Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
Vat. 2, 73, p. 96 Berlioz - Zorzetti. D'aquesta simpàtica història no es troba cap rastre a la tradició grega, tot i que la
coloma, a Grècia, està clarament lligat al culte d'Afrodita.
Significa simplement "coloma". Benveniste (Noms d'agent, p. 119, cfr. Chantraine, DELG s. v.) posa περιστερά, "coloma",
en relació amb *πελιστερά, derivat de πελιός, "gris", que s'ha de relacionar amb πελειάς, "colom, colom salvatge",
amb el sufix -τερος que té valor diferencial (distingeix un terme d'un altre de la mateixa sèrie conceptual), comparant-
ho també amb el persa kabōtar, "colom blau", que presenta el mateix sufix. De tota manera, l'etimologia continua sent
dubtosa, cfr. Frisk (G.E.W. s. v.), "nicht sicher erklärt".
Categoria: Persones
Motiu: Metamorfosi
Περσεφόνη
PERSÈFONE
Deessa dels Inferns, filla de Zeus i Demèter, dona d'Hades. Fou raptada per Hades mentre collia flors a la plana de
Nisa (indret de localització dubtosa) i conduïda al regne dels morts; per haver menjat la llavor de la magrana, ha de
quedar-se als Inferns un terç de l'any (Hom., Hymn Cer.. 2, 393 e ss.). Al culte va de bracet amb Demèter (a Atenes se
les anomena τὼ θεώ, "les dues deesses") i és invocada també amb el nom de Core, "noia", que a Plutarc (Thes. 31, 4)
és la filla de Persèfone. A Homer, on apareix la forma èpica Περσεφόνεια, és recordada al costat de Zeus (Il. 9, 457)
o més sovint junt amb Hades (Il. 9, 569; Od. 10 491; 534; 564 ecc.) com a reina dels Inferns; a la Teogonia (912-914)
és la filla de Demèter. Tradicionalment lligada a Sicília (Bacch. Ep. 3, 1-2; Pind. Nem. 1, 13-18), el seu rapte per part
de Dite és ambientat per Ovidi, que s'inspira en l''Himne homèric a Demèter (Met. 5, 385 e ss.) just al llac de Pergos,
no gaire lluny d'Enna. El nom llatí de la deessa és Prosèrpina.
El nom, d'etimologia obscura, és en aparença un compost (cfr. Chantraine, DELG, s. v. Περσεφόνη), per al qual és
possible formular la hipòtesi que es tracti d'un primer terme Περσε-, que s'explicaria per dissimilació de le aspirades,
o bé Φερσε-, amb anticipació de l'assimilació (Frisk, Griech. Etym. Wört., s. v. Περσεφόνη). La forma Φερσεφόνη,
testimoniada a l'Hymn hom. 2 a Demèter (v. 56), potser la més antiga fins i tot als poemes homèrics (cfr. Càssola,
commentar als Himnes homèrics, pp. 470-471) i l'única present a Hesíode (fr. 185, 4; 280, 12 M.-W.), ha estat recuperada
per Ehrlich, "Zeitschr. für vergl. Sprachforsch." 39, 1906, pp. 560-563 que proposa per a la primera part φέρω, "portar",
de *φερσε-, i per a la seconda l'arrel *gwhen que dóna φόνος, però no "homicidi" (cfr. θείνω, com volia una interpretació
grega present a l'Etym. Magn. 665, 49-50, Παρὰ τὸ φέρω καὶ τὸ φόνος͵ οἱονεὶ φερσεφόνη) sinó "massa", per la qual cosa
el significat del nom hauria estat en origen "aquella que porta abundància", com ja suggeria el lexicògraf Hesiqui (s. v.
Φερσεφόνεια): ἡ φέρουσα τό ἄφενος, τουτέστι τόν πλῦτον, διὰ τὸν καρπόν, que lliga perfectament amb l'associació
de Persèfone amb Demèter, deessa de l'agricultura. Plató (Crat. 404 d) considerava que la deessa hauria de dir-se
Φερέπαφα "per la seva saviesa i per la seva capacitat de collir allò que es transforma" (διά τήν σοφίαν καὶ τὴν
ἐπαφὴν τοῦ φρομένου), interpretació bastant fantasiosa. Bräuninger recorda altres hipòtesis etimològiques, RE XIX, 1
(1937), coll. 944-948. L’extrema varietat de les formes en què el nom apareix testimoniat (Περσεφόνεια, Φερσεφόνη,
Φερσέφασσα, Φερρέφαττα ecc.), porta finalment a considerar, com ja suposaven Wilamowitz, Glaube, I, p. 108 i
Nilsson, Griechische Rel. I, p. 474, que es tracta d'un nom d'origin prehel.lènic.
Categoria: Déus
Motiu: Catàbasi
69