<strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it potser no sense raó: en tal cas, a partir <strong>de</strong> ἄημι "bufar", tindríem "que bufa a través", o també "que bufa amb força" (Pape-Benseler "Stürmer", "Tempestoso"). Categoria: Déus Motiu: Rapte Ζῆθος ZETOS Fill <strong>de</strong> Zeus i d'Antíope, d’origen tebà; juntament amb el seu germà bessó Anfió es va venjar <strong>de</strong>ls maltractaments soferts per <strong>la</strong> seva mare lligant a un brau <strong>la</strong> culpable, Dirce, dona <strong>de</strong> Licos, rei <strong>de</strong> Tebes (Apollod. Bibl. 3, 5 5). Els dos bessons, <strong>de</strong>sprés d’haver enviat a l’exili el rei Laios, varen construir els murs <strong>de</strong> Tebes (Hom. Od. 11, 262-265), l'un amb <strong>la</strong> seva força física, l’altre (Anfió) movent màgicament les pedres al so <strong>de</strong> <strong>la</strong> lira (Hesiod. Fr. 182, Apollon. Rhod. Argon. 1, 735-741). A Homer (Od. 19, 518-523) porta aquest nom el pare d’Itilos, el nen mort per Edona, fil<strong>la</strong> <strong>de</strong> Pandareu. El nom es pot re<strong>la</strong>cionar amb el verb ζητέω, "buscar", ja per una paretimologia d’Eurípi<strong>de</strong>s (Antiop. Fr. 2, 1) citada per l'Etymologicum Magnum, s. v., perquè <strong>la</strong> mare hauria "buscat" un lloc a<strong>de</strong>quat per al part. Semb<strong>la</strong> però, més aviat, un antropònim en -θος (Chantraine, Formation p. 364), potser d’un tema ζη- ("viure"), amb vocalisme - e, * gwyē-, diferent <strong>de</strong> Ζῆτος (var. Ζήτης) que podria, en canvi, remetre al tema <strong>de</strong> "buscar", cfr. Ζήτης. De tota manera és problemàtica <strong>la</strong> forma ζέαθος testimoniada en un papir <strong>de</strong> Pind. Paean. 9, 44 Sn.-Maehl. No falta <strong>la</strong> hipòtesi (von Kamptz § 83) que es tracti d’un nom no grec, però en aquest cas semb<strong>la</strong> improbable. Categoria: Herois Motiu: Fundació Ζεύς ZEUS Antic nom <strong>de</strong>l cel, <strong>de</strong>l déu <strong>de</strong>l cel, <strong>de</strong>l dia. Fill <strong>de</strong> Cronos i Rea, "pare <strong>de</strong>ls déus i <strong>de</strong>ls homes". Es conserva especialment en indi antic, grec, itàlic i també en hitita. Les formes, que dóna Frisk (Gr. Et. Wört.), són: Ζεύς = aind. dyáuh, Ζῆν = aind. dyam, <strong>la</strong>t. diem; Δι-ός (micènic di-wo), -εί (micènic di-we), -ί, Δία. Aquestes van d'acord amb l'indi antic diváh, divé, diví, dívam. Formes noves per al grec són Ζῆν-α amb Ζην-ός, -ί. Benveniste (Origines, pp. 59-60) explica que el conjunt <strong>de</strong> les formes <strong>de</strong>pèn d'una rel *<strong>de</strong>i- (sànscrit di-, "bril<strong>la</strong>r"). La rel amb un sufix *-w constitueix un tema *déiw-, <strong>de</strong>rivat temàtic <strong>de</strong>l qual és *<strong>de</strong>iwó- (sànscrit <strong>de</strong>vá-, l<strong>la</strong>tí <strong>de</strong>us, ecc.). Des <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong> <strong>la</strong> flexió, aquest terme mostrava una alternança *déiw, gen.-abl. *diw-é/os; d'aquest genitiu-ab<strong>la</strong>tiu i <strong>de</strong> les formes consegüents <strong>de</strong>riven Δι(Ϝ)-ός, Δι(Ϝ)-ί, Δι(Ϝ)-εί. Al costat <strong>de</strong> *<strong>de</strong>iw- hi ha un <strong>de</strong>rivat *dy-eu, *dy-ēu- amb al<strong>la</strong>rgament <strong>de</strong>l diftong Ζεύς, <strong>de</strong> Ζῆν i <strong>de</strong> les formes sànscrites corresponents. Carnoy (DEMGR) afegeix que entre els germànics Tiu > Ziu es<strong>de</strong>vingué el déu <strong>de</strong> <strong>la</strong> guerra, com es veu en l'anglès Tues-day, traducció <strong>de</strong> Martis-dies, it. martedì, cat. di-marts. Categoria: Déus Motiu: Catasterisme 78
Ζευξίππη ZEUXIPPE <strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it Nom <strong>de</strong> diverses heroïnes, entre les quals: 1. a l'Àtica, <strong>la</strong> dona <strong>de</strong> Pandió, mare d'Erecteu, Procne i Filome<strong>la</strong> (Apollod. Bibl. 3, 14, 8); 2. <strong>la</strong> fil<strong>la</strong> d'Hippocoont, nora <strong>de</strong> l'en<strong>de</strong>ví Me<strong>la</strong>mp, amb el fill <strong>de</strong>l qual, <strong>de</strong> nom Antipates, s'havia casat (Diod. Sic. 4, 68). Significa "<strong>la</strong> que enjova els cavalls". És un compost <strong>de</strong>l grec ζεύγνυμι, "enjovar", que <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> l'indoeuropeu *yeug-: al present en -νυ- amb vocalisme radical -e-, que és una innovació grega, correspon un tema en nasal infixa, sànscrit yunák-ti, l<strong>la</strong>tí iungo. La segona part <strong>de</strong>l nom <strong>de</strong>riva d'una antiga parau<strong>la</strong> indoeuropea *ekwo- testimoniada en sànscrit ásva-, l<strong>la</strong>tí equus, anglosaxó eoh, lituà esva, tocari B yakwe. En grec l'aspiració és sens dubte secundària i el timbre -i- <strong>de</strong> <strong>la</strong> vocal inicial (ἵππος, testimoniat ja en micènic: i-qo, PY Ta 722, etc.) roman sense explicació, com afirma Chantraine (DELG, s. v. ἵππος). Ζεύξιππος ZEUXIPPOS Fill d'Apol·lo i <strong>de</strong> <strong>la</strong> nimfa Nàia<strong>de</strong> Hyllis (Hil·lis) o Syllis, fou rei <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Sició i va morir abans que Agamèmnon <strong>la</strong> sotmetés (Pausan. 2, 6, 7). Per l'etimologia, cfr. Zeuxippe. Categoria: Herois 79
Change language