Descarregar en format PDF - Jordi Pujol

ANÀLISIS
La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
Andrew F. Cooper
Velles dimensions i noves respostes als conflictes
FrAnCesC CLAret
Creixement versus progrés
Jordi GuAL
nostàlgia de l’àgora
MArçAL sintes
els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
FrAnCesC ponsA
DEBAT: IDEES PER SORTIR DE LA CRISI
el futur de les caixes i el retorn al crèdit
GuiLLeM LÓpeZ CAsAsnoVAs
Finançar la Generalitat: un repte ple
d’oportunitats
edwArd HuGH
Les pensions dels nostres fills i néts
AntÓn CostAs
idees per superar la crisi econòmica
FernAndo CAsAdo
L’administració pública, entre el retall i la
reforma
FrAnCisCo LonGo
La indústria catalana davant la crisi
sALVAdor estApé
La sanitat en temps de crisi
MiQueL ViLArdeLL
ENTREVISTA
AVisHAi MArGALit, PER DANIEL ARENAS
APUNTS
LLIBRES
ABSTRACTS
013-Coberta VIA 15 Negro PANTONE 5783 U
Cap a un nou model energètic en un context
de crisi
MAriAno MArZo
Flexibilitat i innovació empresarial per
superar la crisi
orioL AMAt
una dada per reorientar els objectius
de les empreses culturals
FÈLiX rierA
La necessària exportació de Catalunya
per assolir una economia sostenible i
competitiva a llarg termini
XAVier torrA
Valors per sortir de la crisi
rAiMon riberA
La víctima imprevista de la crisi financera
dirk-JAn koCH
ISSN 1886-6662
VIA 15
ANÀLISIS
ANDREW F. COOPER
FRANCESC CLARET
JORDI GUAL
MARÇAL SINTES
FRANCESC PONSA
VIA 15
ENTREVISTA
AVISHAI MARGALIT, PER DANIEL ARENAS
DEBAT: IDEES PER SORTIR DE LA CRISI
GUILLEM LÓPEZ CASASNOVAS MARIANO MARZO
EDWARD HUGH ORIOL AMAT
ANTÓN COSTAS FÈLIX RIERA
FERNANDO CASADO XAVIER TORRA
FRANCISCO LONGO RAIMON RIBERA
SALVADOR ESTAPÉ DIRK-JAN KOCH
MIQUEL VILARDELL
Valors, idees, Actituds
Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol
Maig del 2011 / 10
013-Coberta VIA 15 OK.indd 1 17/5/11 09:23:07

VIA
Tipografia Swift BoldItalic dissenyada per Gerard Unger
President
Jordi Pujol
Director
Miquel Calsina
Consell de Redacció
Jordi Amat, Marc Bou i David Murillo
Consell Editorial
Àngel Castiñeira, Vicenç Villatoro, Salvador Cardús,
Ferran Sáez, Joan Guitart i Manel Prat
Secretaria
Cristina Soler i Lídia Juanmartí
Transcripcions, traduccions i assessorament lingüístic:
EMC Transcripcions
Núria Rica
Disseny:
Eumogràfic
Impressió:
Gràfiques 92, S. A.
D.L.: B-18187-2006
ISSN: 1886-6662
Informació i subscripcions:
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Passeig de Gràcia, 88, 1r, 2a
08008 Barcelona
www.jordipujol.cat
via@jordipujol.cat
El contingut dels articles és responsabilitat dels seus autors
i VIA no s’hi identifica necessàriament.
013-Coberta VIA 15 Negro PANTONE 5783 U
COMIAT
Definitivament et dic adéu,
Espanya dels imperis: ho he decidit serenament.
Temps ha, potser, embabaiats per un cúmul
[d’història
i un res de res d’allò que hauríem de saber
–allò ben nostre–, o potser embadalits
amb un possible acord o l’entesa
fal·laç, ens manteníem resignats.
Ja fa, però, un munt de segles
–som al seixanta-sis del segle vint–
que estens els llargs tentacles i ens ofegues,
que lluites amb la gran energia dels imperis,
perquè tu ets un imperi, no en tinc dubte,
sense respecte a res, i ara contra corrent.
Definitivament et dic adéu!
M’acomiado de tu. Hi ha massa sang vessada,
hi ha massa injúria i massa greuge,
i massa sofriment, al capdavall estèril.
Perquè ni tu –cavaller de Castella
amb creu i daga–, ni nosaltres plegats
–ramat d’ovelles esquilades–,
no podem anar junts. Me n’allunyo, de tu!
Prefereixo de lluitar per la pau
i amb els éssers que l’estimen, la pau.
Prefereixo de crear el futur d’un país
i deixar-te. Apa, adéu!
I ara pensa en els teus,
en els qui, farts de pena, van errants i perduts,
en els qui, morts de lluita, es roseguen els punys;
aquest són els teus fills,
els únics que t’estimen. Deixa de guerrejar
i allibera’ls d’un cop. Jo me’n vaig!
Vull viure en pau a casa, vull morir esgotat
construint Catalunya. I res més!
Potser un dia ens veurem: Déu et guardi,
et diré: com et va? Però, mentrestant, a casa!
Hem lluitat massa temps al replà,
i tot és ple de pols i teranyines.
Definitivament et dic adéu!
T’ho dic sense rancor, somrient
darrera del cancell, mentre poso la balda.
Joan Colomines i Puig (1922-2011)
Del llibre Poemes clam (1968)
013-Coberta VIA 15 OK.indd 2 17/5/11 09:23:07

ANÀLISIS
013-VIA 15-2.indd 6 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor del Departament de Ciència Política de la Universitat de
Waterloo i membre distingit del Centre per a la Innovació de la
Governança Internacional
Andrew F. Cooper
La dinàmica de la cimera
del G-20: fonaments,
catalitzadors, limitacions
i possibilitats futures
El G-20 és un mega-organisme de cooperació global entre estats, únic al món, en
què, per primera vegada, tots els integrants gaudeixen del mateix estatus, drets
i deures. L’article fa un repàs cronològic de la institució des que es va posar en
marxa fins a la darrera trobada de Pittsurg el 2010.També repassa el joc d’estratègies
de cada país membre i les complexes relacions de l’organisme amb les
principals institucions de governança mundials, tot destacant els seus èxits i fortaleses
–la principal de les quals és el trencament de les històriques fronteres
entre el nord i el sud– i, també, les seves vulnerabilitats. Respecte el paper futur
del G-20, en tant que organisme cridat a esdevenir líder de la governança mundial,
l’autor reclama més ambició per incorporar a l’agenda els grans problemes
públics i per estimular transferències de coneixement, riquesa i tecnologia.
El G-20 és una institució internacional única que va sorgir com a conseqüència
d’una crisi financera i no pas de l’esclat d’una guerra. Com a tal,
no és simplement una agrupació dels guanyadors que estableix les normes
que formen part de la pau dels vencedors. El G-20 marca un canvi
dràstic en la constel·lació de poder global amb el reconeixement que un
grup ampli de països és important per a la presa de decisions polítiques a
escala internacional. Tot i així, aquesta ambició no significa una novetat
absoluta. El G-20 es basa en el llegat i la cultura derivats d’un altre fòrum,
el G-20 constituït per ministres de Finances i bancs centrals, que funciona
013-VIA 15-2.indd 7 17/5/11 15:35:47
7

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
des dels xocs asiàtics de finals de la dècada del 1990. Si bé es pot considerar
com un concert de grans nacions, la seva composició és prou àmplia
per incloure països de totes les principals regions del planeta: la Unió
Europea –el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia–, el Tractat de Lliure
Comerç de l’Amèrica del Nord (NAFTA) –els Estats Units, el Canadà i
Mèxic–, Mercosur –el Brasil i l’Argentina–, els països emergents o BRIC –la
Xina, l’Índia, Rússia i el Brasil–, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-
Pacífic (APEC) –el Japó, Corea del Sud, Indonèsia i Austràlia, així com els
països esmentats de la NAFTA–, la Unió Africana –Sud-àfrica–, l’Organització
de Cooperació Econòmica –Turquia– i el Consell de Cooperació del
Golf –l’Aràbia Saudita. El número 20 no representa, però, un límit absolut
de vint països. Originàriament creat com una institució amb dinou
membres més la Unió Europea (UE), l’estructura organitzativa del G-20 ha
restat flexible. Cada cimera, des de la celebrada a Washington DC el novembre
del 2008 fins a la que va tenir lloc a Seül el novembre del 2010, ha
tingut la seva pròpia dinàmica sobre qui era inclòs i qui era exclòs.
Espanya ha esdevingut un «convidat permanent» a la cimera de líders del
G-20, mentre que altres països (en especial, els Països Baixos) n’han estat
apartats en favor de la representació regional.
En algunes de les seves característiques, el G-20 és tant un rival com un
successor del G-7/8. De manera semblant a aquesta institució creada després
del 1975, el G-20 és una cimera de líders que estén la
El G-20 és tant un rival seva influència a una xarxa més àmplia. Es reivindica
com un successor com un «comitè directiu» per al món. És un fòrum no
del G-7/8. elegit en el qual no participen la majoria dels 192 països
que pertanyen a les Nacions Unides. Com a tal, el G-20 té
una relació incòmoda i difícil amb aquest organisme. Així mateix, és una
forma innovadora de multilateralisme, si aquest s’entén com un procés
de co operació entre més de tres països. No obstant això, el G-20 manté un
estil marcadament elitista.
A diferència de les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional
(FMI) i el Banc Mundial, que formen part de les institucions de Bretton
Woods, o del G-7/8, el G-20 no es pot considerar una institució creada a
imatge del món angloamericà o de l’Europa occidental. Els Estats Units
van tenir molt a veure amb la seva creació, però, per a aquest país, l’apos-
8
013-VIA 15-2.indd 8 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ta pel G-20 no és equiparable a un moment de triomf com el de l’establiment
de l’ordre posterior a la Segona Guerra Mundial, o a la idea d’un
nou ordre mundial després de la Guerra Freda. Per contra, el G-20 va ser
creat per una decisió de l’Administració de Bush en una època de vulnerabilitat
i declivi relatiu. Perquè els esdeveniments que van precipitar l’aparició
del G-20 eren molt «made in America»: el rescat d’AIG, la caiguda de
Bear Stearns i Lehman Brothers, i el context global de col·lapse de la bombolla
immobiliària associada a les hipoteques d’alt risc, amb les repercussions
consegüents a Wall Street, tal com es descriu en la clàssica visió des
de dins que ofereix Hank Paulson, el secretari del Tresor de Bush i antic
president de Goldman Sachs (On the Brink: Inside the Race to Stop the Collapse
of the Global Financial System, Business Plus, 2010).
A diferència del G-7, el G-20 no es pot veure tampoc com una institució
que va sorgir per les bones idees, l’hàbil diplomàcia i grans personalitats
provinents principalment d’Europa. Nicolas Sarkozy i Gordon Brown van
tenir un paper significatiu en la creació del G-20, però els seus esforços no
van ser equivalents als de Giscard d’Estaing i Helmut Schmidt a mitjan
any 1979. A més, no van actuar sols. Per contra, l’establiment del G-20 es
basa en moltes aportacions, sobretot el llegat del G-20 financer,
amb el seu propi conjunt d’idees, diplomàcia i Els esdeveniments que
personalitats. En el G-20 financer original, juntament van precipitar l’aparició
amb els esforços dels Estats Units i un grup selecte de del G-20 eren molt
països europeus (per exemple, Alemanya), va tenir-hi un «made in America»:
paper important Paul Martin, el ministre de Finances del el rescat d’AIG, la caiguda
Canadà. I en el relat sobre el sorgiment del G-20 com a de Bear Stearns i
cimera de líders van tenir-hi un paper secundari molts Lehman Brothers.
altres actors. Va ser el moment en què els BRIC –tal com
els van representar Dominic Wilson i Roopa Pu rushothaman a «Dreaming
with BRICs: The Path to 2050», Global Economics Paper, núm. 99 (Goldman
Sachs, 2003)– van actuar més aviat com un grup unit.
Aquesta barreja diversa en el lideratge d’idees va influenciar també els
resultats del procediment. El 2008, Europa es decantava cap a una composició
ampliada del G-7/8, una fórmula que tenia molt en comú amb el
concepte i la pràctica d’extensió o consulta que es duia a terme a través
del G-7/8. Això significava que, en comptes d’un G-20, preferia un grup
013-VIA 15-2.indd 9 17/5/11 15:35:47
9

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
més petit (un G-13 o G-14), en el qual un conjunt selecte de països emergents
(la Xina, l’Índia, el Brasil, Mèxic i Sud-àfrica, amb o sense Egipte)
s’afegiria al nucli dels membres del G-7/8.
Aquest model es va trobar amb molts problemes. El fet d’haver establert
el G-20 financer com un fòrum d’iguals dificultava molt tornar a un
òrgan de dos nivells. Hi havia arguments de pes sobre la importància de
països com la Xina, l’Índia i el Brasil. A més, el procés d’ampliació en si
mateix havia provocat alguns èxits imprevistos, com ara un sentit de solidaritat
grupal entre el G-5 dels països emergents que eren afavorits a través
d’aquest procés. D’altra banda, aquesta opció de grup més petit va ser
derrotada per la que proposava estendre la condició de membres als països
del G-20 financer. Amb la crisi financera, que posava de manifest no
només l’abast de la interdependència, sinó també la importància dels
paï sos emergents com a països capaços de resoldre problemes (no només
com a problemes, com en crisis anteriors), no era possible retornar a un
grup més petit, amb un llegat d’asimetria en l’estatus.
El fet de reforçar l’impuls cap al G-20 en comptes de fer-ho cap a un
grup més petit significava el reconeixement que la inclusió d’alguns països
addicionals comportava beneficis. Per als Estats Units,
Els concerts de nacions un G-20 presentava alguns beneficis geopolítics indirec-
més coneguts del passat tes. D’una banda, limitava la capacitat de Sarkozy per
es caracteritzaven per un mobilitzar una campanya contra el capitalisme anglo-
objectiu comú de americà. D’altra banda, recompensava una sèrie d’aliats
recompenses. dels Estats Units com Corea del Sud, Austràlia, Indonèsia,
l’Aràbia Saudita i –malgrat que això va ser més polèmic–
Turquia. Per a països com el Canadà, almenys des del punt de vista del
càlcul que feia Paul Martin, impedia la possibilitat que el G-8 esdevingués
més petit. La pitjor opció era un grup G més reduït que exclogués els
membres més petits del G-7/8. I, per descomptat, per a Austràlia, Corea del
Sud, Indonèsia i els altres països que no formaven part del G-5 dels grups
emergents, la fórmula del G-20 els portava a incorporar-se al grup.
Anàlisi dels pros i contres del G-20
Per tant, el que distingia més el G-20 dels seus predecessors era el seu
abast. Els concerts de nacions més coneguts del passat es caracteritzaven
10
013-VIA 15-2.indd 10 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
per un objectiu comú de recompenses, que sovint consistien en la distribució
de territori. Aquest va ser un tret principal del concert europeu del
1814-1815, després de les guerres napoleòniques; de la conferència de pau
de París del 1919, que va reunir el president Wilson, el primer ministre
Lloyd George i els seus homòlegs francès i italià, així com dels acords entre
els tres grans aliats després del 1945 a les conferències de Jalta i Potsdam.
El G-20 destacava com el primer fòrum veritablement d’alt nivell amb
una composició global. Tot i que continuava havent-hi un predomini d’Europa
en la seva composició (encara que no en el seu lideratge), el G-20 contenia
una gran diversitat de membres. Si el camí restava obert perquè s’establís
un G-2 informal, almenys formalment el G-20 era molt diferent dels grups
reduïts que estan estretament associats amb el model tradicional de concert.
No hi havia tres, quatre o cinc potències, com en temps anteriors de
reorganització del sistema mundial després de convulsions de gran abast.
En principi, l’ampliació del G-20 s’afegia a la credibilitat del fòrum.
Per primera vegada, un gran òrgan de governança mundial partia de la
premissa d’uniformitat en els drets i les responsabilitats dels seus membres.
No hi havia poder de veto ni un sistema de votació
ponderada o per quotes. Tampoc no es pressuposava que Per primera vegada,
la funció organitzativa seria monopolitzada pels mem- un gran òrgan de
bres selectes tradicionals. Almenys formalment, els Es- governança mundial
tats Units no eren diferents de l’Argentina, un país que, partia de la premissa
malgrat la seva condició de país deutor i el fet que supo- d’uniformitat en els drets
sadament no era una potència emergent, va mantenir el i les responsabilitats dels
seu lloc com a llegat del G-20 financer.
seus membres.
Al mateix temps, la mida del G-20 el convertia en un
fòrum difícil de gestionar. Com una rèplica parcial del G-7/8, no es va establir
cap secretariat. L’èxit o el fracàs del G-20 depenia de si els líders i els
seus assessors eren capaços o no de treballar plegats i arribar als compromisos,
els grans acords i les concessions necessaris, no només per resoldre
problemes específics, sinó també per mantenir l’impuls del G-20 com un
mecanisme capital i innovador de governança mundial.
Tanmateix, aquest doble propòsit només es podia assolir amb la implicació
o, fins i tot, un sentit d’apropiació del fòrum per part de tots els
membres. Aquesta proposta era molt diferent de la del G-20 financer, ja
013-VIA 15-2.indd 11 17/5/11 15:35:47
11

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
que la importància tant de l’èxit com del fracàs era molt superior. La crisi
que va precipitar que el G-20 s’elevés a la categoria de cimera de líders
tenia un abast global, i no consistia pas en una sèrie de xocs geogràficament
definits que es temia que poguessin propagar-se, com a finals de la
dècada del 1990. El paper essencial de la cimera de líders també significava
que la tolerància al risc polític s’incrementava. Els ministres de Finances
podien treballar, si no en l’obscuritat, almenys dins d’una sèrie de compartiments
tècnics. Els líders tenien molts avantatges operatius pel fet de
ser capaços d’enderrocar aquests compartiments. En aquest cas, però, el
cost provenia de la sensibilitat vers els contratemps percebuts o reals.
En el marc de la tensió produïda pels xocs financers, semblava que els
riscos pagaven molt la pena. La Xina, l’Índia i el Brasil, juntament amb la
resta dels convidats (i alguns que no eren a la llista de convidats original),
ràpidament van donar senyals de la seva implicació. A més, van mostrar
solidaritat, no només amb el Nord global, sinó també amb els països del
G-7/8, en accedir ràpidament al mantra dels estímuls. De manera individual,
la Xina va obrir el camí amb un paquet de 4 bilions de iuans abans
de la cimera de Washington. En conjunt, les promeses
El G-20 pot suscitar pors fetes a Washington pels països del G-20 com a grup van
i esperances exagerades. suposar una demostració notable de sincronització.
Alguns crítics el veuen La prova era si aquests grans països emergents s’es-
com una amenaça a capolirien o de ser tarien del projecte del G-20 amb el
l’esperit universalista de temps. Al capdavall, no eren res pon sables dels xocs fi-
les Nacions Unides. nancers. Com a tals, no tenien la mateixa obligació d’endegar
plans immediats de rescat financer o de refer regulacions
macropruden cials. Les seves preocupacions estaven lligades a les
exigències de la globalització, un procés que els havia comportat un creixement
espectacular des del punt de vista del PNB i la inversió estrangera
directa (tot i que havia generat desigualtats internes més profundes). La
interdependència comercial, i no pas els valors normatius, era l’aglutinant
que unia els diversos països del G-20 (marcat per la idea que l’economia
mundial era al caire del desastre a finals del 2008). La qüestió era si
aquest aglutinant sobreviuria després de la crisi, amb la reaparició dels
instints competitius i no pas cooperatius com a elements determinants
de la percepció dels interessos i el comportament diplomàtic.
12
013-VIA 15-2.indd 12 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Com la institució global més nova que és, amb un disseny semblant al
concert i una agenda ambiciosa «per salvar el món», el G-20 pot suscitar
pors i esperances exagerades. Alguns crítics el veuen com una amenaça a
l’esperit universalista de les Nacions Unides; d’altres, com un mitjà pel
qual es poden imposar noves formes de disciplina i càstig als que no en
són membres.
De la mateixa manera, fins i tot els màxims defensors del G-20 expressen
una preocupació creixent sobre si aquest fòrum pot mantenir el rumb
i passar sense fissures de comitè de crisi a comitè directiu. Mentre la recessió
s’allargui, a través d’una sèrie d’episodis addicionals no previstos
(sobretot la crisi de l’euro), és molt més difícil mantenir la coordinació al
si del fòrum. En comptes de treballar plegats, com van fer-ho quan l’economia
mundial va caure en picat a finals del 2008, cada ve gada fa més la
impressió que els membres volen actuar de manera autònoma.
Abans d’examinar amb més detall les limitacions del G-20, també cal
explicar amb més deteniment l’evolució organitzativa del G-20. Com a
fòrum que reivindica la igualtat dels seus membres, una
de les principals fortaleses d’aquesta institució és, en te- Una de les principals
oria, la seva forma pluralista de lideratge. Aquesta evolu- fortaleses d’aquesta
ció està, alhora, lligada al declivi relatiu dels Estats Units institució és, en teoria,
i a un canvi de poder més general des del Nord cap al Sud la seva forma pluralista
global. Tan mateix, aquest procés no va ser dràstic o im- de lideratge.
mediat, sinó que, des del punt de vista de la presa de decisions,
es va produir al llarg de dos anys. El tipus de lideratge que es va
presentar a Washington, Londres i Pittsburgh va ser molt diferent del que
va aparèixer posteriorment a Toronto i Seül.
El G-20 és al vèrtex del pensament innovador i la remodelació del disseny
institucional de la governança mundial. No obstant això, resta encara
com un treball en curs. Creat a partir de l’esclat de la crisi financera, és
en molts aspectes un fòrum tècnic i allunyat de l’alta política. Vist com
un club d’estats capitals, la seva importància es veu realçada per la manera
com s’ha interconnectat amb altres institucions. Per exemple, ha revitalitzat
l’FMI. Considerat com una reorganització de la relació entre l’antic
G-7/8 i els puixants BRIC, ha transformat les relacions entre el vell
establishment del Nord i els nous aspirants del Sud global.
013-VIA 15-2.indd 13 17/5/11 15:35:47
13

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
La crida generalitzada a una reforma institucional encaminada cap a
la creació d’un G-20 abans de la crisi financera es basava en dues sòlides
plataformes. La primera estava relacionada amb la crisi de legitimitat que
afrontava la xarxa d’institucions establertes, especialment el G-7/8 com el
«club dels rics», però també el Consell de Seguretat de les Nacions Unides
i les institucions financeres internacionals o de Bretton Woods. La segona
causa de la crida a la reforma es devia a l’atractiu intrínsec del seu disseny
institucional. Des del punt de vista formal, la transfor-
El G-20 oferia un equilibri mació del G-20 financer en una cimera de líders implica-
entre l’exclusivitat del va un retorn a bona part dels trets originals del G-7. En
G-7/8 i el caràcter difús comptes dels comunicats curosament redactats que es
associat a molts altres presentaven en les últimes cimeres del G-7/8, el fòrum
organismes. del G-20 podia tornar a un format informal i fluït. Des del
punt de vista de l’ampli nombre de membres, el G-20 oferia
un equilibri entre l’exclusivitat del G-7/8 i el caràcter difús associat a
molts altres organismes, que inclouen des de l’Assemblea General de les
Nacions Unides fins a l’Organització Mundial del Treball. Des del punt de
vista de la intensitat, aquest tipus de G-20 equilibrava una concentració
en àmbits temàtics específics amb un grau de representació prou ampli
per permetre legitimitat i, alhora, gestió.
L’èmfasi en aquests avantatges generals d’un G-20 elevat de categoria
no significa passar per alt les crítiques normatives específiques i els obstacles
pràctics que afronta aquest model. Es va argumentar repetidament
que aquest disseny podria perjudicar més que no pas ajudar l’estructura
institucional de la governança internacional. Aquesta crítica es va fer especialment
en el context de les Nacions Unides. El fet d’«esquivar» les
institucions existents podia obrir algunes possibilitats creatives per resoldre
problemes, però també podia tenir l’efecte de deslegitimar encara
més les Nacions Unides. En segon lloc, la qüestió força més tangible de la
relació entre el G-7/8 i el G-20 com una cimera de líders restava oberta.
Podia el primer transformar-se sense problemes en el segon? I, en aquest
cas, seria una transformació sobtada o un procés gradual i esglaonat? En
tercer lloc, hi havia la qüestió de quines coincidències i diferències hi
hauria entre l’estructura establerta del G-20 com una trobada entre ministres
de Finances (i representants de les institucions de Bretton Woods)
14
013-VIA 15-2.indd 14 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
i una altra en què participaven els caps de govern. I, finalment, restava la
qüestió delicada de la composició i la configuració d’aquest nou fòrum. A
mesura que augmentava el perfil i la prominència del G-20, també ho feia
la importància atorgada al fet de formar-ne part o quedar-ne exclòs.
Els defensors de la reforma, tant en l’àmbit de la pràctica política (especialment
Paul Martin, del Canadà) com entre els gabinets d’estratègia,
eren conscients d’aquesta sèrie de crítiques i obstacles. Tanmateix, això
no els va dissuadir de perseguir aquest model. D’una banda, la necessitat
d’aquest avanç era, senzillament, massa important. El G-20 com a espai
per a una cimera de líders representava un pas audaç molt necessari per
trencar el caràcter disfuncional –i la immobilització– que hi havia a tota
l’arquitectura de la governança internacional. De fet, sense aquesta iniciativa,
hi havia el greu risc que les forces antisistema o antiglobalització
anessin a l’alça i omplissin el buit de legitimitat que deixaven institucions
alternatives en procés d’erosió.
Els partidaris d’aquesta opció no tenien tampoc gaires esperances que
altres institucions poguessin omplir l’àmbit d’oportunitat necessari per
si mateixes, cosa que invalidava les seves possibilitats d’esdevenir catalitzadores
alternatives del canvi. Les perspectives de reforma del Consell de
Seguretat de les Nacions Unides, malgrat el gran nombre de propostes en
aquest sentit, van ser minimitzades. D’altra banda, tot i que la imatge i
l’eficàcia funcional de les institucions de Bretton Woods
eren objecte d’un fort debat i diversitat d’opinions, el ca- L’ingredient clau del
ràcter implícit del model de funcionament d’aquests or- «nou» multilateralisme
ganismes es veia reforçat especialment des del punt de per actualitzar el G-7/8
vista de la seva representativitat.
era l’obertura d’aquest
L’ingredient clau del «nou» multilateralisme per actua- espai a la participació
litzar el G-7/8 era l’obertura d’aquest espai a la participa- d’una representació
ció d’una representació completa de líders del Sud. Pel completa de líders
que fa a la motivació, es preveia que aquesta ampliació del Sud.
era crucial per compensar els atractius que oferien altres
espais i estratègies per a alguns líders clau, com ara una orientació creixent
cap a altres G dominats per països en desenvolupament de manera
individual. En conjunt, un atractiu fonamental d’aquest pas era proporcionar
un focus per establir ponts entre els líders del G-7/8 i una selecció de
013-VIA 15-2.indd 15 17/5/11 15:35:47
15

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
líders dels països en desenvolupament (un focus al qual contribuïa el fet
que alguns països no van ser escollits per sumar-se al G-7/8 i, per tant, no
van ser allunyats dels grups dominats pel Sud). Respecte al procés, molts
defensors de la reforma van presentar la pertinença ja consolidada al G-20
financer com la millor opció per procedir, tot i que fins i tot alguns d’ells
desitjaven una certa flexibilitat respecte a la manera com aquest patró de
pertinença (basat, en bona part, en les potències regionals) podria matisarse
en el futur.
La creació del G-20
La creació del G-20 com a cimera de líders va ser conseqüència directa de
la «gran recessió» del període 2008-2009 i la inestabilitat financera que
això va comportar. En el marc d’aquesta força catalitzadora, el G-20 va
passar a ocupar la suposada posició de principal fòrum per a la governança
econòmica mundial. L’impacte immediat del G-20 com a «aturador de
la crisi» va ser evident. Des de la primera cimera de líders a Washington
DC (novembre del 2008) fins a la segona a Londres (abril del 2009) i la cimera
de Pittsburgh (setembre del 2009), el G-20 va generar una sèrie de
grans iniciatives, en especial grans paquets nacionals de
Hi ha un gran debat sobre mesures d’estímul econòmic i la promesa de nous recur-
si el G-20 és capaç de sos de l’FMI, el Banc Mundial i altres bancs de desenvolu-
superar la fase de comitè pament multilaterals. A la cimera del G-20 de Londres,
de crisi i impulsar una els estats es van comprometre a gastar fins a un 1,8% del
reestructuració de la seu PNB conjunt. Londres va sumar la major quantitat de
governança mundial. diners promesa en la història: més d’1 bilió de dòlars. El
desig col·lectiu d’impedir que la crisi es repetís també va
generar reformes addicionals en l’arquitectura institu cional internacional,
sobretot a través de l’avenç cap a un reconfigurat Consell d’Estabilitat
Financera.
Més enllà del seu paper immediat com el principal espai per a l’acció
col·lectiva en relació amb la crisi, hi ha un gran debat sobre si el G-20 és capaç
de superar la fase de comitè de crisi i impulsar una reestructuració de
la governança mundial. Aquesta visió prioritza la capacitat del G-20 per
actuar com una nova forma de «comitè directiu» amb un grup de membres
superior al dels països que formen part dels acords posteriors al 1945 i els
16
013-VIA 15-2.indd 16 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
països que s’hi van incorporar a la dècada del 1970 (a través de la creació del
G-5 i, després, el G-7) i en l’època posterior a la Guerra Freda i el comunisme
(el G-8). Al vell establishment –anteriorment restringit a l’Amèrica del Nord,
l’Europa occidental i el Japó– s’hi afegeixen potències emergents clau.
En molts aspectes, aquest és un element dominant. En principi, sembla
que la lògica d’un G-20 és aplegar vint membres al voltant de la taula,
com una extensió del G-20 de ministres de Finances i bancs centrals.
Tanmateix, si s’examina amb més detall, aquest model està erosionat, si
no completament trencat. Més que estar estrictament limitat a vint membres,
el nombre de places a la taula s’ha incrementat fins a més de trenta.
A més, l’estatus de molts dels actors que hi ha al voltant de la taula és
força ambigu, tant pel que fa als estats (amb Espanya com a convidat permanent,
com s’ha esmentat abans) com respecte a la presència (o absència)
d’organitzacions internacionals.
Per tant, cal oferir una gradació més matisada pel que fa als nivells de
«guanyadors» i «perdedors» del projecte del G-20. En consonància amb
l’èmfasi en el procés, són els principals actors de la constel·lació Nord/Sud
els que atrauen més l’atenció. Al Nord això significa que es torna a centrar
el debat en el paper contradictori dels Estats Units. A primera vista,
l’obertura del «concert» als països grans del Sud global indicaria que els
Estats Units són els principals perdedors. Al capdavall, els Estats Units van
ser els principals asseguradors o fins i tot la potència hegemònica de l’antic
ordre. Les causes «made in the US» de la crisi econòmica –per l’enfonsament
de les hipoteques d’alt risc i la caiguda de Lehman Brothers– reforcen
aquesta representació de declivi.
Tanmateix, aquesta visió simple es desdibuixa a causa del grau de lideratge
diplomàtic nord-americà. Com s’ha observat abans, fins i tot un
president que era al final del seu mandat com George W. Bush va poder
exercir de coordinador efectiu del G-20. A més, malgrat tots els seus problemes
nacionals, el president Barack Obama va orquestrar les principals
mesures sobre el disseny consolidat del G-20 abans de la cimera de
Pittsburgh.
Per contra, la Xina semblava la gran guanyadora del lideratge del
G-20, fins i tot donant crèdit a la idea que aquest país formava part d’un
nou G-2 informal dins del projecte del G-20. No obstant això, com en el
013-VIA 15-2.indd 17 17/5/11 15:35:47
17

