Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

demgol.units.it
from demgol.units.it More from this publisher
30.04.2013 Views

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom, que sembla testimoniat ja en micènic pe-te-u (KN As 603.3), deriva de πένθος, "patiment", etimologia proposada ja en Eurip. Bacch. v. 508); significa per tant "home del dolor". Segons Chantraine (DELG) i Perpillou (Les substantifs grecs en -ευς, § 207) es tracta probablement de la reducció d'un nom més llarg, cfr. els hipocorístics Πένθιλος o Πένθυλος. Categoria: Herois Πέρδιξ PÈRDIX Germana de Dèdal, mare d'un Tàlos (Hellan. Fr. 169 Fowler = Schol. Eur. Or. 1648) o Kàlos (Apollod. Bibl. 3, 15, 9; segons algunes fonts també ell s'hauria di Pèrdix), un jove que va aprendre de l'oncle matern l'ofici d'artesà. Segons un fragment de Sòfocles (Fr. 323 P.) citat per la Lex. Suda (s. v. Πέρδικος ἱερόν, pi. 1042. 1-5), Pèrdix - Kalos hauria estat precipitat des de l'Acròpolis d'Atenes pel mateix Dèdal, gelós de veure com el jove havia inventat la serra (Apollod. Bibl. ibidem, Pausan. 1, 21 4; 26 4); i el compàs (Ovid. Metam. 8, 247-249), el cisell, i fins i tot la roda del torner (Diod. Sic. Bibl. 4, 76, 4-7), inspirant-se en l'espina d'un peix o en la mandíbula d'una serp; Atena l'hauria salvat transformant- lo en ocell, en aquest cas la perdiu (Ovid. Metam. 8, 250-259), en el moment en què Dèdal el va fer precipitar des de l'Acròpolis. La història forma part de les tradicions de metamorfosis relatives a la recerca dels heuretài, els primers inventors d'instruments artesanals o d'altres innovacions. El nom significa "perdiu", perdix (caccabis) graeca (D'Arcy Thompson s. v.); sembla que podria derivar del so que aquesta au fa quan alça el vol, que recorda el so de la flatulència corporal (dels humans), expressat en grec amb el verb ἀπο- πέρδομαι, "fer un pet". El suffix -ik- s'utilitza sovint per formar noms d'animals (Chantraine, DELG, s. v. πέρδιξ). Categoria: Persones Motiu: Metamorfosi Πέργαμος PÈRGAM El més jove dels fills de Pirrus - Neoptòlem i d'Andròmaca, que va esdevenir-ne la concubina després de la mort d'Hèctor i de la caiguda de la ciutat de Troia. De l'Epir, on havia nascut, va emigrar a Teutrània (Asia Menor, Mísia), a la desembocadura del riu Caicus, i allà, després de derrotar en combat singular un tal Areius, rei d'aquella terra, va conquerir-ne el regne, tot dedicant un monument (mnèma) a la memòria de la seva mare. Es va convertir així en el fundador i rei epònim de la ciutat asiàtica de Pèrgam (Paus. 1, 11, 1 ss.). Una altra tradició vol que Pèrgam hagi estat fundada per Grinus, descendent de l'heroi Tèlef, que hauria fet venir de l'Epir en ajut seu l'heroi Pèrgam, i l'hauria honorat posant el seu nom a la ciutat (cfr. Serv. ad Verg. Ecl. 6, 72). El topònim podria derivar de l'indoeuropeu *bhrgh-o- *bhergh-, "protegir" (cfr. Pokorny, Indog. Etym. Wört., p. 140) amb sufix -αμο, present com a -ασο en noms minorasiàtics i il·lírics, cfr. el patronímic del troià Deicoont, Περγασίδης, Hom. Il. 5, 534-535 (von Kamptz, Homerische Personennamen p. 138, § 49c; p. 341, § 82). Segons Van Windekens (Le Pélasgique, p. 131) es tractaria d'un nom pelàsgic, atès que a partir d'aquesta llengua es poden explicar els canvis consonàntics β / π- ocorreguts en el pas de l'indoeuropeu. Sembla probable que el nom de l'heroi epònim derivi del 64

