New Title - Edicions bromera

M I C A L E T T E A T R E
Propostes didàctiques
Ventures i desventures de
Gànim Ben Aiub
Elaborades per Joan Andrés

2
VENTURES I DESVENTURES DE GÀNIM BEN AIB
D E S C R I P C I Ó
Autors: A. Martínez, V. Cerveró i R. Tomàs.
Il·lustracions: Ferran Boscà Sifre.
Introducció: Pasqual Alapont.
Edicions Bromera/Alzira, 2001
Col·lecció: «MICALET TEATRE», núm. 19
Format: 13 × 20,5 cm, 92 pàgs.
Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre.
Edat: a partir de 9 anys. Amb un llenguatge planer i
entenedor que s’acompanya per unes encertades acotacions,
el llibre ens trasllada, de la mà de Xahrazad, al món màgic
de Les mil i una nits. L’abundància de personatges facilita
la participació de pràcticament tots els alumnes tant si
se’n vol fer una representació escènica com si solament es
pretén un lectura dramatitzada.
RESUM ARGUMENTAL
Ventures i desventures de Gànim ben Aiub és la versió teatral
destinada al públic infantil d’un conte de Les mil i una nits.
En aquesta ocasió, Xahrazad conta al rei Xahriar la història
següent:
Gànim ben Aiub és fill d’un ric comerciant. A la mort de
son pare es trasllada a Bagdad i s’integra en la vida comercial
de la ciutat. Tot li va molt bé fins que una nit, mentre tornava
d’un soterrament, fa fugir tres esclaus eunucs que pretenien

soterrar una gran catifa. En la fugida, els esclaus abandonen
la catifa i Gànim descobreix que aquesta amaga el cos de
Kutalkulub, una jove molt bella que en despertar-se i veure’s
envoltada de tombes és presa pel pànic.
Gànim la tranquil·litza i la porta a sa casa, l’ompli
d’atencions i de seguida els dos joves s’enamoren. Però aquest
amor és impossible, ja que Kutalkulub és en realitat la favorita
del califa, que ha sigut traïda per Zubaida, primera esposa
del califa, qui aprofitant un viatge del seu marit ha intentat
enverinar-la.
Quan torna del viatge, el sobirà descobreix els amors dels
joves i ordena que els busquen i que maten Gànim. Descoberts
pels soldats, els dos amants es veuen obligats a separar-se, i
mentre Gànim aconsegueix escapar-se, Kutalkulub és tancada
en un calabós.
Passat un any, la mare i la germana de Gànim el busquen
per tota la ciutat amb l’ajut del cap dels comerciants. El
troben a la mesquita, encara que a causa del seu lamentable
estat no el reconeixen. El cap dels comerciants, en veure la
situació tan dolenta d’aquell jove, s’apiada d’ell i el porta a
sa casa per curar-lo.
Entretant, Kutalkulub, que no es resigna a la seua situació
ni a la desaparició de Gànim, vol fer-li arribar un missatge. El
califa l’intercepta i, en llegir-lo, es commou davant la injustícia
comesa i decideix perdonar-los.
En això entren al saló del tron la mare i la germana
per demanar ajuda al califa. Quan es donen a conéixer, són
abraçades per Kutalkulub i decideixen anar a buscar-lo juntes,
però, com que de moment els cal descansar i no tenen cap
lloc on fer-ho, el califa demana al cap dels comerciants que
els allotge a sa casa. Una vegada allí, Gànim és reconegut per
sa mare. Quan s’ha refet de la seua malaltia, tornen al palau
del califa, el qual els ompli de riqueses i demana la mà de la
germana de Gànim, perquè se n’ha enamorat. La història acaba
amb la doble cerimònia matrimonial.
3

TEMA I INTERÉS DEL LLIBRE
L’eix central al voltant del qual gira la història de Kutalkulub
i Gànim ben Aiub és l’amor, i com aquest sentiment pot
condicionar i canviar les vides i les relacions entre les persones,
tot portant-les per camins molt diversos.
Però l’interés del llibre no acaba en el tema principal.
L’agilitat i l’expressivitat del text, els fets que narra, les situacions
que proposa i el fet de tractar-se d’un text dramàtic, el converteix
en una magnífica eina per a realitzar amb els nostres alumnes
una lectura alhora col·lectiva, activa, reflexiva i didàctica.
Des d’aquesta perspectiva, a mesura que ens endinsem en
aquesta lectura compartida i anem coneixent els sentiments
dels personatges, l’ambient i l’espai en què es mouen, és segur
que, al costat del treball pròpiament literari, la lectura també
ens proporcionarà temes de reflexió i debat tan interessants
com:
– La importància de l’amor i l’amistat.
– Les relacions entre governants i governats.
– El paper de la dona en temps antics i actuals.
– La necessitat de solidaritat i protecció a les persones
dèbils i necessitades.
– La importància de conéixer i acceptar altres cultures
i de veure-les com un valor enriquidor i no mai com
motiu d’enfrontament.
– La valoració de l’esperit de sacrifici i la fidelitat.
– La importància de respectar les normes de convivència.
– El reconeixement dels errors comesos i la seua rectificació.
– El fet de valorar de la mateixa manera tots els oficis
independentment de les persones que els realitzen.
– És acceptable l’esclavitud?
4