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
cas dels Estats Units, cal matisar qualsevol conclusió rotunda. En coherència
amb el marc realista, la incorporació de Beijing al «concert» ha
accentuat la imatge de la Xina com a país que planteja demandes dins del
sistema, bé pel seu compte o conjuntament amb l’Índia i el Brasil. L’assertivitat
de la Xina inclou demandes de reforma de les ins-
La incorporació de titucions financeres internacionals i d’alternatives al
Beijing al «concert» ha dòlar estatunidenc com a divisa de reserva.
accentuat la imatge de En contradicció amb la representació de la Xina com a
la Xina com a país que país que planteja demandes, hi ha la imatge alternativa
planteja demandes dins de la Xina com a bloquejador de les demandes d’altres
del sistema. països del G-20. Des de l’inici, la Xina va deixar clar que no
debatria els desequilibris mundials ni tampoc la seva política
sobre el tipus de canvi. Però també hi havia sòlides raons instrumentals
perquè la Xina abracés el G-20. Aquest país compartia amb altres membres
el desig d’estimular el creixement econòmic mundial i volia cooperar
perquè depenia en gran manera de les exportacions. A més, també es va
veure greument afectat per l’increment de l’atur (20 milions de treballadors
van perdre els seus llocs de treball durant el primer mes de la crisi).
Valoració dels resultats del G-20
Idealment, el G-20 contenia elements d’avenç cap a un ordre cosmopolita,
en el qual els països de la majoria de les principals regions i cultures obtindrien
representació. El G-20 no només podia oferir una execució instrumental,
sinó que podia fer-ho explícitament com un fòrum d’actors
«atípics» que reflectia una diversitat de veus.
Tanmateix, les limitacions del G-20 eren també enormes. Durant el
seu primer any, el fòrum de líders del G-20 va suscitar elogis considerables
com a nova institució de governança econòmica mundial. Des de la
primera cimera de líders del G-20 de Washington, celebrada el novembre
del 2008, fins a la tercera cimera, del setembre del 2009, molts observadors
van argumentar que ajudava els responsables polítics a gestionar la
crisi financera global d’una manera molt més cooperativa i eficaç que
com ho havien fet els seus homòlegs en l’època de la gran depressió. Els
líders del G-20 també van ser aplaudits pel fet d’impulsar proactivament
importants iniciatives internacionals de reforma destinades a abordar les
18
013-VIA 15-2.indd 18 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
causes clau de la crisi, sobretot els desequilibris mundials i les mancances
en matèria de regulació.
En contrast amb l’èxit de les cimeres inicials, la cimera de Toronto, el
juny del 2010, i, especialment, la de Seül, el novembre del 2010, van presentar
resultats més variats, si no absolutament moderats. Amb la disminució
de la urgència de la crisi, el sentit d’objectiu comú que unia els líders
del G-20 semblava menys present. En la cimera de Seül en concret, el
G-20 es va veure atrapat en una sèrie d’agres disputes, com ara les relatives
a la «guerra de divises», tant en relació amb les acusacions dels Estats
Units respecte a la manipulació del iuan i les mesures de distensió quantitativa
del país nord-americà com en relació amb els desequilibris mundials
i el debat sobre els objectius dels comptes corrents. En aquest context,
els mitjans de comunicació van adoptar, cada cop
més, una visió força més escèptica que la que oferien els El procés del G-20 ha
seus anteriors comentaris elo giosos sobre el paper del estat força positiu pel
G-20 com a comitè de crisi.
que fa a la mobilització
Tot i així, quant a l’agenda i la forma, aquestes limita- d’una resposta col·lectiva
cions no es tra dueixen en un enfonsament de tot el pro- a la crisi mundial.
jecte del G-20. Des del punt de vista del seu model de
funcionament, el procés del G-20 ha estat força positiu pel que fa a la mobilització
d’una resposta col·lectiva a la crisi mundial, en bona part abordant
les mancances en la regulació del sector privat. Algunes de les coses
que ha aconseguit el G-20 són aquestes:
• Ha superat les fronteres tradicionals entre el Nord i el Sud i ha mobilitzat
paquets de mesures d’estímul fiscal a escala tant nacional com
internacional.
• Ha impedit que es repetís un proteccionisme com el de la dècada
del 1930.
• Ha servit com a plataforma per construir un nou sistema regulatori,
amb mecanismes d’avaluació comparativa (benchmarking) i de pressió
mútua.
• Ha negociat compensacions polítiques i ha facilitat compromisos,
incloent-hi la reforma del sistema de quotes/votació de l’FMI per a les economies
emergents.
013-VIA 15-2.indd 19 17/5/11 15:35:47
19

La dinàmica de la cimera del G-20: fonaments, catalitzadors, limitacions i possibilitats futures
Aquests assoliments mereixen un reconeixement. Tanmateix, si el
G-20 ha de situar-se al centre de la governança econòmica mundial, tal
com es va anunciar sobretot a la cimera de Pittsburgh, ha de ser més que
un comitè de crisi. Ha de fer quelcom més que corregir els errors del sector
privat que es deriven del col·lapse financer. Ha de donar suport a una
agenda més àmplia basada en els béns públics.
Un dels triomfs significatius de la cimera del G-20 de Corea va ser iniciar
el diàleg en aquesta direcció, amb la defensa que va fer el país amfitrió
d’un desenvolupament basat en un creixement sostenible, equilibrat
i durador. A més a més, aquest espai està marcat per indicis abundants
que les tensions i les divisions del G-20 no s’han transformat en una rèplica
directa de l’escissió tradicional entre el Nord i el Sud, sinó que són
qüestions transversals. Aquest fenomen es dóna, en bona part, en la qüestió
dels impostos als bancs, en què, a la resistència del Canadà, Austràlia
i el Japó, s’hi va sumar la de la Xina, el Brasil i Mèxic. També es posa de
manifest en el debat sobre els desequilibris, en què Alemanya i el Japó
estan aliats amb la Xina com a països amb superàvit enfront dels països
amb dèficit (sobretot els Estats Units).
L’agenda futura del G-20
Tot i així, si s’ha de consolidar com quelcom més que un comitè de crisi,
el G-20 ha de tenir més ambició com a institució. Mentre els països recuperen
el terreny perdut i el G-20 treballa per sortir-se’n en la seva principal
tasca d’enfortiment del sistema regulatori internacional, comença a
sorgir una llista molt més llarga de tasques i responsabilitats. Encara
que importants des del punt de vista sistèmic, les solucions adoptades
per abordar la cobdícia privada en el comerç mundial –a través d’una
millor regulació i una reforma institucional– no ofereixen auxili als pobres
dels països afectats per les repercussions de la crisi i no representats
al G-20.
Al capdamunt d’aquestes noves prioritats, com ha reconegut França
des de la seva posició d’amfitrió de la cimera del G-20 de l’any 2011, hi ha
el problema de la seguretat alimentària mundial. Les recents fluctuacions
de preus en productes bàsics i subministraments agrícoles han afectat les
poblacions més pobres del món. El 2008, tant el G-8 com les Nacions Uni-
20
013-VIA 15-2.indd 20 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
des van abordar aquest tema, però van patir les deficiències, respectivament,
de les restriccions sobre el nombre de membres i de les limitacions
de racionalització de la gestió a causa de la fragmentació organitzativa.
Una altra qüestió que podria incorporar-se a l’agenda, tot i que potser
més per defecte que per disseny, és el canvi climàtic. Mentre que les negociacions
es continuaran duent a terme per mitjà del procés
estipulat a la Convenció marc sobre canvi climàtic de Una altra qüestió que
les Nacions Unides, és possible que la «diplomàcia climà- podria incorporar-se a
tica» recorri al G-20 com el fòrum més conve nient, atès l’agenda, tot i que potser
que hi ha els principals actors necessaris per a qualsevol més per defecte que
acord.
per disseny, és el canvi
En tercer lloc, hi ha la qüestió, possiblement més im- climàtic.
minent, de la salut mundial. Mentre que la salut és un
àmbit encara arrelat en el sistema d’estats sobirans, els reptes sanitaris
travessen fronteres de manera indiscriminada –és un dels clàssics «problemes
sense passaport», en paraules de l’anterior secretari general de les
Nacions Unides, Kofi Annan. Pan dè mies com la grip A serveixen de recordatori
de les vulnerabilitats col·lec tives i la necessitat de coordinació internacional.
Tal com va suggerir Paul Martin el 2005 en un article a Foreign
Affairs, el G-20 pot mobilitzar esforços globals de totes les agències pel seu
efecte catalitzador.
Hi ha sòlides raons per pensar que, si vol reduir les crítiques sobre la
seva credibilitat, el G-20 ha de passar a l’ofensiva i mostrar que té la capacitat
funcional de tractar aquests problemes urgents a escala mundial, i
fer-ho per al benestar tant dels que hi són com dels que no hi són representats.
A més a més, en abordar aquest conjunt clau de béns públics (seguretat
alimentària, canvi climàtic i salut mundial), el G-20 pot aprofundir
la naturalesa de les seves xarxes polítiques més enllà de l’àmbit dels
estats. Mentre l’economia mundial es reconfigura després de la crisi del
2008, el G-20 es troba en una posició sòlida per desenvolupar formes innovadores
de finançament entre indústria i govern i per estimular transferències
de coneixement, riquesa i tecnologia.
013-VIA 15-2.indd 21 17/5/11 15:35:47
21

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Cap de la secció de polítiques de l’Oficina de l’Assessor Especial
del Secretari General per a Àfrica. Nacions Unides
Francesc Claret
Velles dimensions i noves
respostes als conflictes
Les revoltes que es viuen al nord d’Àfrica són representatives de la nova mentalitat
que predomina entre la joventut africana que, conscient de les seves potencialitats
i les del seu continent, reclama democràcia, llibertat i prosperitat. L’article
té la voluntat de canviar la imatge d’Occident respecte d’aquesta regió a la qual,
tradicionalment i de forma esbiaixada, només li hem sabut veure la cara negativa.
També analitza les particularitats d’un continent que ha estat font de conflictes
històrics, tant per la seva estructura demogràfica, la diversitat ètnica i de recursos
naturals, com pels abusos als drets humans i la seva feblesa institucional. Finalment,
d’acord amb les mancances que presenta i amb la nova realitat que demanda,
l’autor proposa un nou rol de l’ONU pel que fa a l’Àfrica: posar fi a la filosofia
acomodatícia que han adoptat molts estats, fruit de la gestió dels organismes
internacionals, i substituir la mentalitat a curt termini, amb què s’ha actuat fins
ara, per una estratègia de desenvolupament més efectiva a llarg termini.
Àfrica torna a ser notícia. Més concretament el nord d’Àfrica. I tot i que
tornem a sentir parlar de conflicte al continent, aquesta vegada porta un
aire de canvi. Els fets que vivim al nord d’Àfrica són representatius de la
nova direcció que el continent ha agafat, un nou camí liderat per la joventut,
en una nova Àfrica que reclama democràcia i prosperitat.
Durant dècades, la imatge del continent a les televisions occidentals
ha estat de nens afamats, de guerres i de pobresa extrema. Malauradament
aquestes imatges perduren a moltes parts del continent. És clar que hi ha
22
013-VIA 15-2.indd 22 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
molta feina a fer, però hem de començar a reconèixer la que ja s’ha fet, la
que els africans han fet. Hem de començar a pensar i a tractar el continent
d’una manera diferent, un continent ric i divers que té el potencial
de convertir-se en el tigre del segle x x i.
Durant l’última dècada, Àfrica ha dut a terme millores importants en
nombroses esferes. Ha realitzat més progressos institucionals que cap altra
regió del món, especialment en l’establiment d’institucions
destinades a la solució col·lectiva de problemes. A Àfrica ha agafat un
la fi del decenni dels 90, catorze dels cinquanta-tres es- nou camí liderat per la
tats d’Àfrica estaven immersos en conflictes armats. En joventut que reclama
l’actualitat, sense comptar els aldarulls del nord d’Àfri- democràcia i prosperitat.
ca, en són quatre. L’Acta Constitutiva de la Unió Africana
ha reemplaçat el principi de no ingerència pel de no indiferència i consagra
els principis d’igualtat de gènere, l’estat de dret, el bon govern, la
promoció de la justícia social i el rebuig als canvis de govern inconstitucionals.
El continent també ha fet progressos substancials en la construcció de
la governabilitat democràtica, fomentant el pluralisme polític, enfortint
el paper dels parlaments i de la societat civil i garantint així una major
responsabilitat dels governs. Durant el 2011, vint-i-sis països del continent
aniran a les urnes, ja sigui en eleccions presidencials, al parlament,
locals o a referèndums, com el que ha dut al Sudan del Sud a convertir-se
en un nou país. Àfrica també ha registrat un important creixement econòmic,
del 4,65% de mitjana entre el 2000 i el 2007, i ha aconseguit millores
substancials en àmbits del desenvolupament social, sobretot en
l’educació.
Durant l’última dècada, l’estabilitat política i el creixement econòmic
del continent també ha depès de les amenaces, les dinàmiques i les oportunitats
globals, dels problemes de caràcter transnacional, dels canvis demogràfics
i de les crisis financeres. Els recents canvis geopolítics estan
traslladant l’eix de l’adopció de decisions polítiques i econòmiques del
nord al sud i de l’occident a l’orient. Això ha tingut un impacte enorme
en la relació d’Àfrica amb la resta del món, en la naturalesa de les intervencions
de la comunitat internacional en el continent i en la influència
de nous socis comercials i polítics.
013-VIA 15-2.indd 23 17/5/11 15:35:47
23

Velles dimensions i noves respostes als conflictes
La dinàmica dels conflictes
Els conflictes entre els estats s’han reduït numèricament, però estan
sent substituïts per guerres i conflictes interns, de menor escala i baixa
intensitat, desencadenats per l’exclusió sistemàtica de grans sectors
de la so cietat de les institucions de govern polític, de l’accés a béns
econòmics fonamentals i als serveis socials bàsics. Àfrica afronta el desafiament
de gestionar la seva diversitat i fer front a arrelats patrons
d’exclusió. Qüestions relacionades amb el concepte de ciutadania i els
drets que li són inherents; els enfrontaments interètnics o interreligiosos;
la discriminació per raó de gènere o la segregació selectiva de
determinades comunitats ètniques, religioses o socials, com ara els joves
o els refugiats, posen en perill una pau social ja de per si generalment
feble.
Els països amb societats severament desiguals o amb institucions febles
i els països pobres o en col·lapse econòmic corren més risc de sofrir
conflictes violents. Les desigualtats en relació amb altres components del
desenvolupament humà, com ara les oportunitats d’edu-
Els abusos als drets cació, l’accés al mercat laboral o l’esperança de vida,
humans continuen sent agreugen aquest risc. Els recents canvis inconstitucio-
causa i conseqüència dels nals de poder en països caracteritzats per institu cions
conflictes a l’Àfrica. democràtiques fràgils (Guinea, Madagascar) o la violència
postelectoral que ha costat la vida a milers de persones
(Kenya o Costa d’Ivori) són una mostra clara de la feblesa del sistema
democràtic.
El clientelisme polític, les polítiques d’identitat i la corrupció representen
una amenaça addicional a la cohesió social. Com estem comprovant
al nord d’Àfrica, la marginació de grans grups de persones i la limitació
de la seva participació en la presa de decisions donen lloc a una
creixent desconnexió entre els governs i els seus ciutadans. En augmentar
les desigualtats socials, les tensions socials en estats fràgils desencadenen
conflictes a nivell local, nacional o fins i tot a nivell regional.
I malgrat que tot estat té la responsabilitat de protegir els seus ciutadans,
els abusos als drets humans continuen sent causa i conseqüència
dels conflictes a l’Àfrica. En diversos països, tant els grups no estatals
com les forces governamentals de l’ordre han estat i estan implicades en
24
013-VIA 15-2.indd 24 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
violacions de drets humans o en crims contra la humanitat. Durant
anys, la impunitat s’ha vist exacerbada per la debilitat de les institucions
legals, judicials i polítiques. La incapacitat o la manca de voluntat
de l’estat per a garantir la protecció dels ciutadans, la manca de recursos
per a la policia, l’administració deficient de la justícia, la influència
política en els processos judicials i la corrupció en els serveis públics,
amenacen la legitimitat de processos legals i judicials i neguen a les
persones el seu dret a la tutela judicial, en particular pel que fa als grups
minoritaris i vulnerables. El Tribunal Penal Internacional per a Rwanda,
el Tribunal Especial per a Sierra Leone i la creació el 2002 de la Cort
Penal Internacional, representen el naixement d’una nova era contra la
impunitat. Trenta països africans s’han adherit a l’Estatut de Roma, el
qual ha començat procediments a la República Centreafricana, la República
Democràtica del Congo, Uganda, Kenya, Darfur (Sudan) i ara
a Líbia.
El conflicte armat s’ha tornat més volàtil i més difícil de definir. Encara
que la major part dels països ja no lliuren guerres entre si, alguns països
són hostes d’un o més conflictes entre agents no estatals. Aquests conflictes
plantegen noves amenaces a la població civil, ja que
sovint hi participen combatents o grups armats mal ensi- Les influències externes
nistrats, que prenen deliberadament com a objectiu les de governs i empreses
dones i els nens, i que utilitzen la violència sexual o la privades continuen jugant
violència de gènere com a arma de guerra. Les motiva- un paper fonamental
cions d’aquests grups varien, des de les reivindicacions en la prolongació dels
polítiques a la crua explotació econòmica o la cobdícia conflictes.
oportunista, com en el cas de la pugna pel control de les
rutes de tràfic de mercaderies il·lícites. En molts casos aquests grups operen
sota l’influx de la delinqüència organitzada transnacional.
Les influències externes de governs amb forts interessos polítics o econòmics
i fins i tot les empreses privades continuen jugant un paper fonamental
en el foment o en el perllongament dels conflictes. El terrorisme
internacional també planteja nous riscos, sobretot aquell que està marcat,
o amagat, en conviccions religioses extremes o en comportaments
polítics egoistes que aprofiten el descontent social per avançar les seves
agendes.
013-VIA 15-2.indd 25 17/5/11 15:35:47
25

Velles dimensions i noves respostes als conflictes
La delinqüència internacional organitzada, el tràfic de persones i el
tràfic il·lícit de drogues atempten contra els drets de la persona i són una
de les principals amenaces a la pau i la seguretat al continent. Les activitats
il·legals són font de finançament de grups insurgents capaços d’amenaçar
les institucions polítiques i democràtiques de l’estat i representen
un risc per a l’estabilitat i la seguretat dels països a nivell regional, sobretot
a l’Àfrica de l’oest i al Golf de Guinea, i, fins i tot, mundial, com és el
cas de la pirateria a les costes de Somàlia. Els països que enfronten processos
de recuperació i consolidació de la pau i que tenen institucions febles
i fronteres difícils de controlar són terreny fèrtil per a la proliferació d’activitats
il·lícites. Els cartels de drogues troben refugi en aquests països arribant,
com en el cas de Guinea Bissau, a amenaçar la integritat mateixa
de les estructures de l’estat.
Factors socioeconòmics
Els vincles entre els recursos econòmics, els recursos naturals i els conflictes
polítics s’han documentat àmpliament. Més enllà de les tensions locals
o en zones densament poblades, en l’actualitat aquests conflictes es
veuen agreujats per reivindicacions ètniques i regionalistes. Al Sahel o a
la Banya d’Àfrica, les guerres pel control dels recursos han augmentat en
part a causa de la desertització, la reducció de les terres de pasturatge, la
manca d’aliments i la manca d’accés a la terra. La propietat de la terra
segueix sent un factor fonamental en el cercle de violència. Per a amplis
segments de la població és impossible posseir terres legalment, i moltes
dones i nens tenen dificultats per fer valer el seu dret de propietat després
de la mort de l’home cap de família. Les pertorbacions de l’ordre que ocasiona
la competència per uns recursos naturals escassos transcendeixen
les fronteres nacionals. En particular, la producció i comercialització de
fustes i minerals i la distribució dels ingressos derivats de la seva explotació
han contribuït significativament, per exemple, a exacerbar el conflicte
polític a la República Democràtica del Congo.
De fet, la distribució equitativa dels recursos i els ingressos representa
el desafiament fonamental a la pau, la prosperitat econòmica i l’estabilitat
social. Tot i el creixement econòmic del continent durant l’última dècada,
la majoria de la població no se n’ha beneficiat, i les necessitats de les
26
013-VIA 15-2.indd 26 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
poblacions més vulnerables no han estat ateses. Àfrica no té xarxes de seguretat
social eficaces, i el sobre impacte de l’acció d’algunes agències
internacionals de desenvolupament ha creat una apatia considerable per
part de l’estat a l’hora d’invertir en sectors socials. Tot i que l’èxit de les
polítiques macroeconòmiques ha mitigat l’impacte de la crisi financera
internacional, aquesta ha provocat un retrocés significatiu en la reducció
de la pobresa i en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del
Mil·lenni, tals com reduir a la meitat la pobresa extrema i la fam o aconseguir
l’ensenyament primari universal.
S’estima que el 60% dels 1.000 milions d’habitants d’Àfrica té menys de
25 anys. Aquesta realitat té implicacions per al creixement econòmic, la
cohesió social i l’estabilitat política. Per primera vegada, més africans viuen
en ciutats que en zones rurals. El 2030, més de 742 milions de persones
residiran en ciutats, un 60% de les quals viuran en condicions d’amuntegament,
insalubritat i empobriment. En les àrees urbanes, els joves sense
perspectives d’ocupació i sense oportunitats són en risc de ser reclutats per
grups criminals, milícies, grups armats o senzillament són més propensos
a manifestar el seu malestar i el descontentament per la via violenta.
La ràpida urbanització es veu exacerbada pel retorn de milers de refugiats
polítics, econòmics o mediambientals i pels desplaçats interns a les
zones urbanes. En la majoria dels casos, les autoritats nacionals i locals
no estan preparades per afrontar un desenvolupament
urbà no planificat i tenen poca capacitat per prestar ser- Tunísia, Egipte o
veis bàsics, com habitatge, aigua i sanejament, seguretat Líbia són exponents
i xarxes de protecció social. En aquest medi am bient, l’es- de la necessitat
purna del conflicte pot saltar en qualsevol moment. d’incorporar joves al
Tunísia, Egipte o Líbia són clars exponents de la necessi- desenvolupament.
tat d’incorporar els joves al desenvolupament, la gestió
dels recursos i el govern. Les revolucions sense cara del nord d’Àfrica són
el crit d’una generació que reclama els seus drets fonamentals i inalienables
i millors condicions de vida.
L’enfortiment de l’estat democràtic
Avui en dia no podem concebre el desenvolupament social i econòmic
dels pobles sense vincular-los integralment al creixement econòmic, l’es-
013-VIA 15-2.indd 27 17/5/11 15:35:47
27

Velles dimensions i noves respostes als conflictes
tabilitat política, la justícia social i els drets humans. Les oportunitats per
a la pau i el desenvolupament depenen per tant de la capacitat, la determinació
i l’eficàcia amb què l’estat exerceix les seves funcions.
La confiança en l’autoritat i la legitimitat de l’estat és fonamental.
Això depèn, al seu torn, de la seva font de legitimitat política i social i de
la seva capacitat de protegir i prestar serveis als seus ciutadans. Després
de dècades d’importar models d’estat, avui dia Àfrica assaja models de
govern propis, amb diferents nivells d’èxit, per determinar quin és el que
millor respon a les necessitats de pau i desenvolupament
Cal situar el foment de la dels seus ciutadans. Cada cop més, és la població qui
capacitat de l’estat en el s’encarrega de recordar als líders quines són les seves as-
centre mateix de totes les piracions i quin és el model d’estat a què aspiren. Però
iniciatives a l’Àfrica. tot i els canvis positius de l’última dècada, molts estats
africans continuen sent febles des del punt de vista institucional
i tenen grans dificultats per promoure la pau i el desenvolupament
dels seus pobles.
De fet, la comunitat internacional ha tingut expectatives poc realistes
quant a la creació d’estats i institu cions a l’Àfrica. No tan sols calen diverses
generacions per crear un estat funcional sinó que és necessari escollir
el moment adequat per intervenir per tal d’invertir la tendència a sobrecarregar
el programa de reformes estatals. En alguns casos, en lloc d’ajudar,
les reformes estructurals s’han convertit en una font de conflicte
en si mateixes. És fonamental, per tant, entaular un diàleg amb el país en
qüestió per determinar quins sectors i reformes poden prosperar més ràpidament
i quins no. Hem d’acceptar que alguns països es troben en etapes
diferents de la seva evolució democràtica i hem de reconèixer que les
dinàmiques actuals dels conflictes canvien molts dels supòsits sobre els
quals la comunitat internacional ha actuat i basat les seves intervencions
a l’Àfrica.
Hem de situar, doncs, el foment de la capacitat de l’estat en el centre
mateix de totes les iniciatives a l’Àfrica, incorporant les perspectives de
diversos sectors de la població i assegurant la participació dels desfavorits,
la joventut, les dones i els pobres en la formulació i l’aplicació de
plans de desenvolupament i en les estratègies nacionals de participació
política i de reducció de la pobresa.
28
013-VIA 15-2.indd 28 17/5/11 15:35:47

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Un nou rol per a les Nacions Unides
El lideratge, la voluntat política, el progrés social, el creixement econòmic
sostingut i les reformes en matèria de bon govern han anat canviant
a poc a poc la forma en què el món percep l’Àfrica. És necessari començar
a relacionar-se amb el continent d’una manera diferent. Necessitem ajudar
l’Àfrica a avançar, canviant el discurs que l’envolta, respectant els
compromisos adquirits, parlant d’oportunitats més que de desafiaments
i reconeixent l’existència de realitats diferents dins el continent.
Les causes dels conflictes i els factors que els desencadenen són múltiples
i estan interconnectats. Cap d’ells no es pot afrontar aïlladament. És
fonamental, per tant, crear un marc estratègic comú sobre les prioritats que
cal atendre i els àmbits en què les iniciatives puguin tenir majors possibilitats
de produir un efecte multiplicador. Per a això cal tenir en compte més
sistemàticament l’economia política dels conflictes armats, especialment
els vinculats amb els recursos naturals, i elaborar programes que siguin sensibles
als conflictes, sobretot en les seves dimensions socials i de gènere.
La feblesa persistent d’alguns estats i regions planteja grans reptes estratègics.
A mesura que s’amplia la bretxa entre les institucions del segle
x x i les realitats en matèria de seguretat del segle x x i, el pensament
estratègic s’ha de centrar a posar fi a l’estabilització a curt termini per tal
d’introduir dimensions socioeconòmiques i de desenvolupament a llarg
termini. Dins d’un concepte més ampli de seguretat, la propera generació
de desafiaments requerirà un major èmfasi en la gestió de crisis i desastres,
components civils més sòlids en les operacions de manteniment de
la pau i un enfortiment substancial de l’estat de dret. A nivell estratègic,
serà necessari establir una millor seqüència entre les iniciatives de seguretat,
govern i desenvolupament, sobretot dins de la perspectiva de consolidació
de la pau, així com l’establiment de vincles amb nous socis, principalment
les entitats locals i subnacionals, el sector privat, el sector no
lucratiu i les economies emergents.
Ens hem de centrar a establir una nova política. Una política de seguretat
centrada en les persones, el desenvolupament i les qüestions socials,
que reconeix que totes les iniciatives en favor de la pau i el desenvolupament
depenen, en última instància, de la capacitat dels països de proporcionar
condicions mínimes de vida.
013-VIA 15-2.indd 29 17/5/11 15:35:47
29

Velles dimensions i noves respostes als conflictes
El que ara es necessita no són nous compromisos, sinó complir els que
ja hem realitzat, tenint present les noves dinàmiques mundials i la major
capacitat dels governs i institucions africanes per complir les seves obligacions.
El sistema de les Nacions Unides ha de reconèixer les seves pròpies
limitacions. S’han d’avaluar els avantatges comparatius entre els diferents
actors i ajudar les autoritats estatals i locals per ser font de legitimitat,
estabilitat, progrés i seguretat per als seus pobles. Si
La necessitat que l’ONU compten amb el suport adequat i amb els marcs norma-
lluiti contra la mentalitat tius i jurídics apropiats, aquests nous actors tenen la ca-
a curt termini és més pacitat de promoure la participació de les comunitats en
urgent que mai. el procés de desenvolupament, d’ajudar a millorar la cohesió
so cial i de fomentar les infraestructures de pau nacionals
promovent mecanismes democràtics i participatius de solució de
conflictes.
Col·laborant amb els governs i les institucions d’Àfrica, el sistema de les
Nacions Unides està cridat a exercir una important funció. Ha de ser flexible
i innovador i ha respondre de manera coordinada a les necessitats, prioritats
i ideals d’Àfrica i del seus pobles. Però per això cal executar eficaçment
els programes sobre el terreny, aprenent dels recents mecanismes de
coordinació concebuts per augmentar la coherència de les Nacions Unides.
L’entorn ràpidament canviant del món ha instat les Nacions Unides a
revaluar molts dels supòsits dels últims decennis. La necessitat de lluitar
contra la mentalitat a curt termini és més urgent que mai. Les nostres
intervencions a l’Àfrica han de ser pro actives i ajustar-se a les necessitats,
prioritats i expectatives del poble africà. És hora de reconsiderar l’eficàcia
de les nostres estratègies, avaluar els efectes de les polítiques vigents, determinar
quins són els agents i les institucions fonamentals per mobilitzar
els recursos necessaris per fer front als desafiaments futurs i aprofitar
les noves oportunitats que es presenten. Àfrica hi està preparada.
30
013-VIA 15-2.indd 30 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor d’Economia d’IESE i Economista en Cap de “la Caixa”
Jordi Gual
Creixement versus
progrés*
L’article analitza el significat d’aquesta dicotomia tot contraposant el creixement
–que fa referència a aspectes estrictament econòmics– i el progrés –que
incorpora factors que contribueixen al benestar humà. Tots dos conceptes, pel
fet de ser immaterials (impacte mediambiental, cultural, educatiu), no es poden
mesurar en preus de mercat. L’autor dóna algunes eines perquè la societat
pugui valorar el cost d’aquests béns intangibles. També repassa la controvèrsia
històrica que han mantingut els analistes de tarannà pessimista i optimista respecte
als límits del creixement econòmic i la disponibilitat dels recursos naturals.
Per a Jordi Gual, l’efervescència productiva dels dos darrers segles, fruit
de la millora del capital humà i tecnològic en detriment de l’ús de la terra,
exemplifica com s’ha imposat la doctrina optimista, segons la qual en les societats
avançades les necessitats econòmiques ja han quedat cobertes i, per tant,
el progrés ve determinat per la capacitat de transmissió de coneixements i
valors.
La controvèrsia sobre els límits al creixement econòmic i la distinció entre
creixement i progrés és tan antiga com ho és la discussió racional sobre
els grans problemes socioeconòmics a què s’enfronta la societat.
* Aquest article és una versió revisada de la conferència pronunciada per l’autor en el marc del
cicle «Ciències Socials vs. Ciències Experimentals: Diàlegs» organitzat a CosmoCaixa l’any
2008.
013-VIA 15-2.indd 31 17/5/11 15:35:48
31

