Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
creat els homes amb aigua i fang (Philem., Fr. 93, 1-2; Com. adesp., Fr. 1047; Apollod. Bibl. 1, 7, 1; Paus. 10, 4, 4;
Luc., Dial. deor. 5 (1), 1).
El nom deriva de l'adjectiu προμηθής, "previsor, prudent" i significa doncs "aquell que que pensa per endavant, el
previsor", amb el prefix πρό- i el sufix -εύς freqüents als antropònims (Perpillou, Les substantifs grecs en -εύς § 232).
Segons Chantraine (DELG, s.v.προμηθής) aquest terme pot derivar, com μανθάνω, d'un radical *men-dh-. La hipòtesi
que προμηθής hagi patit la influència analògica de μῆτις és improbable (Allan in Snell, Lex. Fr. Ep., s. v.), si bé de μῆτις
deriven els principals epítets de Prometeu: αἰολόμητις, "de ment àgil" (Hes. Theog. 511), ἀγκυλομήτης, "de consells
tortuosos" (Theog. 546; Op.. 48), αἰπυμήτης, "de pensaments elevats" (Aesch., Prom. 18), fins i tot l'expressió πάντων
πέρι μήδεα εἰδώς, "que nodreix sobretot els pensaments més aguts" (Hes. Op. 54). El nom era interpretat ja pels antics
com un apel.latiu: ho suggereixen oposició de Prometeu a l'estúpid Epimeteo (ἁμαρτίνοος in Hes. Theog. 511) i els
versos d'Èsquil, Prom. 85-86: Ψευδωνύμως σε δαίμονες Προμηθέα / καλοῦσιν· αὐτὸν γάρ σε δεῖ προμηθέως, "ben
errat és el nom de Prometeu (el Previsor) que els celestes et donen, perquè tu mateix necessites d'algú previsor!"
Categoria: Déus
Πρωτεύς
PROTEU
Déu del mar, anomenat també el Vell del mar, ἅλιος γέρων (Hom. Od. 4, 349; 365; 384) com Nereu (cfr. Paus. 3, 21, 9).
En Homer rep l'epítet νημερτής, "veraç" (Od. IV 349; 384; 401), perquè "de tot el mar coneix els abismes" (4, 385-386:
ὃς τε θαλάσσης / πάσης βένθεα οἶδε). Pare d' Ιdotea 1., "la dea sapient", viu a Egipte (Αἰγύπτιος: Od. 4, 385), a l'illot
de Faro, onpastura les foques de Posidó. Es transforma en tots els animals i elements de la natura que vol, per tal de
defugir les demandes de Menelau (Hom. Od. 4, 417-418; 455-458) i també a les d' Aristeu a Virgili (Georg. 4, 392-393). En
Herodot P. és un faraó egipci, altrament desconegut, relacionat amb l'episodi de l'estada d' Hèlena a Egipte (2, 113-120).
El nom d'aquest antic déu es troba ja en micènic: Po-ro-teu (PY Eq 146.3). Possiblement deriva de l'egipci prouti,
apel•latiu del faraó (cfr. Chantraine DELG, . v. πρῶτος, p. 945); amb la normal formació grega en –ευς; es pot rastrejar
una família d'antropònims amb el prefix Πρωτο- (cfr. Perpillou, Les substantifs grecs en –ευς, pp. 180-181). La hipòtesi
de rotacisme d'una líquida originària Πλοτεύς, del tema πλο- "navegar" (Keigtley apud Room’s Class. Dictionary p.
264 s. v., "el navegador", sembla del tot gratuïta (sense parlar de la vocal breu). Probablement es pot mantenir que
es tracta d'una forma abreujada (hipocorística) de πρωτογενής, "primitiu", "originari", "primer" i similars (cfr. Orph.,
Hymn. 25, 2; Pape-Benseler, WGE; Carnoy DEMGR s. v.), que podien adaptar-se bé a una antiga divinitat marina.
Categoria: Déus
Motiu: Metamorfosi, Profecia
Πρωτώ
PROTO
Nom d'una de les Nereides (Hom. Il. 18, 43; Hes. Theog. 248).
Es tracta de la formació habitual d'un nom femení en -ω, de l'adjectiu πρῶτος, "primer" i significa "la primera, la
primordial" (cfr. Höfer, Roscher, Myth. Lex. III col. 3182; e von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 126). Bechtel
(Die attischen Frauennamen, p. 74), en referència a l'expressió formular homèrica πρωθήβην ἔτ' ἐοῦσαν (Od. 1, 431),
"que és encara a la primera joventut", suggereix que pugui tractar-se d'una forma hipocorística (és a dir, diminutiva i
73