Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
identificat amb Apol·lo (cfr. micènic pa-ja-wo, KN V 52), i aquesta és potser la hipòtesi més fiable. La proximitat al
llat. pasc-o no sembla acceptable.
Categoria: Déus
Πανάκεια
PANACEA
Filla d'Asclepi i de Lampècia 2., germana d'Íasos; deessa del guariment mitjançant les plantes (Paus. 1, 34, 3); invocada
juntament amb el pare i la germana Higea a Hippocr. Jusiur. 2; participa al guariment de Pluto a Aristoph. Plut. 702,
730-732.
El nom deriva d'un apel.latiu, compost de πᾶς, "tot" i el substantiu ἄκος, "remei", guariment; el resultat és un compost
possessiu (Chantraine, DELG, s. v. πᾶς), que significa "aquella que té tots els remeis" o "remei per a tots els mals".
Categoria: Persones
Пαγκράτις
PANCRATIS
Filla d' Aloeu i Ifimedia; fou raptada durant una incursió dels tracis di Naxos e fou donada en matrimoni a Agassàmen; va
morir poc després del seu alliberament per part dels germans Ot i Efialtes (Parthen. Narr. 19, que l'anomena Пαγκρατώ;
Diod. Sic. Bibl. 5, 50, 6 - 51, 2).
El suo nom és un compost de πᾶς, "tot" i κράτος, "força, poder", compost possessiu que significa "aquella que té tota
la força" o bé "filla de qui és l'amo de totes les coses" (vegi's també l'adjectiu παγκράτης, "amo de totes les coses,
omnipotent").
Categoria: Persones
Motiu: Rapte
Πάνδαρος
PÀNDAR
Cap d'un contingent lici aliat dels Troians, fill de Licàon; havia après d'Apol·lo l'art di tirar amb l'arc (Hom. Il. 2, 826-827).
Empès per Atena, va trencar la treva entre Grecs i Troians ferint Menelau amb una fletxa (Hom. Il. 4, 89 ss.).
Carnoy (DEMGR) proposa la derivació d'aquest nom a partir de *pand-, "corbat", com per Pandàreu. Roscher (Roscher,
Myth. Lex. III col. 1503) i von Kamptz (Homerische Personennamen, p. 361) consideren que deriva de Panda, localitat
de Magnèsia al peu del mont Sípil.
Categoria: Herois
Πανδάρεως
PANDÀREU
1. Fill de la Plèiade Mèrope; són diversos els mites relacionats amb aquest personatge (cfr. e. g. Paus. 10, 30, 1). 2.
Un Pandàreu, que vivia a la regió d'Efes, és mencionat per Antonin. Lib. Metam. 11 (a partir de Boios, Ornithog.) com
51