Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
el pare d' Àedon, transformat, a la fi d'una tràgica aventura, en àguila marina (ἁλιάετος, potser es tracta del petrell
gegant del sud, Macronectes Giganteus).
Carnoy (DEMGR) fa derivar aquest nom de *pand-, "corbat", però es tracta d'una explicació insuficient. Segons Roscher
(Roscher, Myth. Lex. III col. 1503) i von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 361) deriva de Panda, localitat de
Magnèsia al peu del mont Sípil, amb l'afegit d'un sufix en r-, com ara Pandaro.
Categoria: Herois
Motiu: Metamorfosi
Πανδίων
PANDÍON
Nom de dos reis atenesos de la dinastia autòctona d'Erictoni. 1. fill d' Erictoni i Pasítea, pare de Filomela i Procne, sogre
de Tereu (Thucyd. 2, 29, 3). Va tenir també dos bessons, Erecteu i Butes (Apollod. Bibl. 3, 14, 6); 2. fill d'un Cècrops
(no el fundador de la dinastia atenesa, sinó d'un descendent d'aquest), d'Atenes fou exiliat a Mègara, després va casar-
se amb a la filla de Pilas i va tenir una nombrosa descendència (Apollod. Bibl. 3, 15, 5-6).
És un compost de πᾶς, "tot" i de δῖος, "brillant", "il·lustre", per tant significa "del tot brillant", "esplèndid" (von Kamptz
(Homerische Personennamen, p. 93). Höfer (Roscher, Myth. Lex. III col. 1519) considera, en canvi, que es tracta d'un
nom lici.
Categoria: Herois
Πάνδοκος
PÀNDOC
1. Troià mort per Àiax Telamoni, Hom. Il. 11, 489-90; 2. habitant de Pale, ciutat de l'illa de Cefalònia, pare de Palestra,
mort per Hermes per consell d'aquesta última: acollia a casa seva els viatgers per després matar-los (Etym. Magn.
647-648, s. v. Πάλη.
El nom és un compost de πᾶς "tot" i -δοκος de l'arrel del verb δέχομαι, "acollir" i significa doncs "qui acull tothom", "molt
hospitalari", per la qual cosa s'ha buscat inútilmente de relacionar-lo amb el Regne dels Morts, "Que acull tothom" (cfr.
Usener apud Höfer, in Roscher Lexikon III. 1, col. 1263, s. v. Παλαίστρα).
Categoria: Herois
Motiu: Eponímia
Πανδώρα
PANDORA
És la primera dona, creada per Hefest amb aigua i fang; Zeus va oferir-la a Epimeteu, i serà una calamitat per als
homes. Obre la capsa (una gran jerra, πίθος, cfr. Hes. Op. 94) que conté tots els mals i els escampa pel món; Zeus
la ofereix com a esposa al Tità Epimeteu, per castigar en un futur tota la humanitat, en venjança per l'engany de
Prometeu (Hes. Th. 570 ss. e Op. 59-89).
El nom és un compost de πᾶς, "tot" i δῶρον, "do, regal", i té un valor de possessiu (cfr. Panacea); significa doncs "aquella
que té tots els dons" de part dels déus. A Hes. Op. 81-82 es proposa una etimologia popular lleugerament diferent:
"perquè tots els déus li feren un regal", cfr. Etym. Magn. s. v.). Més difícil d'acceptar la interpretació verbal del segon
52