tom 2 arquitectura i espais públics. retolació urbana - Ajuntament de ...

AJUNTAMENT DE PORRERES 

CATÀLEG DE BÉNS 

PATRIMONIALS DE PORRERES 

2011 

TOM II 

Arquitectura, espais i camins públics. 

Retolació urbana. Patrimoni documental.

CATÀLEG DE BÉNS PATRIMONIALS DE PORRERES 2011 

ÍNDEX 

EP001 AJUNTAMENT - LA SALA 5 

EP002 MUSEU I FONS ARTÍSTIC 14 

EP003 ANTIC ESCORXADOR – BIBLIOTECA 21 

EP004 QUARTER VELL 29 

EP005 AUDITORI MUNICIPAL 38 

EP006 CAMP MUNICIPAL D'ESPORTS SES FORQUES 44 

EP007 POLIESPORTIU JOAN LLANERAS 50 

EP008 ESCOLA NOVA 54 

EP009 INSTITUT D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA DE PORRERES 63 

EP010 QUARTER NOU 70 

EP011 CEMENTIRI 76 

ESP001 PLAÇA MAJOR –ENTORN AVINGUDA BISBE CAMPINS – PLACETA D’EN LLUC 85 

ESP002 PARC DE N’HEREVETA 93 

ESP003 PLACETA DE SANTA CATALINA THOMÀS 98 

ESP004 ENTORN URBÀ DE L’ALMOINA 103 

ESP005 PLACETA DEL POU FLORIT 108 

ESP006 PLACETA DE L’ESGLÉSIA 112 

ESP007 PLACETA DE LA CREU DES PONT 116 

ESP008 PLACETA DEL MOLÍ DE N’AMENGUAL 120 

ESP009 PLAÇA DE TOROS 126 

ESP010 PLAÇA D’EN MORA 130 

ESP011 ENTORN DE LA CREU D’AMUNT 134 

ESP012 CARRER I PLACETA DE L’HOSPITAL 138 

ESP013 LLOC SAGRAT 143 

CA001 – CA057 CAMÍNS 149 

RU001 RETOLACIÓ URBANA: PLAZUELA DE LA YGLÉSIA I 155 

RU002 RETOLACIÓ URBANA: PLAZUELA DE LA YGLÉSIA II 159 

RU003 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CUARTEL 163 

RU004 RETOLACIÓ URBANA: CALLE FLORIDA I 167 

EDIFICIS, ESPAIS I CAMINS PÚBLICS. RETOLACIÓ URBANA. PATRIMONI 

DOCUMENTAL 

- 2 -


RU005 RETOLACIÓ URBANA: CALLE FLORIDA II 171 

RU006 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CALL I 175 

RU007 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CALL II 179 

RU008 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA ESCUELA 183 

RU009 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LUÍS 187 

RU010 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE FELIU 191 

RU011 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL BORRÓN 195 

RU012 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA TEJA 199 

RU013 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL PASAGE 203 

RU014 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL VIEJO 207 

RU015 RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA DONCELLA 211 

AR001 ARXIU MUNICIPAL DE PORRERES 215 

AR002 ARXIU PARROQUIAL DE PORRERES 220 


DOCUMENTAL 

- 3 -


EDIFICIS PÚBLICS 


DOCUMENTAL 

- 4 -


NÚMERO D’ORDRE 

EP001 

DENOMINACIÓ 

AJUNTAMENT – LA SALA. (POSADA DELS MONJOS o CAN SITJAR) 

CLASSIFICACIÓ TIPOLÒGICA 

EQUIPAMENT PÚBLIC. 

SITUACIÓ 

PLAÇA DE LA VILA, 17 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC 

ACCESSIBILITAT 

ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

LA SALA I OFICINES D’ATENCIÓ AL PÚBLIC 

CRONOLOGIA 

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX 

AUTOR 

DESCONEGUT 

PROPIETARI 


PROTECCIÓ EXISTENT 

NO INCLÒS EN RÈGIMS DE PROTECCIÓ ANTERIORS 

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I NORMES URBANÍSTIQUES QUE AFECTEN EL BÉ 

SÒL URBÀ EQ: EQUIPAMENTS. 

DESCRIPCIÓ 

Casa amitgera pel seu costat esquerra i cantonera al dret, estructurada en tres plantes i una 

torreta al terrat. 

Façana principal 

La façana és de pedra en la primera planta i estucada als pisos superiors deixant a la vista les 

llivanyes de les cantoneres i faixes horitzontals i verticals. A la part inferior hi ha un sòcol de 

peces de pedra. 


DOCUMENTAL 

- 5 -


Can Sitjar és una de les cases de la vila que foren reformades dins del segle XIX, presenta a la 

primera planta arcs amb dovelles a salta cavall i targes decorades amb relleus ornamentals. 

Al segon pis, té una única balconada a l’eix central coronada per un frontó i finestres balconeres 

en ambdós costats amb guardapols. La rectangularitat ve marcada per faixes de pedra verticals 

que pugen des del terra fins a la coberta. 

El tercer pis presenta finestres balconeres simples seguint l’eix de simetria dels pisos inferiors. 

Façana lateral (placeta d’En Lluc) 

Repeteix el mateix tipus de paredat que la façana principal. A la planta baixa s’hi observen tres 

finestres tancades amb persiana de fusta. A la primera planta i simètricament s’hi troben tres 

finestres balconeres (la central amb guardapols). Al darrer pis s’obrin tres finestres. 

Façana posterior (carrer del Call) 

S’hi troba l’antiga portassa. 

Estructures i coberta 

Estructura de bigues de fusta i marès i pedra a les cantoneres. 

Teulada de doble vessant sobre bigues i teula àrab i a la part central terrat amb una torreta a la 

que s’hi accedeix per una escala exterior des del terrat. Tancat de balustrada. 

Estructura interna 

La planta baixa està organitzada en vestíbul on s’hi observen quatre grans columnes estriades 

que donen pas a una escala imperial de dos carrers a partir del primer replà. A cada banda del 

vestíbul s’hi troben distintes cambres que s’usen com a oficines. Al pis superior s’hi repeteix 

l’estructura de la planta baixa hi ha un distribuïdor i a l’esquerra s’hi troba la Sala. La tercera 

planta està distribuït en oficines. 

Elements singulars 

Escut de la vila situat al frontó del balcó principal del segon pis. 

L’escut mostra un fasser sobre un turó flanquejat per dos passerells. Envoltat de filigrana. 

Sembla que abans estava situat a la casa Bel·la. 

Altre escut és el que actualment està situat sobre les columnes i que antigament es trobava 

sobre el portal de les escales de l’antiga casa consistorial i que porta la data 1671. 

NOTES HISTÒRIQUES 

Des de l’any 1671 la Casa de la Vila va estar situada a la Plaça a la casa que actualment ocupa 

el Bar Toni. A partir del 1939 ocupa l’actual emplaçament. 

La posada dels Monjos o Can Sitjar, actual seu de l’Ajuntament, presenta la petjada de 

l’academicisme. Sembla influïda l’obra que realitza Sureda a la casa veïna de la casa pairal dels 

Sitjar a Ciutat. No en sabem la data exacta en què s’edificà, però és segur que l’any 1878 ja 

estava construïda. Aquesta informació ve donada als plànols d’alineació del carrer del Call 

realitzats per Joaquim Pavía, en els quals s’assenyala que aquesta era una casa nova, (AGCM, 

VI-131/19, s. f.). 

Cap als anys vint del segle passat, les necessitats d’espai de la casa Consistorial conduïren a 

que s'iniciassin les gestions per tal d’adquirir una nova seu. Es considerà que l’emplaçament 

idoni era Plaça, motiu pel qual l’any 1928 s’intentà adquirir Can Sitjar, (AMPo, Lligall 419, s. f.) 

Al llibre d’Actes de l’Ajuntament, a la sessió extraordinària del 24 de desembre de 1929, hi 

consta que el 19 d’octubre del mateix any s’havien entrevistat amb Lluís Sitjar i Pau Cavaller, 

marit de Carme Sitjar, per tractar de comprar la casa, però a causa de discrepàncies entre els 

venedors, no s’efectuà la compra, (AMPo, Lligall 51, Llibre d’Actes des de l’1 de juny de 1928 

fins al 4 de maig de 1931, f. 26-26v). 


DOCUMENTAL 

- 6 -


Finalment, el consistori adquirí Can Sitjar l’any 1939 del qual en va mantenir la façana original i 

es reformà l’interior per a adaptar-lo a les noves necessitats funcionals. 

BIBLIOGRAFIA I FONTS DOCUMENTALS 

AGCM, VI-131/19, s. f. 

AMPo, Lligall 419, s. f. 

AMPo, Lligall 51, Llibre d’Actes des de l’1 de juny de 1928 fins al 4 de maig de 1931, f. 26-26v. 

AJUNTAMENT DE PORRERES, Festes de Sant Roc, Porreres, 1989. 

MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, vol. II, 1979. 

INTERVENCIONS REALITZADES 

El 1989 es feren millores al pati (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1989). 

El 2003 es feren reformes per un valor de 19.560€. Les obres havien de servir per a adaptar-se 

a les noves necessitats burocràtiques, a més de millorar els sistemes informàtics i llevar les 

barreres arquitectòniques. L’obra fou subvencionada per la Direcció General de l’Habitatge del 

Govern Balear i pel Consell de Mallorca. (Saig, núm. 33, 2003). 

El 2004 s’emprengué la reforma del capell, de la planta baixa i primer pis. El mestre d’obres 

encarregat de les reformes: Gabriel Cerdà Piña, Celos (Saig, núm.35, 2003). 

GRAU D’ATRACCIÓ 

ALT 

RISCOS 

Posat que ha estat recentment reformada no presenta riscos a curt termini. 

OBJECTIUS DE QUALITAT 

OQ1. L’entrada per l’antiga portassa (carrer del Call) s’ha convertit en l’entrada habitual a 

l’edifici per molts porrerencs, especialment els que tenen dificultats de mobilitat. Seria 

convenient la dignificació d’aquest punt de l’edificació. 

GRAU DE PROTECCIÓ PROPOSADA 

B1 

En són elements a protegir íntegrament: 

La volumetria, la façana principal i lateral. El vestíbul, incloent les columnes, l’escala i les portes 

dels despatxos laterals. Al primer pis la Sala i les portes de les sales laterals. 

Es permetran modificacions a la resta d’espais sempre i quan siguin necessaris per la seva 

adaptació a la funcionalitat del edifici. 


DOCUMENTAL 

- 7 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 8 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 9 -



DOCUMENTAL 

- 10 -



DOCUMENTAL 

- 11 -



DOCUMENTAL 

- 12 -



DOCUMENTAL 

- 13 -



EP002 

DENOMINACIÓ 

MUSEU I FONS ARTÍSTIC 


EQUIPAMENT PÚBLIC. MUSEU 

SITUACIÓ 

CARRER AGUSTÍ FONT, 23 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

MUSEU 

CRONOLOGIA 

Casa reformada el segle XIX amb intervencions del segle XX i XIX 

AUTOR 

MESTRES D’OBRES LOCALS 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ-D: EQUIPAMENT DOCENT. 

DESCRIPCIÓ 

Casa entre amitgeres de tres plantes. 

Façana 

Façana estucada en blanc amb sòcol a la part inferior. S’han deixat el marès vista de les 

obertures, cantoneres i faixes de separació entre plantes. A la planta inferior presenta dos 

accessos amb portal de llinda i alternant amb dues finestres. Vora el portal principal es pot 

observar l’antic ingrés en arc de mig punt. S’hi ha col·locat una placa on es llegeix: Museu i fons 


DOCUMENTAL 

- 14 -


artístic de Porreres. Al primer pis s’hi troben quatre finestres balconeres al mateix eix de 

simetria que el pis inferior. A la planta superior presenta quatre finestres. 


Marès i paredat en verd i bigues de fusta. Coberta a doble vessant sobre bigues de fusta i teula 

àrab amb volada motllurada. 

Estructura interior 

L’escala ocupa l’espai central de l’estructura, el que fa que l’edifici es distribueix en tres sales a 

cada planta, excepte a la planta baixa que la part esquerra està ocupada per l’espai de rebuda 

dels visitants i magatzems. 


El museu fou iniciativa de Joan Mesquida i Anna Ferrando, els quals l’agost de 1982 feren 

donació de divuit peces i uns mesos més tard, augmentaven la seva aportació amb divuit peces 

més. Anualment i durant les festes de Sant Roc, es va rebent obres donades pels artistes, 

galeries i particulars. Malgrat això, no fou fins el 1985 quan es creà una comissió assessora i 

l’any posterior quedava inaugurat oficialment el Museu. El Museu fou inaugurat el 14 d’agost de 

1986 en un primer moment s’instal·là a la seu de l’Ajuntament. 

Donada l’envergadura de la col·lecció es feu palesa la necessitat de trobar un nou emplaçament 

que permetés l’exposició de més peces. El 10 d’agost del 2002 es va inaugurar la nova seu a 

l’antic edifici de l’Hospital. 

L’edifici de l’Hospital fou donat pel prevere Agustí Font en favor de l'Ajuntament i del rector de 

Porreres perquè servís d’hospital i de convent per a les Germanes de la Caritat que n’havien de 

tenir cura. 

Per a fer front a les despeses del nou hospital, la parròquia va aportar cinquanta lliures i es 

traspassà la manda pia deixada per Francesc Oms en favor dels pobres de Porreres a la Junta 

Municipal. (MUNAR, 1979, 245) 

Avui dia l’edifici de l'Hospital està destinat a museu i s’hi troba allotjat el fons artístic de 

l'Ajuntament. 

El 1992 es va editar un catàleg en col·laboració amb Sa Nostra. 

Aquest conjunt representa una de les més completes col·leccions d’art contemporani de 

prestigiosos autors nacionals i estrangers que poden contemplar-se a Mallorca, ressaltant 

Cándido Ballester, Dionís Bennàssar, Jim Bird, Remigia Caubet, Coll Bardolet, Dalí, 

Macedowski, Pilar Montaner de Sureda, Pere Pujol, Riera Ferrari i Tarrassó, entre molts 

d’altres. 


AJUNTAMENT DE PORRERES, Museu i fons artístic de l’Ajuntament de Porreres, Porreres, 

1992. 


BAUÇÀ GARAU, Bernat, Porreres. Noves fites polítiques i culturals. 1970-1975, Porreres, 1999. 

MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, vol. II, Palma de Mallorca, 1979. 



DOCUMENTAL 

- 15 -


El 1994 s’aprovà l’expedient de contractació de les obres de reforma i adaptació de l’Hospital, 

l’obra fou realitzada pel mestre d’obres Gabriel Cerdà Piña per un import de 5.990.000 

pessetes, (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1994, s. f.). 

El 2002 es finalitzà la rehabilitació conduent a transformar l’edifici en museu. L’obra fou 

subvencionada pel Consell Insular de Mallorca, la Conselleria de Turisme del Govern Balear i 

l’Ajuntament de Porreres. 


ALT 

RISCOS 

L’edifici no presenta riscos a curt termini. Quant a nivell expositiu, no resulta adequat el sistema 

d’il·luminació i hi ha un notable grau d’humitat ambiental que fa perillar les peces del museu, és 

necessària, per tant, un control de temperatura i humitat. 


OQ1. La millora de l’espai d’exposició que hauria de dur a una reforma del sistema 

d’il·luminació i condicions ambientals per a la protecció de les peces exposades. 


B1 quedant íntegrament protegida la seva façana i l’escala, essent possible l’adequació de 

l’interior de manera que en permeti la seva funció de museu. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 16 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 17 -



DOCUMENTAL 

- 18 -



DOCUMENTAL 

- 19 -



DOCUMENTAL 

- 20 -



EP003 

DENOMINACIÓ 

ANTIC ESCORXADOR 


EQUIPAMENT PÚBLIC. ESCORXADOR. 

SITUACIÓ 

CAMÍ DE LA SANTA CREU, NÚM. 31 

CRONOLOGIA 

Projecte:1912 

Finalitzat:1929 amb intervencions del segles XX i XIX. 

AUTOR 

Projecte: Guillem Renyés 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ: EQUIPAMENT CULTURAL 

DESCRIPCIÓ 

Edifici exempt de tres naus, d’una planta als laterals i dues plantes a la central. Costats laterals 

tancats per reixats ornamentals. 


La façana principal presenta en planta baixa està avençada respecte al primer pis i s’hi troba 

l’ingrés flanquejat per dues finestres. Presenta pilastres adossades que li donen verticalitat. Al 

primer pis un conjunt de sis finestres escalonades a partir de l’eix central donen equilibri. A la 

part del davant la coberta és de terrassa. És coronat per un escut de la vila. 

Façanes laterals 

La part inferior es correspon a la nau lateral. S’estructura en quatre grups de triples finestres i a 

la part davantera que correspon al vestíbul s’hi troben una doble finestra seguint de les 

mateixes mides que les anteriors i una finestra de majors dimensions. La part superior repeteix 

l’estructura inferior de quatre grups de triples finestres. 

Façana posterior 


DOCUMENTAL 

- 21 -


La façana posterior segueix una estructura similar a la de la façana. A la part superior hi ha sis 

finestres escalonades. 


Realitzat en paredat de marès i coberta de bigues de fusta i teula àrab. La nau central presenta 

coberta a doble vessant i de major alçada que les laterals que són d’una sola vessant. 

L’exterior es troba tancat per reixes que presenten dos portells a cada lateral. 


La nau central està estructurada en un vestíbul d’entrada amb sengles habitacions a cada 

costat, sala d’ús per a la biblioteca amb coberta de bigues vista a doble vessant. Al voltant 

d’aquesta i en el pis superior hi ha un altell que conté les prestatgeries amb llibres. La nau 

lateral dreta té una sala dedicada als infants. La nau esquerra està habilitada per l’Arxiu 

Municipal de Porreres. 

Magatzem 

A la part posterior de l’edifici s’hi troba una antiga porxada d’un sol vessant que actualment ha 

estat tancat de vidrieres i es fa servir de magatzem. 


Escut de Porreres (fasser sobre un turó flanquejat per dos passerells) al capcer. N’és un 

element destacat el Pou d’Amunt que es troba al seu interior (Fitxa del catàleg: P014). A 

l’exterior davant la façana principal, s’hi col·locà l’escultura de Sarasate (Fitxa del catàleg: 

M003). 


A principi de segle, les necessitats d’higiene i sanitat alimentària, aconsellaven la creació 

d’escorxadors municipals, els quals tenien una doble funció, la de prevenir infeccions i la de 

fiscalitzar el sacrifici d’animals. 

El 1912 Reynés en presentà el projecte aprovat l’octubre de 1913, amb un edifici d’una sola nau 

destinat a la matança de xots i que seguia el mateix model del primer. (AMPo, Lligall 401, s.f.) 