Creixement versus progrés
Fins a quin punt era possible el creixement econòmic sostingut ja s’ho
plantejaven els primers economistes, com per exemple Adam Smith o el
reverend Malthus. Ells probablement no veien gaire contradicció entre
creixement i progrés, segurament perquè el baix nivell
El baix nivell de vida de de vida de l’època per a la gran majoria dels habitants
l’època de Smith o Maltus del planeta els feia pensar, amb raó, que el creixement
els feia pensar que el econòmic comportaria algun tipus de progrés, d’un or-
creixement econòmic dre potser no sols material.
comportaria algun tipus Tanmateix, fins i tot ja en els inicis de la ciència eco-
de progrés. nòmica, i en plena efervescència de la il·lustració i el moviment
racionalista, es produeix una remarcable dicotomia
entre els pensadors optimistes, que com Condorcet o
Godwin creuen que l’organització humana és perfectible i que pot comportar
un progrés de les persones, i els pessimistes com Malthus, que veuen
impossibles aquestes millores. Com és ben sabut, Malthus creia que «el
poder de la població per multiplicar-se és infinitament superior al poder
de la terra per produir els béns que permetin la subsistència de l’home».
Com molt bé ha dit Robert Lucas, un gran teòric contemporani del
creixement, la teoria de Malthus era probablement apropiada per al món
que ell havia vist fins al seu temps. Un món caracteritzat per la misèria i
per uns estàndards de vida que s’havien situat als nivells de subsistència
durant segles. Tanmateix, sembla clar avui que la teoria de Malthus era
lluny de constituir una base sòlida per preveure l’evolució de l’espècie
humana, encara que Malthus fos, de fet, un dels pensadors en què es va
inspirar Darwin.
Uns quants anys més tard, una altra ment privilegiada, la de Stanley
Jevons, reconegut i polifacètic economista i home de ciència de finals del
segle x i x, va examinar la qüestió dels possibles límits al creixement econòmic.
Per a ell, el factor que limita el creixement no seria tant la terra i els
rendiments decreixents del seu conreu, com la disponibilitat limitada del
recurs natural clau per propulsar la revolució industrial. En el seu tractat
The Coal Problem (1865), Jevons argumenta que la projecció a cent anys
del creixement de l’extracció de carbó de l’any 1861 (a una taxa del 3,5%
anual) suposava passar de 84 milions de tones anuals a 2.600, i que això
era materialment impossible i econòmicament inviable.
32
013-VIA 15-2.indd 32 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Com va recordar no fa gaire l’economista Angus Maddison, un dels
grans experts en l’anàlisi de sèries econòmiques a llarg termini, aquestes
previsions «a cent anys vista» contrasten de manera accentuada amb els
fets. El consum anual de carbó arribà al seu màxim al Regne Unit l’any
1913 (292 milions de tones) per caure després progressivament fins als 26
milions de 2003. De fet, en aquest any el consum d’energia del Regne Unit
fou de 370 milions d’equivalents de tones de carbó, molt per sota dels
pronòstics de Jevons, que va menystenir la disponibilitat de substituts i
les millores potencials de l’eficiència energètica.
Potser la millor il·lustració d’aquest contrast constant al llarg de la
història entre els pensadors o científics optimistes i els pessimistes ens
l’ofereix la coneguda polèmica dels anys setanta del passat segle entre
Julian Simon i Paul Ehrlich, en uns anys en els quals, en el marc dels problemes
econòmics generats per les crisis del petroli, es va popularitzar la
idea dels límits al creixement, amb el conegut informe Meadows presentat
al Club de Roma per un grup d’investigadors que utilitzaven
com a eina d’anàlisi i prognosi la Dinàmica de La idea dels límits
Sistemes.
al creixement es va
La polèmica entre Simon i Ehrlich es va concretar de popularitzar pels
manera senzilla en una aposta pública que Simon va problemes econòmics
plantejar al seu oponent. Amb preus de l’any 1980 es de- generats per les crisis del
terminà quantes lliures es podien comprar de metalls petroli.
com ara el tungstè, el crom o el níquel amb 200 dòlars.
L’aposta consistia que Simon estava disposat a pagar a Ehrlich la diferència
entre els 200 dòlars i el preu futur (descomptant la inflació) de la mateixa
quantitat de metall, en el cas que –com argumentava Ehrlich– aquest
preu augmentés. Naturalment, si el preu baixava, qui havia de pagar era
Ehrlich. Com es veu en el gràfic els preus van baixar significativament,
Simon va guanyar l’aposta, i segons sembla no la va poder tornar a fer
amb un horitzó de l’any 2000, tot i que ho va suggerir repetidament a
Ehrlich. Amb diverses excuses Ehrlich s’hi va negar.
La tesi de Simon, que es va provar encertada, era que l’aparició de substituts
i les millores tecnològiques impedirien els augments de preus que
pronosticaven tots aquells que deien que l’explotació dels recursos naturals
portaria al seu encariment.
013-VIA 15-2.indd 33 17/5/11 15:35:48
33

Creixement versus progrés
Taula 1. L’aposta de Simon i Ehrlich.
34
Metall
Preu 1980
(dòlars de 1980)
Preu 1990
(dòlars de 1980)
Canvi
(en %)
Coure (195,56 lliures) 200 163 -18,5
Crom (51,28 lliures) 200 120 -40
Níquel (63,52 lliures) 200 193 -3,5
Estany (229,1 lliures) 200 56 -72
Tungstè (13,64 lliures) 200 86 -57
És important recordar, també, que ja al llarg dels anys 70, hi va haver
una forta controvèrsia sobre aquestes qüestions, impulsada per exemple
per l’organització Resources for the Future (liderada intel·lectualment per
V. Kerry Smith i John Krutilla), entre els economistes ortodoxos com Joseph
Stiglitz, William Nordhaus, i d’altres com Tony Fisher (Resource and Environmental
Economics, 1981), i també Partha Dasgupta i Geoffrey Heal (Economic
Theory and Exhaustible Resources, 1979); i els que argumentaven, com Hermann
Daly i N. Georgescu-Roegen, que el model convencional de la teoria
econòmica era inaplicable al nou entorn (vegeu Resources for the Future:
Scarcity reconsidered, editat per V. Kerry Smith i publicat
El creixement de la l’any 1979).
productivitat ha estat En definitiva, i per concloure aquesta introducció his-
resultat del progrés tòrica, la qüestió del creixement econòmic i dels seus lí-
tecnològic i humà i mits i, per tant, en quina mesura el creixement és un
de l’especialització factor de progrés ja que comporta l’ús d’uns recursos na-
internacional. turals i mediambientals limitats, ha sorgit repetidament
al llarg de la història, segurament cada cop que –com
ara, tot començant el segle x x i– la societat s’ha enfrontat a períodes d’escassetat
d’alguns o molts dels recursos clau del moment.
Que el pessimisme sobre la capacitat del nostre planeta per fer front
als reptes de futur sigui un fenomen recorrent de la nostra societat no
deixa de ser molt sorprenent si hom reflexiona uns minuts sobre la magnitud
del que han aconseguit les nostres societats al llarg de, fonamentalment,
els darrers dos-cents anys.
Les investigacions d’Angus Maddison mostren que entre el 1820 i l’any
2001, el PIB per hora treballada es va multiplicar per 28 als EUA. Aquest
013-VIA 15-2.indd 34 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
enorme creixement de la productivitat ha estat el resultat fonamentalment
de dos factors: en primer lloc, el progrés tecnològic, reflectit tant en
l’espectacular acumulació de maquinària i equips per càpita (s’ha multiplicat
per 350 cops), com en l’augment del capital humà (multiplicació
per 12 dels anys d’escolarització); i, en segon lloc, l’especialització internacional,
reflectida en el creixement del comerç, mesurat per les exportacions
per càpita, que als EUA s’han multiplicat per 113. L’ordre de magnitud
d’aquests creixements és també extraordinari en els altres països,
Regne Unit i Japó, pels quals es disposa d’informació.
És encara fins i tot més remarcable que aquest creixement s’ha portat
a terme amb un ús decreixent de molts recursos materials: la terra, l’ús de
la qual es divideix per quinze al llarg del període; i el temps de treball
(que no la qualitat) de les persones, que cau aproximadament un 20%. És
a dir, cada cop ha fet falta menys terra i menys força humana bruta.
Pel que fa a l’ús dels recursos energètics, aquests augmenten (per
exemple, es multiplica per 3,25 als EUA), però ho fan a ritmes decreixents,
i en conjunt a una taxa menor que el producte. Així l’ús d’energia per
unitat de producte cau, d’1,95 a 0,30 tones d’equivalent del petroli per
cada 1.000 dòlars de producte.
En definitiva, i ja per acabar aquest reguitzell de dades, al llarg del segle
x x l’èxit de la humanitat per controlar les tendències malthusianes ha
estat notable. Es pot comprovar, per exemple, amb dades de tot el planeta
referides als anys 1900 a 2001. En aquest període, malgrat que la població
s’ha incrementat per quatre, el producte ho ha fet per 19, de manera que
l’augment de PIB per càpita ha estat aproximadament de
5 vegades.
La millora del benestar
Tot i que hi ha controvèrsia sobre la manera exacta de gràcies als nous
mesurar-ho, cal afegir que economistes com William productes i serveis
Nordhaus ens han recordat que les mesures habituals de no copsa de manera
creixement de la renda, ja de per si molt espectaculars al fidel les estadístiques
llarg dels darrers 200 anys, com hem vist, segurament econòmiques habituals.
suposen una infravaloració de la millora del benestar, ja
que no tenen en compte la creixent millora en la qualitat dels productes
i dels serveis. O l’aparició de productes que simplement abans eren inconcebibles.
Per exemple, avui és possible escoltar a la sala d’estar de casa
013-VIA 15-2.indd 35 17/5/11 15:35:48
35

Creixement versus progrés
una òpera interpretada pels millors cantants del món, amb un cost i una
qualitat que ni podia passar per la imaginació dels nostres avantpassats.
Pot haver-hi discrepàncies sobre com això s’ha d’incorporar a les nostres
mesures de millora en renda per càpita (i Maddison discrepa aquí de
Nordhaus), però sens dubte es tracta de millores en el nostre benestar que
no copsen de manera fidel les estadístiques econòmiques habituals.
La visió pessimista, que jo diria que predomina malgrat el fet que repetidament
la humanitat ha superat els obstacles que comportaven les limitacions
físiques del moment, crec que es basa en una fal·làcia, no molt diferent
de la fal·làcia de l’ocupació, segons la qual els llocs de treball en una
societat són limitats, i per tant un bé preciós que s’ha de repartir entre
tots els ciutadans. La fal·làcia dels límits al creixement, crec jo, és argumentar
que el creixement sols és possible consumint recursos naturals
que són finits. I aquest plantejament oblida una qüestió fonamental: que
el veritable creixement, el veritable progrés econòmic i social, més enllà
de la cobertura de les necessitats bàsiques, es basa en la generació i transmissió
d’idees, conceptes i valors que permeten a les persones acumular
coneixements i aptituds (capital humà) i a les societats desenvolupar valors
compartits que afavoreixen la vida en comú. Valors
Keynes va predir que el com ara la llibertat, la tolerància, la confiança, l’honeste-
problema econòmic humà dat i la solidaritat que constitueixen el fonament del que
es resoldria i els homes sovint anomenem capital social.
cercarien després béns I en aquest punt voldria afegir que els economistes,
immaterials. crec jo, sempre hem tingut clara la diferència entre els
dos conceptes: creixement i progrés. John Maynard Keynes
ja ho anticipava, fa més de setanta anys, quan en una famosa conferència
que va donar –precisament a Madrid– titulada «Economic possibilities
for our grandchildren» afirmava que no tardaria molt a arribar el
moment en què el problema econòmic de la humanitat es resoldria, en
el sentit que les persones deixarien d’estar preocupades per la subsistència
econòmica i podrien dedicar una gran part del seu temps i esforç a
cercar i gaudir de béns immaterials.
Keynes es comptava, com és sabut, entre els optimistes, i amb l’avantatge
que ens dóna viure pràcticament un segle després que ell, crec que
podem afirmar que els fets li han donat en gran mesura la raó. Escrivint
36
013-VIA 15-2.indd 36 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
a l’època de la gran depressió (any 1930, i això té mèrit) deia: «Crec que és
pot afirmar amb seguretat que l’eficiència tècnica creix a una taxa anual
acumulativa superior a l’1%». I a partir d’aquí afirmava: «M’atreviria a
predir que l’estàndard de vida als països avançats d’aquí cent anys serà
entre quatre i vuit vegades més gran que el que tenim avui». Un examen
de les dades històriques sobre la renda per càpita dels països occidentals
al llarg dels darrers anys confirma l’encert del judici de l’il·lustre economista.
Entre l’any 1900 i el 2000 el PIB per càpita del món occidental es va
multiplicar per 7,6, i el de la resta del món per 4,5.
El seu argument essencial era que la ciència i el tipus d’interès compost
eren dos potentíssims motors que permetrien a les societats futures
gaudir del lleure i dels béns immaterials que ell tant apreciava: les arts
escèniques, la dansa, la música i la lectura. Keynes, però, era un sagaç
observador de la realitat social del seu temps, i com a membre prominent
de les classes acomodades de l’època, ja intuïa que no era del tot obvi que,
a jutjar pel comportament de les classes altes del Regne Unit del seu
temps, la solució dels problemes bàsics de subsistència comportés una
creixent demanda per part de la població per la satisfacció de les necessitats
espirituals o estètiques.
Un altre famós economista britànic, Lionel Robbins, quan discuteix a
les seves lliçons sobre història del pensament econòmic les teories de
Malthus, presenta un argument similar. Diu que, a llarg termini, el veritable
límit al creixement econòmic no el constitueix el nivell fisiològic de
subsistència de la població, sinó un concepte molt més
difícil de definir: el nivell psicològic de subsistència. És a A partir d’un determinat
dir, el límit al creixement no l’establiria l’expansió de la nivell de renda per
població sinó el creixement dels desigs de les persones, càpita el creixement
que sempre anirien per davant de les possibilitats de ge- no comporta millores
nerar producte.
substantives en la
Aquestes idees, que s’apunten en contribucions dels sensació de benestar.
economistes més brillants de fa molt temps (i segur que
es podrien trobar més referències similars en altres autors), han estat corroborades
empíricament al llarg dels darrers anys en un seguit d’investigacions
que han tractat d’examinar l’impacte de la millora en la renda
per càpita de les persones en la seva sensació de benestar i felicitat. Aquest
013-VIA 15-2.indd 37 17/5/11 15:35:48
37

Creixement versus progrés
no és el lloc per resumir en detall aquestes investigacions. Pel que ara ens
ocupa, el que és important indicar és que la recerca sobre la felicitat mostra
que a partir d’un determinat nivell de renda per càpita, el creixement
–en termes absoluts– no comporta millores substantives en la sensació
de benestar. Aquestes millores s’aconsegueixen quan aquest creixement
és en relació amb un grup de referència amb què la persona es compara,
o en relació amb un nivell de partida. I que en qualsevol cas es tracta de
millores de felicitat fugisseres, de curta durada.
En definitiva, les persones, éssers antropològicament socials, som capaces
de generar millores en el nivell de vida molt més enllà de les nostres
necessitats fisiològiques. Per desgràcia, la nostra pròpia caracterització
social ens porta molt sovint a entrar en una cursa desenfrenada d’increments
del consum de béns materials, amb la fútil esperança de millorar
el nostre benestar.
Per tant, el veritable límit al creixement econòmic no prové, crec jo, de
la interacció entre el sistema d’economia de mercat i uns recursos naturals
escassos. L’economia de mercat i la ingenuïtat humana han estat excepcionalment
hàbils per superar aquestes limitacions. El veritable límit,
penso, el pot posar el nostre sistema de valors.
D’altra banda, i ja des d’una perspectiva més econòmica, és ben sabut
que la visió pessimista menysté –com ja feia Jevons– el paper del sistema
de preus i la propietat privada, que en molts casos –excepte pel problema
dels recursos compartits al qual em referiré després– in-
Les idees cada cop es centiva l’estalvi de recursos o la substitució entre recur-
transmeten a un cost més sos i l’avenç tecnològic.
baix i amb més facilitat Tanmateix, l’argument que vull fer des de la visió
i no estan sotmeses a més d’economia, va més enllà. Cada cop més, a les socie-
la llei de rendiments tats avançades el creixement s’haurà de centrar en les
decreixents. idees, béns –fixem-nos-hi– immaterials, que cada cop es
transmeten a un cost més baix i amb més facilitat i que
–i això és el més important– no estan sotmesos a la llei de rendiments
decreixents. Ja fa molts anys un dels pares fundadors de la república americana,
Thomas Jefferson, afirmava: «Aquell que rep una idea meva, rep
instrucció sense disminuir la meva, com aquell qui encén la seva espelma
amb la meva, rep llum sense enfosquir-me». Les idees presenten rendi-
38
013-VIA 15-2.indd 38 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ments constants, no s’esgoten amb el seu ús repetit, i per tant atorguen a
la nostra societat una font inacabable de creixement i progrés.
Per desgràcia, les modernes teories del creixement econòmic, tot i haver
intentat incorporar el capital humà i la tecnologia com a factors de
creixement endogen, no sembla que de moment hagin reeixit del tot.
Predomina, doncs, una visió del creixement econòmic com a factor
exogen, lligat al desenvolupament de tecnologies d’ús general (no específiques
a un sector concret) des de finals del xviii o principis del x i x: per
exemple, la màquina de vapor (1780), els canals (1790), ferrocarril (1820),
telègraf i telèfon, electricitat, automoció, transport aeri, materials artificials,
ordinadors, Internet i mòbils.
Ara bé, de progrés tècnic, n’hi ha hagut sempre, i el fet que el creixement
esclati precisament a Europa en aquell moment continua essent un
misteri. És clar que les institucions socials hi juguen un paper, però els
mecanismes exactes del canvi són encara incerts i no han estat del tot
entesos pels investigadors en ciències socials.
La diferència entre creixement i progrés, d’altra banda, ha estat des de
ja fa temps reconeguda pels economistes en els seus indicadors. Com és
ben sabut els Indicadors de Desenvolupament Humà de
les Nacions Unides van més enllà de les xifres de renda Els indicadors de
per càpita i incorporen mesures directes del benestar de desenvolupament humà
la població, amb indicadors com l’esperança de vida en han progressat a tot el
néixer, el grau d’alfabetització dels adults i el nivell d’es- món en els darrers quinze
colarització dels joves.
anys excepte en alguns
Tanmateix, aquests indicadors de benestar són molt països de l’antic bloc
més fàcilment millorables en un entorn de creixement soviètic i d’Àfrica.
econòmic que no pas en una economia estancada o en
recessió. De fet, encara que és cert que la correlació entre els indicadors
no econòmics del HDI i el PIB per càpita no és perfecte, sí que és molt elevada
(vegeu la taula 2 a la pàgina següent).
També cal ressaltar, i amb això emfatitzo la visió optimista del progrés
de la humanitat, que els indicadors de desenvolupament humà han progressat
a pràcticament tot el món en els darrers quinze o vint anys. Les
principals excepcions tenen lloc a alguns països de l’antic bloc de la Unió
Soviètica –que tenen dificultats per passar als nous règims democràtics
013-VIA 15-2.indd 39 17/5/11 15:35:48
39

Creixement versus progrés
Taula 2. L’índex de desenvolupament humà i la renda per càpita.
amb economia de mercat (Rússia, Tadjikistan, Moldàvia, Ucraïna, Uzbe kistan)–
i països d’Àfrica, que no han estat capaços d’estructurar un estat modern
o de superar les seves lluites internes (Swazilàndia, Camerun, Kenya,
Zimbabwe, Zàmbia, Costa de Marfil, Congo, República Centrea fricana).
De la mateixa manera, és important tenir present que molts dels problemes
socials a què s’enfronten les nostres societats avui en dia són, en
el fons, problemes per la redistribució de la renda. Tant si parlem de la
deslocalització, del problema de l’aigua, del cost del gasoil per als pescadors
i transportistes o de l’abandó dels camps pels pagesos. És de sentit
comú que la resolució d’aquests problemes, com qualsevol política de reforma
estructural en general, és molt més viable si hom disposa d’un entorn
de creixement que alleugereixi l’impacte negatiu en els perjudicats
o que permeti generar els recursos públics per compensar-los des de les
instàncies polítiques.
Finalment, segurament no haig de deixar de comentar la crítica habitual
que rebem els economistes pel que fa a la nostra mesura del creixement,
el PIB o la renda per càpita. Es considera un indicador inapropiat
no sols com a mesura de progrés sinó també com a mesura de béns produïts.
S’argumenta que inclou activitats com ara la fabricació d’armament
o la despesa en casinos, que són més aviat mals i no béns; i que, en
sentit contrari, deixa fora del càlcul activitats productives molt importants,
com ara les feines de la casa o l’atenció a familiars.
40
Agrupament de països (rànquing en
esperança de vida, educació, PIB)
Índex d’esperança
de vida
Índex
d’educació
Índex de PIB
per càpita
Països menys desenvolupats (7,8,7) 0,492 0,519 0,452
Estats àrabs (5,5,4) 0,708 0,687 0,702
Àsia de l’est i Pacífic (3,4,5) 0,779 0,836 0,699
Llatinoamèrica i Carib (2,3,3) 0,797 0,873 0,740
Àsia del Sud (6,6,6) 0,646 0,598 0,589
Àfrica subsahariana (8,7,7) 0,410 0,571 0,500
Europa central i de l’est i CEI (4,1,2) 0,726 0,938 0,761
OCDE (1,2,1) 0,888 0,912 0,947
Font: Human Development Report, 2007/2008. Nacions Unides.
013-VIA 15-2.indd 40 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
No està clar, tanmateix, que aquesta sigui una qüestió fonamental, ja
que si hom surt del criteri d’utilitzar els preus de mercat com a unitat de
mesura, no és obvi quines són les alternatives, i són nombroses les despeses
que des de diferents postures ètiques o ideològiques un podria proposar.
Cal comptar la despesa en Fórmula I com a creixement? Les curses de
braus? O segons quins programes de televisió?
És ben cert d’altra banda que el sistema de preus no copsa de manera
fidel el valor, ja que «es de necios confundir valor y precio», com diu el clàssic.
Abans he argumentat que el sistema de preus contribueix a incentivar la
recerca de substituts quan els recursos esdevenen escassos.
La defensa per part dels economistes del sistema de
preus com a mecanisme eficient de l’assignació de recursos
no és, però, maximalista, ja que en algunes ocasions
–per raons plenament justificades, lligades fonamentalment
a les dificultats per assignar els drets de propietat
dels recursos compartits com ara l’aire pur, la pesca, etc.– el sistema de
preus no funciona i comporta una sobreexplotació del recurs des de la
perspectiva de la col·lectivitat.
Fins i tot, però, quan això succeeix, un sistema basat en els incentius
de mercat, com són els permisos de CO2 No hi ha cap recurs
natural que valgui
la pena preservar
a qualsevol cost.
, pot ésser un mecanisme per preservar
un recurs escàs com, per exemple, l’aire net.
Crec que al llarg d’aquest breu assaig ha quedat abastament clar que
entre els optimistes i els pessimistes a què he fet referència, la meva elecció
és clara, al costat dels optimistes, que confien en la ingenuïtat humana,
la capacitat de superació de la persona lliure i el potencial de les nostres
societats per avançar en un ús més racional del creixement material
que som capaços de generar. La capacitat de passar a gaudir dels béns
immaterials.
Com a bon economista, però, em toca acabar en una visió menys eufòrica,
ja que no debades la nostra és l’anomenada ciència lúgubre (the dismal
science). Crec que és molt important traslladar a la nostra societat la
idea central que no hi ha cap recurs natural que valgui la pena preservar
a qualsevol cost, de la mateixa manera que no és correcte no comptabilitzar
l’explotació dels recursos naturals que comporta la millora del benestar
material. Quan fem esforços, i gastem recursos, per impedir que des-
013-VIA 15-2.indd 41 17/5/11 15:35:48
41

Creixement versus progrés
aparegui una espècie, mantenir el cabdal d’un riu o preservar un entorn
natural estem, de fet, deixant d’assignar diners a altres necessitats. I de la
mateixa manera quan es planifiquen inversions productives que poden
suposar una expansió significativa de l’activitat econòmica i el PIB cal que
també es tingui present el cost social en termes dels recursos naturals i
mediambientals esmerçats.
Crec que els economistes, humilment, podem contribuir a posar preu
a aquestes alternatives i que d’aquesta manera la societat valori correctament
el cost de les diferents opcions a què s’enfronta.
Referències bibliogràfiques
De Lon g, J. Bradford (1998). «Review of David S. Landes, The Wealth and
Poverty of Nations: Why Are Some So Rich and Others So Poor». Dins:
Book Reviews. Es pot consultar a: http://www.j-bradford-delong.net.
Keynes, John Maynard (1930). «Economic Possibilities for Our Grandchildren».
Dins: Essays in Persuasion. The collected Writings of John Maynard
Keynes: MacMillan, 1971, reimprès el 1989.
Lu c a s, Robert E. (2002). Lectures on Economic Growth. Harvard University
Press. Boston, Mass.
Ma D D i s o n, Angus (2005). «Evidence submitted to the Select Committee on
Economic Affairs, House of Lords, London, for the Inquiry into Aspects
of the Economics of Climate Change», febrer.
— (2007) Contours of the World Economy 1­2030 AD: Essays in Macro­Economic
History. Nova York: Oxford University Press.
no r D h a u s, William D. (1997). «Do Real-Output and Real-Wage Measures
Capture Reality? The History of Lighting Suggests Not». Dins: The
Economics of New Goods. Editat per T. F. Bresnahan i R. J. Gordon. National
Bureau of Economic Research. NBER Book Series Studies in Income
and Wealth. Cambridge, Mass.
robbins, Lionel (1998). A History of Economic Thought: the LSE Lectures. Princeton,
N. J.: Princeton University Press.
NOTES
1 En defensa de Malthus, val la pena indicar que els arguments dels optimistes sovint no eren
analíticament molt sofisticats. Lionel Robbins explica que Godwin creia que la tendència al
creixement excessiu de la població en presència d’excedents alimentaris s’aturaria gràcies al fet
42
013-VIA 15-2.indd 42 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
que el desig sexual era una característica de la persona humana que tendiria a desaparèixer en
el temps (sic).
2 Vegeu Ma d d i s o n (2007), p. 352-353.
3 Angus Maddison destaca que el període 1500-1800 també va ésser un període substancial de
progrés econòmic sovint infravalorat.
4 Vegeu, per exemple, l’Informe Mensual núm. 337 de “la Caixa”, corresponent al juliol-agost de
2010, per a una anàlisi d’aquesta questió i per a referències a la literatura.
5 Vegeu The Writings of Thomas Jefferson. Editat per Andrew A. Lipscomb i Albert Ellery
Bergh, Washington: Thomas Jefferson Memorial Associaltion 1905. Publicat a The University of
Chicago Press, The Founders’ Constitution (1987) (http://press-pubs.uchicago.edu/founders/
documents).
6 Brad de Long cita Francis Bacon, qui afirmava que la pólvora, el compàs i la impressió havien
transformat Europa, encara que les tres tecnologies eren conegudes i de fet inventades a la
Xina i, en canvi, no l’havien transformat.
7 De fet, més enllà de l’economia, la qüestió de fins a quin punt el concepte de progrés és el
mateix en diferents cultures sempre ha estat polèmica. Vegeu, per exemple, la discussió d’Isaiah
Berlin a «Herder and the Elightenment», publicat a The Proper Study of Mankind (editat per
Farrar, Strauss & Giroux, Nova York, 1997).
013-VIA 15-2.indd 43 17/5/11 15:35:48
43

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL)
Marçal Sintes
Nostàlgia de l’àgora
Històricament, comunicació i democràcia han estat dos conceptes indissociables.
Vint i cinc segles després, aquesta díada continua sent vigent però la
irrupció dels mitjans de comunicació de masses i les noves tecnologies, segons
analitza l’autor, han transformat l’espai públic i la nostra manera d’entendre’l.
L’àgora de la Grècia clàssica, encara avui idealitzada, s’ha substituït per una
nova «aldea global» contemporània on «la fisicitat» dels subjectes és digital i en
la qual la informació no es caracteritza tant per la seva capacitat de formar moralment
i intel·lectualment el ciutadà com per la quantitat i velocitat amb què
s’emet o per la fragmentació i transparència dels seus continguts.
Constitueix un lloc comú molt freqüentat l’evocació de la democràcia de
la Grècia clàssica, més en concret, de les assemblees de ciutadans a les
ciutat-estat, quan es reflexiona sobre l’opinió pública i la democràcia. Els
teòrics de la democràcia liberal no van deixar de citar l’àgora, en particular
l’àgora de l’Atenes de Pèricles (segle V a.C.), com a ideal, com a òptim,
com a la realització plena de la simbiosi comunicació-democràcia. Per als
teòrics de la democràcia liberal, que situaven la idea de debat en el nucli
del sistema democràtic, l’àgora –l’àgora idealitzada més que l’àgora històrica–
era el model no solament primigeni sinó també més pur, admirable
i positiu d’articulació de l’opinió pública, entesa aquesta com l’àmbit
en què una comunitat dialoga –parla amb si mateixa– i materialitza la res-
44
013-VIA 15-2.indd 44 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ponsabilitat dels ciutadans de participar en el disseny del destí comú.
L’àgora, a més, constituiria un dels mitjans a través dels quals el ciutadà
es forma moralment i intel·lectualment, cosa que actua en benefici no
sols del seu progrés individual, sinó també del de la comunitat en el seu
conjunt.
Com ha assenyalat Ferran Sáez Mateu, entre el sistema polític de la
Grècia clàssica i la comunicació existia una relació estricta d’inherència.
1 Aquesta inherència ha volgut ser respectada –no
podia ser d’altra manera– i emfasitzada en els sistemes
democràtics occidentals, a desgrat que la democràcia ja
no té la ciutat-estat com a unitat fonamental i, sobretot,
els mitjans de comunicació han irromput en l’escena
per mediar i, per tant, per unir, però també per interposar-se
entre la realitat i el demos, així com entre els ciutadans,
o sigui, entre el demos i el demos mateix. Segons
Sáez Mateu, aquesta irrupció ha resultat en una colla
d’aspectes disfuncional. El vincle entre comunicació i
democràcia hauria deixat de ser fructífer i la seva relació
hauria esdevingut anòmala, fins al punt que es pot
afirmar que aquella fèrtil simbiosi s’ha tornat una «fricció sostinguda»
de «conseqüències imprevisibles a llarg termini», segons el professor. 2
L’àgora constituiria un
dels mitjans a través
dels quals el ciutadà
es forma moralment i
intel·lectualment, cosa
que actua en benefici
no sols del seu progrés
individual, sinó també del
de la comunitat en el seu
conjunt.
La comunicació en l’àgora era una comunicació en què regia la isegoria
i la isenomia, que significa igualtat quant a la participació en les reunions
públiques i igualtat de drets entre els demoi, és a dir, entre aquella minoria
que gaudia dels drets i l’estatus associats a la condició de ciutadà. A
més, l’àgora es caracteritza pel seu funcionament dialògic, basat en la
presència, en la fisicitat tant dels subjectes com de la paraula. Els que parlaven,
escoltaven o votaven ho podien fer justament perquè hi eren, la
qual cosa implica tota una sèrie d’efectes sensorials, emotius i simbòlics
rellevants. Les reunions atenenques es caracteritzen, tenen adherit a la
seva ontologia l’hic et nunc, això és: que existien si, i només si, els ciutadans
es trobaven en un lloc i un moment determinats, per tant, si tots
eren allà presencialment i junts.
Avui, vint-i-cinc segles després, comunicació i democràcia continuen
sent inseparables. Impossibles i fins i tot impensables una sense l’altra. No
013-VIA 15-2.indd 45 17/5/11 15:35:48
45

