Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega

Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega - www.demgol.units.it
És testimoniat en micènic en la forma A-re-ku-tu-ru-wo (PY An 654.8). Significa "gall" i ha estat construït sobre ἀλέκτωρ,
"defensor", en tant que es refereix a un animal combatiu (Chantraine, DELG, s. v. ἀλέξω); Ruijgh ("Minos" 9, 1968, p.
153) prefereix interpretar-lo com un derivat de *ἄλεκτρον, "instrument de defensa".
Ἀλήτης
ALETES
Fil d'Hippotes, descendent d'Hèracles, nascut durant el retorn dels Heraclides (Pausan. 2, 4, 4; 5, 18, 8).
Significa "errant, vagabund" i és el nomen agentis del verb ἀλάομαι, "errar" (Chantraine, DELG, s. v. ἀλάομαι).
Categoria: Herois
Ἀλέξανδρος
ALEXANDRE
Nom del fill de Príam, conegut també com a Paris (Hom. Il. passim).
Ha estat interpretat com un compost de ἀλέξω, "defensar" i ἀνήρ, "home", i doncs "el qui defensa els seus homes".
Però no és segur que es tracti d'un antropònim grec, transcrit en l'hitita Alaksandus; podria tractar-se d'un nom asiànic,
al qual haurien donat una forma grega. Chantraine (DELG, s. v. ἀνήρ) afirma que els noms en -ανδρος són freqüents
a l'orient i el desnvolupament de l'onomàstica grega amb un resultat així podria ser explicat amb l'existència de noms
indígenes en -and-. Kretschmer ("Glotta" 13, 1924, pp. 205 ss.; 21, 1933, pp. 247 ss.; 24, 1936, pp. 242 ss.; 33, 1954,
pp. 2 ss.) i Hoffmann ("Glotta" 28, 1940, pp. 21 ss.) sostenen en canvi que es tracta d'un nom d'origen grec: "el qui
defensa amistosament els homes". Sommer ("Indog. Forsch". 55, 1937, pp. 187 ss.; Nominalkomposita, pp. 186 ss.)
critica les interpretacions gregues i creu que es tracta d'un nom provinent de l'Àsia Menor. És testimoniat també el
femení Alexandra (Ἀλεξάνδρα, cfr. Cassandra), ja present en micènic en la forma A-re-ka-sa-da-ra (MY V 659. 2), cosa
que parlaria contra la hipòtesi d'un origen oriental del nom.
Categoria: Herois
Ἀλωεύς
ALOEU
Fill de Posidó i Cànace, filla d'Èol, esposà la seva neboda Ifimèdia, filla del seu germà Tríope, de la qual engendrà els
gegants Otos i Efialtes (Hom. Il. 5, 386). Aquests són definits com a Alòades fins i tot quan es diu que són fills d'Ifimèdia
i Posidó (Od. 11, 305 ss.; Apollod. Bibl. 1, 7, 4).
D'aquest nom dues interpretacions han estat proposades: es tractaria d'un ètnic epònim de Ἀλώιον, ciutat de la Tessàlia
fundada pels Alòades després d'haver derrotat els Tracis (Steph. Byz. 79, 20 - 80, 2; Bossardt, Die nomina auf ευς 111 §
342); o bé d'un apel·latiu ἀλοεύς derivat del substantiu ἀλωή, "era, jardí, hort" (d'etimologia altrament desconeguda),
usat com a nom de persona (Frisk, Gr. Et. Wört. I 82 s. v. ἀλωή; Chantraine DELG s. v. ead.). En aquest segon cas, el nom
14