L’escorxador no es dugué a terme fins anys més tard a causa de la forta pujada dels preus dels 

materials a causa de la Guerra Mundial i de la mort de Guillem Reynés el 1818. 

El 1919 l’Ajuntament, presentà a subhasta la construcció del pavelló de matança de xots i de la 

xarxa de clavegueram de l’escorxador. Els plànols eren els de Renyés i la supervisió de l’obra 

l’havia de dur a terme l’arquitecte de la Diputació Provincial de Balears, Josep Alomar. (AMPo, 

Lligall 401, s.f.) 

El 1928, en sessió extraordinària del dia 1 de Juny, l’Ajuntament decidia que l’emplaçament del 

nou escorxador fos a la placeta del Pou d’Amunt, pel que s’haurien d’adquirir alguns terrenys 

dels hereus d’Antoni Sitjar per a poder executar l’obra. Aquest punt es considerà idoni ja que 

permetia la utilització del pou, estava situat fora del nucli urbà i devora la carretera que conduïa 

a Ciutat. (AMPo, Lligall 51, 2-3.) 

Els plànols eren els que Reynés realitzà el 1912, i l’arquitecte que dirigí l’obra fou Enric 

Juncosa, amb un pressupost de 28.232,06 pessetes. (AMPo, Lligall 401, s.f.) 

El 22 d’octubre de 1929, s’inaugurà en presència de les autoritats de la vila, del governador,del 

batle de Ciutat i la premsa. Al mateix acte s’inaugurà l’ampliació del cementiri. i fou harmonitzat 

amb l’actuació de la Filharmònica Porrerenca. (BARCELÓ, Maria [et al.], 2006, 73) 


DOCUMENTAL 

- 22 -




AMPo, Lligall 51, Llibre d’Actes des de l’1 de juny de 1928 fins al 4 de maig de 1931. 

BARCELÓ, Maria [et al.], La Filarmónica Porrerenca. Estudi històric 1856-2006, Porreres, 2006. 

Saig, núm. 22, 2001. 

Saig, núm. 49, 2004. 

Saig, núm. 51, 2004. 

Saig, núm.88, desembre 2009. 


L’any 2001 s’acondicionaren els espais per a fer-hi una oficina d’informació turística i de venda 

de productes porrerencs. S’instal·laren els aparells per a climatització i s’eliminaren les barreres 

arquitectòniques. ( Saig, núm. 22, 2001) 

El 2004 s’empedrà l’exterior, zones del carrer Illes Balears fins al davant de l’Escorxador com a 

mesura per a disminuir la velocitat dels vehicles, a càrrec del departament de carreteres del 

Consell. (Saig, núm. 49, 2004 i Saig, núm. 51, 2004). 

El 2009 hi quedà instal·lada la nova Biblioteca Municipal, l’Arxiu Municipal de Porreres i el 

Centre Universitari. Les obres foren subvencionades pell Pla E d’ajuda als ajuntaments per part 

del Govern Central. (Saig, núm.88, desembre 2009). 


Alt 

RISCOS 

No presenta riscos a curt termini. 


OQ1. Millora de l’espai interior destinat a dipòsit de l’Arxiu Municipal de Porreres. 


C1 Es protegeix íntegrament l’espai interior quant a l’estructura, així com la volumetria exterior, 

així com les seves façanes (es recomana l’obertura de les finestres cegades). Es permet 

l’adequació interior als usos actuals d’Arxiu i Biblioteca municipal. 

FITXES ASSOCIADES 

P014 POU D’AMUNT 

M003 NOVES AMISTATS 

A001 ARXIU MUNICIPAL DE PORRERES 


DOCUMENTAL 

- 23 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 24 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 25 -



DOCUMENTAL 

- 26 -



DOCUMENTAL 

- 27 -



EP004 

DENOMINACIÓ 

QUARTER VELL 


EQUIPAMENT PÚBLIC. LOCAL POLIVALENT 

SITUACIÓ 

CARRER D’EN VEIET, 17. 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC. 


ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

Acull el Centre sanitari, les oficines de Correus, sala polivalent i ràdio. 

CRONOLOGIA 

Part antiga: Segle XVII amb intervencions del segle XX i XXI 

Part moderna: 1937 amb intervencions posteriors al segle XX i XXI 

AUTOR 

Part antiga: Mestres d’obres locals 

Part moderna: Enric Juncosa 

PROPIETARI 



CATALOGAT 


SÒL URBÀ EQ: EQUIPAMENT CULTURAL I SANITARI 

DESCRIPCIÓ 

Edifici antic 

Façana principal (carrer d’En Veiet) 


DOCUMENTAL 

- 28 -


La façana principal està estructurada en dues plantes. A la part inferior i al centre s’hi troba el 

portal principal d’arc de mig punt ressaltat amb dovelles de marès i carcanyols, sobre el qual 

s’obri una finestra amb ampit motllurat. 

A la planta inferior hi trobam al costat dret dues finestres balconeres tancades de persiana. A la 

part esquerra hi trobam una finestra realitzada en època recent. En aquest punt, es veu la 

marca d’una antiga finestra en esplandit. A l’extrem esquerre s’hi troba un finestró en esplandit. 

A la segona planta hi trobam una sèrie de sis finestres (quatre d’elles amb ampit motllurat) 

tancades per persianes i una sèptima que està a un nivell inferior. 

Per últim, a la part més alta del costat esquerra s’hi troba un finestró en esplandit i un altre amb 

forma d’ull de bou. 

Façana lateral (carrer de Fra Juníper Serra) 

Només presenta una gran finestra situada a un nivell molt baix tancada de persiana de fusta 

sobre la qual hi ha una rajola de numeració de carrer. Corresponia a una de les entrades del 

celler antic. 

Façana lateral (carrer d’En Sitjar) 

Presenta un accés tancat amb porta de fusta sobre la que hi ha una petita finestra i una finestra 

de majors dimensions al seu costat esquerre. 

Estructures i cobertes 

El paredat està realitzat en verd, amb cantoneres i brancals de marès. La coberta a doble 

vessant sobre bigues i teula àrab, presenta una volada motllurada. 

Estructura interior 

El primer aiguavés està cobert amb bigues de fusta al tram central, les cambres laterals amb 

volta d’aresta. A l’esquerra, lloc ocupat per l’oficina de correus, el sòtil és de volta d’aresta de 

menor alçada i que devia correspondre al cellers. En aquest mateix espais s’observa l’escala 

de pujada antiga, actualment modificada. El segon aiguavés està separat per un arc carpanell 

sustentat sobre columnes. La cambra de la dreta amb coberta de volta de marès. 


Les cobertes de volta de la planta baixa, l’arc i l’escala antiga. Destaquen l’accés principal i les 

finestres d’ampit motllurat. Les voltes de l’interior. La rajola de numeració de carrer antiga. 


Estructures de paredat en verd, amb cantoneres de marès. Cobertes de volta d’aresta i bigues. 

Teulada a doble vessant de teula àrab sobre bigues. 

Edifici Modern 

Façana (carrer Mago) 

Façana distribuïda en dues plantes dividides per una faixa horitzontal de separació. A la planta 

baixa hi trobam tres finestres tancades amb persiana de fusta. A la planta baixa quatre finestres 

balconeres tancades amb persiana. 

Façana (carrer Fra Juníper Serra) 

Al xamfrà s’hi troba l’accés al centre de salut. 

Façana del carrer d’En Sitjar 

Al xamfrà a la planta baixa s’observa portal d’arc de mig punt i al pis superior finestra balconera 

tancada amb persiana. A la façana del carrer Fra Juníper Serra s’observen dues portasses i 

una finestra. Al pis superior una finestra i terrat. 


DOCUMENTAL 

- 29 -



Parets de blocs i coberta de teula àrab sobre bigues de fusta. 


Al xamfrà del carrer de Fra Juníper Serra s’hi troba l’escala d’accés al pis superior que fins fa 

poc havia ocupat la biblioteca. 


Aquest edifici possiblement fou l’antiga posada dels Pagos. 

La Guàrdia Civil era un institut militar amb un caràcter rural creat pel duc d'Ahumada el 1844 per 

a mantenir l’ordre públic, alterat pels bandolers i les insurreccions camperoles a la fi de les 

guerres carlines. 

L'Ajuntament de Porreres, el 1888 comprà la casa situada al carrer d’en Veiet per un valor de 

19.500 pessetes en la qual havien d’instal·lar-se oficines, dues escoles, el quarter de la Guàrdia 

Civil i el jutjat municipal, (La Almudaina de 5 d’abril de 1888). 

El 1934, el Ministeri de la Governació disposà per a Porreres que aqueixa força armada havia 

d’estar constituïda per sis guàrdies, dos més que fins aleshores. Davant la impossibilitat 

d’albergar els dos nous individus i les seves famílies, el comandant de la Guàrdia Civil demanà 

a l’Ajuntament si estava disposat a pagar les despeses d’allotjar-los a cases properes al quarter 

mentre no es fessin obres de millora i ampliació. El consistori acordà cedir la casa del carrer 

Quarter número 5, de propietat municipal, i demanar un projecte de reforma del quarter, (AMPo, 

Llibre d’Actes des del 27 de gener de 1934 fins a final de 1936). 

L’any 1935 s’obri un expedient de subhasta pública per a realitzar les obres d’ampliació, a 

càrrec de l’arquitecte Enric Juncosa. L'immoble havia d’allotjar la pescateria i el dipòsit 

municipal i les habitacions del quarter. El mestre contractat per dur a terme aquesta obra fou 

Miquel Bover Julià, (AMPo, Lligall 217 doc. 8, s. f.) 

Es tracta d’un edifici funcional, d’estil regionalista i factura molt senzilla, sense elements 

decoratius. La introducció del xamfrà a la cantonada es popularitzà a Porreres cap als anys 

trenta del segle passat. 

Al plànol de Porreres de G. Móra, es veu com mig edifici estava destinat a escola de nines i 

l’altra meitat a quarter. 

Durant els darrers anys a la part moderna s’hi instal·là la Biblioteca Municipal i el Centre 

Universitari que recentment ha estat traslladada a l’edifici de l’Escorxador. 


La Almudaina de 5 d'abril de 1888. 

AMPo, Llibre d’Actes des del 27 de gener de 1934 fins a final de 1936. 

AMPo, Lligall 217 doc. 8, s. f. 



BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Petits detalls urbans” a Llum d’Oli, núm. 74, Porreres, 2000, 16 


DOCUMENTAL 

- 30 -


Saig, núm. 29, 2002 

Saig, núm. 31, 2003 

Saig, núm. 29, 2003 

Saig, núm. 74, 2006 



Com s’ha dit el 1935 s’esbucà l’antic celler i s’hi construí el l’edifici que havia de servir per 

albergar a la Guàrdia Civil i la pescateria. 

Als anys 70 i 80 s’hi realitzaren millores, com és l’adequació dels espais als nous usos. 

El 1986 es feren obres de millora al Centre de Serveis de la Tercera edat, per valor de 

7.022.871 pessetes. El mestre d’obres fou Gabriel Cerdà Pinya (AJUNTAMENT DE 

PORRERES, 1987, s. f.). 

El 1988 es realitzava la contractació per a l’obra de la Sala Polivalent de Cultura per a la 

Joventut, per un import de 4.175.486 pessetes, fou contractat el mestre d’obres Gabriel Cerdà 

Pinya (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1989, s. f.) 

El 2002 es realitzaren millores al centre sanitari amb l’ajut de la Conselleria de Sanitat i 

Consum del Govern Balear amb un cost de 20.000.000 pessetes, s’hi feren nous despatxos i 

s’instal·là la climatització. (Saig, núm. 29, 2002). 

El 2003 amb l’ajut del Consell de Mallorca, s’arreglà el pis damunt la sala polivalent. (Saig, 

núm. 31, 2003). Amb un pressupost de 60.000€. (Saig, núm. 29, 2003). 

El 2004 quedà finalitzada la reforma del centre polivalent per als joves. També s’hi instal·là un 

ascensor i la Biblioteca Municipal. (Saig, núm. 74, 2006). 

El mestre d’obres en les darreres reformes ha estat Gabriel Cerdà Piña, Celos. 


ALT 

RISCOS 

Aquest edifici un dels més importants que té en propietat l’Ajuntament de Porreres ha patit 

múltiples reformes per adaptar-lo a les noves funcions, el que en fa perillar l’estructura original 

de posada de la vila. Ja l’any 1935 es perdé l’antic celler per a edificar la part posterior. 


OQ1. Retirar de la façana alguns elements que en fan perdre la seva bellesa com és el rètol de 

Correus i el cablejat telefònic. 

OQ2. Recuperar l’antiga escala i espais. 



DOCUMENTAL 

- 31 -


B1 Es considera que la part corresponent a l’antiga posada dels Pagos mereix la protecció 

integral A2 permetent-s’hi obres que en recuperin l’estat original de l’escala, així com de les 

estructures i espais de la primera i segona crugia. 

Quan a l’edifici modern es protegeix únicament la seva façana es permeten les obres que en 

permetin el seu ús. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 32 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 33 -



DOCUMENTAL 

- 34 -



DOCUMENTAL 

- 35 -



DOCUMENTAL 

- 36 -



DOCUMENTAL 

- 37 -



EP005 

DENOMINACIÓ 

AUDITORI MUNICIPAL (Antic cinema Can Boterí) 


EQUIPAMENT PÚBLIC. AUDITORI 

SITUACIÓ 

CARRER DE L’ALMOINA, 67 – CARRER D’EN CERDÀ 

CRONOLOGIA 

ANYS QUARANTA DEL SEGLE XX. 

REFORMAT L’ANY 2008. 

AUTOR 

Arquitecte de la reforma actual: Cosme Garcias Garcias 

PROPIETARI 




CLASSIFICACIÓ DEL SÒL 

SÒL URBÀ CA I:CASC ANTIC I 

DESCRIPCIÓ 

Edifici entre amitgers de dues plantes amb façana a dos carrers. Façana principal al carrer d’En 

Cerdà i façana lateral al carrer de l’Almoina. 


Estructurada en dos cossos. El costat dret que dóna accés a l’edifici, està avançat respecte 

l’esquerra. Al nivell inferior presenta una porxada suportada per columnes, al superior un mur 

cortina de vidre poligonal. El costat dret el mur és llis i només mostra un gran finestral a la 

planta superior. 

Façana lateral 

Correspon a l’antiga portassa que s’ha deixat oberta. Presenta una consecució de quatre arcs 

carpanells molt rebaixats. El primer tancat de reixa amb una petita volada amb teula àrab i 

l’últim que dóna accés a l’edifici de vidriera que forma part de la façana interior. 

Interior 


DOCUMENTAL 

- 38 -


El vestíbul està organitzat en un espai semicircular on s’allotja una gran escala central que puja 

al primer pis. Al voltant del semicercle un corredor permet l’entrada a distintes dependències de 

la planta baixa així com al pati de butaques. 

El pati de butaques té 240 seients a platea i 150 a l’amfiteatre. L’escenari té una amplitud de 14 

x 14 m i 12 m d’alçada. Al pis superior s’hi troben diverses aules de l’Escola de Música i la sala 

d’assaig de la Filharmònica de Porreres. 


L’Auditori ocupa l’espai de l’edifici de l’antic Principal Cinema, tradicionalment conegut com Can 

Boterí. Durant anys fou usat com auditori amb un contracte de lloguer. 

L’any 2003 l’Ajuntament adquirí l’Auditori per un valor de 480.809€ i es creà la Fundació de 

l’Auditori de Porreres (FAMP), gestionada pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Porreres. 

(Saig, núm. 33, 2003). 

Les obres de l’auditori tingueren un cost de 1.486.000 € i foren finançades pel Govern de les 

Illes Balears amb 480.000 € i pel Consell de Mallorca amb 848.000€. L’Ajuntament n’aportà 

158.000€. (Saig, núm. 75, abril de 2007, 2). 

El 2004 s’adjudicà la primera fase de reformes de l’Auditori a l’empresa JUTOBA SA, que 

consistí en tomar la part de la portassa i iniciar l’excavació per a construir l’aparcament de 40 

places i fer l’estructura de l’edifici que serà del Patronat de l’Escola de Música i entitats 

musicals del poble. El cost és de 540.0000€ i fou subvencionat pel Fons Europeu. (Saig, núm. 

54, 2004). 

Les obres quedaren paralitzades dins el 2006 i es decidí rescindir el contracte amb l’empresa 

adjudicatària. (Saig, núm. 68, 2006). S’adjudicaren de nou les obres i l’empresa que se’n feu 

càrrec fou BINIDOR. (Saig, núm. 69, 2006). 

El 9 d’agost de 2008 l’Auditori fou inaugurat. 


Saig, núm. 33, 2003. 

Saig, núm. 54, 2004. 

Saig, núm. 68, 2006. 

Saig, núm. 69, 2006. 

Saig, núm. 75, abril de 2007. 


Com s’ha indicat a partir entre el 2004 i el 2006 es realitzà la reforma integral de l’edifici de 

l’antic cinema Can Boterí. 

El sòtil del pati de butaques fou restaurat per a adaptar-lo a les noves normes de seguretat. 

S’eliminaren les barreres arquitectòniques i es construïren 3 camerinos. 

Es construí un edifici que serveix com a centre de formació musical i que serveix per a donar 

cabuda al Patronat de l’Escola de Música, la Filharmònica Porrerenca, la Coral de Porreres, 

Aires de Monti-sion, Estol Porrerenc i Grup Foganya. (Saig, núm. 81, 2008). 


DOCUMENTAL 

- 39 -


NORMES URBANÍSTIQUES QUE AFECTEN EL BÉ 

SÒL URBÀ 


ALT 

RISCOS 

No presenta riscos. 



C1 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 40 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 41 -



DOCUMENTAL 

- 42 -



DOCUMENTAL 

- 43 -



EP006 

DENOMINACIÓ 

CAMP MUNICIPAL D’ESPORTS SES FORQUES 


EQUIPAMENT PÚBLIC D’ÚS ESPORTIU 

SITUACIÓ 

Carretera Porreres – Montuïri, s/n 

ENTORN 

ÀREA DE TRANSICIÓ 


ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

ESPORTIVA 

CRONOLOGIA 

1981 

AUTOR 

Arquitecte: Josep Alcover Llompart 

Noves grades: Cosme Garcias Garcias 

PROPIETARI 





SOL URBÀ EQ-E: EQUIPAMENT ESPORTIU 

DESCRIPCIÓ 

SUPERFÍCIE: 30.656 m 

Pavelló d’accés 

Hi són situades les taquilles, bar, magatzem, i banys. 

Pavelló central 


DOCUMENTAL 

- 44 -


Un primer cos amb els vestuaris i banys pels jugadors i sortida al camp de futbol, infermeria i 

oficina. Segon cos amb vestuaris femenins, àrbitres, oficina, magatzem. 

A la planta superior s’hi projectà una porxada amb bar. 


