Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
Magnum s. v., 654.46: καθ΄ ἣν ὥραν ... ἐκθρέψαι καὶ ἐκτῆσθαι μαζοὺς, "que es troba a l'edat en què despunten i
creixen els pits". Segons Ernout-Meillet (DELL p. 740) tant παρθένος com llat. uirgo estan mancats d'una etimologia
plausible.
Categoria: Persones
Motiu: Catasterisme
Πασιφάη
PASÍFAE
1. Filla d'Hèlios i de l’oceànida Perseida, germana de Circe i d'Eetes, esposa de Minos, a qui va donar nombrosos fills
(Apollod., Bibl. 1, 9, 1; 3, 1, 2), entre els quals Deucalió, Ariadna i Fedra. Va enamorar-se d'un toro bellíssim enviat
per Posidó, i per unir-se amb l'animal va amagar-se dins d'una vaca de fusta fabricada per Dèdal (Bacchyl., Dith. fr. 26
Snell-Maehler). D'aquella unió va néixer el Minotaure, que "tenia aspecte humà fins als peus, però al damunt tenia un
cap de toro" (Hes., Catal., fr. 145 Merkelbach-West), anomenat per alguns Asteri o Asterió. Als Cretencs d'Eurípides,
Pasífae retreu a Minos que hagi provocat la maledicció de Posidó per no haver immolat al déu el toro promès (fr. iii,
vv. 6-12 i v. 23 Diggle). El mite va tenir àmplia difusió en època hel·lenística (Apoll. Rhod. 3, 998-1001; Diod. Sic. 4,
60; Pausan. 3, 26, 1; 5, 25, 9; 8, 53, 4). Fou tractat per nombrosos autors llatins (Verg., Ecl. 6, 45-60; Ovid., Ars Amat.
1, 289-326) entre els quals Higí (Fab. 40), que recull la variant segons la qual fou Venus qui va infondre en Pasífae
la passió pel toro. Explicacions racionalitzades a Plutarch. v. Thes., 19: Pasífae senzillament s'hauria unit a un home
anomenat Tauros. 2. A Talamai, a Lacònia, hi havia una estàtua de Pasífae col·locada al costat de la d'Hèlios a la part
exterior del temple dedicat a Ino, on s'aplegaven oracles i ornitocrítics; Pausànias considera P. una simple epiclesi de
Selene (3, 26, 1); segons Plutarc (v. Agid. Cleom. 9, 2) es tractaria d'un altra Pasífae filla d'Atlant, que en unir-se amb
Zeus hauria infantat Ammó.
Compost de πάς, "tot" (ja en myc., pa-te, pa-si, pa-si-te-o-i, KN Fp 1+31) i φάος, "llum", derivat d'un tema φᾰϜ-, cfr.
el sscr. bhā-ti- "llum" (Chantraine, DELG, s. v. φάε), significa "tota resplendent", sens dubte relacionat amb els seus
orígens solars (cfr. Usener, Götternamen, trad. it. 2008, pp. 100-101), o millor "que lluu per tots", tenint en compte
l'habitual superposició amb Selene (cfr. l'homèric πασιμέλουσα, "que a tots interessa"). Encunyat a partir de l’adjectiu
παμφαής, epítet d'Hèlios (Hymn. Orph. 8, 14; cfr. Παμφάης in Pind., Nem. X, 49), d'Àrtemis (Hymn. Orph. XXXVI, 3)
i de Selene (Maxim. Astrol. perì Katarch. 146: πασιφαὴς ... πανδῖα Σελήνη). Πασιφάεσσα i πασιφάη són ambdós
també apelatius d'Afrodita (cfr. Roscher, Myth. Lex. III 2 s. v. Pasiphaё, col. 1666).
Categoria: Persones
Motiu: Incest
Πασιθέη
PASÍTEA
A Homer, Il. 14, 275-276, és una de les Gràcies, promesa per Hera a Hypnos amb un solemne jurament, si aconsegueix
adormir Zeus per distraure'l dels esdeveniments de la guerra. En canvi a Hesíode, Theog. 246 és el nom d'una de
les Nereides, mentre les tres Gràcies, filles de Zeus i Eurínome, s'anomenen Aglaia, Eufròsine i Talia (Hesiod. Theog.
907-911.
58