Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
63 a 1, p. 166). Només en llatí és testimoniat també un femení Adamanteia (inexistent en grec), lliçó que es trobava
a les primeres edicions d'Hygin. Fab. 139, i que evidentment cal corregir en Amaltea.
Categoria: Herois
Ἀδαμάστωρ
ADAMÀSTOR
Monstre gegantí*, gran com el Colós de Rodes, que s'apareix a Vasco da Gama i a la flota portuguesa prop del Cap
de les Tempestes o Cap de Bona Esperança, per predir-los dissorts. Probablement inventat per Camões, Lusíadas 5,
st. 41-51, a partir de models clàssics. Es presenta com a company d'Encèlat, Egeó i dels altres gegants que lluitaren
contra els déus. Interrogat pel comandant, explica el seu amor infeliç per la muller de Peleu, Tetis, que l'enganyà amb
una aparició, i per la qual fou trasformat en la roca del Cap de les Tempestes (Lus. st. 52-60). Sembla gairebé del tot
desconegut en la mitologia grega i llatina, que coneix un gegant Damàstor (Claudian. Gigant. 101-103), mentre que un
Adamàstor apareix, entre altres gegants, només a Sidon. Apollin. Carm. 15, 20 (s. V- inicis VI d.e.v.).
Es tracta d'un nomen agentis format amb el sufix -τωρ, de l'adjectiu verbal ἀδαμαστός, que significa "indomable",
"indòmit", dit sovint de verges que no han tingut relació amb cap home (d'ἀ- privativa i δαμ-, δάμνημι, δαμάω). Sembla
construït per analogia amb Alàstor, Fobètor, i voldria dir "que es mostra indomable", "implacable". Tambe es troba
l'adjectiu ἀδαμάστωρ (v. l. ἀδαμάτωρ) a Pap. Mag. IV 2717, en el sentit de "verge", dit d'Hècate.
Categoria: Déus
Motiu: Metamorfosi
Ἄδμητος
ADMET
Rei de Feres a Tessàlia, fill de Feres, marit d'Alcestis (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 9, 16). Participà en la cacera del senglar
del Calidó i a l'expedició dels Argonautes (Apoll. Rhod. Argon. 1, 49-50).
Aquest nom deriva de l'adjectiu verbal de δάμνημι, "domar" amb ἀ- privativa, i per tant significa "no domat, indòmit".
També està atestada la forma femenina Admeta (Ἀδμήτη), sacerdotessa argiva filla d'Euristeu (Pausan. 8, 4, 4).
Ἄδωνις
ADONIS
Va néixer de l'amor incestuós de Mirra pel seu pare Ciniras, rei de Xipre. La mare fou trasformada en l'arbre que porta el
seu nom, i l'infant, que era bellíssim, fou educat per Afrodita i Persèfone; va matar-lo un senglar que Àrtemis (Apollod.
Bibl. 3, 14, 4) esperonà en contra seva. En una versió localitzada a Síria el pare s'anomena Tiant (Thèias).
Aquest nom és sens dubte un manlleu del semític: en hebreu existeix adon, "mestre, senyor" (Chantraine, DELG).
Motiu: Incest
Ἄδραστος
ADRAST
Nom del rei d'Argos que accollí Tideu i Polinices, els donà les filles Àrgia i Deípile com a esposes i els guià en l'expedició
contra Tebes (Hom. Il. 2, 572).
6