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it de la fortalesa, que encara avui s'anomena Bergama, i com a nom comú signifca "acròpolis, part alta d'una ciutat", normalment ben fortificada, cfr. l'ús homèric d'anomenar així la part alta de Troia. Categoria: Herois Motiu: Eponímia, Fundació Περίβοια PERIBEA 1. La filla d'Eurimedonte 1., rei dels Gegants, de l'estirp dels Feacis, després d'unir-se a Posidó fou mare de Nausítous, Hom. Od. 10, 56-59. 2. la dona de Pòlibos de Corint (altres l'anomenen Mèrope), va criar Èdip després que fos abandonat pels seus pares (Apollod. Bibl. 3, 5, 7); 3. una filla d'Acessamen, que va unir-se al dàimon fluvial Axi i va infantar Pelègon, a Hom. Il. 21, 141-143. Altres personatges femenins porten aquest nom tan comú: 4. Una nimfa, mare de Penèlope, esposa d'Icari (Apollod. Bibl. 3, 106); 5. la filla d'Alcàtous, esposa de Telamó, mare d'Àiax 2. Telamoni i de Teucre (Apollod. Bibl. 3, 12, 7); 6. la filla d'Hipònous, esposa d'Eneu i mare de Tideu (Apollod. Bibl.1, 8, 4); 7. coneguda únicament a Nonn. Dionys. 48, 245-248, filla d'Ocèan, va infantar del Tità Lelant la caçadora Aura. Compost de περὶ, intensiu, i βούς, significa "rica en bovns", (von Kamptz, Homerische Personenname § 16 g, p. 57), cfr. Alfesibea. S'ha d'excloure "envoltada de bous", que dóna a περὶ un sentit locatiu, cfr. Room, Rooms Class. Dictionary p. 237. Categoria: Persones Περικλύμενος PERICLIMEN Nom de diversos herois, entre els quals: 1. un dels defensors de Tebes durant l'ataco dels Set, fill de Posidó i d'una Cloris filla de l'endeví Tirèsias; mata en combat l'arcadi Partenopeu llançant-li un roc (Eurip. Phoen. 1156-1161; Apollod. Bibl. 3, 6, 8, que el fa morir a mans d'un cert Amfídic). 2. el gran dels fills de Neleu i Cloris, germà de Nèstor, Hom. Od.11, 285; va participar a l'expedició dels Argonautes (Apollon. Rh. Argon. 1, 156-160). Posidó li havia conferit el poder de transformar-se en diversos animals, però fou mort per Hèracles durante la seva expedició contra Pilos (Apollod. Bibl. 1, 9, 9; 2, 7, 3; Apollon. Rhod. ibidem e Schol. ad l.) És un compost de la preposició περὶ, en l'ús que expressa la idea de superioritat, i del verb κλύω, "sentir, escoltar", que pertany a la família de κλέος , "glòria". Significa "aquell que és molt cèlebre", cfr. Climen, amb formació participial. Se'l podria posar en relació amb l'antropònim micènic ku-ru-me-no (KN Sc 236; PY An 654, genit.), interpretat correctament com a Κλύμενος. Categoria: Herois Motiu: Metamorfosi Περιήρης PERIERES 1. Fill d'Èol, progenitor dels Eolis de Messènia, es casa amb Gorgòfone filla de Perseu (Apollod. Bibl. 1, 7, 3; 1, 9, 5, = Stesich. Fr. 49/227 PMG). 2. Pare de Bor (Hom. Il. 16, 173-178), el qual desposà la mortal Polidora, filla de Peleu i Polimela, germanastra d'Aquil.les (Apollod. Bibl. 3, 13, 1); aquesta va infantar del deu fluvial Esperqueu l'heroi Menesti, 65

<strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it<br />

<strong>de</strong> <strong>la</strong> fortalesa, que encara avui s'anomena Bergama, i com a nom comú signifca "acròpolis, part alta d'una ciutat",<br />

normalment ben fortificada, cfr. l'ús homèric d'anomenar així <strong>la</strong> part alta <strong>de</strong> Troia.<br />

Categoria: Herois<br />

Motiu: Eponímia, Fundació<br />

Περίβοια<br />

PERIBEA<br />

1. La fil<strong>la</strong> d'Eurimedonte 1., rei <strong>de</strong>ls Gegants, <strong>de</strong> l'estirp <strong>de</strong>ls Feacis, <strong>de</strong>sprés d'unir-se a Posidó fou mare <strong>de</strong> Nausítous,<br />

Hom. Od. 10, 56-59. 2. <strong>la</strong> dona <strong>de</strong> Pòlibos <strong>de</strong> Corint (altres l'anomenen Mèrope), va criar Èdip <strong>de</strong>sprés que fos abandonat<br />

pels seus pares (Apollod. Bibl. 3, 5, 7); 3. una fil<strong>la</strong> d'Acessamen, que va unir-se al dàimon fluvial Axi i va infantar<br />