ELS AUTORS
Els autors d’aquesta obra, Vicen Cerveró (València), Rafa
Tomàs (Llocnou d’en Fenollet) i Toni Martínez (Xàtiva) són
professors d’institut i formen un equip de treball que es dedica
al teatre des de fa més de quinze anys. En els tallers de teatre
han realitzat una tasca de dignificació i projecció del fet teatral
tractant d’orientar l’alumnat cap a un teatre menys acadèmic,
més creatiu i més experimental, més divertit i participatiu, com
ho demostren els muntatges fets al llarg d’aquests anys.
Conseqüència de la seua activitat docent va ser, fa tretze
anys, la creació de «La Bicicleta Teatre», inicialment format per
un grup d’exalumnes, amb els quals representaren pertot
arreu obres com: El cementeri d’automòbils, d’Arrabal; Paraula
de poeta, sobre textos del llibre Xàtiva, de Vicent Andrés
Estellés; i El Príncep i la Flor, adaptació de la novel·la de
Saint-Exupéry.
Toni Martínez, en l’actualitat, a més de la seua tasca com
a professor del Taller de teatre, continua dirigint el grup «La
Bicicleta Teatre», que ha posat en escena, entre altres obres,
El collar de la coloma, peça de la qual és l’autor, i Històries de
l(l)it-eratura, en la qual comparteix autoria amb l’escriptor
Toni Cucarella.
Ventures i desventures de Gànim ben Aiub és el segon llibre
que publiquen en la col·lecció «Micalet Teatre».
L’IL·LUSTRADOR
Ferran Boscà, nascut a Alzira l’any 1959, és llicenciat en Belles
Arts per la facultat de Sant Carles de València i actualment
exerceix de professor de dibuix d’ensenyament secundari.
Com a pintor ha rebut diversos premis (Premi de Pintura
Tomàs Parra d’Alzira, III Mostra Josep de Ribera de Xàtiva
i Cartell Dia das Letras Galegas de Trives), i ha realitzat
5

exposicions individuals i col·lectives en diverses ciutats del
País Valencià.
Darrerament s’ha donat a conéixer com a il·lustrador, i en
aquest sentit cal ressaltar la seua col·laboració amb Edicions
Bromera, on ha il·lustrat, entre altres: El cavaller de la carreta,
L’escarabat d’or, Enriqueta i els cocodrils, El millor cap de setmana,
Tereseta la bruixeta i De cine, Tereseta.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS I METODOLÒGICS
Encara que l’objectiu final d’un text teatral ha de ser la
representació en un escenari, no hem d’oblidar que també es
tracta d’un text literari i que, per tant, també pot ser destinat
a la lectura tant individual (com es faria amb qualsevol altre
gènere literari) com col·lectiva i participativa, realitzada amb el
grup d’alumnes de la classe. Per aquest motiu, en la col·lecció
«Micalet teatre» s’ha optat per incloure en el mateix llibre les
propostes d’escenificació, destinades a facilitar la representació
en un escenari. En canvi, les propostes de treball sobre el text,
dirigides a potenciar i enquadrar la lectura en un marc més
ampli i enriquidor, es presenten separades del llibre de lectura
per deixar al criteri de la mestra o del mestre la possibilitat
d’usar-les una vegada llegida la història i, alhora, preservar el
caràcter d’objecte d’oci i de plaer personal del llibre.
Cal, però, recordar que la lectura ja és per ella mateixa una
activitat suficientment recreativa, completa i instructiva i que,
en conseqüència, no necessita cap activitat complementària per
a ser interessant i enriquidora.
A més, una animació lectora eficaç no pot limitar-se a
«recomanar-obligar» la lectura d’un determinat llibre al nostre
alumnat, per molt que als mestres ens parega superinteressant.
Cal, sens dubte, despertar l’interés en el llibre que els xiquets
i les xiquetes hauran de llegir. Una manera d’aconseguir-ho és
fer-li una bona presentació, per exemple envoltant-lo d’un cert
6