Nostàlgia de l’àgora
obstant, i encara que una part del discurs sobre aquest assumpte en el fons
es resisteixi a admetre-ho, tot ha canviat. I ha canviat molt. La comunitat
–una comunitat massiva o, almenys, potencialment massiva– parla amb si
mateixa d’una forma que té molt poc a veure amb aquella
àgora idealitzada que va servir als teòrics del liberalisme
democràtic, als arquitectes del sistema, per a dissenyar-lo.
Igualment, la díada comunicació-democràcia no s’ajusta,
almenys al nostre entendre, al model proposat per
Jürger Habermas, 3 Avui, vint-i-cinc segles
després, comunicació i
democràcia continuen
sent inseparables.
que contempla l’opinió pública a la
segona meitat del segle x x com l’evolució de la conversa pública burgesa
que va florir en salons i cafès. Com apunta John B. Thompson,
46
[...] si rellegim atentament el treball d’Habermas, descobrirem, penso,
que l’autor no està interessat en la impressió com a tal, en les característiques
distintives d’aquest mitjà de comunicació i en el tipus de
relacions socials establertes per ella. El seu pensament sobre la impressió
aborda un model de comunicació basat en la paraula parlada: la
premsa periòdica era part de la conversa que va començar i continuar
en locals compartits de la sociabilitat burgesa. 4
Molt poques ratlles després, assenyalarà Thompson per què considera
que Habermas incorre en una interpretació de l’impacte dels mitjans de
comunicació audiovisuals, la ràdio i la televisió, en termes clarament negatius.
Escriu el nord-americà:
No era tan sols perquè les indústries mediàtiques havien passat a tenir
interessos més comercials i restar subjectes a interessos particulars;
es tractava també perquè el tipus de situacions comunicatives
que van crear, en les quals la recepció dels productes mediàtics s’havia
convertit en una forma d’apropiació privada, estava molt lluny de l’intercanvi
dialògic que tenia lloc entre els individus que s’agrupaven en
clubs i cafeteries a principis de l’Europa moderna. 5
Hem examinat fins aquí dues metàfores poderoses sobre l’opinió pública.
La de l’àgora grega i la de la conversa burgesa. Totes dues tenen
013-VIA 15-2.indd 46 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
virtuts, però presenten una mateixa carència. Ens referim a l’error en què
reincideixen nombrosos autors a, de la mà d’aquestes metàfores, menysvalorar
o, directament, obviar la importància i els efectes de la impremta,
però sobretot de la ràdio, la televisió i internet, de les seves tecnologies,
quant a la naturalesa de la mediació exercida i, en conseqüència,
en re lació amb les característiques del debat i
l’opinió públics als quals donen peu.
El mateix tipus de carència presenta la tercera de les
metàfores, la del grup de seminari, que volíem presentar.
Aquesta és el que en podríem denominar una metàfora
oculta i ha estat detectada a l’obra de John Stuart
Mill (concretament a Sobre la llibertat) 6 i és assenyat pensar
que, de forma conscient o no, és compartida per altres
liberals clàssics. És clau apro fundir en l’anàlisi del
substrat conceptual de Mill, ja que l’anglès és segurament
l’autor que millor va compendiar i consolidar la
teoria liberal sobre la premsa, la llibertat d’expressió i
l’opinió pública, teoria configuradora dels règims democràtics occidentals.
Tal com ens ha fet veure Alan Haworth, tot i que s’hi refereixi repetidament,
Mill no imagina el debat públic exactament com un transsumpte
de l’àgora grega, sinó que més aviat el vol, encara que no ho
explicita, com un tipus de debat molt pròxim al que es donaria en un
grup de seminari, en un grup reduït de debat. 7
Nombrosos autors
reincideixen en l’error
de menysvalorar la
importància i els efectes
de la ràdio, la televisió
i Internet, de les seves
tecnologies en relació
amb les característiques
del debat i l’opinió
públics als quals
donen peu.
Això vol dir un grup compost per persones triades, seleccionades. Es
tractaria de persones amb un adequat i equiparable nivell de coneixements,
que raonadament i honestament s’esforçarien a cercar plegats i
reconèixer la veritat. Per aconseguir-ho escoltarien els arguments exposats
i si s’escaigués variarien les seves posicions de partida. Una altra característica
d’aquest model, que presenta una innegable orientació elitista,
seria el respecte de tots els membres a les regles i maneres de funcionament
que regirien el debat.
Haworth s’interroga sobre si el que ell anomena seminar group model
s’ha d’entendre en John Stuart Mill com a descriptiu o normatiu. En el
primer cas, Mill estaria equivocat: la societat no és ni funciona com un
grup de seminari. En el segon cas, emperò, si la conceptualització millia-
013-VIA 15-2.indd 47 17/5/11 15:35:48
47

Nostàlgia de l’àgora
na s’hagués de prendre com un ideal, no hi hauria res a dir, i fins i tot
constituiria «una font d’esperança i inspiració». 8
Mill era un brillant orador i va participar en tota mena de debats. El 1825
va ser un dels fundadors de la London Debating Society, inspirada en l’Edinburgh
Speculative Society. Va formar part també de la Utilitarian Society,
dedicada a discutir sobre l’utilitarisme. Igualment solia reunir-se amb un
grup d’amics a casa de l’historiador George Grote per abordar setmanalment
qüestions controvertides, grup amb què fundaria la West minster Review.
Aquests tipus de clubs o colles dedicades al debat són característiques
dels segles xviii i x i x. En la seva autobiografia, Benjamin Franklin evoca la
fundació, amb uns quants amics, d’un d’aquests clubs a Filadèlfia i descriu
en aquests termes les normes que es van autoimposar.
48
Els nostres debats havien d’estar sota la direcció d’un President i
ser conduïts amb l’esperit sincer de la recerca de la veritat sense inclinació
per la disputa ni el desig de la victòria; i per evitar l’acalorament,
tota expressió de positivisme en les opinions o de directa contradicció,
era considerada [...] com a material de contraban i per tant prohibida
sota petites sancions pecuniàries. 9
Com apuntàvem més amunt, totes tres metàfores presenten el greu
problema de no incorporar en l’anàlisi les modificacions que els diferents
mitjans mediadors causen en els missatges i, consegüentment, en la manera
com aquests missatges són rebuts i compresos i/o incorporats. Es
produeix això amb relació a la premsa escrita i, de forma molt notòria, a
la ràdio, la televisió i internet (considerem o no internet com un mitjà
amb carta de naturalesa pròpia o una plataforma que acull i en què conviuen
llenguatges diversos).
En especial la metàfora de l’àgora, però també la del grup de seminari
o de la conversa burgesa, que hi estan estretament i clarament emparentades,
semblen continuar vigents en l’actual debat sobre el futur del periodisme.
O, com a mínim, semblen continuar vigents algunes de les principals
idees que contenen. Sobretot entre els integrants del bàndol que
podríem designar com a tecnooptimista, existeix una coincidència a continuar
fent servir aquestes metàfores com a crosses intel·lectuals.
013-VIA 15-2.indd 48 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
El cert és que ni els tecnooptimistes ni tampoc els crítics amb la nova
mediació digital no disposen avui d’una metàfora operativa, que ajudi
més que dificulti la comprensió dels canvis que s’estan produint. És per
això que, al marge de metàfores centrades en l’estructura (la comunicació
en xarxa de Manuel Castells), les característiques físiques (les autopistes
de la informació d’Al Gore) o les estructures de poder a
internet (el neofeudalisme de Javier Echeverría), els especialistes
que s’esforcen a reflexio nar sobre la naturalesa
i les conseqüències del fenomen digital sovint acaben retornant
a l’àgora no sols com a referència històrica, sinó,
novament, com a ideal, com a òptim feliçment cada cop
més proper (verbigràcia: Multituds intel·ligents, de Howard
Rheingold). 10
Els especialistes que
s’esforcen a reflexionar
sobre la naturalesa i
les conseqüències del
fenomen digital sovint
acaben retornant a
l’àgora com a ideal, com
Així, existeix entre força autors la convicció que la ve- a òptim feliçment cada
ritable «aldea global» mcluhiana cal vincular-la més a les cop més proper.
noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
que a l’hegemonia televisiva, com creia el professor canadenc. Igualment,
se saluden com a autèntics motors d’una democràcia millor aquestes tecnologies,
i se citen des del cas de la bloguera cubana Yoani Sánchez fins al
paper de Facebook en la revolta egípcia o la difusió per part de l’organització
WikiLeaks de muntanyes de documents sostrets del departament
d’Estat dels EUA. Aquest corrent de pensament en Alvin Toffler o Nicholas
Negroponte, els seus protoprofetes.
Es continua incorrent en l’equivocació de no veure o bé de regatejar al
factor tecnològic la veritable dimensió de la seva influència. Una influència
que modifica la dimensió quantitativa però també, integralment, la
dimensió qualitativa de la comunicació mediàtica, que, així, esdevé radicalment
diferent i no comparable amb quelcom tan distant i distint com
l’àgora atenenca. La comunicació contemporània, i el debat públic associat,
es caracteritza per la quantitat excessiva i la velocitat a l’hora d’accedir
a la informació, per la possibilitat de tots els actors d’esdevenir emissors,
per la lluita per una atenció convertida en recurs escàs, per la
fragmentació, per la celeritat, per la superficialitat, per la transparència
compulsiva, per la pressió sobre el perímetre de l’espai privat, etcètera.
Un acte comunicatiu digitalment mediat –en què ha desaparegut la fisici­
013-VIA 15-2.indd 49 17/5/11 15:35:48
49

Nostàlgia de l’àgora
tat consubstancial a l’àgora (o en què, es podria arribar a dir, la fisicitat
digital ha substituït a la fisicitat física)– que transformarà la forma com la
persona coneix i incorpora el seu entorn i, ensems, allunyarà el nostre
debat més encara d’aquella idealitzada àgora de Pèricles, metàfora del tot
inservible per encarar l’anàlisi de l’opinió pública contemporània.
Difícilment, per dir-ho pel broc gros, es pot imaginar
un debat com els d’aquella Atenes a base de tweets (piulades)
d’un màxim de 140 caràcters o d’intervencions al
ritme d’un micròfon que s’esmuny dins la taula així que
han transcorregut 59 segons.
Com va assenyalar aviat farà vint anys a Tenòpoli Neil
Postman, «les tecnologies noves canvien l’estructura dels
interessos que tenim: les coses sobre les quals pensem. Canvien el caràcter
dels símbols que tenim: les coses amb les quals pensem. I canvien la
naturalesa de la comunitat: l’a rena en la qual el pensament es desenvolupa».
11 El professor nord-ame ricà havia establert uns anys abans, tot evocant
el conegut aforisme de Mc Luhan, 12 que «els nostres llenguatges són
els nostres mitjans. Els nostres mitjans són les nostres metàfores. Les nostres
metàfores creen el contingut de la nostra cultura». 13
La comunicació
contemporània, i el
debat públic associat,
es caracteritza per la
quantitat excessiva
i la velocitat a l’hora
d’accedir a la informació.
NOTES
1 Vegeu sà e z Mat e u , F. «Democràcia i comunicació: de la inherència a l’anomalia». Barcelona:
Trípodos, número 10, 2001, p. 11-24.
2 Ibid., p. 23.
3 Vegeu Ha b e r M a s, J. Historia y crítica de la opinión pública. La transformación estructural de la
vida pública. Barcelona: Gustavo Gili, 2002 [Strukturwandel der Öffentlichkeit. Untersunchungen
zu einer Kategorie der bürgerlichen Gesellschaft, 1962].
4 tH o M p s o n , J. B. Los media y la modernidad. Una teoría de los medios de comunicación. Barcelona:
Ediciones Paidós Ibérica, 1998 [The media and modernity. A social theory of the media,
1997], p. 175.
5 Ibid., p. 175.
6 Mi l l, J. S. On Liberty. A: Collected Works of John Stuart Mill (ed. general: F.E.L. Priestly i, després,
J. M. Robson). Londres i Toronto: Routledge & Kegan Paul i University of Toronto Press,
1963-91 [1859], vol. XVIII.
7 Vegeu Ha w o r t H , A. Free Speech. Routledge: Londres i Nova York, 1998.
50
013-VIA 15-2.indd 50 17/5/11 15:35:48

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
8 Ibid., p. 82.
9 Fr a n k l i n, B. Autobiografía. Madrid: Mono Azul Editora, 2007 [Mémoires De La Vie Privée de
Benjamin Franklin, 1791. Dos anys més tard es publicaria en anglès], p. 84.
10 rH e i n g o l d, H. Smart Mobs. The Next Social Revolution. Cambridge: Basic Books, 2002.
11 po s t M a n , N. Tecnòpoli. Barcelona: Llibres de l’Índex, 1994. [Technopoly: the surrender of culture
to technology, 1993], p. 27-8.
12 «El mitjà és el missatge».
13 po s t M a n , N. Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l’època del «show-business». Barcelona:
Llibres de l’Índex, 1990 [Amusing Ourselves to Death. Public Discourse in the Age of Show
Business, 1985], p. 23.
013-VIA 15-2.indd 51 17/5/11 15:35:49
51

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor de la UPF i autor de la Guia de think tanks a Catalunya
Francesc Ponsa
Els think tanks. Fàbriques
d’idees per canviar el món
Per la seva funció de donar resposta a problemàtiques especifiques i per la seva
capacitat d’influir en l’opinió pública mitjançant la difusió de coneixements, els
«laboratoris d’idees» –que és el significat d’aquest terme d’origen militar nordamericà–
estan cridats a desenvolupar un paper clau en les nostres societats, cada
dia més canviants i complexes. L’article repassa l’evolució històrica dels think
tanks a nivell mundial i es classifiquen en funció de la tipologia. També s’hi analitza
la singularitat politicoadministrativa dels Estats Units, que per la feblesa dels
partits polítics, la fragmentació governamental i el filantropisme, ha jugat amb
avantatges respecte la resta del món a l’hora d’impulsar els laboratoris d’idees.
Pel que fa a Catalunya, si bé inicialment el franquisme va obstaculitzar-ne la creació,
la descentralització europea i l’assoliment de majors quotes d’autogovern
als anys vuitanta van suposar un punt d’inflexió en la proliferació de think tanks.
La darrera meitat del segle x x va ser el moment de màxima eclosió dels laboratoris
d’idees; amb la dècada de 1990 com a període més significatiu
amb una mitjana de 124 think tanks nous per any. Mentre als Estats Units i a
Europa continuava la concentració d’aquestes organitzacions, diversos factors
van propiciar l’expansió d’aquest fenomen a altres zones del planeta, 1
com la democratització, el creixement dels actors polítics internacionals,
la complexitat sociopolítica derivada de la mundialització, l’evolució tecnològica
o la globalització del finançament. D’acord amb això, el 2010 es
van comptabilitzar 2 6.480 organitzacions dedicades a la producció d’idees.
52
013-VIA 15-2.indd 52 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
–Amèrica del Nord: 1.913 (30%)
–Europa: 1.757 (27%)
–Àsia: 1.200 (18%)
–Amèrica Llatina: 690 (11%)
–Àfrica: 548 (8%)
–Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà: 333 (5%)
–Oceania: 39 (1%)
Quadre 1. Rànquing de think tank per països.
Rànquing País Nombre de TT
1 Estats Units 1.816
2 Xina 425
3 Índia 292
4 Regne Unit 278
5 Alemanya 191
6 França 176
7 Argentina 131
8 Rússia 112
9 Japó 103
10 Canadà 97
17 Espanya 55
Font: McGann. 2010. The global «Go to think tanks».
Tot i que les primeres manifestacions són d’inicis del segle x x, l’impuls
es deu a diversos factors, com el final de la Guerra Freda, l’esclat de conflictes
ètnics europeus, les conseqüències de la crisi econòmica global
(atur, pobresa, marginació...) i, en darrera instància, a la configuració del
nou ordre mundial després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.
Què és un think tank?
Think tank és un terme d’origen nord-americà que significa laboratori o tanc
d’idees. Des de la dècada dels cinquanta del segle x x, s’utilitza per definir
les organitzacions que intervenen en el procés polític mitjançant la pro-
013-VIA 15-2.indd 53 17/5/11 15:35:49
53

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
ducció de coneixements, la difusió de valors o l’anàlisi dels sistemes polítics
i de les intervencions públiques. L’origen d’aquest terme el trobem en
l’àmbit militar. Durant la Segona Guerra Mundial, s’anomenava think tank
al recinte tancat i segur en el qual els científics i militars
es reunien per debatre l’estratègia política. 3 Així, doncs,
la gènesi d’aquesta expressió posa l’accent en el context
òptim per a la generació d’idees, estratègies i propostes.
En termes generals, un «think tank és una organització
formada per intel·lectuals i analistes diversos, que rep
contractes o encàrrecs d’organitzacions públiques o privades
per analitzar idees i projectes, i proposar formes d’aplicació de les
diferents activitats governamentals o industrials per ser difoses a través
dels mitjans de comunicació social i influir així en el debat públic». 4
La democratització,
l’evolució tecnològica
o la globalització van
propiciar l’expansió dels
think tanks arreu del món.
El fet que els Estats Units sigui el país que allotja més laboratoris
d’idee s ens convida a preguntar-nos si ens trobem davant d’un fenomen
essencialment nord-americà que limita la seva presència a altres sis temes
polítics. En relació amb això, es poden identificar quatre singularitats
prin cipals que expliquen l’èxit dels tancs d’idees als Estats Units.
En primer lloc, cal atendre la fragmentació de l’organització governamental
del sistema polític nord-americà basada en la separació dels poders
executiu i legislatiu. A diferència d’altres models, el Congrés no
adopta automàticament el programa del president, ja que el màxim mandatari
també legisla. Així, doncs, quan el Congrés i la presidència estan
controlats per patits diferents, s’incrementa la possibilitat d’accions independents
i de conflicte.
Un altre aspecte és l’absència de partits polítics forts. Els quadres nordamericans
són potents màquines electorals; però, en canvi, no disposen
d’un substrat ideològic important. És a dir, actuen més com a grans agrupacions
d’electors que com a grups jerarquitzats i coordinats.
En segon lloc, són pocs els cossos que aglutinen els interessos privats.
Existeix una manca d’estructures corporatives –com centrals sindicals i
organitzacions patronals– que permetin negociar amb el Govern en nom
dels interessos privats.
En tercer lloc, els problemes governamentals propis de la primera
potència mundial són cada vegada més complexos i més interrelacio-
54
013-VIA 15-2.indd 54 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
nats. Aquest factor dificulta trobar experts o consultors que puguin analitzar
aquesta complexitat que supera les especialitzacions acadèmiques.
Finalment, la darrera característica és l’augment de nomenaments
polítics per a càrrecs de gestió en detriment de tècnics experts. Això implica
que els buròcrates estiguin més preocupats per la
seva supervivència política que pel desen volupament de
les polítiques públiques.
Malgrat aquestes especificitats, l’extensió dels think
tanks ha superat àmpliament les fronteres dels Estats
Units. En aquest sentit, McGann5 Els think tanks europeus
disposen de menys
pressupost i visibilitat
mediàtica i estan més
sosté que les organitza- vinculats als partits
cions europees estan més endarrerides respecte les nord- polítics que els americans.
americanes perquè disposen de pressupostos i staffs més
reduïts, són poc visibles mediàticament i tenen una vinculació directa
amb els partits polítics (vegeu quadre 2).
Quadre 2. Principals diferències entre think tanks europeus i nord-americans.
Think tanks europeus Think tanks nord-americans
Pressupost i staff més reduït
Més personal i pressupost que els permet ser
actors polítics influents
Més vinculats als partits polítics Més distanciament dels partits polítics
Són menys visibles Influeixen més directament l’Administració
Perspectiva política a llarg termini
Són més comuns els situats ideològicament a
l’esquerra
Tot i que aquesta situació està canviant, el seu
finançament majoritari acostuma a ser públic
Anàlisis a curt termini, amb especial èmfasi en
els afers econòmics i exteriors
Creixement dels thinks tanks conservadors
Abundància de donacions privades
Accent en l’orientació acadèmica Accent en l’orientació política
Poca visibilitat en els mitjans de comunicació
Presència important en els mitjans de comunicació
Nivell baix de transparència i responsabilitat Elevat nivell de transparència i responsabilitat
Font: J. McGann/Universitat de Pennsilvània.
013-VIA 15-2.indd 55 17/5/11 15:35:49
55

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
Evolució històrica
Els think tanks van néixer de l’ideal progressista que va dominar les polítiques
dels presidents dels Estats Units Wiliam McKinley i Theodore Roo sevelt
i de l’entusiasme per unes ciències socials que començaven a consolidar-se.
Fruit d’aquest procés, la investigació i l’expertesa provinents dels
mètodes científics de l’àmbit industrial es van incorporar al joc polític.
Aquests experts –que fins a la Primera Guerra Mundial van assessorar el
Congrés nord-americà i la Casa Blanca– van intentar, sense massa èxit,
crear instituts d’investigació. Però el que veritablement va transformar
aquests instituts efímers en institucions estables va ser l’adveniment
d’una nova institució: la fundació filantròpica. Aquestes portaven el nom
del seu fundador, generalment líders del món de la indústria o de les finances.
La fundació Carnegie (1911) o la Rockefeller són les més representatives.
La creació, l’any 1907, de la Russell SageFondation va significar el punt
d’inflexió cap als think tanks actuals. El seu objectiu fonamental era el de
formar una nova elit política capaç de portar el Govern federal a encarregar-se
dels problemes socials que desbordaven, per nombre i complexitat,
les associacions de beneficència. Aquests embrions de
L’apogeu dels think tank eren políticament neutres; fet que els va pro-
laboratoris d’idees porcionar una legitimitat i autoritat inqüestionable da-
moderns va evolucionar vant dels legisladors.
paral·lelament a la Des d’una òptica històrica, l’apogeu dels laboratoris
consolidació dels Estats d’idees moderns va evolucionar paral·lelament a la con-
Units com a potència solidació dels Estats Units com a potència mundial.
mundial. Autors com Abelson, Haass, Stone i Weaver distingeixen
tres generacions o fases.
La primera etapa, la de la Primera Guerra Mundial i la Postguerra immediata,
va estar marcada per l’aparició d’alguns organismes apolítics,
les universitats sense estudiants, que tenien com a finalitat col·laborar amb el
Govern en qüestions internacionals. La institució de referència d’aquesta
primera onada de think tanks va ser la Brookings Institution, fundada l’any
1927.
La segona fase correspon al final de la Segona Guerra Mundial i l’emergència
de la superpotència nord-americana, enfrontada a la Guerra Freda
56
013-VIA 15-2.indd 56 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
i a qüestions com la dissuasió nuclear. En aquest context internacional,
els responsables de les polítiques públiques dels Estats Units van voler
dissenyar una política de seguretat nacional coherent i sensata, de manera
que van decidir crear organitzacions paragovernamentals per promoure
i protegir els interessos nord-americans a l’era nuclear. En relació amb
això, la irrupció de prop de 300 laboratoris d’idees creats a partir del model
de la Rand va significar la incorporació del terme think tank al vocabulari
especialitzat. Com a conseqüència d’aquest esclat, es va generar una
marc de competència directa entre els think tanks que va originar l’aparició
del mercat de l’expertesa o de les idees. Segons Xifra, aquest és un dels
aspectes que converteixen els think tanks en un fenomen nord-americà:
«Els serveis i les idees, com qualsevol altre producte, s’havien d’oferir al
consumidor». 6
La tercera generació de laboratoris d’idees sorgeix després de les crisis
petrolieres de la dècada de 1970. En aquesta generació,
els think tanks són molt més especialitzats i, fins i
tot, busquen in fluenciar el debat polític de manera més
directa; fet que implica la combinació del posicionament
ideològic amb el màrqueting d’idees i la relació
amb els mitjans de comunicació per repercutir sobre
l’opinió pública. D’aquí neix la tipologia dels advocacytanks,
organitzacions que destaquen per la seva política agressiva amb
la finalitat que la seva ideologia sigui recollida per l’agenda pública. 7
Els atemptats de l’11 de
setembre de 2001 van
influir a l’hora de cercar
think tanks especialitzats
en terrorisme.
L’Heritage Foundation, creada l’any 1973, és el paradigma d’aquesta
tercera fase.
D’altra banda, el final de la Guerra Freda i la caiguda del mur de Berlín
va significar la internacionalització dels think tanks. En una primera instància,
el nou mapa polític de l’Europa de l’Est va suposar una cúspide
d’organitzacions, especialment liberals, com el Lithuanian Free Market
Institute de Vilnius o el polonès Gdansk Institute for Market Economics,
que van veure una gran oportunitat d’estendre la seva influència. Els
atemptats de l’11 de setembre de 2001 també van influir a l’hora de crear
think tanks especialitzats en terrorisme, tant als Estats Units com a Europa,
i més recentment, la crisi econòmica global ha comportat la gestació
d’entitats centrades en el creixement econòmic.
013-VIA 15-2.indd 57 17/5/11 15:35:49
57

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
Tipologies
La nebulosa frontera conceptual d’aquestes organitzacions ha conduït
els estudiosos a analitzar les funcions que desenvolupen per poder explicar
la seva naturalesa. D’acord amb això, les seves principals tasques
són:
–Realitzar una anàlisi intel·lectual de les problemàtiques polítiques
mitjançant metodologies interdisciplinars que s’apliquen a l’acció de govern.
–Mantenir una perspectiva a llarg termini, més centrada en les tendències
que no pas en els esdeveniments immediats.
–Desvincular-se, en major o menor mesura, del govern i dels partits
polítics.
–Pressionar els governs directament o a través de les seves publicacions.
–Informar una àmplia audiència utilitzant diverses tècniques comunicatives.
En aquest context, podem distingir entre els think tanks que pretenen
informar el debat públic (forum think tanks) i els que volen imposar una
visió particular sobre una problemàtica pública (committed think tanks). Tot
amb tot, aquesta distinció no permet diferenciar els think tanks d’altres
organitzacions dedicades a la investigació política. Weaver 8 ha estat l’autor
que ha aportat una classificació més aclaridora que resolt les controvèrsies
d’identificació. L’autor proposa les següents categories:
a) Universitats sense estudiants (universities without students).
b) Organitzacions d’investigació contractada (contract research organizations).
c) Think tanks de defensa o centres militants (advocacy thanks).
Les universitats sense estudiants són institucions amb un gran nombre de
personal (normalment professors universitaris) que treballa principalment
en l’elaboració de llibres i publicacions diverses. A diferència de les
universitats, el personal d’aquestes organitzacions no es dedica a la for-
58
013-VIA 15-2.indd 58 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
mació acadèmica, sinó a la investigació d’àrees temàtiques més pràctiques
relacionades amb l’activitat política.
La categoria de les organitzacions d’investigació contractada fa referència
als think tanks que actuen contractats pel govern o pels interessos privats
per iniciar una investigació en qualsevol camp. Un cas exemplar és el de
la Rand Corporation als Estats Units.
Pel que fa als advocacy thank son centres militants; aquests constitueixen
una nova deriva d’aquest tipus d’organitzacions, que posa en crisi la
imparcialitat ideològica que originàriament venia associada als think
tanks. Han explotat les potencialitats de la digitalització per consolidar
un nou model de laboratoris d’idees orientat a fer valer determinats posicionaments
ideològics en el marc d’un mercat de les idees competitiu.
En relació amb això, caldria afegir una nova categoria essencial en el
panorama europeu: les fundacions creades pels partits polítics. Com
veurem més endavant, aquesta tipologia té una gran importància a casa
nostra.
Els think tanks a l’Estat espanyol
La situació dels laboratoris d’idees a l’Estat espanyol9 es troba en una fase
inicial de desplegament. Actualment, s’està produint el que va succeir als
Estats Units i al Regne Unit entre els anys setanta i vuitanta
del segle passat: un creixement notable d’aquestes A l’Estat espanyol els
organitzacions i un esforç per adquirir notorietat públi- laboratoris d’idees es
ca. Tot i que existeixen diversos centres de pensament, troben en una fase inicial,
aquests tenen una influència limitada i continuen sent com a conseqüència
desconeguts pels líders polítics, econòmics i socials del de la posició contrària
país. Això es deu, sobretot, a la posició contrària de la de la dictadura
dictadura franquista en aquest tipus d’institu cions. Els franquista a aquest tipus
totalitarismes avorten qualsevol espai de reflexió que pu- d’institucions.
gui originar idees contràries a la ideologia dominant. En
tot cas, permeten l’existència d’organitzacions similars –però controlades
pel règim– amb la finalitat de servir els interessos de la dictadura
com, per exemple, l’Instituto de Estudios Agrosociales Estudios Políticos
(1939) o l’Instituto de Estudios de la Opinión Pública (1964).
013-VIA 15-2.indd 59 17/5/11 15:35:49
59

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
Es considera que el primer think tank espanyol va ser la Fundación
Pablo Iglesias (1926), que pren el nom del fundador del Partido Socialista
Obrero Español (PSOE) i de la Unión General de Trabajadores (UGT). La
Guerra Civil espanyola i la posterior dictadura militar van troncar les evolucions
d’aquesta fundació; que va restar aturada fins a la restauració
democràtica. De la mateixa manera, la transició va afavorir la creació
d’altres grups centrats en l’àmbit econòmic i polític; com El Círculo de
Empresarios (1977), l’Instituto de Estudios Económicos (1979) o la Fundació
CIDOB (1979).
El canvi de les circumstàncies polítiques i econòmiques juntament
amb la major presència de l’Estat espanyol en el panorama internacional
–especialment a la dècada del 1980– ha propiciat l’aparició de think tanks
especialitzats en les relacions internacionals i en la seguretat.
Els tres més importants10 en aquest àmbit són el
Real Instituto Elcano, el Grupo de Estudios Estratégicos
(GEES) i la Fundación para las Relaciones Interna cio nales
y el Diálogo Exterior (FRIDE).
A Catalunya, la majoria dels laboratoris d’idees es van
crear a partir de l’any 1980 com a conseqüència de la
proliferació de processos de descentralització politicoadministrativa
a nivell europeu. L’assoliment sistemàtic de més quotes d’autogovern
va afavorir la creació de nombrosos centres d’estudi i d’anàlisi
política desenvolupats a partir de les tradicions organitzatives del país i
de les lògiques de les seves institucions, tant autonòmiques com locals. 11
A Catalunya, la majoria de
think tanks es van crear
a partir dels processos
de descentralització
politicoadministrativa
europea.
Aquest és el cas de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i
locals, creada l’any 1986.
En aquest context, es poden identificar dues etapes diferenciades de
sorgiment de laboratoris d’idees a l’Estat espanyol. La primera comprèn el
període d’entre la dècada dels 80 fins a finals del segle x x. Aquesta etapa
es caracteritza per l’aparició d’un nombre reduït de centres d’investigació
amb una influència limitada sobre els àmbits polítics i econòmics. La
Fundación de las Cajas de Ahorro o el Círculo de Empresarios formen part
d’aquest primer període.
La segona fase coincideix amb l’inici del segle x x i. Durant aquest període,
sorgeixen nous instituts amb un coneixement més precís de la realitat
60
013-VIA 15-2.indd 60 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
i amb una missió més lligada a la dels think tanks nord-americans. Per tanyen
a aquesta època el Real Instituto Elcano, la Fundación Alternativas o
la Institución Futuro.
Els tancs d’idees espanyols s’estableixen com a entitats sense ànim de
lucre (més del 60% són fundacions) i de caràcter independent. Però també
existeixen els que s’identifiquen directament amb els partits polítics,
com la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), vinculada
al Partido Popular (PP), i les dedicades a difondre una determinada ideologia
–com és el cas de l’Instituto Juan de Mariana i de la Fundación Burke
amb el liberalisme o la Fundación de Estudios Marxistas amb el marxisme–
o a divulgar el llegat d’algun prestigiós expolític –com el Centre d’Estudis
Jordi Pujol.
En aquest context, la majoria dels grans partits polítics de l’Estat espanyol
tenen una o diverses fundacions o centres d’estudis adscrits, a través
dels quals realitzen diferents activitats com ara debats, anàlisis d’idees o
estudis. Aquestes organitzacions es financen a través d’aportacions privades
i, principalment, de subvencions públiques. La més important és la
que atorga anualment el Ministeri de Cultura des del 1994. El 28 de març
d’aquell mateix any, l’Executiu aprovava l’ordre per a la qual «es regulava
la concessió de subvencions a fundacions que depenen de partits polítics
que difonen el coneixement del sistema democràtic». Un any més tard de
publicar-se aquesta ordre al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), s’atorgaven
les primeres ajudes en proporció al nombre de vots. Coincidint amb l’arribada
d’aquestes subvencions, molts partits polítics van crear la seva entitat.
Figura 3. Any de creació de les fundacions amb dependència orgànica
dels partits polítics.
Fundació Partit Any creació
F. Pablo Iglesias* PSOE 1926
F. Campalans PSC 1979
F. Sabino Arana PNV 1988
FAES PP 1989
F. Nous Horitzons ICV 1992
013-VIA 15-2.indd 61 17/5/11 15:35:49
61

