Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
Περσέπολις
PERSÈP(T)OLIS
Segons tradicions posthomèriques no testimoniades abans d'Hel.lanic (s. V a.C.; Fr. 1a, 4, 156.5 FgrHist, = Fr. 156
Fowler ) i Aristòtil (Fr. 8, 44, 506), seria fill de Telèmac i de Nausícaa o Policasta, la filla de Nèstor.
El nome és un composto simple de π(τ)όλις, "ciutat, i del verb πέρθω, amb vocalisme e, "destruïr, saquejar" i significa
doncs "aquell que saqueja les ciutats", cfr. Ptoliporto, clar "epítet" de les qualitats del seu avi Odisseu (cfr. Sulzberger,
"Rev. Et. Gr". 39, 1926, pp. 384-347).
Categoria: Herois
Πικόλοος
PICÒLOOS
Gegant que en temps primordials de la Gigantomàquia, tot fugint de Zeus, hauria cercat d'expulsar Circe de la seva
illa, i hauria estat mort per Hèlios, el pare de la jove deessa. De la seva sang hauria sorgit l'herba màgica μῶλυ, de flor
blanca com el Sol i l'arrel negra com la sang del gegant; Alex. Paphius (?) apud Eustath. ad Hom. Od. 10, 277 (1658),
cf. Ptolem. Hephaest. Var. hist. 4, 149 b - 150 a. Probable invenció tardana.
L'única etimologia proposada per a aquest estrany nom, que non troba cap altre referent en grec (Höfer in Roscher
s. v., col. 2506), és que pugui haver derivat de l'expressió hesiòdica (en acusatiu) Φῖκ' ὀλοήν, "terrible Esfinx" (Hes.
Theog. 326); aquesta hipòtesi sembla del tot fantasiosa.
Πυρόεις
PÍROUS, PIROENT
Un dels cavalls del Sol (Hèlios), juntament amb Èton 2., (Etone, Àithon), Eoos i Flegont (Ovid. Metam. 2, 153-154; Valer.
Flacc. Argon. 5, 432, que anomena només P.; Hygin. Fab. 183, fa una llista de cavalls i egües d'Hèlios, i els atribueix,
citant Eumel de Corint (Fr. 12 Bernabé; cfr. Titanomach. Fr. 7 Bernabé), Eoos i Etíops (Aethiops), mascles, Bronte i
Estèrope, femelles, especificant però que quatre cavalls mascles (que esdevindràn tradicionals a la poesia europea
del 500 i 600), es troben a Ovidi. Els noms Èton, Eoos, Flegont i Pírous (lat. Pirois) podrien ser, doncs, una elaboració
llatina, atès que l'adjectiu πυρόεις (i πυροειδής) és utilitzat en grec com a epítet d'Ares, en referència a la lluminositat
vermellosa del planeta en astronomia (Eratosth. Cataster. 21). A més, l'ús de l'adjectiu πυρόεις com a epítet d'Eros (o
d'Afrodita) apareix en època tardana (Nonn. Dionys. 48, 264 e 613; 42, 383).
El nom significa senzillament "igni, del color del foc ardent", probablement en referència al color del mantell.
Categoria: Animals
Πύθων
PITÓ
El gran serpent dèlfic (òphis), engendrat per la Terra, Gàia; atacava persones i animals, i fou mort per Apol.lo prop de
Delfos, al costat de la font Castàlia (Hymn. Hom. ad Apoll. 300-304). Abans de l'arribada del déu complia la funció de
guàrdia de l'oracle, aleshores presidit per Themis (Apollod. Bibl. 1, 4, 1). Algunes fonts la consideren de sexe femení,
dràkaina. Segons una etimologia - etiologia popular, des de la seva mort l'indret és anomenat Pythò i Apol.lo rep el nom
de Pýtheios, perquè el poder d'Hèlios ha fet que el drac es podreixi (Hymn. Hom. in Apoll. 371-374; cfr. Pausan. 10, 6,
70