simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans

Alfred Giner i Sorolla
Vetllar
l’esperit esforçat,
per cercar-te,
mai trobar-te,
tu, anhelada Veritat,
t’amagues, fuges,
te’n vas endintre,
d’aquest cabdell
del desconegut.
on ets?
matinada, vespre,
amb el pensament
desvetllat.
cap a tu em torno,
formidable enigma,
desxifrar-te voldria.
por sentim
d’aquest misteri,
d’afrontar l’arcà,
d’univers i vida,
com més cercat
més s’esvaeix;
mentre fórmules i àtoms
vodevils dansen
de ciència,
d’història.