Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

More documents

Recommendations

Info

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it hauria donat nom a l'illa d'Ortígia, anomenada més tard Delos. Una altra Astèria era filla de Deió i de Diomedes, i es casà amb Focus, fill d'Èac (Pausan. 2, 29, 4). El nom deriva de ἀστήρ, "estrella" i significa "estrellada, dea de les estrelles". Existeix també el masculí Ἀστέριος, nom del Minotaure cretenc (Apollod. Bibl. 3, 11, 1), anomenat també Asterió. Categoria: Persones Motiu: Eponímia, Metamorfosi Ἀστερίων ASTÈRION Nom d'un rei de Creta que es casà amb Europa i en tingué diversos fills (Apollod. Bibl. 3, 1, 2); és anomenat també Asterios. Derivat de ἀστήρ, "estrella" i format a partir de ἀστέριος, apel·latiu cretenc de Zeus. Significa doncs "estelat". Categoria: Herois Ἀστερώπη ASTÈROPE Una de les Plèiades, filla d'Atlas (Schol. ad Pind. Nem. 2, 16). Es tracta d'un compost de ἀστήρ, "estrella" i del tema ὀπ- de l'arrel del verb "veure" i significa doncs "que té l'aspecte d'una estrella brillant". Categoria: Déus Motiu: Catasterisme Ἀστυάναξ ASTIÀNAX Nom que el poble havia donat al fill d'Hèctor, mentre que aquest, en canvi, l'anomenava Escamandri (Scamandrios) (Hom. Il. 6, 400 sq.). Es tracta d'un compost de ἄστυ, "ciutat" i de ἄναξ, "rei, senyor"; significa "senyor de la ciutat" i és evidentment un nom "patrocommemoratiu", tal com ho precisa el text homèric d'una manera explícita. MYTH. HOM: Nadine Le Meur- Weisman, Astyanax. Les enfants et la guerre dans l'Iliade, GAIA 12, 2008-2009, pp. 29-43. Ἀστυμέδουσα ASTIMEDUSA Filla d'Estènel, casada amb Èdip després de la mort de Jocasta (Schol. ad Hom. Il. 4, 376). 32
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it El nom és un compost de ἄστυ, "ciutat" i del verb mevdw, "comandar, regnar" i significa "la qui regna a la ciutat". Categoria: Persones Ἀστραία ASTREA Filla de Zeus i de Temis; es tracta de la constel·lació de la Verge (Hygin. Astr. poet. 2, 25). El nom deriva de ἀστήρ, "estrella", i significa "estelada". Categoria: Déus Motiu: Catasterisme Ἀταλάντη ATALANTA Heroïna del patrimoni llegendari arcadi o beoci; abandonada al bosc, va ser criada per una ossa i, un cop s'hagué fet gran, es consagrà a la cacera; no volia casar-se i desafiava els qui la pretenien a una cursa, fins que Hipomenes (o Melànion) la vencé amb un engany (Apollod. Bibl. 1, 8, 2; 3, 9, 2). El nom deriva del verb ταλάσσαι, tema τλα-, "portar, suportar"; podria significar "la que resisteix, infatigable" (Schirmer, in Roscher, Myth. Lex. I, col. 667), vist que l'adjectiu ἀτάλαντος significa "de pes igual, equivalent", amb ἀ- copulativa, i no sembla ser adequat a un anthropònim femení. Carnoy (DEMGR) creu que la ἀ- ha de ser privativa, i tradueix "la que no suporta" (el mascle?). Beck (in Snell, Lex. fr. Ep., col. 1470) el té per un nom pre-hel·lènic. Categoria: Persones Motiu: Infantesa Ἀθήνη ATENA Deessa filla de Zeus i Metis, nascuda del cap del déu (Hes. Theog. 886 ss.). Aquest nom és testimoniat ja en micènic en la forma a-ta-na-po-ti-ni-ja (KN V 52.1) i és d'interpretació difícil. Carnoy (DEMGR) dóna suport a la hipòtesi pelàsgica de Van Windekens (Le Pélasgique, pp. 40-41), segons el qual l'inici Ath- seria una forma pelàsgica de l'indoeuropeu *at-no, sànscrit atta, "mare", amb evolució t > th; però Atena no té en època històrica trets maternals. Podria tractar-se d'un nom pre-hel·lènic (cfr. van der Valk, in Snell, Lex. fr. Ep., col. 208). Categoria: Déus Ἄτλας ATLAS Nom del Gegant, fill de Jàpet i Clímene, que duia sobre les espatlles la volta del cel (Hes. Theog. 507 ss.). 33
Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?