fitxa 2 Unitat 1 - Castellnou Edicions

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació 8
2. Principis educatius i didàctics 9
3. El Cicle Superior 10
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural. Cicle Superior 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural 13
6. Orientacions per a l’avaluació 15
7. Orientacions per atendre la diversitat 16
8. Els eixos transversals 17
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) 18
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària 20
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi natural 22
3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Superior 24
4. Objectius referencials de l’Àrea de Coneixement del medi natural
per al Cicle Superior 26
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Coneixement del medi natural de cinquè d’Educació Primària
2. Programacions; propostes de treball i suggeriments; fitxes d’activitats
32
complementàries; solucionari; bibliografia i altres recursos 34
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial 152
2. Avaluació contínua i formativa 154
3. Avaluació sumativa i final 178
4. Solucions a les activitats d’avaluació 185
uiia DDidààcttiiccaaÍNDEX

PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació
2. Principis educatius i didàctics
3. El Cicle Superior
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi
natural. Cicle Superior
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del
medi natural
6. Orientacions per a l’avaluació
7. Orientacions per atendre la diversitat
8. Els eixos transversals
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)

GG uu i a D i dd à c t ii c a
8
1. PRESENTACIÓ
Els materials que us oferim formen part del projecte Balena blanca, un projecte editorial per
a l’Educació Primària dins del marc curricular del Decret 95/1992, de 28 d’abril, pel qual s’estableix
l’ordenació curricular de l’Educació Primària (DOGC núm. 1.593, de 13-5-1992).
Aquest projecte incorpora també les orientacions del programa «Educació 2000-2004» del
Departament d’Ensenyament.
El projecte editorial Balena blanca és el resultat del treball conjunt de professionals de l’ensenyament
i de l’edició de llibres de text. L’objectiu d’aquest intercanvi de coneixements i
experiències ha estat l’elaboració d’un projecte educatiu que té en compte les necessitats
formatives, tant conceptuals i procedimentals com humanes i socials, dels alumnes que hauran
d’exercir de ciutadans i ciutadanes al començament del segle XXI.
La nostra proposta pretén ser completa, amb la publicació de tots els cursos i totes les
àrees (Català, Castellà, Matemàtiques, Coneixement del medi natural, Coneixement del medi
social i cultural, Música, Plàstica i Religió), llevat de la de Llengua estrangera; funcional
(mida DIN A4 amb forma de fitxa per als llibres de Cicle Inicial; format 21,5 x 28,5 per als
llibres de Cicle Mitjà i Cicle Superior); flexible, per poder atendre les necessitats de cada
centre (s’adapta tant a un context urbà com a un context rural) i per tenir en compte la
diversitat d’alumnat, i actual, perquè incorpora els nous avenços científics i, sobretot, les TIC
(tecnologies de la informació i la comunicació) mitjançant propostes concretes i coordinades.
El nom del projecte reflecteix prou bé la voluntat que l’ha motivat:
balena: suma d’elements del saber i de la vida; guia i protectora; intel·ligència i força; continent
i contingut; espai comú per a la natura, la ciència i la societat.
blanca: absència i suma de colors; principi i final; símbol d’afirmació, de responsabilitat
assumida; concentració i aprenentatge.

2. PRINCIPIS EDUCATIUS I DIDÀCTICS
El projecte Balena blanca ha estat coordinat verticalment, per àrees, i horitzontalment, primer
per cicles i després per cursos. Aquesta doble coordinació afecta tant els continguts com la
presència dels eixos transversals i la seqüenciació de les TIC.
D’acord amb les darreres disposicions del Departament d’Ensenyament, us presentem uns
materials que tenen com a objectiu prioritari l’assoliment, per part de tots els alumnes escolaritzats
en cada un dels cicles d’aquesta etapa educativa, de les competències bàsiques
pròpies de cada àrea en acabar el cicle. Entenem com a competències bàsiques tots aquells
coneixements i totes aquelles habilitats que permeten a la persona fer un ús funcional dels
seus aprenentatges. Dit d’una altra manera, pensem que no serveix de gaire saber coses si
després no se saben aplicar en situacions concretes de la vida real i a més d’una forma responsable.
La metodologia que fem servir es fonamenta en el treball helicoïdal de continguts, procediments
i actituds, i considera l’alumne un agent actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge,
amb l’objectiu que domini l’entorn més proper per tal d’anar cap a entorns més llunyans.
I també creiem que en la societat actual és del tot necessari plantejar activitats que
exercitin l’esforç personal, la constància, la memorització, el gust pels treballs ben
fets, ben presentats i ben acabats.
Els continguts propis del que coneixem com a eixos transversals del currículum no tan sols
apareixen en activitats concretes; de fet, hem pretès que formessin part de tot el contingut
escrit i d’imatges del projecte, perquè pensem que hom s’impregna de valors i d’actituds
amb la pràctica i l’experiència de cada dia.
Hem plantejat l’atenció a la diversitat de manera que els mestres tinguessin les eines que els
permetessin triar el material de reforç i d’ampliació en funció de les necessitats dels alumnes
de cada curs.
La incorporació de les TIC a la pràctica diària de l’aula és una necessitat actual per part de
tots els centres. Castellnou Edicions us ofereix una proposta que permet incorporar a la
pràctica docent els recursos que ofereixen la informàtica i les comunicacions com una
eina més per presentar textos, treballs, buscar informació, enviar documents, crear petits
arxius, fer càlculs i gràfics, visitar museus virtualment o escriure música.
PROJECTE BALENA BLANCA
9

GG uu i a D i dd à c t ii c a
10
3. EL CICLE SUPERIOR
Aquest cicle és el darrer de l’Educació Primària, i és també el darrer d’una etapa durant la
qual la majoria d’alumnes s’interessa per aprendre, per conèixer coses d’una forma autònoma
i responsable.Tot i el perill que significa generalitzar, podem dir que, en aquest cicle, tenim
al davant uns alumnes amb un potencial de fer, ser, pensar i conviure extraordinari.
Al llarg de tot aquest projecte, hem procurat estimular i desenvolupar tota mena de continguts,
sobretot els relacionats amb els procediments i les actituds. Ho podreu comprovar
en aquest cicle, perquè és el final d’un procés, que de totes maneres continua en l’Educació
Secundària.
En el Cicle Superior, educar continua significant fer créixer força en coneixements, molt en
habilitats, molt en capacitats socials i humanes, i molt en autonomia i criteris personals.
Com hem concebut aquests materials? Com els hem organitzat?
En el Cicle Superior –i tenint en compte que a la majoria d’escoles es comencen a fer classes
amb professors especialistes d’unes àrees determinades–, ens centrem, d’una banda, en
la coordinació de les dues llengües, i de l’altra en la coordinació dels dos coneixements del
medi, que ja vam iniciar en el Cicle Mitjà.
En totes les àrees instrumentals, l’objectiu és que l’alumnat, en acabar l’etapa de l’Educació
Primària, hagi assolit les competències bàsiques pròpies de l’àrea, d’acord amb les
darreres directrius del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Quines metodologies i didàctiques utilitzem?
Emprem de nou les metodologies definides en els cicles Inicial i Mitjà: els alumnes han de ser
subjectes actius en el seu procés d’aprenentatge i han d’aprendre de forma amena i alhora
sistemàtica.
Les metodologies que utilitzem han de sistematitzar els processos mentals bàsics i anar-los
treballant de forma progressiva. Cal tenir en compte que, en aquests processos d’ensenyament-aprenentatge,
els resultats s’aconsegueixen després de treballar en la mateixa línia
durant molt de temps.
En el Cicle Superior continuem treballant les metodologies més específiques de cada àrea,
les quals detallem a bastament en l’apartat «Didàctica i metodologies de l’àrea».

Com treballem els eixos transversals?
Continuem aplicant els principis exposats des del Cicle Inicial. A més, en totes les unitats de
Coneixement del medi –natural i social i cultural– hem dedicat uns apartats a presentar activitats
que motivin la reflexió i la presa de decisions respecte a una sèrie de continguts relacionats
amb la convivència, la tolerància, la pau, l’esforç personal, el gust per les coses ben
fetes, la conservació i protecció de l’entorn i del medi ambient, i el creixement sostenible.
Com treballem la diversitat?
L’atenció a la diversitat d’alumnes es duu a terme a través d’unes activitats diferents i específiques
a les del llibre de l’alumnat, que hem recollit en un quadern d’activitats complementàries
(QUAC) o en la mateixa guia didàctica, com en aquest cas.
Com hem introduït les TIC?
L’objectiu és que, en acabar el cicle, tots els nois i noies siguin capaços d’expressar-se per escrit
en català i castellà, de forma clara i ordenada, tant a mà com mitjançant l’ordinador. També
hauran de saber buscar informació, crear petits arxius, comunicar-se i enviar-se documents,
i fins i tot iniciar-se en la representació gràfica i el càlcul per mitjà de les TIC.Agrairem els vostres
suggeriments i comentaris sobre aquesta iniciativa (www.castellnouedicions.com).
PROJECTE BALENA BLANCA
11

G u i aa DD i d à c t ii cc aa
12
4. MATERIALS PER A L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
NATURAL. CICLE SUPERIOR
Per a l’alumne/a:
Per al professor/a:
PROJECTE BALENA BLANCA
1. Presentació 8
2. Principis educatius i didàctics 9
3. El Cicle Superior 10
4. Materials per a l’àrea de Coneixement del medi natural. Cicle Superior 12
5. Didàctica i metodologia de l’àrea de Coneixement del medi natural 13
6. Orientacions per a l’avaluació 15
7. Orientacions per atendre la diversitat 16
8. Els eixos transversals 17
9. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) 18
PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle de l’Educació Primària 20
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de Coneixement del medi natural 22
3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi natural per al Cicle Superior 24
4. Objectius referencials de l’Àrea de Coneixement del medi natural
per al Cicle Superior 26
PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Coneixement del medi natural de cinquè d’Educació Primària 32
2. Programacions; propostes de treball i suggeriments; fitxes d’activitats
complementàries; solucionari; bibliografia i altres recursos 34
AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial 00
2. Avaluació contínua i formativa 00
3. Avaluació sumativa i final 00
4. Solucions a les activitats d’avaluació 00
Guia DDiidààctticaaÍNDEX
CONEIXEMENT
DEL MEDI
Educació Primària Cicle Superior
5
✓ Una guia didàctica, organitzada en tres apartats:
Projecte Balena blanca, Projecte curricular
i Programació d’aula –que inclou,
per a cada unitat, la programació, les propostes
de treball i suggeriments, els llibres d’activitats
que es poden fotocopiar, el solucionari de les activitats
del llibre per a l’alumnat, i la bibliografia
i altres recursos per treballar les seqüències d’ensenyament-aprenentatge.
✓ Un CD amb la guia didàctica.
✓ Un quadern d’avaluació i seguiment (QUAS):
• que permet portar el control de tutoria (fitxa
dels alumnes, horaris, entrevistes…);
• que permet registrar el resultat dels controls
trimestre a trimestre.

5. DIDÀCTICA I METODOLOGIA DE L’ÀREA DE
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
Introducció
Aquest projecte es basa en una concepció constructivista de l’aprenentatge. Es pretén que
sigui l’alumnat, amb l’acompanyament del docent, qui impulsi el seu procés d’aprenentatge
per consolidar els seus coneixements, tot resolent les diverses situacions que es presenten
al llarg de la seqüència d’ensenyament-aprenentatge.
El desenvolupament curricular s’ha fet per cicles per tal de potenciar-lo com a procés d’aprenentatge
obert a dos cursos escolars. S’ha volgut donar un èmfasi especial al treball
mediambiental com a lligam de totes les nostres activitats relacionades amb l’entorn i, alhora,
atès que és una àrea de descoberta, a l’experimentació.
Per tal de facilitar la comprensió i l’assimilació global dels continguts de l’àrea, aquests s’han
organitzat i distribuït en els tres eixos seguents:
l’ésser humà el món que ens envolta l’entorn canvia
Estructura de les unitats
1. Introducció i avaluació dels coneixements previs
La unitat s’inicia amb una imatge de dues pàgines que, a més de ser una motivació inicial, servirà
de punt de partida per saber els coneixements, les motivacions i les expectatives de l’alumnat
sobre els continguts que es treballen en la unitat. Aquesta il·lustració sempre va acompanyada
de l’apartat Què en saps?, el qual ajudarà a fer l’avaluació inicial de l’alumnat.
En el requadre En aquesta unitat aprendràs, s’anticipen els continguts que es treballaran en
la unitat per tal d’ajudar els alumnes a organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements.
2. Exposició dels continguts de les unitats
La seqüènciació dels continguts de cada unitat és clara i ordenada. L’explicació ocupa la part
interior de cada pàgina, mentre que, al marge, hi apareixen, sempre que sigui possible, unes
propostes que pretenen que l’alumnat sigui capaç de formular-se preguntes, de plantejar-se
hipòtesis de treball i d’investigar algunes qüestions relacionades amb la vida quotidiana.
Aquestes propostes es recullen en els requadres Pensa-hi, Investiga, Sabies que... Tots els
PROJECTE BALENA BLANCA
13

GG uu i a D i dd à c t ii c a
14
continguts es complementen amb el requadre Activitats, que pretenen comprovar com evoluciona
la comprensió del tema que s’explica.
3. Funcionalitat de l’aprenentatge
L’apartat Temes d’interès inclou alguna aplicació dels continguts treballats en la unitat dins
del camp de l’actualitat, la salut, la ciència o, en altres casos, temes que incentivin la curiositat
de l’alumnat.
4. Experimentació
En l’apartat Nosaltres i l’entorn es desenvolupa algun experiment que o bé es pot seguir
en el llibre mateix, o bé es pot fer a l’aula, segons les possibilitats de cada centre.
Aquestes activitats d’aprenentatge complementen les que proposa el projecte 6/12.
5. Realització d’activitats
Finalment, les activitats proposades en aquest apartat volen ser una eina més per facilitar la
comprensió i la interiorització dels continguts treballats.
També poden ser útils a l’hora de programar els deures que els nens i nenes han de fer
a casa o per preparar els controls.
6. Síntesi i memorització comprensiva
La unitat s’acaba amb una pàgina anomenada Repassem, en la qual es presenta un mapa
conceptual que els alumnes han de completar, com a proposta de síntesi dels coneixements
assolits en aquesta unitat.
També inclou l’apartat Fem memòria, en què es resumeix el contingut de la unitat per tal
de facilitar-ne la memorització.

6. ORIENTACIONS PER A L’AVALUACIÓ
L’avaluació és una anàlisi del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet al docent
comprovar (i, si escau, modificar) si la planificació de l’acció educativa és coherent amb els
objectius proposats i adequada a les necessitats i característiques de l’alumnat.
Es troba plenament integrada en el procés educatiu i en forma part. És un instrument essencial
que ha d’afavorir positivament la millora de tot el procés. Perquè aquesta compleixi les
seves funcions, s’ha de preveure què, com i quan avaluar.
Per això, en aquesta guia s’ofereix una sèrie de recursos pràctics per avaluar el procés d’aprenentatge
de cadascun dels alumnes del grup classe.
Avaluació inicial: FEM MEMÒRIA
Castellnou Edicions incorpora una proposta didàctica per avaluar la competència curricular,
anomenada Fem memòria, que ajuda a determinar el que és capaç de fer l’alumnat en
relació amb els objectius i continguts de les àrees del currículum. El docent pot utilitzar-la
com l’inici d’una estratègia didàctica, o per establir el punt de partida de cadascun dels
alumnes i determinar la base per planificar el procés educatiu.
Avaluació contínua i formativa: QUÈ HEM APRÈS?
L’avaluació formativa és la que es desenvolupa durant el procés educatiu, i té com a finalitat
proporcionar a l’alumne l’ajut pedagògic més adequat a les necessitats de cada moment.
Castellnou Edicions ofereix una proposta d’avaluació fotocopiable per a cada unitat i un quadern
(QUAS) per afavorir el seguiment de cadascun dels alumnes.
Avaluació sumativa i final: QUÈ EN SABEM?
L’avaluació sumativa, és a dir, la que es fa al final del procés, permet determinar si s’han assolit
o no, i fins a quin punt, els objectius educatius. Oferim tres propostes, diferenciades pel
títol Què en sabem, per dur a terme l’avaluació de cadascun dels trimestres.
PROJECTE BALENA BLANCA
15

GG uu i a D i dd à c t ii c a
16
7. ORIENTACIONS PER ATENDRE LA DIVERSITAT
És un fet inherent a la condició humana l’existència de diferències individuals a l’hora d’aprendre.
Els nens i les nenes es diferencien notablement en aspectes com un entorn familiar,
social i cultural més o menys enriquidor; en les preferències a l’hora d’aprendre uns continguts
o uns altres; en la dedicació, l’esforç o l’atenció que posen en les tasques per aprendre;
en les expectatives i motivacions davant d’un nou tema; en la rapidesa per transferir el que
s’ha après d’una àrea a una altra, o en la quantitat de repeticions necessàries per consolidar
o retenir un aprenentatge.
Per tant, el fet que l’alumnat no sigui homogeni quant a aprenentatge fa difícil la tasca d’ensenyar
i obliga els docents a ser creatius, a desenvolupar estratègies i mètodes diversos, i, alhora,
a permetre ritmes i nivells de consecució diferents dins dels mateixos objectius generals
d’ensenyament.
És per aquest motiu, i per ajudar el professorat a resoldre situacions quotidianes i habituals
a l’aula, que Castellnou Edicions ofereix unes propostes d’activitats diferenciades, per atendre
la diversitat de l’alumnat dins l’aula.
1. Activitats de consolidació
S’adrecen a tot el grup classe, per consolidar i treballar els objectius didàctics i els continguts
de la unitat.
2. Activitats de reforç
S’adrecen a aquell alumnat que té dificultats en l’aprenentatge, per ajudar-lo a assolir les competències
bàsiques amb activitats més pautades, que contenen més exemples, que treballen
amb una metodologia més pròxima i concreta, etc.
3. Activitats d’ampliació
S’adrecen a aquell alumnat que té més facilitat per resoldre les qüestions escolars, que acaba
abans les tasques i que pot aprofundir en el coneixement dels continguts del llibre.

8. ELS EIXOS TRANSVERSALS
Els continguts transversals són objecte, actualment, d’una forta demanda social: la societat
demana que el món escolar defensi un projecte vàlid de societat i d’educació i que hi doni
resposta.
Els eixos transversals tenen com a objectiu que alguns aspectes de la nostra societat, com
per exemple el consum, l’educació per a la salut, l’educació viària, la tecnologia de la informació
i la comunicació, la diversitat intercultural o la igualtat d’oportunitats entre homes
i dones, formin part del currículum per aconseguir que els alumnes siguin capaços de
desenvolupar-los en diferents àmbits de la vida i perquè en un futur puguin integrar-se com
a membres actius, autònoms i crítics d’una cultura i en una societat determinada.
Els eixos transversals són processos actius permanents i preventius que pretenen informar
i formar l’alumnat. Són temes molt actuals que es relacionen amb la seva actitud davant
la vida. Els trobarem presents en els mitjans d’informació social, i caldrà tractar-los en l’educació,
per poder pal·liar-ne els possibles efectes negatius. Aquests eixos tenen un tractament
explícit en els continguts i en els objectius, però els trobarem d’una manera implícita en les
diverses àrees.
Castellnou Edicions integra els eixos transversals en el si de les àrees i els dóna un tractament
interdisciplinari: s’incorporen en les unitats de programació al llarg de l’etapa i en
cadascuna de les àrees.
PROJECTE BALENA BLANCA
17

GG uu i a D i dd à c t ii c a
18
9. LES TIC (TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
I LA COMUNICACIÓ)
La societat actual ha incorporat pràcticament en tots els àmbits l’ús de les noves tecnologies
de la informació i la comunicació: les TIC. L’escola no en pot quedar al marge.
Molts centres educatius tenen ja un pla estratègic que inclou una planificació de l’ús de les
noves tecnologies per part de l’alumnat. Altres centres ho voldrien, però potser els falta
temps per organitzar-ho, i a uns altres potser els falten mitjans tècnics. Però de segur que
tots pensen que els alumnes actuals han d’acabar la seva escolaritat obligatòria coneixent el
maneig del programari bàsic com a usuaris.
Amb la finalitat de facilitar al màxim la incorporació de les TIC a la pràctica docent de cada
dia, sigui quina sigui la situació en què es trobi el centre, Castellnou Edicions ha programat
unes activitats complementàries, que podríem anomenar «bàsiques i obligatòries» de cada
àrea i per a cada curs. Aquestes activitats proporcionen unes propostes concretes, fàcils
i atractives per treballar utilitzant els sistemes informàtics i els programes més usuals.
Les activitats TIC de Castellnou Edicions incorporen l’ús dels sistemes informàtics des dels
primers cursos de l’Educació Primària fins a l’últim curs de l’Educació Secundària Obligatòria,
d’una forma concreta i fàcil: en l’àrea de Llengua, els alumnes faran servir un processador de
textos, com el Microsoft Word, per produir textos, enviar missatges, comprovar l’ortografia…;
en l’àrea de Matemàtiques, comprovaran exercicis de càlcul, faran taules i gràfics; en l’àrea
de Coneixement del medi buscaran informació consultant webs, incorporaran imatges
als seus textos…; en l’àrea de Música utilitzaran el programa Músic per compondre música
amb l’ordinador.
Pensem sincerament que les Activitats TIC que trobareu a l’apèndix del llibre de l’alumnat
i al web serveixen tant per alfabetitzar en les noves tecnologies com per practicar i ampliar
els coneixements apresos.
Podeu trobar més informació al nostre web www.castellnouedicions.com

PROJECTE CURRICULAR
1. Objectius generals de l’etapa i objectius per cicle
de l’Educació Primària
2. Objectius generals i objectius per cicle de l’àrea de
Coneixement del medi natural
3. Continguts de l’àrea de Coneixement del medi
natural per al Cicle Superior
4. Objectius referencials de l’àrea de Coneixement
del medi natural per al Cicle Superior

GG uu i aa DD i d à c t ii cc aa
20
1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA I OBJECTIUS
PER CICLE DE L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Objectius generals
de l’etapa
1. Conèixer i acceptar la pròpia
identitat, les seves possibilitats
afectives i de relació,
i progressar en l’autonomia
i la iniciativa personals.
2. Conèixer el propi cos i les
seves possibilitats motrius
i progressar en l’adopció
d’hàbits de salut i higiene
personal.
3. Mostrar-se participatiu i solidari
de forma responsable,
i respectar els valors morals,
socials i ètics propis d’altri,
per exercitar-se en els principis
bàsics de la convivència
i d’estima per la pau.
4. Resoldre situacions o necessitats
de la vida quotidiana
mitjançant processos d’identificació,
planificació, realització
i verificació d’activitats al
seu abast.
5. Conèixer i utilitzar correctament
i apropiadament la
llengua catalana, i si escau
l’aranesa, tant oralment com
per escrit, emprant-la normalment
com a llengua
vehicular i d’aprenentatge.
6. Conèixer la llengua castellana
tant en l’àmbit oral com
escrit de manera que pugui
utilitzar-la apropiadament
com a font d’informació
i vehicle d’expressió.
7. Comprendre i expressar en
llengua estrangera missatges
senzills dintre d’un context.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Descobrir i construir la pròpia
identitat, i reconèixer les
similituds i diferències respecte
dels altres.
2. Conèixer les possibilitats
afectives i de relació amb els
grups socials més propers.
3. Desenvolupar-se de manera
autònoma en situacions
properes i conegudes.
1. Conèixer el propi cos, l’esquema
corporal i les seves
possibilitats sensorials i de
moviment.
2. Descobrir la necessitat d’adoptar
hàbits per a la cura
i la higiene del propi cos.
3. Descobrir el gust per les
activitats físiques col·lectives.
1. Mostrar-se participatiu i solidari
amb l’entorn social més
proper.
2. Descobrir la importància
dels principis bàsics de la
convivència i de la pau.
1. Resoldre situacions quotidianes
a partir de l’observació,
la identificació i l’experimentació
d’activitats.
1. Conèixer i utilitzar la llengua
catalana per comunicar missatges
senzills, orals i escrits,
de fets i experiències de la
vida quotidiana.
1. Iniciar-se en l’aprenentatge
de la llengua castellana per
comunicar-se oralment i per
escrit en missatges senzills
referits a aspectes de l’entorn
més pròxim.
1. Iniciar-se en la comprensió
i expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
referits a entorns propers.
1. Reconèixer la pròpia identitat
i acceptar normes referides
a la pròpia persona.
2. Relacionar-se amb grups de
convivència més amplis,
adaptar-se a noves situacions
i establir relacions d’amistat
i companyonia.
3. Desenvolupar estratègies
personals que afavoreixin la
pròpia iniciativa.
1. Dominar l’esquema corporal
i esforçar-se per millorar la
velocitat, el ritme, la flexibilitat
i la coordinació.
2. Tenir cura del propi cos
i adoptar hàbits d’higiene
i d’organització personal.
3. Gaudir de les activitats físiques
i esportives (individuals
i de grup).
1. Adoptar actituds participatives
i solidàries amb grups
socials coneguts i amb el
suport de l’adult.
2. Adequar la pròpia conducta
a les normes de convivència:
educació, respecte
i tolerància.
1. Resoldre situacions de la
vida quotidiana a partir de
la identificació, planificació
i realització d’activitats.
2. Reforçar l’aprenentatge de
procediments per explorar
i investigar.
1. Expressar de manera
correcta en llengua catalana,
oralment i per escrit, missatges
de dificultat creixent.
2. Començar a organitzar la
informació elaborant treballs
i informes senzills.
1. Conèixer la llengua castellana
tant en l’àmbit oral com
escrit per utilitzar-la com a
vehicle d’expressió i de relació
personal i social.
1. Progressar en la comprensió
i expressió en llengua estrangera
de formes i vocabulari
d’entorns més amplis.
1. Valorar la pròpia persona
a partir de la descoberta
i prova de les pròpies possibilitats,
amb el desig de
superar les dificultats.
2. Relacionar-se amb els diferents
grups de convivència
de manera respectuosa
i tolerant, acceptant la diversitat
d’interessos i d’opinions.
3. Prendre decisions.
1. Entendre el funcionament
global del cos humà i superar
les dificultats en el moviment.
2. Mantenir unes normes de
salut i higiene correctes
i també d’organització personal.
3. Realitzar alguna activitat física
o esportiva de forma
regular.
1. Ser participatiu i solidari en
els diferents àmbits de relació
i participació social.
2. Ser educat i respectuós amb
un mateix i amb els altres,
i tolerant amb les diferències.
1. Resoldre situacions a partir
de la identificació, la planificació
i la verificació.
2. Adquirir estratègies per
explorar, representar, explicar
i preveure alguns problemes
o algunes situacions reals.
1. Comprendre i expressar
missatges orals i escrits en
llengua catalana en contextos
diferents.
2. Ser capaç de planificar, organitzar,
elaborar i produir
informes i treballs.
1. Conèixer la llengua castellana
tant en l’àmbit oral com
escrit com a vehicle d’expressió
i com a font d’informació.
1. Comprendre i expressar en
llengua estrangera missatges
senzills dins d’un context.

8. Comprendre el medi físic
i natural i els principals mecanismes
que el regeixen a partir
de l’observació rigorosa dels
fets i els fenòmens senzills, i la
importància que la seva conservació
i millora té per a la
humanitat.
9. Conèixer els trets fonamentals
de Catalunya en els seus
aspectes naturals, socials, culturals
i històrics, en tant que
medi definidor de la identitat
nacional i personal, i progressar
en el sentiment de pertinença
al país.
10. Mostrar actituds de respecte,
conservació i ús correcte dels
recursos materials, tècnics
i naturals.
11. Utilitzar els conceptes i les
relacions matemàtiques elementals
i dominar les operacions
bàsiques per tal de
representar i interpretar l’espai,
les situacions i les experiències,
mitjançant el llenguatge
matemàtic.
12. Comunicar-se a través dels
mitjans d’expressió verbal, corporal,
visual, plàstic i musical,
i desenvolupar la sensibilitat
estètica, la creativitat i la capacitat
per gaudir de les manifestacions
artístiques.
13. Conèixer el patrimoni cultural
i gaudir-ne, participar en la
seva conservació i respectar la
diversitat lingüística i cultural
dels pobles i les persones.
14. Aplicar els coneixements
adquirits per resoldre de
manera creativa problemes
diversos amb els recursos
apropiats coneguts.
15. Aplicar, individualment i en
equip, metodologies de treball
intel·lectual, inclosa la utilització
dels recursos de la tecnologia
de la informació, que
estimulin l’aprenentatge i la
creativitat i permetin reduir
tasques rutinàries.
1. Iniciar-se en la comprensió del
medi físic i natural més proper
i familiar.
2. Observar, directament i indirectament,
els fets i els fenòmens
senzills que es manifesten
en l’entorn més pròxim.
3. Contribuir a la conservació del
medi natural físic més proper.
1. Iniciar-se en el coneixement
dels trets fonamentals de
Catalunya i dels seus aspectes
naturals, socials i culturals més
propers.
2. Gaudir de les manifestacions
socials del barri i participar-hi,
i descobrir el sentiment de
pertinença a una comunitat.
1. Respectar el material comú de
l’escola, de la família i de l’entorn
més proper.
1. Conèixer i entendre els conceptes
i les relacions matemàtiques
elementals.
2. Dominar les operacions bàsiques
–sumar i restar– i iniciarse
en la multiplicació.
3. Situar-se en l’espai.
1. Fer produccions artístiques
senzilles.
2. Descobrir la importància de
desenvolupar la sensibilitat
estètica i creativa, i la capacitat
per gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques.
1. Descobrir i reconèixer el patrimoni
cultural del barri, la ciutat
i el poble.
2. Conservar el patrimoni cultural
més proper.
3. Demostrar interès per conèixer
cultures d’altres pobles.
1. Aplicar estratègies bàsiques
per resoldre dificultats de la
vida quotidiana i demanar
ajuda a un adult en cas de
necessitat.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual senzilles, de
manera molt pautada i guiada.
2. Iniciar-se en l’ús de les TIC
i descobrir-ne algunes de les
possibilitats.
1. Comprendre les relacions
entre el medi físic i natural de
la localitat i la comarca.
2. Aplicar l’observació rigorosa
i sistemàtica de la realitat amb
tècniques i instruments més
precisos.
3. Diferenciar actuacions de millora
i deteriorament del medi
ambient i afavorir actituds per
conservar-lo.
1. Conèixer els elements del
medi natural, social i cultural
de la comunitat autònoma de
Catalunya.
2. Participar en les manifestacions
culturals de la comunitat
i valorar la importància de sentir-se
membre d’un territori.
1. Valorar i potenciar el respecte
i la conservació dels recursos
materials, tècnics i naturals de
Catalunya.
1. Dominar els conceptes i les
relacions matemàtiques elementals.
2. Dominar totes les operacions
bàsiques.
3. Iniciar-se en la utilització del
llenguatge matemàtic per
representar i interpretar l’espai,
situacions i experiències.
1. Desenvolupar la capacitat de
fer produccions artístiques
i ampliar el repertori de recursos
d’expressió.
2. Valorar la sensibilitat estètica
i creativa i la capacitat de gaudir
de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Identificar i valorar el patrimoni
cultural de la localitat i la
comarca.
2. Ser conscient de la importància
que té conservar el patrimoni
cultural de Catalunya.
3. Respectar les persones del grup
social més proper amb una cultura
diferent de la pròpia.
1. Aplicar correctament estratègies
sistemàtiques per resoldre
problemes, utilitzant tècniques
i procediments coneguts.
1. Aplicar metodologies de treball
intel·lectual més complexes,
seguint pautes i orientacions
generals.
2. Usar l’ordinador a l’aula i a casa
per cercar, arxivar, tractar i presentar
la informació.
PROJECTE CURRICULAR
1. Comprendre les relacions entre
el medi físic i natural, a una
escala global.
2. Observar i utilitzar instruments
de mesura per comprendre
i interpretar fenòmens físics.
3. Representar gràficament els fets
i els fenòmens observats del
medi.
4. Participar de manera activa en
la conservació del medi físic
i natural.
1. Conèixer els elements del
medi natural, social i cultural
catalans com a medi definidor
de la identitat nacional i personal.
2. Aprofundir el sentiment de
pertinença i estimació a Catalunya
d’una manera activa
i participativa.
1. Participar de manera activa en
la conservació dels recursos
materials, tècnics i naturals de
Catalunya i de la humanitat.
1. Aplicar els conceptes i les relacions
matemàtiques elementals.
2. Dominar i saber explicar les
operacions matemàtiques elementals.
3. Expressar-se amb llenguatge
matemàtic per representar
i interpretar l’espai, situacions
i experiències.
1. Comunicar-se mitjançant
produccions artístiques, utilitzant
recursos d’expressió verbal,
corporal, visual, plàstic
i musical.
2. Gaudir de les pròpies manifestacions
artístiques i d’altri.
1. Diferenciar el patrimoni
cultural de Catalunya del
patrimoni cultural de l’Estat
espanyol i d’Europa.
2. Conservar el patrimoni cultural
català.
3. Respectar les persones amb
cultures diferents de la pròpia.
1. Crear i aplicar estratègies personalitzades
per resoldre dificultats
i problemes que es
plantegen diàriament.
1. Aplicar metodologies personals
de treball intel·lectual.
2. Utilitzar l’ordinador de manera
responsable a casa i a l’aula
per cercar, arxivar, tractar, presentar
i explicar la informació
obtinguda.
21

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
22
2. OBJECTIUS GENERALS I OBJECTIUS PER CICLE
DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL
Objectius generals
de l’etapa
1. Identificar propietats d’objectes
i organismes a partir de
l’observació, la comparació i la
classificació.
2. Reconèixer fets, fenòmens
i processos que s’esdevenen
en ells mateixos o en el seu
entorn, i avançar progressivament
en la utilització de criteris
científicament acceptables
per a la seva interpretació.
3. Fer servir correctament els
termes científics en tot tipus
d’expressió –oral, escrita i gràfica–
que s’han d’utilitzar per
a la descripció dels fets i per
a l’elaboració d’informes de les
activitats experimentals.
4. Preguntar-se, cada vegada més,
pels fets que observem quotidianament
i per les respostes
que la ciència hi ha donat fins
ara.
5. Buscar respostes creatives
i originals als interrogants plantejats
utilitzant els procediments
(processos i tècniques
científiques) adequats al nivell
i a la temàtica.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Examinar, mitjançant els sentits,
un objectiu o ésser viu, apreciant-ne
les característiques
externes.
2. Utilitzar fotografies, dibuixos
pel·lícules o recursos tecnològics
per identificar les característiques
dels objectes i els
organismes.
1. Identificar alguns factors que
intervenen en fenòmens i canvis
naturals de l’entorn quotidianament
observables.
2. Aplicar criteris arbitraris per
classificar.
1. Retenir les dades de les observacions
efectuades.
2. Realitzar mesures de longitud
senzilles i de temps apreciantne
l’hora, la mitja hora i el
quart.
1. Estranyar-se quan un fet
observat contradiu l’experiència
anterior.
1. Manifestar inventiva a l’hora de
cercar solucions noves i originals
per poder respondre als
interrogants plantejats.
1. Utilitzar tots els sentits en l’estudi
i l’observació d’organismes
i materials.
2. Utilitzar fotografies, dibuixos
pel·lícules o mitjans audiovisuals
per identificar les propietats
dels objectes i els organismes.
1. Examinar els canvis que es
produeixen com a conseqüència
d’un fenomen o procés.
2. Aplicar criteris establerts per
classificar.
1. Saber utilitzar taules dicotòmiques
senzilles.
2. Expressar correctament el
resultat d’una mesura, indicantne
les unitats utilitzades i la
quantitat.
3. Expressar amb dibuixos o gràfics
senzills el procés d’un
experiment.
1. Interrogar-se davant dels fets
i fenòmens que es van produint
al nostre voltant.
2. Reconèixer el paper de la
ciència en la vida diària.
1. Manifestar inventiva a l’hora de
cercar solucions noves i originals
per poder respondre als
interrogants plantejats.
2. Cercar respostes als interrogants
plantejats en els llibres
i els documents audiovisuals.
1. Enumerar els elements dels
aparells i els sistemes humans
i entendre’n el funcionament
bàsic.
2. Descriure les principals característiques
que diferencien els
animals vertebrats dels invertebrats.
3. Enumerar les parts de la planta
i explicar-ne les funcions.
4. Reconèixer les propietats físiques
i químiques de la matèria
i els materials.
5. Reconèixer diferents formes
de manifestar-se de l’energia.
1. Explicar les accions dels agents
geològics externs.
2. Examinar les característiques
dels objectes o dels éssers vius
per mitjà de fotografies, dibuixos,
pel·lícules, etc.
3. Distingir a simple vista o amb
lupa si alguns materials són
homogenis o heterogenis.
1. Anotar de manera ordenada
les dades observades. Omplir
taules de doble entrada amb
les dades obtingudes.
2. Elaborar informes dels treballs
experimentals realitzats.
3. Utilitzar les paraules amb
correcció i precisió, fent
especial atenció al vocabulari
específic de l’àrea.
1. Fer l’observació periòdica i sistemàtica
d’alguns fenòmens
i processos.
2. Interrogar-se davant els fets
i els fenòmens que succeeixen
al seu voltant.
3. Reconèixer el paper de la
ciència en la vida diària.
1. Mostrar interès per respondre
a qüestions referents als elements
del medi natural més
propers i el propi cos.
2. Recórrer a fonts d’informació
per resoldre els problemes
que es plantegin.

