escriptura, i sovint també capacitats<br />

aritmètiques i capacitats vitals. L'índex<br />

d'alfabetització reflecteix <strong>el</strong>s objectius assolits<br />

acumulats de l'educació primària i <strong>el</strong>s<br />

programes d'alfabetització d'adults a l'hora<br />

d'impartir coneixements bàsics d'alfabetització<br />

a la població. A causa de la necessitat de<br />

reunir dades comparables internacionalment,<br />

<strong>el</strong> concepte d'alfabetització se sol reduir a la<br />

definició estàndard: la capacitat de llegir i escriure<br />

i entendre una afirmació senzilla r<strong>el</strong>acionada<br />

amb la vida diària.<br />

Els països reuneixen dades estadístiques<br />

<strong>sobre</strong> alfabetització amb mètodes diferents. La<br />

majoria depenen d<strong>el</strong>s censos nacionals de població,<br />

que triguen de 5 a 10 anys, o d'enquestes<br />

familiars, de la força laboral, o altres<br />

enquestes demogràfiques. Altres països utilitzen<br />

enquestes d'alfabetització per reunir dades<br />

més detallades. Les dades complementàries<br />

d<strong>el</strong>s informes i les publicacions nacionals<br />

i de les enquestes especials s'utilitzen per complementar<br />

les estadístiques <strong>sobre</strong> alfabetització<br />

en l'àmbit internacional.<br />

L'ideal seria que l'alfabetització estigués<br />

determinada per la mesura de les capacitats<br />

de lectura, escriptura i aritmètica de cada persona<br />

dins d'un context social. L'organització<br />

d'aquestes mesures durant <strong>el</strong>s censos nacionals<br />

de població pot costar molt de temps, diners<br />

i ser complicada, però alguns països requereixen<br />

enumeradors d<strong>el</strong> cens per administrar<br />

un test simple que demani a tots <strong>el</strong>s inte-<br />

Font: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a.<br />

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

grants d'una família que llegeixin un text senzill<br />

pres<strong>el</strong>eccionat. Però <strong>el</strong>s enumeradors solen<br />

determinar l'estat d'alfabetització en funció<br />

d'una declaració personal o de la declaració<br />

d<strong>el</strong> cap de família. De vegades això posa<br />

en dubte la fiabilitat i la comparabilitat de les<br />

dades.<br />

Alguns països poden equiparar <strong>el</strong> no haver<br />

assistit mai a l'escola amb l'analfabetisme<br />

o l'haver assistit a l'escola o completar <strong>el</strong> grau<br />

4 amb l'alfabetització. Però les darreres recomanacions<br />

de l'ONU <strong>sobre</strong> censos acons<strong>el</strong>len<br />

no pressuposar cap vincle entre l'assistència<br />

escolar i l'alfabetització o <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l d'educació<br />

(ONU 1998b).<br />

Els càlculs i les projeccions més recents<br />

d'alfabetització de la <strong>UNESCO</strong> són de la seva<br />

valoració de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> i cobreixen 134<br />

països, 116 d<strong>el</strong>s quals estan en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

Molts països desenvolupats, havent assolit<br />

alts niv<strong>el</strong>ls d'alfabetització, ja no reuneixen<br />

dades estadístiques <strong>sobre</strong> alfabetització<br />

durant <strong>el</strong>s censos nacionals de població i, per<br />

tant, no s'inclouen en les dades de la <strong>UNESCO</strong>.<br />

Per a 78 països que proporcionen dades estadístiques<br />

de la ronda de censos de població<br />

de 1990, la qualitat i la fiabilitat d<strong>el</strong>s càlculs<br />

són r<strong>el</strong>ativament altes. Per a 30 països, les<br />

dades estadístiques d<strong>el</strong>s censos de 1980 han<br />

produït càlculs i projeccions de qualitat acceptable.<br />

Aquestes es veuen complementades<br />

per càlculs de qualitat més baixa basada en<br />

les dades estadístiques reunides abans de 1980<br />

o extretes d'indicadors corr<strong>el</strong>acionats.<br />

143

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

les necessitats per millorar les dades estadístiques<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

DADES EMPRADES EN L'ÍNDEX DE<br />

DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH) es calcula<br />

mitjançant dades internacionals disponibles<br />

en <strong>el</strong> moment en què es prepara l'<strong>Informe</strong>.<br />

Esperança de vida en néixer. Els càlculs d'esperança<br />

de vida utilitzats en l'<strong>Informe</strong> són de la<br />

revisió de 1998 de la base de dades de la Divisió<br />

de Població de les Nacions Unides World<br />

Population Prospects (ONU 1998c). La Divisió<br />

de Població de les Nacions Unides treu càlculs i<br />

projeccions de població d<strong>el</strong>s censos de població<br />

cada dos anys, que complementa amb informació<br />

de dades d'enquestes nacionals. En la revisió<br />

de 1998 va aplicar ajustaments significatius per<br />

incorporar la repercussió demogràfica d<strong>el</strong> VIH/<br />

SIDA, que ha comportat grans canvis en <strong>el</strong>s càlculs<br />

de l'esperança de vida de tota una sèrie de<br />

països, <strong>sobre</strong>tot de l'Àfrica subsahariana. També<br />

es van fer ajustaments per reflectir l'àmplia emigració,<br />

<strong>el</strong> creixement d<strong>el</strong> nombre de refugiats a<br />

l'Àfrica i altres parts d<strong>el</strong> món i <strong>el</strong>s canvis demogràfics<br />

a l'Europa de l'Est i la CEI (ONU 1998c).<br />

Els càlculs d'esperança de vida publicats per<br />

la Divisió de Població de les Nacions Unides són<br />

mitjanes de cinc anys. Els càlculs de l'esperança<br />

de vida de 1998 que es mostren a la taula 1 (<strong>sobre</strong><br />

l'IDH) es van obtenir mitjançant la interpolació<br />

lineal en funció de les mitjanes de cinc anys.<br />

Mentre que <strong>el</strong>s índexs de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

requereixen càlculs anuals, altres taules que mostren<br />

dades d'aquesta mena, com ara la taula 9<br />

(<strong>sobre</strong> supervivència), presenten les mitjanes de<br />

cinc anys inalterades. Els càlculs d<strong>el</strong>s anys posteriors<br />

a 1995 són projeccions de variant mitjana.<br />

Alfabetització d'adults. Els índexs d'alfabetització<br />

d'adults de l'<strong>Informe</strong> són projeccions i<br />

càlculs nous a partir de la valoració de l'alfabetització<br />

de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong> de la <strong>UNESCO</strong>. En aquesta<br />

valoració, la <strong>UNESCO</strong> va incorporar nous càlculs<br />

de població de la Divisió de Població de les Nacions<br />

Unides i de noves dades estadístiques recopilades<br />

mitjançant <strong>el</strong>s censos de població nacional.<br />

També ha perfeccionat recentment <strong>el</strong>s seus<br />

procediments de càlcul.<br />

Matriculació primària, secundària i superior<br />

bruta. Les ràtios de matriculació bruta de<br />

1998 presentades en l'<strong>Informe</strong> són càlculs pr<strong>el</strong>i-<br />

minars de la <strong>UNESCO</strong>. Les ràtios de matriculació<br />

bruta es calculen dividint <strong>el</strong> nombre d'infants matriculats<br />

en cada niv<strong>el</strong>l d'escolarització p<strong>el</strong> nombre<br />

d'infants d<strong>el</strong> grup d'edat corresponent a aqu<strong>el</strong>l<br />

niv<strong>el</strong>l. Per tant, es veuen afectades p<strong>el</strong>s càlculs de<br />

població específics per edat i sexe publicats per<br />

la Divisió de Població de les Nacions Unides i per<br />

la periodització i <strong>el</strong>s mètodes d'enquestes d<strong>el</strong>s<br />

registres administratius, <strong>el</strong>s censos de població i<br />

les enquestes d'educació nacionals. A més, la<br />

<strong>UNESCO</strong> revisa periòdicament la seva metodologia<br />

per a la projecció i <strong>el</strong> càlcul de la matriculació.<br />

Per a 13 països inclosos en les principals taules<br />

estadístiques, no es disposa de càlculs de la<br />

<strong>UNESCO</strong> i s'utilitzen en <strong>el</strong> seu lloc <strong>el</strong>s càlculs de<br />

l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà.<br />

Les ràtios de matriculació bruta poden ocultar<br />

diferències importants entre països a causa<br />

de les diferències en <strong>el</strong>s intervals d'edat corresponents<br />

a un niv<strong>el</strong>l d'educació i a la duració d<strong>el</strong>s<br />

programes educatius. Factors com ara la repetició<br />

de cursos també pot comportar distorsions<br />

en les dades. P<strong>el</strong> que fa a l'IDH, les dades de<br />

matriculació neta, recopilades per determinats<br />

anys d'edat, serien l'indicador preferit de l'accés<br />

a l'educació com a variable substitutiva d<strong>el</strong> coneixement.<br />

Com que aquest indicador mesura les<br />

matriculacions només d'un grup d'edat determinat,<br />

es podria agregar les dades d'una manera<br />

més senzilla i fiable i utilitzar-les per fer comparacions<br />

internacionals. Però es disposa de dades<br />

de matriculació netes de molt pocs països com<br />

perquè es puguin utilitzar en l'IDH.<br />

PIB per càpita (PPA $ EUA). Les dades de<br />

PIB per càpita (PPA $ EUA) utilitzades en l'<strong>Informe</strong><br />

les proporciona <strong>el</strong> Banc Mundial i es basen<br />

en les últimes enquestes d<strong>el</strong> Programa de Comparació<br />

Internacional (PCI). Les enquestes cobreixen<br />

118 països, <strong>el</strong> nombre més gran en una<br />

ronda d'enquestes d<strong>el</strong> PCI. El Banc Mundial també<br />

va proporcionar dades basades en aquestes<br />

enquestes per a 44 països.<br />

Les enquestes es van dur a terme per separat<br />

en diferents regions. Com que les dades regionals<br />

s'expressen en monedes diferents i es poden<br />

basar en sistemes de classificació o fórmules de<br />

descomposició diferents, les dades no són<br />

estrictament comparables entre regions. Les dades<br />

<strong>sobre</strong> preus i despeses de les enquestes regionals<br />

es van r<strong>el</strong>acionar mitjançant un sistema de<br />

classificació estàndard per compilar dades com-<br />

144 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

parables internacionalment de la paritat d<strong>el</strong> poder<br />

adquisitiu (PPA). L'any base de les dades de<br />

la PPA és 1996; les dades per a l'any de referència<br />

1998 es van extrapolar mitjançant moviments<br />

de preus r<strong>el</strong>atius al llarg d<strong>el</strong> temps entre cada<br />

país i Estats Units, <strong>el</strong> país base. P<strong>el</strong> que fa als països<br />

que no cobreix <strong>el</strong> Banc Mundial, s'utilitzen<br />

<strong>el</strong>s càlculs de PPA proporcionats per Alan Heston<br />

i Robert Summers (1999) de la Universitat de<br />

Pensilvània.<br />

DADES, METODOLOGIA I PRESENTACIÓ DELS<br />

INDICADORS DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Les dades de l'<strong>Informe</strong> d'aquest any reflecteixen<br />

<strong>el</strong>s continus esforços al llarg d<strong>el</strong>s anys per publicar<br />

les millors dades disponibles i per millorar la<br />

seva presentació i transparència. Gràcies a les<br />

millores realitzades <strong>el</strong> 1999, l'<strong>Informe</strong> d'aquest<br />

any, p<strong>el</strong> que fa a uns quants nous indicadors, ha<br />

reduït a dos anys <strong>el</strong> retard entre la data de referència<br />

d<strong>el</strong>s indicadors i la data de publicació de<br />

l'<strong>Informe</strong>.<br />

Les Definicions de termes estadístics s'han<br />

revisat i ampliat per incorporar més indicadors<br />

p<strong>el</strong>s quals s'han proposat definicions breus i rev<strong>el</strong>adores.<br />

A més, la transparència de les fonts<br />

s'ha millorat més. Quan un organisme proporciona<br />

dades que ha recopilat d'una altra font, s'acrediten<br />

ambdues fonts. Però quan les organitzacions<br />

estadístiques internacionals es basen en <strong>el</strong><br />

treball de molts altres col·laboradors, només es<br />

dóna l'última font. Les fonts de les dades internacionals<br />

que s'utilitzen en tots <strong>el</strong>s càlculs de l'Oficina<br />

de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà es mostren per garantir que tots <strong>el</strong>s càlculs<br />

es poden repetir fàcilment.<br />

CLASSIFICACIONS DE PAÏSOS<br />

Els països es classifiquen de quatre maneres en<br />

l'<strong>Informe</strong> d'aquest any: p<strong>el</strong>s principals agregats<br />

mundials, per regió, per niv<strong>el</strong>l de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i per renda (vegeu la classificació de<br />

països).<br />

Aquestes designacions no expressen necessàriament<br />

un judici <strong>sobre</strong> l'etapa de <strong>desenvolupament</strong><br />

assolida per part d'un país o àrea determinada.<br />

Són classificacions utilitzades per diferents<br />

organitzacions per raons pràctiques. El terme país<br />

utilitzat en <strong>el</strong> text i les taules, designa, segons correspongui,<br />

a territoris o àrees.<br />

Classificacions mundials principals. Aquest<br />

any, la classificació d<strong>el</strong>s països industrialitzats<br />

s'ha substituït per l'OCDE, que té una definició<br />

més clara. Els altres grups mundials són tots <strong>el</strong>s<br />

països en <strong>desenvolupament</strong> i l'Europa de l'Est i<br />

la CEI. Aquests grups no s'exclouen l'un a l'altre.<br />

La classificació mundial representa l'univers de<br />

174 països que cobreix l'<strong>Informe</strong>.<br />

Classificacions regionals. Els països en <strong>desenvolupament</strong><br />

també es classifiquen en les regions<br />

següents: Àfrica subsahariana, Amèrica Llatina<br />

i <strong>el</strong> Carib (inclós Mèxic), estats àrabs, est<br />

d'Àsia, sud d'Àsia, sud-est d'Àsia i <strong>el</strong> Pacífic i sud<br />

d'Europa. Aquestes classificacions regionals són<br />

coherents amb l'Agència Regional d<strong>el</strong> PNUD. Una<br />

classificació addicional és la de països menys desenvolupats,<br />

definida per les Nacions Unides.<br />

Classificacions d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

Tots <strong>el</strong>s països es classifiquen en tres grups per la<br />

consecució de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>: <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> alt (amb un IDH de 0,800 o superior),<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> mitjà (0,500-<br />

0,799) i <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> baix (inferior a<br />

0,500).<br />

Classificacions de renda. Tots <strong>el</strong>s països<br />

s'agrupen per renda en funció de les classificacions<br />

d<strong>el</strong> Banc Mundial (vàlides fins <strong>el</strong> juliol d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>): renda alta (PNB per càpita de més de<br />

9.361 dòlars <strong>el</strong> 1998), renda mitjana (761-9.360<br />

dòlars) i renda baixa (760 dòlars o menys).<br />

AGREGATS I ÍNDEX DE CREIXEMENT<br />

Els agregats es presenten al final de la majoria<br />

de taules, per a les classificacions descrites a dalt.<br />

Els agregats que són <strong>el</strong> total de la classificació<br />

(com per la població) s'indiquen amb una T. Tots<br />

<strong>el</strong>s altres agregats són mitjanes ponderades.<br />

Si no s'indica <strong>el</strong> contrari, <strong>el</strong>s agregats d'una<br />

classificació es mostren només quan les dades<br />

són disponibles per a dos terços d<strong>el</strong>s països i representen<br />

dos terços de la ponderació d'aquesta<br />

classificació. L'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Humà no incorpora les dades que<br />

falten per a l'agregació. Per tant, <strong>el</strong>s agregats de<br />

cada classificació representen tan sols <strong>el</strong>s països<br />

p<strong>el</strong>s quals es disposa de dades i es mostren a les<br />

taules.<br />

Els agregats no es mostren quan no es va disposar<br />

d<strong>el</strong>s procediments de ponderació corresponents.<br />

Els agregats d<strong>el</strong>s índexs i les taxes de<br />

creixement es basen tan sols en <strong>el</strong>s països p<strong>el</strong>s<br />

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

145

NOTA SOBRE LES DADES ESTADÍSTIQUES DE L'INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

quals es disposa de dades de tots <strong>el</strong>s intervals temporals<br />

necessaris. P<strong>el</strong> que fa a la classificació<br />

mundial, d'un univers de 174 països, <strong>el</strong>s agregats<br />

no es mostren sempre quan no es mostra cap<br />

agregat d'una o més regions. Els agregats de l'<strong>Informe</strong><br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no sempre<br />

s'ajustarà als d'altres publicacions a causa<br />

de les diferències en la metodologia i les classificacions<br />

de països.<br />

Índexs de creixement. Els índexs de creixement<br />

multianual s'expressen com a mitjana d<strong>el</strong>s<br />

tipus de canvi anuals. Per fer <strong>el</strong> càlcul només s'utilitza<br />

la xifra més baixa i la més alta. Els índexs de<br />

creixement any per any s'expressen com a canvis<br />

percentuals anuals.<br />

PRESENTACIÓ<br />

En les taules d'indicadors, <strong>el</strong>s països i les àrees<br />

es classifiquen en ordre descendent p<strong>el</strong> seu valor<br />

d'IDH. Per localitzar un país a les taules, consulteu<br />

<strong>el</strong> Codi d<strong>el</strong>s països a la solapa de la contraportada,<br />

que r<strong>el</strong>aciona <strong>el</strong>s països alfabèticament<br />

amb <strong>el</strong> seu rànquing d'IDH.<br />

Les cites breus de les fonts es donen al final<br />

de cada taula. Aquestes corresponen a les referències<br />

completes de les Referències estadístiques<br />

principals, que ve després d'aquesta nota. Quan<br />

és convenient apareixen les definicions d<strong>el</strong>s indicadors<br />

a les Definicions de termes estadístics.<br />

Qualsevol altra informació r<strong>el</strong>levant apareix a les<br />

notes al peu de pàgina al final de cada taula.<br />

Degut a la manca de dades comparables, no<br />

s'han incorporat tots <strong>el</strong>s països a les taules d'indicadors.<br />

P<strong>el</strong> que fa als països membres de l'ONU<br />

no inclosos a les principals taules d'indicadors,<br />

<strong>el</strong>s indicadors de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> bàsic<br />

es presenten en una taula a part.<br />

En absència de les paraules anual, índex<br />

anual o índex de creixement, un guió entre dos<br />

anys indica que les dades es van recopilar durant<br />

un d<strong>el</strong>s anys mostrats, com ara 1993-97. Una<br />

barra entre dos anys indica una mitjana d<strong>el</strong>s anys<br />

mostrats, com ara 1996/97. S'han emprat <strong>el</strong>s següents<br />

signes:<br />

.. Dades no disponibles.<br />

(.) Menys de la meitat de la unitat indicada.<br />

< Menys que.<br />

— No aplicable.<br />

T Total.<br />

146 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

Què rev<strong>el</strong>en <strong>el</strong>s índexs de<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>?<br />

D'ençà que es va publicar per primera vegada <strong>el</strong><br />

1990, l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> ha ideat i <strong>el</strong>aborat diversos índexs compostos<br />

per mesurar aspectes diferents d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH) s'ha<br />

<strong>el</strong>aborat cada any des de 1990 per mesurar la<br />

mitjana d<strong>el</strong>s objectius assolits d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> bàsic en un sol índex compost i per<br />

establir una classificació de països.<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe (IDS) i<br />

la mesura de capacitació per sexe (MCS), introduïts<br />

en l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> 1995, són mesures compostes que reflecteixen<br />

les desigualtats per sexe d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. L'IDS mesura <strong>el</strong>s objectius assolits<br />

en <strong>el</strong>s mateixos aspectes i amb les mateixes variables<br />

que l'IDH, però tenint en compte la desigualtat<br />

en <strong>el</strong>s objectius assolits entre <strong>el</strong>s homes i<br />

les dones. L'MCS mesura la desigualtat per sexe<br />

TAULA 1<br />

IDH, IDS, IPH-1, IPH-2: mateixos aspectes, indicadors diferents<br />

Índex<br />

IDH<br />

IDS<br />

IPH-1<br />

D<strong>el</strong>s països en<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

IPH-2<br />

D<strong>el</strong>s països de<br />

l'OCDE<br />

Longevitat<br />

Esperança de vida en néixer<br />

Esperança de vida femenina<br />

i masculina en néixer<br />

Probabilitat, en néixer, de no<br />

viure més de 40 anys<br />

Probabilitat, en néixer, de no<br />

viure més de 60 anys<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

QUÈ REVELEN ELS ÍNDEXS DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ?<br />

en les oportunitats econòmiques i polítiques.<br />

L'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1997 va introduir <strong>el</strong> concepte de pobresa humana<br />

i va formular-ne una mesura composta: l'índex<br />

de pobresa humana (IPH). Mentre que l'IDH<br />

mesura la mitjana d'objectius assolits en aspectes<br />

bàsics d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, l'IPH mesura<br />

les privacions en aquests aspectes.<br />

La taula 1 presenta <strong>el</strong>s aspectes bàsics d<strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> reflectits en <strong>el</strong>s índexs i<br />

<strong>el</strong>s indicadors emprats per mesurar-los.<br />

El concepte de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> és molt<br />

més profund i ric d<strong>el</strong> que es pot despendre de<br />

qualsevol índex compost o fins i tot d'un conjunt<br />

detallat d'indicadors estadístics. Però per analitzar<br />

<strong>el</strong> progrés en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> fan falta<br />

eines senzilles. L'IDH, l'IDS, l'MCS i l'IPH proporcionen<br />

informació resumida <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> en un país.<br />

Dues qüestions importants. En primer lloc, la<br />

Coneixement<br />

1. Índex d'alfabetització d'adults<br />

2. Ràtio de matriculació combinada<br />

1. Índexs d'alfabetització d'adults<br />

femení i masculí<br />

2. Ràtios de matriculació femenina i<br />

masculina combinades<br />

Índex d'analfabetisme d'adults<br />

Índex d'analfabetisme funcional<br />

d'adults<br />

Niv<strong>el</strong>l de vida acceptable<br />

Renda per càpita en PPA $ EUA ajustada<br />

Renda per càpita en PPA $ EUA ajustada, en<br />

funció de les quotes de renda guanyades per<br />

les dones i <strong>el</strong>s homes<br />

Privació en la provisió econòmica, mesurada<br />

per:<br />

1. Percentatge de persones sense accés a<br />

aigua potable<br />

2. Percentatge de persones sense accés als<br />

serveis sanitaris<br />

3. Percentatge d'infants menors de cinc anys<br />

amb pes inferior al normal<br />

Percentatge de persones que viuen per sota<br />

d<strong>el</strong> llindar de pobresa (50% de la mitjana de la<br />

renda familiar disponible)<br />

Participació o exclusió<br />

—<br />

—<br />

—<br />

Taxa d'atur de llarga<br />

durada (12 mesos o més)<br />

147

FIGURA 1<br />

El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> varia<br />

entre regions<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, 1998<br />

1.00<br />

.900<br />

.800<br />

.700<br />

.600<br />

.500<br />

.400<br />

OCDE<br />

Est d'Àsia (excepte Xina)<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Est d'Àsia<br />

Sud-Est d'Àsia i Pacífic<br />

Països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Estats Àrabs<br />

Sud d'Àsia<br />

Àfrica subsahariana<br />

Països menys desenvolupats<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament Humà.<br />

renda no és la suma total de les vides humanes ni<br />

la seva manca és la suma total de les privacions<br />

humanes. Per tant, si ens centrem en les àrees<br />

apart de la renda i tractem la renda com una variable<br />

substitutiva d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de vida acceptable,<br />

tant l'IDH com l'IPH proporcionen una mesura<br />

més àmplia d<strong>el</strong> benestar <strong>humà</strong> que la renda o la<br />

manca de renda. En segon lloc, <strong>el</strong>s índexs compostos<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no proporcionen<br />

per sí sols un retrat complet. S'han de complementar<br />

amb d'altres indicadors d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.<br />

L'ÍNDEX DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ<br />

Amb la normalització d<strong>el</strong>s valors de les variables<br />

que constitueixen l'IDH, <strong>el</strong> seu valor oscil·la entre<br />

0 i 1 (per a una explicació detallada d<strong>el</strong> mètode<br />

d'<strong>el</strong>aboració de l'IDH, vegeu la nota tècnica).<br />

El valor de l'IDH d'un país mostra la distància<br />

existent que <strong>el</strong> país ha de recórrer per arribar al<br />

valor màxim possible d'1 —o la seva insuficiència—<br />

i també permet fer comparacions entre<br />

països. El repte per a tots <strong>el</strong>s països és trobar vies<br />

per reduir la seva insuficiència.<br />

QUÈ REVELA L'IDH DEL <strong>2000</strong>?<br />

L'IDH rev<strong>el</strong>a <strong>el</strong> següent estat de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>:<br />

• D<strong>el</strong>s 174 països p<strong>el</strong>s quals s'ha <strong>el</strong>aborat l'IDH<br />

d'aquest any, 46 figuren a la categoria de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> alt (amb un valor d'IDH igual<br />

o superior a 0,800), 93 a la categoria de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> mitjà (0,500-0,790) i 35 a la<br />

FIGURA 2<br />

Renda semblant, desenvolupment <strong>humà</strong> diferent, 1998<br />

Renda<br />

PIB per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

2.000<br />

1.500<br />

1.000<br />

500<br />

0<br />

Esperança<br />

de vida<br />

(anys)<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

70<br />

60<br />

50<br />

40<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(percentatge)<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

20<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

.700<br />

.600<br />

.500<br />

.400<br />

.300<br />

Vietnam<br />

categoria de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> baix (inferior<br />

a 0,500). Vint països han experimentat inversions<br />

en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> des de 1990<br />

a causa d<strong>el</strong> VIH/SIDA, <strong>sobre</strong>tot a l'Àfrica<br />

subsahariana, i de l'estancament econòmic i <strong>el</strong><br />

conflicte a l'Àfrica subsahariana i l'Europa de l'Est<br />

i la CEI.<br />

• Canadà, Noruega i Estats Units ocupen <strong>el</strong>s primers<br />

llocs de la classificació de l'IDH, mentre que<br />

Sierra Leone, Níger i Burkina Faso ocupen <strong>el</strong>s<br />

últims (taula 2). En <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

mundial persisteixen grans disparitats. El valor<br />

d'IDH de Canadà de 0,935 es gairebé quatre vegades<br />

superior al valor de 0,252 de Sierra Leone.<br />

Per tant, Canadà té una insuficiència en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> de tan sols un 7% i Sierra Leone<br />

de 75%.<br />

• Les disparitats entre regions poden ser importants<br />

i algunes han de cobrir un camí més llarg<br />

per cobrir la insuficiència que d'altres (figura 1).<br />

L'Àfrica subsahariana ha de cobrir més d<strong>el</strong> doble<br />

de distància que Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib, <strong>el</strong> sud<br />

d'Àsia gairebé tres vegades la distància de l'est<br />

asiàtic sense Xina.<br />

• Les disparitats entre regions també poden ser<br />

importants. Al sud-est d'Àsia i <strong>el</strong> Pacífic, <strong>el</strong>s valors<br />

d'IDH oscil·len entre 0,484 a la República<br />

Democràtica Popular de Laos i 0,881 a Singapur.<br />

Entre <strong>el</strong>s estats àrabs oscil·len entre 0,447 a<br />

Djibouti i 0,836 a Kuwait.<br />

• La r<strong>el</strong>ació entre la prosperitat econòmica i <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no és ni automàtica ni<br />

òbvia. Dos països amb una renda per càpita semblant<br />

poden tenir valors d'IDH molt diferents;<br />

països amb valors d'IDH semblants poden tenir<br />

niv<strong>el</strong>ls de renda molt diferents (figura 2; taula 3).<br />

D<strong>el</strong>s 174 països, 97 tenen una classificació més<br />

alta p<strong>el</strong> que fa a l'IDH que al PIB per càpita (PPA<br />

$ EUA), la qual cosa indica que aquests països<br />

han convertit eficaçment la renda en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. En 69 països, <strong>el</strong> rànquing d'IDH<br />

és inferior al d<strong>el</strong> PIB per càpita (PPA $ EUA).<br />

Aquests països no se n'han sortit tan bé a l'hora<br />

de traduir la prosperitat econòmica en millors<br />

vides per a la seva població.<br />

TENDÈNCIES EN EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ, 1975-<br />

98<br />

D<strong>el</strong>s 101 països d<strong>el</strong>s quals es disposen tendències<br />

d'IDH entre 1975 i 1998, tots excepte Zàmbia<br />

van tenir un IDH superior <strong>el</strong> 1998 que <strong>el</strong> 1975.<br />

Zàmbia va aconseguir millorar <strong>el</strong> seu IDH de 1975<br />

148 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Guinea

TAULA 2<br />

Rànquing d'IDH, 1998<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

a 1985, però després va patir un retrocés, en gran<br />

part degut als efectes d<strong>el</strong> VIH/SIDA <strong>sobre</strong> l'esperança<br />

de vida.<br />

Encara que pràcticament tots <strong>el</strong>s països d<strong>el</strong>s<br />

quals es disposen dades van millorar les capacitats<br />

bàsiques de la seva població entre 1975 i<br />

1998, les dinàmiques van variar.<br />

• El ritme d'avenç va ser diferent entre països<br />

(taula 4). En totes les categories de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> —alt, mitjà i baix— hi va haver casos<br />

de progrés ràpid i de progrés lent. L'avenç en<br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no és tan sols una qüestió<br />

de progrés a llarg termini. També hi ha una<br />

necessitat, per a les decisions i la defensa, de supervisar<br />

<strong>el</strong> progrés a curt termini, una qüestió<br />

QUÈ REVELEN ELS ÍNDEXS DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ?<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, Rep.<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

TAULA 3<br />

IDH semblant, rendes diferents, 1998<br />

País<br />

Luxemburg<br />

Irlanda<br />

Aràbia Saudita<br />

Tailàndia<br />

Sud-àfrica<br />

El Salvador<br />

Valor d'IDH<br />

0,908<br />

0,907<br />

0,747<br />

0,745<br />

0,697<br />

0,696<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

debatuda al capítol 5.<br />

• Països que van començar amb valors d'IDH<br />

semblants <strong>el</strong> 1975 poden haver acabat amb valors<br />

molt diferents <strong>el</strong> 1998. I països amb punts<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

PIB per càpita (PPA $ EUA)<br />

33.505<br />

21.482<br />

10.158<br />

5.456<br />

8.488<br />

4.036<br />

149

FIGURA 3<br />

Progrés <strong>humà</strong> diferent<br />

Mateix punt de partida, resultats diferents<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

.900<br />

.850<br />

.800<br />

.750<br />

.700<br />

.650<br />

Mateix resultat, vies diferents<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

.500<br />

.400<br />

.300<br />

.200<br />

.100<br />

1975 1998<br />

Togo<br />

Nepal<br />

Corea, Rep. de<br />

1975 1998<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament <strong>humà</strong>.<br />

Jamaica<br />

TAULA 4<br />

Progrés més ràpid i més lent d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1975-98<br />

Per 101 països amb dades disponibles<br />

IDH 1975<br />

IDH 1998<br />

Canvi absolut<br />

1975-98<br />

150 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

País<br />

A partir d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> alt (0,800-1,000)<br />

Progrés més ràpid<br />

Irlanda<br />

Luxemburg<br />

Austràlia<br />

Progrés més lent<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Dinamarca<br />

Suïssa<br />

A partir d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> mitjà (0,500-0,799)<br />

Progrés més ràpid<br />

Progrés més lent<br />

Tunísia<br />

Xina<br />

Algèria<br />

Zimbabwe<br />

Guyana<br />

Romania<br />

A partir d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> baix (0-0,499)<br />

Progrés més ràpid<br />

Progrés més lent<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà.<br />

Indonèsia<br />

Egipte<br />

Nepal<br />

Rep. <strong>Centre</strong>africana<br />

Congo, Rep. Dem.<br />

Zàmbia<br />

de partida molt diferents <strong>el</strong> 1975 poden haver<br />

acabat amb valors d'IDH semblants <strong>el</strong> 1998 (figura<br />

3). Aquestes diferències són conseqüència<br />

d'una combinació de factors, però les actuacions<br />

que duen a terme <strong>el</strong>s països són un factor determinant<br />

principal.<br />

• Set països de l'Àfrica subsahariana —<br />

Botswana, Burundi, la República <strong>Centre</strong>africana,<br />

Congo, la República Democràtica d<strong>el</strong> Congo,<br />

Kenya, Zàmbia i Zimbabwe— van patir un retrocés<br />

entre 1985 i 1998 en <strong>el</strong> progrés realitzat en <strong>el</strong><br />

foment de les capacitats humanes bàsiques de la<br />

dècada anterior (1975-85). El retrocés s'explica<br />

en gran part per la caiguda de l'esperança de vida<br />

degut al VIH/SIDA. A la República <strong>Centre</strong>africana,<br />

Namíbia i Sud-àfrica es poden veure efectes semblants<br />

entre 1990 i 1998. Uganda és l'únic país<br />

que va aconseguir reconduir aquest retrocés. El<br />

seu valor d'IDH va baixar entre 1985 i 1990 a<br />

causa d<strong>el</strong> VIH/SIDA, però va millorar cap a 1998<br />

fins a superar <strong>el</strong> valor de 1985.<br />

• Sis països de l'Europa de l'Est i la CEI —<br />

Bulgària, Estònia, Letònia, la República de<br />

Moldàvia, Romania i la Federació Russa— van<br />

patir una reducció de l'IDH entre 1985 i 1998,<br />

un reflex d<strong>el</strong>s costos de la transició per al <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>. Set països de la regió —<br />

Albània, Bi<strong>el</strong>orússia, Lituània, Kazakhstan,<br />

Tadjikistan, Ucraïna i Uzbekistan— d<strong>el</strong>s quals<br />

0,805<br />

0,818<br />

0,841<br />

0,843<br />

0,859<br />

0,870<br />

0,511<br />

0,518<br />

0,508<br />

0,519<br />

0,676<br />

0,750<br />

0,456<br />

0,430<br />

0,291<br />

0,332<br />

0,416<br />

0,444<br />

0,907<br />

0,908<br />

0,929<br />

0,903<br />

0,911<br />

0,915<br />

0,703<br />

0,706<br />

0,683<br />

0,555<br />

0,709<br />

0,770<br />

0,670<br />

0,623<br />

0,474<br />

0,371<br />

0,430<br />

0,420<br />

0,102<br />

0,090<br />

0,088<br />

0,060<br />

0,052<br />

0,045<br />

0,192<br />

0,188<br />

0,175<br />

0,036<br />

0,033<br />

0,020<br />

0,214<br />

0,193<br />

0,183<br />

0,039<br />

0,014<br />

0,024<br />

només es disposen de dades per 1990 i 1998,<br />

van registrar una caiguda en l'IDH durant aquests<br />

vuit anys. L'estancament econòmic va ser una de<br />

les causes de la reducció en la majoria de països.<br />

En alguns, com ara Tadjikistan, <strong>el</strong>s conflictes també<br />

en van ser responsables.<br />

POBRESA HUMANA I PRIVACIÓ<br />

L'índex de pobresa humana és una mesura de<br />

múltiples aspectes de la pobresa. Reuneix en un<br />

sol índex la privació en quatre aspectes de la vida<br />

humana: una vida llarga i saludable, coneixement,<br />

provisió econòmica i participació social. Aquests<br />

aspectes de la privació són <strong>el</strong>s mateixos tant per<br />

als països en <strong>desenvolupament</strong> com per als industrialitzats.<br />

Només són diferents <strong>el</strong>s indicadors<br />

que <strong>el</strong>s mesuren, a fi de reflectir les realitats<br />

d'aquests països i a causa de les limitacions de<br />

dades.<br />

P<strong>el</strong> que fa als països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

l'IPH-1 mesura la pobresa humana. La privació<br />

d'una vida llarga i saludable es mesura amb <strong>el</strong><br />

percentatge de persones que es preveu que no<br />

visquin més de 40 anys, la privació de coneixement<br />

per l'índex d'analfabetisme i la privació de<br />

la provisió econòmica p<strong>el</strong> percentatge de persones<br />

que no tenen accés als serveis sanitaris ni l'aigua<br />

potable i <strong>el</strong> percentatge d'infants menors de

cinc anys amb un pes inferior al normal entre<br />

moderat i greu.<br />

Dues observacions. En primer lloc, p<strong>el</strong> que fa<br />

a la provisió econòmica d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong>,<br />

la provisió pública és més important<br />

que la renda privada. Al mateix temps, més d<strong>el</strong><br />

80% de la renda privada es destina a l'alimentació.<br />

Per tant, als països en <strong>desenvolupament</strong>, la<br />

manca d'accés als serveis sanitaris i a l'aigua potable<br />

i <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de malnutrició reflecteixen la privació<br />

de la provisió econòmica més adequadament<br />

que d'altres variables. En segon lloc, l'absència<br />

d'un indicador adient i la manca de dades<br />

fan que l'índex de pobresa humana no pugui reflectir<br />

la privació de la inclusió social als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

P<strong>el</strong> que fa als països de l'OCDE, l'IPH-2 mesura<br />

la pobresa humana. La privació d'una vida<br />

llarga i saludable es mesura p<strong>el</strong> percentatge de<br />

persones que es preveu que no visquin més de<br />

60 anys, la privació de coneixement per l'analfabetisme<br />

funcional, la privació de la provisió econòmica<br />

per la incidència de la pobresa econòmica<br />

(perquè la renda privada és la font més important<br />

de provisió econòmica als països de l'OCDE)<br />

i la privació de la participació social per l'atur a<br />

llarg termini.<br />

Els components i <strong>el</strong>s resultats de l'IPH-1 i IPH-2<br />

es presenten a les taules d'indicador 4 i 5. La nota<br />

TAULA 5<br />

IPH-1 Rànquing, 1998<br />

1 Uruguai<br />

2 Costa Rica<br />

3 Cuba<br />

4 Xile<br />

5 Trinitat i Tobago<br />

6 Fiji<br />

7 Jordània<br />

8 Panamà<br />

9 Bahrain<br />

10 Guyana<br />

11 Colòmbia<br />

12 Mèxic<br />

13 Líban<br />

14 Maurici<br />

15 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

16 Jamaica<br />

17 Qatar<br />

18 Malàisia<br />

19 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

20 Dominicana, República<br />

21 Brasil<br />

22 Filipines<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

23 Paraguai<br />

24 Turquia<br />

25 Perú<br />

26 Equador<br />

27 Bolívia<br />

28 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

29 Tailàndia<br />

30 Xina<br />

31 Iran, Rep. Islàmica<br />

32 Síria, Rep. Àrab<br />

33 Sud-àfrica<br />

34 <strong>el</strong> Salvador<br />

35 Sri Lanka<br />

36 Tunísia<br />

37 Cap Verd<br />

38 Oman<br />

39 Hondures<br />

40 Lesotho<br />

41 Nicaragua<br />

42 Algèria<br />

43 Maldives<br />

44 Namíbia<br />

QUÈ REVELEN ELS ÍNDEXS DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ?<br />

tècnica presenta una discussió detallada de la metodologia<br />

per a l'<strong>el</strong>aboració d<strong>el</strong>s dos índexs.<br />

QUÈ REVELA L'IPH-1?<br />

En <strong>el</strong> càlcul de 85 països, l'IPH-1 rev<strong>el</strong>a <strong>el</strong> següent<br />

(taula 5):<br />

• L'IPH-1 oscil·la d<strong>el</strong> 3,9 d'Uruguai al 64,7%<br />

de Níger. Nou països tenen un IPH-1 inferior al<br />

10%: Bahrain, Xile, Costa Rica, Cuba, Fiji,<br />

Jordània, Panamà, Trinitat i Tobago i Uruguai.<br />

Aquests països en <strong>desenvolupament</strong> han superat<br />

niv<strong>el</strong>ls de pobresa greus.<br />

• En 29 països —més d'una tercera part d<strong>el</strong>s<br />

països p<strong>el</strong>s quals es va calcular l'IPH-1— l'IPH-<br />

1 supera <strong>el</strong> 33%, la qual cosa vol dir que la pobresa<br />

humana afecta almenys una tercera part de<br />

la seva població. D'altres encara han de recórrer<br />

una distància més llarga. L'IPH-1 supera <strong>el</strong> 50%<br />

a Burkina Faso, la República <strong>Centre</strong>africana,<br />

Etiòpia, Guinea Bissau, Mali, Moçambic, Nepal i<br />

Níger.<br />

• Una comparació entre <strong>el</strong>s valors de l'IDH i<br />

l'IPH-1 mostra la distribució d<strong>el</strong>s objectius assolits<br />

d<strong>el</strong> progrés <strong>humà</strong>. El <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

es pot distribuir d'una manera més equitativa<br />

(com als països amb un IPH-1 r<strong>el</strong>ativament baix<br />

per a un valor d'IDH determinat) o menys equitatiu<br />

(com als països amb un IDH r<strong>el</strong>ativament<br />

45 Swazilàndia<br />

46 Indonèsia<br />

47 Vietnam<br />

48 Botswana<br />

49 Guatemala<br />

50 Tanzània, Rep. Unida<br />

51 Kenya<br />

52 Zimbabwe<br />

53 Myanmar<br />

54 Congo<br />

55 Egipte<br />

56 Iraq<br />

57 Comores<br />

58 Índia<br />

59 Ghana<br />

60 Sudan<br />

61 Rwanda<br />

62 Nigèria<br />

63 Togo<br />

64 Zàmbia<br />

65 Marroc<br />

66 Camerun<br />

FIGURA 4<br />

No hi ha una r<strong>el</strong>ació automàtica<br />

entre l'IDH i l'IPH-1, 1998<br />

Mateix IDH, IPH-1 diferent<br />

.793<br />

.784<br />

IDH IPH-1<br />

.850<br />

.800<br />

.750<br />

.700<br />

15%<br />

10%<br />

5%<br />

0%<br />

IDH diferent, mateix IPH-1<br />

IDH IPH-1<br />

.700 45%<br />

Guatemala<br />

.619<br />

Tanzània,<br />

Rep. Unida<br />

.415<br />

.600<br />

.500<br />

.400<br />

67 Uganda<br />

68 Pakistan<br />

69 Malawi<br />

70 Bangla Desh<br />

71 Haití<br />

72 Costa d'Ivori<br />

73 Senegal<br />

74 Benín<br />

75 Gàmbia<br />

76 Iemen<br />

77 Mauritània<br />

78 Guinea Bissau<br />

79 Moçambic<br />

80 Nepal<br />

81 Mali<br />

82 <strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

83 Etiòpia<br />

84 Burkina Faso<br />

85 Niger<br />

10%<br />

Mèxic<br />

5%<br />

Trinitat i<br />

Tobago<br />

40%<br />

35%<br />

30%<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament Humà.<br />

29%<br />

151

TAULA 6<br />

IPH-2 rànquing, 1998<br />

1 Noruega<br />

2 Suècia<br />

3 Països Baixos<br />

4 Finlàndia<br />

5 Dinamarca<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>.<br />

baix per un IPH-1 determinat (figura 4). Les polítiques<br />

exerceixen una funció important en la<br />

determinació de la distribució d<strong>el</strong>s objectius assolits<br />

en <strong>el</strong> progrés <strong>humà</strong>.<br />

QUÈ REVELA L'IPH-2?<br />

Els valors de l'IPH-2 mostren que la pobresa humana<br />

no es redueix als països en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

• D<strong>el</strong>s 18 països industrialitzats p<strong>el</strong>s quals s'ha<br />

calculat l'IPH-2, Noruega té <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l més baix de<br />

pobresa humana, amb <strong>el</strong> 7,3%, seguit de Suècia i<br />

<strong>el</strong>s Països Baixos, amb <strong>el</strong> 7,6% i <strong>el</strong> 8,2% (taula<br />

6). Els països amb la pobresa humana més alta<br />

són Estats Units (15,8%), Irlanda (15,0%) i <strong>el</strong><br />

Regne Unit (14,6%).<br />

• Per alguns països rics, l'analfabetisme funcional<br />

d'adults i la pobresa econòmica són significatius.<br />

A Irlanda, <strong>el</strong> Regne Unit i Estats Units, més<br />

d'un de cada cinc adults són analfabets funcionals.<br />

Més d<strong>el</strong> 17% de la població d'Estats Units i<br />

més d<strong>el</strong> 10% d'Austràlia, Canadà, Itàlia, Japó i<br />

Regne Unit són pobres, amb <strong>el</strong> llindar de pobresa<br />

econòmica fixat al 50% de la mitjana de<br />

renda familiar disponible.<br />

• Un valor d'IDH alt no comporta automàticament<br />

una privació humana baixa. Tots <strong>el</strong>s 18 països<br />

p<strong>el</strong>s quals es va calcular l'IPH-2 tenen un<br />

IDH d'almenys 0,899, la qual cosa indica que han<br />

assolit un <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> alt. Amb tot,<br />

<strong>el</strong>s seus niv<strong>el</strong>ls de pobresa humana varien. Suècia<br />

i <strong>el</strong> Regne Unit tenen valors d'IDH molt semblants:<br />

0,926 i 0,918. Però mentre que Suècia té<br />

un valor d'IPH-2 de només un 7,6%, <strong>el</strong> d<strong>el</strong> Regne<br />

Unit és de 14,6%.<br />

6 Alemanya<br />

7 Luxemburg<br />

8 França<br />

9 Japó<br />

10 Espanya<br />

TAULA 7<br />

Disparitats de la pobresa humana rural-urbana a Uganda, 1996<br />

Percentatge<br />

Rural<br />

Urbà<br />

Font: PNUD 1998d.<br />

Persones nascudes avui<br />

que es preveu que no<br />

visquin més de 40 anys<br />

38<br />

27<br />

Índex d'analfabetisme<br />

d'adults<br />

43<br />

16<br />

11 Canadà<br />

12 Itàlia<br />

13 Austràlia<br />

14 Bèlgica<br />

15 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Persones sense<br />

accés a aigua potable<br />

DISPARITATS DINS DELS PAÏSOS<br />

Les diferències en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no<br />

tan sols existeixen entre països i entre <strong>el</strong> món<br />

desenvolupat i <strong>el</strong> món en <strong>desenvolupament</strong>. Les<br />

dades nacionals de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>, descompostes<br />

per regió, sexe, grup ètnic o àrees<br />

rurals i urbanes, també rev<strong>el</strong>en disparitats significatives<br />

dins d<strong>el</strong>s països. I les disparitats de tot<br />

tipus s'interr<strong>el</strong>acionen i se superposen.<br />

...ENTRE ÀREES RURALS I URBANES...<br />

Quan l'IDH i l'IPH es descomponen segons la divisió<br />

rural-urbà reflecteixen un progrés més <strong>el</strong>evat<br />

en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> i menys privació<br />

per a la població de les àrees urbanes que de les<br />

rurals. Les divisions entre les zones rurals i les<br />

urbanes a Uganda i Swazilàndia són un bon exemple<br />

d'aquesta disparitat.<br />

El 1996 l'IPH-1 de la Uganda rural, de 43%,<br />

era més de dues vegades <strong>el</strong> de la Uganda urbana,<br />

de 21% (taula 7). A Swazilàndia <strong>el</strong> 1999, l'IDH<br />

rural de 0,525 era menys de dues terceres parts<br />

l'IDH urbà de 0,812.<br />

...ENTRE REGIONS O BARRIS...<br />

• A Xina, l'IDH descompost mostra grans disparitats<br />

en les capacitats humanes bàsiques entre<br />

províncies (figura 5). Qinghai queda per darrere<br />

de Xangai en tots <strong>el</strong>s indicadors utilitzats en l'IDH,<br />

i <strong>el</strong> seu valor d'IDH tan sols és de tres cinquenes<br />

parts d<strong>el</strong> de Xangai.<br />

• Districte Federal i D<strong>el</strong>ta Amacuro, dues pro-<br />

Persones sense<br />

accés a serveis<br />

sanitaris<br />

16 Regne Unit<br />

17 Irlanda<br />

18 Estats Units<br />

Infants menors de cinc<br />

anys malnutrits<br />

152 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong><br />

57<br />

23<br />

57<br />

5<br />

27<br />

15<br />

IPH-1<br />

43<br />

21

víncies de Veneçu<strong>el</strong>a, estan molt distanciades en<br />

<strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. El 1996, l'esperança de<br />

vida de Districte Federal era de 72 anys, 8 anys<br />

més que <strong>el</strong>s 64 d'Amacuro. L'índex d'alfabetització<br />

d'adults de Districte Federal era de 96%, en<br />

comparació amb <strong>el</strong> 74% d'Amacuro. Com a conseqüència<br />

d'aquestes disparitats, l'IDH de Districte<br />

Federal és de 0,823, mentre que a Amacuro tan<br />

sols és de 0,506.<br />

• A Zimbabwe, als anys noranta, l'IPH-1 de la<br />

província de Mashonaland Central de 26% és més<br />

de tres vegades <strong>el</strong> de la província de Bulawayo de<br />

8%. A Mashonaland Central, <strong>el</strong> 21% de la població<br />

no es preveu que visqui més de 40 anys, més<br />

de dues vegades <strong>el</strong> 10% de Bulawayo. Un 33%<br />

d<strong>el</strong>s adults són analfabets, més de cinc vegades <strong>el</strong><br />

6% de Bulawayo. I <strong>el</strong> 17% d<strong>el</strong>s infants menors de<br />

cinc anys estan malnutrits, més de quatre vegades<br />

<strong>el</strong> 4% de Bulawayo.<br />

...ENTRE GRUPS ÈTNICS I LINGÜÍSTICS...<br />

• A Guatemala entre 1995 i 1996, <strong>el</strong>s valors<br />

d'IDH de les quatre comunitats maies principals<br />

—Kakchik<strong>el</strong>, Mam, K'iche' i Q'eqchi— eren de<br />

0,419, 0,368, 0,366 i 0,356, només <strong>el</strong> 60-70%<br />

de l'IDH general de Guatemala de 0,596.<br />

• A Sud-àfrica <strong>el</strong> 1995, la taxa d'atur entre <strong>el</strong>s<br />

homes africans d<strong>el</strong> 29% era més de 7 vegades la<br />

d<strong>el</strong>s homes blancs d<strong>el</strong> 4%.<br />

• A l'Índia, l'índex d'analfabetisme entre les tribus<br />

registrades és d<strong>el</strong> 70%, en comparació amb<br />

<strong>el</strong> 48% per a tota l'Índia.<br />

• A Namíbia <strong>el</strong> 1998, l'IPH-1 d<strong>el</strong> grup de parla<br />

san de gairebé <strong>el</strong> 60% era més de sis vegades <strong>el</strong><br />

d<strong>el</strong>s grups de parla anglesa i alemanya de menys<br />

d<strong>el</strong> 10%.<br />

...ENTRE ELS HOMES I LES DONES...<br />

l'IDH és una mesura de la mitjana d'objectius<br />

assolits i, per tant, amaga les diferències en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> entre <strong>el</strong>s homes i les dones.<br />

És per això que fan falta d'altres mesures que reflecteixin<br />

les desigualtats per sexe.<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe reflecteix<br />

<strong>el</strong>s objectius assolits en <strong>el</strong> mateix conjunt de<br />

capacitats bàsiques que l'IDH —esperança de<br />

vida, niv<strong>el</strong>l educatiu i renda— però ajusta <strong>el</strong>s<br />

resultats p<strong>el</strong> que fa a la desigualtat per sexe (per<br />

a un comentari detallat de la metodologia de l'IDS<br />

i <strong>el</strong>s seus components, vegeu la nota tècnica). Aquest<br />

any, l'IDS s'ha calculat per 143 països (taula 8).<br />

QUÈ REVELEN ELS ÍNDEXS DE DESENVOLUPAMENT HUMÀ?<br />

• Per a tots <strong>el</strong>s països, <strong>el</strong> valor d'IDS és inferior<br />

al valor d'IDH. Per tant, quan s'ajusta per sexe,<br />

<strong>el</strong>s valors d'IDH es redueixen, la qual cosa indica<br />

la presència de desigualtat per sexe a totes les<br />

societats. Amb igualtat per sexe en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>, <strong>el</strong>s valors d'IDH i IDS serien idèntics.<br />

• D<strong>el</strong>s 143 països, fins a 30 tenen un valor d'IDS<br />

inferior a 0,500, la qual cosa indica que les dones<br />

d'aquests països pateixen <strong>el</strong> doble de privació<br />

d'objectius generals assolits baixos en <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i menys objectius assolits que<br />

<strong>el</strong>s homes.<br />

• En 39 d<strong>el</strong>s 143 països, <strong>el</strong> rànquing d'IDS és<br />

inferior al rànquing d'IDH. En aquestes societats,<br />

la mitjana d'objectius assolits en <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> no s'ha distribuït igualment entre <strong>el</strong>s<br />

homes i les dones. Però en 55 països, <strong>el</strong> rànquing<br />

d'IDS és superior al rànquing d'IDH, la qual cosa<br />

indica una distribució més equitativa.<br />

• Alguns països mostren una marcada millora<br />

en <strong>el</strong>s seus rànquings d'IDS en r<strong>el</strong>ació amb <strong>el</strong>s<br />

seus rànquings d'IDH. Aquests països són molt<br />

diversos. Comprenen països industrialitzats<br />

(Dinamarca, França i Nova Z<strong>el</strong>anda), països de<br />

l'Europa de l'Est i la CEI (Estònia, Hongria i<br />

Polònia) i països en <strong>desenvolupament</strong> (Jamaica,<br />

Sri Lanka i Tailàndia). Això indica que la igualtat<br />

per sexe en <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> es pot assolir<br />

en niv<strong>el</strong>ls de renda i etapes de <strong>desenvolupament</strong><br />

diferents, i entre tota una sèrie de cultures.<br />

• La consecució p<strong>el</strong> que fa a les capacitats bàsiques<br />

de les dones en r<strong>el</strong>ació als homes també<br />

varia dins d<strong>el</strong>s països. A Sri Lanka, l'IDS d<strong>el</strong> barri<br />

d'Anuradhapura de 0,558 és 1,5 vegades <strong>el</strong> d<strong>el</strong><br />

barri de Puttalam.<br />

FIGURA 5<br />

Variació regional en l'IDH a Xina, 1997<br />

Renda<br />

PIB per càpita<br />

(1990 PPA $EUA)<br />

15.000<br />

10.000<br />

5.000<br />

0<br />

Font: PNUD 1999a.<br />

Esperança<br />

de vida<br />

(anys)<br />

75<br />

70<br />

65<br />

60<br />

55<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(percentatge)<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

Ràtio de matriculació<br />

combinada<br />

(percentatge)<br />

100<br />

80<br />

60<br />

40<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

.900<br />

.700<br />

.500<br />

.300<br />

Xanghai<br />

Qinghai<br />

153

TAULA 8<br />

Rànquing d'IDS, 1998<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Austràlia<br />

4 Estats Units<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 França<br />

12 Finlàndia<br />

13 Suïssa<br />

14 Dinamarca<br />

15 Alemanya<br />

16 Àustria<br />

17 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Luxemburg<br />

21 Espanya<br />

22 Isra<strong>el</strong><br />

23 XIpre<br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Portugal<br />

28 Eslovènia<br />

29 Malta<br />

30 Corea, Rep. de<br />

31 Brunei Darussalam<br />

32 Bahames<br />

33 Txeca, República<br />

34 Kuwait<br />

35 Argentina<br />

36 Eslovàquia<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

TAULA 9<br />

Rànquing d'MCS<br />

1 Noruega<br />

2 Islàndia<br />

3 Suècia<br />

4 Dinamarca<br />

5 Finlàndia<br />

6 Alemanya<br />

7 Països Baixos<br />

8 Canadà<br />

9 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

10 Bèlgica<br />

11 Austràlia<br />

12 Àustria<br />

13 Estats Units<br />

14 Suïssa<br />

15 Regne Unit<br />

16 BVahames<br />

17 Barbados<br />

18 Portugal<br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

37 Uruguai<br />

38 Hongria<br />

39 Xile<br />

40 Polònia<br />

41 Qatar<br />

42 Bahrain<br />

43 Estònia<br />

44 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

45 Croàcia<br />

46 Costa Rica<br />

47 Lituània<br />

48 Trinitat i Tobago<br />

49 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

50 Mèxic<br />

51 Letònia<br />

52 Panamà<br />

53 Bulgària<br />

54 Rússia, Fed.<br />

55 Romania<br />

56 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

57 Malàisia<br />

58 Colòmbia<br />

59 Fiji<br />

60 B<strong>el</strong>ize<br />

61 Maurici<br />

62 Tailàndia<br />

63 Ucraïna<br />

64 Filipines<br />

65 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

66 Brasil<br />

67 Jamaica<br />

68 Sri Lanka<br />

69 Turquia<br />

70 Perú<br />

71 Paraguai<br />

72 Maldives<br />

19 Espanya<br />

20 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

21 Irlanda<br />

22 Trinitat i Tobago<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Costa rica<br />

25 Letònia<br />

26 Txeca, República<br />

27 Estònia<br />

28 Eslovàquia<br />

29 Lituània<br />

30 El Salvador<br />

31 Itàlia<br />

32 Botswana<br />

33 Eslovènia<br />

34 Croàcia<br />

35 Mèxic<br />

36 Polònia<br />

73 Dominicana, Rep.<br />

74 Líban<br />

75 Armènia<br />

76 Aràbia Saudita<br />

77 Albània<br />

78 Equador<br />

79 Xina<br />

80 Guyana<br />

81 Moldàvia, Rep.<br />

82 Oman<br />

83 El Salvador<br />

84 Iran, Rep. Islàmica<br />

85 Sud-àfrica<br />

86 Tunísia<br />

87 Uzbekistan<br />

88 Cap Verd<br />

89 Vietnam<br />

90 Indonèsia<br />

91 Algèria<br />

92 Tadjikistan<br />

93 Swazilàndia<br />

94 Hondures<br />

95 Síria, Rep. Àrab<br />

96 Bolívia<br />

97 Nicaragua<br />

98 Namíbia<br />

99 Egipte<br />

100 Guatemala<br />

101 Botswana<br />

102 Myanmar<br />

103 Marroc<br />

104 Lesotho<br />

105 Ghana<br />

106 Zimbabwe<br />

107 Iraq<br />

108 Índia<br />

37 Colòmbia<br />

38 Singapur<br />

39 Dominicana, Rep.<br />

40 B<strong>el</strong>ize<br />

41 Japó<br />

42 Hongria<br />

43 Equador<br />

44 Filipines<br />

45 Uruguai<br />

46 Panamà<br />

47 Malàisia<br />

48 Hondures<br />

49 Grècia<br />

50 Perú<br />

51 Xile<br />

52 Surinam<br />

53 Rússia, Fed.<br />

54 Bolívia<br />

109 Guinea Equatorial<br />

110 Papua Nova Guinea<br />

111 Camerun<br />

112 Kenya<br />

113 Comores<br />

114 Congo<br />

115 Pakistan<br />

116 Madagascar<br />

117 Laos, Rep. Dem. Pop<br />

118 Sudan<br />

119 Nepal<br />

120 Togo<br />

121 Bangla Desh<br />

122 Mauritània<br />

123 Haití<br />

124 Nigèria<br />

125 Congo, Rep. Dem.<br />

126 Zàmbia<br />

127 Tanzània, Rep. Unida<br />

128 Senegal<br />

129 Costa d'Ivori<br />

130 Uganda<br />

131 Eritrea<br />

132 Benín<br />

133 Iemen<br />

134 Gàmbia<br />

135 Rwanda<br />

136 Malawi<br />

137 Mali<br />

138 <strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

139 Moçambic<br />

140 Guinea Bissau<br />

141 Etiòpia<br />

142 Burkina Faso<br />

143 Níger<br />

55 Ucraïna<br />

56 Maurici<br />

57 Paraguai<br />

58 Romania<br />

59 Eritrea<br />

60 Tunísia<br />

61 Fiji<br />

62 Swazilàndia<br />

63 Corea, Rep.<br />

64 Turquia<br />

65 Síria, Rep. Àrab<br />

66 Sri Lanka<br />

67 Bangla Desh<br />

68 Egipte<br />

69 Jordània<br />

70 Níger<br />

154 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

...FINS I TOT EN LA VIDA POLÍTICA I PROFESSIONAL<br />

La mesura de capacitació per sexe reflecteix la<br />

desigualtat per sexe en àmbits clau d<strong>el</strong>s organismes<br />

decisoris i de participació econòmica i política.<br />

Per això se centra en les oportunitats de les<br />

dones en lloc de les seves capacitats (per a un<br />

comentari <strong>sobre</strong> la metodologia de l'MCS i <strong>el</strong>s seus<br />

components, vegeu la nota tècnica). L'MCS s'ha<br />

calculat per a 70 països (taula 9).<br />

• Els tres primers països són Noruega (0,825),<br />

Islàndia (0,802) i Suècia (0,794). Aquests països<br />

no tan sols duen a terme una tasca positiva en<br />

<strong>el</strong> reforçament de les capacitats bàsiques de les<br />

dones en r<strong>el</strong>ació als homes, sinó que també <strong>el</strong>s<br />

han donat moltes oportunitats per participar en<br />

la vida econòmica i política. Els valors de l'MCS<br />

són més baixos a Níger (0,119), Jordània (0,220)<br />

i Egipte (0,274). En aquestes societats, les oportunitats<br />

de les dones estan molt més limitades.<br />

• Només 2 d<strong>el</strong>s 70 països han assolit un valor<br />

d'MCS superior a 0,800. Trenta-nou països tenen<br />

un valor d'MCS superior a 0,500 i 31 països tenen<br />

un valor inferior a 0,500. Sens dubte, molts<br />

països han de recórrer una distància molt més<br />

llarga per ampliar les oportunitats econòmiques<br />

i polítiques a les dones.<br />

• Alguns països en <strong>desenvolupament</strong> tenen un<br />

millor rendiment que països industrialitzats molt<br />

més rics p<strong>el</strong> que fa a la desigualtat per sexe en les<br />

activitats polítiques, econòmiques i professionals.<br />

Les Bahames i Barbados estan per davant d'Espa-<br />

nya i Portugal. Veneçu<strong>el</strong>a té un millor rendiment<br />

que Irlanda. Costa Rica i Trinitat i Tobago estan<br />

per davant d'Itàlia. I El Salvador, la República Dominicana<br />

i Mèxic superen Grècia i Japó. El valor<br />

d'MCS de Japó de 0,490 és menys de quatre cinquenes<br />

parts <strong>el</strong> de les Bahames, de 0,633. El missatge<br />

crucial de l'MCS és que la renda alta no és<br />

un requisit previ per a la creació d'oportunitats<br />

per a les dones.<br />

• Diferents regions d'un mateix país atorguen a<br />

les dones funcions diferents en la vida pública.<br />

L'MCS descompost de Perú mostra disparitats<br />

entre dues províncies, Lima i Cajamarca (figura 6).<br />

FIGURA 6<br />

Disparitat d'oportunitats per a les dones a Perú, 1995<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

Alcaldies<br />

Font: PNUD 1997b.<br />

Proporció de les dones (percentatge)<br />

Llocs de treball<br />

per a titulats<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

Càrrecs<br />

administratius Renda<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

50<br />

40<br />

30<br />

20<br />

10<br />

0<br />

Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

0.6<br />

0.5<br />

0.4<br />

0.3<br />

0.2<br />

0.1<br />

0<br />

Lima<br />

Cajamarca<br />

155

156 INFORME SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ <strong>2000</strong>

1 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Esperança de<br />

vida en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de<br />

matriculació<br />

primària,<br />

secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1998 a<br />

PIB<br />

per càpita<br />

(PPA$EUA)<br />

1998<br />

Índex<br />

d'esperança<br />

de vida<br />

Índex<br />

d'educació<br />

Índex<br />

de PIB<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

valor<br />

1998<br />

Rànquing de<br />

PIB per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDH b<br />

1 Canadà 79.1 99.0 c 100 23,582 0.90 0.99 0.91 0.935 8<br />

2 Noruega 78.3 99.0 c 97 26,342 0.89 0.98 0.93 0.934 1<br />

3 Estats Units 76.8 99.0 c 94 29,605 0.86 0.97 0.95 0.929 -1<br />

4 Austràlia 78.3 99.0 c 114 d 22,452 0.89 0.99 0.90 0.929 9<br />

5 Islàndia 79.1 99.0 c 89 25,110 0.90 0.96 0.92 0.927 1<br />

6 Suècia 78.7 99.0 c 102 d 20,659 0.90 0.99 0.89 0.926 15<br />

7 Bèlgica 77.3 99.0 c 106 d 23,223 0.87 0.99 0.91 0.925 4<br />

8 Països Baixos 78.0 99.0 c 99 22,176 0.88 0.99 0.90 0.925 6<br />

9 Japó 80.0 99.0 c 85 23,257 0.92 0.94 0.91 0.924 1<br />

10 Regne Unit 77.3 99.0 c 105 d 20,336 0.87 0.99 0.89 0.918 13<br />

11 Finlàndia 77.0 99.0 c 101 d 20,847 0.87 0.99 0.89 0.917 8<br />

12 França 78.2 99.0 c 93 21,175 0.89 0.97 0.89 0.917 5<br />

13 Suïssa 78.7 99.0 c 80 25,512 0.90 0.93 0.92 0.915 -9<br />

14 Alemanya 77.3 99.0 c 90 22,169 0.87 0.96 0.90 0.911 1<br />

15 Dinamarca 75.7 99.0 c 93 24,218 0.85 0.97 0.92 0.911 -8<br />

16 Àustria 77.1 99.0 c 86 23,166 0.87 0.95 0.91 0.908 -4<br />

17 Luxemburg 76.8 99.0 c 69 e 33,505 0.86 0.89 0.97 0.908 -16<br />

18 Irlanda 76.6 99.0 c 91 21,482 0.86 0.96 0.90 0.907 -2<br />

19 Itàlia 78.3 98.3 83 20,585 0.89 0.93 0.89 0.903 3<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 7.1 99.0 c 96 17,288 0.87 0.98 0.86 0.903 7<br />

21 Espanya 78.1 97.4 94 16,212 0.89 0.96 0.85 0.899 9<br />

22 Xipre 77.9 96.6 81 f 17,482 0.88 0.92 0.86 0.886 3<br />

23 Isra<strong>el</strong> 77.9 95.7 81 17,301 0.88 0.91 0.86 0.883 3<br />

24 Singapur 77.3 91.8 73 24,210 0.87 0.86 0.92 0.881 -16<br />

25 Grècia 78.2 96.9 81 13,943 0.89 0.91 0.82 0.875 9<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 78.6 92.9 64 20,763 0.89 0.83 0.89 0.872 -6<br />

27 Malta 77.3 91.5 79 16,447 0.87 0.87 0.85 0.865 2<br />

28 Portugal 75.5 91.4 93 14,701 0.84 0.92 0.83 0.864 3<br />

29 Eslovènia 74.6 99.6 g 81 14,293 0.83 0.93 0.83 0.861 4<br />

30 Barbados 76.5 97.0 h, i 80 12,001 i, j 0.86 0.91 0.80 0.858 9<br />

31 Corea, Rep. de 72.6 97.5 90 13,478 0.79 0.95 0.82 0.854 4<br />

32 Brunei Darussalam 75.7 90.7 72 16,765 0.84 0.84 0.85 0.848 -4<br />

33 Bahames 74.0 95.5 74 14,614 0.82 0.88 0.83 0.844 -1<br />

34 Txeca, Rep. 74.1 99.0 c 74 12,362 0.82 0.91 0.80 0.843 3<br />

35 Argentina 73.1 96.7 80 12,013 0.80 0.91 0.80 0.837 3<br />

36 Kuwait 76.1 80.9 58 25,314 i, j 0.85 0.73 0.92 0.836 -31<br />

37 Antigua i Barbuda 76.0 h 95.0 h, i 78 c 9,277 0.85 0.89 0.76 0.833 9<br />

38 Xile 75.1 95.4 78 8,787 0.83 0.90 0.75 0.826 9<br />

39 Uruguai 74.1 97.6 78 8,623 0.82 0.91 0.74 0.825 9<br />

40 Eslovàquia 73.1 99.0 c 75 9,699 0.80 0.91 0.76 0.825 5<br />

41 Bahrain 73.1 86.5 81 13,111 0.80 0.85 0.81 0.820 -5<br />

42 Qatar 71.9 80.4 74 20,987 i, j 0.78 0.78 0.89 0.819 -24<br />

43 Hongria 71.1 99.3 g 75 10,232 0.77 0.91 0.77 0.817 -1<br />

44 Polònia 72.7 99.7 g 79 7,619 0.80 0.92 0.72 0.814 10<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 75.0 74.6 70 17,719 0.83 0.73 0.86 0.810 -21<br />

46 Estònia 69.0 99.0 c 86 7,682 0.73 0.95 0.72 0.801 7<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis 70.0 h 90.0 h, i 79 c 10,672 0.75 0.86 0.78 0.798 -7<br />

48 Costa Rica 76.2 95.3 66 5,987 0.85 0.85 0.68 0.797 18<br />

49 Croàcia 72.8 98.0 69 6,749 0.80 0.88 0.70 0.795 7<br />

50 Trinitat i Tobago 74.0 93.4 66 7,485 0.82 0.84 0.72 0.793 5<br />

157

1 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Esperança de<br />

vida en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de<br />

matriculació<br />

primària,<br />

secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1998 a<br />

PIB<br />

per càpita<br />

(PPA$ EUA)<br />

1998<br />

Índex<br />

d'esperança<br />

de vida<br />

Índex<br />

d'educació<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

valor<br />

1998<br />

Rànquing de<br />

PIB per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDH b<br />

51 Dominica 76.0 h 94.0 i, k 74 c 5,102 0.85 0.87 0.66 0.793 27<br />

52 Lituània 70.2 99.5 g 77 6,436 0.75 0.92 0.70 0.789 8<br />

53 Seych<strong>el</strong>les 71.0 h 84.0 h, i 76 c 10,600 0.77 0.81 0.78 0.786 -12<br />

54 Grenada 72.0 h 96.0 h, i 76 c 5,838 0.78 0.89 0.68 0.785 13<br />

55 Mèxic 72.3 90.8 70 7,704 0.79 0.84 0.73 0.784 -3<br />

56 Cuba 75.8 96.4 73 3,967 0.85 0.89 0.61 0.783 40<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia 68.1 99.5 g 82 6,319 0.72 0.93 0.69 0.781 6<br />

58 B<strong>el</strong>ize 74.9 92.7 73 4,566 0.83 0.86 0.64 0.777 25<br />

59 Panamà 73.8 91.4 73 5,249 0.81 0.85 0.66 0.776 14<br />

60 Bulgària 71.3 98.2 73 4,809 0.77 0.90 0.65 0.772 19<br />

61 Malàisia 72.2 86.4 65 8,137 0.79 0.79 0.73 0.772 -10<br />

62 Federació Russa 66.7 99.5 g 79 6,460 0.69 0.92 0.70 0.771 -3<br />

63 Letònia 68.7 99.8 g 75 5,728 0.73 0.91 0.68 0.771 6<br />

64 Romania 70.2 97.9 70 5,648 0.75 0.88 0.67 0.770 6<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 72.6 92.0 67 5,808 0.79 0.84 0.68 0.770 3<br />

66 Fiji 72.9 92.2 81 4,231 0.80 0.88 0.63 0.769 23<br />

67 Surinam 70.3 93.0 h, i 80 5,161 i, j 0.76 0.89 0.66 0.766 9<br />

68 Colòmbia 70.7 91.2 71 6,006 0.76 0.85 0.68 0.764 -3<br />

69 Macedònia, ARI 73.2 94.6 i, m 69 4,254 0.80 0.86 0.63 0.763 19<br />

70 Geòrgia 72.9 99.0 h, i 72 3,353 0.80 0.90 0.59 0.762 29<br />

71 Maurici 71.6 83.8 63 8,312 0.78 0.77 0.74 0.761 -21<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab 70.2 78.1 92 6,697 i, j 0.75 0.83 0.70 0.760 -15<br />

73 Kazakhstan 67.9 99.0 c 77 4,378 0.72 0.92 0.63 0.754 11<br />

74 Brasil 67.0 84.5 84 6,625 0.70 0.84 0.70 0.747 -16<br />

75 Aràbia Saudita 71.7 75.2 57 10,158 0.78 0.69 0.77 0.747 -32<br />

76 Tailàndia 68.9 95.0 61 5,456 0.73 0.84 0.67 0.745 -5<br />

77 Filipines 68.6 94.8 83 3,555 0.73 0.91 0.60 0.744 17<br />

78 Ucraïna 69.1 99.6 g 78 3,194 0.73 0.92 0.58 0.744 26<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines 73.0 h 82.0 h, i 68 c 4,692 0.80 0.77 0.64 0.738 2<br />

80 Perú 68.6 89.2 79 4,282 0.73 0.86 0.63 0.737 7<br />

81 Paraguai 69.8 92.8 65 4,288 0.75 0.84 0.63 0.736 5<br />

82 Líban 70.1 85.1 77 4,326 0.75 0.82 0.63 0.735 3<br />

83 Jamaica 75.0 86.0 63 3,389 0.83 0.78 0.59 0.735 15<br />

84 Sri Lanka 73.3 91.1 66 2,979 0.81 0.83 0.57 0.733 25<br />

85 Turquia 69.3 84.0 61 6,422 0.74 0.76 0.69 0.732 -24<br />

86 Oman 71.1 68.8 58 9,960 i, j 0.77 0.65 0.77 0.730 -42<br />

87 República Dominicana 70.9 82.8 70 4,598 0.76 0.79 0.64 0.729 -5<br />

88 Saint Lucia 70.0 h 82.0 i, k 68 c 5,183 0.75 0.77 0.66 0.728 -14<br />

89 Maldives 65.0 96.0 75 4,083 0.67 0.89 0.62 0.725 1<br />

90 Azerbaidjan 70.1 99.0 c 72 2,175 0.75 0.90 0.51 0.722 29<br />

91 Equador 69.7 90.6 75 3,003 0.75 0.85 0.57 0.722 17<br />

92 Jordània 70.4 88.6 69 c 3,347 0.76 0.82 0.59 0.721 8<br />

93 Armènia 70.7 98.2 72 2,072 0.76 0.90 0.51 0.721 29<br />

94 Albània 72.9 83.5 69 2,804 0.80 0.78 0.56 0.713 17<br />

95 Samoa (Occidental) 71.7 79.7 65 3,832 0.78 0.75 0.61 0.711 -3<br />

96 Guyana 64.8 98.3 66 3,403 0.66 0.88 0.59 0.709 1<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 69.5 74.6 69 5,121 0.74 0.73 0.66 0.709 -20<br />

98 Kuirguizistan 68.0 97.0 h, i 70 2,317 0.72 0.88 0.52 0.706 19<br />

99 Xina 70.1 82.8 72 3,105 0.75 0.79 0.57 0.706 7<br />

100 Turkmenistan 65.7 98.0 h, i 72 c 2,550 i 0.68 0.89 0.54 0.704 14<br />

158 SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT INFORME HUMÀ: AMPLIAR SOBRE EL LES DESENVOLUPAMENT ELECCIONS DE LES HUMÀ PERSONES...<br />

<strong>2000</strong><br />

Índex<br />

de PIB

1 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Esperança de<br />

vida en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de<br />

matriculació<br />

primària,<br />

secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1998 a<br />

PIB<br />

per càpita<br />

(PPA$EUA)<br />

1998<br />

101 Tunísia 69.8 68.7 72 5,404 0.75 0.70 0.67 0.703 -29<br />

102 Moldàvia, Rep. de 67.8 98.6 70 1,947 0.71 0.89 0.50 0.700 22<br />

103 Sud-àfrica 53.2 84.6 95 8,488 0.47 0.88 0.74 0.697 -54<br />

104 El Salvador 69.4 77.8 64 4,036 0.74 0.73 0.62 0.696 -13<br />

105 Cap Verd 69.2 72.9 78 3,233 0.74 0.75 0.58 0.688 -3<br />

106 Uzbekistan 67.8 88.0 77 2,053 0.71 0.84 0.50 0.686 17<br />

107 Algèria 69.2 65.5 69 4,792 0.74 0.67 0.65 0.683 -27<br />

108 Vietnam 67.8 92.9 63 1,689 0.71 0.83 0.47 0.671 24<br />

109 Indonèsia 65.6 85.7 65 2,651 0.68 0.79 0.55 0.670 4<br />

110 Tadjikistan 67.5 99.0 69 1,041 0.71 0.89 0.39 0.663 43<br />

111 Síria, Rep. Àrab 69.2 72.7 59 2,892 0.74 0.68 0.56 0.660 -1<br />

112 Swazilàndia 60.7 78.3 72 3,816 0.60 0.76 0.61 0.655 -19<br />

113 Hondures 69.6 73.4 58 2,433 0.74 0.68 0.53 0.653 2<br />

114 Bolívia 61.8 84.4 70 2,269 0.61 0.80 0.52 0.643 4<br />

115 Namíbia 50.1 80.8 84 5,176 0.42 0.82 0.66 0.632 -40<br />

116 Nicaragua 68.1 67.9 63 2,142 0.72 0.66 0.51 0.631 4<br />

117 Mongòlia 66.2 83.0 h, i 57 1,541 0.69 0.74 0.46 0.628 10<br />

118 Vanuatu 67.7 64.0 h, i 47 3,120 0.71 0.58 0.57 0.623 -12<br />

119 Egipte 66.7 53.7 74 3,041 0.69 0.60 0.57 0.623 -11<br />

120 Guatemala 64.4 67.3 47 3,505 0.66 0.61 0.59 0.619 -24<br />

121 Salomó, Illes 71.9 62.0 h, i 46 1,940 0.78 0.57 0.49 0.614 5<br />

122 Bostwana 46.2 75.6 71 6,103 0.35 0.74 0.69 0.593 -57<br />

123 Gabó 52.4 63.0 h, i 63 c 6,353 0.46 0.63 0.69 0.592 -60<br />

124 Marroc 67.0 47.1 50 3,305 0.70 0.48 0.58 0.589 -22<br />

125 Myanmar 60.6 84.1 56 1,199 i, j 0.59 0.75 0.41 0.585 25<br />

126 Iraq 63.8 53.7 50 3,197 i, j 0.65 0.52 0.58 0.583 -22<br />

127 Lesotho 55.2 82.4 57 1,626 0.50 0.74 0.47 0.569 6<br />

128 Índia 62.9 55.7 54 2,077 0.63 0.55 0.51 0.563 -7<br />

129 Ghana 60.4 69.1 43 1,735 0.59 0.60 0.48 0.556 0<br />

130 Zimbabwe 43.5 87.2 68 2,669 0.31 0.81 0.55 0.555 -18<br />

131 Guinea Equatorial 50.4 81.1 65 1,817 i, j 0.42 0.76 0.48 0.555 -4<br />

132 São Tomé i Principe 64.0 h 57.0 h, i 49 c 1,469 0.65 0.54 0.45 0.547 7<br />

133 Papua Nova Guinea 58.3 63.2 37 2,359 0.55 0.54 0.53 0.542 -17<br />

134 Camerun 54.5 73.6 46 1,474 0.49 0.64 0.45 0.528 4<br />

135 Pakistan 64.4 44.0 43 1,715 0.66 0.44 0.47 0.522 -4<br />

136 Cambodja 53.5 65.0 h, i 61 1,257 0.48 0.64 0.42 0.512 1<br />

137 Comores 59.2 58.5 39 1,398 0.57 0.52 0.44 0.510 5<br />

138 Kenya 51.3 80.5 50 980 0.44 0.70 0.38 0.508 18<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

48.9 78.4 65 995 0.40 0.74 0.38 0.507 16<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. 53.7 46.1 57 1,734 0.48 0.50 0.48 0.484 -9<br />

141 Madagascar 57.9 64.9 40 756 0.55 0.56 0.34 0.483 23<br />

142 Bhutan 61.2 42.0 h, i 33 m 1,536 0.60 0.39 0.46 0.483 -4<br />

143 Sudan 55.4 55.7 34 1,394 0.51 0.48 0.44 0.477 0<br />

144 Nepal 57.8 39.2 61 1,157 0.55 0.46 0.41 0.474 7<br />

145 Togo 49.0 55.2 62 1,372 0.40 0.57 0.44 0.471 0<br />

146 Bangla Desh 58.6 40.1 36 1,361 0.56 0.39 0.44 0.461 0<br />

147 Mauritània 53.9 41.2 42 1,563 0.48 0.41 0.46 0.451 -11<br />

148 Iemen 58.5 44.1 49 719 0.56 0.46 0.33 0.448 18<br />

149 Djibouti 50.8 62.3 21 1,266 i, j 0.43 0.49 0.42 0.447 -2<br />

150 Haití 54.0 47.8 24 1,383 0.48 0.40 0.44 0.440 -7<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Índex<br />

d'esperança<br />

de vida<br />

Índex<br />

d'educació<br />

Índex<br />

de PIB<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

valor<br />

1998<br />

Rànquing de<br />

PIB per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDH b<br />

159

1 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Esperança de<br />

vida en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de<br />

matriculació<br />

primària,<br />

secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1998 a<br />

PIB<br />

per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

1998<br />

Índex<br />

d'esperança<br />

de vida<br />

Índex<br />

d'educació<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

valor<br />

1998<br />

151 Nigèria 50.1 61.1 43 795 0.42 0.55 0.35 0.439 10<br />

152 Congo, Rep. Dem. de 51.2 58.9 33 822 0.44 0.50 0.35 0.430 8<br />

153 Zàmbia 40.5 76.3 49 719 0.26 0.67 0.33 0.420 12<br />

154 Costa d'Ivori 46.9 44.5 41 1,598 0.36 0.43 0.46 0.420 -20<br />

155 Senegal 52.7 35.5 36 1,307 0.46 0.36 0.43 0.416 -9<br />

156 Tanzània, Rep. U. de 47.9 73.6 33 480 0.38 0.60 0.26 0.415 17<br />

157 Benín 53.5 37.7 43 867 0.47 0.40 0.36 0.411 0<br />

158 Uganda 40.7 65.0 41 1,074 0.26 0.57 0.40 0.409 -6<br />

159 Eritrea 51.1 51.7 27 833 0.43 0.44 0.35 0.408 0<br />

160 Angola 47.0 42.0 h, i 25 1,821 0.37 0.36 0.48 0.405 -34<br />

161 Gàmbia 47.4 34.6 41 1,453 0.37 0.37 0.45 0.396 -21<br />

162 Guinea 46.9 36.0 h, i 29 1,782 0.37 0.34 0.48 0.394 -34<br />

163 Malawi 39.5 58.2 75 523 0.24 0.64 0.28 0.385 9<br />

164 Rwanda 40.6 64.0 43 660 i,n 0.26 0.57 0.31 0.382 4<br />

165 Mali 53.7 38.2 26 681 0.48 0.34 0.32 0.380 2<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 44.8 44.0 26 1,118 0.33 0.38 0.40 0.371 -15<br />

167 Txad 47.5 39.4 32 856 0.38 0.37 0.36 0.367 -9<br />

168 Moçambic 43.8 42.3 25 782 0.31 0.37 0.34 0.341 -6<br />

169 Guinea Bissau 44.9 36.7 34 616 0.33 0.36 0.30 0.331 0<br />

170 Burundi 42.7 45.8 22 570 0.30 0.38 0.29 0.321 1<br />

171 Etiòpia 43.4 36.3 26 574 0.31 0.33 0.29 0.309 -1<br />

172 Burkina Faso 44.7 22.2 22 870 0.33 0.22 0.36 0.303 -16<br />

173 Níger 48.9 14.7 15 739 0.40 0.15 0.33 0.293 -9<br />

174 Sierra Leone 37.9 31.0 h, i 24 c 458 0.22 0.29 0.25 0.252 0<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> 64.7 72.3 60 3,270 0.66 0.68 0.58 0.642 —<br />

Països menys desenvolupats 51.9 50.7 37 1,064 0.45 0.46 0.39 0.435 —<br />

Estats Àrabs 66.0 59.7 60 4,140 0.68 0.60 0.62 0.635 —<br />

Est d'Àsia 70.2 83.4 73 3,564 0.75 0.80 0.60 0.716 —<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) 73.1 96.3 85 13,635 0.80 0.93 0.82 0.849 —<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib 69.7 87.7 74 6,510 0.74 0.83 0.70 0.758 —<br />

Sud d'Àsia 63.0 54.3 52 2,112 0.63 0.54 0.51 0.560 —<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) 63.4 50.5 47 2,207 0.64 0.49 0.52 0.550 —<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic 66.3 88.2 66 3,234 0.69 0.81 0.58 0.691 —<br />

Àfrica Subsahariana 48.9 58.5 42 1,607 0.40 0.53 0.46 0.464 —<br />

Europa de l'est i CEI 68.9 98.6 76 6,200 0.73 0.91 0.69 0.777 —<br />

OCDE 76.4 97.4 86 20,357 0.86 0.94 0.89 0.893 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt 77.0 98.5 90 21,799 0.87 0.96 0.90 0.908 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà 66.9 76.9 65 3,458 0.70 0.73 0.59 0.673 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix 50.9 48.8 37 994 0.43 0.45 0.38 0.421 —<br />

Renda alta 77.8 98.6 92 23,928 0.88 0.96 0.91 0.920 —<br />

Renda mitjana 68.8 87.8 73 6,241 0.73 0.83 0.69 0.750 —<br />

Renda baixa 63.4 68.9 56 2,244 0.64 0.65 0.52 0.602 —<br />

Món 66.9 78.8 64 6,526 0.70 0.74 0.70 0.712 —<br />

Nota: L'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> s'ha calculat per als països membres de l'ONU que disposen de dades fiables per cadascun d<strong>el</strong>s seus components, i també per a dos països no<br />

membres, Suïssa i Hong Kong, Xina (RAE). Per a dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s 16 països membres restants, vegeu la taula 32.<br />

a. Estimacions pr<strong>el</strong>iminars de la <strong>UNESCO</strong>, subjectes a revisió. b. Una xifra positiva indica que <strong>el</strong> rànquing d'IDH és més alt que <strong>el</strong> rànquing de PIB per càpita (PPA $EUA), mentre que una<br />

xifra negativa indica <strong>el</strong> contrari. c. Estimació de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> d<strong>el</strong> Desenvolupament Humà. d. Per tal de calcular l'IDH, s'ha aplicat un valor de 100,0%. e. La ràtio és una<br />

infravaloració, ja que molts estudiants de secundària i superior continuen <strong>el</strong>s seus estudis en països veïns. f. Sense incloure <strong>el</strong>s estudiants o la població turcs. g. Per tal de calcular l'IDH, es<br />

va aplicar un valor de 99,0%. h. UNICEF 1999c. i. Les dades corresponen a un any o període diferent d<strong>el</strong> que s'estipula a la capçalera de la columna, o de la definició corrent o correspon<br />

només a una part d<strong>el</strong> país. j. Heston i Summers 1999. k. UNICEF. 1996c. l. Com <strong>el</strong> PIB per càpita (PPA $EUA) de Cuba no és disponible, es va utilitzar la mitjana ponderada de la subregió<br />

d<strong>el</strong> Carib. m. Estimació de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> d<strong>el</strong> Desenvolupament Humà basada en fonts nacionals. n. Banc Mundial 1999a.<br />

Font: Columna 1: Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, interpolat a partir de les dades d'esperança de vida d'ONU 1998c; columna 2: Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columna 3: Tret<br />

que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>c; Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, Banc Mundial <strong>2000</strong>a; columnes 5-9: Càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà; vegeu la nota<br />

tècnica per a més detalls.<br />

160 SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT INFORME HUMÀ: AMPLIAR SOBRE LES EL DESENVOLUPAMENT ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

HUMÀ <strong>2000</strong><br />

Índex<br />

de PIB<br />

Rànquing de<br />

PIB per càpita<br />

(PPA $EUA)<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDH b

2 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS)<br />

1998<br />

Rànquing d'IDH Rànquing Valor<br />

Esperança de vida<br />

en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Dones<br />

Homes<br />

Dones Homes Dones Homes<br />

PIB per càpita<br />

(PPA$)<br />

1998 a<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 1 0.932 81.9 76.2 99.0 c 99.0 c 101 d 98 17,980 e 29,294 e 0<br />

2 Noruega 2 0.932 81.3 75.4 99.0 c 99.0 c 98 93 22,400 f 30,356 f 0<br />

3 Estats Units 4 0.927 80.2 73.5 99.0 c 99.0 c 97 91 22,565 e 36,849 e -1<br />

4 Austràlia 3 0.927 81.2 75.6 99.0 c 99.0 c 114 d 111 d 17,974 26,990 1<br />

5 Islàndia 5 0.925 81.4 76.9 99.0 c 99.0 c 89 86 22,062 28,127 0<br />

6 Suècia 6 0.923 81.0 76.4 99.0 c 99.0 c 108 d 95 18,605 f 22,751 f 0<br />

7 Bèlgica 7 0.921 80.7 74.0 99.0 c 99.0 c 107 d 104 d 15,951 30,801 0<br />

8 Països Baixos 8 0.919 80.8 75.1 99.0 c 99.0 c 96 99 14,902 29,600 0<br />

9 Japó 9 0.916 83.0 76.9 99.0 c 99.0 c 83 86 14,091 32,794 0<br />

10 Regne Unit 10 0.914 80.0 74.7 99.0 c 99.0 c 109 d 99 15,290 25,575 0<br />

11 Finlàndia 12 0.913 80.8 73.2 99.0 c 99.0 c 104 d 95 17,063 f 24,827 f -1<br />

12 França 11 0.914 82.1 74.4 99.0 c 99.0 c 94 91 16,437 26,156 1<br />

13 Suïssa 13 0.910 81.9 75.5 99.0 c 99.0 c 76 83 16,802 34,425 0<br />

14 Alemanya 15 0.905 80.3 74.1 99.0 c 99.0 c 88 90 15,189 f 29,476 f -1<br />

15 Dinamarca 14 0.909 78.4 73.1 99.0 c 99.0 c 95 90 19,965 28,569 1<br />

16 Àustria 16 0.901 80.3 73.8 99.0 c 99.0 c 85 86 14,432 f 32,190 f 0<br />

17 Luxemburg 20 0.895 80.1 73.5 99.0 c 99.0 c 70 68 18,967 48,628 g -3<br />

18 Irlanda 18 0.896 79.4 73.8 99.0 c 99.0 c 92 87 11,847 f 31,260 f 0<br />

19 Itàlia 19 0.895 81.3 75.2 97.9 98.8 83 80 12,665 e 28,982 e 0<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 17 0.900 79.9 74.3 99.0 c 99.0 c 99 92 13,646 21,040 3<br />

21 Espanya 21 0.891 81.6 74.7 96.5 98.4 96 90 9,636 e 23,078 e 0<br />

22 Xipre 23 0.877 80.1 75.6 94.7 98.6 81 79 9,981 25,009 -1<br />

23 Isra<strong>el</strong> 22 0.877 79.9 75.8 93.7 97.7 81 79 11,660 e 23,034 e 1<br />

24 Singapur 24 0.876 79.5 75.1 87.6 96.0 71 74 15,966 32,334 0<br />

25 Grècia 25 0.869 80.8 75.7 95.5 98.4 80 80 8,963 f 19,079 f 0<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 26 0.864 81.5 76.0 89.1 96.3 67 64 10,768 29,775 0<br />

27 Malta 29 0.848 79.5 75.1 92.0 90.9 77 78 7,066 e 26,006 e -2<br />

28 Portugal 27 0.858 78.9 72.0 89.0 94.2 94 88 10,215 19,538 1<br />

29 Eslovènia 28 0.857 78.3 70.7 99.6 h 99.7 h 82 77 10,941 e 17,841 e 1<br />

30 Barbados .. .. 78.8 73.8 .. .. 81 80 .. .. ..<br />

31 Corea, Rep. de 30 0.847 76.2 69.0 95.9 99.0 h 84 94 8,342 18,529 0<br />

32 Brunei Darussalam 31 0.843 78.3 73.6 86.7 94.1 73 71 10,135 e 22,790 e 0<br />

33 Bahames 32 0.842 77.3 70.7 96.2 94.8 77 71 11,577 e 17,755 e 0<br />

34 Txeca, Rep. 33 0.841 77.7 70.6 99.0 c 99.0 c 74 73 9,713 e 15,153 e 0<br />

35 Argentina 35 0.824 76.9 69.8 96.6 96.7 82 77 5,553 i 18,724 i -1<br />

36 Kuwait 34 0.827 78.4 74.3 78.5 83.2 59 56 13,347 e, j 36,466 e, j 1<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

38 Xile 39 0.812 78.4 72.4 95.2 95.6 76 78 4,011 i 13,660 i -3<br />

39 Uruguai 37 0.821 78.2 70.7 98.0 97.2 81 74 5,791 i 11,630 i 0<br />

40 Eslovàquia 36 0.822 76.9 69.4 99.0 c 99.0 c 75 73 7,701 e 11,800 e 2<br />

41 Bahrain 42 0.803 75.5 71.3 81.2 90.2 82 78 4,799 e 19,355 e -3<br />

42 Qatar 41 0.807 75.6 70.2 81.7 79.8 75 72 6,624 e, j 28,508 e, j -1<br />

43 Hongria 38 0.813 75.1 67.1 99.1 h 99.4 h 75 73 7,452 13,267 3<br />

44 Polònia 40 0.811 77.1 68.4 99.7 h 99.7 h 79 78 5,821 e 9,519 e 2<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 44 0.793 76.7 74.1 77.1 73.4 72 66 5,398 e 24,758 e -1<br />

46 Estònia 43 0.798 74.7 63.4 99.0 c 99.0 c 87 82 6,076 e 9,492 e 1<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

48 Costa Rica 46 0.789 79.1 74.4 95.4 95.3 65 66 3,126 8,768 -1<br />

49 Croàcia 45 0.790 76.7 69.0 96.9 99.3 h 69 68 4,835 e 8,795 e 1<br />

50 Trinitat i Tobago 48 0.784 76.4 71.7 91.5 95.3 66 67 4,131 e 10,868 e -1<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 + )<br />

1998<br />

Ràtio de matriculació<br />

primària, secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1997<br />

Dones<br />

Homes<br />

Rànquing<br />

d'IDH<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDS b<br />

161

2 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS)<br />

1998<br />

Esperança de vida<br />

en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Rànquing d'IDH Rànquing Valor Dones Homes<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de matriculació<br />

primària, secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1997<br />

Dones Homes Dones Homes<br />

PIB per càpita<br />

(PPA$)<br />

1998 a<br />

51 Dominica .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

52 Lituània 47 0.785 75.7 64.7 99.4 h 99.6 h 78 74 5,037 7,998 1<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

54 Grenada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

55 Mèxic 50 0.775 75.7 69.7 88.7 92.9 69 71 4,112 11,365 -1<br />

56 Cuba .. .. 78.2 74.3 96.3 96.5 73 70 .. .. ..<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia 49 0.778 74.0 62.3 99.4 h 99.7 h 83 79 4,973 e 7,839 e 1<br />

58 B<strong>el</strong>ize 60 0.754 76.3 73.5 92.5 92.9 72 72 1,704 e 7,368 e -9<br />

59 Panamà 52 0.770 76.5 71.9 90.8 92.1 74 72 3,034 e 7,421 e 0<br />

60 Bulgària 53 0.769 74.9 67.8 97.6 98.9 75 69 3,691 5,984 0<br />

61 Malàisia 57 0.762 74.5 70.1 82.0 90.7 66 64 4,501 f 11,674 f -3<br />

62 Federació Russa 54 0.769 72.9 60.7 99.3 h 99.7 h 81 75 5,072 e 8,039 e 1<br />

63 Letònia 51 0.770 74.5 62.8 99.8 h 99.8 h 76 73 4,951 f 6,655 f 5<br />

64 Romania 55 0.767 74.1 66.5 96.9 98.9 69 69 4,169 e 7,178 e 2<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 56 0.763 75.9 70.2 91.4 92.6 68 66 3,281 e 8,302 e 2<br />

66 Fiji 59 0.755 75.1 70.8 89.9 94.4 79 81 2,047 e 6,344 e 0<br />

67 Surinam .. .. 72.9 67.7 .. .. 82 76 .. .. ..<br />

68 Colòmbia 58 0.760 74.5 67.6 91.2 91.3 71 70 4,079 i 7,979 i 2<br />

69 Macedònia, ARI .. .. 75.4 71.1 .. .. 68 69 .. .. ..<br />

70 Geòrgia .. .. 76.9 68.7 .. .. 71 70 .. .. ..<br />

71 Maurici 61 0.750 75.3 68.1 80.3 87.3 63 62 4,375 e 12,266 e 0<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab 65 0.738 72.4 68.5 65.4 89.6 92 92 2,452 e, j 10,634 e, j -3<br />

73 Kazakhstan .. .. 72.7 63.2 .. .. 79 73 .. .. ..<br />

74 Brasil 66 0.736 71.2 63.3 84.5 84.5 82 78 3,830 9,483 -3<br />

75 Aràbia Saudita 76 0.715 73.7 70.2 64.4 82.8 54 58 2,663 e 16,179 e -12<br />

76 Tailàndia 62 0.741 72.1 65.9 93.2 96.9 59 58 4,159 6,755 3<br />

77 Filipines 64 0.739 70.5 66.8 94.6 95.1 85 80 2,512 4,580 2<br />

78 Ucraïna 63 0.740 73.9 64.2 99.4 h 99.7 h 80 74 2,327 4,191 4<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

80 Perú 70 0.723 71.2 66.2 84.3 94.2 77 79 2,104 e 6,493 e -2<br />

81 Paraguai 71 0.723 72.2 67.7 91.5 94.0 64 65 2,058 6,481 -2<br />

82 Líban 74 0.718 71.9 68.3 79.1 91.5 77 76 1,985 e 6,777 e -4<br />

83 Jamaica 67 0.732 77.0 73.0 89.9 81.9 63 62 2,629 e 4,163 e 4<br />

84 Sri Lanka 68 0.727 75.6 71.1 88.3 94.1 67 65 1,927 4,050 4<br />

85 Turquia 69 0.726 72.0 66.8 75.0 92.9 54 67 4,703 f 8,104 f 4<br />

86 Oman 82 0.697 73.5 69.1 57.5 78.0 57 60 2,651 e, j 16,404 e, j -8<br />

87 República Dominicana 73 0.720 73.3 69.2 82.8 82.9 72 68 2,333 e 6,787 e 2<br />

88 Saint Lucia .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

89 Maldives 72 0.720 63.8 66.1 96.0 96.0 75 74 3,009 e 5,100 e 4<br />

90 Azerbaidjan .. .. 74.3 65.8 .. .. 71 71 .. .. ..<br />

91 Equador 78 0.701 72.7 67.5 88.7 92.5 72 75 1,173 i 4,818 i -1<br />

92 Jordània .. .. 71.8 69.1 82.6 94.2 .. .. .. .. ..<br />

93 Armènia 75 0.718 73.8 67.4 97.3 99.2 h 68 75 1,667 e 2,501 e 3<br />

94 Albània 77 0.708 76.0 70.1 76.2 90.5 68 67 1,977 e 3,594 e 2<br />

95 Samoa (Occidental) .. .. 73.9 69.6 78.2 81.1 66 64 .. .. ..<br />

96 Guyana 80 0.698 68.2 61.5 97.8 98.8 66 65 1,852 e 4,994 e 0<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 84 0.691 70.4 68.7 67.4 81.7 67 73 2,137 e 8,019 e -3<br />

98 Kuirguizistan .. .. 72.2 63.7 .. .. 71 68 .. .. ..<br />

99 Xina 79 0.700 72.3 68.1 74.6 90.7 67 71 2,440 e 3,732 e 3<br />

100 Turkmenistan .. .. 69.2 62.3 .. .. .. .. .. .. ..<br />

Rànquing<br />

d'IDH<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDS b<br />

162 SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT INFORME HUMÀ: AMPLIAR SOBRE EL LES DESENVOLUPAMENT ELECCIONS DE LES HUMÀ PERSONES...<br />

<strong>2000</strong><br />

Dones<br />

Homes

2 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS)<br />

1998<br />

Rànquing<br />

Valor<br />

Esperança de vida<br />

en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Dones Homes<br />

Dones Homes Dones Homes Dones Homes<br />

101 Tunísia 86 0.688 71.0 68.6 57.9 79.4 68 74 2,772 e 7,982 e -3<br />

102 Moldàvia, Rep. de 81 0.697 71.7 63.8 97.9 99.5 h 71 69 1,548 e 2,381 e 3<br />

103 Sud-àfrica 85 0.689 56.2 50.3 83.9 85.4 94 93 5,205 e 11,886 e 0<br />

104 El Salvador 83 0.693 72.7 66.7 75.0 80.8 63 64 2,779 f 5,343 f 3<br />

105 Cap Verd 88 0.675 71.6 65.8 64.6 83.7 76 79 1,931 e 4,731 e -1<br />

106 Uzbekistan 87 0.683 70.9 64.6 83.4 92.7 74 78 1,613 e 2,499 e 1<br />

107 Algèria 91 0.661 70.6 67.7 54.3 76.5 64 71 2,051 e 7,467 e -2<br />

108 Vietnam 89 0.668 70.0 65.3 90.6 95.3 59 64 1,395 e 1,991<br />

Rànquing<br />

d'IDH<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDS b<br />

e 1<br />

109 Indonèsia 90 0.664 67.5 63.7 80.5 91.1 61 68 1,780 e 3,526 e 1<br />

110 Tadjikistan 92 0.659 70.4 64.5 98.6 99.5 h 65 73 777 e 1,307 e 0<br />

111 Síria, Rep. Àrab 95 0.636 71.5 66.9 58.1 87.2 56 63 1,218 e 4,530 e -2<br />

112 Swazilàndia 93 0.646 63.0 58.4 77.3 79.5 70 74 2,267 e 5,485 e 1<br />

113 Hondures 94 0.644 72.5 67.7 73.5 73.4 59 57 1,252 e 3,595 e 1<br />

114 Bolívia 96 0.631 63.6 60.2 77.8 91.3 64 75 1,217 i 3,334 i 0<br />

115 Namíbia 98 0.624 50.6 49.5 79.7 81.9 84 80 3,513 e 6,852 e -1<br />

116 Nicaragua 97 0.624 70.9 66.1 69.3 66.3 65 61 1,256 e 3,039 e 1<br />

117 Mongòlia .. .. 67.7 64.7 .. .. 62 50 .. .. ..<br />

118 Vanuatu .. .. 69.9 65.8 .. .. 44 49 .. .. ..<br />

119 Egipte 99 0.604 68.3 65.1 41.8 65.5 66 77 1,576 4,463 0<br />

120 Guatemala 100 0.603 67.6 61.7 59.7 74.9 43 51 1,614 e 5,363 e 0<br />

121 Salomó, Illes .. .. 74.1 69.9 .. .. 44 48 .. .. ..<br />

122 Bostwana 101 0.584 47.1 45.1 78.2 72.8 71 70 3,747 f 8,550 f 0<br />

123 Gabó .. .. 53.7 51.1 .. .. .. .. .. .. ..<br />

124 Marroc 103 0.570 68.9 65.2 34.0 60.3 43 56 1,865 e 4,743 e -1<br />

125 Myanmar 102 0.582 62.3 59.0 79.5 88.7 54 55 1,011 f, j 1,389 f, j 1<br />

126 Iraq 107 0.548 65.3 62.3 43.2 63.9 44 57 966 e, j 5,352 e, j - 3<br />

127 Lesotho 104 0.556 56.4 54.0 92.9 71.0 61 53 982 e 2,291 e 1<br />

128 Índia 108 0.545 63.3 62.5 43.5 67.1 46 61 1,105 e 2,987 e - 2<br />

129 Ghana 105 0.552 62.2 58.7 59.9 78.5 38 48 1,492 e 1,980 e 2<br />

130 Zimbabwe 106 0.551 44.0 43.1 82.9 91.7 66 71 1,990 e 3,359 e 2<br />

131 Guinea Equatorial 109 0.542 52.0 48.8 71.5 91.4 60 69 1,033 e, j 2,623 e, j 0<br />

132 São Tomé i Principe .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

133 Papua Nova Guinea 110 0.536 59.1 57.6 55.1 70.9 33 40 1,714 e 2,966 e 0<br />

134 Camerun 111 0.518 55.8 53.3 67.1 80.3 41 52 902 e 2,054 e 0<br />

135 Pakistan 115 0.489 65.6 63.3 28.9 58.0 28 56 776 e 2,594 e -3<br />

136 Cambodja .. .. 55.2 51.5 .. .. 54 68 .. .. ..<br />

137 Comores 113 0.503 60.6 57.8 51.6 65.5 35 42 974 e 1,822 e 0<br />

138 Kenya 112 0.503 52.2 50.5 73.5 87.6 49 50 764 e 1,195 e 2<br />

139 Congo 114 0.499 51.1 46.7 71.5 85.7 58 71 706 e 1,297 e Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

1<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. 117 0.469 55.0 52.5 30.2 61.9 48 62 1,390 e 2,073 e -1<br />

141 Madagascar 116 0.478 59.4 56.4 57.8 72.2 39 39 562 e 953 e 1<br />

142 Bhutan .. .. 62.5 60.0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

143 Sudan 118 0.453 56.8 54.0 43.4 68.0 31 37 645 e 2,139 e 0<br />

144 Nepal 119 0.449 57.6 58.1 21.7 56.9 49 69 783 e 1,521 e 0<br />

145 Togo 120 0.448 50.3 47.8 38.4 72.5 47 75 883 e 1,870 e 0<br />

146 Bangla Desh 121 0.441 58.7 58.6 28.6 51.1 30 40 744 f 1,949 f 0<br />

147 Mauritània 122 0.441 55.5 52.3 31.0 51.7 36 45 1,130 e 2,003 e 0<br />

148 Iemen 133 0.389 58.9 57.9 22.7 65.7 27 70 311 e 1,122 e -10<br />

149 Djibouti .. .. 52.4 49.1 51.4 74.0 17 24 .. .. ..<br />

150 Haití 123 0.436 56.4 51.5 45.6 50.1 24 25 976 e 1,805 e 1<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Ràtio de matriculació<br />

primària, secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1997<br />

PIB per càpita<br />

(PPA$)<br />

1998 a<br />

163

164<br />

2 Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS)<br />

1998<br />

Rànquing<br />

Valor<br />

Esperança de vida<br />

en néixer<br />

(anys)<br />

1998<br />

Dones<br />

Homes<br />

Taxa d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

Dones Homes<br />

Ràtio de matriculació<br />

primària, secundària i<br />

superior bruta<br />

combinada<br />

(%)<br />

1997<br />

151 Nigèria 124 0.425 51.5 48.7 52.5 70.1 38 48 477 e 1,118 e 1<br />

152 Congo, Rep. Dem. de 125 0.418 52.7 49.6 47.1 71.3 27 38 590 e 1,060 e 1<br />

153 Zàmbia 126 0.413 41.0 39.9 69.1 84.0 46 53 540 e 903 e 1<br />

154 Costa d'Ivori 129 0.401 47.5 46.3 35.7 52.8 32 48 856 e 2,313 e -1<br />

155 Senegal 128 0.405 54.6 50.9 25.8 45.4 31 40 917 e 1,698 e 1<br />

156 Tanzània, Rep. U. de 127 0.410 49.0 46.8 64.3 83.3 32 33 400 e 561 e 3<br />

157 Benín 132 0.391 55.3 51.8 22.6 53.8 31 53 715 e 1,024 e -1<br />

158 Uganda 130 0.401 41.5 39.9 54.2 76.1 36 44 865 e 1,285 e 2<br />

159 Eritrea 131 0.394 52.6 49.6 38.2 65.7 24 30 568 1,102 2<br />

160 Angola .. .. 48.6 45.4 .. .. 23 28 .. .. ..<br />

161 Gàmbia 134 0.388 49.0 45.8 27.5 41.9 35 48 1,085 e 1,828 e 0<br />

162 Guinea .. .. 47.4 46.4 .. .. 19 36 .. .. ..<br />

163 Malawi 136 0.375 39.8 39.2 44.1 73.2 70 79 432 e 616 e -1<br />

164 Rwanda 135 0.377 41.7 39.5 56.8 71.5 42 44 535 e, k 788 e, k 1<br />

165 Mali 137 0.371 55.0 52.4 31.1 45.8 20 31 524 e 843 e 0<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 138 0.359 46.8 42.9 31.7 57.5 20 33 856 e 1,395 e 0<br />

167 Txad .. .. 49.0 46.0 .. .. 20 41 .. .. ..<br />

168 Moçambic 139 0.326 45.0 42.6 27.0 58.4 20 29 647 e 921 e 0<br />

169 Guinea Bissau 140 0.298 46.4 43.5 17.3 57.1 24 43 401 e 837 e 0<br />

170 Burundi .. .. 44.0 41.3 37.5 54.8 20 25 .. .. ..<br />

171 Etiòpia 141 0.297 44.4 42.5 30.5 42.1 19 32 383 e 764 e 0<br />

172 Burkina Faso 142 0.290 45.5 43.9 12.6 32.0 16 25 712 e 1,028 e 0<br />

173 Níger 143 0.280 50.5 47.3 7.4 22.4 11 19 541 e 941 e 0<br />

174 Sierra Leone .. .. 39.4 36.5 .. .. .. .. .. .. ..<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> — 0.634 66.4 63.2 64.5 80.3 55 63 2,169 4,334 —<br />

Països menys desenvolupats — 0.427 52.9 51.2 41.0 61.4 32 42 771 1,356 —<br />

Estats Àrabs — 0.612 67.5 64.6 47.3 71.5 54 65 1,837 6,341 —<br />

Est d'Àsia — 0.710 72.5 68.2 75.5 91.1 67 71 2,788 4,297 —<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) — 0.846 76.4 69.7 95.1 98.6 81 88 9,414 17,744 —<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib — 0.748 73.2 66.7 86.7 88.7 73 72 3,640 9,428 —<br />

Sud d'Àsia — 0.542 63.6 62.6 42.3 65.7 44 59 1,147 3,021 —<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) — 0.533 64.2 62.7 38.8 61.7 38 55 1,263 3,108 —<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic — 0.688 68.3 64.2 85.0 92.4 63 66 2,316 4,154 —<br />