Els pavellons per als vestuaris i dependències complementàries són de bigues i pilars de 

formigó i murs de blocs de formigó. Les grades estan formades per peces en L de formigó. 

Les escales d’accés a la planta superior del pavelló central són de formigó. Posteriorment s’hi 

construí la piscina municipal que fou coberta el 2005. 


El 1918 es jugà el primer partit de futbol al camp de Ses Forques entre els equips de Porreres i 

Manacor. 

El 25 de gener de 1977, es demana un estudi de viabilitat per adquirí els terrenys per al Camp 

Municipal d’Esports. El març fou concedit un crèdit a l’Ajuntament per a comprar-los i es 

sol·licità el projecte tècnic. El 4 de gener de 1979, s’aprovà la compra dels terrenys. Es rebé 

una subvenció de la Diputació Provincial de 1.500.000 pessetes. Els terrenys eren propietat 

d’Andreu Mesquida Vidal. (BAUÇÀ, 1999, 103-104). 

El 1979 la Unió Esportiva de Porreres sol·licitava a l’Ajuntament que es comencessin les obres 

de Ses Forques, ja que la Federació de Futbol no els permetia jugar al camp de N’Hereveta. 

(BAUÇÀ, 1999, 104). 

El projecte del 1979, de l’arquitecte Josep Alcover, contemplava la construcció d’un camp de 

futbol amb tribunes laterals, un pavelló per a vestuari, dutxes, magatzem, infermeria, una pista 

poliesportiva i una pista de tenis. El cost total del projecte era de 30.750.219,96 pessetes. 

(AMPo, Lligall 417, s. f.) 

El projecte es considerà massa ambiciós i fou canviat per l’Ajuntament, (BAUÇÀ, 1999, 104). 



MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, vol. II, Porreres, 1979. 



El 2001 es construí una piscina infantil al costat de la d’adults i s’adaptà la gran per a 

minusvàlids. 

El 2004 s’iniciaren les obres de millora per a dur a terme un camp de gespa artificial i les 

graderies al camp municipal. (Saig, núm. 49, juny de 2004). 

El 2005 es començaren les obres de la coberta de la piscina i dels nous vestuaris. També es 

feu una zona de magatzem al camp de futbol. Aquesta obra fou finançada pel Pla d’Obres i 

Serveis del Consell de Mallorca. (Saig, núm. 62, juliol 2005). 


ALT 


DOCUMENTAL 

- 45 -

RISCOS 


Posat que és una obra nova no presenta riscos. 



D 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 46 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 47 -



DOCUMENTAL 

- 48 -



DOCUMENTAL 

- 49 -



EP007 

DENOMINACIÓ 

POLIESPORTIU JOAN LLANERAS 


EQUIPAMENT PÚBLIC. POLIESPORTIU 

SITUACIÓ 

CARRER JOAN LLUÍS VIVES, 3 

CRONOLOGIA 

2002 

AUTOR 

ARQUITECTE: COSME GARCIAS GARCIAS 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ-E: EQUIPAMENT ESPORTIU 

DESCRIPCIÓ 

Pavelló esportiu constituït en un edifici de planta rectangular de dues plantes. 


En la planta baixa s’hi troba l’accés a l’edifici lleugerament avançat respecte a la façana. Al llarg 

de les façanes s’hi troben columnes de suport formant un peristil. 

Façana lateral dreta (Ronda d’Alcassor) 

Segueix el mateix esquema que la façana principal. 

Façana lateral esquerra (Escola Nova) 

La planta inferior presenta continua el peristil i a la planta superior s’obrin vuit finestres. 

Interior 

Està organitzat en distints espais esportius, pista de basquet, futbet, i altres equipaments. 


El 1999 s’aprovà la construcció del Pavelló poliesportiu. (BOCAIB, núm. 63 de 18 de maig de 

1995). 


DOCUMENTAL 

- 50 -


El pavelló quedà inaugurat el 25 de maig del 2002 en presència de Joan Llaneras. 


Saig, núm. 28, 2002 



ALT 

RISCOS 




D 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 51 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 52 -



DOCUMENTAL 

- 53 -



EP008 

DENOMINACIÓ 

ESCOLA NOVA 


EQUIPAMENT PÚBLIC. ESCOLA 

SITUACIÓ 

CARRER JOAN LLUIS VIVES, 3 

ENTORN 

URBÀ 

FUNCIONALITAT 

EQUIPAMENT ESCOLA 

CRONOLOGIA 

INAUGURAT EL 1976 

AUTOR 

Arquitecte projecte 1974: Ismael M. Sartor 

Arquitectes centre de preescolar 1981: Guillem Reynés Muntaner i Bernardí Mateu Coll. 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ-D: EQUIPAMENT DOCENT 

DESCRIPCIÓ 

Edifici aïllat d’estil racionalista organitzat en tres cossos principals units per passadissos. 


La façana principal està organitzada en dues plantes, a la inferior hi trobam l’accés que està 

cobert per una marquesina. A ambdós costats s’hi troben finestres corregudes al llarg de la 

mateixa. Al pis superior s’observen de banda a banda de la façana finestres corregudes. 

Façana lateral esquerra 


DOCUMENTAL 

- 54 -


La part dreta és d’un sol nivell amb finestres corregudes. Al centre s’hi troba un bloc amb una 

línia vertical de finestres que dóna llum a les escales. L’extrem esquerra és de dos nivells amb 

línies de finestres al llarg de la façana. 

Façana posterior 

Als dos nivells s’observen finestres corregudes de banda a banda de façana. 

Façana dreta 

Aquest costat només té una planta. En aquest punt s’hi troben les escales d’emergència. 

Interior 

Està distribuït en dos pisos amb passadissos on s’allotgen les aules. Del projecte de 1981 en 

són les dues aules de la planta baixa i la creació d’un passadís interior a les planta baixa i 

primer pis que permetés independitzar les aules orientades a l nord-est. A la planta baixa el nou 

passadís es connectà amb el vestíbul aprofitant un porxo anterior que es tancà i amb l’exterior 

de la façana nord-oest. 


L’ensenyament a Porreres, en el període que va des dels anys anteriors a la República fins a la 

Guerra Civil es caracteritza per una manca de places escolars i d’una escola en bones 

condicions. (GARÍ, 2007, 47-70) El 1927 es començà un expedient per a comprar uns terrenys 

per a edificar-hi una escola graduada, que havia de tenir una extensió de tres mil metres 

quadrats i s’havia d’ubicar a una distància màxima del nucli urbà de cinquanta metres, (AMPo, 

Lligall 216, doc. 27, s. f.). 

Miquel Sunyer Mascaró presentà uns terrenys de la seva propietat, la finca denominada Ses 

Cases Noves que no fou acceptada per l’Ajuntament a causa de que es considerava massa 

lluny de la població i massa propera a la sèquia. 

Els projectes que es troben a l’Arxiu Municipal, són dos models normalitzats d’escola, un de tres 

graus i l’altre per a grups independents de nins i nines d’estil regionalista. El primer en forma 

d’u, al que es dedicava cada ala a un nivell d’instrucció diferent. La façana principal es distribuïa 

en un ingrés precedit d’un petit atri. A cada banda hi havia unes grans finestres de tres fulls. Els 

cossos laterals també disposaven de finestres a la façana exterior i a la interior. El segon model, 

diferia del primer en que la planta era de creu. 

A partir de l’any 1931, l’Estat adoptà, com a un dels punts fonamentals de la seva política, 

l’educació que s’havia de concretar en la construcció d’escoles. La de Porreres s’anà 

endarrerint, i per això, l’any 1932, la Unión Republicana Federal y la Unión Obrera, de Porreres, 

sol·licità la construcció de quatre Escoles Nacionals mitjançant una instància que acompanyà de 

catorze pàgines amb més de tres-centes firmes, ( AMPo, Lligall 01, doc. 28 i 29, s. f.). 

El setembre de 1933 el President de la Fraternidad Obrera tornava a suplicar la construcció d’un 

grup escolar, al·legant que el projecte, a més de necessari pel poble, ajudaria a donar feina a 

molts dels picapedrers que a causa de la crisi es trobaven sense ocupació. En vista de la 

situació, el batle Gabriel Barceló Móra, oferí una casa de la seva propietat situada al carrer de 

Ramon Llull. 

El 1935, l’Ajuntament, adquirí els terrenys del Molí d’en Jordi per a fer l’escola, i sol·licità a Enric 

Juncosa que elaboràs els plànols, (AMPo, Lligall 56, Llibre d’Actes Municipals, f. 21-22 i 42- 

42v.). El projecte era molt similar a l’escola Jaume I de Ciutat i al grup escolar de Felanitx, 

ambdues de Gabriel Forteza. 


DOCUMENTAL 

- 55 -


La façana principal estava distribuïda en un cos central i dos laterals. El central tenia un pis més 

que els laterals i l’ingrés al que s’accedia mitjançant uns graons tenia el portal principal de llinda 

flanquejat per finestres. A la primera planta es projectà una llotja. Els cossos laterals eren 

simètrics i presentaven tres grans finestres a cada pis. La coberta era de terrassa i havia de 

servir com a camp de jocs. A més, es dotava de biblioteca, sala d’actes o museu, menjador, 

despatx dels professors i vivenda pel conserge. De nou el projecte restà sense realitzar. 

Del 1971 es conserva un projecte de Fèlix Gili Juan, arquitecte escolar, que tampoc es dugué a 

terme. 

Finalment, el 1974 s’aprovaren els plànols presentats per Ismael M. Sartor i s’adjudicà l’obra a 

Ferrer Pons Hermanos S. A. per un total de 12.842.000 pessetes. 

El 1976 s’inaugurà com a Colegio Público Nacional i hi va assistir el ministre d’educació Robles 

Piquer junt amb el governador civil (BAUÇÀ, 1999, 34). 

El 1981 s’hi construí l’edifici per educació infantil projecte de Guillem Reynés Muntaner i 

Bernardí Mateu Coll. 


AMPo, Lligall 01, doc. 28 i 29, s. f. 

AMPo, Lligall 56, Llibre d’Actes Municipals, f. 21-22 i 42-42v. 

AMPo, Lligall 216, doc. 27, s. f. 




GARÍ SALLERAS, Bartomeu, La Guerra Civil a Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de 

nit, Porreres, 2007. 

MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, Porreres, 1979. 

Saig, núm. 59, abril de 2005. 

Saig, núm. 75, abril 2007. 


Del 1981 en són les dues aules de la planta baixa i la creació d’un passadís interior a les planta 

baixa i primer pis que permetés independitzar les aules orientades a l nord-est. A la planta 

baixa el nou passadís es connectà amb el vestíbul aprofitant un porxo anterior que es tancà i 

amb l’exterior de la façana nord-oest. 

El 2005 es realitzaren obres de millores a l’Escola Nova, consistents en la construcció de dues 

aules noves i canviar les canonades, el clavegueram, la calefacció i l’electricitat. (Saig, núm. 59, 

abril de 2005). 

Abans d’encetar el curs escolar 2006-2007 es va dur a terme una reforma completa de l’Escola 

Nova. Aquesta reforma ha estat possible gràcies a l’IBISEC. El pressupost del projecte 

d’aquesta reforma fou de 804.000 €. (Saig, núm. 75, abril 2007). 


DOCUMENTAL 

- 56 -



ALT 

RISCOS 



OQ1. Millora dels espais exteriors destinats a pati. 


D 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 57 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 58 -



DOCUMENTAL 

- 59 -



DOCUMENTAL 

- 60 -



DOCUMENTAL 

- 61 -



DOCUMENTAL 

- 62 -



EP009 

DENOMINACIÓ 

INSTITUT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA PORRERES 


EQUIPAMENT DOCENT. INSTITUT 

SITUACIÓ 

CARRETERA DE MONTUÏRI, S/N 

ENTORN 


FUCIONALITAT 

EQUIPAMENT DOCENT 

CRONOLOGIA 

2005 

AUTOR 

ARQUITECTES: XAVIER MULET TRASERRA I QUICO POU LÓPEZ 

PROPIETARI 

CONSELL DE MALLORCA 




SÒL URBÀ EQ-D: EQUIPAMENT DOCENT 

DESCRIPCIÓ 

Edifici exempt de tres plantes en forma d’L més un cos que forma el gimnàs que és d’una sola 

planta que es situa a la part posterior de l’edifici, en perpendicular a la nau més llarga de 

l’estructura. 


Està distribuïda en quatre cossos que escalonats. La part principal correspon a l’entrada de 

l’edifici i presenta l’entrada sota una volada de formigó i quatre finestres rectangulars. Els dos 

pisos superiors presenten cinc finestres cada un. El segon cos correspon a l’escala hi per 

aprofitar la claror la paret és de pavès. El tercer cos té un parell de finestres llargueres a cada 

nivell. La façana lateral només presenta un finestral a cada planta que correspon al cap del 


DOCUMENTAL 

- 63 -


corredors interiors. La façana posterior presenta vuit finestres rectangulars a cada nivell 

distribuïdes uniformement. 

El gimnàs té a la façana principal un porxo de formigó i un petit espai annex que és la cafeteria. 

A la façana posterior hi ha 7 portes de vidre de doble full que donen llum al gimnàs. La nau 

curta perpendicular a la principal té la façana principal a la part posterior de l’edifici i dóna 

entrada als alumnes. Les dues façanes laterals presenten obertures a cada nivell i el darrer pis 

és més curt que els anteriors. 

Espais exteriors 

A la façana principal hi ha una zona enjardinada i pati. A la part posterior hi ha el camp de 

futbol. A l’espai vora el gimnàs s’hi troba un parterre amb un petit hort de parades en crestall. 

Interiors 

A la planta baixa el braç més llarg està distribuït en aules. El més curt, en biblioteca i serveis 

auxiliars. El gimnàs és de planta rectangular i al un extrem s’hi troben els vestuaris. Adossat al 

gimnàs s’hi troba la cafeteria. El primer i segon pis la nau més llarga segueix la mateixa 

estructura que la planta interior amb aules. La nau curta es distribueix en despatxos del 

professorat. 


L’any 2001 es compraren els terrenys per un valor de 12.000.000 de pessetes. (Saig, núm. 21, 

2001). 

Les obres foren adjudicades a l’empresa Ferrovial per un import de 2.595.500€. (Saig, núm. 50, 

2004). 

El 29 de juliol de 2004 es posà la primera pedra del l’Institut de Porreres. (Saig, núm. 51, 2004). 

El 2005 es lliuraren les claus a l’Ajuntament de Porreres. (Saig, núm. 62, 2005). 

L’IES Porreres fou creat per REGULAR del Decret 27/2005 de 4 de març. (BOIB, 41 de 12 de 

març de 2005). 


Saig, núm. 21, 2001 

Saig, núm. 51, 2004 



ALT 

RISCOS 

No presenta riscos a curt termini 


OQ1. Millorar la zona d’enjardinament de la part posterior annexa al camp de futbol. 



DOCUMENTAL 

- 64 -

D 


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 65 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 66 -



DOCUMENTAL 

- 67 -



DOCUMENTAL 

- 68 -



DOCUMENTAL 

- 69 -



EP010 

DENOMINACIÓ 

QUARTER NOU 


EQUIPAMENT CULTURAL. LOCAL JOVE 

SITUACIÓ 

CARRER DEL PARE FRANCESC MOLINA 

ENTORN 

URBÀ 

FUCIONALITAT 

ESPAI CULTURAL PELS JOVES 

CRONOLOGIA 

1965 

AUTOR 

ARQUITECTE DE LA REFORMA ACTUAL: COSME GARCIAS GARCIAS 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ-C: EQUIPAMENTS CULTURALS 

DESCRIPCIÓ 


Edifici aïllat d’estil regionalista en forma d’U d’una planta a la nau central i dues als laterals. 

Façana 

La nau central forma l’accés que dóna a un pati interior. A ambdós costats de la portassa hi ha 

dues finestres cegades. Les naus laterals són de dues altures i mostren tres finestres per planta 

tancades per persiana de fusta. 

Façana lateral dreta 


DOCUMENTAL 

- 70 -


Aquesta façana mira cap al pati de l’Escola Nova. Organitzada en dues altures presenta tres 

finestres a cada nivell. 

Façana lateral esquerra 

En el moment d’entrega del present catàleg s’han començat les obres de la guarderia infantil 

que quedarà adossada a aquesta façana. 


Murs de totxos i cobertes a quatre vessants de teula àrab sobre bigues de fusta. 


La Guàrdia Civil ocupava el local de l’Antic Quarter des del segle XIX. L’Ajuntament, el 1964 va 

cedir uns terrenys al molí d’En Jordi, on es feu la nova caserna. (GEM, s. v. Porreres, vol. XIII, 

1991, 354). 

En el plenari celebrat el 25 de setembre de 1968, el consistori sol·licitava a l’Institut Nacional de 

l’Habitatge la construcció d’un quarter nou. Dos anys després el 4 de juny de 1970, 

l’Ajuntament aprovava l’aportació de 198.500 pessetes sobre un pressupost total de 2.012.848 

per emprendre la construcció, (BAUÇÀ, 1999, 103). 

El 1989 fou tancada i posteriorment, fou adaptada per a ésser usada com a local per als joves 

des del 2006. 

Valors mediambientals 

Els pins que hi ha al davant són considerats una arbreda singular, (MORELL & PICORNELL, 

2009, 257). 



DOLÇ I DOLÇ, Miquel (Direcció), Gran Enciclopèdia de Mallorca, Palma de Mallorca, 1991. 

MORELL VILLALONGA, Magdalena i PICORNELL MANRESA, Rafel, “Catàleg d’arbres 

singulars de Porreres” a Actes de les II Jornades d’Estudis Locals (2008), Porreres, 2009, 249- 

259. 

Saig, núm. 71, setembre de 2006 


El 2006 es començaren les obres per a adaptar-lo com a lloc d’entreteniment i 

desenvolupament d’activitats per a joves. L’obra comptà amb el suport del Pla d’Obres i Serveis 

del Consell de Mallorca. (Saig, núm. 71, setembre de 2006). 


ALT 

RISCOS 




DOCUMENTAL 

- 71 -



C1 Queda protegida la seva façana així com la seva volumetria, permetent-se les obres que en 

permetin l’ús actual. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 72 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 73 -



DOCUMENTAL 

- 74 -



DOCUMENTAL 

- 75 -



EP011 

DENOMINACIÓ 

CEMENTIRI 


EQUIPAMENT PÚBLIC. CEMENTIRI 

SITUACIÓ 

CARRETERA DE MONTUÏRI S/N 

ENTORN 

RURAL 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

CEMENTIRI: 1820 

PROJECTE DE BARTOMEU FERRÀ PERELLÓ:1890 

INAUGURACIÓ: 1901 

AUTOR 

BARTOMEU FERRÀ PERELLÓ (PROJECTE) 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ: EQUIPAMENT. CEMENTIRI 

DESCRIPCIÓ 


EDIFICI 

L’edifici del cementiri té el cos central monumental de major alçada que els laterals, amb un 

acabat corb rematat per una creu. En ell es situa l’ingrés principal que es troba flanquejat per 

columnes a sengles costats. Es troba coronat per un atri senzill amb antefixa. Ambdós cossos 

laterals presenten un portal d’arc escarser i finestres a cada costat sobre els que s’hi col·locà 


DOCUMENTAL 

- 76 -


un trencaaigües decoratiu. A l’interior el vestíbul està cobert amb volta de canó. A la façana 

posterior sobre l’accés al Camp Sant hi ha un rosetó. 