Objectius generals
de l’etapa
6. Manipular correctament, i de
manera cada vegada més acurada,
els materials, els aparells
i els instruments de laboratori
i de camp previstos per a l’aprenentatge
experimental.
7. Defensar amb arguments les
pròpies afirmacions i saber
contrastar-les amb les de les
altres persones per tal d’avançar
en el pensament crític.
8. Entendre la salut personal,
social i del medi ambient com
un bé de l’individu i de la
comunitat que cal conservar,
preservar i potenciar.
9. Tenir una visió positiva de les
aportacions de la ciència i la
tecnologia a la societat.
10. Conèixer les principals riqueses
i mancances de l’entorn
natural, especialment de
Catalunya. Adquirir actituds de
respecte, conservació i aprofitament
dels recursos humans,
naturals i tècnics.
Cicle Inicial Cicle Mitjà Cicle Superior
1. Utilitzar amb destresa els instruments
de mesura (cinta
mètrica, termòmetre, rellotge,
etc.)
2. Representar, plàsticament, els
passos d’un experiment senzill.
1. Establir semblances i diferències
entre diversos objectes,
éssers vius o fenòmens observats.
2. Debatre les idees abans de
negar-les o acceptar-les.
1. Preocupar-se per la higiene
i l’ordre personal.
2. Tenir una actitud respectuosa
i conscient sobre la influència
de l’ésser humà sobre el medi.
1. Manifestar interès per algunes
aportacions de la ciència i la
tecnologia a la societat.
1. Tenir cura d’alguna planta i/o
d’algun animal seguint unes
instruccions determinades.
2. Esforçar-se a col·laborar en la
conservació de l’escola i de
l’entorn.
1. Tenir habilitat en els treballs
experimentals realitzats a l’aula
i al laboratori.
2. Tenir interès per realitzar activitats
de caire científic:
recol·lecció, conservació,
col·lecció, etc.
3. Utilitzar amb destresa els instruments
de mesura (cinta
mètrica, termòmetre, rellotge,
etc.).
1. Discutir a classe en un
ambient respectuós i mostrar
interès per escoltar les opinions
dels altres.
2. Debatre les idees abans de
negar-les o acceptar-les.
1. Prendre consciència de la
influència de l’activitat humana
en el medi.
2. Ser conscients de la influència
dels hàbits diaris en la salut.
3. Preocupar-se per la higiene
i l’ordre personal.
1. Manifestar interès pels esdeveniments
de caire tecnològic
i científic que tenen lloc a la
nostra societat.
2. Tenir interès per conèixer com
es van produir alguns dels descobriments
en el passat.
1. Prendre consciència de la
problemàtica del nostre
entorn (incendis, abocadors,
reciclatge, urbanització, etc.).
2. Esforçar-se a participar en la
conservació de l’escola i del
nostre entorn immediat.
PROJECTE CURRICULAR
1. Tenir destresa en la manipulació
de materials de laboratori.
2. Tenir destresa en la manipulació
d’eines de treball, com ara
el termòmetre, les fonts de
calor, les piles, les balances, el
material de vidre...
3. Prendre mesures precises
i aproximades de longituds,
temperatures i volums.
1. Comunicar verbalment als companys
i les companyes les
observacions fetes o els resultats
de les experiències realitzades.
2. Debatre les idees abans de
negar-les o acceptar-les.
3. Formular alguna hipòtesi senzilla
i intentar dissenyar experiències
que caldria fer per provar-les.
1. Tenir una actitud respectuosa
i conscient envers el medi.
2. Ser conscients de la influència
dels nostres costums en la
salut.
1. Manifestar interès per conèixer
com s’han dut a terme els
descobriments del passat.
2. Valorar el paper dels científics
i les científiques en la societat.
1. Identificar cadenes i xarxes
alimentàries que tenen lloc
en ecosistemes aquàtics
i terrestres propers al seu
entorn.
2. Conèixer alguns problemes
ecològics de Catalunya i les
principals espècies animals
i vegetals afectades.
3. Sensibilitzar sobre la influència
de l’ésser humà en el paisatge,
i valorar-la.
4. Participar en la conservació
de l’escola i del nostre entorn
immediat.
23

GG uu i a D i d à c t i cc aa
24
3. CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE SUPERIOR
PROCEDIMENTS ACTITUDS, VALORS I NORMES
1. Utilització d’instruments, aparells i eines de treball.
2. Utilització de tècniques de recol·lecció i classificació.
3. Observació directa d’éssers vius, fenòmens, materials
i mecanismes amb instruments o sense, aplicant-hi les
habilitats i les tècniques apreses.
4. Descripció i interpretació de fenòmens i canvis
mitjançant fotografies, dibuixos i recursos tecnològics.
5. Ús d’instruments de mesura, capacitat, massa
i temperatura.
6. Ús d’unitats de mesura.
7. Ús de tècniques elementals de separació de mescles.
8. Recollida i ordenació de dades.
9. Recerca d’informació fent ús de les fonts més
adequades.
10. Descripció oral, escrita i gràfica de fenòmens i canvis
observats a partir d’un model de referència.
11. Formulació d’hipòtesis senzilles i disseny d’experiments
per provar-les.
12. Deducció de les causes que poden produir determinats
resultats d’un experiment.
13. Representació plàstica, gràfica i verbal d’observacions
i experiments realitzats, fent ús de les tècniques
adequades.
14. Ús del vocabulari científic adequat en descripcions
i explicacions de fenòmens i processos del medi i del
propi cos.
15. Selecció de la informació més rellevant d’una lectura.
16. Síntesi i organització de la informació en forma de
mapa conceptual.
1. Responsabilitat en l’ús i la conservació del material i les
substàncies utilitzades en el treball experimental.
2. Reflexió sobre els propis comportaments.
3. Responsabilitat en el compliment de pautes que
afavoreixin la higiene i la salut.
4. Interrogació davant els fets i els fenòmens que
succeeixen al seu voltant.
5. Consciència dels resultats positius que comporta la
utilització d’un mètode de recerca.
6. Interès a escollir els mitjans adequats per expressar els
resultats del treball experimental.
7. Esforç per mantenir un clima de diàleg, mantenint una
actitud de respecte i comprensió envers els altres.
8. Sensibilització sobre la influència de l’activitat humana
sobre el medi.
9. Esperit crític envers la influència dels costums en la
salut.
10. Interès per saber com es van dur a terme els
descobriments en el passat.
11. Valoració del paper de la ciència en la vida diària.
12. Apreciació de la bona organització i la presentació del
propi material i treballs.

1. L’aparell locomotor
1.1. Els principals músculs, ossos i articulacions del cos
humà
1.2. Precaucions davant fractures i distensions
1.3. Postures inconvenients per al bon funcionament de
la columna vertebral
2. L’aparell digestiu
2.1. Dieta i nutrició equilibrada. Hàbits alimentaris
3. Els aparells respiratori i excretor del cos humà
3.1. Parts i funcions
6. La Terra i la Lluna.
6.1. Moviments de rotació i translació de la Terra i la
Lluna
7. Els minerals i les roques
7.1. Roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques
8. Els volcans i els terratrèmols
9. L’orientació i la mesura del temps. Els calendaris
10. Animals vertebrats
10.1. Classificació i característiques
11. Els vegetals
11.1. Parts d’una planta. Morfologia i funcions
11.2. Reproducció de les plantes amb flor. La
pol·linització
13. La llum
13.1. Propietats de la llum
13.2. La reflexió i la refracció
14. El so
14.1. Propietats del so
14.2. La reflexió del so. El soroll
15. Els materials
16. Propietats generals i específiques dels materials: massa,
volum, conductivitat i elasticitat
16.1. Classificació de materials per la seva homogeneïtat
o heterogeneïtat. Substància pura, mescla i
dissolució
16.2. Separació de mescles per decantació, filtració, etc.
17. L’energia
FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
L’ÉSSER HUMÀ
EL MÓN QUE ENS ENVOLTA
L’ENTORN CANVIA
PROJECTE CURRICULAR
4. L’aparell reproductor
4.1. Anatomia de l’aparell reproductor femení i masculí
4.2. Fecundació, gestació i part en l’ésser humà
4.3. Creixement i desenvolupament humà
5. La cèl·lula com a unitat més petita de tots els éssers
vius
11.3. Intercanvi de gasos en la fabricació de l’aliment
i en la respiració de les plantes
12. Xarxes alimentàries. Ecosistemes
12.1. Adaptacions dels éssers vius a l’entorn. Factors
ambientals: temperatura, llum, humitat
12.2. Paper dels éssers vius en la conservació del medi
12.3. Ecosistemes urbans. Els residus. Eliminació
i reciclatge
12.4. Parcs naturals i espècies protegides
17.1. Fonts d’energia. L’obtenció d’energia
17.2.Transmissió de la calor
17.3. Mesura de la calor dels materials. Canvis d’estat
dels materials
17.4. L’energia en els circuits
18. El moviment
18.1. Posició relativa i objecte de referència per
descriure els moviments
18.2. El moviment com un canvi de posició respecte
d’un punt o objecte de referència
18.3. Les trajectòries dels cossos en moviment
19. Les màquines i motors elementals
19.1. Aportacions de màquines en l’activitat humana
19.2. El moviment de rotació. Engranatges i politges
25

G u i a DD i dd à c t ii c a
26
4. OBJECTIUS REFERENCIALS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT
DEL MEDI NATURAL PER AL CICLE SUPERIOR
PROCEDIMENTS
1. Tenir destresa en la manipulació del material utilitzat en el treball experimental.
2. Tenir destresa en la manipulació dels instruments de mesura (cinta mètrica, balança, termòmetre, rellotge, etc.).
3. Construir circuits elèctrics molt simples.
4. Muntar algun dispositiu que contingui elements com ara engranatges, politges, corretges, rodes dentades, etc.
5. Construir habitacles senzills per a animals.
6. Realitzar disseccions de flors i d’òrgans d’animals.
7. Separar mescles per filtració, decantació i evaporació.
8. Preparar solucions saturades.
9. Dibuixar copiant del natural.
10. Fer l’observació periòdica i sistemàtica d’algun fenomen o procés.
11. Identificar les parts que componen un tot global.
12. Examinar les característiques dels objectes o dels éssers vius per mitjà de fotografies, dibuixos, pel·lícules, etc.
13. Realitzar mesures de longitud, distingint-hi els mil·límetres.
14. Mesurar masses amb una aproximació mínima d’un gram.
15. Mesurar volums amb provetes amb la precisió d’un mil·límetre.
16. Mesurar temperatures amb termòmetres clínics.
17. Anotar ordenadament les dades obtingudes en una observació.
18. Omplir taules de doble entrada amb les dades obtingudes.
19. Establir diferents tipus de particions en un conjunt d’elements donats, aplicant-hi diversos criteris de
classificació.
20. Elaborar algun informe escrit que reflecteixi el treball realitzat al laboratori, al camp o a tots dos llocs.
21. Ordenar les informacions rebudes utilitzant esquemes.
22. Controlar una per una les diverses variables que intervenen en un procés o fenomen.
23. Inferir, a partir de la informació donada per un gràfic, una dada no comprovada experimentalment.
24. Formular alguna hipòtesi senzilla i intentar dissenyar experiències que caldria fer per provar-la.
25. Memoritzar la terminologia nova després d’haver comprès el concepte corresponent.
26. Expressar les pròpies idees, incorporant-hi el vocabulari nou.
27. Expressar oralment les situacions viscudes i la informació proporcionada pels mitjans audiovisuals o les noves
tecnologies de la informació.
28. Comunicar verbalment als companys i les companyes les observacions fetes o els resultats de les
experiències realitzades.
29. Extreure informació d’articles o llibres de divulgació o documents audiovisuals o de les noves tecnologies de
la informació adequats a l’edat.
30. Saber llegir i interpretar guions de treball.
31. Realitzar esquemes que expressin la relació que s’estableix entre els conceptes.
32. Fer generalitzacions, com ara constatar que criteris diferents de classificació donen lloc a particions diferents,
o que diferents punts de vista poden donar lloc a descripcions diferents d’un mateix fenomen.
33. Resumir la informació verbal i no verbal per tal d’elaborar-ne una síntesi.

FETS, CONCEPTES I SISTEMES CONCEPTUALS
PROJECTE CURRICULAR
1. Conèixer les propietats dels materials especialment rellevants per la seva utilitat.
2. Distingir, a cop d’ull o amb la lupa de mà, si alguns materials són homogenis o heterogenis.
3. Descobrir que les roques són constituïdes per minerals, utilitzant el granit com a eina de treball.
4. Identificar els elements semblants i diferents de l’esquelet humà i dels aparells locomotors i de suport de
diversos tipus d’animals.
5. Enumerar els principals músculs i articulacions del cos humà.
6. Identificar l’ésser humà com a omnívor examinant-ne les característiques bàsiques.
7. Conèixer les funcions bàsiques i les finalitats més constatables de l’aparell respiratori, de l’aparell circulatori i
de l’aparell excretor humà i la seva interrelació.
8. Enumerar les parts dels aparells reproductors de l’home i de la dona i conèixer-ne les funcions.
9. Enumerar les parts de l’aparell reproductor de les plantes amb flor i distingir-hi els òrgans femenins i els
òrgans masculins.
10. Conèixer que la Terra és formada per tres capes diferents i que l’escorça és el sector on viu.
11. Saber que la Terra és un dels nou planetes del sistema solar i que aquest també conté cometes i meteorits.
12. Preparar una dissolució saturada.
13. Separar mescles per filtració.
14. Descriure el concepte de transferència d’energia aplicat a diverses situacions quotidianes.
15. Utilitzar els conceptes de font d’energia i receptor d’energia.
16. Interpretar diversos canvis en els objectes com a prova que els ha estat transferida energia.
17. Reconèixer les diverses maneres que té l’energia de manifestar-se.
18. Identificar la pila com a font d’energia en un circuit elèctric senzill.
19. Descriure l’aspecte canviant del cel en diversos moments de l’any i al llarg del dia.
20. Distingir, dins els períodes del calendari, entre els que són convencionals i els que es basen en l’observació
dels moviments celests.
21. Descriure el procés de creixement i desenvolupament del cos humà.
22. Explicar el paper dels ossos, dels músculs i de les articulacions en el desplaçament dels vertebrats.
23. Enumerar alguns mecanismes locomotors dels invertebrats.
24. Enumerar les mesures de caràcter immediat que s’han de prendre davant de distensions i fractures.
25. Identificar les postures que ocasionen la deformació de la columna vertebral.
26. Enumerar les precaucions que convé prendre per evitar la fatiga.
27. Saber diferenciar alimentació de nutrició.
28. Explicar la utilitat i el paper dels diferents tipus d’aliments en la nutrició humana.
29. Explicar les conseqüències que es deriven de l’adquisició d’uns determinats hàbits alimentaris.
30. Enumerar substàncies nocives per a la salut i quines en són les causes i els efectes.
31. Adonar-se de les transformacions dels aliments en el tub digestiu abans d’entrar en el corrent sanguini.
32. Descriure el camí que segueixen els nutrients i l’oxigen fins a arribar a la cèl·lula.
33. Identificar la contribució de les arrels, la tija i les fulles a la nutrició de les plantes.
34. Enumerar els elements que les plantes necessiten per fabricar els seus aliments.
35. Constatar l’existència de l’intercanvi de gasos en la respiració.
36. Descriure els processos de la fecundació, la gestació i el part en l’espècie humana.
37. Enumerar les característiques distintives de la pubertat fisiològica en el noi i en la noia.
27

G u i a DD i dd à c t ii c a
28
38. Explicar com s’ha de mantenir la higiene dels òrgans reproductors.
39. Explicar els símptomes d’un mal funcionament de l’aparell reproductor.
40. Comentar els símptomes d’un mal funcionament de l’aparell reproductor.
41. Descriure, fent servir exemples concrets, el procés de la reproducció animal.
42. Localitzar i enumerar les parts de la flor que intervenen en la reproducció.
43. Descriure, fent servir exemples concrets, els processos de la pol·linització, la formació del fruit i de la llavor i
la germinació.
44. Relacionar l’erosió, el transport i la sedimentació amb la formació d’un sòl.
45. Saber que, amb el pas del temps i en condicions determinades, certs materials poden transformar-se i
esdevenir roques.
46. Conèixer que els volcans i els terratrèmols tenen el seu origen en fenòmens que es produeixen a l’interior
del planeta Terra.
47. Descriure el moviment com un canvi de posició respecte a un punt o objecte de referència.
48. Observar la diversitat de trajectòries que poden seguir els cossos en moure’s.
49. Conèixer que la llum que ha arribat a un objecte ha hagut de desplaçar-s’hi des de la font lluminosa.
50. Relacionar la reflexió de la llum amb un canvi de la seva trajectòria en arribar a un objecte qualsevol.
51. Relacionar la refracció de la llum amb una desviació de la seva trajectòria en travessar un material
transparent.
52. Conèixer que el so es desplaça des de la font sonora i que es reflecteix en arribar a un objecte.
53. Identificar, en un indret determinat, les adaptacions dels éssers vius al lloc on viuen.
54. Explicar les diferents formes d’adaptació de les plantes i els animals als diversos factors ambientals:
temperatures, llum i humitat.
55. Identificar cadenes i xarxes alimentàries que s’estableixen en un ecosistema aquàtic i en un ecosistema
terrestre de l’entorn proper.
56. Identificar algun dels elements que configuren un ecosistema i el tipus de relacions que s’estableixen entre
si.
57. Conèixer la funció dels éssers vius en els processos geològics externs.
58. Identificar alguns mecanismes de disseminació de les llavors.
59. Conèixer l’existència d’accions encaminades a protegir el medi: espècies protegides, parcs naturals.
60. Indicar i muntar alguns mecanismes que permeten transmetre el moviment de rotació d’uns punts a uns
altres.
61. Identificar alguns recursos energètics utilitzats actualment.
62. Saber l’origen del carbó i del petroli.
63. Adonar-se de la necessitat de la conservació dels recursos energètics fòssils, ja que són limitats.
64. Conèixer la utilització de les rodes hidràuliques i de les pales que giren amb el vent per a l’obtenció d’energia.
65. Identificar la utilitat dels molins de vent.
66. Ser conscient de la gran diversitat de mecanismes que permeten la realització del treball.
67. Explicar la raó de ser i el fonament de les vacunes.
68. Ser conscient de l’avenç mèdic que ha representat la possibilitat de fer transfusions.

ACTITUDS, VALORS I NORMES
PROJECTE CURRICULAR
1. Sentir-se responsable de la seguretat pròpia i col·laborar en la seguretat dels altres.
2. Proveir-se dels instruments necessaris per al treball.
3. Preparar adequadament el treball de les experimentacions i deixar net el material emprat.
4. Prendre les precaucions adequades al laboratori i al camp.
5. Aprofitar les mostres sense fer malbé els exemplars.
6. Actuar d’acord amb pautes que afavoreixin la higiene i la salut.
7. Interrogar-se davant dels fets i els fenòmens que succeeixen al nostre voltant.
8. Explorar, amb gust, la gran varietat d’éssers vius i objectes que hi ha al nostre entorn.
9. Mostrar disponibilitat per adquirir noves tècniques i habilitats.
10. Actuar amb precisió en el treball experimental.
11. Adonar-se dels resultats positius que comporta la utilització d’un mètode de recerca.
12. Ser conscient que hi ha diverses formes de comprovar les idees i de realitzar les observacions.
13. Apreciar que hi ha una relació entre els fets i les causes que els produeixen.
14. Manifestar inventiva en la recerca de solucions noves i originals per poder respondre als interrogants
plantejats.
15. Fer ús de les paraules amb correcció i precisió.
16. Acudir a fonts d’informació per resoldre els problemes que es plantegin.
17. Tenir interès a escollir els mitjans adequats per expressar els resultats del treball experimental.
18. Distingir entre observacions i conclusions.
19. Debatre les idees abans de negar-les o acceptar-les.
20. Discutir i debatre en un clima de diàleg i mantenint una actitud de respecte i de comprensió envers els
altres.
21. Seguir un raonament lògic per expressar les idees pròpies.
22. Posar l’esperit de col·laboració per davant de l’esperit de competició.
23. Reflexionar sobre l’actuació pròpia i preveure’n les possibles conseqüències.
24. Modificar o mantenir els criteris i les actuacions personals després d’un procés crític d’anàlisi de les raons
pròpies i de les raons dels altres.
25. Mostrar interès per descobrir les implicacions de l’activitat humana en el present i en el futur del nostre
planeta.
26. Tenir una actitud reflexiva sobre la influència de l’activitat humana en el medi: contaminació, producció
d’escombraries, etc.
27. Prendre consciència de la repercussió dels costums en la salut: tipus d’alimentació, ritme de vida, tipus
d’activitats, descans, etc.
28. Sensibilitzar-se respecte a la problemàtica de l’entorn: incendis forestals, abocadors, reciclatge de materials,
urbanització del sòl...
29. Col·laborar en la conservació de l’escola i del nostre entorn.
30. Mostrar interès per saber com van ser duts a terme els descobriments del passat.
31. Valorar el paper dels científics en la societat i interessar-se per les seves vides i pels seus descobriments.
32. Descobrir el paper de la ciència en la vida diària.
33. Valorar alguns instruments, aparells i eines modificats per l’aplicació de les noves tecnologies o nous
materials: termòmetres, rellotges i balances digitals, joguines de plàstic que no es trenquen, comandaments a
distància per controlar o comandar, etc.
29

PROGRAMACIÓ D’AULA
1. Continguts de Coneixement del medi natural
de cinquè d’Educació Primària
2. Programacions; propostes de treball i
suggeriments; fitxes d’activitats
complementàries; solucionari;
bibliografia i altres recursos

1. CONTINGUTS DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL DE CINQUÈ
D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L’ésser humà
Unitat 1 L’aparell locomotor
32
Continguts
• L’esquelet
• Les articulacions
• El sistema muscular
• Moviment i salut
Unitat 2 L’aparell reproductor
Unitat 3 L’aparell digestiu
Unitat 4 L’aparell respiratori i l’aparell excretor
Unitat 5 Les plantes
Continguts
• L’aparell reproductor femení
• L’aparell reproductor masculí
• La fecundació
• L’embaràs
• El part
• Les etapes de la vida
Continguts
• Òrgans de l’aparell digestiu
• Nutrició i dieta
• Els àpats diaris
Continguts
• Anatomia de l’aparell respiratori
• La respiració
• L’excreció
• Excreció i salut
El món que ens envolta
temes d’interès
• Una petita experiència
sorprenent
• Trasplantaments
• Velocitat i accidents
nosaltres i l’entorn
• Composició dels
ossos
48 temes d’interès 58 nosaltres i l’entorn 59
• És curiós saber que... • Dissecció d’un
ronyó de be
Continguts
62 temes d’interès 72 nosaltres i l’entorn 73
• Característiques i classificació de les plantes • Plantes carnívores • Observació d’una
• Parts de la planta
• La fotosíntesi
• La reproducció de les plantes amb flor
flor
Unitat 6 Els vertebrats
Continguts
• Els peixos
• Els amfibis
• Els rèptils
• Les aus
• Els mamífers
6 16 17
20 temes d’interès 30 nosaltres i l’entorn 31
• La clonació
• Nena o nen?
34 temes d’interès 44 nosaltres i l’entorn 45
• Els cereals del món • Com es pot saber si
un aliment conté
greixos?
76 temes d’interès 86 nosaltres i l’entorn 87
• Els dinosaures
• Dissecció d’una
truita

Unitat 7 La Terra
Continguts
• Les capes de la Terra: hidrosfera, geosfera,
atmosfera
• Moviments de la Terra: rotació i translació
• La mesura del temps i l’orientació
• La Lluna
Unitat 8 Volcans i terratrèmols
L’entorn canvia
Continguts
• Els volcans. Les erupcions volcàniques
• Classes de volcans
• Els terratrèmols o sismes
• Roques i minerals
Unitat 9 Deixalles i reciclatge
Continguts
• Els residus
• La recollida selectiva. El reciclatge
• Les deixalleries
• Estalvi energètic i d’aigua
Unitat 10 La llum i el so
90 100 nosaltres i l’entorn
• El rellotge
101
temes d’interès
• Les marees
• El trastorn d’horari
118 temes d’interès 128 nosaltres i l’entorn 129
• Els transports
• Reutilització dels
residus
Continguts
132 temes d’interès 142 nosaltres i l’entorn 143 12
• Fonts de llum
• Cossos transparents, translúcids i opacs
• Propagació i propietats de la llum
• Els colors. Instruments òptics
• El so. Les propietats del so. Instruments
musicals
• La llum i el so d’una tempesta
• Holografies 3D • Il·lusions òptiques
Unitat 11 La matèria i les seves propietats
Continguts
• La matèria i els materials
• La massa i el volum
• Conductivitat i elasticitat
• Mescles i dissolucions
Unitat 12 La calor. Els canvis d’estat de la matèria
Continguts
• La calor
• La temperatura. Transfèrencia de calor
• Combustió i combustibles
• Formes alternatives de producció de calor
• Els estats de la matèria. Els canvis d’estat
temes d’interès
• Erupció del mont
Pelée
146 temes d’interès 156 nosaltres i l’entorn 157
• Els mil envasos bric • Mesura del volum
d’un objecte
temes d’interès
• Les aplicacions de la
calor
nosaltres i l’entorn
• Propietats de les
roques
104 114 115
160 170
nosaltres i l’entorn
• Construcció d’un
forn solar
171
33

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
34
2. PROGRAMACIONS; PROPOSTES DE TREBALL; FITXES
D’ACTIVITATS; SOLUCIONARI; BIBLIOGRAFIA
1 Comprendre la influència dels costums en la salut: pràctica de l’exercici físic.
2 Manifestar interès per descobrir com es produeix el moviment corporal.
3 Respectar les normes relatives a la seguretat personal.
4 Conèixer mesures immediates que cal prendre davant fractures o distensions musculars.
Procediments
•Descripció de les parts de
l’aparell locomotor.
•Treball experimental:
descripció dels canvis
soferts pels ossos després
de ser carbonitzats o bé
atacats per una dissolució
àcida.
UNITAT 1. L’APARELL LOCOMOTOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i
sistemes conceptuals
•L’esquelet. Els ossos i la
seva funció.
•Composició dels ossos.
•Els músculs. Estructura i
funció.
•Articulacions i funció.
•Lesions més freqüents de
l’aparell locomotor.
Actituds, valors i normes
•Pràctica d’hàbits relatius a
la seguretat del propi cos.
•Respecte per les normes
relatives a la conservació
de materials, seguretat i
higiene del treball
experimental.
•Compliment de les pautes
que afavoreixen la salut.
Transversals
• Educació per a la salut: Coneixement del propi cos i del seu funcionament motriu.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. L´esquelet: 1 i 2 11
2. El sistema muscular: d’1 a 3 13
3. Moviment i salut: d’1 a 5 15
4. Activitats: d’1 a 9 18
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació.
Fitxa 1: La forma dels ossos.
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 35
Avaluació contínua. Repassem 47
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
Fitxa 2: Evolució de la composició dels ossos.
• Activitats de reforç.
Fitxa 3: Els meus ossos.
Fitxa 4: Les begudes isotòniques.
Fitxa 5: Les deformacions de la columna.
• Activitats d’ampliació.
Fitxa 6: Fes una entrevista.
AVALUACIÓ
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 1
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 6 i 7
Per encetar el tema, feu-los aquestes preguntes que serveixen per veure què saben del tema que es
treballarà a continuació:
• Per què cal tenir cura de l’aparell locomotor? (L’aparell locomotor fa possible la nostra mobilitat
per a tota la vida i, per tant, cal tenir-ne cura. Si els músculs no treballen, s’atrofien. Si es fa exercici,
la respiració és més activa, el cos s’enforteix, la sang circula més ràpid i s’eliminen residus.)
• Quines són les lessions més freqüents de l’aparell locomotor? (Les fractures d’ossos, els esquinços,
les luxacions, les rampes i els cruiximents.)
• Què és una persona contorsionista? (Una persona amb molta habilitat per flexionar el seu cos.)
Suggeriments
Amb l’objectiu que es fixin en diferents moviments i en els ossos i els músculs que hi intervenen, pregunteu
a l’alumnat quins ossos i músculs coneixen que intervinguin en el moviment d’anar amb bici
i amb els altres moviments que fan les persones de la fotografia.
També els podeu preguntar quins són els ossos i els músculs del seu cos que coneixen i quins moviments
s’executen amb aquests ossos i músculs.
Proposeu-los que portin a classe radiografies per fer-ne una exposició amb la història corresponent. Cal
que reconeguin els ossos implicats, la seva localització, el tipus de fractura i el tractament posterior.
Pàgines 8 i 9
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Els alumnes i les alumnes han de llegir tots dos textos i observar l’esquelet amb el nom dels ossos.
Heu de procurar que dedueixin per si mateixos que els ossos són el sistema de suport al moviment,
comparant-los amb el moviment del cuc o de la serp i insistiu en la idea que el moviment és possible
gràcies als músculs, als ossos i a les articulacions.
Les radiografies de la part inferior serveixen per fer veure a l’alumnat la importància d’aquesta tecnologia
a l’hora de detectar molts problemes de l’aparell locomotor.
Suggeriments
Comenteu-los les diferències estructurals que hi ha entre els organismes vertebrats i els invertebrats.
També els podeu parlar dels organismes articulats (insectes, artròpodes, etc.), que no tenen esquelet
intern.
Mitjançant l’observació de la fotografia de la part superior de la pàgina 8 es pot debatre si totes les
persones tenen el mateix aparell locomotor i si poden flexionar-lo de la mateixa manera.
Es pot demanar a l’alumnat a quina part del cos correspon cada radiografia i quants ossos s’hi veuen.
Comenteu-los la funció de protecció d’òrgans tous que exerceixen els ossos de l’esquelet comparant
els efectes que té un cop donat a un cuc o a una serp i a una persona.
A mesura que a classe es comentin els ossos cal que cada alumne i alumna se’ls intenti localitzar i palpar.
Proposeu-los de calcar l’esquelet de la pàgina 9 en una superfície on s’hi enganxi el velcro i, aleshores,
escriure els noms dels ossos de l’esquelet en etiquetes de velcro, per ajudar-los a memoritzarne
els noms.
35

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
36
Pàgines 10 i 11
Es llegeix el text, s’analitzen les imatges i es resolen les activitats.
Suggeriments
Per facilitar-los la memorització dels ossos, una altra proposta és fer-ne un esquema escrit en vermell
a sobre del qual es col·loca un full de cel·lofana vermell perquè no es puguin llegir els noms si no
s’enretira el paper.
Es pot jugar a endevinar «l’os que moc». Es fan equips. Un equip diu el nom d’un os, i un membre de l’altre
equip ha de moure exclusivament, si és possible, l’os que li han demanat.
Una variant és que un company o una companya intenti endevinar el nom de l’os i dir la part del
cos a què pertany. Si cal, pot demanar ajuda. Aleshores el seu company o companya anomena un
os que està en contacte amb el que cal endevinar. Es puntua, segons l’intent, el nom de l’os i la part
de l’esquelet:
1r intent nom d’os: 5 punts part esquelet: 3 punts
2r intent nom d’os: 3 punts part esquelet: 1 punt
Proposeu-los de moure el cos, per localitzar totes les articulacions que puguin.
Insistiu en el fet de distingir aquelles articulacions que només permeten la flexió (dits, genolls) de les
que permeten també la rotació (coll, turmell). És molt important que experimentin amb el cos.
Proposeu-los de fer la fitxa 1, «La forma dels ossos».
Pàgines 12 i 13
L’alumnat ha de llegir els textos, observar les imatges i resoldre les activitats en la llibreta.
Suggeriments
Proposeu-los de quantificar el pes dels seus músculs: entre 1/3 i 1/5 del seu pes.
Es pot jugar a endevinar «el múscul que moc». Es tracta de seguir la mateixa metodologia que ja s’ha
explicat en l’apartat anterior per al joc «l’os que moc».
Feu-los doblegar el braç o la cama perquè notin en el seu cos els músculs antagònics.També es pot
construir un model d’articulació amb tires de plàstic rígid, elements d’unió i gomes per diferenciar el
múscul flexor i el múscul extensor.
Pàgines 14 i 15
Els alumnes han d’observar i memoritzar els noms dels músculs i resoldre’n les activitats.
És important fer notar que la salut de l’aparell locomotor vol dir tant la salut dels músculs com la dels
ossos. Per això convé seguir una dieta variada que sigui rica i aporti aigua, vitamines, sals de calci i de
fòsfor i, alhora, fer exercici físic.
Suggeriments
Per ajudar-los a memoritzar els músculs i localitzar-los es poden retallar imatges –si és possible en acció–,
i indicar-hi el nom dels músculs.
També es pot seguir el recurs del paper de cel·lofana vermell de les pàgines 10 i 11.
Així mateix, es pot suggerir d’organitzar una recerca de quins són els exercicis que es fan abans d’iniciar
una sessió d’exercici físic o un partit i quan s’acaben, explicant-ne la finalitat.

