10.1. Els fonaments de la Restauració
10.1. Els fonaments de la Restauració 10.1. Els fonaments de la Restauració
Tema 10. L’època de la Restauració borbònica (1874-1902) 10.1. Els fonaments de la Restauració 10.2. Al marge del tron dinàstic: les forces d’oposició 10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme 10.4. La guerra de Cuba i les Filipines 10.5. Les conseqüències del 98 1
- Page 2 and 3: 10.1. Els fonaments de la Restaurac
- Page 4 and 5: 10.1. Els fonaments de la Restaurac
- Page 6 and 7: 10.1. Els fonaments de la Restaurac
- Page 8 and 9: 10.1. Els fonaments de la Restaurac
- Page 10 and 11: 10.2. Al marge del torn dinàstic:
- Page 12 and 13: 10.3. La crisi agrària i el retorn
- Page 14 and 15: 10.3. La crisi agrària i el retorn
- Page 16 and 17: 10.4. La guerra de Cuba i les Filip
- Page 18 and 19: 10.4. La guerra de Cuba i les Filip
- Page 20 and 21: 10.5. Les conseqüències del 98 L
Tema 10. L’època <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
borbònica (1874-1902)<br />
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
10.2. Al marge <strong>de</strong>l tron dinàstic: les forces<br />
d’oposició<br />
10.3. La crisi agrària i el retorn al<br />
proteccionisme<br />
10.4. La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
10.5. Les conseqüències <strong>de</strong>l 98<br />
1
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
<strong>Els</strong> trets bàsics <strong>de</strong>l sistema canovista<br />
Sistema <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
configurat per Antonio Cánovas <strong>de</strong>l Castillo<br />
conservador<br />
fonamentat en un sistema par<strong>la</strong>mentari liberal<br />
Constitució <strong>de</strong> 1876<br />
mo<strong>de</strong>rada<br />
sobirania compartida entre rei i Corts<br />
Corts bicamerals (Congrés i Senat)<br />
àmplia <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ració <strong>de</strong> drets<br />
Estat confessional<br />
2
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
<strong>Els</strong> trets bàsics <strong>de</strong>l sistema canovista<br />
L’estabilitat <strong>de</strong>l règim es fonamenta en<br />
alternança en el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> dos partits polítics<br />
els partits renuncien als cops militars per<br />
arribar al po<strong>de</strong>r<br />
monarquia<br />
Alfonso XII té un paper arbitral en <strong>la</strong> vida<br />
política: ha d’assegurar el canvi pacífic <strong>de</strong> govern<br />
exèrcit<br />
se l’allunya <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida política i s’estableix <strong>la</strong><br />
supremacia <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r civil sobre el militar<br />
3
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
La fi <strong>de</strong>ls conflictes bèl·lics<br />
L’estabilitat <strong>de</strong>l règim es veu afavorida per <strong>la</strong> fi <strong>de</strong> les guerres<br />
La guerra carlina<br />
<strong>la</strong> <strong>Restauració</strong> treu als carlins <strong>la</strong> seva hipotètica legitimitat<br />
molts carlins acceptaran Alfons XII com a rei<br />
La guerra <strong>de</strong> Cuba<br />
s’acaba tant per <strong>la</strong> pressió militar com per <strong>la</strong> negociació<br />
política<br />
Pau <strong>de</strong> Zanjón (1878)<br />
àmplia amnistia, abolició esc<strong>la</strong>vitud, reformes polítiques<br />
incompliment <strong>de</strong> les promeses <strong>la</strong> Guerra Chiquita<br />
(1879)<br />
4
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
El bipartidisme<br />
<strong>Els</strong> dos grans partits <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong> eren<br />
