Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
El nom podria pertànyer a la família del verb πηδάω, "saltar", que s'escauria bé a un cavall, o a un heroi àgil en la
batalla; podria tractar-se també d'un nom no grec: és en efecte un topònim, referit a una localitat de la Tròade (Hom.
Il. 6, 34-35; cfr. Wathelet, Diction. des Troyens p. 884). Carnoy (DEMGR) es remunta a un sufix "pelasg" -ασος, mentre
que l'arrel seria grega, d'un hipotètic verb *piduein, "sorgir, emanar"; interpretació que sembla una mica forçada.
Categoria: Animals
Πήγασος
PEGAS
Cavall alat, lligat a les històries de Perseu i Bel·lerofontes, fill de Posidó i de la Gòrgona Medusa o de la Terra, fecundada
per la sang de la Gòrgona (Hes. Theog. 276 ss.; 325). Fou transformat en constel·lació, després d'haver fet brollar una
font amb una coça (Arat. Phaen. 205-224, que l'anomena senzillament Hippos; Hygin. Astr. 2, 18, 1).
Podria derivar (Frisk, GEW, Chantraine, DELG s. v.) de πηγός, "fort, sòlid", dit de cavalls a Hom. Il. 9, 124, com
interpreta també Kretschmer ("Glotta" 31, 1951, p. 95 s.). L'etimologia tradicional està relacionada en canvi amb πηγή,
"font, sorgent", a partir de la llegenda segons la qual amb una coça Pegas hauria fet sorgir la font Hippocrene al mont
Helicó (Hes. Theog. 282). Carnoy (DEMGR) s'inclina per aquesta última interpretació, afegint que es tracta d'una forma
pelàsgica, com ho demostra el sufix -ασος (cfr. també Van Windekens, Le Pélasgique, p. 55). Chantraine considera,
però, que es tracta d'una etimologia popular.
Categoria: Animals
Motiu: Catasterisme
Πελάγων
PELAGÓ (-ONT)
Noms de molts personatges: 1. fill del déu fluvial Asop i de Mètope (que és filla del riu Ladó, Apollod. 3, 12, 6, 156;
Diod. Sic. 4, 72, varia lectio Πελάσγων); 2. un dels pretendents a la mà d'Hipodàmia, és al catàleg d'aquells que van
morir a mans d'Enòmau, abans de l'arribada de Pèlops, [Hes.] Fr. 259 a, M.-W. (Μεγάλαι Ἠοίαι; 3. fill d'un Amfidamant,
era un ric propietari de la Fòcida. Quan Cadme, a la recerca de la seva germana Europa, va consultar l'oracle di Delfos,
ell va fer que un dels seus pastors li donés la profètica vaca amb el mantell de la lluna plena, que havia de portar-lo fins
al lloc de la fundació de Tebes a Beòcia. (Apollod. Bibl. 3, 4, 1; més detalls a Schol. Eur. Phoen. 638, que recull sencera
la resposta de l'oracle en 18 hexàmetres). 4. A Hom. Il. 4, 295 és un comandant de Pilos de Messènia, que combat a
les ordres de Nèstor; 5. També a la Ilíada porta el mateix nom un guerrer lici, que extreu una llança disparada per
Tlepòlem de la cama de Sarpedont, de qui era hetàiros ; Hom. Il. 5, 694-695).
S'ha de relacionar amb πέλαγος i amb el poble dels Πελαγόνες, vegi's Aura-Jorro, Dict. Mic. s. v. pe-ra-ko-no
(testimoniada també la flexió en -ντ-); segons von Kamptz, Homerische Personennamen § 81, . v., p. 330 podria tractar-
se d'una estirp il·lírica. Pot significar "l'home del mar", tot i que Wathelet (Dictionnaire des Troyens n. 268. p. 1482)
observa que aquesta interpretació no s'escau gaire a un poble de muntanya (cfr. Strab. 9 5,1 11). Sembla encara més
60