Pàgina 16
Temes d’interès
«Una petita investigació sorprenent». Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat s’adoni que el vinagre
és un àcid que ataca i desfà la closca de l’ou, que és l’estructura rígida amb què aquest es protegeix.
«Velocitat i accidents». Comenteu-los que hi ha altres mesures de seguretat per augmentar la protecció
en possibles accidents: posar-se el cinturó de seguretat davant i darrere; cordar-se el casc; asseure’s
en un cotxe al lloc on correspon segons l’edat; usar casc i proteccions per esquiar, patinar, anar en bicicleta...,
i, sobretot, complir les normes de circulació.
«Trasplantaments». Els podeu comentar que els trasplantaments d’òrgans són els que estan més
avançats i que, gràcies a les famílies que han donat els òrgans d’un familiar mort en accident, s’han pogut
salvar moltes altres vides.
Pàgina 17
Nosaltres i l’entorn
Es proposen diversos experiments que, sota la vigilància d’una persona adulta, els permeti reconèixer
diversos components dels ossos:
Recomanacions:
• Per cremar l’os, cal subjectar-lo amb unes pinces.
• Cal deixar l’os en la dissolució àcida durant una setmana.
• En manipular una dissolució àcida o l’os que s’hi ha introduït, cal vigilar de no tocar-lo en cap cas.
Amb les dues pràctiques es demostra que l’os es compon d’una substància orgànica (osteïna) i de
substàncies inorgàniques (aigua i sals minerals).
Els ossos emmagatzemen sals minerals de calci i de fòsfor, que s’alliberen quan el cos les necessita.
Es pot realitzar la fitxa 2, «Evolució de la composició dels ossos».
Pàgina 18
Activitats
Aquesta pàgina serveix per aprofundir, per mitjà de les activitats plantejades, en els temes que s’han
tractat en la unitat.
Pàgina 19
Repassem
El mapa conceptual que es proposa en aquesta pàgina es pot realitzar de diferents maneres:
• Emplenar-lo a la pissarra, de manera col·lectiva.
• Donar-los les paraules que falten perquè les completin en la seva llibreta.
• Que cadascú completi el mapa conceptual en la seva llibreta.
Per realitzar una avaluació individual, proposeu-los de fer la fitxa «Què hem après?» de la unitat 1.
37

C
fitxa 1
Unitat 1
Nom: Data:
Els ossos tenen formes molt variades, segons quina sigui la funció que han de desenvolupar:
✔ Llargs: tenen una part central, anomenada diàfisi, i dos extrems anomenats epífisis.
Ho són tots els de les extremitats, excepte el canell i el turmell.
✔ Curts: totes les vèrtebres, els ossos del canell i del turmell i la ròtula.
✔ Plans: tots els del crani, la cara i les costelles.
1. Classifica els ossos que coneixes en tres grups, segons la seva forma:
Llargs:
Plans:
Curts:
La forma dels ossos
tíbia peroné vèrtebres crani

C
fitxa 2
Unitat 1
Els ossos estan formats per sals minerals, aigua i matèria orgànica.A mesura que ens fem grans, els
ossos s’endureixen, i es tornen més resistents i menys flexibles.
És important tenir en compte el
valor de les vitamines, ja que faciliten
el procés d’ossificació i constitució
del sistema ossi.
Als ossos s’emmagatzemen sals de
calci i de fòsfor, que aporten rigidesa i
duresa als ossos.Aquestes sals poden
ser alliberades i abocades a la sang si
el cos en necessita en un moment
determinat. Convé renovar aquestes
sals fent exercici físic i seguint una
dieta variada i rica en sals minerals
(cal beure llet), que és la manera
segura d’obtenir-ne.
1. Observa el gràfic i contesta:
A quina edat són més flexibles els ossos?
Per què?
Evolució de la composició
dels ossos
Nom: Data:

R
fitxa 3
Unitat 1
Tinc cura de la meva esquena?
Moltes de les vèrtebres de la columna s’uneixen de manera que permeten un cert moviment entre si.
Si aquest moviment sovint s’executa incorrectament, poden aparèixer deformacions de la columna, sobretot
si s’hi té una tendència genètica.
1. Reflexiona sobre aquestes preguntes i contesta-les marcant amb una creu.
1. Et diuen que camines amb l’esquena corbada?
2. Llegeixes els llibres de massa a prop?
3. Fas esport?
4. Escrius amb el cap tort i recolzat damunt la taula?
5. Portes sovint la motxilla penjada d’una sola espatlla?
6. Beus llet?
7. Quan estàs assegut, et col·loques sovint un peu a sota teu?
8. Et notes molt alleugerit quan et treus la motxilla de
sobre? Supera la 1/10 part del teu pes?
PUNTUACIÓ
Els meus ossos
Nom: Data:
sí no
5 0 1
6 1 0
7 0 2
8 0 1
sí no
1 0 1
2 0 1
3 2 0
4 0 1
9-10 punts: Els teus hàbits són excel·lents. Felicitats!
sí no
6-7-8 punts: Encara que tens cura de la teva esquena, et costa força dur els teus propòsits a la pràctica.Anima’t!, hi
sortiràs guanyant.
Menys de 6 punts: A vegades no és senzill adoptar una actitud responsable.Anima’t i, de mica en mica, incorpora
algun costum que sigui respectuós amb el teu cos.

R
fitxa 4
Unitat 1
1. Per quina raó molts esportistes consumeixen begudes isotòniques després de fer esport?
2.Agafa etiquetes de diferents marques d’aigua mineral i de begudes isotòniques.
Quantes n’has aconseguit?
3. Escriu els components comuns de les aigües minerals i els de les begudes isotòniques.
4. A quina conclusió has arribat?
Les begudes isotòniques
Nom: Data:
aigües minerals begudes isotòniques

R
fitxa 5
Unitat 1 Les deformacions de la columna
Nom: Data:
1. Llegeix aquest text:
L’escoliosi és la desviació de la columna vertebral cap a un costat. Pot ser provocada per una mala positura,
és a dir, una descompensació de pes a l’espatlla. N’han de preveure l’aparició carters, dentistes i totes
aquelles persones que sovint porten pes sobre una sola espatlla.
La cifosi és la desviació de la columna vertebral que origina el que es coneix també com a gep. Pot ser
provocada per un carregament del pes cap endavant. N’han de prevenir l’aparició ciclistes, jardiners, pagesos
i preadolescents. Es corregeix sobretot amb la natació i es pot prevenir mantenint una bona positura
tant dret com assegut.
La lordosi és la deformació de la columna vertebral en la qual les vèrtebres lumbars estan molt enfonsades
i la panxa sobresurt. Sol afectar les ballarines –sobretot de gimnàstica rítmica. Per prevenir-la, cal
reposar el pes del cos sobre tots dos peus i fer els exercicis que els proposi l’entrenador o l’entrenadora.
Totes aquestes deformacions es corregeixen, sempre sota control mèdic, amb els exercicis adequats, i sovint
és aconsellable la pràctica de la natació.
2. Emplena aquesta graella:
possibles afectats
les ballarines
els ciclistes
les persones que
porten pes a sobre
d’una sola espatlla
malaltia descripció de la malaltia

A
fitxa 6
Unitat 1
Fes una entrevista
Nom: Data:
1. Entrevista la persona que s’encarrega de la infermeria de l’escola i respon:
a) En què consisteix la seva feina a l’infermeria?
b) Tipus d’accidents de l’aparell locomotor que hi ha hagut en el curs passat:
c) Mesures sanitàries urgents que es practiquen segons el cas:
d) A què es deuen la majoria d’aquests accidents? Es podrien evitar?
e) Anècdotes o altres comentaris d’interès:

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
44
Pàgina 11
SOLUCIONARI
1. Els ossos són vius, perquè creixen, ens fan mal quan ens hi donem un cop, se solden després d’una
fractura…
2. La resposta depèn de l’alumne o l’alumna.
Pàgina 13
1. A l’abdomen. Per exercitar els músculs abdominals: oblics i recte. D’aquesta manera, s’enforteixen,
no es fa panxa i ens movem amb més elasticitat.
2. Els vasos sanguinis hi aporten els nutrients necessaris.
3. El tendó d’Aquil·les és a la part posterior del turmell. Aquil·les és un personatge de la mitologia
grega que era invencible perquè, en néixer, el van banyar amb la sang d’un drac. L’únic lloc del
seu cos que no es va mullar va ser el tendó, que era per on el subjectaven, i aquest era el seu
punt feble.
Pàgina 15
1. Exercicis d’extensió de la musculatura.
2. Per evitar accidents en exigir un esforç a la musculatura.
3. Els músculs s’atrofien.
4. Sí, perquè és un sistema de protecció del cap en cas d’accidents.
5. Mantenir-se dret representa un esforç de les articulacions que, en les persones grans solen estar
molt més gastades, i si seuen, poden descansar.
Pàgina 17
• De matèria orgànica, perquè són flexibles.
• La matèria orgànica.
• La matèria inorgànica.Traient-li les sals minerals (experiment 2).
• La matèria orgànica.Traient-li la matèria orgànica (experiment 1).
Pàgina 18
1. El fèmur. A les extremitats inferiors.
2. Semblances:
• tres ossos (un a dalt i dos a baix);
• ossos llargs;
• tres articulacions.
Diferències:
• plegat de l’articulació central (genoll, colze);
• posició mà, peu (angle recte).
3. L’aparell locomotor és l’encarregat del moviment corporal.
4. L’esquelet dóna forma al cos, el protegeix i fa possible el moviment. Cap, tronc i extremitats.

5. S’anomenen vèrtebres. La medul·la espinal.
6. El punt d’unió entre dos o més ossos.
7. Esquinç: trencament de lligaments.
Luxació: desplaçament d’un os de la seva posició normal en l’articulació.
Cruiximent: dolor muscular que es produeix per un exercici físic excessiu.
Rampa: contracció involuntària i sobtada d’algun múscul.
8. En els nounats sí, però després ja no.
9.
Pàgina 19
cap tronc extremitats
buccinador pectoral tríceps
frontal recte deltoide
trapezi bessons
esternoclidomastoïdal
esquelet
té tres parts
APARELL LOCOMOTOR
cap tronc extremitats
es divideix
en
crani
cara
té dues
parts
tòrax
columna
són de
dos tipus
superiors
inferiors
està format per
articulacions
el sistema
muscular
està format per
músculs
alguns poden ser
flexors extensors
45

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
46
Webs d’interès
Aparells del cos humà
«http://pie.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act39.htm»
Al «Racó del clic» hi ha recollides activitats relacionades amb els aparells del cos humà. S’apleguen
sota el títol Sis paquets d’activitats Clic. Hi trobareu informació sobre:
• aparell digestiu;
• aparell circulatori;
• aparell locomotor;
• aparell respiratori;
• aparell excretor;
• aparell reproductor.
El cos humà 2
«http://pie.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act02.htm»
La nova versió d’aquest paquet inclou activitats per als tres cicles d’Educació Primària. S’hi treballen
aspectes relatius a la salut, als sentits i a la percepció; i també sobre l’aparell digestiu, respiratori,
circulatori i locomotor, i els sistemes nerviós, reproductor i excretor.
CD-ROM
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
El cos humà 2.0 (Zeta Multimèdia)
Mi increíble cuerpo humano (Zeta Multimèdia)
Enciclopedia del cuerpo humano (Anaya Interactiva)

UNITAT 2. L’APARELL REPRODUCTOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Identificar els diferents elements de l’aparell reproductor femení i masculí.
2 Classificar els elements que intervenen en el procés de fecundació.
3 Descriure l’embaràs i el part en l’espècie humana.
4 Conèixer i caracteritzar les etapes de creixement de les persones.
Procediments
• Classificació dels elements
que formen part de l’aparell
reproductor femení
i masculí.
• Identificació de l’atzar en la
selecció del sexe dels
nadons.
• Descripció del procés de
fecundació.
• Comprensió d’un mapa
conceptual.
• Ús del vocabulari científic.
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
• Anatomia de l’aparell
reproductor femení. La
menstruació.
• Anatomia de l’aparell
reproductor masculí.
• Cèl·lules reproductores.
L’òvul i l’espermatozoide.
• Fecundació, embaràs i part.
• Reproducció assistida.
• Naixements prematurs.
Cesària.
• Les etapes de la vida.
Actituds, valors i normes
• Consciència de la diferent
atenció que necessiten les
persones segons la seva
edat.
• Esperit crític vers l’aplicació
de diferents avenços tècnics
en el camp de la
reproducció.
• Reconeixement de la
importància dels canvis físics
i psíquics en els nois i les
noies durant l’adolescència.
Transversals
• Educació per a la salut: Coneixement del funcionament del propi cos i adopció d’hàbits d’higiene.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. L’aparell reproductor femení: 1 i 2 23
2. L’aparell reproductor masculí: 1 i 2 25
3. Les etapes de la vida: d’1 a 3 29
4. Activitats: d’1 a 4 32
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 21
Avaluació contínua. Repassem 33
AVALUACIÓ
Fitxa 1:Taller experimental: nen o nena?
Fitxa 2: El meu naixement
• Activitats de reforç
Fitxa 3: Tasques domèstiques
• Activitats d’ampliació
Fitxa 4: Bessons univitel·lins i bivitel·lins
Fitxa 5: Dilema?
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 2
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
47

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
48
Pàgines 20 i 21
Els alumnes i les alumnes han d’observar les fotografies i reflexionar sobre les preguntes plantejades
per presentar el tema:
• Els nens i les nenes s’assemblen molt quan neixen. A quina edat es comencen a notar més les diferències?
(Els nadons tenen moltes similituds, fins i tot els trets masculins i femenins es noten molt poc. En
els primers anys de creixement, les diferències són sobretot estètiques, però no pas físiques. No
serà fins a l’adolescència –cap als 11 o 12 anys– que es comencen a manifestar realment trets
masculins i femenins significativament diferents).
• Què passaria si els éssers vius d’una espècie no es poguessin reproduir? (S’extingirien).
• Quant dura un embaràs? (Nou mesos). Podem aprofitar per preguntar-los si saben períodes de
gestació d’altres espècies d’éssers vius.
• Què és un òvul? I un espermatozoide? (Per completar aquestes dues preguntes, es pot recórrer
al llibre de l’alumnat, pàgines 23 i 25).
Durant tota la unitat cal insistir en què l’edat no és exacta i que només és orientativa.
Pàgines 22 i 23
La unitat comença amb les característiques anatòmiques de l’aparell reproductor femení. Heu d’insistir
en el fet que aquest aparell és molt diferent del masculí, ja que és un òrgan totalment intern, mentre
que en l’home és un òrgan majoritàriament extern.
Suggeriments
Convé fer veure a l’alumnat que també hi ha altres trets que caracteritzen els dos sexes, encara
que en alguns casos són només qüestions estètiques, com el fet de portar arracades o faldilles, tot
i que, actualment, aquests hàbits estan canviant molt.
Es pot fer referència a la diferència anatòmica del maluc masculí i femení: aquest últim és més gran
perquè el nadó necessita espai per créixer durant l’embaràs.
També els podeu comentar les diferències sexuals en altres éssers vius (mida, aspecte): lleons, paons,
ànecs, etc.
Amb la lectura de l’apartat «La menstruació» és convenient transmetre la idea que és un fenomen
biològic natural, comú en tots els mamífers.
Pàgines 24 i 25
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
S’observa el model anatòmic i es contesten les preguntes sobre l’aparell reproductor masculí.
Després de la lectura de la descripció de l’aparell reproductor masculí, podeu proposar-los que dibuixin
la cèl·lula reproductora masculina en la seva llibreta.
S’ha de remarcar la importància d’una bona higiene de l’aparell reproductor, tant masculí com femení
i insistir en la importància de rentar-se sempre les mans després d’anar al lavabo.

Pàgines 26 i 27
Feu-los llegir els textos, observar les imatges i realitzar la investigació proposada.
Suggeriments
Per aprofundir el tema, es pot demanar als alumnes que investiguin els períodes de gestació d’altres
animals vivípars.
També podeu proposar-los que portin les ecografies que van practicar a les seves mares quan estaven
embarassades d’ells o d’elles.
És possible que els alumnes i les alumnes hagin viscut algun embaràs d’un familiar. En aquest cas, comenteu
entre tots les vivències d’aquest procés i de com aquest va afectar la mare.
Pàgines 28 i 29
Després de la lectura del part, proposeu-los de fer la fitxa 2, «El meu naixement».
Suggeriments
Feu-los portar fotografies de dones embarassades i pregunteu-los quins trets les caracteritzen.També
se’ls pot preguntar per què creuen que el nadó es gira en la fase final de l’embaràs.
Comenteu-los que les ecografies permeten, entre altres coses, identificar el sexe del futur nadó.
Pregunteu-los com es comporten els seus amics o familiars adolescents. Si són molt diferents de quan
eren més petits.
També els podeu proposar que facin la fitxa 3, «Tasques domèstiques».
Pàgina 30
Temes d’interès
L’alumnat pot llegir atentament les explicacions sobre la clonació i les altres dades que s’expliquen en
aquesta pàgina.
Per acabar d’explicar la clonació, presenteu-los les dues situacions de la fitxa 5, «Dilema?», i després
de debatre en petits grups, cadascú n’escriurà la seva opinió.
Després de treballar la fitxa, es pot comentar que a l’Estat espanyol és possible triar el sexe del nadó
si hi ha algun risc d’heretar una malaltia.
Pàgina 31
Nosaltres i l’entorn
Per seguir l’experiment que es presenta, que pretén explicar el sexe dels nadons, convé utilitzar la
fitxa 1, «Taller experimental: nen o nena?».
També es pot introduir algun altre exemple com ara el daltonisme, una malaltia relacionada amb els
gens sexuals dels individus:
X*X* nenes daltonianes;
X*Y nens daltonians;
X*X nenes portadores de la malaltia però que no la desenvoluparan;
XY nens sense la malaltia ni portadors de gens defectuosos.
(l’asterisc (*) indica que el gen és transmissor de la malaltia).
49

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
50
Pàgina 32
Nosaltres i l’entorn
Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per repassar els temes treballats en aquesta unitat.
Pàgina 33
Repassem
El resum del final de la unitat els serà útil per memoritzar-ne els continguts.
Per avaluar-los, es pot treballar la fitxa «Què hem après?» de la unitat 2, que trobareu al final de la
guia.
Primer feu-los fer un esquema de la unitat i, després, ja completaran a la seva llibreta l’esquema proposat
en aquesta pàgina.

C
fitxa 1
Unitat 2
Taller experimental: nen o nena?
Nom: Data:
1. Fes l’experiment de la pàgina 31 del teu llibre i omple aquesta graella:
2.Anota aquí els resultats totals que ha aconseguit la classe:
CONCLUSIONS
total
primer embaràs
segon embaràs
tercer embaràs
quart embaràs
total
3. Respon a les preguntes següents:
nena nen
a) Què és més probable, que neixi un nen o una nena?
nena nen
b) És possible que, de tres naixements en una mateixa parella, tots tres siguin nenes? Com ho expliques?
c) Què passarà si l’aparell sexual femení produeix dos òvuls i els dos són fecundats per espermatozoides?
d) En el cas anterior, és possible que neixin alhora un nen i una nena? Per què?

C
fitxa 2
Unitat 2 El meu naixement
Nom: Data:
1. Demana als teus pares que t’ajudin a omplir aquest qüestionari sobre el teu naixement:
Nom:
Data de naixement:
Hospital: Població:
Pes en néixer:
a) Quants mesos va durar l’embaràs?
b) A qui t’assemblaves?
c) El teu pare va assistir al part? Quanta estona va durar?
d) Descriu breument com eres en néixer:
e) Va passar alguna anècdota divertida durant l’embaràs? Quina?
f) Quan vas començar a caminar?
g) I a parlar? Quina va ser la primera paraula que vas dir?

R
fitxa 3
Unitat 2
1. Marca amb una creu les caselles corresponents indicant quin membre de la teva família
fa cadascuna de les feines següents (si cal, pots afegir-hi altres tasques):
2. Observa els resultats i respon:
Tasques domèstiques
Nom: Data:
anar a comprar el menjar
cuinar
rentar els plats
fer el llit
fer el dinar o el sopar
canviar una roda
llegir el diari
estendre la roba
planxar
cosir
treure la pols
parar la taula
arreglar els llums
quedar-se a casa quan estàs malalt/a
anar a les reunions d’escola
conduir el cotxe
fregar
…
…
…
total
a) Qui creus que fa més feina a casa?
b) Consideres que col·labores prou en les feines de casa?
pare mare jo ........ ........
c) Hi ha alguna relació entre el sexe i les tasques que fa cadascú a casa?

A
fitxa 4
Unitat 2 Bessons univitel·lins i bivitel·lins
Nom: Data:
1. Llegeix aquests textos sobre els bessons univitel·lins i els bivitel·lins.
bessons univitel·lins
En alguns casos, quan l’òvul fecundat es divideix
per primera vegada, ho fa d’una manera
que es formen dos embrions.
Aquests dos embrions seran uns bessons
idèntics perquè provenen de la unió del
mateix òvul i espermatozoide. Fins i tot
durant l’embaràs compartiran la mateixa placenta.
bessons bivitel·lins
Excepcionalment pot succeir que es produeixi
més d’un òvul. Si cadascun d’aquests és
fecundat per un espermatozoide diferent,
aleshores naixeran dos bessons que només
s’assemblen com s’assemblen els germans.
Fins i tot poden ser de sexes diferents.
En aquests casos, cadascun dels fetus té la
seva pròpia placenta.
2. Coneixes cap parella de bessons? Són univitel·lins o bivitel·lins? Com ho saps?

A
fitxa 5
Unitat 2
1. Llegeix aquests dos casos i reflexiona:
Cas A
En Pol i l’Anna estan esperant una filla i han llegit que un prestigiós ginecòleg practica un tractament al
fetus en què es pot triar el color dels ulls i els cabells del nounat i, a més, pot corregir alguna alteració
del fetus com ara l’hemofília, la miopia o la sordesa.
A l’Anna i en Pol els agradaria que la seva filla fos rosseta i amb els ulls blaus, i que no heretés la miopia
del seu pare.
En Pol i l’Anna no saben si sotmetre’s al tractament.
Cas B
Dilema?
Nom: Data:
La Natàlia i en Marc ja tenen dues nenes, i ara estan esperant un tercer fill o filla. La Natàlia vol tenir un
embaràs tradicional. Creu que, el sexe del seu fill o filla l’ha de decidir l’atzar i la natura. En Marc, però,
no hi està del tot d’acord: ell vol sotmetre l’embrió a un tractament genètic perquè el seu tercer fill sigui
un nen.
2. Què aconsellaries a en Pol i l’Anna?
3.Tu què faries: el que proposa en Marc o el que proposa la Natàlia?

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
56
Pàgina 23
1. a) c
b) f
c) c
2. Perquè deixa de tenir la regla i, per tant, deixa de produir òvuls durant els nou mesos aproximadament
que dura l’embaràs.
Pàgina 25
1. Un.
2. a) c
b) c
c) f
d) c
Pàgina 29
1. A l’adolescència.
2. L’edat adulta.
3. Durant els tres primers anys de vida.
Pàgina 32
1. Trompes de Fal·lopi, ovaris, úter, vagina, vulva.
Vesícules seminals, conductes deferents,
uretra, penis, testicles.
2. Úter: cavitat que es modifica per acollir i protegir l’òvul fecundat.
Uretra: conducte pel qual circulen el semen i l’orina.
Trompes de Fal·lopi: conductes que porten els òvuls fins a l’úter.
Vesícules seminals: òrgans responsables de segregar el semen.
Ovaris: òrgans que produeixen els òvuls.
3. Surt del testicle, passa pel conducte deferent, després per la uretra, a continuació entra a la vagina,
viatja fins a l’úter i, al final, arriba a la trompa de Fal·lopi.
4. a) L’aliment li ha arribat de la mare a través de la placenta, òrgan que a més li ha subministrat
l’oxigen per poder respirar.
b) A l’úter matern.
c) El trencament d’aigües i les contraccions.
SOLUCIONARI
trompes de Fal·lopi
ovaris
úter
vagina
vulva
vesícules seminals
conductes deferents
uretra
penis
testicles

Pàgina 33
APARELL REPRODUCTOR
masculí femení
està format per està format per
uretra
conductes
deferents
penis
testicles
vesícules
seminals
i produeix
espermatozoides
trompes de
Fal·lopi
ovaris
úter
vagina
vulva
i produeix
òvuls
57

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
58
Webs d’interès
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Aparells reproductors
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act39.htm»
Al «Racó del clic» podreu trobar Sis paquets d’activitats Clic sobre els aparells del cos humà, una
de les quals està relacionada amb l’aparell reproductor.
Fotografies d’embrions
«http://www.bebesenlaweb.com.ar/elprincipiodelavida.html»
Recull de fotografies fetes amb microscopi electrònic, acompanyades de l’explicació corresponent
sobre l’inici de la vida a partir de la unió entre òvuls i espermatozoides.
Bessons
«http://www.geocities.com/gemelospr/IDEN-FRAT.html»
Informació sobre els diferents tipus de bessons.
Pel·lícules
Es poden passar a l’alumnat pel·lícules com ara El color púrpura o Oficial y caballero, o alguna altra
en què sigui evident la separació o discriminació per sexes.
Després es pot fer un debat partint de preguntes del tipus:
• Quins valors proposa cada sexe?
• Quins tipus de feina realitzen?
• Quines diferències s’observen en cada sexe?
També es podria analitzar el paper que representen els diferents sexes en contes tan tradicionals
com La Ventafocs o La Caputxeta.

1 Identificar les parts de l’aparell digestiu i el seu funcionament.
2 Conèixer els principals nutrients que formen els aliments.
3 Apreciar la importància de seguir una dieta sana i variada.
4 Ser conscients dels problemes que poden tenir si no s’alimenten correctament.
Procediments
•Observació directa
i indirecta del cos humà
i dels canvis que s’hi
produeixen.
•Descripció oral, escrita
i gràfica de fenòmens
i canvis observats, seguint
un model de referència.
•Reproducció verbal d’idees,
observacions, experiències
i informacions rebudes, fent
ús de vocabulari científic.
•Reproducció plàstica
i gràfica d’observacions, fent
UNITAT 3. L’APARELL DIGESTIU
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
ús de tècniques adequades
(apunts, taules, esquemes,
murals...).
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Morfologia i fisiologia dels
principals òrgans de l’aparell
digestiu.
•La funció de nutrició:
processos durant la
digestió.
•Higiene de l’aparell digestiu:
dieta equilibrada, prevenció
i tractament d’alguns
transtorns.
•Avenços mèdics en la
prevenció, el tractament i el
diagnòstic d’algunes
malalties.
Actituds, valors i normes
•Esforç en l’observació
objectiva.
•Responsabilitat en el
compliment de pautes que
afavoreixen la salut.
•Esperit crític sobre la
influència dels costums en la
salut.
Transversals
• Educació per a la salut: Adquisició d’hàbits per mantenir una bona alimentació i tenir cura del cos.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. L’aparell digestiu: d’1 a 3 39
2. Nutrició i dieta: d’1 a 3 41
3. Mengem bé: una dieta sana: 1 42
4. Els nostres àpats diaris: 1 i 2 43
5. Activitats: d’1 a 6 46
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 35
Avaluació contínua. Repassem 47
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació.
Fitxa 1: L’aparell digestiu.
• Activitats d’ampliació.
Fitxa 2: Estudi de la dieta personal durant
cinc dies.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 3
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ
59

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
60
Pàgines 34 i 35
Feu-los observar la fotografia i després, comenteu entre tots les respostes a les preguntes plantejades
per encetar el tema:
• Ens podem alimentar bé menjant només un tipus d’aliment? (Durant la unitat cal insistir en la idea
que la nutrició és més important que el fet de menjar únicament «allò que m’agrada».)
• Quins són els nutrients principals? (Cal referir-nos no tant a exemples concrets d’aliments (patates,
carn, gelats) com a les agrupacions per components: els que tenen hidrats de carboni,els
que contenen vitamines o els que són rics en proteïnes. Cal remarcar, doncs, que és molt important
seguir una dieta variada.)
• Quins òrgans intervenen en la digestió? (Han d’esmentar tots els òrgans i també les glàndules
que produeixen els diferents sucs digestius.)
• Com ha de ser un esmorzar equilibrat? (Cal incidir en la importància d’esmorzar correctament.)
Suggeriments
Es poden incloure altres preguntes del tipus:
• Què us sembla l’esmorzar dels nens i les nenes de la foto?
• Per què la nena porta ferros?
Pàgines 36 i 37
Es tracta de treballar els diversos òrgans (tubs, sacs i glàndules principals) que formen part de l’aparell
digestiu.
Ha de quedar molt clara la doble feina a l’hora de descompondre
els nutrients del menjar: tubs i sacs estan embolcallats
de teixit muscular i, gràcies al moviment d’aquests músculs, l’aliment
es mescla amb els líquids que produeixen les glàndules.
Suggeriments
Podeu encetar el tema llegint el «Pensa-hi» de la pàgina 36
i fent-los la pregunta perquè responguin. A partir del dibuix
de la dreta, feu-los adonar de les peces que ja tenen i les que
els falten per tenir les d’un adult (32 peces).
Pàgines 38 i 39
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Es tracta de llegir atentament els consells sobre la higiene de l’aparell digestiu i de les dents, realitzar
una investigació i contestar les preguntes plantejades.
Si algun alumne o alumna va al dentista, pot demanar-li una de les fitxes que s’utilitzen per valorar la
situació de la dentadura.També se li pot demanar un fullet amb les recomanacions per rentar-se les
dents (especialment els moviments del raspall) i comentar-les a classe.
• La primera activitat de l’apartat «Investiga» serveix perquè s’adonin que els organismes sense
dents han hagut de trobar altres mecanismes per poder trencar els aliments. Les aus ho fan per
mitjà del pedrer, un segon estómac, muscular, caracteritzat per la manca de glàndules digestives i
que té la funció de triturar l’aliment ingerit per mitjà de les pedretes que l’ocell s’empassa.