Partit Liberal Conservador (Partit Conservador)<br />
dirigit per Antonio Cánovas <strong>de</strong>l Castillo<br />
Partit Liberal Fusionista (Partit Liberal)<br />
dirigit per Práxe<strong>de</strong>s Mateo Sagasta<br />
Trets comuns:<br />
- partits <strong>de</strong> notables<br />
- <strong>de</strong>fensen <strong>la</strong> monarquia i <strong>la</strong> Constitució<br />
[acord tàcit: no aprovar una llei que obligués l’altre partit a abolir-<strong>la</strong> quan<br />
arribés al govern]<br />
- volen consolidar un Estat liberal, unitari i centralista<br />
- formats per les elits econòmiques i les c<strong>la</strong>sses mitjanes acomoda<strong>de</strong>s<br />
Diferències:<br />
- els conservadors són més immobilistes i <strong>de</strong>fensen <strong>la</strong> religió i l’ordre social<br />
- els liberals proposen un reformisme més <strong>la</strong>ic i progressista<br />
5
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
El “torn pacífic”<br />
l’alternança en el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong>ls dos partits dinàstics<br />
Funcionament:<br />
quan el partit en el govern patia un procés <strong>de</strong> <strong>de</strong>sgast polític, el rei<br />
nomenava cap <strong>de</strong> govern al cap <strong>de</strong>l partit <strong>de</strong> l’oposició<br />
aquest convocava eleccions que guanyava amb majoria suficient per<br />
po<strong>de</strong>r governar<br />
[és imprescindible el frau electoral]<br />
El torn pacífic va existir entre 1876 i 1917<br />
1876-1881: conservadors<br />
1881-1884: liberals<br />
1884-1885: conservadors<br />
1885-1890: liberals<br />
1890-1892: conservadors<br />
1892-1895: liberals<br />
1895-1897: conservadors<br />
1897-1899: liberals<br />
1899-1901: conservadors<br />
6
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
El “torn pacífic”<br />
1885 mor Alfonso XII<br />
por a <strong>la</strong> <strong>de</strong>sestabilització <strong>de</strong>l sistema<br />
Pacte d’El Pardo entre liberals, conservadors i <strong>la</strong><br />
reina regent<br />
[Maria Cristina d’Habsburg]<br />
El govern passa als liberals perquè facin reformes i<br />
el sistema sigui més popu<strong>la</strong>r<br />
Govern L<strong>la</strong>rg, dirigit per Sagasta (1885-1890)<br />
abolició <strong>de</strong> l’esc<strong>la</strong>vitud (1886)<br />
llei d’associacions (1887)<br />
sufragi universal masculí (1890)<br />
7
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
La manipu<strong>la</strong>ció electoral i el caciquisme<br />
L’alternança en el po<strong>de</strong>r és possible gràcies a un sistema electoral<br />
manipu<strong>la</strong>t<br />
El control <strong>de</strong>l procés electoral el tenien<br />
el Ministre <strong>de</strong> <strong>la</strong> Governació<br />
e<strong>la</strong>bora <strong>la</strong> llista <strong>de</strong> candidats que han <strong>de</strong> ser elegits<br />
(“encasil<strong>la</strong>dos”)<br />
nomena als diputats “cuneros” (candidats aliens a <strong>la</strong><br />
circumscripció per <strong>la</strong> qual es presenten)<br />
els governadors civils transmeten les llistes als alcal<strong>de</strong>s i cacics, i<br />
entre tots garantien l’elecció<br />
els cacics<br />
persona que sense formar part <strong>de</strong>l po<strong>de</strong>r a nivell institucional<br />
domina i contro<strong>la</strong> els principals ressorts <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r en una pob<strong>la</strong>ció<br />
gràcies al seu po<strong>de</strong>r econòmic o a les seves influències polítiques<br />
el seu po<strong>de</strong>r és més evi<strong>de</strong>nt a les zones rurals<br />
