Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom podria pertànyer a la família del verb πηδάω, "saltar", que s'escauria bé a un cavall, o a un heroi àgil en la batalla; podria tractar-se també d'un nom no grec: és en efecte un topònim, referit a una localitat de la Tròade (Hom. Il. 6, 34-35; cfr. Wathelet, Diction. des Troyens p. 884). Carnoy (DEMGR) es remunta a un sufix "pelasg" -ασος, mentre que l'arrel seria grega, d'un hipotètic verb *piduein, "sorgir, emanar"; interpretació que sembla una mica forçada. Categoria: Animals Πήγασος PEGAS Cavall alat, lligat a les històries de Perseu i Bel·lerofontes, fill de Posidó i de la Gòrgona Medusa o de la Terra, fecundada per la sang de la Gòrgona (Hes. Theog. 276 ss.; 325). Fou transformat en constel·lació, després d'haver fet brollar una font amb una coça (Arat. Phaen. 205-224, que l'anomena senzillament Hippos; Hygin. Astr. 2, 18, 1). Podria derivar (Frisk, GEW, Chantraine, DELG s. v.) de πηγός, "fort, sòlid", dit de cavalls a Hom. Il. 9, 124, com interpreta també Kretschmer ("Glotta" 31, 1951, p. 95 s.). L'etimologia tradicional està relacionada en canvi amb πηγή, "font, sorgent", a partir de la llegenda segons la qual amb una coça Pegas hauria fet sorgir la font Hippocrene al mont Helicó (Hes. Theog. 282). Carnoy (DEMGR) s'inclina per aquesta última interpretació, afegint que es tracta d'una forma pelàsgica, com ho demostra el sufix -ασος (cfr. també Van Windekens, Le Pélasgique, p. 55). Chantraine considera, però, que es tracta d'una etimologia popular. Categoria: Animals Motiu: Catasterisme Πελάγων PELAGÓ (-ONT) Noms de molts personatges: 1. fill del déu fluvial Asop i de Mètope (que és filla del riu Ladó, Apollod. 3, 12, 6, 156; Diod. Sic. 4, 72, varia lectio Πελάσγων); 2. un dels pretendents a la mà d'Hipodàmia, és al catàleg d'aquells que van morir a mans d'Enòmau, abans de l'arribada de Pèlops, [Hes.] Fr. 259 a, M.-W. (Μεγάλαι Ἠοίαι; 3. fill d'un Amfidamant, era un ric propietari de la Fòcida. Quan Cadme, a la recerca de la seva germana Europa, va consultar l'oracle di Delfos, ell va fer que un dels seus pastors li donés la profètica vaca amb el mantell de la lluna plena, que havia de portar-lo fins al lloc de la fundació de Tebes a Beòcia. (Apollod. Bibl. 3, 4, 1; més detalls a Schol. Eur. Phoen. 638, que recull sencera la resposta de l'oracle en 18 hexàmetres). 4. A Hom. Il. 4, 295 és un comandant de Pilos de Messènia, que combat a les ordres de Nèstor; 5. També a la Ilíada porta el mateix nom un guerrer lici, que extreu una llança disparada per Tlepòlem de la cama de Sarpedont, de qui era hetàiros ; Hom. Il. 5, 694-695). S'ha de relacionar amb πέλαγος i amb el poble dels Πελαγόνες, vegi's Aura-Jorro, Dict. Mic. s. v. pe-ra-ko-no (testimoniada també la flexió en -ντ-); segons von Kamptz, Homerische Personennamen § 81, . v., p. 330 podria tractar- se d'una estirp il·lírica. Pot significar "l'home del mar", tot i que Wathelet (Dictionnaire des Troyens n. 268. p. 1482) observa que aquesta interpretació no s'escau gaire a un poble de muntanya (cfr. Strab. 9 5,1 11). Sembla encara més 60
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it difícil emparentar-lo amb Πελασγοί, probablement un nom no grec, cfr. Pelasgo. La hipòtesi que pugui derivar de πηλός fang, argila, avançada per Room (Room's Classical Dictionary p. 232) sembla agosarada. Categoria: Herois Πελασγός PELASG Nom de l'heroi epònim del poble dels Pelasgs, coneguts ja a Homer (Il. 10, 429; Od. 19, 177); haurien ocupat el Peloponnès (l'Arcàdia) i la Tessàlia, i haurien estat els més antics descendents de Deucalió (Apollod. Bibl. 2, 1, 1; 3, 8, 1); haurien viscut abans de l'arribada de les estirps hel·lèniques, algunes de les quals es declaraven "autòctones". Les tradicions a propòsit d'aquest poble són diverses i confuses. És difícil establir una etimologia convincent (R. J. Allan in Snell, Lex.Fr.Epos, pp. 1123). Ja en època arcaica hom tendeix a confondre Πελασγός amb πέλαγος, "mar", identificant-lo amb el fill primordial de Gea, de nom Pontos (sobre la base d'Hesiod. Th. 126-132, que parla en realitat del πέλαγος ... Πόντος, per la qual cosa el primer no seria ni tan sols un nom propi; vegi's Asius Sam. Fr. 8 Bernabé), infantat a les muntanyes per Gea, "per tal que existís la raça dels humans". Kretschmer ("Glotta" 1, 1907, p. 16) ha fet derivar Πελασγοί de *Πελαγσ-κοί, "habitant de l'ampla planúria del mare (πέλαγος)", hipòtesi amb la qual concorda també Carnoy (DEMGR). Chantraine (DELG, s. v. Πελασγοί), en canvi, considera que aquesta hipotesi no és acceptable ni pel sentit ni per la forma. És fàcil suposar, tractant-se d'un poble pregrec, que sigui un terme del substrat. Categoria: Déus Motiu: Eponímia PELEGONE PELÈGON Pare d'Asteropeu (heroi homèric que lluita pels troians i és esventrat per Aquil·les, Hom. Il. 21, 139 ss.), fill del déu fluvial Axi (avui Vardar, riu de Macedònia) i de Peribea 3., de l'estirp dels Peons (Hom. Il. 21, 139-160). No s'ha de confondre amb Pelàgon (que s'escriu amb -ε- i no amb -α-, tot i que s'accepta com a bona l'explicació de la -η- inicial com a allargament mètric , cfr. H. W. Nordheider in Snell Lex. Fgr. Epos. coll. 1218-19, "metr. Wechselform", i encara abans von Kamptz Homerische Personennamen § 81, pp. 330). La incertesa sobre els confins de l'antiga Peònia, identificada de vegades amb la Pelagònia (Strabo, 7, 1, 39), és ja antiga. Potser s'hauria de posar en relació amb el poble dels Pelègones, la identificació del qual resta incerta, mentre que no és possible identificar-lo amb els pelàgons, cfr. supra Pelàgon. Cal·límac l'identifica fins i tot amb els Gegants dispersats per Zeus (Hymn. ad Iov. 1, 3), en la forma Pelagònes. Categoria: Herois Πηλεύς PELEU Rei de Ftia, a Tessàlia, fill d' Èac, pare d' Aquil·les, espòs mortal de la deessa Tetis, participa a l'aventura dels Argonautes. Bosshardt (Die Nomina auf -ευς, § 295) i Carnoy (DEMGR) fan derivar aquest nom del cim Πήλιον a Tessaglia, cfr. també Von Kamptz, Homerische Personennamen p. 300. Perpillou (Les substantifs grecs en -ευς, § 204) no accepta aquesta 61
Page 1:
Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5:
Page 6 and 7:
Page 8 and 9:
Page 10 and 11:
Page 12 and 13: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 16: Diccionari Etimològic de la Mitolo
show all

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?