Àfrica Subsahariana — 0.459 50.3 47.6 51.6 68.0 37 46 1,142 2,079 —<br />

Europa de l'est i CEI — 0.774 73.8 64.1 98.2 99.1 78 74 4,807 7,726 —<br />

OCDE — 0.889 79.6 73.2 96.7 98.2 86 86 14,165 26,743 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt — 0.903 80.3 73.8 98.3 98.7 91 88 15,361 28,448 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà — 0.665 68.9 65.0 69.7 83.7 60 67 2,319 4,566 —<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix — 0.411 51.9 50.1 38.9 59.9 31 42 693 1,294 —<br />

Renda alta — 0.916 81.0 74.6 98.4 98.7 93 90 16,987 31,100 —<br />

Renda mitjana — 0.743 72.2 65.8 85.0 90.4 72 73 3,948 8,580 —<br />

Renda baixa — 0.594 64.7 62.2 59.6 78.1 50 60 1,549 2,912 —<br />

Món — 0.706 69.1 64.9 73.1 84.6 60 67 4,435 8,587 —<br />

Dones<br />

Homes<br />

PIB per càpita<br />

(PPA$)<br />

1998 a<br />

Rànquing<br />

d'IDH<br />

menys<br />

rànquing<br />

d'IDS b<br />

a. Les dades són per l'any més recent disponible. b. Els rànquings d'IDH utilitzats en aquesta columna són recalculats per al conjunt de 143 països. Una xifra positiva indica que <strong>el</strong> rànquing<br />

d'IDH és més alt que <strong>el</strong> rànquing de PIB, i una xifra negativa indica <strong>el</strong> contrari. c. Estimació de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà. d. Per tal de calcular <strong>el</strong> PIB s'ha<br />

aplicat un valor de 100,0%. e.Dades salarials no disponibles. Per la ràtio de salaris no agrícoles de dones a salaris no agrícoles d'homes, s'ha utilitzat un 75%. f. Es va utilitzar <strong>el</strong> salari<br />

industrial. g. Per a calcular <strong>el</strong> PIB, s'ha utilitzat <strong>el</strong> valor de 40.000 dòlars. h. Per tal de calcular <strong>el</strong> PIB s'ha aplicat <strong>el</strong> valor de 99.0%. i. Dades salarials basades en Psacharopoulos i<br />

Tzannatos 1992. j. Heston i Summers, 1999. k. Banc Mundial1999a.<br />

Fonts: Columnes 1 i 2: Càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà; vegeu la nota tècnica per a més detalls; columnes 3 i 4: Interpolat a partir de dades d'esperança<br />

de vida d'ONU 1998c; columnes 5 i 6: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columnes 7 and 8: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>c; columnes 9 i 10: Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, calculat a partir de: p<strong>el</strong> PIB per càpita (PPA<br />

$EUA), Banc Mundial <strong>2000</strong>a; p<strong>el</strong>s salaris, dades salarials d'OIT 1999c; per l'índex d'activitat econòmica, dades <strong>sobre</strong> la població activa d'OIT 1996; per als percentatges de població,<br />

dades de població d'ONU 1998c; per detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul d<strong>el</strong> PIB per càpita (PPA $EUA) per sexe, vegeu la nota tècnica; columa 11: càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong><br />

Desenvolupament Humà.<br />

Dones<br />

Homes<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

3 Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

Mesura de<br />

capacitació per sexe<br />

(MCS)<br />

Rànquing d'IDH Rànquing Valor<br />

Escons<br />

parlamentaris<br />

ocupats per<br />

dones<br />

(en % d<strong>el</strong> total) a<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Aministradors<br />

i directors<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

Titulats i tècnics<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

PIB per càpita<br />

de les dones<br />

(PPA$EUA) b<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 8 0.739 22.7 37.3 52.2 17,980 c<br />

2 Noruega 1 0.825 36.4 30.6 58.5 22,400 d<br />

3 Estats Units 13 0.707 12.5 44.4 53.4 22,565 c<br />

4 Austràlia 11 0.715 25.1 24.0 44.4 17,974<br />

5 Islàndia 2 0.802 34.9 25.4 52.8 22,062<br />

6 Suècia 3 0.794 42.7 27.4 48.6 18,605 d<br />

7 Bèlgica 10 0.725 24.9 30.2 47.1 15,951<br />

8 Països Baixos 7 0.739 32.9 22.8 45.7 14,902<br />

9 Japó 41 0.490 9.0 9.5 44.0 14,091<br />

10 Regne Unit 15 0.656 17.1 33.0 44.7 15,290<br />

11 Finlàndia 5 0.757 36.5 25.6 62.7 17,063 d<br />

12 França .. .. 9.1 .. .. ..<br />

13 Suïssa 14 0.683 22.4 20.1 39.9 16,802<br />

14 Alemanya 6 0.756 33.6 26.6 49.0 15,189 d<br />

15 Dinamarca 4 0.791 37.4 23.1 49.7 19,965<br />

16 Àustria 12 0.710 25.1 27.3 47.3 14,432 d<br />

17 Luxemburg .. .. 16.7 .. .. ..<br />

18 Irlanda 21 0.593 13.7 26.2 46.2 11,847 d<br />

19 Itàlia 31 0.524 10.0 53.8 17.8 12,665 c<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 9 0.731 29.2 36.6 51.5 13,646<br />

21 Espanya 19 0.615 18.0 32.4 43.8 9,636 c<br />

22 Xipre .. .. 7.1 .. .. ..<br />

23 Isra<strong>el</strong> 23 0.555 12.5 22.4 52.9 11,660 c<br />

24 Singapur 38 0.505 4.3 20.5 42.3 15,966<br />

25 Grècia 49 0.456 6.3 22.0 44.9 8,963 d<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) .. .. .. 20.8 36.2 ..<br />

27 Malta .. .. 9.2 .. .. ..<br />

28 Portugal 18 0.618 18.7 32.2 51.1 10,215<br />

29 Eslovènia 33 0.519 10.0 25.0 52.9 10,941 c<br />

30 Barbados 17 0.629 20.4 38.7 51.2 c, e 9,037<br />

31 Corea, Rep. de 63 0.323 4.0 4.7 31.9 8,342<br />

32 Brunei Darussalam .. .. .. .. .. ..<br />

33 Bahames 16 0.633 19.6 31.0 51.4 11,577 c<br />

34 Txeca, Rep. 26 0.537 13.9 23.2 54.1 9,713 c<br />

35 Argentina .. .. 21.3 .. .. ..<br />

36 Kuwait .. .. 0.0 .. .. ..<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. 8.3 .. .. ..<br />

38 Xile 51 0.440 8.9 22.4 50.5 4,011 f<br />

39 Uruguai 45 0.472 11.5 24.0 63.1 5,791 f<br />

40 Eslovàquia 28 0.533 14.0 29.7 59.7 7,701 c<br />

41 Bahrain .. .. .. 7.3 20.1 ..<br />

42 Qatar .. .. .. .. .. ..<br />

43 Hongria 42 0.487 8.3 35.3 60.4 7,452<br />

44 Polònia 36 0.512 12.7 33.6 60.3 5,821 c<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs .. .. 0.0 .. .. ..<br />

46 Estònia 27 0.537 17.8 33.5 70.3 6,076 c<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. 13.3 .. .. ..<br />

48 Costa Rica 24 0.553 19.3 29.9 45.1 3,126<br />

49 Croàcia 34 0.517 16.1 25.4 51.2 4,835 c<br />

50 Trinitat i Tobago 22 0.583 19.4 39.7 50.5 4,131 c<br />

165

166<br />

3 Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

Rànquing d'IDH<br />

Mesura de<br />

capacitació per sexe<br />

(MCS)<br />

Rànquing<br />

Valor<br />

Escons<br />

parlamentaris<br />

ocupats per<br />

dones<br />

(en % d<strong>el</strong> total) a<br />

Administradors<br />

i directors<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

Titulats i tècnics<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

PIB per càpita<br />

de les dones<br />

(PPA$EUA) b<br />

51 Dominica .. .. .. .. .. ..<br />

52 Lituània 29 0.531 17.5 35.7 69.7 5,037<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. 23.5 .. .. ..<br />

54 Grenada .. .. 17.9 .. .. ..<br />

55 Mèxic 35 0.514 18.0 20.7 40.2 4,112<br />

56 Cuba .. .. 27.6 18.5 .. ..<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia .. .. 13.4 .. .. ..<br />

58 B<strong>el</strong>ize 40 0.493 13.5 36.6 38.8 1,704 c<br />

59 Panamà 46 0.470 9.9 33.6 48.6 3,034 c<br />

60 Bulgària .. .. 10.8 28.9 .. ..<br />

61 Malàisia 47 0.468 12.2 19.5 43.9 4,501 d<br />

62 Federació Russa 53 0.426 5.7 37.9 65.6 5,072 c<br />

63 Letònia 25 0.540 17.0 41.0 64.1 4,951 d<br />

64 Romania 58 0.405 5.6 26.4 56.3 4,169 c<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 20 0.597 28.6 g 24.3 57.6 3,281 c<br />

66 Fiji 61 0.384 10.7 48.3 h 10.5 h 2,047 c<br />

67 Surinam 52 0.428 15.7 13.3 69.0 2,735<br />

68 Colòmbia 37 0.510 12.2 40.4 44.6 4,079 f<br />

69 Macedònia, ARI .. .. 7.5 .. .. ..<br />

70 Geòrgia .. .. 7.2 .. .. 2,542 c<br />

71 Maurici 56 0.420 7.6 22.6 38.4 4,375 c<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab .. .. .. .. .. ..<br />

73 Kazakhstan .. .. 11.2 .. .. ..<br />

74 Brasil .. .. 5.9 .. 62.0 ..<br />

75 Aràbia Saudita .. .. .. .. .. ..<br />

76 Tailàndia .. .. .. 21.6 55.8 ..<br />

77 Filipines 44 0.479 12.9 33.7 64.6 2,512<br />

78 Ucraïna 55 0.421 7.8 36.9 64.9 2,327<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines .. .. 4.8 .. .. ..<br />

80 Perú 50 0.446 10.8 26.9 41.6 2,104 c<br />

81 Paraguai 57 0.406 8.0 22.6 54.1 2,058<br />

82 Líban .. .. 2.3 .. .. ..<br />

83 Jamaica .. .. 16.0 .. .. ..<br />

84 Sri Lanka 66 0.309 4.9 17.3 h 27.2 h 1,927<br />

85 Turquia 64 0.321 4.2 11.5 33.9 4,703 d<br />

86 Oman .. .. .. .. .. ..<br />

87 República Dominicana 39 0.505 14.5 30.6 49.4 2,333 c<br />

88 Saint Lucia .. .. 13.8 .. .. ..<br />

89 Maldives .. .. 6.0 .. .. ..<br />

90 Azerbaidjan .. .. 12.0 .. .. ..<br />

91 Equador 43 0.481 14.6 27.5 46.6 1,173 f<br />

92 Jordània 69 0.220 2.5 4.6 i 28.7 i 1,463<br />

93 Armènia .. .. 3.1 .. .. ..<br />

94 Albània .. .. 5.2 .. .. ..<br />

95 Samoa (Occidental) .. .. 8.2 .. .. ..<br />

96 Guyana .. .. 18.5 .. .. ..<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de .. .. .. .. .. ..<br />

98 Kuirguizistan .. .. .. .. .. ..<br />

99 Xina .. .. 21.8 .. .. ..<br />

100 Turkmenistan .. .. 26.0 .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

c, e

3 Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

Rànquing d'IDH<br />

Mesura de<br />

capacitació per sexe<br />

(MCS)<br />

Rànquing<br />

Valor<br />

Escons<br />

parlamentaris<br />

ocupats per<br />

dones<br />

(en % d<strong>el</strong> total) a<br />

Administradors<br />

i directors<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

Titulats i tècnics<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

PIB per càpita<br />

de les dones<br />

(PPA$EUA) b<br />

101 Tunísia 60 0.398 11.5 12.7 i 35.6 i 2,772 c<br />

102 Moldàvia, Rep. de .. .. 8.9 .. .. ..<br />

103 Sud-àfrica .. .. 28.0 j .. .. ..<br />

104 El Salvador 30 0.527 16.7 34.9 44.3 2,779 d<br />

105 Cap Verd .. .. 11.1 .. .. ..<br />

106 Uzbekistan .. .. 6.8 .. .. ..<br />

107 Algèria .. .. 4.0 .. .. ..<br />

108 Vietnam .. .. 26.0 .. .. ..<br />

109 Indonèsia .. .. 8.0 .. .. ..<br />

110 Tadjikistan .. .. .. .. .. ..<br />

111 Síria, Rep. Àrab 65 0.315 10.4 2.9 37.0 1,218 c<br />

112 Swazilàndia 62 0.381 6.3 24.1 h 61.2 h 2,267 c<br />

113 Hondures 48 0.460 9.4 54.4 48.5 1,252 c<br />

114 Bolívia 54 0.422 10.2 24.9 42.6 1,217 f<br />

115 Namíbia .. .. 20.4 .. .. ..<br />

116 Nicaragua .. .. 9.7 .. .. ..<br />

117 Mongòlia .. .. 7.9 .. .. ..<br />

118 Vanuatu .. .. 0.0 .. .. ..<br />

119 Egipte 68 0.274 2.0 16.4 28.4 1,576<br />

120 Guatemala .. .. 8.8 .. .. ..<br />

121 Salomó, Illes .. .. 2.0 .. .. ..<br />

122 Bostwana 32 0.521 17.0 25.7 52.8 3,747 d<br />

123 Gabó .. .. 9.5 .. .. ..<br />

124 Marroc .. .. 0.7 .. .. ..<br />

125 Myanmar .. .. .. k .. .. ..<br />

126 Iraq .. .. 6.4 .. .. ..<br />

127 Lesotho .. .. 10.7 .. .. ..<br />

128 Índia .. .. 8.9 .. 20.5 ..<br />

129 Ghana .. .. 9.0 .. .. ..<br />

130 Zimbabwe .. .. 14.0 .. .. ..<br />

131 Guinea Equatorial .. .. 5.0 .. 26.8 ..<br />

132 São Tomé i Principe .. .. 9.1 .. .. ..<br />

133 Papua Nova Guinea .. .. 1.8 .. .. ..<br />

134 Camerun .. .. 5.6 .. .. ..<br />

135 Pakistan .. .. .. k 8.0 25.1 ..<br />

136 Cambodja .. .. 9.3 .. .. ..<br />

137 Comores .. .. .. k .. .. ..<br />

138 Kenya .. .. 3.6 .. .. ..<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

.. .. 12.0 .. .. ..<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. .. .. 21.2 .. .. ..<br />

141 Madagascar .. .. 8.0 .. .. ..<br />

142 Bhutan .. .. 2.0 .. .. ..<br />

143 Sudan .. .. .. k .. .. ..<br />

144 Nepal .. .. 6.4 .. .. ..<br />

145 Togo .. .. 4.9 .. .. ..<br />

146 Bangla Desh 67 0.305 9.1 4.9 34.7 744 d<br />

147 Mauritània .. .. 2.2 .. .. ..<br />

148 Iemen .. .. 0.7 .. .. ..<br />

149 Djibouti .. .. 0.0 .. .. ..<br />

150 Haití .. .. .. .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

167

168<br />

3 Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

Mesura de<br />

capacitació per sexe<br />

(MCS)<br />

Rànquing d'IDH Rànquing Valor<br />

Escons<br />

parlamentaris<br />

ocupats per<br />

dones<br />

(en % d<strong>el</strong> total) a<br />

Administradors<br />

i directors<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

Titulats i tècnics<br />

femenins<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

PIB per càpita<br />

de les dones<br />

(PPA$EUA) b<br />

151 Nigèria .. .. 3.3 .. .. ..<br />

152 Congo, Rep. Dem. de .. .. .. k .. .. ..<br />

153 Zàmbia .. .. 10.1 .. .. ..<br />

154 Costa d'Ivori .. .. .. k .. .. ..<br />

155 Senegal .. .. 14.0 .. .. ..<br />

156 Tanzània, Rep. U. de .. .. 16.4 .. .. ..<br />

157 Benín .. .. 6.0 .. .. ..<br />

158 Uganda .. .. 17.9 .. .. ..<br />

159 Eritrea 59 0.402 14.7 16.8 29.5 568<br />

160 Angola .. .. 15.5 .. .. ..<br />

161 Gàmbia .. .. 2.0 .. .. ..<br />

162 Guinea .. .. 8.8 .. .. ..<br />

163 Malawi .. .. 8.3 .. .. ..<br />

164 Rwanda .. .. 17.1 .. .. ..<br />

165 Mali .. .. 12.2 .. .. ..<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República .. .. 7.3 .. .. ..<br />

167 Txad .. .. 2.4 .. .. ..<br />

168 Moçambic .. .. 30.0 .. .. ..<br />

169 Guinea Bissau .. .. 7.8 .. .. ..<br />

170 Burundi .. .. 6.0 .. .. ..<br />

171 Etiòpia .. .. .. .. .. ..<br />

172 Burkina Faso .. .. 10.5 .. .. ..<br />

173 Níger 70 0.119 1.2 8.3 h 8.0 h 541 c<br />

174 Sierra Leone .. .. 8.8 .. .. ..<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> — .. 13.6 .. .. ..<br />

Països menys desenvolupats — .. 10.7 .. .. ..<br />

Estats Àrabs — .. 3.5 .. .. ..<br />

Est d'Àsia — .. 21.2 .. .. ..<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) — .. 4.2 .. .. ..<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib — .. 12.9 .. .. ..<br />

Sud d'Àsia — .. 8.8 .. .. ..<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) — .. .. .. .. ..<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic — .. 12.7 .. .. ..<br />

Àfrica Subsahariana — .. 11.0 .. .. ..<br />

Europa de l'est i CEI — .. 8.4 .. .. ..<br />

OCDE — .. 15.1 .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt — .. 15.5 .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà — .. 13.7 .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix — .. 9.2 .. .. ..<br />

Renda alta — .. 16.3 .. .. ..<br />

Renda mitjana — .. 9.9 .. .. ..<br />

Renda baixa — .. 14.5 .. .. ..<br />

Món — .. 13.6 .. .. ..<br />

a. Les dades són d<strong>el</strong> 29 de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>. (Per tal de calcular la MCS, <strong>el</strong> valor 0 s'ha convertit en 0,001. b. Les dades són per l'any més recent disponible. c. Dades salarials no<br />

disponibles. Per la ràtio de salari no agrícola de dones a salari no agrícola d'homes, s'ha utilitzat un 75%. d. Es va utilitzar <strong>el</strong> salari industrial. e. Heston i Summers 1999. f. Dades salarials<br />

basades en Psacharopoulos i Tzannatos 1992. g. Les dades són de la Comissió nacional legislativa de Veneçu<strong>el</strong>a. h. Les dades es refereixen al empleats únicament. i. Calculat a partir<br />

de dades d'ocupació d'OIT 1997d. j. Les xifres de distribució d<strong>el</strong>s escons no inclouen <strong>el</strong>s 36 d<strong>el</strong>egats especials rotatius designats ad hoc i, per tant, <strong>el</strong> percentatge es va calcular <strong>sobre</strong> la<br />

base de 54 escons permanents. k. El parlament ha estat suspés.<br />

Fonts: Columnes 1 i 2: càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà; vegeu la nota tècnica per a més detalls; columna 3: IPU (Inter-Parliamentary Union ) <strong>2000</strong>d;<br />

columnes 4 i 5: Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, calculades a partir de les dades d'ocupació d'OIT 1999c; columna 6: Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, calculada a partir d<strong>el</strong> següent: per al PIB per<br />

càpita (PPA $EUA), Banc Mundial <strong>2000</strong>a; p<strong>el</strong>s salaris, dades salarials d'OIT 1999c; per l'índex d'activitat econòmica, dades <strong>sobre</strong> la població activa d'OIT 1996; p<strong>el</strong> percentatge de<br />

població, dades <strong>sobre</strong> població d'ONU 1998c; per a més detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul de PIB per càpita de les dones, vegeu la nota tècnica.<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

4 Pobresa humana<br />

als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

Índex de<br />

pobresa<br />

humana<br />

(HPI-1)<br />

1998<br />

Rànquing d'IDH Rànquing Valor (%)<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de<br />

viure més<br />

de 40 anys +<br />

( %)<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'analfabetisme<br />

d'adults +<br />

(%<br />

edat15+)<br />

1998<br />

Població sense accés a<br />

Aigua<br />

potable +<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Serveis<br />

sanitaris +<br />

(%)<br />

1981-<br />

1993 b<br />

Menors<br />

de 5<br />

anys<br />

amb pes<br />

insuficient<br />

+<br />

(%)<br />

1990-98 b<br />

Part de renda o consum<br />

20% mès<br />

pobre<br />

1987-98 b<br />

20%<br />

més ric<br />

1987-98 b<br />

20%<br />

més ric<br />

al 20%<br />

més<br />

pobre<br />

1987-98 b<br />

Població per sota<br />

d<strong>el</strong> llindar de<br />

pobresa<br />

(%)<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

22 Xipre .. .. 3.2 3.4 0 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

24 Singapur .. .. 2.2 8.2 0 c 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) .. .. 2.2 7.1 .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

30 Barbados .. .. 3.1 .. 0 0 0 5 c .. .. .. .. ..<br />

31 Corea, Rep. de .. .. 4.6 2.5 7 0 0 .. 7.5 39.3 5.2 .. ..<br />

32 Brunei Darussalam .. .. 3.1 9.3 .. 4 .. .. .. .. .. .. ..<br />

33 Bahames .. .. 5.7 4.5 6 0 18 .. .. .. .. .. ..<br />

35 Argentina .. .. 5.5 3.3 29 .. 32 .. .. .. .. .. 25.5<br />

36 Kuwait .. .. 2.8 19.1 .. 0 .. 6 c .. .. .. .. ..<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. .. .. .. 0 4 10 c .. .. .. .. ..<br />

38 Xile 4 4.7 4.4 4.6 9 5 .. 1 3.5 61.0 17.4 4.2 20.5<br />

39 Uruguai 1 3.9 5.0 2.4 5 c, d 0 c .. 5 5.4 48.3 8.9 6.6 e ..<br />

41 Bahrain 9 9.6 4.6 13.5 6 0 3 9 .. .. .. .. ..<br />

42 Qatar 17 13.7 4.8 19.6 0 f 0 36 .. .. .. .. ..<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 28 17.9 3.0 25.4 3 10 8 14 .. .. .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. .. .. 0 0 0 .. .. .. .. .. ..<br />

48 Costa Rica 2 4.0 3.9 4.7 4 3 16 2 4.0 51.8 13.0 9.6 ..<br />

50 Trinitat i Tobago 5 5.1 4.0 6.6 3 1 .. 7 c 5.5 45.9 8.3 12.4 21.0<br />

51 Dominica .. .. .. .. 4 0 20 5 c .. .. .. .. ..<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. .. .. .. 1 .. 6 c .. .. .. .. ..<br />

54 Grenada .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

55 Mèxic 12 10.4 8.2 9.2 15 9 28 14 c 3.6 58.2 16.2 17.9 10.1<br />

56 Cuba 3 4.6 4.4 3.6 7 0 34 9 .. .. .. .. ..<br />

58 B<strong>el</strong>ize .. .. 6.0 7.3 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

59 Panamà 8 8.9 6.3 8.6 7 18 17 7 3.6 52.8 14.7 10.3 ..<br />

61 Malàisia 18 14.0 4.7 13.6 22 12 6 19 4.5 53.8 12.0 .. 15.5<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 15 12.4 6.4 8.0 21 .. g 41 5 .. .. .. 14.7 31.3<br />

66 Fiji 6 8.4 4.9 7.8 23 1 8 8 .. .. .. .. ..<br />

67 Surinam .. .. 7.2 .. .. 9 .. .. .. .. .. .. ..<br />

68 Colòmbia 11 10.4 9.8 8.8 15 13 15 8 3.0 60.9 20.3 11.0 17.7<br />

71 Maurici 14 11.6 4.8 16.2 2 1 0 16 .. .. .. .. 10.6<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab 19 15.3 6.3 21.9 3 0 2 5 .. .. .. .. ..<br />

74 Brasil 21 15.6 11.3 15.5 24 .. g 30 6 2.5 63.8 25.5 5.1 17.4<br />

75 Aràbia Saudita .. .. 5.6 24.8 5 c 2 14 c .. .. .. .. .. ..<br />

76 Tailàndia 29 18.7 10.4 5.0 19 41 4 19 6.4 48.4 7.6 28.2 e 13.1<br />

77 Filipines 22 16.1 8.9 5.2 15 .. g 13 28 5.4 52.3 9.7 18.7 e 37.5<br />

79 St Vincent i les Grenadines .. .. .. .. 11 20 2 .. .. .. .. .. ..<br />

80 Perú 25 16.5 11.3 10.8 33 .. g 28 8 4.4 51.2 11.6 15.5 49.0<br />

81 Paraguai 23 16.4 8.6 7.2 40 .. g 59 4 2.3 62.4 27.1 19.4 21.8<br />

82 Líban 13 10.8 7.3 14.9 6 5 37 3 .. .. .. .. ..<br />

83 Jamaica 16 13.4 5.0 14.0 14 .. g 11 10 1.9 83.7 44.1 3.2 34.2<br />

84 Sri Lanka 35 20.3 5.2 8.9 43 10 37 34 8.0 42.8 5.4 6.6 5.3<br />

85 Turquia 24 16.4 9.3 16.0 51 0 20 10 5.8 47.7 8.2 2.4 ..<br />

86 Oman 38 22.7 6.2 31.2 15 11 22 23 .. .. .. .. ..<br />

87 República Dominicana 20 15.4 8.8 17.2 21 .. g 15 6 4.3 53.7 12.5 3.2 20.6<br />

88 Saint Lucia .. .. .. .. 15 0 .. .. 5.2 48.3 9.3 .. ..<br />

89 Maldives 43 25.4 13.0 4.0 40 25 56 43 .. .. .. .. ..<br />

91 Equador 26 16.8 10.9 9.4 32 20 24 17 c 5.4 49.7 9.2 20.2 35.0<br />

92 Jordània 7 8.8 6.9 11.4 3 10 1 5 7.6 44.4 5.8 7.4 e 15.0<br />

95 Samoa (Occidental) .. .. 5.3 20.3 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Sanejament<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

1$ al dia<br />

(PPA$<br />

1993)<br />

1989-98 b<br />

Llindar de<br />

pobresa<br />

nacional<br />

1987-97 b<br />

169

Rànquing d'IDH Rànquing Valor (%)<br />

170<br />

4 Pobresa humana<br />

als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

Índex de pobresa<br />

humana<br />

(HPI-1)<br />

1998<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de<br />

viure més<br />

de 40 anys +<br />

(%) a<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'analfabetisme<br />

d'adults<br />

(% edat<br />

15+)<br />

1998<br />

Població sense accés a<br />

Aigua<br />

potable +<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Serveis<br />

sanitaris +<br />

(%)<br />

1981-<br />

1993 b<br />

Sanejament<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Menors<br />

de 5<br />

anys<br />

amb pes<br />

insuficient<br />

+<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Part de renda o consum<br />

20% mès<br />

pobre<br />

1987-<br />

1998 b<br />

20%<br />

més ric<br />

1987-<br />

1998 b<br />

20%<br />

més ric<br />

al 20%<br />

més<br />

pobre<br />

1987-<br />

1998 b<br />

Població per sota<br />

d<strong>el</strong> llindar de<br />

pobresa<br />

(%)<br />

1$ al dia<br />

(PPA$<br />

1993)<br />

1989-98 b<br />

Llindar de<br />

pobresa<br />

nacional<br />

1987-97 b<br />

96 Guyana 10 10.0 13.4 1.7 9 4 12 12 6.3 46.9 7.4 .. ..<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 31 19.2 9.4 25.4 5 27 36 16 .. .. .. .. ..<br />

99 Xina 30 19.0 7.7 17.2 33 .. g 76 16 5.9 46.6 7.9 .. 6<br />

101 Tunísia 36 21.9 7.5 31.3 2 10 20 9 5.9 46.3 7.8 1.3 19.9<br />

103 Sud-àfrica 33 20.2 25.9 15.4 13 .. g 13 9 2.9 64.8 22.3 11.5 ..<br />

104 El Salvador 34 20.2 10.7 22.2 34 .. g 10 11 3.4 56.5 16.6 25.3 48.3<br />

105 Cap Verd 37 22.0 10.1 27.1 35 18 73 14 .. .. .. .. ..<br />

107 Algèria 42 24.8 8.8 34.5 10 .. g 9 13 7.0 42.6 6.1 15.1 e 22.6<br />

108 Vietnam 47 28.2 11.2 7.1 55 .. g 71 41 8.0 44.5 5.6 .. 50.9<br />

109 Indonèsia 46 27.7 12.3 14.3 26 57 47 34 8.0 44.9 5.6 26.3 15.1<br />

111 Síria, Rep. Àrab 32 19.3 8.2 27.3 14 1 33 13 .. .. .. .. ..<br />

112 Swazilàndia 45 27.4 20.2 21.7 50 45 41 10 c 2.7 64.4 23.9 .. ..<br />

113 Hondures 39 23.3 11.3 26.6 22 38 26 18 3.4 58.0 17.1 40.5 50.0<br />

114 Bolívia 27 17.4 18.0 15.6 20 .. g 35 10 5.6 48.2 8.6 11.3 ..<br />

115 Namíbia 44 26.6 33.5 19.2 17 .. g 38 26 .. .. .. 34.9 ..<br />

116 Nicaragua 41 24.2 12.2 32.1 22 .. g 15 12 4.2 55.2 13.1 3.0 50.3<br />

117 Mongòlia .. .. 10.9 .. 32 0 .. .. 7.3 40.9 5.6 .. ..<br />

118 Vanuatu .. .. 9.6 .. 23 20 72 20 c 3.7 53.1 14.4 .. ..<br />

119 Egipte 55 32.3 9.9 46.3 13 1 12 12 9.8 39.0 4.0 3.1 ..<br />

120 Guatemala 49 29.2 15.3 32.7 32 40 13 27 2.1 63.0 30.0 39.8 ..<br />

121 Salomó, Illes .. .. 5.6 .. .. 20 .. 21 c .. .. .. .. ..<br />

122 Bostwana 48 28.3 37.1 24.4 10 14 45 17 .. .. .. 33.3 c ..<br />

123 Gabó .. .. 30.7 .. 33 13 .. .. .. .. .. .. ..<br />

124 Marroc 65 38.4 11.3 52.9 35 38 42 9 6.6 46.3 7.0 7.5 e 26.0<br />

125 Myanmar 53 31.4 17.6 15.9 40 52 57 39 .. .. .. .. ..<br />

126 Iraq 56 32.9 15.8 46.3 19 2 25 23 .. .. .. .. ..<br />

127 Lesotho 40 23.3 26.0 17.6 38 20 62 16 2.8 60.1 21.5 43.1 49.2<br />

128 Índia 58 34.6 15.8 44.3 19 25 71 53 8.1 46.1 5.7 44.2 35.0<br />

129 Ghana 59 35.4 20.6 30.9 35 75 68 27 8.4 41.7 5.0 78.4 31.4<br />

130 Zimbabwe 52 30.0 41.0 12.8 21 29 48 15 4.0 62.3 15.6 36.0 25.5<br />

131 Guinea Equatorial .. .. 33.2 18.9 5 .. 46 .. .. .. .. .. ..<br />

132 São Tomé i Principe .. .. .. .. 18 12 65 16 .. .. .. .. ..<br />

133 Papua Nova Guinea .. .. 18.3 36.8 32 0 .. .. 4.5 56.5 12.6 .. ..<br />

134 Camerun 66 38.5 27.4 26.4 46 85 11 22 .. .. .. .. ..<br />

135 Pakistan 68 40.1 14.3 56.0 21 15 44 38 9.5 41.1 4.3 31.0 34.0<br />

136 Cambodja .. .. 27.7 .. 32 0 .. .. 6.9 47.6 6.9 .. ..<br />

137 Comores 57 33.0 20.1 41.5 47 18 77 26 .. .. .. .. ..<br />

138 Kenya 51 29.5 30.6 19.5 56 .. g 15 22 5.0 50.2 10.0 26.5 42.0<br />

139 Congo 54 31.9 34.4 21.6 66 .. g 31 17 c Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

.. .. .. .. ..<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. .. .. 28.9 53.9 32 0 .. .. 9.6 40.2 4.2 .. ..<br />

141 Madagascar .. .. 21.8 35.1 32 0 .. .. 5.1 52.1 10.2 .. ..<br />

142 Bhutan .. .. 19.6 .. 42 20 30 38 c .. .. .. .. ..<br />

143 Sudan 60 35.5 26.6 44.3 27 30 49 34 .. .. .. .. ..<br />

144 Nepal 80 51.3 21.9 60.8 29 90 84 47 7.6 44.8 5.9 37.7 42.0<br />

145 Togo 63 37.8 34.2 44.8 45 .. g 63 25 .. .. .. .. 32.3<br />

146 Bangla Desh 70 43.6 20.8 59.9 5 26 57 56 8.7 42.8 4.9 29.1 35.6<br />

147 Mauritània 77 49.7 28.7 58.8 63 70 43 23 6.2 45.6 7.4 3.8 57.0<br />

148 Iemen 76 49.4 21.2 55.9 39 84 34 46 6.1 46.1 7.6 5.1 19.1<br />

149 Djibouti .. .. 32.8 37.7 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

4 Pobresa humana<br />

als països en<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de pobresa<br />

humana<br />

(HPI-1)<br />

1998<br />

Rànquing Valor (%)<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de<br />

viure més<br />

de 40 anys<br />

(%) a<br />

1998<br />

Taxa<br />

d'analfabetisme<br />

d'adults +<br />

(% edat<br />

15 +)<br />

1998<br />

Població sense accés a<br />

Aigua<br />

potable +<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Serveis<br />

sanitaris +<br />

(%)<br />

1981-<br />

1998 b<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Sanejament<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Menors<br />

de 5<br />

anys<br />

amb pes<br />

insuficient<br />

+<br />

(%)<br />

1990-<br />

1998 b<br />

Part de renda o consum<br />

20% mès<br />

pobre<br />

1987-<br />

1998 b<br />

20%<br />

més ric<br />

1987-<br />

1998 b<br />

20%<br />

més ric<br />

al 20%<br />

més<br />

pobre<br />

1987-<br />

1998 b<br />

Població per sota<br />

d<strong>el</strong> llindar de<br />

pobresa<br />

(%)<br />

1$ al dia<br />

(PPA$<br />

1993)<br />

1989-98 b<br />

Llindar de<br />

pobresa<br />

nacional<br />

1987-97 b<br />

150 Haití 71 45.2 26.5 52.2 63 55 75 28 .. .. .. .. 65.0<br />

151 Nigèria 62 37.6 33.3 38.9 51 33 59 36 4.4 55.7 12.7 70.2 43<br />

152 Congo, Rep. Dem. de .. .. 31.7 41.1 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

153 Zàmbia 64 37.9 46.2 23.7 62 25 29 24 4.2 54.7 13.0 72.6 86.0<br />

154 Costa d'Ivori 72 45.8 37.0 55.5 58 40 61 24 7.1 44.3 6.2 12.3 ..<br />

155 Senegal 73 47.9 28.0 64.5 19 60 35 22 6.4 48.2 7.5 26.3 33.4<br />

156 Tanzània, Rep. U. de 50 29.2 35.4 26.4 34 7 14 27 6.8 45.5 6.7 19.9 51.1<br />

157 Benín 74 48.8 28.9 62.3 44 58 73 29 .. .. .. .. 33.0<br />

158 Uganda 67 39.7 45.9 35.0 54 29 43 26 6.6 46.1 7.0 36.7 55.0<br />

159 Eritrea .. .. 31.4 48.3 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

160 Angola .. .. 37.7 .. 69 76 60 42 .. .. .. .. ..<br />

161 Gàmbia 75 49.0 37.2 65.4 31 .. g 63 26 4.4 52.8 12.0 53.7 64.0<br />

162 Guinea .. .. 37.8 .. 54 55 69 .. 6.4 47.2 7.4 .. ..<br />

163 Malawi 69 41.9 47.5 41.8 53 20 97 30 .. .. .. .. 54.0<br />

164 Rwanda 61 37.5 45.9 36.0 21 h .. g .. 27 9.7 39.1 4.0 35.7 c 51.2<br />

165 Mali 81 51.4 33.1 61.8 34 80 94 40 4.6 56.2 12.2 72.8 ..<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 82 53.0 40.4 56.0 62 88 73 27 2.0 65.0 32.5 66.6 ..<br />

167 Txad .. .. 36.9 60.6 32 0 .. .. .. .. .. .. ..<br />

168 Moçambic 79 50.7 41.9 57.7 54 70 66 26 6.5 46.5 7.2 37.9 ..<br />

169 Guinea Bissau 78 50.2 40.6 63.3 57 36 54 23 c 2.1 58.9 28.0 .. 48.8<br />

170 Burundi .. .. .. 54.2 48 20 49 37 7.9 41.6 5.3 .. 36.2<br />

171 Etiòpia 83 55.3 42.1 63.7 75 45 81 48 7.1 47.7 6.7 31.3 ..<br />

172 Burkina Faso 84 58.4 39.9 77.8 58 30 63 30 5.5 55.0 10.0 61.2 ..<br />

173 Níger 85 64.7 35.2 85.3 39 70 81 50 2.6 53.3 20.5 61.4 63.0<br />

174 Sierra Leone .. .. 50.0 .. 66 64 89 29 1.1 63.4 57.6 57.0 68.0<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong> — .. 14.3 27.6 28 .. 56 31 .. .. .. .. ..<br />

Països menys desenvolupats — .. 30.3 49.0 36 .. 60 40 .. .. .. .. ..<br />

Estats Àrabs — .. 12.2 40.3 17 .. 23 19 .. .. .. .. ..<br />

Est d'Àsia — .. 7.5 16.6 32 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) — .. 4.6 3.1 8 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib — .. 9.7 12.3 22 .. 29 10 .. .. .. .. ..<br />

Sud d'Àsia — .. 15.7 45.7 18 .. 65 49 .. .. .. .. ..<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) — .. 15.6 49.5 15 .. 49 41 .. .. .. .. ..<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic — .. 12.0 11.3 29 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Àfrica Subsahariana — .. 34.6 40.6 46 .. 52 31 .. .. .. .. ..<br />

Europa de l'est i CEI — .. 8.1 .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

OCDE — .. 3.9 .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt — .. 3.3 .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà — .. 11.4 23.3 26 .. 56 29 .. .. .. .. ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix — .. 31.9 50.8 39 .. 59 39 .. .. .. .. ..<br />

Renda alta — .. 3.0 .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Renda mitjana — .. 9.4 12.6 20 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Renda baixa — .. 15.7 31.0 30 .. 67 36 .. .. .. .. ..<br />

Món — .. 12.3 24.8 27 .. .. 30 i .. .. .. .. ..<br />

+ Assenyala indicadors utilitzats per calcular l'índex de pobresa humana (IPH-1).<br />

a. Les dades es refereixen a la probabilitat, en néixer, de no viure més de 40anys, per 100. b. Les dades són les de l'any més recent disponible durant <strong>el</strong> període indicat en la<br />

capçalera de la columna. c. Les dades corresponen a un any o període diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna, que no correspon a la definició corrent o es refereix<br />

només a una part d<strong>el</strong> país. d. Estimació de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> basada en fonts nacionals. e. Les dades es refereixen al percentatge de població que<br />

viu per sota d'un llindar de pobresa definit com a 2 dòlars al dia (1993 PPA $EUA). f. Les dades es refereixen a la població urbana sense accés a l'aigua potable. g. Per tal de calcular<br />

l'IPH-1, es va aplicar un valor estimat de 25%, és a dir la mitjana no ponderada d<strong>el</strong>s 97 països d<strong>el</strong>s quals hi han dades. h. Les dades són per la població rural sense accés a l'aigua<br />

potable. i. Valor total tal com es calcula a UNICEF 1999c.<br />

Fonts: columnes 1i 2: càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>; vegeu la nota tècnica per a més detalls; columna 3: Interpolat a partir de les dades de<br />

supervivència d'ONU 1998c; columna 4: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a;columnes 5 i 7: Calculades a partir de dades d'accés d'UNICEF 1999c; columna 6: Banc Mundial1998; c olumna 8: UNICEF<br />

1999c; columnes 9 i 10: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 11: calculada a partir de dades de renda o consum de Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columnes 12 i 13: Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

171

Rànquing d'IDH<br />

172<br />

5 Pobresa humana a<br />

l'OCDE, Europa de<br />

l'Est i CEI<br />

Índex de pobresa<br />

humana<br />

(IPH-2)<br />

1998<br />

Rànquing Valor (%)<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure<br />

més de 60<br />

anys +<br />

( %) a<br />

1998<br />

Persones<br />

funcionalmentanalfabetes<br />

+<br />

(% 16-55<br />

anys) b<br />

1994-1998<br />

Atur de<br />

llarga<br />

durada +<br />

(en % de<br />

la població<br />

activa) c<br />

1998<br />

Part de renda o consum<br />

20% mès<br />

pobre<br />

(%)<br />

1987-98 d<br />

20% més<br />

ric<br />

(%)<br />

1987-98 d<br />

20%<br />

més ric<br />

al 20%<br />

més<br />

pobre<br />

1987-98 d<br />

Població per sota d<strong>el</strong> llindar de<br />

pobresa<br />

(%)<br />

50% de<br />

la renda<br />

mitjana +<br />

1987-<br />

97 d,e<br />

14.40$ al<br />

dia<br />

(PPA$<br />

1985)<br />

1989-95 d,f<br />

4$ al dia<br />

(PPA$<br />

1990)<br />

1989-95 d<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 11 11.8 9.2 16.6 0.8 7.5 39.3 5.2 10.6 5.9 ..<br />

2 Noruega 1 7.3 8.9 8.5 0.3 9.7 35.8 3.7 5.8 2.6 ..<br />

3 Estats Units 18 15.8 12.4 20.7 0.4 5.2 46.4 8.9 17.3 14.1 ..<br />

4 Austràlia 13 12.2 8.8 17.0 2.7 5.9 41.3 7.0 11.9 7.8 ..<br />

5 Islàndia .. .. 8.3 .. 0.4 .. .. .. .. .. ..<br />

6 Suècia 2 7.6 8.5 7.5 2.7 9.6 34.5 3.6 8.7 4.6 ..<br />

7 Bèlgica 14 12.4 9.9 18.4 g 5.5 9.5 34.5 3.6 5.5 12.0 ..<br />

8 Països Baixos 3 8.2 9.2 10.5 1.9 7.3 40.1 5.5 6.2 14.4 ..<br />

9 Japó 9 11.2 8.1 .. h 0.8 10.6 35.7 3.4 11.8 i 3.7 ..<br />

10 Regne Unit 16 14.6 9.6 21.8 2.1 6.6 43.0 6.5 10.6 13.1 ..<br />

11 Finlàndia 4 8.6 11.1 10.4 3.1 10.0 35.8 3.6 3.9 3.8 ..<br />

12 França 8 11.1 11.1 .. h 5.2 7.2 40.2 5.6 8.4 12.0 j ..<br />

13 Suïssa .. .. 9.7 .. 1.5 k 6.9 40.3 5.8 .. .. ..<br />

14 Alemanya 6 10.4 10.5 14.4 4.9 8.2 38.5 4.7 5.9 i 11.5 ..<br />

15 Dinamarca 5 9.3 12.7 9.6 1.5 9.6 34.5 3.6 6.9 7.6 ..<br />

16 Àustria .. .. 10.7 .. 1.4 10.4 33.3 3.2 .. 8.0 ..<br />

17 Luxemburg 7 10.5 10.4 .. h 0.9 9.4 36.5 3.9 4.1 4.3 j ..<br />

18 Irlanda 17 15.0 9.8 22.6 4.4 6.7 42.9 6.4 9.4 36.5 j ..<br />

19 Itàlia 12 11.9 8.9 .. h 8.1 8.7 36.3 4.2 12.8 2.0 ..<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 15 12.8 10.9 18.4 1.5 2.7 46.9 17.4 9.2 i .. ..<br />

21 Espanya 10 11.6 9.9 .. h 10.2 7.5 40.3 5.4 9.1 21.1 ..<br />

23 Isra<strong>el</strong> .. .. 9.2 .. .. 6.9 42.5 6.2 .. .. ..<br />

25 Grècia .. .. 8.8 .. 5.3 k 7.5 40.3 5.4 .. .. ..<br />

27 Malta .. .. 8.3 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

28 Portugal .. .. 12.3 48.0 2.2 7.3 43.4 5.9 .. .. ..<br />

29 Eslovènia .. .. 14.4 42.2 .. 8.4 35.4 4.2 .. ..

5 Pobresa humana a<br />

l'OCDE, Europa de<br />

l'Est i CEI<br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de pobresa<br />

humana<br />

(IPH-2)<br />

1998<br />

Rànquing Valor (%)<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure<br />

més de 60<br />

anys +<br />

(%) a<br />

1998<br />

Persones<br />

funcionalmentanalfabetes<br />

+<br />

(% 16-55<br />

anys) b<br />

1994-98<br />

Atur de<br />

llarga<br />

durada<br />

(en % de la<br />

població<br />

activa) c<br />

1998<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong> — .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Europa de l'est i CEI — .. 24.3 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

OCDE — .. 12.3 .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

Món — .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

+ Assenyala indicadors utilitzats per calcular l'índex de pobresa humana (IPH-2).<br />

Nota: Aquestes taules inclouen Isra<strong>el</strong> i Malta, que no són països membres de l'OCDE, i exclouen Mèxic, la República de Corea i Turquia, que ho són. Per a l'índex de pobresa humana<br />

i indicadors d'aquests països, vegeu la Taula 4.<br />

a.Les dades es refereixen a la probabilitat, en néixer, de viure més de 60 anys, per 100. b. Basat en <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l 1 de prosa. Les dades són les de l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període<br />

1994-98. c. Les dades corresponen a l'atur d'una durada igual o superior a 12 mesos. d. Les dades es refereixen a l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de<br />

la columna. e. La pobresa es mesura com al 50% de l'equivalent renda domèstica mitjana disponible. f. Basat en <strong>el</strong> llindar de pobresa als EUA. g. Les dades són per Flandes. h. Per tal<br />

de calcular l'IPH-2, es va aplicar <strong>el</strong> valor estimat de 15,1%, és a dir la mitjana no ponderada per als quals hi ha dades. i. Smeeding 1997. j. Les dades són d'un any o període diferent d<strong>el</strong><br />

que s'indica a la capçalera de la columna. k. Les dades són de l'any 1997.<br />

Fonts: columnes 1-2: Càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>; vegeu la nota tècnica per més detalls; columna 3: Interpolat a partir de dades de supervivència a<br />

ONU 1998c; columna 4: OCDE i Statistics Canada <strong>2000</strong>; columna 5: calculat a partir de dades d'atur de llarga durada (com a percentatge de l'atur) i dades d'atur (com a percentatge de<br />

la població activa) a OCDE 1999b; columnes 6 i 7: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 8: calculat a partir de dades de proporció de renda o consum de Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 9: Tret<br />

que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, LIS <strong>2000</strong>; columna 10: Smeeding 1997; columna 11: Milanovic 1998.<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

20% mès<br />

pobre<br />

(%)<br />

1987-98 d<br />

Part de renda o consum<br />

20%<br />

més ric<br />

(%)<br />

1987-98 d<br />

20%<br />

més ric<br />

al 20%<br />

més<br />

pobre<br />

1987-98 d<br />

Població per sota d<strong>el</strong> llindar de<br />

pobresa<br />

(%)<br />

50% de la<br />

renda<br />

mitjana +<br />

1987-97 d,e<br />

14,40$ al<br />

dia (PPA$<br />

1985)<br />

1989-95 d,f<br />

4$ al dia<br />

(PPA$<br />

1990)<br />

1989-95 d<br />

173

Rànquing d'IDH<br />

174<br />

6 Comparació<br />

d'índexs de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

1998<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS) b<br />

Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

(MCS) b<br />

Índex de<br />

pobresa<br />

humana<br />

(IPH) a<br />

(1998)<br />

IDH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup<br />

1998<br />

IDS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

MCS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

IPH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més baix<br />

d<strong>el</strong> grup a<br />

1998<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> 0.642 0.634 .. .. — — — —<br />

Estats Àrabs 0.635 0.612 .. .. — — — —<br />

36 Kuwait 0.836 0.827 .. .. 100 100 .. ..<br />

41 Bahrain 0.820 0.803 .. 9.6 98 97 .. 109<br />

42 Qatar 0.819 0.807 .. 13.7 98 97 .. 156<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 0.810 0.793 .. 17.9 97 96 .. 204<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab 0.760 0.738 .. 15.3 91 89 .. 175<br />

75 Aràbia Saudita 0.747 0.715 .. .. 89 86 .. ..<br />

82 Líban 0.735 0.718 .. 10.8 88 87 .. 124<br />

86 Oman 0.730 0.697 .. 22.7 87 84 .. 259<br />

92 Jordània 0.721 .. 0.220 8.8 86 .. 55 100<br />

101 Tunísia 0.703 0.688 0.398 21.9 84 83 100 250<br />

107 Algèria 0.683 0.661 .. 24.8 82 80 .. 283<br />

111 Síria, Rep. Àrab 0.660 0.636 0.315 19.3 79 77 79 220<br />

119 Egipte 0.623 0.604 0.274 32.3 75 73 69 368<br />

124 Marroc 0.589 0.570 .. 38.4 70 69 .. 438<br />

126 Iraq 0.583 0.548 .. 32.9 70 66 .. 375<br />

143 Sudan 0.477 0.453 .. 35.5 57 55 .. 404<br />

148 Iemen 0.448 0.389 .. 49.4 54 47 .. 564<br />

149 Djibouti 0.447 .. .. .. 53 .. .. ..<br />

Est d'Àsia 0.716 0.710 .. .. — — — —<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 0.872 0.864 .. .. 100 100 .. ..<br />

31 Corea, Rep. de 0.854 0.847 0.323 .. 98 98 100 ..<br />

99 Xina 0.706 0.700 .. 19.0 81 81 .. 100<br />

117 Mongòlia 0.628 .. .. .. 72 .. .. ..<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib 0.758 0.748 .. .. — — — —<br />

30 Barbados 0.858 .. 0.629 .. 100 .. 99 ..<br />

33 Bahames 0.844 0.842 0.633 .. 98 100 100 ..<br />

35 Argentina 0.837 0.824 .. .. 98 98 .. ..<br />

37 Antigua i Barbuda 0.833 .. .. .. 97 .. .. ..<br />

38 Xile 0.826 0.812 0.440 4.7 96 96 70 121<br />

39 Uruguai 0.825 0.821 0.472 3.9 96 97 75 100<br />

47 Saint Christopher i Nevis 0.798 .. .. .. 93 .. .. ..<br />

48 Costa Rica 0.797 0.789 0.553 4.0 93 94 87 103<br />

50 Trinitat i Tobago 0.793 0.784 0.583 5.1 92 93 92 132<br />

51 Dominica 0.793 .. .. .. 92 .. .. ..<br />

54 Grenada 0.785 .. .. .. 92 .. .. ..<br />

55 Mèxic 0.784 0.775 0.514 10.4 91 92 81 269<br />

56 Cuba 0.783 .. .. 4.6 91 .. .. 118<br />

58 B<strong>el</strong>ize 0.777 0.754 0.493 .. 91 90 78 ..<br />

59 Panamà 0.776 0.770 0.470 8.9 90 91 74 229<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 0.770 0.763 0.597 12.4 90 91 94 320<br />

67 Surinam 0.766 .. 0.428 .. 89 .. 68 ..<br />

68 Colòmbia 0.764 0.760 0.510 10.4 89 90 81 268<br />

74 Brasil 0.747 0.736 .. 15.6 87 87 .. 403<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines 0.738 .. .. .. 86 .. .. ..<br />

80 Perú 0.737 0.723 0.446 16.5 86 86 70 426<br />

81 Paraguai 0.736 0.723 0.406 16.4 86 86 64 424<br />

83 Jamaica 0.735 0.732 .. 13.4 86 87 .. 347<br />

87 República Dominicana 0.729 0.720 0.505 15.4 85 86 80 398<br />

88 Saint Lucia 0.728 .. .. .. 85 .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

6 Comparació<br />

d'índexs de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

1998<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS) b<br />

Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

(MCS) b<br />

Índex de<br />

pobresa<br />

humana<br />

(IPH) a<br />

(1998)<br />

IDH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup<br />

1998<br />

IDS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

MCS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

IPH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més baix<br />

d<strong>el</strong> grup a<br />

1998<br />

91 Equador 0.722 0.701 0.481 16.8 84 83 76 435<br />

96 Guyana 0.709 0.698 .. 10.0 83 83 .. 259<br />

104 El Salvador 0.696 0.693 0.527 20.2 81 82 83 524<br />

113 Hondures 0.653 0.644 0.460 23.3 76 76 73 602<br />

114 Bolívia 0.643 0.631 0.422 17.4 75 75 67 450<br />

116 Nicaragua 0.631 0.624 .. 24.2 74 74 .. 627<br />

120 Guatemala 0.619 0.603 .. 29.2 72 72 .. 755<br />

150 Haití 0.440 0.436 .. 45.2 51 52 .. 1,168<br />

Sud d'Àsia 0.560 0.542 .. .. — — — —<br />

84 Sri Lanka 0.733 0.727 0.309 20.3 100 100 100 106<br />

89 Maldives 0.725 0.720 .. 25.4 99 99 .. 132<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 0.709 0.691 .. 19.2 97 95 .. 100<br />

128 Índia 0.563 0.545 .. 34.6 77 75 .. 180<br />

135 Pakistan 0.522 0.489 .. 40.1 71 67 .. 209<br />

142 Bhutan 0.483 .. .. .. 66 .. .. ..<br />

144 Nepal 0.474 0.449 .. 51.3 65 62 .. 267<br />

146 Bangla Desh 0.461 0.441 0.305 43.6 63 61 99 227<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic 0.691 0.688 .. .. — — — —<br />

24 Singapur 0.881 0.876 0.505 .. 100 100 100 ..<br />

32 Brunei Darussalam 0.848 0.843 .. .. 96 96 .. ..<br />

61 Malàisia 0.772 0.762 0.468 14.0 88 87 93 165<br />

66 Fiji 0.769 0.755 0.384 8.4 87 86 76 100<br />

76 Tailàndia 0.745 0.741 .. 18.7 85 85 .. 221<br />

77 Filipines 0.744 0.739 0.479 16.1 84 84 95 191<br />

95 Samoa (Occidental) 0.711 .. .. .. 81 .. .. ..<br />

108 Vietnam 0.671 0.668 .. 28.2 76 76 .. 334<br />

109 Indonèsia 0.670 0.664 .. 27.7 76 76 .. 329<br />

118 Vanuatu 0.623 .. .. .. 71 .. .. ..<br />

121 Salomó, Illes 0.614 .. .. .. 70 .. .. ..<br />

125 Myanmar 0.585 0.582 .. 31.4 66 66 .. 372<br />

133 Papua Nova Guinea 0.542 0.536 .. .. 62 61 .. ..<br />

136 Cambodja 0.512 .. .. .. 58 .. .. ..<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. 0.484 0.469 .. .. 55 54 .. ..<br />

Àfrica Subsahariana 0.464 0.459 .. .. — — — —<br />

53 Seych<strong>el</strong>les 0.786 .. .. .. 100 .. .. ..<br />

71 Maurici 0.761 0.750 0.420 11.6 97 100 81 100<br />

103 Sud-àfrica 0.697 0.689 .. 20.2 89 92 .. 175<br />

105 Cap Verd 0.688 0.675 .. 22.0 88 90 .. 190<br />

112 Swazilàndia 0.655 0.646 0.381 27.4 83 86 73 236<br />

115 Namíbia 0.632 0.624 .. 26.6 80 83 .. 230<br />

122 Bostwana 0.593 0.584 0.521 28.3 75 78 100 245<br />

123 Gabó 0.592 .. .. .. 75 .. .. ..<br />

127 Lesotho 0.569 0.556 .. 23.3 72 74 .. 202<br />

129 Ghana 0.556 0.552 .. 35.4 71 74 .. 306<br />

130 Zimbabwe 0.555 0.551 .. 30.0 71 73 .. 259<br />

131 Guinea Equatorial 0.555 0.542 .. .. 71 72 .. ..<br />

132 São Tomé i Principe 0.547 .. .. .. 70 .. .. ..<br />

134 Camerun 0.528 0.518 .. 38.5 67 69 .. 333<br />

137 Comores 0.510 0.503 .. 33.0 65 67 .. 285<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

175

176<br />

6 Comparació<br />

d'índexs de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

1998<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS) b<br />

Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

(MCS) b<br />

Índex de<br />

pobresa<br />

humana<br />

(IPH) a<br />

(1998)<br />

IDH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup<br />

1998<br />

IDS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

MCS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

IPH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més baix<br />

d<strong>el</strong> grup a<br />

1998<br />

138 Kenya 0.508 0.503 .. 29.5 65 67 .. 255<br />

139 Congo 0.507 0.499 .. 31.9 65 67 .. 276<br />

141 Madagascar 0.483 0.478 .. .. 62 64 .. ..<br />

145 Togo 0.471 0.448 .. 37.8 60 60 .. 327<br />

147 Mauritània 0.451 0.441 .. 49.7 57 59 .. 429<br />

151 Nigèria 0.439 0.425 .. 37.6 56 57 .. 325<br />

152 Congo, Rep. Dem. de 0.430 0.418 .. .. 55 56 .. ..<br />

153 Zàmbia 0.420 0.413 .. 37.9 53 55 .. 327<br />

154 Costa d'Ivori 0.420 0.401 .. 45.8 53 54 .. 396<br />

155 Senegal 0.416 0.405 .. 47.9 53 54 .. 414<br />

156 Tanzània, Rep. U. de 0.415 0.410 .. 29.2 53 55 .. 252<br />

157 Benín 0.411 0.391 .. 48.8 52 52 .. 422<br />

158 Uganda 0.409 0.401 .. 39.7 52 53 .. 343<br />

159 Eritrea 0.408 0.394 0.402 .. 52 53 77 ..<br />

160 Angola 0.405 .. .. .. 52 .. .. ..<br />

161 Gàmbia 0.396 0.388 .. 49.0 50 52 .. 423<br />

162 Guinea 0.394 .. .. .. 50 .. .. ..<br />

163 Malawi 0.385 0.375 .. 41.9 49 50 .. 362<br />

164 Rwanda 0.382 0.377 .. 37.5 49 50 .. 324<br />

165 Mali 0.380 0.371 .. 51.4 48 49 .. 444<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 0.371 0.359 .. 53.0 47 48 .. 458<br />

167 Txad 0.367 .. .. .. 47 .. .. ..<br />

168 Moçambic 0.341 0.326 .. 50.7 43 43 .. 438<br />

169 Guinea Bissau 0.331 0.298 .. 50.2 42 40 .. 434<br />

170 Burundi 0.321 .. .. .. 41 .. .. ..<br />

171 Etiòpia 0.309 0.297 .. 55.3 39 40 .. 478<br />

172 Burkina Faso 0.303 0.290 .. 58.4 39 39 .. 504<br />

173 Níger 0.293 0.280 0.119 64.7 37 37 23 559<br />

174 Sierra Leone 0.252 .. .. .. 32 .. .. ..<br />

Europa de l'est i CEI 0.777 0.774 .. .. — — — —<br />

29 Eslovènia 0.861 0.857 0.519 .. 100 100 96 ..<br />

34 Txeca, Rep. 0.843 0.841 0.537 .. 98 98 99 ..<br />

40 Eslovàquia 0.825 0.822 0.533 .. 96 96 99 ..<br />

43 Hongria 0.817 0.813 0.487 .. 95 95 90 ..<br />

44 Polònia 0.814 0.811 0.512 .. 94 95 95 ..<br />

46 Estònia 0.801 0.798 0.537 .. 93 93 99 ..<br />

49 Croàcia 0.795 0.790 0.517 .. 93 92 96 ..<br />

52 Lituània 0.789 0.785 0.531 .. 92 92 98 ..<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia 0.781 0.778 .. .. 91 91 .. ..<br />

60 Bulgària 0.772 0.769 .. .. 90 90 .. ..<br />

62 Federació Russa 0.771 0.769 0.426 .. 90 90 79 ..<br />

63 Letònia 0.771 0.770 0.540 .. 90 90 100 ..<br />

64 Romania 0.770 0.767 0.405 .. 89 89 75 ..<br />

69 Macedònia, ARI 0.763 .. .. .. 89 .. .. ..<br />

70 Geòrgia 0.762 .. .. .. 88 .. .. ..<br />

73 Kazakhstan 0.754 .. .. .. 88 .. .. ..<br />

78 Ucraïna 0.744 0.740 0.421 .. 86 86 78 ..<br />

90 Azerbaidjan 0.722 .. .. .. 84 .. .. ..<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

6 Comparació<br />

d'índexs de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

Rànquing d'IDH<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

1998<br />

Índex de<br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe<br />

(IDS) b<br />

Mesura de<br />

capacitació<br />

per sexe<br />

(MCS) b<br />

93 Armènia 0.721 0.718 .. .. 84 84 .. ..<br />

94 Albània 0.713 0.708 .. .. 83 83 .. ..<br />

98 Kuirguizistan 0.706 .. .. .. 82 .. .. ..<br />

100 Turkmenistan 0.704 .. .. .. 82 .. .. ..<br />

102 Moldàvia, Rep. de 0.700 0.697 .. .. 81 81 .. ..<br />

106 Uzbekistan 0.686 0.683 .. .. 80 80 .. ..<br />

110 Tadjikistan 0.663 0.659 .. .. 77 77 .. ..<br />

OCDE c 0.893 0.889 .. .. — — — —<br />

1 Canadà 0.935 0.932 0.739 11.8 100 100 90 163<br />

2 Noruega 0.934 0.932 0.825 7.3 100 100 100 100<br />

3 Estats Units 0.929 0.927 0.708 15.8 99 99 86 218<br />

4 Austràlia 0.929 0.927 0.715 12.2 99 100 87 168<br />

5 Islàndia 0.927 0.925 0.802 .. 99 99 97 ..<br />

6 Suècia 0.926 0.923 0.794 7.6 99 99 96 104<br />

7 Bèlgica 0.925 0.921 0.725 12.4 99 99 88 170<br />

8 Països Baixos 0.925 0.919 0.739 8.2 99 99 90 113<br />

9 Japó 0.924 0.916 0.490 11.2 99 98 59 154<br />

10 Regne Unit 0.918 0.914 0.656 14.6 98 98 79 201<br />

11 Finlàndia 0.917 0.913 0.757 8.6 98 98 92 119<br />

12 França 0.917 0.914 .. 11.1 98 98 .. 154<br />

13 Suïssa 0.915 0.910 0.683 .. 98 98 83 ..<br />

14 Alemanya 0.911 0.905 0.756 10.4 97 97 92 143<br />

15 Dinamarca 0.911 0.909 0.791 9.3 97 97 96 129<br />

16 Àustria 0.908 0.901 0.710 .. 97 97 86 ..<br />

17 Luxemburg 0.908 0.895 .. 10.5 97 96 .. 145<br />

18 Irlanda 0.907 0.896 0.593 15.0 97 96 72 206<br />

19 Itàlia 0.903 0.895 0.524 11.9 97 96 64 164<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 0.903 0.900 0.731 12.8 97 97 89 176<br />

21 Espanya 0.899 0.891 0.615 11.6 96 96 74 160<br />

23 Isra<strong>el</strong> 0.883 0.877 0.555 .. 94 94 67 ..<br />

25 Grècia 0.875 0.869 0.456 .. 94 93 55 ..<br />

27 Malta 0.865 0.848 .. .. 93 91 .. ..<br />

28 Portugal 0.864 0.858 0.618 .. 92 92 75 ..<br />

31 Corea, Rep. de 0.854 0.847 0.323 .. 91 91 39 ..<br />

34 Txeca, Rep. 0.843 0.841 0.537 .. 90 90 65 ..<br />

43 Hongria 0.817 0.813 0.487 .. 87 87 59 ..<br />

44 Polònia 0.814 0.811 0.512 .. 87 87 62 ..<br />

55 Mèxic 0.784 0.775 0.514 10.4 84 83 62 143<br />

85 Turquia 0.732 0.726 0.321 16.4 78 78 39 226<br />

Món 0.712 0.706 .. .. — — — —<br />

Nota: El valor més alt en un grup de països es determina a partir d<strong>el</strong> quart decimal, que no apareix aquí. El valor més alt per cadascún d<strong>el</strong>s índexs s'assenyala amb negretes. Per l'índex<br />

de pobresa humana, la xifra en negreta és <strong>el</strong> valor més baix en <strong>el</strong> grup de països. Els totals regionals o de grups són <strong>el</strong>s mateixos que a les taules 1 i 2.<br />

a. Les dades són de l'any més recent disponible. b. Per l'IDH, com més baix és <strong>el</strong> valor, millors són <strong>el</strong>s resultats d<strong>el</strong> país. c. Inclou Isra<strong>el</strong> i Malta.<br />

Font: Càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> ; vegeu nota tècnica per a més detalls.<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

Índex de<br />

pobresa<br />

humana<br />

(IPH) a<br />

(1998)<br />

IDH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup<br />

1998<br />

IDS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

MCS com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més alt d<strong>el</strong><br />

grup b<br />

IPH com a<br />

% d<strong>el</strong> valor<br />

més baix<br />

d<strong>el</strong> grup a<br />

1998<br />

177

178<br />

7 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i la renda per<br />

càpita<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH)<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Rànquing d'IDH 1975 1980 1985 1990 1998 1975 1980 1985 1990 1998<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 0.865 0.880 0.902 0.925 0.935 14,535 16,423 17,850 19,160 20,458<br />

2 Noruega 0.853 0.872 0.883 0.895 0.934 19,022 23,595 27,113 28,840 36,806<br />

3 Estats Units 0.862 0.882 0.894 0.909 0.929 19,364 21,529 23,200 25,363 29,683<br />

4 Austràlia 0.841 0.858 0.870 0.884 0.929 14,317 15,721 17,078 18,023 21,881<br />

5 Islàndia 0.857 0.879 0.888 0.906 0.927 17,445 22,609 23,977 26,510 29,488<br />

6 Suècia 0.860 0.870 0.880 0.889 0.926 21,157 22,283 24,168 26,397 27,705<br />

7 Bèlgica 0.841 0.858 0.871 0.890 0.925 18,620 21,653 22,417 25,744 28,790<br />

8 Països Baixos 0.857 0.869 0.883 0.897 0.925 18,584 20,443 21,256 24,009 28,154<br />

9 Japó 0.849 0.874 0.888 0.904 0.924 23,296 27,672 31,588 38,713 42,081<br />

10 Regne Unit 0.837 0.845 0.854 0.874 0.918 13,015 14,205 15,546 18,032 20,237<br />

11 Finlàndia 0.832 0.852 0.869 0.892 0.917 17,608 19,925 22,347 25,957 28,075<br />

12 França 0.844 0.860 0.872 0.892 0.917 18,730 21,374 22,510 25,624 27,975<br />

13 Suïssa 0.870 0.882 0.889 0.901 0.915 36,154 39,841 41,718 45,951 44,908<br />

14 Alemanya .. .. .. .. 0.911 .. .. .. .. 31,141<br />

15 Dinamarca 0.859 0.867 0.876 0.883 0.911 22,984 25,695 29,332 31,143 37,449<br />

16 Àustria 0.836 0.850 0.863 0.885 0.908 18,857 22,200 23,828 27,261 30,869<br />

17 Luxemburg 0.818 0.833 0.847 0.870 0.908 21,650 23,926 26,914 35,347 46,591<br />

18 Irlanda 0.805 0.818 0.833 0.857 0.907 8,605 10,044 10,944 13,907 23,422<br />

19 Itàlia 0.825 0.843 0.853 0.875 0.903 11,969 14,621 15,707 18,141 19,574<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 0.843 0.851 0.862 0.871 0.903 14,005 13,961 15,416 15,026 16,427<br />

21 Espanya 0.814 0.834 0.850 0.870 0.899 10,040 10,512 10,943 13,481 15,644<br />

22 Xipre .. .. .. .. 0.886 3,619 6,334 7,818 10,405 12,857<br />

23 Isra<strong>el</strong> 0.802 0.823 0.841 0.856 0.883 10,620 11,412 12,093 13,566 15,978<br />

24 Singapur 0.725 0.756 0.785 0.823 0.881 8,722 11,709 14,532 19,967 31,139<br />

25 Grècia 0.798 0.819 0.839 0.849 0.875 8,302 9,645 10,005 10,735 12,069<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 0.753 0.792 0.819 0.855 0.872 7,404 11,290 13,690 18,813 21,726<br />

27 Malta 0.715 0.750 0.777 0.812 0.865 2,996 4,659 5,362 7,019 18,620<br />

28 Portugal 0.733 0.756 0.783 0.813 0.864 6,024 7,193 7,334 9,696 11,672<br />

29 Eslovènia .. .. .. 0.840 0.861 .. .. .. 9,659 10,637<br />

30 Barbados .. .. .. .. 0.858 5,497 6,764 6,373 7,340 7,894<br />

31 Corea, Rep. de 0.684 0.722 0.765 0.807 0.854 2,894 3,766 5,190 7,967 11,123<br />

32 Brunei Darussalam .. 0.806 0.811 0.825 0.848 21,758 29,442 21,152 18,716 18,038<br />

33 Bahames .. .. .. .. 0.844 8,030 12,727 13,835 13,919 ..<br />

34 Txeca, Rep. .. .. 0.824 0.830 0.843 .. .. 4,884 5,270 5,142<br />

35 Argentina 0.781 0.795 0.801 0.804 0.837 7,317 7,793 6,354 5,782 8,475<br />

36 Kuwait .. .. .. .. 0.836 21,838 16,922 10,736 .. ..<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. .. .. 0.833 .. 4,057 5,164 6,980 8,559<br />

38 Xile 0.702 0.736 0.753 0.780 0.826 1,842 2,425 2,345 2,987 4,784<br />

39 Uruguai 0.753 0.773 0.777 0.797 0.825 4,092 4,962 3,964 4,611 6,029<br />

40 Eslovàquia .. .. 0.806 0.812 0.825 .. .. 3,630 3,825 3,822<br />

41 Bahrain .. 0.749 0.778 0.797 0.820 .. 12,022 8,797 8,551 9,260<br />

42 Qatar .. .. .. .. 0.819 .. .. .. .. ..<br />

43 Hongria 0.772 0.787 0.799 0.798 0.817 3,581 4,199 4,637 4,857 4,920<br />

44 Polònia .. 0.775 0.779 0.785 0.814 .. 2,932 2,819 2,900 3,877<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 0.737 0.770 0.781 0.804 0.810 37,520 37,841 24,971 20,989 16,666<br />

46 Estònia .. 0.804 0.812 0.806 0.801 .. 4,022 4,451 4,487 3,951<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. .. .. 0.798 .. 2,569 3,123 4,479 6,716<br />

48 Costa Rica 0.732 0.756 0.756 0.775 0.797 2,231 2,482 2,176 2,403 2,800<br />

49 Croàcia .. .. .. 0.786 0.795 .. .. .. 5,432 4,846<br />

50 Trinitat i Tobago 0.719 0.752 0.771 0.777 0.793 3,302 4,615 4,731 4,095 4,618<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

7 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i la renda per<br />

càpita<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH)<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Rànquing d'IDH 1975 1980 1985 1990 1998 1975 1980 1985 1990 1998<br />

51 Dominica .. .. .. .. 0.793 .. 1,679 2,142 2,862 3,310<br />

52 Lituània .. .. .. 0.809 0.789 .. .. .. 3,191 2,197<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. .. .. 0.786 3,600 4,882 4,957 6,297 7,192<br />

54 Grenada .. .. .. .. 0.785 .. 1,709 2,111 2,819 3,347<br />

55 Mèxic 0.687 0.731 0.749 0.757 0.784 3,380 4,167 4,106 4,046 4,459<br />

56 Cuba .. .. .. .. 0.783 .. .. .. .. ..<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia .. .. .. 0.804 0.781 .. .. .. 2,761 2,198<br />

58 B<strong>el</strong>ize .. 0.706 0.714 0.748 0.777 1,624 2,036 1,822 2,543 2,725<br />

59 Panamà 0.707 0.726 0.740 0.741 0.776 2,572 2,709 2,887 2,523 3,200<br />

60 Bulgària .. 0.760 0.781 0.782 0.772 .. 1,329 1,553 1,716 1,372<br />

61 Malàisia 0.620 0.663 0.696 0.725 0.772 1,750 2,348 2,644 3,164 4,251<br />

62 Federació Russa .. 0.804 0.814 0.812 0.771 2,555 3,654 3,463 3,668 2,138<br />

63 Letònia .. 0.785 0.797 0.797 0.771 2,382 2,797 3,210 3,703 2,328<br />

64 Romania 0.750 0.783 0.789 0.771 0.770 1,201 1,643 1,872 1,576 1,310<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 0.714 0.729 0.736 0.755 0.770 4,195 3,995 3,357 3,353 3,499<br />

66 Fiji 0.680 0.702 0.713 0.740 0.769 2,086 2,319 2,102 2,356 2,416<br />

67 Surinam .. .. .. .. 0.766 888 930 801 787 ..<br />

68 Colòmbia 0.657 0.687 0.700 0.720 0.764 1,612 1,868 1,875 2,119 2,392<br />

69 Macedònia, ARI .. .. .. .. 0.763 .. .. .. .. 1,349<br />

70 Geòrgia .. .. .. .. 0.762 1,788 2,366 2,813 2,115 703<br />

71 Maurici 0.626 0.652 0.682 0.718 0.761 1,531 1,802 2,151 2,955 4,034<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab .. .. .. .. 0.760 .. .. .. .. ..<br />

73 Kazakhstan .. .. .. 0.784 0.754 .. .. .. 2,073 1,281<br />

74 Brasil 0.639 0.674 0.687 0.706 0.747 3,464 4,253 4,039 4,078 4,509<br />

75 Aràbia Saudita 0.588 0.647 0.673 0.709 0.747 9,658 11,553 7,437 7,100 6,516<br />

76 Tailàndia 0.600 0.643 0.673 0.708 0.745 863 1,121 1,335 2,006 2,593<br />

77 Filipines 0.648 0.682 0.685 0.713 0.744 974 1,166 967 1,064 1,092<br />

78 Ucraïna .. .. .. 0.793 0.744 .. .. .. 1,979 837<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines .. .. .. .. 0.738 .. 1,322 1,649 2,168 2,635<br />

80 Perú 0.635 0.664 0.686 0.698 0.737 2,835 2,777 2,452 2,012 2,611<br />

81 Paraguai 0.660 0.695 0.701 0.713 0.736 1,297 1,871 1,754 1,816 1,781<br />

82 Líban .. .. .. 0.677 0.735 .. .. .. 1,721 2,999<br />

83 Jamaica 0.686 0.690 0.692 0.720 0.735 1,819 1,458 1,353 1,651 1,559<br />

84 Sri Lanka 0.612 0.648 0.676 0.699 0.733 382 452 536 590 802<br />

85 Turquia 0.590 0.614 0.651 0.683 0.732 1,898 1,959 2,197 2,589 3,167<br />

86 Oman .. .. .. .. 0.730 3,516 3,509 5,607 5,581 ..<br />

87 República Dominicana 0.611 0.648 0.678 0.686 0.729 1,179 1,325 1,325 1,366 1,799<br />

88 Saint Lucia .. .. .. .. 0.728 .. 2,076 2,150 3,542 3,907<br />

89 Maldives .. .. 0.632 0.677 0.725 .. .. 650 917 1,247<br />

90 Azerbaidjan .. .. .. .. 0.722 .. .. .. 1,067 431<br />

91 Equador 0.620 0.665 0.686 0.696 0.722 1,301 1,547 1,504 1,475 1,562<br />

92 Jordània .. .. .. .. 0.721 993 1,715 1,824 1,436 1,491<br />

93 Armènia .. .. .. 0.750 0.721 .. .. .. 1,541 892<br />

94 Albània .. 0.670 0.688 0.697 0.713 .. 916 915 842 795<br />

95 Samoa (Occidental) .. .. 0.667 .. 0.711 .. 974 915 931 998<br />

96 Guyana 0.676 0.679 0.668 0.670 0.709 873 819 626 554 825<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 0.566 0.573 0.616 0.653 0.709 1,611 1,129 1,208 1,056 1,275<br />

98 Kuirguizistan .. .. .. .. 0.706 .. .. .. 1,562 863<br />

99 Xina 0.518 0.548 0.584 0.619 0.706 138 168 261 349 727<br />

100 Turkmenistan .. .. .. .. 0.704 .. .. .. 1,154 486<br />

179

180<br />

7 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i la renda per<br />

càpita<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH)<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Rànquing d'IDH 1975 1980 1985 1990 1997 1975 1980 1985 1990 1998<br />

101 Tunísia 0.511 0.563 0.610 0.642 0.703 1,373 1,641 1,771 1,823 2,283<br />

102 Moldàvia, Rep. de .. 0.717 0.739 0.757 0.700 .. 1,453 1,572 1,776 614<br />

103 Sud-àfrica 0.645 0.659 0.678 0.705 0.697 4,574 4,620 4,229 4,113 3,918<br />

104 El Salvador 0.581 0.581 0.604 0.642 0.696 1,779 1,596 1,333 1,378 1,716<br />

105 Cap Verd .. .. 0.572 0.611 0.688 .. .. 1,039 1,120 1,354<br />

106 Uzbekistan .. .. .. 0.690 0.686 .. .. .. 1,338 1,007<br />

107 Algèria 0.508 0.556 0.607 0.642 0.683 1,460 1,692 1,860 1,638 1,521<br />

108 Vietnam .. .. 0.580 0.602 0.671 .. .. 183 206 331<br />

109 Indonèsia 0.465 0.526 0.578 0.619 0.670 385 504 603 778 972<br />

110 Tadjikistan .. .. .. 0.712 0.663 .. .. .. 718 345<br />

111 Síria, Rep. Àrab 0.530 0.571 0.605 0.624 0.660 907 1,071 1,036 956 1,209<br />

112 Swazilàndia 0.505 0.536 0.564 0.613 0.655 1,073 1,046 1,035 1,446 1,409<br />

113 Hondures 0.520 0.569 0.601 0.624 0.653 614 733 681 682 722<br />

114 Bolívia 0.512 0.546 0.571 0.595 0.643 1,010 1,016 835 836 964<br />

115 Namíbia .. 0.607 0.624 0.644 0.632 .. 2,384 2,034 1,948 2,133<br />

116 Nicaragua 0.569 0.580 0.588 0.597 0.631 999 690 611 460 452<br />

117 Mongòlia .. .. .. .. 0.628 .. .. 479 498 408<br />

118 Vanuatu .. .. .. .. 0.623 .. 1,426 1,672 1,596 1,403<br />

119 Egipte 0.430 0.478 0.529 0.570 0.623 516 731 890 971 1,146<br />

120 Guatemala 0.504 0.540 0.552 0.577 0.619 1,371 1,598 1,330 1,358 1,533<br />

121 Salomó, Illes .. .. .. .. 0.614 419 583 666 784 753<br />

122 Bostwana 0.492 0.554 0.611 0.651 0.593 1,132 1,678 2,274 3,124 3,611<br />

123 Gabó .. .. .. .. 0.592 6,480 5,160 4,941 4,442 4,630<br />

124 Marroc 0.426 0.470 0.505 0.537 0.589 956 1,114 1,173 1,310 1,388<br />

125 Myanmar .. .. .. .. 0.585 .. .. .. .. ..<br />

126 Iraq .. .. .. .. 0.583 .. .. .. .. ..<br />

127 Lesotho 0.466 0.506 0.531 0.561 0.569 220 311 295 370 486<br />

128 Índia 0.405 0.431 0.470 0.510 0.563 222 231 270 331 444<br />

129 Ghana 0.434 0.465 0.480 0.510 0.556 411 394 328 352 399<br />

130 Zimbabwe 0.519 0.546 0.606 0.599 0.555 686 638 662 706 703<br />

131 Guinea Equatorial .. .. .. .. 0.555 .. .. 352 333 1,049<br />

132 São Tomé i Principe .. .. .. .. 0.547 .. .. .. 365 337<br />

133 Papua Nova Guinea 0.438 0.458 0.478 0.496 0.542 1,048 975 936 888 1,085<br />

134 Camerun 0.406 0.452 0.504 0.519 0.528 616 730 990 764 646<br />

135 Pakistan 0.352 0.383 0.420 0.462 0.522 274 318 385 448 511<br />

136 Cambodja .. .. .. .. 0.512 .. .. .. 240 279<br />

137 Comores .. 0.465 0.488 0.496 0.510 .. 499 544 516 403<br />

138 Kenya 0.441 0.487 0.509 0.530 0.508 301 337 320 355 334<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

0.421 0.470 0.516 0.503 0.507 709 776 1,096 933 821<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. .. .. .. 0.415 0.484 .. .. .. 321 421<br />

141 Madagascar 0.409 0.447 0.449 0.461 0.483 364 344 277 276 238<br />

142 Bhutan .. .. .. .. 0.483 .. 232 292 387 493<br />

143 Sudan 0.342 0.368 0.390 0.406 0.477 237 229 210 198 296<br />

144 Nepal 0.291 0.328 0.369 0.414 0.474 149 148 165 182 217<br />

145 Togo 0.400 0.445 0.439 0.456 0.471 411 454 385 375 333<br />

146 Bangla Desh 0.329 0.348 0.381 0.412 0.461 203 220 253 274 348<br />

147 Mauritània 0.344 0.372 0.392 0.400 0.451 549 557 511 438 478<br />

148 Iemen .. .. .. 0.399 0.448 .. .. .. 266 254<br />

149 Djibouti .. .. .. .. 0.447 .. .. .. .. 742<br />

150 Haití .. .. .. 0.436 0.440 500 607 527 481 370<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

7 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i la renda per<br />

càpita<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH)<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Rànquing d'IDH 1975 1980 1985 1990 1998 1975 1980 1985 1990 1998<br />

151 Nigèria 0.317 0.373 0.388 0.411 0.439 301 314 230 258 256<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong> 0.416 0.430 0.447 0.450 0.430 392 313 293 247 127<br />

153 Zàmbia 0.444 0.456 0.470 0.451 0.420 641 551 483 450 388<br />

154 Costa d'Ivori 0.366 0.398 0.405 0.406 0.420 1,035 1,045 879 791 823<br />

155 Senegal 0.309 0.327 0.352 0.376 0.416 609 557 561 572 581<br />

156 Tanzània, Rep. U. de .. .. .. 0.406 0.415 .. .. .. 175 173<br />

157 Benín 0.285 0.322 0.349 0.358 0.411 339 362 387 345 394<br />

158 Uganda .. .. 0.366 0.361 0.409 .. .. 227 251 332<br />

159 Eritrea .. .. .. .. 0.408 .. .. .. .. 175<br />

160 Angola .. .. .. .. 0.405 .. 698 655 667 527<br />

161 Gàmbia 0.269 0.301 0.331 0.352 0.396 356 376 378 374 353<br />

162 Guinea .. .. .. .. 0.394 .. .. .. 532 594<br />

163 Malawi 0.312 0.336 0.347 0.348 0.385 157 169 161 152 166<br />

164 Rwanda .. .. .. .. 0.382 233 321 312 292 227<br />

165 Mali 0.248 0.277 0.293 0.314 0.380 268 301 271 249 267<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 0.332 0.350 0.371 0.372 0.371 454 417 410 363 341<br />

167 Txad 0.253 0.253 0.296 0.323 0.367 252 176 235 228 230<br />

168 Moçambic .. 0.302 0.297 0.328 0.341 .. 166 115 144 188<br />

169 Guinea Bissau 0.250 0.252 0.283 0.307 0.331 226 168 206 223 173<br />

170 Burundi 0.281 0.306 0.334 0.339 0.321 162 176 198 206 147<br />

171 Etiòpia .. .. 0.265 0.287 0.309 .. .. 91 100 110<br />

172 Burkina Faso 0.227 0.247 0.270 0.280 0.303 196 207 224 225 259<br />

173 Níger 0.236 0.259 0.257 0.273 0.293 298 328 242 235 215<br />

174 Sierra Leone .. .. .. .. 0.252 316 320 279 279 150<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> .. .. .. .. 0.642 720 1,170 1,520 2,170 3,260<br />

Països menys desenvolupats .. .. .. .. 0.435 .. .. 690 890 1,050<br />

Estats Àrabs .. .. .. .. 0.635 1,480 2,670 2,990 3,850 4,520<br />

Est d'Àsia .. .. .. .. 0.716 290 540 960 1,670 3,570<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) .. .. .. .. 0.849 1,580 3,050 4,870 9,130 13,790<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib .. .. .. .. 0.758 2,200 3,650 4,090 5,040 6,470<br />

Sud d'Àsia .. .. .. .. 0.560 510 720 990 1,450 2,110<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) .. .. .. .. 0.550 740 930 1,260 1,630 2,210<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic .. .. .. .. 0.691 590 1,070 1,370 2,220 3,150<br />

Àfrica Subsahariana .. .. .. .. 0.464 780 1,070 1,170 1,450 1,520<br />

Europa de l'est i CEI .. .. .. .. 0.777 .. .. .. 7,500 5,620<br />

OCDE .. .. .. .. 0.893 5,390 8,690 11,210 16,040 20,360<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt .. .. .. .. 0.908 5,640 9,130 11,790 16,950 21,770<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà .. .. .. .. 0.673 860 1,430 1,900 2,660 3,460<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix .. .. .. .. 0.421 420 580 660 850 980<br />

Renda alta .. .. .. .. 0.920 6,200 10,040 13,060 18,770 23,900<br />

Renda mitjana .. .. .. .. 0.750 2,160 3,590 4,300 5,630 6,110<br />

Renda baixa .. .. .. .. 0.602 350 560 830 1,300 2,220<br />

Món .. .. .. .. 0.712 1,880 2,970 3,740 5,150 6,400<br />

Font: Columnes 1-5: càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> ; vegeu la nota tècnica per a més detalls; Columnes 6-10: calculades a partir de dades de PIB i de<br />

població de Banc Mundial <strong>2000</strong>b; totals calculats per a l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> p<strong>el</strong> Banc Mundial.<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

181

182<br />

8 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement<br />

econòmic<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Canvi en l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

Valor<br />

més<br />

Valor<br />

(IDH)<br />

baix<br />

més alt<br />

durant<br />

durant<br />

Rànquing d'IDH 1975-80 1980-85 1985-90 1990-98 1975<br />

Any 1975-98 Any<br />

a 1998<br />

1975-98 a<br />

Tipus de<br />

canvi anual<br />

mitjà<br />

(%)<br />

1975-98 a<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 0.016 0.022 0.022 0.010 14,535 14,535 1975 20,458 1998 20,458 1.5<br />

2 Noruega 0.019 0.011 0.012 0.039 19,022 19,022 1975 36,806 1998 36,806 2.9<br />

3 Estats Units 0.020 0.013 0.014 0.020 19,364 19,364 1975 29,683 1998 29,683 1.9<br />

4 Austràlia 0.017 0.012 0.013 0.045 14,317 14,317 1975 21,881 1998 21,881 1.9<br />

5 Islàndia 0.022 0.009 0.018 0.020 17,445 17,445 1975 29,488 1998 29,488 2.3<br />

6 Suècia 0.010 0.010 0.009 0.037 21,157 20,889 1977 27,705 1998 27,705 1.2<br />

7 Bèlgica 0.017 0.013 0.019 0.035 18,620 18,620 1975 28,790 1998 28,790 1.9<br />

8 Països Baixos 0.012 0.014 0.014 0.028 18,584 18,584 1975 28,154 1998 28,154 1.8<br />

9 Japó 0.024 0.015 0.016 0.020 23,296 23,296 1975 43,412 1997 42,081 2.6<br />

10 Regne Unit 0.008 0.009 0.020 0.044 13,015 13,015 1975 20,237 1998 20,237 1.9<br />

11 Finlàndia 0.019 0.017 0.023 0.025 17,608 17,473 1977 28,075 1998 28,075 2.0<br />

12 França 0.015 0.012 0.021 0.024 18,730 18,730 1975 27,975 1998 27,975 1.8<br />

13 Suïssa 0.011 0.007 0.012 0.014 36,154 35,977 1976 45,951 1990 44,908 0.9<br />

14 Alemanya .. .. .. .. 28,594 b 28,472 1993 31,141 1998 31,141 1.2<br />

15 Dinamarca 0.008 0.009 0.007 0.028 22,984 22,984 1975 37,449 1998 37,449 2.1<br />

16 Àustria 0.014 0.014 0.022 0.023 18,857 18,857 1975 30,869 1998 30,869 2.2<br />

17 Luxemburg 0.015 0.014 0.023 0.038 21,650 21,650 1975 46,591 1998 46,591 3.4<br />

18 Irlanda 0.013 0.015 0.024 0.050 8,605 8,587 1976 23,422 1998 23,422 4.4<br />

19 Itàlia 0.018 0.010 0.022 0.028 11,969 11,969 1975 19,574 1998 19,574 2.2<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 0.008 0.011 0.009 0.032 14,005 13,504 1977 16,690 1997 16,427 0.7<br />

21 Espanya 0.019 0.016 0.020 0.030 10,040 10,040 1975 15,644 1998 15,644 1.9<br />

22 Xipre .. .. .. .. 3,619 3,619 1975 12,857 1998 12,857 5.7<br />

23 Isra<strong>el</strong> 0.021 0.018 0.015 0.027 10,620 10,288 1977 15,978 1998 15,978 1.8<br />

24 Singapur 0.031 0.029 0.038 0.058 8,722 8,722 1975 31,276 1997 31,139 5.7<br />

25 Grècia 0.021 0.020 0.010 0.026 8,302 8,302 1975 12,069 1998 12,069 1.6<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 0.039 0.027 0.036 0.017 7,404 7,404 1975 23,554 1997 21,726 4.8<br />

27 Malta 0.035 0.027 0.035 0.053 2,996 2,996 1975 18,620 1998 18,620 8.3<br />

28 Portugal 0.023 0.027 0.030 0.051 6,024 6,024 1975 11,672 1998 11,672 2.9<br />

29 Eslovènia .. .. .. 0.021 9,659 c 8,331 1992 10,637 1998 10,637 1.2<br />

30 Barbados .. .. .. .. 5,497 5,474 1976 7,894 1998 7,894 1.6<br />

31 Corea, Rep. de 0.038 0.043 0.042 0.047 2,894 2,894 1975 11,925 1997 11,123 6.0<br />

32 Brunei Darussalam .. 0.005 0.014 0.023 21,758 17,654 1994 32,732 1979 18,038 -0.8<br />

33 Bahames .. .. .. .. 8,030 8,030 1975 14,087 1989 12,444 d 2.2<br />

34 Txeca, Rep. .. .. 0.007 0.013 4,861 e 4,651 1993 5,335 1989 5,142 0.4<br />

35 Argentina 0.014 0.006 0.003 0.034 7,317 5,782 1990 8,475 1998 8,475 0.6<br />

36 Kuwait .. .. .. .. 21,838 9,913 1988 22,618 1979 16,756 d -1.3<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. .. .. 3,296 f 3,296 1977 8,559 1998 8,559 4.6<br />

38 Xile 0.034 0.017 0.027 0.046 1,842 1,842 1975 4,784 1998 4,784 4.2<br />

39 Uruguai 0.020 0.005 0.020 0.028 4,092 3,932 1984 6,029 1998 6,029 1.7<br />

40 Eslovàquia .. .. 0.006 0.013 3,529 e 2,912 1993 3,919 1989 3,822 0.6<br />

41 Bahrain .. 0.029 0.019 0.023 12,022 g 8,257 1987 12,022 1980 9,260 -1.4<br />

42 Qatar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

43 Hongria 0.016 0.012 -0.001 0.019 3,581 3,581 1975 5,018 1989 4,920 1.4<br />

44 Polònia .. 0.004 0.006 0.029 2,932 g 2,468 1982 3,877 1998 3,877 1.6<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 0.032 0.011 0.023 0.006 37,520 16,666 1998 37,841 1980 16,666 -3.5<br />

46 Estònia .. 0.008 -0.006 -0.005 4,022 g 3,064 1994 4,807 1989 3,951 -0.1<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. .. .. 2,074 f 2,074 1977 6,716 1998 6,716 5.8<br />

48 Costa Rica 0.024 0.000 0.018 0.022 2,231 2,116 1983 2,800 1998 2,800 1.0<br />

49 Croàcia .. .. .. 0.008 5,432 c 3,480 1993 5,432 1990 4,846 -1.4<br />

50 Trinitat i Tobago 0.032 0.019 0.006 0.016 3,302 3,302 1975 5,148 1982 4,618 1.5<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

8 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement<br />

econòmic<br />

Canvi en l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

Rànquing d'IDH 1975-80 1980-85 1985-90 1990-98 1975<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Valor<br />

més<br />

baix<br />

durant<br />

1975-98a Valor<br />

més alt<br />

durant<br />

Any Any<br />

Tipus de<br />

canvi anual<br />

mitjà<br />

(%)<br />

1975-98 a<br />

51 Dominica .. .. .. .. 1,649 f 1,482 1979 3,310 1998 3,310 3.4<br />

52 Lituània .. .. .. -0.020 2,606 h 1,792 1994 3,191 1990 2,197 -1.5<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. .. .. 3,600 3,600 1975 7,192 1998 7,192 3.1<br />

54 Grenada .. .. .. .. 1,517 f 1,517 1977 3,347 1998 3,347 3.8<br />

55 Mèxic 0.044 0.018 0.008 0.027 3,380 3,380 1975 4,459 1998 4,459 1.2<br />

56 Cuba .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia .. .. .. -0.024 2,545 h 1,772 1995 2,831 1989 2,198 -1.3<br />

58 B<strong>el</strong>ize .. 0.008 0.035 0.028 1,624 1,589 1976 2,743 1993 2,725 2.3<br />

59 Panamà 0.018 0.014 0.002 0.035 2,572 2,382 1989 3,200 1998 3,200 1.0<br />

60 Bulgària .. 0.020 0.001 -0.010 1,329 g 1,317 1997 1,895 1988 1,372 0.2<br />

61 Malàisia 0.043 0.033 0.028 0.047 1,750 1,750 1975 4,705 1997 4,251 3.9<br />

62 Federació Russa .. 0.010 -0.002 -0.041 2,555 2,138 1998 3,796 1989 2,138 -0.8<br />

63 Letònia .. 0.012 -0.001 -0.026 2,382 1,900 1993 3,731 1989 2,328 -0.1<br />

64 Romania 0.033 0.006 -0.018 -0.001 1,201 1,201 1975 1,909 1986 1,310 0.4<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 0.014 0.008 0.019 0.015 4,195 3,244 1989 4,473 1977 3,499 -0.8<br />

66 Fiji 0.022 0.011 0.027 0.029 2,086 2,045 1987 2,603 1996 2,416 0.6<br />

67 Surinam .. .. .. .. 888 647 1987 1,050 1978 818 d -0.4<br />

68 Colòmbia 0.030 0.013 0.020 0.044 1,612 1,612 1975 2,423 1997 2,392 1.7<br />

69 Macedònia, ARI .. .. .. .. 1,350 i 1,193 1994 1,350 1993 1,349 0.0<br />

70 Geòrgia .. .. .. .. 1,788 545 1994 2,813 1985 703 -4.0<br />

71 Maurici 0.026 0.031 0.036 0.042 1,531 1,531 1975 4,034 1998 4,034 4.3<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

73 Kazakhstan .. .. .. -0.030 2,187 h 1,240 1995 2,235 1988 1,281 -4.7<br />

74 Brasil 0.034 0.013 0.019 0.041 3,464 3,464 1975 4,562 1997 4,509 1.2<br />

75 Aràbia Saudita 0.059 0.026 0.036 0.038 9,658 6,516 1998 11,553 1980 6,516 -1.7<br />

76 Tailàndia 0.043 0.030 0.036 0.036 863 863 1975 2,957 1996 2,593 4.9<br />

77 Filipines 0.034 0.004 0.027 0.031 974 967 1985 1,195 1982 1,092 0.5<br />

78 Ucraïna .. .. .. -0.049 2,007 h 837 1998 2,119 1989 837 -7.6<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines .. .. .. .. 1,155 f 1,155 1977 2,635 1998 2,635 4.0<br />

80 Perú 0.029 0.022 0.011 0.039 2,835 2,012 1990 2,903 1981 2,611 -0.4<br />

81 Paraguai 0.034 0.006 0.012 0.024 1,297 1,297 1975 1,971 1981 1,781 1.4<br />

82 Líban .. .. .. 0.058 2,462 j 1,387 1989 2,999 1998 2,999 2.0<br />

83 Jamaica 0.003 0.002 0.028 0.015 1,819 1,353 1985 1,819 1975 1,559 -0.7<br />

84 Sri Lanka 0.036 0.029 0.023 0.034 382 382 1975 802 1998 802 3.3<br />

85 Turquia 0.024 0.037 0.032 0.049 1,898 1,898 1975 3,167 1998 3,167 2.3<br />

86 Oman .. .. .. .. 3,516 3,492 1979 5,668 1995 5,668 d 2.4<br />

87 República Dominicana 0.037 0.030 0.009 0.043 1,179 1,179 1975 1,799 1998 1,799 1.9<br />

88 Saint Lucia .. .. .. .. 2,076 g 1,853 1982 3,907 1998 3,907 3.6<br />

89 Maldives .. .. 0.045 0.048 650 k 650 1985 1,247 1998 1,247 5.1<br />

90 Azerbaidjan .. .. .. .. 1,336 h 377 1995 1,336 1987 431 -9.8<br />

91 Equador 0.046 0.021 0.010 0.026 1,301 1,301 1975 1,584 1997 1,562 0.8<br />

92 Jordània .. .. .. .. 993 993 1975 1,880 1986 1,491 1.8<br />

93 Armènia .. .. .. -0.029 1,541c 687 1993 1,541 1990 892 -6.6<br />

94 Albània .. 0.018 0.009 0.017 916 g 575 1992 958 1982 795 -0.8<br />

95 Samoa (Occidental) .. .. .. .. 949 856 1994 1,045 1979 998 0.3<br />

96 Guyana 0.003 -0.011 0.001 0.039 873 554 1990 882 1976 825 -0.2<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 0.007 0.043 0.037 0.056 1,611 953 1988 1,825 1976 1,275 -1.0<br />

98 Kuirguizistan .. .. .. .. 1,311 m 737 1995 1,562 1990 863 -3.4<br />

99 Xina 0.030 0.036 0.034 0.087 138 134 1976 727 1998 727 7.5<br />

100 Turkmenistan .. .. .. .. 1,162 h 469 1997 1,259 1988 486 -7.6<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

1975-98 a<br />

1998<br />

183

Rànquing d'IDH<br />

184<br />

8 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement<br />

econòmic<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

Valor<br />

més<br />

baix<br />

durant<br />

1975-80 1975 1975-98a Valor<br />

més alt<br />

durant<br />

1980-85 1985-90 1990-98 Any 1975-98 Any<br />

a Canvi en l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

(IDH)<br />

1998<br />

Tipus de<br />

canvi anual<br />

mitjà<br />

(%)<br />

1975-98 a<br />

101 Tunísia 0.052 0.047 0.032 0.061 1,373 1,373 1975 2,283 1998 2,283 2.2<br />

102 Moldàvia, Rep. de .. 0.022 0.018 -0.057 1,453 g 614 1998 1,825 1989 614 -4.7<br />

103 Sud-àfrica 0.014 0.019 0.027 -0.009 4,574 3,788 1993 4,868 1981 3,918 -0.7<br />

104 El Salvador 0.000 0.023 0.037 0.055 1,779 1,313 1982 1,955 1978 1,716 -0.2<br />

105 Cap Verd .. .. 0.040 0.076 792 792 1981 1,354 1998 1,354 3.2<br />

106 Uzbekistan .. .. .. -0.003 1,263 h 975 1996 1,343 1989 1,007 -2.0<br />

107 Algèria 0.048 0.051 0.035 0.041 1,460 1,448 1994 1,860 1985 1,521 0.2<br />

108 Vietnam .. .. 0.022 0.069 180 e 180 1984 331 1998 331 4.4<br />

109 Indonèsia 0.062 0.052 0.040 0.051 385 385 1975 1,139 1997 972 4.1<br />

110 Tadjikistan .. .. .. -0.050 788 m 321 1996 812 1988 345 -6.7<br />

111 Síria, Rep. Àrab 0.042 0.034 0.018 0.036 907 907 1975 1,209 1998 1,209 1.3<br />

112 Swazilàndia 0.031 0.028 0.049 0.042 1,073 975 1979 1,446 1990 1,409 1.2<br />

113 Hondures 0.049 0.032 0.022 0.029 614 614 1975 754 1979 722 0.7<br />

114 Bolívia 0.034 0.026 0.024 0.048 1,010 797 1986 1,073 1978 964 -0.2<br />

115 Namíbia .. 0.018 0.020 -0.012 2,384 g 1,948 1990 2,384 1980 2,133 -0.6<br />

116 Nicaragua 0.011 0.008 0.008 0.035 999 419 1993 1,069 1977 452 -3.4<br />

117 Mongòlia .. .. .. 0.018 417 374 1993 525 1989 408 -0.1<br />

118 Vanuatu .. .. .. .. 1,647 o 1,384 1992 1,683 1984 1,403 -0.8<br />

119 Egipte 0.047 0.051 0.041 0.053 516 516 1975 1,146 1998 1,146 3.5<br />

120 Guatemala 0.036 0.012 0.024 0.042 1,371 1,299 1986 1,598 1980 1,533 0.5<br />

121 Salomó, Illes .. .. .. .. 419 419 1975 866 1996 753 2.6<br />

122 Bostwana 0.062 0.057 0.040 -0.058 1,132 1,132 1975 3,611 1998 3,611 5.2<br />

123 Gabó .. .. .. .. 6,480 3,798 1987 8,510 1976 4,630 -1.5<br />

124 Marroc 0.044 0.035 0.032 0.052 956 956 1975 1,388 1998 1,388 1.6<br />

125 Myanmar .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

126 Iraq .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. ..<br />

127 Lesotho 0.040 0.025 0.031 0.008 220 220 1975 515 1997 486 3.5<br />

128 Índia 0.026 0.039 0.039 0.054 222 221 1976 444 1998 444 3.0<br />

129 Ghana 0.031 0.015 0.031 0.046 411 309 1983 419 1978 399 -0.1<br />

130 Zimbabwe 0.027 0.060 -0.008 -0.044 686 575 1978 725 1991 703 0.1<br />

131 Guinea Equatorial .. .. .. .. 352 k 322 1991 1,049 1998 1,049 8.8<br />

132 Sáo Tomé i Principe .. .. .. .. 380 m 337 1997 380 1986 337 -1,0<br />

133 Papua Nova Guinea 0.019 0.020 0.018 0.046 1,048 888 1990 1,219 1994 1,085 0.2<br />

134 Camerun 0.046 0.052 0.014 0.010 616 566 1976 1,028 1986 646 0.2<br />

135 Pakistan 0.031 0.037 0.042 0.060 274 274 1975 512 1996 511 2.7<br />

136 Cambodja .. .. .. 0.046 225 h 225 1987 287 1996 279 2.0<br />

137 Comores .. 0.022 0.008 0.014 499 g 403 1998 545 1984 403 -1.2<br />

138 Kenya 0.046 0.022 0.021 -0.023 301 296 1976 355 1990 334 0.5<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

0.049 0.046 -0.012 0.004 709 615 1977 1,141 1984 821 0.6<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. .. .. .. 0.069 275 j 275 1988 421 1998 421 4.3<br />

141 Madagascar 0.038 0.001 0.013 0.022 364 235 1996 364 1975 238 -1.8<br />

142 Bhutan .. .. .. .. 232 g 232 1980 493 1998 493 4.3<br />

143 Sudan 0.027 0.022 0.016 0.071 237 198 1990 296 1998 296 1.0<br />

144 Nepal 0.038 0.041 0.044 0.060 149 148 1980 218 1997 217 1.6<br />

145 Togo 0.045 -0.005 0.017 0.014 411 271 1993 454 1980 333 -0.9<br />

146 Bangla Desh 0.019 0.033 0.031 0.049 203 203 1975 348 1998 348 2.4<br />

147 Mauritània 0.028 0.020 0.008 0.051 549 432 1992 582 1976 478 -0.6<br />

148 Iemen .. .. .. 0.050 266 c 231 1994 266 1990 254 -0.6<br />

149 Djibouti .. .. .. .. 1,032 b 742 1998 1,032 1991 742 -4.6<br />

150 Haití .. .. .. 0.003 500 360 1994 607 1980 370 -1.3<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...

8 Tendències en <strong>el</strong><br />

<strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> i <strong>el</strong> creixement<br />

econòmic<br />

Rànquing d'IDH<br />

Canvi en l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong> (IDH)<br />

1975-80 1980-85 1985-90<br />

1990-98<br />

Valor<br />

més<br />

baix<br />

durant<br />

1975-98a Valor<br />

més alt<br />

durant<br />

1975 Any 1975-98 Any 1998<br />

a<br />

Tipus de<br />

canvi anual<br />

mitjà<br />

(%)<br />

1975-98 a<br />

151 Nigèria 0.056 0.014 0.024 0.028 301 216 1984 328 1977 256 -0.7<br />

152 Congo, Rep. Dem. de 0.013 0.017 0.004 -0.020 392 127 1998 392 1975 127 -4.8<br />

153 Zàmbia 0.013 0.014 -0.019 -0.031 641 386 1995 659 1976 388 -2.2<br />

154 Costa d'Ivori 0.032 0.007 0.001 0.014 1,035 711 1994 1,238 1978 823 -1.0<br />

155 Senegal 0.018 0.026 0.023 0.040 609 528 1993 645 1976 581 -0.2<br />

156 Tanzània, Rep. U. de .. .. .. 0.008 170 j 157 1992 177 1991 173 0.2<br />

157 Benín 0.037 0.027 0.009 0.053 339 334 1976 394 1998 394 0.7<br />

158 Uganda .. .. -0.005 0.047 236 p 223 1986 332 1998 332 2.2<br />

159 Eritrea .. .. .. .. 158 q 150 1993 175 1998 175 1.8<br />

160 Angola .. .. .. .. 698 g 428 1994 708 1988 527 -1.6<br />

161 Gàmbia 0.032 0.030 0.021 0.044 356 341 1996 395 1984 353 0.0<br />

162 Guinea .. .. .. .. 501 m 501 1986 594 1998 594 1.4<br />

163 Malawi 0.024 0.011 0.001 0.037 157 135 1994 173 1979 166 0.2<br />

164 Rwanda .. .. .. .. 233 154 1994 333 1983 227 -0.1<br />

165 Mali 0.028 0.016 0.022 0.066 268 240 1988 322 1979 267 0.0<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 0.018 0.022 0.001 -0.001 454 317 1993 475 1977 341 -1.2<br />

167 Txad 0.000 0.043 0.027 0.044 252 173 1981 256 1977 230 -0.4<br />

168 Moçambic .. -0.005 0.031 0.013 166 g 111 1986 188 1998 188 0.7<br />

169 Guinea Bissau 0.002 0.031 0.024 0.024 226 168 1980 246 1997 173 -1.1<br />

170 Burundi 0.025 0.028 0.005 -0.017 162 143 1997 211 1991 147 -0.4<br />

171 Etiòpia .. .. 0.021 0.023 117 85 1992 121 1983 110 -0.4<br />

172 Burkina Faso 0.020 0.023 0.011 0.023 196 196 1975 259 1998 259 1.2<br />

173 Níger 0.022 -0.002 0.016 0.021 298 205 1997 347 1979 215 -1.4<br />

174 Sierra Leone .. .. .. .. 316 150 1998 320 1980 150 -3.2<br />

a. Les dades poden correspondre a un període diferent d<strong>el</strong> que s'indica quan no hi ha dades disponibles per tots <strong>el</strong>s anys. b. Dades de l'any 1991. c. Dades de 1990. d. Dades de<br />

1995. e. Dades de 1984. f. Dades de 1977. g. Dades de 1980. h. Dades de 1987. i. Dades de 1993. j. Dades de 1988. k. Dades de 1985. l. Dades de 1978. m. Dades de 1986.<br />

n. Dades de 1981. o. Dades de 1979. p. Dades de 1982. q. Dades de 1992.<br />

Font: Columnes 1-4: càlculs de l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> ; vegeu la nota tècnica per a més detalls ; Columnes: 5-11: calculades a apartir de PIB i dades de<br />

població de Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

SEGUIMENT DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: AMPLIAR LES ELECCIONS DE LES PERSONES...<br />

PIB per càpita<br />

($ EUA 1995)<br />

185

Rànquing d'IDH<br />

186<br />

9 Progrés de la<br />

supervivència<br />

Esperança de vida en<br />

néixer<br />

(anys)<br />

1970-75<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

Taxa de mortalitat<br />

infantil<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

1970<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure més<br />

de 60 anys<br />

( %) a<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

materna<br />

declarada<br />

(per 100.000<br />

nascuts vius) b<br />

1990-98<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 73.2 79.0 19 6 23 6 9.3 ..<br />

2 Noruega 74.4 78.1 13 4 15 4 9.1 6<br />

3 Estats Units 71.3 76.7 20 7 26 8 12.6 8<br />

4 Austràlia 71.7 78.3 17 5 20 5 8.9 ..<br />

5 Islàndia 74.3 79.0 13 5 14 5 8.4 ..<br />

6 Suècia 74.7 78.6 11 4 15 4 8.7 5<br />

7 Bèlgica 71.4 77.2 21 6 29 6 10.1 ..<br />

8 Països Baixos 74.0 77.9 13 5 15 5 9.3 7<br />

9 Japó 73.3 80.0 14 4 21 4 8.2 8<br />

10 Regne Unit 72.0 77.2 18 6 23 6 9.8 7<br />

11 Finlàndia 70.7 76.8 13 4 16 5 11.3 6<br />

12 França 72.4 78.1 18 5 24 5 11.3 10<br />

13 Suïssa 73.8 78.7 15 5 18 5 9.8 5<br />

14 Alemanya 71.0 77.2 22 5 26 5 10.7 8<br />

15 Dinamarca 73.6 75.7 14 5 19 5 12.8 10<br />

16 Àustria 70.6 77.0 26 5 33 5 10.9 ..<br />

17 Luxemburg 70.7 76.7 19 5 26 5 10.6 0<br />

18 Irlanda 71.3 76.4 20 6 27 7 10.0 6<br />

19 Itàlia 72.1 78.2 30 6 33 6 9.0 7<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 71.7 76.9 17 5 20 6 11.1 15<br />

21 Espanya 72.9 78.0 27 6 34 6 10.1 6<br />

22 Xipre 71.4 77.8 29 8 33 9 10.0 0<br />

23 Isra<strong>el</strong> 71.6 77.8 24 6 27 6 9.3 5<br />

24 Singapur 69.5 77.1 22 4 27 5 10.6 6<br />

25 Grècia 72.3 78.1 38 6 54 7 8.9 1<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) 72.0 78.5 .. .. .. .. 9.2 ..<br />

27 Malta 70.6 77.2 25 6 32 7 8.4 ..<br />

28 Portugal 68.0 75.3 53 8 62 9 12.6 8<br />

29 Eslovènia 69.8 74.5 25 5 29 5 14.6 11<br />

30 Barbados 69.4 76.4 40 13 54 15 11.6 0<br />

31 Corea, Rep. de 62.6 72.4 43 5 54 5 16.7 20<br />

32 Brunei Darussalam 68.3 75.8 58 8 78 9 11.0 0<br />

33 Bahames 66.6 73.8 38 18 49 21 17.5 ..<br />

34 Txeca, República 70.0 73.9 21 5 24 6 14.2 9<br />

35 Argentina 67.1 72.9 59 19 71 22 16.5 38<br />

36 Kuwait 67.3 75.9 49 12 59 13 10.3<br />

37 Antigua i Barbuda .. .. .. 17 .. 20 .. 150<br />

38 Xile 63.4 74.9 77 11 96 12 13.8 23<br />

39 Uruguai 68.7 73.9 48 16 57 19 15.5 21<br />

40 Eslovàquia 70.0 73.0 25 9 29 10 16.4 9<br />

41 Bahrain 63.5 72.9 67 16 93 20 14.6 46<br />

42 Qatar 62.6 71.7 71 15 93 18 15.6 10<br />

43 Hongria 69.3 70.9 36 10 39 11 21.6 1<br />

44 Polònia 70.5 72.5 32 10 36 11 17.3 8<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs 62.5 74.9 61 9 83 10 11.0 3<br />

46 Estònia 70.5 68.7 21 18 26 22 23.8 0<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis .. .. .. 30 .. 37 .. 130<br />

48 Costa Rica 67.9 76.0 58 14 77 16 11.6 29<br />

49 Croàcia 69.6 72.6 34 8 42 9 16.4 12<br />

50 Trinitat i Tobago 65.9 73.8 49 16 57 18 15.0 ..<br />

1998<br />

Taxa de mortalitat en<br />

menors de 5 anys<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

1970<br />

1998<br />

...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...