exercien activitats discriminatòries i amb el seu po<strong>de</strong>r premiaven o<br />
castigaven <strong>la</strong> fi<strong>de</strong>litat electoral <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent<br />
8
<strong>10.1.</strong> <strong>Els</strong> <strong>fonaments</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
La manipu<strong>la</strong>ció electoral i el caciquisme<br />
Tot un conjunt <strong>de</strong> fraus ajudaven a aconseguir<br />
l’elecció <strong>de</strong>l candidat ministerial<br />
tupinada (pucherazo)<br />
compra <strong>de</strong> vots<br />
falsificació <strong>de</strong>l cens<br />
falsificació d’actes<br />
pràctiques coercitives<br />
9
10.2. Al marge <strong>de</strong>l torn dinàstic: les forces d’oposició<br />
Republicans i fe<strong>de</strong>rals<br />
grans <strong>de</strong>rrotats pel cop militar <strong>de</strong> 1874<br />
van ser marginats <strong>de</strong> <strong>la</strong> política<br />
PERÒ tenien<br />
una base popu<strong>la</strong>r important a les ciutats<br />
uns òrgans <strong>de</strong> premsa influents<br />
dividits en diferents corrents polítics<br />
Partido Posibilista (Emilio Caste<strong>la</strong>r)<br />
accepta el sistema <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
col·<strong>la</strong>bora en els governs locals<br />
Partido Republicano Progresista<br />
M. Ruiz Zorril<strong>la</strong>: adopta <strong>la</strong> via insurreccional, però fracassa<br />
Nicolás Salmerón: <strong>de</strong>fensa el republicanisme unitari<br />
Partit Republicà Fe<strong>de</strong>ral (Pi i Margall)<br />
influent a Catalunya<br />
La introducció <strong>de</strong>l sufragi universal creixement <strong>de</strong>l republicanisme<br />
es crea <strong>la</strong> Unión Republicana (1893), formada per progressistes i fe<strong>de</strong>rals<br />
aconsegueixen formar una minoria important a les Corts<br />
10
10.2. Al marge <strong>de</strong>l torn dinàstic: les forces d’oposició<br />
El carlisme<br />
A finals <strong>de</strong>l s. XIX, encara alguns carlins van intentar<br />
moviments armats, però van fracassar<br />
Amb <strong>la</strong> consolidació <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Restauració</strong><br />
per<strong>de</strong>n les esperances d’arribar al po<strong>de</strong>r<br />
Amb el suport <strong>de</strong>l Vaticà i <strong>de</strong> <strong>la</strong> jerarquia eclesiàstica a Alfons XII<br />
per<strong>de</strong>n <strong>la</strong> possibilitat <strong>de</strong> presentar-se com l’única força catòlica<br />
1888 Ramon Nocedal<br />
es <strong>de</strong>svincu<strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong>l preten<strong>de</strong>nt carlí<br />
crea el Partido Tradicionalista<br />
antiliberal<br />
<strong>de</strong>fensa <strong>la</strong> tradició i <strong>la</strong> religió catòlica<br />
11
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme<br />
Repercussions <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi agrària<br />
Afecta al b<strong>la</strong>t i a <strong>la</strong> vinya<br />
BLAT<br />
La crisi arriba al 1884 <strong>de</strong>sprés d’uns anys <strong>de</strong> males<br />
collites i preus elevats<br />
Causa importacions <strong>de</strong> b<strong>la</strong>t barat provinents <strong>de</strong>ls<br />
Estats Units i <strong>de</strong> Rússia<br />
Conseqüència <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong>ls beneficis<br />
pèrdua <strong>de</strong> <strong>la</strong> propietat<br />
jornalers<br />
emigren a <strong>la</strong> ciutat (Madrid)<br />
canviar a conreus més rendibles<br />
12
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme<br />