misteri per aconseguir que l’alumnat estiga ben predisposat
a agafar-lo, que li moguen les ganes de llegir-lo. A més, una
presentació pot ser un esdeveniment interessant i divertit si es
programa i s’organitza de manera adequada i amb imaginació.
Ací us proposem, a tall d’exemple, aquesta presentació del
llibre, alhora eficaç i senzilla de preparar.
ABANS DE LA LECTURA
El dia anterior a la presentació del llibre emboliquem un
exemplar de Ventures i desventures de Gànim ben Aiub per a
cada alumne o alumna amb paper de regal de motius orientals.
Després els fiquem tots a l’interior d’una catifa, l’enrotllem i la
portem al conserge de l’escola o a un professor o professora de
confiança. Al mateix temps, preparem un faristol al costat de
la taula del professor, el folrem amb una tela de tipus oriental
i al damunt li posem el llibre Les mil i una nits obert pel conte
de Gànim. Sobre els fulls oberts, hi haurà un pergamí enrotllat
del qual penjarà una cinta amb una mitja lluna enganxada.
Dins l’escut escriurem un missatge, imitant els caràcters àrabs,
amb la següent llegenda: De Xahrazad per a la classe de…
(ací posem la nostra classe). El pergamí portarà un marc ben
bonic i al davall de la llegenda tindrà apegada una casset on
prèviament haurem gravat, convenientment dramatitzat, el
pròleg de Ventures i desventures de Gànim ben Aiub. En acabar
el pròleg la cinta farà uns sorolls estranys, com si s’haguera
espatlat, i després d’una pausa d’uns pocs segons se sentirà una
veu diferent a les anteriors que dirà: Prou Xahrazad, si volen
saber com segueix la història que lligen el llibre!
Al dia següent, el mestre o la mestra tarda un poc a l’hora
d’obrir la classe i, quan tots els xiquets i les xiquetes estan a
la porta, l’obri i es veuen al davant el faristol amb el pergamí.
Tot el món manifesta una gran sorpresa i el mestre el que més.
El mestre demana a la classe que s’assega en terra al voltant del
faristol i amb la major solemnitat possible desplega el pergamí.
En acabar de llegir el missatge es busca un reproductor i es fica
7

la cinta. Quan l’hem acabada de sentir, el mestre o mestra es
dirigeix al faristol, troba la història i comença a seguir-la. En
això s’obri la porta i entra el conserge (o el mestre o mestra amb
qui hem quedat) carregat amb l’estora i diu:
—Acaben de dur açò per a vosaltres. Era un oriental que
pareixia acabat d’eixir d’un conte de Les mil i una nits. Jo li he
preguntat si volia alguna cosa més, però ell, sense contestar-me,
ha pegat mitja volta i ha desaparegut.
En desenrotllar-la trobarem a dins els llibres. Mostrant gran
sorpresa, els repartirem entre l’alumnat i en destapar els paquets
comprovarem que es tracta de la dramatització del conte que
hem començat a llegir. El mirarem, el remirarem, mirarem la
portada, la contraportada, les il·lustracions…, i seguidament
proposarem seguir la lectura que havia començat el mestre o la
mestra però ara amb el llibre que ens acaba d’arribar.
Solament ens queda repartir els papers teatrals i endinsarnos
en la història.
DURANT LA LECTURA
La lectura col·lectiva s’haurà de fer com si es tractara d’una
representació, seguint les pautes marcades en les acotacions
realitzades pels autors. Al mateix temps, segons vagen sortint,
podem introduir comentaris per tal d’aprofundir en el
coneixement dels personatges i en els motius de les seues
actuacions, així com suggerir temes per realitzar debats paral·lels
al voltant de la lectura (podeu utilitzar els que hem apuntat en
l’apartat «Tema i interés del llibre» o els que la dinàmica lectora
propicie). Una vegada elegits els temes, els podem tractar en
una assemblea de classe que s’hauria de realitzar en acabar la
lectura del dia. També es recomanable que la lectura es faça en
un termini de temps més bé curt (com a molt, d’una setmana),
per tal que no es perda el fil de l’argument. A tal fi, hauríem
de dedicar-li les dues hores continuades (poden ser les d’abans
del pati o les de la vesprada), i reservar una mitja hora per
a la crítica i el debat.
8

