Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
5; Aelian., Nat. an. 11, 2 recorda que els serpents de Delfos eren considerats la "prole" de Python. Cal.límac l'anomena
δαιμόνιος θήρ, "fera divina" (Hymn. ad Apoll. 100-101), i en recorda els terribles ullals i les "nou espirals" (Hymn. ad
Del. 91-93; cfr. anche Nonn., Dion. 4, 317.
Segons Chantraine (DELG, s. v. Πῡθώ) aquest nom s'ha de relacionar amb "Pito", antic nom de Delfos, que no té
etimologia plausible. L'etimologia popular (del lloc), ja testimoniada a l'Hymn. ad Apoll. 363-374, l'explicava amb el
verb πύθομαι, "fer podrir", atès que el serpent (la dràkaina) hauria entrat en putrefacció just després de morir. També
s'ha posat al costat del verb πυνθάνομαι, "venir a saber, informar-se, interrogar", atès que l'animal tenia facultats
profètiques, però en aquest tema la υ é breu (ambdues explicacions a l'Etymol. Magn. s. v). Πύθων. Fontenrose, J.
E., Python, Berkely - Los-Angeles, 1959
Categoria: Animals
Motiu: Eponímia
Πειθώ
PITO
1. És el δαίμων femení de la "persuasió" o de la "seducció" amorosa, al seguici d'Afrodita. Amb les Gràcies (més tard
considerada una d'elles, Hermesian. apud Pausan 9, 35, 1), adorna la primera dona Pandora amb collarets d'or (Hes.
Op. 73-74). 2. Una de les nimfes Oceànides, filles de Tetis i Ocèan, Hes. Theog. 349. 3. Dona de Foroneu, va infantar
Apis, Egialeu, Europs i Níobe 2 (Schol. ad Eurip. Or. 932 et 1246).
El nom deriva del verb πείθομαι, "persuadir", d'una arrel *bheidh que expressa les nocions de "confiança", emparentat
amb el llat. fīdo. El sufix -ω, molt productiu, és sovint emprat per formar noms d'acció o termes abstractes, com estats
passionals o forces vivents, sobretot femenins (cfr. Chantraine, La formation, p. 116).
Categoria: Déus
Πόδαργος
PODARG
1. Un dels cavalls de la quadriga d'Hèctor, amb Èton 1., Lampos i Xantos 2., alimentats amorosament per Andròmaca
amb blat i vi (Hom. Il. 8, 185-190). 2. Un dels cavalls, juntament amb la femella Arge (regal d'Equepol de Sició a
Agamèmnon), que Menelau condueix al galop a Hom. Il. 23, 295-296.
Significa senzillament "de peus veloços", amb el sentit dinàmic (i no cromàtic) de l'adjectiu ἀργός.
Categoria: Animals
Πρίαμος
PRÍAM
Rei de Troia, fill de Laomedont, és anomenat a Homer Dardànida, per ser descendent de Dàrdan, el fundador del llinatge
dels troians (Hom. Il. 20, 215 ss.). La seva mare fou Estrimo (Hellan. FGrHist 4 F 139, = 139 Fowler), o bé Leucipe
(Pherec. FGrHist 3 F 136c, = 136ac Fowler) o Toosa (Scamon Mytilenaeus, sec. V, apud Schol. Hom. Il 3, 250, **1 Fowler).
Va tenir nombroses esposes (Apollod. Bibl. 3, 12, 5) i 50 fills, dels quals 19 amb Hècuba, i 12 filles (Hom. Il. 24, 495-496;
6, 248; les filles acabaran sent 50 en tradicions posteriors, cfr. Verg. Aen. 2, 501). El seu nom originari, Podarces, "dels
peus veloços", va canviar en Príam, segons una etimologia popular, a partir de πρίασθαι "comprar", pel fet que en
71