9 Progrés de la<br />

supervivència<br />

Esperança de vida en<br />

néixer<br />

(anys)<br />

Taxa de mortalitat<br />

infantil<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

Taxa de mortalitat en<br />

menors de 5 anys<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

Rànquing d'IDH 1970-75 1995-<strong>2000</strong> 1970<br />

1998 1970<br />

1998<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure més<br />

de 60 anys<br />

(%) a<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

materna<br />

declarada<br />

(per 100.000<br />

nascuts vius) b<br />

1990-98<br />

51 Dominica .. .. .. 17 .. 20 .. 65<br />

52 Lituània 71.3 69.9 23 19 28 23 23.3 18<br />

53 Seych<strong>el</strong>les .. .. .. 14 .. 18 .. ..<br />

54 Grenada .. .. .. 23 .. 28 .. 0<br />

55 Mèxic 62.4 72.2 79 28 110 34 18.9 48<br />

56 Cuba 70.7 75.7 34 7 43 8 13.4 27<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia 71.5 68.0 22 22 27 27 26.1 22<br />

58 B<strong>el</strong>ize 67.6 74.7 56 35 77 43 13.7 140<br />

59 Panamà 66.2 73.6 48 18 71 20 15.1 85<br />

60 Bulgària 71.2 71.1 28 14 32 17 18.3 15<br />

61 Malàisia 63.0 72.0 46 9 63 10 16.1 39<br />

62 Federació Russa 68.2 66.6 29 21 36 25 29.7 50<br />

63 Letònia 70.1 68.4 21 18 26 22 25.0 45<br />

64 Romania 69.0 70.0 46 21 57 24 20.7 41<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a 65.7 72.4 47 21 61 25 17.0 65<br />

66 Fiji 65.1 72.7 50 19 61 23 14.6 38<br />

67 Surinam 64.0 70.1 51 28 68 35 19.9 110<br />

68 Colòmbia 61.6 70.4 70 25 113 30 20.7 80<br />

69 Macedònia, ARI 67.5 73.1 85 23 120 27 14.0 11<br />

70 Geòrgia 69.2 72.7 36 19 46 23 17.5 70<br />

71 Maurici 62.9 71.4 64 19 86 23 18.7 50<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab 52.9 70.0 105 20 160 24 19.8 75<br />

73 Kazakhstan 64.4 67.6 50 36 66 43 25.8 70<br />

74 Brasil 59.6 66.8 95 36 135 42 26.8 160<br />

75 Aràbia Saudita 53.9 71.4 118 22 185 26 16.8 ..<br />

76 Tailàndia 59.6 68.8 74 30 102 37 25.8 44<br />

77 Filipines 57.8 68.3 60 32 90 44 21.8 170<br />

78 Ucraïna 70.1 68.8 22 18 27 22 24.1 25<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines .. .. .. 20 .. 23 .. 43<br />

80 Perú 55.5 68.3 115 43 178 54 23.0 270<br />

81 Paraguai 65.9 69.6 57 27 76 33 19.7 190<br />

82 Líban 65.0 69.9 40 29 50 35 19.0 100<br />

83 Jamaica 69.0 74.8 47 10 62 11 13.3 120<br />

84 Sri Lanka 65.0 73.1 65 17 100 19 15.3 60<br />

85 Turquia 57.9 69.0 150 37 201 42 20.1 130<br />

86 Oman 49.0 70.9 126 15 200 18 17.7 19<br />

87 Dominicana, República 59.8 70.6 91 43 128 51 19.0 230<br />

88 Saint Lucia .. .. .. 18 .. 21 .. 30<br />

89 Maldives 51.4 64.5 157 62 255 87 27.6 350<br />

90 Azerbaidjan 69.0 69.9 41 36 53 46 22.1 37<br />

91 Equador 58.8 69.5 94 30 140 39 21.5 160<br />

92 Jordània 56.6 70.2 77 30 107 36 19.5 41<br />

93 Armènia 72.5 70.5 24 25 30 30 19.8 35<br />

94 Albània 67.7 72.8 68 30 82 37 13.9 ..<br />

95 Samoa Occidental 58.5 71.4 106 22 160 27 17.7 ..<br />

96 Guyana 60.0 64.4 81 58 101 79 28.2 190<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de 55.9 69.2 133 29 208 33 21.3 37<br />

98 Kuirguizistan 63.1 67.6 111 56 146 66 25.4 65<br />

99 Xina 63.2 69.8 85 38 120 47 18.0 65<br />

100 Turkmenistan 60.7 65.4 82 53 120 72 27.6 110<br />

...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...<br />

187

Rànquing d'IDH<br />

188<br />

9 Progrés de la<br />

supervivència<br />

Esperança de vida en<br />

néixer<br />

(anys)<br />

Taxa de mortalitat<br />

infantil<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

Taxa de mortalitat en<br />

menors de 5 anys<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

1970-75 1995-<strong>2000</strong> 1970 1998 1970<br />

1998<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure més<br />

de 60 anys<br />

(%) a<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

materna<br />

declarada<br />

(per 100.000<br />

nascuts vius) b<br />

1990-98<br />

101 Tunísia 55.6 69.5 135 25 201 32 19.6 70<br />

102 Moldàvia, Rep. de 64.8 67.5 46 28 61 35 25.7 42<br />

103 Sud-àfrica 53.6 54.7 80 60 115 83 50.5 ..<br />

104 Salvador, <strong>el</strong> 58.2 69.1 105 30 160 34 23.4 160<br />

105 Cap Verd 57.5 68.9 87 54 123 73 21.3 55<br />

106 Uzbekistan 64.2 67.5 66 45 90 58 25.1 21<br />

107 Algèria 54.5 68.9 123 35 192 40 18.5 220<br />

108 Vietnam 50.3 67.4 112 31 157 42 23.9 160<br />

109 Indonèsia 49.3 65.1 104 40 172 65 26.7 450<br />

110 Tadjikistan 63.4 67.2 78 55 111 74 25.3 65<br />

111 Síria, Rep. Àrab de 57.0 68.9 90 26 129 32 20.7 110<br />

112 Swazilàndia 47.3 60.2 140 64 209 90 34.5 230<br />

113 Hondures 54.0 69.4 116 33 170 44 22.8 220<br />

114 Bolívia 46.7 61.4 144 66 243 85 32.8 390<br />

115 Namíbia 48.7 52.4 104 57 155 74 52.4 230<br />

116 Nicaragua 55.1 67.9 113 39 165 48 24.3 150<br />

117 Mongòlia 53.8 65.9 105 64 c 150 82 c 25.9 150<br />

118 Vanuatu 54.0 67.4 107 38 160 49 23.1 ..<br />

119 Egipte 52.1 66.3 157 51 235 69 23.0 170<br />

120 Guatemala 53.7 64.0 115 41 168 52 31.1 190<br />

121 Salomó, Illes 62.0 71.7 71 22 99 26 16.2 550<br />

122 Botswana 53.2 47.4 98 38 139 48 68.3 330<br />

123 Gabon 45.0 52.4 140 85 232 144 48.6 600<br />

124 Marroc 52.9 66.6 120 57 187 70 23.0 230<br />

12 5 Myanmar 49.8 60.1 122 80 179 113 33.4 230<br />

126 Iraq 57.0 62.4 90 103 127 125 31.5 ..<br />

127 Lesotho 49.5 56.0 125 94 190 136 43.3 ..<br />

128 Índia 50.3 62.6 130 69 206 105 29.7 410<br />

129 Ghana 50.0 60.0 111 67 186 105 34.9 210<br />

130 Zimbabwe 51.5 44.1 86 59 138 89 74.5 400<br />

131 Guinea Equatorial 40.5 50.0 165 108 281 171 49.4 ..<br />

132 São Tomé i Príncipe .. .. .. 60 .. 77 .. ..<br />

133 Papua Nova Guinea 47.7 57.9 90 79 130 112 41.2 370<br />

134 Camerun 45.8 54.7 127 94 215 153 46.2 430<br />

135 Pakistan 50.6 64.0 118 95 183 136 26.7 ..<br />

136 Cambodja 40.3 53.4 155 104 244 163 46.6 470<br />

137 Comores 48.9 58.8 159 67 215 90 36.8 500<br />

138 Kenya 51.0 52.0 96 75 156 117 56.3 590<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

46.7 48.6 100 81 160 108 59.4 ..<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop. 40.4 53.2 145 96 218 116 44.9 650<br />

141 Madagascar 46.5 57.5 184 95 285 157 38.8 490<br />

142 Bhutan 43.2 60.7 156 84 267 116 33.8 380<br />

143 Sudan 43.7 55.0 107 73 177 115 43.4 550<br />

144 Nepal 43.3 57.3 156 72 234 100 39.1 540<br />

145 Togo 45.5 48.8 128 81 216 144 58.9 480<br />

146 Bangla Desh 44.9 58.1 148 79 239 106 37.9 440<br />

147 Mauritània 43.5 53.5 150 120 250 183 44.4 550<br />

148 Iemen 42.1 58.0 194 87 303 121 38.0 350<br />

149 Djibouti 41.0 50.4 160 111 241 156 49.0 ..<br />

150 Haití 48.5 53.8 148 91 221 130 49.6 ..<br />

...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...

9 Progrés de la<br />

supervivència<br />

Rànquing d'IDH<br />

Esperança de vida<br />

en néixer<br />

(anys)<br />

1970-75<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

1970 1998 1970<br />

151 Nigèria 43.5 50.1 120 112 201 187 52.2 ..<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong> 46.1 50.8 147 128 245 207 52.4 ..<br />

153 Zàmbia 47.3 40.1 109 112 181 202 79.5 650<br />

154 Costa d'Ivori 45.4 46.7 160 90 240 150 63.4 600<br />

155 Senegal 41.8 52.3 164 70 279 121 47.0 560<br />

156 Tanzània, Rep. U. de 46.5 47.9 129 91 218 142 61.1 530<br />

157 Benín 44.0 53.4 149 101 252 165 46.2 500<br />

158 Uganda 46.5 39.6 110 84 185 134 76.3 510<br />

159 Eritrea 44.3 50.8 150 70 225 112 51.5 1,000<br />

160 Angola 38.0 46.5 179 170 301 292 54.4 ..<br />

161 Gàmbia 37.0 47.0 183 64 319 82 53.7 ..<br />

162 Guinea 37.3 46.5 197 124 345 197 54.4 670<br />

163 Malawi 41.0 39.3 189 134 330 213 72.5 620<br />

164 Rwanda 44.6 40.5 124 105 210 170 70.7 ..<br />

165 Mali 42.9 53.3 221 144 391 237 43.2 580<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República 43.0 44.9 149 113 248 173 64.7 1,100<br />

167 Txad 39.0 47.2 149 118 252 198 56.1 830<br />

168 Moçambic 42.5 45.2 163 129 278 206 60.9 1,100<br />

169 Guinea Bissau 36.5 45.0 186 130 316 205 57.7 910<br />

170 Burundi 44.0 42.4 135 106 228 176 67.8 ..<br />

171 Etiòpia 41.0 43.3 159 110 239 173 65.5 ..<br />

172 Burkina Faso 40.9 44.4 163 109 278 165 64.3 ..<br />

173 Níger 39.0 48.5 197 166 330 280 51.6 590<br />

174 Sierra Leone 35.0 37.2 206 182 363 316 69.5 ..<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> 55.6 64.4 110 64 168 93 28.0 ..<br />

Països menys desenvolupats 44.2 51.6 150 104 242 161 50.1 ..<br />

Estats Àrabs 52.4 65.6 126 55 193 72 25.2 ..<br />

Est d'Àsia 63.2 70.0 84 37 118 46 17.9 ..<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) 63.3 72.8 46 10 59 11 16.2 ..<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib 61.1 69.5 86 32 123 39 22.4 ..<br />

Sud d'Àsia 50.1 62.7 130 72 206 106 29.7 ..<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) 49.8 63.0 132 78 208 108 29.7 ..<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic 52.3 65.9 97 41 149 57 26.2 ..<br />

Àfrica Subsahariana 45.0 48.9 138 106 226 172 56.4 ..<br />

Europa de l'Est i CEI 68.6 68.7 37 26 47 33 24.6 ..<br />

OCDE 70.4 76.2 40 12 52 14 12.5 ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt 71.2 76.9 25 7 32 8 11.6 ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà 58.2 66.6 101 51 151 72 24.5 ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix 43.6 50.7 147 105 241 167 52.0 ..<br />

Renda alta 72.0 77.7 21 6 26 6 10.6 ..<br />

Renda mitjana 62.4 68.6 82 34 118 42 23.3 ..<br />

Renda baixa 54.6 63.1 114 72 177 108 29.7 ..<br />

Món 59.9 66.7 97 8 148 84 25.2 ..<br />

a. Les dades es refereixen a la probabilitat, en néixer, de no viure més de 60 anys, per 100. b. Les dades de mortalitat materna són les que faciliten les autoritats nacionals. La UNICEF<br />

i l'Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO) fan una evaluació periòdica d'aquestes dades i fan reajustaments per contrarrestar <strong>el</strong>s problemes patents i documentats d'infravaloració<br />

i de classificació errònia de les morts maternes i també per poder produir estimacions per als països que no tenen dades. Aquesta operació està en curs i s'esperen <strong>el</strong>s resultats d'aquí poc.<br />

c. UNICEF <strong>2000</strong>.<br />

Fonts: columnes 1, 2 i 7: ONU 1998c; columnes 3 i 5: UNICEF <strong>2000</strong>; columnes 4 i 6: UNICEF 1999c; columna 8: UNICEF 1999c, dades d'OMS i UNICEF.<br />

...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...<br />

Taxa de mortalitat<br />

infantil<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

Taxa de mortalitat en<br />

menors de 5 anys<br />

(per 1.000 nascuts vius)<br />

1998<br />

Persones<br />

sense<br />

expectatives<br />

de viure més<br />

de 60 anys<br />

(%) a<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

materna<br />

declarada<br />

(per 100.000<br />

nascuts vius) b<br />

1990-98<br />

189

Rànquing d'IDH<br />

190<br />

10 Perfil de<br />

la sanitat<br />

Infants<br />

amb baix<br />

pes en<br />

néixer<br />

(%)<br />

1990-97 a<br />

Infants d'any<br />

totalment<br />

immunitzats<br />

contra<br />

Tuberculosi<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Xarampió<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

teràpia de<br />

rehidratació<br />

oral<br />

(%))<br />

1990-98 a<br />

Dones<br />

embarassades<br />

amb<br />

anèmia<br />

(%)<br />

1975-91 a<br />

Casos<br />

de tuberculosi<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

Casos de<br />

malària<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997 b<br />

Persones amb<br />

VIH/SIDA<br />

Nombre<br />

total<br />

(edat 0-<br />

49)<br />

1997 b<br />

Taxa<br />

d'adults<br />

(% edat<br />

15-49)<br />

1997 b<br />

Consum de<br />

cigarrets per adult<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1993-97 c<br />

Índex<br />

(1984-86<br />

= 100)<br />

1993-97 c<br />

Infermeres<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-<br />

95a Metges<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-<br />

95 a<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà 6 .. 96 .. .. 6.2 d .. 44,000 0.33 1,866 63 221 958<br />

2 Noruega 4 .. 93 e .. .. 4.7 .. 1,300 0.06 759 92 .. ..<br />

3 Estats Units 7 .. 89 e .. .. 6.4 .. 820,000 0.76 2,372 74 245 878<br />

4 Austràlia 6 .. 86 .. .. 6.3 .. 11,000 0.14 1,950 72 .. ..<br />

5 Islàndia .. 98 e 98 e .. .. 3.6 .. 200 0.14 2,234 71 .. ..<br />

6 Suècia 5 12 e 96 e .. .. 5.2 .. 3,000 0.07 1,185 69 299 1,048<br />

7 Bèlgica 6 .. 64 .. .. 12.7 .. 7,500 0.14 1,922 80 365 ..<br />

8 Països Baixos .. .. 96 .. .. 9.5 .. 14,000 0.17 1,700 113 .. ..<br />

9 Japó 7 91 94 .. .. 33.6 .. 6,800 0.01 2,857 87 177 641<br />

10 Regne Unit 7 99 95 .. .. 10.1 .. 25,000 0.09 1,833 86 164 ..<br />

11 Finlàndia 4 99 98 .. .. 11.1 .. 500 0.02 1,222 66 269 2,184<br />

12 França 5 83 97 .. .. 11.4 .. 110,000 0.37 2,086 89 280 392<br />

13 Suïssa 5 .. .. .. .. 10.3 .. 12,000 0.32 2,846 116 301 ..<br />

14 Alemanya .. .. 88 .. .. 13.6 .. 35,000 0.08 2,070 90 319 ..<br />

15 Dinamarca 6 .. 84 .. .. 10.6 .. 3,100 0.12 1,843 88 283 ..<br />

16 Àustria 6 .. 90 .. .. 16.5 .. 7,500 0.18 2,085 82 327 530<br />

17 Luxemburg .. 58 91 .. .. 9.1 .. 300 0.14 .. .. 399 977<br />

18 Irlanda 4 .. .. .. .. 12.0 .. 1,700 0.09 2,411 94 167 ..<br />

19 Itàlia 5 .. 55 .. .. 8.5 .. 90,000 0.31 1,855 78 .. ..<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda 6 .. 81 .. .. 5.0 .. 1,300 0.07 1,223 53 210 1,249<br />

21 Espanya 4 .. 78 e .. .. 17.5 .. 120,000 0.57 2,428 87 400 ..<br />

22 Xipre .. .. 90 .. .. 6.1 .. .. 0.26 .. .. 231 425<br />

23 Isra<strong>el</strong> 7 .. 94 .. .. 7.3 .. .. 0.07 2,137 86 459 671<br />

24 Singapur 7 98 96 .. .. 57.5 .. 3,100 0.15 1,275 57 147 416<br />

25 Grècia 6 70 90 .. .. 7.3 .. 7,500 0.14 3,923 111 387 278<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE) .. .. .. .. .. 111.7 .. 3,100 0.08 984 .. .. ..<br />

27 Malta .. 96 60 .. .. 3.0 .. 200 0.11 .. .. 250 1,189<br />

28 Portugal 5 88 96 .. .. 52.1 .. 35,000 0.69 2,077 107 291 304<br />

29 Eslovènia .. 98 93 .. .. 25.0 ..

10 Perfil de<br />

la sanitat<br />

Rànquing d'IDH<br />

Infants<br />

amb baix<br />

pes en<br />

néixer<br />

(%)<br />

1990-97 a<br />

Infants d'any<br />

totalment<br />

immunitzats contra<br />

Tuberculosi<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Xarampió<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

teràpia de<br />

rehidratació<br />

oral<br />

(%))<br />

1990-98 a<br />

Dones<br />

embarassades<br />

amb<br />

anèmia<br />

(%)<br />

1975-91 a<br />

Casos de<br />

tuberculosi<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

Casos de<br />

malària<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997 b<br />

Persones amb<br />

VIH/SIDA<br />

Nombre<br />

total<br />

(edat 0-<br />

49)<br />

1997 b<br />

Taxa<br />

d'adults<br />

(% edat<br />

15-49)<br />

1997 b<br />

Consum de<br />

cigarrets per<br />

adult<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1993-97 c<br />

Índex<br />

(1984-86<br />

= 100)<br />

1993-97 c<br />

Metges<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-95 a<br />

51 Dominica 10 99 98 .. .. 8.5 .. .. .. .. .. 46 263<br />

52 Lituània .. 99 97 .. .. 78.7 ..

Rànquing d'IDH<br />

192<br />

10 Perfil de<br />

la sanitat<br />

Infants<br />

amb baix<br />

pes en<br />

néixer<br />

(%)<br />

1990-97 a<br />

Infants d'any<br />

totalment<br />

immunitzats contra<br />

Tuberculosi<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Xarampió<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

teràpia de<br />

rehidratació<br />

oral<br />

(%))<br />

1990-98 a<br />

Dones<br />

embarassades<br />

amb<br />

anèmia<br />

(%)<br />

1975-91 a<br />

Casos de<br />

tuberculosi<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

Casos de<br />

malària<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1998 b<br />

Persones amb<br />

VIH/SIDA<br />

Nombre<br />

total<br />

(edat 0-<br />

49)<br />

1997 b<br />

Taxa<br />

d'adults<br />

(% edat<br />

15-49)<br />

1997 b<br />

Consum de<br />

cigarrets per<br />

adult<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1993-<br />

97 c<br />

Índex<br />

(1984-86<br />

= 100)<br />

1993-97 c<br />

Metges<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-95 a<br />

Infermeres<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-95 a<br />

101 Tunísia 8 91 94 81 38 26.1 d .. .. 0.04 1,573 92 67 283<br />

102 Moldàvia, Rep. de 4 99 99 .. 20 65.4 .. 2,500 0.11 .. .. 107 40<br />

103 Sud-àfrica .. 95 76 .. 37 242.7 75.2d 2,900,000 12.91 1,618 d .. 9 175<br />

104 Salvador, <strong>el</strong> 11 99 98 69 14 28.0 .. 18,000 0.58 484 57 91 38<br />

105 Cap Verd 9 84 66 83 .. 43.3 5.0 .. .. .. .. 29 57<br />

106 Uzbekistan .. 97 96 37 .. 54.8 ..

10 Perfil de<br />

la sanitat<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Infants<br />

amb baix<br />

pes en<br />

néixer<br />

(%)<br />

1990-97 a<br />

16<br />

15<br />

13<br />

12<br />

4<br />

14<br />

..<br />

13<br />

13<br />

19<br />

..<br />

13<br />

20<br />

17<br />

16<br />

15<br />

..<br />

20<br />

20<br />

..<br />

16<br />

21<br />

15<br />

11<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Infants d'any<br />

totalment immunitzats<br />

contra<br />

Tuberculosi<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

27<br />

13<br />

81<br />

84<br />

80<br />

83<br />

92<br />

69<br />

71<br />

71<br />

99<br />

69<br />

100<br />

79<br />

84<br />

53<br />

43<br />

99<br />

82<br />

58<br />

74<br />

72<br />

46<br />

79<br />

82<br />

72<br />

88<br />

95<br />

77<br />

92<br />

79<br />

80<br />

88<br />

63<br />

96<br />

..<br />

..<br />

87<br />

65<br />

..<br />

92<br />

79<br />

83<br />

Xarampió<br />

(%)<br />

1995-98 a<br />

26<br />

10<br />

69<br />

66<br />

65<br />

72<br />

82<br />

30<br />

52<br />

65<br />

91<br />

58<br />

90<br />

66<br />

57<br />

39<br />

30<br />

87<br />

51<br />

44<br />

46<br />

46<br />

27<br />

68<br />

72<br />

55<br />

84<br />

97<br />

86<br />

89<br />

66<br />

65<br />

73<br />

48<br />

96<br />

87<br />

90<br />

80<br />

49<br />

89<br />

88<br />

68<br />

75<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

teràpia de<br />

rehidratació<br />

oral<br />

(%)<br />

1990-98 a<br />

e 86<br />

e 90<br />

57<br />

29<br />

39<br />

50<br />

33<br />

49<br />

38<br />

..<br />

e 99<br />

e 80<br />

70<br />

47<br />

29<br />

34<br />

29<br />

49<br />

..<br />

38<br />

e 95<br />

18<br />

21<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Dones<br />

embaras-<br />

sades<br />

amb<br />

anèmia<br />

(%)<br />

1975-91 a<br />

55<br />

..<br />

34<br />

34<br />

26<br />

59<br />

41<br />

30<br />

..<br />

29<br />

80<br />

..<br />

55<br />

..<br />

58<br />

67<br />

37<br />

58<br />

74<br />

68<br />

42<br />

24<br />

41<br />

31<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Casos de<br />

tuberculosi<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

14.1<br />

d 98.3<br />

d 488.4<br />

96.5<br />

94.0<br />

147.4<br />

33.9<br />

133.4<br />

243.6<br />

123.8<br />

116.1<br />

56.8<br />

205.0<br />

79.3<br />

43.7<br />

d 102.0<br />

d 29.7<br />

103.2<br />

d 158.4<br />

d 61.0<br />

97.4<br />

14.8<br />

38.9<br />

71.4<br />

a. Les dades són de l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. b. Les dades són de finals de 1997. c. Les dades es refereixen a una mitjana variable<br />

calculada al llarg de tres anys durant <strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. d. Les dades són d'un any diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna. e. Les dades són d'un<br />

any diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna, no corresponen a la definició habitual o es refereixen només a una part d<strong>el</strong> país. f. Les dades són una estimació d'OMS/<br />

ONUSIDA basada en xifres de freqüència de VIH/SIDA de 1994.<br />

Fonts: columna 1: UNICEF 1999c, dades d'OMS i UNICEF; columnes 2-4: UNICEF 1999c; columna 5: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 6: OMS 1999c; columna 7: OMS1999d; columnes<br />

8 i 9: OMS i ONUSIDA <strong>2000</strong>b; columna 10: OMS <strong>2000</strong>a; columna 11: calculada a partir de dades de consum de cigarrets d'OMS <strong>2000</strong>a; columnes 12 i 13: OMS <strong>2000</strong>b.<br />

...PER DUR UNA VIDA LLARGA I SANA...<br />

68.6<br />

88.4<br />

49.6<br />

35.1<br />

66.5<br />

47.8<br />

93.6<br />

29.8<br />

81.0<br />

106.4<br />

67.6<br />

18.4<br />

18.4<br />

68.1<br />

78.7<br />

14.3<br />

70.1<br />

67.9<br />

60.4<br />

Casos de<br />

malària<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1997 b<br />

593.3<br />

..<br />

d 37,458.2<br />

6,990.1<br />

..<br />

3,602.1<br />

11,918.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

27,369.4<br />

10,951.4<br />

..<br />

20,309.9<br />

3,688.3<br />

..<br />

4,843.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10,025.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Persones amb<br />

VIH/SIDA<br />

Nombre<br />

total<br />

(edat 0-<br />

49)<br />

1997 b<br />

2,300,000<br />

950,000<br />

770,000<br />

700,000<br />

75,000<br />

1,400,000<br />

54,000<br />

930,000<br />

..<br />

110,000<br />

13,000<br />

74,000<br />

710,000<br />

370,000<br />

89,000<br />

180,000<br />

87,000<br />

1,200,000<br />

12,000<br />

260,000<br />

2,600,000<br />

370,000<br />

65,000<br />

68,000<br />

T 28,567,010<br />

T 11,425,200<br />

..<br />

T 406,250<br />

T 6,250<br />

T 1,582,800<br />

..<br />

..<br />

T 1,590,960<br />

T 20,736,100<br />

T 185,700<br />

T 1,555,800<br />

T 1,534,150<br />

T14,732,660<br />

T 13,842,800<br />

T 1,369,450<br />

..<br />

T 22,948,700<br />

T 30,109,610<br />

Taxa<br />

d'adults<br />

(% edat<br />

15-49)<br />

1997 b<br />

4.12<br />

4.35<br />

19.07<br />

10.06<br />

1.77<br />

9.42<br />

2.06<br />

9.51<br />

3.17<br />

2.12<br />

2.24<br />

2.09<br />

14.92<br />

12.75<br />

1.67<br />

10.77<br />

2.72<br />

14.17<br />

2.25<br />

8.30<br />

9.31<br />

7.17<br />

1.45<br />

3.17<br />

1.18<br />

4.13<br />

0.16<br />

0.06<br />

0.02<br />

0.61<br />

0.62<br />

0.06<br />

0.58<br />

7.58<br />

0.09<br />

0.32<br />

0.34<br />

0.67<br />

4.44<br />

0.37<br />

0.75<br />

1.23<br />

0.99<br />

Consum de<br />

cigarrets per<br />

adult<br />

Mitjana<br />

anual<br />

Metges<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

21<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7<br />

210<br />

6<br />

4<br />

2<br />

..<br />

2<br />

15<br />

2<br />

..<br />

4<br />

6<br />

2<br />

..<br />

18<br />

6<br />

4<br />

..<br />

3<br />

..<br />

78<br />

30<br />

109<br />

115<br />

134<br />

132<br />

44<br />

33<br />

19<br />

32<br />

345<br />

222<br />

246<br />

105<br />

27<br />

252<br />

172<br />

70<br />

122<br />

Infermeres<br />

(per<br />

100.000<br />

persones)<br />

1992-95a 1993-97c 1992-95a 1993-97c d 187<br />

d 253<br />

d 396<br />

d 667<br />

d 817<br />

196<br />

..<br />

173<br />

..<br />

d 548<br />

330<br />

211<br />

176<br />

..<br />

..<br />

..<br />

158<br />

..<br />

82<br />

d 115<br />

..<br />

d 233<br />

..<br />

d 461<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Índex<br />

(1984-86<br />

= 100)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

82<br />

..<br />

105<br />

..<br />

..<br />

74<br />

..<br />

80<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

108<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

142<br />

..<br />

..<br />

..<br />

35<br />

738<br />

33<br />

28<br />

..<br />

..<br />

25<br />

3<br />

6<br />

..<br />

9<br />

45<br />

6<br />

..<br />

45<br />

17<br />

8<br />

..<br />

17<br />

..<br />

98<br />

78<br />

179<br />

94<br />

243<br />

100<br />

24<br />

24<br />

75<br />

135<br />

782<br />

..<br />

..<br />

177<br />

93<br />

..<br />

297<br />

91<br />

248<br />

193

11 Perfil de<br />

l'educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

98.3<br />

..<br />

97.4<br />

96.6<br />

95.7<br />

91.8<br />

96.9<br />

92.9<br />

91.5<br />

91.4<br />

99.6<br />

..<br />

97.5<br />

90.7<br />

95.5<br />

..<br />

96.7<br />

80.9<br />

..<br />

95.4<br />

97.6<br />

..<br />

86.5<br />

80.4<br />

99.3<br />

99.7<br />

74.6<br />

..<br />

..<br />

95.3<br />

98.0<br />

93.4<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

de<br />

joves<br />

(% edat 15-<br />

24)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99.8<br />

..<br />

99.8<br />

99.7<br />

99.6<br />

99.7<br />

99.7<br />

99.2<br />

98.4<br />

99.8<br />

99.8<br />

..<br />

99.8<br />

99.3<br />

97.3<br />

..<br />

98.5<br />

91.6<br />

..<br />

98.7<br />

99.3<br />

..<br />

98.0<br />

94.1<br />

99.8<br />

99.8<br />

89.2<br />

..<br />

..<br />

98.2<br />

99.8<br />

97.3<br />

Ràtios de matriculació per<br />

grups d'edat (ajustats)<br />

Primària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

91.4<br />

99.9<br />

91.3<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

97.4<br />

99.9<br />

87.9<br />

94.6<br />

99.9<br />

99.9<br />

65.2<br />

..<br />

90.4<br />

94.3<br />

..<br />

98.2<br />

83.3<br />

97.5<br />

99.4<br />

82.0<br />

99.9<br />

..<br />

91.8<br />

99.9<br />

99.9<br />

Secundària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

95.2<br />

97.6<br />

96.3<br />

96.0<br />

87.5<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

91.8<br />

95.4<br />

98.7<br />

83.7<br />

95.3<br />

94.8<br />

97.3<br />

..<br />

99.9<br />

95.0<br />

92.9<br />

91.9<br />

..<br />

..<br />

75.6<br />

91.4<br />

69.0<br />

85.2<br />

89.7<br />

..<br />

85.7<br />

99.9<br />

81.9<br />

84.6<br />

99.9<br />

76.9<br />

63.2<br />

..<br />

85.2<br />

83.8<br />

..<br />

87.2<br />

73.3<br />

96.9<br />

86.5<br />

77.8<br />

86.1<br />

..<br />

55.8<br />

72.4<br />

71.5<br />

Infants que<br />

arriben al<br />

grau 5<br />

(%)<br />

1995-97 b<br />

Estudiants<br />

de superior<br />

en ciències<br />

(% d<strong>el</strong> total<br />

d<strong>el</strong> superior) a<br />

1995-97 b<br />

En % d<strong>el</strong><br />

PNB<br />

1995-97 b<br />

Superior<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

194 ...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

99<br />

97<br />

..<br />

..<br />

100<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

100<br />

99<br />

..<br />

98<br />

100<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

100<br />

..<br />

..<br />

..<br />

98<br />

92<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

98<br />

..<br />

95<br />

99<br />

..<br />

97<br />

98<br />

96<br />

..<br />

90<br />

98<br />

97<br />

..<br />

18<br />

..<br />

32<br />

20<br />

31<br />

25<br />

20<br />

23<br />

29<br />

37<br />

25<br />

31<br />

31<br />

21<br />

28<br />

..<br />

30<br />

28<br />

21<br />

31<br />

e 17<br />

27<br />

..<br />

30<br />

36<br />

13<br />

31<br />

29<br />

21<br />

34<br />

6<br />

..<br />

34<br />

c 30<br />

23<br />

..<br />

43<br />

24<br />

43<br />

c 39<br />

..<br />

32<br />

29<br />

27<br />

32<br />

57<br />

c 18<br />

38<br />

41<br />

c 6.9<br />

7.4<br />

c 5.4<br />

5.5<br />

5.4<br />

8.3<br />

d 3.1<br />

5.1<br />

c 3.6<br />

5.3<br />

7.5<br />

6.0<br />

5.4<br />

4.8<br />

8.1<br />

5.4<br />

4.0<br />

6.0<br />

4.9<br />

7.3<br />

5.0<br />

4.5<br />

c 7.6<br />

3.0<br />

3.1<br />

2.9<br />

5.1<br />

5.8<br />

5.7<br />

7.2<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

5.1<br />

3.5<br />

5.0<br />

..<br />

3.6<br />

3.3<br />

5.0<br />

4.4<br />

c 3.4<br />

4.6<br />

7.5<br />

1.8<br />

7.2<br />

3.8<br />

5.4<br />

5.3<br />

4.4<br />

Despesa pública en educació<br />

En % de la<br />

despesa<br />

total d<strong>el</strong><br />

govern<br />

1995-97 b<br />

c 12.9<br />

15.8<br />

c 14.4<br />

13.5<br />

13.6<br />

12.2<br />

d 6.0<br />

9.8<br />

c 9.9<br />

11.6<br />

12.2<br />

10.9<br />

15.4<br />

9.6<br />

13.1<br />

10.4<br />

15.1<br />

13.5<br />

9.1<br />

17.1<br />

11.0<br />

13.2<br />

c 12.3<br />

23.4<br />

8.2<br />

17.0<br />

10.8<br />

11.7<br />

12.6<br />

19.0<br />

17.5<br />

..<br />

13.2<br />

13.6<br />

12.6<br />

14.0<br />

..<br />

15.5<br />

15.5<br />

..<br />

12.0<br />

..<br />

6.9<br />

24.8<br />

16.7<br />

25.5<br />

8.8<br />

22.8<br />

..<br />

..<br />

Preescolar<br />

primària i<br />

secundària<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

64.7<br />

61.7<br />

74.8<br />

69.5<br />

77.8<br />

72.8<br />

d 75.4<br />

70.7<br />

81.2<br />

76.3<br />

69.2<br />

80.9<br />

78.6<br />

72.2<br />

72.9<br />

77.0<br />

95.3<br />

73.7<br />

81.2<br />

69.0<br />

81.3<br />

87.5<br />

73.5<br />

60.3<br />

73.3<br />

56.9<br />

54.5<br />

75.8<br />

78.3<br />

..<br />

82.0<br />

..<br />

..<br />

81.5<br />

80.5<br />

69.8<br />

67.2<br />

77.1<br />

61.6<br />

68.6<br />

64.7<br />

..<br />

83.1<br />

52.7<br />

..<br />

69.2<br />

80.6<br />

64.5<br />

..<br />

73.5<br />

35.3<br />

27.9<br />

25.2<br />

30.5<br />

17.7<br />

27.2<br />

d 21.5<br />

29.3<br />

12.1<br />

23.7<br />

28.9<br />

17.9<br />

19.3<br />

22.5<br />

22.0<br />

21.2<br />

4.7<br />

23.8<br />

15.1<br />

29.1<br />

16.6<br />

6.5<br />

18.2<br />

34.8<br />

25.0<br />

37.1<br />

10.9<br />

16.4<br />

16.9<br />

..<br />

8.0<br />

..<br />

..<br />

15.8<br />

19.5<br />

30.2<br />

12.7<br />

16.1<br />

19.6<br />

12.7<br />

..<br />

..<br />

15.5<br />

11.1<br />

..<br />

17.9<br />

11.4<br />

28.3<br />

..<br />

13.3

11 Perfil de<br />

l'educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15<br />

+)<br />

1998<br />

..<br />

99.5<br />

..<br />

..<br />

90.8<br />

96.4<br />

99.5<br />

92.7<br />

91.4<br />

98.2<br />

86.4<br />

99.5<br />

99.8<br />

97.9<br />

92.0<br />

92.2<br />

..<br />

91.2<br />

..<br />

..<br />

83.8<br />

78.1<br />

..<br />

84.5<br />

75.2<br />

95.0<br />

94.8<br />

99.6<br />

..<br />

89.2<br />

92.8<br />

85.1<br />

86.0<br />

91.1<br />

84.0<br />

68.8<br />

82.8<br />

..<br />

96.0<br />

..<br />

90.6<br />

88.6<br />

98.2<br />

83.5<br />

79.7<br />

98.3<br />

74.6<br />

..<br />

82.8<br />

..<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

de<br />

joves<br />

(% edat 15-<br />

24)<br />

1998<br />

..<br />

99.8<br />

..<br />

..<br />

96.6<br />

99.7<br />

99.8<br />

97.7<br />

96.6<br />

99.6<br />

97.1<br />

99.8<br />

99.8<br />

99.6<br />

97.7<br />

98.9<br />

..<br />

96.6<br />

..<br />

..<br />

93.5<br />

95.8<br />

..<br />

92.0<br />

92.0<br />

98.8<br />

98.4<br />

99.9<br />

..<br />

96.4<br />

96.8<br />

94.6<br />

93.5<br />

96.5<br />

95.9<br />

96.6<br />

90.4<br />

..<br />

98.9<br />

..<br />

96.7<br />

99.3<br />

99.7<br />

97.6<br />

86.2<br />

99.8<br />

93.2<br />

..<br />

97.2<br />

..<br />

Ràtios de matriculació per<br />

grups d'edat (ajustats)<br />

Primària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

89.9<br />

97.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

82.5<br />

99.9<br />

99.9<br />

89.4<br />

..<br />

89.0<br />

96.5<br />

99.9<br />

..<br />

97.1<br />

60.1<br />

88.0<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

93.8<br />

96.3<br />

76.1<br />

95.6<br />

99.9<br />

99.9<br />

67.7<br />

91.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

96.5<br />

92.8<br />

90.0<br />

99.5<br />

99.9<br />

..<br />

Secundària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

66.1<br />

69.9<br />

..<br />

63.6<br />

71.3<br />

77.6<br />

64.0<br />

87.6<br />

80.6<br />

75.8<br />

48.9<br />

84.2<br />

..<br />

76.4<br />

..<br />

75.9<br />

68.0<br />

99.9<br />

..<br />

65.9<br />

58.7<br />

47.6<br />

77.8<br />

..<br />

..<br />

83.9<br />

61.1<br />

..<br />

69.8<br />

76.0<br />

58.4<br />

66.6<br />

78.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

50.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

74.9<br />

81.2<br />

77.8<br />

70.0<br />

..<br />

Infants que<br />

arriben al<br />

grau 5<br />

(%)<br />

1995-97 b<br />

..<br />

..<br />

99<br />

..<br />

86<br />

100<br />

..<br />

70<br />

..<br />

93<br />

99<br />

..<br />

..<br />

..<br />

89<br />

..<br />

..<br />

73<br />

95<br />

..<br />

99<br />

..<br />

..<br />

71<br />

89<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

78<br />

..<br />

..<br />

..<br />

95<br />

96<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

85<br />

98<br />

..<br />

82<br />

85<br />

91<br />

90<br />

..<br />

94<br />

..<br />

Estudiants<br />

de superior<br />

en ciències<br />

(% d<strong>el</strong> total<br />

d<strong>el</strong> superior) a<br />

1995-97 b<br />

58<br />

38<br />

45<br />

..<br />

31<br />

21<br />

33<br />

..<br />

c 27<br />

25<br />

..<br />

49<br />

29<br />

32<br />

..<br />

..<br />

..<br />

31<br />

38<br />

48<br />

17<br />

..<br />

42<br />

c 23<br />

18<br />

21<br />

31<br />

..<br />

..<br />

..<br />

22<br />

17<br />

20<br />

29<br />

22<br />

31<br />

25<br />

..<br />

..<br />

38<br />

..<br />

g 27<br />

33<br />

22<br />

14<br />

25<br />

36<br />

28<br />

53<br />

..<br />

En % d<strong>el</strong><br />

PNB<br />

1995-97 b<br />

..<br />

5.5<br />

7.9<br />

4.7<br />

4.9<br />

6.7<br />

5.9<br />

5.0<br />

5.1<br />

3.2<br />

4.9<br />

3.5<br />

6.3<br />

3.6<br />

c 5.2<br />

c,f 5.4<br />

3.5<br />

f 4.4<br />

5.1<br />

c 5.2<br />

4.6<br />

..<br />

4.4<br />

5.1<br />

7.5<br />

4.8<br />

3.4<br />

7.3<br />

..<br />

2.9<br />

f 4.0<br />

f 2.5<br />

7.5<br />

3.4<br />

2.2<br />

4.5<br />

2.3<br />

9.8<br />

6.4<br />

3.0<br />

3.5<br />

7.9<br />

2.0<br />

c 3.1<br />

..<br />

5.0<br />

4.0<br />

5.3<br />

2.3<br />

..<br />

Despesa pública en educació<br />

En % de la<br />

despesa<br />

total d<strong>el</strong><br />

govern<br />

1995-97 b<br />

..<br />

22.8<br />

24.1<br />

10.6<br />

23.0<br />

12.6<br />

17.8<br />

19.5<br />

16.3<br />

7.0<br />

15.4<br />

9.6<br />

14.1<br />

10.5<br />

c 22.4<br />

..<br />

..<br />

f 19.0<br />

20.0<br />

c 6.9<br />

17.4<br />

..<br />

17.6<br />

..<br />

22.8<br />

20.1<br />

15.7<br />

15.7<br />

..<br />

19.2<br />

f 19.8<br />

f 8.2<br />

12.9<br />

8.9<br />

14.7<br />

16.4<br />

13.8<br />

22.2<br />

10.5<br />

18.8<br />

13.0<br />

19.8<br />

10.3<br />

..<br />

..<br />

10.0<br />

17.8<br />

23.5<br />

12.2<br />

..<br />

Preescolar,<br />

primària i<br />

secundària<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

..<br />

66.0<br />

65.7<br />

..<br />

82.8<br />

64.8<br />

72.5<br />

88.6<br />

50.9<br />

73.8<br />

63.3<br />

80.7<br />

71.0<br />

66.5<br />

29.5<br />

..<br />

..<br />

72.0<br />

78.0<br />

67.0<br />

67.3<br />

..<br />

70.2<br />

73.8<br />

84.4<br />

70.3<br />

79.3<br />

73.5<br />

..<br />

f 56.4<br />

f 68.1<br />

68.9<br />

68.7<br />

74.8<br />

65.3<br />

92.3<br />

62.0<br />

69.3<br />

..<br />

78.6<br />

74.4<br />

64.5<br />

78.8<br />

84.5<br />

..<br />

71.3<br />

62.9<br />

74.6<br />

69.6<br />

..<br />

Superior<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

..<br />

18.3<br />

16.2<br />

..<br />

17.2<br />

14.9<br />

11.1<br />

6.9<br />

26.1<br />

18.0<br />

25.5<br />

19.3<br />

12.2<br />

16.0<br />

34.7<br />

..<br />

..<br />

19.2<br />

22.0<br />

18.5<br />

24.7<br />

..<br />

13.9<br />

26.2<br />

15.6<br />

16.4<br />

18.0<br />

10.7<br />

..<br />

f 16.0<br />

f 19.7<br />

16.2<br />

22.4<br />

9.3<br />

34.7<br />

7.0<br />

13.0<br />

12.5<br />

..<br />

7.5<br />

21.3<br />

33.0<br />

13.2<br />

10.3<br />

..<br />

7.7<br />

22.9<br />

14.1<br />

15.6<br />

..<br />

195

11 Perfil de<br />

l'educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Taxa<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

de<br />

d'alfabetitza- joves<br />

ció d'adults (% edat 15-<br />

(% edat 15 +) 24)<br />

1998 1998<br />

68.7<br />

98.6<br />

84.6<br />

77.8<br />

72.9<br />

88.0<br />

65.5<br />

92.9<br />

85.7<br />

99.0<br />

72.7<br />

78.3<br />

73.4<br />

84.4<br />

80.8<br />

67.9<br />

61.4<br />

..<br />

53.7<br />

67.3<br />

..<br />

75.6<br />

..<br />

47.1<br />

84.1<br />

53.7<br />

82.4<br />

55.7<br />

69.1<br />

87.2<br />

81.1<br />

..<br />

63.2<br />

73.6<br />

44.0<br />

37.4<br />

58.5<br />

80.5<br />

78.4<br />

46.1<br />

64.9<br />

..<br />

55.7<br />

39.2<br />

55.2<br />

40.1<br />

41.2<br />

44.1<br />

62.3<br />

47.8<br />

92.0<br />

99.8<br />

90.8<br />

87.7<br />

87.8<br />

96.3<br />

87.3<br />

96.7<br />

97.3<br />

99.8<br />

85.9<br />

89.5<br />

82.4<br />

95.4<br />

91.0<br />

73.1<br />

77.8<br />

..<br />

68.3<br />

78.4<br />

..<br />

87.4<br />

..<br />

65.5<br />

90.5<br />

70.7<br />

89.9<br />

70.9<br />

89.5<br />

96.7<br />

96.2<br />

..<br />

74.7<br />

92.9<br />

61.4<br />

56.9<br />

66.7<br />

94.3<br />

96.7<br />

67.5<br />

78.6<br />

..<br />

75.1<br />

57.3<br />

71.3<br />

49.6<br />

50.1<br />

62.6<br />

82.1<br />

62.5<br />

Ràtios de matriculació per<br />

grups d'edat (ajustats)<br />

Primària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

89.1<br />

99.9<br />

..<br />

96.0<br />

99.9<br />

99.2<br />

..<br />

94.7<br />

94.6<br />

87.5<br />

97.4<br />

91.4<br />

78.6<br />

85.1<br />

71.3<br />

95.2<br />

73.8<br />

..<br />

80.1<br />

..<br />

76.6<br />

99.3<br />

74.6<br />

68.6<br />

77.2<br />

43.4<br />

93.1<br />

79.3<br />

..<br />

78.9<br />

61.7<br />

..<br />

99.9<br />

50.1<br />

65.0<br />

78.3<br />

73.0<br />

58.7<br />

13.2<br />

..<br />

78.4<br />

82.3<br />

75.1<br />

62.9<br />

..<br />

31.9<br />

19.4<br />

Secundària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

74.3<br />

..<br />

94.9<br />

36.4<br />

36.6<br />

..<br />

68.5<br />

55.1<br />

56.1<br />

..<br />

42.3<br />

81.5<br />

36.0<br />

40.0<br />

80.7<br />

50.5<br />

55.9<br />

42.8<br />

75.1<br />

34.9<br />

..<br />

88.8<br />

..<br />

37.7<br />

54.2<br />

42.9<br />

72.9<br />

59.7<br />

..<br />

59.2<br />

68.5<br />

..<br />

..<br />

39.8<br />

..<br />

38.8<br />

35.7<br />

61.1<br />

84.1<br />

63.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

54.6<br />

58.3<br />

21.6<br />

..<br />

..<br />

19.6<br />

34.2<br />

Infants que<br />

arriben al<br />

grau 5<br />

(%)<br />

1995-97 b<br />

En % d<strong>el</strong><br />

PNB<br />

1995-97 b<br />

Despesa pública en educació<br />

Superior<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

196 ...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

91<br />

..<br />

..<br />

77<br />

..<br />

..<br />

94<br />

..<br />

88<br />

..<br />

94<br />

76<br />

60<br />

..<br />

86<br />

51<br />

..<br />

..<br />

..<br />

50<br />

81<br />

90<br />

59<br />

75<br />

..<br />

..<br />

80<br />

59<br />

..<br />

79<br />

..<br />

..<br />

73<br />

..<br />

..<br />

49<br />

79<br />

..<br />

55<br />

55<br />

40<br />

82<br />

..<br />

52<br />

71<br />

..<br />

64<br />

..<br />

79<br />

..<br />

Estudiants<br />

de superior<br />

en ciències<br />

(% d<strong>el</strong> total<br />

de l'educació<br />

superior) a<br />

1995-97 b<br />

27<br />

44<br />

c 18<br />

20<br />

..<br />

..<br />

50<br />

..<br />

28<br />

23<br />

31<br />

22<br />

c 26<br />

..<br />

4<br />

31<br />

25<br />

..<br />

15<br />

..<br />

29<br />

27<br />

..<br />

29<br />

37<br />

..<br />

13<br />

25<br />

..<br />

23<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

23<br />

..<br />

..<br />

11<br />

45<br />

20<br />

..<br />

..<br />

14<br />

11<br />

..<br />

8<br />

6<br />

..<br />

..<br />

7.7<br />

10.6<br />

8.0<br />

2.5<br />

..<br />

7.7<br />

h 5.1<br />

3.0<br />

i 1.4<br />

2.2<br />

h 3.1<br />

5.7<br />

3.6<br />

4.9<br />

9.1<br />

h 3.9<br />

5.7<br />

4.8<br />

4.8<br />

f 1.7<br />

..<br />

8.6<br />

h 2.9<br />

f 5.3<br />

c, f 1.2<br />

..<br />

8.4<br />

3.2<br />

4.2<br />

c 7.1<br />

c 1.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.7<br />

2.9<br />

..<br />

6.5<br />

6.1<br />

2.1<br />

1.9<br />

4.1<br />

1.4<br />

3.2<br />

4.5<br />

f 2.2<br />

f 5.1<br />

7.0<br />

..<br />

..<br />

En % de la<br />

despesa<br />

total d<strong>el</strong><br />

govern<br />

1995-97 b<br />

19.9<br />

28.1<br />

23.9<br />

16.0<br />

..<br />

21.1<br />

16.4<br />

7.4<br />

i 7.9<br />

11.5<br />

h 13.6<br />

18.1<br />

16.5<br />

11.1<br />

25.6<br />

h 8.8<br />

15.1<br />

..<br />

14.9<br />

f 15.8<br />

..<br />

20.6<br />

..<br />

f 24.9<br />

c,f 14.4<br />

..<br />

..<br />

11.6<br />

19.9<br />

..<br />

c 5.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7.1<br />

..<br />

..<br />

16.7<br />

14.7<br />

8.7<br />

16.1<br />

7.0<br />

..<br />

13.5<br />

24.7<br />

..<br />

f 16.2<br />

21.6<br />

..<br />

..<br />

Preescolar,<br />

primària i<br />

secundària<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

79.7<br />

77.5<br />

73.1<br />

69.9<br />

..<br />

..<br />

h 95.3<br />

69.0<br />

f 73.5<br />

86.1<br />

71.7<br />

62.9<br />

74.0<br />

60.5<br />

86.9<br />

h 82.5<br />

75.9<br />

90.8<br />

66.7<br />

f 75.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 83.5<br />

f 88.0<br />

..<br />

70.4<br />

66.0<br />

..<br />

78.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

86.8<br />

79.8<br />

..<br />

71.7<br />

..<br />

62.0<br />

78.9<br />

63.4<br />

79.6<br />

..<br />

64.1<br />

72.7<br />

f 88.6<br />

f 74.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

18.5<br />

13.3<br />

14.3<br />

7.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

22.0<br />

f 24.4<br />

7.1<br />

25.9<br />

26.6<br />

16.6<br />

27.7<br />

13.1<br />

..<br />

14.3<br />

6.4<br />

33.3<br />

f 15.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 16.5<br />

f 11.7<br />

..<br />

28.7<br />

13.7<br />

..<br />

17.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

13.2<br />

13.0<br />

..<br />

17.2<br />

..<br />

28.0<br />

7.4<br />

21.1<br />

20.4<br />

..<br />

19.0<br />

24.7<br />

f 7.9<br />

f 21.2<br />

..<br />

..<br />

..

11 Perfil de<br />

l'educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15 +)<br />

1998<br />

61.1<br />

58.9<br />

76.3<br />

44.5<br />

35.5<br />

73.6<br />

37.7<br />

65.0<br />

51.7<br />

..<br />

34.6<br />

..<br />

58.2<br />

64.0<br />

38.2<br />

44.0<br />

39.4<br />

42.3<br />

36.7<br />

45.8<br />

36.3<br />

22.2<br />

14.7<br />

..<br />

j 72.7<br />

j 50.0<br />

59.7<br />

83.4<br />

j 96.9<br />

87.7<br />

54.3<br />

50.5<br />

j 89.3<br />

j 59.6<br />

j ..<br />

j ..<br />

j ..<br />

j 76.3<br />

j 48.1<br />

j ..<br />

j 87.0<br />

j 69.2<br />

j ..<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

de<br />

joves<br />

(% edat 15-<br />

24)<br />

1998<br />

84.7<br />

79.7<br />

87.0<br />

62.3<br />

48.7<br />

89.9<br />

55.3<br />

77.5<br />

68.9<br />

..<br />

54.3<br />

..<br />

69.5<br />

81.5<br />

62.5<br />

64.5<br />

63.0<br />

58.4<br />

54.6<br />

60.8<br />

51.5<br />

32.5<br />

21.6<br />

..<br />

84.1<br />

62.5<br />

77.0<br />

97.3<br />

99.7<br />

93.7<br />

68.9<br />

64.3<br />

96.9<br />

75.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

87.5<br />

63.9<br />

..<br />

93.1<br />

81.4<br />

85.1<br />

Ràtios de matriculació per<br />

grups d'edat (ajustats)<br />

Primària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

..<br />

58.2<br />

72.4<br />

58.3<br />

59.5<br />

47.4<br />

67.6<br />

..<br />

29.3<br />

34.7<br />

65.9<br />

45.6<br />

98.5<br />

78.3<br />

38.1<br />

46.2<br />

47.9<br />

39.6<br />

52.3<br />

35.6<br />

35.2<br />

32.3<br />

24.4<br />

44.0<br />

85.7<br />

60.4<br />

86.4<br />

99.8<br />

97.9<br />

93.3<br />

78.0<br />

80.8<br />

97.8<br />

56.2<br />

..<br />

99.9<br />

99.3<br />

90.6<br />

56.6<br />

99.5<br />

94.4<br />

82.9<br />

87.6<br />

Secundària<br />

(% grup<br />

d'edat<br />

pertinent)<br />

1997<br />

..<br />

37.1<br />

42.2<br />

34.1<br />

19.8<br />

..<br />

28.2<br />

..<br />

37.9<br />

31.2<br />

33.3<br />

14.6<br />

72.6<br />

..<br />

17.9<br />

19.0<br />

17.9<br />

22.4<br />

24.1<br />

17.1<br />

24.8<br />

12.8<br />

9.4<br />

..<br />

60.4<br />

31.2<br />

61.7<br />

71.0<br />

93.7<br />

65.3<br />

..<br />

..<br />

58.3<br />

41.4<br />

..<br />

88.8<br />

94.3<br />

65.0<br />

28.3<br />

95.6<br />

70.9<br />

57.4<br />

65.4<br />

Infants que<br />

arriben al<br />

grau 5<br />

(%)<br />

1995-97 b<br />

..<br />

64<br />

..<br />

75<br />

87<br />

81<br />

61<br />

..<br />

70<br />

..<br />

80<br />

54<br />

..<br />

..<br />

84<br />

..<br />

59<br />

46<br />

..<br />

..<br />

51<br />

79<br />

73<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Estudiants<br />

de superior<br />

en ciències<br />

(% d<strong>el</strong> total<br />

de l'educació<br />

superior) a<br />

1995-97 b<br />

En % d<strong>el</strong><br />

PNB<br />

1995-97 b<br />

Despesa pública en educació<br />

En % de la<br />

despesa<br />

total d<strong>el</strong><br />

govern<br />

1995-97 b<br />

Superior<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

a. Les dades són de matriculació en ciències naturals i aplicades. b. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. c. Les dades són<br />

d'un any diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna. d. Les dades corresponen a la comunitat flamenca exclusivament. e. No inclou les despeses en institucions turques. f. Les<br />

dades es refereixen a despeses d<strong>el</strong> ministeri d'educació exclusivament. g. Les dades són per la vora est exclusivament. h. No inclou despeses en educació superior. i. Les dades<br />

corresponen al govern central exclusivament. j. El total no es disponible o difereix d<strong>el</strong> que es presenta a la taula 1 ja que en aquesta taula només es presenten dades d'alfabetització de<br />

la <strong>UNESCO</strong>.<br />

Fonts: columnes 1 i 2: calculades a partir de les dades d'alfabetització d'adults d'<strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columnes 3 i 4: <strong>UNESCO</strong> 1999a; columnes 5-10: <strong>UNESCO</strong> 1999c.<br />

c 41<br />

..<br />

..<br />

26<br />

..<br />

39<br />

18<br />

15<br />

..<br />

..<br />

..<br />

42<br />

18<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14<br />

46<br />

..<br />

..<br />

36<br />

19<br />

..<br />

30<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

..<br />

2.2<br />

5.0<br />

3.7<br />

..<br />

3.2<br />

2.6<br />

1.8<br />

..<br />

4.9<br />

1.9<br />

5.4<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

c 1.7<br />

..<br />

..<br />

4.0<br />

4.0<br />

3.6<br />

h 2.3<br />

..<br />

3.8<br />

..<br />

5.4<br />

2.9<br />

3.5<br />

4.5<br />

3.2<br />

3.2<br />

3.3<br />

6.1<br />

4.9<br />

5.0<br />

5.0<br />

4.6<br />

2.5<br />

5.0<br />

4.6<br />

2.5<br />

4.8<br />

11.5<br />

..<br />

7.1<br />

24.9<br />

33.1<br />

..<br />

15.2<br />

21.4<br />

..<br />

..<br />

21.2<br />

26.8<br />

18.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

18.3<br />

13.7<br />

11.1<br />

h 12.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Preescolar,<br />

primària i<br />

secundària<br />

(en % de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls)<br />

1994-97 b<br />

..<br />

..<br />

59.8<br />

81.4<br />

76.8<br />

..<br />

80.8<br />

..<br />

h 62.1<br />

..<br />

80.5<br />

64.7<br />

67.7<br />

..<br />

67.4<br />

f 69.6<br />

67.7<br />

..<br />

..<br />

79.4<br />

69.9<br />

81.7<br />

h 92.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

23.2<br />

18.6<br />

23.2<br />

..<br />

18.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12.9<br />

26.1<br />

20.5<br />

..<br />

17.7<br />

f 24.0<br />

9.0<br />

..<br />

..<br />

17.1<br />

15.9<br />

18.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

197

12 Accés als fluxos<br />

d'informació<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Sortides de turisme<br />

internacional<br />

Milers<br />

1997-98 a<br />

17,648<br />

3,120<br />

52,735<br />

3,161<br />

227<br />

11,422<br />

7,773<br />

12,860<br />

15,806<br />

50,872<br />

4,743<br />

18,077<br />

12,213<br />

82,975<br />

4,972<br />

13,263<br />

..<br />

3,053<br />

14,327<br />

1,166<br />

13,203<br />

417<br />

2,983<br />

3,745<br />

1,935<br />

4,197<br />

167<br />

2,425<br />

..<br />

..<br />

3,067<br />

300<br />

..<br />

..<br />

5,522<br />

..<br />

..<br />

1,351<br />

654<br />

414<br />

..<br />

..<br />

12,317<br />

49,328<br />

..<br />

1,659<br />

..<br />

330<br />

..<br />

250<br />

Índex<br />

(1990 =<br />

100)<br />

1997-98 a<br />

86<br />

117<br />

118<br />

146<br />

160<br />

183<br />

203<br />

143<br />

144<br />

163<br />

406<br />

93<br />

127<br />

147<br />

127<br />

156<br />

..<br />

170<br />

89<br />

163<br />

123<br />

183<br />

338<br />

303<br />

117<br />

205<br />

137<br />

107<br />

..<br />

..<br />

196<br />

122<br />

..<br />

..<br />

221<br />

..<br />

..<br />

176<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

91<br />

223<br />

..<br />

..<br />

..<br />

173<br />

..<br />

98<br />

Línies de t<strong>el</strong>èfon<br />

principals<br />

(per 1000 persones)<br />

1990 1996-98a 1996-98a 1990<br />

1990<br />

565<br />

503<br />

545<br />

456<br />

510<br />

681<br />

393<br />

464<br />

441<br />

441<br />

534<br />

495<br />

574<br />

441<br />

567<br />

418<br />

481<br />

281<br />

388<br />

434<br />

316<br />

428<br />

343<br />

390<br />

389<br />

450<br />

360<br />

243<br />

211<br />

281<br />

310<br />

136<br />

274<br />

158<br />

95<br />

247<br />

253<br />

66<br />

134<br />

135<br />

192<br />

190<br />

96<br />

86<br />

206<br />

204<br />

237<br />

101<br />

172<br />

141<br />

634<br />

660<br />

661<br />

512<br />

646<br />

674<br />

500<br />

593<br />

503<br />

556<br />

554<br />

570<br />

675<br />

567<br />

660<br />

491<br />

692<br />

435<br />

451<br />

479<br />

414<br />

585<br />

471<br />

562<br />

522<br />

558<br />

499<br />

413<br />

375<br />

424<br />

433<br />

247<br />

352<br />

364<br />

203<br />

236<br />

468<br />

205<br />

250<br />

336<br />

245<br />

260<br />

336<br />

228<br />

389<br />

343<br />

418<br />

172<br />

348<br />

206<br />

T<strong>el</strong>èfons públics<br />

(per 1000 persones)<br />

6.2<br />

3.0<br />

7.6<br />

..<br />

4.1<br />

4.3<br />

1.3<br />

0.5<br />

6.7<br />

6.2<br />

4.0<br />

3.2<br />

7.1<br />

2.2<br />

1.3<br />

4.1<br />

0.8<br />

1.7<br />

7.5<br />

1.3<br />

1.1<br />

3.9<br />

3.1<br />

9.6<br />

5.6<br />

0.7<br />

2.1<br />

2.5<br />

1.2<br />

1.6<br />

5.5<br />

0.1<br />

2.2<br />

..<br />

0.7<br />

..<br />

2.1<br />

1.3<br />

1.7<br />

1.2<br />

1.0<br />

..<br />

2.5<br />

0.7<br />

2.3<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

0.8<br />

0.6<br />

198 ...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

1996-98 a<br />

6.1<br />

2.8<br />

6.5<br />

4.3<br />

3.5<br />

..<br />

1.6<br />

1.4<br />

6.2<br />

5.7<br />

4.1<br />

4.0<br />

7.7<br />

1.9<br />

1.5<br />

3.7<br />

1.2<br />

2.3<br />

6.6<br />

1.3<br />

1.7<br />

2.9<br />

6.9<br />

6.1<br />

5.9<br />

1.7<br />

4.5<br />

4.0<br />

1.7<br />

2.1<br />

13.1<br />

3.3<br />

4.8<br />

3.6<br />

2.7<br />

0.3<br />

4.7<br />

0.9<br />

2.8<br />

2.7<br />

2.5<br />

1.3<br />

4.3<br />

1.8<br />

11.1<br />

1.9<br />

..<br />

0.5<br />

2.6<br />

1.6<br />

Abonats a<br />

t<strong>el</strong>efonia mòbil<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

22<br />

46<br />

21<br />

11<br />

39<br />

54<br />

4<br />

5<br />

7<br />

19<br />

45<br />

5<br />

18<br />

4<br />

29<br />

10<br />

2<br />

7<br />

5<br />

16<br />

1<br />

5<br />

3<br />

19<br />

0<br />

24<br />

0<br />

1<br />

0<br />

0<br />

2<br />

7<br />

8<br />

0<br />

(.)<br />

15<br />

b 0<br />

1<br />

0<br />

0<br />

14<br />

8<br />

(.)<br />

0<br />

17<br />

0<br />

c 0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

176<br />

474<br />

256<br />

288<br />

331<br />

464<br />

173<br />

213<br />

374<br />

252<br />

572<br />

188<br />

235<br />

170<br />

364<br />

249<br />

308<br />

257<br />

355<br />

203<br />

179<br />

168<br />

359<br />

346<br />

194<br />

475<br />

59<br />

309<br />

84<br />

45<br />

302<br />

156<br />

27<br />

94<br />

78<br />

138<br />

19<br />

65<br />

60<br />

87<br />

143<br />

114<br />

105<br />

50<br />

210<br />

170<br />

11<br />

28<br />

41<br />

20<br />

1990<br />

628<br />

422<br />

772<br />

522<br />

317<br />

466<br />

446<br />

482<br />

611<br />

433<br />

494<br />

539<br />

396<br />

525<br />

535<br />

473<br />

346<br />

293<br />

420<br />

443<br />

389<br />

183<br />

259<br />

379<br />

194<br />

282<br />

736<br />

186<br />

275<br />

265<br />

210<br />

241<br />

223<br />

..<br />

249<br />

432<br />

364<br />

206<br />

388<br />

..<br />

424<br />

392<br />

417<br />

295<br />

91<br />

344<br />

220<br />

221<br />

215<br />

331<br />

T<strong>el</strong>evisors<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1996-98 a<br />

715<br />

579<br />

847<br />

639<br />

356<br />

531<br />

510<br />

543<br />

707<br />

645<br />

640<br />

601<br />

535<br />

580<br />

585<br />

516<br />

619<br />

456<br />

486<br />

501<br />

506<br />

167<br />

318<br />

348<br />

466<br />

431<br />

518<br />

542<br />

356<br />

283<br />

346<br />

638<br />

896<br />

447<br />

289<br />

491<br />

452<br />

232<br />

242<br />

402<br />

419<br />

808<br />

437<br />

413<br />

294<br />

480<br />

244<br />

387<br />

267<br />

331<br />

1990<br />

107<br />

..<br />

217<br />

150<br />

39<br />

105<br />

88<br />

94<br />

60<br />

108<br />

100<br />

71<br />

87<br />

91<br />

115<br />

65<br />

..<br />

86<br />

36<br />

..<br />

28<br />

9<br />

63<br />

74<br />

17<br />

47<br />

14<br />

27<br />

..<br />

..<br />

37<br />

..<br />

..<br />

12<br />

7<br />

7<br />

..<br />

11<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10<br />

8<br />

..<br />

..<br />

Ordinadors<br />

personals<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1996-98 a<br />

330<br />

373<br />

459<br />

412<br />

326<br />

361<br />

286<br />

318<br />

237<br />

263<br />

349<br />

208<br />

422<br />

305<br />

377<br />

233<br />

732<br />

272<br />

173<br />

282<br />

145<br />

..<br />

217<br />

458<br />

52<br />

254<br />

260<br />

81<br />

251<br />

75<br />

157<br />

..<br />

..<br />

97<br />

39<br />

105<br />

..<br />

48<br />

91<br />

65<br />

93<br />

121<br />

59<br />

44<br />

106<br />

34<br />

122<br />

(.)<br />

112<br />

47<br />

Hostes<br />

d'Internet<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1998<br />

36.94<br />

71.75<br />

112.77<br />

40.09<br />

89.83<br />

42.86<br />

20.58<br />

39.75<br />

13.34<br />

24.59<br />

89.17<br />

8.57<br />

34.51<br />

17.67<br />

56.29<br />

21.20<br />

18.26<br />

15.17<br />

6.71<br />

35.20<br />

7.79<br />

7.94<br />

19.15<br />

21.20<br />

4.71<br />

12.38<br />

4.79<br />

5.60<br />

11.51<br />

0.16<br />

4.01<br />

3.79<br />

1.63<br />

8.41<br />

1.84<br />

3.44<br />

2.41<br />

2.03<br />

4.68<br />

4.10<br />

0.90<br />

0.02<br />

9.41<br />

3.37<br />

7.61<br />

16.62<br />

0.12<br />

0.85<br />

2.12<br />

1.52

12 Accés als fluxos<br />

d'informació<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

Sortides de turisme<br />

internacional<br />

Milers<br />

1997-98 a<br />

..<br />

3,241<br />

31<br />

..<br />

9,803<br />

55<br />

969<br />

..<br />

211<br />

3,059<br />

25,631<br />

11,711<br />

1,961<br />

6,893<br />

524<br />

78<br />

47<br />

1,140<br />

..<br />

433<br />

143<br />

650<br />

..<br />

4,598<br />

..<br />

1,412<br />

1,817<br />

10,326<br />

..<br />

577<br />

498<br />

1,650<br />

..<br />

518<br />

4,601<br />

..<br />

354<br />

..<br />

37<br />

232<br />

330<br />

1,347<br />

..<br />

18<br />

..<br />

..<br />

1,354<br />

32<br />

8,426<br />

357<br />

Índex<br />

(1990 =<br />

100)<br />

1997-98 a<br />

..<br />

..<br />

172<br />

..<br />

133<br />

458<br />

..<br />

..<br />

140<br />

128<br />

172<br />

..<br />

..<br />

61<br />

170<br />

128<br />

85<br />

146<br />

..<br />

..<br />

161<br />

153<br />

..<br />

387<br />

..<br />

160<br />

160<br />

..<br />

..<br />

175<br />

..<br />

..<br />

..<br />

174<br />

158<br />

..<br />

..<br />

..<br />

176<br />

..<br />

182<br />

118<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

172<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Línies de t<strong>el</strong>èfon<br />

principals<br />

(per 1000 persones)<br />

1990 1996-98 a<br />

164<br />

212<br />

124<br />

177<br />

65<br />

31<br />

153<br />

92<br />

93<br />

242<br />

89<br />

140<br />

234<br />

102<br />

82<br />

57<br />

92<br />

75<br />

148<br />

99<br />

52<br />

48<br />

80<br />

65<br />

77<br />

24<br />

10<br />

136<br />

124<br />

26<br />

27<br />

118<br />

45<br />

7<br />

121<br />

60<br />

48<br />

127<br />

29<br />

86<br />

48<br />

58<br />

157<br />

12<br />

26<br />

16<br />

40<br />

72<br />

6<br />

60<br />

252<br />

300<br />

244<br />

263<br />

104<br />

35<br />

241<br />

138<br />

134<br />

329<br />

198<br />

197<br />

302<br />

167<br />

117<br />

97<br />

152<br />

173<br />

199<br />

115<br />

214<br />

84<br />

104<br />

121<br />

143<br />

84<br />

37<br />

191<br />

188<br />

67<br />

55<br />

194<br />

166<br />

28<br />

254<br />

92<br />

93<br />

268<br />

71<br />

89<br />

78<br />

86<br />

157<br />

37<br />

49<br />

70<br />

112<br />

76<br />

70<br />

82<br />

T<strong>el</strong>èfons públics<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

..<br />

2.3<br />

1.9<br />

..<br />

1.0<br />

1.0<br />

..<br />

c 0.0<br />

0.9<br />

1.5<br />

1.4<br />

1.5<br />

..<br />

1.2<br />

1.7<br />

0.5<br />

0.4<br />

1.0<br />

..<br />

0.9<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

1.6<br />

0.4<br />

0.4<br />

0.1<br />

1.7<br />

0.7<br />

0.3<br />

0.3<br />

..<br />

0.5<br />

..<br />

0.7<br />

0.3<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

0.8<br />

1996-98 a<br />

4.2<br />

2.0<br />

2.9<br />

2.1<br />

3.3<br />

0.9<br />

1.9<br />

2.8<br />

1.2<br />

1.9<br />

8.2<br />

1.3<br />

1.5<br />

1.0<br />

3.2<br />

1.1<br />

0.6<br />

1.4<br />

0.7<br />

0.1<br />

2.1<br />

0.1<br />

0.4<br />

3.0<br />

2.1<br />

1.9<br />

0.2<br />

1.1<br />

1.5<br />

1.9<br />

0.2<br />

..<br />

0.8<br />

0.2<br />

1.2<br />

1.6<br />

0.6<br />

2.9<br />

1.8<br />

0.3<br />

0.3<br />

0.6<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.9<br />

..<br />

1.3<br />

0.4<br />

2.1<br />

0.1<br />

Abonats a<br />

t<strong>el</strong>efonia mòbil<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1990<br />

0<br />

0<br />

0<br />

2<br />

1<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

5<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

2<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

1<br />

1<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

1<br />

2<br />

(.)<br />

c 0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

1996-98 a<br />

9<br />

72<br />

49<br />

13<br />

35<br />

(.)<br />

1<br />

15<br />

6<br />

15<br />

99<br />

5<br />

68<br />

29<br />

87<br />

10<br />

14<br />

49<br />

15<br />

11<br />

53<br />

3<br />

2<br />

47<br />

31<br />

32<br />

22<br />

3<br />

7<br />

30<br />

41<br />

157<br />

22<br />

9<br />

53<br />

43<br />

31<br />

13<br />

6<br />

8<br />

25<br />

12<br />

2<br />

2<br />

17<br />

2<br />

6<br />

(.)<br />

19<br />

1<br />

1990<br />

70<br />

353<br />

71<br />

87<br />

150<br />

206<br />

268<br />

164<br />

172<br />

250<br />

149<br />

365<br />

370<br />

194<br />

177<br />

15<br />

138<br />

118<br />

..<br />

201<br />

170<br />

99<br />

282<br />

213<br />

249<br />

108<br />

49<br />

327<br />

142<br />

96<br />

52<br />

349<br />

136<br />

35<br />

230<br />

657<br />

84<br />

186<br />

24<br />

195<br />

86<br />

76<br />

210<br />

86<br />

39<br />

35<br />

66<br />

228<br />

156<br />

191<br />

T<strong>el</strong>evisors<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1996-98 a<br />

175<br />

376<br />

190<br />

325<br />

261<br />

239<br />

314<br />

180<br />

187<br />

366<br />

166<br />

420<br />

593<br />

226<br />

185<br />

97<br />

217<br />

217<br />

250<br />

472<br />

228<br />

143<br />

234<br />

316<br />

260<br />

236<br />

108<br />

490<br />

162<br />

144<br />

101<br />

352<br />

323<br />

92<br />

286<br />

595<br />

84<br />

211<br />

39<br />

254<br />

293<br />

52<br />

217<br />

161<br />

69<br />

59<br />

157<br />

44<br />

272<br />

201<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8<br />

3<br />

..<br />

(.)<br />

11<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

..<br />

..<br />

3<br />

24<br />

4<br />

3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

5<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

Ordinadors<br />

personals<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1990<br />

1996-98 a<br />

..<br />

54<br />

..<br />

..<br />

47<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

59<br />

41<br />

..<br />

10<br />

43<br />

..<br />

..<br />

28<br />

..<br />

..<br />

87<br />

..<br />

..<br />

30<br />

50<br />

22<br />

15<br />

14<br />

..<br />

18<br />

(.)<br />

39<br />

5<br />

4<br />

23<br />

21<br />

..<br />

136<br />

..<br />

..<br />

..<br />

9<br />

4<br />

..<br />

5<br />

..<br />

32<br />

..<br />

9<br />

..<br />

Hostes<br />

d'Internet<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1998<br />

1.95<br />

2.65<br />

0.09<br />

0.03<br />

1.18<br />

0.01<br />

0.10<br />

1.10<br />

0.27<br />

1.23<br />

2.16<br />

1.24<br />

5.83<br />

1.05<br />

0.34<br />

0.27<br />

(.)<br />

0.44<br />

0.57<br />

0.14<br />

0.50<br />

(.)<br />

0.09<br />

1.30<br />

0.02<br />

0.34<br />

0.13<br />

0.39<br />

0.00<br />

0.19<br />

0.22<br />

0.74<br />

0.13<br />

0.03<br />

0.73<br />

0.28<br />

0.59<br />

0.16<br />

0.38<br />

0.06<br />

0.13<br />

0.06<br />

0.27<br />

0.05<br />

0.01<br />

0.08<br />

(.)<br />

0.33<br />

0.01<br />

0.06<br />

199

200<br />

12 Accés als fluxos<br />

d'informació<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Sortides de turisme<br />

internacional<br />

Milers<br />

1997-98 a<br />

1,526<br />

35<br />

3,080<br />

868<br />

..<br />

..<br />

1,377<br />

168<br />

2,200<br />

..<br />

2,750<br />

..<br />

202<br />

298<br />

..<br />

422<br />

..<br />

12<br />

2,921<br />

391<br />

..<br />

460<br />

..<br />

1,359<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3,811<br />

..<br />

123<br />

..<br />

..<br />

63<br />

..<br />

..<br />

41<br />

..<br />

350<br />

..<br />

..<br />

35<br />

..<br />

200<br />

110<br />

..<br />

992<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Índex<br />

(1990 =<br />

100)<br />

1997-98 a<br />

88<br />

..<br />

500<br />

165<br />

..<br />

..<br />

36<br />

..<br />

320<br />

..<br />

264<br />

..<br />

103<br />

123<br />

..<br />

244<br />

..<br />

200<br />

145<br />

135<br />

..<br />

240<br />

..<br />

113<br />

..<br />

..<br />

..<br />

167<br />

..<br />

62<br />

..<br />

..<br />

95<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

167<br />

..<br />

..<br />

103<br />

..<br />

..<br />

134<br />

..<br />

256<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Línies de t<strong>el</strong>èfon<br />

principals<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

38<br />

106<br />

87<br />

24<br />

24<br />

69<br />

32<br />

1<br />

6<br />

45<br />

40<br />

17<br />

17<br />

28<br />

39<br />

13<br />

32<br />

18<br />

30<br />

21<br />

14<br />

21<br />

22<br />

16<br />

2<br />

37<br />

7<br />

6<br />

3<br />

12<br />

4<br />

19<br />

8<br />

3<br />

8<br />

(.)<br />

8<br />

8<br />

7<br />

2<br />

2<br />

4<br />

3<br />

3<br />

3<br />

2<br />

3<br />

11<br />

11<br />

7<br />

1996-98 a<br />

81<br />

150<br />

115<br />

80<br />

98<br />

65<br />

53<br />

26<br />

27<br />

37<br />

95<br />

30<br />

38<br />

69<br />

69<br />

31<br />

37<br />

28<br />

60<br />

41<br />

19<br />

56<br />

33<br />

54<br />

5<br />

31<br />

10<br />

22<br />

8<br />

17<br />

13<br />

22<br />

11<br />

5<br />

19<br />

2<br />

9<br />

9<br />

8<br />

6<br />

3<br />

16<br />

6<br />

8<br />

7<br />

3<br />

6<br />

13<br />

13<br />

8<br />

T<strong>el</strong>èfons públics<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

0.4<br />

1.8<br />

1.1<br />

0.5<br />

..<br />

0.8<br />

0.2<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

0.2<br />

0.2<br />

0.1<br />

..<br />

0.7<br />

0.1<br />

0.3<br />

..<br />

(.)<br />

0.3<br />

0.0<br />

0.2<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

(.)<br />

..<br />

(.)<br />

0.0<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

1996-98 a<br />

1.5<br />

1.0<br />

3.5<br />

0.9<br />

1.0<br />

0.2<br />

0.2<br />

(.)<br />

1.0<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.9<br />

0.4<br />

0.6<br />

1.3<br />

0.3<br />

0.1<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

0.4<br />

1.3<br />

0.7<br />

1.1<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

0.1<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.1<br />

..<br />

(.)<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.2<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.3<br />

..<br />

0.1<br />

(.)<br />

Abonats a<br />

t<strong>el</strong>efonia mòbil<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1990 1996-98 a<br />

(.)<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

4<br />

2<br />

56<br />

18<br />

3<br />

1<br />

1<br />

2<br />

5<br />

(.)<br />

0<br />

5<br />

5<br />

27<br />

12<br />

4<br />

1<br />

1<br />

1<br />

10<br />

2<br />

15<br />

8<br />

4<br />

(.)<br />

0<br />

5<br />

1<br />

1<br />

4<br />

1<br />

0<br />

1<br />

(.)<br />

1<br />

6<br />

0<br />

(.)<br />

1<br />

1<br />

1<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

2<br />

1<br />

0<br />

1<br />

(.)<br />

0<br />

T<strong>el</strong>evisors<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

81<br />

299<br />

97<br />

92<br />

3<br />

181<br />

68<br />

39<br />

61<br />

189<br />

60<br />

19<br />

72<br />

113<br />

22<br />

65<br />

66<br />

9<br />

107<br />

53<br />

..<br />

16<br />

45<br />

102<br />

3<br />

72<br />

6<br />

32<br />

15<br />

30<br />

9<br />

..<br />

2<br />

23<br />

26<br />

..<br />

2<br />

15<br />

6<br />

7l<br />

19<br />

..<br />

73<br />

2<br />

6<br />

5<br />

14<br />

271<br />

44<br />

5<br />

1996-98 a<br />

198<br />

297<br />

125<br />

250<br />

45<br />

273<br />

68<br />

180<br />

136<br />

285<br />

68<br />

107<br />

90<br />

115<br />

32<br />

190<br />

63<br />

13<br />

127<br />

126<br />

14<br />

27<br />

136<br />

160<br />

7<br />

82<br />

24<br />

69<br />

115<br />

29<br />

162<br />

227<br />

24<br />

81<br />

88<br />

123<br />

4<br />

21<br />

8<br />

4<br />

46<br />

19<br />

141<br />

4<br />

20<br />

7<br />

91<br />

..<br />

73<br />

5<br />

Ordinadors<br />

personals<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1990<br />

3<br />

..<br />

7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1<br />

..<br />

1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1<br />

1<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2<br />

..<br />

1996-98 a<br />

15<br />

6<br />

47<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

6<br />

8<br />

..<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

19<br />

..<br />

5<br />

..<br />

9<br />

..<br />

..<br />

25<br />

9<br />

3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3<br />

2<br />

9<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

1<br />

..<br />

3<br />

..<br />

1<br />

1<br />

4<br />

2<br />

..<br />

7<br />

..<br />

6<br />

1<br />

..<br />

..<br />

Hostes<br />

d'Internet<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1998<br />

(.)<br />

0.14<br />

3.26<br />

0.14<br />

(.)<br />

0.01<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.07<br />

0.01<br />

(.)<br />

0.29<br />

0.02<br />

0.08<br />

1.60<br />

0.16<br />

0.01<br />

0.43<br />

0.04<br />

0.08<br />

0.05<br />

0.42<br />

0.00<br />

0.07<br />

(.)<br />

0.00<br />

0.01<br />

0.01<br />

0.01<br />

0.08<br />

0.00<br />

0.82<br />

0.03<br />

(.)<br />

0.02<br />

0.01<br />

0.01<br />

0.02<br />

(.)<br />

0.00<br />

(.)<br />

0.06<br />

0.00<br />

0.01<br />

0.03<br />

0.00<br />

0.01<br />

(.)<br />

0.01<br />

0.00<br />

...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...

12 Accés als fluxos<br />

d'informació<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

...PER ADQUIRIR CONEIXEMENT...<br />

Sortides de turisme<br />

internacional<br />

Milers<br />

1997-98 a<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5<br />

..<br />

150<br />

420<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10<br />

..<br />

..<br />

16<br />

140<br />

..<br />

10<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 15,690<br />

T 7,264<br />

..<br />

T 6,822<br />

T 3,011<br />

T 35,467<br />

..<br />

T 102,985<br />

T 427,092<br />

T 434,097<br />

..<br />

..<br />

T 359,785<br />

T 186,014<br />

..<br />

..<br />

Índex<br />

(1990 =<br />

100)<br />

1997-98 a<br />

..<br />

..<br />

..<br />

250<br />

..<br />

50<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

42<br />

..<br />

..<br />

67<br />

157<br />

..<br />

56<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

177<br />

191<br />

..<br />

..<br />

..<br />

137<br />

140<br />

..<br />

..<br />

134<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Línies de t<strong>el</strong>èfon<br />

principals<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

3<br />

1<br />

9<br />

6<br />

6<br />

3<br />

3<br />

2<br />

..<br />

8<br />

7<br />

2<br />

3<br />

2<br />

1<br />

2<br />

1<br />

3<br />

6<br />

2<br />

3<br />

2<br />

1<br />

3<br />

21<br />

3<br />

35<br />

19<br />

314<br />

62<br />

7<br />

11<br />

13<br />

11<br />

125<br />

393<br />

419<br />

28<br />

3<br />

470<br />

84<br />

6<br />

99<br />

1996-98 a<br />

4<br />

(.)<br />

9<br />

12<br />

16<br />

4<br />

7<br />

3<br />

7<br />

6<br />

21<br />

5<br />

3<br />

2<br />

3<br />

3<br />

1<br />

4<br />

7<br />

3<br />

3<br />

4<br />

2<br />

4<br />

58<br />

4<br />

65<br />

85<br />

431<br />

118<br />

24<br />

30<br />

43<br />

14<br />

193<br />

490<br />

524<br />

68<br />

4<br />

569<br />

143<br />

36<br />

142<br />

T<strong>el</strong>èfons públics<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

(.)<br />

..<br />

0.1<br />

(.)<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

0.0<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

4.8<br />

1.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.7<br />

5.0<br />

..<br />

..<br />

5.5<br />

1.1<br />

..<br />

1.3<br />

1996-98 a<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

(.)<br />

1.0<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

1.3<br />

(.)<br />

0.7<br />

2.5<br />

11.2<br />

2.4<br />

0.4<br />

0.3<br />

1.1<br />

0.5<br />

1.3<br />

4.9<br />

5.2<br />

1.3<br />

0.1<br />

5.1<br />

2.1<br />

1.0<br />

1.9<br />

Abonats a<br />

t<strong>el</strong>efonia mòbil<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1990<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

4<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

1<br />

..<br />

(.)<br />

10<br />

11<br />

(.)<br />

..<br />

13<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

1996-98 a<br />

(.)<br />

(.)<br />

1<br />

6<br />

2<br />

1<br />

1<br />

1<br />

0<br />

1<br />

4<br />

3<br />

1<br />

2<br />

(.)<br />

(.)<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

(.)<br />

(.)<br />

0<br />

18<br />

1<br />

10<br />

31<br />

310<br />

43<br />

2<br />

2<br />

16<br />

5<br />

18<br />

223<br />

245<br />

15<br />

1<br />

266<br />

39<br />

8<br />

54<br />

T<strong>el</strong>evisors<br />

(per 1000 persones)<br />

1990<br />

36<br />

1<br />

34<br />

62<br />

36<br />

2<br />

16<br />

11<br />

..<br />

6<br />

..<br />

7<br />

..<br />

(.)<br />

9<br />

4<br />

1<br />

3<br />

..<br />

1<br />

2<br />

5<br />

11<br />

10<br />

95<br />

16<br />

121<br />

158<br />

212<br />

170<br />

30<br />

25<br />

61<br />

24<br />

306<br />

502<br />

531<br />

120<br />

22<br />

577<br />

189<br />

80<br />

186<br />

1996-98 a<br />

67<br />

43<br />

137<br />

70<br />

41<br />

21<br />

91<br />

26<br />

14<br />

124<br />

4<br />

41<br />

2<br />

..<br />

11<br />

5<br />

2<br />

4<br />

..<br />

10<br />

5<br />

6<br />

26<br />

26<br />

162<br />

29<br />

144<br />

275<br />

344<br />

252<br />

69<br />

69<br />

139<br />

50<br />

379<br />

594<br />

621<br />

193<br />

37<br />

674<br />

258<br />

145<br />

253<br />

1990<br />

Ordinadors<br />

personals<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2<br />

38<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

94<br />

102<br />

..<br />

..<br />

118<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1996-98 a<br />

6<br />

..<br />

..<br />

4<br />

11<br />

2<br />

1<br />

1<br />

..<br />

1<br />

3<br />

3<br />

..<br />

..<br />

1<br />

..<br />

..<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12<br />

15<br />

162<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

255<br />

277<br />

..<br />

..<br />

315<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Hostes<br />

d'Internet<br />

(per 1000<br />

persones)<br />

1998<br />

a. Les dades són de l'any més recent dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. b. Les dades són de l'any 1988. c. Les dades són de l'any1989.<br />

Fonts: Columna 1: Banc Mundial <strong>2000</strong>b, dades de l'Organització Mundial de Turisme; Columna 2: calculada a partir de dades de turisme internacional de Banc Mundial <strong>2000</strong>b, dades de<br />

l'Organització Mundial de Turisme; Columnes 3 i 4: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> principals línies de t<strong>el</strong>èfon i població d'UIT 1998; Columnes 5 i 6: calculades a partir de dades de<br />

t<strong>el</strong>èfons publics i població d'UIT 1998; Columnes 7 i 8: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> t<strong>el</strong>èfons mòbils i població d'UIT 1998; Columnes 9 i 10: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong><br />

apar<strong>el</strong>ls de t<strong>el</strong>evisió i població d'UIT 1998; Columnes 11 i 12: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> ordinadors personals i població d'UIT 1998; Columna 13: calculada a partir de dades <strong>sobre</strong><br />

hostes d'Internet i població d'UIT 1998.<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.03<br />

0.02<br />

0.02<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.01<br />

0.00<br />

(.)<br />

0.01<br />

0.00<br />

(.)<br />

0.00<br />

(.)<br />

0.00<br />

0.00<br />

0.01<br />

0.01<br />

0.00<br />

(.)<br />

0.02<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.26<br />

(.)<br />

0.13<br />

0.22<br />

4.85<br />

0.99<br />

0.01<br />

0.01<br />

0.32<br />

0.27<br />

1.65<br />

37.86<br />

40.97<br />

0.24<br />

(.)<br />

48.18<br />

1.09<br />

0.02<br />

7.42<br />

201

13 Resultats<br />

econòmics<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

PNB<br />

(miliards $<br />

EUA) a<br />

1998<br />

580.9<br />

152.0<br />

7,903.0<br />

387.0<br />

7.6<br />

226.5<br />

259.0<br />

389.1<br />

4,089.1<br />

1,264.3<br />

125.1<br />

1,465.4<br />

284.1<br />

2,179.8<br />

175.2<br />

216.7<br />

19.2<br />

69.3<br />

1,157.0<br />

55.4<br />

555.2<br />

9.0<br />

96.5<br />

95.5<br />

123.4<br />

158.2<br />

3.8<br />

106.4<br />

19.4<br />

c 1.7<br />

398.8<br />

7.8<br />

d 3.5<br />

53.0<br />

290.3<br />

c 32.0<br />

0.6<br />

73.9<br />

20.0<br />

19.9<br />

4.9<br />

c 7.9<br />

45.7<br />

151.3<br />

48.7<br />

4.9<br />

0.3<br />

9.8<br />

20.8<br />

5.8<br />

Taxa de creixement anual<br />

d<strong>el</strong> PNB<br />

(%) b<br />

1975-95 1990-98<br />

2.9<br />

3.1<br />

2.8<br />

2.7<br />

3.8<br />

1.6<br />

2.2<br />

2.3<br />

4.2<br />

2.3<br />

2.9<br />

2.6<br />

2.0<br />

..<br />

2.0<br />

2.6<br />

4.5<br />

3.1<br />

2.9<br />

0.9<br />

2.5<br />

8.1<br />

3.8<br />

7.7<br />

2.5<br />

8.3<br />

6.2<br />

3.7<br />

..<br />

2.1<br />

8.4<br />

..<br />

6.3<br />

..<br />

-0.1<br />

0.2<br />

..<br />

4.5<br />

1.2<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

1.7<br />

..<br />

5.3<br />

..<br />

..<br />

3.2<br />

..<br />

1.8<br />

2.0<br />

4.0<br />

2.8<br />

3.9<br />

2.6<br />

0.9<br />

2.0<br />

2.7<br />

1.4<br />

1.9<br />

1.6<br />

1.7<br />

0.6<br />

..<br />

2.9<br />

2.2<br />

3.3<br />

6.7<br />

1.2<br />

2.2<br />

2.0<br />

3.9<br />

5.2<br />

8.1<br />

1.9<br />

3.9<br />

13.0<br />

2.4<br />

..<br />

1.1<br />

5.1<br />

1.2<br />

0.8<br />

-1.7<br />

6.3<br />

..<br />

4.1<br />

8.3<br />

4.5<br />

0.1<br />

4.5<br />

..<br />

-0.1<br />

3.9<br />

2.0<br />

-2.8<br />

4.1<br />

4.2<br />

-2.2<br />

2.8<br />

PNB per<br />

càpita<br />

($ EUA) a<br />

1998<br />

19.170<br />

34,310<br />

29,240<br />

20,640<br />

27,830<br />

25,580<br />

25,380<br />

24,780<br />

32,350<br />

21,410<br />

24,280<br />

24,900<br />

39,980<br />

26,570<br />

33,040<br />

26,830<br />

45,100<br />

18,710<br />

20,090<br />

14,600<br />

14,100<br />

11,920<br />

16,180<br />

30,170<br />

11,740<br />

23,660<br />

10,100<br />

10,670<br />

9,780<br />

c 6,610<br />

8,600<br />

24,630<br />

d 12,400<br />

5,150<br />

8,030<br />

c 20,200<br />

8,450<br />

4,990<br />

6,070<br />

3,700<br />

7,640<br />

c 12,000<br />

4,510<br />

3,910<br />

17,870<br />

3,360<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB per càpita<br />

(%) b<br />

202 ...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

6,190<br />

2,770<br />

4,620<br />

4,520<br />

1975-90<br />

1.7<br />

2.7<br />

1.8<br />

1.3<br />

2.7<br />

1.3<br />

2.1<br />

1.7<br />

3.5<br />

2.1<br />

2.5<br />

2.1<br />

1.7<br />

..<br />

1.9<br />

2.5<br />

4.1<br />

2.4<br />

2.7<br />

0.2<br />

1.9<br />

7.4<br />

1.7<br />

5.7<br />

1.7<br />

6.4<br />

5.6<br />

3.2<br />

..<br />

1.8<br />

7.0<br />

..<br />

4.2<br />

..<br />

-1.6<br />

-4.7<br />

..<br />

2.9<br />

0.6<br />

..<br />

..<br />

-5.6<br />

1.8<br />

..<br />

-3.4<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

0.6<br />

1990-98 1990-98<br />

0.9<br />

3.4<br />

1.8<br />

2.7<br />

1.6<br />

0.5<br />

1.7<br />

2.1<br />

1.1<br />

1.6<br />

1.2<br />

1.2<br />

-0.2<br />

..<br />

2.5<br />

1.6<br />

1.9<br />

6.0<br />

1.0<br />

1.0<br />

1.8<br />

2.6<br />

2.0<br />

6.0<br />

1.4<br />

1.8<br />

12.1<br />

2.4<br />

..<br />

0.7<br />

4.1<br />

-1.4<br />

-0.9<br />

-1.6<br />

4.9<br />

..<br />

3.5<br />

6.6<br />

3.7<br />

-0.1<br />

1.4<br />

..<br />

0.2<br />

3.7<br />

-2.8<br />

-1.8<br />

4.5<br />

2.0<br />

-1.5<br />

2.1<br />

Taxa d'inflació anual<br />

mitjana<br />

(%)<br />

1.4<br />

1.8<br />

1.9<br />

1.7<br />

2.9<br />

2.4<br />

2.3<br />

2.1<br />

0.2<br />

3.0<br />

1.7<br />

1.7<br />

1.7<br />

2.2<br />

1.6<br />

2.5<br />

2.2<br />

2.0<br />

4.4<br />

1.6<br />

4.2<br />

3.7<br />

11.0<br />

2.1<br />

11.0<br />

6.4<br />

-5.5<br />

5.8<br />

27.0<br />

2.4<br />

6.4<br />

1.1<br />

2.9<br />

13.7<br />

7.8<br />

..<br />

2.6<br />

9.3<br />

40.5<br />

11.4<br />

-0.2<br />

..<br />

22.0<br />

26.9<br />

2.4<br />

75.4<br />

2.9<br />

17.6<br />

131.2<br />

6.9<br />

1998<br />

-0.6<br />

-0.5<br />

1.0<br />

0.6<br />

1.7<br />

0.6<br />

0.9<br />

2.9<br />

0.3<br />

2.5<br />

1.4<br />

0.2<br />

1.1<br />

0.9<br />

1.4<br />

1.0<br />

1.7<br />

2.4<br />

2.9<br />

1.3<br />

2.2<br />

2.2<br />

5.4<br />

-1.5<br />

5.2<br />

1.1<br />

0.5<br />

4.2<br />

7.4<br />

3.8<br />

5.3<br />

-0.2<br />

..<br />

11.0<br />

-2.0<br />

..<br />

2.8<br />

5.1<br />

10.7<br />

5.1<br />

-4.9<br />

..<br />

14.2<br />

12.0<br />

1.6<br />

9.4<br />

3.3<br />

12.3<br />

9.0<br />

6.7

13 Resultats<br />

econòmics<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

PNB<br />

(miliards $<br />

EUA)<br />

1990-98<br />

a<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB<br />

(%)<br />

1998 1975-95<br />

b<br />

0.2<br />

9.4<br />

0.5<br />

0.3<br />

368.1<br />

..<br />

22.3<br />

0.6<br />

8.3<br />

10.1<br />

81.3<br />

331.8<br />

5.9<br />

30.6<br />

82.1<br />

1.7<br />

0.7<br />

100.7<br />

2.6<br />

5.3<br />

4.3<br />

..<br />

20.9<br />

767.6<br />

143.4<br />

131.9<br />

78.9<br />

49.2<br />

0.3<br />

60.5<br />

9.2<br />

15.0<br />

4.5<br />

15.2<br />

200.5<br />

c 10.6<br />

14.6<br />

0.6<br />

0.3<br />

3.8<br />

18.4<br />

5.3<br />

1.7<br />

2.7<br />

0.2<br />

0.7<br />

102.2<br />

1.8<br />

923.6<br />

e 3.0<br />

11.0<br />

..<br />

4.7<br />

..<br />

3.5<br />

..<br />

..<br />

6.5<br />

1.5<br />

..<br />

6.7<br />

..<br />

3.5<br />

2.5<br />

1.2<br />

2.5<br />

0.1<br />

3.8<br />

..<br />

1.8<br />

5.5<br />

..<br />

..<br />

2.7<br />

3.9<br />

7.8<br />

3.1<br />

..<br />

..<br />

-0.3<br />

5.6<br />

..<br />

-0.3<br />

4.6<br />

4.2<br />

8.4<br />

3.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-4.5<br />

0.4<br />

..<br />

8.4<br />

..<br />

1.5<br />

-4.9<br />

2.9<br />

2.6<br />

3.0<br />

..<br />

-2.2<br />

3.5<br />

4.7<br />

-2.7<br />

6.4<br />

-7.1<br />

-6.6<br />

-2.9<br />

2.8<br />

0.8<br />

0.8<br />

3.5<br />

..<br />

-11.8<br />

5.2<br />

..<br />

-6.5<br />

2.7<br />

1.6<br />

4.6<br />

3.3<br />

-10.4<br />

3.3<br />

5.8<br />

2.3<br />

7.2<br />

1.5<br />

5.0<br />

4.4<br />

..<br />

5.3<br />

3.0<br />

6.5<br />

-9.6<br />

3.4<br />

6.2<br />

-5.7<br />

-0.3<br />

1.8<br />

9.8<br />

4.0<br />

-6.2<br />

10.4<br />

..<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

PNB per<br />

càpita<br />

($ EUA) a<br />

1998<br />

3,150<br />

2,540<br />

6,420<br />

3,250<br />

3,840<br />

..<br />

2,180<br />

2,660<br />

2,990<br />

1,220<br />

3,670<br />

2,260<br />

2,420<br />

1,360<br />

3,530<br />

2,210<br />

1,660<br />

2,470<br />

1,290<br />

970<br />

3,730<br />

..<br />

1,340<br />

4,630<br />

6,910<br />

2,160<br />

1,050<br />

980<br />

2,560<br />

2,440<br />

1,760<br />

3,560<br />

1,740<br />

810<br />

3,160<br />

c 4,940<br />

1,770<br />

3,660<br />

1,130<br />

480<br />

1,520<br />

1,150<br />

460<br />

810<br />

1,070<br />

780<br />

1,650<br />

380<br />

750<br />

e 650<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB per càpita<br />

(%) b<br />

1975-90<br />

10.9<br />

..<br />

3.5<br />

..<br />

1.1<br />

..<br />

..<br />

3.7<br />

-0.7<br />

..<br />

3.9<br />

..<br />

3.0<br />

1.9<br />

-1.6<br />

0.9<br />

-0.6<br />

1.7<br />

..<br />

1.1<br />

4.3<br />

..<br />

..<br />

0.6<br />

-1.4<br />

5.7<br />

0.6<br />

..<br />

..<br />

-2.6<br />

2.4<br />

..<br />

-1.5<br />

3.0<br />

1.9<br />

3.8<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-5.1<br />

-2.8<br />

..<br />

6.8<br />

..<br />

1990-98<br />

1.4<br />

-4.8<br />

1.4<br />

2.2<br />

1.2<br />

..<br />

-2.2<br />

0.5<br />

2.9<br />

-2.0<br />

3.8<br />

-7.0<br />

-5.5<br />

-2.6<br />

0.5<br />

-0.1<br />

0.5<br />

1.5<br />

..<br />

-11.7<br />

4.0<br />

..<br />

-5.9<br />

1.3<br />

-1.8<br />

3.4<br />

1.0<br />

-10.1<br />

2.6<br />

4.0<br />

-0.4<br />

5.3<br />

0.6<br />

3.7<br />

2.8<br />

..<br />

3.4<br />

1.4<br />

3.7<br />

-10.7<br />

1.3<br />

1.5<br />

-6.5<br />

-0.5<br />

1.1<br />

8.9<br />

2.3<br />

-6.9<br />

9.2<br />

..<br />

Taxa d'inflació anual<br />

mitjana<br />

(%)<br />

1990-98<br />

3.2<br />

111.5<br />

1.4<br />

2.8<br />

19.5<br />

..<br />

449.9<br />

3.1<br />

2.2<br />

116.9<br />

5.1<br />

230.9<br />

71.1<br />

113.8<br />

49.2<br />

3.7<br />

138.0<br />

21.5<br />

17.9<br />

709.3<br />

6.2<br />

..<br />

330.7<br />

347.4<br />

1.4<br />

4.8<br />

8.5<br />

440.0<br />

2.5<br />

33.7<br />

14.6<br />

24.0<br />

29.1<br />

9.7<br />

79.4<br />

-2.9<br />

10.6<br />

2.5<br />

8.2<br />

322.3<br />

32.0<br />

3.3<br />

349.1<br />

51.5<br />

4.3<br />

16.0<br />

28.3<br />

157.8<br />

9.7<br />

663.4<br />

1998<br />

-0.4<br />

6.6<br />

2.0<br />

3.6<br />

14.0<br />

..<br />

74.2<br />

0.9<br />

1.4<br />

22.2<br />

9.1<br />

11.6<br />

11.3<br />

46.6<br />

21.2<br />

7.3<br />

..<br />

17.5<br />

1.0<br />

3.4<br />

5.6<br />

..<br />

4.9<br />

3.7<br />

-14.0<br />

8.7<br />

10.5<br />

13.2<br />

2.3<br />

5.5<br />

13.8<br />

8.0<br />

5.0<br />

8.8<br />

74.2<br />

..<br />

4.9<br />

2.0<br />

0.8<br />

-8.3<br />

25.8<br />

3.7<br />

11.2<br />

24.8<br />

4.0<br />

3.2<br />

15.9<br />

11.5<br />

-1.1<br />

13.5<br />

203

13 Resultats<br />

econòmics<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

PNB<br />

(miliards $<br />

EUA) a<br />

1998<br />

19.2<br />

1.7<br />

136.9<br />

11.2<br />

0.5<br />

22.9<br />

46.4<br />

26.5<br />

130.6<br />

2.3<br />

15.5<br />

1.4<br />

4.6<br />

8.0<br />

3.2<br />

1.8<br />

1.0<br />

0.2<br />

79.2<br />

17.8<br />

0.3<br />

4.8<br />

4.9<br />

34.4<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

427.4<br />

7.3<br />

7.2<br />

0.5<br />

0.0<br />

4.1<br />

8.7<br />

61.5<br />

2.9<br />

0.2<br />

10.2<br />

1.9<br />

1.6<br />

3.7<br />

0.4<br />

8.2<br />

4.9<br />

1.5<br />

44.2<br />

1.0<br />

4.6<br />

..<br />

3.2<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB<br />

(%) b<br />

1975-95<br />

4.5<br />

..<br />

1.7<br />

-0.3<br />

..<br />

..<br />

3.6<br />

..<br />

6.7<br />

..<br />

3.2<br />

6.0<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

-2.5<br />

..<br />

..<br />

7.2<br />

2.5<br />

6.1<br />

12.3<br />

0.0<br />

4.2<br />

..<br />

..<br />

4.6<br />

4.8<br />

1.7<br />

3.0<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

5.4<br />

6.2<br />

..<br />

3.8<br />

4.8<br />

3.8<br />

..<br />

0.6<br />

..<br />

1.4<br />

4.0<br />

2.2<br />

4.7<br />

2.0<br />

..<br />

..<br />

1.6<br />

1990-98<br />

4.5<br />

..<br />

1.7<br />

5.2<br />

4.7<br />

..<br />

1.4<br />

8.0<br />

4.1<br />

-10.0<br />

3.9<br />

3.0<br />

4.3<br />

4.6<br />

3.8<br />

3.8<br />

0.1<br />

-0.6<br />

4.6<br />

4.4<br />

2.8<br />

3.9<br />

3.2<br />

2.6<br />

..<br />

..<br />

3.2<br />

5.6<br />

4.3<br />

1.8<br />

17.7<br />

1.5<br />

4.5<br />

0.5<br />

4.3<br />

4.7<br />

-0.5<br />

2.4<br />

1.5<br />

6.2<br />

1.3<br />

5.1<br />

5.3<br />

4.8<br />

1.6<br />

4.9<br />

4.1<br />

2.8<br />

..<br />

-1.1<br />

PNB per<br />

càpita<br />

($ EUA) a<br />

1998<br />

204 ...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

2,060<br />

380<br />

3,310<br />

1,850<br />

1,200<br />

950<br />

1,550<br />

350<br />

640<br />

370<br />

1,020<br />

1,400<br />

740<br />

1,010<br />

1,940<br />

370<br />

380<br />

1,260<br />

1,290<br />

1,640<br />

760<br />

3,070<br />

4,170<br />

1,240<br />

..<br />

..<br />

570<br />

440<br />

390<br />

620<br />

1,110<br />

270<br />

890<br />

610<br />

470<br />

260<br />

370<br />

350<br />

680<br />

320<br />

260<br />

470<br />

290<br />

210<br />

330<br />

350<br />

410<br />

280<br />

..<br />

410<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB per càpita<br />

(%) b<br />

1975-90<br />

1.9<br />

..<br />

-0.7<br />

-1.7<br />

..<br />

..<br />

0.6<br />

..<br />

4.6<br />

..<br />

-0.1<br />

2.7<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

-5.2<br />

..<br />

..<br />

4.6<br />

-0.1<br />

2.5<br />

8.5<br />

-3.2<br />

1.9<br />

..<br />

..<br />

2.0<br />

2.6<br />

-1.1<br />

-0.2<br />

..<br />

..<br />

-1.0<br />

2.5<br />

3.2<br />

..<br />

..<br />

1.1<br />

0.9<br />

..<br />

-2.0<br />

..<br />

-1.3<br />

1.3<br />

-0.7<br />

2.2<br />

-0.6<br />

..<br />

..<br />

-0.3<br />

1990-98<br />

2.7<br />

..<br />

-0.4<br />

3.0<br />

2.2<br />

..<br />

-0.9<br />

6.1<br />

2.4<br />

-11.6<br />

0.9<br />

-0.2<br />

1.4<br />

2.1<br />

1.1<br />

0.9<br />

-1.8<br />

-3.3<br />

2.6<br />

1.7<br />

-0.5<br />

1.4<br />

0.5<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

3.8<br />

1.5<br />

-0.5<br />

14.8<br />

-1.1<br />

2.1<br />

-2.2<br />

1.7<br />

1.8<br />

-3.0<br />

-0.3<br />

-1.3<br />

3.5<br />

-1.5<br />

2.0<br />

3.1<br />

2.3<br />

-1.4<br />

3.2<br />

1.3<br />

-1.5<br />

..<br />

-3.2<br />

Taxa d'inflació anual<br />

mitjana<br />

(%)<br />

1990-98<br />

4.8<br />

173.9<br />

10.6<br />

8.9<br />

4.4<br />

356.7<br />

21.1<br />

18.5<br />

12.2<br />

300.0<br />

8.9<br />

12.4<br />

20.6<br />

9.9<br />

9.5<br />

38.9<br />

78.2<br />

4.3<br />

9.7<br />

11.4<br />

9.7<br />

10.3<br />

7.2<br />

3.5<br />

25.9<br />

..<br />

7.7<br />

8.9<br />

28.6<br />

21.9<br />

12.7<br />

57.5<br />

7.1<br />

6.1<br />

11.1<br />

32.8<br />

3.9<br />

15.8<br />

7.1<br />

16.3<br />

22.1<br />

9.7<br />

74.4<br />

8.9<br />

8.8<br />

3.6<br />

5.3<br />

24.2<br />

4.4<br />

23.3<br />

1998<br />

3.5<br />

8.0<br />

7.9<br />

2.6<br />

2.8<br />

33.2<br />

-4.2<br />

8.9<br />

73.1<br />

49.9<br />

7.0<br />

8.5<br />

13.6<br />

7.7<br />

11.4<br />

12.9<br />

11.5<br />

3.1<br />

3.6<br />

6.8<br />

12.0<br />

7.9<br />

-8.6<br />

0.7<br />

34.0<br />

..<br />

3.7<br />

8.9<br />

17.6<br />

29.8<br />

-23.6<br />

37.1<br />

10.3<br />

1.1<br />

7.8<br />

17.0<br />

3.0<br />

10.6<br />

-16.9<br />

84.0<br />

8.8<br />

5.9<br />

28.9<br />

3.3<br />

2.7<br />

5.3<br />

8.8<br />

-4.6<br />

3.0<br />

12.7

13 Resultats<br />

econòmics<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

PNB<br />

(miliards $<br />

EUA) a<br />

1998<br />

36.4<br />

5.4<br />

3.2<br />

10.2<br />

4.7<br />

7.2<br />

2.3<br />

6.6<br />

0.8<br />

4.6<br />

0.4<br />

3.8<br />

2.2<br />

1.9<br />

2.6<br />

1.1<br />

1.7<br />

3.5<br />

0.2<br />

0.9<br />

6.2<br />

2.6<br />

2.0<br />

0.7<br />

T 5,698.5<br />

T 156.5<br />

T 564.6<br />

T 1,481.6<br />

T 558.1<br />

T 1,903.9<br />

T 656.0<br />

T 228.6<br />

T 574.2<br />

T 310.8<br />

T 842.7<br />

T 23,008.0<br />

T 23,338.4<br />

T 4,902.1<br />

T 184.8<br />

T 22,273.3<br />

T 4,319.5<br />

T 1,830.6<br />

T 28,423.5<br />

Taxa de creixement<br />

anual d<strong>el</strong> PNB<br />

(%) b<br />

1975-95<br />

1.5<br />

-0.2<br />

0.6<br />

1.3<br />

2.4<br />

..<br />

3.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.3<br />

..<br />

2.8<br />

4.7<br />

2.1<br />

0.8<br />

1.6<br />

..<br />

2.5<br />

4.4<br />

..<br />

3.2<br />

1.5<br />

0.6<br />

3.9<br />

2.4<br />

3.2<br />

8.7<br />

8.0<br />

2.2<br />

4.0<br />

2.7<br />

5.6<br />

2.0<br />

..<br />

2.9<br />

2.9<br />

3.8<br />

1.8<br />

2.8<br />

3.0<br />

6.0<br />

3.0<br />

1990-98<br />

3.5<br />

-5.3<br />

1.4<br />

4.1<br />

3.2<br />

3.4<br />

4.8<br />

7.1<br />

..<br />

-3.3<br />

3.6<br />

4.7<br />

3.6<br />

-1.4<br />

3.7<br />

1.3<br />

3.1<br />

5.8<br />

-1.2<br />

-1.9<br />

3.3<br />

4.1<br />

2.4<br />

-4.1<br />

5.1<br />

3.3<br />

3.0<br />

8.2<br />

5.6<br />

3.6<br />

5.5<br />

4.1<br />

6.1<br />

2.3<br />

-4.3<br />

2.2<br />

2.3<br />

3.1<br />

3.3<br />

2.2<br />

2.1<br />

7.3<br />

2.4<br />

a. Les dades corresponen al PNB calculat amb <strong>el</strong> mètode de l'Atlas d<strong>el</strong> Banc Mundial, en dòlars EUA actuals. Per a més detalls vegeu banc Mundial <strong>2000</strong>b. b.Dades calculades a partir<br />

de sèries de dòlars constants (dòlars EUA 1995). Les taxes de creixement al llarg d'un interval de temps són mitjanes compostes. c. Les dades són de 1995. d. Les dades són de 1996.<br />

e. Les dades són de 1997.<br />

Fonts: Columnes 1,4, 7 i 8: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; totals calculats per a l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> p<strong>el</strong> Banc Mundial; columnes 2,3 5 i 6: calculades a partir de<br />

dades de PNB i PNB per càpita de Banc Mundial <strong>2000</strong>b; totals calculats per a l'Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> p<strong>el</strong> Banc Mundial.<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

