Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
És un simple composto de παρθένος, "verge, noia" i de ὄπη, "aspecte", habitual en la formació de molts antropònims
femenins, com Antíope, Argíope, Astèrope, Europa, etc. Significa doncs "d'aspecte de verge", o bé "de rostre (o també
esguard) de verge".
Categoria: Persones
Motiu: Eponímia
Παρθενοπαίος
PARTENOPEU
Un dels Set herois que van anar contra Tebes, fill d'Atalanta i de Melanió (o bé de Melèagre), d'estirp arcàdia (Apollod.
Bibl 3, 9, 2; Hellan. Fr. 99 Fowler), o segons Antímac de Colofó (Fr. 29 = Schol. ad Eurip. Phoen. 150) de Tàlau (o Càlau)
argiu i de Lisímaca (en tal cas es podria tractar fins i tot d'un altre P.; cfr. Schol. Eurip. Phoen. 150; Schol. Soph. Oed.
Col. 1320). Segons Hygin. Fab. 99, hauria estat abandonat al mont Parteni, on l'haurien trobat uns pastors que l'haurien
recollit i criat a Argos. El fill que tingué de Clímene, Pròmac (o bé Estratolau, Eustath. ad Hom. Il. 4, 410) va prendre
part a l'expedició dels Epígons contra Tebes (Apollod. Bibl. 3, 7, 2).
El nom podria estar relacionat amb el mont Parteni, on va ser exposat essent un infant, segons una hipòtesi de Carnoy,
DEMGR s. v. i altres; o bé podria ser un apel·latiu de la mare, que va romandre verge durant molt de temps (cfr. Schol. ad
Soph. Oed. Col. 1320: ἐπώνυμος τῆς πρόσθεν ἀδμήτης χρόνωι μητρὸς). És una simple formació adjectival en -αιος de
Partènope (Chantraine, La formation p. 46-47), i significa "fill d'aquella que té aspecte de verge, de noia". Inacceptable
la hipòtesi que sigui un compost de παρθένος e de παῖς, "nen", "fill" proposda al Room's Class. Dictionary s. v.
Categoria: Herois
Motiu: Eponímia
Παρθένος
PÀRTENOS
1. Nom d'una filla d'Estàfil i Crisòtemis, germana de Reo (Rhoió) i de Molpàdia (Diod. Sic. 5, 62; veure també Schol.
Arat., = Pherec. Fr. 201 A Fowler). Ella i la seva germana Molpàdia van rebre l'encàrrec de guardar el vi que el pare
acabava de descobrir, però van adormir-se, i unes truges van trencar la gerra de vi que les joves havien de vigilar. Les
dues germanes, tement la severitat del pare, van fugir vers el mar i s'hi van llançar des d'una roca alta. Apol·lo, per
l'amor que sentia per la germana Reo (Rhoió), va salvar-les i va dur-les a sengles ciutats del Quersonès de Cària. A
Pàrtenos li van tocar honors i un clos sagrat a Bubaste (o Bibaste, al Quersonès de Cnidos, que no s'ha de confondre
amb la ciutat egípcia; Diod. Sic. ibidem); a Molpàdia, que va prendre el nom de "Semidea" (Ἡμίθεα), li fou dedicat un
culte de guariment per somnium a la ciutat de Càstabos, de la qual queden encara restes arqueològiques a la península
de Cnidos 2. Segons una aïllada i confusa notícia d'Hygin. Astr. 2, 25, 2, hauria estat filla d'Apol·lo i Crisòtemis, i
hauria mort essent una nena; per això (quod parua interierit) fou col·locada entre els estels del pare, donant nom a
la costel·lació de la Verge.
Correspon a l'adjectiu παρθένος, i significa "verge, noia", terme de difícil interpretació. Van Windekens (Le Pélasgique,
p. 125) el posa al costat de πόρτις, "vedella" i en sentit figurat, "noia", de l'indoeuropeu *perth-, segons les regles
fonètiques que ell ha reconstruït per al "pelasg". M. Schmidt (apud Snell., Lex.fr.Epos) considera plausible la proposta
de G. Klingenschmitt (Gedankenschr. Güntert, Innsbruck 1974, pp. 273-278), que evoca un *por-stenó, "que té el
pit esponerós" (contra Szemerényi, "Gnomon" 49, 1977, p. 8), curiosament ja avançada, entre tantes altres, a Etym.
57