Repercussions <strong>de</strong> <strong>la</strong> crisi agrària<br />
VINYA<br />
La crisi arriba el 1879 <strong>de</strong>sprés d’uns anys <strong>de</strong> preus elevats<br />
[exportacions a França]<br />
Causa <strong>la</strong> p<strong>la</strong>ga <strong>de</strong> <strong>la</strong> fil·loxera que mata <strong>la</strong> vinya<br />
Conseqüència <strong>de</strong>saparició <strong>de</strong> <strong>la</strong> vinya<br />
[es va haver <strong>de</strong> substituir per ceps americans]<br />
Genera un conflicte entre arrendataris i propietaris<br />
Contractes <strong>de</strong> rabassa<br />
morta havien fet fortes<br />
inversions i <strong>de</strong>fensaven <strong>la</strong><br />
continuïtat <strong>de</strong>ls contractes<br />
Defensaven que <strong>la</strong> mort<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> vinya anul·<strong>la</strong>va els<br />
contractes i volien establir<br />
nous contractes<br />
Solució provisional al<strong>la</strong>rgar els contractes 30 anys<br />
13
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme<br />
Retorn al proteccionisme<br />
Les pressions <strong>de</strong>ls propietaris agrícoles<br />
[+ industrials tèxtils, si<strong>de</strong>rúrgics i carboners]<br />
Aprovació d’un aranzel fortament proteccionista (1891)<br />
[“<strong>la</strong> mural<strong>la</strong> xinesa”]<br />
1906 nou aranzel encara més proteccionista<br />
Conseqüències <strong>de</strong>l proteccionisme<br />
indústria<br />
consumeix energia a preus elevats<br />
augment <strong>de</strong>ls costos <strong>de</strong> producció<br />
pob<strong>la</strong>ció<br />
consumeix aliments a preus elevats<br />
disminució <strong>de</strong> <strong>la</strong> renda disponible per a<br />
altres productes<br />
redueix el creixement econòmic<br />
14
10.3. La crisi agrària i el retorn al proteccionisme<br />
Retorn al proteccionisme<br />
PERÒ el proteccionisme no millora<br />
nivell <strong>de</strong> vida sa<strong>la</strong>ris molt baixos<br />
nivell d’ingressos <strong>de</strong>manda molt baixa<br />
Industrials busquen beneficis en el mercat<br />
colonial (Cuba)<br />
es veuen obligats a comprar productes espanyols<br />
impossibilitat d’exportar res a Espanya<br />
15
10.4. La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
La política espanyo<strong>la</strong> a Cuba<br />
Malgrat els conflictes amb els in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes<br />
cubans, el govern espanyol no feia grans<br />
concessions<br />
[abolició esc<strong>la</strong>vitud]<br />
[representació pròpia a les Corts]<br />
Tensions entre metròpoli i colònia augmenten<br />
aranzel proteccionista (1891)<br />
Cuba mercat captiu<br />
PERÒ interès <strong>de</strong>ls Estats Units pel mercat cubà<br />
16
10.4. La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
CUBA José Martí<br />
Partido Revolucionario Cubano (1892)<br />
Inicia <strong>la</strong> revolta in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntista el 1895<br />
[“Grito <strong>de</strong> Baire”]<br />
La resposta inicial <strong>de</strong>l govern va ser només <strong>la</strong> d’enviar l’exèrcit, però<br />
aquest no va po<strong>de</strong>r sufocar <strong>la</strong> revolta<br />
A partir <strong>de</strong> 1897 s’inicia l’estratègia <strong>de</strong> <strong>la</strong> conciliació<br />
autonomia política per a Cuba<br />
igualtat <strong>de</strong> drets entre peninsu<strong>la</strong>rs i colònies<br />
autonomia aranzelària<br />
PERÒ els in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>ntistes (amb suport <strong>de</strong>ls EUA) no accepten cap<br />
acord<br />
FILIPINES José Rizal<br />
Partido Katipunan<br />
