Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
potser no sense raó: en tal cas, a partir de ἄημι "bufar", tindríem "que bufa a través", o també "que bufa amb
força" (Pape-Benseler "Stürmer", "Tempestoso").
Categoria: Déus
Motiu: Rapte
Ζῆθος
ZETOS
Fill de Zeus i d'Antíope, d’origen tebà; juntament amb el seu germà bessó Anfió es va venjar dels maltractaments soferts
per la seva mare lligant a un brau la culpable, Dirce, dona de Licos, rei de Tebes (Apollod. Bibl. 3, 5 5). Els dos bessons,
després d’haver enviat a l’exili el rei Laios, varen construir els murs de Tebes (Hom. Od. 11, 262-265), l'un amb la seva
força física, l’altre (Anfió) movent màgicament les pedres al so de la lira (Hesiod. Fr. 182, Apollon. Rhod. Argon. 1,
735-741). A Homer (Od. 19, 518-523) porta aquest nom el pare d’Itilos, el nen mort per Edona, filla de Pandareu.
El nom es pot relacionar amb el verb ζητέω, "buscar", ja per una paretimologia d’Eurípides (Antiop. Fr. 2, 1) citada per
l'Etymologicum Magnum, s. v., perquè la mare hauria "buscat" un lloc adequat per al part. Sembla però, més aviat, un
antropònim en -θος (Chantraine, Formation p. 364), potser d’un tema ζη- ("viure"), amb vocalisme - e, * gwyē-, diferent
de Ζῆτος (var. Ζήτης) que podria, en canvi, remetre al tema de "buscar", cfr. Ζήτης. De tota manera és problemàtica
la forma ζέαθος testimoniada en un papir de Pind. Paean. 9, 44 Sn.-Maehl. No falta la hipòtesi (von Kamptz § 83) que
es tracti d’un nom no grec, però en aquest cas sembla improbable.
Categoria: Herois
Motiu: Fundació
Ζεύς
ZEUS
Antic nom del cel, del déu del cel, del dia. Fill de Cronos i Rea, "pare dels déus i dels homes".
Es conserva especialment en indi antic, grec, itàlic i també en hitita. Les formes, que dóna Frisk (Gr. Et. Wört.),
són: Ζεύς = aind. dyáuh, Ζῆν = aind. dyam, lat. diem; Δι-ός (micènic di-wo), -εί (micènic di-we), -ί, Δία. Aquestes
van d'acord amb l'indi antic diváh, divé, diví, dívam. Formes noves per al grec són Ζῆν-α amb Ζην-ός, -ί. Benveniste
(Origines, pp. 59-60) explica que el conjunt de les formes depèn d'una rel *dei- (sànscrit di-, "brillar"). La rel amb un
sufix *-w constitueix un tema *déiw-, derivat temàtic del qual és *deiwó- (sànscrit devá-, llatí deus, ecc.). Des del
punt de vista de la flexió, aquest terme mostrava una alternança *déiw, gen.-abl. *diw-é/os; d'aquest genitiu-ablatiu
i de les formes consegüents deriven Δι(Ϝ)-ός, Δι(Ϝ)-ί, Δι(Ϝ)-εί. Al costat de *deiw- hi ha un derivat *dy-eu, *dy-ēu- amb
allargament del diftong Ζεύς, de Ζῆν i de les formes sànscrites corresponents. Carnoy (DEMGR) afegeix que entre
els germànics Tiu > Ziu esdevingué el déu de la guerra, com es veu en l'anglès Tues-day, traducció de Martis-dies, it.
martedì, cat. di-marts.
Categoria: Déus
Motiu: Catasterisme
78