Capella 

La capella s’edificà el 1958 té planta rectangular i coberta a dos vessant sobre volta. Al costat 

que dona al camp sant hi ha finestres que permeten l’entrada de la llum. 

Camp Sant 

La part central, la més antiga, està compartimentada en 6 separades per avingudes. La part 

esquerra és més moderna. A la dreta s’hi troba la darrera ampliació. 

Jardí 

La zona del davant està enjardinada, i es considera un element destacat del conjunt posat que 

així ho expressà l’arquitecte en la memòria descriptiva del projecte de cementiri. 


El 1787, Carles III redactava una Real Cédula de 3 d’abril, en la que insistia què s’havia 

d’abandonar el costum d’enterrar els difunts a les parròquies, i s’hi al·legaven mesures 

higièniques per a recolzar aquesta disposició. Mallorca no féu cas d’aquest manament i 

continuà com sempre enterrant a l’interior dels temples i als fossars contigus a les parròquies. 

A Porreres no fou fins el 1820 que es féu ús del cementiri rural situat vora l’oratori de la Santa 

Creu. El 18 de juny d’aquest any, el rector contestava una circular que el Bisbe li havia tramés 

relativa a la utilització del nou cementiri i en la que encara es mostrava reticent, (ADM, 

III/145/94) 

A finals de segle XIX, es decidí l’ampliació del cementiri i la construcció d’un edifici de serveis. 

L’encarregat del projecte fou Bartomeu Ferrà, el qual ja havia treballat en l’ampliació del de 

Palma i en l’avantprojecte de la capella del de Pollença. 

Segons la memòria explicativa del projecte de 1890, el recinte, abans de l’ampliació, era de 

48,40 x 48,20 metres, amb una àrea destinada a enterraments que s’estructurava en quatre 

espais per a tombes de particulars i una fosa comuna a la part central. L’ampliació preveia una 

nova àrea de 3718 metres quadrats i, a més, una petita zona amb entrada independent pel camí 

de Banyeres, pels difunts d’altres religions i enterraments en cas d’epidèmia. Es preveia que la 

compra de les tombes per part dels particulars, havia de proporcionar fons a l’Ajuntament per a 

poder finançar les obres d’expropiació del solar, (AMPo, lligall 421, s. f.). 

En la memòria, es diu que Gabriel Sastre, prevere, havia deixat una quantitat per a fer un 

monument pels pobres. 

Ferrà, als seus escrits, recomanava que es plantassin arbres per a purificar l’aire i, a la vegada, 

fer menys traumàtica la visió del cementiri. 

El 1898 es treien a subhasta pública les condicions pel transport de pedres per a les parets del 

nou cementiri i el 1900 se’n feia una altra per a acabar-ne el tancament, (AMPo, Lligall 216, doc. 

58 i 60, s. f.). L’edifici no es construí íntegrament en aquesta primera fase, possibilitat que el 

propi Ferrà havia apuntat a la seva memòria. 

El 19 de novembre de 1901, una part del cementiri ja es trobava acabada i fou beneïda. De la 

transcendència d’aquest esdeveniment se’n féu ressò el Diario de Mallorca, (ROSSELLÓ, 2005, 

62). 


DOCUMENTAL 

- 77 -


El 1901 trobam un expedient de subhasta de les pedres sobrants de la realització del tancament 

del cementiri nou, les quals es trobaven a les praderes de la Serra o Son Real, (AMPo, Lligall 

216, doc. 21, s. f.) 

Fins al 1925 l’Ajuntament no reprengué les obres del cementiri, (AMPo, Lligall 217, doc. 6, s. f.). 

Aquest mateix any es començà l’expedient de subhasta pública per a la continuació de l’edifici. 

L’arquitecte que l’havia de dur a terme era Josep Alomar, i el contractista Andreu Barceló 

Nicolau. També es realitzà el projecte de subhasta de les terres procedents de les obres 

realitzades a l’edifici del cementiri. 

El 1929 les obres no eren acabades i trobam un altre expedient de per a finalitzar-lo. El 

contractista, aquest cop, fou Bernat Gornals Barceló Renya. 

La capella s’aixecà en aquest moment, i s’hagué d’esperar fins el 1958 per a edificar-la. El juliol 

de 1963 el batle Antoni Fiol Morlà, sol·licitava l’autorització del bisbat per començar a fer-ne ús. 

La capella de planta rectangular, coberta a dues vessants i volta a l’interior tenia vidrieres a la 

paret lateral interior que donava al cementiri, (ADM, 293 Secció Plànols i ADM, III/145/401) 

L’ampliació del 2003 quedà inaugurada i fou beneïda el 7 d’agost de 2004. (Saig, núm. 49, 

2004). 


ADM, III/145/94 

ADM, 293 Secció Plànols i ADM, III/145/401 

AMPo, Lligall 421, s. f., Proyecto de ensanche y reforma del cementerio de la villa de Porreras. 

Planos y memoria descriptiva, signat per Bartomeu Ferrà el 1890. 

AMPo, Lligall 216, doc. 58 i 60, s. f. 

AMPo, Lligall 216, doc. 21, s. f. 


ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Noticiari de Porreres. Crònica de Porreres (segles XVI-XX), 

Porreres, 2005 


El 1958 es s’edificà la capella. 

El 1989 es realitzaren reformes al cementiri, el mestre d’obres contractat fou Gabriel Cerdà 

Piña, (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1989). 

El 2002 es començà l’ampliació del cementiri. (Saig, núm. 35, 2003). 

El 2008 es dugué a terme la reforma del tanatori d’acord amb el projecte tècnic realitzat per 

l’arquitecte Cosme Garcías Garcías. (BOIB, núm. 126 de 6 de setembre de 2008). 


ALT 

RISCOS 


DOCUMENTAL 

- 78 -




OQ1. Seria convenient arreglar alguns desperfectes de les parets del recinte, així com arreglar 

les capelles del viacrucis. 


C1 Es protegeix la volumetria i façana de l’edifici antic del cementiri. 

D Part moderna. 


MONUMENT ALS CAIGUTS 

CONJUNT MONUMENTAL DEL VIACRUCIS DEL CEMENTIRI DE PORRERES VC015 A 

VC028 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 79 -


FOTOGRAFIES 

Plànols de Bartomeu Ferrà 


DOCUMENTAL 

- 80 -



DOCUMENTAL 

- 81 -



DOCUMENTAL 

- 82 -



DOCUMENTAL 

- 83 -


ESPAIS PÚBLICS 


DOCUMENTAL 

- 84 -



ESP001 

DENOMINACIÓ 

PLAÇA MAJOR I ENTORN URBÀ DE L’AVINGUDA BISBE CAMPINS I PLACETA D’EN LLUC. 


ESPAI PÚBLIC. ENTORN URBÀ DE LA PLAÇA DE LA VILA, PLACETA D’EN LLUC I 

AVINGUDA DEL BISBE CAMPINS 

SITUACIÓ 

PLAÇA DE LA VILA, PLACETA D’EN LLUC I AVINGUDA DEL BISBE CAMPINS. 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC I 

CRONOLOGIA 

Segle XIII amb intervencions al segle XX i XXI. 

AUTOR 

De l’actual projecte: 


ENGINYER TÈCNIC AGRÍCOLA: RAFAEL CARRASCO MARTORELL (DUNA 47 Estudi de 

paisatgisme). 

PROPIETARI 



SÒL URBA V: VIARI 



DESCRIPCIÓ 

Fins a la seva reforma al 2009, la Plaça era quadrada, amb alguns bancs i arbres. 

L’actual reforma ha suprimit els distints nivells que marcaven la plaça, voravies i viaris. El 

projecte de Carrasco s’anomena Encontres i pretén integrar dos elements preexistents com són 

l’Església i la Plaça, l’esperit i l’humà. En aquest sentit, s’han donat formes rodones a les que 

fan referència a allò diví i les ortogonals a les humanes. S’ha pretès estendre la plaça del poble 

a tot un espai que fomenti les relacions i encontres entre les persones. La zona de la placeta de 

l’església, presenta un cercle que vol simbolitzar la projecció al terra del rosetó de la façana de 

l’església. 


DOCUMENTAL 

- 85 -


Zona de l’antiga plaça 

Al terra s’hi troba dibuixat amb materials de distint color, el ca que representa Sant Roc. Hi ha 

quatre fonts que representen les font i torrents del terme i una palmera com la que trobam a 

l’escut de Porreres. 

Avinguda 

A l’avinguda a més d’arbres s’hi han col·locat alguns parterres i bancs en angle que permetin la 

tertúlia i banquets metàl·lics. 

Placeta d’En Lluc 

També s’hi ha sembrat arbres i col·locats bancs. 


La imatge més fidel que tenim de com era a finals del segle XIX és l’alçat que Joaquim Pavia 

realitzà per tal de dur a terme les alineacions del carrer del Call l’any 1878, en el qual es pot 

observar que tenia un traçat irregular, no formava un quadrat, i això no obstant, l’amplària 

entrant per la placeta d’en Lluc, entre la casa consistorial i l’inici del carrer del Pou Florit, era de 

27,29 metres. 

Cal remarcar que a la Plaça es situaven els edificis més rellevants, així com alguns obradors on 

treballaven i comerciaven els artesans. Era el centre social i econòmic de la vila. Hi eren situats 

l’escrivania reial, la carnisseria, la presó i la botiga o quartera. A més s’hi trobaven les cases 

d’algunes famílies de la mà major, tals com la dels Dusai, dels Coll, dels Comelles, dels 

Llompart, dels Romeguera i dels Oms. 

Per un plet conservat a l’Arxiu del Regne de Mallorca, sabem que a la Plaça almenys fins el 

segle XVII hi havia un gran lledoner envoltat d’un cercle de pedres. (ARM, Prot. C-2.943, f. 68v- 

71v.). 

L’Arxiduc Lluís Salvador, a la seva visita a Porreres, la descrigué de la següent forma: “de forma 

irregular, a la qual desemboca el carrer de Palma i sembla un carrer eixamplat”. (HABSBURG- 

LORENA, 2002, 634). 

La primera alineació i millora de rasants és la que projectà Pavía, arquitecte provincial de 

Balears i diocesà de Mallorca, el 1878 i que afectava el carrer del Call, la placeta d’en Lluc i 

algunes cases del carrer major i del carrer de l’Almoina. (AMPo, Lligall 402, s. f.). 

El 1903 l’Ajuntament es plantejà l’expropiació de les cases situades sobre l’espai que avui dia 

ocupa la Plaça. El 1905 començà l’expedient d’adquisició de les cases número 19 i 20 de la 

Plaça Major propietat de Jaume Sitjar Móra i la número 2 del carrer d’en Veiet, d’Antoni Noguera 

i Móra. 

El 1907 l’arquitecte Joan Guasp inicià el projecte d’alineacions que provocà la modificació de la 

part dreta de l’avinguda del Bisbe Campins motivant que gairebé totes les façanes d’aquest 

costat fossin reedificades. (AMPo, Lligall 216, doc. 1 corresponent al 1905.) 

A partir del 1909 Guillem Reynés fou l’encarregat de continuar el procés. En aquest any es féu 

l’expedient per a enderrocar les cases número 2 del carrer d’en Veiet, i la número 1 del carrer 

del Pou Florit, que correspon a la segona fase de l’expropiació. En aquest cas, els afectats foren 

Lluís Roig de Corrales i Bartomeu Móra Mercadal. (AMPo, Lligall 216, doc. 1 corresponent al 

1905.) 

Anys després es començà a pensar de bell nou a millorar el centre de la vila i ampliar el mercat 

públic. El 1930 s’adquirí l’edifici amitger de l’antiga casa Consistorial que era propietat de 


DOCUMENTAL 

- 86 -


Pedrona Julià Mut per tal d’ampliar la placeta d’en Lluc. L’arquitecte qui firmà el projecte fou 

Guillem Forteza. (AMPo, Lligall 216, s. f.) El 1933, s’aprovà l'informe emès per Enric Juncosa 

sobre l’alineació del carrer i sobre els beneficis que reportava l’expropiació d’aquesta casa. Al 

mateix temps s’acordà la recomposició del carrer Major, la plaça de la República i del carrer 

d’en Sala, que estaven en mal estat. (AMPo, Lligall 54, Llibre d’Actes des del 22 de maig de 

1933 fins el 10 de gener de 1934, f. 9-9v.). 

Quan esclatà la Guerra Civil, les obres ja havien començat però quedaren aturades i l’1 

d’octubre de 1936, el nou Ajuntament acordà l’enderroc del que ja s’havia fet a la plaça de la 

República, i el 14 del mateix mes es demolí allò que ja s’havia construït. (GARÍ, 2007,151-152). 

Valors simbòlics de la Plaça i l’avinguda del Bisbe Campins 

La Plaça és l’espai per excel·lència de les festes de Porreres des de temps immemorials. Com 

hem vist ja a l’edat mitjana era el centre neuràlgic de la vila. 

Per les festes de Sant Roc s’hi col·loquen garlandes de paperines per a mostrar que està de 

festa. A més és on s’hi col·locava el cadafal per a concerts de la Filharmònica, s’hi feien proves 

de força i corregudes i és el lloc de congregació per a les festes de les Beneïdes de Sant 

Antoni, la processó de l’encontre, el Corpus, Sa Fira, etc. (DURAN, 1994, 112-113, 118-119). 

També es el lloc on es celebra el mercat dels dimarts, on alhora que es compra es converteix en 

lloc de trobada. 


ARM, Prot. C-2.943, f. 68v-71v. 

AMPo, Lligall 216, s. f 

AMPo, Lligall 54, Llibre d’Actes des del 22 de maig de 1933 fins el 10 de gener de 1934, f. 9-9v. 

DURAN I JAUME, Damià, L’enginy de l’oci. Estudi etnogràfic dels jocs, festes i altres diversions 

de Porreres, Porreres, 1994. 

HABSBURG-LORENA, Lluís Salvador, Les Balears descrites per la paraula i la imatge, vol. V, 

Palma de Mallorca, 2002, pàg. 634 

GARÍ SALLERAS, Bartomeu, La Guerra Civil a Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de 

nit, Porreres, 2007. 


El 2009 s’emprengué la reforma de la Plaça de la Vila i de l’Avinguda del Bisbe Campins. 

L’autor del projecte de reforma és l’arquitecte Cosme Garcias Garcias i el paisatgista Rafael 

Carrasco Martorell. 

El 10 de novembre de 2008 s’aprovà el plec de clàusules administratives que havien de regir el 

contracte d’obres per a la reforma. (BOIB, núm. 163, de 20 de novembre de 2008). 

La reforma de la Plaça de la Vila i de l’Avinguda del Bisbe Campins s’adjudicà a l’empresa 

COEXA, amb un import d’adjudicació de 970.050€. (BOIB, núm. 31 de 28 de febrer de 2009) 


ALT 


DOCUMENTAL 

- 87 -

RISCOS 


El risc més important que presenta l’actual disseny de la Plaça i de l’Avinguda és la plantació 

d’arbres de gran dimensions al llarg de l’Avinguda. Posat que els lledoners són arbres que 

viuen molts segles i que el seu port pot arribar a ser molt gran, sembla que estiguin massa 

junts. Amb la conseqüent pèrdua de la contemplació d’algunes de les façanes més rellevants 

de la vila com són la rectoria, les façanes modernistes del costat dret i, sobretot, de l’església 

parroquial. 


OQ1. Substitució d’alguns arbres abans de que el creixement sigui massa important. 

OQ2. Llevar l’arbre situat just al davant de la rectoria. 

OQ3. Reclassificar com a SÒL URBÀ ESPAIS LLIURES PÚBLICS 


C1 Quant s’ha de mantenir la seva volumetria. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 88 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 89 -



DOCUMENTAL 

- 90 -



DOCUMENTAL 

- 91 -



DOCUMENTAL 

- 92 -



ESP002 

DENOMINACIÓ 

PARC DE N’HEREVETA 


ESPAI PÚBLIC. PARC 

SITUACIÓ 

CAMÍ DE MARINA S/N 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PARC I CENTRE DE CONCERTS, ESPAI PER A FIRES I MOSTRES 

CRONOLOGIA 

INAUGURAT L’ANY 1998 

AUTOR 


MESTRE D’OBRES: GABRIEL CERDÁ PIÑA, CELOS. 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ ELP: ESPAIS LLIURES PÚBLICS 

DESCRIPCIÓ 

El parc està estructurat en un espai quadrangular. A l’extrem oposat a l’entrada s’hi troba un 

escenari d’obra que serveix per a dur-hi a terme concerts i altres actuacions. Davant l’escenari 

s’ha deixat una zona lliure per al públic. 

La zona de jardí està estructurada amb un eix central al que hi ha tres fonts alineades de poc 

alçat. Adossada a la primera font hi ha una làpida commemorativa: 


DOCUMENTAL 

- 93 -


AQUEST PARC FOU 

INAUGURAT DIA 12 D’AGOST 

DE 1998. VA SER CONSTRUIT 

AMB EL SUPORT DEL 

GOVERN BALEAR I EL 

CONSELL DE MALLORCA. ELS 

TERRENYS FOREN REGALATS 

AL POBLE DE PORRERES, 

PER JOSEP ROIG I SALLERES 

ALESHORES BATLE 

A ambdós costats hi trobam alternança de vials i zones de jardí. La més interior amb topiària i 

les exteriors amb arbres de majors dimensions. Al lateral dret s’hi troba el restaurant i a 

l’esquerra una edificació de petites dimensions. 

Vora l’accés a l’esquerra s’hi troba una zona de jocs infantils. 

El conjunt està tancat amb mur i barreres. Al mig s’hi troba l’entrada principal de caràcter 

monumental rematada per l’escut de Porreres amb garlandes, sobre l’arc d’entrada hi ha la 

inscripció: PARC MUNICIPAL N’HEREVETA. En aquest lloc també hi ha les taquilles. 

A cada costat i corresponent amb vials hi ha una entrada senzilla. 


El 1924 es va constituir el Fot-Ball Club Porreras, sota el patronatge de Lluís Sitjar i a la festa 

de Pasqua d’aquell any, s’estrenà el camp de N’Hereveta que fou beneït pel Rector Soler. 

(MUNAR, 1979, 323). 