L’aixecament va ser sufocat per l’exèrcit<br />
17
10.4. La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
La guerra <strong>de</strong> Cuba i les Filipines<br />
1898<br />
Estats Units <strong>de</strong>c<strong>la</strong>ra <strong>la</strong> guerra a Espanya<br />
intervé a Cuba i Filipines<br />
<strong>de</strong>rrota ràpidament a Espanya<br />
Desembre 1898 Pau <strong>de</strong> París<br />
Espanya perd<br />
Cuba, Puerto Rico, Filipines<br />
Fou una guerra recolzada per les c<strong>la</strong>sses més<br />
adinera<strong>de</strong>s, però molt impopu<strong>la</strong>r<br />
18
10.5. Les conseqüències <strong>de</strong>l 98<br />
Les conseqüències econòmiques i polítiques<br />
a) Econòmiques<br />
no va tenir efectes negatius a curt termini<br />
inici d’un perío<strong>de</strong> d’expansió econòmica<br />
repatriació <strong>de</strong>ls capitals invertits a les colònies<br />
retorn <strong>de</strong> molts “indianos”<br />
augment <strong>de</strong> les inversions<br />
b) Polítiques<br />
no va haver grans canvis institucionals ni crisi <strong>de</strong>l règim<br />
perquè no hi havia alternatives per canviar el<br />
règim<br />
els dos partits dinàstics van augmentar el seu <strong>de</strong>sprestigi<br />
19
10.5. Les conseqüències <strong>de</strong>l 98<br />
Les conseqüències econòmiques i polítiques<br />
c) Morals i i<strong>de</strong>ològiques<br />
En general, sensació <strong>de</strong> frustració en tot el país<br />
pèrdua <strong>de</strong> l’imperi colonial<br />
convenciment <strong>de</strong> país endarrerit i sub<strong>de</strong>senvolupat<br />
En concret,<br />
− Moviments regeneracionistes<br />
<strong>de</strong>fensen mo<strong>de</strong>rnitzar l’economia i <strong>la</strong> societat i alfabetitzar <strong>la</strong> pob<strong>la</strong>ció<br />
pensament <strong>de</strong> les c<strong>la</strong>sses mitjanes (Joaquín Costa)<br />
− Generació <strong>de</strong>l 98<br />
grup d’intel·lectuals caracteritzats per un profund pessimisme i per criticar<br />
l’endarreriment peninsu<strong>la</strong>r<br />
Unamuno, Valle-Inclán, Jacinto Benavente, Pío Baroja<br />
− Moviments nacionalistes a Catalunya i el País Basc<br />
van tenir una forta expansió i van superar els partits dinàstics<br />
volien mo<strong>de</strong>rnitzar Espanya i reivindiquen l’autonomia per aconseguir-lo<br />
− Mentalitat <strong>de</strong>ls militars<br />
ten<strong>de</strong>ixen a postures més autoritàries i intransigents<br />
convenciment que <strong>la</strong> <strong>de</strong>rrota colonial és culpa <strong>de</strong>ls polítics<br />
torna una certa ingerència <strong>de</strong> l’exèrcit en <strong>la</strong> vida política espanyo<strong>la</strong><br />
20
10.5. Les conseqüències <strong>de</strong>l 98<br />
El Tancament <strong>de</strong> Caixes<br />
1899 el conservador Francisco Silve<strong>la</strong> és nomenat cap <strong>de</strong><br />
govern<br />
i inicia una certa renovació política<br />
PERÒ el ministre d’Hisenda apuja els impostos<br />
Aquesta reforma genera protestes a Catalunya<br />
els comerciants <strong>de</strong> Barcelona es neguen a pagar els<br />
impostos<br />
[“Tancament <strong>de</strong> caixes”]<br />
el govern vol embargar els morosos, però l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong><br />
Barcelona (Bartomeu Robert) es nega<br />
i <strong>la</strong> protesta <strong>de</strong>genera en una vaga general <strong>de</strong><br />
comerciants<br />
El Tancament <strong>de</strong> Caixes significa el trencament entre les elits<br />
econòmiques cata<strong>la</strong>nes i els partits dinàstics<br />
el cata<strong>la</strong>nisme apareix com una opció nova<br />
21