PNB per<br />

càpita<br />

($ EUA) a<br />

1998<br />

300<br />

110<br />

330<br />

700<br />

520<br />

220<br />

380<br />

310<br />

200<br />

380<br />

340<br />

530<br />

210<br />

230<br />

250<br />

300<br />

230<br />

210<br />

160<br />

140<br />

100<br />

240<br />

200<br />

140<br />

1,250<br />

270<br />

2,220<br />

1,140<br />

10,020<br />

3,830<br />

490<br />

630<br />

1,130<br />

530<br />

2,110<br />

20,900<br />

22,690<br />

1,200<br />

280<br />

25,870<br />

2,970<br />

530<br />

4,910<br />

Taxa de creixement anual<br />

d<strong>el</strong> PNB per càpita<br />

(%) b<br />

1975-90<br />

-1,5<br />

-3.3<br />

-2.5<br />

-2.3<br />

-0.4<br />

..<br />

0.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-0.2<br />

..<br />

-0.5<br />

1.5<br />

-0.3<br />

-1.6<br />

-0.8<br />

..<br />

-0.5<br />

1.7<br />

..<br />

0.8<br />

-1.7<br />

-1.4<br />

1.7<br />

-0.3<br />

0.1<br />

7.1<br />

6.5<br />

0.1<br />

1.6<br />

-0.1<br />

3.4<br />

-0.9<br />

..<br />

2.0<br />

2.1<br />

1.9<br />

-1.0<br />

2.2<br />

1.1<br />

3.9<br />

1.2<br />

1990-98<br />

0.6<br />

-8.3<br />

-1.3<br />

1.3<br />

0.5<br />

0.4<br />

1.8<br />

3.9<br />

..<br />

-6.4<br />

0.1<br />

2.0<br />

0.9<br />

-3.3<br />

0.8<br />

-0.8<br />

0.1<br />

3.5<br />

-3.4<br />

-4.2<br />

1.0<br />

1.7<br />

-1.0<br />

-6.4<br />

3.3<br />

0.9<br />

0.5<br />

7.1<br />

4.4<br />

1.9<br />

3.6<br />

2.1<br />

4.3<br />

-0.4<br />

-4.3<br />

1.5<br />

1.7<br />

1.6<br />

0.8<br />

1.6<br />

0.8<br />

5.5<br />

1.0<br />

Taxa d'inflació anual<br />

mitjana<br />

(%)<br />

1990-98<br />

38.7<br />

1,423.1<br />

63.5<br />

8.7<br />

5.6<br />

24.3<br />

10.1<br />

15.3<br />

10.1<br />

924.3<br />

4.4<br />

6.7<br />

33.2<br />

18.1<br />

9.3<br />

5.4<br />

8.3<br />

41.1<br />

41.8<br />

11.8<br />

8.0<br />

6.6<br />

6.8<br />

32.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1998<br />

10.5<br />

15.0<br />

23.2<br />

3.0<br />

2.2<br />

17.3<br />

4.2<br />

10.7<br />

-0.9<br />

60.9<br />

1.8<br />

4.3<br />

23.2<br />

2.6<br />

4.8<br />

1.8<br />

4.1<br />

3.8<br />

7.7<br />

12.1<br />

9.7<br />

3.1<br />

3.0<br />

26.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

205

206<br />

14 Estructura<br />

macroeconòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

PIB<br />

(miliards<br />

$ EUA) a<br />

1998<br />

580.6<br />

145.9<br />

8,230.4<br />

361.7<br />

7.9<br />

226.5<br />

248.2<br />

381.8<br />

3,783.0<br />

1,357.2<br />

123.5<br />

1,427.0<br />

263.6<br />

2,134.2<br />

174.9<br />

211.9<br />

17.4<br />

81.9<br />

1,171.9<br />

52.8<br />

553.2<br />

9.0<br />

100.5<br />

84.4<br />

120.7<br />

166.4<br />

3.5<br />

106.7<br />

19.5<br />

2.3<br />

320.7<br />

4.9<br />

f 3.7<br />

56.4<br />

298.1<br />

25.2<br />

0.6<br />

78.7<br />

20.6<br />

20.4<br />

5.3<br />

d 9.2<br />

47.8<br />

158.6<br />

47.2<br />

5.2<br />

0.3<br />

10.5<br />

21.8<br />

6.4<br />

Agricultura<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

..<br />

d 2.0<br />

d 1.7<br />

f 3.2<br />

..<br />

..<br />

d 1.1<br />

d 3.1<br />

d 1.7<br />

f 1.8<br />

f 4.0<br />

d 2.3<br />

..<br />

d 1.1<br />

e 4.0<br />

f 1.4<br />

d 0.8<br />

e 5.6<br />

d 2.6<br />

..<br />

f 3.5<br />

..<br />

e 100.0<br />

0.1<br />

e 10.6<br />

d 0.1<br />

..<br />

e 3.9<br />

4.0<br />

f 6.6<br />

4.9<br />

2.8<br />

..<br />

4.2<br />

5.7<br />

e 0.4<br />

4.0<br />

7.4<br />

8.5<br />

4.4<br />

e 0.9<br />

..<br />

d 6.0<br />

..<br />

..<br />

6.3<br />

4.6<br />

15.2<br />

8.9<br />

1.8<br />

Indústria<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

..<br />

d 32.1<br />

d 26.2<br />

f 26.2<br />

e 25.7<br />

..<br />

d 27.6<br />

e 26.9<br />

d 37.2<br />

f 31.5<br />

f 34.3<br />

d 26.2<br />

..<br />

..<br />

e 26.8<br />

f 30.5<br />

..<br />

..<br />

d 30.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

35.2<br />

e 17.7<br />

d 14.7<br />

..<br />

e 35.2<br />

38.6<br />

f 20.0<br />

43.5<br />

44.4<br />

..<br />

39.2<br />

28.7<br />

e 53.5<br />

18.9<br />

30.4<br />

27.5<br />

31.6<br />

e 39.9<br />

..<br />

d 34.0<br />

..<br />

..<br />

26.7<br />

24.3<br />

24.3<br />

32.4<br />

47.5<br />

Serveis<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

..<br />

d 65.9<br />

d 72.0<br />

f 70.6<br />

e 63.0<br />

..<br />

d 71.2<br />

e 70.0<br />

d 61.1<br />

f 66.7<br />

f 61.7<br />

d 71.5<br />

..<br />

d 44.1<br />

e 69.2<br />

f 68.1<br />

..<br />

e 60.6<br />

d 66.9<br />

..<br />

f 25.1<br />

..<br />

..<br />

64.6<br />

e 71.7<br />

d 85.2<br />

..<br />

e 60.9<br />

57.4<br />

f 73.4<br />

51.6<br />

52.7<br />

..<br />

56.6<br />

65.6<br />

e 46.1<br />

77.1<br />

62.2<br />

64.0<br />

64.0<br />

e 59.2<br />

..<br />

d 60.0<br />

..<br />

..<br />

67.0<br />

71.1<br />

60.5<br />

58.7<br />

50.7<br />

Privat<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

d 58.7<br />

d 47.5<br />

d 67.7<br />

d 62.1<br />

d 61.1<br />

d 53.1<br />

d 63.3<br />

d 59.1<br />

d 60.3<br />

d 64.3<br />

d 52.9<br />

d 59.9<br />

d 61.2<br />

d 57.8<br />

d 50.7<br />

d 56.2<br />

d 48.0<br />

d 49.5<br />

d 61.8<br />

d 63.4<br />

d 62.0<br />

f 63.4<br />

61.3<br />

38.7<br />

d 73.4<br />

60.1<br />

62.4<br />

d 64.5<br />

55.7<br />

f 66.8<br />

55.3<br />

..<br />

..<br />

52.2<br />

70.7<br />

56.2<br />

..<br />

65.0<br />

71.0<br />

50.2<br />

d 35.4<br />

..<br />

61.3<br />

62.3<br />

..<br />

57.7<br />

38.1<br />

56.6<br />

59.6<br />

81.8<br />

Consum<br />

Govern<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

d 20.0<br />

d 20.2<br />

d 15.2<br />

d 16.7<br />

d 20.5<br />

d 25.8<br />

d 14.4<br />

d 13.7<br />

d 9.7<br />

d 20.3<br />

d 20.9<br />

d 19.3<br />

d 14.1<br />

d 19.4<br />

d 25.3<br />

d 19.0<br />

d 12.4<br />

d 13.1<br />

d 16.3<br />

d 15.2<br />

d 16.2<br />

f 18.0<br />

29.5<br />

10.0<br />

d 14.8<br />

9.4<br />

20.0<br />

d 18.6<br />

20.6<br />

f 15.0<br />

10.9<br />

..<br />

..<br />

19.3<br />

11.9<br />

31.2<br />

..<br />

9.8<br />

13.7<br />

21.6<br />

d 22.5<br />

..<br />

10.3<br />

16.4<br />

..<br />

22.6<br />

42.3<br />

16.6<br />

26.2<br />

11.2<br />

Inversió<br />

interna<br />

bruta<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

d 19.7<br />

d 25.2<br />

d 18.5<br />

d 21.8<br />

d 17.8<br />

d 14.1<br />

d 17.8<br />

d 20.2<br />

d 28.7<br />

d 15.9<br />

d 17.3<br />

d 16.8<br />

d 20.3<br />

d 21.3<br />

d 20.6<br />

d 25.3<br />

d 23.6<br />

d 19.6<br />

d 17.5<br />

d 20.8<br />

d 20.7<br />

f 25.1<br />

20.3<br />

33.5<br />

d 20.1<br />

30.2<br />

23.0<br />

d 25.6<br />

25.2<br />

16.4<br />

20.9<br />

..<br />

..<br />

29.9<br />

19.9<br />

14.3<br />

32.2<br />

26.5<br />

15.8<br />

39.4<br />

d 6.0<br />

..<br />

31.0<br />

26.4<br />

..<br />

29.3<br />

45.4<br />

28.7<br />

23.2<br />

22.1<br />

Estalvi<br />

intern<br />

brut<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

d 21.3<br />

d 32.3<br />

d 17.1<br />

d 21.3<br />

d 18.5<br />

d 21.1<br />

d 22.3<br />

d 27.2<br />

d 29.9<br />

d 15.4<br />

d 26.2<br />

d 20.7<br />

d 24.8<br />

d 22.8<br />

d 24.0<br />

d 24.8<br />

d 39.6<br />

d 37.4<br />

d 21.9<br />

d 21.4<br />

d 21.9<br />

f 18.6<br />

9.2<br />

51.3<br />

d 11.8<br />

30.5<br />

17.6<br />

d 16.9<br />

23.7<br />

16.8<br />

33.8<br />

..<br />

..<br />

28.5<br />

17.4<br />

12.7<br />

24.1<br />

25.2<br />

15.3<br />

28.2<br />

d 42.1<br />

..<br />

28.4<br />

21.3<br />

..<br />

19.7<br />

19.6<br />

26.8<br />

14.2<br />

7.1<br />

Govern central<br />

Ingressos<br />

tributaris<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

e 18.1<br />

d 34.1<br />

20.5<br />

22.7<br />

d 25.2<br />

35.8<br />

d 43.3<br />

d 42.7<br />

..<br />

36.4<br />

d 28.1<br />

d 39.2<br />

d 22.0<br />

26.5<br />

e 33.7<br />

d 34.8<br />

d 41.9<br />

f 31.6<br />

38.6<br />

32.1<br />

f 28.1<br />

d 24.7<br />

36.4<br />

d 16.1<br />

d 20.6<br />

..<br />

d 29.0<br />

d 32.1<br />

..<br />

..<br />

d 17.3<br />

..<br />

16.3<br />

31.6<br />

d 12.4<br />

1.5<br />

..<br />

18.4<br />

30.0<br />

..<br />

10.1<br />

..<br />

31.4<br />

32.7<br />

0.7<br />

29.9<br />

..<br />

f 23.1<br />

43.3<br />

e 23.3<br />

Despesa<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

e 24.7<br />

d 35.7<br />

21.1<br />

24.5<br />

d 29.2<br />

42.7<br />

d 46.6<br />

d 47.6<br />

..<br />

37.9<br />

d 35.3<br />

d 46.6<br />

d 27.9<br />

32.9<br />

e 41.4<br />

d 40.5<br />

d 41.0<br />

f 35.5<br />

44.6<br />

33.4<br />

f 36.1<br />

d 37.0<br />

49.0<br />

d 16.8<br />

d 34.0<br />

..<br />

d 41.6<br />

d 40.8<br />

..<br />

..<br />

d 17.4<br />

..<br />

19.3<br />

35.0<br />

d 15.3<br />

50.9<br />

..<br />

21.6<br />

33.3<br />

..<br />

32.0<br />

..<br />

43.4<br />

37.7<br />

11.0<br />

32.9<br />

..<br />

f 30.1<br />

45.6<br />

e 28.2<br />

Superàvit<br />

o dèficit<br />

pressupostari<br />

general<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) c<br />

1998<br />

e -3.5<br />

d 0.7<br />

0.9<br />

2.8<br />

d 0.4<br />

-1.6<br />

d -2.0<br />

d -1.7<br />

..<br />

0.6<br />

d -2.5<br />

d -3.5<br />

d -1.3<br />

-0.9<br />

e -1.9<br />

d -2.7<br />

d 2.1<br />

f -0.4<br />

-3.3<br />

0.5<br />

f -5.5<br />

d -5.3<br />

-1.2<br />

d 11.7<br />

d -8.4<br />

..<br />

d -9.8<br />

d -2.1<br />

..<br />

..<br />

d -1.3<br />

..<br />

-1.9<br />

-1.6<br />

d -1.5<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

-0.8<br />

..<br />

-5.8<br />

..<br />

-6.1<br />

-1.0<br />

-0.3<br />

-0.1<br />

..<br />

f -3.8<br />

0.6<br />

e 0.2<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...

14 Estructura<br />

macroeconòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

PIB<br />

(miliards<br />

$ EUA) a<br />

1998<br />

0.2<br />

10.7<br />

0.5<br />

0.3<br />

393.5<br />

..<br />

22.6<br />

0.7<br />

9.1<br />

12.3<br />

72.5<br />

276.6<br />

6.4<br />

38.2<br />

95.0<br />

1.6<br />

e 0.3<br />

102.9<br />

2.5<br />

5.1<br />

4.2<br />

..<br />

22.0<br />

778.2<br />

128.9<br />

111.3<br />

65.1<br />

43.6<br />

0.3<br />

62.7<br />

8.6<br />

17.2<br />

6.4<br />

15.7<br />

198.8<br />

15.0<br />

15.9<br />

0.6<br />

0.4<br />

3.9<br />

18.4<br />

7.4<br />

1.9<br />

3.0<br />

0.2<br />

0.7<br />

113.1<br />

1.7<br />

959.0<br />

2.4<br />

Agricultura<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

20.2<br />

10.4<br />

4.1<br />

8.4<br />

4.9<br />

..<br />

13.4<br />

18.7<br />

7.9<br />

18.7<br />

13.2<br />

7.3<br />

4.7<br />

16.4<br />

5.0<br />

19.5<br />

..<br />

13.5<br />

11.4<br />

26.0<br />

8.6<br />

..<br />

9.2<br />

8.4<br />

7.0<br />

11.2<br />

16.9<br />

14.4<br />

10.9<br />

7.1<br />

24.9<br />

12.4<br />

8.0<br />

21.1<br />

17.6<br />

..<br />

11.6<br />

8.1<br />

16.4<br />

20.3<br />

12.9<br />

3.0<br />

32.9<br />

54.4<br />

..<br />

34.7<br />

f 24.9<br />

46.0<br />

18.4<br />

24.6<br />

Indústria<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

22.5<br />

32.6<br />

23.6<br />

22.2<br />

26.6<br />

..<br />

46.1<br />

25.5<br />

18.4<br />

25.5<br />

43.6<br />

35.3<br />

29.4<br />

40.1<br />

34.0<br />

31.0<br />

..<br />

25.1<br />

28.3<br />

15.8<br />

33.1<br />

..<br />

31.2<br />

28.8<br />

47.6<br />

41.2<br />

31.6<br />

34.4<br />

26.9<br />

36.8<br />

26.2<br />

26.5<br />

33.7<br />

27.5<br />

25.4<br />

..<br />

32.8<br />

18.9<br />

..<br />

38.7<br />

35.2<br />

25.7<br />

31.8<br />

24.5<br />

..<br />

32.5<br />

f 36.7<br />

23.6<br />

48.7<br />

41.8<br />

Serveis<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

57.3<br />

57.0<br />

72.4<br />

69.4<br />

68.4<br />

..<br />

40.5<br />

55.8<br />

73.8<br />

55.7<br />

43.3<br />

57.4<br />

65.9<br />

43.4<br />

61.0<br />

49.5<br />

..<br />

61.4<br />

60.3<br />

58.2<br />

58.3<br />

..<br />

59.6<br />

62.8<br />

45.4<br />

47.7<br />

51.5<br />

51.2<br />

62.2<br />

56.1<br />

48.9<br />

61.1<br />

58.4<br />

51.4<br />

57.0<br />

..<br />

55.6<br />

72.9<br />

..<br />

41.0<br />

51.9<br />

71.3<br />

35.3<br />

21.0<br />

..<br />

32.8<br />

f 38.4<br />

30.4<br />

32.9<br />

33.6<br />

Privat<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

58.6<br />

63.2<br />

46.5<br />

65.7<br />

68.2<br />

..<br />

60.4<br />

67.3<br />

60.0<br />

71.2<br />

41.5<br />

64.9<br />

63.9<br />

76.1<br />

72.9<br />

70.7<br />

..<br />

69.6<br />

75.4<br />

97.2<br />

65.0<br />

..<br />

76.3<br />

63.6<br />

41.3<br />

47.5<br />

70.4<br />

56.2<br />

70.5<br />

71.6<br />

72.9<br />

98.3<br />

60.0<br />

71.3<br />

66.3<br />

..<br />

74.9<br />

68.8<br />

..<br />

84.2<br />

68.2<br />

69.5<br />

..<br />

96.5<br />

..<br />

65.3<br />

65.3<br />

82.1<br />

45.4<br />

..<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

Consum<br />

Govern<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

20.9<br />

24.5<br />

33.2<br />

17.2<br />

9.4<br />

..<br />

19.5<br />

13.8<br />

16.5<br />

15.1<br />

10.0<br />

13.8<br />

26.3<br />

14.7<br />

7.5<br />

16.0<br />

..<br />

16.4<br />

17.5<br />

8.9<br />

11.0<br />

..<br />

10.9<br />

17.8<br />

32.5<br />

10.7<br />

13.3<br />

26.1<br />

18.8<br />

8.9<br />

10.5<br />

14.5<br />

21.6<br />

9.8<br />

12.6<br />

..<br />

8.2<br />

15.2<br />

..<br />

11.0<br />

12.5<br />

26.7<br />

11.2<br />

10.2<br />

..<br />

17.6<br />

20.2<br />

15.7<br />

11.9<br />

..<br />

Inversió<br />

interna<br />

bruta<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

25.4<br />

24.2<br />

37.5<br />

40.6<br />

24.4<br />

..<br />

26.1<br />

23.9<br />

32.8<br />

14.7<br />

26.7<br />

16.3<br />

23.0<br />

17.7<br />

19.6<br />

12.0<br />

..<br />

19.6<br />

22.8<br />

7.8<br />

24.1<br />

..<br />

17.3<br />

21.3<br />

21.0<br />

25.3<br />

20.5<br />

20.7<br />

31.8<br />

24.3<br />

21.0<br />

27.6<br />

31.5<br />

25.4<br />

24.6<br />

..<br />

25.8<br />

19.3<br />

..<br />

39.2<br />

26.5<br />

25.0<br />

19.0<br />

16.0<br />

..<br />

28.7<br />

16.1<br />

18.3<br />

38.3<br />

..<br />

Estalvi<br />

intern<br />

brut<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

20.5<br />

12.3<br />

20.3<br />

17.1<br />

22.4<br />

..<br />

20.1<br />

18.9<br />

23.5<br />

13.7<br />

48.5<br />

21.2<br />

9.8<br />

9.2<br />

19.6<br />

13.3<br />

..<br />

13.9<br />

7.1<br />

-6.1<br />

24.0<br />

..<br />

12.8<br />

18.6<br />

26.2<br />

41.8<br />

16.3<br />

17.7<br />

10.7<br />

19.5<br />

16.6<br />

-12.8<br />

18.4<br />

18.9<br />

21.1<br />

..<br />

16.9<br />

16.1<br />

..<br />

4.8<br />

19.3<br />

3.8<br />

-14.2<br />

-6.7<br />

..<br />

17.1<br />

14.5<br />

2.2<br />

42.6<br />

..<br />

Govern central<br />

Ingressos<br />

tributaris<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

..<br />

25.4<br />

34.3<br />

e 23.1<br />

d 13.0<br />

..<br />

28.7<br />

..<br />

d 18.4<br />

0.0<br />

d 18.9<br />

e 18.4<br />

28.0<br />

d 24.4<br />

12.8<br />

f 21.3<br />

..<br />

10.1<br />

..<br />

4.6<br />

17.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14.5<br />

d 17.0<br />

..<br />

26.6<br />

13.7<br />

..<br />

12.7<br />

..<br />

14.5<br />

d 19.1<br />

6.4<br />

d 15.5<br />

..<br />

20.6<br />

18.2<br />

..<br />

d 19.8<br />

..<br />

14.8<br />

..<br />

..<br />

11.2<br />

..<br />

d 5.7<br />

..<br />

Despesa<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

..<br />

30.4<br />

68.3<br />

e 28.1<br />

d 16.3<br />

..<br />

32.2<br />

..<br />

d 27.0<br />

0.0<br />

d 19.7<br />

e 25.4<br />

33.0<br />

d 31.9<br />

19.8<br />

f 29.6<br />

..<br />

16.0<br />

..<br />

8.6<br />

22.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

18.6<br />

d 19.3<br />

..<br />

42.3<br />

16.4<br />

..<br />

32.1<br />

..<br />

25.0<br />

d 29.9<br />

31.6<br />

d 16.7<br />

..<br />

51.1<br />

25.1<br />

..<br />

d 34.0<br />

..<br />

29.8<br />

..<br />

..<br />

26.7<br />

..<br />

d 8.1<br />

..<br />

Superàvit<br />

o dèficit<br />

pressupostari<br />

general<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) c<br />

1998<br />

..<br />

-0.4<br />

1.4<br />

e 2.3<br />

d -1.1<br />

..<br />

-0.9<br />

..<br />

d 0.2<br />

0.0<br />

d 2.9<br />

e -4.7<br />

0.1<br />

d -3.9<br />

-2.8<br />

f -4.9<br />

..<br />

-4.7<br />

..<br />

-2.5<br />

0.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-3.5<br />

d 0.1<br />

..<br />

-8.2<br />

-0.2<br />

..<br />

-15.1<br />

..<br />

-0.8<br />

d -8.4<br />

-6.6<br />

d 0.4<br />

..<br />

-5.3<br />

-3.9<br />

..<br />

d -3.3<br />

..<br />

-8.5<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

..<br />

d -1.5<br />

..<br />

207

14 Estructura<br />

macroeconòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

PIB<br />

(miliards<br />

$ EUA) a<br />

1998<br />

20.0<br />

1.6<br />

133.5<br />

11.9<br />

0.5<br />

20.4<br />

47.3<br />

27.2<br />

94.2<br />

2.2<br />

17.4<br />

1.2<br />

5.4<br />

8.6<br />

3.1<br />

2.0<br />

1.0<br />

0.2<br />

82.7<br />

18.9<br />

0.3<br />

4.9<br />

5.5<br />

35.5<br />

..<br />

..<br />

0.8<br />

430.0<br />

7.5<br />

6.3<br />

0.5<br />

0.0<br />

3.7<br />

8.7<br />

63.4<br />

2.9<br />

0.2<br />

11.6<br />

2.0<br />

1.3<br />

3.7<br />

0.4<br />

10.4<br />

4.8<br />

1.5<br />

42.7<br />

1.0<br />

4.3<br />

d 0.5<br />

3.9<br />

Agricultura<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

12.4<br />

28.9<br />

4.0<br />

12.1<br />

12.2<br />

31.2<br />

12.1<br />

25.7<br />

19.5<br />

5.7<br />

..<br />

16.0<br />

20.3<br />

15.4<br />

10.0<br />

34.1<br />

32.8<br />

d 24.7<br />

17.5<br />

23.3<br />

..<br />

3.6<br />

7.3<br />

16.6<br />

53.2<br />

..<br />

11.5<br />

29.3<br />

10.4<br />

19.5<br />

21.8<br />

21.3<br />

24.4<br />

42.4<br />

26.4<br />

50.6<br />

38.7<br />

26.1<br />

11.5<br />

52.6<br />

30.6<br />

38.2<br />

29.3<br />

40.5<br />

42.1<br />

22.2<br />

24.8<br />

17.6<br />

d 3.6<br />

30.4<br />

Indústria<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

28.4<br />

31.3<br />

31.8<br />

28.0<br />

19.1<br />

27.0<br />

47.3<br />

32.6<br />

45.3<br />

29.7<br />

..<br />

38.7<br />

30.9<br />

28.7<br />

34.2<br />

21.5<br />

27.6<br />

d 12.2<br />

32.3<br />

20.0<br />

..<br />

46.1<br />

60.3<br />

32.0<br />

9.0<br />

..<br />

42.0<br />

24.7<br />

6.9<br />

24.4<br />

66.4<br />

16.7<br />

42.3<br />

21.6<br />

24.7<br />

14.8<br />

12.8<br />

16.2<br />

49.9<br />

22.0<br />

13.6<br />

36.5<br />

18.2<br />

22.2<br />

21.1<br />

27.9<br />

29.5<br />

48.8<br />

d 20.5<br />

20.1<br />

Serveis<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

59.1<br />

39.8<br />

64.3<br />

59.9<br />

68.7<br />

41.9<br />

40.6<br />

41.7<br />

35.2<br />

64.6<br />

..<br />

45.3<br />

48.8<br />

55.9<br />

55.9<br />

44.4<br />

39.6<br />

d 63.2<br />

50.2<br />

56.8<br />

..<br />

50.4<br />

32.5<br />

51.4<br />

37.8<br />

..<br />

46.5<br />

45.9<br />

82.7<br />

56.1<br />

11.8<br />

62.0<br />

33.3<br />

35.9<br />

48.9<br />

34.6<br />

48.5<br />

57.7<br />

38.6<br />

25.4<br />

55.8<br />

25.4<br />

42.6<br />

37.3<br />

36.8<br />

49.9<br />

45.7<br />

33.6<br />

d 75.8<br />

49.6<br />

Privat<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

Govern central<br />

Ingressos<br />

tributaris<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

Despesa<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

Superàvit<br />

o dèficit<br />

pressupostari<br />

general<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) c<br />

1998<br />

208 ...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

62.7<br />

84.4<br />

63.0<br />

86.6<br />

75.6<br />

59.4<br />

54.7<br />

71.1<br />

70.2<br />

e 75.7<br />

70.3<br />

60.8<br />

66.2<br />

75.2<br />

55.7<br />

84.7<br />

62.5<br />

..<br />

74.0<br />

86.8<br />

..<br />

51.8<br />

41.9<br />

67.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

68.6<br />

76.5<br />

69.0<br />

65.9<br />

90.2<br />

51.0<br />

71.0<br />

76.3<br />

85.8<br />

93.8<br />

77.2<br />

59.4<br />

71.1<br />

88.6<br />

36.2<br />

..<br />

80.3<br />

81.2<br />

78.5<br />

78.2<br />

75.7<br />

d 78.3<br />

..<br />

Consum<br />

Govern<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

13.0<br />

18.4<br />

20.2<br />

9.5<br />

16.2<br />

21.6<br />

18.1<br />

7.6<br />

5.8<br />

e 9.1<br />

11.4<br />

20.0<br />

10.3<br />

14.0<br />

25.5<br />

14.2<br />

17.5<br />

..<br />

10.2<br />

5.6<br />

..<br />

26.4<br />

14.9<br />

18.2<br />

..<br />

..<br />

21.7<br />

10.5<br />

10.3<br />

15.6<br />

20.9<br />

25.6<br />

20.7<br />

9.2<br />

11.0<br />

8.7<br />

11.6<br />

16.1<br />

14.3<br />

5.1<br />

6.1<br />

25.8<br />

..<br />

9.3<br />

11.3<br />

4.4<br />

13.8<br />

21.9<br />

d 27.9<br />

6.5<br />

Inversió<br />

interna<br />

bruta<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

27.5<br />

26.0<br />

15.6<br />

16.6<br />

40.2<br />

19.2<br />

27.2<br />

28.7<br />

14.0<br />

e 14.7<br />

29.5<br />

12.3<br />

29.6<br />

20.0<br />

19.0<br />

33.4<br />

25.8<br />

..<br />

22.2<br />

16.0<br />

..<br />

20.6<br />

32.3<br />

22.6<br />

d 11.7<br />

..<br />

48.6<br />

23.6<br />

22.9<br />

17.2<br />

84.6<br />

41.3<br />

30.3<br />

18.4<br />

17.1<br />

15.0<br />

19.8<br />

14.4<br />

35.1<br />

24.9<br />

13.3<br />

47.3<br />

..<br />

21.7<br />

14.2<br />

22.2<br />

21.0<br />

21.5<br />

d 9.5<br />

10.7<br />

Estalvi<br />

intern<br />

brut<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

24.3<br />

-2.8<br />

16.9<br />

4.0<br />

8.3<br />

19.0<br />

27.2<br />

21.3<br />

24.1<br />

e 15.2<br />

18.3<br />

19.2<br />

23.4<br />

10.8<br />

18.8<br />

1.1<br />

20.0<br />

..<br />

15.8<br />

7.7<br />

..<br />

21.8<br />

43.2<br />

14.7<br />

d 11.1<br />

..<br />

-42.7<br />

20.9<br />

13.2<br />

15.4<br />

13.2<br />

-15.9<br />

28.3<br />

19.9<br />

12.7<br />

5.5<br />

-5.4<br />

6.7<br />

26.4<br />

23.7<br />

5.3<br />

37.9<br />

..<br />

10.5<br />

7.5<br />

17.1<br />

8.0<br />

2.4<br />

d -6.2<br />

-6.9<br />

f 24.8<br />

..<br />

24.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 30.7<br />

15.8<br />

15.6<br />

..<br />

d 16.4<br />

..<br />

..<br />

15.1<br />

..<br />

e 23.9<br />

13.5<br />

..<br />

d 16.6<br />

..<br />

..<br />

f 14.7<br />

..<br />

e 23.8<br />

d 4.5<br />

..<br />

38.7<br />

8.6<br />

..<br />

d 26.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 9.4<br />

12.6<br />

..<br />

..<br />

f 23.5<br />

d 6.7<br />

..<br />

f 8.5<br />

7.8<br />

..<br />

8.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

15.2<br />

..<br />

..<br />

f 32.6<br />

..<br />

29.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 29.7<br />

20.1<br />

17.9<br />

..<br />

d 24.6<br />

..<br />

..<br />

21.9<br />

..<br />

e 33.2<br />

23.0<br />

..<br />

d 30.6<br />

..<br />

..<br />

f 35.3<br />

..<br />

e 33.3<br />

d 8.9<br />

..<br />

55.8<br />

14.4<br />

..<br />

d 35.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 12.7<br />

21.4<br />

..<br />

..<br />

f 29.0<br />

d 38.4<br />

..<br />

f 17.3<br />

36.9<br />

..<br />

17.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

42.2<br />

..<br />

..<br />

f -3.1<br />

..<br />

-2.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 2.9<br />

-1.1<br />

-2.4<br />

..<br />

d -0.2<br />

..<br />

..<br />

-2.3<br />

..<br />

e -0.6<br />

-10.8<br />

..<br />

d -2.0<br />

..<br />

..<br />

f 8.4<br />

..<br />

e -4.4<br />

d -0.9<br />

..<br />

-4.1<br />

-5.2<br />

..<br />

d -5.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 0.2<br />

-6.3<br />

..<br />

..<br />

f -0.9<br />

d -8.6<br />

..<br />

f -1.3<br />

-0.4<br />

..<br />

-4.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-2.6<br />

..<br />

..

14 Estructura<br />

macroeconòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

PIB<br />

(miliards $<br />

EUA) a<br />

1998<br />

41.4<br />

7.0<br />

3.4<br />

11.0<br />

4.7<br />

8.0<br />

2.3<br />

6.8<br />

0.6<br />

7.5<br />

0.4<br />

3.6<br />

1.7<br />

2.0<br />

2.7<br />

1.1<br />

1.7<br />

3.9<br />

0.2<br />

0.9<br />

6.5<br />

2.6<br />

2.0<br />

0.6<br />

T 5,554.5<br />

T 145.9<br />

T 473.6<br />

T 1,447.3<br />

T 488.2<br />

T 1,965.9<br />

T 670.5<br />

T 240.5<br />

T 469.7<br />

T 319.8<br />

T 806.6<br />

T 22,938.8<br />

T 23,251.2<br />

T 4,779.8<br />

T 197.0<br />

T 22,236.5<br />

T 4,159.0<br />

T 1,832.6<br />

T 28,228.1<br />

Agricultura<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

31.7<br />

d 57.9<br />

17.3<br />

26.0<br />

17.4<br />

45.7<br />

38.6<br />

44.6<br />

d 9.3<br />

12.3<br />

27.4<br />

22.4<br />

35.9<br />

47.4<br />

46.9<br />

52.6<br />

39.8<br />

34.3<br />

62.4<br />

54.2<br />

49.8<br />

33.3<br />

41.4<br />

44.2<br />

13.5<br />

32.7<br />

11.7<br />

13.3<br />

3.3<br />

7.8<br />

27.7<br />

24.9<br />

13.2<br />

18.8<br />

9.9<br />

2.2<br />

2.5<br />

14.5<br />

31.7<br />

2.4<br />

9.4<br />

23.1<br />

4.8<br />

Indústria<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

41.0<br />

d 16.9<br />

26.4<br />

22.7<br />

24.1<br />

14.9<br />

13.5<br />

17.6<br />

d 29.5<br />

51.5<br />

13.7<br />

35.4<br />

17.8<br />

21.2<br />

17.5<br />

18.6<br />

14.3<br />

20.8<br />

12.7<br />

16.4<br />

6.7<br />

27.2<br />

17.0<br />

23.9<br />

34.1<br />

24.1<br />

39.9<br />

43.6<br />

33.7<br />

28.7<br />

27.0<br />

31.1<br />

39.2<br />

29.6<br />

35.0<br />

29.6<br />

29.6<br />

34.8<br />

27.6<br />

..<br />

32.7<br />

38.7<br />

30.6<br />

Serveis<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) b<br />

1998<br />

27.3<br />

d 25.2<br />

56.3<br />

51.3<br />

58.5<br />

39.4<br />

47.9<br />

37.8<br />

d 61.2<br />

36.3<br />

58.9<br />

42.1<br />

46.4<br />

31.4<br />

35.6<br />

28.8<br />

45.9<br />

44.8<br />

24.9<br />

29.5<br />

43.5<br />

39.5<br />

41.7<br />

32.0<br />

52.5<br />

43.1<br />

48.4<br />

43.0<br />

63.0<br />

63.6<br />

45.3<br />

44.0<br />

47.5<br />

51.6<br />

55.2<br />

64.6<br />

64.7<br />

50.8<br />

40.7<br />

65.0<br />

57.9<br />

38.2<br />

62.1<br />

Nota: Les parts percentuals d'agricultura, indústria i serveis poden no sumar 100 per causa d<strong>el</strong>s arrodoniments.<br />

a. Les dades corresponen al PIB a preus de mercat (dòlars EUA actuals).b. Les dades corresponen al valor afegit. c. Inclou subvencions. d. Les dades són de 1997. e. Les dades són de<br />

1995. f. Les dades són de 1996.<br />

Fonts: Columnes 1-8: Banc Mundial <strong>2000</strong>b ; columnes 9-11: Banc Mundial <strong>2000</strong>b, dades de l'FMI<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

Privat<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

77.5<br />

d 82.6<br />

83.8<br />

64.8<br />

74.8<br />

83.3<br />

82.1<br />

84.7<br />

80.9<br />

34.9<br />

79.8<br />

73.7<br />

85.2<br />

90.3<br />

77.0<br />

83.9<br />

88.0<br />

89.0<br />

99.6<br />

89.3<br />

79.4<br />

73.0<br />

83.9<br />

92.9<br />

61.2<br />

78.1<br />

58.9<br />

49.3<br />

57.0<br />

67.4<br />

69.5<br />

71.2<br />

54.6<br />

69.0<br />

63.2<br />

62.9<br />

62.8<br />

61.3<br />

76.9<br />

62.8<br />

63.7<br />

57.8<br />

62.6<br />

Consum<br />

Govern<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

10.7<br />

d 8.5<br />

10.8<br />

10.6<br />

10.3<br />

8.3<br />

9.7<br />

9.6<br />

48.0<br />

34.7<br />

12.7<br />

6.9<br />

14.4<br />

11.5<br />

13.0<br />

11.7<br />

9.4<br />

9.3<br />

9.3<br />

13.2<br />

14.3<br />

14.7<br />

12.7<br />

8.4<br />

13.1<br />

10.4<br />

21.6<br />

11.4<br />

10.4<br />

13.6<br />

11.8<br />

14.1<br />

9.7<br />

16.0<br />

16.5<br />

15.5<br />

15.6<br />

13.9<br />

10.4<br />

15.8<br />

14.8<br />

11.0<br />

15.3<br />

Inversió<br />

interna<br />

bruta<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

20.0<br />

8.1<br />

14.3<br />

18.2<br />

19.6<br />

15.0<br />

17.1<br />

15.1<br />

40.9<br />

20.2<br />

18.4<br />

21.1<br />

13.7<br />

15.7<br />

20.9<br />

13.5<br />

15.0<br />

20.4<br />

11.3<br />

9.0<br />

18.2<br />

28.6<br />

10.4<br />

8.1<br />

25.0<br />

19.1<br />

22.6<br />

33.5<br />

24.1<br />

21.9<br />

21.7<br />

18.2<br />

24.2<br />

17.6<br />

22.1<br />

20.7<br />

20.8<br />

24.9<br />

19.0<br />

20.7<br />

21.9<br />

30.2<br />

21.5<br />

Estalvi<br />

intern<br />

brut<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

11.8<br />

d 9.0<br />

5.3<br />

24.5<br />

14.9<br />

8.4<br />

8.3<br />

5.7<br />

-29.0<br />

30.4<br />

7.4<br />

19.4<br />

0.4<br />

-1.8<br />

10.1<br />

4.4<br />

2.6<br />

1.7<br />

-8.9<br />

-2.5<br />

6.3<br />

12.4<br />

3.3<br />

-1.3<br />

25.6<br />

10.7<br />

19.5<br />

39.3<br />

32.6<br />

19.0<br />

18.7<br />

14.7<br />

35.7<br />

14.8<br />

20.2<br />

21.5<br />

21.6<br />

24.8<br />

12.2<br />

21.4<br />

21.6<br />

31.0<br />

22.1<br />

Govern central<br />

Ingressos<br />

tributaris<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

..<br />

d 4.3<br />

..<br />

20.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 12.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 10.2<br />

68.7<br />

52.3<br />

70.0<br />

71.6<br />

74.7<br />

70.1<br />

64.1<br />

66.2<br />

70.0<br />

51.2<br />

69.8<br />

77.5<br />

77.6<br />

68.0<br />

51.4<br />

77.8<br />

69.5<br />

65.5<br />

75.8<br />

Despesa<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB)<br />

1998<br />

..<br />

d 10.4<br />

..<br />

24.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

16.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 24.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 17.7<br />

..<br />

..<br />

29.6<br />

10.4<br />

..<br />

..<br />

17.6<br />

24.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

29.8<br />

29.9<br />

..<br />

..<br />

30.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Superàvit<br />

o dèficit<br />

pressupostari<br />

general<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

PIB) c<br />

1998<br />

..<br />

d -0.8<br />

..<br />

-1.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-4.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d -5.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d -6.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-1.4<br />

..<br />

..<br />

-4.3<br />

-2.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-0.7<br />

-0.6<br />

..<br />

..<br />

-0.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

209

210<br />

15 Fluxos de<br />

recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Exportacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

26.1<br />

40.6<br />

9.9<br />

17.3<br />

34.3<br />

29.9<br />

68.1<br />

54.2<br />

10.7<br />

24.4<br />

23.1<br />

22.6<br />

36.3<br />

..<br />

35.8<br />

40.2<br />

101.9<br />

58.7<br />

20.0<br />

27.6<br />

17.1<br />

51.1<br />

34.7<br />

202.0<br />

16.8<br />

134.3<br />

85.2<br />

33.9<br />

..<br />

49.1<br />

29.1<br />

..<br />

..<br />

45.2<br />

10.4<br />

44.9<br />

89.0<br />

34.6<br />

26.2<br />

26.5<br />

122.0<br />

..<br />

31.1<br />

27.6<br />

65.4<br />

..<br />

52.7<br />

34.6<br />

..<br />

43.7<br />

1998<br />

d 40.7<br />

d 41.3<br />

d 12.1<br />

d 20.8<br />

d 36.4<br />

d 43.8<br />

d 72.9<br />

d 56.0<br />

d 11.1<br />

d 28.7<br />

d 39.8<br />

d 26.6<br />

d 39.9<br />

d 26.8<br />

d 36.0<br />

d 42.3<br />

d 101.2<br />

d 79.7<br />

d 27.3<br />

d 28.9<br />

d 28.4<br />

..<br />

31.9<br />

152.5<br />

d 15.7<br />

125.1<br />

88.5<br />

d 31.4<br />

56.7<br />

65.4<br />

48.7<br />

..<br />

..<br />

60.0<br />

10.4<br />

45.1<br />

74.8<br />

27.5<br />

21.9<br />

63.7<br />

d 115.4<br />

..<br />

49.8<br />

d 25.7<br />

..<br />

79.8<br />

51.4<br />

49.0<br />

40.0<br />

41.3<br />

Importacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1998<br />

26.0<br />

34.1<br />

11.3<br />

17.1<br />

32.8<br />

29.5<br />

65.9<br />

49.5<br />

10.0<br />

27.1<br />

24.6<br />

22.6<br />

35.7<br />

..<br />

30.8<br />

38.9<br />

96.8<br />

52.8<br />

20.0<br />

26.9<br />

20.4<br />

57.1<br />

45.4<br />

195.0<br />

28.1<br />

125.8<br />

98.9<br />

41.2<br />

..<br />

51.7<br />

30.3<br />

..<br />

..<br />

42.6<br />

4.6<br />

58.1<br />

87.0<br />

31.4<br />

20.1<br />

35.5<br />

99.7<br />

..<br />

28.5<br />

20.7<br />

40.4<br />

..<br />

84.3<br />

41.4<br />

..<br />

27.2<br />

d 39.0<br />

d 34.2<br />

d 13.5<br />

d 21.4<br />

d 35.8<br />

d 36.8<br />

d 68.4<br />

d 48.9<br />

d 9.9<br />

d 29.2<br />

d 31.0<br />

d 22.7<br />

d 35.5<br />

d 25.3<br />

d 32.6<br />

d 42.9<br />

d 85.2<br />

d 61.9<br />

d 23.0<br />

d 28.2<br />

d 27.2<br />

..<br />

43.1<br />

134.7<br />

d 24.0<br />

124.8<br />

93.9<br />

d 40.1<br />

58.1<br />

65.0<br />

35.8<br />

..<br />

..<br />

61.4<br />

12.9<br />

46.7<br />

82.9<br />

28.9<br />

22.5<br />

74.8<br />

d 79.3<br />

..<br />

52.4<br />

d 30.0<br />

..<br />

89.4<br />

77.2<br />

50.8<br />

49.0<br />

56.4<br />

Fluxos d'inversió neta<br />

estrangera directa<br />

(milions de $ EUA)<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1987-92<br />

5,899<br />

320<br />

46,211<br />

6,312<br />

-2<br />

2,070<br />

e 7,214<br />

7,147<br />

911<br />

22,156<br />

377<br />

12,092<br />

2,490<br />

2,560<br />

897<br />

648<br />

..<br />

615<br />

4,317<br />

1,625<br />

9,943<br />

83<br />

187<br />

3,674<br />

938<br />

1,886<br />

46<br />

1,676<br />

f 37<br />

10<br />

907<br />

1<br />

9<br />

f 533<br />

1,803<br />

7<br />

15<br />

927<br />

16<br />

f 91<br />

58<br />

10<br />

675<br />

183<br />

52<br />

..<br />

..<br />

145<br />

..<br />

117<br />

1998<br />

16,500<br />

3,597<br />

193,375<br />

6,568<br />

112<br />

19,358<br />

e 20,889<br />

31,859<br />

3,192<br />

63,124<br />

11,115<br />

28,039<br />

3,707<br />

19,877<br />

6,623<br />

5,915<br />

..<br />

6,820<br />

2,611<br />

1,160<br />

11,307<br />

200<br />

1,839<br />

7,218<br />

700<br />

1,600<br />

130<br />

1,711<br />

165<br />

16<br />

5,143<br />

4<br />

235<br />

2,540<br />

5,697<br />

-10<br />

20<br />

4,792<br />

164<br />

466<br />

10<br />

70<br />

1,935<br />

5,129<br />

100<br />

581<br />

25<br />

552<br />

873<br />

800<br />

Fluxos d'inversió<br />

neta de cartera<br />

(milions de $ EUA) a<br />

1990<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-44<br />

686<br />

..<br />

..<br />

0<br />

-843<br />

..<br />

..<br />

313<br />

-16<br />

0<br />

..<br />

..<br />

1,071<br />

0<br />

..<br />

..<br />

0<br />

-42<br />

..<br />

-52<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-23<br />

5,315<br />

..<br />

..<br />

966<br />

9,087<br />

..<br />

..<br />

789<br />

336<br />

-570<br />

..<br />

..<br />

947<br />

2,171<br />

..<br />

70<br />

0<br />

184<br />

295<br />

0<br />

Préstec bancari i<br />

comercial net<br />

(milions de $ EUA) b<br />

1990<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

30<br />

-418<br />

..<br />

..<br />

669<br />

-1,196<br />

..<br />

..<br />

1,194<br />

-176<br />

278<br />

..<br />

..<br />

-1,379<br />

-18<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

-99<br />

..<br />

-126<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

-3,087<br />

..<br />

..<br />

-188<br />

3,662<br />

..<br />

..<br />

3,825<br />

-5<br />

1,488<br />

..<br />

..<br />

1,800<br />

1,117<br />

..<br />

63<br />

-2<br />

57<br />

499<br />

31<br />

Classificació<br />

d<strong>el</strong><br />

deute<br />

sobirà a<br />

llarg<br />

termini c<br />

1999<br />

AA+<br />

AAA<br />

AAA<br />

AA+<br />

A+<br />

AA+<br />

AA+<br />

AAA<br />

AAA<br />

AAA<br />

AA+<br />

AAA<br />

AAA<br />

AAA<br />

AA+<br />

AAA<br />

AAA<br />

AA+<br />

AA<br />

AA+<br />

AA+<br />

A<br />

A-<br />

AAA<br />

..<br />

A<br />

A<br />

AA<br />

A<br />

A-<br />

BBB<br />

..<br />

..<br />

A-<br />

BB<br />

A<br />

..<br />

A-<br />

BBB-<br />

BB+<br />

..<br />

BBB<br />

BBB+<br />

BBB<br />

..<br />

BBB+<br />

..<br />

BB<br />

BBB-<br />

BBB-<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...

15 Fluxos de<br />

recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Exportacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

54.5<br />

52.1<br />

62.5<br />

42.4<br />

18.6<br />

..<br />

46.3<br />

63.8<br />

38.4<br />

33.1<br />

76.4<br />

18.2<br />

47.7<br />

16.7<br />

39.4<br />

63.6<br />

28.2<br />

20.0<br />

..<br />

39.9<br />

65.2<br />

..<br />

..<br />

8.2<br />

46.2<br />

34.1<br />

27.5<br />

27.6<br />

65.8<br />

12.0<br />

22.8<br />

18.0<br />

52.0<br />

30.2<br />

13.3<br />

52.7<br />

33.8<br />

72.6<br />

36.1<br />

..<br />

32.7<br />

61.9<br />

35.0<br />

14.9<br />

30.6<br />

62.7<br />

22.0<br />

30.2<br />

17.5<br />

..<br />

1998<br />

55.4<br />

47.2<br />

70.2<br />

37.9<br />

31.2<br />

..<br />

62.0<br />

48.5<br />

33.8<br />

45.2<br />

114.4<br />

31.7<br />

47.7<br />

25.7<br />

20.0<br />

66.0<br />

..<br />

13.9<br />

41.0<br />

14.0<br />

64.8<br />

..<br />

30.6<br />

7.4<br />

35.9<br />

58.9<br />

55.7<br />

39.8<br />

50.2<br />

12.0<br />

45.0<br />

10.6<br />

49.3<br />

36.0<br />

24.8<br />

..<br />

30.6<br />

64.9<br />

..<br />

24.5<br />

27.2<br />

49.2<br />

18.9<br />

9.5<br />

..<br />

95.8<br />

13.2<br />

35.3<br />

21.6<br />

..<br />

Importacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

80.5<br />

60.6<br />

66.7<br />

62.8<br />

19.7<br />

..<br />

44.1<br />

61.6<br />

33.8<br />

36.7<br />

74.3<br />

17.9<br />

49.0<br />

26.2<br />

20.2<br />

66.0<br />

27.4<br />

15.8<br />

..<br />

45.7<br />

72.5<br />

..<br />

..<br />

7.0<br />

36.1<br />

41.7<br />

33.3<br />

28.7<br />

76.8<br />

11.6<br />

28.3<br />

99.9<br />

56.1<br />

38.1<br />

17.6<br />

30.6<br />

43.7<br />

84.2<br />

94.4<br />

..<br />

27.4<br />

92.7<br />

46.3<br />

23.2<br />

65.1<br />

79.9<br />

23.5<br />

48.8<br />

14.3<br />

..<br />

1998<br />

60.3<br />

59.1<br />

87.4<br />

61.4<br />

33.2<br />

..<br />

68.0<br />

53.5<br />

43.1<br />

46.3<br />

92.6<br />

26.8<br />

61.0<br />

34.2<br />

20.1<br />

64.7<br />

..<br />

19.6<br />

56.6<br />

28.0<br />

65.0<br />

..<br />

35.1<br />

10.1<br />

30.7<br />

42.4<br />

59.9<br />

42.8<br />

71.3<br />

16.7<br />

49.4<br />

51.1<br />

62.4<br />

42.4<br />

28.2<br />

..<br />

39.5<br />

68.2<br />

..<br />

58.9<br />

34.4<br />

70.3<br />

52.1<br />

32.2<br />

..<br />

107.5<br />

14.8<br />

51.4<br />

17.3<br />

..<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1987-92<br />

..<br />

..<br />

19<br />

..<br />

4,310<br />

3<br />

..<br />

14<br />

-113<br />

f 34<br />

2,387<br />

..<br />

..<br />

f 61<br />

553<br />

43<br />

-119<br />

464<br />

..<br />

..<br />

25<br />

52<br />

17<br />

1,513<br />

-35<br />

1,656<br />

518<br />

..<br />

..<br />

50<br />

51<br />

2<br />

85<br />

57<br />

578<br />

103<br />

127<br />

..<br />

5<br />

..<br />

150<br />

21<br />

f 8<br />

..<br />

2<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

Fluxos d'inversió neta<br />

estrangera directa<br />

(milions de $ EUA)<br />

f 49<br />

-129<br />

..<br />

4,652<br />

..<br />

1998<br />

20<br />

926<br />

55<br />

20<br />

10,238<br />

30<br />

144<br />

12<br />

1,186<br />

401<br />

3,727<br />

2,183<br />

274<br />

2,063<br />

3,737<br />

91<br />

10<br />

2,983<br />

119<br />

251<br />

13<br />

150<br />

1,158<br />

28,718<br />

2,400<br />

6,969<br />

1,713<br />

743<br />

40<br />

1,930<br />

195<br />

230<br />

350<br />

345<br />

807<br />

50<br />

691<br />

40<br />

7<br />

1,085<br />

830<br />

223<br />

232<br />

45<br />

10<br />

44<br />

300<br />

102<br />

45,460<br />

80<br />

Fluxos d'inversió<br />

neta de cartera<br />

(milions de $ EUA) a<br />

1990 1998<br />

0<br />

..<br />

0<br />

0<br />

1,224<br />

..<br />

..<br />

0<br />

-2<br />

65<br />

-947<br />

310<br />

..<br />

0<br />

345<br />

0<br />

..<br />

-4<br />

..<br />

..<br />

0<br />

..<br />

..<br />

129<br />

..<br />

362<br />

395<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

632<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

-1<br />

0<br />

..<br />

-48<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

3,158<br />

..<br />

0<br />

0<br />

219<br />

9<br />

278<br />

11,834<br />

4<br />

42<br />

1,472<br />

0<br />

..<br />

1,778<br />

0<br />

0<br />

8<br />

..<br />

100<br />

1,951<br />

..<br />

1,709<br />

605<br />

1,076<br />

0<br />

174<br />

0<br />

1,497<br />

250<br />

71<br />

345<br />

10<br />

70<br />

0<br />

0<br />

0<br />

-10<br />

1<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

2,860<br />

0<br />

Préstec bancari i<br />

comercial net<br />

(milions de $ EUA) b<br />

1990<br />

(.)<br />

..<br />

-6<br />

(.)<br />

4,396<br />

..<br />

..<br />

6<br />

-4<br />

-111<br />

-617<br />

5,252<br />

..<br />

4<br />

-922<br />

-16<br />

..<br />

-151<br />

..<br />

..<br />

45<br />

..<br />

..<br />

-556<br />

..<br />

1,593<br />

-286<br />

..<br />

0<br />

18<br />

-9<br />

6<br />

-46<br />

11<br />

466<br />

-400<br />

-3<br />

-1<br />

1<br />

..<br />

57<br />

216<br />

0<br />

31<br />

0<br />

-16<br />

-30<br />

..<br />

4,668<br />

..<br />

1998<br />

0<br />

57<br />

5<br />

0<br />

9,792<br />

..<br />

-27<br />

6<br />

34<br />

88<br />

3,017<br />

4,748<br />

5<br />

-247<br />

959<br />

-9<br />

..<br />

-1,187<br />

72<br />

7<br />

-99<br />

..<br />

725<br />

20,521<br />

..<br />

-826<br />

269<br />

267<br />

(.)<br />

620<br />

-20<br />

43<br />

-33<br />

61<br />

357<br />

-330<br />

10<br />

7<br />

7<br />

58<br />

-238<br />

-104<br />

0<br />

-3<br />

0<br />

-4<br />

564<br />

-2<br />

-3,936<br />

343<br />

Classificació<br />

d<strong>el</strong><br />

deute<br />

sobirà a<br />

llarg<br />

termini c<br />

1999<br />

..<br />

BBB-<br />

..<br />

..<br />

BB<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BB+<br />

B<br />

BBB<br />

g SD<br />

BBB<br />

B-<br />

B<br />

..<br />

B-<br />

BB+<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

B+<br />

B+<br />

..<br />

BBB-<br />

BB+<br />

..<br />

..<br />

BB<br />

B<br />

BB-<br />

B<br />

..<br />

B<br />

BBB-<br />

B+<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BB-<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BBB<br />

..<br />

211

15 Fluxos de<br />

recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Exportacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1998<br />

43.6<br />

48.8<br />

24.4<br />

18.6<br />

12.7<br />

28.8<br />

23.3<br />

26.4<br />

26.1<br />

..<br />

27.7<br />

76.8<br />

36.4<br />

22.8<br />

50.4<br />

24.9<br />

21.4<br />

46.4<br />

20.0<br />

21.0<br />

46.8<br />

55.4<br />

46.0<br />

19.4<br />

2.6<br />

..<br />

14.1<br />

7.1<br />

16.9<br />

22.9<br />

32.2<br />

18.1<br />

40.6<br />

20.2<br />

15.5<br />

6.1<br />

14.3<br />

26.2<br />

53.7<br />

11.3<br />

16.6<br />

28.3<br />

..<br />

10.5<br />

33.5<br />

6.3<br />

41.0<br />

14.6<br />

..<br />

16.0<br />

42.4<br />

46.5<br />

25.8<br />

23.1<br />

24.9<br />

22.2<br />

23.4<br />

d 43.6<br />

53.9<br />

..<br />

29.0<br />

101.5<br />

45.8<br />

19.7<br />

63.1<br />

39.1<br />

49.6<br />

..<br />

16.8<br />

18.6<br />

..<br />

35.0<br />

51.2<br />

18.1<br />

d 0.8<br />

..<br />

33.5<br />

11.0<br />

26.7<br />

45.9<br />

101.8<br />

29.3<br />

68.2<br />

26.5<br />

15.8<br />

34.1<br />

16.7<br />

24.6<br />

63.1<br />

3.7<br />

21.2<br />

33.2<br />

..<br />

23.2<br />

33.7<br />

13.8<br />

41.1<br />

34.5<br />

d 41.3<br />

11.5<br />

Importacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

50.6<br />

51.2<br />

18.6<br />

31.2<br />

43.7<br />

47.8<br />

25.1<br />

33.4<br />

23.7<br />

..<br />

27.4<br />

76.0<br />

39.8<br />

23.9<br />

60.2<br />

46.3<br />

42.4<br />

76.6<br />

32.7<br />

24.8<br />

72.8<br />

50.1<br />

30.9<br />

29.0<br />

4.8<br />

..<br />

115.2<br />

9.8<br />

25.9<br />

22.8<br />

69.6<br />

83.4<br />

48.9<br />

17.3<br />

23.4<br />

12.8<br />

37.1<br />

31.4<br />

45.8<br />

24.5<br />

27.3<br />

32.3<br />

..<br />

21.1<br />

45.3<br />

13.8<br />

54.6<br />

20.5<br />

..<br />

29.2<br />

1998<br />

45.6<br />

75.3<br />

24.5<br />

35.7<br />

56.9<br />

22.5<br />

23.3<br />

d 51.7<br />

43.8<br />

..<br />

40.2<br />

94.6<br />

52.1<br />

28.9<br />

63.3<br />

71.5<br />

55.4<br />

..<br />

23.3<br />

26.9<br />

..<br />

33.8<br />

40.2<br />

26.0<br />

d 1.3<br />

..<br />

124.7<br />

13.8<br />

36.4<br />

47.8<br />

173.2<br />

86.4<br />

70.2<br />

25.0<br />

20.2<br />

43.6<br />

41.9<br />

32.3<br />

71.9<br />

4.9<br />

29.2<br />

42.6<br />

..<br />

34.4<br />

40.4<br />

18.9<br />

54.1<br />

53.6<br />

d 57.0<br />

29.1<br />

Fluxos d'inversió neta<br />

estrangera directa<br />

(milions de $ EUA)<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1987-92 1998<br />

Préstec bancari i<br />

comercial net<br />

(milions de $ EUA) b<br />

Classificació<br />

d<strong>el</strong><br />

deute<br />

sobirà a<br />

llarg<br />

termini c<br />

1999<br />

212 ...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

160<br />

..<br />

-24<br />

15<br />

1<br />

..<br />

..<br />

f 206<br />

999<br />

..<br />

67<br />

62<br />

47<br />

53<br />

44<br />

3<br />

..<br />

16<br />

806<br />

133<br />

10<br />

47<br />

56<br />

203<br />

96<br />

2<br />

11<br />

58<br />

14<br />

-8<br />

10<br />

..<br />

138<br />

4<br />

227<br />

..<br />

3<br />

31<br />

12<br />

4<br />

12<br />

..<br />

-6<br />

2<br />

9<br />

2<br />

4<br />

198<br />

..<br />

3<br />

650<br />

85<br />

371<br />

200<br />

15<br />

85<br />

500<br />

1,900<br />

-356<br />

30<br />

100<br />

19<br />

99<br />

872<br />

96<br />

184<br />

19<br />

28<br />

1,076<br />

584<br />

10<br />

168<br />

300<br />

258<br />

40<br />

..<br />

30<br />

2,258<br />

45<br />

444<br />

200<br />

..<br />

30<br />

94<br />

497<br />

140<br />

..<br />

42<br />

15<br />

45<br />

100<br />

..<br />

10<br />

9<br />

5<br />

317<br />

6<br />

100<br />

25<br />

6<br />

Fluxos d'inversió<br />

neta de cartera<br />

(milions de $ EUA) a<br />

1990 1998<br />

-60<br />

..<br />

..<br />

0<br />

0<br />

..<br />

-16<br />

0<br />

338<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

0<br />

..<br />

0<br />

-1<br />

-11<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

0<br />

252<br />

0<br />

-30<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

40<br />

0<br />

922<br />

0<br />

0<br />

0<br />

2<br />

0<br />

109<br />

0<br />

0<br />

0<br />

-32<br />

0<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

494<br />

-31<br />

0<br />

0<br />

0<br />

174<br />

0<br />

..<br />

0<br />

4,462<br />

15<br />

-27<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

4<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

3<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

1990<br />

-138<br />

..<br />

..<br />

6<br />

(.)<br />

..<br />

-409<br />

0<br />

1,804<br />

..<br />

-53<br />

-2<br />

33<br />

-24<br />

..<br />

21<br />

..<br />

0<br />

-35<br />

7<br />

-3<br />

-19<br />

29<br />

176<br />

-8<br />

..<br />

(.)<br />

1,458<br />

-20<br />

127<br />

0<br />

(.)<br />

49<br />

-12<br />

-63<br />

0<br />

0<br />

65<br />

-100<br />

0<br />

-15<br />

-3<br />

0<br />

-14<br />

(.)<br />

67<br />

-1<br />

161<br />

-1<br />

0<br />

1998<br />

4<br />

-23<br />

-689<br />

230<br />

-1<br />

392<br />

1,328<br />

-368<br />

-3,512<br />

-21<br />

-4<br />

0<br />

141<br />

-12<br />

..<br />

-13<br />

-12<br />

(.)<br />

-186<br />

-21<br />

(.)<br />

-4<br />

-7<br />

470<br />

83<br />

..<br />

16<br />

-946<br />

-29<br />

-266<br />

0<br />

0<br />

120<br />

-49<br />

306<br />

-3<br />

0<br />

-72<br />

0<br />

0<br />

-1<br />

-2<br />

0<br />

-13<br />

0<br />

-23<br />

-2<br />

0<br />

0<br />

0<br />

BBB-<br />

..<br />

BB+<br />

BB+<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

CCC+<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BB-<br />

..<br />

..<br />

B<br />

..<br />

BBB-<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BB<br />

..<br />

..<br />

..<br />

BB<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

B+<br />

..<br />

B-<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..

15 Fluxos de<br />

recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Exportacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1998<br />

43.4<br />

29.5<br />

35.9<br />

31.7<br />

25.4<br />

12.1<br />

21.8<br />

7.2<br />

..<br />

38.8<br />

59.9<br />

30.9<br />

24.8<br />

5.6<br />

17.1<br />

14.8<br />

13.5<br />

8.2<br />

9.9<br />

7.9<br />

7.8<br />

12.7<br />

15.0<br />

24.0<br />

27.0<br />

16.0<br />

39.2<br />

37.0<br />

54.2<br />

15.4<br />

10.6<br />

17.1<br />

55.9<br />

27.3<br />

24.8<br />

17.4<br />

18.8<br />

20.7<br />

22.2<br />

18.5<br />

23.0<br />

17.2<br />

19.2<br />

23.5<br />

d 24.0<br />

29.4<br />

44.2<br />

33.3<br />

18.4<br />

23.3<br />

10.3<br />

19.9<br />

51.8<br />

51.1<br />

21.6<br />

30.5<br />

5.4<br />

23.6<br />

15.9<br />

19.3<br />

11.7<br />

14.9<br />

8.1<br />

15.8<br />

13.8<br />

16.3<br />

22.0<br />

31.7<br />

20.2<br />

30.4<br />

40.2<br />

65.5<br />

16.6<br />

12.7<br />

16.1<br />

77.9<br />

28.4<br />

36.6<br />

21.7<br />

22.7<br />

26.4<br />

22.3<br />

22.1<br />

30.2<br />

23.1<br />

23.3<br />

Importacions de<br />

béns i serveis<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1998<br />

28.8<br />

29.2<br />

36.6<br />

27.1<br />

30.3<br />

35.5<br />

30.5<br />

19.4<br />

..<br />

20.8<br />

71.6<br />

30.6<br />

34.9<br />

14.1<br />

33.7<br />

27.6<br />

29.0<br />

36.1<br />

37.0<br />

27.8<br />

12.4<br />

25.6<br />

22.0<br />

17.3<br />

26.3<br />

23.9<br />

38.4<br />

34.9<br />

53.1<br />

13.3<br />

14.2<br />

22.5<br />

57.2<br />

24.7<br />

25.2<br />

17.9<br />

19.1<br />

20.9<br />

24.5<br />

18.8<br />

22.8<br />

17.5<br />

19.4<br />

31.7<br />

d 22.1<br />

38.4<br />

37.9<br />

38.0<br />

25.0<br />

31.2<br />

19.7<br />

89.7<br />

41.7<br />

62.1<br />

23.4<br />

43.8<br />

22.9<br />

34.4<br />

25.0<br />

31.7<br />

30.5<br />

35.1<br />

19.6<br />

27.7<br />

30.0<br />

23.4<br />

31.5<br />

30.2<br />

28.8<br />

32.8<br />

33.4<br />

55.3<br />

19.6<br />

15.7<br />

19.9<br />

66.2<br />

30.7<br />

38.0<br />

20.7<br />

21.7<br />

26.1<br />

28.9<br />

21.2<br />

29.4<br />

21.9<br />

22.4<br />

Fluxos d'inversió neta<br />

estrangera directa<br />

(milions de $ EUA)<br />

Classificació<br />

d<strong>el</strong><br />

deute<br />

sobirà a<br />

llarg<br />

termini c<br />

1999<br />

a. Els fluxos d'inversió de cartera són nets i inclouen <strong>el</strong>s fluxos de valors de cartera no generadors de deute (suma de fons nacionals, rebuts de dipòsits i compres directes d'accions per<br />

inversors estrangers) i <strong>el</strong>s fluxos de deute de cartera (obligacions adquirides per inversors estrangers). b. Els préstecs bancaris i comercials engloben <strong>el</strong>s préstecs de bancs comercials<br />

i altres crédits privats. c. La classificació contempla <strong>el</strong> deute en divises estrangeres i correspon a informacions a partir de febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>. d. Les dades són per l'any 1997. e. Les dades<br />

corresponen a Bèlgica i Luxemburg. f. Els anys emprats per calcular la mitjana anual són lleugerament diferents d<strong>el</strong>s que s'indiquen a la capçalera de la columna. g. SD vol dir "s<strong>el</strong>ected<br />

default" (morositat s<strong>el</strong>ectiva), atorgat quan Standard & Poor's considera que <strong>el</strong> deutor ha decidit no satisfer una obligació determinada però continuarà complint les seves obligacions de<br />

pagament d'altres partides o tipus d'obligacions sense demora.<br />

Font: Columnes 1-4, 9 i 10: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columnes 5 i 6: UNCTAD 1999b; columnes 7 i 8: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> inversions de cartera (accions i obligacions) tretes<br />

de Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 11: Standard & Poor's <strong>2000</strong>.<br />

845<br />

-11<br />

102<br />

-1<br />

18<br />

3<br />

3<br />

..<br />

..<br />

178<br />

6<br />

20<br />

12<br />

12<br />

-1<br />

..<br />

6<br />

12<br />

2<br />

..<br />

1<br />

2<br />

22<br />

12<br />

T 31,786<br />

T 763<br />

T 1,700<br />

T 7,445<br />

T 2,793<br />

T 10,433<br />

T 222<br />

T 164<br />

T 9,750<br />

T 1,575<br />

..<br />

T 143,602<br />

T 147,626<br />

T 20,977<br />

T 1,471<br />

T 142,408<br />

T 19,822<br />

T 7,844<br />

T 170,074<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

Mitjana<br />

anual<br />

1,500<br />

..<br />

222<br />

250<br />

20<br />

172<br />

26<br />

210<br />

..<br />

396<br />

14<br />

15<br />

70<br />

7<br />

30<br />

4<br />

35<br />

213<br />

8<br />

..<br />

178<br />

14<br />

..<br />

30<br />

T 155,225<br />

T 2,747<br />

T 5,942<br />

T 52,222<br />

T 6,762<br />

T 65,320<br />

T 3,733<br />

T 1,475<br />

T 21,569<br />

T 5,432<br />

T 21,695<br />

T 483,951<br />

T 496,203<br />

T 136,808<br />

T 4,037<br />

T 469,710<br />

T 110,791<br />

T 56,547<br />

T 637,048<br />

Fluxos d'inversió<br />

neta de cartera<br />

(milions de $ EUA) a<br />

0<br />

(.)<br />

0<br />

-1<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

..<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

T 2,561<br />

T 0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 997<br />

T 252<br />

T 0<br />

T 148<br />

T -31<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 2,840<br />

T -1<br />

..<br />

T 3,496<br />

T 511<br />

..<br />

2<br />

0<br />

0<br />

-17<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

24<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

T 38,281<br />

T 27<br />

..<br />

T 8,176<br />

T 5,315<br />

T 19,375<br />

T 4,536<br />

T 74<br />

T 2,701<br />

T 930<br />

T 16,944<br />

..<br />

..<br />

T 36,125<br />

T 11<br />

..<br />

T 47,821<br />

T 7,404<br />

T 55,224<br />

Préstec bancari i<br />

comercial net<br />

(milions de $ EUA) b<br />

1987-92 1998 1990 1998 1990 1998<br />

-121<br />

-12<br />

-9<br />

10<br />

-15<br />

4<br />

(.)<br />

16<br />

..<br />

..<br />

-8<br />

-19<br />

2<br />

-2<br />

-1<br />

-1<br />

-1<br />

26<br />

(.)<br />

-6<br />

-57<br />

0<br />

10<br />

4<br />

T 10,532<br />

T 130<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 2,438<br />

T 1,428<br />

T -30<br />

T 2,516<br />

T -90<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 16,260<br />

T 14<br />

..<br />

T 7,272<br />

T 7,985<br />

..<br />

-25<br />

0<br />

-32<br />

-237<br />

-16<br />

-16<br />

0<br />

-2<br />

0<br />

-320<br />

0<br />

-10<br />

-1<br />

0<br />

0<br />

0<br />

0<br />

-4<br />

0<br />

1<br />

2<br />

0<br />

-24<br />

0<br />

T 27,091<br />

T -345<br />

..<br />

T -7,035<br />

T -3,099<br />

T 38,361<br />

T -47<br />

T 899<br />

T -1,230<br />

T -1,880<br />

T 11,218<br />

..<br />

..<br />

30,358<br />

T -725<br />

..<br />

T 47,338<br />

T -9,029<br />

T 38,309<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

213

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Despesa pública<br />

en educació<br />

(en % d<strong>el</strong> PNB)<br />

1990 1990<br />

6.8<br />

7.3<br />

5.2<br />

5.3<br />

5.6<br />

7.7<br />

f 5.0<br />

6.0<br />

..<br />

4.9<br />

5.7<br />

5.4<br />

4.9<br />

..<br />

i 7.1<br />

5.4<br />

f 2.6<br />

5.6<br />

..<br />

6.5<br />

4.4<br />

3.4<br />

6.5<br />

3.0<br />

2.5<br />

2.8<br />

4.0<br />

f 4.2<br />

i 4.8<br />

7.9<br />

3.5<br />

2.5<br />

4.3<br />

..<br />

i 3.4<br />

3.5<br />

..<br />

i 2.7<br />

3.1<br />

5.1<br />

5.0<br />

3.4<br />

6.1<br />

i 5.4<br />

1.7<br />

..<br />

..<br />

4.6<br />

i 6.0<br />

4.0<br />

1995-97 b<br />

d 6.9<br />

7.4<br />

d 5.4<br />

5.5<br />

5.4<br />

8.3<br />

g 3.1<br />

5.1<br />

d 3.6<br />

5.3<br />

7.5<br />

6.0<br />

5.4<br />

4.8<br />

8.1<br />

5.4<br />

4.0<br />

6.0<br />

4.9<br />

7.3<br />

5.0<br />

4.5<br />

d 7.6<br />

3.0<br />

3.1<br />

2.9<br />

5.1<br />

5.8<br />

5.7<br />

7.2<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

5.1<br />

3.5<br />

5.0<br />

..<br />

3.6<br />

3.3<br />

5.0<br />

4.4<br />

d 3.4<br />

4.6<br />

7.5<br />

1.8<br />

7.2<br />

3.8<br />

5.4<br />

5.3<br />

4.4<br />

Despesa pública<br />

en sanitat<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

6.8<br />

6.5<br />

5.1<br />

5.5<br />

6.9<br />

7.9<br />

6.7<br />

6.1<br />

4.7<br />

5.1<br />

6.5<br />

6.6<br />

5.7<br />

..<br />

7.0<br />

5.3<br />

5.9<br />

4.9<br />

6.3<br />

5.8<br />

5.4<br />

..<br />

5.2<br />

1.0<br />

3.5<br />

1.6<br />

..<br />

4.2<br />

..<br />

5.0<br />

2.1<br />

1.6<br />

2.8<br />

4.8<br />

4.2<br />

4.0<br />

2.8<br />

2.0<br />

1.2<br />

5.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.7<br />

6.6<br />

9.5<br />

2.8<br />

1996-98 b 1990<br />

6.4<br />

6.2<br />

6.5<br />

5.5<br />

7.0<br />

7.2<br />

6.8<br />

6.1<br />

5.9<br />

5.9<br />

5.7<br />

7.1<br />

7.1<br />

8.3<br />

6.7<br />

6.0<br />

6.4<br />

4.9<br />

5.3<br />

5.9<br />

5.6<br />

..<br />

7.0<br />

1.1<br />

5.3<br />

2.1<br />

..<br />

4.7<br />

6.8<br />

4.6<br />

2.5<br />

d 0.8<br />

2.5<br />

6.4<br />

d 4.7<br />

2.9<br />

0.4<br />

2.4<br />

1.9<br />

5.2<br />

2.6<br />

2.9<br />

4.1<br />

4.2<br />

d 4.5<br />

5.1<br />

3.1<br />

6.7<br />

8.1<br />

2.8<br />

Despesa militar<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

2.0<br />

2.9<br />

5.3<br />

2.2<br />

..<br />

e 2.6<br />

2.4<br />

2.6<br />

1.0<br />

4.0<br />

e 1.6<br />

3.6<br />

1.8<br />

h 2.8<br />

2.1<br />

j 1.0<br />

0.9<br />

1.3<br />

2.1<br />

e 1.8<br />

1.8<br />

5.0<br />

12.3<br />

4.8<br />

4.7<br />

..<br />

0.9<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 1.3<br />

48.5<br />

..<br />

e 2.4<br />

2.4<br />

..<br />

5.1<br />

..<br />

2.5<br />

2.7<br />

4.7<br />

..<br />

..<br />

e,k 0.4<br />

..<br />

..<br />

Importacions<br />

Índex<br />

(1991 = 100)<br />

1999<br />

Exportacions<br />

Forces armades totals<br />

214 ...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

1998<br />

1.3<br />

2.3<br />

3.2<br />

1.9<br />

..<br />

2.2<br />

1.5<br />

1.8<br />

1.0<br />

2.7<br />

1.5<br />

2.8<br />

1.2<br />

1.5<br />

1.6<br />

0.8<br />

0.8<br />

0.8<br />

2.0<br />

1.3<br />

1.4<br />

i 4.4<br />

8.7<br />

e 5.1<br />

4.8<br />

..<br />

0.8<br />

2.2<br />

1.5<br />

..<br />

3.1<br />

7.6<br />

..<br />

2.1<br />

1.4<br />

e 9.3<br />

..<br />

1.9<br />

..<br />

2.0<br />

5.0<br />

..<br />

1.3<br />

2.1<br />

3.3<br />

1.2<br />

..<br />

e,k,l 0.6<br />

6.2<br />

..<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

33<br />

170<br />

111<br />

341<br />

..<br />

79<br />

37<br />

225<br />

1,089<br />

155<br />

821<br />

105<br />

508<br />

126<br />

137<br />

48<br />

..<br />

30<br />

..<br />

337<br />

289<br />

242<br />

1,205<br />

163<br />

633<br />

..<br />

..<br />

1<br />

19<br />

..<br />

1,245<br />

..<br />

54<br />

..<br />

223<br />

126<br />

..<br />

177<br />

13<br />

..<br />

..<br />

117<br />

56<br />

1<br />

595<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Comerç d'armes convencionals<br />

(preus de 1990) a<br />

5<br />

52<br />

31<br />

235<br />

..<br />

343<br />

42<br />

110<br />

74<br />

17<br />

1,346<br />

11<br />

134<br />

17<br />

120<br />

1,600<br />

..<br />

273<br />

..<br />

1,021<br />

318<br />

233<br />

98<br />

56<br />

135<br />

..<br />

..<br />

0<br />

..<br />

..<br />

141<br />

..<br />

2,700<br />

..<br />

..<br />

21<br />

..<br />

199<br />

18<br />

..<br />

..<br />

900<br />

181<br />

1<br />

209<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

168<br />

..<br />

10,442<br />

298<br />

..<br />

157<br />

28<br />

329<br />

..<br />

1,078<br />

16<br />

1,701<br />

58<br />

1,334<br />

..<br />

37<br />

..<br />

..<br />

533<br />

..<br />

43<br />

..<br />

144<br />

1<br />

1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

124<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

51<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Part<br />

(%) c<br />

1999<br />

1.0<br />

0.1<br />

48.0<br />

0.6<br />

..<br />

0.6<br />

0.5<br />

2.0<br />

(.)<br />

6.6<br />

(.)<br />

10.5<br />

0.3<br />

5.5<br />

(.)<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

(.)<br />

0.9<br />

(.)<br />

1.0<br />

0.1<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

0.5<br />

(.)<br />

0.1<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

0.2<br />

..<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.3<br />

0.1<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Milers<br />

1998<br />

62<br />

29<br />

1,402<br />

57<br />

..<br />

53<br />

44<br />

57<br />

243<br />

211<br />

32<br />

359<br />

26<br />

334<br />

32<br />

46<br />

1<br />

12<br />

298<br />

10<br />

194<br />

10<br />

175<br />

73<br />

169<br />

..<br />

2<br />

54<br />

10<br />

1<br />

672<br />

5<br />

1<br />

59<br />

73<br />

15<br />

(.)<br />

95<br />

26<br />

46<br />

11<br />

12<br />

43<br />

241<br />

65<br />

4<br />

..<br />

..<br />

56<br />

3<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

73<br />

78<br />

65<br />

82<br />

..<br />

81<br />

48<br />

54<br />

100<br />

64<br />

87<br />

77<br />

132<br />

70<br />

108<br />

83<br />

114<br />

84<br />

77<br />

77<br />

61<br />

100<br />

123<br />

132<br />

84<br />

..<br />

238<br />

73<br />

..<br />

60<br />

112<br />

122<br />

180<br />

..<br />

68<br />

128<br />

200<br />

94<br />

80<br />

..<br />

393<br />

197<br />

41<br />

75<br />

150<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

124

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Despesa pública<br />

en educació<br />

(en % d<strong>el</strong> PNB)<br />

1990<br />

..<br />

4.6<br />

8.1<br />

5.4<br />

3.7<br />

m 6.6<br />

4.9<br />

4.8<br />

4.9<br />

5.6<br />

5.5<br />

3.5<br />

3.8<br />

2.8<br />

3.1<br />

f 4.7<br />

8.3<br />

f 2.6<br />

..<br />

..<br />

3.6<br />

..<br />

3.2<br />

..<br />

6.0<br />

3.6<br />

2.9<br />

5.0<br />

i 6.3<br />

2.3<br />

f 1.1<br />

..<br />

5.4<br />

2.7<br />

o 2.1<br />

3.5<br />

..<br />

..<br />

6.3<br />

7.0<br />

3.1<br />

8.9<br />

7.3<br />

5.8<br />

4.2<br />

4.8<br />

4.1<br />

8.3<br />

2.3<br />

4.3<br />

1995-97 b 1990<br />

1990<br />

..<br />

5.5<br />

7.9<br />

4.7<br />

4.9<br />

6.7<br />

5.9<br />

5.0<br />

5.1<br />

3.2<br />

4.9<br />

3.5<br />

6.3<br />

3.6<br />

d 5.2<br />

d,f 5.4<br />

3.5<br />

f 4.4<br />

5.1<br />

d 5.2<br />

4.6<br />

..<br />

4.4<br />

5.1<br />

7.5<br />

4.8<br />

3.4<br />

7.3<br />

..<br />

2.9<br />

f 4.0<br />

f 2.5<br />

7.5<br />

3.4<br />

2.2<br />

4.5<br />

2.3<br />

9.8<br />

6.4<br />

3.0<br />

3.5<br />

7.9<br />

2.0<br />

d 3.1<br />

..<br />

5.0<br />

4.0<br />

5.3<br />

2.3<br />

..<br />

Despesa pública<br />

en sanitat<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

3.9<br />

3.0<br />

3.6<br />

3.4<br />

2.1<br />

4.9<br />

2.5<br />

2.2<br />

4.6<br />

4.1<br />

1.5<br />

2.7<br />

2.7<br />

2.8<br />

2.0<br />

2.0<br />

3.5<br />

1.0<br />

..<br />

3.0<br />

..<br />

..<br />

3.2<br />

3.0<br />

..<br />

1.0<br />

1.5<br />

3.0<br />

4.4<br />

1.0<br />

0.4<br />

..<br />

2.6<br />

1.7<br />

2.2<br />

2.0<br />

1.6<br />

2.1<br />

4.9<br />

2.6<br />

1.5<br />

3.6<br />

..<br />

3.3<br />

3.9<br />

2.9<br />

2.8<br />

4.2<br />

1.2<br />

3.9<br />

1996-98 b<br />

Despesa militar<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

..<br />

..<br />

4.0<br />

..<br />

e 0.5<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

1.4<br />

4.5<br />

2.6<br />

e,n 12.3<br />

..<br />

3.5<br />

j 2.0<br />

2.2<br />

..<br />

e 2.6<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

..<br />

..<br />

j 1.3<br />

e 12.8<br />

2.2<br />

1.4<br />

..<br />

..<br />

2.0<br />

1.2<br />

5.0<br />

..<br />

2.1<br />

3.5<br />

18.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

9.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

2.8<br />

..<br />

e 2.7<br />

..<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

3.9<br />

7.2<br />

5.4<br />

2.9<br />

2.8<br />

d 8.2<br />

4.9<br />

2.2<br />

5.8<br />

3.2<br />

1.3<br />

4.5<br />

4.0<br />

2.9<br />

d 1.0<br />

2.9<br />

d 2.0<br />

1.5<br />

7.8<br />

0.7<br />

1.9<br />

..<br />

2.1<br />

3.4<br />

6.4<br />

1.7<br />

1.7<br />

4.1<br />

4.2<br />

2.2<br />

2.6<br />

3.0<br />

2.3<br />

1.4<br />

2.9<br />

2.1<br />

1.6<br />

2.5<br />

5.1<br />

1.2<br />

2.5<br />

d 3.7<br />

3.1<br />

2.7<br />

4.8<br />

4.5<br />

1.7<br />

2.7<br />

0.7<br />

3.5<br />

1998<br />

..<br />

1.3<br />

2.0<br />

..<br />

0.6<br />

..<br />

1.0<br />

l 1.5<br />

l 1.4<br />

2.5<br />

1.7<br />

e 3.2<br />

0.7<br />

2.2<br />

j 1.3<br />

1.4<br />

..<br />

2.6<br />

2.4<br />

e 1.0<br />

l 0.2<br />

..<br />

1.0<br />

1.4<br />

e 12.8<br />

2.1<br />

1.4<br />

3.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 3.2<br />

..<br />

4.2<br />

4.4<br />

j 11.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.7<br />

..<br />

9.6<br />

3.6<br />

1.1<br />

..<br />

e, l 0.9<br />

3.1<br />

1.4<br />

e 1.9<br />

3.6<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

..<br />

4<br />

..<br />

..<br />

14<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6<br />

916<br />

..<br />

4<br />

35<br />

142<br />

..<br />

12<br />

40<br />

95<br />

60<br />

..<br />

..<br />

259<br />

221<br />

1,231<br />

185<br />

..<br />

..<br />

..<br />

108<br />

..<br />

..<br />

5<br />

26<br />

1,134<br />

..<br />

3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

24<br />

44<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

67<br />

..<br />

1,688<br />

..<br />

Comerç d'armes convencionals<br />

(preus de 1990) a<br />

Importacions<br />

Índex<br />

(1991 = 100)<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

67<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1<br />

2,349<br />

..<br />

..<br />

81<br />

55<br />

..<br />

..<br />

83<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

201<br />

104<br />

43<br />

..<br />

..<br />

..<br />

114<br />

..<br />

..<br />

..<br />

25<br />

146<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12<br />

126<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

..<br />

734<br />

..<br />

Exportacions<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

38<br />

..<br />

..<br />

89<br />

..<br />

3,125<br />

..<br />

19<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

155<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

429<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

46<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

79<br />

..<br />

Part<br />

(%) c<br />

1995-99<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

(.)<br />

13.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.1<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

0.1<br />

2.0<br />

..<br />

Forces armades totals<br />

Milers<br />

1998<br />

..<br />

11<br />

(.)<br />

..<br />

175<br />

60<br />

83<br />

1<br />

..<br />

102<br />

110<br />

1,159<br />

5<br />

220<br />

56<br />

4<br />

2<br />

146<br />

20<br />

33<br />

..<br />

65<br />

55<br />

313<br />

163<br />

306<br />

118<br />

346<br />

..<br />

125<br />

20<br />

55<br />

3<br />

115<br />

639<br />

44<br />

25<br />

..<br />

..<br />

72<br />

57<br />

104<br />

53<br />

54<br />

..<br />

2<br />

540<br />

12<br />

2,820<br />

19<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

17<br />

..<br />

136<br />

37<br />

..<br />

183<br />

..<br />

68<br />

100<br />

..<br />

..<br />

116<br />

114<br />

130<br />

90<br />

221<br />

..<br />

..<br />

..<br />

89<br />

..<br />

114<br />

260<br />

130<br />

103<br />

..<br />

..<br />

98<br />

140<br />

317<br />

157<br />

532<br />

101<br />

149<br />

110<br />

..<br />

..<br />

..<br />

134<br />

148<br />

..<br />

134<br />

..<br />

24<br />

177<br />

..<br />

72<br />

..<br />

215

Rànquing d'IDH<br />

216<br />

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Despesa pública<br />

en educació<br />

(en % d<strong>el</strong> PNB)<br />

1990<br />

6.2<br />

5.6<br />

6.5<br />

2.0<br />

i 4.0<br />

9.5<br />

o 5.5<br />

2.1<br />

f 1.0<br />

9.7<br />

4.3<br />

5.5<br />

i 4.1<br />

..<br />

7.5<br />

o 3.4<br />

12.9<br />

4.4<br />

3.8<br />

f 1.4<br />

i 3.8<br />

6.9<br />

..<br />

f 5.5<br />

..<br />

..<br />

3.7<br />

3.9<br />

3.3<br />

8.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

7.1<br />

6.0<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

..<br />

2.0<br />

5.6<br />

f 1.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

1995-97 b<br />

7.7<br />

10.6<br />

8.0<br />

2.5<br />

..<br />

7.7<br />

o 5.1<br />

3.0<br />

p 1.4<br />

2.2<br />

o 3.1<br />

5.7<br />

3.6<br />

4.9<br />

9.1<br />

o 3.9<br />

5.7<br />

4.8<br />

4.8<br />

f 1.7<br />

..<br />

8.6<br />

o 2.9<br />

f 5.3<br />

d,f 1.2<br />

..<br />

8.4<br />

3.2<br />

4.2<br />

d 7.1<br />

d 1.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.7<br />

2.9<br />

..<br />

6.5<br />

6.1<br />

2.1<br />

1.9<br />

4.1<br />

1.4<br />

3.2<br />

4.5<br />

f 2.2<br />

f 5.1<br />

7.0<br />

..<br />

..<br />

Despesa pública<br />

en sanitat<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1996-98 b<br />

3.0<br />

4.4<br />

3.1<br />

1.4<br />

..<br />

4.6<br />

3.0<br />

0.9<br />

0.6<br />

4.3<br />

..<br />

1.9<br />

2.9<br />

0.9<br />

3.8<br />

1.0<br />

6.0<br />

2.6<br />

1.8<br />

0.9<br />

5.0<br />

1.3<br />

..<br />

0.9<br />

1.0<br />

..<br />

2.6<br />

0.2<br />

1.4<br />

..<br />

5.8<br />

..<br />

3.1<br />

0.9<br />

0.8<br />

..<br />

..<br />

1.7<br />

1.5<br />

0.0<br />

..<br />

2.1<br />

..<br />

0.8<br />

1.3<br />

0.8<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

1.2<br />

d 3.0<br />

4.8<br />

d 3.2<br />

2.6<br />

d 2.8<br />

3.3<br />

d 3.3<br />

0.4<br />

0.6<br />

6.6<br />

..<br />

2.5<br />

2.7<br />

1.1<br />

3.8<br />

4.4<br />

d 4.3<br />

d 2.8<br />

1.8<br />

1.5<br />

4.2<br />

2.7<br />

0.6<br />

1.3<br />

0.2<br />

..<br />

d 3.7<br />

0.6<br />

1.6<br />

3.1<br />

..<br />

d 6.1<br />

2.6<br />

1.0<br />

d 0.8<br />

0.6<br />

3.1<br />

d 2.2<br />

1.8<br />

1.2<br />

1.1<br />

3.2<br />

..<br />

1.3<br />

1.1<br />

1.6<br />

d 1.8<br />

2.1<br />

..<br />

Despesa militar<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990 1998<br />

2.7<br />

..<br />

4.0<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

e 1.5<br />

8.7<br />

1.6<br />

..<br />

6.9<br />

1.6<br />

2.2<br />

2.3<br />

..<br />

j 2.1<br />

5.7<br />

..<br />

4.0<br />

1.5<br />

..<br />

3.9<br />

..<br />

4.1<br />

3.4<br />

..<br />

4.1<br />

2.9<br />

0.4<br />

4.5<br />

..<br />

..<br />

2.1<br />

e 1.7<br />

5.7<br />

..<br />

..<br />

3.3<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

e 3.5<br />

0.8<br />

3.1<br />

1.4<br />

3.8<br />

8.4<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

0.6<br />

1.6<br />

0.9<br />

0.9<br />

e,l 1.4<br />

3.9<br />

..<br />

1.0<br />

j,l 1.2<br />

e 6.3<br />

..<br />

j 0.8<br />

1.8<br />

2.6<br />

1.2<br />

e 2.2<br />

..<br />

2.9<br />

j 0.7<br />

..<br />

3.5<br />

0.3<br />

..<br />

3.0<br />

..<br />

3.2<br />

2.1<br />

0.8<br />

2.6<br />

..<br />

..<br />

1.0<br />

..<br />

4.2<br />

2.7<br />

..<br />

e 2.3<br />

..<br />

l 2.4<br />

1.4<br />

..<br />

l 1.0<br />

0.9<br />

..<br />

1.6<br />

l 2.3<br />

6.5<br />

4.4<br />

..<br />

Importacions Exportacions<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

14<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

154<br />

213<br />

..<br />

20<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

748<br />

..<br />

..<br />

34<br />

..<br />

..<br />

27<br />

..<br />

..<br />

566<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

839<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10<br />

..<br />

..<br />

130<br />

..<br />

53<br />

..<br />

..<br />

Comerç d'armes convencionals<br />

(preus de 1990) a<br />

Índex<br />

(1991 = 100)<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

70<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2,663<br />

..<br />

5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

106<br />

..<br />

..<br />

1,133<br />

..<br />

..<br />

16<br />

..<br />

..<br />

43<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

183<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

26<br />

..<br />

..<br />

277<br />

..<br />

68<br />

..<br />

..<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

14<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

66<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Part<br />

(%) c<br />

1995-99<br />

Forces armades totals<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Milers<br />

1998<br />

35<br />

11<br />

82<br />

25<br />

1<br />

80<br />

122<br />

484<br />

299<br />

9<br />

320<br />

..<br />

8<br />

34<br />

9<br />

17<br />

10<br />

..<br />

450<br />

31<br />

..<br />

9<br />

5<br />

196<br />

350<br />

429<br />

2<br />

1,175<br />

7<br />

39<br />

1<br />

..<br />

4<br />

13<br />

587<br />

139<br />

..<br />

24<br />

10<br />

29<br />

21<br />

6<br />

95<br />

50<br />

7<br />

121<br />

16<br />

66<br />

10<br />

..<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

100<br />

..<br />

77<br />

59<br />

14<br />

..<br />

72<br />

47<br />

108<br />

..<br />

80<br />

..<br />

50<br />

121<br />

..<br />

27<br />

30<br />

..<br />

101<br />

99<br />

..<br />

213<br />

196<br />

132<br />

188<br />

83<br />

100<br />

93<br />

46<br />

95<br />

59<br />

..<br />

134<br />

179<br />

122<br />

397<br />

..<br />

177<br />

115<br />

54<br />

100<br />

200<br />

167<br />

200<br />

194<br />

133<br />

185<br />

103<br />

320<br />

..