La Unió Esportiva de Porreres fundada el 1934 ha tingut aquest camp de joc des del 

començament fins al 1981 en què es va acabar de construir el camp de Ses Forques. (BAUÇÀ, 

1999, 91). 

El 1987 s’arribà a un acord per a gestionar amb els propietaris i organismes competents 

l’adquisició dels terrenys de N’Hereveta, (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1987, s. f.). 

El 1993 es convocà un concurs d’idees sobre la configuració del futur Parc Cultural Recreatiu El 

1989 es realitzà la voravia des del Pou d’Amunt fins al Camp Municipal d’Esports. El concurs 

d’idees fou guanyat per Andreu Juan Piña amb el treball Binerbo, (AJUNTAMENT DE 

PORRERES, 1994, s. f.). 

Valors mediambientals 

Els polls de N’Hereveta és considerada una arbreda singular, (MORELL & PICORNELL, 2009, 

258). 








DOCUMENTAL 

- 94 -




259. 

MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, vol. II, Porreres, 1979. 


El 1997 es dugué a terme la segona fase del projecte de N’Hereveta, l’empresa contractada fou 

Gabriel Cerdà Piña, (BOIB, núm. 92, 24 de juliol de 1997). 

El 1998 es contractà la tercera fase (BOCAIB, núm. 74 de 6 de juny de 1998). 

El 2001 s’adjudicà l’obra de supressió de Barreres Arquitectòniques, realització de Camerinos, 

sortides d’emergència i obres vàries al parc, (BOIB, núm. 101, 17 d’agost de 2000). 


REGULAR 

RISCOS 



OQ1. 


D 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 95 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 96 -



DOCUMENTAL 

- 97 -



ESP003 

DENOMINACIÓ 

PLACETA DE SANTA CATALINA THOMÀS 


ESPAI PÚBLIC. PLAÇA 

SITUACIÓ 

PLACETA DE SANTA CATALINA TOMÀS 

ENTORN 

URBÀ CASC ANTIC II 


ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 

Existeix documentació del segle XV del pou situat a la sortida del poble en direcció Felanitx dit 

el Pou d’En Collell. (BARCELÓ & SERVERA, 1999, 96-97). 

AUTOR 

MESTRES D’OBRES LOCALS. 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

SUPERFÍCIE: 135 m 

Placeta poligonal distribuïda amb parterres de formes curvilínies amb bardisses retallades a un 

metre. 

L’element més destacat és el pou que és el que formà la placeta, al seu voltant s’hi conserva 

l’empedrat original. 


DOCUMENTAL 

- 98 -


Vora el pou s’hi troben bancs de pedra en arc. 

Les mèlies de la placeta són considerades una arbreda singular. (MORELL & PICORNELL, 

2009, 257). 


Sembla que aquest podria tractar-se del Pou Collell. En document de 1512 consta que 

Bartomeu Sitjar posseïa mitja quarterada de terra que confrontava amb una sort de terra de 

Guillem Desmàs, ciutadà vocata lo pou Collell (ARM, ECR 70, 321v, citat a BARCELÓ & 

SERVERA, 1999, 97). S’ha de recordar que al voltant dels pous es deixava una placeta per 

permetre l’aturada de les bísties per beure. 

Al plànol de Porreres realitzat per Móra l’any 1894 apareix aquesta placeta. 

En aquesta placeta s’hi trobava una de les creus de terme que delimitaven el casc urbà, fou 

enderrocada per un camió que descarregava esquerda per a la pavimentació del carrer entre 

1957 i 1959. (BARCELÓ et al., 1995, 338-339) 


ARM, Prot. M-241, 213v citat a BARCELÓ & SERVERA, 1999, 97. 

BARCELÓ BAUÇÀ, Joan, BARCELÓ CRESPÍ, Maria, FERRÀ MARTORELL, Rafel i SERVERA 

SITJAR, Bartomeu, “El patrimoni tudat a la vila i terme de Porreres” a El nostre patrimoni 

cultural (III Congrés, 1994), Palma de Mallorca, 1995, 337-342. 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria i SERVERA SITJAR, Bartomeu, “Els pous públics de Porreres: un 

patrimoni a conservar” a Vè Congrés de patrimoni. El patrimoni cultural: el patrimoni menor, 

Societat Arqueològica Lul·liana, Palma de Mallorca, 1999. 



259. 

MUNAR OLIVER, Gaspar i ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Història de Porreres, Vol. I, 

Ajuntament de Porreres, 1977, 28. 

PICORNELL MANRESA, RAFEL, “El nostre patrimoni cultural: El pou de Son Pau” a Llum d’oli, 

Porreres, núm. 38, 1994, 7-8. 


El 1957-1958 fou remodelat quan es pavimentà el carrer. Al mateix temps s’enderrocà la creu 

de terme que hi havia al seu costat. L’empedrat és l’original. (BARCELÓ & SITJAR, 1999, 97) 

El 1993 es recuperà el seu abeurador que abans estava a un pou de la plaça de toros 

(PICORNELL, 1993, 7). 


ALT 

RISCOS 

No presenta greus riscos a excepció de l’ofegament que en provoquen els vehicles aparcats al 

seu voltant els dies de mercat. 


DOCUMENTAL 

- 99 -



OQ1. L’objectiu principal seria el manteniment de la placeta tal com avui es presenta, posat que 

paisatgísticament té un gran valor i restringir-ne l’aparcament de vehicles. 


B1 Es protegeix el conjunt estructural de la plaça així com la seva volumetria. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 100 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 101 -



DOCUMENTAL 

- 102 -



ESP004 

DENOMINACIÓ 

ENTORN URBÀ DE L’ALMOINA 


ESPAI PÚBLIC. CARRER I PLAÇA 

SITUACIÓ 

CARRER I PLACETA DE L’ALMOINA. 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 

SEGLE XIV AMB INTERVENCIONS DEL SEGLE XX I XXI 

AUTOR 

ARQUITECTE DE LA REFORMA ACTUAL: COSME GARCIAS GARCIAS 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ V: VIARI 

DESCRIPCIÓ 

El carrer de l’Almoina té l’inici a la Plaça de l’Església i el final al carrer d’En Cerdà. És creuat al 

seu costat esquerre pels carrers d’En Mago, d’En Veiet, del Pou Florit, del Call i de Sa Galla i 

pel dret, a més, pel carrer de les Portasses i de Ramon Llull. 

Entre la plaça de l’Església i el carrer d’En Mago, forma una placeta ocasionada, segons 

sembla, perquè fins al segle XIX hi havia allà situada la sínia de Son Porro. 

Actualment ha estat reformada, s’hi ha col·locat arbres, bancs i faroles. 


DOCUMENTAL 

- 103 -


El carrer ha estat empedrat fins a la seva unió amb el carrer d’En Cerdà i s’hi ha col·locat 

portadores amb plantes ornamentals. 


La Pia Almoina era una institució que a Mallorca es remunta al segle XIII, i que tenia com a 

finalitat ajudar als pobres i malalts. A Porreres, la primera referència que se’n té és el testament 

de Francesc Móra qui el 1408 deixà una casa que tenia a l'Almoina dels pobres de Porreres. 

(MUNAR, 1979, 197). 

Els jurats eren protectors de les almoines, tal com es desprèn del següent document de 1585: 

"Els jurats com a protectors de les almoynes de la villa los quals han presentat un 

capbreu de les almoynes de la villa ab lo qual apar que los bens de Bernat Mesquida qº 

de la parrochia de campos...". (ADM, 17/71/1, f. 11) 

El carrer que és conegut com a carrer de l’Almoina és preexistent a aquesta institució, no 

obstant, ja trobam una referència directa amb aquest nom el 1408 al document de venda d’una 

casa per part de Nicolau Tomàs a Mateu Agost que afronta amb una via pública amb la casa de 

Rafel Xamena, la casa de Joan Riera i amb "domibus elemosine dicte parrochie". (ARM, ECR 

70, f. 41v) 

El 1512, també es venien unes cases que afrontaven d’una part amb la de l’Almoina, de l’altra 

amb la de Joan Agost i de l’altra amb la de Guillem de Cardils. Pocs anys després, el 1517, 

Gabriel Barceló donava una casa al seu fill que confrontava amb les cases de l'Almoina, la 

botiga d'Agustí Ferran Agost i les cases de Mateu Rosselló. (ARM, ECR 70, f. 298v) 

Pel seu caràcter representatiu, aquesta institució era una fita important dins la vila, i el 1518 ja 

s’havia popularitzat el nom de carrer de l'Almoina. (ROSSELLÓ, 2001, 47). 

Es probable que fos des d’aquesta casa des d'on predicà Sant Vicenç Ferrer durant la seva 

visita a Porreres l’any 1413. 

A la placeta de l’Almoina sembla que fins a finals de segle XIX, s’hi trobava la sínia pertanyent 

a les cases de Son Porro que extreia l’aigua de la vena que passa pel subsòl d’aquesta zona. 

Al segle XVIII s’hi establí el quarter de la Companyia de Dragons, fet pel qual es començà a 

canviar l’antic topònim pel del carrer del Quarter (vegeu fitxa retolació de carrers RU001). 

A finals del segle XX es retornà al seu topònim històric. 

Valors simbòlics 

Aquest carreres són part del recorregut de les Beneïdes de Sant Antoni. (DURAN, 1994, 186). 

Perdura a la memòria dels porrerencs que des d’aquest carrer es feu el sermó de Sant Vicenç 

Ferrer, diuen que per això, la processó del Corpus, en arribar al cantó del carrer del Pou Florit, 

es fa una breu estació i la música toca la marxa reial. (MUNAR & ROSSELLÓ, 1977, 87). 


ADM, 17/71/1, f. 11. 

ARM, ECR 70, f. 41v. 

ARM, ECR 70, f. 298v. 


DOCUMENTAL 

- 104 -


MUNAR OLIVER, Gaspar i ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Història de Porreres, vol. I, Palma 

de Mallorca, 1977. 


ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Noticiari de Porreres (segles XIII-XVI), Porreres, 2001. 


El 2007 es començaren les obres d’empedrat del carrer de l’Almoina, que fou subvencionat per 

la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern Balear amb un pressupost de 220.000 €. (Saig, 

núm. 80, 2007). A la placeta s’hi col·locaren bancs, una nova farola i arbres. 

El 9 d’agost del 2008 s’inauguraren les obres de l’empedrat fins al carrer de Sa Galla (Saig, 

núm. 81, 2008). 

L’Ajuntament rebé de la Conselleria de Comerç i Indústria del Govern Balear, una nova 

subvenció per empedrar la resta fins al carrer d’En Cerdà. (Saig, núm. 82, 2008). 

Amb motiu de l’obertura de l’Auditori Municipal, s’empedrà el carrer d’En Cerdà des del carrer 

de l’Almoina fins a aquest edifici, per tal de crear el mateix ambient i facilitar-ne la ruta als 

visitants. (Saig, núm.88, desembre de 2009). 


ALT 

RISCOS 

No presenta riscos. 


OQ1. En posteriors intervencions tal volta seria interessant recuperar l’antiga sínia de Son 

Porro. 


C1 Quant es protegeix la seva volumetria. 


DOCUMENTAL 

- 105 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 106 -


FOTOGRAFIES 

Placeta de l’Almoina 

Carrer de l’Almoina. 


DOCUMENTAL 

- 107 -



ESP005 

DENOMINACIÓ 

PLACETA DEL POU FLORIT 



SITUACIÓ 

FINAL DEL CARRER DEL POU FLORIT, ENTRE EL CARRER VILETA I EL CARRER DEL 

SOL. 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC II 


ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 


AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

La placeta del Pou Florit es troba al final del carrer que porta el mateix nom. Està configurada 

per l’espai que envolta al pou i limitada, d’una banda, per edificacions i, d’altra pel propi carrer. 

L’espai té forma poligonal, formant un triangle que està remarcat per les lloses de les voravies. 


DOCUMENTAL 

- 108 -


L’espai que envolta al pou, és un dels més antics de la vila. Inicialment, es deixaven uns 20 

pams lliures per permetre l’abeurada dels animals, per tant, creiem que hauria de gaudir com a 

mínim d’aquests marges. 


És un dels pous més antics de Porreres, apareix documentat el 1406, quan el mostassaf Antoni 

Nicolau multava Gabriel Camplong perquè la seva dona "lavava draps prop de lo pou apel·lat 

d’en Florit". (ROSSELLÓ, 2001, 33). 

La plaça correspon a la mateixa època que el pou posat que sempre es deixava un espai lliure 

al seu voltant per tal de poder aturar-se els animals per abeurar-los. 

A la plaça hi havia una creu semblant a les dels goigs que durant la Segona República fou 

tomada per un camió que descarregava raïm al cup a un celler que hi havia allà devora. 

BARCELÓ & SERVERA, 1991, 339 


BARCELÓ BAUÇÀ, Joan, BARCELÓ CRESPÍ, Maria, FERRÀ MARTORELL, Rafel i SERVERA 

SITJAR, Bartomeu, “El patrimoni tudat a la vila i terme de Porreres” a El nostre patrimoni 

cultural (III Congrés, 1994), Palma de Mallorca, 1995, 337-342. 


patrimoni a conservar” a Vè Congrés de patrimoni. El patrimoni cultural: el patrimoni menor, 

Societat Arqueològica Lul·liana, Palma de Mallorca, 1999. 

Llum d’Oli, núm. 60, Porreres, juliol 1997, 20. (Fotografia abans de la reforma). 

ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Noticiari de Porreres (segles XIII-XVI), Porreres, 2001 

Saig, núm. 39, 2003 


El 2003 es dugueren a terme les reformes del Pou Florit que fou subvencionada per la 

Conselleria de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca i també amb un donatiu particular 

de Coloma Noguera. (Saig, núm. 39, 2003). 


ALT 

RISCOS 

Pel que fa al pou no presenta riscos, no obstant, l’entorn està fortament degradat. L’inexplicable 

aixecament d’un buc just al davant d’una antiga edificació en fa perdre qualsevol valor 

paisatgístic. 


OQ1. Posat que és una de les placetes més antigues de Porreres, es recomana la restauració 

de les edificacions que envolten la placeta. 

OQ3. Classificar com a SÒL URBÀ ESPAIS LLIURES PÚBLICS 



DOCUMENTAL 

- 109 -


C1 Quant es protegeix la seva estructura. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 110 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 111 -



ESP006 

DENOMINACIÓ 

PLACETA DE L’ESGLÉSIA 



SITUACIÓ 

PLACETA DE L’ESGLÉSIA 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 


AUTOR 

DE LA REFORMA ACTUAL: 


PAISATGISTA: RAFAEL CARRASCO MARTORELL (DUNA 47) 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

Placeta de traça irregular que es forma davant l’església, entre el començament del carrer d’En 

Sala, del Carrer Nou, del carrer del Pont i de la Rectoria. 


DOCUMENTAL 

- 112 -


Un dels edificis més bells de la vila Can Renya està situat en aquesta placeta, a la cantonada 

amb el carrer de l’Almoina. 

La reforma actual la inclou dins l’entorn urbà de la Plaça i avinguda del Bisbe Campins, no 

obstant això, aquesta plaça té entitat pròpia com per a considerar que té entitat suficient per 

ella mateixa. 

A la reforma actual, el paisatgista ha volgut simbolitzar l’espai de la divinitat amb un cercle al 

bell mig de la plaça que respon a la projecció de la façana sobre el carrer, fent referència 

directa al rosetó de la façana de l’església. En contraposició a la part de la plaça de la Vila, 

s’han utilitzat formes geomètriques quadrades fent al·lusió a la racionalitat i, per tant, al món 

humà. 


Antigament la placeta de l’Església era anomenada plaça del peiró i ja apareix citada al 

Capbreu d’en Manresa de 1395, document referit als béns assignats al rector de la parròquia de 

Porreres on es diu que la rectoria hi està situada. (ADM, 17/51/11, f. 3v) 

De la placeta que amb el temps passà a dir-se de l’Església, en fa menció l’Arxiduc Lluís 

Salvador dient: “A la placeta de l’Església hi ha a l’esquerra l’imponent edifici de la rectoria [...] 

més avall hi ha l’església”. (HABSBURG-LORENA, 2002, 634). 


És l’escenari de l’Encontre pasqual, de l’amollada de coloms per part dels membres de la 

Columbofília i era el lloc des d’on s’amollaven els focs artificials. És el lloc on comença i acaba 

el recorregut de les beneïdes de Sant Antoni (DURAN, 1994, 117, 187). 

En alguna ocasió en el passat serví com a ocasional plaça de toros. (DURAN, 1994, 232). 



tradicionals de Porreres, Porreres, 1994. 


Palma de Mallorca, 2002. 



ALT 

RISCOS 





C1 Quant es protegeix la seva volumetria. 


DOCUMENTAL 

- 113 -



ER001 ESGLÉSIA DE NOSTRA SENYORA DE LA CONSOLACIÓ 

ER006 RECTORIA 

RU001 RETOLACIÓ URBANA. PLAZUELA DE LA YGLÉSIA 

RU002 RETOLACIÓ URBANA. PLAZUELA DE LA YGLÉSIA 

ESP PLAÇA MAJOR, AVINGUDA DEL BISBE CAMPINS I PLACETA D’EN LLUC 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 114 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 115 -



ESP007 

DENOMINACIÓ 

PLACETA DE LA CREU DES PONT 



SITUACIÓ 

CONFLUÈNCIA DEL CARRER AGUSTÍ FONT I CARRER DES PONT 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 

S. XV (CREU) I SEGLE XX ENTORN. 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

Està situada a la confluència entre els carrers d’Agustí Font i del carrer des Pont. Forma 

l’entorn a la Creu des Pont. 

Salva el desnivell dels carrers mitjançant un mur de pedra de contenció. 

A l’extrem s’hi troba la creu i al voltant s’hi troben uns ciprers i un fasser. 



DOCUMENTAL 

- 116 -




Fou rehabilitada cap als anys cinquanta del segle XX. 


ALT 

RISCOS 

No presenta riscos més que la possible acció humana. És un lloc de trobada pel jovent, pel que 

en moltes ocasions s’hi pot trobar brutícia al terra. 


OQ1. La conscienciació del jovent sobre la importància de la creu. 



C1 Quant es protegeix la seva estructura i volumetria. 


C002 CREU DES PONT 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 117 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 118 -



DOCUMENTAL 

- 119 -



ESP008 

DENOMINACIÓ 

PLACETA DEL MOLÍ DE N’AMENGUAL 



SITUACIÓ 

ACABAMENT DELS CARRERS DE SA GALLA I EL POU FLORIT, ENTRE ELS CARRERS 

D’EN DUSAI, DE LA DONZELLA I DE SANT ALONSO RODRIGUEZ. 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC II i ZONA INTENSIVA 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 

INAUGURACIÓ ANY 2001 

AUTOR 


PROPIETARI 




CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I NORMES URBANÍSTIQUES QUE AFECTEN EL BÉ. 