• La segona activitat és adequada per introduir la segona part de la unitat. Hi ha un seguit de components
dels aliments que el nostre cos necessita. La tasca de l’aparell digestiu és obtenir-los desfent
el menjar i, quan una persona està tan feble que per si mateixa no ho pot aconseguir, cal nodrir-la
directament amb aquests components.
Suggeriments
Per il·lustrar la primera activitat de l’«Investiga», es pot obrir un pedrer de gallina, per exemple, a classe.
Pàgines 40 i 41
Llegiu a classe els textos i quadres sobre els diversos nutrients. És important que s’adonin que una
dieta variada és bona perquè aporta tots els nutrients necessaris per a la salut, no pels aliments en si.
Comenteu-los que, tot i que la llum del Sol no conté vitamines, permet sintetitzar l’ergoesterol de la
pell i convertir-la en vitamina D.També és important reflexionar sobre l’escorbut ja que és una malaltia
produïda per la manca de vitamina C. Cal, llavors, tenir molt en compte l’aportació de vitamines
dels aliments.
Sobre els símptomes de l’escorbut, tema que han d’investigar, podeu explicar-los el següent:
• Es produeix per una insuficiència de vitamina C. Inicialment, els malalts presenten feblesa, irritabilitat,
dolors musculars fluixos però constants i pèrdua de pes. A continuació, comencen a sagnar
i a inflamar-se’ls les genives, i a més, els cauen les dents. Més endavant apareixen hemorràgies sota
la pell (morats), en especial a les cuixes. Al final es produeixen hemorràgies a la conjuntiva i la
retina de l’ull, al nas i a l’aparell digestiu i urinari. Si no es guareix, l’escorbut pot produir la mort.
• Al segle XVIII, els anglesos van descobrir que l’escorbut es podia curar amb cítrics (en especial,
la llimona), i que, alhora, la prevenia. Anteriorment, els egipcis també n’havien trobat un remei i la
curaven prenent infusions d’agulles de pi.
Suggeriments
En la secció «Bibliografia i altres recursos» podeu trobar diferents webs sobre materials relacionats
amb la nutrició i la dieta.
Pàgines 42 i 43
Feu-los llegir els textos sobre la dieta i compareu-la amb els àpats que fan i com haurien de ser. Feulos
observar, també, la piràmide dels aliments i comenteu-la.
En aquesta part final de la unitat cal integrar els continguts treballats veient les repercussions que té
una mala alimentació. Els podeu recordar el que han vist sobre l’escorbut.
Suggeriments
Proposeu-los de fer la fitxa 3, «Estudi de la dieta personal durant cinc dies» perquè puguin valorar de
quina manera es pot millorar la seva dieta.
També els podeu proposar de buscar informació sobre conceptes relacionats amb la dieta, com ara la
bulímia,l’anorèxia i l’obesitat, insistint en la importància d’una dieta variada però suficient pel que fa a
la quantitat, ja que els nens i les nenes de cinquè es troben en un moment essencial del creixement
en què l’aliment té un paper imprescindible.
61

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
62
Pàgina 44
Temes d’interès
Feu-los llegir atentament les informacions sobre els cereals i els llocs on es cultiven.
Es tracta que s’adonin que la dieta «normal» per a nosaltres no necessàriament ho és per a tot el
món. Ens basem en un aliment bàsic: el cereal més important. S’ha de fer notar que és justament en
els països del Tercer Món on el cereal bàsic costa més de conrear i és menys ric en nutrients.
Es pot proposar a l’alumnat que cerqui receptes pròpies de diferents països que s’elaborin amb el cereal
propi de cada zona i que en facin un mural.
Pàgina 45
Nosaltres i l’entorn
Proposeu als alumnes que facin aquest experiment. Primer s’organitzaran en grups de cinc persones,
cadascuna de les quals haurà de portar un dels aliments de les fotos i algun altre. Cada grup haurà de
seguir les instruccions i respondre el qüestionari del final.
Pàgina 46
Activitats
Aquestes activitats serveixen per repassar els continguts treballats en la unitat. Es poden complementar
amb la fitxa «L’aparell digestiu».
Es pot proposar a l’alumnat que elabori els seus propis mots encreuats amb altres definicions de la
unitat. Poden intercanviar-se’ls en parelles i resoldre’ls.
Pàgina 47
Repassem
El mapa conceptual es pot emplenar de diverses maneres:
• Col·lectivament a la pissarra.
• Individualment a la llibreta.
Per avaluar l’alumnat, es pot fer la fitxa «Que hem après?» de la unitat 3.

C
fitxa 1
Unitat 3
1. Relaciona amb fletxes:
aparell
digestiu
respiratori
circulatori
excretor
2. Emplena les etiquetes amb els noms de les parts de l’aparell digestiu.
3. Completa i ordena les frases:
• El budell fa 8 m de llarg en un adult.
• Els òrgans que distingeixen els sabors s’anomenen
• L’entrada de l’aparell digestiu és la
• Els excrements s’expulsen a través de
• L’ és el pas dels nutrients dels aliments a la sang.
• La deglució comença a la
• Els sucs gàstrics són produïts per
• L’ és on van a parar les substàncies dels aliments que el
cos no aprofita.
L’aparell digestiu
Nom: Data:
feina que realitza
Transporta nutrients i altres substàncies a totes les cèl·lules del cos.
Descompon els aliments per tal d’obtenir les substàncies necessàries per viure.
Fa l’intercanvi de gasos.
Treu a l’exterior les substàncies no útils per a l’organisme.
• Les glàndules són a la boca.

A
fitxa 2
Unitat 3
1. Escriu el que menges durant cinc dies:
2.Valora la teva dieta:
Tots els nutrients són presents al menú de cada dia?
Hi ha fibra vegetal en alguns dels àpats diaris?
Creus que hi ha un excés de sucres?
Creus que hi ha un excés de greixos?
Menges fruita fresca cada dia?
Hi ha cap dieta diària que creus que cal modificar?
3. Relaciona:
Estudi de la dieta personal
durant cinc dies
Nom: Data:
esmorzar
mig matí
(escola)
dinar
berenar
sopar
carn
fruita
mel
oli
dia 1 dia 2 dia 3 dia 4 dia 5
proteïnes
glúcids o hidrats de carboni
greixos
SÍ NO
peix
verdures
ous
mantega
pa

Pàgina 39
1. El budell prim. A la boca, quan l’aliment mastegat es mescla amb la saliva.
2. Perquè és un tub llarg que comença a la boca i acaba a l’anus. Té algunes zones més amples,
com ara l’estómac o el budell gros, i d’altres més estretes, com l’esòfag i el budell prim.
3.
Pàgina 41
1. Depèn del producte.
2. Per recuperar ràpidament tot el que han gastat. Els sucs de fruita contenen tots els nutrients
gastats.
3. De fet, aquesta dieta privava una persona d’ingerir aliments que continguessin vitamines, sals minerals
i proteïnes. El pa té hidrats de carboni i sal. Els condemnats aviat patien les malalties associades
a dèficits vitamínics (ceguesa, escorbut, etc.).
Pàgina 42
1. Fals; cert; cert, fals; fals; cert.
Pàgina 43
1. Depèn de l’esmorzar de cadascú.
2. La noia té raó, ja que el cos continua funcionant mentre dormim: respirem, la sang circula (el cor
funciona), ens movem... Per tant, necessitem energia, tot i que en menys quantitat.
Pàgina 45
• Apareix una taca translúcida.
• La llet i les avellanes.
• Amb greixos: les carns, els fruits secs, la llet i els seus derivats.
Sense greixos: les fruites i les verdures.
Pàgina 46
substància
bilis
sucs gàstrics
suc pancreàtic
saliva
SOLUCIONARI
òrgan que la produeix
fetge
estómac
pàncrees
boca
1. Els alumnes hauran de fer un dibuix com el de la pàgina 37 i col·locar-hi tots els noms.
2. Amb un atac de tos.
3. Qualsevol en què predominin les verdures, els cereals o el peix.
4. Proteïnes (ous, carn i peix), glúcids o hidrats de carboni (pa i pastes), greixos o lípids (oli, mantega),
vitamines (fruita i verdura), sals minerals (fruita i verdura) i aigua (líquids).
5. Després.
65

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
66
6.
Pàgina 47
6
consta d’uns
1
4
A
I
G
2
A
3 G L U
C I D S
R A G
E U
5 M I
X
N E R A L S
P R O
S
T E Ï N E S
APARELL DIGESTIU
fa la funció de
òrgans nutrició
boca
dents
faringe esòfag estómac intestí
prim
llengua
glàndules
salivals
proteïnes
intestí
gros
produeix hi té lloc s’hi
produeixen
suc
gàstric
absorció
nutrients excrements
glúcids greixos vitamines sals
minerals
els principals
nutrients són

Webs d’interès
Higiene dental
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm»
S’hi apleguen activitats educatives multimèdia en l’entorn Windows. Us recomanem aquestes dues
activitats: «Higiene dental» i «Los alimentos y la nutrición».
La primera és un paquet d’activitats amb el qual treballem els hàbits d’higiene dental.
En la segona es proposen activitats relacionades amb els aliments.
En el mateix lloc web trobem els Sis paquets d’activitats Clic sobre els aparells del cos humà de què
ja hem parlat en altres unitats: «Aparells del cos humà», «El cos humà-1» i «El cos humà-2».
Control d’aliments
«www.calidadalimentaria.com»
S’hi poden trobar notícies sobre el control d’aliments. D’entrada, pot ser útil per als docents en cas
que hi aparegui alguna notícia relacionada amb problemes sobre algun producte determinat.
Generalment, la informació que s’hi proposa és massa tècnica i cal adaptar-la per fer-la comprensible
als alumnes.
A més, al cercador de la mediateca d’aquest web (http://www.xtec.es/sgfp/crp/index.htm), podreu
trobar molts materials sobre el tema treballat en aquesta unitat, disponibles al vostre centre de
recursos més proper.
Altres recursos
Partirem sempre de l’experiència personal dels alumnes i les alumnes, però aniria bé tenir algun
mural de l’aparell digestiu o una transparència, o fins i tot un model anatòmic.
Si no se’n disposa es pot elaborar com a treball de plàstica. Per assegurar-nos que quedi prou exacte,
podem fer servir un model fotocopiat sobre transparència de manera que es pugui calcar sobre
paper d’embalatge o cartolina.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Es pot organitzar una visita a un mercat i dur a terme un estudi de la varietat d’aliments frescos
que s’hi poden comprar comparant-los amb els que es poden trobar en un supermercat.
67

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
68
UNITAT 4. L’APARELL RESPIRATORI I L’APARELL EXCRETOR
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1 Practicar hàbits d’higiene personal per mantenir la neteja corporal i el bon funcionament
d’aparells i òrgans, entenent que aquesta pràctica és fonamental per a la salut i la qualitat de vida.
2 Conèixer el procés respiratori: inspiració, intercanvi de gasos i expiració.
3 Adoptar una actitud reflexiva sobre la influència de la dieta en la salut.
Procediments
•Treball experimental:
dissecció d’un ronyó de
porc. Observació directa i
dibuix científic.
•Descripció de la respiració
respecte a la captació de
substàncies (inspirar).
•Descripció del procés de la
respiració respecte a
l’eliminació de substàncies
(expirar).
•Descripció del procés de
CONTINGUTS
l’excreció respecte a
l’eliminació de substàncies
(en suar i orinar).
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Sistemes d’eliminació de
residus de la combustió:
pulmons, ronyons i pell.
•Intercanvi de gasos.
•Parts de l’aparell respiratori.
•Parts de l’aparell urinari.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. L’aparell respiratori: d’1 a 3 51
2. Fases respiració: 1 i 2 52
3. Intercanvi de gasos: d’1 a 3 53
4. L’excreció: d’1 a 4 54
5. La pell i la suor: d’1 a 5 56
6. Activitats: d’1 a 9 60
Actituds, valors i normes
•Esforç en la pràctica
d’hàbits relatius a la higiene
del propi cos.
•Respecte per les normes
relatives a la conservació
de materials, seguretat i
higiene del treball
experimental.
•Esforç en l’observació
objectiva. Dibuix científic.
Transversals
• Educació per a la salut: Adopció d’hàbits de seguretat personal en el treball experimental.
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 49
Avaluació contínua. Repassem 61
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Funció termoreguladora de la suor
AVALUACIÓ
B. Llibre didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 4
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
1, 2, 3, 4
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 48 i 49
Feu-los llegir el text que acompanya la foto i que indiquin què necessita el nostre cos per produir
energia i fer tot el que hem llegit. Després es demanarà a l’alumnat que indiqui de quina manera
expulsa el cos els residus i les substàncies no necessàries.
Feu-los observar la fotografia i després comenteu entre tots les respostes a les preguntes plantejades
per encetar el tema:
• Per què suem? (Per eliminar substàncies tòxiques i per regular la temperatura del cos.)
• Per què és indispensable respirar? (Si no respirem, les cèl·lules no reben l’oxigen que necessiten
per poder funcionar i la persona mor.)
• Com respirem? (Agafant oxigen pel nas o la boca i fent-lo arribar fins a la sang a través de l’aparell
respiratori. D’aquesta manera l’intercanviem amb el diòxid de carboni produït a les cèl·lules.)
• Per què es bo veure força aigua? (Per facilitar les funcions del ronyons.)
• Per a què serveixen els pulmons, els ronyons i la pell? (Tots tres ajuden a eliminar substàncies de
rebuig del nostre organisme.)
Pàgines 50 i 51
Feu-los llegir atentament el text, repassant quins són els òrgans implicats en la respiració.
Comenteu-los que respirar pel nas millora el reg sanguini del cervell.
Convé esmentar que als alvèols és on es produeix l’intercanvi de gasos: l’oxigen de l’aire pel diòxid
de carboni del cos.
Suggeriments
Feu-los calcar el dibuix de l’aparell respiratori i tapar amb cartolina els noms de cada òrgan perquè
el puguin utilitzar per memoritzar-ne els noms.
Pàgines 52 i 53
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Feu-los llegir tots dos textos i comenteu-ne les il·lustracions.
És important remarcar que l’objectiu de la respiració és aconseguir l’intercanvi de gasos; per això els
alvèols tenen una gran superfície.
Suggeriments
Expliqueu-los les fases de la respiració amb un globus: que vegin que, posat a la boca, quan inspirem
s’enganxa als llavis i, quan expirem, s’infla. Perquè s’adonin que hi ha dues mecàniques de respiració,
feu-los posar drets i que respirin fort mentre tenen una mà a la panxa i una altra al pit. Després, estirats
a terra, faran el mateix. Després els preguntarem si han notat alguna diferència: en quin cas s’ha
inflat més la panxa i en quin el pit. Aleshores els parlarem de:
• La respiració abdominal. La dels nadons, cantants d’òpera i altres professionals de l’espectacle.
Consisteix a comprimir el tòrax mitjançant la pressió del diafragma per donar més volum
a l’abdomen perquè pugui entrar més volum d’aire en la inspiració.
• La respiració toràcica. Consisteix a augmentar el volum del tòrax aixecant les costelles i fins
i tot les espatlles. És la respiració habitual, encara que així el volum de la inspiració és menor.
69

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
70
La respiració abdominal és més saludable, ja que introdueix més quantitat d’aire.
Convindria fer exercicis de respiració abdominal; si pot ser, estirats a terra.
Pàgines 54 i 55
Aquestes dues pàgines serveixen per presentar les funcions i els elements que formen part de l’aparell
excretor. És important que s’adonin que no només hi intervenen els ronyons sinó també els pulmons
i la pell.
Després d’observar la fotografia del nadó, pregunteu-los perquè aquests porten bolquers.
Comenteu-los que el control d’excreció s’adquireix amb el temps i, per tant, els nadons encara no
són conscients i no poden aguantar-se.
Suggeriments
Després de llegir el requadre sobre els ronyons i l’orina, proposeu-los de fer un estudi de la quantitat
d’aigua que beuen i de les vegades que van a orinar. Comenteu-los que és convenient beure entre
1,5 L d’aigua i 2 L.
Pàgines 56 i 57
Llegiu el text sobre la pell i la suor i comenteu-los el dibuix sobre les parts de la pell. A partir d’això,
pregunteu-los per on s’expulsa l’aigua i les substàncies de rebuig (porus) i d’on provenen aquestes
substàncies que s’expulsen (dels vasos sanguinis de les glàndules sudorípares).
En l’apartat «Excreció i salut» es treballen hàbits d’higiene per mantenir la salut de l’aparell respiratori
i urinari i també es tracten algunes malalties relacionades amb aquests aparells.
Comenteu la fotografia dels nois fent fúting i, a partir d’això, proposeu-los de fer una llista amb aquelles
accions i actituds positives i negatives per a l’aparell respiratori.
Comenteu-los el dibuix de l’hemodiàlisi i expliqueu-los la importància dels ronyons en la neteja de la
sang.També els podeu comentar que és molt important beure aigua per evitar la formació de pedres
al ronyó.
Suggeriments
Proposeu-los una pluja d’idees en què expliquin per a què serveix la pell; quines sensacions pot sentir,
etc.
Entre tots, feu una llista de les situacions en què solen suar perquè s’adonin que, quan no és per una
reacció nerviosa, està lligada amb la calor.
Podeu insistir en les conseqüències negatives de fumar (tant per a l’aparell respiratori com per al circulatori)
i en la necessitat de respectar els llocs en què està prohibit fumar per evitar exposar el
menys temps possible els fumadors passius.
A partir del dibuix sobre l’hemodiàlisi, podeu explicar-los que les persones malaltes dels ronyons han de
connectar-se a la màquina diversos cops a la setmana i que els trasplantaments de ronyó permeten alliberar-se’n.
Es pot fer la fitxa 1, «Funció termoreguladora de la suor».

Pàgina 58
Temes d’interès
En aquesta pàgina es presenten algunes curiositats sobre temes relacionats amb l’aparell respiratori
i excretor i també s’expliquen algunes situacions relacionades amb la respiració que es donen sovint
(tos, esternut, badall i singlot).
Proposeu-los de fer entre tots una llista d’al·lèrgies, de casos que ells coneguin. Podeu fer un debat
sobre l’afirmació que diu que la població al·lèrgica és el doble que la població rural i que, fa cent anys,
gairebé no hi havia al·lèrgies.
També podeu fer una pluja d’idees sobre maneres populars de parar el singlot.
Pàgina 59
Nosaltres i l’entorn
Per mitjà d’aquesta pàgina s’explica com és l’interior d’un ronyó de be. Pot ser interessant compararlo
amb el dibuix del ronyó humà de la pàgina 55 perquè vegin que té una forma i funció similar.
Si les instal·lacions del centre ho permeten, podeu proposar-los de dur un ronyó cadascú i fer ells
mateixos l’experiment al laboratori de l’escola.
Pàgina 60
Activitats
Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per completar i repassar els temes tractats en la unitat.
En l’activitat 3, podeu proposar-los d’escenificar cadascuna de les situacions abans de classificar-les.
Podeu posar en pràctica els experiments que dissenyin per respondre l’activitat 6. Sempre es pot
recordar l’activitat 1 de la pàgina 54, com a exemple.
Pàgina 61
Repassem
El mapa conceptual, que serveix d’esquema, es pot completar col·lectivament a la pissarra o cadascú
a la llibreta.
En el Fem memòria, podeu proposar-los de tancar el llibre i llegir-los les frases saltant alguna paraula
clau perquè després els nens i les nenes les completin.
Per fer l’avaluació individual, podeu proposar-los de treballar la fitxa «Què hem après?» de la unitat 4.
71

C
fitxa 1
Unitat 4 Funció termoreguladora de la suor
Nom: Data:
1. Fes aquest experiment:
Aboca’t unes gotes d’alcohol sobre el revers de la mà i descriu-ne la sensació:
2.Anota quines parts del cos suen més i de les quals convé tenir més cura:
3. Explica si aquestes accions tenen alguna relació amb la temperatura del cos.
a) Dutxar-se:
• Et dutxes més sovint a l’estiu? Per què?
b) Rentar-se la cara i les mans:
c) Canviar-se de muda (amb quina freqüència es fa):
d) Salar els aliments:
• Beus més quan menges una cosa salada?
e) Dormir amb mitjons:
• A l’estiu també hi dorms?

Pàgina 51
1. Resposta lliure. Aguantaria menys temps, perquè amb l’esforç cal respirar més ràpid per obtenir
energia.
2. No, és impossible perquè, quan empassem, la faringe no pot deixar passar aire. La faringe és un
conducte que comparteixen l’aparell respiratori i l’aparell digestiu.
3. No és possible. Per modular bé el so que surt de la tràquea, necessitem la cavitat bucal i la
llengua.
Pàgina 52
1. Sí. L’aire que s’inspira pel nas és més calent que l’inspirat per la boca. Convé respirar pel nas, perquè
les foses nasals filtren les impureses de l’aire inspirat.
2. Després de pujar les escales el nombre d’inspiracions és més gran perquè el cos necessita recuperar
el nivell d’oxigen necessari per funcionar.
Pàgina 53
1. L’intercanvi de gasos es produeix als alvèols en la sang.
2. L’esquema haurà de ser semblant al que mostra aquesta mateixa pàgina.
3. Els músics que toquen instruments de vent tenen respiració abdominal per emmagatzemar
més aire i controlar-ne la sortida.
Pàgina 54
1. El mirall s’entela perquè s’hi dipositen petites gotes de l’aigua procedent de l’aire calent que
hem expulsat en respirar.
2. Per eliminar les substàncies de rebuig que produeix el nostre cos.
3. Sí. En llevar-se, abans d’anar a dormir...
4. Perquè, quan fem exercici físic, tenim calor i, una manera de regular la temperatura del cos és
produir aigua que, en evaporar-se, ens refresca.
Pàgina 56
1. Si s’ha begut molta aigua un dia que faci calor i es practica exercici físic, se sua molt més que en
condicions normals.
2. Que el teixit permet que la suor s’evapori i no quedi retinguda. Samarreta de cotó.
3. Per eliminar les substàncies de rebuig que han quedat a la pell després de suar, per no fer pudor...
4. Menjar massa salat fa beure més aigua i fa treballar més el ronyó.
5. Per prevenir la cistitis és molt important una bona higiene.
Pàgina 59
SOLUCIONARI
• L’interior del ronyó és vermell perquè hi ha molts vasos sanguinis.
• L’orina es recull a la zona més blanquinosa, anomenada pelvis renal.
• El ronyó fa pudor perquè és on, després de filtrar la sang, es produeix l’orina.
73

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
74
Pàgina 60
1. Hi han d’escriure els noms que trobaran al dibuix de la pàgina 50 del llibre.
2. L’aire entra pel nas, és filtrat pels pèls i arriba a les fosses nasals, on s’escalfa i va a la faringe, des
d’on passa per les cordes vocals de la laringe, va cap a la tràquea i arriba als pulmons. La respiració
té dues fases: inspiració i expiració. En l’intercanvi de gasos s’oxigena la sang.
3. Inspirar: xuclar, olorar, somicar. Expirar: tossir, bufar.
4. L’aire s’ha enrarit, és a dir, n’ha disminuït el nivell d’oxigen perquè no s’ha renovat, s’ha fet servir
per respirar i n’ha augmentat la concentració de diòxid de carboni. La Mercè i el Pau es maregen
perquè els arriba poc oxigen al cervell. Cal obrir les finestres sovint per ventilar la classe i
renovar-ne l’aire.
5. Càlcul per a 25 alumnes (sense comptar el mestre o la mestra):
15 L x 25 alumnes x 2 hores = 750 L de diòxid de carboni
6. Sí. Depèn de cada alumne o alumna, com a exemple, tenen l’activitat de la pàgina 54.
7. Les substàncies es dissolen en aigua i formen l’orina. Els urèters la condueixen a la bufeta urinària,
des d’on s’expulsa a l’exterior.
8. Per eliminar les impureses de la sang i per regular la temperatura del cos.
9. Ha de ser com l’esquema de la pàgina 55.
Pàgina 61
APARELL RESPIRATORI
està format per s’encarrega de la
vies
respiratòries
fosses nasals
faringe
tràquea
bronquis
bronquíols
alvèols
pulmons
respiració
que té dues fases
inspiració expiració
APARELL D’EXCRECIÓ
la realitzen
pulmons ronyons pell
s’eliminen produeixen elimina
diòxid
de carboni
excés
d’aigua
orina suor
diverses
substàncies

Webs d’interès
Aparells del cos humà
«http://pie.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act39.htm»
Al «Racó del clic» hi ha recollides activitats relacionades amb els aparells del cos humà. S’apleguen
sota el títol Sis paquests d’activitats Clic. Hi trobareu informació sobre:
• aparell digestiu;
• aparell circulatori;
• aparell locomotor;
• aparell respiratori;
• aparell excretor;
• aparell reproductor.
El cos humà 2
«http://pie.xtec.es/recursos/clic/cat/act/exper/act02.htm»
La nova versió d’aquest paquet inclou activitats per als tres cicles d’Educació Primària. S’hi treballen
aspectes relatius a la salut, als sentits i a la percepció; i també sobre l’aparell digestiu, respiratori,
circulatori i locomotor, i els sistemes nerviós, reproductor i excretor.
CD-ROM
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
El cos humà 2.0 (Zeta Multimèdia)
Mi increíble cuerpo humano (Zeta Multimèdia)
Enciclopedia del cuerpo humano (Anaya Interactiva)
75

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
76
1 Identificar les diferents parts d’una planta.
2 Conèixer les classes de vegetals.
3 Saber com és la reproducció i la germinació de les plantes amb flors.
4 Ser capaç d’explicar el procés de la nutrició, la respiració i la fotosíntesi dels vegetals.
Procediments
•Observació directa d’éssers
vius, amb instruments
o sense, aplicant-hi habilitats
i tècniques apreses de
manera sistemàtica.
•Observació indirecta
mitjançant fotografies,
dibuixos, etc.
•Ús d’habilitats i tècniques
per a la recol·lecció
i classificació de mostres.
•Aplicació de diferents
criteris per a la classificació
dels éssers vius.
UNITAT 5. LES PLANTES
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Descripció oral, escrita
i gràfica de les observacions
realitzades fent ús de les
tècniques adequades.
•Reproducció verbal d’idees,
observacions i informacions
rebudes, fent ús del
vocabulari científic treballat.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Característiques generals
de les plantes.
•La classificació de les plantes.
•Parts de les plantes.
•La nutrició, la fotosíntesi i la
respiració de les plantes. La
transpiració.
•La reproducció i la
germinació de les plantes
amb flor.
Actituds, valors i normes
•Respecte per l’entorn.
•Esforç en l’observació
objectiva.
Transversals
• Educació mediambiental: Familiarització i convivència amb el medi natural que ens envolta.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. Les plantes: 1 i 2 65
2. Parts de la planta: 1 66
3. La flor: aparell reproductor: 1 70
4. El medi físic de la germinació: 1 i 2 71
5. Activitats: d’1 a 4 74
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 63
Avaluació contínua. Repassem 75
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació.
Fitxa 1: Les plantes.
• Activitats de reforç.
Fitxa 2: Observació d’una flor.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 5
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 62 i 63
A partir d’aquesta unitat i fins a la 8, tractem temes relacionats amb el món que ens envolta. En aquesta,
en concret, parlem de les plantes.
Per iniciar el tema, feu-los observar la foto i pregunteu-los quins tipus de plantes veuen (no es tracta
que en diguin els noms sinó si hi ha un o més tipus d’arbres, quines plantes diferents hi ha, etc.).
Després llegiu el paràgraf inicial per començar a centrar l’atenció i, a continuació, feu-los respondre
les preguntes de l’avaluació inicial.
• Quins éssers vius es poden alimentar sense haver de menjar-se un altre organisme viu?
La gran majoria de vegetals o plantes (tret de les carnívores).
• Els animals es poden moure. I les plantes? També: seguint la llum, bàsicament. Algunes executen
uns moviments de protecció, com ara les flors a la nit o les fulles quan les toquem. El que no fan
és desplaçar-se.
• Hi ha plantes que cacin? Sí, les anomenades carnívores. Ho fan per obtenir els nutrients necessaris
per viure.
• Les flors de moltes plantes solen tenir uns colors molt llampants. Per què? Per atraure els insectes
i ser pol·linitzades.
Suggeriments
Podeu demanar-los que expliquin alguna passejada pel bosc. Quan els agrada més. Si a prop de casa hi
ha un bosc o un jardí i quin tipus de plantes hi ha (arbres, arbres fruiters, arbusts, plantes amb flor, etc.)
Pàgines 64 i 65
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Feu-los llegir les curiositats del Sabies que... i comenteu entre tots els anys de vida de les plantes:
si al seu poble o ciutat hi ha cap arbre molt vell, quants anys té, etc.
Després feu-los llegir els textos, amb les característiques i classificació de les plantes. A més d’aquestes
característiques, comenteu-los que les plantes s’han adaptat a les característiques del lloc on viuen.
Així, en zones seques i desèrtiques, on no plou gaire hi ha cactus i plantes grasses que emmagatzemen
l’aigua per quan no en tenen. Comenteu-los també que hi ha plantes marines, que viuen en aigua
salada, com les algues.
També els ha de quedar clar que els bolets no són plantes sinó una altra espècie de vegetals que no
tenen clorofila.
Suggeriments
Per introduir el tema, pot ser interessant preguntar-los si tenen plantes a casa, si en tenen moltes
o poques, d’interior o de jardí, si fan flor o no, si en coneixen el nom, etc.
De la descripció que facin els nens i nenes de les plantes de casa, podeu apuntar-ne les característiques
i, segons aquestes, fer-ne una mínima classificació a la pissarra (les que tenen flor de les que no,
per exemple).
Porteu algues i molses i proposeu-los que portin plantes amb flor i falgueres per observar a classe
les característiques de cada tipus de planta i les diferències (d’altura, color, forma, fulla, etc.) entre les
plantes d’un mateix grup.
77

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
78
Pàgines 66 i 67
Feu-los observar la planta del dibuix o del natural si –com hem suggerit abans–, n’han portat algunes
de casa. Convindrà arrencar-ne una de la terra i netejar-la perquè puguin veure bé les parts de les
arrels.
Expliqueu-los el procés de la fotosíntesi i relacioneu-la amb la respiració humana.
Suggeriments
Per grups, feu-los fer un mural amb les parts d’una planta, dibuixada del natural.
Quan parleu de la fotosíntesi, comenteu-los que l’intercanvi de gasos que fan les plantes és diferent
al dels humans: de dia, absorbeixen diòxid de carboni i expulsen oxigen, mentre que, de nit, absorbeixen
oxigen.
Comenteu-los que, justament pel fet d’expulsar oxigen, les plantes són molt importants perquè renoven
l’aire i que, per això, les zones verdes de les ciutats també s’anomenen «pulmó verd». En canvi,
com que de nit absorbeixen l’oxigen, no convé tenir plantes en l’habitació durant la nit.
Si és possible, feu-los observar a través del microscopi les cèl·lules de la ceba i de l’elodea, una planta
d’aquari.
Pàgines 68 i 69
En aquesta pàgina ens centrem en la reproducció de les plantes amb flor i en les seves parts. Primer,
feu-los observar el dibuix de la flor amb les parts i llegiu-ne les descripcions del requadre.
A continuació, expliqueu-los el procés de pol·linització, com a mètode de fecundació de les plantes
amb flor. L’esquema del requadre de sota resumeix bé aquest procés.
Podeu aprofitar per comentar-los que la forma i els colors tan vius de les flors tenen com a únic
objectiu facilitar-ne la pol·linització (els colors cridaners atrauen els insectes, que s’emporten el pol·len
enganxat a les potes fins a una altra planta).També els podeu comentar que l’autopol·linització no és
possible perquè les plantes reconeixen el seu propi pol·len i n’impedeixen la fecundació.
Suggeriments
Podeu treballar paral·lelament la secció Nosaltres i l’entorn de la pàgina 73, en què es dissecciona
un lliri.
Pàgines 70 i 71
Feu-los observar les fotografies de les fruites i que comentin com són els pinyols (grans, petits, llisos
o rugosos, un o més d’un, etc.)
Després de llegir el text, comenteu-los l’esquema amb el procés de germinació de la mongeta.A partir
d’aquesta part teòrica, llegiu al fitxa sobre el «medi físic de la germinació»
Feu-los fer l’experiment proposat en la pàgina 71 i que comparin els resultats del llibre amb la seva
experiència. Després hauran de posar en comú les conclusions a què arribin.
Suggeriments
Entre tots, feu una llista de fruites a la pissarra i després, descriviu-ne el pinyol o les llavors que conté.
Feu-los portar diverses fruites perquè n’observin els tipus de pinyols i també la substància de reserva,
si en tenen (albercoc, oliva, xirimoia, avocat, préssec, poma, nespla, cirera, meló, síndria, ametlla, avellana,
etc., segons la temporada).
Feu l’experiment de les llenties a classe. Quan ja hagin germinat, feu-los observar la direcció de la

plàntula, que mira cap al sol. En podeu girar alguna perquè comprovin com, al cap de poc, la planta
s’haurà reorientat altre cop de cara al sol.
Pàgina 72
Temes d’interès
Abans de llegir el text, feu-los observar les fotos i que comentin com s’imaginen que cacen les seves
presses i de quina mena d’animals es deuen alimentar.
A continuació, llegiu el text i les característiques de cada planta. Comenteu-los que aquestes plantes,
tot i que fan la fotosíntesi, necessiten alguns altres nutrients, que obtenen dels insectes que cacen.
Suggeriments
Seria interessant portar una planta carnívora a classe perquè vegin com reacciona davant un estímul
tàctil.
A l’apartat de la guia Bibliografia i altres recursos hi ha l’adreça electrònica d’una pàgina web
dedicada a les plantes carnívores.A més, podeu proposar-los que busquin a Internet informació sobre
altres plantes carnívores.
Pàgina 73
Nosaltres i l’entorn
En aquesta pàgina es proposen diversos passos per observar una flor, en concret un lliri, i distingir-hi
les diverses parts.
Suggeriments
Per grups, feu-los portar un lliri i que segueixin els passos descrits al llibre per observar-ne cada part.
Pàgina 74
Activitats
Les activitats d’aquesta pàgina serveixen per completar i repassar els temes tractats en la unitat.
En l’activitat 4, podeu proposar-los de fer un dibuix al costat del poema i penjar-los tots al suro.
Pàgina 75
Repassem
El mapa conceptual, que serveix d’esquema, es pot completar col·lectivament a la pissarra o cadascú
a la llibreta.
En el Fes memòria, podeu proposar-los de tancar el llibre i llegir-los les frases saltant alguna paraula
clau perquè després els nens i nenes les completin.
Per fer l’avaluació individual, podeu proposar-los de treballar la fitxa «Què hem après?» de la unitat 5.
79

C
fitxa 1
Unitat 5
Les plantes
Nom: Data:
1. Busca cinc classes de plantes a la sopa de lletres.T’hi ajudaran les definicions de sota.
Q J R
S E R B R A A
F Q L X Y Y B S E
S F A L G U E R E S R
D O L D S A L G T E S T X
Z T G E Z U N K S B L K C
X G S O A A A J T T R M G N E
T N I U F G E Q M O O M Z G G
M M B S M J J Y E L H U T S S
E I R U W S G U S W E Q F
A W K C R G E L E I X
M J C E S E K
Z E G X X
Z L A Y N
L I L E F
L G Y
Z U X
I E L
L S V
Q M Q
No tenen arrel ni vasos conductors. Solen viure en el medi aquàtic.
Són grans.Tenen la tija llenyosa i moltes fulles.
No tenen veritables arrels ni tenen tiges ni fulles.Viuen en llocs humits.
Tenen arrel, tija i fulles, però no tenen flors.
Són més grans que les herbes i més petits que els arbres. Es reprodueixen per flors, com les dues
anteriors.