16 Ús d<strong>el</strong>s recursos<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Despesa pública<br />

en educació<br />

(en % d<strong>el</strong> PNB)<br />

1990<br />

1.0<br />

..<br />

2.6<br />

..<br />

4.1<br />

3.4<br />

..<br />

f 1.5<br />

..<br />

f 4.9<br />

4.1<br />

i 2.1<br />

3.4<br />

..<br />

..<br />

f 2.2<br />

i 1.7<br />

4.1<br />

..<br />

3.4<br />

3.4<br />

2.7<br />

o 3.2<br />

..<br />

3.5<br />

..<br />

4.8<br />

2.8<br />

3.3<br />

3.4<br />

3.7<br />

3.4<br />

..<br />

4.9<br />

..<br />

5.2<br />

5.2<br />

3.7<br />

..<br />

5.3<br />

4.1<br />

..<br />

4.9<br />

1995-97 b<br />

0.7<br />

..<br />

2.2<br />

5.0<br />

3.7<br />

..<br />

3.2<br />

2.6<br />

1.8<br />

..<br />

4.9<br />

1.9<br />

5.4<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

d 1.7<br />

..<br />

..<br />

4.0<br />

4.0<br />

3.6<br />

o 2.3<br />

..<br />

3.8<br />

..<br />

5.4<br />

2.9<br />

3.5<br />

4.5<br />

3.2<br />

3.2<br />

3.3<br />

6.1<br />

4.9<br />

5.0<br />

5.0<br />

4.1<br />

2.5<br />

5.0<br />

4.6<br />

2.5<br />

4.8<br />

Despesa pública<br />

en sanitat<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

1.0<br />

..<br />

2.6<br />

..<br />

2.8<br />

1.8<br />

0.5<br />

..<br />

..<br />

1.4<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

1.9<br />

1.6<br />

..<br />

..<br />

3.6<br />

1.1<br />

0.8<br />

1.0<br />

1.2<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

..<br />

..<br />

1.6<br />

2.0<br />

2.7<br />

0.7<br />

1.6<br />

1.0<br />

..<br />

3.2<br />

5.2<br />

5.2<br />

2.1<br />

..<br />

5.3<br />

2.6<br />

0.9<br />

4.7<br />

1996-98 b<br />

0.2<br />

1.2<br />

2.3<br />

d 1.4<br />

2.6<br />

1.3<br />

1.6<br />

1.8<br />

2.9<br />

..<br />

1.4<br />

1.2<br />

2.8<br />

2.1<br />

2.0<br />

1.9<br />

2.4<br />

2.1<br />

d 1.1<br />

0.6<br />

1.6<br />

1.2<br />

1.3<br />

1.7<br />

2.2<br />

1.6<br />

..<br />

1.5<br />

2.4<br />

3.1<br />

0.9<br />

1.4<br />

1.2<br />

2.4<br />

4.5<br />

6.2<br />

6.2<br />

2.3<br />

1.3<br />

6.4<br />

3.2<br />

0.8<br />

5.6<br />

Despesa militar<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1990<br />

0.7<br />

..<br />

3.7<br />

1.5<br />

2.0<br />

..<br />

1.8<br />

2.5<br />

..<br />

5.8<br />

1.1<br />

..<br />

1.3<br />

3.7<br />

2.1<br />

..<br />

..<br />

10.1<br />

..<br />

3.4<br />

10.4<br />

3.0<br />

1.9<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

7.3<br />

3.2<br />

3.7<br />

..<br />

3.1<br />

3.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

1998<br />

0.7<br />

..<br />

1.8<br />

l 0.9<br />

1.4<br />

e 1.4<br />

..<br />

2.2<br />

l 13.5<br />

14.9<br />

1.1<br />

..<br />

l 0.8<br />

4.3<br />

1.9<br />

..<br />

1.4<br />

j 4.2<br />

..<br />

l 5.8<br />

3.8<br />

1.5<br />

..<br />

l 0.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.3<br />

3.1<br />

..<br />

2.4<br />

3.2<br />

..<br />

..<br />

2.5<br />

2.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Importacions<br />

Milions Índex<br />

de $ EUA (1991 = 100)<br />

1999 1999<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

13<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Comerç d'armes convencionals<br />

(preus de 1990) a<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Exportacions<br />

Milions<br />

de $ EUA<br />

1999<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Part<br />

(%) c<br />

1995-99<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total forces armades<br />

Milers<br />

1998<br />

77<br />

50<br />

22<br />

8<br />

11<br />

34<br />

5<br />

40<br />

47<br />

114<br />

1<br />

10<br />

5<br />

47<br />

7<br />

3<br />

25<br />

6<br />

7<br />

40<br />

120<br />

6<br />

5<br />

5<br />

T 13,159<br />

T 1,512<br />

T 2,256<br />

T 3,502<br />

T 682<br />

T 1,297<br />

T 2,594<br />

T 1,419<br />

T 1,920<br />

T 942<br />

T 2,804<br />

T 5,549<br />

T 5,357<br />

T 13,388<br />

T 1,116<br />

T 4,087<br />

T 8,506<br />

T 7,267<br />

T 19,860<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

a. Les xifres són valors indicadors de tendència, que són només un indici d<strong>el</strong> volum de transferències internacionals d'armes i no pas <strong>el</strong> valor econòmic real d'aquestes transferències. b.<br />

Les dades són les de l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. c. Calculat amb <strong>el</strong>s totals de 1995-99 per a tots <strong>el</strong>s països i agents no estatals que<br />

exporten les principals armes convencionals segons definició de SIPRI <strong>2000</strong>. d. Les dades són d'un any anterior al que s'indica a la capçalera de la columna. e. Les dades són estimacions<br />

de SIPRI <strong>2000</strong>. f. Les dades corresponen a despeses d<strong>el</strong> ministeri d'educació exclusivament. g. Les dades són per la comunitat flamenca exclusivament. h. Les dades són de la República<br />

Federal Alemanya abans de la reunificació. i. Les dades són de 1991. j. Les dades són estimacions considerades dubtoses a SIPRI <strong>2000</strong>. k. Les dades corresponen a despeses en<br />

guardes de fronteres i vigilància aeria i marítima. l. Dades de l'any 1997. m. Dades de despesa en educació com a percentatge d<strong>el</strong> producte social global. n. Les dades corresponen a<br />

l'antiga Unió Soviètica. o. No inclou la despesa en educació superior. p. Les dades es refereixen al govern central exclusivament.<br />

Fonts: Columnes 1 i 2: <strong>UNESCO</strong> 1999c; columnes 3 i 4: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columnes 5-7 i 9: SIPRI <strong>2000</strong>; columnes 8 i 10: calculades a partir de dades de transferències d'armes de<br />

SIPRI <strong>2000</strong>; columna 11: IISS 1999; columna 12: calculada a partir de dades de forces armades d'IISS 1999.<br />

82<br />

104<br />

133<br />

64<br />

109<br />

84<br />

107<br />

200<br />

..<br />

230<br />

160<br />

98<br />

94<br />

904<br />

151<br />

117<br />

208<br />

39<br />

85<br />

769<br />

55<br />

145<br />

241<br />

161<br />

95<br />

141<br />

104<br />

77<br />

108<br />

98<br />

119<br />

153<br />

91<br />

106<br />

..<br />

78<br />

77<br />

71<br />

116<br />

74<br />

67<br />

85<br />

74<br />

217

218<br />

17 Fluxos d'ajuda<br />

d<strong>el</strong>s països<br />

membres d<strong>el</strong><br />

CAD<br />

Rànquing d'IDH<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

28 Portugal<br />

CAD d<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong><br />

(AOD) neta<br />

desemborsada<br />

Total<br />

(milions de<br />

$ EUA) a<br />

1998<br />

1,691<br />

1,321<br />

8,786<br />

960<br />

1,573<br />

883<br />

3,042<br />

10,640<br />

3,864<br />

396<br />

5,742<br />

898<br />

5,581<br />

1,704<br />

456<br />

112<br />

199<br />

2,278<br />

130<br />

1,376<br />

259<br />

T 51,888<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1987/88 1998<br />

0.48<br />

1,11<br />

0.21<br />

0.41<br />

0.87<br />

0.44<br />

0.98<br />

0.31<br />

0.30<br />

0.55<br />

0.59<br />

0.31<br />

0.39<br />

0.88<br />

0.21<br />

0.19<br />

0.20<br />

0.37<br />

0.27<br />

0.08<br />

0.16<br />

0.33<br />

0.29<br />

0.91<br />

0.10<br />

0.27<br />

0.72<br />

0.35<br />

0.80<br />

0.28<br />

0.27<br />

0.32<br />

0.40<br />

0.32<br />

0.26<br />

0.99<br />

0.22<br />

0.65<br />

0.30<br />

0.20<br />

0.27<br />

0.24<br />

0.24<br />

0.24<br />

AOD en %<br />

d<strong>el</strong><br />

pressupost<br />

d<strong>el</strong> govern<br />

central<br />

1997/98<br />

0.7<br />

2.0<br />

0.3<br />

0.8<br />

1.2<br />

0.7<br />

1.8<br />

0.9<br />

0.7<br />

0.6<br />

0.9<br />

0.8<br />

0.6<br />

1.8<br />

0.5<br />

..<br />

0.8<br />

0.3<br />

0.7<br />

0.6<br />

0.6<br />

0.6<br />

AOD per càpita d<strong>el</strong><br />

país donant<br />

($ EUA 1997)<br />

Part<br />

d'AOD a<br />

través de<br />

les ONG<br />

(%) c<br />

1987/88 1997/98 1997/98 1997/1998 1987/87 1997/98 1987/88 1998<br />

93<br />

270<br />

52<br />

68<br />

207<br />

88<br />

182<br />

81<br />

56<br />

114<br />

120<br />

112<br />

78<br />

222<br />

44<br />

55<br />

19<br />

63<br />

39<br />

8<br />

10<br />

72<br />

64<br />

309<br />

29<br />

59<br />

189<br />

81<br />

192<br />

82<br />

61<br />

76<br />

103<br />

127<br />

70<br />

316<br />

61<br />

242<br />

53<br />

31<br />

41<br />

33<br />

26<br />

62<br />

AOD<br />

multilateral<br />

en % d<strong>el</strong><br />

0.11<br />

0.26<br />

0.03<br />

0.07<br />

0.24<br />

0.14<br />

0.23<br />

0.06<br />

0.12<br />

0.15<br />

0.11<br />

0.11<br />

0.10<br />

0.39<br />

0.09<br />

0.18<br />

0.11<br />

0.10<br />

0.07<br />

0.09<br />

0.08<br />

0.07<br />

7.7<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

6.6<br />

0.3<br />

9.6<br />

3.0<br />

2.6<br />

0.7<br />

0.2<br />

3.7<br />

..<br />

0.4<br />

0.5<br />

0.8<br />

0.9<br />

1.0<br />

3.4<br />

(.)<br />

0'.9<br />

2.0<br />

Ajuda de les ONG<br />

en % d<strong>el</strong> PNB<br />

0.05<br />

0.07<br />

0.05<br />

0.02<br />

0.07<br />

0.01<br />

0.08<br />

(.)<br />

0.03<br />

0.03<br />

0.01<br />

0.05<br />

0.06<br />

0.02<br />

0.02<br />

(.)<br />

0.09<br />

(.)<br />

0.02<br />

(.)<br />

(.)<br />

25<br />

35<br />

14<br />

13<br />

34<br />

44<br />

29<br />

20<br />

27<br />

38<br />

24<br />

33<br />

25<br />

34<br />

16<br />

..<br />

32<br />

44<br />

17<br />

10<br />

..<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

0.03<br />

0.03<br />

0.08<br />

0.03<br />

0.04<br />

0.02<br />

0.02<br />

0.07<br />

0.01<br />

0.03<br />

0.01<br />

(.)<br />

0.04<br />

0.04<br />

0.02<br />

0.02<br />

0.03<br />

0.08<br />

(.)<br />

0.03<br />

0.02<br />

0.01<br />

0.02<br />

AOD als països<br />

menys<br />

desenvolupats<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

Nota: CAD es refereix al Comité d'Ajuda al Desenvolupament de l'Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament Econòmics (OCDE). Aquesta taula no inclou Grècia, que es<br />

va incorporar al CAD <strong>el</strong> mes de desembre de 1999.<br />

a. Alguns països i regions no membres d<strong>el</strong> CAD també aporten AOD. Segons l'OCDE, Comité d'Ajuda al Desenvolupament <strong>2000</strong>, l'AOD neta desemborsada l'any 1998 per Aràbia<br />

Saudita, Estònia, Grècia, Kuwait, Polònia, la República de Corea, la República Txeca, Taiwan (provincia de Xina), Turquia i la Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs va totalitzar 990 milions de dòlars.<br />

b. Les dades r<strong>el</strong>atives als països europeus inclouen <strong>el</strong>s desemborsaments fets a través de la Comunitat Europea. c. Les dades corresponen a desemborsaments fets per països membres<br />

de CAD a través d'organitzacions no governamentals. d. Els totals són <strong>el</strong>s calculats per OCDE, Comité d'Ajuda al <strong>desenvolupament</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Font: Columnes 1-12: OCDE, Comité d'Ajuda al Desenvolupament <strong>2000</strong>.<br />

PNB b<br />

24<br />

20<br />

37<br />

15<br />

16<br />

28<br />

28<br />

26<br />

15<br />

26<br />

26<br />

17<br />

29<br />

21<br />

33<br />

19<br />

26<br />

46<br />

36<br />

21<br />

9<br />

55<br />

21

18 Ajuda i deute<br />

per país<br />

receptor<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

Rànquing d'IDH 1992 1998 1992<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

26.2<br />

2,065.8<br />

19.9<br />

-39.0<br />

4.8<br />

..<br />

0.4<br />

12.2<br />

5.4<br />

1.9<br />

b 130.0<br />

264.2<br />

2.0<br />

4.8<br />

133.3<br />

69.3<br />

b 63.6<br />

65.3<br />

1.5<br />

b 222.9<br />

b 1,438.0<br />

-9.7<br />

b 104.4<br />

7.7<br />

138.2<br />

..<br />

7.7<br />

12.1<br />

b 93.8<br />

19.2<br />

12.1<br />

315.4<br />

24.8<br />

b 273.1<br />

24.6<br />

155.1<br />

b 147.7<br />

203.9<br />

b 1,935.0<br />

b 80.3<br />

b 257.9<br />

34.1<br />

62.8<br />

79.8<br />

233.3<br />

..<br />

5.3<br />

45.5<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> (AOD) rebuda<br />

(desemborsaments nets) a<br />

b 31.6<br />

b 1,065.9<br />

b 1.6<br />

b 6.8<br />

21.9<br />

39.6<br />

15.6<br />

108.7<br />

b 0.3<br />

b 22.6<br />

b 447.1<br />

76.7<br />

b 5.9<br />

9.9<br />

104.5<br />

24.1<br />

b 154.5<br />

41.0<br />

b 1.3<br />

b 208.8<br />

b 901.6<br />

b 4.0<br />

b 90.0<br />

6.6<br />

27.3<br />

39.0<br />

13.7<br />

19.5<br />

b 127.6<br />

23.2<br />

6.1<br />

14.8<br />

79.7<br />

b 28.3<br />

15.0<br />

21.7<br />

b 232.3<br />

202.0<br />

b 1,017.2<br />

b 96.8<br />

b 355.9<br />

36.6<br />

36.5<br />

58.8<br />

165.6<br />

92.0<br />

162.4<br />

39.6<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

0.4<br />

3.0<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.2<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

b 0.5<br />

0.1<br />

(.)<br />

1.2<br />

0.3<br />

0.6<br />

b 0.6<br />

1.7<br />

(.)<br />

b 0.6<br />

b 1.7<br />

(.)<br />

b 2.7<br />

Per càpita<br />

($ EUA)<br />

1998 1992 1998<br />

36.7<br />

411.0<br />

7.2<br />

-6.8<br />

13.2<br />

..<br />

1.4<br />

-0.1<br />

20.0<br />

7.1<br />

b 12.6<br />

7.9<br />

1.1<br />

73.1<br />

9.8<br />

22.1<br />

b 12.0<br />

126.0<br />

2.9<br />

b 21.7<br />

b 37.6<br />

-5.5<br />

b 67.0<br />

182.4<br />

43.8<br />

..<br />

6.1<br />

170.3<br />

b 25.3<br />

270.7<br />

132.5<br />

3.6<br />

2.3<br />

b 26.8<br />

123.8<br />

62.3<br />

b 16.6<br />

11.0<br />

b 13.1<br />

b 30.6<br />

b 11.4<br />

1.7<br />

83.6<br />

195.2<br />

6.7<br />

..<br />

1.0<br />

42.1<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

4.5<br />

2.1<br />

..<br />

0.2<br />

6.6<br />

b 1.7<br />

4.5<br />

5.5<br />

7.7<br />

..<br />

b 0.9<br />

5.3<br />

2.7<br />

b 1.4<br />

0.4<br />

b 0.4<br />

b 1.2<br />

b 1.0<br />

0.1<br />

4.0<br />

19.5<br />

0.5<br />

..<br />

0.2<br />

1.5<br />

b 0.4<br />

b 1.1<br />

b (.)<br />

..<br />

0.6<br />

0.2<br />

0.7<br />

(.)<br />

b (.)<br />

..<br />

b 0.9<br />

(.)<br />

b (.)<br />

1.7<br />

0.2<br />

0.1<br />

b 0.8<br />

0.9<br />

..<br />

b 0.5<br />

b 0.6<br />

b (.)<br />

b 1.7<br />

2.6<br />

0.3<br />

0.2<br />

0.2<br />

8.8<br />

b 1.2<br />

4.5<br />

2.0<br />

37.5<br />

..<br />

b 0.1<br />

2.4<br />

0.2<br />

b 2.3<br />

0.3<br />

b 0.3<br />

b 1.6<br />

b 1.1<br />

(.)<br />

2.4<br />

8.6<br />

0.2<br />

3.5<br />

3.2<br />

1.0<br />

b 41.9<br />

b 178.5<br />

b 0.5<br />

b 1.0<br />

57.9<br />

20.0<br />

58.9<br />

-1.1<br />

b 1.0<br />

b 77.0<br />

b 43.5<br />

2.1<br />

b 3.1<br />

147.6<br />

7.1<br />

7.3<br />

b 28.7<br />

64.0<br />

b 1.7<br />

b 20.6<br />

b 23.3<br />

b 1.5<br />

b 62.3<br />

160.7<br />

7.8<br />

8.5<br />

10.4<br />

263.6<br />

b 34.5<br />

294.9<br />

63.6<br />

0.2<br />

7.2<br />

b 2.8<br />

63.8<br />

7.9<br />

b 28.2<br />

9.1<br />

b 6.9<br />

b 39.7<br />

b 15.8<br />

1.6<br />

44.1<br />

142.4<br />

4.1<br />

45.8<br />

29.9<br />

34.2<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

Deute extern<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1985 1998 1985 1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

457<br />

47,133<br />

..<br />

..<br />

3,459<br />

50,998<br />

..<br />

..<br />

20,384<br />

3,919<br />

1,108<br />

..<br />

..<br />

13,957<br />

33,307<br />

..<br />

..<br />

13<br />

4,400<br />

..<br />

1,448<br />

54<br />

..<br />

97<br />

52<br />

96,862<br />

..<br />

..<br />

118<br />

4,758<br />

3,852<br />

20,269<br />

28,296<br />

..<br />

7,008<br />

35,334<br />

444<br />

..<br />

14,245<br />

..<br />

..<br />

629<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

608<br />

139,097<br />

..<br />

..<br />

25,301<br />

144,050<br />

..<br />

..<br />

36,302<br />

7,600<br />

9,893<br />

..<br />

..<br />

28,580<br />

47,708<br />

..<br />

782<br />

115<br />

3,971<br />

8,297<br />

2,193<br />

109<br />

1,950<br />

187<br />

183<br />

159,959<br />

..<br />

1,120<br />

338<br />

6,689<br />

9,907<br />

44,773<br />

183,601<br />

756<br />

9,513<br />

37,003<br />

193<br />

..<br />

33,263<br />

2,392<br />

1,674<br />

2,482<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

38.4<br />

51.6<br />

..<br />

..<br />

12.5<br />

60.9<br />

..<br />

..<br />

141.7<br />

89.7<br />

8.2<br />

..<br />

..<br />

70.6<br />

48.7<br />

..<br />

..<br />

16.7<br />

121.0<br />

..<br />

20.6<br />

55.8<br />

..<br />

59.6<br />

42.4<br />

55.2<br />

..<br />

..<br />

59.4<br />

91.4<br />

22.0<br />

69.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

58.4<br />

40.5<br />

..<br />

42.5<br />

..<br />

..<br />

61.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

44.0<br />

..<br />

..<br />

45.5<br />

49.5<br />

..<br />

..<br />

47.6<br />

37.3<br />

49.0<br />

..<br />

..<br />

62.2<br />

30.4<br />

..<br />

15.3<br />

43.2<br />

39.0<br />

38.4<br />

35.7<br />

46.5<br />

18.6<br />

36.3<br />

55.9<br />

42.0<br />

..<br />

5.0<br />

51.9<br />

78.0<br />

83.0<br />

65.3<br />

69.4<br />

11.7<br />

25.3<br />

39.6<br />

12.6<br />

..<br />

33.1<br />

96.7<br />

31.9<br />

59.6<br />

Servei d<strong>el</strong> deute<br />

total<br />

(com a % de les<br />

exportacions de<br />

béns i serveis)<br />

1985 1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.3<br />

27.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

60.1<br />

..<br />

..<br />

48.4<br />

42.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

39.3<br />

15.5<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

41.5<br />

..<br />

10.2<br />

7.6<br />

..<br />

7.9<br />

10.7<br />

43.7<br />

..<br />

..<br />

11.6<br />

7.3<br />

10.2<br />

30.4<br />

..<br />

..<br />

18.7<br />

25.0<br />

11.7<br />

..<br />

41.9<br />

..<br />

..<br />

24.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.2<br />

12.9<br />

..<br />

..<br />

15.2<br />

58.2<br />

..<br />

..<br />

22.3<br />

23.5<br />

15.9<br />

..<br />

..<br />

27.3<br />

9.7<br />

..<br />

2.1<br />

7.2<br />

7.6<br />

8.9<br />

10.2<br />

6.7<br />

3.3<br />

5.7<br />

5.0<br />

20.8<br />

..<br />

2.0<br />

12.9<br />

7.6<br />

22.1<br />

8.7<br />

12.1<br />

2.5<br />

23.5<br />

27.4<br />

3.6<br />

..<br />

30.7<br />

13.0<br />

7.6<br />

11.3<br />

219

Rànquing d'IDH<br />

220<br />

18 Ajuda i deute<br />

per país<br />

receptor<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

1992<br />

5.6<br />

9.5<br />

-253.9<br />

49.4<br />

770.2<br />

1,715.7<br />

b 557.6<br />

14.4<br />

407.3<br />

96.5<br />

123.5<br />

118.6<br />

639.3<br />

268.6<br />

35.4<br />

63.9<br />

26.7<br />

36.4<br />

5.6<br />

242.0<br />

425.1<br />

22.5<br />

389.7<br />

49.2<br />

90.0<br />

106.2<br />

3.5<br />

3,045.7<br />

5.4<br />

390.1<br />

b 9.7<br />

..<br />

403.3<br />

119.0<br />

1.4<br />

405.9<br />

572.6<br />

2,075.8<br />

11.7<br />

197.4<br />

53.0<br />

353.2<br />

670.6<br />

142.4<br />

656.2<br />

122.7<br />

40.0<br />

3,602.5<br />

195.3<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> (AOD) rebuda<br />

(desemborsaments nets) a Deute extern<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

1998<br />

7.1<br />

207.1<br />

329.1<br />

25.4<br />

690.4<br />

606.6<br />

b 380.4<br />

20.5<br />

501.5<br />

76.0<br />

236.0<br />

18.5<br />

489.9<br />

13.9<br />

26.6<br />

120.4<br />

6.1<br />

25.0<br />

88.7<br />

176.1<br />

408.2<br />

138.5<br />

242.2<br />

36.4<br />

93.0<br />

163.9<br />

216.1<br />

2,358.9<br />

16.6<br />

148.3<br />

33.3<br />

512.3<br />

179.8<br />

129.8<br />

144.3<br />

388.8<br />

1,162.9<br />

1,257.7<br />

105.1<br />

155.8<br />

30.4<br />

318.2<br />

628.1<br />

180.1<br />

562.2<br />

203.5<br />

40.6<br />

1,914.9<br />

232.6<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1992<br />

..<br />

(.)<br />

-0.1<br />

(.)<br />

0.7<br />

3.2<br />

b 0.5<br />

6.4<br />

1.4<br />

1.5<br />

2.1<br />

4.1<br />

6.6<br />

0.2<br />

0.4<br />

0.7<br />

6.0<br />

20.8<br />

0.1<br />

2.0<br />

8.9<br />

0.9<br />

49.4<br />

32.6<br />

34.2<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.7<br />

0.1<br />

2.6<br />

b 0.3<br />

..<br />

6.8<br />

35.6<br />

(.)<br />

0.9<br />

5.8<br />

1.6<br />

0.4<br />

1.6<br />

5.1<br />

11.6<br />

13.3<br />

5.1<br />

48.6<br />

11.8<br />

22.9<br />

10.2<br />

1.9<br />

1998<br />

..<br />

1.0<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.6<br />

0.9<br />

b 0.9<br />

7.5<br />

0.8<br />

0.9<br />

1.4<br />

0.3<br />

3.2<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.8<br />

1.1<br />

7.7<br />

2.2<br />

0.9<br />

5.9<br />

7.6<br />

8.9<br />

20.6<br />

14.1<br />

0.1<br />

13.1<br />

0.3<br />

0.6<br />

0.7<br />

1.9<br />

0.5<br />

1.5<br />

28.9<br />

1.0<br />

0.8<br />

4.7<br />

1.3<br />

4.9<br />

1.0<br />

2.3<br />

7.1<br />

7.6<br />

5.7<br />

30.2<br />

19.6<br />

18.2<br />

2.4<br />

1.2<br />

1992<br />

1.1<br />

0.6<br />

-1.7<br />

3.0<br />

13.5<br />

27.1<br />

b 10.8<br />

131.9<br />

18.2<br />

21.2<br />

33.0<br />

48.5<br />

36.2<br />

4.6<br />

18.6<br />

8.7<br />

190.8<br />

158.3<br />

0.8<br />

22.6<br />

107.6<br />

6.1<br />

116.4<br />

303.5<br />

111.0<br />

1.7<br />

0.8<br />

2.6<br />

1.4<br />

46.1<br />

b 2.2<br />

..<br />

74.6<br />

329.6<br />

0.1<br />

15.6<br />

8.3<br />

11.3<br />

2.1<br />

14.9<br />

62.3<br />

68.2<br />

97.0<br />

100.2<br />

165.6<br />

54.1<br />

254.7<br />

65.1<br />

20.1<br />

Per càpita<br />

($ EUA)<br />

1998<br />

1.3<br />

13.2<br />

2.0<br />

1.2<br />

11.3<br />

8.1<br />

b 7.6<br />

180.8<br />

20.2<br />

14.6<br />

56.1<br />

7.2<br />

26.1<br />

0.2<br />

11.5<br />

14.6<br />

38.1<br />

95.3<br />

11.2<br />

14.5<br />

89.5<br />

36.4<br />

72.1<br />

206.4<br />

108.5<br />

2.7<br />

46.0<br />

1.9<br />

3.5<br />

15.8<br />

7.8<br />

12.4<br />

29.7<br />

314.9<br />

6.0<br />

13.0<br />

15.0<br />

6.2<br />

17.2<br />

10.2<br />

30.8<br />

51.7<br />

79.0<br />

108.4<br />

117.0<br />

78.8<br />

223.4<br />

31.2<br />

21.5<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

Servei d<strong>el</strong> deute<br />

total<br />

(en % de les<br />

exportacions de<br />

béns i serveis)<br />

1985 1998 1985 1998 1985 1998<br />

..<br />

..<br />

103,602<br />

..<br />

17.546<br />

26,637<br />

..<br />

25<br />

12,884<br />

1,817<br />

870<br />

4,103<br />

3,540<br />

26,013<br />

2,329<br />

3,502<br />

23<br />

83<br />

..<br />

8,703<br />

4,022<br />

..<br />

..<br />

76<br />

1,496<br />

6,057<br />

..<br />

16,696<br />

..<br />

4,884<br />

..<br />

..<br />

1,851<br />

97<br />

..<br />

18,260<br />

61<br />

36,715<br />

..<br />

10,843<br />

243<br />

2,730<br />

4,805<br />

..<br />

5,758<br />

..<br />

16<br />

36,102<br />

2,677<br />

..<br />

5,714<br />

232,004<br />

..<br />

86,172<br />

47,817<br />

12,718<br />

420<br />

32,397<br />

2,304<br />

6,725<br />

3,995<br />

8,526<br />

102,074<br />

3,629<br />

4,451<br />

184<br />

180<br />

693<br />

15,140<br />

8,484<br />

800<br />

821<br />

180<br />

1,653<br />

14,391<br />

1,148<br />

154,599<br />

2,266<br />

11,078<br />

1,035<br />

24,711<br />

3,633<br />

244<br />

3,162<br />

30,665<br />

22,359<br />

150,875<br />

1,070<br />

22,435<br />

251<br />

5,002<br />

6,077<br />

..<br />

5,968<br />

739<br />

63<br />

31,964<br />

4,565<br />

..<br />

..<br />

49.1<br />

..<br />

45.9<br />

89.1<br />

..<br />

22.3<br />

73.0<br />

58.0<br />

..<br />

225.0<br />

59.5<br />

38.4<br />

26.3<br />

74.1<br />

12.4<br />

116.3<br />

..<br />

58.9<br />

78.7<br />

..<br />

..<br />

88.8<br />

388.8<br />

3.4<br />

..<br />

5.5<br />

..<br />

60.6<br />

..<br />

..<br />

50.2<br />

..<br />

..<br />

32.4<br />

..<br />

44.4<br />

..<br />

66.5<br />

60.8<br />

78.5<br />

167.2<br />

..<br />

229.0<br />

..<br />

13.0<br />

115.0<br />

28.0<br />

..<br />

26.4<br />

30.6<br />

..<br />

76.4<br />

70.1<br />

29.8<br />

138.9<br />

52.9<br />

26.6<br />

40.7<br />

63.1<br />

54.9<br />

50.0<br />

..<br />

29.8<br />

31.9<br />

58.1<br />

17.7<br />

82.5<br />

146.9<br />

42.0<br />

26.4<br />

102.1<br />

248.6<br />

12.7<br />

69.4<br />

16.4<br />

87.7<br />

58.0<br />

62.5<br />

18.9<br />

30.8<br />

49.8<br />

15.6<br />

67.5<br />

82.3<br />

176.5<br />

49.4<br />

137.9<br />

18.7<br />

96.9<br />

72.8<br />

..<br />

335.9<br />

74.7<br />

28.3<br />

37.3<br />

24.3<br />

..<br />

..<br />

39.1<br />

..<br />

31.9<br />

31.6<br />

..<br />

3.8<br />

27.7<br />

19.7<br />

..<br />

37.6<br />

16.5<br />

35.0<br />

5.4<br />

19.0<br />

1.2<br />

11.3<br />

..<br />

33.0<br />

17.2<br />

..<br />

..<br />

15.1<br />

27.7<br />

4.1<br />

..<br />

8.3<br />

..<br />

25.0<br />

..<br />

..<br />

24.0<br />

9.5<br />

..<br />

35.6<br />

..<br />

28.8<br />

..<br />

12.3<br />

9.9<br />

24.7<br />

49.5<br />

..<br />

18.4<br />

..<br />

1.4<br />

25.8<br />

28.1<br />

..<br />

13.0<br />

74.1<br />

..<br />

19.2<br />

11.8<br />

11.4<br />

13.7<br />

28.3<br />

5.3<br />

18.7<br />

12.8<br />

6.6<br />

21.2<br />

..<br />

4.2<br />

4.2<br />

3.1<br />

2.3<br />

28.8<br />

16.4<br />

8.9<br />

4.5<br />

3.9<br />

19.5<br />

20.2<br />

9.4<br />

8.6<br />

42.0<br />

15.1<br />

18.5<br />

12.2<br />

10.4<br />

9.9<br />

13.2<br />

42.0<br />

8.9<br />

33.0<br />

13.7<br />

6.4<br />

2.1<br />

18.7<br />

30.2<br />

..<br />

25.5<br />

6.3<br />

0.9<br />

9.5<br />

9.8<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...

18 Ajuda i deute<br />

per país<br />

receptor<br />

Rànquing d'IDH<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

1992<br />

44.8<br />

111.9<br />

68.7<br />

946.3<br />

115.0<br />

139.6<br />

143.4<br />

2,430.2<br />

612.3<br />

791.7<br />

61.8<br />

56.5<br />

439.8<br />

715.4<br />

1,012.9<br />

205.6<br />

48.1<br />

885.6<br />

113.5<br />

164.1<br />

362.7<br />

55.0<br />

540.9<br />

433.0<br />

222.6<br />

1,820.3<br />

200.1<br />

253.9<br />

112.5<br />

101.8<br />

258.6<br />

269.1<br />

1,035.3<br />

756.6<br />

670.3<br />

1,338.4<br />

269.3<br />

725.0<br />

..<br />

346.1<br />

110.6<br />

448.4<br />

572.4<br />

351.4<br />

431.8<br />

176.3<br />

239.1<br />

1,462.9<br />

104.2<br />

310.5<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> (AOD) rebuda<br />

(desemborsaments nets) a<br />

1998<br />

42.6<br />

106.4<br />

44.5<br />

528.3<br />

58.7<br />

115.5<br />

66.2<br />

1,594.6<br />

700.9<br />

280.0<br />

24.9<br />

28.3<br />

361.1<br />

423.6<br />

1,049.8<br />

337.1<br />

35.3<br />

473.9<br />

64.6<br />

281.4<br />

494.2<br />

55.7<br />

209.1<br />

404.3<br />

128.4<br />

1,251.1<br />

171.1<br />

310.2<br />

81.0<br />

407.1<br />

204.0<br />

125.6<br />

348.7<br />

798.3<br />

502.1<br />

997.8<br />

210.4<br />

470.8<br />

158.2<br />

335.2<br />

37.8<br />

359.2<br />

433.7<br />

349.9<br />

349.3<br />

119.9<br />

167.4<br />

1,039.3<br />

95.7<br />

76.5<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1992<br />

19.1<br />

3.0<br />

1.4<br />

3.5<br />

0.3<br />

..<br />

11.8<br />

0.9<br />

9.3<br />

16.7<br />

41.8<br />

148.6<br />

11.3<br />

6.8<br />

2.1<br />

10.3<br />

18.2<br />

11.7<br />

4.4<br />

13.9<br />

12.7<br />

22.3<br />

9.2<br />

12.2<br />

13.4<br />

5.3<br />

17.8<br />

6.9<br />

24.1<br />

5.4<br />

1.0<br />

3.3<br />

36.2<br />

8.8<br />

11.4<br />

28.6<br />

12.9<br />

26.3<br />

..<br />

9.9<br />

30.5<br />

15.9<br />

31.5<br />

21.6<br />

15.3<br />

13.5<br />

18.4<br />

140.1<br />

46.7<br />

28.9<br />

1998<br />

14.4<br />

1.9<br />

0.9<br />

1.5<br />

..<br />

..<br />

6.2<br />

0.4<br />

9.3<br />

5.1<br />

3.9<br />

72.9<br />

10.3<br />

5.1<br />

1.7<br />

11.7<br />

18.0<br />

4.5<br />

3.9<br />

21.8<br />

13.4<br />

15.9<br />

2.3<br />

8.8<br />

8.6<br />

2.8<br />

18.3<br />

7.9<br />

16.3<br />

13.0<br />

0.5<br />

2.0<br />

11.0<br />

7.8<br />

10.6<br />

12.9<br />

9.2<br />

7.1<br />

20.6<br />

9.7<br />

9.1<br />

10.3<br />

27.2<br />

16.9<br />

13.2<br />

11.6<br />

9.9<br />

27.9<br />

50.5<br />

8.1<br />

1992<br />

130.9<br />

82.4<br />

69.4<br />

37.3<br />

2.6<br />

7.4<br />

75.8<br />

2.8<br />

38.4<br />

76.0<br />

167.1<br />

470.4<br />

109.5<br />

58.7<br />

8.5<br />

21.9<br />

105.0<br />

35.9<br />

47.9<br />

36.8<br />

29.3<br />

86.5<br />

20.9<br />

21.8<br />

59.2<br />

16.1<br />

95.0<br />

20.3<br />

208.4<br />

15.1<br />

2.5<br />

6.7<br />

119.7<br />

58.9<br />

87.0<br />

49.3<br />

54.6<br />

41.2<br />

..<br />

34.9<br />

110.9<br />

73.3<br />

57.0<br />

47.8<br />

48.2<br />

57.3<br />

40.8<br />

98.9<br />

103.6<br />

53.1<br />

Per càpita<br />

($ EUA)<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...<br />

1998<br />

102.7<br />

68.1<br />

37.7<br />

19.0<br />

1.3<br />

5.2<br />

32.1<br />

1.6<br />

38.0<br />

24.0<br />

57.8<br />

199.6<br />

78.5<br />

29.6<br />

8.0<br />

31.5<br />

66.5<br />

16.2<br />

23.2<br />

56.6<br />

33.9<br />

73.3<br />

7.4<br />

17.7<br />

28.8<br />

10.0<br />

67.7<br />

18.8<br />

123.9<br />

53.3<br />

1.7<br />

2.6<br />

36.1<br />

55.1<br />

55.6<br />

31.1<br />

35.3<br />

22.5<br />

40.8<br />

27.9<br />

31.1<br />

50.7<br />

41.2<br />

43.2<br />

33.0<br />

34.5<br />

22.8<br />

61.3<br />

82.4<br />

11.6<br />

1985<br />

66<br />

351<br />

1,206<br />

15,779<br />

3,098<br />

..<br />

175<br />

40,951<br />

2,256<br />

2,415<br />

132<br />

63<br />

2,112<br />

3,174<br />

13,465<br />

7<br />

134<br />

4,181<br />

3,050<br />

619<br />

2,529<br />

9<br />

8,955<br />

590<br />

935<br />

6,870<br />

1,454<br />

3,339<br />

144<br />

717<br />

18,643<br />

6,171<br />

4,499<br />

9,659<br />

2,566<br />

9,107<br />

854<br />

1,232<br />

..<br />

2,993<br />

245<br />

1,466<br />

1,021<br />

366<br />

1,456<br />

344<br />

217<br />

2,871<br />

318<br />

455<br />

Deute extern<br />

Total<br />

(milions de $ EUA) En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1998<br />

152<br />

548<br />

4,425<br />

20,687<br />

5,680<br />

..<br />

692<br />

98,232<br />

6,884<br />

4,716<br />

306<br />

246<br />

2,692<br />

9,829<br />

32,229<br />

2,210<br />

203<br />

7,010<br />

5,119<br />

2,437<br />

4,394<br />

120<br />

16,843<br />

2,646<br />

1,448<br />

16,376<br />

2,589<br />

4,138<br />

288<br />

1,048<br />

30,315<br />

12,929<br />

6,865<br />

14,852<br />

3,861<br />

7,603<br />

1,647<br />

3,935<br />

149<br />

12,173<br />

477<br />

3,546<br />

2,444<br />

1,226<br />

3,201<br />

921<br />

1,091<br />

8,208<br />

964<br />

1,119<br />

1985<br />

42.6<br />

33.1<br />

39.0<br />

129.2<br />

..<br />

..<br />

36.7<br />

17.7<br />

51.0<br />

43.9<br />

175.7<br />

..<br />

90.4<br />

40.2<br />

43.9<br />

..<br />

118.4<br />

70.8<br />

150.7<br />

26.1<br />

92.7<br />

5.6<br />

75.1<br />

22.2<br />

128.9<br />

32.1<br />

198.7<br />

..<br />

..<br />

36.1<br />

68.1<br />

93.0<br />

226.5<br />

153.4<br />

104.7<br />

..<br />

83.3<br />

35.5<br />

..<br />

47.6<br />

113.7<br />

..<br />

94.6<br />

21.4<br />

113.1<br />

40.1<br />

20.9<br />

65.9<br />

199.6<br />

40.2<br />

1998<br />

51.6<br />

11.8<br />

90.7<br />

60.3<br />

..<br />

..<br />

64.7<br />

23.0<br />

91.8<br />

79.8<br />

75.7<br />

684.0<br />

76.9<br />

119.4<br />

52.8<br />

77.7<br />

103.3<br />

61.5<br />

306.9<br />

199.1<br />

119.5<br />

32.1<br />

182.7<br />

54.2<br />

97.4<br />

37.1<br />

272.5<br />

104.8<br />

..<br />

27.1<br />

78.8<br />

208.2<br />

217.4<br />

145.4<br />

83.1<br />

94.3<br />

72.2<br />

58.2<br />

19.4<br />

297.1<br />

116.7<br />

102.2<br />

137.5<br />

60.8<br />

120.4<br />

88.8<br />

65.5<br />

223.0<br />

503.7<br />

128.3<br />

Servei d<strong>el</strong> deute<br />

total<br />

(en % de les<br />

exportacions de<br />

béns i serveis)<br />

1985<br />

4.5<br />

5.4<br />

11.6<br />

34.6<br />

52.5<br />

..<br />

6.8<br />

22.7<br />

23.6<br />

29.0<br />

..<br />

29.1<br />

32.5<br />

23.4<br />

24.9<br />

..<br />

8.9<br />

38.7<br />

34.4<br />

9.2<br />

41.7<br />

0.0<br />

12.8<br />

6.8<br />

27.3<br />

22.4<br />

25.3<br />

..<br />

..<br />

10.2<br />

32.7<br />

24.8<br />

15.9<br />

34.8<br />

20.8<br />

40.0<br />

12.9<br />

38.0<br />

..<br />

6.4<br />

10.3<br />

..<br />

39.8<br />

10.4<br />

17.3<br />

14.2<br />

17.5<br />

34.5<br />

51.9<br />

20.4<br />

1998<br />

3.3<br />

2.7<br />

12.0<br />

23.0<br />

5.3<br />

..<br />

8.4<br />

20.6<br />

28.4<br />

38.2<br />

1.4<br />

31.9<br />

8.6<br />

22.3<br />

23.6<br />

1.5<br />

13.4<br />

18.8<br />

3.3<br />

6.3<br />

14.7<br />

6.3<br />

9.8<br />

7.0<br />

5.7<br />

9.1<br />

27.7<br />

4.2<br />

..<br />

8.2<br />

11.2<br />

1.2<br />

17.7<br />

26.1<br />

23.2<br />

20.8<br />

10.6<br />

23.6<br />

1.5<br />

34.4<br />

9.7<br />

19.5<br />

14.7<br />

16.9<br />

12.6<br />

20.9<br />

10.6<br />

18.0<br />

25.6<br />

40.0<br />

221

Rànquing d'IDH<br />

222<br />

18 Ajuda i deute<br />

per país<br />

receptor<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> (AOD) rebuda<br />

(desemborsaments nets) a<br />

Total<br />

(milions de $ EUA)<br />

Deute extern<br />

Total<br />

(milions de $ EUA) En % d<strong>el</strong> PNB<br />

1992 1998 1992 1998 1992 1998 1985 1998 1985 1998 1985 1998<br />

1,777.4<br />

433.8<br />

365.1<br />

133.4<br />

T 45,205<br />

T 15,487<br />

T 7,287<br />

T 3,142<br />

T 96<br />

T 4,705<br />

T 6,533<br />

T 4,103<br />

T 6,485<br />

T 16,759<br />

T 5,768<br />

..<br />

..<br />

T 32,204<br />

T 16,253<br />

..<br />

T 20,766<br />

T 30,200<br />

T 53,044<br />

647.5<br />

397.5<br />

291.4<br />

106.3<br />

T 34,449<br />

T 11,737<br />

T 4,607<br />

T 2,678<br />

T 319<br />

T 4,388<br />

T 5,034<br />

T 3,440<br />

T 5,116<br />

T 12,580<br />

T 5,565<br />

..<br />

..<br />

T 25,302<br />

T 12,416<br />

..<br />

T 15,948<br />

T 23,952<br />

T 41,102<br />

En % d<strong>el</strong> PNB<br />

12.1<br />

14.9<br />

15.8<br />

22.2<br />

1.9<br />

9.9<br />

1.9<br />

0.4<br />

(.)<br />

2.5<br />

1.4<br />

2.0<br />

1.4<br />

11.1<br />

0.6<br />

..<br />

..<br />

1.7<br />

10.7<br />

..<br />

1.4<br />

2.7<br />

1.7<br />

23.4<br />

45.7<br />

44.2<br />

30.6<br />

11.1<br />

30.8<br />

32.8<br />

2.6<br />

1.6<br />

10.4<br />

5.4<br />

12.3<br />

14.1<br />

36.4<br />

14.8<br />

..<br />

..<br />

8.6<br />

28.6<br />

..<br />

15.8<br />

9.6<br />

11.8<br />

5,206<br />

511<br />

1,195<br />

709<br />

T 857,562<br />

T 71,341<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 387,738<br />

T 71,564<br />

T 30,613<br />

T 107,665<br />

T 95,225<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 675,564<br />

T 98,262<br />

..<br />

T 715,433<br />

T 233,115<br />

..<br />

10,352<br />

1,399<br />

1,659<br />

1,243<br />

T 2,051,435<br />

T 145,635<br />

..<br />

T 294,435<br />

T 139,836<br />

T 751,223<br />

T 172,698<br />

T 74,466<br />

T 365,603<br />

T 208,464<br />

T 360,899<br />

..<br />

..<br />

T 1,787,907<br />

T 184,506<br />

..<br />

T 1,708,360<br />

T 703,974<br />

T 2,412,334<br />

a. Un valor negatiu indica que <strong>el</strong> remborsament de préstecs AOD supera l'import d'AOD rebut. b. Les dades es refereixen a l'ajuda oficial neta.<br />

Font: Columnes 1-6: OCDE, Comitè d'Ajuda al Desenvolupament <strong>2000</strong>; columnes 7-12: Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

10.0<br />

15.6<br />

15.0<br />

16.9<br />

3.2<br />

8.4<br />

0.9<br />

0.2<br />

0.1<br />

7.3<br />

0.8<br />

1.4<br />

1.1<br />

4.4<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

6.7<br />

..<br />

3.7<br />

1.4<br />

2.9<br />

Per càpita<br />

($ EUA)<br />

10.6<br />

37.0<br />

28.7<br />

21.9<br />

7.5<br />

20.2<br />

18.1<br />

1.9<br />

2.9<br />

8.8<br />

3.8<br />

9.5<br />

10.0<br />

21.4<br />

14.0<br />

..<br />

..<br />

6.2<br />

18.6<br />

..<br />

10.9<br />

6.9<br />

8.3<br />

78.0<br />

35.9<br />

85.5<br />

60.4<br />

41.3<br />

66.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

58.0<br />

15.5<br />

13.3<br />

..<br />

76.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

73.2<br />

..<br />

..<br />

27.1<br />

..<br />

160.4<br />

54.5<br />

82.1<br />

197.7<br />

42.8<br />

99.5<br />

..<br />

24.8<br />

44.1<br />

39.2<br />

26.2<br />

32.0<br />

102.3<br />

67.9<br />

48.8<br />

..<br />

..<br />

41.3<br />

98.4<br />

..<br />

44.1<br />

42.5<br />

43.6<br />

Servei d<strong>el</strong> deute<br />

total<br />

(en % de les<br />

exportacions de<br />

béns i serveis)<br />

28.4<br />

10.1<br />

33.7<br />

14.7<br />

28.3<br />

20.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

36.8<br />

14.5<br />

9.4<br />

30.2<br />

26.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

26.2<br />

27.2<br />

..<br />

29.4<br />

21.8<br />

..<br />

11.3<br />

10.7<br />

18.4<br />

18.2<br />

20.1<br />

13.1<br />

..<br />

10.5<br />

12.9<br />

33.7<br />

18.9<br />

16.7<br />

17.3<br />

15.1<br />

13.5<br />

..<br />

..<br />

18.9<br />

15.4<br />

..<br />

20.2<br />

15.1<br />

18.9<br />

...PER TENIR ACCÉS ALS RECURSOS NECESSARIS PER A UN NIVELL DE VIDA ACCEPTABLE...

19 Tendències<br />

demogràfiques<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

1975<br />

23.2<br />

4.0<br />

220.2<br />

13.9<br />

0.2<br />

8.2<br />

9.8<br />

13.7<br />

111.5<br />

56.2<br />

4.7<br />

52.7<br />

6.3<br />

78.7<br />

5.1<br />

7.6<br />

0.4<br />

3.2<br />

55.4<br />

3.1<br />

35.6<br />

0.6<br />

3.5<br />

2.3<br />

9.0<br />

4.4<br />

0.3<br />

9.1<br />

1.7<br />

0.2<br />

35.3<br />

0.2<br />

0.2<br />

10.0<br />

26.0<br />

1.0<br />

0.1<br />

10.3<br />

2.8<br />

4.7<br />

0.3<br />

0.2<br />

10.5<br />

34.0<br />

0.5<br />

1.4<br />

(.)<br />

2.0<br />

4.3<br />

1.0<br />

Població total<br />

(milions)<br />

1998<br />

30.6<br />

4.4<br />

274.0<br />

18.5<br />

0.3<br />

8.9<br />

10.1<br />

15.7<br />

126.3<br />

58.6<br />

5.2<br />

58.7<br />

7.3<br />

82.1<br />

5.3<br />

8.1<br />

0.4<br />

3.7<br />

57.4<br />

3.8<br />

39.6<br />

0.8<br />

6.0<br />

3.5<br />

10.6<br />

6.7<br />

0.4<br />

9.9<br />

2.0<br />

0.3<br />

46.1<br />

0.3<br />

0.3<br />

10.3<br />

36.1<br />

1.8<br />

0.1<br />

14.8<br />

3.3<br />

5.4<br />

0.6<br />

0.6<br />

10.1<br />

38.7<br />

2.4<br />

1.4<br />

(.)<br />

3.8<br />

4.5<br />

1.3<br />

2015<br />

35.3<br />

4.7<br />

307.7<br />

21.5<br />

0.3<br />

9.1<br />

10.1<br />

15.9<br />

126.1<br />

59.6<br />

5.3<br />

61.1<br />

7.6<br />

81.6<br />

5.3<br />

8.3<br />

0.5<br />

4.2<br />

54.4<br />

4.4<br />

38.5<br />

0.9<br />

7.6<br />

4.0<br />

10.4<br />

7.7<br />

0.4<br />

9.7<br />

1.9<br />

0.3<br />

51.1<br />

0.4<br />

0.4<br />

9.9<br />

43.5<br />

2.6<br />

0.1<br />

17.9<br />

3.7<br />

5.5<br />

0.8<br />

0.7<br />

9.4<br />

39.3<br />

3.0<br />

1.2<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

(.)<br />

5.2<br />

4.3<br />

1.4<br />

Taxa de<br />

creixement anual<br />

de la població<br />

(%)<br />

1975-<br />

1998<br />

1.2<br />

0.4<br />

1.0<br />

1.3<br />

1.0<br />

0.3<br />

0.2<br />

0.6<br />

0.5<br />

0.2<br />

0.4<br />

0.5<br />

0.6<br />

0.2<br />

0.2<br />

0.3<br />

0.7<br />

0.6<br />

0.1<br />

0.9<br />

0.5<br />

1.0<br />

2.4<br />

1.9<br />

0.7<br />

1.8<br />

1.0<br />

0.4<br />

0.6<br />

0.4<br />

1.2<br />

3.0<br />

2.0<br />

0.1<br />

1.4<br />

2.6<br />

0.5<br />

1.6<br />

0.7<br />

0.6<br />

3.5<br />

5.4<br />

-0.2<br />

0.6<br />

6.9<br />

0.0<br />

-0.7<br />

3.0<br />

0.2<br />

1.0<br />

1998-<br />

2015<br />

0.9<br />

0.4<br />

0.7<br />

0.9<br />

0.7<br />

0.1<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.2<br />

0.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.5<br />

0.7<br />

-0.3<br />

0.8<br />

-0.2<br />

0.7<br />

1.4<br />

0.8<br />

-0.1<br />

0.8<br />

0.5<br />

-0.1<br />

-0.2<br />

0.4<br />

0.6<br />

1.6<br />

1.4<br />

-0.2<br />

1.1<br />

2.2<br />

0.5<br />

1.1<br />

0.7<br />

0.1<br />

1.5<br />

1.4<br />

-0.4<br />

0.1<br />

1.5<br />

-0.9<br />

-0.5<br />

1.8<br />

-0.2<br />

0.6<br />

1975<br />

75.6<br />

68.2<br />

73.7<br />

85.9<br />

86.6<br />

82.7<br />

94.9<br />

88.4<br />

75.7<br />

88.7<br />

58.3<br />

73.0<br />

55.7<br />

81.2<br />

81.8<br />

65.2<br />

73.7<br />

53.6<br />

65.6<br />

82.8<br />

69.6<br />

43.4<br />

86.6<br />

100.0<br />

55.3<br />

89.7<br />

80.4<br />

27.7<br />

42.4<br />

38.6<br />

48.0<br />

62.0<br />

73.4<br />

57.8<br />

80.7<br />

83.8<br />

34.2<br />

78.4<br />

83.1<br />

46.3<br />

79.2<br />

82.9<br />

52.8<br />

55.4<br />

65.4<br />

67.6<br />

35.0<br />

41.3<br />

45.1<br />

63.0<br />

Població urbana<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1998<br />

76.9<br />

73.8<br />

76.8<br />

84.7<br />

92.0<br />

83.2<br />

97.2<br />

89.2<br />

78.5<br />

89.4<br />

64.3<br />

75.2<br />

61.9<br />

87.1<br />

85.5<br />

64.5<br />

90.4<br />

58.1<br />

66.8<br />

86.5<br />

77.1<br />

55.7<br />

91.0<br />

100.0<br />

59.7<br />

95.4<br />

90.1<br />

37.0<br />

52.0<br />

48.9<br />

84.5<br />

71.1<br />

87.8<br />

65.9<br />

88.9<br />

97.4<br />

36.3<br />

84.3<br />

90.9<br />

60.2<br />

91.6<br />

92.1<br />

66.0<br />

64.8<br />

85.2<br />

73.8<br />

34.0<br />

50.8<br />

56.9<br />

73.2<br />

2015<br />

79.8<br />

78.0<br />

81.0<br />

86.0<br />

93.8<br />

85.2<br />

98.0<br />

90.9<br />

82.0<br />

90.8<br />

70.9<br />

79.4<br />

68.3<br />

89.9<br />

87.8<br />

68.5<br />

94.0<br />

63.9<br />

70.7<br />

89.4<br />

81.3<br />

64.6<br />

92.6<br />

100.0<br />

65.1<br />

96.7<br />

92.6<br />

46.6<br />

58.8<br />

58.4<br />

92.2<br />

78.7<br />

91.5<br />

70.7<br />

91.9<br />

98.2<br />

43.3<br />

86.9<br />

93.2<br />

68.0<br />

95.0<br />

94.2<br />

73.2<br />

71.4<br />

88.8<br />

78.7<br />

39.3<br />

60.3<br />

64.4<br />

79.3<br />

Ràtio de<br />

dependència<br />

(%)<br />

1998<br />

47.0<br />

54.4<br />

52.4<br />

49.6<br />

54.2<br />

56.2<br />

51.1<br />

46.8<br />

45.4<br />

54.0<br />

49.5<br />

53.0<br />

47.4<br />

46.6<br />

49.0<br />

47.1<br />

47.3<br />

50.1<br />

47.1<br />

52.8<br />

46.1<br />

55.1<br />

61.3<br />

41.0<br />

48.6<br />

39.6<br />

47.8<br />

47.3<br />

43.2<br />

49.1<br />

39.6<br />

57.0<br />

55.8<br />

44.5<br />

60.6<br />

61.4<br />

..<br />

56.0<br />

60.2<br />

47.1<br />

50.0<br />

39.8<br />

46.8<br />

47.8<br />

45.6<br />

47.5<br />

..<br />

61.8<br />

46.6<br />

50.8<br />

2015<br />

48.7<br />

54.8<br />

49.8<br />

50.3<br />

51.4<br />

57.5<br />

51.6<br />

49.2<br />

64.3<br />

54.1<br />

56.9<br />

55.5<br />

49.6<br />

49.7<br />

54.4<br />

46.8<br />

50.4<br />

52.5<br />

53.0<br />

51.8<br />

48.1<br />

51.9<br />

52.4<br />

41.3<br />

52.4<br />

38.4<br />

54.2<br />

48.3<br />

44.7<br />

39.6<br />

41.4<br />

42.5<br />

48.5<br />

46.0<br />

54.5<br />

44.4<br />

..<br />

50.0<br />

56.3<br />

42.1<br />

36.6<br />

49.5<br />

45.5<br />

44.5<br />

48.1<br />

43.7<br />

..<br />

52.0<br />

50.2<br />

41.4<br />

Població de<br />

65 anys i més<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1998 2015<br />

12.5<br />

15.7<br />

12.5<br />

12.1<br />

11.4<br />

17.4<br />

16.4<br />

13.6<br />

16.1<br />

16.0<br />

14.6<br />

15.6<br />

14.5<br />

15.9<br />

15.2<br />

14.7<br />

14.1<br />

11.4<br />

17.6<br />

11.6<br />

16.5<br />

11.4<br />

9.7<br />

6.8<br />

17.1<br />

10.2<br />

11.4<br />

15.4<br />

13.2<br />

11.0<br />

6.2<br />

3.0<br />

5.1<br />

13.4<br />

9.6<br />

1.9<br />

..<br />

6.9<br />

12.7<br />

11.2<br />

2.8<br />

1.8<br />

14.5<br />

11.6<br />

2.2<br />

13.4<br />

..<br />

4.9<br />

14.0<br />

6.5<br />

16.2<br />

18.0<br />

14.7<br />

15.2<br />

13.7<br />

21.8<br />

19.1<br />

18.5<br />

24.6<br />

18.7<br />

20.1<br />

18.4<br />

18.7<br />

20.3<br />

19.2<br />

17.8<br />

17.0<br />

13.6<br />

22.6<br />

14.1<br />

19.7<br />

14.9<br />

11.3<br />

12.4<br />

21.4<br />

13.7<br />

16.5<br />

18.2<br />

17.6<br />

11.3<br />

10.6<br />

6.6<br />

7.7<br />

18.4<br />

10.7<br />

5.6<br />

..<br />

9.7<br />

13.4<br />

13.5<br />

6.2<br />

9.1<br />

17.2<br />

14.3<br />

9.3<br />

16.4<br />

..<br />

7.1<br />

17.6<br />

9.5<br />

Taxa de<br />

fertilitat total<br />

1970-<br />

1975<br />

2.0<br />

2.2<br />

2.0<br />

2.5<br />

2.8<br />

1.9<br />

1.9<br />

2.0<br />

2.1<br />

2.0<br />

1.6<br />

2.3<br />

1.8<br />

1.6<br />

2.0<br />

2.0<br />

2.0<br />

3.8<br />

2.3<br />

2.8<br />

2.9<br />

2.5<br />

3.8<br />

2.6<br />

2.3<br />

2.9<br />

2.1<br />

2.7<br />

2.2<br />

2.7<br />

4.3<br />

5.4<br />

3.4<br />

2.2<br />

3.1<br />

6.9<br />

..<br />

3.6<br />

3.0<br />

2.5<br />

5.9<br />

6.8<br />

2.1<br />

2.2<br />

6.4<br />

2.1<br />

..<br />

4.3<br />

2.0<br />

3.4<br />

1995-<br />

<strong>2000</strong><br />

1.6<br />

1.9<br />

2.0<br />

1.8<br />

2.1<br />

1.6<br />

1.6<br />

1.5<br />

1.4<br />

1.7<br />

1.7<br />

1.7<br />

1.5<br />

1.3<br />

1.7<br />

1.4<br />

1.7<br />

1.9<br />

1.2<br />

2.0<br />

1.2<br />

2.0<br />

2.7<br />

1.7<br />

1.3<br />

1.3<br />

1.9<br />

1.4<br />

1.3<br />

1.5<br />

1.7<br />

2.8<br />

2.6<br />

1.2<br />

2.6<br />

2.9<br />

..<br />

2.4<br />

2.4<br />

1.4<br />

2.9<br />

3.7<br />

1.4<br />

1.5<br />

3.4<br />

1.3<br />

..<br />

2.8<br />

1.6<br />

1.7<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

contracepció<br />

(%)<br />

1990-99 a<br />

b 73<br />

b 76<br />

b 74<br />

b 76<br />

..<br />

b 78<br />

79<br />

80<br />

59<br />

82<br />

b 80<br />

75<br />

b 71<br />

75<br />

b 78<br />

b 71<br />

..<br />

..<br />

b 78<br />

b 70<br />

b 59<br />

..<br />

..<br />

b 74<br />

..<br />

..<br />

..<br />

b 66<br />

..<br />

b 55<br />

79<br />

..<br />

b 62<br />

69<br />

b 74<br />

b 35<br />

b 53<br />

b 43<br />

84<br />

74<br />

62<br />

b 32<br />

b 73<br />

b 75<br />

28<br />

70<br />

b 41<br />

75<br />

..<br />

b 53<br />

223

Rànquing d'IDH<br />

224<br />

19 Tendències<br />

demogràfiques<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Taxa de<br />

creixement anual<br />

de la població<br />

Ràtio de Població de<br />

Població total<br />

(%)<br />

Població urbana dependència 65 anys i més<br />

(milions)<br />

1975 1998<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

(%) (en % d<strong>el</strong> total)<br />

1975 1998 2015 1998 2015 1975 1998 2015 1998 2015 1998 2015<br />

0.1<br />

3.3<br />

0.1<br />

0.1<br />

59.1<br />

9.3<br />

9.4<br />

0.1<br />

1.7<br />

8.7<br />

12.3<br />

134.2<br />

2.5<br />

21.2<br />

12.7<br />

0.6<br />

0.4<br />

25.4<br />

1.7<br />

4.9<br />

0.9<br />

2.4<br />

14.1<br />

108.2<br />

7.3<br />

41.4<br />

43.0<br />

49.0<br />

0.1<br />

15.2<br />

2.7<br />

2.8<br />

2.0<br />

13.6<br />

40.0<br />

0.9<br />

5.0<br />

0.1<br />

0.1<br />

5.7<br />

6.9<br />

2.6<br />

2.8<br />

2.4<br />

0.2<br />

0.7<br />

33.3<br />

3.3<br />

927.8<br />

2.5<br />

0.1<br />

3.7<br />

0.1<br />

0.1<br />

95.8<br />

11.1<br />

10.3<br />

0.2<br />

2.8<br />

8.3<br />

21.4<br />

147.4<br />

2.4<br />

22.5<br />

23.2<br />

0.8<br />

0.4<br />

40.8<br />

2.0<br />

5.1<br />

1.1<br />

5.3<br />

16.3<br />

165.9<br />

20.2<br />

60.3<br />

72.9<br />

50.9<br />

0.1<br />

24.8<br />

5.2<br />

3.2<br />

2.5<br />

18.5<br />

64.5<br />

2.4<br />

8.2<br />

0.2<br />

0.3<br />

7.7<br />

12.2<br />

6.3<br />

3.5<br />

3.1<br />

0.2<br />

0.1<br />

3.5<br />

0.1<br />

0.1<br />

119.2<br />

11.6<br />

9.8<br />

0.3<br />

3.5<br />

7.5<br />

27.5<br />

142.9<br />

2.1<br />

21.1<br />

30.9<br />

1.0<br />

0.5<br />

53.2<br />

2.2<br />

5.1<br />

1.3<br />

7.6<br />

16.9<br />

200.7<br />

32.6<br />

68.9<br />

96.7<br />

47.9<br />

0.1<br />

31.9<br />

7.8<br />

3.9<br />

2.9<br />

21.9<br />

80.3<br />

4.1<br />

10.3<br />

0.2<br />

0.4<br />

8.8<br />

15.9<br />

9.9<br />

3.8<br />

3.5<br />

0.2<br />

0.8 1.0<br />

65.8 83.1<br />

4.6 5.5<br />

1,255.7 1,417.7<br />

4.3 5.6<br />

-0.1<br />

0.5<br />

1.1<br />

0.1<br />

2.1<br />

0.8<br />

0.4<br />

2.4<br />

2.1<br />

-0.2<br />

2.5<br />

0.4<br />

-0.1<br />

0.2<br />

2.7<br />

1.4<br />

0.6<br />

2.1<br />

0.8<br />

0.1<br />

1.1<br />

3.5<br />

0.6<br />

1.9<br />

4.6<br />

1.7<br />

2.3<br />

0.2<br />

0.8<br />

2.2<br />

3.0<br />

0.6<br />

1.0<br />

1.3<br />

2.1<br />

4.4<br />

2.1<br />

1.4<br />

3.0<br />

1.3<br />

2.5<br />

3.9<br />

1.0<br />

1.1<br />

0.6<br />

0.6<br />

3.0<br />

1.5<br />

1.3<br />

2.4<br />

0.1<br />

-0.3<br />

1.0<br />

0.4<br />

1.3<br />

0.3<br />

-0.3<br />

1.9<br />

1.3<br />

-0.6<br />

1.5<br />

-0.2<br />

-0.9<br />

-0.4<br />

1.7<br />

1.3<br />

0.9<br />

1.6<br />

0.5<br />

0.0<br />

0.8<br />

2.1<br />

0.2<br />

1.1<br />

2.9<br />

0.8<br />

1.7<br />

-0.4<br />

0.6<br />

1.5<br />

2.4<br />

1.3<br />

0.9<br />

1.0<br />

1.3<br />

3.2<br />

1.3<br />

1.3<br />

2.6<br />

0.8<br />

1.6<br />

2.7<br />

0.4<br />

0.7<br />

1.8<br />

0.7<br />

1.4<br />

1.0<br />

0.7<br />

1.5<br />

55.3<br />

55.7<br />

33.3<br />

32.6<br />

62.8<br />

64.2<br />

50.3<br />

50.2<br />

49.0<br />

57.5<br />

37.7<br />

66.4<br />

65.4<br />

46.2<br />

75.8<br />

36.7<br />

44.8<br />

60.7<br />

50.6<br />

49.5<br />

43.4<br />

60.9<br />

52.2<br />

61.2<br />

58.4<br />

15.1<br />

35.6<br />

58.3<br />

20.6<br />

61.5<br />

39.0<br />

67.0<br />

44.1<br />

22.0<br />

41.6<br />

19.6<br />

45.3<br />

38.6<br />

18.0<br />

51.5<br />

42.4<br />

55.3<br />

63.0<br />

32.8<br />

21.0<br />

30.0<br />

45.8<br />

37.9<br />

17.3<br />

47.6<br />

70.3<br />

73.6<br />

56.9<br />

37.0<br />

74.0<br />

77.1<br />

73.2<br />

46.4<br />

56.9<br />

69.4<br />

55.8<br />

77.0<br />

73.7<br />

57.3<br />

86.8<br />

41.6<br />

51.0<br />

74.1<br />

61.1<br />

59.7<br />

40.9<br />

86.8<br />

60.8<br />

80.2<br />

84.7<br />

20.9<br />

56.9<br />

71.6<br />

52.2<br />

72.0<br />

54.6<br />

88.9<br />

55.1<br />

22.9<br />

73.1<br />

81.2<br />

63.9<br />

37.4<br />

27.7<br />

56.6<br />

61.1<br />

73.1<br />

69.4<br />

38.3<br />

21.3<br />

37.0<br />

60.6<br />

39.5<br />

32.7<br />

45.2<br />

76.0<br />

80.1<br />

67.3<br />

47.2<br />

77.9<br />

82.7<br />

80.4<br />

51.0<br />

64.9<br />

75.4<br />

66.2<br />

82.0<br />

78.9<br />

65.4<br />

90.4<br />

50.5<br />

60.8<br />

80.0<br />

68.5<br />

67.7<br />

48.6<br />

90.3<br />

68.4<br />

86.5<br />

89.7<br />

29.3<br />

67.8<br />

78.0<br />

68.0<br />

77.9<br />

65.0<br />

92.6<br />

63.5<br />

32.0<br />

84.5<br />

92.8<br />

72.8<br />

43.6<br />

36.3<br />

64.0<br />

70.6<br />

79.8<br />

75.0<br />

47.6<br />

26.7<br />

48.0<br />

68.8<br />

47.9<br />

45.9<br />

52.4<br />

..<br />

49.7<br />

..<br />

..<br />

62.8<br />

45.2<br />

49.6<br />

81.5<br />

60.2<br />

48.2<br />

63.5<br />

46.3<br />

49.0<br />

46.1<br />

64.6<br />

58.6<br />

59.6<br />

61.4<br />

49.6<br />

53.8<br />

47.6<br />

72.9<br />

55.1<br />

53.7<br />

77.9<br />

46.5<br />

69.2<br />

48.7<br />

..<br />

64.1<br />

78.3<br />

64.3<br />

63.8<br />

51.0<br />

53.2<br />

90.1<br />

61.9<br />

..<br />

90.7<br />

58.0<br />

65.0<br />

82.4<br />

52.5<br />

56.6<br />

76.1<br />

54.1<br />

75.3<br />

71.9<br />

47.5<br />

75.0<br />

..<br />

45.0<br />

..<br />

..<br />

49.4<br />

44.0<br />

44.0<br />

51.0<br />

48.6<br />

46.3<br />

46.6<br />

42.6<br />

45.8<br />

40.8<br />

51.7<br />

49.4<br />

42.3<br />

50.1<br />

50.0<br />

50.1<br />

42.0<br />

55.7<br />

46.8<br />

46.0<br />

69.1<br />

41.2<br />

51.4<br />

45.4<br />

..<br />

49.7<br />

62.1<br />

43.5<br />

47.1<br />

47.5<br />

45.5<br />

81.7<br />

49.0<br />

..<br />

68.0<br />

41.3<br />

50.0<br />

67.0<br />

42.4<br />

45.3<br />

57.6<br />

41.3<br />

46.1<br />

48.8<br />

40.6<br />

48.8<br />

..<br />

12.9<br />

..<br />

..<br />

4.5<br />

9.3<br />

13.2<br />

4.3<br />

5.4<br />

15.4<br />

4.0<br />

12.3<br />

13.8<br />

12.7<br />

4.3<br />

4.3<br />

5.3<br />

4.6<br />

9.6<br />

12.2<br />

6.1<br />

3.0<br />

6.9<br />

4.9<br />

2.8<br />

5.5<br />

3.5<br />

14.0<br />

..<br />

4.6<br />

3.5<br />

5.7<br />

7.1<br />

6.4<br />

5.6<br />

2.5<br />

4.3<br />

..<br />

3.5<br />

6.5<br />

4.6<br />

2.9<br />

8.1<br />

5.8<br />

4.4<br />

4.1<br />

4.2<br />

5.9<br />

6.5<br />

4.2<br />

..<br />

15.8<br />

..<br />

..<br />

6.8<br />

14.1<br />

14.2<br />

4.4<br />

7.8<br />

18.4<br />

6.4<br />

13.7<br />

16.8<br />

15.4<br />

6.5<br />

7.3<br />

5.9<br />

6.4<br />

12.6<br />

13.8<br />

8.5<br />

4.8<br />

8.4<br />

7.2<br />

4.4<br />

8.5<br />

5.0<br />

16.2<br />

..<br />

6.5<br />

4.3<br />

5.9<br />

7.5<br />

9.3<br />

7.2<br />

3.7<br />

6.6<br />

..<br />

3.3<br />

7.7<br />

6.2<br />

3.4<br />

9.6<br />

8.2<br />

4.8<br />

5.7<br />

4.8<br />

5.8<br />

9.3<br />

4.4<br />

Taxa de<br />

fertilitat total<br />

1970-<br />

1975<br />

..<br />

2.3<br />

..<br />

..<br />

6.5<br />

3.5<br />

2.2<br />

6.3<br />

4.9<br />

2.2<br />

5.2<br />

2.0<br />

2.0<br />

2.6<br />

4.9<br />

4.2<br />

5.3<br />

5.0<br />

3.0<br />

2.6<br />

3.2<br />

7.6<br />

3.5<br />

4.7<br />

7.3<br />

5.0<br />

5.5<br />

2.0<br />

..<br />

6.0<br />

5.7<br />

4.9<br />

5.0<br />

4.0<br />

5.0<br />

7.2<br />

5.6<br />

..<br />

7.0<br />

4.3<br />

6.0<br />

7.8<br />

3.0<br />

4.7<br />

6.9<br />

4.9<br />

6.5<br />

4.7<br />

4.9<br />

6.2<br />

1995-<br />

<strong>2000</strong><br />

..<br />

1.4<br />

..<br />

..<br />

2.8<br />

1.6<br />

1.4<br />

3.7<br />

2.6<br />

1.2<br />

3.2<br />

1.3<br />

1.3<br />

1.2<br />

3.0<br />

2.7<br />

2.2<br />

2.8<br />

2.1<br />

1.9<br />

1.9<br />

3.8<br />

2.3<br />

2.3<br />

5.8<br />

1.7<br />

3.6<br />

1.4<br />

..<br />

3.0<br />

4.2<br />

2.7<br />

2.5<br />

2.1<br />

2.5<br />

5.9<br />

2.8<br />

..<br />

5.4<br />

2.0<br />

3.1<br />

4.9<br />

1.7<br />

2.5<br />

4.2<br />

2.3<br />

2.8<br />

3.2<br />

1.8<br />

3.6<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

contracepció<br />

(%)<br />

1990-99 a<br />

b 50<br />

..<br />

..<br />

54<br />

69<br />

82<br />

50<br />

47<br />

b 58<br />

b 76<br />

b 48<br />

..<br />

..<br />

57<br />

b 49<br />

b 32<br />

..<br />

72<br />

..<br />

..<br />

75<br />

..<br />

59<br />

77<br />

..<br />

74<br />

47<br />

..<br />

b 58<br />

64<br />

59<br />

63<br />

66<br />

66<br />

64<br />

40<br />

64<br />

b 47<br />

17<br />

..<br />

57<br />

53<br />

60<br />

..<br />

21<br />

..<br />

73<br />

60<br />

83<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

19 Tendències<br />

demogràfiques<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

1975<br />

5.7<br />

3.8<br />

24.7<br />

4.1<br />

0.3<br />

14.0<br />

16.0<br />

48.0<br />

135.7<br />

3.4<br />

7.4<br />

0.5<br />

3.0<br />

4.8<br />

0.9<br />

2.5<br />

1.4<br />

0.1<br />

38.8<br />

6.0<br />

0.2<br />

0.8<br />

0.6<br />

17.3<br />

30.4<br />

11.0<br />

1.2<br />

620.7<br />

9.8<br />

6.1<br />

0.2<br />

0.1<br />

2.7<br />

7.5<br />

74.7<br />

7.1<br />

0.3<br />

13.7<br />

1.4<br />

3.0<br />

7.8<br />

1.2<br />

16.0<br />

12.8<br />

2.3<br />

76.6<br />

1.4<br />

7.0<br />

0.2<br />

4.9<br />

Població total<br />

(milions)<br />

1998<br />

9.3<br />

4.4<br />

39.4<br />

6.0<br />

0.4<br />

23.6<br />

30.1<br />

77.6<br />

206.3<br />

6.0<br />

15.3<br />

1.0<br />

6.1<br />

8.0<br />

1.7<br />

4.8<br />

2.6<br />

0.2<br />

66.0<br />

10.8<br />

0.4<br />

1.6<br />

1.2<br />

27.4<br />

44.5<br />

21.8<br />

2.1<br />

982.2<br />

19.2<br />

11.4<br />

0.4<br />

0.1<br />

4.6<br />

14.3<br />

148.2<br />

10.7<br />

0.7<br />

29.0<br />

2.8<br />

5.2<br />

15.1<br />

2.0<br />

28.3<br />

22.8<br />

4.4<br />

124.8<br />

2.5<br />

16.9<br />

0.6<br />

8.0<br />

2015<br />

11.6<br />

4.5<br />

43.4<br />

8.0<br />

0.6<br />

29.9<br />

41.2<br />

96.6<br />

250.4<br />

7.8<br />

22.6<br />

1.5<br />

9.0<br />

11.2<br />

2.0<br />

7.3<br />

3.3<br />

0.3<br />

85.2<br />

16.4<br />

0.7<br />

2.0<br />

1.7<br />

34.8<br />

53.5<br />

34.1<br />

2.9<br />

1,211.7<br />

29.8<br />

13.6<br />

0.6<br />

0.2<br />

6.5<br />

21.5<br />

222.6<br />

14.4<br />

1.0<br />

37.6<br />

4.4<br />

7.8<br />

23.4<br />

3.1<br />

39.8<br />

32.7<br />

6.7<br />

161.5<br />

3.9<br />

29.6<br />

0.9<br />

10.4<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

Taxa de<br />

creixement anual<br />

de la població<br />

(%)<br />

1975-<br />

1998<br />

2.2<br />

0.6<br />

2.0<br />

1.7<br />

1.7<br />

2.3<br />

2.8<br />

2.1<br />

1.8<br />

2.5<br />

3.2<br />

3.0<br />

3.1<br />

2.3<br />

2.7<br />

2.9<br />

2.5<br />

2.5<br />

2.3<br />

2.6<br />

3.5<br />

3.2<br />

3.0<br />

2.0<br />

1.7<br />

3.0<br />

2.4<br />

2.0<br />

2.9<br />

2.7<br />

2.9<br />

2.4<br />

2.3<br />

2.8<br />

3.0<br />

1.8<br />

3.2<br />

3.3<br />

2.9<br />

2.4<br />

2.9<br />

2.3<br />

2.5<br />

2.6<br />

2.9<br />

2.1<br />

2.7<br />

3.9<br />

4.9<br />

2.1<br />

1998-<br />

2015<br />

1.3<br />

0.1<br />

0.6<br />

1.7<br />

2.1<br />

1.4<br />

1.9<br />

1.3<br />

1.1<br />

1.5<br />

2.3<br />

2.6<br />

2.3<br />

2.0<br />

1.2<br />

2.5<br />

1.5<br />

2.3<br />

1.5<br />

2.5<br />

2.8<br />

1.3<br />

2.1<br />

1.4<br />

1.1<br />

2.7<br />

2.0<br />

1.2<br />

2.6<br />

1.0<br />

2.4<br />

1.8<br />

2.0<br />

2.4<br />

2.4<br />

1.8<br />

2.5<br />

1.5<br />

2.7<br />

2.5<br />

2.6<br />

2.6<br />

2.0<br />

2.1<br />

2.6<br />

1.5<br />

2.6<br />

3.4<br />

2.0<br />

1.6<br />

Població urbana<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1975 1998<br />

49.9<br />

35.8<br />

48.0<br />

40.4<br />

21.4<br />

39.1<br />

40.3<br />

18.8<br />

19.4<br />

35.5<br />

45.1<br />

14.0<br />

32.1<br />

41.5<br />

20.6<br />

50.3<br />

48.7<br />

15.7<br />

43.5<br />

36.7<br />

9.1<br />

12.0<br />

29.2<br />

37.7<br />

23.9<br />

61.4<br />

10.8<br />

21.3<br />

30.1<br />

19.6<br />

27.1<br />

26.9<br />

11.9<br />

26.9<br />

26.4<br />

10.3<br />

21.2<br />

12.9<br />

34.8<br />

11.4<br />

16.1<br />

3.5<br />

18.9<br />

5.0<br />

16.3<br />

9.3<br />

20.3<br />

16.4<br />

68.5<br />

21.7<br />

64.1<br />

53.8<br />

49.9<br />

45.9<br />

59.3<br />

41.8<br />

57.9<br />

19.5<br />

38.3<br />

32.5<br />

53.5<br />

33.9<br />

45.7<br />

63.2<br />

38.9<br />

63.7<br />

62.4<br />

19.5<br />

45.3<br />

39.7<br />

18.6<br />

68.8<br />

53.2<br />

54.0<br />

26.9<br />

75.9<br />

26.4<br />

27.7<br />

37.3<br />

33.9<br />

45.9<br />

45.2<br />

16.8<br />

47.3<br />

35.9<br />

22.2<br />

32.1<br />

31.3<br />

61.0<br />

22.3<br />

28.3<br />

6.7<br />

34.2<br />

11.2<br />

32.2<br />

20.0<br />

55.3<br />

36.2<br />

82.9<br />

33.6<br />

2015<br />

73.5<br />

63.9<br />

56.3<br />

53.6<br />

73.5<br />

50.1<br />

67.5<br />

24.3<br />

52.4<br />

40.1<br />

62.1<br />

47.2<br />

56.1<br />

73.7<br />

53.2<br />

71.3<br />

70.5<br />

27.0<br />

53.5<br />

48.3<br />

28.6<br />

88.7<br />

66.2<br />

64.3<br />

36.7<br />

81.6<br />

38.9<br />

35.9<br />

47.8<br />

45.9<br />

61.4<br />

56.2<br />

23.7<br />

58.9<br />

46.7<br />

32.9<br />

42.6<br />

44.5<br />

70.1<br />

32.7<br />

39.3<br />

11.6<br />

48.7<br />

18.1<br />

42.5<br />

30.8<br />

68.6<br />

49.2<br />

86.3<br />

44.8<br />

Ràtio de<br />

dependència<br />

(%)<br />

1998<br />

60.0<br />

52.1<br />

63.9<br />

69.6<br />

81.2<br />

75.6<br />

70.3<br />

66.4<br />

56.4<br />

84.5<br />

83.6<br />

85.3<br />

84.8<br />

78.5<br />

83.9<br />

87.6<br />

67.5<br />

84.2<br />

68.5<br />

91.2<br />

86.6<br />

82.6<br />

83.5<br />

60.7<br />

51.2<br />

81.9<br />

79.1<br />

64.1<br />

88.7<br />

82.1<br />

89.7<br />

..<br />

72.5<br />

90.0<br />

83.4<br />

81.8<br />

84.4<br />

89.7<br />

97.9<br />

90.7<br />

89.9<br />

87.6<br />

77.3<br />

82.9<br />

96.7<br />

67.0<br />

88.8<br />

101.5<br />

80.6<br />

83.2<br />

2015<br />

45.4<br />

43.1<br />

53.6<br />

55.3<br />

54.0<br />

50.8<br />

51.2<br />

43.0<br />

44.9<br />

56.5<br />

58.0<br />

68.9<br />

60.2<br />

62.7<br />

74.5<br />

64.3<br />

43.5<br />

63.0<br />

47.3<br />

69.9<br />

68.9<br />

64.7<br />

77.9<br />

46.2<br />

42.7<br />

69.0<br />

72.7<br />

47.3<br />

73.3<br />

56.3<br />

77.2<br />

..<br />

61.2<br />

79.8<br />

64.0<br />

58.8<br />

66.5<br />

62.1<br />

84.9<br />

75.1<br />

71.2<br />

75.1<br />

64.7<br />

63.2<br />

81.5<br />

50.0<br />

75.0<br />

85.7<br />

68.8<br />

63.5<br />

Població de 65<br />

anys i més<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1998<br />

5.7<br />

9.6<br />

3.5<br />

4.8<br />

4.6<br />

4.5<br />

3.7<br />

5.2<br />

4.5<br />

4.4<br />

3.0<br />

2.6<br />

3.3<br />

3.9<br />

3.8<br />

3.1<br />

3.9<br />

3.4<br />

4.0<br />

3.5<br />

2.9<br />

2.5<br />

5.9<br />

4.3<br />

4.6<br />

3.1<br />

4.1<br />

4.8<br />

3.1<br />

2.8<br />

4.0<br />

..<br />

3.0<br />

3.6<br />

3.1<br />

3.1<br />

2.6<br />

3.0<br />

3.2<br />

3.2<br />

2.9<br />

4.0<br />

3.1<br />

3.6<br />

3.1<br />

3.2<br />

3.2<br />

2.4<br />

3.2<br />

3.6<br />

2015<br />

6.1<br />

10.8<br />

4.0<br />

6.1<br />

3.2<br />

4.6<br />

4.4<br />

5.3<br />

6.3<br />

4.3<br />

3.4<br />

3.5<br />

4.3<br />

4.9<br />

3.1<br />

3.8<br />

4.5<br />

4.1<br />

5.2<br />

3.8<br />

3.8<br />

2.4<br />

5.4<br />

5.3<br />

6.0<br />

4.0<br />

4.5<br />

6.4<br />

3.7<br />

2.4<br />

3.7<br />

..<br />

3.7<br />

3.5<br />

3.8<br />

4.0<br />

3.2<br />

2.5<br />

2.8<br />

3.8<br />

3.1<br />

4.4<br />

4.2<br />

4.1<br />

3.0<br />

4.3<br />

3.4<br />

2.3<br />

4.3<br />

3.9<br />

Taxa de<br />

fertilitat total<br />

1970-<br />

1975<br />

6.2<br />

2.6<br />

4.8<br />

6.1<br />

7.0<br />

6.0<br />

7.4<br />

5.8<br />

5.1<br />

6.8<br />

7.7<br />

6.5<br />

7.1<br />

6.5<br />

6.0<br />

6.8<br />

7.3<br />

6.5<br />

5.5<br />

6.5<br />

7.2<br />

6.6<br />

4.3<br />

6.9<br />

5.8<br />

7.1<br />

5.7<br />

5.4<br />

6.6<br />

7.2<br />

5.7<br />

..<br />

6.1<br />

6.3<br />

7.0<br />

5.5<br />

7.1<br />

8.1<br />

6.3<br />

6.2<br />

6.6<br />

5.9<br />

6.7<br />

6.3<br />

6.6<br />

7.0<br />

6.5<br />

7.6<br />

6.7<br />

5.8<br />

1995-<br />

<strong>2000</strong><br />

2.6<br />

1.8<br />

3.3<br />

3.2<br />

3.6<br />

3.4<br />

3.8<br />

2.6<br />

2.6<br />

4.2<br />

4.0<br />

4.7<br />

4.3<br />

4.4<br />

4.9<br />

4.4<br />

2.6<br />

4.3<br />

3.4<br />

4.9<br />

4.9<br />

4.4<br />

5.4<br />

3.1<br />

2.4<br />

5.3<br />

4.8<br />

3.1<br />

5.2<br />

3.8<br />

5.6<br />

..<br />

4.6<br />

5.3<br />

5.0<br />

4.6<br />

4.8<br />

4.5<br />

6.1<br />

5.8<br />

5.4<br />

5.5<br />

4.6<br />

4.5<br />

6.1<br />

3.1<br />

5.5<br />

7.6<br />

5.3<br />

4.4<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

contracepció<br />

(%)<br />

1990-99 a<br />

60<br />

74<br />

b 50<br />

60<br />

53<br />

56<br />

57<br />

75<br />

57<br />

..<br />

36<br />

b 21<br />

50<br />

48<br />

29<br />

60<br />

..<br />

15<br />

55<br />

31<br />

25<br />

48<br />

..<br />

59<br />

33<br />

b 18<br />

23<br />

41<br />

22<br />

66<br />

..<br />

b 10<br />

26<br />

19<br />

17<br />

13<br />

21<br />

39<br />

..<br />

19<br />

19<br />

19<br />

8<br />

30<br />

24<br />

49<br />

4<br />

21<br />

..<br />

18<br />

225

Rànquing d'IDH<br />

226<br />

19 Tendències<br />

demogràfiques<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

1975<br />

57.0<br />

23.3<br />

4.8<br />

6.8<br />

4.8<br />

15.9<br />

3.0<br />

11.2<br />

2.1<br />

6.1<br />

0.5<br />

4.1<br />

5.2<br />

4.4<br />

6.2<br />

2.1<br />

4.0<br />

10.5<br />

0.6<br />

3.7<br />

32.2<br />

6.1<br />

4.8<br />

2.9<br />

T2,928.0<br />

T 327.2<br />

T 137.4<br />

T 968.9<br />

T 41.1<br />

T 317.9<br />

T 833.1<br />

T 212.4<br />

T 327.1<br />

T 303.1<br />

T 353.8<br />

T 920.7<br />

T 882.4<br />

T 2,779.4<br />

T 355.6<br />

T 746.6<br />

T 1,001.9<br />

T 2,268.9<br />

T 4,017.4<br />

Població total<br />

(milions)<br />

1998<br />

106.4<br />

49.1<br />

8.8<br />

14.3<br />

9.0<br />

32.1<br />

5.8<br />

20.6<br />

3.6<br />

12.1<br />

1.2<br />

7.3<br />

10.3<br />

6.6<br />

10.7<br />

3.5<br />

7.3<br />

18.9<br />

1.2<br />

6.5<br />

59.6<br />

11.3<br />

10.1<br />

4.6<br />

T 4,575.4<br />

T 581.6<br />

T 258.4<br />

T 1,311.0<br />

T 55.3<br />

T 498.2<br />

T 1,364.5<br />

T 382.3<br />

T 508.9<br />

T 569.0<br />

T 398.6<br />

T 1,105.0<br />

T 1,031.3<br />

T 4,137.2<br />

T 651.3<br />

T 864.1<br />

T 1,455.8<br />

T 3,499.9<br />

T 5,819.8<br />

2015<br />

153.3<br />

80.3<br />

12.8<br />

20.0<br />

13.7<br />

47.2<br />

8.9<br />

34.5<br />

5.5<br />

19.7<br />

1.8<br />

10.5<br />

15.8<br />

10.5<br />

16.7<br />

4.8<br />

11.2<br />

25.2<br />

1.6<br />

9.5<br />

90.9<br />

18.1<br />

16.7<br />

6.7<br />

T 5,750.8<br />

T 843.6<br />

T 365.1<br />

T 1,479.8<br />

T 62.0<br />

T 624.9<br />

T 1,737.0<br />

T 525.3<br />

T 629.0<br />

T 834.0<br />

T 399.9<br />

T 1,190.6<br />

T 1,093.7<br />

T 4,990.7<br />

T 955.8<br />

T 911.1<br />

T 1,740.2<br />

T 4,389.0<br />

T 7,040.2<br />

Taxa de<br />

creixement anual<br />

de la població<br />

(%)<br />

1975-<br />

1998<br />

2.8<br />

3.3<br />

2.6<br />

3.3<br />

2.8<br />

3.1<br />

2.8<br />

2.7<br />

2.4<br />

3.0<br />

3.6<br />

2.5<br />

3.0<br />

1.8<br />

2.4<br />

2.3<br />

2.6<br />

2.6<br />

2.7<br />

2.5<br />

2.7<br />

2.7<br />

3.3<br />

1.9<br />

2.0<br />

2.5<br />

2.8<br />

1.3<br />

1.3<br />

2.0<br />

2.2<br />

2.6<br />

1.9<br />

2.8<br />

0.5<br />

0.8<br />

0.7<br />

1.7<br />

2.7<br />

0.6<br />

1.6<br />

1.9<br />

1.6<br />

1998-<br />

2015<br />

2.2<br />

2.9<br />

2.2<br />

2.0<br />

2.5<br />

2.3<br />

2.6<br />

3.1<br />

2.6<br />

2.9<br />

2.3<br />

2.1<br />

2.5<br />

2.8<br />

2.6<br />

1.9<br />

2.6<br />

1.7<br />

2.0<br />

2.3<br />

2.5<br />

2.8<br />

3.0<br />

2.3<br />

1.4<br />

2.2<br />

2.1<br />

0.7<br />

0.7<br />

1.3<br />

1.4<br />

1.9<br />

1.3<br />

2.3<br />

0.0<br />

0.4<br />

0.3<br />

1.1<br />

2.3<br />

0.3<br />

1.1<br />

1.3<br />

1.1<br />

Població urbana<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1975<br />

23.4<br />

29.5<br />

34.8<br />

32.1<br />

34.2<br />

10.1<br />

21.9<br />

8.3<br />

12.2<br />

17.8<br />

17.0<br />

16.3<br />

7.7<br />

4.0<br />

16.2<br />

33.7<br />

15.6<br />

8.6<br />

16.0<br />

3.2<br />

9.5<br />

6.3<br />

10.6<br />

21.4<br />

26.1<br />

14.2<br />

42.1<br />

18.8<br />

52.5<br />

61.2<br />

21.4<br />

21.6<br />

22.2<br />

20.8<br />

57.5<br />

70.5<br />

72.8<br />

29.6<br />

15.5<br />

75.0<br />

52.7<br />

19.0<br />

37.8<br />

1998<br />

42.2<br />

29.6<br />

43.9<br />

45.3<br />

45.7<br />

26.4<br />

40.7<br />

13.5<br />

18.0<br />

32.9<br />

31.1<br />

31.3<br />

14.6<br />

5.9<br />

28.7<br />

40.3<br />

23.1<br />

37.8<br />

22.9<br />

8.4<br />

16.7<br />

17.4<br />

19.6<br />

35.3<br />

39.0<br />

24.3<br />

56.2<br />

34.9<br />

84.8<br />

74.6<br />

29.1<br />

32.7<br />

35.5<br />

32.7<br />

67.0<br />

76.9<br />

78.1<br />

41.7<br />

27.8<br />

78.2<br />

65.9<br />

30.8<br />

46.6<br />

2015<br />

55.4<br />

39.3<br />

51.5<br />

55.7<br />

56.5<br />

38.3<br />

53.0<br />

20.7<br />

26.2<br />

44.1<br />

42.5<br />

42.9<br />

22.7<br />

8.9<br />

40.1<br />

49.7<br />

30.9<br />

51.5<br />

31.7<br />

14.5<br />

25.8<br />

27.4<br />

29.1<br />

46.7<br />

49.1<br />

34.6<br />

65.4<br />

47.8<br />

91.6<br />

79.9<br />

38.0<br />

42.7<br />

46.5<br />

42.6<br />

72.5<br />

81.3<br />

82.2<br />

51.5<br />

38.5<br />

81.9<br />

72.9<br />

41.6<br />

54.5<br />

Ràtio de<br />

dependència<br />

(%)<br />

1998<br />

87.7<br />

103.1<br />

99.7<br />

88.5<br />

90.4<br />

93.6<br />

98.3<br />

108.3<br />

89.2<br />

102.2<br />

77.3<br />

90.3<br />

99.6<br />

93.6<br />

101.3<br />

87.7<br />

97.0<br />

92.8<br />

87.9<br />

97.2<br />

95.8<br />

100.4<br />

103.3<br />

88.8<br />

61.7<br />

83.8<br />

73.0<br />

47.2<br />

40.7<br />

60.5<br />

66.9<br />

74.6<br />

58.9<br />

91.0<br />

50.2<br />

50.3<br />

49.4<br />

57.8<br />

87.4<br />

49.6<br />

58.0<br />

62.0<br />

59.0<br />

2015<br />

74.2<br />

89.2<br />

78.5<br />

71.0<br />

75.5<br />

78.8<br />

78.8<br />

94.7<br />

75.5<br />

88.0<br />

69.2<br />

73.8<br />

86.1<br />

77.1<br />

86.6<br />

74.3<br />

83.1<br />

84.5<br />

81.4<br />

75.2<br />

86.6<br />

88.1<br />

87.5<br />

80.3<br />

50.7<br />

70.8<br />

57.4<br />

40.6<br />

41.1<br />

50.2<br />

49.7<br />

55.8<br />

45.8<br />

77.6<br />

44.7<br />

50.9<br />

51.4<br />

46.6<br />

73.6<br />

52.4<br />

48.6<br />

51.0<br />

50.6<br />

Població de<br />

65 anys i més<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1998<br />

3.0<br />

2.8<br />

2.2<br />

2.9<br />

2.5<br />

2.6<br />

2.9<br />

2.2<br />

2.8<br />

2.9<br />

3.0<br />

2.7<br />

2.7<br />

2.4<br />

3.7<br />

3.9<br />

3.4<br />

3.3<br />

4.1<br />

2.7<br />

2.9<br />

2.6<br />

2.5<br />

2.9<br />

4.9<br />

3.1<br />

3.6<br />

6.6<br />

6.6<br />

5.2<br />

4.5<br />

3.5<br />

4.5<br />

3.0<br />

11.5<br />

12.8<br />

13.7<br />

5.7<br />

3.0<br />

14.5<br />

6.6<br />

5.0<br />

6.8<br />

2015<br />

3.4<br />

2.8<br />

1.8<br />

3.1<br />

2.7<br />

2.7<br />

2.8<br />

1.7<br />

3.4<br />

2.9<br />

3.9<br />

3.0<br />

2.5<br />

2.4<br />

3.8<br />

3.4<br />

3.1<br />

2.6<br />

3.9<br />

2.3<br />

2.7<br />

2.4<br />

2.6<br />

3.0<br />

6.4<br />

3.4<br />

4.5<br />

9.3<br />

10.6<br />

7.1<br />

5.8<br />

4.4<br />

6.1<br />

3.0<br />

13.0<br />

16.0<br />

17.2<br />

7.3<br />

3.2<br />

18.2<br />

7.9<br />

6.4<br />

8.3<br />

Taxa de<br />

fertilitat total<br />

1970-<br />

1975<br />

6.9<br />

6.3<br />

6.9<br />

7.4<br />

7.0<br />

6.8<br />

7.1<br />

6.9<br />

6.5<br />

6.6<br />

6.5<br />

7.0<br />

7.4<br />

8.3<br />

7.1<br />

5.7<br />

6.6<br />

6.5<br />

5.4<br />

6.8<br />

6.8<br />

7.8<br />

8.1<br />

6.5<br />

5.4<br />

6.7<br />

6.6<br />

4.8<br />

4.2<br />

5.1<br />

5.7<br />

6.7<br />

5.3<br />

6.7<br />

2.4<br />

2.5<br />

2.3<br />

4.9<br />

6.8<br />

2.1<br />

4.2<br />

5.5<br />

4.5<br />

1995-<br />

<strong>2000</strong><br />

5.2<br />

6.4<br />

5.6<br />

5.1<br />

5.6<br />

5.5<br />

5.8<br />

7.1<br />

5.7<br />

6.8<br />

5.2<br />

5.5<br />

6.8<br />

6.2<br />

6.6<br />

4.9<br />

6.1<br />

6.3<br />

5.8<br />

6.3<br />

6.3<br />

6.6<br />

6.8<br />

6.1<br />

3.0<br />

4.9<br />

4.1<br />

1.8<br />

1.7<br />

2.7<br />

3.3<br />

3.8<br />

2.7<br />

5.5<br />

1.6<br />

1.8<br />

1.7<br />

2.6<br />

5.2<br />

1.7<br />

2.5<br />

3.0<br />

2.7<br />

Taxa<br />

d'utilització<br />

de la<br />

contracepció<br />

(%)<br />

1990-99 a<br />

a. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. b. Les dades són per un any o període diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de<br />

la columna, no corresponen a la definició usual o es refereixen només a una part d<strong>el</strong> país.<br />

Fonts: Columnes 1-3, 13 i 14: ONU 1998c; columnes 4,5 i 9-12: calculades a partir de dades de població d'ONU 1998c; columnes 6-8: ONU 1996b; columna 15: UNICEF 1999c<br />

6<br />

8<br />

26<br />

15<br />

13<br />

18<br />

37<br />

15<br />

8<br />

8<br />

12<br />

29<br />

22<br />

21<br />

7<br />

15<br />

4<br />

10<br />

b 1<br />

b 9<br />

4<br />

12<br />

8<br />

b 4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

.<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

20 Ús de<br />

l'energia<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Total<br />

(milions<br />

de<br />

quilowatt<br />

hora)<br />

Consum d'<strong>el</strong>ectricitat a<br />

Índex<br />

(1980 =<br />

100)<br />

1997<br />

1997 1980<br />

531,051<br />

115.369<br />

3,610,149<br />

183,069<br />

5,586<br />

147,150<br />

82,209<br />

99,270<br />

1,040,108<br />

361,529<br />

76,828<br />

450,072<br />

56,048<br />

544,063<br />

41,128<br />

56,082<br />

6,466l<br />

20,675<br />

289,607<br />

36,219<br />

187,128<br />

2,711<br />

34,010<br />

26,188<br />

51,111<br />

36,260<br />

1,515<br />

37,086<br />

11,470<br />

678<br />

248,653<br />

1,705<br />

1,414<br />

63,410<br />

78,190<br />

27,224<br />

99<br />

33,292<br />

7,003<br />

28,877<br />

5,041<br />

6,868<br />

37,545<br />

140,576<br />

20,571<br />

8,244<br />

90<br />

5,714<br />

13,633<br />

4,844<br />

152<br />

139<br />

152<br />

190<br />

177<br />

179<br />

163<br />

154<br />

180<br />

127<br />

192<br />

181<br />

151<br />

..<br />

159<br />

149<br />

197<br />

196<br />

153<br />

165<br />

173<br />

262<br />

275<br />

382<br />

220<br />

294<br />

287<br />

217<br />

..<br />

204<br />

621<br />

364<br />

166<br />

..<br />

..<br />

289<br />

165<br />

283<br />

207<br />

..<br />

304<br />

283<br />

120<br />

116<br />

327<br />

..<br />

..<br />

259<br />

..<br />

236<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

Per càpita<br />

(quilowatt hora)<br />

14,243<br />

20,327<br />

10,334<br />

6.599<br />

13,838<br />

11,655<br />

5,125<br />

4,560<br />

4,944<br />

5,020<br />

8,351<br />

4,615<br />

5,855<br />

..<br />

5,054<br />

4,988<br />

10,330<br />

3,106<br />

3,357<br />

7,061<br />

2,872<br />

1,692<br />

3,187<br />

2,836<br />

2,413<br />

2,449<br />

1,627<br />

1,750<br />

..<br />

1,333<br />

1,051<br />

2,430<br />

4,062<br />

..<br />

..<br />

6,849<br />

984<br />

1,054<br />

1,163<br />

..<br />

4,784<br />

10,616<br />

2,920<br />

3,419<br />

6,204<br />

..<br />

..<br />

964<br />

..<br />

1,900<br />

1997<br />

17,549<br />

26,214<br />

13,284<br />

9,986<br />

20,387<br />

16,616<br />

8,118<br />

6,358<br />

8,252<br />

6,152<br />

14,944<br />

7,693<br />

7,697<br />

6,630<br />

7,825<br />

6,925<br />

15,506<br />

5,652<br />

5,045<br />

9,630<br />

4,724<br />

3,553<br />

5,804<br />

7,642<br />

4,836<br />

5,569<br />

3,976<br />

3,760<br />

5,749<br />

2,539<br />

5,437<br />

5,536<br />

4,859<br />

6,156<br />

2,192<br />

15,718<br />

1,500<br />

2,276<br />

2,145<br />

5,375<br />

8,647<br />

12,070<br />

3,697<br />

3,633<br />

8,917<br />

5,697<br />

2,308<br />

1,525<br />

3,040<br />

3,793<br />

Consum de<br />

combustibles<br />

tradicionals<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

total)<br />

1980 1996<br />

0.4<br />

0.4<br />

1.3<br />

3.8<br />

..<br />

7.7<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

4.3<br />

1.3<br />

0.9<br />

0.3<br />

0.4<br />

1.2<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.8<br />

0.2<br />

0.4<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.4<br />

3.0<br />

0.9<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

25.0<br />

4.0<br />

0.8<br />

(.)<br />

0.6<br />

5.9<br />

(.)<br />

(.)<br />

12.3<br />

11.1<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

2.0<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

50.0<br />

26.3<br />

..<br />

1.4<br />

0.5<br />

10.1<br />

3.6<br />

3.7<br />

..<br />

16.2<br />

0.3<br />

0.1<br />

0.4<br />

0.9<br />

5.1<br />

1.0<br />

1.6<br />

0.3<br />

2.3<br />

3.1<br />

..<br />

0.2<br />

0.8<br />

(.)<br />

0.7<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

1.2<br />

0.7<br />

..<br />

0.9<br />

0.9<br />

6.7<br />

0.7<br />

1.0<br />

..<br />

0.4<br />

3.5<br />

(.)<br />

(.)<br />

12.7<br />

26.0<br />

0.6<br />

(.)<br />

(.)<br />

1.5<br />

0.4<br />

..<br />

2.8<br />

50.0<br />

12.6<br />

3.4<br />

0.8<br />

Total<br />

(1.000 tones mètriques)<br />

1980 1997<br />

193,000<br />

18,819<br />

1,811,650<br />

70,372<br />

1,469<br />

40,984<br />

46,100<br />

65,000<br />

346,491<br />

201,299<br />

25,413<br />

190,111<br />

20,861<br />

360,441<br />

19,734<br />

23,450<br />

3,643<br />

8,485<br />

138,629<br />

9,251<br />

68,583<br />

945<br />

8,609<br />

6,062<br />

15,960<br />

5,518<br />

402<br />

10,291<br />

4,313<br />

..<br />

41,238<br />

2,297<br />

..<br />

47,029<br />

41,868<br />

9,564<br />

..<br />

9,525<br />

2,636<br />

20,810<br />

3,324<br />

4,796<br />

28,870<br />

124,806<br />

8,576<br />

6,275<br />

..<br />

1,527<br />

..<br />

3,873<br />

Ús comercial de l'energia<br />

(equivalent de petroli)<br />

237,983<br />

23,226<br />

2,162,190<br />

101,626<br />

2,330<br />

51,934<br />

57,125<br />

74,910<br />

514,898<br />

227,977<br />

33,075<br />

247,534<br />

26,218<br />

347,272<br />

21,107<br />

27,761<br />

3,394<br />

12,491<br />

163,315<br />

16,679<br />

107,328<br />

2,074<br />

17,591<br />

26,878<br />

25,556<br />

14,121<br />

943<br />

20,400<br />

6,380<br />

..<br />

176,351<br />

2,107<br />

..<br />

40,576<br />

61,710<br />

16,165<br />

..<br />

23,012<br />

2,883<br />

17,216<br />

8,487<br />

13,575<br />

25,311<br />

105,155<br />

30,874<br />

5,556<br />

..<br />

2,663<br />

7,650<br />

8,196<br />

Per càpita<br />

(quilograms)<br />

1980<br />

7,848<br />

4,600<br />

7,973<br />

4,790<br />

6,443<br />

4,932<br />

4,682<br />

4,594<br />

2,967<br />

3,574<br />

5,317<br />

3,528<br />

3,301<br />

4,603<br />

3,852<br />

3,105<br />

9,984<br />

2,495<br />

2,456<br />

2,972<br />

1,834<br />

1,547<br />

2,220<br />

2,656<br />

1,655<br />

1,095<br />

1,104<br />

1,054<br />

2,269<br />

..<br />

1,082<br />

11,902<br />

..<br />

4,596<br />

1,490<br />

6,956<br />

..<br />

854<br />

905<br />

4,175<br />

9,952<br />

20,943<br />

2,696<br />

3,508<br />

8,222<br />

4,240<br />

..<br />

669<br />

..<br />

3,579<br />

1997<br />

7,930<br />

5,501<br />

8,076<br />

5,484<br />

8,566<br />

5,869<br />

5,611<br />

4,800<br />

4,084<br />

3,863<br />

6,435<br />

4,224<br />

3,699<br />

4,231<br />

3,994<br />

3,439<br />

8,052<br />

3,412<br />

2,839<br />

4,435<br />

2,729<br />

2,777<br />

3,014<br />

8,661<br />

2,435l<br />

2,172<br />

2,515<br />

2,051<br />

3,213<br />

..<br />

3,834<br />

6,840<br />

..<br />

3,938<br />

1,730<br />

8,936<br />

..<br />

1,574<br />

883<br />

3,198<br />

13,689<br />

18,835<br />

2,492<br />

2,721<br />

11,967<br />

3,811<br />

..<br />

769<br />

1,687<br />

6,414<br />

PIB generat<br />

per quilogram<br />

($ EUA) b<br />

1980<br />

2.1<br />

5.1<br />

2.7<br />

3.3<br />

3.5<br />

4.5<br />

4.6<br />

4.5<br />

9.3<br />

4.0<br />

3.7<br />

6.1<br />

12.1<br />

..<br />

6.7<br />

7.2<br />

2.4<br />

4.0<br />

6.0<br />

4.7<br />

5.7<br />

4.1<br />

5.1<br />

4.4<br />

5.8<br />

10.3<br />

4.2<br />

6.8<br />

..<br />

..<br />

3.5<br />

2.5<br />

..<br />

..<br />

5.2<br />

2.4<br />

..<br />

2.8<br />

5.5<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

1.6<br />

0.8<br />

4.6<br />

0.9<br />

..<br />

3.7<br />

..<br />

1.3<br />

1997<br />

2.5<br />

6.6<br />

3.6<br />

3.8<br />

3.3<br />

4.6<br />

5.0<br />

5.7<br />

10.6<br />

5.1<br />

4.2<br />

6.4<br />

11.9<br />

7.2<br />

9.1<br />

8.7<br />

5.5<br />

6.3<br />

6.8<br />

3.8<br />

5.5<br />

4.4<br />

5.2<br />

3.6<br />

4.8<br />

10.8<br />

7.2<br />

5.5<br />

3.2<br />

..<br />

3.1<br />

2.7<br />

..<br />

1.3<br />

4.8<br />

..<br />

..<br />

3.0<br />

6.6<br />

1.1<br />

0.7<br />

..<br />

1.9<br />

1.4<br />

1.6<br />

1.0<br />

..<br />

3.5<br />

2.8<br />

0.7<br />

Importacions<br />

netes<br />

d'energia<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum<br />

d'energia<br />

comercial) c<br />

1980 1997<br />

-7<br />

-196<br />

14<br />

-22<br />

43<br />

61<br />

83<br />

-11<br />

88<br />

2<br />

73<br />

75<br />

66<br />

48<br />

95<br />

67<br />

99<br />

78<br />

86<br />

41<br />

77<br />

99<br />

98<br />

..<br />

77<br />

99<br />

..<br />

86<br />

62<br />

..<br />

77<br />

-855<br />

..<br />

9<br />

7<br />

-884<br />

..<br />

41<br />

71<br />

84<br />

-54<br />

-481<br />

49<br />

2<br />

-995<br />

-11<br />

..<br />

50<br />

..<br />

-239<br />

-52<br />

-778<br />

22<br />

-96<br />

36<br />

36<br />

77<br />

13<br />

79<br />

-18<br />

54<br />

48<br />

58<br />

60<br />

4<br />

71<br />

99<br />

77<br />

82<br />

15<br />

71<br />

99<br />

97<br />

100<br />

62<br />

100<br />

..<br />

89<br />

55<br />

..<br />

86<br />

-735<br />

..<br />

22<br />

-30<br />

-618<br />

..<br />

65<br />

62<br />

73<br />

12<br />

-224<br />

50<br />

4<br />

-397<br />

32<br />

..<br />

57<br />

48<br />

-66<br />

227

Rànquing d'IDH<br />

228<br />

20 Ús de<br />

l'energia<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

Total<br />

(milions<br />

de<br />

quilowatt<br />

hora)<br />

1997<br />

76 Tailàndia<br />

98,194<br />

77 Filipines<br />

39,816<br />

78 Ucraïna<br />

177,848<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines 80<br />

80 Perú<br />

17,953<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

38<br />

12,105<br />

148<br />

108<br />

172,212<br />

14,087<br />

33,677<br />

192<br />

4,436<br />

39,253<br />

58,638<br />

814,400<br />

6,323<br />

57,369<br />

75,145<br />

545<br />

1,626<br />

46,577<br />

6,719<br />

7,363<br />

1,278<br />

18,300<br />

58,700<br />

348,456<br />

106,979<br />

4,946<br />

7,342<br />

6,255<br />

5,145<br />

107,412<br />

9,662<br />

7,335<br />

115<br />

66<br />

17,806<br />

9,560<br />

6,273<br />

6,022<br />

5,881<br />

65<br />

404<br />

97,744<br />

10,900<br />

1,127,356<br />

6,750<br />

Consum d'<strong>el</strong>ectricitat a<br />

Índex<br />

(1980 =<br />

100)<br />

Per càpita<br />

(quilowatt hora)<br />

Consum de<br />

combustibles<br />

tradicionals<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

Total<br />

(1.000 tones<br />

mètriques)<br />

Ús comercial de l'energia<br />

(equivalent de petroli)<br />

Per càpita<br />

(quilograms)<br />

1997 1980 1997 1980 1996 1980 1997 1980 1997<br />

345<br />

..<br />

296<br />

432<br />

255<br />

141<br />

..<br />

356<br />

245<br />

101<br />

576<br />

..<br />

..<br />

84<br />

209<br />

176<br />

103<br />

226<br />

..<br />

..<br />

274<br />

379<br />

..<br />

250<br />

566<br />

619<br />

221<br />

..<br />

296<br />

179<br />

680<br />

260<br />

352<br />

308<br />

436<br />

1010<br />

221<br />

198<br />

1650<br />

..<br />

284<br />

586<br />

..<br />

183<br />

167<br />

98<br />

437<br />

..<br />

375<br />

..<br />

149<br />

..<br />

794<br />

281<br />

999<br />

1,029<br />

..<br />

370<br />

930<br />

4,371<br />

740<br />

..<br />

..<br />

3,061<br />

2,379<br />

489<br />

4,442<br />

778<br />

..<br />

..<br />

482<br />

1,588<br />

..<br />

1,145<br />

1,969<br />

340<br />

373<br />

..<br />

276<br />

579<br />

233<br />

1,056<br />

834<br />

113<br />

554<br />

847<br />

582<br />

504<br />

25<br />

..<br />

423<br />

366<br />

..<br />

1,204<br />

252<br />

545<br />

570<br />

..<br />

307<br />

..<br />

535<br />

3,267<br />

1,973<br />

1,161<br />

1,827<br />

1,273<br />

3,254<br />

857<br />

1,630<br />

4,677<br />

2,795<br />

5,516<br />

2,569<br />

2,544<br />

3,299<br />

693<br />

3,947<br />

1,163<br />

3,381<br />

1,438<br />

1,128<br />

3,512<br />

3,585<br />

23,129<br />

5,492<br />

1,644<br />

557<br />

3,483<br />

714<br />

737<br />

972<br />

2,336<br />

2,486<br />

282<br />

1,694<br />

4,192<br />

906<br />

777<br />

251<br />

2,330<br />

801<br />

1,024<br />

1,696<br />

1,878<br />

378<br />

479<br />

1,512<br />

2,360<br />

922<br />

1,595<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5.0<br />

27.9<br />

..<br />

50.0<br />

26.6<br />

0.5<br />

15.7<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

0.9<br />

45.0<br />

2.4<br />

15.9<br />

..<br />

..<br />

59.1<br />

2.3<br />

..<br />

35.5<br />

(.)<br />

40.3<br />

37.0<br />

..<br />

..<br />

15.2<br />

62.0<br />

2.4<br />

5.0<br />

53.5<br />

20.5<br />

..<br />

27.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

26.7<br />

(.)<br />

..<br />

13.1<br />

50.0<br />

24.1<br />

0.4<br />

..<br />

8.4<br />

..<br />

..<br />

5.9<br />

..<br />

(.)<br />

5.6<br />

26.0<br />

0.8<br />

40.0<br />

18.6<br />

1.2<br />

6.0<br />

1.1<br />

24.1<br />

4.7<br />

0.8<br />

50.0<br />

(.)<br />

22.9<br />

5.2<br />

1.4<br />

32.4<br />

0.9<br />

0.1<br />

29.2<br />

(.)<br />

30.0<br />

31.7<br />

0.4<br />

..<br />

27.2<br />

47.5<br />

2.8<br />

6.3<br />

48.0<br />

3.4<br />

..<br />

15.1<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

14.3<br />

(.)<br />

(.)<br />

9.3<br />

33.3<br />

33.3<br />

0.9<br />

(.)<br />

5.6<br />

..<br />

..<br />

11,701<br />

..<br />

..<br />

98,898<br />

14,570<br />

2,385<br />

..<br />

1,865<br />

28,673<br />

11,128<br />

763,707<br />

566<br />

64,694<br />

35,361<br />

..<br />

..<br />

19,127<br />

..<br />

4,474<br />

..<br />

7,173<br />

76,799<br />

108,999<br />

35,357<br />

22,740<br />

21,212<br />

97,893<br />

..<br />

11,700<br />

2,094<br />

2,483<br />

2,378<br />

4,493<br />

31,314<br />

996<br />

3,464<br />

..<br />

..<br />

15,001<br />

5,191<br />

1,714<br />

1,070<br />

3,049<br />

..<br />

..<br />

38,918<br />

1,717<br />

598,628<br />

7,948<br />

..<br />

8,806<br />

..<br />

..<br />

141,520<br />

14,273<br />

25,142<br />

..<br />

2,328<br />

20,616<br />

48,473<br />

591,982<br />

4,460<br />

44,135<br />

57,530<br />

..<br />

..<br />

30,481<br />

..<br />

2,295<br />

..<br />

15,090<br />

38,418<br />

172,030<br />

98,449<br />

79,963<br />

38,251<br />

150,059<br />

..<br />

15,127<br />

4,191<br />

5,244<br />

3,963<br />

7,159<br />

71,273<br />

6,775<br />

5,453<br />

..<br />

..<br />

11,987<br />

8,513<br />

4,795<br />

1,804<br />

1,048<br />

..<br />

..<br />

108,289<br />

2,793<br />

1,113,050<br />

12,181<br />

..<br />

3,428<br />

..<br />

..<br />

1,464<br />

1,501<br />

247<br />

..<br />

956<br />

3,236<br />

809<br />

5,494<br />

222<br />

2,914<br />

2,343<br />

..<br />

..<br />

672<br />

..<br />

882<br />

..<br />

2,357<br />

5,163<br />

896<br />

3,773<br />

487<br />

439<br />

1,956<br />

..<br />

675<br />

672<br />

827<br />

1,115<br />

305<br />

704<br />

905<br />

608<br />

..<br />

..<br />

2,433<br />

652<br />

786<br />

346<br />

1,142<br />

..<br />

..<br />

995<br />

473<br />

610<br />

2,778<br />

..<br />

2,376<br />

..<br />

..<br />

1,501<br />

1,291<br />

2,449<br />

..<br />

856<br />

2,480<br />

2,237<br />

4,019<br />

1,806<br />

1,957<br />

2,526<br />

..<br />

..<br />

761<br />

..<br />

423<br />

..<br />

2,909<br />

2,439<br />

1,051<br />

4,906<br />

1,319<br />

520<br />

2,960<br />

..<br />

621<br />

824<br />

1,265<br />

1,552<br />

386<br />

1,140<br />

3,003<br />

673<br />

..<br />

..<br />

1,529<br />

713<br />

1,081<br />

476<br />

317<br />

..<br />

..<br />

1,777<br />

603<br />

907<br />

2,615<br />

PIB generat<br />

per quilogram<br />

($ EUA) b<br />

1980 1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.8<br />

0.4<br />

2.9<br />

0.7<br />

12.6<br />

0.6<br />

1.7<br />

..<br />

..<br />

2.8<br />

..<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.7<br />

3.1<br />

2.3<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

4.1<br />

2.8<br />

..<br />

1.3<br />

1.5<br />

2.8<br />

3.9<br />

2.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.4<br />

2.2<br />

..<br />

0.8<br />

..<br />

..<br />

1.1<br />

..<br />

0.3<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

..<br />

..<br />

2.9<br />

..<br />

0.8<br />

..<br />

3.6<br />

0.5<br />

2.1<br />

0.6<br />

1.2<br />

0.7<br />

1.4<br />

..<br />

..<br />

3.2<br />

..<br />

1.6<br />

..<br />

..<br />

0.5<br />

4.3<br />

1.3<br />

2.2<br />

2.2<br />

0.3<br />

..<br />

4.3<br />

2.2<br />

2.3<br />

1.0<br />

2.0<br />

2.7<br />

..<br />

2.5<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

2.2<br />

1.4<br />

1.8<br />

2.3<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

1.4<br />

0.8<br />

0.2<br />

Importacions<br />

netes d'energia<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum<br />

d'energia<br />

comercial) c<br />

1980<br />

..<br />

95<br />

..<br />

..<br />

-51<br />

73<br />

-8<br />

..<br />

72<br />

73<br />

-50<br />

2<br />

54<br />

19<br />

-277<br />

..<br />

..<br />

5<br />

..<br />

66<br />

..<br />

-1,248<br />

0<br />

43<br />

-1,408<br />

51<br />

50<br />

-12<br />

..<br />

-25<br />

23<br />

93<br />

91<br />

29<br />

45<br />

-1,415<br />

62<br />

..<br />

..<br />

1<br />

-126<br />

100<br />

-18<br />

-12<br />

..<br />

..<br />

-116<br />

-28<br />

-2<br />

-1<br />

1997<br />

..<br />

55<br />

..<br />

..<br />

-58<br />

49<br />

87<br />

..<br />

65<br />

52<br />

-53<br />

-57<br />

63<br />

30<br />

-255<br />

..<br />

..<br />

-122<br />

..<br />

70<br />

..<br />

-423<br />

-69<br />

30<br />

-395<br />

42<br />

57<br />

46<br />

..<br />

19<br />

-66<br />

96<br />

85<br />

39<br />

61<br />

-662<br />

74<br />

..<br />

..<br />

-17<br />

-168<br />

96<br />

70<br />

13<br />

..<br />

..<br />

-108<br />

50<br />

1<br />

-54<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

20 Ús de<br />

l'energia<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Total<br />

(milions<br />

de<br />

quilowatt<br />

hora)<br />

1997<br />

8,397<br />

7,226<br />

187,740<br />

3,568<br />

41<br />

46,984<br />

21,489<br />

19,253<br />

84,096<br />

14,103<br />

18,259<br />

..<br />

3,252<br />

3,380<br />

..<br />

2,069<br />

3,096<br />

30<br />

54,924<br />

4,044<br />

32<br />

..<br />

1,257<br />

14,192<br />

4,211<br />

29,950<br />

..<br />

465,867<br />

6,426<br />

10,930<br />

20<br />

15<br />

1,795<br />

2,758<br />

59,119<br />

208<br />

17<br />

4,367<br />

559<br />

495<br />

684<br />

415<br />

1,340<br />

1,262<br />

414<br />

12,820<br />

153<br />

2,482<br />

187<br />

633<br />

Consum d'<strong>el</strong>ectricitat a<br />

Índex<br />

(1980 =<br />

100)<br />

1997<br />

300<br />

..<br />

188<br />

231<br />

256<br />

..<br />

301<br />

457<br />

591<br />

..<br />

484<br />

..<br />

352<br />

216<br />

..<br />

195<br />

166<br />

150<br />

290<br />

242<br />

152<br />

..<br />

237<br />

288<br />

283<br />

262<br />

..<br />

391<br />

132<br />

150<br />

111<br />

167<br />

143<br />

190<br />

295<br />

208<br />

170<br />

242<br />

343<br />

228<br />

157<br />

1886<br />

153<br />

507<br />

215<br />

483<br />

165<br />

..<br />

160<br />

201<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

Per càpita<br />

(quilowatt hora)<br />

1980 1997<br />

434<br />

..<br />

3,025<br />

339<br />

55<br />

..<br />

381<br />

78<br />

94<br />

..<br />

433<br />

..<br />

259<br />

292<br />

..<br />

380<br />

1,119<br />

171<br />

433<br />

242<br />

93<br />

..<br />

767<br />

254<br />

44<br />

878<br />

..<br />

173<br />

451<br />

1,020<br />

83<br />

96<br />

406<br />

168<br />

176<br />

15<br />

26<br />

109<br />

98<br />

68<br />

48<br />

17<br />

47<br />

17<br />

74<br />

30<br />

60<br />

..<br />

416<br />

59<br />

912<br />

1,651<br />

4,185<br />

604<br />

103<br />

2,024<br />

731<br />

252<br />

413<br />

2,380<br />

1,222<br />

..<br />

544<br />

435<br />

..<br />

442<br />

1,220<br />

169<br />

848<br />

384<br />

79<br />

..<br />

1,106<br />

528<br />

96<br />

1,414<br />

..<br />

482<br />

344<br />

975<br />

48<br />

109<br />

399<br />

198<br />

410<br />

20<br />

27<br />

154<br />

206<br />

98<br />

24<br />

213<br />

48<br />

57<br />

97<br />

105<br />

62<br />

152<br />

303<br />

81<br />

Consum de<br />

combustibles<br />

tradicionals<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1980<br />

16.1<br />

..<br />

4.9<br />

52.9<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

49.1<br />

51.5<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

55.3<br />

19.3<br />

..<br />

49.2<br />

14.4<br />

(.)<br />

4.7<br />

54.6<br />

66.7<br />

35.7<br />

30.8<br />

5.2<br />

69.3<br />

0.3<br />

..<br />

31.5<br />

43.7<br />

27.6<br />

80.0<br />

..<br />

65.4<br />

51.7<br />

24.4<br />

100.0<br />

..<br />

76.8<br />

77.8<br />

72.3<br />

78.4<br />

100.0<br />

86.9<br />

94.2<br />

35.7<br />

81.3<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

80.7<br />

1996<br />

12.7<br />

0.5<br />

..<br />

36.5<br />

..<br />

(.)<br />

1.5<br />

40.5<br />

28.7<br />

..<br />

(..)<br />

..<br />

50.0<br />

13.4<br />

..<br />

43.4<br />

3.8<br />

(.)<br />

3.5<br />

58.6<br />

50.0<br />

..<br />

32.6<br />

4.8<br />

63.9<br />

0.1<br />

..<br />

21.2<br />

78.1<br />

23.4<br />

66.7<br />

..<br />

62.5<br />

68.8<br />

17.3<br />

89.3<br />

..<br />

78.9<br />

52.1<br />

86.5<br />

85.6<br />

76.5<br />

76.5<br />

90.9<br />

71.0<br />

43.3<br />

(.)<br />

2.0<br />

..<br />

80.5<br />

Total<br />

(1.000 tones<br />

mètriques)<br />

1980<br />

3,900<br />

..<br />

65,417<br />

2,537<br />

..<br />

4,821<br />

12,410<br />

19,347<br />

59,561<br />

1,650<br />

5,348<br />

..<br />

1,878<br />

2,287<br />

..<br />

1,558<br />

..<br />

..<br />

15,970<br />

3,754<br />

..<br />

..<br />

1,493<br />

4,778<br />

9,430<br />

12,030<br />

..<br />

242,024<br />

4.071<br />

6.488<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3,687<br />

25,479<br />

..<br />

..<br />

9,791<br />

845<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8,406<br />

4,663<br />

..<br />

14,900<br />

..<br />

1,424<br />

..<br />

2,099<br />

1997<br />

6,805<br />

4,436<br />

107,220<br />

4,095<br />

..<br />

42,553<br />

26,497<br />

39,306<br />

138,779<br />

3,384<br />

14,642<br />

..<br />

3,182<br />

4,254<br />

..<br />

2,573<br />

..<br />

..<br />

39,581<br />

5,633<br />

..<br />

..<br />

1,635<br />

9,275<br />

13,009<br />

27,091<br />

..<br />

461,032<br />

6,896<br />

9,926<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5,756<br />

56,818<br />

..<br />

..<br />

14,138<br />

1,242<br />

Ús comercial de l'energia<br />

(equivalent de petroli)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11,480<br />