SÒL URBÀ EPL: ESPAIS LLIURES PÚBLICS 

DESCRIPCIÓ 

SUPERFÍCIE: 1486 m. 

Plaça de forma triangular. 

A la part situada a l’acabament del carrer de Sa Galla s’hi troba el molí de vent de N’Amengual i 

una reproducció d’una sínia. (Vegeu fitxes MV009) 

A la part més ampla s’hi troben bancs i una zona de jocs infantils. 



DOCUMENTAL 

- 120 -


Aquesta zona s’urbanitzà molt a finals del segle XIX i principis del XX, el que provocà que 

l’antic molí que formava part d’un conjunt moliner junt amb el d’En Tòfol i el d’En Donzell, 

quedàs englobat dins del nucli urbà. Creant un espai triangular que quedaria com a plaça. 


Saig, núm. 13, 2000 

Saig, núm. 64, octubre de 2005. 


El 5 de gener de 2001 es va inaugurar la reformada plaça del Molí de N’Amengual. (Saig, núm. 

13, 2000 ). 

El 2002 fou aprovada la rehabilitació del molí dins del Pla d’Obres i Serveis del Consell de 

Mallorca i es va decidir cedir com a local per a la Denominació d’Origen de vins del Pla i llevant 

de Mallorca. 

El 2003 s’hi instal·là l’escultura La forja, donada per la seva autora Miquela Vidal, en 

commemoració del 50 anys de la construcció de la carretera de Monti-sion. (Saig, núm. 64, octubre 

2005). 


REGULAR 

RISCOS 

Posat que ha estat recentment reformada no presenta riscos. 


OQ1. Restaurar les antenes del molí en magnificaria el conjunt. 


B1 Es protegeix el molí i sínia així com la volumetria, es permeten canvis en la resta 

d’estructures. 


MV009 MOLÍ DE N’AMENGUAL 

M005 LA FORJA 


DOCUMENTAL 

- 121 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 122 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 123 -



DOCUMENTAL 

- 124 -



DOCUMENTAL 

- 125 -



ESP009 

DENOMINACIÓ 

PLAÇA DE TOROS 


ESPAI PÚBLIC. APARCAMENT 

SITUACIÓ 

CARRER AGUSTÍ FONT, 62 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

APARCAMENT 

CRONOLOGIA 

Segle XX 

AUTOR 

ARQUITECTE DE LA REFORMA: COSME GARCIAS GARCIAS 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

SUPERFÍCIE: 2171m 

Plaça quadrada que serveix com a aparcament de vehicles. 

Hi ha arbres sembrats de distintes classes. 



DOCUMENTAL 

- 126 -


La festa dels toros de Sant Roc, va tenir distints emplaçaments, sa plaça des Porcs, N’Hereveta 

i fins i tot davant l’església parroquial. 

El toreig es duia a terme per aficionats de la vila, amb la intenció de que fos divertida. Sovint els 

toros eren vedells. La recaptació es destinava a causes benèfiques, el 1921 es destinà a les 

víctimes de la guerra d’Àfrica, generalment es destinava a la Filharmònica. (DURAN, 1994, 

232-233). 





PICORNELL MANRESA, Rafel, “Els toros de Sant Roc l’any 30 i en Quinto Caldentey” a Llum 

d’Oli, núm. 56, Porreres, novembre 1996, 22-23. 

POU, Antoni, “Els primers toros a Porreres” a Llum d’Oli, núm. 31, Porreres, juny 1987, 14. 


Al plenari de del quatre de juny de 1970, s’aprovà la conversió de la plaça de Toros en parc 

infantil. El 27 d’abril de 1971 s’aprovà la construcció d’una paret a la part nord pel perill que 

suposava pels nins el desnivell. (BAUÇÀ, 1999, 103). 

L’any 2003 es condicionà la Plaça de Toros amb la sembra d’arbres i la col·locació de faroles. 

(Saig, núm.35, 2003). 


BAIX 

RISCOS 



OQ1. Millorar l’entorn. 


D 


DOCUMENTAL 

- 127 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 128 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 129 -



ESP010 

DENOMINACIÓ 

PLAÇA D’EN MORA 


ESPAI PÚBLIC. PARC 

SITUACIÓ 

CANTONADA CARRER D’EN MÓRA I CARRER DEL REI JAUME I 

ENTORN 

URBÀ. CASC ANTIC II i ZONA INTENSIVA 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

INAUGURAT PER SANT ROC DE L’ANY 2000 

AUTOR 


PROPIETARI 




CLASIFICACIÓ DEL SÒL I NORMES URBANÍSTIQUES QUE AFECTEN EL BÉ 


DESCRIPCIÓ 

SUPERFÍCIE: 834 m 

Plaça quadrangular distribuïda en dues zones. A la part dreta s’hi troba la zona de jocs infantils 

i a l’esquerra la zona de trobada. 

A la zona de trobada hi ha un parterre al mig amb plantes mediterrànies i alguns arbres i una 

palmera. La zona de jocs està separada per un altre parterre i està definida pel tipus de sòl. 


El 1999 s’obria el procés per a la licitació per a la realització de la zona verda entre el carrer del 

Rei Jaume I i el carrer d’en Móra, (BOIB, núm. 19 de 11 de febrer de 1999). 


DOCUMENTAL 

- 130 -


Les obres foren adjudicades a l’empresa Hermanos Gost Simó S.A., foren subvencionades 

mitjançant el Pla d’obres del Govern Balear. (BOIB, núm. 44 de 8 d’abril de 1999). 


BOIB, núm. 19 de 11 de febrer de 1999 

BOIB, núm. 44 de 8 d’abril de 1999 

BOIB, núm. 139 de 20 de novembre de 2001 


El 2001 s’hi realitzaren millores, (BOIB, núm. 139 de 20 de novembre de 2001). 


ALT 

RISCOS 




C1 Es protegeix la seva volumetria. 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 131 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 132 -



DOCUMENTAL 

- 133 -



ESP011 

DENOMINACIÓ 

ENTORN DE LA CREU DEL POU D’AMUNT 


ESPAI PÚBLIC. 

SITUACIÓ 

CARRETERA DE PORRERES A MONTUÏRI 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

PLAÇA 

CRONOLOGIA 

1997 

AUTOR 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

Situada al costat dret de la carretera de Porreres a Montuïri. 

La plaça està formada per l’espai deixat en torn a la Creu del Pou d’Amunt (vegeu fitxa C003). 

Al costat de la carretera discorre un carril per les bicicletes, a la part més propera al camp s’hi 

ha col·locat bancs de formigó. 

Al llarg de la voravia de la carretera s’hi han sembrat arbres ornamentals. 



DOCUMENTAL 

- 134 -






El 1989 es realitzà la voravia des del Pou d’Amunt fins al Camp Municipal d’Esports, 

(AJUNTAMENT DE PORRERES, 1989). 

El 1977 es va realitzar la voravia des del Camp Municipal d’Esports fins a la rotonda del 

cementiri es realitzà amb el pla Mirall. (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1999, 32). 


ALT 

RISCOS 



OQ1. L’entorn vora la carretera no propicia la aturada en aquest espai que per regla general es 

veu sense gent. La millora d’aquest entorn seria un objectiu a nivell paisatgístic posat que és un 

dels espais de benvinguda a la vila pels visitants. 


C1 Es protegeix la seva volumetria amb la finalitat de permetre una millor conservació i 

observació de la creu d’Amunt. 


C003 CREU D’AMUNT 


DOCUMENTAL 

- 135 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 136 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 137 -



ESP012 

DENOMINACIÓ 

CARRER I PLACETA DE L’HOSPITAL 


ESPAI PÚBLIC. 

SITUACIÓ 

CARRER DE L’HOSPITAL. 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

CARRER I PLAÇA 

CRONOLOGIA 

S. XIII AMB INTERVENCIONS DEL SEGLE XX I XXI 

AUTOR 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

Espai urbà constituït pels carrers de l’Hospital i Nunó Sans. 

A la zona del carrer de l’Hospital, trobam un pou que pertanyia al celler de Can Puça 

enderrocat per a ampliar el carrer. També s’hi troben bancs i altres elements ornamentals com 

pasteres. 

Permet la contemplació de l’Hospitalet des de la Plaça. 



DOCUMENTAL 

- 138 -


En el passat aquesta plaça era el centre neuràlgic de la vila, a l’Hospital es reunien els jurats de 

la vila, s’hi trobava la casa Bel·la i possiblement el celler reial. 

Les petites dimensions d’aquest lloc fan que sembli que en realitat no és més que un 

eixamplament del carrer de Nunó Sans, però s’ha de dir que a l’època medieval, era freqüent 

que les places fossin espais petits. El 1783, Francesc Danús Llompart denunciava tenir unes 

cases situades a “la calle llamada de la plazuela del Hospital”. (ADM, 21/15/08, f. 24). 

La primera seu de la Cort sembla que fou a l’anomenada casa Bel·la situada darrera l’Hospital. 

(MUNAR & ROSSELLÓ, 1977, 53-54) Està documentat que el 1341, per indicació del rei, es 

comprà una casa a Bernat Parera per a fer-hi la Cort i la carcelleria per valor de 45 lliures i 

també, que el mateix any la Procuració Reial pagà 2 lliures per a recobrir un tros de casa. 

(MUNAR & ROSSELLÓ, 1977, 2). Les reduïdes dimensions d’aquesta, 88 metres segons 

consta als inventaris municipals, sembla que justificaria el costum dels jurats de reunir-se a 

l’Hospital en lloc de fer-ho a l’esmentada casa. En acta del 1671, es diu que els jurats es 

reuniren a l’Hospital que era “el lloc acostumat algunes vegades tenir e celebrar aquell”. 

(ROSSELLÓ, 2001, 43). 

Els documents més antics referits a les cases dels Llompart, diuen que aquestes confrontaven 

amb la plaça, la placeta de l’Hospital i amb la travessa de l’Hospital. Als documents del segle 

XVIII deixa d’aparèixer el confront amb el carreró de l’Hospital, el que indica que en època 

contemporània el celler fou dividit. Aquesta part segregada era coneguda, al segle XX, com a 

celler de Can Puça i fou enderrocat juntament amb l’antiga casa dels Oms per a eixamplar el 

carrer. 


ADM, 21/15/08, f. 24 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria a “La Casa Bel·la”, Llum d’oli, 36, Porreres, 1989, pàg. 2. 

MUNAR OLIVER, Gaspar i ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Història de Porreres, vol. I, Palma 

de Mallorca, 1977 

ROSSELLÓ VAQUER. Ramon, Noticiari de Porreres (segles XIII-XVI), Porreres, 2001, pàg. 43 


Cap als anys cinquanta es dugué a terme una darrera alineació que afectà les cases del costat 

esquerre del carrer de l'Hospital i que pretenia focalitzar l’oratori des de la Plaça. En aquesta 

ocasió, s’enderrocà la casa que durant segles fou la posada de Son Oms i també el celler de 

Can Puça que com s’ha dit podria haver format part del celler reial. 

L’any 2002 s’empedrà el carrer de l’Hospital des de l’Avinguda del Bisbe Campins fins al carrer 

de la Caritat, amb la conseqüent peatonalització. (Saig, núm. 22, 2002). 


ALT 

RISCOS 

L’aparcament de vehicles a la zona del davant del celler de Can Danús, no en permet la 

contemplació de la façana. 



DOCUMENTAL 

- 139 -


OQ1. Empedrar també la zona del carrer de Nunó Sans, almenys fins al davant del celler de 

Can Danús. 

OQ2. Recuperació de la casa Bel·la i del celler de Can Danús, com a seus públiques. 

OQ3. Classificar com a SÒL URBÀ ESPAIS LLIURES PÚBLICS. 


C1 Es protegeix la seva volumetria. 


PO019 POU DE CAN PUÇA – CARRER DE L’HOSPITAL 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 140 -


FOTOGRAFIES 

Carrer de l’Hospital abans de la seva alineació. 


DOCUMENTAL 

- 141 -



DOCUMENTAL 

- 142 -



ESP013 

DENOMINACIÓ 

LLOC SAGRAT 


ESPAI PÚBLIC D’ÀMBIT RELIGIÓS 

SITUACIÓ 

DAVANT L’ESGLÉSIA PARROQUIAL 

ENTORN 



ACCESSIBLE 

FUNCIONALITAT 

ESPAI DE TROBADA A L’ENTRADA DE L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. 

CRONOLOGIA 

SEGLE XVII AMB INTERVENCIONS DEL SEGLE XX I XX. 

AUTOR 

PROJECTE DE REFORMA DEL SEGLE XX: ENRIC JUNCOSA 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ EQ: EQUIPAMENTS 

DESCRIPCIÓ 

Les palmeres del Lloc Sagrat són considerades una arbreda singular. (MORELL & 

PICORNELL, 2009, 257). 


L’actual disseny correspon a Enric Juncosa el qual en realitzà el 1935, lligat al procés de 

reforma de la Plaça, (AMPo, Lligall 401, s. f). 


DOCUMENTAL 

- 143 -



Aquest espai és, a més d’un espai per a converses a l’entrada i sortida dels actes litúrgics, un 

indret de representacions teatrals a l’aire lliure, de concerts de la Filharmònica en els actes 

solemnes de la Parròquia i on s’hi representaren els cavallets porrerencs. (DURAN, 1994, 116). 

També és el primer lloc on es fa bulla als nuvis quan surten de l’església. Per tant, és un lloc 

íntimament lligat a la memòria col·lectiva. 


AMPo, Lligall 401, s. f 






259. 


El 1954 Gabriel Adrover sol·licitava aixecar la paret lateral corresponent al jardí de l’església 

parroquial, al costat dret en un llarg de cinc metres i dos metres d’alçada, (AMPo, Lligall 444, s. 

f.) 

El 2009 s’hi realitzaren obres de millora. 


ALT 

RISCOS 




C1 Es protegeix la seva volumetria i la seva estructura actual. 


DOCUMENTAL 

- 144 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 145 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 146 -



DOCUMENTAL 

- 147 -


CAMINS PÚBLICS 


DOCUMENTAL 

- 148 -


CAMINS PÚBLICS DE PORRERES 

Posat que l’any 2009 el Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca elaborà el 

Catàleg de camins del terme municipal de Porreres, coordinat per Antoni Reynés Trias i amb la 

col·laboració de Guillem Alomar Canyelles, Philippe Alvaro Frotté, Francesca R. Rotger Moyà, 

Miquel Angel Salvà Capó i Maria del Mar Taltavull Manchado. En el present Catàleg de béns 

patrimonials de Porreres, ens hem atès a la informació que en ell s’hi indica. És per aquest 

motiu que ens remetem a ell pel que fa a la informació referent a cada un dels camins. 

No obstant, l’interès que suposa el que els béns públics siguin catalogats, i en concret els 

camins públics, es cataloguen com a tals amb el grau de protecció C1 que fa referència al seu 

traçat i elements constructius els següents camins: 

CA001 CAMÍ DE FELANITX A SANT JOAN / TRAVESSIA DE FELANITX A SANT 

JOAN / CAMÍ DE SES TALAIES 

CA002 CAMÍ REIAL DE PALMA / CAMÍ DE BANYERES 

CA003CAMÍ REIAL DE SINEU / CAMÍ DE SANT JOAN / CAMÍ DE SON OMS 

CA004 CAMÍ DE SES PLANES 

CA005 CAMÍ DE SON JORDI / CAMÍ DE SON BATLET 

CA006 CAMÍ DE SA TORRE / CAMÍ DE SON VAQUER / CAMÍ DE SON ROIG 

CA007 CAMÍ REIAL DE MANACOR / CAMÍ D'ALBOCÀSSER / CAMÍ DE SON NEBOT 

/ CAMÍ DE SON OBRA 

CA008 CAMÍ DE S'ESTEPA / TRAVESSIA DE SON OBRA 

CA009 CAMÍ DE SON MESQUIDA / CAMÍ DE FELANITX / CAMÍ DES POU SALAT 

CA010 CAMÍ DE SON SERVERA / CAMÍ DE SON SANS / CAMÍ DES PLA (trams 1 i 2) 

CA011 CAMÍ DE SANTANYÍ / CAMÍ DE SA PEDRERA / CAMÍ DES POU ROVAT 

CA012 CAMÍ DE SON PAU / CAMÍ DELS TRAGINERS / CAMÍ DE SON MÓRA 

CA013 CAMÍ DE SON DRAGO 

CA014 CAMÍ DE BELLVIURE / CAMÍ DE SON COTA 

CA015 CAMÍ DES TAST- ES MOREIS 

CA016 CAMÍ DES MOREIS (A) / CAMÍ DE SA MESQUIDA / CAMÍ DE BAULENES 

CA017 CAMÍ DE SON GARDANA 

CA018 CARRETERA DE MONTI-SION 

CA019 CAMÍ DE SA MESQUIDA 

CA021 CAMÍ DE S'OLIVAR / CAMÍ DE SON JORBO 

CA022 CAMÍ DES TAST 


DOCUMENTAL 

- 149 -


CA023 CAMÍ DE SON LLUÍS / CAMÍ DE SON LLUÏSSÓ / CAMÍ DE SON VALLETS 

CA024 CAMÍ DE SON ORELL / CAMÍ DE SON MORLÀ / CAMÍ DE SON BARBUT 

CA025 CAMÍ DE SA CREVETA 

CA026 CAMÍ DE SA SERRA 

CA027 CAMÍ DE SON OMS (B) 

CA028 CAMÍ DE SON FONT / CAMÍ DE S'HORT DE SON FONT 

CA029 CAMÍ DE SON OMS (A) (trams 1, 2 i 4) 

CA030 CAMÍ DELS ESTABLITS DE SA TORRE 

CA031 CAMÍ DE SON COLOM / CAMÍ DE BINICAPÚS 

CA032 CAMÍ DE SON CUDEM 

CA033 CAMÍ DES RIQUERS 

CA034 CAMÍ DE SON MAINOU 

CA035 CAMÍ D’ESTABLITS DE SON SERVERA 

CA036 VOLTA DES FRARE / PAS DES FRARE 

CA037 CAMÍ DES MOREIS (B) / TRAVESSA DE SA GARROVERA 

CA038 CAMÍ DES VINYET 

CA039 CAMÍ DE MARINA 

CA040 CAMÍ DE SON GALL / CAMÍ DE SON JORDI MORLÀ 

CA041 CAMÍ DE SON MORLÀ 

CA042 CAMÍ DE SON DAGUETA 

CA043 CAMÍ DE SON BERGUES 

CA044 CAMÍ DE BETLEM / CAMÍ AL POU DE BETLEM 

CA045 CAMÍ DE MONTI-SION 

CA049 CAMÍ DE SON PINYA 

CA052 CAMÍ DES TESCAL 

CA053 CAMÍ DE SON LLUÏSSÓ 

CA054 CAMÍ DE SON PALONI 

CA055 CAMÍ DE CAN NEGRET 

CA059 CAMÍ DE SON OLIVER 


DOCUMENTAL 

- 150 -


CA060 CAMÍ AL POU DE SON CUDEM 

CA062 CAMÍ DE SON MONEGRÍ 

CA063 CAMÍ DES MISSER / CAMÍ DE S'HORT VELL 

CA064 CAMÍ AL POU DE SON JORDI 

CA065 CAMÍ DE SON MERCADAL 

CA066 CAMÍ DES PUTXET 

Alguns trams dels anteriors camins tenen marges que han estat protegits amb una categoria 

superior (vegeu Tom VII Béns etnològics. Pedra en sec) són els següents: 

CA002 CAMÍ REIAL DE PALMA - CAMÍ DE BANYERES (vegeu PA001 PARET CAMÍ 

DE BANYERES) 

CA006 CAMÍ DE SA TORRE – CAMÍ DE SON VAQUER – CAMÍ DE SON ROIG 

(vegeu PA014 SON NEBOT –CAMÍ DE SA TORRE) 

CA010 CAMÍ DE SON SERVERA ( vegeu PA009 CAMÍ DE SON SERVERA I i P010 

CAMÍ DE SON SERVERA II). 