R
fitxa 2
Unitat 5
1.Agafa una flor i dibuixa-la.
Observació d’una flor
Nom: Data:
2.Arrenca-li alguns pètals per veure’n la part reproductora i fes-ne un dibuix indicant
totes les parts que hi identifiquis.

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
82
Pàgina 65
1 i 2. Resposta oberta.
Pàgina 66
1. Perquè viuen en terrenys més aviat secs i, per tant, les arrels han de recórrer molt de terreny
per aconseguir l’aigua necessària per viure.
Pàgina 70
1. Una sola llavor: oliva, avellana, cirera, préssec, ametlla, nou, dàtil.
Més d’una llavor: tomàquet, taronja, síndria, caqui, mandarina, nespre, figa, pebrot, poma, meló.
Pàgina 71
1. • Normalment haurien de germinar primer les llavors del pot humit i fosc.
• En principi, la foscor és una mica més beneficiosa per a la germinació que la llum.
• En el tercer recipient, perquè sense llum ni humitat no pot germinar cap llavor.
2. No, perquè un cop s’han acabat els nutrients emmagatzemats a la llavor n’ha d’obtenir de nous.
Això ho fa per mitjà de la fotosíntesi, per a la qual necessita llum.
Pàgina 74
1. El diòxid de carboni es troba a l’aire.
Les sals minerals s’obtenen del terra (o sòl).
La planta rep la llum del sol.
La clorofil·la és a dins de la fulla.
2. • Fan la fotosíntesi.
• Tenen grans superfícies per absorbir l’energia del sol.
• Generalment tenen tres parts: l’arrel, la tija i les fulles.
• Disposen d’uns tubs interns, els vasos conductors, per on circulen les substàncies alimentàries.
3. • Les plantes realitzen la fotosíntesi en les fulles.
• Els vegetals capten l’aire i el diòxid de carboni a través dels estomes.
• La gran majoria de plantes tenen una part que facilita l’arribada de les fulles fins a la llum, i a
més, les subjecta. És la tija.
• En l’interior de la planta hi ha uns tubs per on circula la substància alimentària que es produeix.
Els tubs es diuen vasos conductors i la substància és la saba.
• El conjunt de pètals d’una flor és la corol·la.
• Els minerals del terra dissolts en aigua s’absorbeixen pels pèls absorbents.
4. Resposta oberta.
SOLUCIONARI

Pàgina 75
consten de
arrel preparen
el seu aliment
tija
mitjançant la
fulles fotosíntesi
que
necessita
oxigen
diòxid
de carboni
llum
aigua
LES PLANTES
i que
es fa a les
fulles
es classifiquen en
la flor consta de
algues
falgueres
molses
plantes
amb flors
calze corol·la estams pistil
produeix produeix
pol·len òvuls
s’uneixen en la
fecundació
83

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
84
Webs d’interès
Plantes
«http://hcs.osu.edu/plants.html»
Lloc que conté un diccionari en anglès i fotografies de moltes plantes.
Plantes superiors
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm»
El «Clic» és una aplicació per al desenvolupament d’activitats educatives multimèdia en l’entorn
Windows. Us recomanem l’activitat: «Plantes superiors».
Horticultura i jardineria
«www.guiaverde.com/arboles»
Portal temàtic en castellà especialitzat en temes relacionats amb l’horticultura i la jardineria.
També conté bases de dades sobre plantes, amb fotografies, descripcions i cura de les plantes,
diccionaris, etc.
Animacions de plantes
«http://www.geocities.com/CapeCanaveral/Hall/1244/botanical7.htm».
Pàgina web amb molta informació de tipus acadèmic sobre les plantes. A més, hi podreu trobar un
bon nombre de fotografies de plantes i també animacions que il·lustren el procés de la germinació,
de la pol·linització, etc.
Plantes carnívores
«www.usuarios.tripod.es/plantascarnivoras»
Pàgina web que tracta de plantes carnívores.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Es pot fer una sortida a qualsevol parc o jardi botànic proper a l’escola. Seria interessant posar-se
en contacte amb el personal de parcs i jardins de la ciutat per poder-hi fer una visita guiada.
Es recomana:
• El Jardí Botànic de Blanes
• L’arborètum de Teià
• Parc de la Ciutadella de Barcelona
• Devesa de Girona
• Lleida

1 Identificar les característiques generals dels vertebrats.
2 Classificar els animals vertebrats.
3 Comprendre les diferents formes de reproducció, respiració, cobertura del cos i hàbitat.
4 Valorar la biodiversitat d’espècies a través de les seves curiositats.
5 Valorar la riquesa natural d’un animal.
Procediments
•Identificació de les
característiques generals
dels vertebrats.
•Classificació dels animals
vertebrats.
•Comprensió de les
diferents formes de
reproducció, respiració,
cobertura del cos i hàbitat.
•Valoració de la biodiversitat
d’espècies animals.
UNITAT 6. ELS VERTEBRATS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Observació i identificació
d’animals per mitjà
d’imatges.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Els peixos: característiques
generals i classes.
•Els amfibis: característiques
generals i classes.
•Els rèptils: característiques
generals i classes.
Transversals
• Educació per a la salut: Coneixement de les diverses espècies animals.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. Els vertebrats: 1 i 2 79
2. Els peixos: 1 i 2 80
3. Els amfibis: d’1 a 3 81
4. Els rèptils: 1 i 2 82
5. Les aus: 1 83
6. Els mamífers: 1 84
7. Els mamífers: 1 i 2 85
8. Activitats: d’1 a 3 88
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 77
Avaluació contínua. Repassem 89
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
•Els ocells: característiques.
•Els mamífers:
característiques.
Actituds, valors i normes
•Interès per conèixer els
animals del nostre entorn.
•Actitud responsable amb
els animals.
•Curiositat per conèixer els
animals.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els vertebrats: peixos i amfibis.
Fitxa 2: Els vertebrats: rèptils i ocells.
• Activitats de reforç
Fitxa 3: Anatomia d’una truita.
• Activitats d’ampliació.
Fitxa 4: Investiguem.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 6
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
85

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
86
Pàgines 76 i 77
Els alumnes i les alumnes han d’observar la fotografia i comentar amb el mestre o la mestra els coneixements
que ja tenen sobre els vertebrats. Donem, a títol orientatiu, la resposta correcta en cada
cas:
• Els dinosaures eren vertebrats? Per què van desaparèixer?
Sí que eren vertebrats perquè disposaven d’un esquelet intern articulat (a la pàgina 86 trobareu
força més informació sobre els dinosaures i sobre la seva extinció).
• Hi ha taurons a la Mediterrània?
Hi ha algunes espècies de tauró a la mar Mediterrània, com ara la tintorera. De totes maneres,
parlem d’uns animals de mida mitjana que no són perillosos. Per tant, cal transmetre a l’alumnat
el missatge que poden nedar-hi tranquil·lament.
• De què els serveix, a les sargantanes, desprendre’s de la cua?
És una estratègia de protecció. Quan els amenaça un depredador es desprenen de la seva cua,
que es continua movent, de manera que els depredadors es despisten i les sargantanes poden
fugir.
• Com s’ho fan algunes serps per empassar-se preses més grans que l’obertura de la seva boca?
Desencaixen les mandíbules i així engrandeixen la boca i poden empassar-se les preses grans.
• Totes les aus saben volar?
Hi ha força aus que, tot i tenir ales, no estan capacitades per volar: són les gallines, els estruços,
els pingüins, etc.
• Quins animals salvatges viuen a Catalunya?
En aquesta secció serà interessant repassar els animals salvatges que han vist per Catalunya en
estat natural, fora del zoològic o de les granges. Aquesta pregunta es podria ampliar a zones de
fora de Catalunya.
Pàgines 78 i 79
Expliqueu-los les característiques dels vertebrats i demaneu-los quin animal prefereixen.
Suggeriments
En aquesta unitat seria molt interessant que els alumnes arrepleguessin fotografies d’animals vertebrats,
mitjançant revistes, Internet, etc., i que les classifiquessin en un gran mural.
Per insistir en el concepte de vertebrats com a organismes amb l’esquelet intern articulat, feu-los
comparar les fotografies d’aquestes pàgines amb les d’altres animals com ara escarabats, cucs, meduses,
etc., fent referència al seu esquelet intern.
Pregunteu als alumnes en quin país, zona o hàbitat podem trobar aquests animals.
Pàgines 80-81
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Feu-los observar la foto del peix i comenteu-ne les parts.
A continuació, llegiu la informació sobre alguns peixos curiosos i proposeu-los que busquin més informació
sobre el peix que vulguin.
Tot seguit, expliqueu-los els amfibis i les fases de la metamorfosi.

Suggeriments
Convé insistir en el concepte de sang freda relacionant-lo amb el de temperatura corporal. Poden
portar un termòmetre a classe per observar que la temperatura corporal de cada alumne o alumna
és d’aproximadament 36º, amb independència de la temperatura de l’entorn.
Compareu les característiques dels amfibis amb les dels peixos, insistint en el pas evolutiu que han experimentat
aquests de cara a independitzar-se parcialment de l’aigua.
És important que l’alumnat s’adoni que la metamorfosi no transforma l’amfibi en un altre animal sinó
que són etapes de creixement des que neix fins que arriba a l’edat adulta.
Pàgines 82 i 83
Llegiu i comenteu la informació del llibre sobre els rèptils i les aus, i després proposeu-los de fer les activitats.
Suggeriments
Feu-los buscar una fotografia d’un rèptil, perquè l’enganxin al quadern i al costat hi copiïn les característiques
pròpies dels rèptils.
Aquestes són algunes curiositats que poden complementar l’explicació sobre els rèptils:
• Els cocodrils ploren –llàgrimes de cocodrils–, però no perquè estiguin tristos, sinó perquè d’aquesta
manera eliminen grans quantitats de sal que de tant en tant ingereixen amb les seves preses.
• Els cocodrils sovint s’empassen pedres per tal de guanyar pes i així poder enfonsar-se amb més
facilitat.
• La dent d’ou de les serps és una dent grossa i molt esmolada que les cries utilitzen per trencar la
closca dura de l’ou. Al cap d’un temps d’haver sortit d’aquest la perden.
• La mamba negra africana és una serp verinosa molt perillosa perquè pot arribar a córrer més que
l’ésser humà: és capaç d’assolir velocitats que superen els 20 km/h.
Podeu proposar-los també que busquin la fotografia d’un ocell i que en copiïn al costat les característiques
pròpies.
Pel que fa a l’origen dels ocells, les aus més primitives es van desenvolupar a partir dels rèptils. El fòssil
més antic de rèptil, però ja amb característiques d’ocell, és l’arqueòpterix, que tot i tenir plomes no
era gaire bon volador.
Els ocells també ponen ous com els seus avantpassats perquè si la femella portés la cria dins del ventre,
probablement no podria volar a causa del pes.
Pàgines 84 i 85
Després de fer la lectura de les característiques dels mamífers, es poden comparar amb les dels altres
vertebrats que ja han vist.
Suggeriments
Comenteu-los la importància que té el període d’alletament en l’aprenentatge dels mamífers, ja que
en aquesta etapa les cries aprenen de la mare, mentre que en la resta de vertebrats el més freqüent
és l’aprenentatge per instint, sense el paper dels pares.
Es pot realitzar una recerca del tipus d’alimentació de diferents mamífers. Si han confeccionat un mural
a l’aula els poden intentar agrupar segons la seva alimentació. Caldrà fer veure a l’alumnat que
aquesta agrupació segons l’alimentació també ens serveix per a qualsevol altre vertebrat.
Esmenteu-los especialment aquells mamífers que s’escapen una mica de les característiques de la ma-
87

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
88
joria: els aquàtics (les orques, els dofins, les foques) i els aeris (els ratpenats), i proposeu-los de fer una
investigació sobre el naixement d’aquests animals, la seva respiració, etc.
També els podeu proposar que facin una recerca d’informació sobre algun mamífer, detallant-ne les
característiques físiques, l’hàbitat, la distribució, l’alimentació, etc.
Pàgina 86
Temes d’interès
Els alumnes i les alumnes han de llegir atentament el text sobre els dinosaures.
Suggeriments
Aquest tema acostuma a ser molt atractiu per a l’alumnat. Pot ser una bona oportunitat per organitzar
un treball en grup o proposar que algun grup voluntari d’alumnes realitzi una recerca d’informació
i l’exposi a tota la classe.
Una altra possibilitat és fer grups i que cadascun s’encarregui de cercar informació sobre un dels dinosaures
i fer-ne una exposició a classe.
En la secció Bibliografia i altres recursos es proposen diverses pàgines web sobre el tema.
Pàgina 87
Nosaltres i l’entorn
La lectura d’aquesta pàgina es pot complementar amb la fitxa de reforç 3, en què es tracta l’anatomia
de la truita.
Es tracta, d’una banda, d’observar la truita externament –com exemple de peix– i aprendre’n les
parts; i, de l’altra, de disseccionar-la per observar-ne l’anatomia interna.
Pàgina 88
L’alumnat pot treballar les activitats suggerides a l’escola o bé a casa.
Per complementar aquestes activitats es poden treballar les fitxes 1 i 2.
També es pot proposar la fitxa 4, que té un caràcter més lúdic i d’investigació.
Pàgina 89
Es tracta de completar el mapa conceptual amb el suport del text que hi ha en l’apartat Fem
memòria.
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot fer la fitxa d’avaluació contínua «Què hem
après?» de la unitat 6.

C
fitxa 1
Unitat 6
Els vertebrats: peixos i amfibis
Nom: Data:
1. Marca amb una creu les característiques pròpies de tots els vertebrats:
Ponen ous.
Tenen un esquelet intern articulat.
Tenen closca.
Viuen en el medi aeri o terrestre.
Són de sang freda.
ELS PEIXOS
2. Completa els buits utilitzant les paraules següents:
escates, aletes, ovípara, bufeta natatòria, brànquies.
Tenen el cos cobert d’
Respiren per mitjà de
Utilitzen la per poder surar.
Es desplacen mitjançant el moviment de les
La reproducció és perquè alliberen a l’aigua els òvuls i els espermatozoides.
ELS AMFIBIS
3. Ordena les paraules següents en el cicle vital de la granota:
metamorfosi, ou, capgròs, granota

C
fitxa 2
Unitat 6
ELS RÈPTILS
1. Digues si són certes o falses les frases següents:
La seva pell està recoberta d’escates.
Aconsegueixen energia per al seu cos escalfant-se al sol.
Respiren mitjançant brànquies.
Són ovípars.
Moltes espècies hivernen.
ELS OCELLS
2. Encercla l’opció correcta:
Els vertebrats: rèptils i ocells
Nom: Data:
■ La seva respiració és (pulmonar/branquial).
■ Són animals de sang (freda/calenta).
■ Són (ovípars/vivípars).
■ A la boca tenen (dents/bec).
■ El seu cos està recobert de (plomes/escates).
3. Relaciona cadascun d’aquests animals amb el grup al qual pertanyen:
gallina
sargantana
salmó
girafa
ratpenat
tortuga
tauró
salamandra
peixos
amfibis
rèptils
ocells
mamífers

R
fitxa 3
Unitat 6
1) Observa la forma de la boca, dels ulls i de les fosses nasals de la truita. Hi veus parpelles?
I pestanyes?
2) On creus que comença i acaba el cap; i el tronc; i la cua?
3) Quantes aletes té?
4) Quines funcions realitzen les escates?
5) Quin nom rep popularment l’esquelet dels peixos?
6) Quina forma tenen els ronyons? Saps quina forma tenen els de les persones?
7) Quina funció fan les brànquies?
Anatomia d’una truita
Nom: Data:
8) Quines són les parts de l’aparell digestiu de les truites?

A
fitxa 4
Unitat 6
1. Formeu grups i feu una recerca d’informació per respondre aquestes preguntes:
1. Quin ocell pon els ous al niu d’altres perquè li alimentin
la cria?
2. Quin és el rèptil més característic de les illes
Galápagos?
3. A quin grup de vertebrats pertany el manatí?
4. Quin era l’ocell més venerat pels antics habitants de
l’Amèrica Central? (A Guatemala dóna nom a la seva
moneda)
5. De quin color és l’oriol?
6. Quantes gepes té un dromedari?
7. Quin és l’animal més gran del món?
8. Què és la tintorera?
9. Quin és l’animal que té la cua més llarga?
10. Quin és l’ocell que té les ales més llargues?
11. Quin és l’ocell més ràpid?
12. A quin grup d’animals pertany l’enganyapastors?
13. Què és un mata-mata?
14. Quin peix respira aire?
Investiguem
Nom: Data:
15. Quin és el nom científic del gos?
16. On viu el dragó de Komodo?
17. A quin país es troba el Parc de Toruguero, conegut perquè
moltíssimes tortugues gegants hi van a pondre els
ous?
18. De quin color són les perdius blanques a l’estiu?
19. Quin dels dos caça, el lleó o la lleona?
20. De què s’alimenten quasi exclusivament els coales?

Pàgina 79
1. Resposta oberta.Teniu en compte que d’amfibis potser no en trobaran tants: el gripau, la granota,
el tritó i la salamandra.
2. Un esquelet intern articulat.
Pàgina 80
1. Són certes la primera i la darrera afirmació.
2. Per exemple, llobarro, sardina, salmó, daurada, llenguado, lluç, rap, entre d’altres.
Pàgina 81
1. a) Són animals de sang freda.
b) Tenen quatre potes.
c) La pell és nua i humida.
d) Quan són cries respiren per brànquies. Els adults ho fan amb els pulmons i també a través de
la pell.
e) En el pas de cria a adult, pateixen un conjunt de canvis que s’anomenen metamorfosi.
2. Perquè els ous i les cries creixen en el medi aquàtic, i, a més a més els adults han de mantenir la
pell sempre humida.
3.
edat descripció
1 setmana El capgròs comença la seva vida dins d’una gelatina protectora, on passa els
primers dies de vida.
2 setmanes Surt de la gelatina i se li formen unes brànquies externes i una cua llarga.
Comença a nedar i s’alimenta de les algues que troba a l’aigua.
8 setmanes Ja se li han format les potes posteriors.
10 setmanes Li creixen les extremitats anteriors i se li escurça la cua.
16 setmanes Ja li ha desaparegut la cua. Es transforma en granota i surt de l’aigua.
Pàgina 82
1. a) Evita que perdin l’aigua que tenen al cos i, a més, els protegeix dels depredadors.
b) Surten a respirar.
c) Perquè les cries puguin respirar a través de la closca de l’ou; si no s’ofegarien.
2. iguana i dragó: llangardaixos i sargantanes;
tortuga mediterrània: tortugues;
caiman: cocodrils;
boa i cobra: serps.
SOLUCIONARI
93

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
94
Pàgina 83
1.
Pàgina 84
1. Els mamífers són vivípars, tenen llavis per poder xuclar la llet de la mare i el cos recobert de pèl.
Pàgina 85
1. Rata, esquirol, dofí.
2. Resposta oberta.
Pàgina 88
1.
semblances
diferències
peixos amfibis rèptils ocells mamífers
coberta del cos escates pell nua
i humida
escates plomes pèl
temperatura sang freda sang freda sang freda sang calenta sang calenta
corporal
ocells peixos
cos cobert de plomes
sang calenta
respiració pulmonar
ous de closca dura
tenen bec
(temperatura
variable)
(temperatura
variable)
esquelet ossi articulat
ovípars
(temperatura
variable)
cos cobert d’escates
sang freda
respiració per brànquies
ous de closca tova
tenen boca
(temperatura
constant)
respiració brànquies a través pell;
brànquies;
pulmons.
pulmons pulmons pulmons
reproducció ovípars ovípars ovípars ovípars vivípars
medi en què viuen aquàtic aquàtic/ terrestre/ terrestre/ terrestre/
terrestre aquàtic aeri aquàtic/aeri
exemple sardina gripau serp canari gos
2. aus: ratapinyada; mamífers: tauró; vertebrats: sípia; peixos: dofí; amfibis: sargantana.
(temperatura
constant)
3. Relaciona:
S’alimenten d’insectes herbívors
S’alimenten de vegetals carnívors
S’alimenten de vegetals, insectes i d’altres animals insectívors
S’alimenten d’altres animals omnívors

Webs d’interès
Animals
«http://www.stevebloom.com/pages/search.html»
Lloc web que disposa d’un cercador d’imatges excel·lent de tot tipus d’animals. Només cal escriure
el nom en anglès de l’animal que es busca i fer un clic sobre search:
Animals de la Península Ibèrica
«http://www.faunaiberica.org/especies.php3?esp=79»
Portal de divulgació i conservació dels animals de la Península Ibèrica.
Els dinosaures
«http://www.geoplay.org/dinoplay/ous.htm»
Restes de dinosaures a Catalunya.
«http://www.astrogea.org/asteroides/extincions/extincions.htm»
Causes de la desaparició dels dinosaures.
«http://www.ciudadfutura.com/dinosaurios/contenid.html»
Molta informació i una bona galeria de dibuixos sobre els dinosaures.
Onomatopeies d’animals
«http://www.georgetown.edu/cball/animals/animals.html»
Pàgina on podeu trobar la manera com s’escriuen les onomatopeies del crit de molts animals en
moltíssimes llengües diferents.
Aus i peixos dels deltes
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm»
«Clic» és una aplicació per al desenvolupament d’activitats educatives multimèdia en l’entorn
Windows. Us en recomanem les activitats: «Va de peixos», «Les aus del delta del Llobregat i de
l’Ebre» i «Los animales-2».
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
CRAM (Centre de Recuperació d’Animals Marins)
Tel. 93 752 45 81
a/e: cram@lix.intercom.es
Zoològic de Barcelona
Tel. 93 225 67 87
També es poden fer visites i tallers virtuals per mitjà del lloc web del zoològic i veure’n molts dels
animals amb el mapa de la seva distribució.
http://www.zoobarcelona.com/
El Parc de les Aus
Tel. 93 750 17 65
Zoològic especialitzat en aus situat a Vilassar de Mar amb un total de més de 300 espècies.
a/e: elparcdelesaus@elparcdelesaus.com
95

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
96
1 Identificar dia i any amb els períodes de rotació i translació terrestre.
2 Comprendre la influència dels costums en la salut: temps de dormir i ritme vigília/descans.
Procediments
•Treball experimental:
muntatge i desmuntatge
d’un rellotge de sorra.
•Orientació mitjançant
l’observació de la posició
del Sol o l’ús de la brúixola.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•La Terra. Capes.
UNITAT 7. LA TERRA
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Moviments de la Terra.
Rotació i translació. Cicles:
dia/nit i any.
•Inclinació de l’eix terrestre.
Cicle estacional.
•La Lluna. Fases lunars.
•Eclipsis. Eclipsi de Sol i de
Lluna.
•Calendaris i rellotges.
Transversals
• Educació per a la salut: Els horaris de son per a un millor descans.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. Les capes de la Terra: d’1 a 3 94
2. Moviment de rotació de la Terra: d’1 a 4 95
3. Moviment de translació de la Terra: 1 96
4. Com mesurem el temps? Com ens
orientem?: 1 i 2 97
5. La Lluna: 1 99
6. Activitats: d’1 a 7 102
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 91
Avaluació contínua. Repassem 103
AVALUACIÓ
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: L’horari d’estiu.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
Actituds, valors i normes
•Apreciació de la relació
entre els fets i les causes
que els produeixen.
•Interès per altres calendaris.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 7
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 90 i 91
Amb l’objectiu que es fixin en la morfologia externa de la Terra i de la Lluna, demaneu a l’alumnat que
indiquin semblances i diferències entre els dos astres i la possible raó de les semblances o les diferències
que han observat.
Llegiu el text de la foto i que diguin el que els suggereix.
Per avaluar els coneixements previs de l’alumnat, se suggereixen les preguntes de la pàgina 91. Les
respostes següents són orientatives:
• Què observes en la fotografia? La Terra vista des de la Lluna.
• Et sembla interessant ser astronauta? Per què?
Respostes lliures.
• Quina influència té la Lluna sobre l’ésser humà?
La humanitat ha donat importància al nostre satèl·lit pel seu aspecte canviant, tal com manifesta
l’expressió «Avui estàs de mala lluna». El cert és que és la causa de les marees, i a pagès diuen
que té influència en el creixement de les plantes. Tot i canviar d’aparença, sempre en veiem la
mateixa cara.
• En una estació espacial, hi ha dia i nit, o estiu i hivern?
A l’estació hi hauria una mena de dia i nit si girés sobre si mateixa, fet que no es dóna. No hi ha
estiu i hivern perquè aquest fenomen es produeix per la inclinació de l’eix de gir de la Terra.
• Per què la Terra s’anomena també planeta blau?
Per la gran extensió de mars i oceans que la cobreixen.
• Com podem orientar-nos correctament?
Per orientar-nos entenem reconèixer els punts cardinals d’un lloc concret. Poden sorgir respostes
com ara: amb mapes, pel Sol; amb una brúixola; mitjançant l’observació de la natura, d’estels
i constel·lacions; amb GPS...
• Per què es produeixen les estacions de l’any?
Per la inclinació amb què els raigs solars topen contra la superfície terrestre. Quan l’angle és
recte, cauen més verticals i proporcionen més escalfor, ja que la mateixa quantitat de raigs impacten
en una superfície més petita.
Pàgines 92 i 93
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Convé complementar la descripció de la Terra amb fotografies i un model de globus terraqüi. Cal explicar
que el globus és un model clàssic de representar la realitat, però que actualment podem veure
l’exterior del planeta gràcies a les imatges enviades pels satèl·lits.
Mitjançant el globus terraqüi simulen els dos moviments de la Terra: la rotació i la translació. Convé
fer atenció a la inclinació de l’eix de gir terrestre.
L’alumnat ha d’adonar-se que la gravetat terrestre intervé en el fet que arribi matèria des de l’espai.
Com que a les estacions espacials no hi ha gravetat, els astronautes hi experimenten l’allargament
dels ossos. Moure’s sense gravetat exigeix un entrenament especialitzat.
Suggeriments
Cal comentar, conjuntament, l’esquema de les parts de la Terra.
97

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
98
Per finalitzar, feu-los construir un model de geosfera amb plastilina com el de l’esquema, utilitzant diversos
colors per diferenciar cada capa.
Pàgines 94 i 95
Des de l’espai són visibles les formacions de núvols de l’atmosfera: a causa de la rotació de la Terra
i les diferències de temperatura, l’aire es desplaça i produeix el vent, els núvols i precipitacions com la
pluja.
També els podem comentar que l’atmosfera de Venus conté un alt percentatge de diòxid de carboni,
per la qual cosa aquest planeta és molt càlid, massa calent perquè hi hagi vida. Relacioneu l’atmosfera
de Venus amb l’anomenat efecte d’hivernacle que experimenta la Terra a causa dels canvis soferts
a l’atmosfera (sobretot un excés de diòxid de carboni) que origina el sobreescalfament del planeta,
amb el canvi climàtic conseqüent.
Pàgines 96 i 97
Abans de treballar la pàgina 96, simuleu, amb un globus terraqüi, la translació al voltant del Sol per fer
entendre que la causa de les estacions és la perpendicularitat amb què incideixen els raigs solars sobre
la superfície terrestre.També podeu fer-los observar la intensitat de la llum que projecta una llanterna
quan els raigs arriben a una superfície verticalment o obliquament.
Suggeriments
Cal relacionar els solsticis amb festes populars com Sant Joan i Nadal.
Es pot explicar el dibuix que ensenya com ens podem orientar mitjançant el Sol.Amb el braç esquerre
indicarem el lloc aproximat per on surt el sol i amb el dret, per on es pon. Aleshores, la nostra esquena
estarà orientada cap al nord. Cal practicar l’orientació al pati. Feu-los esbrinar l’orientació de la
façana de l’escola mitjançant aquest mètode i ensenyeu-los com es fa amb la brúixola.
Es pot comentar amb l’alumnat si coneix altres maneres d’orientació. Per exemple:
• Els absis de les esglésies romàniques estan orientats cap a orient.
• La molsa sol situar-se a la part obaga (nord) de la vegetació. En un arbre tallat, els anells estan
més junts a la zona nord.
Pàgines 98 i 99
L’alumnat pot llegir atentament els textos i contestar les preguntes sobre la Lluna. Per introduir el tema
es pot penjar a la classe una fotografia o un mapa mural de la Lluna.
Feu-los observar les imatges de les fases lunars, i aprofiteu per explicar-los la dita popular que diu que
la Lluna és una mentidera perquè, quan està en fase creixent té forma de D i, quan està en fase decreixent,
de C.
Suggeriments
Proposeu als alumnes i a les alumnes que observin la Lluna amb prismàtics i que diguin si és diferent
la cara que observen segons el dia: la Lluna ens mostra sempre la mateixa cara.
Cal demanar-los que pensin com és que de vegades es veu la Lluna quan és de dia.
En l’apartat Bibliografia i altres recursos es proposen diferents pàgines web relacionades amb el
sistema solar i, en concret, amb l’eclipsi.

Pàgina 100
Feu-los llegir atentament les informacions sobre les marees i el trastorn d’horari del llibre i demaneulos
si tenen fotos per il·lustrar el fenomen de les marees.
Expliqueu-los que a la mar Mediterrània aquest fenomen gairebé no és perceptible, atès que la seva
massa d’aigua és molt inferior a la dels oceans, per exemple.
Després de llegir el requadre sobre el transtorn d’horari (jet lag), proposeu als alumnes i a les alumnes
que hagin realitzat un viatge en avió a Amèrica que expliquin com van viure aquest canvi d’horari.
Pàgina 101
Per construir un rellotge de sorra que mesuri un temps concret, tapeu només una de les cares i mesureu
la quantitat de sorra que necessitareu.
En el cas d’utilitzar sucre o sal, es pot acolorir barrejant-ho amb pols de guix, la qual els conferirà un
aspecte molt atractiu.
Suggeriments
Proposeu-los de portar fotos o fer una excursió per veure el funcionament d’algun rellotge de sol o
d’una clepsidra.
Pàgina 102 i 103
Cal contestar les preguntes sobre els coneixements adquirits en aquesta unitat.
Es pot completar el mapa conceptual i memoritzar el text que resumeix els continguts de la unitat.
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot fer la fitxa d’avaluació contínua de la unitat 7.
99

C
fitxa 1
Unitat 7
L’horari d’estiu
Nom: Data:
Com en la majoria de països europeus, a casa nostra l’horari s’avança una hora respecte de l’hora solar a
l’hivern, i dues hores a l’estiu. És a dir, des de l’últim diumenge de març fins a l’últim diumenge d’octubre
s’estableix l’anomenat horari d’estiu. Durant aquest període, l’hora oficial s’avança 2 hores respecte de
l’hora solar: les 14.00 hores per a nosaltres són les 12.00 hores solars.
Aquestes variacions horàries s’ajusten dos cops l’any: a final d’octubre (en acabar l’horari d’estiu) s’endarrereix
una hora el rellotge i a final de març s’avança.
1.Aquest canvi horari comporta uns avantatges però també té alguns inconvenients. Pensa-hi
una mica i després, entre tots, feu-ne una llista.
avantatges inconvenients

Pàgina 94
1. A mesura que augmenta l’altura, disminueix l’oxigen, i per això, costa més respirar.
2. Per la troposfera.
3. A la ionosfera.
Pàgina 95
1. Quan neixen no gaire.
2. A França és la mateixa hora i a Cuba les 5 del matí.
3. Les illes Fiji, la península de Kanchatka i les illes Marshall (Oceania).
4. Resposta oberta.
Pàgina 96
1. El darrer va ser el 2000. El proper serà el 2004. Tenim un any de traspàs cada quatre anys
i coincideix amb les olimpíades.
Pàgina 97
1. Resposta oberta.
2. Exposició feta segons les aportacions de l’alumnat.
Pàgina 99
1. No. Les fases lunars tenen lloc perquè el Sol il·lumina la Lluna i des de la Terra se’n veu només
una zona de la part il·luminada.
Pàgina 102
1.
SOLUCIONARI
La major part de la superfície terrestre correspon a la hidrosfera.
101

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
102
2.
3. Explicació basada en l’observació del Sol o l’ús de la brúixola per orientar-se.
4. a) F b) C c) F d) C e) C
5. Tots els efectes són deguts a la gravetat terrestre.
6.
7. Resposta oberta.
Pàgina 103
mantell superior
escorça
té un satèl·lit
natural anomenat
Lluna
part sòlida
anomenada
geosfera
dividida en
nucli
mantell
escorça
equador
PACIFIC
ATLÀNTIC
ARTIC
meridià 0º
LA TERRA
es divideix en
part gaseosa
anomenada
atmosfera
dividida en
troposfera
estratosfera
ionosfera
Europa Àsia
ANTÀRTIC
INDIC
Oceania
PACÍFIC
moviment de
translació
nucli intern
nucli extern
mantell inferior
fa dos
moviments
moviment de
rotació
part líquida
anomenada
hidrosfera
dividida en
aigües oceàniques
aigües continentals

Fitxa 1. L’horari d’estiu
Algunes possibles respostes:
Avantatges:
• S’allarga el període d’aprofitament de la llum solar.
• S’aprofita més el dia: més temps lliure.
• S’estalvia energia i consum elèctric.
• Menys emissió de CO2.
Inconvenients:
•Dificultat d’adaptació, sobretot en nens petits.
• Transtorns del son.
• Canvis d’humor.
• Pèrdua d’una hora de descans de cap de setmana un dia a l’any.
103

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
104
Webs d’interès
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Web Living Earth:Vistes des del satèl·lit
«http://www.fourmilab.ch»
Pàgina web que ofereix vistes des d’un satèl·lit de qualsevol punt de la Terra i també del Sol i de la
Lluna.
«http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth?imgsize=320&opt=-l&lat=- 76.7917&ns=North&lon
=-112.417&ew=West&alt=35785&img=learth.evif»
Pàgina web que ofereix, per exemple, una fantàstica visió de l’Antàrtida des de l’espai.
«http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth?imgsize=320&opt=-z&lat=40.5&ns=North&lon=-
2.62857&ew=West&alt=15&img=learth.evif»
Per a les imatges de Catalunya.
Sistema solar
«http://www.xtec.es/~rmolins1»
Web sobre el sistema solar bàsic.
«http://www.ictnet.es/%2bjmasalle»
Web que tracta sobre els eclipsis de Lluna i de Sol, els que han passat i els que vindran.
Coordenades geogràfiques de nombrosos indrets del Principat de Catalunya
«http://www.infomet.fcr.es/misc/catalatlon.cgi»
Escriviu el nom de l’indret del qual voleu saber les coordenades geogràfiques i us apareixerà un
mapa amb la localització i les seves coordenades.