7,160<br />

..<br />

24,327<br />

..<br />

3,355<br />

..<br />

1,779<br />

Per càpita<br />

(quilograms)<br />

1980 1997<br />

611<br />

..<br />

2,372<br />

553<br />

..<br />

302<br />

665<br />

360<br />

402<br />

416<br />

614<br />

..<br />

526<br />

427<br />

..<br />

533<br />

..<br />

..<br />

391<br />

550<br />

..<br />

..<br />

2,161<br />

247<br />

279<br />

925<br />

..<br />

352<br />

379<br />

926<br />

..<br />

..<br />

..<br />

426<br />

308<br />

..<br />

..<br />

589<br />

506<br />

..<br />

..<br />

..<br />

450<br />

322<br />

..<br />

172<br />

..<br />

167<br />

..<br />

392<br />

738<br />

1,029<br />

2,636<br />

691<br />

..<br />

1,798<br />

904<br />

521<br />

693<br />

562<br />

983<br />

..<br />

532<br />

548<br />

..<br />

551<br />

..<br />

..<br />

656<br />

536<br />

..<br />

..<br />

1,419<br />

340<br />

296<br />

1,240<br />

..<br />

479<br />

383<br />

866<br />

..<br />

..<br />

..<br />

413<br />

442<br />

..<br />

..<br />

393<br />

359<br />

..<br />

..<br />

..<br />

414<br />

321<br />

..<br />

197<br />

..<br />

208<br />

..<br />

237<br />

PIB generat<br />

per quilogram<br />

($ EUA) b<br />

1980 1997 1980<br />

2.7<br />

..<br />

1.9<br />

2.9<br />

..<br />

..<br />

2.5<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

1.7<br />

..<br />

1.4<br />

2.4<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

2.9<br />

..<br />

..<br />

2.4<br />

4.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

1.0<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.7<br />

1.0<br />

..<br />

..<br />

0.6<br />

1.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.5<br />

0.5<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

3.0<br />

0.7<br />

1.5<br />

2.5<br />

..<br />

0.5<br />

1.6<br />

0.6<br />

1.6<br />

0.6<br />

1.2<br />

..<br />

1.4<br />

1.7<br />

..<br />

0.8<br />

..<br />

..<br />

1.7<br />

2.8<br />

..<br />

..<br />

3.3<br />

3.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

1.0<br />

0.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

1.1<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

0.7<br />

..<br />

1.7<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

1.5<br />

Importacions<br />

netes d'energia<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum<br />

d'energia<br />

comercial) c<br />

-79<br />

106<br />

-12<br />

25<br />

..<br />

4<br />

-440<br />

7<br />

-116<br />

-20<br />

-78<br />

..<br />

30<br />

-85<br />

..<br />

42<br />

..<br />

..<br />

-114<br />

33<br />

..<br />

..<br />

-532<br />

82<br />

-1<br />

-1,036<br />

..<br />

8<br />

19<br />

12<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-58<br />

18<br />

..<br />

..<br />

19<br />

-370<br />

..<br />

..<br />

..<br />

16<br />

3<br />

..<br />

11<br />

..<br />

96<br />

..<br />

11<br />

1997<br />

2<br />

98<br />

-33<br />

35<br />

..<br />

-15<br />

-374<br />

-11<br />

-60<br />

63<br />

-124<br />

..<br />

37<br />

-40<br />

..<br />

41<br />

..<br />

..<br />

-47<br />

21<br />

..<br />

..<br />

1,110<br />

88<br />

6<br />

-129<br />

..<br />

12<br />

15<br />

18<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-95<br />

26<br />

..<br />

..<br />

18<br />

-990<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14<br />

8<br />

..<br />

10<br />

..<br />

-469<br />

..<br />

27<br />

229

Rànquing d'IDH<br />

230<br />

20 Ús de<br />

l'energia<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Total<br />

(milions<br />

de<br />

quilowatt<br />

hora)<br />

1997<br />

Consum d'<strong>el</strong>ectricitat a<br />

14,830<br />

4,431<br />

6,315<br />

2,760<br />

1,184<br />

1,744<br />

272<br />

678<br />

..<br />

1,895<br />

77<br />

542<br />

876<br />

175<br />

391<br />

104<br />

90<br />

1,174<br />

53<br />

152<br />

1,332<br />

294<br />

373<br />

242<br />

T 3,977,263<br />

T 46,800<br />

T 359,480<br />

T 1,415,365<br />

T 288,009<br />

T 857,795<br />

T 642,438<br />

T 176,571<br />

T 335,271<br />

T 256,791<br />

T 1,633,184<br />

T 8,797,811<br />

T 8,849,547<br />

T 4,763,559<br />

T 60,869<br />

T 8,197,939<br />

T 3,558,916<br />

T 1,917,120<br />

T 13,673,975<br />

Índex<br />

(1980 =<br />

100)<br />

1997<br />

209<br />

102<br />

98<br />

158<br />

186<br />

228<br />

223<br />

186<br />

..<br />

126<br />

171<br />

143<br />

214<br />

105<br />

372<br />

153<br />

191<br />

27<br />

379<br />

362<br />

193<br />

260<br />

171<br />

120<br />

329<br />

162<br />

363<br />

398<br />

531<br />

240<br />

399<br />

421<br />

458<br />

174<br />

..<br />

163<br />

162<br />

303<br />

166<br />

159<br />

245<br />

363<br />

188<br />

Per càpita<br />

(quilowatt hora)<br />

1980 1997<br />

98<br />

161<br />

1,125<br />

214<br />

115<br />

41<br />

35<br />

28<br />

..<br />

214<br />

70<br />

85<br />

66<br />

32<br />

15<br />

29<br />

10<br />

364<br />

18<br />

10<br />

18<br />

16<br />

39<br />

62<br />

366<br />

76<br />

650<br />

346<br />

1,211<br />

990<br />

173<br />

172<br />

201<br />

381<br />

..<br />

5,762<br />

6,330<br />

415<br />

86<br />

6,933<br />

1,096<br />

208<br />

1,562<br />

143<br />

90<br />

736<br />

196<br />

135<br />

56<br />

48<br />

34<br />

..<br />

162<br />

65<br />

74<br />

87<br />

29<br />

37<br />

30<br />

13<br />

64<br />

47<br />

24<br />

22<br />

27<br />

38<br />

55<br />

884<br />

82<br />

1,424<br />

1,105<br />

5,257<br />

1,749<br />

479<br />

472<br />

669<br />

423<br />

4,095<br />

8,008<br />

8,623<br />

1,167<br />

96<br />

9,531<br />

2,464<br />

563<br />

2,383<br />

Consum de<br />

combustibles<br />

tradicionals<br />

(en % d<strong>el</strong> total)<br />

1980<br />

66.8<br />

73.9<br />

37.4<br />

52.8<br />

50.8<br />

92.0<br />

85.4<br />

93.6<br />

..<br />

64.9<br />

72.7<br />

71.4<br />

90.6<br />

89.8<br />

86.7<br />

88.9<br />

95.9<br />

43.7<br />

80.0<br />

97.0<br />

89.6<br />

91.3<br />

79.5<br />

90.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

69.0<br />

90.8<br />

73.1<br />

55.3<br />

56.3<br />

91.4<br />

87.5<br />

90.6<br />

..<br />

69.3<br />

78.6<br />

72.4<br />

89.7<br />

88.3<br />

88.6<br />

91.4<br />

97.6<br />

91.4<br />

57.1<br />

92.4<br />

93.0<br />

87.4<br />

80.0<br />

84.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total<br />

(1.000 tones mètriques)<br />

Ús comercial de l'energia<br />

(equivalent de petroli)<br />

PIB generat<br />

per<br />

quilogram<br />

($ EUA) b<br />

Importacions<br />

netes d'energia<br />

(en % d<strong>el</strong> consum<br />

d'energia<br />

comercial) c<br />

1980 1997 1980 1997 1980 1997 1980 1997<br />

52,846<br />

8,706<br />

4,551<br />

3,662<br />

1,921<br />

10,280<br />

1,363<br />

..<br />

..<br />

4,538<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8,079<br />

..<br />

..<br />

11,157<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 138,249<br />

T 645,384<br />

T 46,756<br />

T 377,189<br />

T330,477<br />

T 88,453<br />

..<br />

..<br />

T 1,317,672<br />

T 4,062,191<br />

T 4,067,499<br />

T 2,684,855<br />

..<br />

T 3,741,118<br />

T 2,001,642<br />

..<br />

T 6,890,949<br />

88,652<br />

14,539<br />

5,987<br />

5,597<br />

2,770<br />

14,258<br />

2,182<br />

..<br />

..<br />

6,848<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7,664<br />

..<br />

..<br />

17,131<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 338,180<br />

T 1,303,522<br />

T 190,472<br />

T 575,389<br />

T 664,785<br />

T 203,753<br />

..<br />

..<br />

T 1,173,943<br />

T 5,067,515<br />

T 5,104,294<br />

T 4,036,213<br />

..<br />

T 4,638,037<br />

T 3,600,178<br />

..<br />

T 9,354,236<br />

a. Les dades corresponen al consum aparent. b. PIB real estimat (preus de 1995) dividit per quilos d'equivalent de petroli de l'ús comercial d'energia. c. Un valor negatiu indica que <strong>el</strong> país<br />

és un exportador net.<br />

Fonts: Columnes 1, 3 i 4: ONU <strong>2000</strong>c; columna 2: calculada a partir de dades de consum d'<strong>el</strong>ectricitat d'ONU <strong>2000</strong>c; columnes 5 i 6: Banc Mundial <strong>2000</strong>b, dades de la Divisió<br />

d'estadístiques de l'ONU; columnes 7-14: Banc Mundial <strong>2000</strong>b.<br />

1997<br />

Per càpita<br />

(quilograms)<br />

743<br />

322<br />

793<br />

447<br />

347<br />

553<br />

393<br />

..<br />

..<br />

647<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

668<br />

..<br />

..<br />

296<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

882<br />

630<br />

1,083<br />

1,063<br />

357<br />

370<br />

..<br />

..<br />

3,630<br />

4,248<br />

4,468<br />

892<br />

..<br />

4,876<br />

1,849<br />

..<br />

1,623<br />

753<br />

311<br />

634<br />

394<br />

315<br />

455<br />

377<br />

..<br />

..<br />

587<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

461<br />

..<br />

..<br />

287<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1,314<br />

1,017<br />

3,627<br />

1,180<br />

508<br />

583<br />

..<br />

..<br />

2,963<br />

4,643<br />

5,003<br />

1,003<br />

..<br />

5,428<br />

1,830<br />

..<br />

1,684<br />

0.4<br />

1.0<br />

0.7<br />

2.3<br />

1.6<br />

..<br />

0.9<br />

..<br />

..<br />

1.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.6<br />

0.6<br />

4.3<br />

..<br />

0.8<br />

1.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.9<br />

4.0<br />

..<br />

..<br />

4.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

0.4<br />

0.6<br />

2.0<br />

1.8<br />

0.4<br />

1.0<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

1.2<br />

3.7<br />

..<br />

0.9<br />

1.0<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

4.9<br />

5.0<br />

..<br />

..<br />

5.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-181<br />

(.)<br />

8<br />

34<br />

46<br />

8<br />

11<br />

..<br />

..<br />

-149<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8<br />

..<br />

..<br />

5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-716<br />

4<br />

79<br />

-24<br />

-5<br />

-42<br />

..<br />

..<br />

7<br />

29<br />

25<br />

-35<br />

..<br />

25<br />

-40<br />

..<br />

..<br />

-115<br />

1<br />

7<br />

12<br />

40<br />

5<br />

13<br />

..<br />

..<br />

-505<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

9<br />

..<br />

..<br />

5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-271<br />

14<br />

87<br />

-37<br />

-6<br />

-47<br />

..<br />

..<br />

-17<br />

25<br />

22<br />

-30<br />

..<br />

20<br />

-39<br />

..<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

21 Perfil d<strong>el</strong> medi<br />

ambient<br />

Recursos<br />

hídrics<br />

interns<br />

renovables<br />

anuals<br />

(metres<br />

cúbics per<br />

càpita)<br />

Rànquing d'IDH 1980-90 1990-95<br />

a<br />

Extraccions anuals<br />

d'aigua dolça<br />

En % d<strong>el</strong>s Per càpita<br />

recursos (metres<br />

hídrics cúbics)<br />

Taxa anual mitjana<br />

de desforestació<br />

(%)<br />

<strong>2000</strong><br />

c<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

87,971<br />

85,560<br />

8,838<br />

18,638<br />

605,049<br />

19,977<br />

1,181<br />

697<br />

3,394<br />

2,465<br />

20,673<br />

3,047<br />

5,416<br />

1,301<br />

1,134<br />

6,699<br />

2,090<br />

13,136<br />

2,804<br />

84,673<br />

2,821<br />

1,006<br />

121<br />

..<br />

5,073<br />

..<br />

129<br />

3,747<br />

9,317<br />

303<br />

1,384<br />

25,908<br />

..<br />

1,464<br />

9,721<br />

10<br />

770<br />

61,007<br />

17,680<br />

2,413<br />

7<br />

85<br />

598<br />

1,419<br />

61<br />

9,105<br />

..<br />

27,936<br />

8,429<br />

..<br />

1987-97 b<br />

1.6<br />

0.5<br />

18.2<br />

4.3<br />

0.1<br />

1.5<br />

75.3<br />

71.0<br />

21.3<br />

6.4<br />

2.3<br />

22.6<br />

6.5<br />

43.2<br />

14.8<br />

4.0<br />

6.3<br />

2.4<br />

35.8<br />

0.6<br />

31.8<br />

29.7<br />

227.9<br />

..<br />

13.0<br />

..<br />

359.4<br />

19.7<br />

..<br />

98.8<br />

36.5<br />

1.1<br />

..<br />

16.8<br />

7.9<br />

2,690.0<br />

9.6<br />

2.3<br />

7.1<br />

10.8<br />

5,980.8<br />

558.8<br />

104.3<br />

21.9<br />

1,405.3<br />

1.2<br />

..<br />

5.1<br />

..<br />

..<br />

... TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

1987-97 b<br />

1,623<br />

488<br />

1,677<br />

839<br />

611<br />

310<br />

917<br />

522<br />

735<br />

160<br />

477<br />

700<br />

363<br />

583<br />

170<br />

278<br />

140<br />

326<br />

1,005<br />

545<br />

897<br />

321<br />

292<br />

..<br />

688<br />

..<br />

149<br />

739<br />

..<br />

305<br />

531<br />

319<br />

..<br />

244<br />

822<br />

307<br />

78<br />

1,634<br />

1,352<br />

263<br />

474<br />

530<br />

612<br />

313<br />

954<br />

106<br />

..<br />

1,540<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-2.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.6<br />

-33.8<br />

..<br />

0.1<br />

-0.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-46.6<br />

..<br />

..<br />

2.8<br />

..<br />

1.6<br />

-0.1<br />

-0.3<br />

-0.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.1<br />

-0.5<br />

0.1<br />

-1.1<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

..<br />

-2.6<br />

-0.1<br />

-0.6<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

-2.3<br />

..<br />

0.0<br />

-0.9<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.2<br />

0.6<br />

2.6<br />

0.0<br />

0.3<br />

0.0<br />

..<br />

0.4<br />

0.0<br />

-0.1<br />

0.0<br />

0.0<br />

-0.5<br />

-0.1<br />

0.0<br />

-1.0<br />

..<br />

3.1<br />

0.0<br />

1.6<br />

Paper per<br />

impremta i<br />

d'escriure<br />

(quilograms<br />

per càpita)<br />

1997<br />

95.2<br />

90.0<br />

145.9<br />

88.7<br />

41.3<br />

77.9<br />

d 122.7<br />

93.5<br />

117.9<br />

112.3<br />

249.9<br />

72.0<br />

119.7<br />

94.2<br />

121.8<br />

72.5<br />

..<br />

79.6<br />

67.8<br />

52.8<br />

55.1<br />

28.0<br />

49.5<br />

110.6<br />

42.0<br />

150.3<br />

35.4<br />

42.6<br />

22.1<br />

18.4<br />

56.5<br />

1.9<br />

10.3<br />

36.2<br />

15.9<br />

14.3<br />

3.6<br />

13.8<br />

11.1<br />

40.9<br />

17.0<br />

4.6<br />

27.0<br />

20.5<br />

18.7<br />

38.3<br />

4.1<br />

8.4<br />

12.4<br />

19.3<br />

Total<br />

(milions de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

410.0<br />

67.1<br />

5,309.7<br />

307.1<br />

2.2<br />

54.2<br />

106.2<br />

155.4<br />

1,169.6<br />

557.9<br />

59.3<br />

362.4<br />

44.3<br />

862.6<br />

56.7<br />

59.4<br />

8.3<br />

35.0<br />

403.9<br />

29.8<br />

232.9<br />

5.4<br />

52.4<br />

65.9<br />

80.7<br />

23.1<br />

1.8<br />

48.0<br />

13.1<br />

0.8<br />

408.7<br />

5.1<br />

1.7<br />

126.9<br />

130.1<br />

42.7<br />

0.3<br />

48.9<br />

5.7<br />

39.7<br />

10.6<br />

29.2<br />

59.6<br />

357.4<br />

82.0<br />

16.4<br />

0.1<br />

4.7<br />

17.6<br />

22.3<br />

Emissions de CO 2<br />

Com a part<br />

d<strong>el</strong> total<br />

mundial<br />

(%)<br />

1996<br />

1.7<br />

0.3<br />

22.2<br />

1.3<br />

(.)<br />

0.3<br />

0.4<br />

0.6<br />

4.9<br />

2.3<br />

0.2<br />

1.5<br />

0.2<br />

3.6<br />

0.2<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.1<br />

1.7<br />

0.1<br />

1.0<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.3<br />

0.3<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.1<br />

(.)<br />

1.7<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.5<br />

0.5<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.2<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.2<br />

1.5<br />

0.3<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

Per càpita<br />

(tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

13.8<br />

15.4<br />

19.7<br />

17.0<br />

8.1<br />

6.2<br />

10.5<br />

10.0<br />

9.3<br />

9.5<br />

11.6<br />

6.2<br />

6.1<br />

10.5<br />

10.8<br />

7.3<br />

20.2<br />

9.8<br />

7.1<br />

8.3<br />

5.9<br />

7.1<br />

9.3<br />

19.5<br />

7.7<br />

3.7<br />

4.8<br />

4.9<br />

6.8<br />

3.2<br />

9.0<br />

16.9<br />

6.0<br />

12.4<br />

3.7<br />

25.3<br />

4.9<br />

3.4<br />

1.8<br />

7.4<br />

18.6<br />

52.3<br />

6.0<br />

9.3<br />

36.3<br />

11.2<br />

2.5<br />

1.4<br />

3.9<br />

17.2<br />

Emissions<br />

d'SO 2 per<br />

càpita<br />

(quilograms)<br />

1995-97<br />

89.8<br />

6.8<br />

63.8<br />

..<br />

83.3<br />

7.8<br />

e 21.4<br />

7.9<br />

..<br />

28.3<br />

e 19.6<br />

..<br />

3.6<br />

17.9<br />

20.6<br />

7.0<br />

20.0<br />

e 44.6<br />

23.0<br />

..<br />

48.7<br />

58.8<br />

..<br />

..<br />

e 51.2<br />

..<br />

..<br />

37.7<br />

60.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

68.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

e 37.4<br />

..<br />

..<br />

64.4<br />

56.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

17.8<br />

..<br />

231

21 Perfil d<strong>el</strong> medi<br />

ambient<br />

Per càpita<br />

(metres<br />

cúbics)<br />

Rànquing d'IDH 1987-97 1980-90 1990-95<br />

b<br />

Extraccions anuals<br />

d'aigua dolça<br />

En % d<strong>el</strong>s<br />

recursos<br />

hídrics<br />

Taxa nual mitjana<br />

de desforestació<br />

(%) c<br />

Recursos<br />

hídrics<br />

interns<br />

renovables<br />

anuals<br />

(metres<br />

cúbics per<br />

càpita) a<br />

<strong>2000</strong><br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

232<br />

0<br />

4.240<br />

..<br />

0<br />

4,136<br />

3,393<br />

3,634<br />

66,470<br />

51,616<br />

2,188<br />

26,074<br />

29,358<br />

7,104<br />

1,657<br />

35,003<br />

..<br />

479,467<br />

50,400<br />

2,965<br />

11,702<br />

1,908<br />

143<br />

4,649<br />

31,849<br />

111<br />

3,420<br />

6,305<br />

1,052<br />

..<br />

68,039<br />

17,102<br />

1,463<br />

3,640<br />

2,656<br />

2,943<br />

388<br />

2,472<br />

..<br />

105<br />

1,049<br />

34,952<br />

102<br />

2,577<br />

8,646<br />

..<br />

279,799<br />

1,898<br />

9,884<br />

2,201<br />

305<br />

1987-97 b<br />

..<br />

1.6<br />

..<br />

0.0<br />

19.0<br />

13.7<br />

7.3<br />

0.6<br />

1.1<br />

..<br />

2.2<br />

1.8<br />

1.7<br />

..<br />

0.5<br />

..<br />

0.2<br />

0.4<br />

..<br />

6.0<br />

16.3<br />

486.3<br />

44.6<br />

1.0<br />

708.3<br />

15.8<br />

11.6<br />

48.9<br />

..<br />

1.1<br />

0.5<br />

26.9<br />

9.6<br />

19.5<br />

18.1<br />

121.8<br />

39.7<br />

..<br />

11.2<br />

203.7<br />

3.8<br />

144.7<br />

32.2<br />

5.2<br />

..<br />

0.6<br />

54.5<br />

21.7<br />

18.7<br />

1,748.5<br />

240<br />

68<br />

..<br />

0<br />

812<br />

475<br />

266<br />

469<br />

685<br />

..<br />

633<br />

520<br />

111<br />

..<br />

382<br />

..<br />

1,220<br />

228<br />

..<br />

635<br />

410<br />

783<br />

2,019<br />

359<br />

1,002<br />

596<br />

811<br />

501<br />

91<br />

849<br />

112<br />

444<br />

371<br />

573<br />

560<br />

646<br />

1,085<br />

88<br />

17<br />

2,186<br />

1,423<br />

187<br />

817<br />

441<br />

..<br />

1,811<br />

1,165<br />

2,219<br />

439<br />

5,947<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-0.4<br />

0.2<br />

..<br />

0.3<br />

1.9<br />

..<br />

2.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.1<br />

-0.2<br />

0.1<br />

0.6<br />

..<br />

..<br />

-1.2<br />

-3.2<br />

..<br />

0.6<br />

0.7<br />

3.1<br />

3.3<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

2.5<br />

0.7<br />

7.1<br />

1.0<br />

..<br />

..<br />

-1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.7<br />

-0.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

-0.6<br />

..<br />

..<br />

-0.6<br />

..<br />

..<br />

0.9<br />

1.2<br />

-1.0<br />

0.3<br />

2.2<br />

0.0<br />

2.4<br />

0.0<br />

-0.9<br />

0.0<br />

1.1<br />

0.4<br />

0.1<br />

0.5<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

-1.9<br />

0.5<br />

0.8<br />

2.6<br />

3.5<br />

-0.1<br />

..<br />

0.3<br />

2.6<br />

8.1<br />

7.5<br />

1.1<br />

0.0<br />

0.0<br />

1.6<br />

..<br />

..<br />

0.0<br />

1.6<br />

2.5<br />

-2.7<br />

0.0<br />

1.1<br />

0.0<br />

1.8<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.0<br />

Paper per<br />

impremta i<br />

d'escriure<br />

(quilograms<br />

per càpita)<br />

1997<br />

15.5<br />

6.4<br />

3.4<br />

0.8<br />

11.6<br />

2.8<br />

0.6<br />

0.9<br />

6.3<br />

7.8<br />

27.6<br />

5.2<br />

17.6<br />

4.8<br />

8.6<br />

4.4<br />

2.2<br />

7.4<br />

7.0<br />

0.6<br />

4.3<br />

0.3<br />

1.2<br />

13.4<br />

6.2<br />

13.5<br />

6.0<br />

3.7<br />

0.2<br />

4.1<br />

4.6<br />

18.3<br />

7.3<br />

2.8<br />

7.0<br />

2.1<br />

6.3<br />

7.2<br />

3.8<br />

0.4<br />

3.1<br />

5.9<br />

0.4<br />

6.2<br />

0.6<br />

1.4<br />

3.9<br />

0.7<br />

7.8<br />

0.1<br />

Total<br />

(milions de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

0.1<br />

13.9<br />

0.2<br />

0.2<br />

348.7<br />

31.2<br />

61.8<br />

0.4<br />

6.7<br />

55.4<br />

119.3<br />

1,582.1<br />

9.3<br />

119.5<br />

144.7<br />

0.8<br />

2.1<br />

65.4<br />

12.7<br />

3.0<br />

1.7<br />

40.6<br />

174.1<br />

273.8<br />

268.3<br />

205.7<br />

64.7<br />

397.9<br />

0.1<br />

26.2<br />

3.7<br />

14.2<br />

10.1<br />

7.1<br />

178.6<br />

15.2<br />

12.9<br />

0.2<br />

0.3<br />

30.1<br />

24.5<br />

13.8<br />

3.7<br />

1.9<br />

0.1<br />

1.0<br />

267.1<br />

6.1<br />

3,369.0<br />

34.3<br />

Emissions de CO 2<br />

Com a part<br />

d<strong>el</strong> total<br />

mundial<br />

(%)<br />

1996<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

1.5<br />

0.1<br />

0.3<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.5<br />

6.6<br />

(.)<br />

0.5<br />

0.6<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.3<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.2<br />

0.7<br />

1.1<br />

1.1<br />

0.9<br />

0.3<br />

1.7<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.7<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

1.1<br />

(.)<br />

14.1<br />

0.1<br />

Per càpita<br />

(tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

1.1<br />

3.7<br />

2.3<br />

1.8<br />

3.7<br />

2.8<br />

6.0<br />

1.6<br />

2.5<br />

6.5<br />

5.8<br />

10.7<br />

3.7<br />

5.3<br />

6.5<br />

1.0<br />

4.9<br />

1.8<br />

5.9<br />

0.6<br />

1.5<br />

7.3<br />

10.4<br />

1.7<br />

14.2<br />

3.5<br />

0.9<br />

7.7<br />

1.1<br />

1.1<br />

0.7<br />

4.6<br />

4.0<br />

0.4<br />

2.9<br />

6.6<br />

1.6<br />

1.3<br />

1.1<br />

4.0<br />

2.1<br />

2.5<br />

1.0<br />

0.6<br />

0.8<br />

1.1<br />

3.8<br />

1.4<br />

2.8<br />

8.3<br />

Emissions<br />

d'SO 2 per<br />

càpita<br />

(quilograms)<br />

1995-97<br />

..<br />

20.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

20.0<br />

..<br />

..<br />

162.5<br />

..<br />

f 16.6<br />

23.6<br />

40.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 8.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

22.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

21 Perfil d<strong>el</strong> medi<br />

ambient<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Recursos<br />

hídrics<br />

interns<br />

renovables<br />

anuals<br />

(metres<br />

cúbics per<br />

càpita) a<br />

<strong>2000</strong><br />

367<br />

228<br />

1,110<br />

2,820<br />

701<br />

672<br />

442<br />

4,591<br />

13,380<br />

10,714<br />

434<br />

2,619<br />

14,818<br />

37,941<br />

3,592<br />

37,484<br />

13,073<br />

..<br />

34<br />

11,805<br />

..<br />

1,788<br />

133,755<br />

1,058<br />

19,306<br />

1,523<br />

2,430<br />

1,244<br />

1,499<br />

1,208<br />

66,275<br />

14,853<br />

166,645<br />

17,766<br />

542<br />

10,795<br />

1,469<br />

672<br />

75,387<br />

35,049<br />

21,140<br />

44,728<br />

1,187<br />

8,282<br />

2,484<br />

813<br />

150<br />

226<br />

471<br />

1,473<br />

Extraccions anuals<br />

d'aigua dolça<br />

En % d<strong>el</strong>s<br />

recursos<br />

hídrics<br />

1987-97 b<br />

80.4<br />

296.3<br />

29.7<br />

4.1<br />

8.7<br />

355.3<br />

32.4<br />

14.8<br />

2.6<br />

17.9<br />

205.9<br />

25.0<br />

1.6<br />

0.4<br />

4.0<br />

0.7<br />

1.2<br />

..<br />

2,395.7<br />

0.9<br />

..<br />

3.8<br />

0.0<br />

36.8<br />

0.4<br />

121.6<br />

1.0<br />

39.7<br />

1.0<br />

8.7<br />

0.0<br />

..<br />

0.0<br />

0.1<br />

183.6<br />

0.4<br />

..<br />

10.1<br />

0.0<br />

0.5<br />

5.8<br />

0.0<br />

50.9<br />

14.6<br />

0.8<br />

13.9<br />

4,075.0<br />

71.5<br />

2.5<br />

8.1<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

Per càpita<br />

(metres<br />

cúbics)<br />

1987-97 b 1980-90<br />

312<br />

677<br />

391<br />

137<br />

76<br />

2,626<br />

180<br />

815<br />

407<br />

2,095<br />

1,069<br />

1,178<br />

293<br />

210<br />

185<br />

267<br />

182<br />

..<br />

920<br />

126<br />

..<br />

81<br />

70<br />

454<br />

102<br />

2,368<br />

31<br />

588<br />

35<br />

136<br />

30<br />

..<br />

28<br />

38<br />

1,269<br />

66<br />

..<br />

87<br />

20<br />

260<br />

1,694<br />

13<br />

669<br />

1,397<br />

28<br />

134<br />

8,046<br />

253<br />

19<br />

139<br />

Taxa anual mitjana<br />

de desforestació<br />

(%) c<br />

-0.9<br />

..<br />

0.1<br />

2.3<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

0.9<br />

0.8<br />

..<br />

2.5<br />

0.0<br />

2.1<br />

0.8<br />

0.3<br />

1.4<br />

0.0<br />

..<br />

-1.8<br />

1.7<br />

0.2<br />

0.5<br />

0.6<br />

0.3<br />

1.2<br />

0.0<br />

-14.6<br />

-1.1<br />

1.3<br />

0.7<br />

0.4<br />

..<br />

-0.1<br />

0.6<br />

3.1<br />

2.4<br />

..<br />

0.4<br />

0.2<br />

..<br />

0.9<br />

0.6<br />

1.0<br />

0.9<br />

1.6<br />

1.8<br />

0.0<br />

0.0<br />

..<br />

4.3<br />

1990-95<br />

0.5<br />

0.0<br />

0.2<br />

3.3<br />

-21.6<br />

-2.6<br />

1.2<br />

1.4<br />

1.0<br />

0.0<br />

2.2<br />

0.0<br />

2.3<br />

1.2<br />

0.3<br />

2.5<br />

0.0<br />

0.8<br />

0.0<br />

2.0<br />

0.2<br />

0.5<br />

0.5<br />

0.3<br />

1.4<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

1.3<br />

0.6<br />

0.5<br />

0.0<br />

0.4<br />

0.6<br />

2.9<br />

1.6<br />

5.8<br />

0.3<br />

0.2<br />

1.2<br />

0.8<br />

0.3<br />

0.8<br />

1.1<br />

1.4<br />

0.9<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

3.5<br />

Paper per<br />

impremta i<br />

d'escriure<br />

(quilograms<br />

per càpita)<br />

1997<br />

6.1<br />

1.6<br />

24.9<br />

7.2<br />

0.7<br />

0.1<br />

3.2<br />

1.2<br />

7.1<br />

..<br />

3.0<br />

..<br />

7.4<br />

1.2<br />

..<br />

1.0<br />

0.3<br />

0.3<br />

3.2<br />

4.2<br />

0.0<br />

..<br />

0.4<br />

2.3<br />

0.6<br />

0.3<br />

0.0<br />

2.2<br />

0.6<br />

1.9<br />

0.0<br />

0.2<br />

0.8<br />

0.8<br />

1.4<br />

0.1<br />

0.7<br />

1.8<br />

0.3<br />

0.1<br />

0.3<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.2<br />

1.1<br />

0.2<br />

0.6<br />

0.5<br />

0.5<br />

Total<br />

(milions de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

16.2<br />

12.1<br />

293.2<br />

4.1<br />

0.1<br />

95.1<br />

94.5<br />

37.7<br />

245.5<br />

5.9<br />

44.4<br />

0.3<br />

4.0<br />

10.1<br />

..<br />

2.9<br />

8.9<br />

0.1<br />

98.0<br />

6.8<br />

0.2<br />

2.1<br />

3.7<br />

27.9<br />

7.3<br />

91.5<br />

..<br />

999.0<br />

4.1<br />

18.4<br />

0.1<br />

0.1<br />

2.4<br />

3.5<br />

94.5<br />

0.5<br />

0.1<br />

6.8<br />

5.0<br />

0.3<br />

1.2<br />

0.3<br />

3.5<br />

1.6<br />

0.8<br />

23.0<br />

3.0<br />

17.0<br />

0.4<br />

1.1<br />

Emissions de CO 2<br />

Com a part<br />

d<strong>el</strong> total<br />

mundial<br />

(%)<br />

1996<br />

0.1<br />

0.1<br />

1.2<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.4<br />

0.4<br />

0.2<br />

1.0<br />

(.)<br />

0.2<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

..<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.4<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.4<br />

..<br />

4.2<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.4<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

Per càpita<br />

(tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

1.8<br />

2.7<br />

6.9<br />

0.7<br />

0.3<br />

4.1<br />

3.3<br />

10.8<br />

1.2<br />

1.0<br />

3.1<br />

0.4<br />

0.7<br />

1.3<br />

..<br />

0.7<br />

3.5<br />

0.4<br />

1.5<br />

0.6<br />

0.4<br />

1.4<br />

3.3<br />

1.0<br />

0.2<br />

4.4<br />

..<br />

1.1<br />

0.2<br />

1.6<br />

0.4<br />

0.6<br />

0.6<br />

0.3<br />

0.7<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.3<br />

1.9<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.2<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.2<br />

0.2<br />

1.3<br />

1.1<br />

0.6<br />

0.2<br />

Emissions<br />

d'SO 2 per<br />

càpita<br />

(quilograms)<br />

1995-97<br />

..<br />

3.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

233

Rànquing d'IDH<br />

234<br />

21 Perfil d<strong>el</strong> medi<br />

ambient<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Recursos<br />

hídrics<br />

interns<br />

renovables<br />

anuals<br />

(metres<br />

cúbics per<br />

càpita) a<br />

<strong>2000</strong><br />

1,982<br />

18,101<br />

8,747<br />

5,187<br />

2,785<br />

2,387<br />

1,690<br />

1,791<br />

727<br />

14,288<br />

2,298<br />

30,416<br />

1,606<br />

815<br />

5,341<br />

39,001<br />

1,961<br />

5,081<br />

13,189<br />

538<br />

1,758<br />

1,466<br />

326<br />

32,960<br />

6,235<br />

6,976<br />

522<br />

2,194<br />

2,013<br />

27,328<br />

1,361<br />

1,660<br />

12,478<br />

6,202<br />

12,470<br />

7,928<br />

9,374<br />

6,890<br />

5,162<br />

9,458<br />

14,360<br />

3,578<br />

7,122<br />

Extraccions anuals<br />

d'aigua dolça<br />

En % d<strong>el</strong>s<br />

recursos<br />

hídrics<br />

1987-97 b<br />

1.8<br />

0.0<br />

2.1<br />

0.9<br />

5.7<br />

1.5<br />

1.4<br />

0.5<br />

..<br />

0.3<br />

1.0<br />

0.3<br />

5.4<br />

12.2<br />

2.3<br />

0.0<br />

1.3<br />

0.6<br />

0.1<br />

2.8<br />

2.0<br />

2.1<br />

14.3<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Per càpita<br />

(metres<br />

cúbics)<br />

46<br />

8<br />

214<br />

66<br />

205<br />

40<br />

28<br />

20<br />

..<br />

57<br />

33<br />

141<br />

98<br />

134<br />

164<br />

26<br />

33<br />

40<br />

17<br />

20<br />

50<br />

39<br />

65<br />

98<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Taxa anual mitjana de<br />

desforestació<br />

(%) c<br />

1987-97 b 1980-90 1990-95<br />

1.6<br />

0.7<br />

0.9<br />

7.7<br />

0.6<br />

1.1<br />

1.4<br />

0.9<br />

..<br />

0.6<br />

1.1<br />

1.1<br />

1.2<br />

-1.7<br />

0.8<br />

0.4<br />

0.7<br />

0.7<br />

-0.8<br />

-2.2<br />

..<br />

0.7<br />

0.0<br />

2.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total<br />

(milions de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

Emissions de CO 2<br />

Per càpita<br />

(tones<br />

mètriques)<br />

1996<br />

0.7<br />

(.)<br />

0.3<br />

0.9<br />

0.4<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

11.2<br />

0.4<br />

0.2<br />

0.2<br />

0.1<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.2<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.1<br />

2.1<br />

0.2<br />

3.7<br />

3.0<br />

8.2<br />

2.5<br />

1.0<br />

1.0<br />

3.1<br />

0.9<br />

8.2<br />

10.9<br />

11.7<br />

2.8<br />

0.3<br />

12.6<br />

4.6<br />

1.8<br />

4.1<br />

Emissions<br />

d'SO 2 per<br />

càpita<br />

(quilograms)<br />

1995<br />

a. Aquestes mitjanes anuals amaguen grans variacions temporals, interanuals i de llarg termini. b. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de<br />

la columna. c. Una xifra positiva indica una pèrdua d'àrea boscosa, una xifra negativa un guany. d. Les dades per a Bèlgica inclouen les dades de Luxembourg. e. Dades pr<strong>el</strong>iminars. f.<br />

Inclou fonts mòbils. g. La xifra es refereix a Skopje exclusivament. h. El total mundial és inferior a 100% perquè s'ometen dades de països no declarades i perquè <strong>el</strong> total global emprat<br />

en aquest càlcul inclou altres emissions no incloses en totals nacionals, com ara les emissions de combustibles enmagatzemats i l'oxidació d'hidrocarburs no provinents d<strong>el</strong> petroli.<br />

Fonts: columnes 1-3: WRI <strong>2000</strong>b; columnes 4 i5: WRI 1999; columna 6: <strong>UNESCO</strong> 1999c; columnes 7-9: CDIAC 1999; columna 10: EMEP 1999.<br />

0.9<br />

..<br />

0.8<br />

0.6<br />

0.7<br />

1.0<br />

1.2<br />

0.9<br />

0.0<br />

1.0<br />

0.9<br />

1.1<br />

1.6<br />

0.2<br />

1.0<br />

0.4<br />

0.8<br />

0.7<br />

0.4<br />

0.4<br />

0.5<br />

0.7<br />

0.0<br />

3.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Paper per<br />

impremta i<br />

d'escriure<br />

(tones<br />

mètriques per<br />

1.000<br />

persones)<br />

1997<br />

0.6<br />

0.1<br />

0.4<br />

0.5<br />

0.2<br />

0.5<br />

0.3<br />

0.3<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.2<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.1<br />

0.2<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.1<br />

0.0<br />

0.2<br />

0.1<br />

0.0<br />

0.8<br />

6.1<br />

0.4<br />

3.1<br />

10.2<br />

65.1<br />

10.4<br />

2.1<br />

1.7<br />

7.4<br />

2.2<br />

7.9<br />

89.0<br />

96.6<br />

5.8<br />

0.4<br />

109.3<br />

10.3<br />

4.1<br />

21.4<br />

83.5<br />

2.3<br />

2.4<br />

13.1<br />

3.1<br />

2.4<br />

0.7<br />

1.0<br />

0.1<br />

5.1<br />

0.2<br />

1.1<br />

0.7<br />

0.5<br />

0.5<br />

0.2<br />

0.1<br />

1.0<br />

0.2<br />

0.2<br />

3.4<br />

1.0<br />

1.1<br />

0.4<br />

T 8,716.5<br />

T 85.7<br />

T 910.0<br />

T 3,809.7<br />

T 440.7<br />

T 1,195.6<br />

T 1,392.9<br />

T 393.9<br />

T 755.6<br />

T 468.7<br />

T 3,249.6<br />

T 11,902.6<br />

T 11,950.2<br />

T 10,316.3<br />

T 176.5<br />

T 10,745.1<br />

T 6,622.1<br />

T 5,075.8<br />

T 22,443.0<br />

Com a part<br />

d<strong>el</strong> total<br />

mundial<br />

(%)<br />

1996<br />

0.3<br />

(.)<br />

(.)<br />

0.1<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(:)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

(.)<br />

36.4<br />

0.4<br />

3.8<br />

15.9<br />

1.8<br />

5.0<br />

5.8<br />

1.6<br />

3.2<br />

2.0<br />

13.6<br />

49.7<br />

49.9<br />

43.1<br />

0.7<br />

44.9<br />

27.7<br />

21.2<br />

h 93.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

46.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

22 Gestió d<strong>el</strong><br />

medi ambient<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

25 Grècia<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

31 Corea, Rep. de<br />

34 Txeca, República<br />

40 Eslovàquia<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

49 Croàcia<br />

52 Lituània<br />

55 Mèxic<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

60 Bulgària<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

73 Kazakhstan<br />

78 Ucraïna<br />

85 Turquia<br />

90 Azerbaidjan<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

98 Kuirguizistan<br />

100 Turkmenistan<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

106 Uzbekistan<br />

110 Tadjikistan<br />

Principals àrees<br />

protegides<br />

(en % d<strong>el</strong> territori<br />

nacional) a<br />

1999<br />

9.1<br />

6.5<br />

13.1<br />

7.0<br />

9.5<br />

8.1<br />

2.8<br />

5.7<br />

6.8<br />

20.4<br />

5.5<br />

13.5<br />

25.7<br />

26.9<br />

g 32.0<br />

29.2<br />

14.4<br />

0.9<br />

7.3<br />

23.4<br />

8.4<br />

3.6<br />

6.6<br />

5.9<br />

6.9<br />

15.8<br />

22.1<br />

7.0<br />

9.1<br />

11.1<br />

7.4<br />

9.9<br />

3.4<br />

6.3<br />

4.5<br />

3.1<br />

12.5<br />

4.6<br />

7.1<br />

2.8<br />

2.7<br />

1.6<br />

1.3<br />

5.5<br />

7.6<br />

2.9<br />

3.5<br />

4.1<br />

1.4<br />

1.8<br />

4.1<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...<br />

Residus<br />

nuclears<br />

produïts<br />

(tones mètriques<br />

de metall<br />

pesant) b<br />

1998<br />

1,510<br />

..<br />

f 2,700<br />

..<br />

..<br />

f 232<br />

141<br />

12<br />

1,061<br />

f 785<br />

72<br />

1,165<br />

64<br />

430<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

f 97<br />

..<br />

..<br />

..<br />

370<br />

45<br />

..<br />

53<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

43<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Residus<br />

perillosos<br />

produïts<br />

(1.000 tones<br />

mètriques) c<br />

1991-97 d<br />

5,896<br />

683<br />

172,732<br />

426<br />

5<br />

..<br />

776<br />

511<br />

..<br />

2,077<br />

559<br />

..<br />

888<br />

10,780<br />

254<br />

606<br />

139<br />

248<br />

2,708<br />

479<br />

3,394<br />

280<br />

1,365<br />

..<br />

1,912<br />

1,265<br />

1,500<br />

2,588<br />

4,007<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12,700<br />

..<br />

..<br />

89,390<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Residus<br />

municipals<br />

produïts<br />

(quilograms<br />

per persona)<br />

1997 e<br />

490<br />

630<br />

720<br />

..<br />

560<br />

360<br />

480<br />

560<br />

400<br />

480<br />

410<br />

480<br />

600<br />

460<br />

560<br />

510<br />

460<br />

560<br />

460<br />

..<br />

390<br />

370<br />

380<br />

..<br />

400<br />

310<br />

340<br />

500<br />

320<br />

..<br />

..<br />

..<br />

300<br />

..<br />

..<br />

340<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

330<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Població amb accés a<br />

Serveis de<br />

residus<br />

municipals<br />

(%)<br />

1992-97 d<br />

99<br />

98<br />

100<br />

..<br />

99<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

99<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

85<br />

98<br />

..<br />

98<br />

85<br />

96<br />

85<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

77<br />

..<br />

..<br />

73<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

72<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Serveis de<br />

sanejament<br />

públic<br />

(%)<br />

1993-97 d<br />

91<br />

80<br />

..<br />

..<br />

90<br />

93<br />

75<br />

98<br />

55<br />

96<br />

77<br />

79<br />

94<br />

92<br />

87<br />

76<br />

88<br />

68<br />

..<br />

..<br />

..<br />

68<br />

56<br />

..<br />

..<br />

74<br />

53<br />

45<br />

54<br />

..<br />

..<br />

..<br />

65<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

63<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Reciclatge de residus<br />

(en % d<strong>el</strong> consum aparent)<br />

Paper i<br />

cartró<br />

1992-97 d<br />

33<br />

44<br />

41<br />

..<br />

..<br />

62<br />

16<br />

62<br />

54<br />

40<br />

57<br />

41<br />

63<br />

70<br />

50<br />

69<br />

..<br />

12<br />

31<br />

66<br />

42<br />

29<br />

40<br />

..<br />

57<br />

33<br />

34<br />

49<br />

13<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

36<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Vidre<br />

1992-97 d<br />

17<br />

76<br />

26<br />

42<br />

75<br />

76<br />

75<br />

82<br />

56<br />

26<br />

62<br />

52<br />

91<br />

79<br />

70<br />

88<br />

..<br />

38<br />

34<br />

36<br />

37<br />

26<br />

44<br />

..<br />

68<br />

..<br />

40<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

20<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

235

Rànquing d'IDH<br />

236<br />

22 Gestió d<strong>el</strong><br />

medi ambient<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Món<br />

Principals àrees<br />

protegides<br />

(en % d<strong>el</strong> territori<br />

nacional) a<br />

1999<br />

..<br />

3.3<br />

9.6<br />

..<br />

Residus<br />

nuclears<br />

produïts<br />

(tones mètriques<br />

de metall<br />

pesant) b<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Residus<br />

perillosos<br />

produïts<br />

(1.000 tones<br />

mètriques) c<br />

1991-97 d<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Residus<br />

municipals<br />

produïts<br />

(quilograms<br />

per persona)<br />

1997 e<br />

..<br />

..<br />

h 440<br />

..<br />

Població amb accés a<br />

Serveis de<br />

residus<br />

municipals<br />

(%)<br />

1992-97 d<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Serveis de<br />

sanejament<br />

públic<br />

(%)<br />

1993-97 d<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Reciclatge de residus<br />

(en % d<strong>el</strong> consum aparent)<br />

Paper i<br />

cartró<br />

1992-97 d<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Vidre<br />

1992-97 d<br />

Nota: Aquesta taula inclou <strong>el</strong>s països membres de l'OCDE, Europa de l'Est i la CEI únicament perquè les dades <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s indicadors presentats es limiten a aquests països.<br />

a. Les classificacions nacionals poden diferir. Les àrees protegides poden comportar algunes coincidències entre diferents designacions i provocar percentatges inesperadament alts.<br />

Les dades comptabilitzen les àrees superiors a 10 quilometres quadrats, tret d<strong>el</strong> cas de les illes . Categories I-IV de gestió de la World Conservation Union (IUCN), tret que s'indiqui <strong>el</strong><br />

contrari. b. Es refereix al combustible irradiat, que és una part d<strong>el</strong>s residus nuclears. c. Es refereix als residus, generalment produïts per les activitats industrials, que poden provocar la<br />

contaminació tòxica d<strong>el</strong>s sòls, de l'aigua o de l'aire si no es gestionen de forma adient. d. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la<br />

columna. e. Les dades són per l'any 1997, o l'any més recent disponible. f. Dades provisionals. g. El total per Dinamarca no inclou les àrees protegides de Grenlàndia. Grenlàndia té dues<br />

àrees protegides amb una superfície total de 98.250.000 hectàrees. h. Total tal com es calcula a OCDE 1999c.<br />

Fonts: Columna 1: WRI <strong>2000</strong>a; columnes 2-8: OCDE 1999c.<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...TOT PRESERVANT-LO PER A LES GENERACIONS FUTURES...

23 Seguretat<br />

alimentària i<br />

nutrició<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

1970<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Provisió diària de<br />

calories per càpita a Total<br />

2,963<br />

3,022<br />

2,965<br />

3,251<br />

3,016<br />

2,877<br />

3,125<br />

3,024<br />

2,704<br />

3,282<br />

3,121<br />

3,300<br />

3,480<br />

3,166<br />

3,157<br />

3,227<br />

..<br />

3,445<br />

3,422<br />

2,941<br />

2,733<br />

3,061<br />

3,014<br />

..<br />

3,137<br />

2,912<br />

3,147<br />

2,930<br />

..<br />

2,854<br />

2,786<br />

2,366<br />

2,600<br />

..<br />

3,347<br />

2,607<br />

2,554<br />

2,637<br />

3,045<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3,331<br />

3,445<br />

3,229<br />

..<br />

1,989<br />

2,370<br />

..<br />

2,486<br />

1997<br />

3,119<br />

3,357<br />

3,699<br />

3,224<br />

3,117<br />

3,194<br />

3,619<br />

3,284<br />

2,932<br />

3,276<br />

3,100<br />

3,518<br />

3,223<br />

3,382<br />

3,407<br />

3,536<br />

..<br />

3,565<br />

3,507<br />

3,395<br />

3,310<br />

3,429<br />

3,278<br />

..<br />

3,649<br />

3,206<br />

3,398<br />

3,667<br />

3,101<br />

3,176<br />

3,155<br />

2,857<br />

2,443<br />

3,244<br />

3,093<br />

3,096<br />

2,365<br />

2,796<br />

2,816<br />

2,984<br />

..<br />

..<br />

3,313<br />

3,366<br />

3,390<br />

2,849<br />

2,771<br />

3,649<br />

2,445<br />

2,661<br />

Provisió diària de<br />

proteïnes per càpita a<br />

(grams)<br />

1997<br />

98<br />

104<br />

112<br />

107<br />

113<br />

100<br />

102<br />

106<br />

96<br />

95<br />

101<br />

113<br />

88<br />

96<br />

108<br />

103<br />

..<br />

111<br />

109<br />

108<br />

107<br />

109<br />

105<br />

..<br />

115<br />

100<br />

110<br />

113<br />

103<br />

92<br />

86<br />

83<br />

78<br />

96<br />

95<br />

97<br />

81<br />

77<br />

84<br />

81<br />

..<br />

..<br />

85<br />

99<br />

104<br />

95<br />

75<br />

68<br />

63<br />

59<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

3.2<br />

18.5<br />

18.4<br />

-0.7<br />

-8.9<br />

14.4<br />

10.8<br />

22.7<br />

17.9<br />

2.0<br />

13.4<br />

8.3<br />

-2.9<br />

8.3<br />

38.7<br />

15.4<br />

..<br />

4.6<br />

11.7<br />

12.9<br />

28.1<br />

27.4<br />

7.9<br />

..<br />

14.7<br />

18.7<br />

16.6<br />

38.0<br />

..<br />

20.2<br />

21.1<br />

52.7<br />

-0.3<br />

..<br />

-10.4<br />

29.0<br />

27.2<br />

10.9<br />

-10.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

-8.0<br />

-3.8<br />

17.3<br />

..<br />

69.2<br />

17.6<br />

..<br />

-7.1<br />

Provisió diària de<br />

greixos per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

126<br />

136<br />

143<br />

132<br />

121<br />

134<br />

160<br />

141<br />

83<br />

141<br />

127<br />

164<br />

144<br />

144<br />

132<br />

161<br />

..<br />

133<br />

147<br />

137<br />

145<br />

147<br />

113<br />

..<br />

153<br />

135<br />

107<br />

132<br />

102<br />

109<br />

80<br />

83<br />

81<br />

111<br />

110<br />

95<br />

93<br />

82<br />

104<br />

105<br />

..<br />

..<br />

137<br />

112<br />

109<br />

91<br />

95<br />

80<br />

69<br />

71<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

8.4<br />

3.0<br />

22.8<br />

11.4<br />

2.8<br />

14.8<br />

24.5<br />

6.4<br />

52.3<br />

-0.5<br />

2.8<br />

29.7<br />

-3.6<br />

12.8<br />

-5.8<br />

29.8<br />

..<br />

6.5<br />

31.9<br />

17.7<br />

62.7<br />

40.0<br />

14.8<br />

..<br />

42.1<br />

44.3<br />

6.4<br />

70.9<br />

..<br />

35.5<br />

229.5<br />

96.7<br />

-3.4<br />

..<br />

-2.7<br />

38.1<br />

12.1<br />

34.6<br />

-11.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

18.8<br />

7.0<br />

36.5<br />

..<br />

56.7<br />

50.9<br />

..<br />

13.4<br />

Índex de<br />

producció<br />

alimentària<br />

(1989-91 =<br />

100)<br />

1998<br />

121<br />

101<br />

121<br />

131<br />

91<br />

100<br />

..<br />

97<br />

93<br />

98<br />

85<br />

106<br />

97<br />

93<br />

103<br />

106<br />

..<br />

107<br />

101<br />

127<br />

109<br />

108<br />

107<br />

29<br />

98<br />

19<br />

125<br />

93<br />

97<br />

88<br />

121<br />

167<br />

148<br />

82<br />

134<br />

153<br />

99<br />

132<br />

132<br />

d 74<br />

92<br />

179<br />

77<br />

92<br />

257<br />

45<br />

114<br />

129<br />

60<br />

87<br />

Importació<br />

d'aliments<br />

(en % de les<br />

importacions<br />

de<br />

mercaderies)<br />

1997-98 b<br />

6<br />

7<br />

5<br />

5<br />

10<br />

7<br />

10<br />

11<br />

16<br />

9<br />

7<br />

10<br />

6<br />

9<br />

12<br />

6<br />

..<br />

7<br />

11<br />

9<br />

12<br />

20<br />

7<br />

4<br />

14<br />

5<br />

11<br />

13<br />

7<br />

17<br />

6<br />

d 14<br />

16<br />

6<br />

5<br />

16<br />

..<br />

7<br />

11<br />

6<br />

d 12<br />

d 15<br />

4<br />

8<br />

d 10<br />

16<br />

19<br />

8<br />

10<br />

11<br />

Ajuda<br />

alimentària Consum<br />

en cereals alimentari<br />

(milers de (en % d<strong>el</strong><br />

tones consum familiar<br />

mètriques) total)<br />

1998<br />

c<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

9<br />

13<br />

8<br />

14<br />

13<br />

10<br />

15<br />

11<br />

11<br />

11<br />

11<br />

12<br />

12<br />

11<br />

10<br />

13<br />

10<br />

14<br />

14<br />

12<br />

17<br />

..<br />

..<br />

14<br />

28<br />

10<br />

..<br />

20<br />

13<br />

..<br />

21<br />

..<br />

..<br />

15<br />

..<br />

..<br />

33<br />

..<br />

..<br />

17<br />

..<br />

..<br />

14<br />

20<br />

..<br />

..<br />

30<br />

..<br />

17<br />

20<br />

237

Rànquing d'IDH<br />

238<br />

23 Seguretat<br />

alimentària i<br />

nutrició<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Provisió diària de<br />

calories per càpita a<br />

1970<br />

2,051<br />

..<br />

1,930<br />

2,251<br />

2,706<br />

2,640<br />

..<br />

2,266<br />

2,257<br />

3,465<br />

2,560<br />

..<br />

..<br />

2,882<br />

2,352<br />

2,423<br />

2,225<br />

1,938<br />

..<br />

..<br />

2,355<br />

2,453<br />

..<br />

2,409<br />

1,895<br />

2,123<br />

1,753<br />

..<br />

2,331<br />

2,198<br />

2,589<br />

2,336<br />

2,538<br />

2,266<br />

3,053<br />

..<br />

2,003<br />

2,008<br />

1,607<br />

..<br />

2,188<br />

2,418<br />

..<br />

2,424<br />

..<br />

2,281<br />

2,051<br />

..<br />

2,018<br />

..<br />

1997<br />

3,059<br />

3,261<br />

2,487<br />

2,768<br />

3,097<br />

2,480<br />

3,225<br />

2,907<br />

2,430<br />

2,686<br />

2,977<br />

2,904<br />

2,864<br />

3,253<br />

2,321<br />

2,865<br />

2,665<br />

2,597<br />

2,664<br />

2,614<br />

2,917<br />

3,289<br />

3,085<br />

2,974<br />

2,783<br />

2,360<br />

2,366<br />

2,795<br />

2,472<br />

2,302<br />

2,566<br />

3,277<br />

2,553<br />

2,302<br />

3,525<br />

..<br />

2,288<br />

2,734<br />

2,485<br />

2,236<br />

2,679<br />

3,014<br />

2,371<br />

2,961<br />

..<br />

2,530<br />

2,836<br />

2,447<br />

2,897<br />

2,306<br />

Provisió diària de<br />

proteïnes per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

86<br />

98<br />

79<br />

67<br />

83<br />

52<br />

94<br />

65<br />

65<br />

80<br />

75<br />

90<br />

79<br />

100<br />

59<br />

74<br />

65<br />

63<br />

69<br />

69<br />

72<br />

78<br />

97<br />

76<br />

78<br />

54<br />

56<br />

78<br />

65<br />

60<br />

77<br />

85<br />

63<br />

52<br />

98<br />

..<br />

50<br />

80<br />

88<br />

66<br />

59<br />

75<br />

65<br />

99<br />

..<br />

69<br />

75<br />

82<br />

78<br />

65<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

72.1<br />

..<br />

52.5<br />

15.6<br />

18.1<br />

-23.9<br />

..<br />

14.0<br />

14.0<br />

-15.5<br />

48.3<br />

..<br />

..<br />

18.1<br />

0.3<br />

39.5<br />

16.2<br />

40.5<br />

..<br />

..<br />

43.2<br />

31.4<br />

..<br />

26.5<br />

61.4<br />

7.6<br />

30.5<br />

..<br />

22.9<br />

9.5<br />

4.8<br />

43.1<br />

-6.1<br />

11.6<br />

7.2<br />

..<br />

14.7<br />

58.2<br />

69.6<br />

..<br />

13.2<br />

15.9<br />

..<br />

41.4<br />

..<br />

20.0<br />

37.9<br />

..<br />

62.4<br />

..<br />

Provisió diària de<br />

greixos per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

78<br />

83<br />

72<br />

93<br />

88<br />

49<br />

96<br />

76<br />

68<br />

90<br />

87<br />

81<br />

87<br />

82<br />

66<br />

106<br />

55<br />

65<br />

75<br />

39<br />

87<br />

106<br />

66<br />

84<br />

79<br />

47<br />

47<br />

72<br />

69<br />

50<br />

79<br />

108<br />

77<br />

46<br />

101<br />

..<br />

74<br />

72<br />

47<br />

38<br />

98<br />

86<br />

54<br />

79<br />

..<br />

54<br />

63<br />

47<br />

71<br />

64<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

65.4<br />

..<br />

112.7<br />

41.5<br />

49.4<br />

-27.7<br />

..<br />

21.7<br />

39.4<br />

8.4<br />

59.4<br />

..<br />

..<br />

14.3<br />

22.5<br />

71.8<br />

22.6<br />

65.5<br />

..<br />

..<br />

72.0<br />

44.1<br />

..<br />

81.9<br />

155.1<br />

59.7<br />

41.8<br />

..<br />

16.3<br />

52.8<br />

32.6<br />

69.5<br />

23.8<br />

-6.1<br />

38.7<br />

..<br />

52.9<br />

26.1<br />

29.9<br />

..<br />

94.1<br />

52.0<br />

..<br />

50.7<br />

..<br />

10.8<br />

48.0<br />

..<br />

213.5<br />

..<br />

Índex de<br />

producció<br />

alimentària<br />

(1989-91<br />

= 100)<br />

1998<br />

90<br />

66<br />

143<br />

109<br />

126<br />

61<br />

67<br />

161<br />

96<br />

69<br />

123<br />

59<br />

46<br />

95<br />

115<br />

107<br />

89<br />

111<br />

97<br />

81<br />

109<br />

130<br />

49<br />

128<br />

80<br />

113<br />

125<br />

47<br />

77<br />

144<br />

124<br />

146<br />

117<br />

114<br />

115<br />

111<br />

104<br />

75<br />

115<br />

59<br />

134<br />

153<br />

75<br />

..<br />

94<br />

176<br />

160<br />

103<br />

157<br />

118<br />

Importació<br />

d'aliments<br />

(en % de les<br />

importacions de<br />

mercaderies)<br />

1997-98 b<br />

26<br />

11<br />

d 20<br />

23<br />

6<br />

..<br />

11<br />

20<br />

12<br />

9<br />

6<br />

17<br />

13<br />

8<br />

12<br />

d 16<br />

15<br />

12<br />

d 16<br />

..<br />

16<br />

23<br />

11<br />

10<br />

d 18<br />

5<br />

9<br />

..<br />

25<br />

16<br />

20<br />

..<br />

17<br />

..<br />

5<br />

17<br />

..<br />

26<br />

..<br />

..<br />

12<br />

..<br />

31<br />

27<br />

..<br />

d 7<br />

..<br />

d 21<br />

5<br />

9<br />

Ajuda<br />

alimentària<br />

en cereals<br />

(milers de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12<br />

..<br />

1,332<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1<br />

..<br />

94<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3<br />

3<br />

..<br />

133<br />

..<br />

..<br />

..<br />

26<br />

..<br />

..<br />

14<br />

..<br />

..<br />

12<br />

13<br />

100<br />

11<br />

26<br />

..<br />

35<br />

1<br />

1<br />

..<br />

..<br />

Consum<br />

alimentari<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum<br />

familiar total) c<br />

1997<br />

32<br />

..<br />

..<br />

26<br />

..<br />

..<br />

16<br />

28<br />

..<br />

15<br />

..<br />

18<br />

..<br />

24<br />

..<br />

30<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

24<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

23<br />

33<br />

21<br />

24<br />

..<br />

..<br />

..<br />

26<br />

38<br />

23<br />

..<br />

..<br />

39<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

23<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

23 Seguretat<br />

alimentària i<br />

nutrició<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Provisió diària de<br />

calories per càpita a<br />

1970<br />

2,255<br />

..<br />

2,831<br />

1,830<br />

1,628<br />

..<br />

1,829<br />

2,146<br />

1,842<br />

..<br />

2,319<br />

2,347<br />

2,155<br />

1,998<br />

2,162<br />

2,338<br />

2,133<br />

2,513<br />

2,356<br />

2,097<br />

2,249<br />

2,103<br />

2,183<br />

2,468<br />

2,020<br />

2,261<br />

1,986<br />

2,082<br />

2,242<br />

2,225<br />

..<br />

2,119<br />

1,899<br />

2,301<br />

2,202<br />

2,109<br />

1,860<br />

2,187<br />

2,030<br />

2,093<br />

2,424<br />

..<br />

2,170<br />

1,959<br />

2,293<br />

2,197<br />

1,910<br />

1,768<br />

1,846<br />

1,944<br />

1997<br />

3,283<br />

2,567<br />

2,990<br />

2,562<br />

3,015<br />

2,433<br />

2,853<br />

2,484<br />

2,886<br />

2,001<br />

3,351<br />

2,483<br />

2,403<br />

2,174<br />

2,183<br />

2,186<br />

1,917<br />

2,700<br />

3,287<br />

2,339<br />

2,122<br />

2,183<br />

2,556<br />

3,078<br />

2,862<br />

2,619<br />

2,243<br />

2,496<br />

2,611<br />

2,145<br />

..<br />

2,138<br />

2,224<br />

2,111<br />

2,476<br />

2,048<br />

1,858<br />

1,976<br />

2,143<br />

2,108<br />

2,021<br />

..<br />

2,395<br />

2,366<br />

2,469<br />

2,085<br />

2,622<br />

2,051<br />

2,084<br />

1,869<br />

Provisió diària de<br />

proteïnes per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

88<br />

69<br />

77<br />

64<br />

70<br />

70<br />

79<br />

57<br />

67<br />

53<br />

86<br />

60<br />

58<br />

57<br />

60<br />

49<br />

71<br />

60<br />

89<br />

61<br />

51<br />

70<br />

73<br />

82<br />

72<br />

56<br />

64<br />

59<br />

49<br />

52<br />

..<br />

44<br />

48<br />

48<br />

61<br />

47<br />

43<br />

52<br />

43<br />

52<br />

46<br />

..<br />

75<br />

61<br />

59<br />

45<br />

74<br />

54<br />

44<br />

41<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

55.0<br />

..<br />

39<br />

37.4<br />

79.1<br />

..<br />

66.2<br />

13.4<br />

72.7<br />

..<br />

35.6<br />

-9.4<br />

2.9<br />

13.7<br />

-7.7<br />

-31.4<br />

-13.5<br />

-9.5<br />

39.1<br />

7.1<br />

-9.1<br />

-6.5<br />

18.7<br />

26.9<br />

38.5<br />

-8.3<br />

6.5<br />

12.9<br />

-0.4<br />

-14.6<br />

..<br />

-5.2<br />

23.8<br />

-20.6<br />

10.6<br />

-1.5<br />

26.5<br />

-19.0<br />

22.6<br />

-0.7<br />

-24.2<br />

..<br />

23.1<br />

17.8<br />

19.8<br />

-4.5<br />

-1.7<br />

9.5<br />

2.9<br />

-8.3<br />

Provisió diària de<br />

greixos per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

93<br />

48<br />

77<br />

55<br />

80<br />

70<br />

70<br />

36<br />

57<br />

34<br />

95<br />

42<br />

62<br />

57<br />

38<br />

47<br />

72<br />

93<br />

58<br />

46<br />

41<br />

60<br />

55<br />

61<br />

47<br />

77<br />

33<br />

45<br />

32<br />

53<br />

..<br />

76<br />

42<br />

44<br />

65<br />

33<br />

42<br />

47<br />

50<br />

26<br />

32<br />

..<br />

75<br />

32<br />

50<br />

22<br />

64<br />

36<br />

61<br />

40<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

45.6<br />

..<br />

12.8<br />

43.5<br />

157.9<br />

..<br />

93.3<br />

72.2<br />

114.0<br />

..<br />

64.9<br />

-0.4<br />

54.0<br />

31.6<br />

-12.6<br />

6.7<br />

-17.7<br />

4.6<br />

21.1<br />

18.7<br />

-6.1<br />

38.0<br />

44.4<br />

38.5<br />

44.8<br />

82.0<br />

46.7<br />

46.5<br />

-20.5<br />

6.8<br />

..<br />

15.8<br />

58.3<br />

-2.5<br />

91.6<br />

55.6<br />

7.6<br />

40.2<br />

14.5<br />

22.8<br />

-4.8<br />

..<br />

9.9<br />

18.1<br />

43.8<br />

41.0<br />

21.8<br />

27.9<br />

65.1<br />

49.1<br />

Índex de<br />

producció<br />

alimentària<br />

(1989-91 =<br />

100)<br />

1998<br />

122<br />

48<br />

97<br />

119<br />

132<br />

114<br />

130<br />

147<br />

119<br />

61<br />

164<br />

96<br />

117<br />

136<br />

124<br />

125<br />

90<br />

118<br />

141<br />

128<br />

121<br />

91<br />

111<br />

110<br />

138<br />

99<br />

100<br />

120<br />

144<br />

93<br />

97<br />

188<br />

112<br />

119<br />

142<br />

133<br />

114<br />

105<br />

112<br />

135<br />

109<br />

107<br />

156<br />

118<br />

131<br />

112<br />

103<br />

129<br />

86<br />

95<br />

Importació<br />

d'aliments<br />

(en % de les<br />

importacions de<br />

mercaderies)<br />

1997-98 b<br />

10<br />

8<br />

5<br />

16<br />

..<br />

..<br />

32<br />

..<br />

11<br />

..<br />

21<br />

..<br />

16<br />

8<br />

..<br />

18<br />

d 14<br />

d 20<br />

21<br />

12<br />

d 16<br />

..<br />

d 19<br />

17<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6<br />

..<br />

7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 14<br />

21<br />

..<br />

..<br />

14<br />

d 21<br />

..<br />

15<br />

d 21<br />

..<br />

12<br />

..<br />

15<br />

..<br />

d 29<br />

..<br />

..<br />

Ajuda<br />

alimentària<br />

en cereals<br />

(milers de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8<br />

65<br />

..<br />

20<br />

51<br />

727<br />

38<br />

16<br />

..<br />

47<br />

144<br />

1<br />

110<br />

45<br />

..<br />

13<br />

31<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4<br />

2<br />

17<br />

4<br />

327<br />

27<br />

82<br />

1<br />

3<br />

11<br />

10<br />

..<br />

31<br />

3.6<br />

71<br />

2<br />

12<br />

26<br />

4<br />

233<br />

46<br />

3<br />

1,557<br />

11<br />

158<br />

8<br />

127<br />

Consum<br />

alimentari<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum<br />

familiar total) c<br />

1997<br />

35<br />

28<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

40<br />

45<br />

..<br />

..<br />

27<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

44<br />

..<br />

..<br />

25<br />

37<br />

45<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

28<br />

..<br />

..<br />

..<br />

38<br />

40<br />

..<br />

..<br />

38<br />

36<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

37<br />

..<br />

41<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

239

Rànquing d'IDH<br />

240<br />

23 Seguretat<br />

alimentària i<br />

nutrició<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Provisió diària de<br />

calories per càpita a<br />

1970<br />

2,392<br />

2,178<br />

2,173<br />

2,460<br />

2,577<br />

1,770<br />

1,958<br />

2,319<br />

..<br />

2,103<br />

2,114<br />

2,217<br />

2,359<br />

2,224<br />

2,195<br />

2,387<br />

2,108<br />

1,896<br />

2,002<br />

2,104<br />

..<br />

1,765<br />

1,992<br />

2,449<br />

2,145<br />

2,108<br />

2,225<br />

2,050<br />

2,777<br />

2,474<br />

2,103<br />

2,166<br />

1,966<br />

2,271<br />

..<br />

3,033<br />

3,055<br />

2,125<br />

2,181<br />

3,041<br />

2,507<br />

2,062<br />

2,358<br />

1997<br />

2,735<br />

1,755<br />

1,970<br />

2,610<br />

2,418<br />

1,995<br />

2,487<br />

2,085<br />

1,622<br />

1,903<br />

2,350<br />

2,231<br />

2,043<br />

2,056<br />

2,029<br />

2,016<br />

2,032<br />

1,832<br />

2,430<br />

1,685<br />

1,858<br />

2,121<br />

2,097<br />

2,035<br />

2,663<br />

2,099<br />

2,930<br />

2,906<br />

3,103<br />

2,798<br />

2,467<br />

2,394<br />

2,656<br />

2,237<br />

2,907<br />

3,380<br />

3,371<br />

2,743<br />

2,166<br />

3,412<br />

2,889<br />

2,596<br />

2,791<br />

Provisió diària de<br />

proteïnes per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

62<br />

28<br />

52<br />

50<br />

61<br />

49<br />

59<br />

45<br />

51<br />

40<br />

50<br />

48<br />

54<br />

46<br />

61<br />

44<br />

59<br />

35<br />

49<br />

51<br />

54<br />

62<br />

61<br />

44<br />

67<br />

51<br />

79<br />

78<br />

87<br />

73<br />

59<br />

58<br />

62<br />

53<br />

86<br />

101<br />

103<br />

70<br />

51<br />

105<br />

78<br />

65<br />

74<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

11.1<br />

-25.3<br />

-19.2<br />

-6.0<br />

-8.6<br />

14.4<br />

25.8<br />

-19.9<br />

..<br />

-9.8<br />

-7.0<br />

-0.4<br />

-25.0<br />

-18.6<br />

-4.7<br />

22.7<br />

-8.2<br />

-0.2<br />

19.1<br />

-30.8<br />

..<br />

13.7<br />

11.3<br />

-11.3<br />

27.5<br />

1.4<br />

32.1<br />

59.7<br />

19.5<br />

13.1<br />

12.7<br />

12.5<br />

40.0<br />

-4.1<br />

..<br />

12.4<br />

12.0<br />

34.7<br />

0.1<br />

14.3<br />

17.6<br />

30.7<br />

19.7<br />

Provisió diària de<br />

greixos per càpita a<br />

Total<br />

(grams)<br />

1997<br />

71<br />

28<br />

30<br />

55<br />

86<br />

31<br />

44<br />

28<br />

20<br />

37<br />

62<br />

50<br />

30<br />

22<br />

42<br />

64<br />

60<br />

32<br />

61<br />

11<br />

23<br />

47<br />

39<br />

58<br />

59<br />

34<br />

70<br />

71<br />

86<br />

79<br />

45<br />

47<br />

51<br />

46<br />

81<br />

125<br />

129<br />

63<br />

40<br />

134<br />

76<br />

55<br />

72<br />

Canvi<br />

(%)<br />

1970-97<br />

23.9<br />

-19.2<br />

-27.1<br />

29.6<br />

22.8<br />

13.2<br />

-1.7<br />

-19.5<br />

..<br />

9.9<br />

20.4<br />

-11.7<br />

-28.6<br />

80.3<br />

-16.9<br />

14.8<br />

22.1<br />

13.0<br />

5.9<br />

-26.7<br />

..<br />

54.1<br />

29.8<br />

-13.6<br />

79.6<br />

10.0<br />

44.7<br />

209.8<br />

155.0<br />

43.2<br />

50.7<br />

62.6<br />

77.7<br />

2.8<br />

..<br />

22.8<br />

21.8<br />

95.0<br />

10.5<br />

22.4<br />

39.5<br />

96.2<br />

42.2<br />

Índex de<br />

producció<br />

alimentària<br />

(1989-91 =<br />

100)<br />

1998<br />

149<br />

95<br />

94<br />

127<br />

99<br />

103<br />

148<br />

113<br />

142<br />

143<br />

92<br />

143<br />

116<br />

82<br />

116<br />

129<br />

157<br />

140<br />

118<br />

92<br />

121<br />

136<br />

127<br />

101<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Importació<br />

d'aliments<br />

(en % de les<br />

importacions de<br />

mercaderies)<br />

1997-98 b<br />

..<br />

..<br />

d 10<br />

d 17<br />

..<br />

17<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 12<br />

d 24<br />

d 22<br />

..<br />

..<br />

d 14<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

16.8<br />

5.5<br />

5.8<br />

8.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

10.7<br />

8.4<br />

8.3<br />

9.4<br />

..<br />

8.4<br />

9.0<br />

..<br />

8.5<br />

Ajuda<br />

alimentària<br />

en cereals<br />

(milers de<br />

tones<br />

mètriques)<br />

1998<br />

..<br />

10<br />

33<br />

4<br />

12<br />

36<br />

11<br />

57<br />

101<br />

113<br />

6<br />

22<br />

41<br />

144<br />

12<br />

10<br />

7<br />

112<br />

21<br />

1<br />

589<br />

57<br />

55<br />

72<br />

..<br />

T 3,803<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 1,960<br />

T 1,633<br />

..<br />

T 1,833<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

T 3,710<br />

..<br />

..<br />

T 5,302<br />

..<br />

Consum<br />

alimentari<br />

(en % d<strong>el</strong><br />

consum familiar<br />

total) c<br />

1997<br />

a. Quantitat disponible per al consum <strong>humà</strong>. La provisió per càpita representa la provisió mitjana disponible per a la població com a conjunt i no indica necessàriament <strong>el</strong> que <strong>el</strong>s individus<br />

consumeixen en realitat. b. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. c. Les dades corresponen a la part percentual de tots <strong>el</strong>s<br />

aliments comprats per al consum de la llar, convertit en termes de PPA. d. Les dades són per un any o període diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna.<br />

Fonts: Columnes 1-3 i 5 : FAO 1999; columnes 4 i 6: calculat a partir de dades <strong>sobre</strong> provisions de proteïnes i greixos de FAO 1999; columna 7: Banc Mundial <strong>2000</strong>b, dades de FAO;<br />

columna 8: Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 9: FAO <strong>2000</strong>; columna 10: Banc Mundial 1999b.<br />

48<br />

..<br />

47<br />

35<br />

52<br />

..<br />

45<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

32<br />

45<br />

..<br />

48<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

48<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

24 Seguretat<br />

laboral<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

25 Grècia<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

31 Corea, Rep. de<br />

34 Txeca, República<br />

40 Eslovàquia<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

49 Croàcia<br />

52 Lituània<br />

55 Mèxic<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

60 Bulgària<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

73 Kazakhstan<br />

78 Ucraïna<br />

85 Turquia<br />

90 Azerbaidjan<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

98 Kuirguizistan<br />

100 Turkmenistan<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

106 Uzbekistan<br />

110 Tadjikistan<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Persones<br />

en atur<br />

(milers)<br />

1998<br />

1,303<br />

75<br />

6,204<br />

756<br />

4<br />

278<br />

505<br />

287<br />

2,814<br />

1,812<br />

285<br />

3,051<br />

143<br />

4,279<br />

183<br />

237<br />

6<br />

125<br />

2,801<br />

139<br />

3,060<br />

432<br />

234<br />

g 127<br />

1,462<br />

336<br />

g 427<br />

313<br />

1,809<br />

g 35<br />

g 303<br />

g 123<br />

603<br />

g 106<br />

g 465<br />

g 9,728<br />

g 111<br />

g 1,025<br />

g 265<br />

g 99<br />

g 252<br />

g 1003<br />

1,429<br />

g 42<br />

g 134<br />

g 235<br />

g 56<br />

..<br />

g 32<br />

g 33<br />

g 54<br />

Taxa d'atur a<br />

Total<br />

(% de la<br />

població<br />

activa)<br />

1998<br />

8.3<br />

3.3<br />

4.5<br />

8.0<br />

d 2.7<br />

8.2<br />

8.8<br />

4.0<br />

4.1<br />

6.3<br />

11.4<br />

11.7<br />

f 4.2<br />

9.4<br />

5.1<br />

4.7<br />

2.8<br />

7.8<br />

12.2<br />

7.5<br />

18.8<br />

f 9.6<br />

4.9<br />

g 14.6<br />

d 7.1<br />

6.5<br />

g 15.6<br />

8.0<br />

10.6<br />

g 5.1<br />

g 18.6<br />

g 6.9<br />

d 3.0<br />

g 2.3<br />

g 12.2<br />

g 13.3<br />

g 9.2<br />

g 10.3<br />

g 41.4<br />

g 4.2<br />

g 3.7<br />

g 4.3<br />

d 6.6<br />

g 1.4<br />

g 8.9<br />

g 17.6<br />

g 3.1<br />

..<br />

g 1.9<br />

g 0.4<br />

g 2.9<br />

Índex<br />

(1994 =<br />

100)<br />

1998<br />

80<br />

60<br />

74<br />

82<br />

d 50<br />

87<br />

88<br />

56<br />

141<br />

66<br />

68<br />

95<br />

f 111<br />

112<br />

62<br />

124<br />

88<br />

55<br />

107<br />

93<br />

78<br />

f 108<br />

70<br />

g 103<br />

d 284<br />

171<br />

g 105<br />

73<br />

74<br />

g 100<br />

g 108<br />

g 153<br />

d 68<br />

g 110<br />

g 95<br />

g 177<br />

g 142<br />

g 94<br />

g 138<br />

g 111<br />

g 370<br />

g 1,433<br />

d 80<br />

g 156<br />

g 148<br />

g 98<br />

g 388<br />

..<br />

g 190<br />

g 133<br />

g 161<br />

Incidència de<br />

l'atur de llarga<br />

durada b<br />

(en % de l'atur total)<br />

Dones<br />

1998<br />

8.3<br />

8.6<br />

7.1<br />

29.3<br />

18.1<br />

30.1<br />

64.7<br />

45.2<br />

12.4<br />

24.6<br />

23.1<br />

44.9<br />

31.9<br />

52.6<br />

30.7<br />

30.7<br />

27.2<br />

f 46.9<br />

67.0<br />

15.3<br />

59.1<br />

f 62.2<br />

45.5<br />

..<br />

0.8<br />

31.5<br />

..<br />

49.2<br />

41.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

46.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Homes<br />

1998<br />

11.5<br />

10.0<br />

8.8<br />

36.5<br />

13.6<br />

36.3<br />

60.3<br />

51.4<br />

25.3<br />

38.4<br />

31.7<br />

43.2<br />

37.9<br />

51.9<br />

25.8<br />

27.5<br />

30.0<br />

f 63.3<br />

66.4<br />

22.6<br />

48.0<br />

f 45.8<br />

43.6<br />

..<br />

1.9<br />

30.9<br />

..<br />

50.2<br />

32.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

37.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Treballadors a<br />

temps parcial<br />

(en % d<strong>el</strong> total de<br />

treballadors)<br />

Dones<br />

1998<br />

28.6<br />

35.9<br />

19.1<br />

40.7<br />

38.6<br />

22.0<br />

32.2<br />

54.8<br />

39.0<br />

41.2<br />

13.0<br />

25.0<br />

45.8<br />

32.4<br />

25.4<br />

22.8<br />

29.6<br />

..<br />

22.7<br />

37.6<br />

16.6<br />

15.9<br />

15.8<br />

..<br />

9.3<br />

5.4<br />

..<br />

5.0<br />

16.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

28.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

13.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Homes<br />

1998<br />

10.5<br />

8.1<br />

8.2<br />

14.4<br />

9.8<br />

5.6<br />

4.9<br />

12.4<br />

12.9<br />

8.2<br />

6.8<br />

5.8<br />

7.2<br />

4.6<br />

9.9<br />

2.7<br />

2.6<br />

..<br />

5.5<br />

10.6<br />

2.9<br />

5.3<br />

5.2<br />

..<br />

5.2<br />

1.7<br />

..<br />

1.9<br />

8.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Treballadors a<br />

temps parcial<br />

involuntari<br />

(en % d<strong>el</strong> total de<br />

treballadors a temps<br />

parcial)<br />

Dones<br />

1997<br />

29.8<br />

15.2<br />

8.0<br />

8.5<br />

..<br />

31.3<br />

..<br />

4.6<br />

e 4.0<br />

9.5<br />

40.2<br />

38.8<br />

5.8<br />

12.6<br />

13.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

36.0<br />

24.1<br />

..<br />

..<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Homes<br />

1997<br />

34.9<br />

17.2<br />

7.4<br />

17.0<br />

..<br />

34.7<br />

..<br />

8.2<br />

e 18.9<br />

23.8<br />

32.8<br />

52.9<br />

8.4<br />

17.8<br />

13.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

50.2<br />

16.1<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Despesa<br />

pública en<br />

indemnitzacions<br />

de l'atur<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1997-98 c<br />

0.46<br />

..<br />

..<br />

0.25<br />

2.29<br />

..<br />

1.17<br />

..<br />

0.72<br />

..<br />

2.29<br />

1.86<br />

..<br />

0.42<br />

1.07<br />

0.43<br />

..<br />

1.64<br />

0.50<br />

..<br />

..<br />

1.47<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.50<br />

..<br />

0.68<br />

..<br />

2.35<br />

..<br />

1.77<br />

..<br />

1.91<br />

3.14<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.16<br />

0.02<br />

..<br />

..<br />

2.06<br />

0.49<br />

1.02<br />

0.24<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

241

242<br />

24 Seguretat<br />

laboral<br />

Rànquing d'IDH<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Món<br />

Persones<br />

en atur<br />

(milers)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

T h 34,965<br />

..<br />

Incidència de<br />

l'atur de llarga<br />

durada b<br />

Taxa d'atur<br />

(en % de l'atur<br />

total)<br />

a Treballadors a<br />

temps parcial<br />

(en % d<strong>el</strong> total de<br />

treballadors)<br />

Total<br />

(% de la<br />

població<br />

activa)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

i 7.0<br />

..<br />

Índex<br />

(1994 =<br />

100)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

i 86<br />

..<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

j 34.2<br />

..<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

j 31.7<br />

..<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

j 24.0<br />

..<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

j 7.0<br />

..<br />

Treballadors a<br />

temps parcial<br />

involuntari<br />

(en % d<strong>el</strong> total de<br />

treballadors a temps<br />

parcial)<br />

Nota: Aquesta taula inclou exclusivament <strong>el</strong>s països de l'OCDE, de l'Europa de l'Est i de la CEI.<br />

a. Tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, les taxes d'atur de l'OCDE estan normalitzades per tal de garantir la comparativitat al llarg d<strong>el</strong> temps i entre països. b. Les dades corresponen a l'atur d'una<br />

durada igual o superior a 12 mesos. c. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. d. Les dades no corresponen a un índex<br />

normalitzat. e. Les dades són per l'any 1996. f . Les dades són per l'any 1997.g. Les dades són estimacions de la Comissió Económica per a Europa de les Nacions Unides (UNECE),<br />

basades en estadístiques nacionals. Es refereixen a l'atur declarat, <strong>el</strong> qual és probable que tendeixi a rebaixar les xifres d'atur. h. Total tal com es calcula a OCDE 1999a. i. Total tal com<br />

es calcula a OCDE 1999b; es refereix a països amb taxes d'atur normalitzades. j. Total tal com es calcula a OCDE 1999b.<br />

Fonts: Columnes 1 i 2: OCDE 1999a; i UNECE <strong>2000</strong>; columna 3: calculada a partir de dades <strong>sobre</strong> l'índex d'atur tretes d'OCDE 1999b; i UNECE <strong>2000</strong>; columnes 4-10: OCDE 1999b.<br />

Dones<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Homes<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Despesa<br />

pública en<br />

indemnitzacions<br />

de l'atur<br />

(en % d<strong>el</strong> PIB)<br />

1997-98 c<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

25 Perfil de la<br />

vida política<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Cambra baixa o parlament Cambra alta o senat<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

06 1997<br />

09 1997<br />

11 1998<br />

10 1998<br />

05 1999<br />

09 1998<br />

06 1999<br />

05 1998<br />

10 1996<br />

05 1997<br />

03 1999<br />

05 1997<br />

10 1999<br />

09 1998<br />

03 1998<br />

10 1999<br />

06 1999<br />

06 1997<br />

04 1996<br />

11 1999<br />

03 1996<br />

05 1996<br />

05 1999<br />

01 1997<br />

09 1996<br />

..<br />

09 1998<br />

10 1999<br />

11 1996<br />

01 1999<br />

04 1996<br />

—<br />

03 1997<br />

06 1998<br />

10 1999<br />

07 1999<br />

03 1999<br />

12 1997<br />

10 1999<br />

09 1998<br />

f 12 1973<br />

—<br />

05 1998<br />

09 1997<br />

12 1997<br />

03 1999<br />

07 1995<br />

02 1998<br />

01 <strong>2000</strong><br />

11 1995<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

..<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

—<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

—<br />

E<br />

E<br />

D<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

—<br />

—<br />

11 1998<br />

10 1998<br />

—<br />

—<br />

06 1999<br />

05 1999<br />

07 1998<br />

—<br />

—<br />

09 1998<br />

10 1999<br />

01 <strong>2000</strong><br />

—<br />

c 11 1994<br />

—<br />

08 1997<br />

04 1996<br />

—<br />

03 1996<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

01 1999<br />

—<br />

—<br />

03 1997<br />

11 1998<br />

10 1998<br />

—<br />

03 1999<br />

12 1997<br />

10 1999<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

09 1997<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

04 1997<br />

11 1995<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

D<br />

—<br />

E<br />

E<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

D<br />

—<br />

E<br />

E<br />

D<br />

—<br />

E<br />

—<br />

E+D<br />

E+D<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

D<br />

—<br />

—<br />

D<br />

E<br />

E<br />

--<br />

D<br />

E+D<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

N<br />

Participació<br />

<strong>el</strong>ectoral en<br />

les últimes<br />

<strong>el</strong>eccions<br />

(%) a<br />

69<br />

78<br />

36<br />

95<br />

84<br />

81<br />

91<br />

73<br />

59<br />

72<br />

65<br />

71<br />

43<br />

82<br />

86<br />

80<br />

86<br />

66<br />

83<br />

90<br />

77<br />

93<br />

79<br />

41<br />

76<br />

..<br />

95<br />

62<br />

74<br />

63<br />

64<br />

—<br />

e 68<br />

74<br />

81<br />

80<br />

64<br />

86<br />

92<br />

84<br />

—<br />

—<br />

56<br />

48<br />

—<br />

57<br />

e 68<br />

70<br />

..<br />

63<br />

Partits polítics representats<br />

A la<br />

cambra<br />

baixa o<br />

parlament<br />

b 5<br />

b 7<br />

b 2<br />

b 3<br />

5<br />

7<br />

11<br />

9<br />

b 7<br />

b 10<br />

b 7<br />

9<br />

b 8<br />

5<br />

10<br />

b 5<br />

6<br />

b 7<br />

b 4<br />

7<br />

b 8<br />

5<br />

b 15<br />

3<br />

5<br />

..<br />

2<br />

5<br />

8<br />

2<br />

b 4<br />

—<br />

2<br />

5<br />

b 4<br />

0<br />

b 3<br />

b 7<br />

b 3<br />

6<br />

—<br />

—<br />

b 6<br />

6<br />

—<br />

7<br />

4<br />

7<br />

b 13<br />

3<br />

A la cambra<br />

alta o<br />

senat<br />

b 2<br />

—<br />

2<br />

b 5<br />

—<br />

—<br />

10<br />

b 8<br />

b 9<br />

b 3<br />

—<br />

b 8<br />

4<br />

..<br />

—<br />

3<br />

—<br />

b 5<br />

b 6<br />

—<br />

b 4<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

—<br />

—<br />

2<br />

4<br />

..<br />

—<br />

..<br />

b 6<br />

b 3<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

6<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

6<br />

b 2<br />

243

Rànquing d'IDH<br />

244<br />

25 Perfil de la<br />

vida política<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Cambra baixa o parlament Cambra alta o senat Partits polítics representats<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

01 <strong>2000</strong><br />

10 1996<br />

03 1998<br />

01 1999<br />

07 1997<br />

01 1998<br />

g 11 1996<br />

08 1998<br />

05 1999<br />

04 1997<br />

11 1999<br />

12 1999<br />

10 1998<br />

11 1996<br />

11 1998<br />

05 1999<br />

05 1996<br />

03 1998<br />

10 1998<br />

10 1999<br />

12 1995<br />

03 1997<br />

10 1999<br />

10 1998<br />

—<br />

11 1996<br />

05 1998<br />

03 1998<br />

06 1998<br />

04 1995<br />

05 1998<br />

08 1996<br />

12 1997<br />

08 1994<br />

04 1999<br />

—<br />

05 1998<br />

05 1997<br />

11 1999<br />

11 1995<br />

05 1998<br />

11 1997<br />

05 1999<br />

06 1997<br />

04 1996<br />

12 1997<br />

02 <strong>2000</strong><br />

02 <strong>2000</strong><br />

11 1997<br />

12 1999<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

—<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

—<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

—<br />

—<br />

—<br />

01 1999<br />

07 1997<br />

—<br />

02 1997<br />

08 1998<br />

—<br />

—<br />

03 1998<br />

—<br />

—<br />

11 1996<br />

—<br />

06 1999<br />

—<br />

03 1998<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

09 1999<br />

10 1998<br />

—<br />

03 1996<br />

05 1998<br />

—<br />

—<br />

—<br />

05 1998<br />

—<br />

12 1997<br />

—<br />

—<br />

—<br />

05 1998<br />

05 1997<br />

—<br />

—<br />

—<br />

11 1997<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

02 <strong>2000</strong><br />

—<br />

—<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

—<br />

—<br />

—<br />

D<br />

E<br />

—<br />

E+D<br />

D<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

D<br />

—<br />

E<br />

—<br />

D<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

E<br />

—<br />

D<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

—<br />

D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

Participació<br />

<strong>el</strong>ectoral en<br />

les últimes<br />

<strong>el</strong>eccions<br />

(%) a<br />

e 75<br />

53<br />

87<br />

57<br />

57<br />

98<br />

..<br />

90<br />

76<br />

68<br />

..<br />

62<br />

72<br />

76<br />

..<br />

e 75<br />

e 67<br />

45<br />

73<br />

68<br />

80<br />

..<br />

63<br />

..<br />

—<br />

62<br />

79<br />

70<br />

..<br />

e 63<br />

80<br />

44<br />

65<br />

76<br />

87<br />

—<br />

66<br />

66<br />

74<br />

86<br />

..<br />

47<br />

52<br />

73<br />

86<br />

98<br />

83<br />

h 61<br />

..<br />

99<br />

A la<br />

cambra<br />

baixa o<br />

parlament<br />

3<br />

b 6<br />

3<br />

1<br />

b 5<br />

1<br />

..<br />

2<br />

9<br />

5<br />

b 4<br />

b 7<br />

6<br />

7<br />

b 8<br />

b 5<br />

5<br />

b 2<br />

b 7<br />

3<br />

5<br />

1<br />

b 5<br />

b 12<br />

—<br />

11<br />

b 5<br />

b 9<br />

2<br />

13<br />

2<br />

b 10<br />

2<br />

b 7<br />

b 5<br />

—<br />

3<br />

2<br />

—<br />

b 9<br />

b 8<br />

..<br />

b 6<br />

b 6<br />

b 2<br />

b 5<br />

b 2<br />

..<br />

1<br />

1<br />

A la cambra<br />

alta o<br />

senat<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

b 5<br />

—<br />

..<br />

b 2<br />

—<br />

—<br />

..<br />

—<br />

—<br />

6<br />

—<br />

..<br />

—<br />

b 2<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

9<br />

—<br />

..<br />

b 2<br />

—<br />

—<br />

—<br />

b 2<br />

—<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

3<br />

b 2<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

6<br />

—<br />

—<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

25 Perfil de la<br />

vida política<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Cambra baixa o parlament Cambra alta o senat<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

10 1999<br />

03 1998<br />

06 1999<br />

03 1997<br />

12 1995<br />

12 1999<br />

06 1997<br />

07 1997<br />

06 1999<br />

02 <strong>2000</strong><br />

11 1998<br />

10 1998<br />

11 1997<br />

06 1997<br />

11-12 1999<br />

10 1996<br />

06 1996<br />

03 1998<br />

11 1995<br />

11 1999<br />

08 1997<br />

10 1999<br />

12 1996<br />

11 1997<br />

j 04 1990<br />

03 1996<br />

05 1998<br />

09-10 1999<br />

12 1996<br />

04 1995<br />

03 1999<br />

11 1998<br />

06 1997<br />

05 1997<br />

k 02 1997<br />

07 1998<br />

k 12 1996<br />

12 1997<br />

l 01 1998<br />

12 1997<br />

05 1998<br />

1998<br />

k 03 1996<br />

05 1999<br />

03 1999<br />

06 1996<br />

10 1996<br />

04 1997<br />

12 1997<br />

06 1995<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

D<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

—<br />

—<br />

06 1999<br />

—<br />

—<br />

—<br />

12 1997<br />

—<br />

—<br />

i —<br />

—<br />

09 1993<br />

—<br />

06 1997<br />

11-12 1998<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

01-02 1997<br />

12 1997<br />

—<br />

—<br />

05 1998<br />

03 1998<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

k 03 1997<br />

03 1999<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

06 1999<br />

—<br />

—<br />

04 1998<br />

—<br />

—<br />

04 1997<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

—<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E+D<br />

—<br />

E<br />

E<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

E<br />

—<br />

—<br />

D<br />

E+D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

D<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

E+D<br />

—<br />

—<br />

E<br />

—<br />

—<br />

E<br />

Participació<br />

<strong>el</strong>ectoral en<br />

les últimes<br />

<strong>el</strong>eccions<br />

(%) a<br />

92<br />

72<br />

89<br />

89<br />

77<br />

93<br />

66<br />

100<br />

93<br />

..<br />

82<br />

..<br />

e 73<br />

70<br />

63<br />

77<br />

88<br />

75<br />

48<br />

54<br />

e 64<br />

77<br />

..<br />

58<br />

—<br />

94<br />

74<br />

60<br />

65<br />

57<br />

95<br />

65<br />

e 81<br />

76<br />

35<br />

..<br />

20<br />

65<br />

—<br />

99<br />

..<br />

..<br />

55<br />

66<br />

..<br />

74<br />

e 39<br />

61<br />

57<br />

31<br />

Partits polítics representats<br />

A la<br />

cambra<br />

baixa o<br />

parlament<br />

6<br />

4<br />

b 9<br />

3<br />

3<br />

b 5<br />

b 10<br />

b 1<br />

b 8<br />

..<br />

b 1<br />

--<br />

5<br />

7<br />

5<br />

b 4<br />

b 4<br />

b 3<br />

b 6<br />

4<br />

2<br />

3<br />

b 7<br />

15<br />

—<br />

b 4<br />

2<br />

b 38<br />

4<br />

2<br />

3<br />

3<br />

b 9<br />

b 4<br />

b 4<br />

3<br />

b 2<br />

10<br />

—<br />

b 1<br />

b 9<br />

—<br />

—<br />

b 3<br />

b 1<br />

b 4<br />

b 3<br />

b 5<br />

1<br />

b 6<br />

A la cambra<br />

alta o<br />

senat<br />

—<br />

—<br />

7<br />

—<br />

—<br />

—<br />

4<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

5<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

b 6<br />

13<br />

—<br />

—<br />

..<br />

b 8<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

b 9<br />

3<br />

..<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

4<br />

—<br />

—<br />

3<br />

—<br />

—<br />

..<br />

245

Rànquing d'IDH<br />

246<br />

25 Perfil de la<br />

vida política<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Cambra baixa o parlament<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

02 1999<br />

m 10 1993<br />

11 1996<br />

k 11 1995<br />

05 1998<br />

10 1995<br />

03 1999<br />

06 1996<br />

02 1994<br />

09 1992<br />

01 1997<br />

06 1995<br />

06 1999<br />

l 11 1994<br />

07-08 1997<br />

11 1998<br />

01 1997<br />

12 1999<br />

11 1999<br />

06 1993<br />

05 1995<br />

05 1997<br />

11 1999<br />

02 1996<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E+D<br />

E<br />

E<br />

E<br />

E<br />

Cambra alta o senat<br />

Data de les<br />

últimes<br />

<strong>el</strong>eccions o<br />

designacions<br />

02 1999<br />

..<br />

—<br />

..<br />

01 1999<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

05 1995<br />

12 1995<br />

—<br />

—<br />

Membres<br />

<strong>el</strong>ectes (E) o<br />

designats (D)<br />

E<br />

..<br />

—<br />

..<br />

E+D<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

E<br />

E+D<br />

—<br />

—<br />

Participació<br />

<strong>el</strong>ectoral en<br />

les últimes<br />

<strong>el</strong>eccions<br />

(%) a<br />

41<br />

..<br />

40<br />

e 71<br />

39<br />

e 77<br />

70<br />

e 59<br />

..<br />

91<br />

69<br />

62<br />

92<br />

—<br />

22<br />

..<br />

49<br />

80<br />

80<br />

91<br />

e 85<br />

45<br />

..<br />

50<br />

Partits polítics representats<br />

A la<br />

cambra<br />

baixa o<br />

parlament<br />

3<br />

..<br />

b 4<br />

2<br />

6<br />

5<br />

b 9<br />

..<br />

..<br />

12<br />

b 4<br />

b 5<br />

b 3<br />

8<br />

8<br />

b 3<br />

10<br />

2<br />

8<br />

2<br />

b 1<br />

4<br />

5<br />

6<br />

A la cambra<br />

alta o<br />

senat<br />

Nota: Informació és amb data 1 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

a. Es tracta de les <strong>el</strong>eccions a la cambra baixa o parlamentàries. b. També hi ha partits independents o d'altres amb un representació insuficient per constituir un grup parlamentari. c.<br />

Dades vàlides a partir de 1997. d. El país no ha tingut mai un parlament. e. Participació mitjana en <strong>el</strong>s anys noranta. Dades oficials no disponibles. Les xifres són extretes d'International<br />

IDEA 1997. f. La primera legislatura de Bahrain va ser dissolta per decret de l'emir <strong>el</strong> 26 d'agost de 1975. g.Després d'un referendum c<strong>el</strong>ebrat <strong>el</strong> 24 de novembre de 1996, <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l<br />

Suprem <strong>el</strong>egit <strong>el</strong> novembre-desembre de 1995 va ser substituït per una Assemblea Nacional bicameral que incloia alguns d<strong>el</strong>s membres de l'antic Cons<strong>el</strong>l Suprem. h. Les dades<br />

corresponen a la participació en les <strong>el</strong>eccions anteriors. i. Esmenes a la constitució d<strong>el</strong> 1994 van establir una cambra alta, l'Assemblea Nacional. Eleccions c<strong>el</strong>ebrades <strong>el</strong> 23 de març d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>. j. El parlament <strong>el</strong>egit <strong>el</strong> 1990 no es va reunir mai ni va ser autoritzat a c<strong>el</strong>ebrar sessió, i molts d<strong>el</strong>s seus membres van ser detinguts o forçats a exiliar-se. k. El parlament va ser dissolt<br />

o suspès per un temps indefinit. l. Parlament unicameral transitori amb membres designats, i creat per decret. m. Parlament unicameral transitori dissolt després d<strong>el</strong> canvi de règim <strong>el</strong> mes<br />

de maig de 1997.<br />

Fonts: Columnes 1-4, 6 i 7: IPU <strong>2000</strong>a; columna 5: IPU <strong>2000</strong>a, i International IDEA 1997.<br />

