Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

30.04.2013 Views
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it interpretació, perquè considera que aleshores el nom hauria d'haver estat *Πηλιεύς (non adattabile però all'esametro), i proposa de veure en Πηλεύς l'equivalent eòlic de *Τηλεύς en els altres grups dialectals, amb l'habitual terminació en -ευς dels antropònims grecs; significaria, doncs, "vingut de luny"; cfr. també Room, Room's Classical Dictionary, p. 232). En Hom. Batrachom. v. 19 apareix una rana anomenada Πηλεύς, el nom de la qual deriva en aquest cas de πηλός, "argila, fang", amb el significat, per tant, de "Fangós", probablemente una creació etimològica paròdica. Categoria: Herois Πελίας PÈLIAS Fill de Tiro i de Posidó (Hom. Od. 11, 254-257), germà bessó de Neleu; rei de Iolcos de Tessàlia, tindrà un paper important a l'hora d'exigir a Jàson la conquesta del Velló d'Or, i morirà per mitjà d'un engany a mans de Medea. (Apoll. Rhod. Argon. passim). Apol.lodor (Bibl. 1, 9, 8) explica que una egua li va donar una coça a la cara i li va deixar un blau; com que en grec l'adjectiu πελιός significa "lívid" (cfr. πελιόω, "deixar lívid") el nen hauria rebut el nom per aquest episodi (Weizsäcker,in Roscher, Myth. Lex. III col. 1857). Carnoy (DEMGR) també fa derivar el nom del mateix adjectiu, però l'interpreta com "el gris, el vell". Categoria: Herois Motiu: Prova Πέλοψ PÈLOPS Fill de Tàntal i de Clícia o Eurianassa, descendent de Cronos el Tità; originari de l'Àsia Menor (Frígia o Lídia), arribà a Olímpia d'Èlida, on va conquerir en una cursa de carros la mà d' Hipodàmia, filla d' Enòmau, i va regnar a la regió, sembla ser que donant el seu nom a tot el Peloponnès, "l'illa de Pèlops". El nom és ja present en micènic pe-ro-pe (KN As 605.2). Carnoy (DEMGR) pensa que pot derivar del'adjectiu πελιός, "lívid", en el sentit de "qui té el rostre pàl·lid". També von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 331) coincideix amb aquesta hipòtesi. Chantraine (DELG, s. v. πελιδνός, "lívid, grisós") es mostra més aviat dubitatiu sobre aquesta derivació, sobretot pel que fa al significat, però no proposa cap alternativa. Room (Room's Class. Dictionary pp. 232-234) s'inclina per un improbable "cara fosca", de πήλος, "fang" i -οψ, "esguard", pensant en els orígens meridionals i en el color fosc de la pell, però Πέλοψ té vocal breu. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Πηνελόπεια, Πηνελόπη PENÈLOPE Filla d'Ícar i Peribea 4., d'estirp espartana, esposa d'Odisseu que la va conquerir en una competició de cursa a peu, mare de Telèmac; va escollir per pròpia iniciativa acompanyar l'heroi a Ítaca, mentre que el pare volia que els esposos romanguessin a Lacònia (Pausan. 3, 20, 10). Té un paper fonamental a l'inici i a la fi de l'Odissea, passim. A Hom. Od. 19, 535-558 és protagonista d'un dels somnis més cèlebres de l'antiguitat, el de l'àguila i les oques. 62