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
62
Fundació Partit Any creació
INEHCA UDC 1992
F. Trias Fargas** CDC 1994
F. Irla ERC 1997
F. Galiza Sempre BNG 1999
F. Para la Europa de los Ciudadanos IU 2001
FAES Catalunya PPC 2003
F. L’Alternativa EUiA 2003
F. 29 de junio CHUNTA 2005
F. IDEAS para el progreso PSOE 2008
* Actualment, aquesta fundació està integrada dins l’organització de la Fundación IDEAS amb estatus
d’institut.
** L’any 2007, la Fundació Trias Fargas va passar a anomenar-se CatDem.
Font: Elaboració pròpia.
La situació a Catalunya
L’any 1999, l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) titulat Els think
tanks a Catalunya, 12 hi localitza 258 entitats, fundacions, grups de recerca
consolidats i espais de debat polític, de naturalesa molt diferent però que
tenen en comú la voluntat d’influir sobre els temes i els protagonistes del
debat polític del nostre país. D’aquests, un 41% són bàsicament Centres
d’Assessorament Tècnic (empreses de consultoria privada i centres adscrits
a les diferents administracions públiques catalanes), un 35% són primordialment
Centres de Promoció de Valors o Interessos Específics i, finalment,
un 24% es poden caracteritzar com a Grups o Centres de Recerca
universitaris.
Tanmateix, si bé és cert que les 258 entitats que van ser registrades a
l’estudi volien influir de manera diversa sobre el debat polític, això no vol
dir que totes elles siguin pròpiament un laboratori d’idees. Sense anar
més lluny, l’informe The Gobal «Go to think tank» del 2010 només en situa 55
a l’Estat espanyol. Així, doncs, és evident que cal una catalogació més
precisa i exhaustiva en base a la definició del model català de catalitzadors
d’idees. I això, en part, és el que està treballant la unitat de Comu nicació
i Grups d’Influència, adscrita al grup UNICA de recerca en Comu -
nicació de la UPF, a partir de variables com la publicació de les obres, la
013-VIA 15-2.indd 62 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
capacitat de col·laboració amb els millors professors i analistes, l’accés a
la presa de decisió política i als mitjans de comunicació, el nivell de recursos
financers o la capacitat d’influir l’Administració i l’opinió pública.
Fruit d’aquesta investigació, ha sorgit la Guia de think tanks a Catalunya, 13
que fa una primera classificació d’aquestes característiques.
Figura 4. Selecció de laboratoris d’idees catalans.
Nom Tipologia
Any
creació
Finançament
Casa Àsia Universitat sense estudiants 2001 Públic
Centre d’Estudis Jordi Pujol Vanity tank* 2005 Mixt
Cercle d’Economia Centre militant 1958 Privat
Centre d’Estudis Sobiranistes Centre militant 2007 Privat
F. Carles Pi i Sunyer Org. d’Investigació Contractada 1986 Públic
F. Catalunya Oberta Centre militant 2001 Privat
F. Cidob Org. d’Investigació Contractada 1979 Mixt
F. Jaume Bofill Universitat sense estudiants 1969 Privat
IEMed Org. d’Investigació Contractada 1989 Mixt
OpenCat Centre militant 2010 Privat
Persona+Democràcia Joaquim
Xicoy
Centre militant
2009 Privat
* Els vanity tanks són una denominació de think thank que fan referència a una personalitat política de
prestigi i a la difusió del llegat polític, com per exemple el Nixon Center o la Hoover Institution of War.
Font: Guia de think tanks a Catalunya.
Conclusions
–En comparació amb els Estats Units, la implantació i evolució de laboratoris
d’idees a Europa i, en concret a Catalunya, es troba en una fase
inicial. No obstant això, en els darrers anys han aparegut diversos think
tanks que evidencien l’aposta estratègica per aquest tipus d’organitzacions.
–Els think tanks són organitzacions essencialment nord-americanes que
neixen en un sistema i en una tradició política determinada. Així, doncs,
voler importar aquest model a Europa sense atendre les singularitats és
un error. Per tant, és necessari adequar els tancs d’idees a les característi-
013-VIA 15-2.indd 63 17/5/11 15:35:49
63

Els think tanks. Fàbriques d’idees per canviar el món
ques sociopolítiques del model català per assolir una major incidència
sobre els debats polítics i els processos de presa de decisió.
–A diferència dels Estats Units, la presència d’institucions filantròpiques
a Catalunya és molt fràgil. D’acord amb això, la manca de tradició
filantròpica i de lleis que fomentin la filantropia privada
És necessari adequar no contribueix a consolidar la investigació política inde-
els tancs d’idees a pendent. Per contra, un altre tipus d’estructura social
les característiques desenvolupa un rol preponderant: el partit polític i, per
sociopolítiques del model extensió, la fundació amb dependència orgànica. El nos-
català per assolir una tre sistema polític afavoreix que les fundacions dels par-
major incidència sobre tits polítics siguin la tipologia dominant de catalitzadors
els processos de presa d’idees. No obstant això, encara s’ha de resoldre un en-
de decisions. caix funcionalefectiu entre els laboratoris interns i les
estructures de partit (les sectorials i els anomenats aparells)
en l’àmbit de la producció d’idees i la provisió de discurs. De la mateixa
manera, els partits han d’abandonar la visió de competidors que tenen
respecte els think tanks externs.
–La visibilitat i la presència als mitjans de comunicació dels think tanks
és molt reduïda. A més, s’ha d’afegir l’elevat grau de desconeixement de
la societat sobre què és un laboratori d’idees i la confusió entre una associació
subvencionada i una fundació independent. Cal, doncs, potenciar
la dimensió comunicativa per dinamitzar la reflexió, la formació sobre
qüestions socials i la divulgació del coneixement que es deriven dels treballs
dels tancs d’idees. Un altre element a corregir és la poca transparència
que tenen algunes d’aquestes institucions i que, en algun cas concret,
ha donat lloc a episodis de corrupció.
Tot amb tot, aquestes organitzacions estan cridades a desenvolupar
un paper primordial a l’hora de donar resposta a les noves problemàtiques
de les societats canviants del nostre segle. Així, doncs, tenen la
missió de consolidar-se com a autèntiques fàbriques d’idees per canviar
el món.
64
013-VIA 15-2.indd 64 17/5/11 15:35:49

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
NOTES
1 Mc g a n n, J. The global «Go to think tanks». The Leading Public Policy Research Organizations
in the World. Filadèlfia: Universitat de Pennsilvània, 2008, p. 45.
2 Mc g a n n, J. The global «Go to think tanks». The Leading Public Policy Research Organizations
in the World. Filadèlfia: Universitat de Pennsilvània, 2010.
3 Vegeu po n s a , F. «Els think tanks. Una aproximació històrica i terminològica». A: Eines (2009),
núm. 9, p. 29-40.
4 XiF r a, J. Els think tanks. Barcelona: Editorial UOC, 2008. p. 13.
5 Mc g a n n, J. European Think tanks: Regional and Trans-Atlantic Trends. Filadèlfia: Universitat de
Pennsilvània, 2009.
6 XiF r a, J. Op. Cit., p. 21.
7 Vegeu po n s a , F. «Els think tanks i l’assalt a l’agenda pública». A: Capçalera (2010), núm. 147,
p. 86-91.
8 we av e r, R.K. «The Changing World of think tanks». A: Political Science and Politics (1989), Vol.
22, núm. 3, p. 563-578.
9 XiF r a, J. po n s a , F. El marketing de las ideas. Los ‘think tanks’ en España y en el mundo. Barcelona:
Niberta, 2009.
10 te l lo be n e i t e z, M. Guía de think tanks en España. Madrid: Fundación Ciudadanía y Valores,
2008, p.32.
11 re q u e j o, F. [et al]. «Els think tanks a Catalunya». A: Idees (2000), núm. 7, p. 48.
12 re q u e j o, F. (dir.). Els think tanks a Catalunya. Departament de Ciències Polítiques i Socials de
la UPF. Barcelona, 1999.
13 po n s a , F; XiF r a, J. Guia de think tanks a Catalunya. Barcelona: Sehen, 2010.
013-VIA 15-2.indd 65 17/5/11 15:35:49
65

debat
IdeeS PeR SORtIR
de La CRISI
Realisme, pRojecte i unitat
enfilem el quart any d’una crisi que ningú dubta que tindrà la capacitat
d’introduir canvis econòmics i socials que duraran dècades. com en la famosa
crisi del 1929, o com en la no menys famosa i més nostrada crisi de la
fil·loxera que ens recorda el professor amat, hi haurà un abans i un després.
el conjunt d’assaigs, breus, que aquí segueixen, redactats des de l’atalaia
particular que els dóna la seva posició d’acadèmics, analistes i empresaris de
renom, volen contribuir a encarar un futur que podem optar per conduir o
per deixar-nos-hi arrossegar. la mirada sobre la situació present i la prioritat
dels reptes a entomar, com no podia ser d’altra manera, és plural. tanmateix,
s’hi endevinen un conjunt d’elements comuns que, a la manera d’un destil·lat
fi, ens permeten dibuixar aquells elements que poden fer que catalunya dibuixi
la seva sortida particular a la crisi.
en primer lloc, cal encarar el futur amb elevades dosis de realisme. catalunya
s’hi juga el seu futur, particularment el de la seva sostenibilitat financera,
amb unes regles que ens vénen imposades i que, no per injustes, deixen de
ser el nostre terreny de joc. no n’hi ha un altre i n’hem de ser ben conscients.
en els darrers anys, el país ha perdut gran part del seu prestigi internacional
i seriosos dubten assetgen encara ara la seva capacitat de gestionar-se adequadament.
aquesta, ho sabem, és una sospita tan interessada com real. el
redreçament de la imatge exterior de catalunya ha de fer-se sobre la base
de la seriositat i la capacitat de complir els seus compromisos. un fet que no
és aliè, com ens diu Hugh en el seu article, amb la política de gestos mostrada
per un president mas que votava el passat mes d’abril a favor de la consulta
independentista i mostrava, així, al món que el nostre futur està obert
a qualsevol replantejament que ens garanteixi la pervivència política però
també econòmica del país.
un segon element de reflexió és el que apunta cap a la necessitat de dur a
terme reformes importants. com ens diu el professor longo, només hi ha
013-VIA 15-3.indd 66 17/5/11 15:51:32

dos tipus de crisis: les que passen per fer veure que res no canvia i les que
s’aprofiten per garantir el futur col·lectiu i, en el nostre cas, sobretot, el del
nostre incipient estat del benestar. la lògica política ens diu que per avançar
en aquestes reformes no tenim gaire temps. Hi ha, aquí, dos reptes importants.
Quant al nostre sector públic, tenim un sistema poc eficient, poc professional
i que ha crescut de manera desordenada. cal avançar, doncs, en
una reforma que recuperi els criteris d’oportunitat, de sostenibilitat econòmica
i d’impacte social i redistributiu de les polítiques socials. pel que fa al
nostre teixit empresarial, ja prou malmès per una crisi que s’allarga, que no
genera ocupació ni consum intern, l’oportunitat cal trobar-la en l’exportació,
els guanys en dimensió i en innovació. moltes són les empreses que, en el
context actual, ens han mostrat que aquest camí és possible. com diu el
professor Ribera, però, no hi ha esforç possible sense projecte de futur, sense
horitzó ni sense exemplaritat dels nostres dirigents.
Finalment, un darrer punt darrere del realisme i del projecte. amb una diagnosi
compartida, que creiem que hi és. amb un projecte de sortida, que estem
segurs que pot ser compartit, precisament perquè la diagnosi de la situació
només és una: decadència o progrés. amb tot plegat, només ens cal
posar de relleu un element, el més complex i el més necessari, aquell que
demana generositat i sentit de país, aquell que permet distingir els països
que han sortit d’una crisi després de plans d’ajust profunds i duradors
d’aquells que han llanguit durant anys. aquest darrer element és el de la
unitat política. passades les eleccions del mes maig, estem convençuts, la
sensació d’urgència, els nous embats dels mercats financers i les diferents
pressions polítiques dins l’estat espanyol faran que la necessitat de comptar
amb una agenda de reformes es precipiti. el deure de la nostra classe dirigent,
econòmica i social però sobretot política, és el d’estar a l’altura de les
circumstàncies. ens hi juguem molt, massa.
David murillo
professor del Departament de ciències socials d’esaDe
013-VIA 15-3.indd 67 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic d’Economia de la UPF. Conseller de Govern del Banc
d’Espanya
Guillem López Casasnovas
El futur de les caixes
i el retorn al crèdit
El crèdit és per a l’economia el que la sang és per al cos. Sense fluïdesa en
el crèdit, sense bombar liquidesa a les activitats productives, les articulacions
es paren i les cèl·lules, les unitats de negoci, moren.
Catalunya sofreix com cap altra comunitat els problemes que ha generat
la crisi sobre el sistema financer. La seva estructura pime, si bé enrocada
encara, en part, en l’estalvi familiar, té difícil accés al mercat de capitals,
tant per mida com per menor presència de formes mercantils
accionarials. Espanya ha reaccionat tard a la crisi, i ho ha fet quan la poma
podrida del model econòmic poc presentable amb què es va viure perillosament
durant tota una dècada, i en tot cas irreplicable en el temps, havia
podrit la poma relativament més sana de les nostres entitats financeres.
Les caixes són la imbricació màxima d’aquest contacte quan han promogut
més que no prestat, quan han acaparat sòl més que no habitatge. Però
ara ja no valen els laments: la realitat és la que és i cal fer­hi front. Els
mercats de capitals privats estan secs, particularment per a empreses petites
i caixes, que a més no poden o no volen donar seients als consells
d’administració a canvi de capital.
El procés que s’ha seguit en el sanejament financer, les podes i els
adobs per a garantir en el futur noves i valuoses pomes, ha estat molt ortodox
i orientat; molt més que el que s’ha fet servir per a les pomes de
68
013-VIA 15-3.indd 68 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
l’arbre caduc del model econòmic. Aquest últim, fins al darrer moment
s’ha volgut salvar amb plans «e» i altres originalitats sobre la base d’inundar
l’aigua, el líquid i el crèdit públic d’un endeutament creixent a un
parterre d’un arbre moribund, acabant de drenar el crèdit, la fluïdesa del
diner que reclamava part del sector privat. Al contrari, al sector financer,
el Banc d’Espanya mai no fou favorable a la ruixada indiscriminada a entitats
amb càrrec al contribuent –com es va fer a EUA, Gran Bretanya o
Holanda, entre d’altres–, ni al rescat directe a través dels avals de l’Estat
al deute bancari –com a Islàndia o a Irlanda. Les bones provisions anticícliques
que va forçar el Banc central –contràriament a les pràctiques més
convencionals quan «Espanya anava bé», que d’entrada van merèixer dures
crítiques de la Security Exchange Comission a Nova York, perquè es
deia que aquestes provisions disminuïen els beneficis ja prou elevats que
es distribuïen als dos grans bancs que cotitzaven a Wall Street–, van donar
a l’Estat espanyol un cert marge d’actuació. Primer, via Fons de
Garantia –és a dir, no diner de contribuent sinó del dipositant– per a rescatar
entitats i, després, via Reordenació Bancària, es va seguir una actuació
fins i tot qüestionada com a excessivament ortodoxa.
Avui el FROB, 1 en el nou Decret de març del 2011, es plan­ Les caixes tal com les
teja fins i tot entrar temporalment com a accionista per coneixem són part del
ajudar a redreçar la situació i revendre després de dos passat. No han pogut
anys les participacions a preu de mercat!
resistir la triple pinça del
Per tant, del sanejament econòmic se’n pot dir molt: centralisme, del sistema
improvisat a pals de cec, a costa d’un elevat endeuta­ bancari i del comissionat
ment, sense avaluació d’actuacions, sense focus de trans­ europeu.
formació sinó simplement tractant de guanyar temps.
Però el sanejament financer no es pot titllar de desorientat ni de costós
per a la ciutadania. Més aviat, podem dir que l’ortodòxia ha generat unes
actuacions que, si bé es poden considerar pautades, s’han dilatat massa
en el temps; que ha mantingut una discussió oberta no sempre prou
transparent sobre el que incorporaven els balanços, amb rumors sobre
actius tòxics i errors (crèdits dubtosos considerats morosos, essent aquella
una categoria que altres països ni tan sols revelen). I, sobre tot això, un
soroll de contaminació ambiental en què alguns grups han replicat el que
sentien a altres llocs (l’ajut públic, amb càrrec al contribuent, d’unes en­
013-VIA 15-3.indd 69 17/5/11 15:51:32
69

el futur de les caixes i el retorn al crèdit
titats que tornaven a les seves andanades!), per als quals la falsedat del
mitjà (els arguments fets servir) es justificava per la finalitat (la causa
justa, de fer que els qui havien causat la crisi en paguessin també les conseqüències).
A la confusió s’hi escolten, encara, alguns disbarats. «Preservar a les
caixes l’obra social», com si això es pogués fer com un imperatiu independentment
del compte de resultats de les entitats! «Que totes les caixes estan
polititzades», incorrecció de nou que ignora des de la seva gènesi respectiva
(Monts de Pietat versus caixes provincials de les Diputacions) i una
legislació autonòmica prou diferenciada. Com si, de la crisi, no en tinguessin
culpa els gestors: Pràcticament tots segueixen al seu lloc. Com si
la realitat dels balanços es pogués ignorar per sempre més...
Tornem a la realitat. Es comença a veure clar com serà el futur mapa
financer. Les caixes tal com les coneixem són part del passat. No han pogut
resistir la triple pinça d’un centralisme que ha sospitat dels poders
autonòmics que hi pot haver al darrere dels seus òrgans de govern; un
sistema bancari que les ha acusades de competència deslleial, tot i mostrar
una gran voracitat per menjar­se la seva cartera (la meitat del total
dels dipòsits!); i un comissionat europeu que no s’agrada de matisacions
a l’hora d’homogeneïtzar i uniformitzar les regulacions. Aquesta constellació
d’interessos és imbatible, de manera que no té sentit fer guerres que
no es poden guanyar. D’aquí, la intel·ligència de les conversions, de les
operatives bancàries pròpies, de segmentar el sector immobiliari fent­lo
prou actiu per a la consolidació potencial respecte d’altres actius prou líquids,
d’acollir­se a un segon préstec FROB abans d’acu­
A veure si gestionant dir a l’accionariat públic, la reserva de capacitat del go­
la sortida de la crisi vern autonòmic de buscar comprador o de recórrer al
malament, acabem dret de tanteig abans d’anar a subhastes obertes, etc.
malbaratant el que és En tot cas, cal reivindicar a la sortida del procés l’en­
encara un actiu de senyança que ha mostrat la crisi financera en favor de la
les caixes. banca minorista segmentada de la d’inversió, ara encara
en una mena de totum revolutum absorbidor d’un risc excessiu.
Què és sinó una caixa ben gestionada, una banca minorista basada
en la confiança del dipositant i la lleialtat a l’estalviador i al creditor en
una relació més estable sobre el territori? A veure si gestionant la sortida
70
013-VIA 15-3.indd 70 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
de la crisi malament, acabem malbaratant el que és encara un actiu de les
caixes i que, es cregui o no, és visualitzat per la ciutadania com un sector
menys polititzat que els bancs i amb una reputació menys dolenta que
aquests.
El nou panorama ha de permetre, finalment, recuperar la liquidesa de
les nostres empreses; crèdit a l’exportació, crèdit a les societats que fins a
la crisi estaven tan sanejades com impostos pagaven; crèdits sobre projectes
palpables, de riquesa identificable territorialment, de valor afegit, per
a agents econòmics la reputació dels quals supera amb escreix l’oportunisme
financer.
notes
1 el FROb és una agència del banc d’espanya i del Govern que emet deute per obtenir uns
diners dels quals paga interessos a qui voluntàriament la subscriu, i presta aquests recursos a
les entitats que els demanin a tipus d’interès quasi de mercat. de fet, el tresor espanyol està
fent beneficis amb aquesta intermediació!
013-VIA 15-3.indd 71 17/5/11 15:51:32
71

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Macroeconomista independent. Membre del consell executiu
de Catalunya Caixa
Edward Hugh
Finançar la Generalitat:
un repte ple
d’oportunitats
L’economia i la societat catalana es troben en aquests moments davant de
la crisi més important de la seva història recent, amb uns reptes i unes
dificultats que són els més grans de tota l’època de la postdictadura. Però,
per damunt de tot, no hem d’oblidar mai que les crisis i els reptes també
són oportunitats. Oportunitats per demostrar al món qui som i per fer
encara més fort el nostre país. Serà una prova de foc.
Atesa la gravetat i la complexitat de la situació actual, és molt important
que les persones que tenen la responsabilitat de prendre decisions
recullin el més ampli ventall d’opinions possible per estar ben informades.
Tan sols així podran prendre les decisions encertades.
Dic això perquè, malauradament, en aquests moments no es pot pas
donar per fet que, a Espanya, el pitjor de la crisi financera ja hagi passat
perquè encara tenim una quantitat significativa de problemes importants
pendents de solució. Aquests problemes tenen un impacte directe sobre
l’economia catalana, i si no es resolen ràpidament, o bé ens conduiran a
un estancament de la nostra economia per manca de crèdit o, en el pitjor
dels casos, l’economia pot caure en l’espiral negativa que, a hores d’ara,
caracteritza l’economia grega.
Per a desgràcia nostra, i malgrat que les arrels són ben diferents, en el
fons el problema és el mateix: Catalunya té un sector privat fortament
72
013-VIA 15-3.indd 72 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
sobreendeutat i un govern que no pot finançar­se als mercats internacionals.
La diferència entre tots dos països rau en el fet que el Govern grec no
pot finançar­se perquè ha viscut durant molts anys per sobre de la seva
capacitat, mentre que Catalunya no pot finançar­se perquè Espanya ha
viscut per sobre de la seva capacitat a costa d’impostos catalans. A més, la
relació de dependència fiscal comporta que el Govern català no disposa
de la quantitat suficient dels seus propis diners per poder pagar els seus
deutes. Per tant, la Generalitat de Catalunya té el ràting que té perquè
depèn de la voluntat d’altri.
La possibilitat d’una trajectòria grega, cal que tots la tinguem present
quan pensem en la magnitud de la tisorada que se’ns demana des de
Madrid. Si realment es tanca l’aixeta i Catalunya es veu forçada a fer una
retallada de més d’un quinze per cent, no només es produiria una altra
recessió per a l’economia catalana sinó que, també, la crisi es podria
agreujar encara més en els propers anys.
És força probable que Portugal hagi d’acudir durant les properes setmanes
al Fons de rescat europeu. Aquest fet provocarà que els mercats financers,
com a pas següent, posin el seu punt de mira més enfocat que
mai cap a l’economia espanyola. Mi raran, i amb lupa, les necessitats de
les entitats financeres, la competitivitat i la capacitat de creixement i el
dèficit fiscal, i sobretot en aquest context el dèficit fiscal de les comunitats
autònomes. I aquí és on hi ha la trampa per al Govern català, perquè
de ben segur que els mercats s’obsediran a saber si les comunitats autònomes
són capaces, el 2011, d’assolir l’objectiu d’un dèficit
d’un 1,3% del PIB marcat pel Govern central.
El missatge que els
Per evitar caure en la trampa, el govern català haurà catalans hem d’enviar
de filar molt prim amb les seves polítiques pressupostà­ al món: som gent seriosa
ries i comunicacionals. El missatge que els catalans hem i responsable.
d’enviar al món haurà de ser que som gent seriosa i responsable,
que som ben conscients del moment molt complicat que vivim
per al futur de l’euro, un moment en el qual qualsevol sortida de la línia
marcada per les autoritats europees pot tenir conseqüències molt nefastes
per al conjunt dels ciutadans europeus. I, d’altra banda, hem de defensar
els nostres interessos, i els interessos dels catalans que estan pendents
dels serveis que proporciona la Generalitat.
013-VIA 15-3.indd 73 17/5/11 15:51:32
73

Finançar la Generalitat: un repte ple d’oportunitats
En aquests moments la política del Govern espanyol és conduïda més
per la por que no pas per la recerca de solucions. Por de caure en mans del
rescat, i por d’haver d’explicar als ciutadans espanyols que han de posar
diners públics als bancs. Per tant, el nivell de dèficit es veu com un punt
crític. Per entendre fins a on, ara com ara, el marge de maniobra del
Govern espanyol està limitat només cal mirar la falta de ganes que té de
resoldre els problemes del sistema financer, malgrat que no solucionar
aquests problemes vol dir no sortir de la crisi. Com que qualsevol injecció
de diners al sector se sumarà a la part del dèficit (vegeu el cas d’Irlanda)
no volen admetre la magnitud del problema. Mentrestant l’economia real
s’asfixia. Seríem massa ingenus si no fóssim capaços de reconèixer que si
no van moure fitxa adequadament per als bancs i caixes, difícilment ho
faran per a Catalunya.
Per superar els problemes actuals s’ha de dissenyar una estratègia que
sigui eficaç i creïble alhora. A curt termini hem de presentar mesures als
mercats que siguin factibles i que demostrin una determinació per solucionar
els problemes, encara que això vol dir tenir un dèficit, enguany,
per sota de les nostres necessitats reals. No hem d’oblidar mai que en
aquests moments delicats actuem només amb llibertat condicional. Per
molt que vulguem gastar més diners, si no tenim capacitat financera difícilment
ho podrem fer.
Les nostres entitats financeres no estan pas en el seu millor moment, i
tampoc no podem demanar­li­ho perquè depenen per a la seva liquiditat
i solvència del Banc d’Espanya, que concedeixi crèdits no autoritzats o
que faci d’intermediari per vendre bons als nostres ciutadans, si l’emissió
d’aquests bons no està autoritzada. A més a més hem de ser molt curosos
amb això dels bons patriòtics, perquè si el Govern central no actua de
bona fe, es pot produir una situació de buit el proper any o el següent si
no s’autoritzés cap altra nova emissió de bons per liquidar l’emissió anterior
que estarà propera al venciment.
Hem d’estar alerta a l’hora de plantar­hi cara, ens hem d’assegurar que
no ens posem en un mal tràngol del qual nosaltres mateixos podríem
sortir­ne més perjudicats. Així doncs, la realitat és que si la situació a curt
termini no ens deixa altre remei que salvar els mobles i aguantar, a llarg
termini necessitarem un full de ruta que pugui garantir que som capaços,
74
013-VIA 15-3.indd 74 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
amb el balanç fiscal que tenim, de treure’ns de sobre el llast del sistema
de finançament actual. Aquesta és l’única via de què disposem per començar
a reduir el pes del deute, i no només el dèficit a curt termini. Per finançar
a curt termini hi ha vies tècniques adequades, però qualsevol
d’aquestes vies només serà factible si alhora es posa en marxa una estratègia
política capaç de forçar la voluntat del país.
Com he dit anteriorment, allò que més caracteritza la postura del govern
espanyol és la por de caure en un rescat. Catalunya ha de dissenyar
una estratègia prou intel·ligent per, tenint present aquest ambient de por,
redreçar el nostre finançament mentre siguem capaços de mantenir la
nostra reputació i credibilitat internacional. Últimament la idea que les
finances catalanes representen una seriosa amenaça per a la capacitat de
l’Estat espanyol de finançar­se i, per tant, una amenaça per al futur de
l’euro ha guanyat força en la premsa internacional. No cal aturar­nos
massa a debatre fins a quin punt això és cert, la realitat és que el Govern
d’Espanya, i fins i tot la mateixa Comissió Europea, pren molt seriosament
aquesta possibilitat. Aquest és el nostre terreny de joc, i només si
juguem de manera responsable i tenint en compte tot aquest context podrem
avançar.
En aquest sentit el President Mas ha fet bé de votar a favor de la independència
a la consulta popular del mes d’abril. És un avís, un avís que té
molt poques implicacions a nivell pràctic, però que és
ple de significat a nivell ideològic. Bàsicament, si mirem El President Mas ha fet
cap a Bèlgica, una de les coses que als inversors no els bé de votar a favor de
agrada gens és la perspectiva d’invertir en un país que la independència a la
pot trencar­se en qualsevol moment en dues parts o més. consulta popular.
Llavors aquesta amenaça existeix avui i aquí. Els ciuta­ És un avís.
dans catalans no entenen que, tot i tenir un superàvit
fiscal amb l’Estat espanyol, són ells que s’han de sotmetre a unes retallades
brutals, sobretot del sistema sanitari. I els qui prenen les decisions a
Madrid, això, ho han de entendre.
L’amenaça d’un moviment creixent reclamant la independència és
real, i sobretot si després de les eleccions generals de 2012 tinguéssim un
govern del PP amb majoria absoluta i la demanda per un concert econòmic
quedés encara sense resposta.
013-VIA 15-3.indd 75 17/5/11 15:51:32
75