1 Conèixer què són els volcans, com es formen i quins productes expulsen.
2 Saber què són els terratrèmols, perquè tenen lloc i quins efectes produeixen.
3 Saber quines són les principals roques i minerals que procedeixen de l’interior del planeta
i que surten a l’exterior a través dels volcans o per altres vies. Identificar-ne les principals.
Procediments
•Descripció de les
observacions realitzades
fent ús de les tècniques
adequades.
•Reproducció verbal d’idees,
fent ús del vocabulari
científic treballat.
•Manipulació i utilització
d’eines i instruments.
•Observació directa
i indirecta de materials,
mecanismes, fenòmens
i canvis, aplicant-hi habilitats
i tècniques apreses de
manera sistemàtica.
•Recollida i ordenació de
dades procedents de
l’observació,
experimentació i aplicació
UNITAT 8.VOLCANS I TERRATRÈMOLS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
de diferents criteris per
classificar.
•Ús d’habilitats i tècniques
per a la recol·lecció i classificació
de mostres.
•Descripció de fenòmens i
canvis observats seguint un
model de referència i fent
ús de les tècniques
adequades.
•Recollida d’informacions.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Els volcans. Parts d’un volcà.
Erupcions.
•Classes de volcans.
•Altres formes de
vulcanisme: guèisers, etc.
•Els terratrèmols o sismes.
•Fases d’un terratrèmol. Els
sismògrafs.
•Roques magmàtiques.
Actituds, valors i normes
•Respecte per l’entorn en la
recollida de mostres.
•Responsabilitat en l’ús i la
conservació de materials i
substàncies de laboratori.
•Esforç en l’observació
objectiva.
•Interès per escollir els
mitjans adequats per
expressar resultats.
•Esforç per mantenir un
clima de diàleg en la
comunicació dels
experiments realitzats.
Transversals
• Educació per a la salut: Importància dels minerals per a la nostra salut com a font d’energia.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. Els Volcans: 1 106 i 109
2. Els terratrèmols o sismes: 1 i 2 112
3. Roques i minerals: 1 113
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 105
Avaluació contínua. Repassem 117
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
4. Activitats: d’1 a 6 116
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Fem un volcà.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 8
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
5, 6, 7, 8
TEMPORITZACIÓ
105

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
106
Pàgines 104 i 105
Per introduir el tema es poden portar fotografies de volcans en erupció o passar un vídeo a l’alumnat.
Després, feu-los observar la fotografia i el text i comenteu-ho a classe. Després, comenteu entre tots
les respostes de la pàgina 105. Com a orientació us donem algunes respostes:
• Què s’assembla més a la Terra: una pilota de tennis o un ou?
Malgrat que sembli mentida, el nostre planeta recorda més un ou dur: té la closca esquerdada
i el seu interior arriba a unes temperatures de 5.000 ºC de mitjana. Aquesta visió de la Terra
com un planeta «dinàmic» és important, tot i que d’entrada crea una mena d’inquietud.Volcans
i terratrèmols són manifestacions d’aquesta energia interna del planeta.
• Els continents es mouen?
Podeu ensenyar-los que la forma dels continents actuals és molt diferent de la que tenien a l’època
dels dinosaures, per exemple, i que aquest moviment és continuat, tot i que sigui tan lent
que no el notem. Se’ls poden mostrar com a proves l’encaix d’Amèrica del Sud i Àfrica, i també
l’existència de fòssils idèntics i del mateix període en aquests continents o la descoberta de les
dorsals i les fosses marines... No s’ha de pretendre aprofundir en aquestes proves, sinó només
ensenyar-les.
• Saps a quin lloc de Catalunya hi ha molts volcans?
A la Garrotxa, a Olot (es pot presentar com a sortida de treball).
• Es poden preveure els terratrèmols?
Cal presentar les zones del planeta on són més freqüents i veure que coincideixen en uns llocs
determinats. És gairebé impossible efectuar una previsió exacta dels terratrèmols, però les zones
de risc sí que són prou clares.
• Podries dir quan va tenir lloc l’últim terratrèmol a Catalunya?
Per respondre aquesta qüestió, podeu presentar-los la pàgina web de la bibliografia.
Pàgines 106 i 107
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
L’alumnat ha de llegir atentament el text i contestar la pregunta sobre els volcans.
Els ha de quedar clar que, quan parlem de volcans, en realitat parlem de forats o escletxes de la superfície
per on surt material de l’interior del planeta a gran temperatura, de la mateixa manera que
surt el vapor de l’olla de pressió a la cuina de casa.
Per resoldre l’activitat és molt important observar la il·lustració inferior de la pàgina 106, en què s’aprecien
clarament els límits de les plaques tectòniques.
Convé fer veure a l’alumnat que sota d’aquestes zones de contacte de placa sovint hi ha gran quantitats
de materials d’origen volcànic que, quan sobresurten formen arxipèlags com Hawaii o el Japó.
Suggeriments
Podeu proposar-los d’elaborar un mural de les parts del volcà amb fotografies o dibuixos dels productes
de les erupcions.
Per entendre les erupcions pot anar bé passar els primers 10 minuts o l’últim quart d’hora de la pel·lícula
Un pueblo llamado Dante’s Peak, basada en l’erupció del volcà Santa Helena. La part final de la
pel·lícula Al este de Java basada en l’explosió del Krakatoa també és interessant. És fàcil trobar vídeos
d’erupcions.

Pàgines 108 i 109
En aquestes dues pàgines s’introdueixen les classes de volcans que hi ha i altres formes de vulcanisme.
També convé contestar la pregunta sobre les termes romanes.
Suggeriments
Podeu aprofitar per fer la pràctica complementària, que podeu trobar a la fitxa 1, relacionada amb els
volcans. Es tracta de fer una maqueta i simular l’explosió d’un volcà.
A Internet es poden trobar amb facilitat imatges de les diferents formes de vulcanisme. (Per exemple,
només cal buscar Yellowstone per mitjà de qualsevol cercador).
Pàgines 110 i 111
En aquestes dues pàgines es treballen els terratrèmols. Per iniciar el tema, podeu passar-los algun vídeo
de documentals sobre terratrèmols.
La violència d’un terratrèmol depèn de la zona del planeta on es produeix el fenomen (serà més violent
com més a prop sigui d’un límit de placa), i també del tipus de terreny on es localitzi: en els terrenys
on predominen els materials elàstics, és allà on hi ha més terratrèmols i són més destructius.
Suggeriments
En la secció de Bibliografia i altres recursos hi ha l’adreça de diversos llocs web sobre aquest tema
molt interessants.
Pàgines 112 i 113
Per acabar l’apartat dedicat als terratrèmols, els alumnes i les alumnes poden parlar d’algun terratrèmol
que hagin vist a la tele o del qual hagin sentit parlar a causa de la seva espectacularitat o violència.
Suggeriments
Per veure sismògrafs en funcionament es pot fer una visita a les estacions sismològiques que hi ha en
diversos llocs: al parc de la zona volcànica d’Olot, a l’observatori Fabra de Barcelona, etc.
Per introduir les roques i els minerals, els alumnes hauran de fer les activitats relacionades amb les roques
i portar-ne algun exemplar a classe.
Pàgina 114
S’ofereix una lectura sobre l’erupció del mont Pelée. Es pot llegir fent servir com a música de fons
Una nit a la muntanya pelada, de Modest Mussorgski.
Suggeriments
En totes les explicacions cal insistir que les erupcions volcàniques són molt perilloses però necessàries
per a la renovació dels materials de la superfície del planeta i que, de totes, les més terribles són
les vulcanianes (un exemple clar n’és Pompeia) i les peleanes.
Podeu complementar la lectura amb l’erupció final de la pel·lícula Un pueblo llamado Dante’s Peak.
Pàgina 115
Després d’observar empíricament les propietats del granit i de l’argila, podeu proposar-los que facin
el mateix amb altres materials.
107

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
108
Suggeriments
Per poder obtenir mostres de les roques i els minerals que apareixen en el llibre (granit, basalt, tipus de
lava, pumicita), caldrà recórrer a les cases de minerals. Al Museu de Geologia de Barcelona (Parc de la
Ciutadella) n’hi ha de molt grans. De totes maneres, cal planificar molt bé les que es volen observar
per no atabalar l’alumnat amb un excés d’informació.
Pàgina 116
L’alumnat ha de contestar les preguntes sobre els coneixements adquirits en aquesta unitat.
Per acabar la unitat, es pot preguntar als alumnes i a les alumnes quin és el fenomen natural que més
els impacta o els atemoreix i si n’han presenciat cap.
Pàgina 117
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot fer la fitxa d’avaluació contínua «Què hem
après?» de la unitat 8. Si se’n vol efectuar un control trimestral, fins i tot es pot treballar la fitxa «Què
en sabem?» de les unitats 5, 6, 7 i 8.
L’alumnat copiarà i completarà el mapa conceptual en la seva llibreta.

C
fitxa 1
Unitat 8
1. Et presentem la manera de fer una maqueta que et servirà com a model d’erupció
volcànica.
Material necessari:
• argila
• 4 cullerades soperes de bicarbonat de sodi o sal de fruita
• una tassa de cafè de vinagre o de suc de llimona espremut
• un recipient de plàstic de parets altes
• una mica de pintura vermella
Primer has de modelar un con volcànic amb el cràter
gran i profund.A continuació, el fiques dins de la safata
i n’omples el cràter amb el bicarbonat.
Afegeix-hi la pintura vermella.
(una cullerada de cafè).
Fem un volcà
Nom: Data:
A poc a poc, aboca el vinagre dins del cràter.

C
fitxa 1
Unitat 8
Fem un volcà
Nom: Data:
2. Respon les qüestions següents:
A quin dels models de sota s’assembla més el volcà que has fet?
Hi ha emissió de gasos? Com ho saps?
Surt algun líquid del cràter? Com és?
Hi ha alguna semblança amb la colada d’un volcà real?
El líquid que fa de lava és espès?
Quins tipus d’erupció pot originar un volcà?
volcà tipus d’erupció

Pàgina 106
1. En els límits de les plaques: el cinturó de Foc.
Pàgina 109
1. N’hi ha a molts llocs. La majoria de pobles amb el nom de «Caldes de...» en solen tenir: Caldes
de Montbui o Caldes de Malavella, per exemple.També n’hi ha a les Escaldes (Andorra).
Les primeres termes estaven situades en llocs on hi havia fonts d’aigua calenta; per tant, l’únic que
havien de fer era canalitzar-la. Posteriorment, se’n van construir arreu, i l’aigua s’escalfava per mitjans
artificials, com fem amb l’aigua calenta de casa.
Pàgina 112
1.
Hipocentre: lloc on s’origina el terratrèmol. És la zona de l’interior de l’escorça terrestre on es
produeix el trencament del terreny.
Epicentre: lloc de la superfície situat immediatament a sobre de l’hipocentre. Per tant, és el lloc
que rep amb més intensitat els efectes del sisme.
Ones sísmiques: moviments de la superfície terrestre (semblants a les ones de l’aigua) produïts
a causa de les vibracions que es formen quan té lloc el terratrèmol.
Sismògraf: instrument utilitzat per enregistrar les ones sísmiques provocades per terratrèmols.
2. El regle es doblega a poc a poc fins que arriba un moment que es trenca amb violència, provocant
una vibració. És el mateix que passa amb l’escorça terrestre que provoca els terratrèmols.
Pàgina 113
1.
Les roques volcàniques és compacte i de color grisenc.
Les roques plutòniques surten ràpidament de dins del planeta.
El granit surten a poc a poc de dins del planeta.
El basalt està format per cristalls de quars, ortosa i mica.
Pàgina 116
1. Resposta oberta. Ha de ser similar al del llibre, pàgina 107.
2.
SOLUCIONARI
Causa grans explosions estrombolià
S’assembla a uns focs artificials hawaià
Expulsa núvols roents vulcanià
S’assembla a un sortidor peleà
3. Materials molt calents que hi ha a l’interior de la Terra.
111

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
112
4.
5.
6.
guèiser
• Si la lava dels volcans és espessa, forma taps al cràter.
• Si la lava és molt fluïda, forma colades molt grans.
• Els volcans de tipus vulcanià expulsen grans quantitats de bombes.
• En els volcans de tipus peleà es produeixen núvols roents.
a) Es produeixen perquè els materials de l’interior de la Terra disposats en plaques topen en
moure’s i provoquen unes vibracions molt fortes: els terratrèmols.
b) És un aparell que mesura les ones dels terratrèmols, a partir de les quals se’n pot deduir la
intensitat.
c) Són terratrèmols més petits que tenen lloc després dels grans. Estan causats pels ajustaments
de les zones de l’escorça que s’han trencat.
d) Escala de mesura d’efectes dels terratrèmols.Va de l’1 al 12 (l’últim grau és la destrucció total
amb modificació del relleu).
Pàgina 117
ELS MOVIMENTS DE L’ESCORÇA TERRESTRE
provoquen
volcans
consten de cràter, con
volcànic,
terratrèmols
expulsen productes xemeneia i focus les ones sísmiques
n’hi ha diver-
que provoquen són
sos tipus • hawaià
enregistrades pel
sòlids líquids gasosos
• estrombolià
• vulcanià
• peleà
sismògraf
bombes lava
i tenen dos
components bàsics
fumaroles
hipocentre epicentre

Webs d’interès
Terratrèmols
«www.angelfire.com/nt/terremotos»
Lloc web xilè dedicat als terratrèmols i als seus efectes. S’hi pot trobar informació sobre els
terratrèmols més importants actuals i històrics. Escales de mesura, aparells... És molt complet. És en
castellà.
Museu de la Garrotxa
«http://www.agtat.es/cat/volcans/museu.htm»
Si s’entra al lloc web del Museu de la Garrotxa podem trobar informació general sobre els volcans.
També pot ser útil per preparar una possible sortida de treball. Els voltants d’Olot i el mateix
parc volcànic del museu són molt interessants.
Volcans
«http://www.learnz.org.nz/2k/tongariro/t_origin_volcano.htm»
És en anglès. Conté moltes informacions sobre volcans i un apartat per a nens.
«http://volcano.und.nodak.edu/vw.html»
És en anglès. S’hi pot trobar informació molt completa i fotos dels volcans més importants de tot
el món.També hi ha un registre actualitzat de les principals erupcions. És una de les millors pàgines
sobre volcans.
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm»
El Clic és una aplicació per al desenvolupament d’activitats educatives multimèdia en l’entorn
Windows. Us en recomanem l’activitat: Vulcanisme i natura a la Garrotxa.
«www.megaconverter.com/cv_start.htm»
Lloc web que aplega molta informació sobre els moviments sísmics produïts a tot el planeta des
de fa més de 15 dies fins als que s’han produït fa uns minuts. Molt interessant.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Visita a Olot i a la zona volcànica de la Garrotxa.
113

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
114
1 Manifestar interès per descobrir les repercussions de l’activitat humana en el present i en el
futur del nostre planeta.
2 Adoptar una actitud reflexiva envers la influència de l’activitat humana en el medi: contaminació,
producció d’escombraries, etc.
3 Conèixer les diferents formes d’eliminació dels residus.
4 Comprendre la importància de reduir la quantitat d’aigua, l’energia que utilitzem i la quantitat
de residus que produïm.
Procediments
•Descripció de les formes
d’eliminació de residus:
abocadors i incineradores.
•Anàlisi de les
conseqüències de l’abús de
l’aigua i l’energia.
•Coneixement de l’impacte
de la producció d’alumini.
•Reutilització dels residus.
•Identificació del contenidor
adequat a cada residu.
UNITAT 9. DEIXALLES I RECICLATGE
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Els residus. Sistemes
d’eliminació de residus.
•La recollida selectiva. El
reciclatge. Les deixalleries.
•Fonts d’energia. Estalvi.
•Ús i abús de l’aigua.
•Impacte dels transports
sobre el medi.
•La contaminació de
l’alumini.
Transversals
• Educació per al consum: Conscienciació per una bona gestió dels residus.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. Els residus: d’1 a 3 120
2. Eliminació dels residus: d’1 a 3 121
3. Les deixalleries: 1 123
4. Estalviem energia: 1 125
5. Estalviem aigua: d’1 a 3 127
6. Activitats: d’1 a 5 130
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 119
Avaluació contínua. Repassem 131
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Jo i el medi ambient.
• Activitats de reforç
Fitxa 2: Despeses d’aigua.
• Activitats d’ampliació
Fitxa 3: Despeses d’un cotxe.
Actituds, valors i normes
•Interès per descobrir les
implicacions de l’activitat
humana en el present i en
el futur del nostre planeta.
•Actitud reflexiva envers la
influència de l’activitat
humana en el medi:
contaminació, etc.
•Conscienciació de la
problemàtica que suposa
malmetre l’entorn.
•Conscienciació de la
importància de reciclar.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 9
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 118 i 119
Feu-los llegir el text que acompanya la foto i comenteu entre tots perquè creieu que l’ésser humà ha
provocat l’extinció de tantes espècies animals.També serà interessant opinar sobre la influència de
l’ésser humà en els canvis del medi ambient, tant en els positius com en els negatius.
A continuació, plantegeu-los les preguntes de la pàgina 119. Aquestes són algunes respostes:
• On va a parar la bossa d’escombraries que llences al contenidor cada dia?
Dependrà del lloc on la dipositem. Si la llencem al contenidor tradicional anirà a l’abocador o a
l’incineradora. Si separem les deixalles i llencem la brossa als contenidors de reciclatge, anirà fins
a unes plantes especials, l’ajuntaran amb més deixalles i les reduiran de mida. Finalment les enviaran
a les fàbriques especialitzades, on les reciclaran.
• I l’aigua que fas servir quan et dutxes?
Circula per la canonada fins que arriba a una depuradora, que la neteja parcialment abans de tornar-la
a un riu o al mar.
• Des de quan es recullen selectivament les escombraries? Els teus avis, què feien amb les deixalles?
Només fa uns 10 anys que a Catalunya es van començar a recollir selectivament les escombraries.
Abans la majoria de deixalles urbanes anaven a parar als abocadors i, en les zones agrícoles,
s’acumulaven en femers, on les escombraries es convertien en adobs per als camps.
• T’has preguntat mai quants residus produeixes al dia?
Cada persona produeix, aproximadament, una mica mes d’1 kg de deixalles diàriament.
Suggeriments
Abans de començar la unitat, proposeu-los de fer la fitxa 1 per avaluar l’actitud que tenen els alumnes
envers el medi ambient. Incidiu en el fet que, segons si escullen un envàs o l’altre poden col·laborar
més o menys en el medi ambient.
Pàgines 120 i 121
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Feu-los llegir el text sobre la generació i eliminació de residus i la seva problemàtica. Després l’alumnat
haurà de buscar la definició d’algunes paraules relacionades amb el reciclatge, posar-ne exemples,
contestar les preguntes i confeccionar una llista d’objectes reutilitzables.
Suggeriments
Convé demanar als alumnes i a les alumnes quant de temps creuen que trigaran a biodegradar-se els
materials següents: vidre (4.000 anys), una ampolla de plàstic (entre 100 i 1.000 anys), una llauna de
refresc (500 anys), un xiclet (5 anys), un mocador de paper (3 mesos), i relacioneu-ho amb la fitxa 1
que han fet.
Per introduir el tema dels residus es pot preguntar a l’alumnat con s’imagina aquest problema en el
futur. Encara hi haurà els residus i deixalles?
Per treballar el tema de l’eliminació dels residus, es pot preguntar als nens i a les nenes si els seus pares
són conscients d’aquest problema, si a casa separen les deixalles per poder-les reciclar i si tenen
en compte les mesures d’estalvi d’aigua, d’energia i d’envasos per protegir el medi ambient.
115

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
116
Pàgines 122 i 123
Abans de llegir la pàgina 122, pregunteu-los quins són els colors dels contenidors de reciclatge i si saben
què s’hi ha de llençar en cada cas. Després comprovaran al llibre si anaven ben encaminats o no.
Comenteu-los també la regla per evitar els residus: les «tres erres».
Suggeriments
Organitzeu un debat entre els alumnes i les alumnes a partir d’aquest plantejament: en una gran ciutat
es vol construir un gran abocador molt a prop del nucli urbà.Té lloc una reunió per arribar a un
acord.
Alguns alumnes representaran els ciutadans que estan a favor de l’abocador i uns altres, els que hi estan
en contra.També es poden repartir els papers d’alcalde, de membres d’ONG, d’empresaris, etc.
Cadascú haurà de donar l’opinió segons el personatge que interpreti.
També podeu proposar als alumnes i a les alumnes que pesin (si els és possible) les escombraries
produïdes en un dia a casa seva per comprovar la quantitat d’escombraries aproximada que produeix
cada persona. (Cal tenir en compte tots els residus, tant els que es reciclen com els que no).
Proposeu-los d’investigar quins mitjans d’eliminació de residus s’utilitzen a la nostra població i on es
troben.
Pàgines 124 i 125
Per començar el tema, es pot elaborar una llista de tot el que utilitzem en un dia que consumeix
energia (de qualsevol tipus, no només elèctrica) i en acabat, analitzeu cada element, per veure de quina
manera es pot estalviar energia.
Conjuntament amb l’alumnat, s’estudiaran les diverses maneres d’obtenir electricitat: les centrals hidroelèctriques,
que usen la força de la caiguda de l’aigua; les centrals tèrmiques, que cremen carbó
o altres combustibles, i les centrals nuclears, que empren materials radioactius. Caldrà valorar quines
són les més recomanables per a la protecció del medi ambient.
Suggeriments
Demaneu als alumnes i a les alumnes que portin a classe una factura del consum elèctric per esbrinar
la companyia que subministra l’electricitat, el preu del kWh, el consum de kW en una casa, la potència
màxima contractada, etc.
És important insistir en la idea que estalviar energia implica contaminar menys.
Pàgines 126 i 127
Feu-los llegir el text sobre l’estalvi d’energia i el tractament i depuració de les aigües.
És important insistir en la mala distribució de l’aigua al planeta i de quina manera aquest fet accentua
les desigualtats entre països rics i pobres. Per això feu-los fixar en el consum d’aigua segons els països.
Es pot proposar a l’alumnat la realització de la fitxa 3 per calcular aproximadament quina és la seva
despesa d’aigua setmanal.
Suggeriments
Proposeu-los d’observar el tipus d’aixetes i dipòsits d’aigua que hi ha a l’escola i que avaluïn l’ús que
en fan els alumnes i les alumnes. Les deixen obertes? Es tanquen soles? Les cisternes del vàter permeten
estalviar aigua?
Amb una galleda, calculeu l’aigua que es gasta en un minut si es deixa una aixeta oberta i reflexioneu
sobre la manera d’estalviar-ne.

Pàgina 128
Després de llegir el text sobre els transports, feu-los reflexionar sobre les dades del requadre i que
valorin l’ús del transport que fan ells (si creuen millor emprar el públic o no i per què).
Suggeriments
Per completar la pàgina o per introduir el tema, els proposeu de fer la fitxa 4, sobre les despeses del
cotxe. Per resoldre aquesta activitat caldrà l’ajut dels pares, que els donaran informació sobre alguns
dels costos. Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat s’adoni que, a part dels costos que suposa
la compra d’un cotxe, hi ha altres despeses importants. A més, cal fer-los veure que en aquests costos
no es tenen en compte els que afecten el medi ambient, que també caldria considerar. Entre tots
es podria fer una llista d’aquests costos del medi ambient.
També es pot confeccionar una llista dels transports que utilitzen per arribar a l’escola, i que diguin
quin és el menys contaminant.
Pàgina 129
Abans de fer l’activitat, comenteu-los la importància de reciclar perquè així s’estalvia energia i costos
i, alhora, es contamina menys.
Per construir els blocs de paper és convenient que primer el docent talli amb guillotina en forma de
quadrats d’una mida semblant els fulls ja utilitzats que durant uns dies s’hauran recollit a classe.
Per fer les anelles per als tovallons, caldrà disposar d’envasos de rodets de fotografia (1 o 2 per a cada
alumne o alumna), tisores (no cúters), gomets de colors, pintura per a plàstic o, simplement, retoladors
permanents gruixuts.
Pàgina 130
Proposeu-los de fer les activitats proposades i que s’apuntin els resultats en la llibreta.
Pàgina 131
En aquesta pàgina es proposa un mapa conceptual que els nens i nenes hauran de completar amb el
que han vist a la unitat i amb el resum que tenen al final.
Per fer l’avaluació contínua d’aquesta unitat, es pot utilitzar la fitxa «Que hem après?» de la unitat 9.
117

C
fitxa 1
Unitat 9
Jo i el medi ambient
Nom: Data:
1. Completa aquesta taula:
1.Tanco l’aixeta mentre em rento les dents.
2. Utilitzo tovalloles i tovallons de roba en lloc de paper.
3. Bec amb gots de vidre en lloc de plàstic o paper.
4. Dono la roba, llibres i joguines que no utilitzo.
5. Separo llaunes, vidre, diaris i ampolles de plàstic per
reciclar.
6.Apago els llums, el televisor i els altres aparells elèctrics
quan no els utilitzo.
7. Les meves dutxes són curtes i quan em banyo no
omplo la banyera del tot.
8. M’asseguro que les meves deixalles acabin al contenidor
o la paperera i no a terra.
9. Quan compro, vigilo que els productes tinguin el
mínim d’embalatge possible.
10. Intento comprar les begudes en ampolles de vidre en
lloc d’alumini.
PUNTUACIÓ
Segons la resposta, poseu-los la puntuació següent:
(sempre: 10 punts; de vegades: 5 punts; mai: 0 punts)
sempre de vegades mai
70-100 punts: La teva col·laboració per millorar el medi ambient és excel·lent. Felicitats!
50-70 punts: Encara que et preocupen els problemes relacionats amb el medi ambient, et costa força
dur a la pràctica els teus propòsits.Anima’t. En aquesta unitat veuràs moltes propostes senzilles dirigides a
millorar el nostre planeta. Recorda que la teva col·laboració pot ser decisiva.
Menys de 50 punts: A vegades adoptar una actitud responsable envers el medi ambient no és fàcil.
Anima’t i a poc a poc incorpora algun costum que sigui respectuós amb el nostre entorn. En aquesta unitat
te’n suggerirem un bon grapat.

R
fitxa 2
Unitat 9
Despeses d’aigua
Nom: Data:
1. Investiga la teva despesa setmanal d’aigua:
tu
dutxa 70 L
bany 250 L
Total individual (1)
2. Si et cal, pregunta a casa quantes vegades es realitzen les activitats següents:
a casa
rentadora 40 L
rentaplats 30 L
rentar plats
a mà 25 L
nombre de persones
que viuen a casa
:
3. Calcula la teva despesa setmanal d’aigua:
nombre de vegades per setmana
Total família
Total individual (2)
Total individual (1) Total individual (2) Despesa total individual

A
fitxa 3
Unitat 9 Despeses d’un cotxe
Nom: Data:
1. Esbrina quines són les despeses anuals d’un cotxe:
(Per fer aquesta activitat et pots ajudar d’una calculadora.)
preu de compra
assegurança
(assegurança anual
ITV + revisions per 8 anys)
reparacions
despeses cost
benzina
(demana als pares quants quilòmetres fan
aproximadament cada any amb el cotxe.
Multiplica aquest nombre pel preu de la
benzina i per 8 anys.)
altres
total (8 anys)
2. Quins són els costos anuals?
(Divideix els costos totals entre 8 anys)
total (8 anys) : 8 total anual:
3. Quins són els costos mensuals?
(Divideix els costos anuals entre 12 mesos)
total anual: : 12 total mensual:

Pàgina 120
1. Matèria orgànica (40 %)
2. Segons diccionari.
3. Alguns exemples:
• Matèria orgànica: ossos, pells de fruita.
• Tèxtil: mitjons vells, drap.
• Plàstic: ampolla d’aigua, got.
• Paper: full utilitzat, carpeta vella.
• Vidre: ampolla, pot.
• Metall: llauna, clau.
Pàgina 121
D’1 a 3. Respostes obertes.
Pàgina 123
reciclables no reciclables
fulls de paper bolígrafs
llaunes paper d’alumini
ampolles de vidre piles
piles safates de porexpan
envasos de plàstic bombetes
... ...
Pàgina 125
1. Per fer llum, per fer funcionar els electrodomèstics, etc.
Pàgina 127
1. Aigua, oli, llet agra, restes de begudes, rentavaixella, etc.
2. a) 20 L b) 19 L
3. Més de 1.000 litres al mes.
Pàgina 130
1. Piles botó/vidre/llumins/taronja.
SOLUCIONARI
2. • En un abocador s’apleguen i s’acumulen els residus que no es reciclen.
• En les incineradores es cremen les deixalles per evitar que ocupin espai.
121

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
122
3.
• Fins que es recicli el 100 % de les nostres deixalles, els abocadors i les inci-
neradores seran imprescindibles.
• Resposta oberta.
• La destinació final de les escombraries de cada població serà diversa i s’haurà d’haver comentat
prèviament a l’aula.
escriure a l’altra cara d’un full
fer servir una llauna de beguda com a pot
per als llapis
llençar un bric al contenidor groc
comprar fruita a pes i sense que estigui
envasada en safates de porexpan
utilitzar les capses de sabates per guardar-hi
cartes
no comprar coses que no es faran servir
4. Amb l’estalvi d’energia se n’evita la producció, que en la majoria dels casos és contaminant.
Apagar els llums innecessaris, omplir tota la capacitat de la rentadora, rentar els plats a mà, no
deixar la tele en standby, agafar el transport públic, etc.
5. Resposta oberta.
Pàgina 131
la recollida
selectiva es fa
a les
deixalleries
ELS RESIDUS
són de
diferents tipus
s’eliminen en
dos llocs
reciclem reutilitzem reduïm
X
paper
X
X
X
X
X
cartó vidre
metall roba plàstic
abocadors
incineradores

Webs d’interès
Reciclatge
«http://www.ema-amb.com/jocs/deixalles/index.html»
En aquesta pàgina es proposa un joc molt didàctic en què amb el cursor cal anar introduint tot
tipus de residus al contenidor corresponent.
Medi ambient
«http://www.greenpeace.es/»
Portal de l’associació internacional coneguda arreu del món per les seves activitats en defensa del
medi ambient.
«http://www.wwf.es/home.php»
Portal d’ADENA, en el qual hi ha molta informació relacionada amb la protecció del medi
ambient.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Visites d’aproximadament una hora i mitja de durada a:
• Deixalleries de Badalona, Castelldefels, Cornellà, Montcada i Reixac, Pallejà, Santa Coloma de
Cervelló i Santa Coloma de Gramanet.
• Plantes de compostatge de Castelldefels i de Torrelles de Llobregat.
• Plantes de tria d’envasos i embalatges (els que s’aboquen al contenidor groc) de Gavà / Viladecans.
• Dipòsit controlat del Garraf.
• Planta incineradora de Montcada i Reixac.
• Diversos itineraris Ciutat «Ciutat sostenible» realitzats al voltant de la ciutat de Barcelona.
Xerrades diverses relacionades amb el medi ambient.
Visites als serveis públics de gestió de residus (el telèfon de contacte és: 93 851 51 57):
• Planta incineradora de residus especials a Constantí (Tarragonès).
• Centres de tractament i reciclatge de frigorífics/piles/llums fluorescents, al Pont de Vilomara i
Rocafort (Bages).
• Centre de recuperació de residus en petites quantitats a Montmeló (Vallès Oriental).
• Planta de tractament d’olis usats a Alcover (Alt Camp).
123

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
124
1 Conèixer el concepte de font de llum.
2 Identificar les propietats dels cossos transparents, opacs i translúcids.
3 Conèixer les propietats de la reflexió i la refracció de la llum.
4 Comprendre la relació entre la llum i el color.
5 Definir i caracteritzar el so segons la seva intensitat, to i timbre.
6 Analitzar la reflexió del so i el soroll.
7 Classificar instruments sonors: vent, corda i percussió.
Procediments
•Comprensió del concepte
de font de llum.
•Identificació de les
propietats dels cossos
transparents, opacs i
translúcids.
•Comprensió de les
propietats de la reflexió i la
refracció.
•Comprensió de la relació
entre la llum i el color.
•Definició i caracterització
del so segons la seva
UNITAT 10. LA LLUM I EL SO
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
intensitat, to i timbre.
•Anàlisi de la reflexió del so
i el soroll.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Fonts de llum.
•Materials transparents,
translúcids i opacs.
•Propagació de la llum.
•Propietats de la llum:
reflexió, refracció.
•Els colors i la llum. Síntesi
de color. El daltonisme.
Transversals
• Tecnologia de la informació: Coneixement, aprofitament i utilitats de la llum i el so.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. La llum: d’1 a 3 135
2. Instruments òptics: 1 i 2 137
3. El so: 1 i 2 139
4. Instruments musicals: 1 140
5. La llum i el so d’una tempesta: 1 141
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 133
Avaluació contínua. Repassem 145
AVALUACIÓ
•El so. Les propietats del so.
•La reflexió del so i el soroll.
Actituds, valors i normes
•Consciència de la
contaminació acústica.
•Importància de descobrir
les respostes a diferents
enigmes i deixar que les
descobreixin per si
mateixos.
•Comprensió d’un mapa
conceptual.
6. Activitats: d’1 a 5 144
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Il·lusions òptiques.
Fitxa 2: La llum i el so.
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 10
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ

