Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
en-dho: derivació que no sembla plausible ni pel sentit ni per la forma. Hester ("Lingua" 13, 1965, p. 361) proposa un
origen pelàsgic de *keu-, *k+u x o bé *kand-, llatí candidus.
Categoria: Animals
Motiu: Profecia
Ξοῦθος
XUTOS
Fill d'Hel·lèn i Orseide (var. l. Otreide), germà de Doros i Eol, pare d'Ió (en realitat engendrat per Apol·lo) i d'Aqueu,
epònims de la Jònia i d'Aquea (Hesiod. Fr. 9 M.-W.; Hellan. Fr. 125 Fowler; Apollod. Bibl. 1, 7, 3).
Derivat de l'adjectiu ξουθός, amb l'acostumada baritonesi, o retracció de l'accent a la penúltima. Es tracta d'un adjectiu
en -θος que té molts significats, de vegades contradictoris, cfr. Etym. Magn. s. v., que van de "falb" o "verdós" a
"canor" (potser per transposició metafòrica). De tota manera, és testimoniat amb certesa en micènic, Ko-so-u-to, KN Ch
900, sembla com a nom d'un toro, o descripció del seu pèl. Tractant-se d'un antropònim, el sentit cromàtic sembla ser
el més plausible, cfr. Xanthos, Pyrrhos. Podria doncs significar "falb, marró rogenc", sense etimologia plausible (Frisk,
Gr.Et.Wört. s. v.).
Categoria: Herois
Ζάκυνθος
ZACINT
Heroi fill de Dàrdan, troià, epònim de l'illa (ἡ Ζάκυνθος), perquè - conten - hi va arribar el primer, venint de Psòfide,
a l'Arcàdia (Pausan. 8, 24, 3). Per aquesta raó, l'acròpolis de la ciutat va ser anomenada precisament Psòfide (Strab.
10, p. 458).
És analitzable com a Ζακ- υνθος; Carnoy (DEMGR) afirma que l'etimologia és pelàsgica i deriva de l'indoeuropeu *ghuok,
"donar llums", grec δια-φάσσω, llat. fax, "torxa", lituà zvake, "espelma" i això perquè aquesta illa, d'origen volcànic,
és coneguda pels seus jaciments de betum inflamable. El sufix (υ-)νθος és certament prehel·lènic i significa "que es
refereix a, proveït de", com afirma Van Windekens (Le Pélasgique, p. 47). L'ètnic za-ku-si-jo, Ζακύνσιος, és testimoniat
ja en micènic (PY An 610).
Categoria: Herois
Motiu: Eponímia
Ζαγρεύς
ZAGREU
Nom d'una antiga divinitat ctònia; fill de Zeus i Persèfone, identificat sovint amb Dionís.
Les hipòtesis més probables i més seguides són dues. La primera, proposada per Chantraine (DELG), per B. Mader
(in Snell, Lex. fr. Ep.) i per Perpillou (Les substantifs grecs en -εύς, § 389) consisteix en la derivació del nom de la
muntanya Ζάγρος, a l'Àsia Menor; en aquest cas no tindria sentit buscar una etimologia interna al grec. La segona,
proposada per Frisk (Gr. Et. Wört.) i aprovada també per B. Mader, consisteix en una comparació amb ζάγρη, "trampa
per a animals", que s'explicaria com un manlleu a partir d'un dialecte dòric nord-occidental de *ζαγρέω = ζωγρέω,
"entrampar éssers vius", "capturar preses vives". Chantraine, en canvi, pensa que aquesta relació és indemostrable.
76