Finançar la Generalitat: un repte ple d’oportunitats
Atès que, en les circumstàncies actuals, és impossible que el Govern
espanyol concedeixi públicament una millora del finançament català,
caldrà idear una estratègia més subtil. Caldrà pressionar l’Estat espanyol
perquè aquest, al seu torn, pressioni Brussel·les i perquè Brussel·les, en
conseqüència, pressioni el BCE, amb l’únic objectiu que nosaltres aconseguim
finançar­nos sense problemes. Com dic, els mitjans tècnics hi són, el
que cal en aquests moments és voluntat.
És evident que tot això ha d’estar recolzat per un pla de reducció de
dèficit creïble, un atac sobre el nostre ràting amb les agències creditícies
i un full de ruta per sortir definitivament del pou on ens trobem actualment.
I per assegurar­nos que no hi tornarem a caure mai més. És a dir, els
catalans hem d’elaborar una estratègia que ofereixi un ventall de possibilitats
entre un «salvar els mobles» a curt termini i el control del propi
destí a mitjà termini.
76
013-VIA 15-3.indd 76 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de Política Econòmica de la UB
Antón Costas
Les pensions dels nostres
fills i néts
Abans de parlar del «problema» de les pensions públiques i de la seva reforma,
potser val la pena preguntar­nos per què existeixen els sistemes
públics i quins han estat els seus resultats. Això ens permetrà enfocar
millor el debat actual al nostre país.
L’objectiu de les pensions públiques és proveir de recursos les persones
que quan arriben a l’edat de jubilació perden els seus ingressos laborals
i poden tenir dificultats per a mantenir una vellesa digna.
Els orígens són a l’Alemanya de Bismark, a finals del segle x i x, amb el
naixement de l’economia industrial. Però la seva cobertura és molt limitada:
l’edat per tenir dret a la pensió era superior a l’esperança de vida.
L’ampliació de cobertura fou cosa dels sistemes públics creats després de
la Gran Depressió i de la Segona Guerra Mundial. El drama social d’aquells
anys, amb enormes masses de gent sense recursos per subsistir, fou determinant.
En aquest sentit, el segle x x portà també coses bones, com l’estat
del benestar (assegurances de pensions, accidents, malaltia, atur, educació
pública i altres polítiques socials). És la innovació social més gran del
segle.
A diferència d’altres prestacions –com la sanitat o l’ensenyament obligatori,
que es financen amb impostos–, les pensions es financen amb les
cotitzacions que obligatòriament paguen els treballadors en actiu. Són,
013-VIA 15-3.indd 77 17/5/11 15:51:32
77

Les pensions dels nostres fills i néts
per tant, un estalvi obligatori que respon a un contracte implícit entre
generacions. Per això, sistemes com el nostre s’anomenen de repartiment.
Tanmateix, la quantia de la pensió no respon exactament a la capitalització
de les cotitzacions que cadascú ha aportat. Uns en reben més i
d’altres, menys. Hi ha, per tant, un element redistributiu. Aquesta és una
de les causes de la dificultat de la reforma.
L’impacte de les pensions públiques en les condicions de vida dels jubilats
ha estat meravellós. La pobresa de la gent gran era un problema lacerant
a principis del segle passat. Ara, quan arriben a la jubilació, una
bona part de les persones grans tenen uns ingressos mínims que li permeten
una vida digna. Tenim motius per conservar quelcom que ha produït
tants beneficis.
Quin és, doncs, el problema de les pensions al nostre país?
Que, en la seva configuració actual, el sistema públic no pot oferir als
nostres fills i néts pensions equivalents a les actuals. És a dir, que els que
avui estan pagant les pensions dels jubilats actuals potser no rebran pensions
equivalents. És injust.
Quines en són les causes? Fonamentalment que les pensions creixen a
més velocitat que les cotitzacions. O dit d’una altra manera, que els jubilats
augmenten més ràpidament que els actius com a
Els jubilats augmenten conseqüència de l’envelliment i l’augment d’esperança
més ràpidament que de vida. Aquest tipus de prediccions es basen en supòsits
els actius com a com el nombre de persones que treballaran en el futur i
conseqüència de els sous que rebran (base de cotitzacions). Àdhuc sent op­
l’envelliment i l’augment timistes sobre aquestes variables, per mantenir a llarg
d’esperança de vida. termini pensions equivalents a les actuals hi ha una despesa
addicional. Aquest és un factor d’incertesa sobre la
sostenibilitat del sistema.
A més d’aquest argument, cal afegir­hi que el sistema actual dedueix
els incentius per a treballar, afavorint les prejubilacions; que és injust
tenir en compte només els darrers quinze anys de cotització; i que hi ha
una elevat frau.
Què s’hi pot fer? Dues posicions extremes són possibles. Una és que les
futures pensions redueixin la seva quantia a allò que les cotitzacions per­
78
013-VIA 15-3.indd 78 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
metin. L’altra és repartir aquesta despesa addicional entre les genera cions
actuals i futures i, alhora, augmentar els ingressos del sistema. En el debat
públic ambdues opcions hi són presents, tant en els punts més extrems
com en una barreja de totes dues.
Els defensors de la primera opció són partidaris, tot i que no ho manifesten,
de finançar les pensions exclusivament amb càrrec a les cotitzacions.
Defensen allargar l’edat legal de jubilació, incentivar la continuïtat
laboral i augmentar el nombre d’anys inclosos en la base reguladora
a tenir en compte per al càlcul de la pensió. Assenyalen que, arribat el
cas, la reducció de la pensió pública es pot compensar amb pensions privades.
Però aquesta fórmula és de dubtosa eficàcia i conté elements d’iniquitat.
Els defensors de la segona opció proposen també ajustar la quantitat
de les pensions, elevant l’edat de la jubilació, augmentant a 37 els anys
per cobrar la pensió completa i que la pensió sigui proporcional als anys
cotitzats. Però, a més, defensen l’augment dels recursos del sistema,
qüestionant la idea que les pensions s’hagin de finançar exclusivament
amb cotitzacions i obrint la porta al finançament mitjançant impostos o
deute.
Segons el meu parer, un sistema ideal és aquell que compleix dues
condicions bàsiques. D’una banda, tenir una major proporcionalitat entre
allò que s’ha aportat via cotitzacions i allò que es rep
com a pensió (sense haver d’arribar al 100%). I d’altra Quin sentit té avui en
banda, tenir flexibilitat per adap tar l’edat de jubilació a dia sacralitzar l’edat de
les condicions de salut dels treballadors, incentivant 65 anys? Aquesta edat
que els qui volen continuar treballant ho puguin fer s’establí quan l’esperança
sense ser penalitzats. Quin sentit té avui en dia sacralit­ de vida era de 40 anys.
zar l’edat de 65 anys? Aquesta edat s’establí quan l’esperança
de vida era de 40 anys. Avui és de 80 anys. I augmenta un any cada
dècada, amb la qual cosa el 1050 serà de 85 anys. Aquest augment dels
anys de vida a què es destinarà? Només al lleure? No és just, atès que
viuran més anys cobrant pensió que els jubilats ac tuals.
Com hem de valorar l’última reforma pactada pel govern, sindicats i
patronal? Crec que calen elements de flexibilitat per tal d’anar apropantnos
a aquest model ideal. Però requerirà canvis adaptatius.
013-VIA 15-3.indd 79 17/5/11 15:51:32
79

Les pensions dels nostres fills i néts
En qualsevol cas, cal tenir present que no ens enfrontem a un debat
exclusivament tècnic. És una qüestió política. I un bona política sempre
depèn de la qualitat del debat públic i de les solucions que en sorgeixin.
En aquest sentit, si financem l’AVE i altres despeses discutibles amb càrrec
als impostos, per què no fer­ho, si calgués, amb una part de les pensions,
que sens dubte són més importants per a l’economia i per a les
condicions de vida de la gent gran?
80
013-VIA 15-3.indd 80 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de la Universitat de Barcelona
Fernando Casado
Idees per superar la crisi
econòmica
Voldria iniciar aquest article fent una anàlisi del context econòmic mundial
en què ens trobem, per poder tenir clar el marc de referència on les
empreses s’han de desenvolupar. Les previsions del Fons Monetari Internacional
consideren que el PIB mundial creixerà un 4,4% el 2011 i un
4,5% el 2012. Dins d’aquest creixement, l’estimació és que els països avançats
ho faran en un 2,5% cada any (hi destaquen els EUA amb un 3,0% i
2,7%; Alemanya, 2,2% i 2,0%; i, en canvi, Espanya, 0,6% i 1,5% únicament).
Per contra, els països emergents creixeran un 6,5% cada any (entre els
quals destaca la Xina amb un 9,6% i 9,5% i l’Índia amb un 8,4% i 8,0%).
Possiblement la incidència del que està passant al Japó i el corrent democratitzador
dels països del sud del Mediterrani condicionaran sens
dubte aquestes previsions. Això fa que d’entrada veiem que el creixement
del nostre país serà molt reduït i, per tant, les expectatives per poder créixer
s’hauran de buscar en altres mercats.
Una altra característica de la situació actual és que el creixement de
les economies avançades es produeix sense reactivació del mercat laboral.
Per exemple, als Estats Units durant la crisi dels 90 es va trigar 33 mesos
a recuperar el màxim d’ocupació i a la crisi del 2001, 23 mesos. En aquest
moment, portem ja 37 mesos des de l’inici de la crisi i encara es troben un
5% per sota del màxim d’ocupació.
013-VIA 15-3.indd 81 17/5/11 15:51:32
81

Idees per superar la crisi econòmica
Aquestes consideracions encara són més preocupants al nostre país en
la mesura que el sector que més ha contribuït al nostre creixement i ocupació
–com és el de la construcció– i, per tant, al creixement de l’atur, no
hi ha cap expectativa que pugui recuperar­se a mig termini.
Un altre aspecte que condiciona l’entorn actual és que s’ha produït un
significatiu ajust fiscal en el mig termini que ha comportat un saldo negatiu
de les administracions públiques i, per tant, un increment substancial
del deute públic, que en el nostre país ha estat molt més significatiu
que a la resta, ja que el 2010 s’ha tancat amb un 9,3% de dèficit i s’espera
tancar el 2011 amb un 6%, amb la reducció de despesa i d’inversions que
això implica.
A aquesta problemàtica, hi hem d’afegir la incertesa que els mercats
financers estan provocant a l’estructura financera del nostre país, ja que
malgrat que només existeix un deute públic del 67%, per sota de països
com Alemanya, França o el Estats Units, en afegir el deute privat, el total
del deute del nostre país representa el 297% del PIB, només per sota d’Irlanda,
Bèlgica i Portugal. Si a això li sumem la problemàtica de les caixes
d’estalvis, poc entesa per la resta de països, fa que en aquest moment s’estigui
gravant el bo espanyol en uns 200 punts bàsics per sobre de l’alemany,
la qual cosa resta competitivitat a tot el nostre sistema.
Aquests podrien ser els components que estan configurant l’entorn
del nostre país i que han de ser el marc de referència perquè les empreses
i les administracions públiques puguin definir les seves estratègies.
Opino que per a afrontar aquest entorn i retornar al camí del creixement
seria convenient una doble acció: la que fa referència a les administracions
públiques i la que fa referència a les empreses
Cal una doble acció: per si mateixes.
actuant sobre Pel que fa referència a les administracions públiques,
administracions públiques atès que ens trobem en un moment d’incertesa per a
i sobre empreses. l’economia espanyola, amb els mercats financers vigilant
estretament l’evolució econòmica i el compliment
dels compromisos fiscals, laborals i de tot tipus, amb anuncis de les principals
agències de rating revisant la qualificació de l’economia, amb la
taxa d’atur en nivells màxims i, en general, amb una pèrdua de confiança
per part dels agents econòmics domèstics i estrangers, és bàsic que es po­
82
013-VIA 15-3.indd 82 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
sin en marxa en tota la seva integritat i profunditat les reformes que s’han
iniciat, com és la reforma laboral, la reestructuració del sistema financer
i la reducció de dèficit públic estructural, la reforma de les pensions i les
lleis d’economia sostenible i de la ciència i recerca.
Respecte a la reforma laboral, aquesta necessita noves mesures, entre
les quals es troben la negociació col·lectiva que ha de facilitar la capacitat
d’adaptació de les empreses i potenciar la seva competitivitat. També és
necessari aprofundir en la que acaba de dur­se a terme ja que, malgrat
alguns aspectes positius, presenta notables insuficièn cies.
Alhora s’han de desenvolupar mesures més ambi cioses És bàsic que es posin en
contingudes en un pla a curt termini que permeti corre­ marxa en tota la seva
gir la falta d’activitat de moltes empreses i la greu situa­ integritat i profunditat les
ció de desocupació.
reformes que s’han iniciat.
Sobre la reforma del sistema financer, s’ha de fer eficient
la nova Llei aprovada reestructurant especialment les caixes d’estalvi
de manera que no es restringeixi la liquiditat en el sistema econòmic.
Quant a la reducció del dèficit públic, s’hauria de posar més èmfasi en
la disminució de la despesa corrent que en la reducció de les inversions,
desenvolupant en aquest àmbit els projectes públics­privats amb molta
més intensitat.
Al mateix temps s’haurien d’encarar reformes estructurals a mig i
llarg termini que comportin consensos entre els principals partits polítics
sobre la llei d’educació, el funcionament de la universitat, el sistema sanitari,
el sistema judicial, la definició del model energètic i la reforma de
l’Administració, amb especial referència al finançament de les diferents
administracions públiques (estatal, autonòmica i municipal).
Quant a l’àmbit empresarial, la presència de les empreses espanyoles
als mercats exteriors constitueix el factor principal per retornar al camí
del creixement econòmic del nostre país.
Les mitjanes i petites empreses s’haurien d’internacionalitzar, tot
agrupant­se i impulsant la formació de grups empresarials que consolidin
el teixit productiu i que aportin les sinergies necessàries per poder posicionar­se
als mercats internacionals amb expectatives de creixement.
Prioritzar l’orientació de la inversió i l’acumulació de capital en sectors
i activitats no especulatives, tot especialitzant­se i focalitzant­se en
013-VIA 15-3.indd 83 17/5/11 15:51:32
83

Idees per superar la crisi econòmica
allò que saben fer i, alhora, identificant i posicionant­se en sectors de
futur.
Així mateix, hauria de ser prioritari invertir en l’economia del coneixement
i en l’R+D+I, mitjançant acords amb els principals centres d’investigació,
en especial aquells que s’ubiquen a les universitats, per poder
oferir productes diferenciats que puguin competir en un entorn global.
Engegar tot aquest plegat de mesures requereix el consens de tota la
societat i la conscienciació que només recuperant la cultura de l’esforç i
amb la implicació de tots podrem retornar a la senda del creixement.
84
013-VIA 15-3.indd 84 17/5/11 15:51:32

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Director de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE,
Universitat Ramon Llull
Francisco Longo
L’administració pública,
entre el retall i la reforma
La consolidació fiscal ve caracteritzant durant aquests últims mesos l’actuació
dels governs europeus. Catalunya no n’és una excepció. D’una banda,
la crisi ha buidat les finances públiques d’una part considerable dels
ingressos que les nodrien. D’una altra, patim els efectes del model d’intervenció
pública instal·lat durant tretze anys de creixement econòmic sostingut,
al qual en un altre lloc hem batejat com la «bombolla del servei
públic». Fem referència a un model expansiu en la despesa i dispers pel
que fa al focus d’aquesta, on les prioritats es confonen amb serveis i actuacions
que no tenen aquest caràcter, i on no és una pràctica habitual tenir
en compte els costos d’oportunitat (allò que caldrà deixar de fer) de cada
actuació pública. Parlem d’un patró d’accés i distribució dels serveis on la
universalitat i la gratuïtat han estat les lògiques dominants, la qual cosa
estimula i alhora és estimulada per un seguit de comportaments socials
guiats per criteris de maximització de l’interès particular, corporatiu,
gremial o sectorial. Ens fem ressò de la generalització, en la nostra societat,
d’una cultura del subsidi, la queixa i l’apel·lació permanent a l’estat, i
alhora de confort i despreocupació, en la maquinària productiva pública,
per les consideracions de racionalitat econòmica i d’eficiència.
La crisi econòmica obliga, sense cap mena de dubte, a enfrontar amb
energia aquesta situació. La primera responsabilitat del Govern, en
013-VIA 15-3.indd 85 17/5/11 15:51:32
85

L’administració pública, entre el retall i la reforma
aquest context, és quadrar el pressupost, i tant les xifres de deute com la
dificultat d’apujar la pressió fiscal l’orienten vers el retall de la despesa.
Tan mateix, els ajustaments necessaris per assolir aquesta finalitat en el
curt termini no són suficients per garantir la sostenibi­
Patim els efectes del litat del sistema de serveis públics en el mitjà i llarg
model d’intervenció termini. Pel contrari, si ens quedéssim en els retalls, es­
pública instal·lat durant taríem dedicant aquest gran esforç del conjunt de la
els darrers anys: la societat a eliminar els símptomes, tot deixant, però,
«bombolla del servei sense tocar les arrels de la malaltia. Ben aviat, aquesta
públic». tornaria a posar de manifest la seva malignitat. Evitarho
exigeix enfrontar reformes profundes que afecten,
per un costat, el model de provisió dels serveis públics i, per un altre, les
normes, estructures i processos que caracteritzen les organitzacions del
sector públic.
Des de la primera d’aquestes perspectives, cal entendre el context
socio econòmic actual no tant com una crisi cíclica que ens obliga a sacrificar­nos
i esperar temps millors, sinó, més aviat, com una crisi de sostenibilitat
d’allò que els europeus hem batejat com «estat de benestar», és a
dir, del marc de relacions entre estat i societat que ens ha permès gaudir
de societats que, tot i els seus defectes, han assolit els més alts nivells de
progrés, llibertat i cohesió social en la història de la humanitat. Les actuals
generacions d’europeus tenim el deure moral de defensar per als
nostres fills i néts el model que les ha fet possibles. Fer­ho obligarà, en
el nostre cas, a revisar tant l’oferta de serveis públics com els seus mecanismes
de distribució i finançament.
La revisió haurà d’afectar, en primer lloc, l’oferta de serveis. El criteri
hauria de ser el de tornar a l’essencial (back to basics). Això representa aturar
els processos expansius en forma de taca d’oli que han caracteritzat
els anys de la bombolla. En el context que patim, les prioritats s’haurien
de situar, al nostre entendre, en la protecció dels més vulnerables, dels
més afectats per la crisi, i també en les iniciatives connectades amb la
reac tivació econòmica i el canvi de model productiu. D’altra banda, caldrà
revisar, en el mateix sentit, els estàndards de servei compromesos, tot
adaptant­los a allò que està a l’abast del nostre nivell real de desenvolupament
econòmic. Finalment, caldrà analitzar també els criteris d’accés i
86
013-VIA 15-3.indd 86 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
finançament. No podem excloure, no només per raons d’eficiència, sinó
també d’equitat, la introducció d’elements moderadors de la demanda i
la participació dels ciutadans en el pagament d’alguns serveis, d’acord als
seus nivells de renda.
Des de la segona perspectiva que esmentàvem, per encarar els enormes
reptes que ens planteja la sortida de la crisi necessitem una
Administració pública forta, àgil i renovada. Si bé a Espanya i Catalunya
vam ser capaços de construir, amb un esforç concentrat en les dues últimes
dècades del segle passat, els elements bàsics dels estats de benestar,
mai no hem disposat, en realitat, d’una administració del benestar. El
sistema públic ha seguit funcionant sota l’hegemonia dels patrons burocràtics
de l’Administració heretada del franquisme, més adequats per a la
gestió de tributs o el manteniment de l’ordre públic que no pas per a
la provisió massiva de béns i serveis. Les comunitats autònomes es van limitar
a copiar aquell model sense introduir­hi cap innovació. Avui, per
gestionar serveis bàsics com l’educació, la sanitat, la dependència, la ciència
i la recerca, la promoció econòmica o les polítiques actives d’ocupació
necessitem substituir aquest patró uniformador, burocràtic­funcionarial,
i construir un marc plural, diversificat i flexible d’organitzacions, normes
i relacions d’ocupació.
Les nostres organitzacions públiques pateixen, per un altre costat,
d’un greu dèficit de management. Les capacitats directives instal·lades són
escasses i l’espai gerencial és ocupat sovint pels partits
per adjudicar càrrecs sense respondre a cap lògica meri­ La lluita contra el
tocràtica. La superació d’aquest amateurisme obliga a dèficit és, justament,
crear una direcció pública professional, com s’ha fet en l’escenari que fa viables
altres democràcies avançades. Aquest hauria de ser no­ transformacions en altres
més el primer pas per introduir en les estructures i pro­ contextos.
cessos administratius models molt més flexibles d’ocupació
pública, nous incentius a l’eficiència, mecanismes de planificació i
control basats en resultats i sistemes efectius de responsabilització i rendiment
de comptes.
La crisi fiscal és, alhora, demanda i oportunitat per aquestes reformes.
L’experiència d’altres països ens mostra que la lluita contra el dèficit és,
justament, l’escenari que fa viables transformacions que, en altres con­
013-VIA 15-3.indd 87 17/5/11 15:51:33
87

L’administració pública, entre el retall i la reforma
textos, són poc imaginables. No està escrit, però, que els governs les encarin.
Per fer­ho, és imprescindible que, a més d’ajustar els pressupostos en
el curt termini, sàpiguen mirar més enllà i es comprometin amb decisió
amb el futur. Emprendre la reforma de la gestió pública és, en realitat,
una qüestió de qualitat del lideratge.
88
013-VIA 15-3.indd 88 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Director General d’Afers Econòmics de la Generalitat de Catalunya
Salvador Estapé
La indústria catalana
davant la crisi
La crisi econòmica ha tingut un impacte molt important en el sector industrial
en totes les economies avançades, i Catalunya no n’és una excepció.
La caiguda del comerç mundial i la històrica davallada de la demanda
interna (tant de consum com d’inversió) s’han traduït en caigudes de l’activitat
industrial. El VAB industrial ha experimentat, així, una davallada
acumulada en termes reals entre 2007 i 2009 del 17,1% (­18,6% en el cas de
la indústria manufacturera, excloent­ne l’energia).
Malgrat una menor exposició a sectors relacionats amb la construcció
–que han patit amb molta intensitat la davallada del sector–, la major
obertura a l’exterior de l’economia i la indústria catalana i la major especialització
relativa en activitats de contingut tecnològic mitjà­alt i alt han
donat lloc a una caiguda més intensa de la indústria catalana en relació
amb la mitjana espanyola. És cert, però, que aquests mateixos factors han
jugat a favor l’any 2010 en l’inici de la recuperació mundial, amb un creixement
de l’1,8%, convertint­se en un dels motors de la reactivació econòmica.
Tanmateix, aquests resultats no han d’amagar l’existència de problemes
de fons que els febles resultats del sector industrial en la fase expansiva
del cicle constaten. Així, entre els anys 2000 i 2007, mentre el PIB de
l’economia catalana creixia a una taxa anual acumulativa del 3,3%, el
013-VIA 15-3.indd 89 17/5/11 15:51:33
89

La indústria catalana davant la crisi
creixement de la indústria era d’un escàs 0,4%. És cert, no obstant això,
que durant aquests anys s’ha produït un gran desenvolupament d’allò
que s’ha denominat la «nova indústria», és a dir, els serveis relacionats
amb les activitats productives i que, en molt casos, ha estat fruït d’un
creixent procés d’externalització d’aquestes activitats.
El creixement dels anys d’expansió no ha anat acompanyat de la generació
i acumulació de factors productius. Aquest fet, unit a l’emergència
de nous competidors en els mercats mundials, ha fet de­
Els índex de saparèixer alguns dels avantatges competitius de l’eco­
competitivitat de les nomia catalana.
manufactures catalanes En els anys expansius el creixement de la productivi­
han mostrat també una tat del factor treball, com a mitjana, ha estat nul, mal­
pèrdua de competitivitat. grat que les activitats manufactureres han mostrat uns
resultats sensiblement per sobre de la mitjana (amb diferències
pronunciades segons subsectors). Els índex de competitivitat de les
manufactures catalanes han mostrat també una pèrdua de competitivitat
com a conseqüència tant de l’evolució del tipus de canvi com de la tendència
seguida pels preus relatius.
El baix creixement de la seva productivitat en els darrers anys s’explicaria,
entre d’altres, per factors com:
–L’elevada taxa de temporalitat, que l’any 2010 se situava a Catalunya
en el 18% dels assalariats. Els estudis microeconòmics identifiquen que la
temporalitat va sovint associada a una menor formació del treballador,
en tant que les empreses no tenen incentius per formar treballadors sense
perspectives de continuïtat.
–La dimensió empresarial, amb un teixit empresarial en què únicament
el 5,9% de les empreses tenen més de 9 assalariats, enfront el 54,3%
d’empreses sense assalariats i el 39,8% d’empreses amb menys de 10 assalariats.
És un fet contrastat que les empreses de petita dimensió tendeixen
a tenir una productivitat més baixa i personal menys qualificat. La
dimensió també condiciona la decisió de les empreses per invertir en
R+D+I i exportar, tot i que no necessàriament la propensió a exportar ni
l’esforç en R+D+I un cop presa la decisió.
–A Catalunya l’esforç en R+D+I i, sobretot, els seus resultats mesurats
90
013-VIA 15-3.indd 90 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
pel nombre de patents són inferiors a la mitjana de la UE i especialment
al dels països nòrdics, Alemanya o França. L’any 2009 a Catalunya l’esforç
en R+D va ser de l’1,68%, situant­se encara per sota de la mitjana de la UE­
27 (2,01%) i lluny de països com Suècia (3,6%), els EUA (2,8% el 2008),
Alemanya (2,8%) o França (2,2%).
–La baixa qualificació de la població, sent especialment preocupant les
dades de fracàs escolar: l’any 2009 a Catalunya únicament el 61,4% dels
joves d’entre 20 i 24 anys havien finalitzat l’educació secundària, enfront
del 78,6% de la UE.
–És cert que s’han produït avenços importants en matèries com recerca
i desenvolupament, creixement de les exportacions de sector d’alt contingut
tecnològic, implantació i penetració de les TIC o millora del capital
humà, però això no ha estat suficient per fer un salt qualitatiu cap a un
model de creixement sostenible i competitiu. Aspectes com les rigideses
existents al mercat laboral, les traves administratives, l’escassa connexió
entre ciència i empresa o les encara mancances en la formació de la mà
d’obra són aspectes repetidament assenyalats pels empresaris com a punts
febles de l’economia catalana.
D’altra banda, malgrat els problemes creixents de
competitivitat en costos i preus de l’economia catalana, Les rigideses del mercat
que han estat aguditzats per l’apreciació de l’euro, du­ laboral, les traves
rant els anys anteriors a la crisi les exportacions van administratives, l’escassa
mantenir un bon ritme de creixement. De fet, l’empitjo­ connexió entre ciència i
rament del dèficit comercial de Catalunya durant aquells empresa o les mancances
anys s’explica principalment pel fort dinamisme de les en la formació són encara
importacions, que reflecteix tant l’augment de la deman­ punts febles.
da interna, impulsada per les facilitats d’accés al crèdit
de famílies i empreses, com la creixent penetració de les importacions
procedents de les economies del sud­est asiàtic, i, sobretot de la Xina. Així
mateix, el dinamisme de les exportacions també sol comportar un increment
de les importacions de productes intermedis.
L’explicació d’aquesta aparent paradoxa cal buscar­la en la dualitat
del teixit manufacturer català i en la naturalesa predominantment intraindustrial
d’aquest comerç. La dualitat del teixit productiu de Catalunya
013-VIA 15-3.indd 91 17/5/11 15:51:33
91

La indústria catalana davant la crisi
ve marcada fonamentalment per dos factors: la dimensió empresarial i la
participació de capital estranger, que estan estretament interrelacionats,
en tant que la dimensió de les empreses participades per capital estranger
és sensiblement superior a la mitjana. En el seu conjunt, les empreses de
més dimensió i amb participació de capital estranger tendeixen a tenir
una major productivitat i una major propensió a exportar i a importar.
D’acord amb les dades de l’Enquesta Industrial per a l’any 2006:
–Les empreses participades per capital estranger representen el 12,7%
dels establiments amb 20 ocupats o més, però concentren gairebé el 60%
de les importacions de productes intermedis i més del 50% de les exportacions
de la indústria manufacturera.
–El pes de les empreses amb capital estranger en el segment de ma­
jor dimensió (100 ocupats o més) és del 35%, i concentren el 49,5% del
volum de negoci, el 58,5% de les exportacions i el 67% de les importacions.
–Les multinacionals es concentren en els tres grans sectors exportadors
de l’economia catalana: el químic, el de materials de transport i el
d’equips elèctrics i electrònics, que reuneixen aproximadament el 50% de
les exportacions totals. Les empreses participades per capital estranger
concentren entre el 78% i el 85% de les exportacions i les importacions
dels sectors de materials de transport i elèctric i electrònic. En el cas de la
química aquests percentatges són més baixos: 39,1% de les exportacions i
51,5% de les importacions, reflectint la presència d’empreses autòctones
molt ben posicionades als mercats estrangers.
Així doncs, el gruix de les exportacions de Catalunya a l’estranger està
protagonitzat per grans empreses participades per capital estranger, fortament
competitives en els mercats mundials. Aquestes empreses, però,
presenten també una elevada propensió a importar, en tant que les exportacions
incorporen sovint components intermedis procedents de l’estranger.
L’evolució de les importacions de productes intermedis contribueix a
explicar l’estancament del dèficit comercial de Catalunya amb l’estranger,
tot i el bon comportament de les exportacions.
La forta davallada de la demanda interna en la crisi ha impulsat la reorientació
del teixit empresarial cap als mercats exteriors. Però bona part
92
013-VIA 15-3.indd 92 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
de les empreses té dificultats per sortir a l’exterior, més encara en un
context de restricció creditícia com l’actual.
La conjuntura actual hauria d’aprofitar­se per introduir aquells canvis
que afavoreixin un millor posicionament de l’economia catalana en els
mercats mundials i l’aprofitament de les fortaleses que presenta.
013-VIA 15-3.indd 93 17/5/11 15:51:33
93

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
President del Col·legi de Metges de Barcelona
Miquel Vilardell
La sanitat en temps
de crisi
Els sistemes sanitaris públics i privats contribueixen a l’estat del benestar.
Per una banda, promovent una vida laboral més llarga i una millora
del l’envelliment com a factor determinant de la nostra societat. Per altra
banda, el sector sanitari és un important generador de riquesa i d’ocupació
en la mesura que aporta innovació i coneixement.
És un fet que l’aturada del creixement econòmic està passant factura
al nostre estat del benestar i als seus pilars bàsics, com són l’educació i
la sanitat. Hem de reconèixer que la sanitat pública ve
L’aturada del creixement d’uns anys de creixement pressupostari ininterromput a
econòmic està passant conseqüència d’un augment de les necessitats assisten­
factura al nostre estat del cials, d’un creixement demogràfic important, de l’enve­
benestar i als seus pilars lliment progressiu de la població, dels canvis tecnològics
bàsics, com són i de l’aparició de noves malalties.
l’educació i la sanitat. Les importants restriccions de la despesa sanitària a
què ens veiem abocats per tal de reduir el dèficit i poder
estabilitzar els comptes públics han de venir acompanyades, des de la
perspectiva política, d’un pacte de tots els partits polítics, a nivell autonòmic
i estatal, que permeti mantenir l’accés universal a les prestacions, la
protecció a les persones més vulnerables i la màxima equitat possible en
matèria de salut. L’acord assolit ha de ser ben explicat a la ciutadania i, si
94
013-VIA 15-3.indd 94 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
cal, s’ha de concretar quin percentatge de la quantitat total s’aplicarà directament
a les despeses socials.
En aquest marc, tenim dos grans nivells de decisions a emprendre:
unes de tipus social i polític i unes altres més relacionades directament
amb la professió mèdica.
Pel que fa a les primeres, hem de fomentar l’accés al sistema sanitari
a través de l’atenció primària; hem de millorar la coordinació amb l’atenció
especialitzada (centres hospitalaris i sociosanitaris); hem de perfeccionar
els sistemes d’informació que permetin una millor avaluació i uns
millors resultats entre organitzacions; i hem de seguir
avançant a fomentar la prevenció sanitària. També cal­ Caldrà promoure un
drà promoure un debat que analitzi l’oportunitat d’in­ debat que analitzi
corporar nous sistemes de finançament públic i privat. l’oportunitat d’incorporar
En relació amb la professió mèdica, els metges, mit­ nous sistemes de
jançant el nostre treball i amb el suport de les nostres finançament públic i
organitzacions professionals, volem aportar noves idees privat.
per fer front a la crisi econòmica. Com a president del
Col·legi de Metges de Barcelona vull fer esment al nostre paper des de la
perspectiva institucional i des de la perspectiva individual del metge.
Els col·legis professionals tenen funcions públiques específiques relacionades
amb el registre professional, amb la garantia de les bones pràctiques
per mitjà de l’aplicació del Codi de Deontologia –a nivell de collegis
catalans– i de potestat disciplinària. D’altra banda, també tenen
funcions de base associativa privada, com són fomentar els instruments
necessaris per a la millora de les condicions professionals dels seus afiliats
i vetllar per la millora contínua dels serveis assistencials que els
metges prestem als nostres conciutadans. També és el nostre objectiu fomentar
i prestar serveis en interès de les persones col·legiades, com és el
de l’assegurança, en concret la relacionada amb la responsabilitat civil
professional.
El Col·legi de Metges de Barcelona i la professió mèdica en general tenim
reptes de futur dels quals no podem defugir:
–Afrontar els canvis demogràfics dels metges. En els últims anys més
del 50% de nous metges col·legiats són de fora de l’Estat.
013-VIA 15-3.indd 95 17/5/11 15:51:33
95