Pàgines 132 i 133
Després de llegir el text inicial i observar la fotocòpia, els alumnes i les alumnes hauran de respondre
les preguntes proposades i fer-ne l’avaluació inicial. Donem algunes possibles respostes, a títol d’orientació.
• En què era diferent la vida abans que Edison, a final del segle XIX, inventés la bombeta?
S’utilitzaven altres fonts de llum no relacionades amb l’energia elèctrica, com les espelmes, els
llums de petroli, etc.
• Si el Sol s’apagués, quines creus que en serien les conseqüències per a la vida a la Terra?
Les plantes deixarien de fer la fotosíntesi i es moririen; per tant, moririen tots els animals. A més,
les temperatures baixarien moltíssim.
• En una tempesta, què es produeix abans, el llamp o el tro?
Es produeixen alhora, però nosaltres veiem abans la llum del llamp que no sentim el so del tro.
• Com es forma l’arc de Sant Martí?
Es produeix quan un raig de llum topa amb les gotes d’aigua que cauen quan plou. Aleshores, la
llum blanca es descompon en colors, l’arc de Sant Martí.
Pàgines 134 i 135
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Per iniciar aquesta unitat es poden mostrar diferents fonts de llum, si pot ser en una aula fosca; per
exemple, una espelma, una llanterna i un làser (llumeta vermella). Es poden analitzar les diferències
entre les fonts de llum, d’on obtenen l’energia, com es propaga, etc. En el cas del làser, si sobre el raig
de llum s’espolsa un esborrador, s’aconsegueix un efecte força espectacular.
Davant les fonts de llum, col·loqueu-hi diferents materials transparents, translúcids (per exemple,
separadors) i opacs, perquè comprovin el comportament de la llum quan topa amb aquests cossos.
Comenteu-los que els astrònoms poden veure, amb uns aparells òptics molt potents, estrelles que
són a tants anys llum de nosaltres que es pot donar el cas de veure alguna estrella que s’hagués
apagat molt temps abans.
Es pot proposar als alumnes i a les alumnes que portin un mirall pla petit per les diverses activitats:
• Escriure el seu nom amb majúscules i sostenir-lo sobre la taula: el mirall reflectirà la imatge invertida
del nom escrit.
• Observar les diferències de la imatge respecte de l’objecte.
• Observar si la imatge varia segons la distància amb l’objecte.
Altres maneres de complementar la lectura d’aquestes pàgines és portar diversos miralls i lents per
observar com es veu la imatge de si mateixos segons la distància a què se situïn. Una manera fàcil
d’observar com es comporta la llum en els miralls és estudiar les dues cares d’una cullera.
Les lents que tenim més a l’abast són les de les ulleres de l’alumnat. N’hi haurà de convergents i de divergents,
segons quin sigui el trastorn visual que tinguin; per tant, quan s’allunyin de l’objecte observaran
que canvia el seu propi reflex d’una manera o d’una altra d’acord amb el tipus d’ullera que tinguin
els alumnes i les alumnes.
125

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
126
Pàgina 136
S’haurà d’insistir en la diferència que hi ha entre els colors primaris de la llum (el blau, el verd i el vermell)
i els colors primaris dels pigments, que són el groc, el blau i el vermell.
Suggeriments
Seria convenient treballar l’apartat Investiga abans de fer la lectura d’aquesta pàgina i demanar a l’alumnat
quina és la seqüència de colors de l’arc cromàtic.
El daltonisme és una alteració visual en què es confonen alguns colors segons la seva intensitat. Per
fer-ho més entenedor, compareu-lo amb els problemes que pateixen les persones amb visió normal
per distingir algun blau marí del negre o algun verd turquesa del cian.
Pàgina 137
Feu-los llegir la informació sobre els diversos tipus d’instruments òptics i després, les activitats.
Suggeriments
Seria convenient dur a l’aula diferents instruments òptics (binocles, microscopis, telescopis, lupes...)
per poder observar les lents que permeten una visió correcta.
Per tal de mostrar a l’alumnat les posicions de les lents i la importància de variar la distància entre la
lent i l’objecte a fi d’enfocar la imatge es pot portar un projector de diapositives. Podeu repetir el mateix
procés en la majoria d’instruments òptics; per exemple, per mirar per uns binocles, per fer una
fotografia, etc.
Per complementar el treball exposat amb el projector, proposeu-los d’elaborar una diapositiva sobre
paper vegetal que representi un dibuix relacionat amb la unitat. Després s’hauran de posar en un
marquet de diapositives per projectar-les davant de tot l’alumnat.
Pàgines 138 i 139
Feu-los llegir el text sobre les propietats del so i el requadre sobre el soroll i la contaminació auditiva.
Com a exemple de font de llum freda, proposeu-los el fluorescent.
Suggeriments
Per introduir el so, porteu algun instrument de corda, perquè els nens i les nenes vegin que el so és el
resultat d’una vibració que varia segons la mida i el gruix de la corda que vibra.
Per tal de reforçar el concepte de propagació del so, demaneu als alumnes que expliquin què passa
quan llenceu una pedra en un toll d’aigua, perquè s’interroguin sobre com es propaguen les ones en
l’aigua.
Per parlar de la reflexió del so i del soroll, es pot proposar que un alumne o una alumna surti a la pissarra,
escolti la veu de tres companys que el mestre o la mestra indiqui i que els identifiqui. Aleshores
el nen o nena explicarà com els ha identificat: les seves veus tenen una intensitat o un to diferent? I el
seu timbre, com és?
Per experimentar el soroll es demanarà fer silenci absolut i escoltar quins sons se senten; d’aquests,
considerarem quins són sorolls i quins sons.
Amb l’alarma d’un rellotge, els alumnes i les alumnes poden analitzar quina és la distància màxima a la
qual se sent un so en diferents llocs de l’escola, en diferents plantes, etc.
Entre tots feu una llista sobre les mesures que podrien ser útils per reduir el soroll del nostre entorn.
Cal insistir en la bona utilització dels walkmans i del perill que comporten per a la nostra salut auditiva.

Pàgina 140
L’alumnat ha de classificar els instruments segons les seves característiques.
Suggeriments
Empleneu uns quants gots de vidre amb diferents quantitats d’aigua. Copegeu-los amb una cullera,
i plantegeu les preguntes següents a l’alumnat:
• En quin grup classificaríeu aquest instrument?
• Els diversos gots tenen un so amb un timbre, un to i una intensitat diferents?
• Quin got té un to més agut? I quin el més greu? Per què?
Entre tots els alumnes i les alumnes hauran de fer una llista amb els diversos tipus de reproductors
de so que coneguin.
Pàgina 141
Després d’haver treballat la llum i el so d’una tempesta, es preguntarà als nens i a les nenes en quines
altres situacions s’han trobat en què es percep la imatge abans que el so.
Comenteu-los que, quan hi ha una tempesta amb llamps, no han de refugiar-se mai sota un arbre
o dins d’un cotxe, perquè aquests atreuen els llamps i resulten molt perillosos.
Pàgina 142
L’alumnat ha de llegir les explicacions sobre les holografies i intentar veure la figura amagada que, en
aquest cas, és el Pensador de Rodin.
Suggeriments
Per tal d’acostumar-se a observar holografies, proposeu-los les activitats següents:
• Tapa’t l’ull dret i intenta fer coincidir la punta del teu dit índex col·locat verticalment amb la del
teu company o companya, que també es tapa el mateix ull.
• Posa’t davant dels ulls, a uns 20 cm, els dos índexs units horitzontalment per les puntes i desenfoca
la vista fins a percebre una mena de salsitxa.
Es pot demanar a l’alumnat que porti llibres d’holografies 3D per tal d’intercanviar-les, i ensenyar a les
persones que no en sàpiguen, a veure-les.
Pàgina 143
En aquesta pàgina es presenten sis imatges que provoquen il·lusions òptiques. Es tracta que cada
alumne esbrini per si sol cada cas, que ho vegi, en definitiva. Cal deixar temps perquè tots els companys
i companyes puguin arribar a la descoberta sense l’ajuda de ningú.
Pàgina 144
L’alumnat ha de contestar les preguntes sobre el tema d’aquesta unitat, que alhora li serveix per ferne
un repàs.
Pàgina 145
Es tracta de completar en la llibreta el mapa conceptual per ajudar-los a ordenar i memoritzar els
continguts de la unitat.
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot treballar la fitxa d’avaluació contínua «Què hem
après?» de la unitat 10.
127

C
fitxa 1
Unitat 10
Il·lusions òptiques
Nom: Data:
1. Com és aquesta figura? 2. Mira fixament el punt del centre de la
figura.Apropa-t’hi i allunya-te’n. Què
observes?
3. On estan treballant, al sostre o
a la terrassa?
4. Quin és l’arbre més alt?
Comprova-ho!
No sempre el que veiem correspon a la realitat.Aquest fenomen s’anomena il·lusió òptica.

C
fitxa 2
Unitat 10
La llum i el so
Nom: Data:
1. Observa aquests cossos i digues quin és transparent, quin translúcid i quin opac:
2. Dues vegades l’any es fa un canvi d’hora. Saps per què? I quan?
3. Dibuixa quatre situacions en què es produeix soroll:

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
130
Pàgina 135
1. Perquè pel retrovisor es pugui llegir del dret.
2. Cara externa: imatges més petites que la realitat, com el mirall convex.
Cara interna: imatges dretes i molt grans i, si l’allunyo massa de l’objecte, les imatges s’inverteixen,
com el mirall còncau.
3. Fonts de llum fredes: fluorescent, ordinador, televisor.
Fonts de llum calentes: làmpada, espelma, Sol.
Pàgina 137
1. Resposta oberta (binocles, càmera fotogràfica, lupa, ulleres, etc.).
2. Blau, verd i vermell. Blanc.
Pàgina 139
1. El so se sent més fort a la fusta perquè hi viatja a més velocitat.
2. Com més llarg és el tros que sobresurt de la taula més greu és el so.
Pàgina 140
Vent: trompeta, flauta, saxo.
Corda: guitarra, baix, piano.
Percussió: xilòfon, bateria, platerets.
Pàgina 141
a) Uns 3 segons. Uns 10 segons.
b) Uns 2 quilòmetres.
Pàgina 143
1. Una jove i una vella.
2. Una copa negra o dues cares de perfil, en blanc.
3. Són iguals, però la perspectiva fa que sembli més alta la de darrere.
4. Perquè els punts grisos no existeixen, és la combinació del blanc i el negre mesclats.
5. La d’un disc que gira.
6. 18 cap amunt i 12 cap avall. En total, 30.
Pàgina 144
1. Translúcid; opac; transparent.
SOLUCIONARI

2.
timbre permet distingir entre sons forts i suaus.
intensitat diferencia els sons greus i els aguts.
to permet diferenciar dos sons que tenen
la mateixa intensitat i el mateix to.
3. a) El metall transmet millor el so que el ciment.
b) Un violí perquè la corda que vibra és més curta.
4. Normalment es comet l’error de veure’n només 2 o 3 F tot i que en realitat n’hi ha 6.
5. Resposta oberta.
Pàgina 145
és produïda per
fonts de llum
que poden ser
freda calenta
és el resultat
d’una
vibració
LA LLUM
segons la deixin passar
més o menys, els
cossos són
opacs translúcids transparents
que es propaga
a través d’
EL SO
ones
sonores
les seves
propietats són
les seves propietats són
reflexió refracció
quan quan
la llum topa
amb
un medi
i retorna
passa d’un
medi
transparent
a un altre
intensitat
to
timbre
131

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
132
Webs d’interès
Hologrames
«http://www.vision3d.com/sghidden.html»
Recull de diversos hologrames observables a través de l’ordinador.
Il·lusions òptiques
«http://www.illusionworks.com/html/hall_of_illusions.html»
Recull en anglès de moltes il·lusions òptiques.
Anomalies visuals
«http://www.tuotromedico.com/temas/alteraciones_ojo_miopia.htm»
Descripció de les anomalies visuals principals.
«http://www.oculis.it/Daltonismo.html» (en italià)
«http://www.toledo-bend.com/colorblind/Ishihara.html» (en anglès)
Aproximadament un 5 % dels nens i un 3 % de les nenes pateixen algun tipus de daltonisme. En
aquestes pàgines, trobareu un bon grapat de proves de colors amb les respostes correctes.
Instruments musicals tradicionals
«http://www.arrakis.es/~lluiset/instruments.htm»
Descripció d’alguns instruments musicals tradicionals catalans.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
• Sales d’òptica i d’il·lusions òptiques del Museu de la Ciència de Barcelona, de la
Fundació «La Caixa»
c/ Teodor Roviralta, 55, 08022 Barcelona, tel. 93 212 60 50

1 Conèixer i mesurar les propietats generals dels materials.
2 Conèixer i mesurar algunes propietats específiques dels materials.
3 Identificar les propietats d’algunes substàncies que fem servir diàriament.
4 Entendre què passa quan intentem barrejar substàncies.
Procediments
•Manipulació i utilització
d’eines i instruments.
•Formulació d’hipòtesis
senzilles i disseny
d’experiments.
•Recollida i ordenació
de dades procedents
de l’observació i
l’experimentació.
•Aplicació de diferents
criteris per classificar
diferents cossos i líquids.
•Reproducció verbal d’idees,
observacions, fent ús del
vocabulari científic.
UNITAT 11. LA MATÈRIA I LES SEVES PROPIETATS
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Concepte d’objecte,
matèria i propietat.
•Propietats generals dels
materials: massa i volum.
•Propietats específiques dels
materials: conductivitat,
elasticitat.
•Mescles i dissolucions.
•Separació de mescles
i dissolucions.
Actituds, valors i normes
•Responsabilitat en l’ús i la
conservació de materials i
substàncies de laboratori.
•Consciència dels resultats
positius que comporta l’ús
d’un mètode de recerca.
•Interès per escollir els
mitjans adequats per
expressar els resultats del
treball experimental.
•Esforç per mantenir un
clima de diàleg en la
comunicació dels
experiments realitzats.
•Valoració del paper de la
ciència i la tecnologia en la
vida diària.
Transversals
•Educació per al consum: Coneixement de diferents materials i de la seva utilitat per a la vida diària.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. La matèria i els materials: 1 i 2 149
2. La massa: d’1 a 3 150
3. El volum: 1 i 2 151
4. Propietats dels materials: d’1 a 4 153
5. Dissolucions: 1 i 2 155
6. Activitats: d’1 a 8 158
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 147
Avaluació contínua. Repassem 159
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Els materials.
Fitxa 2: La massa i el volum dels materials.
• Activitats de reforç
Fitxa 3: Problemes d’exploradors intergalàctics.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 11
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
133

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
134
Pàgines 146 i 147
Feu-los observar la fotografia i llegir el text del requadre per introduir la unitat.També es pot demanar
a l’alumnat:
• quins materials observen en la foto,
• què són els electrodomèstics,
• quins són els materials més resistents de la foto i quins els més tous.
A continuació, els alumnes i les alumnes hauran de contestar les preguntes de la pàgina 147 per fer
l’avaluació inicial. Donem, a títol d’orientació, algunes respostes:
• Quin és l’objecte més petit que coneixes? I el que ocupa més espai? I el que pesa més?
En general, cal veure que gran no equival necessàriament a pesar més (cal citar l’exemple del globus
inflat i la bala).
• Si tinguessis dues boles de la mateixa mida pintades del mateix color, com sabries quina és de suro
i quina és de ferro? Com ho podries comprovar?
Posant-les als plats d’una balança, tirant-les dins de l’aigua, etc.
• Quins dels objectes següents ocupen un lloc a l’espai?: un bolígraf, un cotxe, l’amistat, una poma, el
fred, una gota d’aigua, un glaçó de gel, l’alegria.
El bolígraf, el cotxe, la poma, la gota d’aigua, el glaçó de gel. Les sensacions (com el fred) i els
sentiments (com l’amistat i l’alegria) existeixen però no tenen massa, per la qual cosa tampoc no
tenen volum.
• De quina manera podem distingir el vidre del gel? I les serradures de la sorra? I la sal del pebre?
A partir de propietats específiques:
– Temperatura de fusió: podríem distingir el vidre del gel escalfant-los una mica per sobre de
0 ºC, i veuríem que el gel es fon i el vidre no.
– Densitat: la sorra no sura en aigua, en canvi les serradures, sí.
– Solubilitat: la sal es dissol en aigua, i el pebre, no.
Pàgines 148 i 149
L’alumnat ha de posar exemples de materials en diversos estats i contestar les preguntes sobre objectes
fets de diferents materials.
Per exemplificar que una mateixa substància es pot trobar en diferents estats físics, es pot partir d’uns
glaçons de gel, d’aigua líquida i d’una diapositiva d’aigua bullent.
Suggeriments
Quan es presenta que la matèria està formada per substàncies, es pot ensenyar un objecte (una cadira,
per exemple) i les parts o peces que el constitueixen (en el cas de la cadira, la fusta, els cargols
–metalls–, el plàstic, etc.).També convé que s’adonin que hi ha altres exemples de matèria formada
per una sola classe de substància, com ara un terròs de sucre, la sal de cuina o l’aigua destil·lada de la
planxa.
Quan es parli del tefló cal que tinguem a l’abast algun estri (un de cuina, per exemple) que en contingui.
Pàgines 150 i 151
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
Cal insistir en el fet que el pes no té cap relació amb la forma.

És important fer veure a l’alumnat que objectes diferents poden tenir la mateixa massa.
Els alumnes i les alumnes han d’adonar-se que el procediment per mesurar el volum d’un sòlid es basa
en el fet que un lloc de l’espai (volum) únicament pot ser ocupat per un cos. Quan fiquem l’objecte
dins de l’aigua, aquesta es retira en un volum igual al que ocupa l’objecte que volem mesurar. (Els
dibuixos del llibre il·lustren aquesta llei).
Suggeriments
Abans de llegir aquestes pàgines és recomanable demanar a l’alumnat de quina manera es pot calcular
la massa i el volum de líquids i sòlids.
En parlar de la massa cal tenir una balança (val més que sigui de plats i tan senzilla com sigui possible)
i, quan es parli del volum, ensenyeu-los provetes de diferents capacitats.
Pot ser un bon moment per visitar el laboratori de l’escola.
Pàgines 152 i 153
Per poder explicar millor els materials, pot ajudar molt dur-ne diferents tipus a l’aula, sobretot elèctrics,
ja que en la propera unitat es parlarà d’aïllants tèrmics.
Per treballar les propietats específiques dels materials, es poden realitzar els experiments següents:
• Per a la conductivitat tèrmica:
Poden descriure estris que s’utilitzen a la cuina de casa per no cremar-se, com uns guants.
Si és hivern i hi ha la calefacció central (no elèctrica), es pot posar en contacte amb el radiador una
agulla metàl·lica de fer mitja, un llistó de fusta de la mateixa mida i una vareta de plàstic. Es tracta
de comprovar amb una cinta mètrica a quina distància de la calefacció es nota la mateixa sensació
de calor.
• Per a la conductivitat elèctrica:
Amb una pila, un interruptor i una bombeta es pot construir un petit circuit elèctric enganxat a
una base de fusta, on es pugui situar l’objecte (de fusta, metall o ceràmica) per comprovar si condueixen
l’electricitat.
• Per a l’elasticitat:
Cal disposar de materials rígids, elàstics i plàstics (per exemple, els mateixos que surten al llibre),
i doblegar-los per veure si es trenquen, es deformen o es modelen.
Pàgines 154 i 155
A l’aula es poden fer les mescles i les dissolucions següents, per introduir aquest tema:
• aigua + oli;
• aigua + sucre;
• aigua + sorra;
• llet + cafè soluble;
• aigua calenta + te.
Després de remenar aquestes barreges, descriviu el que passa.
Com a comprovació dels sistemes de separació de mescles prepareu tres recipients com aquests:
• claus de ferro i paperets + un imant: amb l’imant es poden separar els claus dels paperets.
• aigua i molta sal dissolta + una plata ampla: en un racó de la classe (prop del radiador si és hivern)
135

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
136
hi fiqueu l’aigua salada i espereu uns dies fins que s’ha evaporat tota l’aigua. Podeu recollir-ne la sal.
Si disposeu de laboratori, podeu escalfar el recipient per accelerar el procés de vaporització.
• aigua i oli (en un vas de precipitats). Per decantació podem mostrar que es poden separar.
• aigua i serradures + paper de filtre (o de diari), en què el filtre deixa passar l’aigua i deixa les serradures
dins el filtre.
Pàgina 156
L’alumnat ha d’escoltar atentament les explicacions del mestre o la mestra sobre els envasos bric.
Suggeriments
Poden portar envasos (nets) de casa i seguir l’explicació o la lectura. Es poden desmuntar i confeccionar
un mural amb la composició d’un envàs, amb les seves aplicacions i utilitats, o amb totes dues coses.
Es pot fer una exposició on es comparin diferents volums de brics: la forma, el volum, etc. A partir de
l’exposició, es pot fer un petit qüestionari:
Pàgina 157
Es tracta d’enfonsar la pilota de ping-pong fins al fons del vas ajudats amb una
pala o un altre element pla i observar fins on puja l’aigua. Després treure la pilota
i enfonsar altre cop la pala per veure fins on puja el líquid i, finalment, restar
el segon resultat del primer per saber quin és el volum de la pilota.
Pàgina 158
L’alumnat ha de contestar les preguntes sobre els materials, en la seva llibreta.
Per reforçar aquesta activitat es pot realitzar la fitxa 1.
Pàgina 159
L’envàs de menys volum és el de
L’envàs de menys volum conté
Dos productes que tenen un
envàs d’igual volum són
El volum d’aquests dos envasos és de
L’envàs de més volum té
... mL
... mL
...
mL
Es tracta de copiar i completar el mapa conceptual i utilitzar el text Fem memòria per retenir els
continguts treballats en la unitat.
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot fer la fitxa d’avaluació contínua «Què hem
après?» de la unitat 11.
...
...

C
fitxa 1
Unitat 11
1. Quina classificació hem utilitzat per fer aquests grups d’objectes?
taula tisores
cadira ganivet
porta clau anglesa
cargol
2. Digues la composició i el nom d’objectes que serveixin per:
menjar
beure
tallar
Els materials
Nom: Data:
copa
got
gerra
3. Classifica aquests elements segons l’estat en què estigui la matèria que els forma:
suc de taronja – poma – núvol – llet – sorra – fum – goma – llibre – tinta
4. Digues un exemple de material rígid, un d’elàstic i d’un de plàstic:

C
fitxa 2
Unitat 11
La massa i el volum dels materials
Nom: Data:
1. Marca amb una creu les característiques de cadascun d’aquests materials:
conductor tèrmic
aïllant tèrmic
conductor elèctric
aïllant elèctric
2. Completa els enunciats afegint-hi la paraula que falta:
• Per mesurar la massa s’utilitzen les...
• Per mesurar el volum dels líquids es fan
servir les...
• Les substàncies que no condueixen l’electricitat
són...
• La substància que es dissol dins d’una altra es
diu...
• El procediment de separar una mescla fent servir
un imant s’anomena...
• Un material que quan rep una força es deforma
però després pot recuperar la seva forma original
s’anomena...
metall fusta plàstic

R
fitxa 3
Unitat 11
Problemes d’exploradors
intergalàctics
Nom: Data:
En Joan, patró de la nau XV-15, i la Mireia, capitana de la PI-314, són dos exploradors galàctics que treballen
pel seu compte i que tenen per costum trobar-se un cop l’any a un bar del planeta Kroug per explicar-se
les aventures. En Joan i la Mireia solen plantejar-se problemes per esbrinar qui té més enginy. Els de
l’última trobada són:
MIREIA:Abans d’emprendre una ex-pedició al
satèl·lit Europa (prop de Jú-piter) vam haver de
fer unes reparacions a la instal·lació elèctrica de
la nau.Teníem dos materials desconeguts que
semblaven conductors, però que no havíem
provat mai.
A més,havia de caure una pluja de meteorits a
la nostra zona i només podíem efectuar una
prova i la reparació.Així doncs, no ens sobrava
temps.
Per cert: vam fer servir una pila, una bombeta
i una mica de cable elèctric vell.
Com ho vam comprovar?
1. Respon a les preguntes següents:
Com ho va comprovar cadascú?
La propietat de la matèria que fa servir la Mireia és la conductivitat?
La propietat que utilitza en Joan és la conductivitat?
JOAN: Ara em toca a mi: Necessitava treure
uns cristalls que eren justament enmig d’una
mena de riu de lava.No era perillós,ja que no hi
havia erupció, només hi passava la colada.
El meu vestit antitèrmic aguanta per-fectament
fins a 1.500 ºC,però la lava estava a 1.800 ºC,o sigui
que no la podia tocar.
Tenia dues pinces. Una era metàl·lica i l’altra,
de plàstic dur. Les dues es fonen a 3.000 ºC; per
tant, aguanten perfecta-ment la temperatura de
la lava.
Quina vaig fer servir i per què?

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
140
Pàgina 149
1. Resposta oberta. Com a orientació:
• De ferro (o acer): clau, cargol, via de tren, balda, armadura, espasa, frontissa...
• De fusta: ninot i jocs en general, pal de telèfon, cadira (amb peces enganxades), mà de morter,
bol de fusta, bitlla, cullera de remenar rostits, plata per tallar embotits...
• De tots dos materials: qualsevol moble de fusta que tingui les peces enganxades amb cargols, tisores
(plàstic i acer).
2. Resposta oberta. Com a orientació:
• Culleres: sopera (de metall) i per cuinar (de fusta), ampolles; gots: de plàstic i de vidre; cadires
i taules, que poden ser de fusta, de plàstic, de metall, etc.
Pàgina 150
1. Depèn del dibuix de cada alumne o alumna.
2. massa = 100 g + 50 g + (2 x 20 g) + 2 g = 192 g
3. massa de l’aigua = massa pot ple – massa pot buit
massa de l’aigua = 300 g – 230 g
massa de l’aigua = 70 g
Pàgina 151
1. volum bola de ferro = nivell amb bola – nivell proveta sense la bola
volum bola de ferro = 200 mL – 140 mL
volum bola de ferro = 60 mL
2. Es posa el bloc sencer dins d’una proveta amb aigua i se n’apunta el volum a partir de la diferència
de nivell. A continuació es treu el bloc i es torna a ficar a l’aigua canviant-ne la forma, ja
que la plastilina ho permet.
Aleshores comprovem que el volum del bloc és igual i, per tant, és constant.
Pàgina 153
1. No s’encendrà en el cas de la fusta i de la plastilina perquè no són conductors de l’electricitat.
2. Culleres (de sopa o de cuinar), manyoples, mànecs de cassola o de tapes, etc.
3. Les d’electricista tenen els mànecs coberts de plàstic aïllant.
4. El metall de la barana és conductor i ens posa en contacte amb el terra, per la qual cosa ens
transformem en uns bons conductors de l’electricitat, i podríem atraure els llamps.
Pàgina 155
1.
SOLUCIONARI
• Dissolució: aire, aigua de l’aixeta, suc de taronja sense gaire polpa.
• Mescla: sorra de la platja, bossa de claus de ferro amb ferradures.

2. Aigua de mar: el dissolvent és l’aigua i el solut, les diferents sals (clorur de sodi, diclorur de magnesi,
etc.).
Cafè amb llet: el dissolvent és la llet (és més abundant) i el solut, el cafè. En canvi, en un tallat és
al contrari.
Pàgina 158
1. No, perquè cap d’aquestes substàncies té propietats magnètiques.
2.
3. L’elàstic, ja que en doblegar-se i recuperar la posició ens permet saltar més lluny. Un de plàstic,
com la plastilina, no ens deixaria saltar perquè es deformaria.
4.
• elàstics: goma de pollastres, làtex, licra.
• plàstics: argila, guix, plastilina.
• rígids: fusta, ferro, paper.
5. Per separar les llimadures de ferro, s’ha de fer servir un imant. A continuació, aboqueu aigua en
un vas i hi afegiu la sorra i el cafè soluble.Tot seguit filtreu la mescla per recuperar la sorra. Per
separar el cafè de l’aigua, s’ha d’escalfar la mescla perquè s’evapori l’aigua i hi quedi només el
cafè.
6. Resposta oberta.
7. Resposta oberta.
8. Resposta oberta.
Pàgina 159
generals
exemple
sal a la sopa
cacau a la llet
LA MATÈRIA
segons les seves característiques
es divideix en diferents
massa
volum
materials
o substàncies
tenen unes propietats
conductivitat
tèrmica
elèctrica
dissolvent
aigua
llet
específiques
presenta tres
parts
es poden barrejar
materials
rígids
elasticitat
materials
elàstics
solut
sal
cacau
sòlid
líquid
gasós
mescles
dissolucions
materials
plàstics
141

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
142
Webs d’interès
Per trobar temes relacionats amb les propietats dels materials, podeu consultar:
Materials
«http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm»
El Clic és una aplicació per al desenvolupament d’activitats educatives multimèdia en l’entorn
Windows. Us en recomanem l’activitat: «Els materials».
Anècdotes i curiositats científiques
«www.ciencianet.com»
Hi trobareu anècdotes i curiositats de la ciència en general, i també experiments i acudits. La ciència
divertida pot ajudar a fer algunes classes una mica més engrescadores. Igual que les pàgines
anteriors, està dedicada als mestres i les mestres i cal destriar-ne abans els materials.
Ciència
«www.discovery.com»
És un web en anglès en el qual cal buscar l’apartat referit a l’ensenyament (School). Conté apartats
per docents, alumnat i pares i mares. Com que els temes que s’hi tracten i les seves aplicacions
en general pertanyen a la branca científica, cal destriar-los abans.
«www.cienciadigital.net»
Revista electrònica de divulgació científica. A l’apartat «Jocs» hi ha idees interessants. De totes
maneres, cal fer-ne adaptacions per a l’Educació Primària.
Sortides
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
Al Museu de la Ciència de Barcelona hi ha una sala dedicada exclusivament a les propietats de les
substàncies que es poden captar amb els diversos sentits. Pot ser una bona sortida de treball. El
museu té publicades una sèrie de guies didàctiques que poden ser molt útils.
c/ Teodor Roviralta, 55, Barcelona, tel. 93 212 60 50.
e-mail: musciencia.fundacio@lacaixa.es
web: http://www.lacaixa.es/fundacio/cat/equips/museu.htm

UNITAT 12. LA CALOR. ELS CANVIS D’ESTAT DE LA MATÈRIA
1 Identificar els combustibles fòssils com a recursos energètics que es fan servir en l’actualitat
i adonar-se de la necessitat de valorar-los i no malversar-los.
2 Reconèixer la calor com una manifestació de l’energia.
3 Descriure que alguns canvis d’estat es produeixen per l’aportació de calor a l’objecte i que
d’altres es produeixen quan l’objecte transfereix calor al seu entorn.
4 Enumerar els estats de la matèria i descriure algunes propietats degudes a l’estat de la matèria
en què es troben.
Procediments
•Ús i lectura del
termòmetre.
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
•Elements essencials de la
combustió: combustible,
oxigen i energia inicial.
•Combustibles fòssils
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
•Diferència entre
temperatura i calor.
•Estats físics i propietats.
•Canvi d’estat físic.
•Punt de fusió de l’aigua:
0 ºC. Punt d’ebullició de
l’aigua: 100 ºC.
•Conductors i aïllants
tèrmics.
Actituds, valors i normes
•Interès per conèixer les
normes de seguretat
escolars (pla d’evacuació).
•Interès per tenir cura dels
material que s’empren i no
malversar-los.
Transversals
• Educació per a la salut: Coneixement de diferents mitjans de transmissió de la calor i el seu
aprofitament.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
A. Llibre de l’alumnat
1. La calor: d’1 a 5 162
2. La temperatura: 1 i 2 163
3. La combustió i els combustibles: d’1 a 4 164
4. Els combustibles fòssils: d’1 a 3 165
5. La calor i els cossos: d’1 a 3 166
6. Els estats de la matèria: 1 168
7. Els canvis d’estat de la matèria: d’1 a 5 169
A. Llibre de l’alumnat
Avaluació inicial. Què en saps? 161
Avaluació contínua. Repassem 173
AVALUACIÓ
Per a la realització d’aquesta unitat es proposen tres setmanes.
8. Activitats: d’1 a 10 172
B. Guia didàctica
• Activitats de consolidació
Fitxa 1: Formes alternatives de producció
de calor.
B. Guia didàctica
Avaluació contínua i formativa. Què hem après?
Unitat 12
Avaluació sumativa i final. Què en sabem? Unitats
9, 10, 11, 12
TEMPORITZACIÓ
143

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
144
Pàgines 160 i 161
L’alumnat ha d’observar i comentar la fotografia. Després hauran de contestar les preguntes de la pàgina
161 per fer-ne l’avaluació inicial. Donem, a titol orientatiu, la resposta correcta en cada cas.
• Quines creus que serien les conseqüències si, a partir d’aquest instant, no es pogués encendre
cap foc? Què empitjoraria? Què milloraria?
Enceteu la discussió entre els alumnes i les alumnes i confeccioneu una llista de qüestions positives
i negatives.
• Només es pot produir calor amb foc? Es pot produir calor sense foc?
No, hi ha altres maneres de produir mitjançant el Sol, els salts d’aigua dels embassaments, etc.
Suggeriments
Es podria posar la pel·lícula En busca del fuego i comentar-la, o també es podria veure a casa i comentar-la
després a classe.
Pàgines 162 i 163
L’alumnat ha de contestar les preguntes sobre la calor i la seva transferència.
Per fer més entenedores les diferents maneres de produir calor, s’utilitzaran les il·lustracions:
• Per què hi hagi foc cal la presència de l’oxigen de l’aire.
• Quan l’electricitat passa per filaments en espiral, s’escalfa i produeix calor (estufa). Si el filament és
molt fi, produeix més llum que calor (bombeta).
• Quan una nau surt cap a l’espai, els materials entren en contacte amb l’aire de l’atmosfera
i aquest s’escalfa.
• Quan una partícula de pols és a l’atmosfera s’escalfa molt, viatja a gran velocitat i forma estels
fugaços.
Pàgines 164 i 165
L’alumnat ha de llegir atentament el textos i contestar les preguntes sobre la calor i els cossos i la
combustió i els combustibles.
Pregunteu-los si coneixen el pla d’evacuació de l’escola, i comproveu si saben on són els indicadors
i els extintors.
Suggeriments
Per fer més entenedores les diverses maneres d’aturar una combustió, es pot concertar una visita
amb els bombers del municipi.
També és important parlar dels avantatges i dels inconvenients que tenen els diversos combustibles
fòssils.
Pàgina 166
PROPOSTES DE TREBALL I SUGGERIMENTS
L’alumnat ha de plantejar-se les qüestions proposades i contestar-les.
Es pot preguntar als alumnes i a les alumnes perquè creuen que a la nit de vegades els mobles fan
lleus sorolls, com cruixits.
També se’ls pot plantejar per què a l’hivern els anells ens ballen i a l’estiu, en canvi, ens costa més de
treure’ls dels dits.