CA013 CAMÍ DE SON DRAGO (vegeu PA003 Son Porquer). 

CA014 CAMÍ DE BELLVIURE / CAMÍ DE SON COTA (vegeu PA007 BELLVIURE – 

TANCA DES GARROVERS). 

CA015 CAMÍ DES TAST – ES MOREIS (vegeu PA005 CAMÍ DE BELLVIURE A ES 

TAST I, PA006 CAMÍ DE BELLVIURE A ES TAST II i PP001 PEDRA DE PEIX DES 

CREUER DES TAST). 

CA021 CAMÍ DE S'OLIVAR / CAMÍ DE SON JORBO ( vegeu PA008 MARGES 

S’OLIVAR). 

CA023 CAMÍ DE SON LLUÍS / CAMÍ DE SON LLUÏSSÓ / CAMÍ DE SON VALLETS 

(vegeu PA004 TANCA DE SON VALLETS). 

A més, per l’interès constructiu que presenta, es cataloga amb el nivell de protecció B1 el 

següent: 

CA020 CAMÍ D'ALCORAIA / CAMÍ DE SON VALLS (vegeu PA015 CAMÍ DE SON 

VALLS). 


DOCUMENTAL 

- 151 -


RETOLACIÓ URBANA 


DOCUMENTAL 

- 152 -


CONJUNT DE TAULELLS CERÀMICS DE RETOLACIÓ URBANA DEL SEGLE XIX 

Els taulells ceràmics de retolació urbana de Porreres, es remunten a l’any 1863 ca, en que es 

començà la retolació a tot Mallorca. 

Uns anys abans, la Real Ordre de 19 de desembre de 1856, ja feia menció a les normes per 

donar nom als carrers, però sembla que no s’aplicà fins uns anys més tard. 

El 24 de febrer de 1860, una nova ordre regulava les normes que havia de seguir dita 

retolació. Entre d’altres, considerava que els carrers havien de tenir el mateix nom en tot el seu 

traçat i que havien de canviar de nom quan tenien un angle recte. Això suposà un canvi 

important pel que fa als topònims urbans. Fins aleshores, un mateix carrer podia rebre distints 

noms segons el tram. Una prova d’aquest fet, és el padró municipal de 1822, al que apareixen 

travesses i carrers amb noms, avui dia desapareguts, que possiblement no eren més que part 

del que avui consideram un sol carrer. En són exemples el carrer de las Vanadoras, la travesia 

den Marimonet o el dels Pajesos. 

La nova normativa també regulava que no es poguessin duplicar els noms de carrer a excepció 

dels que feien referència d’una banda a places i, de l’altra a carrers o en aquells que feien 

referència a edificis religiosos. 

L’article 20 de la dita ordre, deia que era obligatori que els rètols fossin de ceràmica i les 

despeses havien de córrer a càrrec dels ajuntaments. No així els petits de les cases que 

anaven a càrrec dels propietaris de les cases. (PIERAS, 1990, 21). 

El 1863, davant el fet que molts municipis encara no havien començat el procés, una nova 

circular recordava l’obligació de retolar i numerar amb rajoles, amenaçant de multar als 

ajuntaments en cas de no fer-ho. L’abril d’aquest any es començaren a retolar els carrers i la 

numeració d’edificis de Palma i de tota la província segons l’ordre disposada el 24 de febrer de 

1860. (LLABRÉS, IV, 1966, 131). 

A Ciutat sembla que es decidí que es faria una retolació definitiva amb plaques de marbre, però 

que fins que aquestes no estassin llestes, es retolaria amb rajoles blanques de lletres blaves, 

tal com era ordenat. El 8 juny de 1864 sembla que s’hauria finalitzat la seva col·locació. 

(LLABRÉS, IV, 1966, 201). 

En aquest moment es castellanitzaren els noms de carrers posat que l’article 17 de la 

normativa deia que “debe procederse á conservar los nombres de sabor y dialecto provincial ó 

á castellanizarlos según las circunstancias, claro es que al buen gusto y tacto de los 

encargados queda encomendado el acierto en cada ocasión” (QUADRADO, 1863, 14). Això no 

obstant, molts noms foren traduïts incorrectament, sense conservar els noms de “sabor y 

dialecto provincial”, sinó que en ocasions la traducció resulta ben poc encertada. 

Tot i que les antigues rajoles valencianes, blanques de lletres blaves, estan obsoletes com a 

plaques de carrer i numeració de les cases, s’ha considerat que són elements d’alt valor històric 

i patrimonial. És per aquest motiu que s’han inclòs en el present catàleg. D’altra banda, la seva 

permanència, ha permès situar alguns topònims urbans que de no ser així hagués resultat molt 

difícil. 

Al carrer Major es conservava un taulell que indicava: 

PORRERAS 

PART. DE MANACOR 

PROV. DE LAS 

BALEARES (BARCELÓ, 2000, 74) 


DOCUMENTAL 

- 153 -


S’ha de dir que en molts casos l’estat d’aquests taulells ceràmics està en molt males 

condicions, alguns han estat erosionats per l’acció humana, per tal d’evitar la confusió. Altres 

han quedat davall les plaques modernes i en el pitjors dels casos, sota el referit de les cases. 

Per tot això, que les poques que queden encara són més significatives. 

Tots ells s’han considerat com a conjunt patrimonial, ja que es remeten a un sòl encàrrec i a 

una mateixa acció. El conjunt queda format pels següents elements: 

1. PLAZUELA DE LA YGLÉSIA I 

2. PLAZUELA DE LA YGLÉSIA II 

3. CALLE DEL CUARTEL 

4. CALLE FLORIDA I 

5. CALLE FLORIDA II 

6. CALLE DEL CALL I 

7. CALLE DEL CALL II 

8. CALLE DE LA ESCUELA 

9. CALLE DE LUIS 

10. CALLE DE FELIU 

11. CALLE BORRON 

12. CALLE TEJA 

13. CALLE PASAGE 

14. CALLE DEL VIEJO 

15. CALLE DE LA DONCELLA 

La manca de documentació a l’Arxiu Municipal de Porreres de documentació anterior al 1869, 

no ens permet saber quina fàbrica valenciana fou l’encarregada de realitzar els taulells. 


DOCUMENTAL 

- 154 -



RU001 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: PLAZUELA DE LA YGLÉSIA I 


RETOLACIÓ URBANA. TAULELL CERÀMIC. 

SITUACIÓ 

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA CANTONADA AMB EL CARRER DE LA RECTORIA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 

Mestres valencians 

PROPIETARI 





SÒL URBÀ. CASC ANTIC I 

DESCRIPCIÓ 

Taulell ceràmic valencià. 

Rajola vidriada blanca amb lletres en blau. 

MIDES: 25 x 19 

INSCRIPCIÓ: 

PLAZUELA 

DE LA 


DOCUMENTAL 

- 155 -


YGLÉSIA 


Des de temps molt remots existia una altra plaça a la vila, citada al Capbreu d’en Manresa de 

1395, document referit als béns assignats al rector de la parròquia de Porreres on es diu que la 

rectoria hi està situada: 

“alberch ab son pati e ab son ort contigu al dit alberch [...] prop la plassa del peyro e 

assignat al Rector de la dita Iglesia per habitatio sua”, (ADM, 17/51/11, f. 3v.). 


Salvador dient: 

“A la placeta de l’Església hi ha a l’esquerra l’imponent edifici de la rectoria [...] més 

avall hi ha l’església”. (HABSBURG-LORENA, 2002, 634). 


ADM, 17/51/11, f. 3v. 

AJUNTAMENT DE PORRERES, Padró de la Vila de Porreres 1822 i 1828, Porreres, 1997. 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Petits detalls urbans” a Llum d’Oli, núm. 74, Porreres, 2000, 74. 

BIBILONI, Gabriel, Els noms dels carrers de Palma, Palma de Mallorca, 1983. 


Palma de Mallorca, 2002 

LLABRÉS BERNAL, Juan, Noticias y relaciones históricas de Mallorca, siglo XIX (1861-1870), 

vol. IV, Palma de Mallorca, 1966. 

MUNAR OLIVER, Gaspar, Història de Porreres, vol. II, Palma de Mallorca, 1979 

PIERAS SALOM, Gabriel, Primera Rotulació dels carrers d'Inca. Apunts històrics, Inca, 1990. 

QUADRADO, José María, Observaciones sobre la titulación de las calles, Palma de Mallorca, 

1863. 

QUADRADO, José María, “Observaciones sobre la rotulación de las calles de Palma” a 

Ensayos religiosos, políticos y literarios, vol. III, Palma de Mallorca, 1894, 331-362. 


CAP 


ALT 

RISCOS 

ESTÀ EN MOLT MAL ESTAT 



DOCUMENTAL 

- 156 -


OQ1. Restauració del taulell ceràmic. 


B2 Es protegeix el taulell ceràmic. 


ESP006 PLACETA DE L’ESGLÉSIA 



CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 157 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 158 -



RU002 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: PLAZUELA DE LA YGLÉSIA II 



SITUACIÓ 

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA CANTONADA CARRER D’EN SALA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

PLAZUELA 

DE LA 


DOCUMENTAL 

- 159 -


YGLÉSIA 


La plaça del Peiró 

Des de temps molt remots existia una altra plaça a la vila, citada al Capbreu d’en Manresa de 

1395, document referit als béns assignats al rector de la parròquia de Porreres on es diu que la 

rectoria hi està situada: 

“alberch ab son pati e ab son ort contigu al dit alberch [...] prop la plassa del peyro e 

assignat al Rector de la dita Iglesia per habitatio sua”, (ADM, 17/51/11, f. 3v.). 


Salvador dient: 

“A la placeta de l’Església hi ha a l’esquerra l’imponent edifici de la rectoria [...] més 

avall hi ha l’església”. (HABSBURG-LORENA, 2002, 634). 


ADM, 17/51/11, f. 3v. 




Palma de Mallorca, 2002 






1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 

ESTÀ EN MOLT MAL ESTAT 




DOCUMENTAL 

- 160 -





ESP006 PLACETA DE L’ESGLÉSIA 



CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 161 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 162 -



RU003 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CUARTEL 



SITUACIÓ 

CARRER DE L’ALMOINA CANTONADA AMB EL CARRER DEL POU FLORIT. 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 


DOCUMENTAL 

- 163 -


DEL 

CUARTEL 


Al segle XVIII, durant el regnat de Felip V, s’establí una contingent militar permanent que havia 

de mantenir, d’una banda, l’ordre intern i de l’altra, estar preparat per a intervenir en les guerres 

de la Corona a la Mediterrània. Tot això, donà lloc a una militarització permanent a totes les 

viles de Mallorca i obligà a disposar d’un quarter per a donar hostatge als militars i farratges pels 

cavalls. 

La Companyia de Dragons era un cos de soldats considerat com a una infanteria a cavall, ja 

que portaven sabre i carrabina i combatien a cavall o desmuntats. Consta que ja existia a 

Espanya en el segle XVII. Felip V li donà fort impuls. Aquest cos desaparegué el 1815. 

El Quarter s’emplaçà a una casa de la vila que s’adquirí a tal efecte i a la qual s’hi dugueren a 

terme algunes reparacions per a poder acollir-hi els milicians. A les actes municipals de 

l’Ajuntament de Porreres del 1727 es recull la necessitat d’arreglar la casa, que havia de servir 

per a hostatjar funcionaris públics. Per tal que estàs sempre a punt, cercaven una persona que 

hi habitàs sense pagar lloguer, comprometent-se la vila a posar-hi dos matalassos i dos llençols 

per a parar dos llits. (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1997, s. f.) 

El 1728 visitava la vila, Jordi de Viller, tinent de capità de la Companyia de Dragons de 

Dimburch, juntament amb un sergent i un dragó per tal de veure com estaven els farratges i 

indicava que es preparassin per a acollir 34 cavalls i set llits per als dragons. L’Ajuntament, 

acordava que no tenint temps d’adobar el Quarter, els allotjarien a diverses possessions i cases 

de la vila.(BARCELÓ & SERVERA, 1993, 101-102). 

El Quarter finalment s’instal·là al carrer de l’Almoina, fet que donà lloc a un canvi de nom del 

carrer, passant a ésser conegut com a del Quarter, nom que es mantingué fins al segle XX. Al 

padró municipal de 1822, és la casa 305, i s’hi diu que hi habitava Gabriel Bordoy Oficial Sache 

i la seva família. (AJUNTAMENT DE PORRERES, 1997, s. f.). El 1861, fou encantat per 

l’Ajuntament, tal com consta al Boletín Oficial de la Provincia de las Baleares, d'on podem 

obtenir algunes dades sobre com era: 

"Linda con la casa y corral de Antonio Meliá, con la de Juan Feliu, casa y corral de 

Lorenzo Mas y calle pública dicha del Cuartel. Su área es de 2.100 pies, o sea 163 

metros 38 milímetros. No está arrendada por habitarla el oficial Sache. Está 

justipreciada en 7.900 reales". (MUNAR, 1979, 131-132). 

Cap als anys vuitanta del segle XX es retolaren de nou els carrers i reprengué el nom de 

l’Almoina. 




BARCELÓ CRESPÍ, Maria i SERVERA SITJAR, Bartomeu, Vida municipal i Nova Planta. 

Porreres, 1718-1728, Llucmajor, 1993. 




DOCUMENTAL 

- 164 -



ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Crònica de Porreres (segles XVI-XX), Porreres, 2001, pàg. 82 i 

84. 



1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 

Presenta erosió i alguns cruis. 


OQ1. Restauració del bé. 



CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 165 -


FOTOGRAFIES 

. 


DOCUMENTAL 

- 166 -



RU004 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE FLORIDA I 



SITUACIÓ 

CARRER DEL POU FLORIT CANTONADA CARRER DE L’ALMOINA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

(F)LO(RIDA) 


DOCUMENTAL 

- 167 -



El Pou Florit és documentat el 1406, quan el mostassaf Antoni Nicolau multava Gabriel 

Camplong perquè la seva dona "lavava draps prop de lo pou apel·lat d’en Florit" (ROSSELLÓ, 

2001, 33). 

El 1506 s’anomenava una sort de terra de Cristòfol Mir confrontant amb el vico regio del pou 

Florit (BARCELÓ & SERVERA, 1999, 98). 

Berard a la descripció de Porreres al seu Viaje a las Villas de Mallorca de 1789, fa menció a 

aquest carrer: 

“Tiene algunas calles muy derechas y muy largas, bastante anchas, principalmente la 

de Sa Galle, que ofrece una agradable lontananza, como también la den Veyet, la del 

Pou Florit, la de la Dragonera y la den Noguera, que todas van en declivio hacia el sud”, 

(BERARD, 1983, 208). 


ARM, ECR 70, 192. 

ARM, ECR 70, 393v. 



patrimoni a conservar” a V Congrés. El nostre Patrimoni Cultural: El Patrimoni menor, Palma de 

Mallorca, 1999, 98. 

BERARD, Gerónimo, Viaje a las Villas de Mallorca 1789, Palma de Mallorca, 1983. 







1863. 





CAP 


ALT 

RISCOS 


DOCUMENTAL 

- 168 -


Presenta cruis i en la part inferior ha perdut gran part del vidriat. 






P017 POU FLORIT 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 169 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 170 -



RU005 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE FLORIDA II 



SITUACIÓ 

CARRER DEL POU FLORIT CANTONADA CARRER DEL CALL 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

FLORIDA 


DOCUMENTAL 

- 171 -



El Pou Florit és documentat el 1406, quan el mostassaf Antoni Nicolau multava Gabriel 

Camplong perquè la seva dona "lavava draps prop de lo pou apel·lat d’en Florit" (ROSSELLÓ, 

2001, 33). 

El 1506 s’anomenava una sort de terra de Cristòfol Mir confrontant amb el vico regio del pou 

Florit (BARCELÓ & SERVERA, 1999, 98). 


aquest carrer: 

“Tiene algunas calles muy derechas y muy largas, bastante anchas, principalmente la 

de Sa Galle, que ofrece una agradable lontananza, como también la den Veyet, la del 

Pou Florit, la de la Dragonera y la den Noguera, que todas van en declivio hacia el sud”, 

(BERARD, 1983, 208). 


ARM, ECR 70, 192. 

ARM, ECR 70, 393v. 



patrimoni a conservar” a V Congrés. El nostre Patrimoni Cultural: El Patrimoni menor, Palma de 

Mallorca, 1999, 98. 








1863. 





CAP 


ALT 

RISCOS 


DOCUMENTAL 

- 172 -


Presenta alguns cruis i erosió. 






P017 POU FLORIT 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 173 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 174 -



RU006 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CALL I 



SITUACIÓ 

CARRER DEL CALL CANTONADA CARRER MAJOR 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DEL 


DOCUMENTAL 

- 175 -


CALL 


El carrer del Call ens remet a l’existència a Porreres d’una comunitat jueva de la qual en tenim 

dades documentals des del segle XIV. A tall d’exemple, el 1339 a la llista de jueus deutors de la 

Procuració Reial hi trobam Abraham Lahudà Alatzarach de Porreres. (ROSSELLÓ, 2001, 14). El 

carrer tenia característiques similars als restants de la vila. Sols s’ha de remarcar el seu traçat, 

que presenta en la part més baixa un angle recte que el fa desembocar al carrer del Pou Florit, 

que tal com s’ha dit sembla ser anterior al 1300. L’única diferència que presentaven les cases 

jueves respecte a les del cristians, era l’escletxa on s’hi col·locava el mezuzà, un rotlle de 

pergamí amb un fragment del Deuteronomi, al brancal dret del portal. 










84. 



