Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it Es tracta probablement d'un nom d'origen no grec, o bé, com hipotitza Wathelet (Dictionnaire des Troyens de l'Iliade, p. 160), d'una forma abreviada d'un compost com Ἀγχίστρατος. Podria també derivar del topònim Ἀγχισία d'Arcadia (von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 158). Categoria: Herois Ἀντήνωρ ANTÈNOR Vell troià, conseller de Príam (Hom. Il. 3, 148; 203-207; 262; 7, 347-353). Sobrevisqué a la caiguda de Troia, i fugí a l'Adriàtic nord-occidental, on hauria fundat la ciutat de Padova. Aquest nom és ja present en micènic en la forma a-ta-no (KN As 603.1). Es tracta d'un compost de la preposició ἀντί, "enfront, contra" i de ἀνήρ, "home" i significa doncs "el qui es troba enfront", "que enfronta l'home a la batalla". Categoria: Herois Motiu: Fundació Ἀνθεύς ANTEU Jove d'Halicarnàs, hostatge d'un tirà de Milet de nom Fobi; no cedí a l'amor de la dona d'aquest Cleobea, que el matà i després es penjà (Parthen. Narr. Am. 14); variant del motiu de la "Dona de Putifar". El nom deriva de ἄνθος, "flor"; es tracta probablement d'una forma abreujada de noms com Ἀνθαγόρας, Ἄνθιππος, Ἄνθεσίλαος, Πολυάνθης (Perpillou, Les substantifs grecs en -ευς, par. 199; Bosshardt, Die Nomina auf -ευς, par. 395). Categoria: Herois Ἀντιάνειρα ANTIANIRA 1. Reina de les Amazones; segons una anècdota, a un Escita que li proposava d'unir-se amb el seu poble, i no amb homes mutilats i coixos, com feien habitualment aquelles dones guerreres, respongué amb una expressió esdevinguda proverbial: ἄριστα χωλὸς οἰφεῖ, "el coix carda prou bé" (Ps. Plutarch. de Prov. Alex. 1, 15; Pausan. de Nom. att. 149). 2. Fila de Mènetos, engendrà d'Hermes Èritos (v. l. Euritos) i Equió (Apollon. Rh. Argon. 1, 51-56), que formaren part de l'expedició dels Argonautes. En altres tradicions, la mare de tots dos herois hauria estat la Nimfa Laotoe. 3. Fila de Feretes, hauria engendrat d'Apol·lo un fill, l'endeví Ídmon (Argon. Orph. 135-137 i 186-189). El sentit més plausible, en aquest tipus de compostos amb ἄντα, ἀντί-, hauria de ser "que val per un home", o eventualment "oposada als homes". La primera atestació es troba a Homer (Il. 3, 189), on el terme és un epítet formular de les Amazones, i significa doncs "enemiga dels homes, dels mascles, a la batalla, però Aristarc glossa l’adjectiu amb 22
Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it "iguals als homes" τὰς ἴσας ἀνδράσιν. L'Etymologicum Magnum s. v. esmenta ja l'ús d'aquest compost com a epítet de les Amazones. Categoria: Persones Ἀντιγόνη ANTÍGONA Nom de nombroses heroïnes, entre les quals: una filla d'Euritió, sobirà de Ftia, a Tessàlia. Fou maridada a Peleo, refugiat a la cort del rei després de l'homicidi de Focos (Pherecyd. fr. 61 b-c Fowler; Apollod. Bibl. 3, 13, 1-3) i li donà una filla, Polidora; la més cèlebre és la filla d'Èdip i de Jocasta, germana d'Ismene, Etèocles i Polinices. Si hem de creure Sòfocles, Oed. Col., passim, acompanyà Èdip en el seu exili. Després de la guerra dels Set, entrà en conflicte amb el seu oncle Creont en voler enterrar, malgrat que la llei ho vedava expressament, el cadàver de Polinices, que havia combatut al costat dels Argius. Feta empresonar per Creont, es donà la mort penjant-se (Aesch. Sept. 862; Soph. Antig. 11 ss.; Apollod. Bibl. 3, 5, 8-9; 7, 1). El nom és un compost de la preposició ἀντί, més comú que ἄντα, que té diversos matisos de sentit: "enfront de", "al lloc de" (i també "contra" i "semblant a", cfr. Chantraine, DELG s. v. ἄντα), i γονή, oxíton femení de γόνος, que indica l'estirp, la descendència (cfr. Chantraine, DELG s. v. γίγνομαι). La primera part del compost seria comparable al sànscrit ánti, llatí ante, l'arrel del qual, *ant- hauria tingut com a significat original "enfront", per desenvolupar-se en grec en el sentit de "oposar-se, topar". Aquest terme és usat des del micènic per formar compostos antropònims, cfr. PY Fn 50, a-ta-no-ro, Ἀντήνωρ (Chantraine, DELG s. v. ἄντα, 2). En línia amb el significat "adversatiu" de la preposició, Room (Room's Classical Dictionary, p. 54) explica aquest nom proposant un improbable "against the birth", o fins i tot "against the womb", és a dir "enemiga de l'úter". Carnoy (DEMGR s. v.) hipotitza en canvi que Ἀντίγονος i el femení Ἀντιγόνη significarien "desiguals (és a dir diferents dels altres) per naixement, nobles", basant-se el la comparació amb Ἄντικλος, "que pot rivalitzar per la seva glòria". Categoria: Persones Motiu: Incest Ἀντίλοχος ANTÍLOC Fill de Nèstor, participà a la guerra de Troia i fou molt estimat d'Aquil·les (Hom. Il., passim); fou protagonista de la cursa dels carros a Il. 23, i morí a la guerra, havent mort molts Troians (Apollod. Bibl. 1, 9, 9). El nom és un compost de la preposició ἀντί, "contra" i de λόχος, "parany" i significa per tant "el qui s'oposa al parany". Categoria: Herois Ἀντίνοος ANTÍNOUS Cap dels pretendents de Penèlope a Ítaca, mort per la primera fletxa d'Odisseu en la matança dels Pretendents (Hom. Od. 1, 383 e passim; 22, 8-21). Es tracta d'un compost de la preposició ἀντί, "contra" i de νόος, "intel·ligència, enginy" i pot significar "ment contrària, pensament hostil o contradictori" (Room, Room's Classical Dictionary, p. 54), "que té sentiment contrari, 23
