simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans

Aerodinàmica
Avui, un programa infantil, m’ha recordat,
o potser m’ha ensenyat, com volen els avions.
Per la forma de l’ala, l’aire que passa per damunt
és més veloç, i així, té menys pressió que l’aire que
hi ha a sota.
Si jo fes que els meus braços tinguessin dalt i baix
i pogués córrer molt per la vora del mar i de
les coses flonges, volaria on tu ets.
Tots els llocs del meu cos són, tanmateix, rodons:
rodó el temps, rodó el cel, la soledat; la mort rodona
com un ull, com la tos. Fins i tot el meu nom
acaba com comença, cirereta d’arboç d’una tardor
ja antiga, una llavor que passa i es corseca, empetiteix,
cada cop més rodona, agafada a la branca de la por.
Caure també és volar, perdre’s també és guanyar,
quan ja no compto els dies.
(Del llibre MÚSICA I ESCORBUT)