1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 

Presenta alguns cops però està en bastant bon estat. 






DOCUMENTAL 

- 176 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 177 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 178 -



RU007 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL CALL II 



SITUACIÓ 

CARRER DEL CALL CANTONADA AMB EL CARRER DE L’ALMOINA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DEL 


DOCUMENTAL 

- 179 -


CALL 


El carrer del Call ens remet a l’existència a Porreres d’una comunitat jueva de la qual en tenim 

dades documentals des del segle XIV. A tall d’exemple, el 1339 a la llista de jueus deutors de la 

Procuració Reial hi trobam Abraham Lahudà Alatzarach de Porreres. (ROSSELLÓ, 2001, 14). El 

carrer tenia característiques similars als restants de la vila. Sols s’ha de remarcar el seu traçat, 

que presenta en la part més baixa un angle recte que el fa desembocar al carrer del Pou Florit, 

que tal com s’ha dit sembla ser anterior al 1300. L’única diferència que presentaven les cases 

jueves respecte a les del cristians, era l’escletxa on s’hi col·locava el mezuzà, un rotlle de 

pergamí amb un fragment del Deuteronomi, al brancal dret del portal. 










84. 



1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 

Presenta alguns cruis i pèrdua del vidriat en algunes parts. 






DOCUMENTAL 

- 180 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 181 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 182 -



RU008 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA ESCUELA 



SITUACIÓ 

CARRER DE FRA JUNIPER SERRA CANTONADA AMB EL CARRER DEL POU FLORIT 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 

MESTRES VALENCIANS 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DE 


DOCUMENTAL 

- 183 -


LA ESCUELA? 


Aquest carrer era conegut el 1710 com el carrer de Mosson Lliteres o de la Posada dels 

franciscans. El 1822 el trobam com a travessa de l’Apotecari. El 1873 passà a dir-se calle 

Escuela i el 1894 calle de las Escuelas. (SERVERA, 1996, 9). 

Fins al 1934 hi hagué una escola de nins situada en aquest carrer a l’actual edifici del Banc de 

Crèdit Balear. Tenia una aula i no tenia pati, els alumnes jugaven al carrer d’En Mago. (GARÍ, 

2007, 49). 



BARCELÓ CRESPÍ, Maria, ...sobre Porreres, Porreres, 2001. 


GARÍ SALLERAS, Bartomeu, La guerra civil a Porreres. Desfilades de dia, afusellaments de nit, 

Palma de Mallorca, 2007. 






1863. 



SERVERA SITJAR, Bartomeu, “Algunes notes històriques sobre la toponímia postres carrers” a 

Llum d’Oli, núm. 55, Porreres, 1996, 9. 


CAP 


ALT 

RISCOS 






DOCUMENTAL 

- 184 -



CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 185 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 186 -



RU009 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LUIS 



SITUACIÓ 

CARRER D’EN LLUÍS CANTONADA AMB EL CARRER DEL POU FLORIT 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 

MESTRES VALENCIANS 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DE 


DOCUMENTAL 

- 187 -

LUIS 



El 1716 apareix al llibre de defuncions el carrer del Capità Miquel Roig de Lluís (MUNAR, 1979, 

303) i al vecindari de 1822 apareix la travessia den Lluís (AJUNTAMENT DE PORRERES, 

1997, s. f.). 


APPo, Llibre de defuncions dels anys 1713-1723, s. f. 









1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 







DOCUMENTAL 

- 188 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 189 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 190 -



RU010 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE FELIU 



SITUACIÓ 

CARRER D’EN FELIU ENFRONT DEL CARRER DEL CANONGE BARCELÓ 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DE 


DOCUMENTAL 

- 191 -

FELIU 



La família Feliu està vinculada a la vila de Porreres des dels seus inicis. És documentat que 

l’any 1266 Marimon Feliu comprava l’alqueria de Passaratx per mil sous valencians. (MUNAR & 

ROSSELLÓ, 1977, 39). 

El 1347 Guillem Feliu era batle de Porreres (MUNAR & ROSSELLÓ, 1977, 52). 

Un dels membres destacats d’aquesta família fou l’erudit Joan Feliu Jaume, fundador de la 

Sociedad Lul·liana de Porreres, advocat i periodista. 

Al padró de 1822 ja apareix el carrer d’en Feliu on habitava l’Honor Joan Feliu, (AJUNTAMENT 

DE PORRERES, 1997, s. f.) 










1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 







DOCUMENTAL 

- 192 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 193 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 194 -



RU011 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: (?) CALLE BORRÓN 



SITUACIÓ 

CARRER GENERAL BARCELÓ CANTONADA PASSARATX 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 



OCULTA DAVALL LA PLACA DE MÀRMOL MODERNA 


Al padró municipal de 1822 apareix citat el carrer d’en Baronat, el 1824 el topònim havia 

evolucionat cap a carrer d’en Boronat o d’en Borronat. El 1873 es castellanitzà com a carrer del 

Borron. (SERVERA, 1996, 9). 


DOCUMENTAL 

- 195 -


Sembla que aquest es deuria a una evolució del nom Bonhoranat, que s’hauria convertit en 

topònim degut al forn que així es deia i que s’hauria situat en aquest carrer. 

En tenim notícies del 1386 quan es pagà una lliura i 16 sous a Jaume Riera per l’obra feta en 

adobar el forn reial anomenat d’en Bononat. (ROSSELLÓ, 2001, 28). 









1863. 



ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Noticiari de Porreres (segles XIII-XVI), Porreres, 2001. 

SERVERA SITJAR, Bartomeu, “Algunes notes històriques sobre la toponímia dels postres 

carrers” a Llum d’Oli, núm. 55, Porreres, 1996. 


CAP 


ALT 

RISCOS 


OQ1. La recol·locació de la placa contemporània que permetés la contemplació de l’antiga. 




DOCUMENTAL 

- 196 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 197 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 198 -



RU012 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA TEJA 



SITUACIÓ 

CARRER RECTOR LLOMPART CANTONADA CARRER DE SA GALLA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DE LA 


DOCUMENTAL 

- 199 -


TEJA 


El 1710 era conegut com a carrer de la Teulera, al padró de 1822 apareix com a calle de la 

Taulera. D’aquí s’hauria traduït erròniament com a carrer de la Teja. (SERVERA, 1996, 9). 

Sembla que la proximitat de la teulera hauria donat lloc al topònim. Als estims de 1578, ja foren 

estimades a Bartomeu Gener unes cases o gerreria per 45 lliures, (ARM, AH 1.031/2, f. 70v). 


ARM, AH 1.031/2, f. 70v 








1863. 



SERVERA SITJAR, Bartomeu, “Algunes notes històriques sobre la toponímia dels postres 

carrers” a Llum d’Oli, núm. 55, Porreres, 1996. 


CAP 


ALT 

RISCOS 







DOCUMENTAL 

- 200 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 201 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 202 -



RU013 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL PASAGE 



SITUACIÓ 

CARRER DE PASSARATX CANTONADA CARRER DEL GENERAL BARCELÓ 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DEL 


DOCUMENTAL 

- 203 -


PASAGE 


L’alqueria de Passaratx, apareix documentada l’any 1266 quan Marimon Feliu la comprà per un 

valor de mil sous valencians. (MUNAR & ROSSELLÓ, 1977, 39). Sembla que devia estar 

situada a la zona del carrer Major, posat que apareix documentat el pou de Passaratx en 

aquella zona en èpoques posteriors. 

La plaça de Passaratx estava situada al final del carrer del Vent i del carrer Major. El 1776 

Miquel Danús Llompart denunciava tenir: 

“cases i corral al Pou dels horts o carrer del Vent [...] que confrontan de una part ab la 

placeta de Paiseratx, de altre ab lo carreró que va al pou dels horts, de altre ab terra de 

Juan Coll als mestre i de altre ab Possº De los fills de Matgi Bauza als forter”. (ADM, 

21/8/20, s. f.) 


aquest carrer “La calle Mayor, desde el pozo den Pasaraix hasta a la plaza, es lo más elevado 

de ella”.(BERARD, 1983, 208). 

Al padró de 1822, aquesta plaça s’anomena plaça de Santanyí i es troba a continuació del 

carrer Major, i des d’on partia el carrer de Passaratx. 


ADM, 21/8/20, s. f. 









1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 


DOCUMENTAL 

- 204 -







CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 205 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 206 -



RU014 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DEL VIEJO 



SITUACIÓ 

MOLÍ D’EN DONZELL 

CARRER D’EN VEIET 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 





SÒL URBÀ. CASC ANTIC II 

DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 


DOCUMENTAL 

- 207 -


DEL 

VIEJO 


El 1663 apareixen documentades les cases de Bartomeu Orell, Veiet, al carrer anomenat de la 

Posada dels Pagos. Sembla que d’aquest hauria derivat el nom del carrer d’En Veiet, (ARM, 

ECR 89, f. 225-226v). 

A la capbrevació ce 1710 ja apareix el nom del carrer del Veyet Orell (MUNAR, 1979, 301). 


ARM, ECR 89, f. 225-226v. 








1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 







MV011 MOLÍ D’EN DONZELL 


DOCUMENTAL 

- 208 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 209 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 210 -



RU015 

DENOMINACIÓ 

RETOLACIÓ URBANA: CALLE DE LA DONCELLA 



SITUACIÓ 

CARRER DE LA DONZELLA CANTONADA CARRER DEL PARE MOLINA 

ENTORN 

URBÀ 


ACCESSIBLE 

CRONOLOGIA 

1863 ca 

AUTOR 


PROPIETARI 





SÒL URBÀ. CASC ANTIC II 

DESCRIPCIÓ 




INSCRIPCIÓ: 

CALLE 

DE LA 


DOCUMENTAL 

- 211 -


DONCELLA 


Possiblement donzella fa referència a un malnom, ja que en el mateix lloc s’hi troba el molí 

conegut com a molí d’en Donzell. 









1863. 




CAP 


ALT 

RISCOS 







DOCUMENTAL 

- 212 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 213 -


FOTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 214 -


PATRIMONI DOCUMENTAL 


DOCUMENTAL 

- 215 -



AR001 

DENOMINACIÓ 

ARXIU MUNICIPAL DE PORRERES 


ARXIU 

SITUACIÓ 

CAMÍ DE LA SANTA CREU, NÚM. 31 

CRONOLOGIA 

1869-2011 

AUTOR 

PROPIETARI 






DESCRIPCIÓ 

L’Arxiu Municipal de Porreres es troba físicament situat a la nau dreta de l’edifici de 

l’Escorxador. 

La documentació està agrupada en 5 conjunts documentals: 

1. Òrgans de Govern 

1.1. Batlia 

1.2. Ajuntament Plenari 

1.3. Comissió Municipal 

2. Administració General 

2.1. Secretaria General 

2.2. Personal 

2.3. Sanitat i Assistència Social 

2.4. Obres i planejament 


DOCUMENTAL 

- 216 -


2.5. Educació 

2.6. Cultura 

2.7. Esports 

2.8. Serveis 

3. Administració econòmica 

3.1. Intervenció 

3.2. Tributació 

3.3. Dipositària 

4. Eleccions 

4.1. Junta Municipal del cens electoral 

4.2. Eleccions i referèndums 

5. Justícia 

5.1. Jutjat 

Consten, en total, de 1.507 unitats d'instal·lació, que es poden trobar en forma de lligall o de 

llibre. (MASSANET & MASSOT, 1987) 


Durant la revolució de la Gloriosa, l’arxiu fou cremat juntament amb molts altres béns de la casa 

Consistorial. Com deixà escrit Miquel Llinàs, prevere: 

“El día tres de octubre de 1868, día de eterna memoria, en que toda la España estaba 

bajo un Gobierno provisional, se levantó en este pueblo, a las diez de la noche, una 

gran turba de populacho desenfrenado (...) En primer lugar a donde se dirigió fue a la 

Casa Consistorial, y descargando sobre su fachada un diluvio de piedras, quedaron en 

un momento destrozadas persianas, puertas y vidrios de aquella Casa, y entrando a la 

fuerza, echaron abajo bancos, sillas y mesas, de lo cual hicieron al instante una gran 

hoguera; y lo más sensible fue que la memoria de aquellos hombres, que con sus 

desvelos se habían hecho eterna su memoria por su ciencia, virtud y artes, que hacía 

un gran honor a este pueblo de Porreras, que contaba con seicientos años a esta parte, 

juntamente con todos los demás libros, que existían en aquel archivo, en un momento 

fueron echados en aquella grande hoguera y fueron reducidos a ceniza...” (LLINÁS, 

manuscrit, s. d. citat a MUNAR, 1979, 262-263). 

Feliu també el mencionà al seu llibre: 

“En el archivo parroquial de Porreras se conservan los libros de cuentas referentes al 

santuario de Montesion desde el 1724 hasta la fecha. Es posible que los anteriores 

quedasen custodiados en el archivo municipal, y que siguiesen la misma suerte que 

cupo á los muchos é importantes documentos allí existentes en la noche del 3 de 

octubre de 1868. En estos libros, además de anotarse, en buena contabilidad, el gasto 

y el ingreso, están consignados los nombres de los que, desde la indicada fecha, han 

desempeñado el cargo de clavarios del oratorio”. (FELIU, 1993, 33). 


DOCUMENTAL 

- 217 -


El 1984 fou traslladat a la Casa Bel·la, car a la Sala no hi havia prou espai. Posteriorment ha 

ocupat diverses dependències de la Casa Consistorial incloent un canvi de domicili quan passà 

de la Sala Vella a Can Sitjar. (MASSANET & MASSOT, 1987, 12-13) 


BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Els arxius de Porreres” a Llum d’Oli, núm. 10, Porreres, 1980, 10. 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, ...Sobre Porreres, Porreres, 2001, 28-29. 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “L’Arxiu Municipal i la seva problemàtica” a Llum d’Oli, núm. 94, 

Porreres, 2003, 29. 

FELIU, Juan, Noticias históricas sobre el Santuario de Montesión de Porreras, Palma, 1993, 

(Edició facsímil de l’original del 1894), 33. 

LLINÁS, Miquel, Notas sobre la historia de Porreras recogidas por un sacerdote hijo de la 

misma villa. (Manuscrit citat a MUNAR OLIVER, Gabriel, Història de Porreres, vol. II, Porreres 

1979, 262-264). 

MASSANET GILI, Maria i MASSOT RAMIS D'AYREFLOR, Maria, Inventari de l'Arxiu municipal 

de Porreres, Palma de Mallorca, 1987. 

Saig, núm.88, desembre 2009. 


El 2009 hi quedà instal·lada la nova Biblioteca Municipal, l’Arxiu Municipal de Porreres i el 

Centre Universitari. Les obres foren subvencionades pell Pla E d’ajuda als ajuntaments per part 

del Govern Central. (Saig, núm.88, desembre 2009). 


ALT 

RISCOS 

Resulta urgent la revisió dels paràmetres de conservació de documents, en concret, la humitat i 

temperatura que fan perillar la vida dels documents. 

Els conjunts documentals presenten molts de buits i, en molts de casos, es pot constatar la 

desaparició de sèries senceres que òbviament haurien d'haver aparegut a Porreres perquè són 

sèries que emanen de l'Ajuntament mateix. (MASSANET & MASSOT, 1987, 30). 


OQ1. Millora de l’espai destinat a dipòsit de l’Arxiu Municipal de Porreres. 

OQ2. Es troben mancances en la correcta classificació dels documents que en recomanen una 

revisió. 


A1 quant al conjunt de documents que en formen el fons arxivístic. 



DOCUMENTAL 

- 218 -


EP003 ANTIC ESCORXADOR – BIBLIOTECA 

CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 219 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 220 -



AR002 

DENOMINACIÓ 

ARXIU PARROQUIAL DE PORRERES 


ARXIU 

SITUACIÓ 

PLAÇA DE L’ESGLÉSIA, 1 

CRONOLOGIA 

SEGLES XIV-XX 

AUTOR 

PROPIETARI 

ECLESIÀSTIC 





DESCRIPCIÓ 

L’Arxiu Parroquial de Porreres es troba físicament situat a la Rectoria de Porreres, al primer 

aiguavés a mà esquerre. 

En ell s’hi troben nombrosos documents, entre d’altres: 

1. Llibres de baptismes 

2. Llibres de matrimonis 

3. Llibres de defuncions 

4. Llibres de censals 

5. Llibres de fàbrica 

6. Llibres de comptes de Monti-sion 

7. Llibres de visites pastorals 

8. Lligalls de mandes pies 

9. Testaments 


DOCUMENTAL 

- 221 -


El fet que no es trobin classificats en fa perillar la seva pervivència. 


Segons diu Joan Feliu: 

“En el archivo parroquial de Porreras se conservan los libros de cuentas referentes al 

santuario de Montesion desde el 1724 hasta la fecha. Es posible que los anteriores 

quedasen custodiados en el archivo municipal, y que siguiesen la misma suerte que 

cupo á los muchos é importantes documentos allí existentes en la noche del 3 de 

octubre de 1868. En estos libros, además de anotarse, en buena contabilidad, el gasto 

y el ingreso, están consignados los nombres de los que, desde la indicada fecha, han 

desempeñado el cargo de clavarios del oratorio”. (FELIU, 1993, 33). 

Fins als anys setanta del segle XX, es trobaven oblidats a un racó del cor acaramullats i plens 

de pols. Sembla que es deu a la iniciativa del capellà porrerenc Joan Rosselló, el trasllat en una 

petita habitació prop de la sagristia. (BARCELÓ, 1981, 2). 

Posteriorment es traslladà a l’espai actual a una saleta del primer aiguavés de la rectoria. 


BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Els arxius de Porreres, (II). Arxiu Parroquial” a Llum d’Oli, 11, 

Porreres, 1981, 2. 

BARCELÓ CRESPÍ, Maria, “Els arxius de Porreres, (II). Arxiu Parroquial” a ...sobre Porreres, 

Porreres, 2001, 30-31. 

FELIU, Juan, Noticias históricas sobre el Santuario de Montesión de Porreras, Palma, 1993, 

(Edició facsímil de l’original del 1894), 33. 


El 2008 es començà la classificació de la documentació que restà inacabada. 


ALT 

RISCOS 

Resulta urgent la revisió dels paràmetres de conservació de documents, en concret, la humitat i 

temperatura que fan perillar la vida dels documents. 


OQ1. Millora de l’espai destinat a dipòsit de l’Arxiu Parroquial. 

OQ2. Es troben mancances en la correcta classificació dels documents que en recomanen una 

revisió. 


A1 quant al conjunt de documents que en formen el fons arxivístic. 


R006 RECTORIA 


DOCUMENTAL 

- 222 -


CARTOGRAFIA 


DOCUMENTAL 

- 223 -


FOTOGRAFIES 


DOCUMENTAL 

- 224 -

tom 2 arquitectura i espais públics. retolació urbana - Ajuntament de ...

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?