Pàgina 167
Per començar el tema, es pot observar amb deteniment les diferents formes de producció de calor.
Suggeriments
Juntament amb l’alumnat, analitzeu els avantatges i inconvenients de la utilització d’energies alternatives.
A Internet podeu cercar altres formes i alternatives de producció de calor i energia.
Pàgina 168
L’alumnat ha de contestar la pregunta sobre la bombona de butà i sobre els estats de la matèria després
d’haver seguit amb atenció les explicacions del mestre o la mestra.
Suggeriments
A mesura que es fa la lectura dels diferents estats de la matèria, demaneu als alumnes i les alumnes
que en proposin diferents exemples.
Pàgina 169
Després d’haver escoltat les explicacions del mestre o la mestra, els alumnes i les alumnes poden realitzar
la investigació i les activitats que es proposen.
Suggeriments
Poden elaborar una llista del material que tenen a la cuina de casa i classificar-lo segons quin sigui el
seu estat.
Seria convenient copiar en la llibreta l’esquema dels canvis d’estat de la matèria.
Cal fer-los saber que hi ha diferents aparells que permeten que els materials canviïn d’estat.
Pàgina 170
L’alumnat ha d’escoltar atentament les explicacions sobre les aplicacions de la calor.
Sobretot cal que s’adonin quan els materials absorbeixen o desprenen calor i cal discutir si els combustibles
fòssils realment ens proporcionen confort.
Demaneu a l’alumnat altres aplicacions de la calor que no s’hagin tractat en la unitat.
Pàgina 171
Els nens i nenes hauràn de construir un forn solar d’acord amb les instruccions del llibre.
Com que es tracta d’una construcció una mica difícil, es pot proposar de fer-la en grups de 2 o 3
persones.
Pàgina 172
L’alumnat ha de contestar les preguntes sobre la calor amb els coneixements que ha adquirit en
aquesta unitat.
Suggeriments
Es pot organitzar un debat sota el títol Ens podem imaginar un món sense energia, sense calor i sense
combustió? La pregunta més important que s’hi formularà serà: «A què ens costarà més d’adaptar-nos?».
Pàgina 173
Per avaluar el grup-classe, cada alumne i alumna pot fer la fitxa d’avaluació contínua de la fitxa «Què
hem après?» de la unitat 12 i la fitxa «Què en sabem?» de les unitats 9, 10, 11, 12.
145

C
fitxa 1
Unitat 12
Formes alternatives de producció
de calor
Nom: Data:
1. Busca diverses formes alternatives de producció de calor i energia. Enumera els avantatges
i els inconvenients de cadascuna d’aquestes:
2.A quines conclusions has arribat?
avantatges inconvenients

Pàgina 162
1. Es produeix calor.
2. Més calents. Quan hi ha fregament els cossos s’escalfen, augmenten de temperatura.
3. S’encén. El fregament li proporciona l’energia necessària perquè s’encengui.
4. Per exemple: cremar un paper amb un llumí; encendre el foc de la cuina amb un encenedor
elèctric; cremar un vestit amb la planxa; encendre un petard amb un ble, encendre la benzina
fregant-hi la pedra d’encenedor; etc.
5. Planxa, radiador, fregidora, microones, escalfador d’aigua, forn, etc.
Pàgina 163
1. La columna de mercuri del termòmetre clínic s’ha de fer baixar per sota dels 35 ºC abans de
fer-lo servir. El termòmetre es col·loca a la boca, a l’aixella o a l’anus i s’espera un parell de minuts.
Després es llegeix. La temperatura normal és de 36,5 ºC.
2. Valorar el disseny.
a) La temperatura augmenta més quan hi ha menys aigua.
b) La temperatura augmenta més quan se subministra més quantitat de calor.
Pàgina 164
1. Per fer una foguera necessitem: un combustible, oxigen i una font de calor inicial. Per apagar-la,
només cal ofegar la foguera, ja sigui tapant-la amb sorra, tirant-li aigua o escuma..., d’aquesta manera,
es queda sense oxigen.
2. Combustible, oxigen i energia inicial.
3. L’espelma s’apaga al cap d’una estoneta perquè s’ha acabat l’oxigen.
4. L’oxigen.
Pàgina 165
1. Llista de vehicles:
2. A partir d’éssers vius, tots dos.
SOLUCIONARI
combustió no combustió
autobús
cotxe
avió
vaixell
metro
bicicleta
veler
patinet
3. Significa que és possible que un dia s’exhaureixin, ja que per formar-se fan falta milers d’anys
i, per tant, no es poden renovar en un període de temps més o menys breu.
147

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
148
Pàgina 166
1. Perquè el metall es contrau.
2. Perquè el metall es dilata més que el vidre i, aleshores, és més facil de treure el tap (d’una ampolla
de refresc, per exemple).
3. Abans de córrer, perquè després l’aire s’haurà dilatat.
Pàgina 168
1. Els gasos es poden liquar (es fan líquids), de manera que es comprimeixen, i d’aquesta manera,
ocupen menys espai.
Pàgina 169
1. Amb la calor els bacteris són vius i es reprodueixen fàcilment, en canvi, amb el fred moren. És
una mesura higiènica.
2. En desprendre gasos a altes temperatures, l’aigua en estat de vapor de l’atmosfera es condensa
i aleshores forma el deixant.
3. En una d’aire calent.
4. La rosada es forma per la condensació del vapor d’aigua damunt les plantes i objectes que són
al ras durant la nit. Es forma damunt els objectes freds.
5. La calor del Sol fa que les partícules d’aigua obtinguin més energia i al final s’evaporin.
Pàgina 172
1. Fregament, electricitat i combustió.
2. La temperatura és la mesura de la calor dels objectes. Per saber si un cos està fred o calent, cal
fer servir el termòmetre.
3. El termòmetre. Graus centígrads.
4. Conducció, convecció i radiació.
5. Combustible, oxigen i una energia inicial.
6. Que pot arribar un dia que s’exhaureixin.
7. L’energia solar, l’eòlica i la geotèrmica.
8. Contracció: disminució del volum d’un cos a causa de la disminució de temperatura.
Dilatació: augment del volum d’un cos a causa de l’augment de temperatura.
9. Esquema de la pàgina 169.
fusió
(sòlid-líquid)
es necessita desprendre calor
es necessita absorbir calor
solidificació
(líquid-sòlid)
liquació
(gas-líquid)
vaporització
(líquid-gas)
sublimació
(sòlid-gas)
(gas-sòlid)

10. Fogó, forn elèctric, bany maria, microones, llar, etc.
Pàgina 173
LA CALOR
es produeix per
combustió electricitat
necessita
combustibles oxigen calor
els principals
són
combustibles
fòssils
petroli
gas natural
carbó
fregament
provoca els
canvis
d’estat
fusió
liquació
solidificació
vaporització
sublimació
149

GG uu i a DD i d à cc tt ii cc a
150
Webs d´interès
BIBLIOGRAFIA I ALTRES RECURSOS
En el CD de Sinera del Departament d’Ensenyament de la Generalitat hi ha el programa Dos
Minilab. És un simulador de laboratori, és a dir, simula les tècniques per trobar el punt d’ebullició
de diverses substàncies i el mesurament de masses i de volums És molt atractiu per a l’alumnat.

AVALUACIÓ
1. Avaluació inicial
2. Avaluació contínua i formativa
3. Avaluació sumativa i final
4. Solucions a les activitats d’avaluació

Nom:
FEM MEMÒRIA
Data:
1. Fes un dibuix del teu aparell digestiu i indica-hi totes les parts que coneguis:

FEM MEMÒRIA
Nom: Data:
2. Dibuixa una planta amb totes les parts que sàpigues:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data:
1.Assenyala en l’esquema els ossos següents:
occipital, fèmur, clavícula, maxil·lar inferior, húmer, tíbia, vèrtebres
omòplat, estèrnum, cúbit, pelvis, radi, falanges, ròtula, peroné.
2. Uneix amb fletxes cada paraula amb la seva definició:
■ luxació ■ Desplaçament d’un os de la seva posició normal en
l’articulació.
■ esquinç ■ Trencament d’un os.
■ fractura ■ Trencament dels lligaments d’una articulació.
3. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) Els músculs s’estiren i s’arronsen.
b) Una rampa és un trencament muscular.
c) Amb el temps els ossos perden rigidesa.
d) Existeixen articulacions fixes.
e) Fer esport afavoreix el bon desenvolupament de l’esquelet.
V F

4. Cerca en aquests mots encreuats el nom de vuit músculs:
5. Escriu algunes normes de seguretat i hàbits per a la salut del teu aparell locomotor:
6. El cos humà té més de dues-centes articulacions.Anomena’n cinc:
1
2
3
4
5
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 1
Nom: Data:
D R E T O L A R I L R S T V I E M B B O L
E S T E R N O C L I D O M A S T O I D A L
L S L R O T L O M U S B R R I E S C A L U
T R O C A D U T G L O L U T D T L E E B C
O C R U T P Y M L Q R I M L O C U P B M I
I Z O R N Y E N U Z I C T Z R R M S A R T
D E L L O Y T Z O L U Q U A D R I C E P S
E B E S S O N S I S T V I M O G L U T I M
normes de seguretat hàbits

1. Escriu el nom de les parts de l’aparell reproductor:
2. Completa aquestes frases:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom: Data:
Si l’espècie humana no es reproduís, s’extingiria. Perquè la reproducció de la nostra espècie sigui possible,
ambdós sexes disposen d’òrgans sexuals diferents.
Els nois i els homes adults tenen dues glàndules denominades
que es troben continguts en una bossa darrere el penis.A partir dels 13 o 14 anys, els testicles comencen
a produir milions de cèl·lules diminutes, els .
A l’interior del ventre de les noies i les dones adultes hi ha dos de la mida
d’una nou. Entre els 12 i 14 anys, comencen a produir
que maduren aproximadament cada 28 dies. Si l’òvul no es fecundat, aleshores es dóna la
, conseqüència de la destrucció de les parets internes de
l’ .
L’ésser humà, al començament de la seva existència, és una sola cèl·lula procedent de la
d’un òvul per part d’un espermatozoide.
En alguns casos aquest procés no és possible.Aleshores cal recórrer a mètodes artificials, com ara la
inseminació artificial o la .

3. Completa aquest quadre:
4. Ordena els òrgans que els espermatozoides es trobaran des que es produeixen
fins que fecunden l’òvul:
5. Relaciona:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 2
Nom: Data:
òrgan funció
ovaris
úter
vesícula seminal
líquid amniòtic
placenta
trompes de Fal·lopi 1r
uretra 2n
úter 3r
testicle 4t
vagina 5è
conducte deferent 6è
■ cordó umbilical ■ Incisió que es practica a l’abdomen d’algunes
embarassades per treure’n el nadó.
■ trencament d’aigües ■ Element que uneix el nadó a la placenta
de la mare.
■ cesària ■ Moviments que fa l’úter per empènyer el
nadó cap a fora.
■ contraccions ■ Etapa de la vida en la qual es manifesten els
principals canvis relacionats amb els trets
sexuals.
■ adolescència ■ Ruptura del sac amniòtic que protegia l’em-
brió.

1. Situa els òrgans i les glàndules al seu lloc fent servir el dibuix del costat:
■ boca
■ esòfag
■ estómac
■ intestí prim
■ intestí gros
■ anus
■ fetge
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: Data:
2. Marca amb una creu segons que les afirmacions següents siguin vertaderes o falses:
a) L’aparell digestiu té com a missió descompondre els aliments per aprofitar-ne
les parts útils per a les cèl·lules del nostre cos.
b) Per al correcte funcionament del cos cal prendre únicament aliments
que tinguin greixos.
c) El cos humà necessita diferents classes de nutrients: proteïnes, greixos,
hidrats de carboni o sucres, vitamines, sals minerals i aigua.
d) Només cal raspallar-se les dents un cop al dia.
V F

3. Escull la resposta correcta:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 3
Nom: Data:
■ Digestió:
– Procés a partir del qual es mastega el menjar amb les dents abans de passar a estómac.
– Procés a partir del qual se separen els nutrients del menjar del que no es pot aprofitar.
– Procés digestiu que es fa exclusivament al budell gros.
■ Absorció:
– Pas de les substàncies aprofitables dels aliments a la sang.
– Acció de beure aigua xuclant amb una canya.
– Procés a partir del qual les plantes xuclen l’aigua del terra.
■ El bol alimentari:
– Es forma a l’estómac durant la barreja de l’aliment.
– És el resultat de mastegar l’aliment que alhora es barreja amb la saliva.
– És una glàndula de la boca.
■ Femta:
– Ferradura d’acer que es posa als cavalls de competició.
– Empremta que deixen les potes dels animals al bosc.
– Part dels aliments que no s’aprofita i s’expulsa a l’exterior.
4. Imagina’t que vas d’excursió durant dos dies i t’encarregues del menjar del segon dia
de tots els companys i companyes. Escriu a la llibreta un menú equilibrat per a cadascun
d’aquests àpats:
esmorzar dinar sopar

1. Completa l’esquema de l’aparell respiratori:
2.Anomena tres hàbits saludables per al nostre aparell respiratori:
a)
b)
c)
3. Semblances i diferències entre la suor i l’orina:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
Nom: Data:
semblances diferències
4. Fes un esquema de l’intercanvi de gasos en un alvèol:

5. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
6. Situa les parts de l’aparell urinari:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 4
Nom: Data:
a) El diafragma és un múscul que permet la respiració.
b) Convé inspirar per la boca.
c) El diòxid de carboni es produeix als pulmons.
d) Beure molta aigua és perjudicial per als ronyons.
7. Ordena les parts per on passa l’aire quan inspirem:
fosses nasals
laringe
bronquis
alvèols
tràquea
bronquíols
faringe
V F

1. Indica les diverses parts d’aquesta flor:
2. Marca la part de la planta corresponent:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom: Data:
Realitza la fotosíntesi.
Capta l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera.
Facilita l’arribada de les fulles a la llum i subjecta la
planta a la terra.
Permet xuclar els minerals de la terra dissolts en
aigua.
Es mou molt poc i lentament buscant la humitat.
fulla tija arrel

3. Relaciona amb fletxes:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 5
Nom: Data:
■ flor ■ Part masculina de la flor.
■ calze ■ Antigues fulles modificades que són de colors vistosos.
■ corol·la ■ Creixement de la nova planta quan la llavor entra al terra.
■ estams ■ Conjunt de fulles anomenats sèpals que protegeixen la flor.
■ pistil ■ Procés pel qual els grans de pol·len arriben al pistil.
■ pol·linització ■ Part femenina de la flor.
■ germinació ■ Aparell reproductor de moltes plantes.
4. Explica el procés de la fotosíntesi a partir de l’esquema:

1. Completa aquesta taula:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: Data:
coberta del cos
temperatura
corporal
respiració
reproducció
peixos amfibis rèptils ocells mamífers
2. Digues a quin grup de vertebrats pertany cadascun dels animals següents:
dofí, colom, esquirol, salamandra, sargantana, tauró,
serp, àguila, sardina, gripau
peixos amfibis ocells mamífers

3. Completa:
exemple s'alimenta de...
4. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) aquestes afirmacions:
a) Durant el període d’incubació, els pares donen escalfor a l’ou amb
el seu propi cos.
b) Els rèptils tenen llavis.
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 6
Nom: Data:
insectívor
herbívor
carnívor
omnívor
c) La major part dels rèptils són herbívors.
d) La bufeta natatòria evita que els peixos caiguin al fons del mar.
e) Tots els vertebrats tenen un esquelet intern articulat.
5. Explica el procés de la metamorfosi dels amfibis:
V F

1. Fes un esquema de les capes de la geosfera:
2. Indica si son vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) La Terra és com un gran imant.
b) Les estacions són provocades per la proximitat de la
Terra al Sol.
c) La Terra triga aproximadament 365 dies en fer el seu
moviment de translació.
d) Als països situats a l’oest és més tard que aquí.
e) El Sol surt per l’est i es pon per l’oest.
3. Ordena i anomena les fases del cicle lunar:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: Data:
V F

4. Si viatges en avió des de Barcelona a Nova York, com tindràs el ritme biològic? Per què?
a)
b)
5.Anomena dues maneres d’orientar-te:
a)
b)
6. Explica els moviments de rotació i de translació de la Terra:
Rotació:
Translació:
7. Enumera les capes de l’atmosfera:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 7
Nom: Data:

1. Posa noms a les parts del volcà:
2. Completa:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: Data:
cràter, xemeneia, focus, lava i cendres, con volcànic
a) L’aparell que mesura la intensitat dels terratrèmol s’anomena
b) El punt de l’interior de la Terra on s’origina el terratrèmol s’anomena
c) El punt de la superfície terrestre on es nota amb més intensitat el terratrèmol
s’anomena
d) Els materials fosos i molt calents de l’interior de la Terra s’anomenen
e) Quan l’aigua passa per zones molt calentes i brolla cap a la superfície forma un
f) Les roques que es formen per refredament del magma s’anomenen

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 8
Nom: Data:
3. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
a) Si la lava dels volcans és espessa forma taps al cràter.
b) Si la lava és molt fluïda forma colades.
c) Els volcans que tenen les explosions més fortes són els hawaians.
d) Els volcans de tipus vulcanià expulsen grans quantitats de bombes.
e) L’interior de la Terra és tot sòlid com una bola de billar.
4. Explica per què es produeixen els terratrèmols:
V F

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom: Data:
1.Anomena tres inconvenients d’aquestes formes d’eliminació de residus:
abocadors incineradores
2. Digues si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:
a) El procés de fabricació de l’alumini és molt contaminant.
b) Els transports públics permeten portar molta gent alhora
i contribueixen a millorar el nostre entorn.
c) Si deixem l’aixeta oberta però no utilitzem l’aigua no s’embruta i la
podem tornar a utilitzar.
d) Les deixalleries són centres de recollida especial de deixalles només
per a empreses.
e) El paper de plata es pot reciclar.
f) Les safates de porexpan no es poden reciclar.
3.Anomena 4 coses que podries dur a una deixalleria:
a) c)
b) d)
V F

4. Completa:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 9
Nom: Data:
aigua
energia
com podem estalviar
5. Quins d’aquests paisatges et sembla que estan més contaminats? Per què?

1. Dibuixa les ombres corresponents en cada cas:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: Data:
2. Classifica aquests cossos:
mirall, full de paper, vidre, fusta, aire, paquet de fulls de paper, boira, paper de seda
transparent translúcid opac
3. En quin cas podem parlar de reflexió i en quin de refracció?

4. Defineix reflexió i refracció:
5. Quines són les tres propietats del so?
6. Què és el daltonisme?
7. Quins colors formen la llum blanca? I la negra?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 10
Nom: Data:
8. Digues quins colors formen l’arc de Sant Martí?

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: Data:
1. Dibuixa una balança i indica’n les seves parts principals:
2. Hem pesat un llibre i hem fet servir tres peses de 100 g, una de 50 g, una de 20 g
i dues de 2 g. Quina és la massa del llibre?
3. Una proveta conté 160 mL d’aigua. Hi tirem una bola de ferro a l’interior i el nivell
passa a 250 mL. Explica com pots saber quin és el volum de la bola:

QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: Data:
4. Omple el quadre a partir de les pistes que et donen en Joan i l’Elena:
Podem separar substàncies com ara:
■ una mescla d’aigua i oli
■ una mescla d’aigua i serradures
■ una dissolució d’aigua i sucre
■ una mescla de ferro i serradures
procediment de separació
de substàncies
separació magnètica
decantació
evaporació
filtració
El material que et caldrà utilitzar és:
■ embut i paper de filtre
■ imant
■ recipient i font de calor per escalfar
■ vas de precipitats
exemple material necessari

5. L’aigua es troba a la natura en els tres estats físics possibles. Quins són? Fes un esquema
que expliqui els canvis d’estat que experimenta. Indica quan guanya energia i quan
en perd:
6. Marca amb una creu les opcions possibles:
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 11
Nom: Data:
es pot comprimir
manté el seu volum
manté la forma
sòlid
líquid gas
7. Classifica en aïllants i conductors tèrmics els materials següents:
llana, aire, ferro, vidre, fusta, alumini
conductors tèrmics aïllants tèrmics

1.Anomena tres maneres de produir calor:
a)
b)
c)
2.Amb quin instrument i amb quines unitats mesurem el grau de calor dels objectes?
3. Què cal perquè es produeixi una combustió?
QUÈ HEM APRÈS? UNITAT 12
Nom: Data:
4. Quins són els combustibles fòssils? Per què són fonts d’energia no renovables?

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: Data:
1.Anomena els músculs i els ossos dels dibuixos següents:

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: Data:
2.Assenyala les parts de l’aparell reproductor femení i masculí:

QUÈ EN SABEM? UNITATS 1, 2, 3, 4
Nom: Data:
3.Assenyala els òrgans i les glàndules de l’aparell digestiu en el dibuix de sota.
4. Escriu el nom de les parts de l’aparell respiratori que hi falten:
fosses nasals, faringe, glotis, laringe, tràquea, pulmó, bronquis, bronquíols

QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: Data:
1. Indica les diferents parts d’aquesta planta:
2. Ordena les fases de la reproducció d’una flor:

3. Respon les preguntes següents:
Quant dura el període de rotació de la Terra?
Quant dura el període de translació de la Terra?
De què es compon l’atmosfera?
Quin és el satèl·lit de la Terra?
4. Completa aquestes frases:
QUÈ EN SABEM? UNITATS 5, 6, 7, 8
Nom: Data:
• El calendari mesura el temps prenent com a base el moviment de
de la Terra al voltant del .
• El calendari mesura el temps en relació als cicles del satèl·lit de la
Terra.
• Nosaltres usem el calendari .
• Els musulmans tenen un calendari .
• Els donen als anys noms d’animals.

1. Digues el color dels contenidors de recollida selectiva que hi ha a la teva població
i què s’hi pot llençar a cadascun:
2.Anomena les tres propietats que ens ajuden a classificar un so:
■
■
■
QUÈ EN SABEM? UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: Data:
tipus de contenidor què s’hi pot llençar
3. Dibuixa una situació en què s’utilitzi un mirall còncau i una altre en què s’utilitzi un
mirall convex.
mirall còncau mirall convex

4. Proposa un mètode per separar una barreja de sorra de riu amb aigua
i partícules de ferro:
5.Anomena i defineix dues propietats generals dels materials i dues d’específiques:
6. Quan es produeix la dilatació d’un cos? I la contracció?
7.Anomena algunes fonts d’energia alternatives i en què consisteixen:
■
■
■
QUÈ EN SABEM?
UNITATS 9, 10, 11, 12
Nom: Data:
propietats generals dels materials
propietats específiques dels materials

1.
2. luxació: desplaçament d’un os, esquinç: trencament dels lligament, fractura: trencament d’un os.
3. a) V; b) F; c) V; d) V; e) V.
4.
SOLUCIONARI DE LES ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
maxilar inferior
omòplat
cúbit
pelvis
radi
ròtula
falanges del peu
UNITAT 1
5. Normes de seguretat: cordar-se el cinturó, usar el casc, no córrer per les escales, etc.
Hàbits: fer esport, escalfar-se abans de fer esport, etc.
occipital
clavícula
estèrnum
vèrtebres
húmer
6. El colze, el genoll, el maluc, el canell, el turmell, les articulacions dels dits, etc
falanges de la mà
fèmur
tíbia
peroné
D R E T O L A R I L R S T V I E M B B O L
E S T E R N O C L I D O M A S T O I D A L
L S L R O T L O M U S B R R I E S C A L U
T R O C A D U T G L O L U T D T L E E B C
O C R U T P Y M L Q R I M L O C U P B M I
I Z O R N Y E N U Z I C T Z R R M S A R T
D E L L O Y T Z O L U Q U A D R I C E P S
E B E S S O N S I S T V I M O G L U T I M
185

GG u i a D i dd à c t ii c a
186
1.
2. testicles / espermatozoides
3.
4.
5.
ovaris / òvuls / menstruació (o regla) / úter
fecundació
reproducció assistida
1r testicle
2n conducte deferent
3r uretra
4t vagina
5è úter
trompes de Fal·lopi
ovaris
UNITAT 2
6è trompes de Fal·lopi
cordó umbilical: element que uneix el nadó a la placenta.
trencament d’aigües: ruptura del sac amniòtic que protegia l’embrió.
cesària: incisió que es practica a l’abdomen de la mare en alguns embarassos.
contraccions: moviments que fa l’úter per empènyer el nadó cap a fora.
úter
vagina
vulva
òrgan funció
vesícules seminals
conductes deferents
adolescència: etapa de la vida es manifesten els principals canvis relacionats amb els trets sexuals.
uretra
penis
testicles
ovaris produir òvuls cada 28 dies en la dona.
úter acollir el fetus durant nou mesos.
vesícula seminal segregar el semen.
líquid amniòtic protegir l’embrió de possibles cops.
placenta aportar oxigen i aliment a l’embrió.

1.
2. Són certes la a i la c.
3. Digestió: b; Absorció: a; Bol alimentari: b; Femta: c.
4. Cal comprovar que hi hagi proteïnes (carn, peix o ous) i hidrats de carboni (pastes o llegums
o pa).També hi ha d’haver algun greix (preferiblement oli d’oliva), vitamines i sals minerals
(a partir d’amanides, verdures o fruites) i aigua per beure.
1.
boca
fetge
intestí gros
fosses nasals
nas
boca
llengua
laringe
cor
pulmó dret
UNITAT 3
UNITAT 4
esòfag
estómac
intestí prim
2. Fer esport o exercici físic, no fumar, respirar aire net, ventilar els espais tancats, fer la respiració
abdominal...
3. Semblances: la seva composició, ja que provenen del filtratge de la sang; serveixen per eliminar
aigua i substàncies de rebuig del cos.
Diferències: l’orina s’excreta per la uretra i és molt més concentrada que la suor. En canvi, la suor
s’excreta pels porus i serveix per refrescar el cos.
4. L’intercanvi de gasos es produeix entre els alvèols pulmonars i la sang. Es canvia oxigen per diòxid
de carboni. El diòxid de carboni que hi ha a la sang traspassa les parets dels alvèols i es dissol
en l’aire dels alvèols pulmonars.
vas sanguini
entrada de
sang amb CO2
sortida de sang
oxigenada
alvèol ple
d’oxigen
anus
faringe
tràquea
bronquis
bronquíols
pulmó esquerre
diafragma
187

GG u i a D i dd à c t ii c a
188
5. a) V; b) F; c) F; d) F.
6.
7. 1. fosses nasals; 2. faringe; 3. laringe; 4. tràquea; 5. bronquis; 6. bronquíols; 7. alvèols.
1. pètals, antera, filament, corol·la, pistil, òvuls, sèpals, calze, estigma, estil, ovari.
2.
3.
Realitza la fotosíntesi.
Capta l’oxigen i el diòxid de carboni de l’atmosfera.
Facilita l’arribada de les fulles a la llum i subjecta la planta
a la Terra.
vasos sanguinis
ronyons
urèters
bufeta urinària
UNITAT 5
Permet xuclar els minerals de la terra dissolts en aigua.
Es mouen molt poc i lentament buscant la humitat.
flor Part masculina de la flor.
fulla tija arrel
X
X
calze Antigues fulles modificades que són de colors vistosos.
X
corol·la Creixement de la nova planta quan la llavor entra a la terra.
estams Conjunt de fulles anomenades sèpals que protegeixen la flor.
pistil Procés pel qual els grans de pol·len arriben al pistil.
pol·linització Part femenina de la flor.
germinació Aparell reproductor de moltes plantes.
4. 1. Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals, que formaran la saba bruta.
2. La saba bruta puja cap a les fulles a través dels vasos llenyosos.
X
X
3. Les fulles i les parts verdes de la planta (amb clorofil·la) capten la llum del Sol i CO2 entra
pels estomes; així es forma la saba elaborada (aliment).

1.
peixos
tauró
sardina
amfibis
salamandra
gripau
UNITAT 6
peixos amfibis rèptils ocells mamífers
coberta del cos escates pell nua escates plomes pèl
i humida
temperatura
corporal
sang freda sang freda sang freda sang calenta sang calenta
respiració brànquies brànquies pulmons pulmons pulmons
pulmons
a través de pell
reproducció ovípars ovípars ovípars ovípars vivípars
2.
3.
4. La saba elaborada es reparteix per tota la planta a través dels vasos liberians.
rèptils
sargantana
serp
ocells
colom
àguila
exemple s'alimenta de...
insectívor granota, ós formiguer, etc. insectes
herbívor vaca, cèrvol, etc. vegetals (herba)
carnívor àguila, lleó, ós, etc. altres animals
omnívor ésser humà dieta variada carnívora i herbívora
4. a) V; b) F; c) F; d) V; e) V.
mamífers
dofí
esquirol
189

GG u i a D i dd à c t ii c a
190
1. Cal fer l’esquema amb les seves parts, com el de la pàgina 93.
2. a) V; b) F; c) V; d) F; e) V.
3.
4. Alterat i amb dificultats per dormir a causa dels fusos horaris que s’han passat.
5. Reconeixent els punts cardinals i ajudant-se del Sol o d’una brúixola.
6. Rotació: moviment de la Terra sobre si mateixa.Té una durada de 24 h.
Translació: moviment de la Terra al voltant del Sol.Té una durada de 365 dies.
7. La troposfera, l’estratosfera i la ionosfera.
1.
lava i cendres
cràter
con volcànic
nucli intern
nucli extern
mantell
inferior
mantell
superior
escorça
UNITAT 7
1 2 3 4
lluna plena quart minvant lluna nova quart creixent
UNITAT 8
xemeneia
focus

2. a) sismògraf; b) hipocentre; c) epicentre; d) magma; e) guèiser; f) roques magmàtiques.
3. a) V; b) V; c) F; d) V; e) F.
4. Es produeixen perquè els materials de l’interior de la Terra disposats en plaques topen en moure’s
i provoquen unes fortes vibracions, els terratrèmols.
1.
2. a) V; b) V; c) F; d) F; e) F; f) V.
3. Pneumàtics, electrodomèstics, vidre, ordinadors, matèria vegetal, fusta, oli, pintures, tòners d'impressora,
fluorescents, ferro, etc.
4. Maneres d’estalviar aigua:
• Tancar l'aixeta quan ens rentem les mans o les dents.
• Utilitzar el rentaplats o la rentadora quan estiguin ben plens.
• Dutxar-se en comptes de banyar-se, etc.
Maneres d’estalviar energia:
• Aprofitar la llum natural.
• Apagar els llums quan marxem d’una sala.
• Utilitzar bombetes de baix consum, etc.
5. El paisatge urbà, per la contaminació produïda pel fum dels cotxes i de les fàbriques, per les escombraries,
etc.
1.
UNITAT 9
abocadors inicineradores
S’omplen molt ràpidament i cal buscarne
de nous.
Les aigües subterrànies es poden contaminar.
Produeixen males olors i contaminen
l’aire.
UNITAT 10
El fum de les incineracions contamina
l’aire.
No tots els materials es cremen.
Les cendres són molt tòxiques.
191

GG u i a D i dd à c t ii c a
192
2. Transparents: vidre, aire.
Translúcids: full de paper, boira, paper de seda.
Opacs: mirall, fusta, paquet de full de paper.
3. a) reflexió; b) refracció.
4. Reflexió: canvi de direcció que experimenten els raigs de llum quan xoquen amb una superfície
opaca.
Refracció: canvi de direcció que experimenten els raigs de llum quan passen d’un medi transparent
a un altre.
5. Timbre, intensitat i to.
6. Daltonisme: alteració de la visió que provoca la confusió d’alguns colors, sobretot el verd i el
vermell. És hereditària i és molt més freqüent en els homes que en les dones.
7. Els tres colors primaris: blau, vermell i verd. El negre és l’absència de color.
8. Verd, blau, vermell, groc, fúcsia, cian i blanc.
1.
2. Massa en grams : 300 g + 50 g + 20 g + 4 g = 374 g
3.Volum de la bola : 250 mL – 160 mL = 90 mL
4.
procediment de separació
de substàncies
agulla
braços
plats
peses
UNITAT 11
exemple material necessari
separació magnètica mescla de ferro i serradures imant
decantació mescla d’aigua i oli vas de precipitats
evaporació dissolució d’aigua i sucre recipient i font de calor per escalfar
filtració mescla d’aigua i serradures embut i paper de filtre

5. Sòlid, líquid i gas.
(Les fletxes vermelles indiquen que es guanya energia. Les blaves que es perd.)
6.
sòlid líquid gas
es pot comprimir no no sí
manté el seu volum sí sí no
manté la forma sí no no
7.
fusió
(sòlid-líquid)
conductors tèrmics aïllants tèrmics
1. Fregament, electricitat i combustió.
ferro llana
alumini aire
2. Amb el termòmetre i en graus centígrads (ºC).
3. Combustible, oxigen i energia inicial.
es necessita desprendre calor
es necessita absorbir calor
solidificació
(líquid-sòlid)
liquació
(gas-líquid)
UNITAT 12
vaporització
(líquid-gas)
sublimació
(sòlid-gas)
(gas-sòlid)
4. Carbó, gas natural i petroli. Perquè s’han format durant milions d’anys a partir de la descomposició
d’éssers vius. És un procés massa lent perquè es pugui renovar quan s’acabin les existències.
vidre
fusta
193