DESPRÉS DE LA LECTURA
Després de la lectura es poden fer les activitats que presentem
en aquesta guia, les quals complementen els suggeriments de
dramatització que figuren en el llibre. No hem d’oblidar, però,
que encara que han estat elaborades pensant en el currículum
escolar del tercer cicle d’educació primària, fóra convenient
triar, entre els exercicis i jocs proposats, els més adequats per al
nivell, així com els més convenients a les necessitats, als gustos,
als interessos dels alumnes de la classe i a la tasca pedagògica
que en aquell moment s’estiga realitzant en l’aula. Per les
mateixes raons, aquestes propostes de treball són ampliables o
modificables en qualsevol aspecte.
Solució a l’exercici 8:
2
4
5
V
3 I E
M L S
1 M A Q U I L L A T G E
S U U
I M A
T A R O C E D I R
A N
A
C
I
O
I
Solució a l’exercici 13:
KUTALKULUB, GÀNIM, KUTALKULUB (es besen breument.
GÀNIM ix d’escena. Entren els quatre SOLDATS i JÀFAR), SOLDAT 1,
KUTALKULUB (deixant-se caure als peus del ministre), JÀFAR.
9

PROPOSTES DE TREBALL*
(MATERIAL FOTOCOPIABLE)
* L’editor autoritza la reproducció d’aquestes Propostes de treball amb
finalitats didàctiques, però recorda que no es permet la reproducció, per
fotocòpia o altres mitjans, del llibre a què es refereixen aquestes propostes.

A) FITXA DE LECTURA
12
TÍTOL DE L’OBRA: ..............................................................................................
AUTORS: .............................................................................................................................
............................................................................................................................................................
IL·LUSTRADOR: .......................................................................................................
EDICIONS BROMERA
COL·LECCIÓ ............................................................... Núm.: ...........................
1. T’agrada el títol del llibre? Quina relació té, al teu
parer, el títol de l’obra amb el seu contingut? Descriu-ho
breument.
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
2. L’obra està dividida en les següents parts: un pròleg, tres
actes i un epíleg. Resumeix, amb una o dues frases, el que passa
en cadascuna i després pinta de roig la cara adequada segons
l’apartat t’haja agradat molt, bastant o poc.
Pròleg: .................................................................................................. J K L
Acte primer: ........................................................................................................................
..................................................................................................................................... J K L
Acte segon: ...........................................................................................................................
..................................................................................................................................... J K L
Acte tercer: ...........................................................................................................................
..................................................................................................................................... J K L
Epíleg: .................................................................................................. J K L

3. Si hagueres de participar en la representació de l’obra que
has llegit, quin personatge t’agradaria ser? Per què?
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
4. Als decorats que es proposen en la pàgina 85, els falta
el color. Pinta’ls.
13

B) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES
1. Torna a llegir atentament el pròleg de l’obra i després
contesta:
Quina història acaba de contar Xahrazad? ........................................
..........................................................................................................................................................................
Per quin motiu n’ha de contar una altra? ..........................................
..........................................................................................................................................................................
2. L’acció de Ventures i desventures de Gànim ben Aiub
transcorre a la ciutat de la Meca, però a quin país t’hauràs de
desplaçar si vols anar a la Meca?
..........................................................................................................................................................................
Ara busca informació i contesta: Per què és important
aquesta ciutat?
..........................................................................................................................................................................
3. Segons el teu parer, el llibre que acabes de llegir és
un llibre de:
Misteri q Aventures q Ciència-ficció q
Fantasia q Contes q Amor q
14
4. Al llibre apareixen sovint mots com els del quadre.
En coneixes bé el significat? Demostra-ho emplenant
aquesta graella. (Si no en coneixes cap busca’l en un
diccionari o en una enciclopèdia).
MOT SIGNIFICAT
Al·là
Alcorà
Califa
Concubina
Esclau
Eunuc

Quan ho hages fet, escriu un text breu on els utilitzes
tots.
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
5. Fixa’t en aquesta imatge. Què creus que hi deu haver
passat? Explica-ho amb les teues paraules.
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
6. En una obra teatral, de la persona o persones que tenen
el paper principal en diem que són els protagonistes, i dels
personatges que no són els protagonistes en diem personatges
secundaris. També n’hi ha d’altres que mai no parlen i que
s’anomenen figurants. Fixa’t en l’exemple i completa la taula
següent.
PRINCIPAL,
PERSONATGE SECUNDARI
O FIGURANT
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
Gànim
Kutalkulub
Califa
Fitna
Gent del poble
Zubaida
Principal Jove, valent, enamorat de Kutalkulub.
15

