Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
El nom, que sembla testimoniat ja en micènic pe-te-u (KN As 603.3), deriva de πένθος, "patiment", etimologia proposada
ja en Eurip. Bacch. v. 508); significa per tant "home del dolor". Segons Chantraine (DELG) i Perpillou (Les substantifs grecs
en -ευς, § 207) es tracta probablement de la reducció d'un nom més llarg, cfr. els hipocorístics Πένθιλος o Πένθυλος.
Categoria: Herois
Πέρδιξ
PÈRDIX
Germana de Dèdal, mare d'un Tàlos (Hellan. Fr. 169 Fowler = Schol. Eur. Or. 1648) o Kàlos (Apollod. Bibl. 3, 15, 9;
segons algunes fonts també ell s'hauria di Pèrdix), un jove que va aprendre de l'oncle matern l'ofici d'artesà. Segons un
fragment de Sòfocles (Fr. 323 P.) citat per la Lex. Suda (s. v. Πέρδικος ἱερόν, pi. 1042. 1-5), Pèrdix - Kalos hauria estat
precipitat des de l'Acròpolis d'Atenes pel mateix Dèdal, gelós de veure com el jove havia inventat la serra (Apollod.
Bibl. ibidem, Pausan. 1, 21 4; 26 4); i el compàs (Ovid. Metam. 8, 247-249), el cisell, i fins i tot la roda del torner (Diod.
Sic. Bibl. 4, 76, 4-7), inspirant-se en l'espina d'un peix o en la mandíbula d'una serp; Atena l'hauria salvat transformant-
lo en ocell, en aquest cas la perdiu (Ovid. Metam. 8, 250-259), en el moment en què Dèdal el va fer precipitar des de
l'Acròpolis. La història forma part de les tradicions de metamorfosis relatives a la recerca dels heuretài, els primers
inventors d'instruments artesanals o d'altres innovacions.
El nom significa "perdiu", perdix (caccabis) graeca (D'Arcy Thompson s. v.); sembla que podria derivar del so que aquesta
au fa quan alça el vol, que recorda el so de la flatulència corporal (dels humans), expressat en grec amb el verb ἀπο-
πέρδομαι, "fer un pet". El suffix -ik- s'utilitza sovint per formar noms d'animals (Chantraine, DELG, s. v. πέρδιξ).
Categoria: Persones
Motiu: Metamorfosi
Πέργαμος
PÈRGAM
El més jove dels fills de Pirrus - Neoptòlem i d'Andròmaca, que va esdevenir-ne la concubina després de la mort
d'Hèctor i de la caiguda de la ciutat de Troia. De l'Epir, on havia nascut, va emigrar a Teutrània (Asia Menor, Mísia), a
la desembocadura del riu Caicus, i allà, després de derrotar en combat singular un tal Areius, rei d'aquella terra, va
conquerir-ne el regne, tot dedicant un monument (mnèma) a la memòria de la seva mare. Es va convertir així en el
fundador i rei epònim de la ciutat asiàtica de Pèrgam (Paus. 1, 11, 1 ss.). Una altra tradició vol que Pèrgam hagi estat
fundada per Grinus, descendent de l'heroi Tèlef, que hauria fet venir de l'Epir en ajut seu l'heroi Pèrgam, i l'hauria
honorat posant el seu nom a la ciutat (cfr. Serv. ad Verg. Ecl. 6, 72).
El topònim podria derivar de l'indoeuropeu *bhrgh-o- *bhergh-, "protegir" (cfr. Pokorny, Indog. Etym. Wört., p. 140)
amb sufix -αμο, present com a -ασο en noms minorasiàtics i il·lírics, cfr. el patronímic del troià Deicoont, Περγασίδης,
Hom. Il. 5, 534-535 (von Kamptz, Homerische Personennamen p. 138, § 49c; p. 341, § 82). Segons Van Windekens (Le
Pélasgique, p. 131) es tractaria d'un nom pelàsgic, atès que a partir d'aquesta llengua es poden explicar els canvis
consonàntics β / π- ocorreguts en el pas de l'indoeuropeu. Sembla probable que el nom de l'heroi epònim derivi del
64