Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

demgol.units.it
from demgol.units.it More from this publisher
30.04.2013 Views

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it Ἀβαρβαρέη ABARBAREA Nimfa Nàiade, engendrà Bucolió el troià i dos bessons, Esep i Pèdasos 2. (Hom. Il. 6, 21-22, 27-28), que foren morts en una batalla per Euríal 1. Segons fonts tardanes, hauria ensenyat l'art de guarir les ferides i les malalties a un altre fill seu de nom Euforb (Orph. Lith. 461-464). Formació amb redoblament expressiu i ἀ- potser intensiu, de significat dubtós: "que s'expressa amb llenguatge confús", "que balbusseja molt"(?). L'etimologia de ἀ- privativa i βόρβορος, "fang", proposada a Pape-Benseler, per a qui aquest nom significaria "privada de fang", és a dir "pura" (adequat per a una nimfa aquàtica?), sembla insostenible, així com la de ἀ- copulativa, "la fangosa" (Reichelt, "Zeitschr. vergl. Sprachforsch." 43, 1910, pp. 96-97), que Mette (in Snell, Lex. fr. Ep. s. v.) té, amb raó, per força dubtosa. El suggeriment de Schol. ad Il. 6, 22 b, que fa derivar el nom d'un obscur ἀβέρβελλον, "abundant i confús", no sembla gaire convincent. Categoria: Déus Ἄβας ABAS 1) Guerrer troià, fill d'Euridamas, mort per Diomedes (Hom. Il. 5, 148); segons altres tradicions, seria fill de Posidó i de la nimfa Aretusa. 2) Més famós era l'antic rei d'Argos, fill de Linceu i d'Hipermestra, inventor de l'escut, pare dels bessons Acrisi i Pretos (Apollod. Bibl. 2, 2, 1; Serv. ad Aen. 3, 286). 3) Un tercer Abas, besnét de l'anterior, és fill de l'endeví Melamp (Apollod. Bibl. 1, 9, 13). Ètim incert, de formació no grega, com sembla indicar el sufix -nt-; el sentit de "Gegant" proposat amb dubtes a Pape i Benseler no sembla fonamentat. Categoria: Herois Ἄβδηρος ÀBDEROS Fill d'Hermes o de Posidó i de la nimfa Trònia (Pind. Paean. 2, 1-2; 104-106), natural de Locris, eròmenos d'Hèracles. Acompanyà l'heroi en la recerca de les eugues caníbals de Diomedes, i fou devorat per elles (Apollod. Bibl.2, 5, 8). Vora la seva tomba, Hèracles fundà la ciutat d'Abdera, en la costa Tràcia, cf. Hellan. Lesb. Fr. 105 Fowler (= Steph. Byz. s. v. Ἄβδηρα), prop de la desembocadura del riu Nestos. Segons Filòstrat d'Atenes, el qual descriu una pintura que representa amb molta vivacitat les exèquies d'A., Imag. 2, 25 no hauria fundat només la ciutat sinó també certàmens anyals de tota mena d'esports tret de les curses de cavalls, per raons ben comprensibles. S'ha d'excloure qualsevol relació entre el nom d'A. i δῆρις "lluita", (Room's Classical Dictionary) amb el sentit de "fill de la batalla". Potser es podria relacionar, en canvi, amb la glossa de Hesiqui ἄβδης· μάστιξ (a Hipònax). En aquest cas, el sentit fóra l'"home del fuet" i podria tenir un origen anhel·lènic. Categoria: Herois Motiu: Eponímia 2

Ἀβία ABIA Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it Vella nodrissa de Glenos, fill d'Hèracles. Un cop els Doris, guiats per l'heraclida Hil·los, va ser derrotats pels Aqueus, es retirà a Messènia, a la ciutat d'Ira (potser una de les ciutats promeses per Agamèmnon a Aquil·les), que l'heraclida Cresfont reanomenà, a partir del seu nom, Abia (Pausan. 4, 30, 1). No sembla que tingui res a veure amb la fabulosa població dels Abiis, a la qual remetem per l'etimologia; podria significar en tot cas "pertanyent al poble dels A.". Categoria: Persones Motiu: Eponímia Ἄβιοι ÀBIIS Població fabulosa citada a Hom. Il. 13, 6, després dels Hippomolgis, els Tracis i els Misis, amb l'epítet "els més justos dels homes". Zeus els adreça l'esguard i així distreu l'atenció dels esdeveniments de Troia. Són identificats pels antics amb els nòmade Escites, de qui seria descendent també el savi Anacarsis; Schol. Hom. Il. cit. O bé amb pobles tracis, potser identificables amb el poble que Èsquil anomena Gabiis en un fragment del Prom. lib, citat a Steph. Byz. s. v.; Aesch. Fr. 196 N. = 329 M. Estrabó, que ho treu de Posidoni, dedica a aquests pobles una llarga discussió, 7, 3, 2-4. Les múltiples etimologies proposades pels antics semblen totes hipotètiques, i van del "de llarga vida", a "experts amb els arcs", o bé "que no usen arcs", segons que la ἀ- sigui interpretada com a privativa o com a epitàtica, és a dir intensiva. O bé és interpretat com "no violents", ἀ- βιαίοι (Schol. ad Il. 13, 6, Etymol. Magn. s. v). Categoria: Pobles Ἄβληρος ÀBLEROS Combatent troià, mort d'un cop de llança per Amfíloc, fill de Nèstor, durant una batalla ferotge combatuda entre els rius Xantos i Simoentos (Hom. Il. 6, 32-33. No hi ha més notícies d'ell. L'escoli ad loc. imagina una ἀ- potser privativa, i un (no testimoniat) βλῶ, βλήσω, adj. βληρός, d'interpretació difícil; però no ajuda gaire tampoc la glossa hesiquiana ἀβληρά· ἡνία "brides", i menys encara el recurs a βλῆρ, "esquer, insídia, trampa" (escèptic també Wathelet, Dictionn. des Troyennes, p. 144). L'antropònim resta doncs inexplicat. Categoria: Herois Ἀκακαλλίς ACACÀL·LIDA Nom d'una de les filles de Minos. Estimada per Hermes i per Apol·lo, fou mare de Milet (Nicandr. ap. Anton. Lib. Met. 30, 1), el jove de qui s'enamorà Minos bojament. Altres diuen que engendrà, del déu Hermes, Cidó (Pausan. 8, 53, 4), o bé, d'Apol·lo, els bessons cretencs Filàcides i Filandre, que foren alletats per una cabra (Pausan. 10, 16, 5). 3

Ἀβία<br />

ABIA<br />

<strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it<br />

Vel<strong>la</strong> nodrissa <strong>de</strong> Glenos, fill d'Hèracles. Un cop els Doris, guiats per l'heraclida Hil·los, va ser <strong>de</strong>rrotats pels Aqueus,<br />

es retirà a Messènia, a <strong>la</strong> ciutat d'Ira (potser una <strong>de</strong> les ciutats promeses per Agamèmnon a Aquil·les), que l'heraclida<br />

Cresfont reanomenà, a partir <strong>de</strong>l seu nom, Abia (Pausan. 4, 30, 1).<br />

No semb<strong>la</strong> que tingui res a veure amb <strong>la</strong> fabulosa pob<strong>la</strong>ció <strong>de</strong>ls Abiis, a <strong>la</strong> qual remetem per l'etimologia; podria significar<br />

en tot cas "pertanyent al poble <strong>de</strong>ls A.".<br />

Categoria: Persones<br />

Motiu: Eponímia<br />

Ἄβιοι<br />

ÀBIIS<br />

Pob<strong>la</strong>ció fabulosa citada a Hom. Il. 13, 6, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls Hippomolgis, els Tracis i els Misis, amb l'epítet "els més justos<br />

<strong>de</strong>ls homes". Zeus els adreça l'esguard i així distreu l'atenció <strong>de</strong>ls es<strong>de</strong>veniments <strong>de</strong> Troia. Són i<strong>de</strong>ntificats pels antics<br />

amb els nòma<strong>de</strong> Escites, <strong>de</strong> qui seria <strong>de</strong>scen<strong>de</strong>nt també el savi Anacarsis; Schol. Hom. Il. cit. O bé amb pobles tracis,<br />

potser i<strong>de</strong>ntificables amb el poble que Èsquil anomena Gabiis en un fragment <strong>de</strong>l Prom. lib, citat a Steph. Byz. s. v.;<br />

Aesch. Fr. 196 N. = 329 M. Estrabó, que ho treu <strong>de</strong> Posidoni, <strong>de</strong>dica a aquests pobles una l<strong>la</strong>rga discussió, 7, 3, 2-4.<br />

Les múltiples etimologies proposa<strong>de</strong>s pels antics semblen totes hipotètiques, i van <strong>de</strong>l "<strong>de</strong> l<strong>la</strong>rga vida", a "experts amb<br />

els arcs", o bé "que no usen arcs", segons que <strong>la</strong> ἀ- sigui interpretada com a privativa o com a epitàtica, és a dir<br />

intensiva. O bé és interpretat com "no violents", ἀ- βιαίοι (Schol. ad Il. 13, 6, Etymol. Magn. s. v).<br />

Categoria: Pobles<br />

Ἄβληρος<br />

ÀBLEROS<br />

Combatent troià, mort d'un cop <strong>de</strong> l<strong>la</strong>nça per Amfíloc, fill <strong>de</strong> Nèstor, durant una batal<strong>la</strong> ferotge combatuda entre els<br />

rius Xantos i Simoentos (Hom. Il. 6, 32-33. No hi ha més notícies d'ell.<br />

L'escoli ad loc. imagina una ἀ- potser privativa, i un (no testimoniat) βλῶ, βλήσω, adj. βληρός, d'interpretació difícil;<br />

però no ajuda gaire tampoc <strong>la</strong> glossa hesiquiana ἀβληρά· ἡνία "bri<strong>de</strong>s", i menys encara el recurs a βλῆρ, "esquer, insídia,<br />

trampa" (escèptic també Wathelet, Dictionn. <strong>de</strong>s Troyennes, p. 144). L'antropònim resta doncs inexplicat.<br />

Categoria: Herois<br />

Ἀκακαλλίς<br />

ACACÀL·LIDA<br />

Nom d'una <strong>de</strong> les filles <strong>de</strong> Minos. Estimada per Hermes i per Apol·lo, fou mare <strong>de</strong> Milet (Nicandr. ap. Anton. Lib. Met.<br />

30, 1), el jove <strong>de</strong> qui s'enamorà Minos bojament. Altres diuen que engendrà, <strong>de</strong>l déu Hermes, Cidó (Pausan. 8, 53, 4),<br />

o bé, d'Apol·lo, els bessons cretencs Filàci<strong>de</strong>s i Fi<strong>la</strong>ndre, que foren alletats per una cabra (Pausan. 10, 16, 5).<br />

3

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!