Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it el pare d' Àedon, transformat, a la fi d'una tràgica aventura, en àguila marina (ἁλιάετος, potser es tracta del petrell gegant del sud, Macronectes Giganteus). Carnoy (DEMGR) fa derivar aquest nom de *pand-, "corbat", però es tracta d'una explicació insuficient. Segons Roscher (Roscher, Myth. Lex. III col. 1503) i von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 361) deriva de Panda, localitat de Magnèsia al peu del mont Sípil, amb l'afegit d'un sufix en r-, com ara Pandaro. Categoria: Herois Motiu: Metamorfosi Πανδίων PANDÍON Nom de dos reis atenesos de la dinastia autòctona d'Erictoni. 1. fill d' Erictoni i Pasítea, pare de Filomela i Procne, sogre de Tereu (Thucyd. 2, 29, 3). Va tenir també dos bessons, Erecteu i Butes (Apollod. Bibl. 3, 14, 6); 2. fill d'un Cècrops (no el fundador de la dinastia atenesa, sinó d'un descendent d'aquest), d'Atenes fou exiliat a Mègara, després va casar- se amb a la filla de Pilas i va tenir una nombrosa descendència (Apollod. Bibl. 3, 15, 5-6). És un compost de πᾶς, "tot" i de δῖος, "brillant", "il·lustre", per tant significa "del tot brillant", "esplèndid" (von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 93). Höfer (Roscher, Myth. Lex. III col. 1519) considera, en canvi, que es tracta d'un nom lici. Categoria: Herois Πάνδοκος PÀNDOC 1. Troià mort per Àiax Telamoni, Hom. Il. 11, 489-90; 2. habitant de Pale, ciutat de l'illa de Cefalònia, pare de Palestra, mort per Hermes per consell d'aquesta última: acollia a casa seva els viatgers per després matar-los (Etym. Magn. 647-648, s. v. Πάλη. El nom és un compost de πᾶς "tot" i -δοκος de l'arrel del verb δέχομαι, "acollir" i significa doncs "qui acull tothom", "molt hospitalari", per la qual cosa s'ha buscat inútilmente de relacionar-lo amb el Regne dels Morts, "Que acull tothom" (cfr. Usener apud Höfer, in Roscher Lexikon III. 1, col. 1263, s. v. Παλαίστρα). Categoria: Herois Motiu: Eponímia Πανδώρα PANDORA És la primera dona, creada per Hefest amb aigua i fang; Zeus va oferir-la a Epimeteu, i serà una calamitat per als homes. Obre la capsa (una gran jerra, πίθος, cfr. Hes. Op. 94) que conté tots els mals i els escampa pel món; Zeus la ofereix com a esposa al Tità Epimeteu, per castigar en un futur tota la humanitat, en venjança per l'engany de Prometeu (Hes. Th. 570 ss. e Op. 59-89). El nom és un compost de πᾶς, "tot" i δῶρον, "do, regal", i té un valor de possessiu (cfr. Panacea); significa doncs "aquella que té tots els dons" de part dels déus. A Hes. Op. 81-82 es proposa una etimologia popular lleugerament diferent: "perquè tots els déus li feren un regal", cfr. Etym. Magn. s. v.). Més difícil d'acceptar la interpretació verbal del segon 52
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it component, i entendre "aquella que tot ho dóna", sentit que no lliga, d'altra banda, amb el context narratiu. Aquest és, en canvi, el sentit propi de l'adjectiu πάνδωρος, aplicat a Gaia (Aristoph. Av. 971 e Schol. ad l.), a Zeus (Cleanth. Hymn. in Jov. 32) i al Destí, Αἶσα (Bacchyl. Fr. 24, 5 Sn.-M.). Una Pandora filla de Deucalió i Pirra, que de Zeus infantà Graic, epònim dels "grecs", sembla ser la néta de la Pandora originària (cfr. Hes., Fr. 5, 3, da Johann. Lyd. de Mens. 1, 3). Està testimoniat també el masculí Pandor (Πάνδωρος); es tracta del fill d' Erecteu i Praxítea, fundador de la ciutat de Calcis d'Eubea (Apollod. Bibl. 3, 15, 1). Categoria: Persones Motiu: Fundació Пάνδροσος PÀNDROSOS Filla de Cècrops i d'Aglauros, germana d'Agraule (-graulos); fou castigada amb la mort per haver obert la cistella on Atena havia amagat Erictoni (Apollod. Bibl. 3, 14, 2). El seu nom, com el de la seva germana o el de la mare (Aristoph. Thesm. 533 e Schol. ad. l.) era invocat per les dones, i era també un epítet d'Atena (Schol. ad Aristoph. Lys. 439). El nom és un compost de πᾶς, "tot" i de δρόσος, "rosada" i significa, doncs, "tota rosada", com una altra germana seva que es deia Ἕρση, és a dir "rosada". Categoria: Persones Παγγαῖος PANGEU Heroi fill d'Ares i de Critobule, epònim de la muntanya on va matar-se amb l'espasa, per haver comès incest amb la seva filla involuntàriament (Ps. Plut. De fluv. 3, 2); probablement el personatge ha estat construït a partir del nom del famós cim de Tràcia (avui Kušnitza), vora Amfípolis i el riu Estrimó. El nom és un compost de πᾶς, "tot" i de γαῖα, "terra" i significa doncs "tot terra" o "tor terrestre", nom adient per a un cim. Categoria: Herois Motiu: Eponímia Πανίδης PÀNIDES Proclamat rei de Calcis d'Eubea a la mort del seu germà Amfidamant, fou àrbitre al Certamen entre Homero i Hesíode (Schol. ad Hes. Op. Prol.) i el seu nom va quedar com a proverbial jutge ignorant, perquè va donar la victòria a Hesíode a la competició poètica (Mich. Apostol. 14, 11, Πανίδου ψέφος, "vot de Pànides", dit del judici emès per un ignorant). 53
Page 1:
Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 16: Diccionari Etimològic de la Mitolo
show all

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?