Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
El nom és un compost del verb ἀρκέω, "protegir, socórrer", cfr. lat. arceo, que en alguns compostos es troba en la forma
ἀρκεσι-, i de λαός, "poble, exèrcit"; significa doncs "el qui protegeix el seu exèrcit".
Categoria: Herois
Ἄρτεμις
ÀRTEMIS
Dea filla de Latona i de Zeus, germana d'Apol·lo (Hes. Theog. 918).
El nom és ja present en micènic en la forma de genitiu A-te-mi-to, jArtevmito" (PY Es 650.5) i potser en datiu
A-ti-mi-te, en grec jArtemivtei (PY Un 249.5) amb tema en t- en comptes de d -. Té orígen asiàtic i es troba
testimoniat en inscripcions lídies com a artimus (Heubeck, Lidiaka, pp. 22-25). No és tan probable segons Chantraine
(DELG) la derivació d'un il·líric *artos, perquè la deessa era coneguda ja en micènic. Hi ha hagut diversos intents per
explicar el nom en termes grecs: ha estat comparat amb a[rto", "ós", però aquesta en grec és una forma secundària
(Chantraine, DELG); amb a[rtamo", "carnisser" (Kretschmer, "Glotta" 27, 1939, pp. 33-34), però la grafia [Artami" reposa
probablement en una etimologia popular (Chantraine, ibidem). Tampoc la comparació amb ajrtemhv" (ja a Plat. Crat.
406 b), "sà i estalvi, intacte" no porta a cap resultat. Carnoy (DEMGR) es decanta per la hipòtesi que es tractaria
d'una derivació pelàsgica de l'indoeuropeu *ered, amb pas d > t. Van Windekens ("Beitr. Namenf." 9, 1958, pp. 163-67)
interpreta el nom en relació amb els cursos d'aigua jArtavnh", jArtiskov" a Tràcia, remetent a la mateixa arrel que
Carnoy; el sufix - em -, - am - es troba en altres hidrònims. El nom significaria en aquest cas "la de l'aigua, de la font,
del riu", en què el sufix - id -, - it indicaria un patronímic femení.
Categoria: Déus
Ἀσκάλαβος
ASCÀLABOS
Fill de Misme, una dona de l'Àttica que donà a Demèter, errant en cerca de la seva filla, aigua per beure; la deessa
la begué tota d'un glop, cosa que va fer riure el jove; Demèter, irritada, li tirà l'aigua per sobre i el transformà en
sargantana pigallada (Anton. Lib. Met. 24).
El nom indica de fet una sargantana pigallada, terme de difícil intepretació, amb terminació -βος, potser egeu
(Chantraine, DELG; Formation, pp. 260-61) present en un cert nombre de noms d'animals.
Categoria: Animals
Motiu: Metamorfosi
Ἀσκάλαφος
ASCÀLAFOS
Fill de Gorgira, una nimfa del Stix, i de l'Aqueront, denuncià Persèfone quan aquesta trencà el dejuni mentre era
retinguda als Inferns; Demèter el castigà tirant-lo a l'Hades amb una roca feixuguíssima; alliberat per Hèracles, fou
transformat després per Demèter mateix en òliba (Apollod. Bibl. 1, 5, 3; 2, 5, 12) o mussol (Ovid. Met. 5, 533 ss.);
heroi d'Orcòmenos dels Minis de Beòcia, fill d'Ares i d'Astíoque, germà de Iàlmenos. Figura, amb el seu germà, entre
els Argonautes, Apollod. Bibl. 1, 9 16, però no a Apoll. Rhod.; tots dos van prendre part més tard a la guerra de Troia
(Hom. Il. 2, 511 ss.), i A. fou colpit de mort per Deifob, Hom. Il. 13, 518-522.
30