La sanitat en temps de crisi
–Promoure accions concretes per flexibilitzar el sistema sanitari que
permetin augmentar la incentivació i la motivació dels professionals
que hi treballen.
–Augmentar les prestacions socials dels metges col·legiats i de llurs famílies
en situacions precàries i amb problemes.
–Fomentar el sentiment de pertinença del metge compromès amb el
pacient, amb l’organització on treballa, amb el col·lectiu de companys,
amb la professió en general i amb la societat a la qual pertany i serveix.
L’any 2009 el Col·legi de Metges, amb l’impuls del desaparegut Dr.
Hèlios Pardell, vàrem col·laborar en l’edició del document El metge del futur,
que fa una seguit de recomanacions als diferents agents implicats
sobre la formació de grau i l’especialitzada, sobre els ocupadors, sobre les
associacions professionals i sobre el govern i les administracions.
D’altra banda, des de la perspectiva individual hem de fer front a la
crisi mitjançant el nostre valor més preuat: la relació metge­pacient. Per
a dur a terme aquesta tasca, l’instrument més adequat és
L’instrument més adequat el professionalisme amb els valors de sempre: excel·lèn­
és el professionalisme cia, compromís, honestedat, altruisme, autonomia, lide­
amb els valors de sempre: ratge, autoregulació i el compliment del Codi de Deon­
excel·lència, compromís, tologia. Però també amb els nous valors: capacitat de
honestedat, altruisme, gestió, treball en equip, flexibilitat i adaptació a les ne­
autonomia, lideratge, cessitats socials, capacitat de risc, lideratge i formació
autoregulació i més transversal.
el compliment del Codi També és necessari promoure accions concretes per als
de Deontologia. metges joves com a motor real del progrés sanitari social i
científic de la nostra so cietat. Hem de ser capaços de promoure
incentius per als joves cap a l’ex cel·lèn cia a través de la seva adhesió
cap a un sistema de valors professionals bàsics basats en l’esforç, la voluntat
d’ajudar els altres i l’abnegació. Hem de trencar la dualitat entre tots els
drets per als qui ja hi són i barreres insalvables o sacrificis molt grans i precarietat
per als joves. Si la crisi econòmica sacrifica aquest motor, els efectes
sobre la societat poden ser devastadors. Hem de preservar els joves.
Per últim, no puc deixar de dir que la societat i els metges en particular
estem patint la crisi econòmica, que es tradueix en una afectació di­
96
013-VIA 15-3.indd 96 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
recta sobre les nostres retribucions i –el que encara és més greu– en una
manca d’expectatives sobre el futur del sistema sanitari i sobretot sobre
la nostra professió. És absolutament imprescindible que, en la conjuntura
actual, els metges com a col·lectiu i en els nostres llocs de treball puguem
participar activament en la presa de decisions. Per poder aconseguir­ho
és innegociable l’autonomia de gestió per tal que les decisions es
puguin prendre de baix cap a dalt. Unes decisions que permetin mantenir
la qualitat del servei que prestem.
013-VIA 15-3.indd 97 17/5/11 15:51:33
97

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de Recursos Energètics. Facultat de Geologia (UB)
Mariano Marzo
Cap a un nou model
energètic en un context
de crisi
La reforma del sector energètic forma part intrínseca dels profunds canvis
que s’han d’emprendre en tot el sistema econòmic mundial. Avui en
dia resulta imperatiu establir les bases d’un nou model productiu competitiu,
sostenible en tots els àmbits i preparat per al futur. En aquesta perspectiva
resulta imprescindible actuar sobre el sistema energètic, de manera
que es diversifiquin les formes d’energia emprades, s’impulsi el
conjunt de les energies produïdes a partir de fonts renovables i s’aposti
per l’estalvi i l’eficiència energètiques.
Aquestes mesures poden contribuir de manera positiva a pal·liar els
efectes de l’actual conjuntura econòmica adversa. La inversió en renovables
i en estalvi i eficiència pot constituir un important mecanisme d’estímul
econòmic i de creació de llocs de treball. Però, més enllà del context
actual, l’estratègia a llarg termini ha de ser una aposta decidida per
un nou sector energètic com a vector de creixement econòmic per a
Catalunya. La consolidació d’una indústria pròpia de tecnologia d’energies
renovables –que n’exigeix una implantació més gran–, la reconversió
d’indústries com la de l’automoció tot aprofitant les oportunitats que
susciten els vehicles elèctrics i híbrids, així com la ineludible electrificació
del transport de rodalies i de mercaderies per carretera, o l’aposta per
empreses i serveis lligats als àmbits d’eficiència i estalvi energètic, són
98
013-VIA 15-3.indd 98 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
oportunitats econòmiques generadores de feina i riquesa a mitjà i llarg
termini.
En aquest sentit, l’administració ha de prendre la iniciativa en el desenvolupament
de projectes estratègics que facilitin la col·laboració entre
les empreses per aconseguir un sector energètic més
competitiu. Això es pot aconseguir, per exemple, mitjan­ La inversió en renovables
çant clústers en àmbits com l’estalvi i l’eficiència energè­ i en estalvi i eficiència pot
tica i les energies renovables; el recolzament als empre­ constituir un important
nedors especialitzats en tecnologies necessàries per a les mecanisme d’estímul
energies renovables i/o l’eficiència energètica; o l’aposta econòmic.
per projectes d’I+D+I en el sector de l’energia liderats per
empreses, universitats i centres tecnològics catalans.
La generació de llocs de treball és un element clau que ha de formar
part de les respostes en curs i de futur als desafiaments plantejats per les
crisis econòmica i energètica. Les experiències en curs a Espanya i al món
mostren el gran potencial de creació d’ocupació de les noves polítiques
energètiques basades en l’eficiència de l’ús i en les energies renovables. A
Espanya s’han creat uns 90.000 llocs de treball directes i uns altres 90.000
d’indirectes en activitats vinculades a les energies renovables. A Alemanya,
més de 145.000 llocs de treball simplement relacionats amb l’aplicació de
mesures d’eficiència energètica. Als Estats Units, fins al 2006 s’havien creat
750.000 llocs de treball, mentre que un dels eixos de la política econòmica
del president Obama és la generació de 5 milions de llocs de treball, que
denomina green collar, en activitats d’investigació, producció i difusió
d’energies renovables. En l’àmbit global, Nacions Unides comptabilitzava 3
milions de llocs de treball en el sector el 2008, i les projeccions de futur
assenyalen desenes de milions de nous llocs de treball en aquest sector en
la perspectiva del 2050. La clau d’aquesta capacitat de generació de feina és
la intensitat més gran del factor treball en aquestes activitats, ja que es
calcula que la inversió que requereix cada lloc de treball en energies renovables
és aproximadament la meitat del capital necessari en energies convencionals.
A més, la major part d’aquests llocs de treball són d’àmbit local,
amb la qual cosa es frenen les tendències a la deslocalització en el sector.
Certament, en l’elaboració i el disseny de l’estratègia energètica de
Catalunya s’ha de tenir present que el paper de la tecnologia energètica
013-VIA 15-3.indd 99 17/5/11 15:51:33
99

Cap a un nou model energètic en un context de crisi
és un factor clau. El govern català ha d’apostar decididament pel desenvolupament
de noves tecnologies i ha d’implicar­se, al mateix temps, de manera
directa en el recolzament i l’impuls de la I+D+I relacionada amb les
tecnologies energètiques sostenibles.
El paper central de la tecnologia s’aborda a escala mundial i de forma
molt detallada en el document de l’Agència Internacional de l’Energia
(AIE) Perspectives sobre tecnologia energètica. Escenaris i estratègies fins al 2050
(edició 2010). L’anàlisi de l’AIE mostra que una de les claus més importants
per assolir un futur energètic sostenible és el desenvolupament de
tecnologia energètica innovadora. És necessari actuar per aprofitar les
possibilitats de les tecnologies actuals i emergents i reduir la dependència
dels combustibles fòssils, amb els consegüents efec­
Una de les claus més tes en la seguretat energètica i en el medi ambient.
importants per assolir un D’acord amb l’AIE, la col·laboració internacional resulta
futur energètic sostenible essencial per accelerar el desenvolupament i el desplega­
és el desenvolupament ment global de tecnologies energètiques sostenibles de
de tecnologia energètica la manera més eficaç. En aquest sentit, Catalunya ha de
innovadora. disposar de centres d’I+D+I ben dotats, per la qual cosa
serà decisiu potenciar el recentment creat Institut de
Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC), per permetre que tingui una
adequada participació en les xarxes d’investigació tecnològica energètica
que es potenciaran i s’impulsaran a nivell internacional.
L’ecoinnovació i l’ecodisseny d’aplicacions energètiques vinculades al
conjunt de processos de producció i consum ofereixen una àmplia gamma
d’oportunitats d’emprenedoria i de desenvolupament d’una economia
del coneixement mediambiental. En aquest àmbit és essencial treballar
en xarxa a nivell espanyol, europeu i mundial, ateses les possibilitats
limitades d’un país com Catalunya davant la capacitat potencial de la
resta d’Europa i del món. Així mateix, les activitats d’I+D+I dutes a terme
a Catalunya s’han de focalitzar en els aspectes en què existeixin interessos
per a la indústria catalana o puguin resultar estratègics per al nostre
futur, sense deixar de banda les tecnologies energètiques més viables a
curt i mitjà termini.
Com a acadèmic, no voldria finalitzar sense recordar que per assolir
els objectius esmentats, tant en la formació professional com en les carre­
100
013-VIA 15-3.indd 100 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
res tècniques universitàries, s’han de desenvolupar programes de formació
en energia, atès que actualment són molt escassos i, en canvi, la difusió
i l’abast dels coneixements energètics són crítics per disposar i
comprendre les eines i les tècniques necessàries per optimitzar el disseny
energètic.
Les tecnologies emergents en matèria energètica exigeixen habilitats i
capacitats que no abunden en el mercat o bé que hi manquen del tot. El
desenvolupament de les energies renovables o les noves expressions de
les energies convencionals no serà possible sense experts en disseny, construcció,
muntatge i manteniment d’instal·lacions solars (fotovoltaiques i
tèrmiques), eòliques, de biomassa, geotèrmiques, oceàniques­motrius,
etc., o en propulsors elèctrics o a hidrogen per a l’automoció. El mateix
podem dir de totes les tecnologies associades al control, automatització i
optimació de processos. Igualment, i mentre una part sensible de la generació
elèctrica depengui de l’energia fòssil o de l’energia nuclear, convé
garantir la formació de tècnics qualificats en aquestes energies.
Des de la formació professional i fins als nivells universitaris superiors
es necessitaran programes que capacitin adequadament en aquest sentit.
Una part del nou mix energètic i, especialment, la majoria de les transformacions
conduents a incrementar l’eficiència mitjançant noves implementacions
tècniques o processos socials, necessitaran personal específicament
qualificat. A aquesta tasca s’hi hauran de dedicar tant les
universitats com les escoles de formació professional, que hauran d’oferir,
també, cursos de reciclatge per a molts professionals formats en l’antic
ordre energètic.
No és menor la necessitat de capacitar la població en general en el nou
escenari energètic. Capacitació tècnica d’usuari, per una part, però també
canvis importants de mentalitat per comprendre i acceptar la nova situació,
instal·lar­s’hi adequadament i saber treure’n el màxim partit en el
nou context.
013-VIA 15-3.indd 101 17/5/11 15:51:33
101

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Catedràtic de la UPF
Oriol Amat
Flexibilitat i innovació
empresarial per superar
la crisi
102
El problema del nostre temps és que el futur
ja no és el que era.
Paul Valéry (1871­1945)
Contracció de l’activitat econòmica i transformacions sectorials
Perquè el país surti abans de la crisi cal que el teixit empresarial creixi. La
crisi global ha comportat una reducció en el nivell d’activitat econòmica
i, tot i que el PIB ja torna a incrementar­se, moltes empreses estan veient
com les seves vendes s’estanquen o fins i tot baixen. Això no sempre és
conseqüència de la crisi. Sovint, el principal motiu de la dificultat per incrementar
les vendes té a veure amb l’evolució del sector per canvis de
tipus tecnològic, o relacionats amb el comportament divers dels clients o
dels competidors. Per posar­ne un exemple, fa unes setmanes ha fet fallida
la cadena de llibreries nord­americana Borders i la causa principal,
més que no pas la crisi, és la rigidesa per adaptar­se al fenomen del llibre
digital i de la venda per Internet ja que les vendes que Borders ha perdut
les ha guanyades amb escreix el seu competidor Amazon. Canvis d’abast
similar s’estan experimentant en la majoria de sectors i això fa necessari
per a qualsevol empresa la revisió del seu model de negoci per adaptar­se
millor al nou context competitiu.
013-VIA 15-3.indd 102 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
La necessitat d’innovar en el model de negoci
En aquests moments, cal entendre la innovació des d’una perspectiva àmplia.
Així, podríem dir que innovar és introduir canvis que generin riquesa.
Els canvis poden ser de disseny, administratius, comercials, logístics o
de qualsevol àrea de l’empresa.
Un model de negoci és un conjunt de processos que l’empresa porta a
terme per a satisfer les necessitats dels clients i, així, generar riquesa per
als accionistes i altres parts interessades (treballadors, proveïdors, bancs,
Administració Pública, comunitat...). Per poder portar a terme la seva proposta
de valor, l’empresa ha d’organitzar el model de negoci, que es pot
dividir en el que s’entén com a model econòmic i model financer.
Innovar en el model econòmic
El model econòmic inclou decisions sobre un producte o servei que s’ha
d’entregar al client, el preu, el termini d’entrega, el termini de pagament
i també tots els costos de producte i generals de l’empresa.
El model econòmic ha de garantir un benefici sufi­ Innovar és introduir
cient. Al llarg dels darrers anys, s’han fet innovacions canvis que generin
importants en el model econòmic i així han aparegut riquesa. Els canvis
empreses que han aconseguit avantatges competitius poden ser de disseny,
gràcies a innovacions interessants. Per exemple, en el sec­ administratius,
tor de supermercats, quan Mercadona va reduir el nom­ comercials, logístics o
bre de referències de 9.000 a 8.000 per abaixar costos, de qualsevol àrea de
Bon Preu va optar per fer acords amb els proveïdors re­ l’empresa.
butjats per Mercadona i ampliar, d’aquesta manera, les
referències que ofereix de 14.000 a 16.000 a fi que el consumidor tingui
més llibertat d’elecció. Aquesta estratègia està donant bons resultats.
Altres exemples interessants són la gestió d’ingressos de les línies aèries o
dels hotels, que van modificant els preus a l’alça o a la baixa en funció de
l’evolució de la demanda i del pas del temps. En el model econòmic també
hi té molt a dir la gestió de costos, i algunes empreses aconsegueixen diferenciar­se
dels seus competidors a través del model low-cost, que podem
trobar en sectors com el del les aerolínies, del moble, dels hotels, els cotxes,
l’alimentació... Un grup que ha assolit avantatges competitius gràcies
a la gestió de costos és la Corporació Alimentària de Guissona, que amb
013-VIA 15-3.indd 103 17/5/11 15:51:33
103

Flexibilitat i innovació empresarial per superar la crisi
una integració de totes les etapes del procés productiu i comercial i una
política de perseguir el cèntim pot oferir productes alimentaris a preus
molt baixos. Aquest grup s’ha convertit en un important dinamitzador de
l’economia de la Segarra i d’altres comarques d’influència.
Innovar en el model financer
El model financer té a veure amb les inversions que fa l’empresa i amb la
manera com les finança. Les inversions es refereixen tant a les inversions
en actius no corrents (edificis, maquinària...) com a la gestió de l’actiu
corrent (estocs, clients...). El model financer ha d’aconseguir finançar de
manera prudent les inversions, amb proporcions adequades de fons propis
i de deute.
Hi ha empreses que han introduït innovacions efectives en el seu actiu
per tal de poder desenvolupar les seves activitats amb el mínim d’inversió.
Es tracta d’empreses que gestionen els estocs amb polítiques just a
temps que permeten treballar amb el mínim nivell d’estoc. Per exemple,
l’empresa de roba Mango té una logística que li aporta avantatges competitius.
Això redueix les necessitats de magatzem i de finançament. També
s’han fet moltes innovacions en la gestió dels clients per
Si recordem els estralls minimitzar les inversions necessàries i cobrar com més
de la fil·loxera a finals aviat millor. La bona gestió de les finances i l’aposta pel
del segle x i x, tindrem un disseny han fet que Mango sigui una de les principals
exemple de context en el empreses catalanes pel que fa a la generació d’ocupació i
qual es van haver de fer riquesa.
canvis radicals. D’altres empreses estan aprofitant els bons preus actuals
dels immobles per ampliar les seves instal·lacions.
Molts estudis posen de manifest que les empreses que generen riquesa de
manera sostenible al llarg de vàries dècades aprofiten per créixer en moments
com els actuals. Això ho poden fer perquè durant els anys de la
bombolla immobiliària han estat prudents.
La importància de la flexibilitat
La frase de Paul Valéry que encapçala l’article seria perfectament aplicable
avui, tot i que ja té més de seixanta anys. N’hi ha molts que pensen
que els canvis que estem vivint actualment no tenen precedents en la
104
013-VIA 15-3.indd 104 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
història de la humanitat. Pensar això pot ser un fre a la innovació. Si recordem
els estralls de la fil·loxera a finals del segle x i x, que varen afavorir
que molts pagesos s’unissin en cooperatives, tindrem un exemple de context
en el qual es van haver de fer canvis radicals.
És veritat que moltes empreses ho estan passant molt malament i això
destrueix riquesa i genera atur. Però moltes empreses catalanes estan
avançant gràcies a la seva capacitat d’innovació i a la seva flexibilitat. Per
exemple, l’empresa Desigual ha tingut uns ingressos l’any 2010 que tripliquen
els del 2006, però per assolir­ho ha passat de vendre roba de noia a
ampliar el seu catàleg amb complements, roba de nen, noi, etc. Si no hagués
introduït aquestes i d’altres innovacions potser ara vendria menys
que al començament de la crisi.
Com apuntàvem al principi, perquè el país avanci, cal que les seves
empreses creixin i així puguin crear riquesa, generar llocs de treball de
qualitat i pagar impostos. Per aconseguir­ho es necessiten empreses sòlides
financerament i que apostin per la innovació per disposar d’avantatges
competitius que els permetin fer­se un lloc al mercat. En aquest procés
és fonamental tot el que pugui fer l’Administració Pública per reduir
rigideses i traves que dificulten la flexibilitat empresarial.
013-VIA 15-3.indd 105 17/5/11 15:51:33
105

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Director de l’Institut Català de les Indústries Culturals
Fèlix Riera
Una dada per reorientar
els objectius de les
empreses culturals
La crisi econòmica és avui el marc on tots els sectors productius es veuen
obligats a desenvolupar les seves línies d’actuació de cara al futur. Ara bé,
si en tots els altres sectors dir crisi es tradueix en el fet que aflorin problemes
no detectats fins aleshores, en el sector de la cultura la crisi forma
part del seu esdevenir, la qual cosa ha permès als creadors construir una
base crítica sòlida des de la qual s’interroguen constantment per assolir
respostes sobre el temps que toca viure. Això es deu al fet
En el sector de la cultura que la cultura és el primer lloc on es manifesten les ten­
la crisi forma part del sions, temors, contradiccions, sensacions de decadència
seu esdevenir. i l’enfonsament dels valors. Ara bé, és diferent parlar de
la cultura com a espai de les arts, que es mou sempre
sotmesa a la seva especial forma de crisi, que parlar de la cultura des del
punt de vista de la producció artística, en què els creadors, productors,
distribuïdors i exhibidors han d’abordar la crisi econòmica amb criteris
d’anàlisi industrial.
El gran repte que estan vivint les empreses culturals en totes les seves
disciplines –música, arts escèniques, arts visuals, editorial i audiovisual,
on des dels anys 80 es van començar a detectar els canvis del seu model
productiu motivat per la digitalització i la globalització– és dur a terme
un procés de gran complexitat, com ho és defensar el seu model tradicio­
106
013-VIA 15-3.indd 106 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
nal d’explotació de continguts degut a l’impacte de la digitalització, que
ha modificat el modus i les formes de consum cultural, i, alhora, liderar
els canvis que els permeti ser ells, i no nous actors, els que configurin els
nous espais de consum cultural, com ara el mòbil, la televisió amb canal
de retorn, les videoconsoles i els diferents formats de dispositius informàtics.
Un repte que obliga a les empreses a haver d’identificar al més aviat
possible quin és el model/estratègia de convergència que han d’implementar
en el món digital per mantenir adaptat el seu model productiu a
la nova realitat i, alhora, generar nous espais d’explotació adequats per
seguir comptant amb el favor del consumidor.
Un exemple de com una «no estratègia» pot provocar un canvi d’status
quo en un sector fins a modificar gran part de la seva cadena de valor
el trobem al sector de la música i, en concret, al discogràfic. Des del
2001 la caiguda ininterrompuda de la facturació del sector discogràfic
ha estat molt intensa, concretament del 80%, 1 com a
conseqüència del desplaçament de consum del CD a la Des del 2001 la caiguda
xarxa. Aquesta migració de la forma de consum és de­ ininterrompuda de la
guda al fet que les noves generacions, joves i no tan jo­ facturació del sector
ves, han adoptat Internet com a espai de comunicació discogràfic ha estat molt
global, on la ràpida accessibilitat als continguts, els in­ intensa.
tercanvis (pirateria, en molts dels casos) i el fet de sentir­se
part d’una comunitat amb rols de comportament i llenguatge propis,
diferenciats, han provocat una revolució en les formes de creació,
producció, distribució, difusió i promoció de la música.
Un dels errors que va cometre el sector de la música i que altres sectors
estan reproduint en els seus àmbits, des del meu punt de vista, és considerar
la pirateria com a problema principal sense tenir en compte la possibilitat
que sigui el símptoma d’un problema molt més profund: la manca,
a la xarxa, d’actors adequats que generin llocs pensats per distribuir i exhibir
la producció artística en el món digital. Si analitzem la pirateria
veurem com en surt, de car, ser pirata. Algú que pirateja ha d’estar disposat
a pagar més per tenir un adequat ample de banda; ha d’estar disposat,
en el cas dels PC, a pagar per les reparacions com a conseqüència dels virus
provocats per pàgines web sense cap tipus de seguretat; ha d’estar
013-VIA 15-3.indd 107 17/5/11 15:51:33
107

Una dada per reorientar els objectius de les empreses culturals
disposat a invertir més temps a descarregar i buscar; i ara, a més, aquells
que facin pàgines amb continguts pirata hauran de respondre davant una
nova normativa estatal que els pot tancar la pàgina. Com podem veure,
ser pirata o alimentar la pirateria és més car del que sembla. Moltes de les
persones que pirategen, si tinguessin llocs a la xarxa més econòmics per
comprar, que fossin més ràpids, més segurs i que els permetés un consum
cultural basat en el concepte de comunitat, on el lloc on es compra oferís
alguna cosa més que la simple compra de la cançó, la pel·lícula o el llibre,
com els passa als usuaris d’Apple, la pirateria quedaria com un tema marginal
i no central.
Un altre aspecte a observar en el cas discogràfic és el fet que han estat
entitats empresarials no discogràfiques, en la majoria dels casos, les que
han invertit en generar plataformes molt sòlides de distribució i venda de
música. Han estat Apple o Spotify els que han creat un model de negoci
sostenible i rendible a la xarxa, amb estratègies diferents però amb una
mateixa direcció: convertir l’usuari en subscriptor de les seves plataformes
que ofereixen un marc de flexibilitat i rapidesa, de continguts enriquits,
amb garantia de seguretat. Una oferta pensada per al món de la
xarxa i del consumidor i amb un preu molt econòmic, on l’usuari gairebé
no percep el que està pagant.
El repte, doncs, de les empreses culturals catalanes per sortir de la
crisi o, més ben dit, per abordar­la amb garanties és començar a ser conscients
que els nostres problemes no es deriven de la manca de qualitat de
la creació, que avui viu un gran moment, ni de la quantitat de l’oferta/
producció cultural, que és molt alta ja que, ara per ara, tenim un excés
d’oferta en relació amb la demanda, ni dels mecanismes de recerca de finançament,
on Catalunya té eines com ICF, Avalis, ICIC, a què es pot sumar
el Ministeri de Cultura. Un exemple d’això és el cinema, on els ajuts
europeus fan que les empreses culturals tinguin un marc estable, que
hem de millorar amb lleis com la de mecenatge però que permet mantenir
un alt ritme de producció.
El nostre problema es concentra en dos punts que estan relacionats.
En primer lloc, reforçar i crear el màxim de plataformes de distribució i
exhibició competitives, tant al món tradicional com a la xarxa, i, en segon
lloc, la necessitat de generar nous públics per augmentar la demanda a
108
013-VIA 15-3.indd 108 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
favor dels nostres productes. Això es constata quan observem que sols un
3% 2 de les pel·lícules projectades a les sales catalanes són en català o que de
cada deu llibres que es venen a Catalunya només dos són
en català3 –tenint en compte que s’editen uns 8.000 lli­ Necessitem crear nodes
bres en català, que vol dir una gran oferta– i que fem per a la cultura catalana
unes 80 pel·lícules a l’any, de les quals molt poques asso­ que ens permetin
leixen una distribució adequada.
augmentar el marc de
Necessitem, doncs, estimular el sector per disposar de relació entre els nostres
plataformes de distribució sòlides, tant a la xarxa com productes, els nostres
als circuits tradicionals, per abordar amb garanties el ciutadans i el món.
seu futur. Avui aquestes plataformes són el lloc de mediació
amb els consumidors. Necessitem crear nodes per a la cultura catalana
que ens permetin augmentar el marc de relació entre els nostres productes,
els nostres ciutadans i el món. Per fer això hem de:
1. Posar en valor i repensar la cadena de valor del món tradicional a la
xarxa.
2. Potenciar totes les vies de relació entre obra i ciutadà, com són els
mitjans de comunicació públics i privats, i les empreses que informen
i venen oferta cultural a través de la xarxa.
3. Apostar per projectes de forta dimensió interna cional, de forma directa
o per associació amb altres projectes.
4. Enfortir els punts de venda dels diferents sectors (per exemple, en
el món editorial, les llibreries) tant a la xarxa com tradicionals.
5. Desenvolupar un sistema d’obtenció de dades sectorial, basat més
en el Sell Out que no en estudis qualitatius, que ens permeti adoptar
actuacions a partir de les dades.
6. Crear un marc de relació més estret entre l’àmbit educatiu i les
empreses culturals que permeti integrar el coneixement del que
fem a l’escola.
7. Enfortir els mecanismes de protecció de la propietat intel·lectual
adaptada als nous esquemes de consum.
8. Establir àmbits/clústers amb el concurs del món universitari, financer
i d’empreses culturals, amb un sòlida base tecnològica per comunicar
al món.
013-VIA 15-3.indd 109 17/5/11 15:51:33
109

Una dada per reorientar els objectius de les empreses culturals
110
9. Activar els festivals, mostres i fires que tenim per tot el territori
com a espais generadors de públic i de creació de sinergies entre els
diferents sectors.
9 + 1. Una vegada s’han activat tots els punts anteriors, només podrem
recollir­ne els fruits si fem una aposta decidida per crear plataformes
de distribució global amb capacitat prescriptora de cara
al consumidor.
notes
1 Font: Promusicae.
2 Font: ICIC.
3 Font: Informe de Comerç Interior del Llibre a Catalunya. Gremi d’editors de Catalunya.
013-VIA 15-3.indd 110 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Simon Holding CEO
Xavier Torra
La necessària exportació
de Catalunya per assolir
una economia sostenible i
competitiva a llarg termini
Fent un pas enrere, i mirant el passat ja una mica llunyà, tenim una imatge,
un record potser difós, d’un país –tal vegada una mica idealitzat– al
qual veiem dinàmic, competitiu, esperançat, no conformista..., gairebé
tot el contrari de com una bona part de la societat percep avui la realitat
del nostre país.
Ja hem viscut altres etapes de globalització i de crisi, que socialment
han provocat el mateix sentiment de desconcert que l’actual. Per això, no
ens hauríem d’espantar pas massa enfront d’un fenomen en part ja conegut;
però, a més, s’ha de tenir present que l’actitud social ha canviat prou
al llarg del temps com per pensar que els mecanismes de sortida de la
crisi actual han de ser ben diferents d’altres èpoques.
Tot i això, hi ha coses que continuen quasi immutables: «Per fer avançar
el país cal crear riquesa, i per crear riquesa cal esforç col·lectiu», i tornem
a valors durs venint de moments tous.
En un país de limitats recursos naturals, com és el nostre, la creació de
riquesa passa per fer productes materials o immaterials que permetin ser
exportats per tal d’equilibrar la despesa de les necessàries importacions, i
això, ara més que mai, vol dir ser capaç de competir en un entorn global.
Per fer­ho val la pena reflexionar sobre algunes de les claus que ens permetin
fer passos endavant, passos realistes, sense caure en un repàs dels
013-VIA 15-3.indd 111 17/5/11 15:51:33
111