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom deriva de πηνέλοψ, un ocell aquàtic (cfr. D'Arcy-Thompson, A Glossary of Greek Birds, pp. 248-249), una mena d'ànec acolorit, potser la Mandarine duck, Aix galericulata. Tal com recorda Chantraine (DELG, s. v. Πηνελόπεια) sovint en grec antic els noms d'ocells són utilitzats per designar les dones, i no cal pensar que es tracti d'una antiga divinitat que es manifestava en forma d'ocell. Al Schol. ad Hom. Od. 1, 65, 27-38 (on apareix citat Dídim) primer hauria rebut el nom d'Ἀμειράκη o Ἀρνακία; quan fou llançada al mar per Naupli (o pels seus pares, cfr. Schol. ad Lycophr. Alex. 792), en ser salvada per aquests ocells, va prendre el nom de Penèlope. Segons von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 70) podria derivar del verb *ἐλόπτω, amb el significat de l'anàleg ὀλόπτω, "estripar" i significaria "aquella que estripa el fil (della tela)", però això obligaria a pensar que el nom és posterior al relat mític. Altres etimologies semblants basades en el fil de la seva cèlebre tela són abundants ja a l'antiguitat, cfr. Schol. ad Hom. Od. 1, 65, 27-38, cit. Categoria: Persones Πενθεσίλεια PENTESILEA Amàzona, filla d'Ares i d'Otrere, d'estirpe tràcia, va arribar a Troia després de la mort d'Hèctore per combatre al costat dels troians (Aeth., fr. 1 Bernabé). Segons Apol·lodor (Epit. 5, 1) hauria entrat en guerra per expiar l'homicidi involontari de la seva germana Hipòlita, (cfr. Quint. Smyrn. Posthom. 1, 18-26) amb un cop de llança que anava destinat a una cérvola: Quint d'Esmirna (Posthom. 1, 18-26) far derivar etimològicament el seu nome de πένθος, "dolore". El cèlebre combat amb Aquil·les narrat a l'(Etiopide (Procl., Chrest. 172 Severyns) es troba representat ja a finals del s. VII a.C. (E. Berger, LIMC VII 1, 1994, s. v.). Segons alguns, Aquil·les, després de matar-la en un duel, va enamorar-se d'ella i li va retre honors fúnebres (Apollod., Epit. 5, 1); a més, va matar Tersites per haver desfigurat el cadàver de l'Amàzona (Apollod. ibidem; Schol. in Soph., Phil. 445). La primera part del nom es pot identificar amb πένθος, "dolor" (ja a Quint d'Esmirna cit., i Pape-Benseler, WGE s. v). La forma Πενθί-λ(λ)-εια, que mètricament no s'adapta a l'hexàmetre, s'hauria transformat en Πενθεσίλεια, sobre el model de Πρωτεσίλαος, Ἀρκεσίλαος et. al., amb terminació pròpia del datiu-instrumental plural (Von Kamptz, Homerische Personennamen, § 34 b); mentre que la segona part del nom, en -λεια, s'ha de considerar el corresponent femení dels noms en -λος (λαος), com ara Πενθίλος (Risch, Wortbildung der homerischen Sprache, 1937, § 50 c. § 85) i derivaria, doncs, de λαός, λεώς, "poble" (Chantraine, DELG, s. v. πάσχω, cfr. H. W. Nordheider, ap. Snell, Lex.fr.Ep. 19, 2001, s. v. Πενθεσίλεια). Aquest nom podria proporcionar el corresponent femení d'Ἀχι-λ(λ)-εύς, format amb πένθος en lloc d'ἄχος (Mühlestein, MH 43, 1986, pp. 219-220, cfr. G. Nagy s. v. ACHILLE). El nom significaria, per tant, "aquella el poble de la qual sent dolor" o "aquella que causa dolor a la tropa". Entre les altres hipòtesis etimològiques, Fr. Cornelius proposa una derivació hitita del nom, Geschichte der Hethiter, 1973, 269 e A. 3 (també per a "Amàzona"), cfr. Nordheider, cit. Categoria: Persones Πενθεύς PENTEU Fill d' Equíon, un dels Esparts, i d' Àgave, nét de Cadme, era rei de Tebes en el moment de l'epifania de Dionís. Per haver volgut espiar els ritus sagrats de les Bacants (Mènades) a la muntanya, aquestes el van esquarterar (Eurip. Bacch., passim). 63

Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo

Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo


































significa

herois

compost

filla

grega

diccionari

mitologia

tracta

segons

deriva

demgol.units.it

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega ... View more Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Delete template?

Save as template ?

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega