Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
El nom és un compost de ἄστυ, "ciutat" i del verb mevdw, "comandar, regnar" i significa "la qui regna a la ciutat".
Categoria: Persones
Ἀστραία
ASTREA
Filla de Zeus i de Temis; es tracta de la constel·lació de la Verge (Hygin. Astr. poet. 2, 25).
El nom deriva de ἀστήρ, "estrella", i significa "estelada".
Categoria: Déus
Motiu: Catasterisme
Ἀταλάντη
ATALANTA
Heroïna del patrimoni llegendari arcadi o beoci; abandonada al bosc, va ser criada per una ossa i, un cop s'hagué fet
gran, es consagrà a la cacera; no volia casar-se i desafiava els qui la pretenien a una cursa, fins que Hipomenes (o
Melànion) la vencé amb un engany (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 3, 9, 2).
El nom deriva del verb ταλάσσαι, tema τλα-, "portar, suportar"; podria significar "la que resisteix,
infatigable" (Schirmer, in Roscher, Myth. Lex. I, col. 667), vist que l'adjectiu ἀτάλαντος significa "de pes igual,
equivalent", amb ἀ- copulativa, i no sembla ser adequat a un anthropònim femení. Carnoy (DEMGR) creu que la ἀ-
ha de ser privativa, i tradueix "la que no suporta" (el mascle?). Beck (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1470) el té per un
nom pre-hel·lènic.
Categoria: Persones
Motiu: Infantesa
Ἀθήνη
ATENA
Deessa filla de Zeus i Metis, nascuda del cap del déu (Hes. Theog. 886 ss.).
Aquest nom és testimoniat ja en micènic en la forma a-ta-na-po-ti-ni-ja (KN V 52.1) i és d'interpretació difícil. Carnoy
(DEMGR) dóna suport a la hipòtesi pelàsgica de Van Windekens (Le Pélasgique, pp. 40-41), segons el qual l'inici Ath-
seria una forma pelàsgica de l'indoeuropeu *at-no, sànscrit atta, "mare", amb evolució t > th; però Atena no té en època
històrica trets maternals. Podria tractar-se d'un nom pre-hel·lènic (cfr. van der Valk, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 208).
Categoria: Déus
Ἄτλας
ATLAS
Nom del Gegant, fill de Jàpet i Clímene, que duia sobre les espatlles la volta del cel (Hes. Theog. 507 ss.).
33