3<br />

..<br />

—<br />

..<br />

3<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

—<br />

..<br />

..<br />

—<br />

—<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

26 Criminalitat<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Persones<br />

empresonades<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1994<br />

117.9<br />

..<br />

553.9<br />

94.5<br />

..<br />

70.4<br />

74.1<br />

56.8<br />

37.0<br />

..<br />

62.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

67.4<br />

91.5<br />

109.2<br />

..<br />

89.6<br />

..<br />

..<br />

25.1<br />

188.5<br />

254.9<br />

16.4<br />

199.1<br />

56.0<br />

102.1<br />

52.3<br />

..<br />

37.8<br />

312.9<br />

..<br />

181.5<br />

..<br />

2.0<br />

..<br />

155.9<br />

101.9<br />

138.6<br />

..<br />

..<br />

123.7<br />

..<br />

..<br />

293.6<br />

..<br />

119.0<br />

49.9<br />

..<br />

Presos<br />

menors d'edat<br />

(en % d<strong>el</strong> total<br />

de presos)<br />

1994<br />

41.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

19.3<br />

..<br />

7.3<br />

0.4<br />

..<br />

10.5<br />

..<br />

11.2<br />

12.0<br />

..<br />

4.9<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

5.0<br />

6.8<br />

..<br />

5.8<br />

5.6<br />

..<br />

15.0<br />

14.0<br />

..<br />

6.0<br />

..<br />

..<br />

9.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.6<br />

..<br />

12.2<br />

..<br />

2.3<br />

9.7<br />

..<br />

..<br />

16.1<br />

..<br />

..<br />

6.5<br />

..<br />

Total de<br />

crims<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) a<br />

1994<br />

9,982<br />

..<br />

5,367<br />

..<br />

..<br />

12,671<br />

5,733<br />

..<br />

1,493<br />

..<br />

7,641<br />

6,787<br />

5,115<br />

..<br />

10,508<br />

6,283<br />

5,254<br />

..<br />

3,800<br />

..<br />

1,770<br />

590<br />

1,408<br />

1,734<br />

2,909<br />

1,449<br />

2,114<br />

..<br />

2,247<br />

..<br />

2,945<br />

..<br />

7,759<br />

..<br />

..<br />

1,171<br />

..<br />

8,784<br />

2,342<br />

2,582<br />

..<br />

851<br />

3,795<br />

..<br />

..<br />

2,384<br />

..<br />

1,487<br />

1,422<br />

..<br />

Total de<br />

d<strong>el</strong>ictes de<br />

la droga<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) b<br />

1994<br />

207.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

350.6<br />

148.4<br />

..<br />

18.5<br />

..<br />

116.3<br />

93.3<br />

573.9<br />

..<br />

300.9<br />

149.0<br />

..<br />

..<br />

66.9<br />

..<br />

..<br />

18.4<br />

163.6<br />

62.9<br />

24.3<br />

76.2<br />

67.6<br />

..<br />

21.0<br />

..<br />

3.9<br />

..<br />

272.6<br />

..<br />

..<br />

130.2<br />

..<br />

62.9<br />

45.3<br />

1.6<br />

..<br />

3.1<br />

2.5<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

13.8<br />

19.0<br />

..<br />

Violacions<br />

registrades<br />

(per 100.000<br />

dones de 15<br />

anys i més)<br />

1994<br />

267.3<br />

..<br />

96.8<br />

199.1<br />

..<br />

49.9<br />

21.1<br />

..<br />

3.0<br />

..<br />

18.1<br />

27.1<br />

9.2<br />

..<br />

21.8<br />

16.3<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

..<br />

7.2<br />

2.5<br />

28.4<br />

6.4<br />

5.8<br />

4.2<br />

6.8<br />

..<br />

28.6<br />

..<br />

36.2<br />

..<br />

220.5<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

19.1<br />

..<br />

10.0<br />

..<br />

13.1<br />

18.8<br />

..<br />

..<br />

463.6<br />

..<br />

26.4<br />

4.9<br />

..<br />

A la ciutat<br />

Al país més gran<br />

(per 100.000 (per 100.000<br />

persones) persones)<br />

1994 1994<br />

2.0<br />

..<br />

9.0<br />

4.9<br />

..<br />

12.0<br />

3.4<br />

..<br />

1.4<br />

..<br />

10.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5.1<br />

3.5<br />

..<br />

..<br />

5.3<br />

..<br />

..<br />

1.6<br />

7.2<br />

1.7<br />

2.9<br />

1.6<br />

3.0<br />

..<br />

5.7<br />

..<br />

10.2<br />

..<br />

82.8<br />

..<br />

..<br />

58.0<br />

..<br />

4.5<br />

..<br />

3.8<br />

..<br />

2.2<br />

4.6<br />

..<br />

..<br />

25.7<br />

..<br />

9.7<br />

8.1<br />

..<br />

Homicidis registrats<br />

2.8<br />

..<br />

21.3<br />

4.8<br />

..<br />

20.9<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

..<br />

14.6<br />

..<br />

11.4<br />

..<br />

8.7<br />

5.3<br />

..<br />

..<br />

4.1<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

..<br />

3.1<br />

1.6<br />

..<br />

..<br />

6.3<br />

..<br />

8.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.1<br />

..<br />

6.2<br />

..<br />

..<br />

5.2<br />

..<br />

..<br />

26.2<br />

..<br />

8.4<br />

14.6<br />

..<br />

Ciutat més gran<br />

Toronto<br />

..<br />

Nova York<br />

Nova Gal·les d<strong>el</strong> Sud<br />

..<br />

Estocolm<br />

..<br />

..<br />

Tòquio<br />

..<br />

Hèlsinki<br />

..<br />

Zuric<br />

..<br />

Copenhaguen<br />

Viena<br />

..<br />

..<br />

Roma<br />

..<br />

..<br />

Nicòsia<br />

..<br />

..<br />

Atenes<br />

Hong Kong<br />

..<br />

..<br />

Ljubljana<br />

..<br />

Seül<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Santiago<br />

..<br />

Bratislava<br />

..<br />

..<br />

Budapest<br />

..<br />

..<br />

Tallinn<br />

..<br />

San José<br />

Zagreb<br />

..<br />

247

26 Criminalitat<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Persones<br />

empresonades<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1994<br />

..<br />

215.1<br />

..<br />

109.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

22.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

74.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

79.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

151.4<br />

..<br />

24.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Presos<br />

menors d'edat<br />

(en % d<strong>el</strong> total<br />

de presos)<br />

1994<br />

..<br />

11.2<br />

10.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

50.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

22.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

88.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total de<br />

crims<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) a<br />

1994<br />

..<br />

858<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

80<br />

..<br />

16<br />

..<br />

..<br />

789<br />

..<br />

1,072<br />

..<br />

..<br />

36<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

855<br />

..<br />

..<br />

..<br />

600<br />

..<br />

6,220<br />

..<br />

1,005<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

75<br />

..<br />

1,830<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total de<br />

d<strong>el</strong>ictes de<br />

la droga<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) b<br />

1994<br />

..<br />

6.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

19.4<br />

..<br />

..<br />

1.6<br />

..<br />

22.4<br />

..<br />

..<br />

152.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

55.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

94.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

6.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Violacions<br />

registrades<br />

(per 100.000<br />

dones de 15<br />

anys i més)<br />

1994<br />

..<br />

15.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.6<br />

..<br />

2.7<br />

..<br />

..<br />

102.8<br />

..<br />

109.7<br />

..<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.6<br />

..<br />

101.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

8.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Al país<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1994<br />

..<br />

9.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.3<br />

..<br />

..<br />

23.3<br />

..<br />

25.6<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7.9<br />

..<br />

16.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

3.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Homicidis registrats<br />

A la ciutat<br />

més gran<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1994<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

31.7<br />

..<br />

18.7<br />

..<br />

..<br />

0.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Ciutat més gran<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

La Paz<br />

..<br />

Managua<br />

..<br />

..<br />

El Caire<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Bombai<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Antananarivo<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

249

Rànquing d'IDH<br />

250<br />

26 Criminalitat<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Persones<br />

empresonades<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1994<br />

..<br />

..<br />

294.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

54.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Presos<br />

menors d'edat<br />

(en % d<strong>el</strong> total<br />

de presos)<br />

1994<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total de<br />

crims<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) a<br />

1994<br />

..<br />

..<br />

779<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total de<br />

d<strong>el</strong>ictes de<br />

la droga<br />

registrats<br />

(per 100.000<br />

persones) b<br />

1994<br />

..<br />

..<br />

3.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Violacions<br />

Homicidis registrats<br />

registrades<br />

A la ciutat<br />

(per 100.000 Al país més gran<br />

dones de 15 (per 100.000 (per 100.000<br />

anys i més) persones) persones)<br />

1994 1994 1994 Ciutat més gran<br />

..<br />

..<br />

15.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

20.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Lusaka<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Nota: Aquestes dades de criminalitat són les que <strong>el</strong>s països comuniquen a les Nacions Unides i, per tant, depenen molt de l'aplicació de la llei i d<strong>el</strong> seu sistema de denúncia.<br />

a. Total de tots <strong>el</strong>s crims registrats. b. Total de tots <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes de la droga, incloent la possessió i <strong>el</strong> tràfic.<br />

Fonts: Columnes 1-4 i 6: calculades a partir de dades d'ONU <strong>2000</strong>d; columna 5: calculada a partir de dades d'ONU <strong>2000</strong>d, i ONU 1998c; columna 7: calculada a partir de dades d'ONU<br />

<strong>2000</strong>d, i ONU 1995b, columna 8: ONU <strong>2000</strong>d.<br />

..<br />

..<br />

15.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

27 Tensió social<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Ferits i morts<br />

per<br />

accidents de<br />

circulació<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

741<br />

276<br />

1,266<br />

..<br />

552<br />

246<br />

700<br />

82<br />

..<br />

559<br />

183<br />

304<br />

384<br />

621<br />

192<br />

651<br />

374<br />

371<br />

483<br />

..<br />

330<br />

603<br />

810<br />

..<br />

330<br />

..<br />

203<br />

694<br />

453<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

371<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

249<br />

..<br />

..<br />

257<br />

234<br />

..<br />

146<br />

..<br />

..<br />

378<br />

..<br />

Suïcidis<br />

(per 100.000 persones)<br />

Homes<br />

1993-98 c<br />

21.5<br />

19.1<br />

19.3<br />

19.0<br />

16.4<br />

20.0<br />

g 26.7<br />

13.1<br />

24.3<br />

11.0<br />

38.7<br />

30.4<br />

30.9<br />

22.1<br />

24.3<br />

30.0<br />

29.0<br />

17.9<br />

12.7<br />

23.6<br />

12.5<br />

..<br />

8.2<br />

14.3<br />

5.7<br />

15.9<br />

5.9<br />

10.3<br />

48.0<br />

9.5<br />

14.5<br />

..<br />

2.2<br />

24.0<br />

10.6<br />

1.8<br />

0.0<br />

10.2<br />

g 16.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

49.2<br />

24.1<br />

..<br />

64.3<br />

0.0<br />

8.0<br />

34.2<br />

17.4<br />

Dones<br />

1993-98 c<br />

5.4<br />

6.2<br />

4.4<br />

5.1<br />

3.8<br />

8.5<br />

g 11.0<br />

6.5<br />

11.5<br />

3.2<br />

10.7<br />

10.8<br />

12.2<br />

8.1<br />

9.8<br />

10.0<br />

9.8<br />

4.6<br />

4.0<br />

5.8<br />

3.7<br />

..<br />

2.6<br />

8.0<br />

1.2<br />

9.1<br />

2.1<br />

3.1<br />

13.9<br />

3.7<br />

6.7<br />

..<br />

0.0<br />

6.8<br />

2.9<br />

1.9<br />

0.0<br />

1..4<br />

g 4.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

15.6<br />

4.6<br />

..<br />

14.1<br />

0.0<br />

1.8<br />

11.3<br />

5.0<br />

Divorcis<br />

(en % de<br />

matrimonis) d<br />

1996<br />

45<br />

43<br />

49<br />

..<br />

39<br />

64<br />

56<br />

41<br />

..<br />

53<br />

56<br />

43<br />

40<br />

41<br />

35<br />

38<br />

39<br />

..<br />

12<br />

..<br />

17<br />

13<br />

26<br />

..<br />

18<br />

..<br />

..<br />

21<br />

26<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

61<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

34<br />

..<br />

..<br />

46<br />

19<br />

..<br />

102<br />

..<br />

..<br />

15<br />

..<br />

Naixements<br />

en mares<br />

menors de<br />

20 anys<br />

(%)<br />

1993-987 c<br />

6.3<br />

2.8<br />

12.8<br />

4.9<br />

5.2<br />

2.0<br />

2.9<br />

1.3<br />

1.4<br />

7.3<br />

2.4<br />

1.8<br />

1.3<br />

2.6<br />

..<br />

4.0<br />

2.0<br />

5.5<br />

2.3<br />

7.6<br />

3.1<br />

3.6<br />

3.4<br />

1.8<br />

4.3<br />

2.0<br />

4.8<br />

6.8<br />

4.3<br />

g 14.1<br />

0.8<br />

6.3<br />

13.8<br />

7.7<br />

15.7<br />

4.0<br />

15.8<br />

15.7<br />

16.5<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

10.2<br />

7.6<br />

..<br />

12.9<br />

..<br />

18.9<br />

5.1<br />

13.7<br />

Víctimes mortals en<br />

desastres a<br />

Total de<br />

víctimes<br />

1980-99<br />

1,411<br />

634<br />

11,539<br />

647<br />

38<br />

300<br />

345<br />

143<br />

9,005<br />

1,805<br />

930<br />

1,553<br />

223<br />

h 575<br />

389<br />

180<br />

0<br />

438<br />

4,197<br />

45<br />

1,916<br />

56<br />

179<br />

27<br />

1,804<br />

509<br />

12<br />

502<br />

i 0<br />

0<br />

3,942<br />

..<br />

105<br />

i 48<br />

762<br />

2<br />

7<br />

1,221<br />

109<br />

i 67<br />

10<br />

..<br />

63<br />

1,160<br />

209<br />

i 909<br />

6<br />

263<br />

i 45<br />

13<br />

Víctimes<br />

d<strong>el</strong> pitjor<br />

desastre<br />

1980-99<br />

329<br />

160<br />

1,265<br />

75<br />

20<br />

200<br />

193<br />

48<br />

5,502<br />

329<br />

912<br />

178<br />

105<br />

h 101<br />

158<br />

38<br />

0<br />

329<br />

2,614<br />

10<br />

340<br />

52<br />

73<br />

24<br />

1,000<br />

130<br />

12<br />

144<br />

i 0<br />

0<br />

458<br />

..<br />

100<br />

i 29<br />

79<br />

2<br />

2<br />

180<br />

74<br />

i 54<br />

10<br />

..<br />

40<br />

500<br />

112<br />

i 909<br />

5<br />

69<br />

i 35<br />

6<br />

Desplaçats<br />

interns<br />

(milers)<br />

1998 e<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

265<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

72<br />

..<br />

Per país<br />

d'asil<br />

(milers)<br />

1998<br />

135.7<br />

45.3<br />

524.1<br />

61.8<br />

0.3<br />

178.8<br />

36.1<br />

131.8<br />

1.9<br />

116.1<br />

12.3<br />

140.2<br />

81.9<br />

949.2<br />

70.0<br />

80.3<br />

0.7<br />

0.6<br />

68.3<br />

4.1<br />

6.0<br />

0.1<br />

..<br />

(.)<br />

5.9<br />

1.0<br />

0.6<br />

0.3<br />

3.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

1.8<br />

10.9<br />

4.2<br />

..<br />

0.3<br />

0.2<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

5.4<br />

0.9<br />

0.5<br />

..<br />

..<br />

23.0<br />

29.0<br />

..<br />

Refugiats b<br />

Per país<br />

d'origen<br />

(milers)<br />

1998 f<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

3.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.1<br />

5.5<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

334.6<br />

..<br />

251

Rànquing d'IDH<br />

252<br />

27 Tensió social<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Ferits i<br />

morts per<br />

accidents de<br />

circulació<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

..<br />

187<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

86<br />

..<br />

..<br />

94<br />

..<br />

139<br />

211<br />

46<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

170<br />

49<br />

..<br />

..<br />

95<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

94<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

176<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

38<br />

..<br />

..<br />

48<br />

19<br />

..<br />

..<br />

..<br />

96<br />

..<br />

..<br />

Suïcidis<br />

(per 100.000 persones) Divorcis<br />

Homes<br />

1993-98 c<br />

..<br />

73.7<br />

..<br />

..<br />

5.4<br />

25.6<br />

48.7<br />

12.0<br />

..<br />

25.3<br />

..<br />

72.9<br />

59.5<br />

21.1<br />

8.3<br />

..<br />

g 16.6<br />

5.5<br />

..<br />

g 5.4<br />

20.6<br />

..<br />

51.9<br />

g 5.6<br />

..<br />

5.6<br />

2.5<br />

g 38.2<br />

..<br />

..<br />

3.4<br />

..<br />

..<br />

44.7<br />

..<br />

..<br />

0.0<br />

..<br />

..<br />

1.5<br />

6.4<br />

..<br />

g 3.6<br />

2.9<br />

..<br />

14.6<br />

g 0.3<br />

17.6<br />

14.3<br />

8.1<br />

Dones<br />

1993-98 c<br />

..<br />

13.7<br />

..<br />

..<br />

1.0<br />

14.9<br />

9.6<br />

0.9<br />

..<br />

9.7<br />

..<br />

13.7<br />

11.8<br />

4.3<br />

1.9<br />

..<br />

g 7.2<br />

1.5<br />

..<br />

g 2.0<br />

6.4<br />

..<br />

9.5<br />

g 1.6<br />

..<br />

2.4<br />

1.7<br />

g 9.2<br />

..<br />

..<br />

1.2<br />

..<br />

..<br />

16.6<br />

..<br />

..<br />

0.0<br />

..<br />

..<br />

0.3<br />

3.2<br />

..<br />

g 1.0<br />

1.7<br />

..<br />

6.5<br />

g 0.1<br />

3.8<br />

17.9<br />

3.4<br />

(en % de<br />

matrimonis) d<br />

1996<br />

..<br />

55<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

68<br />

..<br />

..<br />

28<br />

..<br />

65<br />

63<br />

24<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5<br />

12<br />

..<br />

..<br />

39<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

63<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

15<br />

..<br />

..<br />

18<br />

7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

25<br />

..<br />

18<br />

Naixements<br />

en<br />

mares<br />

menors de<br />

20 anys<br />

(%)<br />

1993-98 c<br />

g 25.7<br />

11.0<br />

16.2<br />

..<br />

15.6<br />

13.8<br />

14.1<br />

17.6<br />

18.4<br />

20.4<br />

3.0<br />

..<br />

9.3<br />

16.0<br />

19.9<br />

g 11.2<br />

17.2<br />

g 22.7<br />

10.1<br />

19.7<br />

10.6<br />

3.0<br />

12.0<br />

18.8<br />

..<br />

11.6<br />

..<br />

..<br />

21.5<br />

g 13.3<br />

4.5<br />

..<br />

23.7<br />

8.3<br />

12.0<br />

..<br />

7.8<br />

..<br />

10.0<br />

9.5<br />

16.4<br />

..<br />

18.1<br />

g 2.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11.3<br />

..<br />

g 3.2<br />

Víctimes mortals en<br />

desastres a<br />

Total de<br />

víctimes<br />

1980-99<br />

14<br />

16<br />

5<br />

0<br />

16,456<br />

978<br />

i 74<br />

22<br />

260<br />

124<br />

1,300<br />

i 5,264<br />

..<br />

719<br />

31,487<br />

173<br />

169<br />

28,369<br />

i 196<br />

i 461<br />

166<br />

310<br />

i 218<br />

7,345<br />

2,822<br />

4,482<br />

31,540<br />

i 581<br />

3<br />

16,267<br />

132<br />

90<br />

367<br />

1,422<br />

22,810<br />

26<br />

943<br />

54<br />

10<br />

i 498<br />

8,075<br />

33<br />

i 106<br />

187<br />

21<br />

0<br />

46,170<br />

i 236<br />

60,549<br />

i 40<br />

Víctimes<br />

d<strong>el</strong> pitjor<br />

desastre<br />

1980-99<br />

11<br />

10<br />

5<br />

0<br />

8,776<br />

359<br />

i 54<br />

22<br />

57<br />

50<br />

200<br />

i 1,989<br />

..<br />

161<br />

30,000<br />

28<br />

169<br />

21,800<br />

i 115<br />

i 270<br />

159<br />

157<br />

i 118<br />

934<br />

1,426<br />

458<br />

4,884<br />

i 204<br />

3<br />

8,000<br />

76<br />

45<br />

187<br />

325<br />

17,127<br />

26<br />

288<br />

45<br />

10<br />

i 293<br />

4,000<br />

15<br />

i 35<br />

68<br />

13<br />

0<br />

26,000<br />

i 111<br />

3,656<br />

i 40<br />

Desplaçats<br />

interns<br />

(milers)<br />

1998 e<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

172<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

277<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

603<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

576<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Refugiats b<br />

Per país<br />

d'asil<br />

(milers)<br />

1998<br />

..<br />

(.)<br />

..<br />

..<br />

28.3<br />

1.1<br />

0.1<br />

3.4<br />

1.2<br />

0.2<br />

50.6<br />

128.6<br />

..<br />

1.0<br />

0.2<br />

..<br />

..<br />

0.2<br />

1.7<br />

(.)<br />

..<br />

10.6<br />

8.3<br />

2.3<br />

5.5<br />

138.3<br />

0.3<br />

6.1<br />

..<br />

0.4<br />

(.)<br />

3.7<br />

(.)<br />

(.)<br />

2.5<br />

..<br />

0.6<br />

..<br />

..<br />

221.6<br />

0.3<br />

0.8<br />

310.0<br />

22.3<br />

..<br />

..<br />

1,931.3<br />

14.6<br />

292.3<br />

14.6<br />

Per país<br />

d'origen<br />

(milers)<br />

1998 f<br />

..<br />

0.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

..<br />

5.2<br />

0.9<br />

4.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1.9<br />

11.3<br />

34.5<br />

0.1<br />

..<br />

19.7<br />

..<br />

..<br />

20.5<br />

45.1<br />

2.8<br />

..<br />

2.6<br />

..<br />

5.4<br />

..<br />

87.3<br />

32.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

328.5<br />

..<br />

..<br />

190.2<br />

1.5<br />

..<br />

..<br />

52.2<br />

7.4<br />

99.4<br />

1.5<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

27 Tensió social<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...<br />

Ferits i<br />

morts per<br />

accidents de<br />

circulació<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

..<br />

104<br />

..<br />

..<br />

..<br />

58<br />

..<br />

..<br />

..<br />

37<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Suïcidis<br />

(per 100.000 persones)<br />

Homes<br />

1993-98 c<br />

..<br />

30.9<br />

..<br />

g 15.6<br />

..<br />

9.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 5.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11.4<br />

..<br />

g 10.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Dones<br />

1993-98 c<br />

..<br />

6.2<br />

..<br />

g 7.7<br />

..<br />

3.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 2.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8.0<br />

..<br />

g 5.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Divorcis<br />

(en % de<br />

matrimonis) d<br />

1996<br />

..<br />

52<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12<br />

..<br />

..<br />

..<br />

13<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Naixements<br />

en<br />

mares<br />

menors de<br />

20 anys<br />

(%)<br />

1993-98 c<br />

..<br />

19.8<br />

..<br />

22.4<br />

g 14.7<br />

9.8<br />

g 5.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 19.3<br />

7.5<br />

..<br />

2.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

9.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

9.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 11.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Víctimes mortals en<br />

desastres a<br />

Total de<br />

víctimes<br />

1980-99<br />

462<br />

i 47<br />

3,323<br />

3,221<br />

159<br />

i 148<br />

3,434<br />

14,758<br />

16,596<br />

i 2,077<br />

99<br />

663<br />

6,776<br />

1,231<br />

120<br />

3,188<br />

312<br />

108<br />

4,087<br />

2,012<br />

138<br />

211<br />

142<br />

918<br />

2,558<br />

869<br />

40<br />

110,131<br />

3,169<br />

2,221<br />

15<br />

181<br />

3,423<br />

4,890<br />

10,742<br />

922<br />

318<br />

4,905<br />

690<br />

908<br />

1,702<br />

39<br />

157,579<br />

10,398<br />

948<br />

186,935<br />

2,521<br />

i 4,298<br />

261<br />

4,812<br />

Víctimes<br />

d<strong>el</strong> pitjor<br />

desastre<br />

1980-99<br />

117<br />

i 47<br />

400<br />

1,000<br />

77<br />

i 95<br />

2,590<br />

3,500<br />

2,190<br />

i 1,346<br />

37<br />

500<br />

5,657<br />

329<br />

100<br />

2,447<br />

41<br />

48<br />

600<br />

620<br />

101<br />

183<br />

72<br />

243<br />

730<br />

700<br />

22<br />

9,843<br />

1,270<br />

1,311<br />

15<br />

150<br />

2,182<br />

1,734<br />

1,229<br />

506<br />

127<br />

1,000<br />

220<br />

500<br />

304<br />

22<br />

150,000<br />

1,300<br />

600<br />

138,866<br />

2,243<br />

i 2,800<br />

145<br />

1,800<br />

Desplaçats<br />

interns<br />

(milers)<br />

1998 e<br />

..<br />

1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Per país<br />

d'asil<br />

(milers)<br />

1998<br />

0.5<br />

..<br />

8.4<br />

(.)<br />

..<br />

1.1<br />

165.2<br />

15.0<br />

0.1<br />

3.6<br />

20.9<br />

0.6<br />

(.)<br />

0.4<br />

3.5<br />

0.5<br />

..<br />

..<br />

6.3<br />

0.8<br />

0.2<br />

2.1<br />

1.1<br />

0.3<br />

..<br />

104.1<br />

..<br />

185.5<br />

14.6<br />

0.8<br />

..<br />

..<br />

8.2<br />

47.7<br />

1,202.5<br />

(.)<br />

..<br />

238.2<br />

26.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

391.5<br />

126.1<br />

11.8<br />

22.3<br />

23.1<br />

61.4<br />

23.6<br />

..<br />

Refugiats b<br />

Per país<br />

d'origen<br />

(milers)<br />

1998 f<br />

0.3<br />

2.2<br />

..<br />

9.6<br />

..<br />

51.3<br />

0.7<br />

315.7<br />

8.5<br />

56.1<br />

3.6<br />

..<br />

0.1<br />

..<br />

1.9<br />

18.9<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

27.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

0.1<br />

129.6<br />

590.8<br />

..<br />

0.1<br />

12.4<br />

..<br />

0.2<br />

..<br />

0.2<br />

1.6<br />

0.4<br />

73.1<br />

..<br />

4.8<br />

16.8<br />

13.5<br />

..<br />

105.7<br />

374.2<br />

..<br />

2.7<br />

1.2<br />

67.6<br />

1.4<br />

3.0<br />

2.4<br />

253

Rànquing d'IDH<br />

254<br />

27 Tensió social<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Ferits i<br />

morts per<br />

accidents<br />

de<br />

circulació<br />

(per 100.000<br />

persones)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

137<br />

703<br />

..<br />

..<br />

..<br />

788<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Suïcidis<br />

(per 100.000 persones)<br />

Homes<br />

1993-98 c<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Dones<br />

1993-98 c<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Divorcis<br />

(en % de<br />

matrimonis) d<br />

1996<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Naixements<br />

en<br />

mares<br />

menors de<br />

20 anys<br />

(%)<br />

1993-98 c<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

g 14.9<br />

..<br />

g 15.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Víctimes mortals en<br />

desastres a<br />

Total de<br />

víctimes<br />

1980-99<br />

30,028<br />

3,663<br />

3,162<br />

298<br />

1,189<br />

5,441<br />

655<br />

1,248<br />

130<br />

4,162<br />

292<br />

1,121<br />

1,273<br />

483<br />

7,128<br />

94<br />

4,918<br />

113,974<br />

1,455<br />

398<br />

311,602<br />

9,496<br />

6,137<br />

1,427<br />

T 1,377,318<br />

T 853,130<br />

T 175,509<br />

T 65,312<br />

T 4,763<br />

T 134,667<br />

T 365,847<br />

T 255,716<br />

T 76,954<br />

T 536,163<br />

T 13,284<br />

T 83,098<br />

T 48,016<br />

T 501,221<br />

T 880,175<br />

T 39,718<br />

T 263,692<br />

T 1,126,002<br />

T 1,429,412<br />

Víctimes<br />

d<strong>el</strong> pitjor<br />

desastre<br />

1980-99<br />

10,391<br />

500<br />

1,231<br />

49<br />

472<br />

1,871<br />

228<br />

197<br />

72<br />

2,168<br />

120<br />

356<br />

700<br />

237<br />

3,615<br />

56<br />

3,000<br />

100,000<br />

781<br />

220<br />

300,000<br />

4,071<br />

3,022<br />

352<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Desplaçats<br />

interns<br />

(milers)<br />

1998 e<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

625<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

196<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

670<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Per país<br />

d'asil<br />

(milers)<br />

1997<br />

7.9<br />

240.3<br />

168.6<br />

119.9<br />

60.8<br />

543.9<br />

2.9<br />

204.5<br />

2.5<br />

10.6<br />

10.3<br />

413.7<br />

0.4<br />

33.4<br />

11.6<br />

43.0<br />

8.8<br />

0.1<br />

6.6<br />

25.1<br />

262.0<br />

0.6<br />

3.7<br />

9.9<br />

T 7,419.0<br />

T 2,662.5<br />

T 799.2<br />

T 293.3<br />

T 1.0<br />

T 74.2<br />

T 3,467.7<br />

T 3,282.2<br />

T 212.7<br />

T 2,569.4<br />

T 774.9<br />

T 2,690.6<br />

T 2,681.7<br />

T 5,313.8<br />

T 2,850.9<br />

..<br />

T 2,769.1<br />

T 5,415.4<br />

T 10,846.3<br />

Refugiats<br />

Per país<br />

d'origen<br />

(milers)<br />

1997<br />

a. Les dades es refereixen als desastres naturals i tecnològics. b. Les dades corresponen al final de l'any 1998. No inclouen <strong>el</strong>s refugiats palestins. c. Les dades són per l'any més recent<br />

disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna.d. Les dades es refereixen als matrimonis i divorcis durant l'any 1996.e. Només inclou aqu<strong>el</strong>ls que reben assistència de l'Alt<br />

Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR/UNHCR) en compliment d'una petició especial d'un òrgan competent de les Nacions Unides. f. En <strong>el</strong> cas de molts països,<br />

l'orígen d<strong>el</strong>s refugiats no és disponible o no s'ha comunicat. Per tant les xifres són infravalorades en <strong>el</strong> cas de moltes nacionalitats.g. Les dades es refereixen a un any o període diferent<br />

d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna. h. Les dades anteriors a 1990 són la suma de les dades de la República Federal d'Alemanya i de la República Democrática Alemanya. i. Les<br />

dades corresponen a un període més curt d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera. j. Les dades anteriors a 1991 són la suma de dades de la República Àrab d<strong>el</strong> Iemen i de la República Democràtica<br />

Popular d<strong>el</strong> Iemen.<br />

Fonts: Columna 1: calculada a partir de dades de ferits i morts en accidents de circulació, i de població d'UNECE 1999a; columnes 2 i 3: OMS 1999b; columna 4: UNECE 1999b; columna<br />

5: ONU <strong>2000</strong>a; columnes 6 i 7: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> víctimes mortals en desastres d'OFDA i CRED <strong>2000</strong>; columnes 8 i 9: ACNUR 1999c; columna 10: ACNUR 1999a.<br />

1.1<br />

152.4<br />

..<br />

..<br />

9.5<br />

..<br />

..<br />

9.0<br />

345.4<br />

315.9<br />

..<br />

0.3<br />

..<br />

73.4<br />

3.6<br />

0.2<br />

59.3<br />

..<br />

8.9<br />

500.0<br />

53.2<br />

..<br />

..<br />

411.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

...GARANTINT LA SEGURETAT HUMANA...

28 Sexe i<br />

educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Alfabetització de dones<br />

adultes<br />

Taxa<br />

(% edat<br />

15 +)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

97.9<br />

..<br />

96.5<br />

94.7<br />

93.7<br />

87.6<br />

95.5<br />

89.1<br />

92.0<br />

89.0<br />

99.6<br />

..<br />

95.9<br />

86.7<br />

96.5<br />

..<br />

96.6<br />

78.5<br />

..<br />

95.2<br />

98.0<br />

..<br />

81.2<br />

81.7<br />

99.1<br />

99.7<br />

77.1<br />

..<br />

..<br />

95.4<br />

96.9<br />

91.5<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

102<br />

..<br />

103<br />

107<br />

105<br />

112<br />

106<br />

111<br />

107<br />

111<br />

100<br />

..<br />

105<br />

119<br />

102<br />

..<br />

102<br />

117<br />

..<br />

103<br />

102<br />

..<br />

122<br />

114<br />

101<br />

100<br />

118<br />

..<br />

..<br />

103<br />

104<br />

105<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99<br />

..<br />

98<br />

96<br />

96<br />

91<br />

97<br />

93<br />

101<br />

94<br />

100<br />

..<br />

97<br />

92<br />

102<br />

..<br />

100<br />

94<br />

..<br />

100<br />

101<br />

..<br />

90<br />

102<br />

100<br />

100<br />

105<br />

..<br />

..<br />

100<br />

98<br />

96<br />

Matriculació femenina (ajustada)<br />

d<strong>el</strong> grup d'edat de primària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

nenes de<br />

l'edat de<br />

primària)<br />

1997<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

90.5<br />

99.9<br />

93.2<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

94.5<br />

99.9<br />

88.5<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

64.0<br />

..<br />

89.2<br />

94.8<br />

..<br />

98.8<br />

84.5<br />

96.7<br />

99.3<br />

81.3<br />

99.9<br />

..<br />

92.5<br />

99.9<br />

99.9<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

100<br />

103<br />

106<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

..<br />

93<br />

100<br />

95<br />

103<br />

100<br />

..<br />

95<br />

100<br />

113<br />

101<br />

100<br />

103<br />

75<br />

..<br />

98<br />

107<br />

..<br />

99<br />

88<br />

99<br />

100<br />

103<br />

100<br />

..<br />

110<br />

100<br />

103<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

..<br />

98<br />

100<br />

104<br />

100<br />

100<br />

..<br />

95<br />

100<br />

101<br />

113<br />

100<br />

100<br />

96<br />

..<br />

97<br />

101<br />

..<br />

101<br />

103<br />

99<br />

100<br />

98<br />

100<br />

..<br />

102<br />

100<br />

100<br />

Matriculació femenina<br />

(ajustada) d<strong>el</strong> grup d'edat de<br />

secundària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

noies de<br />

l'edat de<br />

secundària)<br />

1997<br />

94.4<br />

98.0<br />

96.2<br />

96.0<br />

88.1<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

93.2<br />

96.2<br />

98.6<br />

80.3<br />

94.9<br />

95.4<br />

97.1<br />

..<br />

99.9<br />

96.0<br />

94.0<br />

93.0<br />

..<br />

..<br />

74.8<br />

93.1<br />

71.5<br />

83.3<br />

91.0<br />

..<br />

83.1<br />

99.9<br />

83.9<br />

95.9<br />

99.9<br />

79.8<br />

63.2<br />

..<br />

87.2<br />

88.7<br />

..<br />

90.8<br />

72.0<br />

98.2<br />

88.5<br />

79.9<br />

87.4<br />

..<br />

56.9<br />

73.0<br />

72.2<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

103<br />

112<br />

100<br />

108<br />

115<br />

117<br />

100<br />

100<br />

104<br />

103<br />

103<br />

99<br />

106<br />

112<br />

112<br />

108<br />

..<br />

103<br />

136<br />

107<br />

104<br />

..<br />

..<br />

112<br />

114<br />

97<br />

101<br />

151<br />

..<br />

105<br />

116<br />

100<br />

103<br />

108<br />

107<br />

74<br />

..<br />

115<br />

110<br />

..<br />

93<br />

90<br />

134<br />

113<br />

153<br />

87<br />

..<br />

109<br />

88<br />

97<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

98<br />

101<br />

100<br />

100<br />

101<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

103<br />

102<br />

100<br />

92<br />

99<br />

101<br />

99<br />

..<br />

100<br />

102<br />

102<br />

102<br />

..<br />

..<br />

98<br />

104<br />

107<br />

96<br />

103<br />

..<br />

94<br />

100<br />

105<br />

130<br />

100<br />

108<br />

100<br />

..<br />

105<br />

112<br />

..<br />

108<br />

97<br />

103<br />

105<br />

105<br />

103<br />

..<br />

104<br />

102<br />

102<br />

Estudiants superiors<br />

femenines<br />

Per<br />

100.000<br />

dones<br />

En %<br />

d<strong>el</strong>s<br />

homes<br />

1994-97 b 1994-97 b<br />

1994-97 b<br />

6,280<br />

4,722<br />

5,847<br />

5,736<br />

3,427<br />

3,445<br />

3,473<br />

2,878<br />

2,706<br />

3,289<br />

4,551<br />

3,798<br />

1,543<br />

2,323<br />

3,571<br />

2,855<br />

..<br />

3,797<br />

3,462<br />

5,093<br />

4,405<br />

1,471<br />

3,522<br />

2,255<br />

3,256<br />

c 1,437<br />

2,254<br />

3,532<br />

2,885<br />

2,920<br />

4,629<br />

636<br />

..<br />

1,896<br />

..<br />

2,214<br />

..<br />

2,372<br />

..<br />

1,860<br />

c 1,975<br />

3,278<br />

1,942<br />

2,055<br />

1,722<br />

2,990<br />

..<br />

2,541<br />

1,879<br />

659<br />

Índex<br />

(1985 =<br />

100)<br />

92<br />

201<br />

112<br />

255<br />

157<br />

158<br />

155<br />

127<br />

203<br />

203<br />

184<br />

167<br />

146<br />

..<br />

162<br />

144<br />

..<br />

221<br />

185<br />

190<br />

188<br />

317<br />

137<br />

202<br />

185<br />

..<br />

820<br />

326<br />

179<br />

..<br />

217<br />

196<br />

..<br />

224<br />

..<br />

129<br />

..<br />

169<br />

..<br />

..<br />

c 135<br />

116<br />

200<br />

155<br />

200<br />

169<br />

..<br />

..<br />

..<br />

153<br />

112<br />

126<br />

121<br />

102<br />

142<br />

124<br />

96<br />

91<br />

76<br />

103<br />

106<br />

116<br />

59<br />

80<br />

114<br />

91<br />

..<br />

105<br />

111<br />

130<br />

108<br />

125<br />

108<br />

81<br />

89<br />

c 79<br />

107<br />

121<br />

119<br />

138<br />

61<br />

156<br />

..<br />

89<br />

..<br />

169<br />

..<br />

84<br />

..<br />

96<br />

c 187<br />

531<br />

104<br />

123<br />

608<br />

102<br />

..<br />

82<br />

97<br />

72<br />

Matriculació<br />

femenina<br />

superior en<br />

ciències<br />

(en %<br />

d'estudiants<br />

superiors<br />

femenines) a<br />

1994-97 b<br />

..<br />

28.9<br />

..<br />

28.2<br />

27.4<br />

31.0<br />

..<br />

18.7<br />

13.0<br />

25.3<br />

23.8<br />

30.9<br />

15.8<br />

22.9<br />

29.3<br />

25.6<br />

..<br />

33.9<br />

34.5<br />

33.0<br />

32.9<br />

27.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

20.8<br />

37.3<br />

30.3<br />

46.2<br />

17.1<br />

36.1<br />

..<br />

24.8<br />

..<br />

42.7<br />

..<br />

29.1<br />

..<br />

32.9<br />

..<br />

..<br />

27.6<br />

..<br />

42.3<br />

26.2<br />

..<br />

..<br />

26.8<br />

38.2<br />

255

Rànquing d'IDH<br />

256<br />

28 Sexe i<br />

educació<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 St. Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

Alfabetització de dones<br />

adultes<br />

Taxa<br />

(%<br />

edat<br />

15 +)<br />

1998<br />

..<br />

99.4<br />

..<br />

..<br />

88.7<br />

96.3<br />

99.4<br />

92.5<br />

91.5<br />

97.6<br />

82.0<br />

99.3<br />

99.8<br />

96.9<br />

91.4<br />

89.9<br />

..<br />

91.2<br />

..<br />

..<br />

80.3<br />

65.4<br />

..<br />

84.5<br />

64.4<br />

93.2<br />

94.6<br />

99.4<br />

..<br />

84.3<br />

91.5<br />

79.1<br />

89.9<br />

88.3<br />

75.0<br />

57.5<br />

82.8<br />

..<br />

96.0<br />

..<br />

88.7<br />

82.6<br />

97.3<br />

76.2<br />

78.2<br />

97.8<br />

67.4<br />

..<br />

74.6<br />

..<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1998<br />

..<br />

101<br />

..<br />

..<br />

108<br />

103<br />

101<br />

109<br />

105<br />

103<br />

119<br />

101<br />

100<br />

103<br />

107<br />

109<br />

..<br />

106<br />

.<br />

..<br />

112<br />

159<br />

..<br />

110<br />

155<br />

108<br />

105<br />

100<br />

..<br />

112<br />

107<br />

116<br />

108<br />

107<br />

123<br />

217<br />

109<br />

..<br />

104<br />

..<br />

108<br />

130<br />

103<br />

124<br />

109<br />

103<br />

143<br />

..<br />

123<br />

..<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

96<br />

100<br />

100<br />

99<br />

99<br />

99<br />

90<br />

100<br />

100<br />

98<br />

99<br />

95<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

92<br />

73<br />

..<br />

100<br />

78<br />

96<br />

100<br />

100<br />

..<br />

90<br />

97<br />

86<br />

110<br />

94<br />

81<br />

74<br />

100<br />

..<br />

100<br />

..<br />

96<br />

88<br />

98<br />

84<br />

96<br />

99<br />

82<br />

..<br />

82<br />

..<br />

Matriculació femenina (ajustada)<br />

d<strong>el</strong> grup d'edat de primària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

nenes de<br />

l'edat de<br />

primària)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99.9<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

90.2<br />

99.2<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

99.9<br />

83.6<br />

99.9<br />

99.9<br />

89.4<br />

..<br />

88.6<br />

96.6<br />

99.9<br />

..<br />

94.3<br />

58.0<br />

89.2<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

93.3<br />

97.0<br />

74.9<br />

95.7<br />

99.9<br />

98.1<br />

66.7<br />

93.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

99.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

96.8<br />

93.0<br />

89.2<br />

99.3<br />

99.9<br />

..<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

107<br />

..<br />

112<br />

100<br />

102<br />

100<br />

107<br />

100<br />

115<br />

96<br />

103<br />

106<br />

132<br />

..<br />

99<br />

97<br />

106<br />

..<br />

121<br />

137<br />

101<br />

102<br />

..<br />

..<br />

98<br />

107<br />

99<br />

97<br />

100<br />

101<br />

105<br />

94<br />

..<br />

..<br />

..<br />

104<br />

..<br />

..<br />

..<br />

98<br />

93<br />

120<br />

99<br />

114<br />

..<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

100<br />

..<br />

100<br />

101<br />

103<br />

100<br />

100<br />

100<br />

100<br />

103<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

99<br />

100<br />

100<br />

..<br />

94<br />

93<br />

103<br />

100<br />

..<br />

..<br />

99<br />

101<br />

97<br />

100<br />

100<br />

98<br />

97<br />

105<br />

..<br />

..<br />

..<br />

100<br />

..<br />

..<br />

..<br />

101<br />

100<br />

98<br />

100<br />

100<br />

..<br />

Matriculació femenina<br />

(ajustada) d<strong>el</strong> grup d'edat de<br />

secundària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

noies de<br />

l'edat de<br />

secundària)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

64.0<br />

72.6<br />

..<br />

62.6<br />

71.7<br />

75.4<br />

68.5<br />

90.7<br />

80.5<br />

76.3<br />

54.2<br />

84.4<br />

..<br />

78.2<br />

..<br />

75.3<br />

69.9<br />

99.9<br />

..<br />

67.0<br />

52.9<br />

46.9<br />

78.5<br />

..<br />

..<br />

81.1<br />

60.1<br />

..<br />

72.1<br />

79.3<br />

48.5<br />

65.1<br />

82.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

51.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

76.4<br />

75.8<br />

78.7<br />

65.1<br />

..<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

104<br />

96<br />

..<br />

105<br />

111<br />

78<br />

129<br />

91<br />

87<br />

80<br />

181<br />

130<br />

..<br />

126<br />

..<br />

75<br />

141<br />

122<br />

..<br />

136<br />

127<br />

191<br />

118<br />

..<br />

..<br />

106<br />

164<br />

..<br />

111<br />

112<br />

134<br />

319<br />

141<br />

..<br />

..<br />

..<br />

79<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

104<br />

168<br />

79<br />

145<br />

..<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

94<br />

108<br />

..<br />

97<br />

101<br />

95<br />

115<br />

107<br />

100<br />

101<br />

124<br />

100<br />

..<br />

105<br />

..<br />

99<br />

106<br />

100<br />

..<br />

103<br />

82<br />

97<br />

102<br />

..<br />

..<br />

94<br />

97<br />

..<br />

107<br />

109<br />

72<br />

96<br />

109<br />

..<br />

..<br />

..<br />

101<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

104<br />

88<br />

102<br />

88<br />

..<br />

Per<br />

100.000<br />

dones<br />

Índex<br />

(1985 =<br />

100)<br />

1994-97 b 1994-97 b<br />

..<br />

2,530<br />

..<br />

..<br />

1,645<br />

1,223<br />

3,313<br />

..<br />

3,224<br />

3,729<br />

c 646<br />

3,157<br />

2,474<br />

1,893<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1,682<br />

1,696<br />

3,116<br />

568<br />

c 1,542<br />

3,090<br />

1,172<br />

1,529<br />

c 2,138<br />

3,383<br />

c 2,963<br />

..<br />

..<br />

976<br />

2,604<br />

647<br />

388<br />

1,636<br />

662<br />

2,600<br />

..<br />

..<br />

1,468<br />

..<br />

..<br />

1,088<br />

1,260<br />

..<br />

1,073<br />

1,311<br />

1,117<br />

327<br />

..<br />

Estudiants superiors<br />

femenines<br />

..<br />

78<br />

..<br />

..<br />

136<br />

48<br />

..<br />

..<br />

108<br />

271<br />

c 121<br />

78<br />

129<br />

304<br />

..<br />

..<br />

..<br />

141<br />

..<br />

..<br />

684<br />

..<br />

..<br />

..<br />

190<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

156<br />

128<br />

263<br />

1,226<br />

..<br />

..<br />

..<br />

59<br />

..<br />

..<br />

..<br />

181<br />

..<br />

386<br />

533<br />

..<br />

164<br />

..<br />

En % d<strong>el</strong>s<br />

homes<br />

1994-97 b<br />

..<br />

130<br />

..<br />

..<br />

90<br />

152<br />

110<br />

..<br />

149<br />

151<br />

c 91<br />

111<br />

125<br />

109<br />

..<br />

..<br />

..<br />

105<br />

120<br />

98<br />

101<br />

c 92<br />

118<br />

116<br />

109<br />

c 111<br />

133<br />

c 111<br />

..<br />

..<br />

106<br />

92<br />

72<br />

69<br />

55<br />

91<br />

140<br />

..<br />

..<br />

94<br />

..<br />

..<br />

121<br />

137<br />

..<br />

100<br />

60<br />

106<br />

54<br />

..<br />

Matriculació<br />

femenina<br />

superior en<br />

ciències<br />

(en %<br />

d'estudiants<br />

superiors<br />

femenines) a<br />

1994-97 b<br />

..<br />

37.9<br />

..<br />

..<br />

28.4<br />

29.8<br />

..<br />

..<br />

35.9<br />

45.7<br />

..<br />

34.3<br />

36.4<br />

33.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

33.5<br />

35.9<br />

39.6<br />

..<br />

..<br />

39.2<br />

34.0<br />

43.8<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

47.0<br />

36.9<br />

50.3<br />

31.4<br />

28.7<br />

32.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

35.5<br />

36.7<br />

44.7<br />

..<br />

27.4<br />

21.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...

28 Sexe i<br />

educació<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Alfabetització de dones<br />

adultes<br />

Taxa<br />

(%<br />

edat<br />

15 +)<br />

1998<br />

57.9<br />

97.9<br />

83.9<br />

75.0<br />

64.6<br />

83.4<br />

54.3<br />

90.6<br />

80.5<br />

98.6<br />

58.1<br />

77.3<br />

73.5<br />

77.8<br />

79.7<br />

69.3<br />

51.0<br />

..<br />

41.8<br />

59.7<br />

..<br />

78.2<br />

..<br />

34.0<br />

79.5<br />

43.2<br />

92.9<br />

43.5<br />

59.9<br />

82.9<br />

71.5<br />

..<br />

55.1<br />

67.1<br />

28.9<br />

19.9<br />

51.6<br />

73.5<br />

71.5<br />

30.2<br />

57.8<br />

..<br />

43.4<br />

21.7<br />

38.4<br />

28.6<br />

31.0<br />

22.7<br />

51.4<br />

45.6<br />

Índex<br />

(1985<br />

=100)<br />

1998<br />

148<br />

104<br />

108<br />

115<br />

137<br />

115<br />

168<br />

107<br />

121<br />

103<br />

142<br />

120<br />

115<br />

121<br />

118<br />

109<br />

150<br />

..<br />

143<br />

122<br />

..<br />

120<br />

..<br />

171<br />

113<br />

159<br />

107<br />

139<br />

155<br />

120<br />

137<br />

..<br />

126<br />

151<br />

168<br />

193<br />

121<br />

141<br />

149<br />

207<br />

130<br />

..<br />

174<br />

216<br />

161<br />

143<br />

131<br />

266<br />

159<br />

142<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

73<br />

98<br />

98<br />

93<br />

77<br />

90<br />

71<br />

95<br />

88<br />

99<br />

67<br />

97<br />

100<br />

85<br />

97<br />

105<br />

71<br />

..<br />

64<br />

80<br />

..<br />

107<br />

..<br />

56<br />

90<br />

68<br />

131<br />

65<br />

76<br />

90<br />

78<br />

..<br />

78<br />

84<br />

50<br />

35<br />

79<br />

84<br />

83<br />

49<br />

80<br />

..<br />

64<br />

38<br />

53<br />

56<br />

60<br />

35<br />

69<br />

91<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

nenes de<br />

l'edat de<br />

primària)<br />

1997<br />

99.9<br />

..<br />

99.9<br />

89.1<br />

99.9<br />

..<br />

92.6<br />

99.9<br />

98.6<br />

..<br />

90.6<br />

95.3<br />

88.6<br />

94.9<br />

94.0<br />

80.2<br />

87.5<br />

69.2<br />

90.6<br />

70.2<br />

..<br />

82.6<br />

..<br />

67.2<br />

98.5<br />

69.6<br />

74.3<br />

71.0<br />

41.8<br />

92.2<br />

79.9<br />

..<br />

72.5<br />

59.1<br />

..<br />

99.9<br />

45.4<br />

66.6<br />

75.8<br />

69.2<br />

59.4<br />

12.3<br />

..<br />

62.5<br />

70.2<br />

69.6<br />

59.8<br />

..<br />

27.4<br />

19.9<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

114<br />

..<br />

123<br />

128<br />

107<br />

..<br />

117<br />

114<br />

103<br />

..<br />

98<br />

118<br />

95<br />

115<br />

98<br />

106<br />

88<br />

96<br />

122<br />

115<br />

..<br />

87<br />

..<br />

137<br />

131<br />

80<br />

90<br />

111<br />

107<br />

92<br />

80<br />

..<br />

121<br />

86<br />

..<br />

100<br />

85<br />

86<br />

77<br />

104<br />

82<br />

119<br />

..<br />

167<br />

144<br />

149<br />

212<br />

..<br />

104<br />

39<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Matriculació femenina (ajustada)<br />

d<strong>el</strong> grup d'edat de primària<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

100<br />

..<br />

100<br />

100<br />

100<br />

..<br />

93<br />

100<br />

99<br />

..<br />

92<br />

102<br />

103<br />

95<br />

106<br />

104<br />

106<br />

95<br />

91<br />

91<br />

..<br />

106<br />

..<br />

78<br />

99<br />

88<br />

118<br />

86<br />

93<br />

98<br />

102<br />

..<br />

85<br />

92<br />

..<br />

100<br />

83<br />

105<br />

94<br />

90<br />

102<br />

88<br />

..<br />

67<br />

74<br />

87<br />

91<br />

..<br />

75<br />

105<br />

Matriculació femenina<br />

(ajustada) d<strong>el</strong> grup d'edat de<br />

secundària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

noies de<br />

l'edat de<br />

secundària)<br />

1997<br />

72.4<br />

..<br />

96.9<br />

36.7<br />

35.5<br />

..<br />

64.0<br />

54.2<br />

53.4<br />

..<br />

39.4<br />

78.8<br />

37.9<br />

37.1<br />

83.9<br />

52.6<br />

63.7<br />

38.8<br />

70.1<br />

31.7<br />

..<br />

91.3<br />

..<br />

31.9<br />

53.0<br />

33.8<br />

80.3<br />

48.0<br />

..<br />

56.3<br />

64.8<br />

..<br />

..<br />

34.7<br />

..<br />

30.9<br />

32.2<br />

57.4<br />

74.3<br />

52.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

39.7<br />

40.0<br />

15.6<br />

..<br />

..<br />

15.6<br />

33.2<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

167<br />

..<br />

140<br />

114<br />

125<br />

..<br />

151<br />

119<br />

115<br />

..<br />

79<br />

128<br />

77<br />

89<br />

113<br />

102<br />

69<br />

111<br />

158<br />

122<br />

..<br />

195<br />

..<br />

103<br />

149<br />

74<br />

93<br />

133<br />

..<br />

111<br />

92<br />

..<br />

..<br />

90<br />

..<br />

109<br />

100<br />

102<br />

74<br />

113<br />

..<br />

..<br />

..<br />

187<br />

167<br />

125<br />

..<br />

..<br />

103<br />

75<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

95<br />

..<br />

104<br />

102<br />

94<br />

..<br />

88<br />

97<br />

91<br />

..<br />

87<br />

93<br />

111<br />

86<br />

108<br />

108<br />

132<br />

84<br />

88<br />

83<br />

..<br />

106<br />

..<br />

74<br />

96<br />

66<br />

122<br />

68<br />

..<br />

91<br />

90<br />

..<br />

..<br />

77<br />

..<br />

66<br />

82<br />

89<br />

79<br />

72<br />

..<br />

..<br />

..<br />

58<br />

52<br />

58<br />

..<br />

..<br />

66<br />

95<br />

Estudiants superiors<br />

femenines<br />

Per<br />

100.000<br />

dones<br />

1994-97 b<br />

1,208<br />

2,253<br />

1,590<br />

1,908<br />

..<br />

..<br />

1,002<br />

..<br />

812<br />

1,211<br />

1,298<br />

627<br />

871<br />

..<br />

890<br />

1,264<br />

2,747<br />

..<br />

1,467<br />

..<br />

..<br />

545<br />

..<br />

971<br />

717<br />

..<br />

250<br />

479<br />

c 53<br />

386<br />

c 41<br />

..<br />

209<br />

..<br />

c 220<br />

32<br />

33<br />

c 79<br />

c 192<br />

158<br />

168<br />

..<br />

c 253<br />

c 274<br />

108<br />

c 129<br />

126<br />

105<br />

23<br />

..<br />

Índex<br />

(1985 =<br />

100)<br />

En %<br />

d<strong>el</strong>s<br />

homes<br />

1994-97 b<br />

1994-97 b<br />

295<br />

..<br />

..<br />

150<br />

..<br />

..<br />

197<br />

..<br />

..<br />

70<br />

106<br />

..<br />

131<br />

..<br />

..<br />

132<br />

104<br />

..<br />

141<br />

..<br />

..<br />

349<br />

..<br />

179<br />

140<br />

..<br />

208<br />

133<br />

c 96<br />

..<br />

..<br />

..<br />

294<br />

..<br />

c 153<br />

..<br />

..<br />

c 139<br />

c 114<br />

148<br />

58<br />

..<br />

c 196<br />

..<br />

230<br />

c 71<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

82<br />

111<br />

90<br />

97<br />

..<br />

..<br />

68<br />

..<br />

53<br />

47<br />

72<br />

99<br />

79<br />

..<br />

154<br />

110<br />

216<br />

..<br />

64<br />

..<br />

..<br />

87<br />

..<br />

70<br />

156<br />

..<br />

115<br />

61<br />

c 27<br />

41<br />

c 14<br />

..<br />

50<br />

..<br />

c 59<br />

23<br />

40<br />

c 39<br />

c 22<br />

44<br />

80<br />

..<br />

c 87<br />

c 32<br />

21<br />

c 20<br />

21<br />

14<br />

77<br />

..<br />

Matriculació<br />

femenina<br />

superior en<br />

ciències<br />

(en %<br />

d'estudiants<br />

superiors<br />

femenines) a<br />

1994-97 b<br />

32.4<br />

36.8<br />

29.4<br />

28.7<br />

..<br />

..<br />

36.3<br />

..<br />

23.8<br />

12.6<br />

31.0<br />

12.3<br />

25.9<br />

..<br />

35.2<br />

34.7<br />

53.6<br />

..<br />

29.4<br />

..<br />

..<br />

23.9<br />

..<br />

28.4<br />

60.6<br />

..<br />

31.3<br />

30.4<br />

..<br />

14.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

29.9<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.6<br />

..<br />

..<br />

16.7<br />

..<br />

..<br />

257

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

258<br />

28 Sexe i<br />

educació<br />

Taxa<br />

(%<br />

edat<br />

15 +)<br />

1998<br />

52.5<br />

47.1<br />

69.1<br />

36.7<br />

25.8<br />

64.3<br />

22.6<br />

54.2<br />

38.2<br />

..<br />

27.5<br />

..<br />

44.1<br />

56.8<br />

31.1<br />

31.7<br />

30.6<br />

27.0<br />

17.3<br />

37.5<br />

30.5<br />

12.6<br />

7.4<br />

..<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> 64.5<br />

Països menys desenvolupats 41.0<br />

Estats Àrabs<br />

47.3<br />

Est d'Àsia<br />

75.5<br />

Est d'Àsia (excloent Xina) 95.1<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib 86.7<br />

Sud d'Àsia<br />

42.3<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia) 38.8<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

85.0<br />

Àfrica Subsahariana<br />

51.6<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

d ..<br />

OCDE<br />

d ..<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

Alfabetització de dones<br />

adultes<br />

d ..<br />

69.7<br />

38.9<br />

d ..<br />

84.8<br />

59.6<br />

d ..<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1998<br />

177<br />

174<br />

131<br />

202<br />

173<br />

160<br />

174<br />

146<br />

169<br />

..<br />

181<br />

..<br />

139<br />

157<br />

239<br />

206<br />

227<br />

186<br />

197<br />

171<br />

198<br />

214<br />

194<br />

..<br />

122<br />

145<br />

155<br />

122<br />

106<br />

108<br />

140<br />

142<br />

113<br />

146<br />

..<br />

..<br />

..<br />

118<br />

166<br />

..<br />

106<br />

127<br />

..<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

75<br />

66<br />

82<br />

68<br />

57<br />

77<br />

42<br />

71<br />

58<br />

..<br />

66<br />

..<br />

60<br />

79<br />

68<br />

55<br />

63<br />

46<br />

30<br />

68<br />

72<br />

39<br />

33<br />

..<br />

80<br />

67<br />

66<br />

83<br />

96<br />

98<br />

64<br />

63<br />

92<br />

76<br />

..<br />

..<br />

..<br />

83<br />

65<br />

..<br />

94<br />

76<br />

..<br />

Matriculació femenina (ajustada)<br />

d<strong>el</strong> grup d'edat de primària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

nenes de<br />

l'edat de<br />

primària)<br />

1997<br />

..<br />

47.8<br />

71.7<br />

50.3<br />

53.6<br />

48.0<br />

50.4<br />

..<br />

27.9<br />

34.1<br />

58.2<br />

33.2<br />

99.7<br />

78.6<br />

31.2<br />

37.8<br />

35.2<br />

34.3<br />

38.8<br />

32.9<br />

27.0<br />

25.2<br />

18.5<br />

38.8<br />

82.7<br />

54.7<br />

82.1<br />

99.8<br />

98.2<br />

92.4<br />

72.1<br />

..<br />

97.5<br />

51.8<br />

..<br />

99.7<br />

99.3<br />

88.4<br />

50.3<br />

99.6<br />

93.1<br />

79.4<br />

85.1<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

..<br />

91<br />

84<br />

114<br />

136<br />

85<br />

140<br />

..<br />

..<br />

70<br />

119<br />

189<br />

244<br />

134<br />

217<br />

80<br />

185<br />

73<br />

111<br />

93<br />

110<br />

148<br />

108<br />

88<br />

108<br />

116<br />

113<br />

113<br />

99<br />

108<br />

116<br />

134<br />

106<br />

101<br />

..<br />

101<br />

101<br />

109<br />

117<br />

102<br />

107<br />

109<br />

119<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

Matriculació femenina<br />

(ajustada) d<strong>el</strong> grup d'edat de<br />

secundària<br />

Ràtio<br />

(en % de<br />

les noies de<br />

l'edat de<br />

secundària)<br />

1997<br />

En % de la<br />

ràtio<br />

masculina<br />

1997<br />

Estudiants superiors<br />

femenines<br />

Per<br />

100.000<br />

dones<br />

1994-97 b<br />

..<br />

..<br />

135<br />

263<br />

c 140<br />

22<br />

96<br />

118<br />

24<br />

..<br />

106<br />

24<br />

34<br />

..<br />

52<br />

c 35<br />

13<br />

19<br />

..<br />

c 38<br />

30<br />

38<br />

..<br />

..<br />

Índex<br />

(1985 =<br />

100)<br />

En %<br />

d<strong>el</strong>s<br />

homes<br />

1994-97 b 1994-97 b<br />

a. Les dades corresponen a les matriculacions en ciències natuals i aplicades. b. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. c.<br />

Les dades són per un període diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera de la columna. d. El total no és disponible o és diferent d<strong>el</strong> que figura a la taula 2, ja que aquesta taula només inclou<br />

dades d'alfabetització de la <strong>UNESCO</strong>.<br />

Fonts: Columna 1: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columnes 2 i 3: calculades a partir de dades d'alfabetització d'adults homes i dones d'<strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columnes 4 i 7: <strong>UNESCO</strong> 1999a; columnes<br />

5,6,8 i 9: calculades a partir de dades de matriculació femenina i masculina per grups d'edat d'<strong>UNESCO</strong> 1999a; columna 10: <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>b; columnes 11 i 12: calculades a partir de<br />

dades <strong>sobre</strong> estudiants superiors homes i dones d'<strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>b; columna 13: <strong>UNESCO</strong> 1999b.<br />

..<br />

70<br />

98<br />

76<br />

82<br />

102<br />

59<br />

..<br />

91<br />

97<br />

79<br />

58<br />

102<br />

101<br />

69<br />

69<br />

58<br />

76<br />

59<br />

86<br />

62<br />

64<br />

61<br />

79<br />

94<br />

83<br />

91<br />

100<br />

101<br />

98<br />

86<br />

..<br />

99<br />

85<br />

..<br />

100<br />

100<br />

95<br />

80<br />

100<br />

97<br />

92<br />

95<br />

..<br />

28.6<br />

34.9<br />

23.6<br />

15.5<br />

..<br />

18.3<br />

..<br />

34.3<br />

28.0<br />

25.1<br />

6.9<br />

53.9<br />

..<br />

12.9<br />

12.7<br />

9.6<br />

17.1<br />

16.4<br />

14.1<br />

17.5<br />

9.4<br />

6.5<br />

..<br />

54.8<br />

24.6<br />

56.8<br />

66.4<br />

94.5<br />

65.8<br />

..<br />

..<br />

56.9<br />

35.8<br />

..<br />

87.8<br />

94.7<br />

59.8<br />

21.1<br />

95.8<br />

70.0<br />

50.1<br />

60.8<br />

Índex<br />

(1985<br />

= 100)<br />

1997<br />

..<br />

99<br />

104<br />

84<br />

120<br />

..<br />

104<br />

..<br />

..<br />

73<br />

244<br />

73<br />

211<br />

..<br />

222<br />

68<br />

135<br />

74<br />

162<br />

155<br />

109<br />

196<br />

163<br />

..<br />

128<br />

119<br />

130<br />

143<br />

111<br />

116<br />

..<br />

..<br />

126<br />

111<br />

..<br />

106<br />

106<br />

129<br />

116<br />

105<br />

117<br />

..<br />

119<br />

63<br />

71<br />

53<br />

65<br />

..<br />

48<br />

..<br />

83<br />

82<br />

60<br />

31<br />

59<br />

..<br />

56<br />

50<br />

37<br />

62<br />

51<br />

70<br />

55<br />

58<br />

53<br />

..<br />

83<br />

66<br />

85<br />

88<br />

102<br />

102<br />

..<br />

..<br />

95<br />

..<br />

..<br />

98<br />

101<br />

86<br />

..<br />

100<br />

97<br />

..<br />

87<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

233<br />

306<br />

c 157<br />

367<br />

137<br />

369<br />

..<br />

..<br />

..<br />

47<br />

179<br />

..<br />

236<br />

c 167<br />

217<br />

380<br />

..<br />

c 136<br />

125<br />

158<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

39<br />

31<br />

c 32<br />

24<br />

23<br />

49<br />

15<br />

..<br />

55<br />

12<br />

42<br />

..<br />

24<br />

c 16<br />

14<br />

31<br />

..<br />

c 34<br />

25<br />

29<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Matriculació<br />

femenina<br />

superior en<br />

ciències<br />

(en %<br />

d'estudiants<br />

superiors<br />

femenines) a<br />

1994-97 b<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

9.1<br />

12.6<br />

16.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

5.6<br />

20.0<br />

..<br />

..<br />

12.1<br />

7.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..

29 Sexe i activitat<br />

econòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

Taxa d'activitat econòmica de les dones<br />

(edat 15 i més)<br />

Taxa<br />

(%)<br />

1998<br />

59.6<br />

58.5<br />

58.2<br />

55.3<br />

67.9<br />

62.9<br />

39.7<br />

45.1<br />

51.0<br />

52.4<br />

57.5<br />

47.8<br />

51.4<br />

48.4<br />

61.9<br />

44.4<br />

37.6<br />

35.9<br />

38.2<br />

56.5<br />

36.9<br />

49.2<br />

47.7<br />

50.4<br />

37.2<br />

49.0<br />

25.2<br />

50.6<br />

53.9<br />

58.6<br />

52.6<br />

48.5<br />

68.1<br />

62.3<br />

34.3<br />

40.2<br />

..<br />

36.6<br />

47.4<br />

62.9<br />

31.8<br />

35.5<br />

48.4<br />

57.2<br />

31.8<br />

61.7<br />

..<br />

36.3<br />

48.4<br />

43.2<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

110.0<br />

113.4<br />

109.9<br />

113.3<br />

103.4<br />

108.4<br />

112.1<br />

119.3<br />

105.5<br />

109.6<br />

100.8<br />

106.5<br />

111.7<br />

105.4<br />

103.8<br />

103.8<br />

108.8<br />

115.8<br />

110.9<br />

121.4<br />

118.6<br />

109.8<br />

118.6<br />

105.2<br />

118.4<br />

102.7<br />

118.3<br />

105.7<br />

96.3<br />

107.9<br />

109.4<br />

129.0<br />

112.9<br />

102.0<br />

118.2<br />

127.7<br />

..<br />

124.2<br />

123.4<br />

102.9<br />

133.3<br />

138.0<br />

98.7<br />

97.7<br />

128.3<br />

95.8<br />

..<br />

125.2<br />

103.1<br />

113.5<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

80.6<br />

83.1<br />

79.9<br />

74.9<br />

85.4<br />

88.8<br />

64.5<br />

65.2<br />

66.4<br />

73.2<br />

85.7<br />

75.2<br />

65.2<br />

68.7<br />

83.6<br />

64.3<br />

56.6<br />

50.5<br />

57.3<br />

77.2<br />

54.9<br />

61.6<br />

66.0<br />

63.9<br />

56.8<br />

62.8<br />

35.4<br />

70.0<br />

79.6<br />

76.6<br />

68.6<br />

59.9<br />

84.2<br />

84.4<br />

44.4<br />

51.4<br />

..<br />

47.1<br />

65.0<br />

84.5<br />

37.0<br />

39.4<br />

71.5<br />

79.3<br />

36.3<br />

82.2<br />

..<br />

44.6<br />

71.6<br />

57.0<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Dones<br />

1998<br />

8.2<br />

3.2<br />

4.7<br />

7.3<br />

3.3<br />

8.0<br />

11.7<br />

5.5<br />

4.2<br />

5.3<br />

12.1<br />

13.9<br />

4.3<br />

8.7<br />

6.4<br />

5.6<br />

4.2<br />

7.5<br />

16.4<br />

7.4<br />

26.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

17.8<br />

..<br />

..<br />

6.0<br />

..<br />

..<br />

5.8<br />

..<br />

..<br />

8.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.9<br />

12.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total<br />

(edat15-64)<br />

Homes<br />

1998<br />

8.6<br />

3.3<br />

4.5<br />

8.4<br />

2.3<br />

8.8<br />

7.6<br />

3.5<br />

4.3<br />

6.9<br />

10.9<br />

10.3<br />

3.2<br />

8.5<br />

3.9<br />

5.4<br />

1.9<br />

8.2<br />

9.5<br />

7.7<br />

13.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8.1<br />

..<br />

..<br />

4.0<br />

..<br />

..<br />

7.9<br />

..<br />

..<br />

5.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

8.1<br />

9.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Taxa d'atur<br />

(%) a<br />

Dones<br />

1998<br />

13.7<br />

9.4<br />

9.8<br />

13.2<br />

5.6<br />

16.1<br />

23.0<br />

8.7<br />

7.3<br />

10.5<br />

24.5<br />

30.0<br />

7.0<br />

8.2<br />

7.7<br />

7.6<br />

7.1<br />

11.1<br />

37.2<br />

13.5<br />

43.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

42.4<br />

..<br />

..<br />

10.9<br />

..<br />

..<br />

12.8<br />

..<br />

..<br />

14.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

11.6<br />

25.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Joves<br />

(edat15-24)<br />

Homes<br />

1998<br />

16.6<br />

9.5<br />

11.1<br />

15.7<br />

6.4<br />

17.5<br />

18.3<br />

7.8<br />

8.2<br />

13.8<br />

20.0<br />

21.9<br />

4.7<br />

10.4<br />

6.7<br />

7.4<br />

5.8<br />

11.9<br />

28.1<br />

15.6<br />

27.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

23.1<br />

..<br />

..<br />

8.3<br />

..<br />

..<br />

20.8<br />

..<br />

..<br />

10.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14.8<br />

21.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Treballadores<br />

familiars no<br />

remunerades<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

1997-98 c<br />

71<br />

71<br />

63<br />

60<br />

50<br />

67<br />

..<br />

84<br />

82<br />

72<br />

40<br />

..<br />

..<br />

77<br />

..<br />

69<br />

..<br />

59<br />

..<br />

70<br />

60<br />

..<br />

73<br />

77<br />

73<br />

..<br />

..<br />

59<br />

58<br />

..<br />

90<br />

..<br />

..<br />

70<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

44<br />

..<br />

..<br />

65<br />

59<br />

..<br />

62<br />

..<br />

38<br />

74<br />

77<br />

259

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

260<br />

29 Sexe i activitat<br />

econòmica<br />

Taxa d'activitat econòmica de les dones<br />

(edat 15 i més)<br />

Taxa<br />

(%)<br />

1998<br />

..<br />

58.0<br />

..<br />

..<br />

38.4<br />

48.5<br />

59.0<br />

26.3<br />

42.6<br />

57.4<br />

47.5<br />

59.0<br />

61.2<br />

51.0<br />

42.1<br />

34.6<br />

35.3<br />

47.3<br />

50.1<br />

55.7<br />

37.4<br />

24.3<br />

60.5<br />

44.0<br />

20.1<br />

73.1<br />

49.2<br />

55.3<br />

..<br />

33.5<br />

36.3<br />

28.7<br />

69.1<br />

41.9<br />

48.7<br />

18.0<br />

39.3<br />

..<br />

65.9<br />

54.0<br />

31.8<br />

24.9<br />

62.1<br />

59.5<br />

..<br />

41.0<br />

27.6<br />

60.4<br />

73.2<br />

61.7<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

..<br />

94.7<br />

..<br />

..<br />

118.6<br />

123.4<br />

96.1<br />

118.4<br />

114.9<br />

96.2<br />

110.3<br />

96.3<br />

95.7<br />

91.7<br />

121.2<br />

151.6<br />

127.6<br />

132.7<br />

108.5<br />

95.0<br />

121.0<br />

113.7<br />

98.3<br />

110.6<br />

160.6<br />

97.4<br />

106.6<br />

94.4<br />

..<br />

122.2<br />

109.6<br />

130.5<br />

103.1<br />

117.0<br />

109.4<br />

169.8<br />

122.2<br />

..<br />

104.2<br />

96.4<br />

126.3<br />

154.8<br />

99.8<br />

104.5<br />

..<br />

124.9<br />

133.0<br />

101.0<br />

101.8<br />

100.4<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

..<br />

79.3<br />

..<br />

..<br />

46.1<br />

63.3<br />

81.3<br />

30.7<br />

53.9<br />

86.7<br />

59.7<br />

80.8<br />

81.4<br />

76.1<br />

51.9<br />

42.4<br />

47.1<br />

49.1<br />

70.7<br />

76.9<br />

47.1<br />

31.7<br />

80.2<br />

52.3<br />

24.9<br />

84.6<br />

60.2<br />

79.0<br />

..<br />

42.2<br />

42.3<br />

37.5<br />

85.2<br />

54.4<br />

59.4<br />

23.3<br />

45.8<br />

..<br />

78.5<br />

73.5<br />

37.7<br />

32.4<br />

85.9<br />

72.5<br />

..<br />

48.4<br />

35.2<br />

82.7<br />

86.2<br />

80.1<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

3.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total<br />

(edat 15-64)<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

2.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.6<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Taxa d'atur<br />

(%) a<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

6.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

12.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Joves<br />

(edat 15-24)<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

4.7<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

14.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Treballadores<br />

familiars no<br />

remunerades<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

1997-98 c<br />

..<br />

56<br />

..<br />

..<br />

47<br />

..<br />

..<br />

..<br />

25<br />

..<br />

..<br />

..<br />

54<br />

71<br />

..<br />

..<br />

..<br />

74<br />

..<br />

..<br />

54<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

66<br />

..<br />

63<br />

..<br />

66<br />

..<br />

..<br />

95<br />

56<br />

..<br />

..<br />

92<br />

..<br />

..<br />

..<br />

63<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...

29 Sexe i activitat<br />

econòmica<br />

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

Taxa d'activitat econòmica de les dones<br />

(edat 15 i més)<br />

Taxa<br />

(%)<br />

1998<br />

36.4<br />

60.1<br />

46.2<br />

44.5<br />

45.3<br />

61.8<br />

27.6<br />

73.8<br />

54.5<br />

56.5<br />

27.7<br />

41.9<br />

39.2<br />

47.5<br />

53.9<br />

46.2<br />

73.1<br />

..<br />

34.0<br />

34.6<br />

80.9<br />

64.7<br />

62.8<br />

40.9<br />

65.9<br />

17.8<br />

47.1<br />

41.8<br />

80.8<br />

66.6<br />

45.3<br />

..<br />

67.0<br />

49.0<br />

34.4<br />

81.7<br />

62.5<br />

74.5<br />

58.5<br />

74.6<br />

69.1<br />

57.9<br />

34.0<br />

56.8<br />

53.4<br />

65.8<br />

63.4<br />

29.9<br />

..<br />

56.8<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

110.5<br />

94.5<br />

103.5<br />

129.4<br />

113.8<br />

101.2<br />

147.4<br />

100.6<br />

114.2<br />

100.1<br />

119.4<br />

105.0<br />

119.9<br />

111.8<br />

100.8<br />

123.0<br />

101.1<br />

..<br />

116.5<br />

125.4<br />

96.0<br />

95.0<br />

97.9<br />

108.2<br />

98.4<br />

118.7<br />

100.2<br />

98.0<br />

98.5<br />

99.6<br />

98.2<br />

..<br />

98.0<br />

102.9<br />

123.3<br />

99.4<br />

96.7<br />

99.6<br />

100.8<br />

100.0<br />

98.3<br />

100.1<br />

110.8<br />

100.4<br />

100.2<br />

99.0<br />

94.7<br />

107.2<br />

..<br />

95.2<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

45.9<br />

82.8<br />

58.7<br />

52.6<br />

51.7<br />

83.6<br />

36.3<br />

89.5<br />

66.2<br />

77.3<br />

35.5<br />

51.9<br />

45.7<br />

57.0<br />

67.1<br />

54.2<br />

87.0<br />

..<br />

43.2<br />

39.6<br />

91.4<br />

77.6<br />

75.2<br />

51.5<br />

74.7<br />

23.9<br />

55.8<br />

49.3<br />

98.4<br />

78.0<br />

50.9<br />

..<br />

77.5<br />

57.3<br />

40.5<br />

95.7<br />

72.8<br />

84.0<br />

70.6<br />

84.0<br />

77.9<br />

64.5<br />

39.8<br />

66.4<br />

61.6<br />

76.2<br />

73.6<br />

36.2<br />

..<br />

69.5<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Total<br />

(edat15 -64)<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Taxa d'atur<br />

(%) a<br />

Dones<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Joves<br />

(edat 15 -24)<br />

Homes<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

Treballadores<br />

familiars no<br />

remunerades<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

1997-98 c<br />

..<br />

..<br />

..<br />

33<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

32<br />

67<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

44<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

36<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

74<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

261

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

Tots països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Països menys desenvolupats<br />

Estats Àrabs<br />

Est d'Àsia<br />

Est d'Àsia (excloent Xina)<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Sud d'Àsia<br />

Sud d'Àsia (excloent Índia)<br />

Sud-est d'Àsia i Pacífic<br />

Àfrica Subsahariana<br />

Europa de l'Est i CEI<br />

OCDE<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

Renda alta<br />

Renda mitjana<br />

Renda baixa<br />

Món<br />

262<br />

29 Sexe i activitat<br />

econòmica<br />

Taxa d'activitat econòmica de les dones<br />

(edat 15 i més)<br />

Taxa<br />

(%)<br />

1998<br />

48.0<br />

61.1<br />

65.4<br />

43.8<br />

61.3<br />

82.1<br />

74.1<br />

80.1<br />

74.8<br />

73.1<br />

69.7<br />

77.6<br />

78.3<br />

83.2<br />

71.9<br />

68.2<br />

67.0<br />

83.0<br />

56.8<br />

82.6<br />

57.5<br />

76.3<br />

69.5<br />

44.2<br />

55.6<br />

64.9<br />

30.8<br />

72.3<br />

53.0<br />

41.4<br />

42.8<br />

45.5<br />

60.6<br />

62.0<br />

57.6<br />

50.8<br />

51.1<br />

55.4<br />

61.1<br />

51.5<br />

47.0<br />

59.8<br />

55.0<br />

Índex<br />

(1985 = 100)<br />

1998<br />

99.9<br />

97.2<br />

97.9<br />

100.3<br />

100.3<br />

97.8<br />

97.9<br />

98.4<br />

98.5<br />

97.8<br />

100.6<br />

97.5<br />

97.7<br />

98.9<br />

98.2<br />

94.4<br />

101.7<br />

97.7<br />

100.2<br />

99.4<br />

98.4<br />

96.4<br />

98.1<br />

103.5<br />

102.3<br />

98.7<br />

111.7<br />

102.0<br />

108.5<br />

116.4<br />

100.6<br />

107.9<br />

105.3<br />

99.1<br />

96.8<br />

108.3<br />

108.4<br />

101.6<br />

98.8<br />

109.0<br />

102.6<br />

100.7<br />

103.1<br />

En % de<br />

la taxa<br />

d'homes<br />

1998<br />

55.7<br />

72.4<br />

76.2<br />

50.3<br />

71.8<br />

92.9<br />

89.8<br />

88.1<br />

86.7<br />

81.7<br />

77.7<br />

89.4<br />

90.3<br />

89.0<br />

80.5<br />

78.6<br />

76.2<br />

91.8<br />

62.7<br />

88.7<br />

67.3<br />

90.6<br />

75.0<br />

52.9<br />

66.1<br />

74.9<br />

38.9<br />

85.4<br />

68.7<br />

50.3<br />

50.6<br />

54.3<br />

72.7<br />

72.1<br />

80.0<br />

69.3<br />

70.7<br />

66.8<br />

70.6<br />

71.6<br />

59.8<br />

70.4<br />

67.8<br />

Dones<br />

1998<br />

Total<br />

(edat 15-64)<br />

Homes<br />

1998<br />

Taxa d'atur<br />

(%) a<br />

Dones<br />

1998<br />

Joves<br />

(edat 15-24)<br />

Homes<br />

1998<br />

Treballadores<br />

familiars no<br />

remunerades<br />

(en % d<strong>el</strong> total) b<br />

1997-98 c<br />

a. Les dades es refereixen al nombre d'aturats dividit per la població activa. Els grups d'edat poden variar lleugerament d'un país a un altre. b. Les dades corresponen als treballadors<br />

familiars col·laboradors, és a dir, habitualment persones que treballen sense cobrar en un negoci dirigit per un familiar que viu a la mateixa llar. El grup d'edat pot variar lleugerament d'un<br />

país a un altre. c. Les dades són per l'any més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. d. Total tal com es calcula a OCDE 1999b.<br />

Font: Columnes 1-3: calculades a partir de dades <strong>sobre</strong> les taxes d'activitat econòmica d'homes i dones tretes d'OIT 1996; columnes 4-7: OCDE 1999b; columna 8: OIT 1999c.<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 7.4<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 6.3<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 13.1<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d 12.5<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..

30 Sexe, càrrega<br />

laboral i distribució<br />

temporal<br />

Jornada laboral<br />

(minuts per dia) Dones en<br />

% d<strong>el</strong>s<br />

Jornada laboral total<br />

Activitats Altres<br />

Activitats de mercat Altres activitats<br />

Any Dones Homes homes de mercat activitats Dones Homes Dones Homes<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Càrrega laboral Distribució temporal<br />

S<strong>el</strong>ecció de països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Àrees urbanes de:<br />

Colòmbia 1983 399 356 112 49 51 24 77 76 23<br />

Indonèsia 1992 398 366 109 60 40 35 86 65 14<br />

Kenya 1986 590 572 103 46 54 41 79 59 21<br />

Nepal 1978 579 554 105 58 42 25 67 75 33<br />

Veneçu<strong>el</strong>a 1983 440 416 106 59 41 30 87 70 13<br />

Mitjana<br />

Àrees rurals de:<br />

481 453 106 54 46 31 79 69 21<br />

Bangla Desh 1990 545 496 110 52 48 35 70 65 30<br />

Guatemala 1977 678 579 117 59 41 37 84 63 16<br />

Kenya 1988 676 500 135 56 44 42 76 58 24<br />

Nepal 1978 641 547 117 56 44 46 67 54 33<br />

Terres altes 1978 692 586 118 59 41 52 66 48 34<br />

Muntanyes 1978 649 534 122 56 44 48 65 52 35<br />

Turons rurals 1978 583 520 112 52 48 37 70 63 30<br />

Filipines 1975-77 546 452 121 73 27 29 84 71 16<br />

Mitjana<br />

Escala nacional<br />

617 515 120 59 41 38 76 62 24<br />

Corea, Rep. 1990 488 480 102 45 55 34 56 66 44<br />

Mitjana per als països<br />

en <strong>desenvolupament</strong> s<strong>el</strong>eccionats 544 483 113 54 46 34 76 66 24<br />

S<strong>el</strong>ecció de països de l'OCDE a<br />

Austràlia 1992 443 443 100 44 56 28 61 72 39<br />

Àustria 1992 438 393 111 49 51 31 71 69 29<br />

Canadà 1992 429 430 100 52 48 39 65 61 35<br />

Dinamarca 1987 449 458 98 68 32 58 79 42 21<br />

Finlàndia 1987/88 430 410 105 51 49 39 64 61 36<br />

França 1985/86 429 388 111 45 55 30 62 70 38<br />

Alemanya 1991/92 440 441 100 44 56 30 61 70 39<br />

Isra<strong>el</strong> 1991/92 375 377 99 51 49 29 74 71 26<br />

Itàlia 1988/89 470 367 128 45 55 22 77 78 23<br />

Països Baixos 1987 377 345 109 35 65 19 52 81 48<br />

Noruega 1990/91 445 412 108 50 50 38 64 62 36<br />

Regne Unit 1985 413 411 100 51 49 37 68 63 32<br />

Estats Units 1985 453 428 106 50 50 37 63 63 37<br />

Mitjana per als països<br />

de l'OCDE s<strong>el</strong>eccionats a 430 408 105 49 51 34 66 66 34<br />

Nota: Les activitats de mercat es refereixen a les activitats de producció destinades al mercat tal com ho defineix la versió revisada l'any 1993 d<strong>el</strong> Sistema de Comptabilitat Nacional de les<br />

Nacions Unides.<br />

a. Aquest estudi inclou Isra<strong>el</strong> tot i que no és un país membre de l'OCDE<br />

Fonts: Goldschmidt-Clermont i Pagnossin Aligisakis 1995; i Harvey 1995.<br />

263

Rànquing d'IDH<br />

264<br />

31 Participació<br />

política de les<br />

dones<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

1 Canadà<br />

2 Noruega<br />

3 Estats Units<br />

4 Austràlia<br />

5 Islàndia<br />

6 Suècia<br />

7 Bèlgica<br />

8 Països Baixos<br />

9 Japó<br />

10 Regne Unit<br />

11 Finlàndia<br />

12 França<br />

13 Suïssa<br />

14 Alemanya<br />

15 Dinamarca<br />

16 Àustria<br />

17 Luxemburg<br />

18 Irlanda<br />

19 Itàlia<br />

20 Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

21 Espanya<br />

22 Xipre<br />

23 Isra<strong>el</strong><br />

24 Singapur<br />

25 Grècia<br />

26 Hong Kong, Xina (RAE)<br />

27 Malta<br />

28 Portugal<br />

29 Eslovènia<br />

30 Barbados<br />

31 Corea, Rep. de<br />

32 Brunei Darussalam<br />

33 Bahames<br />

34 Txeca, República<br />

35 Argentina<br />

36 Kuwait<br />

37 Antigua i Barbuda<br />

38 Xile<br />

39 Uruguai<br />

40 Eslovàquia<br />

41 Bahrain<br />

42 Qatar<br />

43 Hongria<br />

44 Polònia<br />

45 Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

46 Estònia<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

47 Saint Christopher i Nevis<br />

48 Costa Rica<br />

49 Croàcia<br />

50 Trinitat i Tobago<br />

de votar<br />

1917,1950<br />

1907,1913<br />

1920,1960<br />

1902,1962<br />

1915<br />

1861,1921<br />

1919,1948<br />

1919<br />

1945,1947<br />

1918,1928<br />

1906<br />

1944<br />

1971<br />

1918<br />

1915<br />

1918<br />

1919<br />

1918,1928<br />

1945<br />

1893<br />

1931<br />

1960<br />

1948<br />

1947<br />

1927,1952<br />

—<br />

1947<br />

1931,1976<br />

1945<br />

1950<br />

1948<br />

e —<br />

1961,1964<br />

1920<br />

1947<br />

e —<br />

1951<br />

1931,1949<br />

1932<br />

1920<br />

Any en què les dones van<br />

aconseguir <strong>el</strong> dret a<br />

f 1973<br />

e —<br />

1953<br />

1918<br />

e —<br />

1918<br />

1951<br />

1949<br />

1945<br />

1946<br />

de presentar-se<br />

com a candidates<br />

1920,1960<br />

1907,1913<br />

c 1788<br />

1902,1962<br />

1915<br />

1907,1921<br />

1921,1948<br />

1917<br />

1945,1947<br />

1918, 1928<br />

1906<br />

1944<br />

1971<br />

1918<br />

1915<br />

1918<br />

1919<br />

1918,1928<br />

1945<br />

1919<br />

1931<br />

1960<br />

1948<br />

1947<br />

1927,1952<br />

—<br />

1947<br />

1931,1976<br />

1945<br />

1950<br />

1048<br />

e —<br />

1961,1964<br />

1920<br />

1947<br />

e —<br />

1951<br />

1931,1949<br />

1932<br />

1920<br />

f 1973<br />

e —<br />

1958<br />

1918<br />

e —<br />

1918<br />

1951<br />

1949<br />

1945<br />

1946<br />

Any de la<br />

primera <strong>el</strong>ecció<br />

(E) o designació<br />

(D) d'una dona<br />

al parlament<br />

1921 E<br />

1911 D<br />

1917 E<br />

1943 E<br />

1922 E<br />

1921 E<br />

1921 D<br />

1918 E<br />

1946 E<br />

1918 E<br />

1907 E<br />

1945 E<br />

1971 E<br />

1919 E<br />

1918 E<br />

1919 E<br />

1919 E<br />

1918 E<br />

1946 E<br />

1933 E<br />

1931 E<br />

1963 E<br />

1949 E<br />

1963 E<br />

1952 E<br />

—<br />

1966 E<br />

1934 E<br />

d 1992 E<br />

1966 N<br />

1948 E<br />

e —<br />

1977 D<br />

d 1992 E<br />

1951 E<br />

e —<br />

1984 D<br />

1951 E<br />

1942 E<br />

d 1992 E<br />

f —<br />

e —<br />

1945 E<br />

1919 E<br />

e —<br />

1919 E<br />

1984 E<br />

1953 E<br />

d 1992 E<br />

1962 E+D<br />

A tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls<br />

(%)<br />

1998<br />

—<br />

22.2<br />

33.0<br />

16.5<br />

6.8<br />

31.7<br />

5.3<br />

13.9<br />

2.2<br />

20.0<br />

16.2<br />

12.4<br />

9.4<br />

5.2<br />

16.8<br />

6.5<br />

17.7<br />

10.9<br />

9.3<br />

27.3<br />

8.0<br />

2.7<br />

7.8<br />

6.7<br />

6.1<br />

—<br />

6.5<br />

11.1<br />

15.8<br />

21.6<br />

..<br />

4.7<br />

35.6<br />

14.1<br />

9.1<br />

5.0<br />

28.9<br />

9.8<br />

12.0<br />

22.4<br />

0.8<br />

0.0<br />

10.9<br />

11.1<br />

0.0<br />

16.4<br />

9.4<br />

19.0<br />

18.9<br />

16.9<br />

Dones al govern b<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

ministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

—<br />

20.0<br />

26.3<br />

14.3<br />

7.7<br />

43.5<br />

3.3<br />

27.8<br />

0.0<br />

23.8<br />

28.6<br />

11.8<br />

16.7<br />

8.3<br />

40.9<br />

20.0<br />

25.0<br />

21.1<br />

13.0<br />

8.3<br />

17.6<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

4.5<br />

—<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

27.3<br />

..<br />

0.0<br />

16.7<br />

16.7<br />

8.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

13.7<br />

6.7<br />

19.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

5.3<br />

17.2<br />

0.0<br />

11.8<br />

0.0<br />

15.0<br />

12.0<br />

13.6<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

sotsministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

—<br />

22.9<br />

33.4<br />

17.1<br />

6.6<br />

24.3<br />

6.3<br />

9.8<br />

2.8<br />

19.4<br />

13.1<br />

12.4<br />

8.3<br />

4.7<br />

11.9<br />

4.3<br />

15.2<br />

8.2<br />

8.3<br />

30.7<br />

5.6<br />

4.3<br />

10.0<br />

8.3<br />

6.7<br />

—<br />

7.9<br />

11.4<br />

18.8<br />

20.0<br />

..<br />

6.1<br />

43.9<br />

13.5<br />

9.2<br />

6.7<br />

40.7<br />

8.5<br />

14.3<br />

23.0<br />

1.0<br />

0.0<br />

12.1<br />

9.1<br />

0.0<br />

17.1<br />

15.0<br />

20.9<br />

19.9<br />

18.6<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...

31 Participació<br />

política de les<br />

dones<br />

Rànquing d'IDH<br />

51 Dominica<br />

52 Lituània<br />

53 Seych<strong>el</strong>les<br />

54 Grenada<br />

55 Mèxic<br />

56 Cuba<br />

57 Bi<strong>el</strong>orússia<br />

58 B<strong>el</strong>ize<br />

59 Panamà<br />

60 Bulgària<br />

61 Malàisia<br />

62 Federació Russa<br />

63 Letònia<br />

64 Romania<br />

65 Veneçu<strong>el</strong>a<br />

66 Fiji<br />

67 Surinam<br />

68 Colòmbia<br />

69 Macedònia, ARI<br />

70 Geòrgia<br />

71 Maurici<br />

72 Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

73 Kazakhstan<br />

74 Brasil<br />

75 Aràbia Saudita<br />

76 Tailàndia<br />

77 Filipines<br />

78 Ucraïna<br />

79 Saint Vincent i les Grenadines<br />

80 Perú<br />

81 Paraguai<br />

82 Líban<br />

83 Jamaica<br />

84 Sri Lanka<br />

85 Turquia<br />

86 Oman<br />

87 Dominicana, República<br />

88 Saint Lucia<br />

89 Maldives<br />

90 Azerbaidjan<br />

91 Equador<br />

92 Jordània<br />

93 Armènia<br />

94 Albània<br />

95 Samoa (Occidental)<br />

96 Guyana<br />

97 Iran, Rep. Islàmica de<br />

98 Kuirguizistan<br />

99 Xina<br />

100 Turkmenistan<br />

de votar<br />

1951<br />

1921<br />

1948<br />

1951<br />

1947<br />

1934<br />

1919<br />

1954<br />

1941,1946<br />

1944<br />

1957<br />

1918<br />

1918<br />

1929,1946<br />

1946<br />

1963<br />

1948<br />

1954<br />

1946<br />

1918,1921<br />

1956<br />

1964<br />

1924,1993<br />

1934<br />

e —<br />

Any en què les dones van<br />

aconseguir <strong>el</strong> dret a<br />

1932<br />

1937<br />

1919<br />

1951<br />

1955<br />

1961<br />

1952<br />

1944<br />

1931<br />

1930<br />

e —<br />

1942<br />

1924<br />

1932<br />

1921<br />

1929,1967<br />

1974<br />

1921<br />

1920<br />

1990<br />

1953<br />

1963<br />

1918<br />

1949<br />

1927<br />

de presentar-se<br />

com a candidates<br />

1951<br />

1921<br />

1948<br />

1951<br />

1953<br />

1934<br />

1919<br />

1954<br />

1941,1946<br />

1944<br />

1957<br />

1918<br />

1918<br />

1929,1946<br />

1946<br />

1963<br />

1948<br />

1954<br />

1946<br />

1918,1921<br />

1956<br />

1964<br />

1924,1993<br />

1934<br />

e —<br />

1932<br />

1937<br />

1919<br />

1951<br />

1955<br />

1961<br />

1952<br />

1944<br />

1931<br />

1934<br />

e —<br />

1942<br />

1924<br />

1932<br />

1921<br />

1929,1967<br />

1974<br />

1921<br />

1920<br />

1990<br />

1945<br />

1963<br />

1918<br />

1949<br />

1927<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Any de la<br />

primera <strong>el</strong>ecció<br />

(E) o<br />

designcació (D)<br />

d'una dona al<br />

parlament<br />

1980 E<br />

1920 D<br />

1976 E+D<br />

1976 E+D<br />

1952 D<br />

1940 E<br />

d 1990 E<br />

1984 E+D<br />

1946 E<br />

1945 E<br />

1959 E<br />

d 1993 E<br />

—<br />

1946 E<br />

1948 E<br />

1970 D<br />

1975 E<br />

1954 D<br />

d 1990 E<br />

d 1992 E<br />

1976 E<br />

—<br />

d 1990 E<br />

1933 E<br />

e —<br />

1948 D<br />

1941 E<br />

d 1990 E<br />

1979 E<br />

1956 E<br />

1963 E<br />

1991 D<br />

1944 E<br />

1947 E<br />

1935 D<br />

e —<br />

1942 E<br />

1979 D<br />

1979 E<br />

d 1990 E<br />

1956 E<br />

1989 D<br />

d 1990 E<br />

1945 E<br />

1976 D<br />

1968 E<br />

1963 E+D<br />

d 1990 E<br />

1954 E<br />

d 1990 E<br />

A tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls<br />

(%)<br />

1998<br />

31.0<br />

10.1<br />

20.3<br />

29.7<br />

6.6<br />

8.9<br />

8.0<br />

12.2<br />

5.3<br />

12.2<br />

13.7<br />

4.7<br />

25.2<br />

9.3<br />

8.2<br />

14.5<br />

12.3<br />

26.1<br />

20.0<br />

5.3<br />

—<br />

5.6<br />

2.3<br />

11.9<br />

0.0<br />

6.3<br />

17.0<br />

3.0<br />

12.5<br />

19.3<br />

6.6<br />

0.0<br />

18.2<br />

6.7<br />

13.3<br />

3.8<br />

14.3<br />

8.0<br />

10.5<br />

6.0<br />

8.9<br />

1.1<br />

3.5<br />

11.1<br />

10.5<br />

19.6<br />

0.4<br />

3.4<br />

3.7<br />

2.5<br />

Dones al govern b<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

ministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

20.0<br />

5.6<br />

33.3<br />

13.3<br />

5.0<br />

5.1<br />

2.8<br />

0.0<br />

5.9<br />

15.0<br />

15.6<br />

7.5<br />

6.7<br />

7.7<br />

3.2<br />

9.5<br />

5.3<br />

17.6<br />

8.7<br />

3.8<br />

—<br />

6.7<br />

5.0<br />

4.2<br />

0.0<br />

4.0<br />

9.5<br />

5.4<br />

10.0<br />

10.5<br />

7.1<br />

0.0<br />

11.1<br />

13.3<br />

5.0<br />

0.0<br />

10.0<br />

10.0<br />

5.6<br />

10.0<br />

20.0<br />

1.6<br />

0.0<br />

10.5<br />

7.1<br />

15.0<br />

0.0<br />

4.3<br />

2.6<br />

4.0<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

sotsministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

33.3<br />

10.8<br />

17.5<br />

40.9<br />

6.8<br />

10.7<br />

9.5<br />

16.7<br />

4.8<br />

9.5<br />

12.9<br />

4.3<br />

27.3<br />

9.8<br />

13.3<br />

16.4<br />

15.8<br />

28.0<br />

23.9<br />

5.9<br />

—<br />

0.0<br />

1.5<br />

13.0<br />

0.0<br />

6.8<br />

18.8<br />

2.4<br />

14.3<br />

21.9<br />

6.4<br />

0.0<br />

21.6<br />

4.8<br />

19.0<br />

4.4<br />

15.8<br />

6.7<br />

12.1<br />

4.7<br />

5.7<br />

0.0<br />

4.9<br />

12.5<br />

11.6<br />

23.1<br />

0.5<br />

2.8<br />

4.0<br />

0.0<br />

265

Rànquing d'IDH<br />

101 Tunísia<br />

102 Moldàvia, Rep. de<br />

103 Sud-àfrica<br />

104 Salvador, <strong>el</strong><br />

105 Cap Verd<br />

106 Uzbekistan<br />

107 Algèria<br />

108 Vietnam<br />

109 Indonèsia<br />

110 Tadjikistan<br />

111 Síria, Rep. Àrab de<br />

112 Swazilàndia<br />

113 Hondures<br />

114 Bolívia<br />

115 Namíbia<br />

116 Nicaragua<br />

117 Mongòlia<br />

118 Vanuatu<br />

119 Egipte<br />

120 Guatemala<br />

121 Salomó, Illes<br />

122 Botswana<br />

123 Gabon<br />

124 Marroc<br />

125 Myanmar<br />

126 Iraq<br />

127 Lesotho<br />

128 Índia<br />

129 Ghana<br />

130 Zimbabwe<br />

131 Guinea Equatorial<br />

132 São Tomé i Príncipe<br />

133 Papua Nova Guinea<br />

134 Camerun<br />

135 Pakistan<br />

136 Cambodja<br />

137 Comores<br />

138 Kenya<br />

139 Congo<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

140 Laos, Rep. Dem. Pop.<br />

141 Madagascar<br />

142 Bhutan<br />

143 Sudan<br />

144 Nepal<br />

145 Togo<br />

146 Bangla Desh<br />

147 Mauritània<br />

148 Iemen<br />

149 Djibouti<br />

150 Haití<br />

266<br />

31 Participació<br />

política de les<br />

dones<br />

de votar<br />

1957,1959<br />

1978,1993<br />

1930,1994<br />

1939<br />

1975<br />

1938<br />

1962<br />

1946<br />

1945<br />

1924<br />

1949,1953<br />

1968<br />

1955<br />

1938,1952<br />

1989<br />

1955<br />

1924<br />

1975,1980<br />

1956<br />

1946<br />

1974<br />

1965<br />

1956<br />

1963<br />

1935<br />

1980<br />

1965<br />

1950<br />

1954<br />

1957<br />

1963<br />

1975<br />

1964<br />

1946<br />

1947<br />

1955<br />

1956<br />

1919,1963<br />

1963<br />

Any en què les dones van<br />

aconseguir <strong>el</strong> dret a<br />

1958<br />

1959<br />

1953<br />

1964<br />

1951<br />

1945<br />

1972<br />

1961<br />

g 1967<br />

1946<br />

1950<br />

de presentar-se<br />

com a candidates<br />

1957,1959<br />

1978,1993<br />

1930,1994<br />

1961<br />

1975<br />

1938<br />

1962<br />

1946<br />

1945<br />

1924<br />

1953<br />

1968<br />

1955<br />

1938,1952<br />

1989<br />

1955<br />

1924<br />

1975,1980<br />

1956<br />

1946<br />

1974<br />

1965<br />

1956<br />

1963<br />

1946<br />

1980<br />

1965<br />

1950<br />

1954<br />

1978<br />

1963<br />

1975<br />

1963<br />

1946<br />

1947<br />

1955<br />

1956<br />

1919,1963<br />

1963<br />

1958<br />

1959<br />

1953<br />

1964<br />

1951<br />

1945<br />

1972<br />

1961<br />

g 1967<br />

1986<br />

1950<br />

Any de la<br />

primera<br />

<strong>el</strong>ecció (E) o<br />

designació (D)<br />

d'una dona al<br />

parlament<br />

1959 E<br />

1990 E<br />

1933 E<br />

1961 E<br />

1975 E<br />

d 1990 E<br />

1962 D<br />

1976 E<br />

1950 D<br />

d 1990 E<br />

1973 E<br />

1972 E+D<br />

+ 1957<br />

1966 E<br />

1989 E<br />

1972 E<br />

1951 E<br />

1987 E<br />

1957 E<br />

1956 E<br />

1993 E<br />

1979 E<br />

1961 E<br />

1933 E<br />

1947 E<br />

1980 E<br />

1965 D<br />

1952 E<br />

+ 1960 D<br />

1980 E+D<br />

1968 E<br />

1975 E<br />

1977 E<br />

1960 E<br />

1973 E<br />

1958 E<br />

1933 E<br />

1969 E+D<br />

1963 E<br />

1958 E<br />

1965 E<br />

1975 E<br />

1964 E<br />

1952 D<br />

1961 E<br />

1973 E<br />

1975 E<br />

+ 1990 E<br />

h —<br />

1961 E<br />

A tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls<br />

(%)<br />

1998<br />

7.7<br />

10.8<br />

15.6<br />

23.5<br />

26.1<br />

5.3<br />

5.5<br />

3.0<br />

1.6<br />

6.2<br />

3.3<br />

11.9<br />

15.5<br />

8.3<br />

15.1<br />

10.8<br />

2.4<br />

5.5<br />

4.9<br />

9.8<br />

6.7<br />

19.0<br />

6.5<br />

5.8<br />

0.0<br />

0.0<br />

13.3<br />

4.9<br />

8.9<br />

8.5<br />

4.0<br />

15.0<br />

4.5<br />

6.4<br />

3.0<br />

6.8<br />

4.0<br />

6.9<br />

5.4<br />

0.0<br />

14.3<br />

5.3<br />

0.0<br />

1.3<br />

7.4<br />

1.1<br />

5.7<br />

0.0<br />

2.5<br />

10.0<br />

Dones al govern b<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

ministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

3.2<br />

0.0<br />

14.8<br />

6.3<br />

13.3<br />

3.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

3.4<br />

6.5<br />

7.5<br />

5.9<br />

11.1<br />

5.9<br />

8.3<br />

5.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

6.3<br />

0.0<br />

5.6<br />

14.3<br />

3.4<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

6.3<br />

7.9<br />

9.4<br />

12.0<br />

3.7<br />

0.0<br />

0.0<br />

6.3<br />

7.1<br />

8.3<br />

6.7<br />

0.0<br />

6.1<br />

0.0<br />

18.8<br />

0.0<br />

0.0<br />

3.1<br />

9.1<br />

5.3<br />

4.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

sotsministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

10.0<br />

15.3<br />

15.9<br />

28.8<br />

50.0<br />

12.5<br />

9.8<br />

4.7<br />

1.3<br />

6.1<br />

0.0<br />

16.0<br />

17.5<br />

10.5<br />

16.5<br />

13.0<br />

3.4<br />

7.3<br />

4.2<br />

15.4<br />

8.3<br />

20.4<br />

9.1<br />

8.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

14.9<br />

4.2<br />

8.7<br />

5.9<br />

4.3<br />

37.5<br />

7.9<br />

6.4<br />

1.4<br />

6.0<br />

0.0<br />

8.8<br />

0.0<br />

0.0<br />

8.3<br />

8.3<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

6.1<br />

0.0<br />

2.9<br />

16.0<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...