Pelègon, a Hom. Il. 21, 141-143. Altres personatges femenins porten aquest nom tan comú: 4. Una nimfa, mare <strong>de</strong><br />

Penèlope, esposa d'Icari (Apollod. Bibl. 3, 106); 5. <strong>la</strong> fil<strong>la</strong> d'Alcàtous, esposa <strong>de</strong> Te<strong>la</strong>mó, mare d'Àiax 2. Te<strong>la</strong>moni i <strong>de</strong><br />

Teucre (Apollod. Bibl. 3, 12, 7); 6. <strong>la</strong> fil<strong>la</strong> d'Hipònous, esposa d'Eneu i mare <strong>de</strong> Ti<strong>de</strong>u (Apollod. Bibl.1, 8, 4); 7. coneguda<br />

únicament a Nonn. Dionys. 48, 245-248, fil<strong>la</strong> d'Ocèan, va infantar <strong>de</strong>l Tità Le<strong>la</strong>nt <strong>la</strong> caçadora Aura.<br />

Compost <strong>de</strong> περὶ, intensiu, i βούς, significa "rica en bovns", (von Kamptz, Homerische Personenname § 16 g, p. 57), cfr.<br />

Alfesibea. S'ha d'excloure "envoltada <strong>de</strong> bous", que dóna a περὶ un sentit locatiu, cfr. Room, Rooms C<strong>la</strong>ss. Dictionary<br />

p. 237.<br />

Categoria: Persones<br />

Περικλύμενος<br />

PERICLIMEN<br />

Nom <strong>de</strong> diversos herois, entre els quals: 1. un <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>fensors <strong>de</strong> Tebes durant l'ataco <strong>de</strong>ls Set, fill <strong>de</strong> Posidó i d'una Cloris<br />

fil<strong>la</strong> <strong>de</strong> l'en<strong>de</strong>ví Tirèsias; mata en combat l'arcadi Partenopeu l<strong>la</strong>nçant-li un roc (Eurip. Phoen. 1156-1161; Apollod. Bibl.<br />

3, 6, 8, que el fa morir a mans d'un cert Amfídic). 2. el gran <strong>de</strong>ls fills <strong>de</strong> Neleu i Cloris, germà <strong>de</strong> Nèstor, Hom. Od.11,<br />

285; va participar a l'expedició <strong>de</strong>ls Argonautes (Apollon. Rh. Argon. 1, 156-160). Posidó li havia conferit el po<strong>de</strong>r <strong>de</strong><br />

transformar-se en diversos animals, però fou mort per Hèracles durante <strong>la</strong> seva expedició contra Pilos (Apollod. Bibl.<br />

1, 9, 9; 2, 7, 3; Apollon. Rhod. ibi<strong>de</strong>m e Schol. ad l.)<br />

És un compost <strong>de</strong> <strong>la</strong> preposició περὶ, en l'ús que expressa <strong>la</strong> i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> superioritat, i <strong>de</strong>l verb κλύω, "sentir, escoltar", que<br />

pertany a <strong>la</strong> família <strong>de</strong> κλέος , "glòria". Significa "aquell que és molt cèlebre", cfr. Climen, amb formació participial. Se'l<br />

podria posar en re<strong>la</strong>ció amb l'antropònim micènic ku-ru-me-no (KN Sc 236; PY An 654, genit.), interpretat correctament<br />

com a Κλύμενος.<br />

Categoria: Herois<br />

Motiu: Metamorfosi<br />

Περιήρης<br />

PERIERES<br />

1. Fill d'Èol, progenitor <strong>de</strong>ls Eolis <strong>de</strong> Messènia, es casa amb Gorgòfone fil<strong>la</strong> <strong>de</strong> Perseu (Apollod. Bibl. 1, 7, 3; 1, 9, 5,<br />

= Stesich. Fr. 49/227 PMG). 2. Pare <strong>de</strong> Bor (Hom. Il. 16, 173-178), el qual <strong>de</strong>sposà <strong>la</strong> mortal Polidora, fil<strong>la</strong> <strong>de</strong> Peleu i<br />

Polime<strong>la</strong>, germanastra d'Aquil.les (Apollod. Bibl. 3, 13, 1); aquesta va infantar <strong>de</strong>l <strong>de</strong>u fluvial Esperqueu l'heroi Menesti,<br />

65

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!