simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans
simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans simbiopoesi - Institut d'Estudis Catalans
Virus Virus d’amor que has passat tots els filtres, que t’integres al missatge de les cèl·lules més intimes. Has canviat totalment el calendari dels dies; ara, tot gira entorn del teu cicle. Quan ets lluny, en fase d’eclipsi, somnis i realitat et multipliquen donant-me joia i angoixa, vida i mort, al mateix temps. (Del llibre IMMUNITAT)
Deriva continental Ones d’enyor surten de l’hipocentre d’aquest cor solitari. Hi ha una subducció de sentiments que es fonen en magma sota l’escorça d’aquesta mar. Els dies es vinclen com un pla inclinat posant una llarga falla, a les hores del dia, i volcans per on fan erupció els somnis a la nit. L’amor, que era un sol continent, en fragmentar-se, va deixar-nos com continents a la deriva que tenen, en els records, la mateixa flora, els mateixos estrats, testimonis fidels d’un temps feliç. (Del llibre EVOLUTIO)
- Page 2 and 3: SIMBIOPOESI Recull de textos Barcel
- Page 4 and 5: NEGUIT DEL MASSA VOLER Poesia i ci
- Page 6 and 7: Nou ciències en haikú Laia Noguer
- Page 8 and 9: Esteve Plantada Matemàtica Encercl
- Page 10 and 11: Alfred Giner i Sorolla Poiesis Alad
- Page 12 and 13: Obertura I Jo sóc aquí i ara amb
- Page 14 and 15: III El camí vital d’una partícu
- Page 16 and 17: VII M’entenc com una unitat que t
- Page 18 and 19: X La neurona és la peça bàsica e
- Page 20 and 21: Alfred Giner i Sorolla Tiges vers d
- Page 24 and 25: Genoma En el marc dels dies recorro
- Page 26 and 27: Astrobiologia a Joan Oró amb motiu
- Page 28 and 29: Anna Aguilar-Amat
- Page 30 and 31: La Rambla (Barcelona) i Chamberlain
- Page 32 and 33: Relativitat (homenatge a Maurice Co
- Page 34 and 35: Lyndbergh II Per segon cop sobrevol
- Page 36 and 37: David Jou
- Page 38 and 39: Evolució Que l’arbre de la vida
- Page 40 and 41: Matèria fosca Semblava que fos a l
- Page 43: Acte organitzat per: Amb la col·la
Deriva continental<br />
Ones d’enyor surten de l’hipocentre<br />
d’aquest cor solitari.<br />
Hi ha una subducció de sentiments<br />
que es fonen en magma<br />
sota l’escorça d’aquesta mar.<br />
Els dies es vinclen<br />
com un pla inclinat<br />
posant una llarga falla, a les hores del dia,<br />
i volcans per on fan erupció<br />
els somnis a la nit.<br />
L’amor, que era un sol continent,<br />
en fragmentar-se, va deixar-nos<br />
com continents a la deriva<br />
que tenen, en els records, la mateixa flora,<br />
els mateixos estrats,<br />
testimonis fidels d’un temps feliç.<br />
(Del llibre EVOLUTIO)
Change language