7. Quin dels personatges de l’obra et pareix el més malvat
o malvada? .........................................................................................................................................
Per què? ...................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
8. Resol aquest encreuat i coneixeràs elements indispensables
perquè una representació teatral estiga completa.
5
4
3
16
2
1
1. Tècnica que s’usa per a modificar
l’aspecte de la cara amb
la intenció de desfigurar-la o
embellir-la.
2. Elements pictogràfics o arquitectònics
on es desenvolupa
l’acció teatral.
3. Art de combinar els sons.
4. Acció d’il·luminar un local,
un entaulat, etc.
5. Conjunt dels vestits que tenen
els actors o actrius per portarlos
en escena.

9. Converteix-te en un autor o autora d’obres teatrals i
torna a escriure al teu quadern aquest fragment d’El rei Panxut
redola i el rei Primal s’envola d’Enric Lluch, tot transformant-lo
en un text teatral. (es podria il·lustrar amb una imatge del
rei panxut)
En oir-ho, Panxut el Tercer es posà, de
primeres, groc com el safrà; després, blanc
com la calç, i, de seguida, roig com les
roselles.
—Ai, ai, ai! —esclatà el rei—. I qui
em voldrà a mi?
—Home! Sempre hi haurà alguna
princeseta pel món, no?
—Ai, ai, ai! I si em volguera alguna
princesa… on em casaria?
—Home! A l’església del poble, no?
—Si no puc eixir per les portes… com
aniria a l’església?
El primer ministre es posà a pensar, i
pensant estigué almenys mig matí.
—Senyor rei: cal que vosté s’aprime
un poc…
—Com es fa això?
10. Una manera per a fer encara més bonica una obra
teatral és incloure-hi poemes entre els textos. A l’escena tercera
(pàgines 30 i 31), Gànim i Kutalkulub utilitzen dos poemes per
a comunicar-se els seus sentiments. Apreneu-los de memòria i
reciteu-los com si estiguéreu representant l’obra.
17

11. A la història hi ha escenes divertides i escenes tristes.
En recordes algunes? Completa la taula:
18
Escenes divertides Escenes tristes
12. Qui ha copiat aquest fragment de Ventures i desventures
de Gànim ben Aiub s’ha oblidat de posar-hi els personatges i
les acotacions. Escriu-ho tu.
.................................................... No. Vés-te’n tu i no deixes que et
detinguen.
.................................................... Adéu, estimada meua, espere que
Al·là, l’únic misericordiós, tinga pietat de nosaltres i ens
reunisca ben prompte.
.................................................... Adéu, Gànim. (...........................................................
.......................................................................................................................................................................)
.................................................... Obriu pas a l’enviat del califa, el
ministre Jàfar.
.................................................... (....................................................................................................
..............................................................................................) Senyor, la ploma del destí
ha escrit el que Déu havia disposat. Què ha manat el califa?
.................................................... Senyora Kutalkulub, el califa ha
manat que vós i Gànim sigueu conduïts a la seua presència.
On és Gànim?

13. Coneixes altres històries de les que es conten al llibre
Les mil i una nits? Quines? Escriu un breu resum de la que
més t’agrada.
Conec: .......................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
La que més m’agrada és: .......................................................................................
Tracta de: ...............................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................................
14. EL JOC DEL PERSONATGE AMAGAT.
OBJECTIU:
– Es tracta d’endevinar el nom dels personatges de la història.
PREPARACIÓ DEL JOC:
– Cada alumne pensa el nom d’un dels personatges del llibre
i l’escriu en un full. El doblega i escriu el seu nom a la
part de damunt.
DESCRIPCIÓ DEL JOC:
– El mestre o la mestra arreplega tots els fulls i en sorteja un.
– Els alumnes seuen en un rogle al voltant de la persona que
serà interrogada.
– L’alumne o alumna elegit es prepara per a ser interrogat.
– S’estableix un ordre d’intervencions i es comença la ronda
de preguntes per endevinar el personatge.
– Es limita el nombre de preguntes que se li poden fer a cinc.
– Si se supera el límit de preguntes sense haver endevinat el
personatge, l’alumne interrogat en proposa un altre.
– Les contestacions s’han de limitar a SÍ, NO, DE VEGADES…
– Si algú sap el nom del personatge amagat, alça el braç i diu
el nom. Si l’encerta, serà ell qui propose un nou personatge
amagat i passarà a ser interrogat, però si falla la resposta,
queda eliminat del joc fins que comence l’interrogatori sobre
un altre personatge.
19