31 Participació<br />

política de les<br />

dones<br />

Rànquing d'IDH<br />

151 Nigèria<br />

152 Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

153 Zàmbia<br />

154 Costa d'Ivori<br />

155 Senegal<br />

156 Tanzània, Rep. U. de<br />

157 Benín<br />

158 Uganda<br />

159 Eritrea<br />

160 Angola<br />

161 Gàmbia<br />

162 Guinea<br />

163 Malawi<br />

164 Rwanda<br />

165 Mali<br />

166 <strong>Centre</strong>africana, República<br />

167 Txad<br />

168 Moçambic<br />

169 Guinea Bissau<br />

170 Burundi<br />

171 Etiòpia<br />

172 Burkina Faso<br />

173 Níger<br />

174 Sierra Leone<br />

de votar<br />

1958<br />

1967<br />

1962<br />

1952<br />

1945<br />

1959<br />

1956<br />

1962<br />

1955<br />

1975<br />

1960<br />

1958<br />

1961<br />

1961<br />

1956<br />

1986<br />

1958<br />

1975<br />

1977<br />

1961<br />

1955<br />

1958<br />

1948<br />

1961<br />

Any en què les dones van<br />

aconseguir <strong>el</strong> dret a<br />

de presentar-se<br />

com a candidates<br />

1958<br />

1970<br />

1962<br />

1952<br />

1945<br />

1959<br />

1956<br />

1962<br />

1955<br />

1975<br />

1960<br />

1958<br />

1961<br />

1961<br />

1956<br />

1986<br />

1958<br />

1975<br />

1977<br />

1961<br />

1955<br />

1958<br />

1948<br />

1961<br />

... I ACONSEGUINT LA IGUALTAT PER A TOTES LES DONES I TOTS ELS HOMES...<br />

Any de la<br />

primera <strong>el</strong>ecció<br />

(E) o designació<br />

(D) d'una dona al<br />

parlament<br />

—<br />

1970 E<br />

1964 E+D<br />

1965 E<br />

1963 E<br />

—<br />

1979 E<br />

1962 D<br />

1994 E<br />

1980E<br />

1982 E<br />

1963 E<br />

1964 E<br />

1965 +<br />

1964 E<br />

1987 E<br />

1962 E<br />

1977 E<br />

1972 D<br />

1982 E<br />

1957 E<br />

1978 E<br />

1989 E<br />

—<br />

A tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls<br />

(%)<br />

1998<br />

4.8<br />

3.7<br />

9.9<br />

3.1<br />

8.0<br />

11.8<br />

9.5<br />

11.2<br />

5.7<br />

11.1<br />

18.9<br />

13.6<br />

3.8<br />

14.5<br />

16.1<br />

5.4<br />

3.9<br />

13.7<br />

16.4<br />

5.0<br />

13.7<br />

10.0<br />

8.3<br />

10.0<br />

Dones al govern b<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

ministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

6.5<br />

4.0<br />

3.3<br />

3.1<br />

3.3<br />

12.9<br />

13.0<br />

13.2<br />

5.3<br />

13.8<br />

28.6<br />

8.3<br />

4.2<br />

5.0<br />

20.8<br />

4.0<br />

0.0<br />

0.0<br />

17.6<br />

7.7<br />

5.0<br />

10.0<br />

9.5<br />

9.1<br />

Al niv<strong>el</strong>l<br />

sotsministerial<br />

(%)<br />

1998<br />

+ No hi ha informació o confirmació disponible.<br />

a. Es refereix a l'any en què es va reconèixer <strong>el</strong> dret de votar o de presentar-se com a candidat amb igualtat i de forma universal. Quan figuren dos anys, <strong>el</strong> primer es refereix al primer<br />

reconeixement parcial d<strong>el</strong> dret de vot o de candidatura. b. El niv<strong>el</strong>l ministerial inclou <strong>el</strong>s ministres, secretaris d'estat, directors de bancs centrals i caps d'instàncies d<strong>el</strong> govern. El niv<strong>el</strong>l<br />

sotsministerial inclou viceministres o ministres auxiliars (o l'equivalent); secretaris permanents (o l'equivalent); <strong>el</strong>s secretaris permanents auxiliars , directors i cons<strong>el</strong>lers (o l'equivalent). c.<br />

No hi ha informació disponible <strong>sobre</strong> l'any en què totes les dones van rebre <strong>el</strong> dret de presentar la seva candidatura. Tanmateix, la constitució no fa cap menció d<strong>el</strong> sexe p<strong>el</strong> que fa a aquest<br />

dret. d. Es refereix a l'any en què les dones van ser <strong>el</strong>ectes en <strong>el</strong> sistema parlamentari actual. e. No s'ha reconegut <strong>el</strong> dret de vot o de candidatura per les dones. Arabia Saudita, Brunei<br />

Darussalam, Oman i Qatar no han tingut mai un parlament. f. Segons la constitució vigent (1973), tots <strong>el</strong>s ciutadans són iguals davant la llei; tanmateix, les dones no van poder exercir <strong>el</strong>s<br />

seus drets <strong>el</strong>ectorals en les úniques <strong>el</strong>eccions legislatives c<strong>el</strong>ebrades a Bahrain l'any 1973. La primera legislatura de Bahrain va ser dissolta per decret de l'emir <strong>el</strong> 26 d'agost de 1975. g.<br />

Es refereix a l'antiga República Democràtica Popular de Iemen. h. El país encara no ha <strong>el</strong>egit o designat cap dona al parlament nacional.<br />

Fonts: Columnes 1-3: IPU 1995 i <strong>2000</strong>b; columnes 4-6: ONU <strong>2000</strong>b.<br />

4.1<br />

0.0<br />

12.1<br />

3.1<br />

15.0<br />

11.1<br />

5.3<br />

9.8<br />

5.9<br />

10.2<br />

16.7<br />

20.0<br />

3.7<br />

20.0<br />

0.0<br />

6.5<br />

6.5<br />

15.8<br />

15.8<br />

0.0<br />

16.0<br />

9.9<br />

7.8<br />

10.5<br />

267

268<br />

32 Indicadors<br />

bàsics d'altres<br />

països membres<br />

de l'ONU<br />

Afganistan<br />

Andorra<br />

Bòsnia i Hercegovina<br />

Corea, Rep. Dem. Popular<br />

Illes Marshall<br />

Iugoslàvia<br />

Kiribati<br />

Libèria<br />

Liechtenstein<br />

Micronèsia, Estats Federats de<br />

Mònaco<br />

Nauru<br />

Palau<br />

San Marino<br />

Somàlia<br />

Tonga<br />

Població<br />

total<br />

(milers)<br />

1998<br />

21,354<br />

d 72<br />

3,675<br />

23,348<br />

d 60<br />

10,635<br />

d 81<br />

2,666<br />

d 32<br />

d 114<br />

d 33<br />

d 11<br />

d 19<br />

d 26<br />

9,237<br />

d 98<br />

Esperança<br />

de vida<br />

en nèixer<br />

(anys)<br />

1995-<strong>2000</strong><br />

45.5<br />

..<br />

73.3<br />

72.2<br />

..<br />

72.8<br />

b,d 60.0<br />

47.3<br />

..<br />

b,d 67.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

47.0<br />

b,d 71.0<br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

infantil<br />

(per 1.000<br />

nascuts<br />

vius)<br />

1998<br />

165<br />

5<br />

16<br />

23<br />

63<br />

18<br />

54<br />

157<br />

10<br />

20<br />

5<br />

25<br />

28<br />

6<br />

125<br />

19<br />

Taxa de<br />

mortalitat<br />

en<br />

menors<br />

de 5 anys<br />

(per 1.000<br />

nascuts<br />

vius)<br />

1998<br />

257<br />

6<br />

19<br />

30<br />

92<br />

21<br />

74<br />

235<br />

11<br />

24<br />

5<br />

30<br />

34<br />

6<br />

211<br />

23<br />

Taxa de<br />

fertilitat<br />

total<br />

1995-<br />

<strong>2000</strong><br />

6.9<br />

..<br />

1.4<br />

2.1<br />

..<br />

1.8<br />

b,d 4.5<br />

6.3<br />

..<br />

b,d 4.0<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

7.3<br />

b,d 3.6<br />

Taxa<br />

d'alfabetització<br />

d'adults<br />

(% edat 15+)<br />

1998<br />

35<br />

..<br />

..<br />

..<br />

d,g 91<br />

d,g 98<br />

d,g 93<br />

51<br />

..<br />

d,g 81<br />

..<br />

..<br />

d,g 98<br />

..<br />

d,g 24<br />

d,g 99<br />

Total<br />

(milions<br />

de $<br />

EUA)<br />

1998<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

96<br />

..<br />

101<br />

..<br />

..<br />

204<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

173<br />

PNB a<br />

Per<br />

càpita<br />

($ EUA)<br />

1998<br />

c ..<br />

e ..<br />

f ..<br />

c ..<br />

1,540<br />

f ..<br />

1,170<br />

c ..<br />

e ..<br />

1,800<br />

e ..<br />

..<br />

h ..<br />

..<br />

c ..<br />

1,750<br />

Provisió<br />

diària de<br />

calories<br />

per<br />

càpita<br />

1997<br />

1,745<br />

..<br />

2,265<br />

1,837<br />

..<br />

3,031<br />

2,851<br />

2,044<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

1,566<br />

..<br />

Població<br />

sense<br />

accés a<br />

l'aigua<br />

potable<br />

(%)<br />

1990-98 b<br />

94<br />

..<br />

..<br />

0<br />

18<br />

24<br />

..<br />

54<br />

..<br />

78<br />

..<br />

..<br />

12<br />

..<br />

69<br />

5<br />

Refugiats<br />

per país<br />

d'origen<br />

(milers)<br />

1998<br />

Nota: Aquesta taula presenta dades per països no inclosos en les taules d'indicadors principals.<br />

a. Les dades es refereixen al PNB calculat a partir d<strong>el</strong> mètodes de l'Atlas d<strong>el</strong> Banc Mundial, en dòlars EUA actuals. Per més detalls vegeu Banc Mundial <strong>2000</strong>b. Les dades són per l'any<br />

més recent disponible dins d<strong>el</strong> període indicat a la capçalera de la columna. c. El Banc Mundial estima que la renda és baixa (760 $ o menys). d. UNICEF 1999c. e. El Banc Mundial estima<br />

que la renda és alta (9.361 $ o més). f. El Banc Mundial estima que la renda és mitjana baixa (de 761 a 3.030 $). g. Les dades són per un període diferent d<strong>el</strong> que s'indica a la capçalera<br />

de la columna, no corresponen a la definició usual o es refereixen només a una part d<strong>el</strong> país. h. El Banc Mundial estima que la renda és mitjana alta (de 3.031 a 9.360 $).<br />

Fonts: Columnes 1,2 i 5: tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, ONU 1998c; columnes 3,4 i 10: UNICEF 1999c; columna 6: tret que s'indiqui <strong>el</strong> contrari, <strong>UNESCO</strong> <strong>2000</strong>a; columnes 7 i 8: tret que<br />

s'indiqui <strong>el</strong> contrari, Banc Mundial <strong>2000</strong>b; columna 9: FAO 1999; columna 11: ACNUR 1999a.<br />

2,633.9<br />

..<br />

471.6<br />

..<br />

..<br />

100.2<br />

..<br />

100.2<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

..<br />

480.8<br />

..<br />

... INDICADORS BÀSICS D'ALTRES PAÏSOS MEMBRES DE L'ONU

Nota tècnica. Càlcul d<strong>el</strong>s índexs<br />

L'índex d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

L'IDH es basa en tres indicadors: la longevitat, mesurada en esperança de vida en néixer; <strong>el</strong><br />

niv<strong>el</strong>l educatiu, mesurat a partir d'una combinació de l'índex d'alfabetització d'adults (coeficient<br />

2/3) i de les ràtios brutes de matrícules de primer, segon i tercer grau combinats<br />

(coeficient 1/3); i <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de vida, mesurat en PIB per càpita (PPA$EUA).<br />

Valors mínims i màxims fixos<br />

Per a la interpretació de l'índex, s'han establert valors mínims i màxims per cadascun<br />

d'aquests indicadors:<br />

· Esperança de vida en néixer: 25 anys i 85 anys<br />

· Alfabetització d'adults (edat 15 i més): 0% i 100%<br />

· Ràtio bruta de matrícula combinada: 0% i 100%<br />

· PIB per càpita (PPA$EUA): 100 dòlars i 40.000 dòlars (PPA$EUA)<br />

Per a qualsevol d<strong>el</strong>s components de l'IDH, <strong>el</strong>s índexs individuals es poden calcular<br />

segons la fórmula general:<br />

NOTA TÈCNICA<br />

Índex =<br />

Valor real - valor mínim<br />

Valor màxim - valor mínim<br />

Si, per exemple, l'esperança de vida en néixer d'un país és de 65 anys, aleshores l'índex<br />

d'esperança de vida d'aquest país seria:<br />

65 - 25 40<br />

Índex d'esperança de vida = = = 0,667<br />

85 - 25 60<br />

Tractament de la renda<br />

La interpretació de l'índex de renda és una mica més complexa. La renda s'introdueix en<br />

l'IDH com a substitut de totes les dimensions d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> que no queden<br />

reflectides en una vida llarga i sana ni en <strong>el</strong> coneixement; en poques paraules, és una<br />

variable substitutiva d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de vida raonable. L'enfocament bàsic d<strong>el</strong> tractament de la<br />

renda s'ha introduït p<strong>el</strong> fet que assolir un niv<strong>el</strong>l respectable de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> no<br />

requereix una renda il·limitada. Per reflectir-ho, la renda es descompta d<strong>el</strong> càlcul de l'IDH<br />

segons la fórmula següent:<br />

W(y) =<br />

log y - log y min<br />

log y max - log y min<br />

Il·lustració de la metodologia d'IDH<br />

La interpretació de l'IDH s'il·lustra amb dos exemples: Irlanda i Vietnam, un país de l'OCDE<br />

i un país en <strong>desenvolupament</strong>.<br />

País<br />

Irlanda<br />

Vietnam<br />

Esperança<br />

de vida<br />

(anys)<br />

76.6<br />

67.8<br />

Índex d'esperança de vida<br />

Índex<br />

d'alfabetització<br />

d'adults (%<br />

edat 15 i més)<br />

99.0<br />

92.9<br />

76,6 - 25 51,6<br />

Irlanda = = = 0,860<br />

85 - 25 60<br />

67,8 - 25 42,8<br />

Vietnam = = = 0,713<br />

85 - 25 60<br />

Ràtio bruta<br />

de matrícula<br />

combinada<br />

(%)<br />

91.4<br />

62.9<br />

PIB real per<br />

càpita<br />

(PPA$EUA)<br />

21,482<br />

1,689<br />

Índex d'alfabetització d'adults<br />

99,0 - 0 99,0<br />

Irlanda = = = 0,990<br />

100 - 0 100<br />

92,9 - 0 92,9<br />

Vietnam = = = 0,929<br />

100 - 0 100<br />

Índex brut de matrícula combinat<br />

99,4 - 0<br />

Irlanda = = 0,914<br />

100 - 0<br />

62,9 - 0<br />

Vietnam = = 0,629<br />

100 - 0<br />

Índex de niv<strong>el</strong>l educatiu<br />

Irlanda = [2(0,990) + 1(0,914)]/3 = 0,965<br />

Vietnam = [2(0,929) + 1(0,629)]/3 = 0,829<br />

Índex d<strong>el</strong> PIB ajustat per càpita (PPA$EUA)<br />

log (21.482) - log (100)<br />

Irlanda = = 0,896<br />

log (40.000) - log (100)<br />

log (1.689) - log (100)<br />

Vietnam = = 0,472<br />

log (40.000) - log (100)<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

L'IDH és simplement una mitjana de l'índex d'esperança de vida, de l'índex de niv<strong>el</strong>l educatiu<br />

i de l'índex d<strong>el</strong> PIB real ajustat per càpita (PPA$EUA), i per tant s'obté dividint la<br />

suma d'aquests tres índexs per 3.<br />

País<br />

Irlanda<br />

Vietnam<br />

Índex<br />

d'esperança<br />

de vida<br />

0.860<br />

0.713<br />

Índex de<br />

niv<strong>el</strong>l<br />

educatiu<br />

0.965<br />

0.829<br />

Índex de PIB<br />

ajustat per càpita<br />

(PPA$EUA)<br />

0.896<br />

0.472<br />

Suma<br />

d<strong>el</strong>s tres<br />

índexs<br />

2.721<br />

2.014<br />

IDH<br />

0.907<br />

0.671<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe i la mesura de capacitació per sexe<br />

Per poder comparar països, l'IDS i l'MCS es limiten a les dades generalment disponibles<br />

en les sèries de dades internacionals. Per l'<strong>Informe</strong> d'aquest any ens hem esforçat a utilitzar<br />

les dades més recents, fiables i compatibles les unes amb les altres. Recollir dades<br />

dividides per sexes més àmplies i alhora més fiables és un repte que la comunitat internacional<br />

hauria d'encarar amb decisió. Continuem publicant resultats r<strong>el</strong>atius a l'IDS i l'MCS,<br />

basats en les millors estimacions disponibles, amb l'esperança que contribuirà a augmentar<br />

la demanda d'aquests mena de dades.<br />

269

L'<strong>el</strong>aboració de l'IDS i la MCS requereix que la seva variable de renda, de conformitat<br />

amb la variable de renda de l'IDH, ja sigui PIB masculí per càpita (PPA$EUA)<br />

i PIB femení per càpita (PPA$EUA). Als <strong>Informe</strong>s <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

anteriors a 1999, la variable d'IDS i MCS no reflectia <strong>el</strong> PIB masculí i femení per<br />

càpita (PPA$EUA) i estava subjecte a la doble comptabilitat. Aquesta incoherència,<br />

que es va fer palès clarament a Bandham i Klassen (1999), es va rectificar en<br />

l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1999.<br />

L'índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe<br />

L'IDS utilitza les mateixes variables que l'IDH. La diferència és que l'IDS ajusta <strong>el</strong>s<br />

niv<strong>el</strong>ls mitjans de cada país de l'esperança de vida, <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l educatiu i la renda en<br />

funció de la disparitat entre homes i dones en les consecucions. (Per una explicació<br />

detallada de la metodologia de l'IDS vegeu la nota tècnica 1 de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1995). Per realitzar aquest ajustament per sexes, cal<br />

fer servir una fórmula ponderada que expressa una aversió moderada envers la<br />

desigualtat, i estableix <strong>el</strong> coeficient de ponderació Î, igual a 2. És a dir, la mitjana<br />

harmònica d<strong>el</strong>s valors masculins i femenins.<br />

L'IDS també ajusta <strong>el</strong>s valors màxims i mínims de l'esperança de vida, per<br />

tal de reflectir <strong>el</strong> fet que les dones tendeixen a viure més anys que <strong>el</strong>s homes. P<strong>el</strong><br />

que fa a les dones, <strong>el</strong> valor màxim és de 87,5 i <strong>el</strong> mínim 27,5; <strong>el</strong>s valors corresponents<br />

als homes són 82,5 i 22,5.<br />

El càlcul de l'índex de renda és força complicat. Els valors d<strong>el</strong> PIB per<br />

càpita (PPA$EUAEUA) de les dones i <strong>el</strong>s homes es calculen a partir de la proporció<br />

femenina (s f ) i de la proporció masculina (s m ) de la renda professional. Aquestes<br />

proporcions, a la vegada, es calculen a partir de la r<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong> salari de les<br />

dones (w f ) i <strong>el</strong> salari d<strong>el</strong>s homes (w m ) i <strong>el</strong> percentatge de dones (ea f ) i homes<br />

(ea m ) en la població econòmicament activa. Quan no es disposa de dades <strong>sobre</strong> la<br />

r<strong>el</strong>ació salarial, s'utilitza un valor de 75%, la mitjana ponderada de les r<strong>el</strong>acions<br />

salarials de tots <strong>el</strong>s països amb les dades salarials. Els càlculs de la renda per<br />

càpita d<strong>el</strong>s homes i les dones (PPA$EUA) es tracta de la mateixa manera que es<br />

tracta la renda en l'IDH i després s'utilitza per calcular l'índex de renda distribuït<br />

amb igualtat.<br />

Proporció femenina de la massa salarial =<br />

(w f /w m ) x ea f<br />

[(w f /w m ) x ea f ] + ea m<br />

Suposant que la proporció femenina de la renda professional és exactament igual<br />

a la proporció femenina de la massa salarial,<br />

s f =<br />

(w f /w m ) x ea f<br />

[(w f /w m ) x ea f ] + ea m<br />

Si suposem ara que <strong>el</strong> PIB total (PPA$EUA) d'un país (Y) també està dividit entre<br />

<strong>el</strong>s homes i les dones en funció d'sf, <strong>el</strong> PIB total (PPA$EUA) que va a parar a les<br />

dones ve donat per (s f x Y) i <strong>el</strong> PIB total (PPA$EUA) als homes per [Y - (s f x Y)].<br />

El PIB per càpita (PPA$EUA) de les dones és y f = s f x Y/N f , en què N f és <strong>el</strong> total de<br />

la població femenina.<br />

El PIB per càpita (PPA$EUA) d<strong>el</strong>s homes és y m = [Y - (s f x Y)]/N m , en què N m és <strong>el</strong><br />

total de la població masculina.<br />

En tractar la renda de la mateixa manera que en la interpretació de l'IDH,<br />

la mitjana ajustada de les dones, W(y f ), ve donada per:<br />

W(y f ) =<br />

log y f - log y min<br />

log y max - log y min<br />

La mitjana ajustada d<strong>el</strong>s homes, W(y m ), ve donada per:<br />

W(y m ) =<br />

log y m - log y min<br />

log y max - log y min<br />

L'índex de renda distribuïda amb igualtat ve donat per:<br />

{[proporció de la població femenina x (PIB per càpita en PPA$EUA ajustat femení)<br />

-1 ] + [proporció de la població masculina x (PIB per càpita en PPA$EUA ajustat<br />

masculí) -1 ]} -1<br />

Els índexs d'esperança de vida, niv<strong>el</strong>l educatiu i renda s'afegeixen conjuntament<br />

amb la mateixa ponderació per treure <strong>el</strong> valor final d'IDS.<br />

Il·lustració de la metodologia d'IDS<br />

Escollim Equador per il·lustrar <strong>el</strong>s passos a seguir per calcular l'índex de <strong>desenvolupament</strong><br />

per sexe. El paràmetre d'aversió envers la desigualtat, ⎣, és igual a 2.<br />

Població (milions)<br />

Total 12,175<br />

Dones 6,060<br />

Homes 6,115<br />

Percentatge de la població<br />

Dones 49,8<br />

Homes 50,2<br />

PRIMER PAS<br />

Càlcul de l'índex d'esperança de vida distribuït amb igualtat<br />

Esperança de vida en néixer (anys)<br />

Dones 72,7<br />

Homes 67,5<br />

Índex d'esperança de vida<br />

Dones (72,7 - 27,5)/60 = 0,753<br />

Homes (67,5 - 22,5)/60 = 0,750<br />

Índex d'esperança de vida distribuït amb igualtat<br />

{[proporció de la població femenina x (índex d'esperança de vida femení) -1 ] +<br />

[proporció de la població masculina x (índex d'esperança de vida masculí) -1 ]} -1<br />

[0,498(0,753) -1 + 0,502(0,750) -1 ] -1 = 0,752<br />

SEGON PAS<br />

Càlcul d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l educatiu distribuït amb igualtat<br />

Índex d'alfabetització d'adults (percentatge, edat 15 i més)<br />

Dones 88,7<br />

Homes 67,5<br />

Índex d'alfabetització d'adults<br />

Dones (88,7 - 0)/100 = 0,887<br />

Homes (92,5 - 0)/100 = 0,925<br />

Ràtio de matriculació bruta combinada (percentatge)<br />

Dones 72,0<br />

Homes 75,3<br />

Índex de matriculació bruta combinada<br />

Dones (72,0 - 0)/100 = 0,720<br />

Homes (75,3 - 0)/100 = 0,753<br />

Índex de niv<strong>el</strong>l educatiu<br />

2/3 (índex d'alfabetització d'adults) + 1/3 (índex de matrícules brut combinat)<br />

Dones 2/3(0,887) + 1/3(0,720) = 0,832<br />

Homes 2/3(0,925) + 1/3(0,753) = 0,868<br />

270 NOTA TÈCNICA

Índex de niv<strong>el</strong>l educatiu distribuït amb igualtat<br />

{[proporció de la població femenina x (índex de niv<strong>el</strong>l educatiu) -1 ] + [proporció<br />

de la població masculina x (índex de niv<strong>el</strong>l educatiu) -1 ]} -1<br />

[0,498(0,832) -1 + 0,502(0,868) -1 ] -1 = 0,849<br />

TERCER PAS<br />

Càlcul de l'índex de renda distribuïda amb igualtat<br />

Percentatge de la població econòmicament activa<br />

Dones (ea f ) 27,5<br />

Homes (ea m ) 72,5<br />

R<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong> salari no agrícola femení i <strong>el</strong> salari no agrícola masculí (w f /<br />

w m ): 0,637<br />

PIB per càpita: 3.003 dòlars (PPA$EUA)<br />

PIB total (PPA$EUA): 3.003 dòlars x 12,175 milions = 36.566 milions de dòlars<br />

(PPA$EUA)<br />

NOTA TÈCNICA<br />

s f =<br />

=<br />

0,637 x 0,275<br />

(0,637 x 0,275) + 0,725<br />

0,175<br />

0,175 + 0,725<br />

= 0,194<br />

PIB total femení (PPA$EUA) = 0,194 x 36.566 milions $ (PPA$EUA)<br />

= 7.106 milions $ (PPA$EUA)<br />

PIB total masculí (PPA$EUA) = 36.566 milions $ (PPA$EUA) - 7.106 milions<br />

$ (PPA$EUA)<br />

= 29.460 milions $ (PPA$EUA)<br />

PIB per càpita femení (PPA$EUA) = 7.106 milions $/6,115 milions = 1.173<br />

dòlars (PPA$EUA)<br />

PIB per càpita masculí (PPA$EUA) = 29.460 milions $/6,060 milions = 4.818<br />

dòlars (PPA$EUA)<br />

W(y f ) = [log (1.173) - log (100)/[log (40.000) - log (100)]<br />

= (3,069 - 2,000)/(4,602 - 2,000)<br />

= 1,069/2,602<br />

= 0,411<br />

W(y m ) = [log (4.818) - log (100)/[log (40.000) - log (100)]<br />

= (3,683 - 2,000)/(4,602 - 2,000)<br />

= 1,683/2,602<br />

= 0,647<br />

Índex de renda distribuïda amb igualtat<br />

({proporció de la població femenina x [W(y f )] -1 } + (proporció de la població<br />

masculina x [W(y m )] -1 }) -1<br />

[0,498 x (0,411)-1 + 0,502 x (0,647)-1]-1<br />

= [0,498 x 2,433 + 0,502 x 1,546]-1<br />

= [1,988]-1<br />

= 0,503<br />

QUART PAS<br />

Càlcul de l'IDS<br />

1/3(0,752 + 0,849 + 0,503) = 0,701<br />

La mesura de capacitació per sexe<br />

L'MCS utilitza variables explícitament interpretades per mesurar la capacitació r<strong>el</strong>ativa<br />

de les dones i <strong>el</strong>s homes en les esferes d'activitat política i econòmica.<br />

Les dues primeres variables s'han escollit per reflectir la participació econòmica<br />

i <strong>el</strong> poder decisori: <strong>el</strong>s percentatges de dones i homes en càrrecs administratius<br />

i directius, i <strong>el</strong> percentatge de llocs de treball professionals i tècnics que ocupen.<br />

Aquestes són categories laborals àmplies i poc definides. Donat que la població<br />

pertinent és diferent per cadascuna, calculem índexs separats que després ajuntem.<br />

La tercera variable, <strong>el</strong> percentatge de dones i homes que ocupen escons parlamentaris,<br />

s'ha escollit per reflectir la participació política i <strong>el</strong> poder decisori.<br />

Per cadascuna d'aquestes tres variables utilitzem la metodologia de mitjana<br />

ponderada segons la població (1 - ⎣) per treure un "percentatge equivalent distribuït<br />

amb igualtat" (PEDI) per tots dos sexes considerats conjuntament. Cada variable<br />

s'indexa dividint <strong>el</strong> PEDI per 50%.<br />

S'utilitza una variable de renda per tal de reflectir <strong>el</strong> poder <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s recursos<br />

econòmics. Aquesta variable es calcula de la mateixa manera que l'IDS, però en<br />

aquest cas s'utilitza <strong>el</strong> PIB real per càpita no ajustat, i no pas l'ajustat.<br />

Els tres índexs, de decisió i participació econòmica, de decisió i participació<br />

política i de poder <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s recursos econòmics, se sumen per treure <strong>el</strong> valor final<br />

de l'MCS.<br />

Il·lustració de la metodologia d'MCS<br />

Escollim Lituània per il·lustrar <strong>el</strong>s passos a seguir en <strong>el</strong> càlcul de l'MCS. El paràmetre<br />

d'aversió envers la desigualtat, ⎣, és igual a 2.<br />

Població (milions) Total = 3,694<br />

Dones 1,949<br />

Homes 1,745<br />

Percentatge de la població<br />

Dones 52,77<br />

Homes 47,23<br />

PRIMER PAS<br />

Càlcul d<strong>el</strong>s índexs de representació parlamentària i càrrecs administratius i<br />

directius i llocs de treball professionals i tècnics<br />

Percentatge de representació parlamentària<br />

Dones 17,52<br />

Homes 82,48<br />

Percentatge de càrrecs administratius i directius<br />

Dones 35,67<br />

Homes 64,33<br />

Percentatge de llocs de treball professionals i tècnics<br />

Dones 69,74<br />

Homes 30,26<br />

Càlcul d<strong>el</strong> PEDI de representació parlamentària<br />

[0,528(17,52) -1 + 0,472(82,48) -1 ] -1 = 27,9<br />

Càlcul d<strong>el</strong> PEDI de càrrecs administratius i directius<br />

[0,528(35,7) -1 + 0,472(64,3) -1 ] -1 = 45,2<br />

Càlcul d<strong>el</strong> PEDI de llocs de treball professionals i tècnics<br />

[0,528(69,7) -1 + 0,472(30,3) -1 ] -1 = 43,2<br />

Indexació de la representació parlamentària<br />

27,9/50 = 0,558<br />

Indexació d<strong>el</strong>s càrrecs administratius i directius<br />

45,2/50 = 0,903<br />

Indexació d<strong>el</strong>s llocs de treball professionals i tècnics<br />

43,2/50 = 0,863<br />

Combinació d<strong>el</strong>s índexs de càrrecs administratius i directius i de llocs de treball<br />

professionals i tècnics<br />

(0,903 + 0,863)/2 = 0,883<br />

271

SEGON PAS<br />

Càlcul de l'índex de renda d<strong>el</strong>s homes i les dones<br />

Percentatge de la població econòmicament activa<br />

Dones (ea f ) 47,9<br />

Homes (ea m ) 52,1<br />

R<strong>el</strong>ació entre <strong>el</strong> salari no agrícola femení i <strong>el</strong> salari no agrícola masculí<br />

(w f /w m ): 0,764<br />

PIB per càpita (PPA$EUA): 6.436 dòlars (PPA$EUA)<br />

PIB total (PPA$EUA): 6.436 dòlars x 3,694 milions = 23.772 milions dòlars de $<br />

(PPA$EUA)<br />

s f =<br />

=<br />

0,764 x 0,479<br />

(0,764 x 0,479) + 0,521<br />

0,366<br />

0,366 + 0,521<br />

= 0,413<br />

PIB total femení (PPA$EUA) = 0,413 x 23.772 milions $ (PPA$EUA)<br />

= 9.818 milions $ (PPA$EUA)<br />

PIB total masculí (PPA$EUA) = 23.772 milions $ (PPA$EUA) - 9.818 milions $<br />

(PPA$EUA) = 13.954 milions $ (PPA$EUA)<br />

PIB per càpita femení (PPA$EUA) = 9.818 milions $/1,949 milions<br />

= 5.037 dòlars (PPA$EUA)<br />

PIB per càpita masculí (PPA$EUA) = 13.954 milions $/1,745 milions<br />

= 7.998 dòlars (PPA$EUA)<br />

Índex de PIB per càpita femení =<br />

=<br />

Índex de PIB per càpita masculí =<br />

5.037 - 100<br />

40.000 - 100<br />

4.937<br />

39.900<br />

= 0,124<br />

=<br />

7.998 - 100<br />

40.000 - 100<br />

7.898<br />

39.900<br />

= 0,198<br />

Càlcul de l'índex de renda distribuïda amb igualtat<br />

[0,528(0,124)-1 + 0,472(0,198)-1]-1 = 0,150<br />

TERCER PAS<br />

Càlcul de l'MCS<br />

1/3(0,558 + 0,883 + 0,150)<br />

= [1/3(1,591)]<br />

= 0,531<br />

L'índex de pobresa humana<br />

Càlcul de l'índex de pobresa humana d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

L'índex de pobresa humana d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> (IPH-1) es centra en<br />

les privacions en tres dimensions essencials de la vida humana que ja queden<br />

reflectides en l'IDH: la longevitat, <strong>el</strong>s coneixements i un niv<strong>el</strong>l de vida decent. La<br />

primera privació es refereix a la supervivència: la vulnerabilitat a la mort a una<br />

edat r<strong>el</strong>ativament jove. La segona es refereix al coneixement, amb l'exclusió d<strong>el</strong><br />

món de la lectura i la comunicació. La tercera es refereix a un niv<strong>el</strong>l de vida decent<br />

en termes de provisió econòmica general.<br />

En la interpretació de l'IPH-1, la privació de longevitat està representada<br />

p<strong>el</strong> percentatge de persones sense expectatives de viure més de 40 anys (P 1 ), i la<br />

privació de coneixement p<strong>el</strong> percentatge d'adults analfabets (P 2 ). La privació d'un<br />

niv<strong>el</strong>l de vida decent està representada per una composició de tres variables (P 3 ):<br />

<strong>el</strong> percentatge de persones sense accés a l'aigua potable (P 31 ), <strong>el</strong> percentatge de<br />

persones sense accés als serveis sanitaris (P 32 ) i <strong>el</strong> percentatge d'infants de menys<br />

de cinc anys amb un pes moderadament o greument inferior al normal (P 33 ).<br />

La variable composta P 3 s'interpreta a partir d'una simple mitjana de les<br />

tres variables P 31 , P 32 i P 33 . Així doncs,<br />

(P 31 + P 32 + P 33 )<br />

272 NOTA TÈCNICA<br />

P 3 =<br />

3<br />

Segons la nota tècnica 1 de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1997, la<br />

fórmula de l'IPH-1 és la següent:<br />

IPH-1 = [1/3(P13 + P23 + P33)]1/3<br />

Com a exemple, calculem l'IPH de Zàmbia.<br />

País<br />

Zàmbia<br />

PRIMER PAS<br />

Càlcul d<strong>el</strong> P 3<br />

P 1<br />

(%)<br />

46,2<br />

SEGON PAS<br />

Interpretació de l'IPH-1<br />

P 2<br />

(%)<br />

23,7<br />

P 31<br />

(%)<br />

62,0<br />

62 + 25 + 24<br />

P3 = = 37,0<br />

3<br />

P 32<br />

(%)<br />

25,0<br />

P 33<br />

(%)<br />

24,0<br />

IPH-1 = [1/3(46,2 3 + 23,7 3 + 37,0 3 )] 1/3<br />

= [1/3(98.611,2 + 13.312 + 50.653)] 1/3<br />

= [1/3(162.576,2)] 1/3<br />

= 54.192,067 1/3<br />

= 37,9<br />

Càlcul de l'índex de pobresa humana d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

L'índex de pobresa humana d<strong>el</strong>s països de l'OCDE (IPH-2) es centra en les privacions<br />

en quatre dimensions de la vida humana, força semblants a les que reflecteix<br />

l'IDH: longevitat, coneixement, niv<strong>el</strong>l de vida decent i exclusió social. (l'IPH-2 s'utilitza<br />

per a tots <strong>el</strong>s països de l'OCDE excepte la República Txeca, Hongria, Mèxic,<br />

Polònia, República de Corea i Turquia). La primera privació es refereix a la supervivència:<br />

la vulnerabilitat a la mort a una edat r<strong>el</strong>ativament jove. La segona es refereix<br />

al coneixement, amb l'exclusió d<strong>el</strong> món de la lectura i la comunicació. La<br />

tercera es refereix a un niv<strong>el</strong>l de vida decent, en termes de provisió econòmica

general. I la quarta es refereix a la no participació o exclusió.<br />

En la interpretació de l'IPH-2, la privació de longevitat està representada<br />

p<strong>el</strong> percentatge de persones sense expectatives de viure més de 60 anys (P 1 ), i la<br />

privació de coneixement p<strong>el</strong> percentatge de persones que són analfabetes funcionals<br />

segons la definició de l'OCDE (P 2 ). La privació d'un niv<strong>el</strong>l de vida decent està<br />

representada p<strong>el</strong> percentatge de persones que viuen per sota d<strong>el</strong> llindar de pobresa,<br />

fixat a un 50% de la mitjana de la renda familiar disponible (P 3 ). La quarta<br />

privació, de no participació o exclusió, es mesura p<strong>el</strong> percentatge de mà d'obra en<br />

atur de llarga de durada (12 mesos o més) (P 4 ).<br />

Segons la nota tècnica 1 de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1998, la fórmula de l'IPH-2 és la següent:<br />

3 3 3 3 1/3<br />

IPH-2 = [1/4(P + P2 + P3 + P4 )] 1<br />

Com a exemple, calculem l'IPH-2 d'Austràlia.<br />

País<br />

Austràlia<br />

Interpretació de l'IPH-2<br />

NOTA TÈCNICA<br />

P 1<br />

(%)<br />

8,8<br />

P 2<br />

(%)<br />

17,0<br />

P 3<br />

(%)<br />

2,7<br />

IPH-2 = [1/4(8,8 3 + 17,0 3 + 2,7 3 + 11,93)] 1/3<br />

= [1/4(681,5 + 4,913.0 + 19,68 + 1.685,2)] 1/3<br />

= [1/4(7.299,38)] 1/3<br />

= 1.824,85 1/3<br />

= 12,2<br />

P 4<br />

(%)<br />

11,9<br />

Nota<br />

Els càlculs fets a partir de les dades de la nota tècnica poden donar resultats<br />

diferents d<strong>el</strong>s que es mostren degut als arrodoniments.<br />

273

Principals referències estadístiques<br />

ACNUR/UNHCR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per<br />

als Refugiats). 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> refugiats<br />

per país d'origen. Desembre. Ginebra.<br />

—. 1999c. Refugees and Others of Concern to UNHCR:<br />

1998, Statistical Overview. Ginebra.<br />

Banc Mundial. 1998. World Dev<strong>el</strong>opment Indicators 1998.<br />

Washington, DC.<br />

—. 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> dades no publicades d<strong>el</strong><br />

Banc Mundial <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> PIB per càpita (PPA$EUA) per<br />

1997. Dev<strong>el</strong>opment Economics Data Group. Març.<br />

Washington, DC.<br />

—. 1999b. World Dev<strong>el</strong>opment Indicators 1999.<br />

Washington, DC.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> dades no publicades d<strong>el</strong><br />

Banc Mundial <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> PIB per càpita (PPA$EUA) per<br />

1998. Dev<strong>el</strong>opment Economics Data Group. Febrer.<br />

Washington, DC.<br />

—. <strong>2000</strong>b. World Dev<strong>el</strong>opment Indicators <strong>2000</strong>. CD-ROM.<br />

Washington, DC.<br />

CDIAC (Carbon Dioxide Information Analysis Center). 1999.<br />

"CO2 Emissions." [http://.cdiac.esd.ornl.gov/ftp/<br />

ndp030/global96.ems]. Febrer de 1999.<br />

Child Info <strong>2000</strong>. "Child Mortality: Mongolia." [http://<br />

www.childinfo.org/cmr/cmrmgl.html]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

EMEP (Co-operative Programme for Monitoring and<br />

Evaluation of the Long-Range Transmission of Air<br />

Pollutants in Europe). 1999. "Tables of Anthropogenic<br />

Emissions in the ECE Region." [http://www.emep.int/<br />

emis_tables/tab1.html]. Novembre de 1999.<br />

FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació<br />

i l'Agricultura). 1999. "Food Balance Sheets." [http:/<br />

/apps.fao.org/lim500/nph-wrap.pl?foodBalanceSheet<br />

&Domain=FoodBalanceSheet]. Octubre de 1999.<br />

—. <strong>2000</strong>. "Food Aid".[http://www.fao.org].Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

Goldschmidt-Clermont, Luis<strong>el</strong>la, i Elisabetta Pagnossin<br />

Aligisakis. 1995. "Measures of Unrecorded Economic<br />

Activities in Fourteen Countries." Document de referència<br />

de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

1995. PNUD, Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.Nova York: Oxford University Press.<br />

Harvey, Andrew S. 1995. "Market and Non-Market Productive<br />

Activity in Less Dev<strong>el</strong>oped and Dev<strong>el</strong>oping Countries:<br />

Lessons from Time Use." Document de referència de<br />

l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> 1995.<br />

PNUD, Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong><br />

<strong>humà</strong>.Nova York: Oxford University Press.<br />

Heston, Alan, i Robert Summers. 1999. Correspondència<br />

<strong>sobre</strong> dades d<strong>el</strong> PIB per càpita (PPA$EUA). Universitat<br />

de Pensilvània, Facultat d'Economia, Filadèlfia. Març.<br />

PRINCIPALS REFERÈNCIES ESTADÍSTIQUES<br />

IISS (International Institute for Strategic Studies). 1999. The<br />

Military Balance 1999-<strong>2000</strong>. Oxford: Oxford University<br />

Press.<br />

International IDEA (Institute for Democracy and Electoral<br />

Assistance). 1997. Voter Turnout from 1945 to 1997:<br />

A Global Report. Estocolm.<br />

IPU (Unió Interparlamentària). 1995. Women in<br />

Parliaments 1945-1995: A World Statistical Survey.<br />

Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> la data de les últimes<br />

<strong>el</strong>eccions, representació d<strong>el</strong>s partits polítics i participació<br />

<strong>el</strong>ectoral. Març. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> l'any que les dones van<br />

rebre <strong>el</strong> dret de vot i de presentar-se a les <strong>el</strong>eccions o<br />

ser designades al parlament. Març. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>c. "Parline Database." [http://www.ipu.org/parlinee/parlinesearch.asp].<br />

Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>d. "Women in Parliament." [http://www.ipu.org/<br />

wmn-e/classif.htm]. Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

LIS (Luxembourg Income Study). <strong>2000</strong>. "Population B<strong>el</strong>ow<br />

Income Poverty Line." [http://lissy.ceps.lu/lim.htm].<br />

Gener d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Milanovic, Branko. 1998. Income, Inequality and Poverty<br />

during the Transition from Planned to Market<br />

Economy. Washington, DC: Banc Mundial.<br />

OCDE/OECD (Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Econòmics). 1999a. Economic Outlook.<br />

París.<br />

—. 1999b. Employment Outlook 1999. París.<br />

—. 1999c. Environmental Data Compendium 1999. París.<br />

OCDE/OECD (Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Econòmic), Dev<strong>el</strong>opment Assistance<br />

Committee. <strong>2000</strong>. Dev<strong>el</strong>opment Co-operation 1999<br />

Report. París.<br />

OCDE/OECD (Organització per a la Cooperació i <strong>el</strong> Desenvolupament<br />

Econòmic) i Statistics Canada. <strong>2000</strong>.<br />

Literacy in the Information Age-Final Report on the<br />

IALS. París.<br />

OFDA (Office of U.S. Foreign Disaster Assistance) i CRED<br />

(<strong>Centre</strong> de Recerca <strong>sobre</strong> Epidemiologia de Desastres).<br />

<strong>2000</strong>. "EM-DAT: The OFDA/CRED International Disaster<br />

Database." Université Catholique de Louvain,<br />

Bruss<strong>el</strong>·les, Bèlgica. [http://www.md.ucl.ac.be/cred].<br />

Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

OIT/ILO (Organització Internacional d<strong>el</strong> Treball). 1996.<br />

Estimates and Projections of the Economically Active<br />

Population, 1950-2010. 4a ed. Diskette. Ginebra.<br />

—. 1997d. Yearbook of Labour Statistics 1997. Ginebra.<br />

275

276<br />

—. 1999c. Yearbook of Labour Statistics 1999. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>. Base de dades de l'OIT <strong>sobre</strong> normes laborals<br />

internacionals (ILOLEX). [http://ilolex.ilo.ch:1567/<br />

public/english/50normes/infleg/iloeng/index.htm].<br />

Abril de <strong>2000</strong>.<br />

OMS/WHO (Organització Mundial de la Salut). 1999b. Correspondència<br />

<strong>sobre</strong> taxes de suïcidis. Desembre. Ginebra.<br />

—. 1999c. Global Tuberculosis Control: WHO Report<br />

1999. Ginebra.<br />

—. 1999d. Weekly Epidemiological Record 74: 265-272.<br />

[http://www.who.int/wer]. Agost de 1999.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> consum de cigarrets<br />

per adults. Febrer. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>b. "WHO Estimates of Health Personn<strong>el</strong>." [http://<br />

www.who.int/whosis]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

ONU/UN (Organització de les Nacions Unides). 1995b.<br />

World Urbanization Prospects: The 1994 Revision.<br />

Database. Divisió de Població. Nova York.<br />

—. 1996b. World Urbanization Prospects: The 1996<br />

Revision. Database. Divisió de Població. Nova York.<br />

—. 1998b. "Principles and Recommendations for<br />

Population and Housing Censuses (Revision 1)."<br />

Statistical Papers Series M, No.67/Rev.1. Divisió d'Estadística.<br />

Nova York.<br />

—. 1998c. World Population Prospects 1950-2050: The<br />

1998 Revision. Database. Divisió de Població. Nova<br />

York.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> naixements en mares<br />

de menys de 20 anys. Divisió d'Estadística. Gener. Nova<br />

York.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> dones al govern. Secretaria<br />

de l'ONU i Departament d'Afers Econòmics i Socials,<br />

Divisió per al Progrés de les Dones. Març. Nova<br />

York.<br />

—. <strong>2000</strong>c. Energy Statistics Yearbook 1997. Nova York.<br />

—. <strong>2000</strong>d. Cinquena enquesta de les Nacions Unides <strong>sobre</strong><br />

tendències d<strong>el</strong>ictives i activitats d<strong>el</strong>s sistemes de justícia<br />

penal. Oficina de les Nacions Unides a Viena, Divisió<br />

de Prevenció d<strong>el</strong> Crim i Justícia Penal. Viena. [http:/<br />

/www.uncjin.org/]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

—. <strong>2000</strong>e. "Multilateral Treaties Deposited with the<br />

Secretary General." [http//:untreaty.un.org]. Febrer d<strong>el</strong><br />

<strong>2000</strong>.<br />

ONUSIDA/UNAIDS (Programa Conjunt de les Nacions Unides<br />

<strong>sobre</strong> VIH/SIDA) i OMS (Organització Mundial de<br />

la Salut). <strong>2000</strong>b. Report on the Global HIV/AIDS<br />

Epidemic. [http://www.who.int/emc-hiv/global_report/<br />

index.html]. Març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

Psacharopoulos, George, i Zafris Tzannatos, eds. 1992. Case<br />

Studies on Women's Employment and Pay in Latin<br />

America. Washington, DC: Banc Mundial.<br />

SIPRI (Stockholm International Peace Research Institute).<br />

<strong>2000</strong>. SIPRI Yearbook <strong>2000</strong>-Armaments,<br />

Disarmament and International Security. Oxford:<br />

Oxford University Press.<br />

Smeeding, Timothy. 1997. "Financial Poverty in Dev<strong>el</strong>oped<br />

Countries: The Evidence from the Luxembourg Income<br />

Study." A PNUD, Human Dev<strong>el</strong>opment Papers 1997:<br />

Poverty and Human Dev<strong>el</strong>opment. Nova York.<br />

Standard & Poor's. <strong>2000</strong>. "Sovereign Long-Term Debt<br />

Ratings." [http://www.standardandpoors.com/ratings/<br />

sovereigns/index.htm]. Febrer d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>.<br />

UIT/ITU (Unió Internacional de T<strong>el</strong>ecomunicacions). 1998.<br />

World T<strong>el</strong>ecommunication Indicators. Base de dades.<br />

Ginebra.<br />

UNCTAD/CNUCID (Conferència de les Nacions Unides <strong>sobre</strong><br />

Comerç i Desenvolupament). 1999b. World<br />

Investment Report 1999-Foreign Direct Investment<br />

and the Challenge of Dev<strong>el</strong>opment. Ginebra.<br />

UNECE (Comissió Econòmica de les Nacions Unides per a<br />

Europa). 1999a. Correspondència <strong>sobre</strong> lesions i defuncions<br />

per accidents de cotxe. Març. Ginebra.<br />

—. 1999b. Trends in Europe and North America 1998-<br />

99. Ginebra.<br />

—. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s càlculs secretarials<br />

de l'atur en funció de les dades estadístiques nacionals.<br />

Març. Ginebra.<br />

<strong>UNESCO</strong> (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació,<br />

la Ciència i la Cultura). 1999a. Correspondència<br />

<strong>sobre</strong> ràtios de matriculació per grups d'edat. Febrer.<br />

París.<br />

—1999b.Correspondència <strong>sobre</strong> la matriculació femenina<br />

en estudis superiors de ciència. Febrer. París.<br />

—. 1999b. Correspondència <strong>sobre</strong> ràtios de matriculació<br />

neta. Febrer. París.<br />

—. 1999c. Statistical Yearbook 1999. París.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> taxes d'alfabetització<br />

d'adults. Gener. París.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> estudiants femenines<br />

en estudis superiors. Febrer. París.<br />

—. <strong>2000</strong>c. Correspondència <strong>sobre</strong> ràtios de matriculació<br />

bruta. Febrer. París.<br />

UNICEF (Fons de les Nacions Unides per a la Infància). 1996.<br />

The State of the World's Children 1997. Nova York:<br />

Oxford University Press.<br />

—. 1998. The State of the World's Children 1999. Nova<br />

York: Oxford University Press.<br />

—. <strong>2000</strong>. Correspondència <strong>sobre</strong> les taxes de mortalitat<br />

infantil i de mortalitat d'infants menors de cinc anys.<br />

Febrer. Nova York.<br />

WRI (World Resources Institute). 1999. World Resources<br />

1998-99. Nova York: Oxford University Press.<br />

—. <strong>2000</strong>a. Correspondència <strong>sobre</strong> les principals àrees protegides.<br />

Febrer. Washington, DC.<br />

—. <strong>2000</strong>b. Correspondència <strong>sobre</strong> recursos hidrològics.<br />

Febrer. Washington, DC.<br />

PRINCIPALS REFERÈNCIES ESTADÍSTIQUES

Definicions de termes estadístics<br />

A continuació s'expliquen breument <strong>el</strong>s indicadors estadístics<br />

s<strong>el</strong>eccionats de l'<strong>Informe</strong>. Les definicions detallades<br />

es poden trobar a les fonts originals.<br />

Abonats de la t<strong>el</strong>efonia mòbil Persones abonades a<br />

un servei de comunicacions de transmissió de veu o<br />

dades per ràdiofreqüència.<br />

Administradors i directors Definit segons la Classificació<br />

Estàndard Internacional d'Ocupacions (CEIO-<br />

1968).<br />

Aigua potable, (accés a) Proporció de la població que<br />

utilitza algun d<strong>el</strong>s següents tipus de subministrament d'aigua<br />

per beure: xarxa d'aigua, bomba, perforació o font<br />

pública, pou (protegit o cobert) o deu protegida.<br />

Ajuda Fluxos que es qualifiquen com a ajuda oficial al<br />

<strong>desenvolupament</strong> (AOD) o ajuda oficial (vegeu aquests<br />

termes).<br />

Ajuda alimentària en cereals La quantitat de cereals<br />

proporcionada p<strong>el</strong>s països donants i les organitzacions<br />

internacionals, com ara <strong>el</strong> Programa Alimentari Mundial<br />

i <strong>el</strong> Cons<strong>el</strong>l Internacional d<strong>el</strong> Blat, segons la collita<br />

d'un any.<br />

Ajuda oficial Subvencions o préstecs que compleixen<br />

<strong>el</strong>s mateixos criteris de l'ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong><br />

(AOD) (vegeu aquest terme), però <strong>el</strong>s beneficiaris<br />

no estan qualificats com a beneficiaris de l'AOD. La<br />

part dos de la llista CAD (d<strong>el</strong> Comitè d'Ajuda al Desenvolupament)<br />

determina aquests països.<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> (AOD) Subvencions<br />

o préstecs a països i territoris, que es r<strong>el</strong>acionen a<br />

la part u de la llista CAD (d<strong>el</strong> Comitè d'Ajuda al Desenvolupament)<br />

de països beneficiaris, assumits p<strong>el</strong> sector<br />

oficial, amb la promoció d<strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> econòmic<br />

i <strong>el</strong> benestar com a objectiu principal, en condicions<br />

financeres favorables.<br />

Àrees protegides (principals) Àrees naturals d'almenys<br />

1.000 hectàrees que estan protegides totalment o<br />

parcialment.<br />

Atur Totes les persones per <strong>sobre</strong> d'una edat específica<br />

que no tenen una feina remunerada ni treballen p<strong>el</strong> seu<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS<br />

compte, però que estan en disposició de ser contractats<br />

i han realitzats <strong>el</strong>s passos corresponents per buscar una<br />

feina remunerada o treballar p<strong>el</strong> seu compte.<br />

Classificació d<strong>el</strong> deute a llarg termini sobirà Com<br />

estableix l'Standard and Poor's, valoració de la disposició<br />

i la capacitat d'un país per pagar <strong>el</strong> deute segons les<br />

seves condicions. Les valoracions oscil·len d'AAA a CC<br />

(inversió de grau AAA a BB i grau especulatiu BB+ i<br />

inferior).<br />

Consum de cigarrets per adult La suma de la producció<br />

i les importacions menys les exportacions de cigarrets,<br />

dividida per la població de 15 anys i més gran.<br />

Consum de combustibles tradicionals Consum estimat<br />

de fusta combustible, carbó vegetal i residus animals<br />

i vegetals. L'ús d'energia total comprèn l'energia<br />

comercial i l'ús de combustibles tradicionals.<br />

Consum d'<strong>el</strong>ectricitat La producció de calor i les centrals<br />

<strong>el</strong>èctriques menys l'ús propi i les pèrdues de distribució.<br />

Consum governamental Inclou totes les despeses corrents<br />

per a la compra de béns i serveis per part de tots<br />

<strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls d<strong>el</strong> govern, excepte la majoria de les empreses<br />

governamentals.<br />

Consum privat El valor de mercat de tots <strong>el</strong>s béns i<br />

serveis, com ara <strong>el</strong>s productes duradors, comprats o<br />

rebuts en forma d'ingressos en espècies a les famílies i<br />

les institucions sense ànim de lucre.<br />

D<strong>el</strong>ictes r<strong>el</strong>acionats amb la droga Tots <strong>el</strong>s d<strong>el</strong>ictes<br />

on hi hagi droga p<strong>el</strong> mig, com ara la mediació il·legal,<br />

<strong>el</strong> cultiu, la tramesa, la distribució, l'extracció, l'exportació<br />

i la importació, l'oferiment per a la venda, la producció,<br />

la compra, la fabricació, la venda, <strong>el</strong> tràfic, <strong>el</strong><br />

transport i <strong>el</strong> consum de narcòtics.<br />

Desastres Comprèn desastres naturals i tecnològics. Els<br />

desastres naturals comprenen allaus, ones de fred, ciclons,<br />

huracans, tifons, inundacions, terratrèmols, epidèmies<br />

i fam (no comprèn la fam r<strong>el</strong>acionada amb conflictes<br />

per manca de dades fiables). Els desastres tecnològics<br />

comprenen accidents, accidents químics i incendis<br />

urbans.<br />

277

278<br />

Desemborsament (ajuda) Registra la transferència internacional<br />

efectiva de recursos econòmics o de béns o<br />

serveis, valorats al cost d<strong>el</strong> donant.<br />

Desforestació La tala permanent d<strong>el</strong>s terrenys boscosos<br />

per a tots <strong>el</strong>s usos agrícoles i altres usos de la terra,<br />

com l'establiment <strong>humà</strong>, altres infraestructures i mineria.<br />

No inclou altres alteracions, com ara la tala s<strong>el</strong>ectiva.<br />

Despesa governamental Despesa de capital i despesa<br />

no reemborsable actual. No comprèn <strong>el</strong>s préstecs governamentals<br />

o les devolucions al govern ni l'adquisició<br />

governamental d'accions per a finalitats d'actuacions públiques.<br />

Despesa militar Tota la despesa d<strong>el</strong> ministeri de defensa<br />

o altres ministeris en <strong>el</strong> reclutament i la formació<br />

de personal militar així com la construcció i l'adquisició<br />

d'equipament i subministraments militars. L'ajuda<br />

militar s'inclou en les despeses d<strong>el</strong> país donant.<br />

Despesa pública en educació La despesa pública en<br />

educació pública més les subvencions a l'educació privada<br />

en <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls primaris, secundaris i superiors. Comprèn<br />

la despesa en tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls de l'administració (central,<br />

regional i local).<br />

Despesa pública en sanitat Despesa periòdica de<br />

capital a partir d<strong>el</strong>s pressupostos de govern local, <strong>el</strong>s<br />

préstecs i les subvencions exteriors (com ara les donacions<br />

d'organismes internacionals i les organitzacions<br />

no governamentals) i <strong>el</strong>s fons d'assegurança de sanitat<br />

social.<br />

Desplaçats interns Persones que estan desplaçades<br />

dins d<strong>el</strong> seu país i a qui l'Alt Comissionat de les Nacions<br />

Unides p<strong>el</strong>s Refugiats amplia la protecció i l'assistència,<br />

a l'espera d'una sol·licitud especial per part d'un organisme<br />

competent de les Nacions Unides.<br />

Deute extern El deute que deu un país als no residents<br />

que s'ha de reemborsar en moneda estrangera, béns o<br />

serveis.<br />

Distribució d<strong>el</strong> temps i ús d<strong>el</strong> temps Distribució d<strong>el</strong><br />

temps entre les activitats d<strong>el</strong> mercat (SCN) i fora d<strong>el</strong><br />

mercat (no SCN) segons <strong>el</strong> Sistema de Comptes Nacionals<br />

de les Nacions Unides (SCN).<br />

Educació primària Vegeu niv<strong>el</strong>ls d'educació.<br />

Educació secundària Vegeu niv<strong>el</strong>ls d'educació.<br />

Educació superior Vegeu niv<strong>el</strong>ls d'educació.<br />

Emissions de diòxid de carboni (CO 2 ) Emissions de<br />

diòxid de carboni antropogènic (originat p<strong>el</strong> ser <strong>humà</strong>)<br />

procedents d<strong>el</strong>s combustibles fòssils i la producció de<br />

ciment. Les emissions es calculen a partir de les dades<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> consum de combustibles sòlids, líquids i gasosos<br />

i flama de gas.<br />

Emissions de diòxid de sofre (SO 2 ) Emissions de<br />

sofre en la forma d'òxids de sofre i de nitrogen en la<br />

forma de diversos òxids, que conjuntament contribueixen<br />

a la pluja àcida i afecten negativament a l'agricultura,<br />

<strong>el</strong>s boscos, <strong>el</strong>s hàbitats aquàtics i l'exposició d<strong>el</strong>s<br />

materials d<strong>el</strong>s edificis.<br />

Escons parlamentaris ocupats per dones Escons<br />

ocupats per dones en una cambra baixa o única i una<br />

cambra alta o senat, en <strong>el</strong> seu cas.<br />

Esperança de vida en néixer El nombre d'anys que<br />

viurà un nou nat si durant tota la seva vida imperen<br />

les pautes de mortalitat d<strong>el</strong> moment d<strong>el</strong> seu naixement.<br />

Estalvi interior brut Calculat com la diferència entre<br />

<strong>el</strong> PIB i <strong>el</strong> consum total.<br />

Exportació d'armes convencionals Exportacions d'armes<br />

com es defineixen sota transferències d'armes convencionals<br />

(vegeu aquest terme).<br />

Exportació de béns i serveis El valor de tots <strong>el</strong>s béns<br />

i serveis no factors proporcionats a la resta d<strong>el</strong> món,<br />

com ara la càrrega de mercaderies, l'assegurança, <strong>el</strong><br />

transport i altres serveis no factors.<br />

Extraccions d'aigua Extraccions totals d'aigua, sense<br />

comptar les pèrdues per evaporació de les conques d'emmagatzemament.<br />

Les retirades també inclouen l'aigua<br />

de les fonts d'aigua no renovables, <strong>el</strong>s cabals fluvials<br />

d'altres països i les salines d<strong>el</strong>s països on constitueixen<br />

una font important.<br />

Fluxos d'inversió de cartera (nets) Fluxos d'accions<br />

de cartera que no creen deute (la suma d<strong>el</strong>s fons<br />

nacionals, <strong>el</strong>s ingressos dipositaris i les adquisicions<br />

directes d'accions per part d<strong>el</strong>s inversors estrangers) i<br />

<strong>el</strong>s fluxos de deute de cartera (títols emesos adquirits<br />

per part d<strong>el</strong>s inversors estrangers).<br />

Forces armades totals Forces estratègiques, terrestres,<br />

navals, aèries, de comandament, administratives i<br />

de suport. També s'inclouen forces paramilitars com ara<br />

la gendarmeria, <strong>el</strong> servei de duanes i <strong>el</strong>s guardes de fronteres<br />

si reben una formació de tàctiques militars.<br />

Homicidis Les morts infligides intencionadament per<br />

part d'una altra persona.<br />

Hoste d'Internet Sistema informàtic connectat a<br />

Internet, tant si és una terminal única connectada directament<br />

o un ordinador que permet que múltiples usuaris<br />

tinguin accés als serveis de xarxa a través d'aquest<br />

sistema.<br />

Importacions d'armes convencionals Importacions<br />

d'armes com es defineixen a transferències d'armes<br />

convencionals (vegeu aquest terme).<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS

Importacions de béns i serveis El valor de tots <strong>el</strong>s<br />

béns i <strong>el</strong>s serveis no factors adquirits de la resta d<strong>el</strong> món,<br />

incloent la càrrega de mercaderies, assegurança, viatge<br />

i altres serveis no factors.<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH) Índex compost<br />

basat en tres indicadors: longevitat, mesurada per<br />

l'esperança de vida en néixer; niv<strong>el</strong>l educatiu, mesurat<br />

per una combinació de l'alfabetització d'adults (ponderació<br />

de dos terços) i la raó de matriculació primària,<br />

secundària i superior bruta combinada (ponderació d'un<br />

terç); i niv<strong>el</strong>l de vida, mesurat p<strong>el</strong> PIB per càpita<br />

(PPA$EUA). Per a més detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul de l'índex,<br />

vegeu la nota tècnica.<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe (IDS) Índex<br />

compost que utilitza les mateixes variables que l'índex<br />

de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. La diferència és que l'IDS<br />

ajusta <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l mitjà de cada país en esperança de vida,<br />

niv<strong>el</strong>l educatiu i renda d'acord amb la disparitat en <strong>el</strong><br />

niv<strong>el</strong>l entre les dones i <strong>el</strong>s homes. Per a més detalls <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> càlcul de l'índex, vegeu la nota tècnica.<br />

Índex d'educació Un d<strong>el</strong>s tres índexs en què es basa<br />

l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Es basa en la ràtio<br />

de matriculació primària, secundària i superior bruta<br />

combinada i l'índex d'alfabetització d'adults. Per a més<br />

detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul de l'índex, vegeu la nota tècnica.<br />

Índex de PIB Un d<strong>el</strong>s tres indicadors en què es basa<br />

l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Es basa en <strong>el</strong> PIB<br />

per càpita (PPA $EUA). Per a més detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul<br />

de l'índex, vegeu la nota tècnica.<br />

Índex de pobresa humana (IPH) L'índex de pobresa<br />

humana d<strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong> (IPH-1) mesura<br />

les privacions en tres dimensions de la vida de les<br />

persones: longevitat, coneixement i un niv<strong>el</strong>l de vida acceptable.<br />

L'IPH d<strong>el</strong>s països de l'OCDE no cobert per<br />

l'IPH-1 (IPH-2) comprèn, a més d'aquestes tres dimensions,<br />

l'exclusió social. Per a més detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul<br />

d'aquests índexs, vegeu la nota tècnica.<br />

Índex d'esperança de vida Un d<strong>el</strong>s tres indicadors en<br />

què es basa l'índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong>. Per a<br />

més detalls <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> càlcul de l'índex, vegeu la nota tècnica.<br />

Infants amb baix pes en néixer El percentatge de<br />

nadons nascuts amb un pes inferior a 2.500 grams.<br />

Infants de menys de cinc anys amb pes inferior al<br />

normal Percentatge de la població de menys de cinc<br />

anys amb un pes inferior al normal moderat o greu,<br />

definit com a pes per sota de les desviacions estàndard<br />

menys dos d<strong>el</strong> pes mitjà.<br />

Infants que arriben al grau 5è Percentatge d'infants<br />

d'escola primària que arriben al grau 5è (o al 4t si la<br />

primària té la durada de quatre anys). L'estimació es<br />

basa en <strong>el</strong> mètode Reconstructed Cohort, que utilitza les<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS<br />

dades de matriculació i repetidors de dos anys consecutius.<br />

Inflació Una caiguda d<strong>el</strong> poder adquisitiu d<strong>el</strong> diner reflectida<br />

en un augment persistent en <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l general de<br />

preus, que en general mesura l'índex de preus al consum.<br />

Ingressos tributaris Ingressos obligatoris, sense contrapartida,<br />

no reemborsables recaptats per part d<strong>el</strong>s<br />

governs centrals per a objectius públics.<br />

Inversió directa estrangera (entrades netes) Capital<br />

proporcionat per un inversor directe estranger (empresa<br />

principal) a una empresa filial d<strong>el</strong> país hoste.<br />

Implica que l'inversor directe estranger exerceix una<br />

influència significativa <strong>sobre</strong> la direcció de l'empresa<br />

resident en l'altra economia. El capital proporcionat pot<br />

constar de capital en accions ordinàries, beneficis reinvertits<br />

o préstecs entre empreses.<br />

Inversió interna bruta Despeses en addicions als actius<br />

fixos de l'economia més <strong>el</strong>s canvis nets en <strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l<br />

de les existències.<br />

Línia t<strong>el</strong>efònica principal Línia t<strong>el</strong>efònica que connecta<br />

un abonat a l'equipament d'una central t<strong>el</strong>efònica.<br />

Mesura de capacitació per sexe (MCS)Índex compost<br />

que utilitza variables <strong>el</strong>aborades explícitament per<br />

mesurar la capacitació r<strong>el</strong>ativa de les dones i <strong>el</strong>s homes<br />

en <strong>el</strong>s àmbits polítics i econòmics d'activitat. S'afegeixen<br />

tres índexs —de les decisions i participació econòmiques,<br />

de les decisions i participació polítiques i d<strong>el</strong><br />

poder <strong>sobre</strong> <strong>el</strong>s recursos econòmics— per treure <strong>el</strong> valor<br />

final d'MCS.<br />

Metges Fa referència a les persones amb la carrera de<br />

medicina i inclou tots <strong>el</strong>s titulats en qualsevol de les seves<br />

facultats o escoles de tots <strong>el</strong>s camps mèdics (com<br />

ara la pràctica, l'ensenyament, l'administració i la recerca).<br />

Niv<strong>el</strong>ls d'educació L'educació s'ha dividit en les categories<br />

primària, secundària o superior segons la Classificació<br />

Estàndard Internacional d'Educació (CEIE).<br />

L'educació primària (niv<strong>el</strong>l 1 de CEIE) proporciona <strong>el</strong>s<br />

<strong>el</strong>ements bàsics de l'educació en instal·lacions com les<br />

escoles primàries o <strong>el</strong>ementals. L'educació secundària<br />

(niv<strong>el</strong>ls 2 i 3 de CEIE) es basa com a mínim en quatre<br />

anys d'instrucció prèvia en <strong>el</strong> primer niv<strong>el</strong>l i proporciona<br />

una instrucció general o especialitzada, o ambdues,<br />

en institucions com l'escola mitjana, l'escola secundària,<br />

l'escola superior, la formació d<strong>el</strong> professorat en<br />

aquest niv<strong>el</strong>l i l'escola professional o tècnica. L'educació<br />

superior (niv<strong>el</strong>ls 5-7) de CEIE) és l'educació en institucions<br />

com la universitat, les escoles de professors i<br />

les escoles de titulacions superiors, que exigeixen com<br />

a condició mínima per a l'admissió haver superat <strong>el</strong> segon<br />

niv<strong>el</strong>l educatiu o haver assolit un niv<strong>el</strong>l de coneixement<br />

equivalent.<br />

279

280<br />

Paper (per imprimir i escriure) consumit Paper<br />

de diari i altres papers usats per imprimir o escriure.<br />

No cobreix <strong>el</strong>s articles fabricats a partir de paper d'imprimir,<br />

com ara paper d'escriure i <strong>sobre</strong>s, llibres de text,<br />

registres, etc.<br />

Paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu (PPA) En l'índex de la<br />

PPA, un dòlar té <strong>el</strong> mateix poder adquisitiu <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> PIB<br />

nacional que <strong>el</strong> dòlar d<strong>el</strong>s EUA <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> PIB d<strong>el</strong>s EUA. La<br />

PPA també es pot expressar en altres monedes nacionals<br />

o en Drets Especials de Gir (DEG). Els índex de PPA<br />

permeten una comparació estàndard d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l de preus<br />

reals entre països, de la mateixa manera que <strong>el</strong>s índexs<br />

de preus convencionals permeten una comparació d<strong>el</strong>s<br />

valors reals al llarg d<strong>el</strong> temps; <strong>el</strong>s tipus de canvi normals<br />

poden <strong>sobre</strong>valorar o infravalorar <strong>el</strong> poder adquisitiu.<br />

Participació <strong>el</strong>ectoral Nombre de vots (inclosos <strong>el</strong>s<br />

vots en blanc o nuls) com a percentatge d<strong>el</strong> cens <strong>el</strong>ectoral.<br />

Persones empresonades Nombre de persones que estan<br />

a la presó. Per presó s'entén totes les institucions<br />

amb finançament públic i privat en què les persones<br />

estan privades de llibertat. Aquestes institucions poden<br />

comprendre instal·lacions penals, correccionals o psiquiàtriques,<br />

però no es limiten a aquestes.<br />

PIB Vegeu producte interior brut.<br />

PIB per unitat de consum d'energia Càlcul en dòlars<br />

EUA d<strong>el</strong> PIB real (en preus de 1995) per quilogram<br />

de petroli equivalent d<strong>el</strong> consum d'energia comercial.<br />

PIB per càpita (PPA en $EUA) El PIB per càpita d'un<br />

país convertit en dòlars d<strong>el</strong>s EUA en funció d<strong>el</strong> tipus de<br />

canvi de la paritat de poder adquisitiu (PPA).<br />

PNB Vegeu producte nacional brut.<br />

Població Comprèn tots <strong>el</strong>s residents independentment<br />

de la seva condició legal o ciutadania, excepte <strong>el</strong>s refugiats<br />

que no habiten de manera permanent al país d'asil<br />

i que normalment es consideren part de la població d<strong>el</strong><br />

seu país d'origen. Les dades es refereixen a càlculs semestrals.<br />

Població per sota d<strong>el</strong> llindar de pobresa econòmica<br />

Percentatge de la població que viu per sota d<strong>el</strong><br />

llindar de pobresa determinat:<br />

· 1 dòlars al dia, en preus internacionals de 1993, ajustats<br />

per la paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu.<br />

· 2 dòlars al dia, en preus internacionals de 1993, ajustats<br />

per la paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu.<br />

· 4 dòlars al dia, en preus internacionals de 1990, ajustats<br />

per la paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu.<br />

· 14,40 dòlars al dia, en preus internacionals de 1985,<br />

ajustats per la paritat d<strong>el</strong> poder adquisitiu.<br />

· Llindar de pobresa nacional, <strong>el</strong> llindar de pobresa<br />

considerada adequada per a un país per part de les seves<br />

autoritats.<br />

· 50% de la renda mitjana, <strong>el</strong> 50% de la mitjana de la<br />

renda familiar disponible<br />

Població urbana La població semestral de les àrees<br />

definides com a urbanes en cada país i registrades a les<br />

Nacions Unides. Com que les dades es basen en definicions<br />

nacionals d<strong>el</strong> que constitueix una ciutat o una àrea<br />

metropolitana, les comparacions entre països s'ha de<br />

fer amb prudència.<br />

Préstecs comercials i bancaris nets Engloba <strong>el</strong>s préstecs<br />

bancaris comercials i altres crèdits privats.<br />

Principals àrees protegides Vegeu àrees protegides<br />

(principals).<br />

Probabilitat de viure més de 40 anys (60) La probabilitat<br />

que té un nou nat de viure més de 40 (60) anys<br />

si <strong>el</strong>s mod<strong>el</strong>s predominants de mortalitat per edat al moment<br />

de néixer es manté igual durant tota la vida de<br />

l'infant.<br />

Producció agrícola Producció de les divisions 1-5 de<br />

la Classificació Sectorial Estàndard Internacional CSEI<br />

(revisió 2).<br />

Producció de serveis Producció de les divisions 50-<br />

99 de la Classificació Sectorial Estàndard Internacional<br />

(CSEI revisió 2).<br />

Producció industrial Comprèn <strong>el</strong> valor afegit en la<br />

mineria, la producció, la construcció, l'<strong>el</strong>ectricitat, l'aigua<br />

i <strong>el</strong> gas.<br />

Producte interior brut (PIB) La producció total de<br />

béns i serveis finals produïts per una economia, tant p<strong>el</strong>s<br />

residents com p<strong>el</strong>s no residents, independentment de la<br />

distribució a les demandes interior o estrangera. No inclou<br />

les deduccions d<strong>el</strong> capital físic o l'esgotament i la<br />

degradació d<strong>el</strong>s recursos naturals.<br />

Producte nacional brut (PNB) Comprèn <strong>el</strong> PIB més<br />

<strong>el</strong>s ingressos nets d<strong>el</strong>s agents de l'estranger, que són <strong>el</strong>s<br />

ingressos que reben <strong>el</strong>s residents de l'estranger p<strong>el</strong>s serveis<br />

factor (treball i capital), menys <strong>el</strong>s pagaments semblants<br />

fets als no residents que contribueixen a l'economia<br />

interior.<br />

Proporció d'AOD a través d'ONG Percentatge d'ajuda<br />

oficial al <strong>desenvolupament</strong> (vegeu aquest terme) distribuït<br />

a través d'organitzacions no governamentals.<br />

Proporcions de renda o consum Distribució de la<br />

renda o la despesa corresponent als grups percentuals<br />

de les famílies classificats segons la renda o <strong>el</strong> consum<br />

familiar total.<br />

Provisió de calories diàries per càpita L'equivalent<br />

en calories de la provisió neta d'aliments (producció<br />

local més les importacions menys les exportacions) d'un<br />

país, dividit per la població, per dia.<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS

Ràtio de dependència Quocient de població definida<br />

com a dependent —menys de 15 anys i més de 65— en<br />

r<strong>el</strong>ació amb la població en edat laboral, entre 15 i 64<br />

anys.<br />

Ràtio de matriculació bruta combinada Vegeu ràtio<br />

de matriculació bruta.<br />

Ràtio de matriculació, grup d'edat (ajustat) La ràtio<br />

de matriculació d<strong>el</strong> grup d'edat de l'escola primària<br />

és les matriculacions d'edat de l'escola primària (independentment<br />

d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l d'educació en què estan matriculats<br />

<strong>el</strong>s alumnes) com a percentatge de la població<br />

d'edat de l'escola primària oficial. La ràtio de matriculació<br />

d<strong>el</strong> grup d'edat de l'escola secundària és les matriculacions<br />

d'edat de l'escola secundària (independentment<br />

d<strong>el</strong> niv<strong>el</strong>l d'educació en què estan matriculats <strong>el</strong>s<br />

alumnes) com a percentatge de la població d'edat de<br />

l'escola secundària oficial. El terme ajustat indica que<br />

<strong>el</strong>s grups d'edat utilitzats per calcular les raons corresponen<br />

a l'estructura d<strong>el</strong> sistema educatiu de cada país.<br />

Ràtio de matriculació bruta El nombre d'estudiants<br />

matriculats en un niv<strong>el</strong>l educatiu, independentment de<br />

l'edat, com a percentatge de la població d<strong>el</strong> grup d'edat<br />

pertinent de l'esmentat niv<strong>el</strong>l. La ràtio de matriculació<br />

primària, secundària i superior bruta combinada es refereix<br />

al nombre d'estudiants en tots aquests niv<strong>el</strong>ls com<br />

a percentatge de la població d'edat escolar oficial per<br />

aquests niv<strong>el</strong>ls.<br />

Reciclatge de residus La reutilització d<strong>el</strong> material desviat<br />

d<strong>el</strong> gruix d<strong>el</strong>s residus, excepte <strong>el</strong> reciclatge en plantes<br />

industrials i la reutilització d<strong>el</strong> material com a combustible.<br />

Recursos d'aigua renovables interns Flux anual mitjà<br />

de rius i regeneració de les fonts d'aigua generades a<br />

partir de la precipitació endògena.<br />

Refugiats Persones que han fugit d<strong>el</strong>s seus països a causa<br />

d'un temor justificat de persecució per raó de la seva<br />

raça, r<strong>el</strong>igió, nacionalitat, opinió política o pertinença a<br />

un grup social concret i que no poden o no volen<br />

tornar.<br />

Residus municipals Els residus recollits p<strong>el</strong>s municipis<br />

o per ordre d'aquests que han generat les famílies,<br />

les activitats comercials, <strong>el</strong>s edificis d'oficines, les escoles,<br />

<strong>el</strong>s edificis governamentals i les petites empreses.<br />

Residus nuclears generats Combustible usat, una part<br />

d<strong>el</strong>s residus radioactius generats en diverses etapes d<strong>el</strong><br />

cicle d<strong>el</strong> combustible (extracció d'urani, enriquiment<br />

de combustible, activitat d<strong>el</strong> reactor, reprocessament de<br />

combustible usat). Les dades no representen tots <strong>el</strong>s<br />

residus radioactius generats, i les quantitats de combustible<br />

gastat generat depèn de la proporció d'<strong>el</strong>ectricitat<br />

nuclear en <strong>el</strong> subministrament d'energia i en <strong>el</strong>s mitjans<br />

tècnics de les centrals nuclears adoptats.<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS<br />

Residus perillosos Residus que s'han de controlar segons<br />

<strong>el</strong> Conveni de Basilea <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> control de moviments<br />

transfronterers de residus perillosos i la seva <strong>el</strong>iminació.<br />

Les dades no representen necessàriament tots<br />

<strong>el</strong>s residus perillosos ni la seva toxicitat potencial.<br />

Saldo en compte corrent La diferència entre (a) les<br />

exportacions de béns i serveis així com les entrades de<br />

transferències sense contrapartida però sense tenir en<br />

compte l'ajuda estrangera i (b) les importacions de béns<br />

i serveis així com les transferències sense contrapartida<br />

a la resta d<strong>el</strong> món.<br />

Sanejament (accés a) Proporció de la població que<br />

disposa, dins d<strong>el</strong> seu habitatge o recinte, d'un lavabo<br />

connectat a un sistema de clavegueram, qualsevol altre<br />

<strong>el</strong>ement de bany amb desguàs, una comuna moderna o<br />

una comuna tradicional.<br />

Servei d<strong>el</strong> deute total La suma de les devolucions principals<br />

i <strong>el</strong>s interessos pagats en divises, béns o serveis<br />

<strong>sobre</strong> <strong>el</strong> deute a llarg termini, <strong>el</strong>s interessos pagats <strong>sobre</strong><br />

<strong>el</strong> deute a curt termini i les devolucions al Fons<br />

Monetari Internacional. El servei d<strong>el</strong> deute total és un<br />

indicador important de la càrrega r<strong>el</strong>ativa d<strong>el</strong> servei d<strong>el</strong><br />

deute d'un país.<br />

Serveis sanitaris (accés a) Proporció de la població<br />

que pot esperar rebre tractament per les malalties i lesions<br />

comunes, com ara medicaments essencials de la<br />

llista nacional, a una hora de distància a peu o de trajecte.<br />

Sortides de turisme internacional Nombre de sortides<br />

que les persones fan des d<strong>el</strong> seu país de residència<br />

habitual a qualsevol altre país per un objectiu que no<br />

sigui una activitat remunerada al país visitat.<br />

Superàvit o dèficit pressupostari Ingressos corrents<br />

i de capital d<strong>el</strong> govern central i concessions oficials rebudes,<br />

menys <strong>el</strong> préstec i la despesa total menys les devolucions.<br />

Taxa d'activitat econòmica La proporció d<strong>el</strong> grup determinat<br />

que subministra treball per a la producció de<br />

béns i serveis econòmics durant un període determinat.<br />

Taxa d'alfabetització (adults) El percentatge de<br />

persones de 15 anys i més que són capaces de llegir i<br />

escriure una frase curta i simple <strong>sobre</strong> la seva vida quotidiana<br />

i comprendre-la.<br />

Taxa d'analfabetisme (adults) Calculat com a 100<br />

menys l'índex d'alfabetització (adults) (vegeu aquest<br />

terme).<br />

Taxa d'analfabetisme funcional La proporció de població<br />

adulta d'edats compreses entre <strong>el</strong>s 25 i <strong>el</strong>s 65<br />

anys de niv<strong>el</strong>l 1 en l'escala d'alfabetització en prosa de<br />

la International Adult Literacy Survey (IALS).<br />

281

282<br />

Taxa de fertilitat total La mitjana de fills que podria<br />

tenir vius una dona durant la seva vida, si n'hagués de<br />

tenir a cada edat segons <strong>el</strong>s índexs de fertilitat que regeixen<br />

per a edats específiques.<br />

Taxa de mortalitat en menors de cinc anys La probabilitat<br />

de morir entre <strong>el</strong> naixement i l'edat exacta de<br />

cinc anys per 1.000.<br />

Taxa de mortalitat infantil La probabilitat de morir<br />

entre <strong>el</strong> naixement i un any exacte d'edat per 1.000.<br />

Taxa de mortalitat materna El nombre anual de morts<br />

de dones per causes r<strong>el</strong>acionades amb l'embaràs per<br />

100.000 naixements amb vida.<br />

Taxa d'ús de la teràpia de rehidratació oral Percentatge<br />

de tots <strong>el</strong>s casos de diarrea en <strong>el</strong>s infants de<br />

menys de cinc anys d'edat tractats amb sals de<br />

rehidratació oral, fluids interiors recomanats o ambdós.<br />

Taxa d'utilització de contracepció El percentatge de<br />

dones casades en edat fecunda (15-49) que utilitzen,<br />

<strong>el</strong>les o <strong>el</strong>s seus marits, qualsevol tipus d'anticonceptiu,<br />

ja sigui modern o tradicional.<br />

Transferències d'armes convencionals (comerç<br />

d'armes) Comandes i lliuraments de les principals armes<br />

convencionals (en lloc de contractes, com ara avions,<br />

blindats, artilleria, sistemes de guia i radar, míssils<br />

i vaix<strong>el</strong>ls. Les partides han de ser transferides voluntàri-<br />

ament per part d<strong>el</strong> proveïdor i s'han de destinar a forces<br />

armades, forces paramilitars o organismes secrets d'un<br />

altre país.<br />

Treballadors a temps parcial Persones que solen<br />

treballar menys de 30 hores la setmana en <strong>el</strong> seu treball<br />

principal. Les dades només comprenen les persones que<br />

declaren les hores habituals.<br />

Treballadors a temps parcial involuntaris Treballadors<br />

a temps parcial que diuen que treballen a temps<br />

parcial perquè no troben una feina de jornada completa.<br />

Treballadors familiars no remunerats Els membres<br />

d'una família que es dediquen a activitats de subsistència<br />

no remunerades i aliena al mercat, com ara la producció<br />

agrícola per al consum familiar, i en empreses<br />

familiars que produeixen per al mercat i a les quals<br />

contribueixen més d'un membre de la família amb treball<br />

no remunerat.<br />

Treballadors titulats i tècnics Definits segons la Classificació<br />

Estàndard Internacional d'Ocupacions (CEIO-<br />

1968).<br />

Ús d'energia comercial Subministrament d'energia<br />

comercial domèstica primària. Es calcula com a producció<br />

local més la importació i <strong>el</strong>s canvis de valors,<br />

menys les exportacions i les plataformes marines internacionals.<br />

DEFINICIONS DE TERMES ESTADÍSTICS

Classificació de països<br />

Països segons grups de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> alt<br />

(IDH 0.800 i més)<br />

Alemanya<br />

Antigua i Barbuda<br />

Argentina<br />

Austràlia<br />

Àustria<br />

Bahames<br />

Bahrain<br />

Barbados<br />

Bèlgica<br />

Brunei Darussalam<br />

Canadà<br />

Corea, Rep. de<br />

Dinamarca<br />

Eslovàquia<br />

Eslovènia<br />

Espanya<br />

Estats Units<br />

Estònia<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Grècia<br />

Hong Kong, Xina (RAE)<br />

Hongria<br />

Irlanda<br />

Islàndia<br />

Isra<strong>el</strong><br />

Itàlia<br />

Japó<br />

Kuwait<br />

Luxemburg<br />

Malta<br />

Noruega<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Països Baixos<br />

Polònia<br />

Portugal<br />

Qatar<br />

Regne Unit<br />

República Txeca<br />

Singapur<br />

Suècia<br />

Suïssa<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Uruguai<br />

Xile<br />

Xipre<br />

CLASSIFICACIÓ DE PAÏSOS<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> mitjà<br />

(IDH de 0.500 a 0.799)<br />

Albània<br />

Algèria<br />

Aràbia Saudita<br />

Armènia<br />

Azerbaidjan<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Bi<strong>el</strong>orússia<br />

Bolívia<br />

Botswana<br />

Brasil<br />

Bulgària<br />

Cambodja<br />

Camerun<br />

Cap Verd<br />

Colòmbia<br />

Comores<br />

Congo<br />

Costa Rica<br />

Croàcia<br />

Cuba<br />

Dominica<br />

Dominicana, República<br />

Egipte<br />

El Salvador<br />

Equador<br />

Federació Russa<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Gabon<br />

Geòrgia<br />

Ghana<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guinea Equatorial<br />

Guyana<br />

Hondures<br />

Índia<br />

Indonèsia<br />

Iran, Rep. Islàmica d'<br />

Iraq<br />

Jamaica<br />

Jordània<br />

Kazakhstan<br />

Kenya<br />

Kirguizistan<br />

Lesotho<br />

Letònia<br />

Líban<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Lituània<br />

Macedònia, ARI<br />

Malàisia<br />

Maldives<br />

Marroc<br />

Maurici<br />

Mèxic<br />

Moldàvia, Rep. de<br />

Mongòlia<br />

Myanmar<br />

Namíbia<br />

Nicaragua<br />

Oman<br />

Pakistan<br />

Panamà<br />

Papua Nova Guinea<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Romania<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les Grenadines<br />

Salomó (Illes)<br />

Samoa (Occidental)<br />

São Tomé i Principe<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Síria, República Àrab de<br />

Sud-àfrica<br />

Sri Lanka<br />

Surinam<br />

Swazilàndia<br />

Tadjikistan<br />

Tailàndia<br />

Trinitat i Tobago<br />

Tunísia<br />

Turkmenistan<br />

Turquia<br />

Ucraïna<br />

Uzbekistan<br />

Vanuatu<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Vietnam<br />

Xina<br />

Zimbabwe<br />

Desenvolupament <strong>humà</strong> baix<br />

(IDH per sota de 0.500)<br />

Angola<br />

Bangla Desh<br />

Benín<br />

Bhutan<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

<strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

Congo, Rep. Democràtica<br />

Costa d'Ivori<br />

Djibouti<br />

Eritrea<br />

Etiòpia<br />

Gàmbia<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Haití<br />

Iemen<br />

Laos, Rep. Dem. Popular<br />

Madagascar<br />

Malawi<br />

Mali<br />

Mauritània<br />

Moçambic<br />

Nepal<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Rwanda<br />

Senegal<br />

Sierra Leone<br />

Sudan<br />

Tanzània, Rep. U.<br />

Togo<br />

Txad<br />

Uganda<br />

Zàmbia<br />

283

Països per grups de renda a<br />

Renda alta<br />

(PNB per càpita de 9.361<br />

$EUA o més <strong>el</strong> 1998)<br />

Alemanya<br />

Austràlia<br />

Àustria<br />

Bahames<br />

Bèlgica<br />

Brunei Darussalam<br />

Canadà<br />

Dinamarca<br />

Eslovènia<br />

Espanya<br />

Estats Units<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Grècia<br />

Hong Kong, Xina (RAE)<br />

Irlanda<br />

Islàndia<br />

Isra<strong>el</strong><br />

Itàlia<br />

Japó<br />

Kuwait<br />

Luxemburg<br />

Malta<br />

Noruega<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Països Baixos<br />

Portugal<br />

Qatar<br />

Regne Unit<br />

Singapur<br />

Suècia<br />

Suïssa<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Xipre<br />

Renda mitjana<br />

(PNB per càpita de 761 a<br />

9.360 $EUA <strong>el</strong> 1998)<br />

Albània<br />

Algèria<br />

Antigua i Barbuda<br />

Aràbia Saudita<br />

Argentina<br />

Bahrain<br />

Barbados<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Bi<strong>el</strong>orússia<br />

Bolívia<br />

Botswana<br />

Brasil<br />

Bulgària<br />

Cap Verd<br />

Colòmbia<br />

Corea, Rep. de<br />

Costa Rica<br />

Croàcia<br />

Cuba<br />

Djibouti<br />

Dominica<br />

Dominicana, Rep.<br />

Egipte<br />

El Salvador<br />

Equador<br />

Eslovàquia<br />

Estònia<br />

Federació Russa<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Gabon<br />

Geòrgia<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guyana<br />

Hongria<br />

Iran, Rep. Islàmica d'<br />

Iraq<br />

Jamaica<br />

Jordània<br />

a. Basat en classificacions d<strong>el</strong> Banc Mundial (vàlides fins a juliol d<strong>el</strong> <strong>2000</strong>).<br />

Kazakhstan<br />

Letònia<br />

Líban<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Lituània<br />

Macedònia, ARI<br />

Malàisia<br />

Maldives<br />

Marroc<br />

Maurici<br />

Mèxic<br />

Namíbia<br />

Oman<br />

Panamà<br />

Papua Nova Guinea<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Polònia<br />

Romania<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les Grenadines<br />

Samoa (Occidental)<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Síria, República Àrab de<br />

Sud-àfrica<br />

Sri Lanka<br />

Surinam<br />

Swazilàndia<br />

Tailàndia<br />

Trinitat i Tobago<br />

Tunísia<br />

Turquia<br />

Txeca, República<br />

Ucraïna<br />

Uruguai<br />

Uzbekistan<br />

Vanuatu<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Xile<br />

Renda baixa<br />

(PNB per càpita de 760 $EUA<br />

o menys <strong>el</strong> 1998)<br />

Angola<br />

Armènia<br />

Azerbaidjan<br />

Bangla Desh<br />

Benín<br />

Bhutan<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Cambodja<br />

Camerun<br />

<strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

Comores<br />

Congo<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong>.<br />

Costa d'Ivori<br />

Eritrea<br />

Etiòpia<br />

Gàmbia<br />

Ghana<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Haití<br />

Hondures<br />

Iemen<br />

Índia<br />

Indonèsia<br />

Kenya<br />

Kirguizistan<br />

Laos, Rep. Dem. Popular<br />

Lesotho<br />

Madagascar<br />

Malawi<br />

Mali<br />

Mauritània<br />

Moçambic<br />

Moldàvia, Rep.<br />

Mongòlia<br />

Myanmar<br />

Nepal<br />

Nicaragua<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Pakistan<br />

Rwanda<br />

São Tomé i Principe<br />

Salomó, Illes<br />

Senegal<br />

Sierra Leone<br />

Sudan<br />

Tadjikistan<br />

Tanzània, Rep. U. de<br />

Togo<br />

Turkmenistan<br />

Txad<br />

Uganda<br />

Vietnam<br />

Xina<br />

Zàmbia<br />

Zimbabwe<br />

284 CLASSIFICACIÓ DE PAÏSOS

Països per principals grups mundials<br />

Tots <strong>el</strong>s països en <strong>desenvolupament</strong><br />

Algèria<br />

Angola<br />

Antigua i Barbuda<br />

Aràbia Saudita<br />

Argentina<br />

Bahames<br />

Bahrain<br />

Bangla Desh<br />

Barbados<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Benín<br />

Bhutan<br />

Bolívia<br />

Botswana<br />

Brasil<br />

Brunei Darussalam<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Cambodja<br />

Camerun<br />

Cap Verd<br />

<strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

Colòmbia<br />

Comores<br />

Congo<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong>.<br />

Corea, Rep. de<br />

Costa Rica<br />

Costa d'Ivori<br />

Cuba<br />

Djibouti<br />

Dominica<br />

Dominicana, Rep.<br />

Egipte<br />

El Salvador<br />

Equador<br />

Eritrea<br />

Etiòpia<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Gabon<br />

Gàmbia<br />

Ghana<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Guinea Equatorial<br />

Guyana<br />

Haití<br />

Hondures<br />

Hong Kong, Xina (RAE)<br />

Iemen<br />

Índia<br />

CLASSIFICACIÓ DE PAÏSOS<br />

Indonèsia<br />

Iran, Rep. Islàmica d'<br />

Iraq<br />

Jamaica<br />

Jordània<br />

Kenya<br />

Kuwait<br />

Laos, Rep. Dem. Popular<br />

Lesotho<br />

Líban<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Madagascar<br />

Malawi<br />

Malàisia<br />

Maldives<br />

Mali<br />

Marroc<br />

Maurici<br />

Mauritània<br />

Mèxic<br />

Moçambic<br />

Mongòlia<br />

Myanmar<br />

Namíbia<br />

Nepal<br />

Nicaragua<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Oman<br />

Pakistan<br />

Panamà<br />

Papua Nova Guinea<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Qatar<br />

Rwanda<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les<br />

Grenadines<br />

Salomó, Illes<br />

Samoa (Occidental)<br />

São Tomé i Principe<br />

Senegal<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Sierra Leone<br />

Singapur<br />

Síria, Rep. Àrab<br />

Sud-àfrica<br />

Sri Lanka<br />

Sudan<br />

Surinam<br />

Swazilàndia<br />

Tailàndia<br />

Tanzània, Rep. U.<br />

Togo<br />

Trinitat i Tobago<br />

Tunísia<br />

Turquia<br />

Txad<br />

Uganda<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Uruguai<br />

Vanuatu<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Vietnam<br />

Xile<br />

Xina<br />

Xipre<br />

Zàmbia<br />

Zimbabwe<br />

Països menys<br />

desenvolupats<br />

Angola<br />

Bangla Desh<br />

Benín<br />

Bhutan<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Cambodja<br />

Cap Verd<br />

<strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

Comores<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong>.<br />

Djibouti<br />

Eritrea<br />

Etiòpia<br />

Gàmbia<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Guinea Equatorial<br />

Haití<br />

Iemen<br />

Laos, Rep. Dem. Popular<br />

Lesotho<br />

Madagascar<br />

Malawi<br />

Maldives<br />

Mali<br />

Mauritània<br />

Moçambic<br />

Myanmar<br />

Nepal<br />

Níger<br />

Rwanda<br />

Salomó, Illes<br />

Samoa (Occidental)<br />

Sào Tomé i Principe<br />

Sierra Leone<br />

Sudan<br />

Tanzània, Rep. U.<br />

Togo<br />

Txad<br />

Uganda<br />

Vanuatu<br />

Zàmbia<br />

Europa de l'Est i<br />

Comunitat d'Estats<br />

Independents (CEI)<br />

Albània<br />

Armènia<br />

Azerbaidjan<br />

Bi<strong>el</strong>orússia<br />

Bulgària<br />

Croàcia<br />

Eslovàquia<br />

Eslovènia<br />

Estònia<br />

Federació Russa<br />

Geòrgia<br />

Hongria<br />

Kazakhstan<br />

Kirguizistan<br />

Letònia<br />

Lituània<br />

Macedònia, ARI<br />

Moldàvia, Rep. de<br />

Polònia<br />

Romania<br />

Tadjikistan<br />

Turkmenistan<br />

Txeca, República<br />

Ucraïna<br />

Uzbekistan<br />

Països de l'OCDE<br />

Alemanya<br />

Austràlia<br />

Àustria<br />

Bèlgica<br />

Canadà<br />

Corea, Rep. de<br />

Dinamarca<br />

Espanya<br />

Estats Units<br />

Finlàndia<br />

França<br />

Grècia<br />

Hongria<br />

Irlanda<br />

Islàndia<br />

Itàlia<br />

Japó<br />

Luxemburg<br />

Mèxic<br />

Noruega<br />

Nova Z<strong>el</strong>anda<br />

Països Baixos<br />

Polònia<br />

Portugal<br />

Regne Unit<br />

Suècia<br />

Suïssa<br />

Turquia<br />

Txeca, República<br />

285

Països en <strong>desenvolupament</strong> per grups regionals<br />

Estats àrabs<br />

Algèria<br />

Aràbia Saudita<br />

Bahrain<br />

Djibouti<br />

Egipte<br />

Iemen<br />

Iraq<br />

Jordània<br />

Kuwait<br />

Líban<br />

Líbia, Jamahiriya Àrab<br />

Marroc<br />

Oman<br />

Qatar<br />

Síria, Rep. Àrab<br />

Sudan<br />

Tunísia<br />

Unió d<strong>el</strong>s Emirats Àrabs<br />

Àsia i <strong>el</strong> Pacífic<br />

Est d'Àsia<br />

Corea, Rep. de<br />

Hong Kong, Xina (RAE)<br />

Mongòlia<br />

Xina<br />

Sud-est d'Àsia i<br />

<strong>el</strong> Pacífic<br />

Brunei Darussalam<br />

Cambodja<br />

Fiji<br />

Filipines<br />

Indonèsia<br />

Laos, Rep. Dem. Popular<br />

Malàisia<br />

Myanmar<br />

Papua Nova Guinea<br />

Salomó, Illes<br />

Samoa (Occidental)<br />

Singapur<br />

Tailàndia<br />

Vanuatu<br />

Vietnam<br />

Sud d'Àsia<br />

Bangla Desh<br />

Bhutan<br />

Índia<br />

Iran, Rep. Islàmica d'<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong><br />

Carib<br />

(inclòs Mèxic)<br />

Antigua i Barbuda<br />

Argentina<br />

Bahames<br />

Barbados<br />

B<strong>el</strong>ize<br />

Bolívia<br />

Brasil<br />

Colòmbia<br />

costa Rica<br />

Cuba<br />

Dominiica<br />

Dominicana, Rep.<br />

El Salvador<br />

Equador<br />

Grenada<br />

Guatemala<br />

Guyana<br />

Haití<br />

Hondures<br />

Jamaica<br />

Mèxic<br />

Nicaragua<br />

Panamà<br />

Paraguai<br />

Perú<br />

Saint Christopher i Nevis<br />

Saint Lucia<br />

Saint Vincent i les Grenadines<br />

Surinam<br />

Trinitat i Tobago<br />

Uruguai<br />

Veneçu<strong>el</strong>a<br />

Sud d'Europa<br />

Turquia<br />

Xipre<br />

Àfrica Sub-sahariana<br />

Angola<br />

Benín<br />

Botswana<br />

Burkina Faso<br />

Burundi<br />

Camerun<br />

Cap Verd<br />

<strong>Centre</strong>africana, Rep.<br />

Comores<br />

Congo<br />

Congo, Rep. Dem. d<strong>el</strong><br />

Costa d'Ivori<br />

Eritrea<br />

Etiòpia<br />

Gabon<br />

Gàmbia<br />

Ghana<br />

Guinea<br />

Guinea Bissau<br />

Guinea Equatorial<br />

Kenya<br />

Lesotho<br />

Madagascar<br />

Malawi<br />

Mali<br />

Mauritània<br />

Maurici<br />

Moçambic<br />

Namíbia<br />

Níger<br />

Nigèria<br />

Rwanda<br />

Sâo Tomé i Príncipe<br />

Senegal<br />

Seych<strong>el</strong>les<br />

Sierra Leone<br />

Sud-àfrica<br />

Swazilàndia<br />

Tanzània, Rep. Unida de<br />

Togo<br />

Txad<br />

Uganda<br />

Zàmbia<br />

Zimbabwe<br />

286 CLASSIFICACIÓ DE PAÏSOS

ÍNDEX DELS INDICADORS<br />

Indicador Taula<br />

A<br />

Accidents de circulació, ferits i morts 27<br />

Activitat econòmica de les dones, taxa 29<br />

en % de la taxa d'homes 29<br />

índex 29<br />

Administradors i directors femenins 3<br />

Agricultura, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Aigua potable, població sense accés a 4,32<br />

Ajuda alimentària en cereals 23<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> neta desemborsada, total 17<br />

en % d<strong>el</strong> pressupost d<strong>el</strong> govern central 17<br />

en % d<strong>el</strong> PNB 17<br />

per les ONG en % d<strong>el</strong> PNB 17<br />

multilateral, en % d<strong>el</strong> PNB 17<br />

per càpita d<strong>el</strong> país donant 17<br />

part a través de les ONG 17<br />

als països menys desenvolupats 17<br />

Ajuda oficial al <strong>desenvolupament</strong> rebuda, total 18<br />

en % d<strong>el</strong> PNB 18<br />

per càpita 18<br />

Alfabetització d'adults, taxa 1,11,32<br />

dones 2,28<br />

dones, en % de la taxa d<strong>el</strong>s homes 28<br />

dones, índex 28<br />

homes 2<br />

Alfabetització de joves, taxa 11<br />

Anafalbetisme d'adults, taxa 4<br />

taxa d'analfabetisme funcional 5<br />

Anèmia, dones embarassades amb 10<br />

Àrees protegides, principals 22<br />

Armes convencionals, exportacions, total 16<br />

exportacions, part 16<br />

importacions, total 16<br />

importacions, índex 16<br />

Atur,persones en 24<br />

de llarga durada, total 5<br />

dones i homes 24<br />

despesa pública en indemnitzacions 24<br />

taxa, total 24<br />

taxa, total dones i homes 29<br />

taxa, índex 24<br />

taxa, joves, dones i homes 29<br />

B<br />

Baix pes en néixer, infants amb 10<br />

C<br />

Calories per càpita, provisió diària 23,32<br />

Consum<br />

d<strong>el</strong> govern, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

privat, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Consum alimentari 23<br />

Consum de cigarrets, mitjana anual 10<br />

índex 10<br />

Consum de combustibles tradicionals 20<br />

Contracepció, taxa d'utilització 19<br />

Crims registrats, total 26<br />

ÍNDEX DELS INDICADORS<br />

Indicador Taula<br />

D<br />

D<strong>el</strong>ictes de la droga registrats, total 26<br />

Dependència, ràtio 19<br />

Desastres,total de víctimes mortals 27<br />

víctimes d<strong>el</strong> pitjor desastre 27<br />

Desforestació, taxa anual mitjana 21<br />

Despesa militar, en % d<strong>el</strong> PIB 16<br />

Despesa pública en educació, en % d<strong>el</strong> PNB 11,16<br />

en % de la despesa total d<strong>el</strong> govern 11<br />

en preescolar, primària i secundària 11<br />

en educació superior 11<br />

Desplaçats interns, nombre de persones 27<br />

Deute extern total 18<br />

en % d<strong>el</strong> PNB 18<br />

Deute sobirà a llarg termini, classificació 15<br />

Divorcis 27<br />

Dones al govern<br />

a tots <strong>el</strong>s niv<strong>el</strong>ls 31<br />

a niv<strong>el</strong>l ministerial 31<br />

a niv<strong>el</strong>l sostministerial 31<br />

any en què les dones van aconseguir <strong>el</strong> dret de votar 31<br />

<strong>el</strong> dret de presentar-se com a candidates 31<br />

escons parlamentaris ocupats per dones 3<br />

Dret laboral, ratificació de convenis A2.2<br />

E<br />

Educació, índex 1<br />

Eleccions, data de les últimes 25<br />

membres <strong>el</strong>ectes o designats 25<br />

participació <strong>el</strong>ectoral en les últimes 25<br />

Electricitat, consum total 20<br />

índex 20<br />

per càpita 20<br />

Emissions de CO 2 (dióxid de carboni), total 21<br />

com a part d<strong>el</strong> total mundial 21<br />

per càpita 21<br />

Emissions de diòxid de sufre (SO 2 ) per càpita 21<br />

Energia, importacions netes 20<br />

Energia, ús comercial, total 20<br />

PIB produït per quilogram 20<br />

per càpita 20<br />

Enfermeres 10<br />

Esperança de vida, índex 1<br />

Esperança de vida en néixer 1,9,32<br />

dones i homes 2<br />

Estalvi intern brut, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Exportacions de béns i serveis, en % de PIB 15<br />

Extraccions anuals d'aigua dolça, en % d<strong>el</strong> total 21<br />

per càpita 21<br />

F<br />

Forces armades totals 16<br />

índex 16<br />

G<br />

Govern central, despesa, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Ingressos tributaris, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Greixos, provisió diària per càpita, total 23<br />

canvi 23<br />

287

ÍNDEX DELS INDICADORS<br />

Indicador Taula<br />

H<br />

Homicidis registrats, al país 26<br />

a la ciutat més gran 26<br />

Hostes d'Internet 12<br />

I<br />

Immunització contra tuberculosi 10<br />

contra xarampió 10<br />

Importació d'aliments 23<br />

Importacions de béns i serveis, en % d<strong>el</strong> PIB 15<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong> (IDH) 1,6<br />

com a % d<strong>el</strong> valor més alt 6<br />

canvi 8<br />

evolució 7<br />

Índex de <strong>desenvolupament</strong> per sexe (IDS) 2,6<br />

com a % d<strong>el</strong> valor més alt d<strong>el</strong> grup 6<br />

rànquing 2<br />

Índex de pobresa humana (IPH) en % d<strong>el</strong> valor més baix 6<br />

Índex de pobresa humana (IPH-1) 4,6<br />

rànquing 4<br />

Índex de pobresa humana (IPH-2) 5,6<br />

rànquing 5<br />

Índex de producció d'aliments 23<br />

Indústria, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Infants que arriben al grau 5 11<br />

Inflació, taxa anual mitjana 13<br />

Ingressos tributaris, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Instruments internacionals de drets humans, situació A2.1<br />

Inversió, interna bruta 14<br />

Inversió, neta estrangera directa, fluxos 15<br />

neta de cartera, fluxos 15<br />

M<br />

Malària, casos 10<br />

Metges 10<br />

Mesura de capacitació per sexe (MCS) 3,6<br />

com a % d<strong>el</strong> valor més alt d<strong>el</strong> grup 6<br />

rànquing 3<br />

Mortalitat en menors de 5 anys 9,32<br />

Mortalitat infantil, taxa 9,32<br />

Mortalitat materna declarada, taxa 9<br />

N<br />

Naixements en mares menors de 20 anys 27<br />

O<br />

Ordinadors personals 12<br />

P<br />

Paper per impremta i d'escriure, consum 21<br />

Partits polítics representats, cambra baixa o parlament 25<br />

cambra alta o senat 25<br />

Persones empresonades 26<br />

Pes insuficient en menors de 5 anys 4<br />

PIB, índex 1<br />

PIB, total 14<br />

per càpita 8<br />

per càpita, evolució 7<br />

per càpita, PPA $EUA 1<br />

per càpita, PPA $EUA, dones 3<br />

per càpita, PPA$EUA, dones i homes 2<br />

Indicador Taula<br />

PNB, total 13,32<br />

taxa de creixement anual 13<br />

per càpita 13,32<br />

per càpita, taxa de creixement anual 13<br />

Població, total 19,32<br />

de 65 anys i més 19<br />

taxa de creixement anual 19<br />

urbana 19<br />

Pobresa, renda<br />

població per sota d<strong>el</strong> 50% de la renda mitjana 5<br />

població per sota d'1$ al dia (PPA $EUA1993) 4<br />

població per sota de 4$ al dia (PPA $EUA 1990) 5<br />

població per sota de 14,4$ al dia (PPA$EUA 1985) 5<br />

Presos menors d'edat 26<br />

Préstec bancari i comercial net 15<br />

Proteïnes, provisió diària per càpita, total 23<br />

canvi 23<br />

R<br />

Ràtio de matriculació<br />

bruta combinada a primària, secundària i superior 1<br />

bruta combinada a primària, secundària i superior,<br />

dones i homes 2<br />

grup d'edat de primària (ajustat) 11<br />

grup d'edat de primària (ajustat), femenina 28<br />

grup d'edat de primària (ajustat), femenina,<br />

en % masculina 28<br />

grup d'edat de primària (ajustat), femenina, índex 28<br />

grup d'edat de secundària (ajustat) 11<br />

grup d'edat de secundària (ajustat), femenina 28<br />

grup d'edat de secundària (ajustat), femenina,<br />

en % masculina 28<br />

grup d'edat de secundària (ajustat), femenina, índex 28<br />

superior, femenina, en % masculina 28<br />

superior, femenina, índex 28<br />

superior, femenina, total 28<br />

superior, en ciències 11<br />

superior, en ciències, femenina 28<br />

Reciclatge de residus, vidre i paper i cartró 22<br />

Recursos hídrics interns renovables anuals 21<br />

Refugiats, per país d'asil 27<br />

per país d'orígen 27<br />

Renda o consum, part d<strong>el</strong> 20% més pobre 4,5<br />

part d<strong>el</strong> 20% més ric 4,5<br />

r<strong>el</strong>ació d<strong>el</strong> 20% més ric al 20% més pobre 4,5<br />

Residus generats, perillosos 22<br />

municipals 22<br />

nuclears 22<br />

S<br />

Sanejament públic, població amb accés a 22<br />

població sense accés a 4<br />

Sanitat, despesa pública, en % d<strong>el</strong> PIB 16<br />

Serveis, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

Servei d<strong>el</strong> deute, total 18<br />

Serveis de residus municipals, població amb accés 22<br />

Serveis sanitaris, persones sense accés a 4<br />

Suicidis, dones i homes 27<br />

Superàvit o déficit pressupostari, en % d<strong>el</strong> PIB 14<br />

288 ÍNDEX DELS INDICADORS

ÍNDEX DELS INDICADORS<br />

Indicador Taula Indicador Taula<br />

Supervivència<br />

persones sense expectatives de viure més de 40 anys 4<br />

persones sense expectatives de viure més de 60 anys 5,9<br />

T<br />

Taxa de fertilitat, total 19,32<br />

T<strong>el</strong>èfons, línies principals 12<br />

públics 12<br />

abonats a t<strong>el</strong>efonia mòbil 12<br />

T<strong>el</strong>evisors, 12<br />

Teràpia de la rehidratació oral, taxa d'utilització 10<br />

càrrega laboral dones i homes 30<br />

Titulats i tècnics femenins 3<br />

ÍNDEX DELS INDICADORS<br />

Treball<br />

càrrega laboral, dones en % d<strong>el</strong>s homes 30<br />

distribució temporal, activitats de mercats i altres 30<br />

distribució temporal, de mercat o no, dones i homes 30<br />

Treballadors a temps parcial involuntari 24<br />

a temps parcial, dones, homes 24<br />

Treballadores familiars no remunerades 29<br />

Turisme, sortides internacionals, total 12<br />

índex 12<br />

Tuberculosi, casos 10<br />

V<br />

VIH/SIDA, persones afectades, total 10<br />

taxa d'adults 10<br />

Violacions registrades 26<br />

289

<strong>Informe</strong>s nacionals <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> <strong>desenvolupament</strong> <strong>humà</strong><br />

Àfrica subsahariana<br />

Angola 1997, 1998, 1999<br />

Benín 1997, 1998, 1999<br />

Botswana 1993, 1997<br />

Burkina Faso 1997, 1998<br />

Burundi 1997, 1999<br />

Camerun 1991/92, 1993, 1996, 1998<br />

Cap Verd 1997,1998<br />

Comores 1997, 1998<br />

Costa d'Ivori 1997<br />

Etiòpia 1997, 1998<br />

Gabon 1998, 1999<br />

Gàmbia 1997<br />

Ghana 1997, 1999<br />

Guinea 1997<br />

Guinea Bissau 1997<br />

Guinea Equatorial 1996, 1997<br />

Kenya 1999<br />

Lesotho 1998<br />

Madagascar 1997, 1999<br />

Malawi 1997, 1998<br />

Mali 1995, 1997, 1998<br />

Maurici 1998<br />

Mauritània 1996, 1997<br />

Moçambic 1998<br />

Namíbia 1996, 1997, 1998<br />

Níger 1997, 1998<br />

Nigèria 1996, 1998<br />

República <strong>Centre</strong>africana 1996<br />

Sao-Tome i Principe 1998<br />

Senegal 1998<br />

Sierra Leone 1996<br />

Sud-àfrica 1998<br />

Swazilàndia 1997, 1998<br />

Togo 1995, 1997<br />

Txad 1997<br />

Uganda 1996, 1997, 1998<br />

Zàmbia 1997, 1998<br />

Zimbabwe 1998<br />

Amèrica Llatina i <strong>el</strong> Carib<br />

Argentina 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Argentina, Buenos Aires 1996, 1997, 1998, 1999<br />

B<strong>el</strong>ize 1997, 1998<br />

Bolívia 1998, <strong>2000</strong><br />

Bolívia, Cochabamba 1995<br />

Bolívia, La Paz 1995<br />

Bolívia, Santa Cruz 1995<br />

Brasil 1996<br />

Nota: <strong>Informe</strong>s publicats a 31 de març d<strong>el</strong> <strong>2000</strong><br />

Font: Oficina de l'<strong>Informe</strong> <strong>sobre</strong> <strong>el</strong> Desenvolupament Humà<br />

290<br />

Colòmbia 1998, 1999<br />

Costa Rica 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Cuba 1996, 1999<br />

Equador 1999<br />

El Salvador 1997, 1999<br />

Guatemala 1998, 1999<br />

Guyana 1996<br />

Hondures 1998, 1999<br />

Nicaragua 1997<br />

Paraguai 1995, 1996<br />

Perú 1997<br />

República Dominicana 1997, 1999<br />

Uruguai 1999<br />

Veneçu<strong>el</strong>a 1995, 1996,1997, 1998, 1999<br />

Xile 1996, 1998, <strong>2000</strong><br />

Àsia i <strong>el</strong> Pacífic<br />

Bangla Desh 1992, 1993, 1994, 1995, 1996,<br />

1997, 1998<br />

Cambodja 1997, 1998, 1999<br />

Filipines 1994, 1997, <strong>2000</strong><br />

Índia, Gujarat 1998, 1999<br />

Índia, Karnataka 1999<br />

Índia, Madhya Pradesh 1995, 1998<br />

Índia, Rakhasthan 1999<br />

Iran 1999<br />

Laos, Rep. Dem. Popular, 1998<br />

Mongòlia 1997, <strong>2000</strong><br />

Myanmar 1998<br />

Nepal 1998, 1999<br />

Pakistan 1992<br />

Papua Nova Guinea 1999<br />

Samoa 1998<br />

Sri Lanka 1998<br />

Tailàndia 1999<br />

Tuvalu 1999<br />

Vanuatu 1996<br />

Vietnam 1998<br />

Xina 1997, 1999<br />

Estats àrabs<br />

Algèria 1998, 1999<br />

Bahrain 1998<br />

Egipte 1994, 1995, 1996, 1997/98<br />

Emirats Àrabs Units 1998<br />

Iemen 1998<br />

Iraq 1995<br />

Kuwait 1997, 1998/99<br />

Líban 1997, 1998, 1999<br />

Marroc 1997, 1999<br />

Síria 1999<br />

Somàlia 1998<br />

Sudan 1998<br />

Territoris Ocupats de Palestina 1997<br />

Tunísia 1999<br />

Europa i la CEI<br />

Albània 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Armènia 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Azerbaidjan 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Bi<strong>el</strong>orússia 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Bòsnia i Herzegovina 1998,1999<br />

Bulgària 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Bulgària, Sofia 1997<br />

Croàcia 1997, 1998<br />

Eslovàquia 1995, 1997, 1998<br />

Eslovènia 1998<br />

Estònia 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Federació Russa 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Geòrgia 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Hongria 1995, 1996, 1998<br />

Iugoslàvia 1996, 1997<br />

Kazakhstan 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Kuirguizistan 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Letònia 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Lituània 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Macedònia 1997, 1998<br />

Malta 1996<br />

Moldàvia, Rep. de 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Polònia 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Romania 1995, 1996, 1997, 1998<br />

St. H<strong>el</strong>ena 1999<br />

Tadjikistan 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Turquia 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Turkmenistan 1995, 1996, 1997, 1998, 1999<br />

Txeca, República 1996, 1997, 1998<br />

Ucraïna 1995, 1996, 1997, 1998<br />

Uzbekistan 1995, 1996, 1997, 1998<br />

<strong>Informe</strong>s regionals<br />

Àfrica 1995<br />

Amèrica Central 1999<br />

Comunitat de Desenvolupament d<strong>el</strong><br />

sud d'Àfrica 1998<br />

Europa i CEI 1995, 1996, 1999<br />

Illes d<strong>el</strong> Pacífic 1994, 1999<br />

Sud d'Àsia 1997, 1998, 1999<br />

INFORMES NACIONALS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT HUMÀ

logo

productos

Resources

Compañías

Terms of service
Privacy policy
Cookie policy
Cookie settings
Imprint
Change language
Made with love in Switzerland
© 2024 Yumpu.com all rights reserved

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!