simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans

Matèria fosca
Semblava que fos a l’abast, la matèria,
que protons, neutrons i electrons tanquessin el món,
sòlidament, definitivament,
immersos en un bany de fotons i de neutrins.
Però vam anar sabent com giren les galàxies :
tan ràpidament que haurien d’esqueixar-se,
de trencar-se a bocins i dispersar-se en la fosca,
en lloc de seguir la seva dansa amb harmonia.
Què les reté? Què fa que no s’esberlin?
I vam inventar matèria fosca com qui inventa un amor:
una atracció permanent de cossos secrets,
invisibles entre la llum,
poderosament indefugibles.
I passà com passa amb els amors:
anà creixent,
guanyant cada cop més presència,
superant en abundància allò que créiem que era el món
abans de conèixer-la,
multiplicant per deu allò que créiem que sabíem.
El seu nom és fosc, la seva massa és fosca.
O és, com tants amors, potser només un somni.