Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

demgol.units.it
from demgol.units.it More from this publisher
30.04.2013 Views

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom és un compost de πᾶς, "tot" i de ἰδεῖν (arrel ἰδ- que fa la funció d'aorist per ὁράω, "veure"), per tant significa "aquell que ha vist, que tot ho sap". Categoria: Herois Πανόπη PÀNOPES 1. Nom d'una de les cinquanta Nereides (Hesiod. Theog 250); 2. Una de les cinquanta filles de Tespi, fecundada per Hèracles, infantà una filla de nom Tressippa (Apollod. Bibl. 2, 7, 8, catàleg dels fills d'Hèracles amb les Testíades). Es tracta d'un compost de πᾶς, "tot" i del tema ὀπ- (cfr. ὁράω, "veure"), per tant podria significar "que ho veu tot", o bé "que té tots els aspectes" (Carnoy, DEMGR), cfr. infra, Panopeu. Categoria: Persones Πανοπεύς PANOPEU Fill de Focos i Astèria, epònim de Panopea, ciutat de la Fòcida oriental (Paus. 2, 29, 2 ss.). El nom és un compost de πᾶς, "tot" i del tema ὀπ (cfr. supra, Pànopes) i significa "aquell que ho veu tot". Segons Perpillou (Les substantifs grecs en -ευς, § 375) la terminació en -ευς és una adaptació al grec d'un nom estranger, típic dels noms geogràfics. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Πάνθοος PÀNTOOS Un dels vells troians, company de Príam a les portes Escees, Hom. Il. 3, 146 ss., pare d' Euforb, Hiperènor i Polidamant; potser és el mateix Pàntos (Panthus, -us), fill d'Otris, sacerdot d'Apol·lo a Delfos, que apareix a l'Eneida, on cau a la darrera defensa de la ciutat de Troia (cfr. Verg. Aen. 2, 429-30; 527 ss. e Serv. Dan. ad l.). Podria ser que Virgili hagués utilitzat el mateix P. de la teichoscopìa homèrica (Lehnus in Encicl. Virgiliana, s. v. Panto). Una recreació cèlebre di P., endeví grec provinent de Delfos, es troba a l'inici de la novel·la di Christa Wolf, Kassandra (1983). El nom és un compost de πᾶς, "tot" i θοóς, en el sentit de "ràpid", "ràpido en tot" (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 74; Wathelet, Dictionn. Troyens, § 262); Carnoy (DEMGR) considera més probabie que la segona part del nome deriva de θοóς, però en el sentit de "brillant", (cfr. la glosa d'Hesych. θοóς• λαμπρός, e Aly, REPW s. v.) atès que es tracta d'un personatge d'alt rang; significaria aleshores "del tot brillant". Categoria: Herois Motiu: Profecia 54

<strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it<br />

El nom és un compost <strong>de</strong> πᾶς, "tot" i <strong>de</strong> ἰδεῖν (arrel ἰδ- que fa <strong>la</strong> funció d'aorist per ὁράω, "veure"), per tant significa<br />

"aquell que ha vist, que tot ho sap".<br />

Categoria: Herois<br />

Πανόπη<br />

PÀNOPES<br />

1. Nom d'una <strong>de</strong> les cinquanta Nerei<strong>de</strong>s (Hesiod. Theog 250); 2. Una <strong>de</strong> les cinquanta filles <strong>de</strong> Tespi, fecundada per<br />

Hèracles, infantà una fil<strong>la</strong> <strong>de</strong> nom Tressippa (Apollod. Bibl. 2, 7, 8, catàleg <strong>de</strong>ls fills d'Hèracles amb les Testía<strong>de</strong>s).<br />

Es tracta d'un compost <strong>de</strong> πᾶς, "tot" i <strong>de</strong>l tema ὀπ- (cfr. ὁράω, "veure"), per tant podria significar "que ho veu tot", o<br />

bé "que té tots els aspectes" (Carnoy, DEMGR), cfr. infra, Panopeu.<br />

Categoria: Persones<br />

Πανοπεύς<br />

PANOPEU<br />

Fill <strong>de</strong> Focos i Astèria, epònim <strong>de</strong> Panopea, ciutat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fòcida oriental (Paus. 2, 29, 2 ss.).<br />

El nom és un compost <strong>de</strong> πᾶς, "tot" i <strong>de</strong>l tema ὀπ (cfr. supra, Pànopes) i significa "aquell que ho veu tot". Segons<br />

Perpillou (Les substantifs grecs en -ευς, § 375) <strong>la</strong> terminació en -ευς és una adaptació al grec d'un nom estranger, típic<br />

<strong>de</strong>ls noms geogràfics.<br />

Categoria: Herois<br />

Motiu: Eponímia<br />

Πάνθοος<br />

PÀNTOOS<br />

Un <strong>de</strong>ls vells troians, company <strong>de</strong> Príam a les portes Escees, Hom. Il. 3, 146 ss., pare d' Euforb, Hiperènor i Polidamant;<br />

potser és el mateix Pàntos (Panthus, -us), fill d'Otris, sacerdot d'Apol·lo a Delfos, que apareix a l'Eneida, on cau a <strong>la</strong><br />

darrera <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Troia (cfr. Verg. Aen. 2, 429-30; 527 ss. e Serv. Dan. ad l.). Podria ser que Virgili hagués<br />

utilitzat el mateix P. <strong>de</strong> <strong>la</strong> teichoscopìa homèrica (Lehnus in Encicl. Virgiliana, s. v. Panto). Una recreació cèlebre di<br />

P., en<strong>de</strong>ví grec provinent <strong>de</strong> Delfos, es troba a l'inici <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> di Christa Wolf, Kassandra (1983).<br />

El nom és un compost <strong>de</strong> πᾶς, "tot" i θοóς, en el sentit <strong>de</strong> "ràpid", "ràpido en tot" (von Kamptz, Homerische<br />

Personennamen, p. 74; Wathelet, Dictionn. Troyens, § 262); Carnoy (DEMGR) consi<strong>de</strong>ra més probabie que <strong>la</strong> segona<br />

part <strong>de</strong>l nome <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> θοóς, però en el sentit <strong>de</strong> "bril<strong>la</strong>nt", (cfr. <strong>la</strong> glosa d'Hesych. θοóς• λαμπρός, e Aly, REPW s.<br />

v.) atès que es tracta d'un personatge d'alt rang; significaria aleshores "<strong>de</strong>l tot bril<strong>la</strong>nt".<br />

Categoria: Herois<br />

Motiu: Profecia<br />

54

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!