- Page 1: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 4 and 5: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 6 and 7: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 8 and 9: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 10 and 11: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 12 and 13: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 14 and 15: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 16: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 20 and 21: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 22 and 23: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 26 and 27: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 28 and 29: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 30 and 31: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 32 and 33: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 34 and 35: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 36 and 37: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 38: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 41 and 42: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 43 and 44: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 46 and 47: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 48 and 49: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 50 and 51: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 53 and 54: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 55 and 56: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 59 and 60: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 61 and 62: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 63 and 64: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 65 and 66: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 67 and 68: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 69 and 70: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 71 and 72: Diccionari Etimològic de la Mitolo
- Page 73 and 74: Diccionari Etimològic de la Mitolo
<strong>Diccionari</strong> <strong>Etimològic</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>Mitologia</strong> <strong>Grega</strong> - www.<strong>de</strong>mgol.units.it<br />
Es tracta probablement d'un nom d'origen no grec, o bé, com hipotitza Wathelet (Dictionnaire <strong>de</strong>s Troyens <strong>de</strong> l'Ilia<strong>de</strong>,<br />
p. 160), d'una forma abreviada d'un compost com Ἀγχίστρατος. Podria també <strong>de</strong>rivar <strong>de</strong>l topònim Ἀγχισία d'Arcadia<br />
(von Kamptz, Homerische Personennamen, p. 158).<br />
Categoria: Herois<br />
Ἀντήνωρ<br />
ANTÈNOR<br />
Vell troià, conseller <strong>de</strong> Príam (Hom. Il. 3, 148; 203-207; 262; 7, 347-353). Sobrevisqué a <strong>la</strong> caiguda <strong>de</strong> Troia, i fugí a<br />
l'Adriàtic nord-occi<strong>de</strong>ntal, on hauria fundat <strong>la</strong> ciutat <strong>de</strong> Padova.<br />
Aquest nom és ja present en micènic en <strong>la</strong> forma a-ta-no (KN As 603.1). Es tracta d'un compost <strong>de</strong> <strong>la</strong> preposició ἀντί,<br />
"enfront, contra" i <strong>de</strong> ἀνήρ, "home" i significa doncs "el qui es troba enfront", "que enfronta l'home a <strong>la</strong> batal<strong>la</strong>".<br />
Categoria: Herois<br />
Motiu: Fundació<br />
Ἀνθεύς<br />
ANTEU<br />
Jove d'Halicarnàs, hostatge d'un tirà <strong>de</strong> Milet <strong>de</strong> nom Fobi; no cedí a l'amor <strong>de</strong> <strong>la</strong> dona d'aquest Cleobea, que el matà<br />
i <strong>de</strong>sprés es penjà (Parthen. Narr. Am. 14); variant <strong>de</strong>l motiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> "Dona <strong>de</strong> Putifar".<br />
El nom <strong>de</strong>riva <strong>de</strong> ἄνθος, "flor"; es tracta probablement d'una forma abreujada <strong>de</strong> noms com Ἀνθαγόρας, Ἄνθιππος,<br />
Ἄνθεσίλαος, Πολυάνθης (Perpillou, Les substantifs grecs en -ευς, par. 199; Bosshardt, Die Nomina auf -ευς, par. 395).<br />
Categoria: Herois<br />
Ἀντιάνειρα<br />
ANTIANIRA<br />
1. Reina <strong>de</strong> les Amazones; segons una anècdota, a un Escita que li proposava d'unir-se amb el seu poble, i no amb<br />
homes muti<strong>la</strong>ts i coixos, com feien habitualment aquelles dones guerreres, respongué amb una expressió es<strong>de</strong>vinguda<br />
proverbial: ἄριστα χωλὸς οἰφεῖ, "el coix carda prou bé" (Ps. Plutarch. <strong>de</strong> Prov. Alex. 1, 15; Pausan. <strong>de</strong> Nom. att. 149).<br />
2. Fi<strong>la</strong> <strong>de</strong> Mènetos, engendrà d'Hermes Èritos (v. l. Euritos) i Equió (Apollon. Rh. Argon. 1, 51-56), que formaren part<br />
<strong>de</strong> l'expedició <strong>de</strong>ls Argonautes. En altres tradicions, <strong>la</strong> mare <strong>de</strong> tots dos herois hauria estat <strong>la</strong> Nimfa Laotoe. 3. Fi<strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
Feretes, hauria engendrat d'Apol·lo un fill, l'en<strong>de</strong>ví Ídmon (Argon. Orph. 135-137 i 186-189).<br />
El sentit més p<strong>la</strong>usible, en aquest tipus <strong>de</strong> compostos amb ἄντα, ἀντί-, hauria <strong>de</strong> ser "que val per un home", o<br />
eventualment "oposada als homes". La primera atestació es troba a Homer (Il. 3, 189), on el terme és un epítet formu<strong>la</strong>r<br />
<strong>de</strong> les Amazones, i significa doncs "enemiga <strong>de</strong>ls homes, <strong>de</strong>ls mascles, a <strong>la</strong> batal<strong>la</strong>, però Aristarc glossa l’adjectiu amb<br />
22