Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
A diferència d'altres nombrosos compostos determinatius en -θεά, -θεή, "dea", com Idòtea, Amfítea, Leucòtea, aquest
nom s'interpreta com a compost verbal de l'homèric θηέομαι, "miro amb admiració", i significaria doncs "admirada per
tots", cfr. von Kamptz, Homerische Personennamen § 33 c, p. 100.
Categoria: Déus
Πάτρων
PATRÓ
1. Heroi de Thyrion, a Acarnània (Dionys. Halic. 1, 51; Verg. Aen. 5, 298), va unir-se a Eneas i va establir-se després
a Sicília, a la ciutat d'Alòntion, prop de Caleacte (avui Caronía, prop de Messina). Va prendre part a Èrix (sempre a
Sicília) en el jocs fúnebres en honor d' Anquises (Verg. Aen. ibidem). 2. Un altre Patró, un dels companys d'Evandre 3.,
fundador del primer assentament al Palatí, és citat per Plutarc V. Rom. 13, 2, com a epònim de la institució romana
del patronat (πατρωνεία); no se'n sap res més.
El nom deriva de πατήρ, "pare" i es tracta d'un antropònim hipocorístic o abreujat, com ho demostra la terminació en
-ων (Chantraine, La formation, p. 158-159).
Categoria: Herois
Motiu: Eponímia
Пατροκλέ-(Ϝ)ης, Пάτροκλος
PÀTROCLE
Fill de Meneci (2.) i nét d'Àctor, originari d'Opunt, a la Lòcrida; per haver matat per error Clisònim, fill d'Amfidamant,
fou exiliat i acollit per Peleu a Ftia, a Tessàlia, que el va criar juntament amb Aquil·les. Té un paper molt important
coma a hetàiros d'Aquil·les a la Ilíada, passim.
El nom Пατροκλέ-(Ϝ)ης, (forma secundària Пάτροκλος) és un compost de πατήρ, "pare" i de κλέος, "glòria", i significa
"Glòria del pare", "que porta glòria al seu pare" o fins i tot "Gloriós pel seu pare", pel seu naixement (Pape-Benseler,
WGE v.; Nagy (The Best of the Achaeans, p. 177) fa derivar la primera part del nom a partir del plural πατέρες, en
el sentit de "avantpassats", i interpreta com "aquell que té la glòria dels avantpassats", cfr. già Carnoy DEMG s. v.,
""célèbre par ses ancêtres". Paral·lelament existeix ja als poemes homèrics el nom en femení, amb els dos termes a
la inversa, Cleò-patra (Hom. Il. 1, 556-60; portat per diverses heroïnes), que es considera una referència evident a la
glòria del pare, segons un mecanisme d'atribució del nom que podem anomenar "patro-celebratiu" (Sulzberger, "Rev.
Et. Gr". 39, 1926, p. 387).
Categoria: Herois
Motiu: Catàbasi
Πήδασος
PÈDASOS
1. Un dels tres cavalls d'Aquil·les, l'únic mortal, mentre que Xantos i Bàlios eren cavalls divins (Hom. Il. 16, 152); i de
fet acaba morint per un cop de llança de Sarpèdon, (Hom. Il. 16, 466-469). 2. Heroi troià fill de Bucolió i de la nimfa
Abarbarea, nét de Laomedont; juntament amb el seu germà bessó Esep (Àisepos) fou massacrat per Euríal 1., que va
despullar ambdós de les seves armes (Hom. Il. 6, 20-28).
59