La necessària exportació de Catalunya per assolir una economia sostenible...
tòpics que acaben concloent que cal repensar­ho tot –cosa que no és possible–
per sortir de la crisi.
La primera clau, que està costant molt de transmetre a la ciutadania i
a les empreses, és el valor de l’esforç amb majúscules.
A les empreses, després de gaudir de tants anys de bon creixement
econòmic, s’hi va instal·lar un sentiment que els èxits o eren ràpids i ben
fàcils o no calia esforçar­s’hi. Avui ens adonem que tan sols un esforç continuat
amb bones estratègies de, com a mínim, mig termini fa els èxits
consistents, encara que de vegades els exemples que ens posen al davant
dels ulls són d’èxits impactants, aconseguits –aparentment– a molt curt
termini, presentant l’excepció com si fos la normalitat. Cal acceptar que
més enllà dels drets adquirits, hi ha la responsabilitat de crear un futur
digne per a les properes generacions, i això avui en dia, en un món molt
més global, ens demostra que els països amb una cultura de l’esforç i la
constància són els que triomfen. Per tant –ho repetim–, la primera clau és
l’acceptació, sense traumes, d’aquesta necessària cultura de l’esforç com
a premissa de l’èxit a les empreses i de les persones, i unes estratègies que
mirin el mig termini, i no tan sols la immediatesa.
La segona clau rau en la necessitat de generar productes atractius per
a altres mercats, com abans hem esmentat.
Actualment, aquesta atracció la generen els productes innovadors, i
aquesta és una paraula màgica que cal desgranar amb més detall. No som
un país amb una gran tradició d’investigació bàsica –potser com a conseqüència
de la nostra limitada riquesa– ni tampoc som un país inculte en
termes generals, la qual cosa ens porta a una situació intermèdia, que tots
sabem que és la més difícil des d’un punt de vista del màrqueting. Per
tant, cal definir una estratègia de país que, lluny de copiar la d’altres països
amb contextos diferents, ens permeti trobar un camí prou vàlid per a
nosaltres.
D’altra banda, la investigació bàsica requereix molt de temps i molts
recursos que no tenim. En conseqüència sembla que el més lògic seria
focalitzar els esforços en investigació bàsica en uns camps molt limitats i
ben definits, i esmerçar­ne el màxim possible en la innovació –aquesta «i»
bàsica, petita, sovint quasi menyspreada–, hem de deixar enrere l’ambició
equivocada d’imitar altres països amb més riquesa o amb més temps
112
013-VIA 15-3.indd 112 17/5/11 15:51:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ja emprat en aquesta investigació. Necessitem guanyar temps i tenim, en
general, una cultura i una tradició creativa i imaginativa que ens fa prou
adients per a innovar en molts àmbits i per generar nous productes amb
valor per a altres mercats.
Avui el noranta per cent de la ciència és a la xarxa i, Tenim una cultura i
per tant, està disponible. Tan sols una petita part queda una tradició creativa
oculta en mans de grans corporacions i governs. Hauríem i imaginativa que ens
de ser capaços d’aprofitar tot aquest cabdal de coneixe­ fa prou adients per a
ment disponible per fer les innovacions –potser de vega­ innovar.
des no absolutament radicals– que ens poden permetre
crear nous productes vàlids per a exportar en un temps relativament
curt.
La tercera clau és aprofitar al màxim els camps en què ja tenim experiència,
tradició, coneixement, etc., per fer l’evolució molt més ràpida.
Tenim encara un teixit industrial i empresarial prou significatiu que,
amb independència de la seva mida, quan parlem d’innovació és capaç de
generar noves idees i nous productes exportables. El que és difícilment
sostenible és exportar amb marges molt baixos només per salvar situacions
transitòries de manca de liquiditat. Per tant, cal recolzar, podríem
dir que d’una forma quasi descarada, tot allò que afavoreixi la innovació
en empreses viables. L’administració hauria de ser la gran coneixedora
d’aquest teixit i de les seves possibilitats, i hi hauria de dedicar les seves
capacitats de despesa i de suport. Això no vol dir subvencions, vol dir recolzament
i interès vers l’evolució innovadora de les empreses, vol dir
preocupació per tot el que impedeix innovar, ja que probablement serà
l’única font capaç de generar llocs de treball, que tant necessitem. I per
què no amb propostes agosarades –que calen, avui en dia– i obligant –sí,
sí, he dit obligant– que un alt percentatge del temps de recerca a la universitat
només es pugui fer si està lligat a projectes empresarials d’innovació.
La quarta clau passa per la internacionalització, entenent com a tal tot
allò que fa ferma i continuada la presència del nostres productes a l’estranger.
Tenim l’avantatge que ara ja som conscients col·lectivament d’aquesta
necessitat, però som encara prou novells com per no organitzar i aprofi­
013-VIA 15-3.indd 113 17/5/11 15:51:33
113

La necessària exportació de Catalunya per assolir una economia sostenible...
tar al màxim els limitats recursos de què disposem per fer­ho. Encara dupliquem
esforços i treballem amb un limitat rigor. És la imatge d’un equip
de futbol ple de bons jugadors però amb una escassa coordinació. Ja haurien
de quedar lluny els temps en què les institucions es
Les institucions haurien dedicaven a organitzar viatges a l’estranger, per fer ara
de ser autèntics lobbies autèntics lobbies de penetració en mercats i països con­
de penetració en mercats crets, perquè sembla que anem amb el lliri a la mà quan
i països concrets. ens comparem amb l’actuació d’altres països.
Els nostre entorn està ple de mites que fan prou mal,
un dels quals diu que al nostre país només es poden fabricar productes
amb bastant valor afegit.
Avui es poden comptar amb els dits d’una mà el número de productes
d’alt i mig valor afegit en què som més competitius que altres països en
termes de fabricació.
Aquí, pel que fa als productes exportables, realment només es poden
fabricar productes innovadors mentre s’està preparant la següent innovació,
perquè el valor afegit s’evapora com l’èter en un curt espai de temps.
És el temps en què es pot, potencialment, fabricar al país, i és el temps
que tenim per tornar a innovar.
El nostre futur passa, doncs, per ser capaços com a país de tenir empreses
operant a l’estranger i de generar recursos que realimentin el desenvolupament
intern, innovant i aprofitant tot allò que ja tenim. Això, avui,
suposa un esforç que va molt més enllà d’un treball quotidià, perquè som
en època de sembrar i no de recollir i perquè gairebé ja hem fet net de la
collita anterior.
114
013-VIA 15-3.indd 114 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor d’ESADE
Raimon Ribera
Valors per sortir de la crisi
La primera noció que a molta gent li vindrà al cap a l’hora de veure l’expressió
«valors per sortir de la crisi» serà la d’esforç. Parlem sovint de la
necessitat de recuperar una cultura de l’esforç, i hi veiem una de les condicions
clau per deixar enrere uns temps de dificultat econòmica.
L’esforç, però, no és un valor. Pot ser un derivat dels valors, un acompanyant
dels valors, una eina al servei dels valors, però no és un valor.
L’esforç no té la capacitat d’orientar el nostre pensament i el nostre comportament,
d’incorporar una vivència de sentit o de plenitud a les nostres
vides. Els valors sí que ho saben fer, això; de fet, és això el que saben fer,
aquesta és la seva funció. Però ningú no pot trobar en l’esforç mateix la
seva realització, el sentit de la seva vida, per dir­ho en termes una mica
solemnes. Ningú no té com a eix vertebrador personal esforçar­se; no vivim
per esforçar­nos. Podem viure per estimar, per defensar la veritat, per
practicar la bondat, per gaudir de la bellesa; podem viure per experimentar
la llibertat, per treballar a favor de la igualtat, per conrear la fraternitat;
podem viure per fer regnar la justícia i la pau. Aquestes activitats tenen
la capacitat de donar sentit a les nostres vides; l’esforç no és més que
una eina que necessitem, que fem servir, per dur­les a terme.
I la paradoxa és que, quan encarnem un valor, quan ens el fem nostre,
quan l’assumim lliurement com a propi, quan ens deixem fascinar per
013-VIA 15-3.indd 115 17/5/11 15:51:34
115

Valors per sortir de la crisi
ell, l’esforç apareix sense esforç, es fa present amb tota naturalitat: llavors
no ens hem d’esforçar a esforçar­nos, simplement l’esforç ens sorgeix espontàniament,
i ve acompanyat pel goig. Ho anomenem motivació.
D’aquí ve que totes les prèdiques demanant un major esforç siguin
inútils. No és volent esforçar­nos que ens podrem esforçar, sinó que és vivint
uns valors que ho farem. La nostra estratègia ha d’anar orientada cap
a la connexió amb els valors, amb els grans valors, amb els veritables valors,
aquells que es mostren com a dignes d’orientar les nostres vides després
d’haver­los sotmès a la més radical i implacable de les anàlisis crítiques.
Com es connecta amb els valors, com els podem incorporar en major
mesura a les nostres vides? No és precisament a través de la paraula, ni de
la voluntat. Els valors s’encomanen, es transmeten per contacte, són canalitzats
pel testimoniatge d’altres persones que aconsegueixen encarnar­los
en un nivell destacable. Es transmeten com la flama: per simple contacte,
sense cap operació complexa pel mig, sempre que el receptor estigui preparat
per rebre’ls, sigui combustible. La nostra tasca: tre­
Els valors s’encomanen, ballar­nos a nosaltres mateixos per ser combustibles, i
es transmeten per deixar­nos tocar per les flames dels valors que d’altres ens
contacte i són canalitzats transmeten. A les persones capaces de viure i difondre
pel testimoniatge. valors els anomenem referents, gent modèlica o exemplar.
En altres temps, tenir aquesta capacitat era una de
les característiques del que s’anomenava «santedat» («que Déu et faci un
sant», ens deia amb encert Mn. Pere Llumà després de cada confessió).
Quins valors, doncs, per sortir de la crisi? Els de sempre. No cal inventar
res d’especial, no és un problema d’enginy o d’innovació, de dissenyar
no se sap quins nous valors que ens han de treure del forat a què nosaltres
mateixos ens hem llançat (en bona part, per haver ignorat els valors). Un
forat del qual sortirem deixant orientar la nostra acció individual i collectiva
pels valors. L’aspecte individual el tenim més clar, més treballat: la
consciència, la coherència, la responsabilitat, el compromís. A nivell collectiu,
en canvi, les coses estan més desdibuixades: ens hem deixat impregnar
tant per les tendències atomitzants, dispersadores, disgregadores
que fins i tot ens costa pensar que sigui possible proposar­nos una relació
col·lectiva amb els valors.
116
013-VIA 15-3.indd 116 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
I, en canvi, no podem oblidar que, així com cada poble es fa el seu Déu
(la Bíblia ens ho recorda de tant en tant), cada poble construeix –o no
construeix– la seva estructura de valors compartits, de valors assumits pel
col·lectiu. I aquesta és bàsicament una tasca que es mou al nivell dels corrents
profunds de la mentalitat col·lectiva, i que si bé pot ser ajudada i
estimulada per persones concretes amb capacitat d’influència sobre el collectiu,
no depèn només d’aquestes voluntats individuals excepcionals, siguin
dirigents, líders o referents. Per això a un poble se li poden demanar
responsabilitats, o se’l pot criticar durament. Cada poble –com cada persona–
va més o menys enllà en el procés d’obrir­se als valors, de deixar­se
impregnar pels valors, d’incorporar­los, de fer­se’ls seus.
Pel que fa als grans valors, als de referència, als de llarga durada, el
que varia no és el seu nombre o el seu contingut, sinó el seu nivell de
plasmació en les dinàmiques individuals i col·lectives, el grau de la seva
incorporació en les pràctiques (i no només en els discursos). Això és el que
cal conèixer per poder avaluar la salut axiològica d’un poble.
El problema no és, doncs, trobar nous valors o prioritzar­ne uns de
determinats. El problema és millorar la nostra connexió amb el món dels
valors, ser més value oriented, que dirien els angloparlants. És això el que
ens permetrà afrontar millor la crisi i trobar­hi més vies de sortida. I ho
tornem a dir: aquesta orientació als valors s’ha de dur a terme individualment
i col·lectivament.
Decebuts? ¿Ens esperàvem un llistat d’elements tangibles que ens ajudin
a sortir de la crisi, com ara l’esmentat esforç o la feina ben feta; com
ara l’honestedat, la responsabilitat i la solidaritat, el no
fer trampes, el no enganyar, el no manipular, el no su­ Els valors de referència
bornar (no en tant que imperatius morals sinó com a re­ no varien en nombre sinó
quisits pragmàtics per a un millor funcionament dels en el grau d’incorporació
engranatges de l’economia i la societat); com ara la inno­ en les pràctiques.
vació, la capacitat d’arriscar­se, de prendre iniciatives
–d’emprendre–, d’estimular la imaginació, d’obrir perspectives, d’estar
atents al que passa a nivell mundial; com ara la capacitat d’estalviar, de
sacrificar­se, d’ajornar les compensacions, de ser més austers, de saber
renunciar, de guanyar menys treballant més, de millorar la formació,
d’acceptar feines que comportin una disponibilitat total, de millorar la
013-VIA 15-3.indd 117 17/5/11 15:51:34
117

Valors per sortir de la crisi
productivitat; com ara l’enfortiment del teixit social i la seva cohesió o
l’afermament de la fidelitat al país? Tot això són instruments més o menys
viables si es donen en un context de referència als grans valors, però per
ells mateixos no se sostenen prou. Per molt que anem recitant aquesta
llista no assolirem la mena d’actituds de fons que ens ajudarien a sortir
de la crisi, les que vàrem deixar massa de banda i que són les mateixes que
ens ajuden en tot moment a viure dignament. Es tracta, doncs, per dir­ho
amb un cert joc de paraules, no tant de veure quins valors necessitem per
sortir de la crisi sinó de veure que necessitem els valors per sortir de la
crisi.
118
013-VIA 15-3.indd 118 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Professor de la Universitat Catòlica del Congo (Kinshasa) i director de
Search for Common Ground
Dirk-Jan Koch
La víctima imprevista
de la crisi financera
Els nivells d’ajuda al desenvolupament, si bé no han augmentat tant com
es va prometre a Gleneagles el 2005, han crescut a un ritme constant malgrat
la crisi econòmica. El Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) informa
que l’ajuda oficial al desenvolupament (AOD) va augmentar gairebé
un 30% en termes reals entre els anys 2004 i 2009, amb un increment
que va superar els 108.000 milions de dòlars americans (del 2004) (OECD,
2010). Aquest és l’augment més gran d’AOD que s’ha produït mai al llarg
d’un període com aquest, encara que representa 18.000 milions menys
(en dòlars americans del 2004) que els compromesos el 2005. Àfrica, en
concret, és probable que només rebi uns 11.000 milions de dòlars dels
25.000 milions d’increment que es van acordar a Gleneagles. Tot i així,
altres formes de cooperació internacional que segurament són molt més
importants per al desenvolupament dels països pobres han avançat molt
menys durant aquest període. La cooperació internacional per al desenvolupament
en els àmbits de la seguretat, el comerç i el medi ambient,
l’anomenada agenda de coherència, ha pagat cara la crisi financera. En
aquest article demostraré que la cooperació internacional per al desenvolupament
no ha progressat i per quins motius la crisi financera n’és en
part culpable.
013-VIA 15-3.indd 119 17/5/11 15:51:34
119

La víctima imprevista de la crisi financera
Seguretat
Ningú no nega que la inseguretat persistent en grans franges d’Àfrica i
l’Àsia central explica l’avanç insuficient cap als objectius de desenvolupament
del mil·lenni. Dues polítiques que podrien haver tingut efectes summament
positius per a aquestes regions inestables haurien estat l’enfortiment
de les missions de manteniment de la pau i la reducció de l’afluència
d’armes petites. En aquests dos àmbits, les organitzacions internacionals
no governamentals (ONG) i les organitzacions de campanyes han intentat
impulsar un canvi en les polítiques dels països rics, però no ho han aconseguit.
Quan s’analitza la composició de les missions de manteniment de la
pau de les Nacions Unides, es fa evident que les aportacions de les nacions
occidentals han arribat a un mínim històric. Mentre que el 2007 encara el
16% dels cascos blaus procedien de països de l’OCDE, el 2011 aquesta xifra
va descendir al 8% i el nombre de soldats es va reduir de 13.000 a 8.000
(DPKO, 2011). Així doncs, tot i les peticions de les ONG
Tot i que l’ajuda continua per a una major intervenció dels cascos blaus de les na­
creixent, altres formes de cions occidentals en crisis tan diverses com les de la
cooperació internacional República Democràtica del Congo, Haití i Sri Lanka (per
s’han paralitzat. exemple, Oxfam, 2008), aquesta intervenció va disminuir.
És cert que els països de l’OCDE hi contribueixen
considerablement des del punt de vista econòmic, però això no és el mateix
que aportar soldats, ja que les tropes dels països més pobres no estan
en general tan ben equipades.
De la mateixa manera, també es pot observar com ha decaigut l’entusiasme
amb què els països de l’OCDE treballen en el Tractat sobre el
Comerç d’Armes (TCA). La campanya «Armes sota control» va aconseguir
lliurar fotografies de més d’un milió de persones, la majoria del món occidental,
als seus governs per tal d’impulsar el debat sobre el TCA. Tanmateix,
es pot constatar que no s’ha assolit la mateixa mobilització des de
l’inici de la crisi financera i que els països occidentals estan fent marxa
enrere en alguns dels elements de l’esborrany d’aquest document (Control
Arms, 2011).
120
013-VIA 15-3.indd 120 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Comerç
Des del principi de la dècada del 2000 hi ha hagut algunes iniciatives interessants
de cooperació internacional pel que fa al comerç. Amb la iniciativa
de la UE «Tot menys armes» i l’americana Llei de creixement i oportunitats
per a Àfrica, ha augmentat l’accés al mercat dels països rics per
part dels països africans i altres països pobres. No obstant això, aquestes
iniciatives, encara que prometedores, no són suficients per compensar
alguns dels problemes més estructurals que té el sistema de comerç internacional.
Per aconseguir un equilibri, hauria estat essencial que la Ronda
de Desenvolupament de Doha de l’Organització Mundial del Comerç hagués
reeixit. Tanmateix, aquestes negociacions s’han estancat i, sobretot
des de l’esclat de la crisi financera, no hi ha cap indici de progrés.
Quins canvis fonamentals serien necessaris perquè l’estructura del comerç
internacional fos més favorable al desenvolupament? La ronda de
Doha podria haver establert un límit màxim per a les subvencions als
agricultors dels països més rics, que tenen uns efectes perjudicials per
als productors dels països pobres i de renda mitjana. A més a més, podria
haver incrementat més l’accés al mercat per part dels països més pobres
eliminant l’augment de les tarifes, estenent el tracte preferencial a tots
els béns i simplificant les normes d’origen. També podria haver fet que el
mecanisme de regulació de les disputes comercials fos més equitatiu, ja
que avui està fermament esbiaixat en favor dels països més grans i més
rics. No és estrany, doncs, que 97 dels 107 membres de l’OMC que no formen
part de l’OCDE mai no hagin presentat cap reclamació davant l’OMC.
Les despeses judicials són massa elevades, i les sancions, si es perden els
litigis, catastròfiques. A més a més, els països en desenvolupament tenen
quatre vegades més possibilitats de ser atacats dins el sistema de l’OMC
que en el marc del GATT (Schaffer, 2005).
Per tant, tot i que és urgent fer una reforma del comerç internacional
a favor dels països en desenvolupament, s’ha avançat ben poc. Fins i tot
s’han produït alguns contratemps per als països en desenvolupament, ja
que els acords bilaterals que han substituït els acords multilaterals sovint
van més en detriment d’aquests països, els quals tenen menys poder de
negociació si s’han de valdre per si mateixos.
013-VIA 15-3.indd 121 17/5/11 15:51:34
121

La víctima imprevista de la crisi financera
Medi ambient
L’informe recent del Banc Mundial sobre canvi climàtic és molt explícit:
tot i que els països pobres contribueixen menys al canvi climàtic, són els
que en patiran més les conseqüències (World Bank, 2009). Això es deu al
fet que es troben en una posició difícil per defensar­se. Per exemple, atès
que bona part de l’agricultura d’aquests països és encara de secà i el canvi
climàtic comporta estacions de pluges més erràtiques, la seva productivitat
agrícola minvarà de manera considerable. Curiosament, els països en
desenvolupament podrien ser decisius per tractar les causes del canvi climàtic,
ja que, si protegeixen millor els seus boscos, poden contrarestar
l’increment d’emissions de CO 2 . Tanmateix, la principal conferència en
què calia tancar un acord vinculant per al període posterior a l’any 2012,
la Conferència de Copenhaguen, va ser un fracàs i els països en desenvolupament
continuen esperant solucions.
Sortosament, en absència d’un impuls mediambiental significatiu per
part dels governs, les ONG estan oferint alternatives interessants. Aquestes
alternatives no són només bons projectes d’àmbit local, sinó que a vegades
arriben a canviar el funcionament de tot el negoci de la fusta. Per
exemple, el Forest Steward Council, un sistema de certificació per a l’explotació
forestal sostenible, ha garantit fins ara que un volum d’operacions
de 21.000 milions de dòlars en el comerç de la fusta s’hagi dut a
terme d’una manera sostenible. Això significa que ara els boscos són gestionats
amb cura i que les comunitats són compensades.
Reforma financera
En la dècada anterior a la crisi financera es van viure alguns avenços cabdals
en l’ampli camp de la reforma financera, que van tenir una gran repercussió
en el desenvolupament. Amb 24 milions de signatures, la campanya
per a l’abolició del deute extern dels països més pobres ha estat la
petició més important que s’ha produït mai en la història del món, i amb
ella es va aconseguir que els líders mundials condonessin una part significativa
del deute. L’acord definitiu de la reforma del deute es va tancar el
2005 a la cimera de Gleneagles. Aquest acord de condonació del deute ha
permès a diverses dotzenes de països en desenvolupament reduir els seus
reemborsaments d’interessos i augmentar la seva despesa social.
122
013-VIA 15-3.indd 122 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Pels volts del mateix període, la campanya «Publica el que pagues» va
aconseguir impulsar el llançament de la Iniciativa per a la Transparència
de les Indústries Extractives (EITI, per les sigles en anglès). Aquesta iniciativa,
malgrat algunes imperfeccions, pot convertir­se en una gran eina
per capgirar la «paradoxa de l’abundància» i podria arribar a transformar
la «maledicció dels recursos naturals» (el fet que països amb abundància
de recursos naturals sovint es troben en la situació paradoxal d’esdevenir
més pobres) en una «benedicció dels recursos naturals». La iniciativa implica
sobretot que si els països declaren públicament la quantitat de diners
que han rebut de les companyies d’extracció i les companyies declaren
el que han pagat –amb la verificació dels estats financers per part
d’un auditor internacional–, aquests països són qualificats com a «complidors
de l’EITI». Això pot ajudar a combatre la corrupció que tant mal ha
fet al desenvolupament dels països rics en petroli i minerals.
Tot i així, un dels principals problemes en l’àmbit financer han estat
–i ho continuen sent– els paradisos fiscals. Un estudi en profunditat de la
Universitat de Cornell ha demostrat que aproximadament el 33% de tota
la nova inversió que es fa en tercers països passa a través de paradisos fiscals
(Palan et al., 2010). Quan va esclatar la crisi financera es va posar de
manifest que aquests paradisos contribuïen a la manca de transparència
financera, la qual creava molta incertesa i, per tant, va acabar provocant
el col·lapse. De nou, tot i que els països en desenvolupament no havien
estat responsables de la crisi financera, les repercussions econòmiques
d’aquesta crisi els van afectar enormement. Així, 54 milions de persones
dels països pobres van perdre el seu lloc de treball o van empobrir­se més
(United Nations Standing Committee on Nutrition, 2010).
Els països pobres es poden beneficiar en gran manera d’una regulació
financera internacional més severa, no només perquè pot estimular l’estabilitat
financera, sinó també perquè actualment els paradisos fiscals
contribueixen a la fuga de capitals, l’evasió d’impostos i la corrupció.
Mereix una atenció especial la pràctica dels preus de transferència, mitjançant
la qual les companyies declaren que no fan beneficis als països en
desenvolupament i sí, en canvi, en països com Suïssa i les illes Caiman, on
ni tan sols tenen operacions. S’estima que els governs dels països en desenvolupament
perden uns 101.000 milions de dòlars americans en im­
013-VIA 15-3.indd 123 17/5/11 15:51:34
123

La víctima imprevista de la crisi financera
postos cada any per culpa d’aquesta pràctica (Tax Justice Network, 2010).
Diversos grups de la societat civil demanen des de fa temps que les companyies
internacionals facin desglossaments específics per països dels
seus beneficis reals i que aquests siguin certificats per auditors. Tanmateix,
malgrat l’anunci del G­8 que es farien reformes financeres importants,
aquestes i altres reformes essencials no s’han dut a terme, cosa que representa,
un cop més, un greu obstacle per al desenvolupament dels països
pobres.
En conclusió, tot i que s’observa que, malgrat la crisi financera, s’han
mantingut els nivells d’ajuda, altres iniciatives internacionals de cooperació
que podrien beneficiar un nombre més gran de persones dels països
pobres s’han paralitzat. No s’han produït grans avenços en cap dels àmbits
analitzats –la seguretat, el comerç, el medi ambient i la reforma financera–
i això és una llàstima, sobretot tenint en compte que s’havien
fet alguns progressos interessants en els anys previs a la crisi financera.
La reducció de tota l’agenda de cooperació internacional a l’ajuda
Com és això possible? Per què l’ajuda no ha estat la víctima de la crisi financera
i, en canvi, l’agenda de «coherència per al desenvolupament» se
n’ha ressentit tant? Fa la impressió que els electorats dels països més rics
s’han lliurat més a la tasca de mirar­se el melic. Des de l’inici de la crisi
financera no s’han produït accions internacionals a gran escala, ni per la
condonació del deute ni per «un altre món possible». Als països més rics,
les eleccions estan cada cop més dominades pels afers nacionals, especialment
els temes de migració. Els governs d’aquests països han aconseguit
reformular la cooperació internacional, que ha d’incloure aspectes com
el comerç i la reforma financera, com una agenda d’ajuda. Això els ha
permès ser vistos com a «conservadors compassius» sense fer els canvis
que serien necessaris perquè la pobresa passés a la història. Sembla, doncs,
que la coherència en les qüestions relatives al desenvolupament sigui la
veritable víctima de la crisi financera.
Referències bibliogràfiques
Co n t r o l Ar m s (2011). Tracking the Negotiations [en línia]. [Consulta: 3 abril 2011].
124
013-VIA 15-3.indd 124 17/5/11 15:51:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
DepArtment o f peA C e Keeping ope r A t i o n s (2011). Contributions to Peace Keeping
Organizations [en línia].
[Consulta: 3 abril 2011].
or g A n i z A t i o n f o r eC o n o m i C Co o p e r A t i o n A n D Development (2010). Development aid
rose in 2009 and most donors will meet 2010 aid targets [en línia]. [Consulta: 2 abril 2011].
ox f A m in t e r n A t i o n A l (2008). DR Congo: Civilians under attack need urgent protection
[en línia]. [Con sulta:
3 abril 2011].
pA l A n, A.; mu r p h y, r.; Ch A v A g n e u x, C. (2010). Tax Havens: How Globalization
Really Works. Ithaca: Cornell University Press.
sChAffer, R. (2005). Developing Country Use of the WTO Dispute Settlement System:
Why it Matters, the Barriers Posed, and its Impact on Bargaining [en línia;
do cument informatiu per al Centre Internacional de Comerç i Desenvolu
pament Sostenible]. [Consulta: 5 abril 2011].
tA x Ju s t i C e ne t w o r K (2010). The Implied Tax Revenue Loss from Trade Mispricing
[en línia].
[Consulta: 9 abril 2011].
un i t e D nA t i o n s st A n D i n g Co m m i t t e e o n nutrition (2009). Global financial and economic
crisis – the most vulnerable are at increased risk of hunger and malnutrition
[en línia]. [Consulta: 9 abril 2011].
wo r l D BA n K (2009). World Development Report 2010: Development in a changing
climate. Washington D.C.
013-VIA 15-3.indd 125 17/5/11 15:51:34
125

ENTREVISTA A
AVISHAI MARGALIT
Per DANIEL ARENAS
013-VIA 15-4.indd 126 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Avishai Margalit és un filòsof a qui li agrada començar les seves reflexions a partir
d’exemples concrets i esdeveniments històrics. No és, doncs, un filòsof en
abstracte. A més, és un reputat observador del conflicte entre Israel i Palestina,
i de la relació entre l’Islam i l’Occident. Quan vàrem tenir aquesta llarga conversa,
poc abans de la conferència que va donar al Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona (CCCB) el dia 7 de febrer, la revolta a Egipte ocupava les portades
dels diaris, els resultats eren incerts i no era gens clar que el president
Mubarak tingués intenció d’anunciar la seva retirada. A partir d’aquests esdeveniments,
varen anar sorgint alguns dels temes que Margalit ha tractat en la seva
obra.
Nascut a Jerusalem el 1939, Margalit és catedràtic emèrit de Filosofia de la
Universitat Hebrea de Jerusalem i actualment, professor de l’Institut d’Estudis
Avançats de la Universitat de Princeton. Gràcies als seus llibres, ha estat reconegut
com un dels pensadors contemporanis més destacats i originals per les seves
reflexions sobre la condició humana, els fonaments morals del nostre temps i els
problemes que enfronten les societats occidentals. Ha escrit La sociedad decente
(Paidós, 1997, reeditat el 2010), Ética del recuerdo (Herder, 2002), Idolatría,
guerras por imágenes (amb Moshe Albertal, Gedisa 2003), Occidentalismo: breve
historia del sentimiento antioccidental (amb Ian Buruma, Península 2005) i,
més recentment, On Compromise and Rotten Compromises (Princeton, 2009).
Ha rebut diversos premis i distincions, entre el quals l’Spinoza Lens Prize (2001)
i el premi Israel de Filosofia (2010).
Daniel Arenas
Professor del Departament de Ciències Socials
ESADE-Universitat Ramon Llull
013-VIA 15-4.indd 127 16/5/11 15:56:17
127

Avishai Margalit
Esdeveniments al Pròxim Orient
Potser podríem començar la conversa parlant de l’actualitat a Egipte,
lligant-la amb una de les seves contribucions a la filosofia política, que
és la de posar els conceptes de decència i humiliació al centre del debat,
com a previs al concepte de justícia.
De fet penso que Egipte és realment un molt bon exemple de la gent
lluitant per una societat més decent. Segur que lluiten també contra la
corrupció i l’atur, però en gran mesura també té a veure, segons ho veig
jo, amb el sentiment d’humiliació, el sentiment de no ser tingut en compte,
de no ser tingut seriosament en compte com a ciutadà. El règim egipci,
com el d’altres països àrabs, és un règim de «mukhabarat», que és el nom
per designar l’aparell d’intel·ligència, de seguretat interna i de policia secreta.
Aquest aparell és el que fa que es perpetuï el sistema polític en
aquests països i és el que crea aquest sentiment d’humiliació.
Des del punt de vista europeu o occidental, potser no s’entén massa
bé com la revolta egípcia ha pogut reunir gent tan diferent, des de persones
més tradicionalistes o religioses a persones que porten un estil
de vida més occidentalitzat. En molts aspectes potser tenen visions del
món oposades.
Hi ha hagut un sentiment de solidaritat enfront d’un enemic comú
com ho són Mubarak i el règim per tants segments de la societat. La sensació
que hom percep és que la gent, passi el que passi, malgrat la incertesa,
ha dit prou i no en vol més, i després ja veurem. Tanmateix, això també
és problemàtic, perquè fa falta la política i no només un espectacle
emocional. És possible que alguns hagin comès un error. Jo tinc amics que
eren membres del partit comunista iranià i van donar la benvinguda a
Khomeini pensant que establiria un règim democràtic-religiós. I també
pensaven que Khomeini no podria governar el país sense ells, perquè ells
eren la intelligentsia (inclosos enginyers per als pous de petroli). Van cometre
un error. Igualment a Egipte alguns poden cometre un error. El que és
interessant és que els Germans Musulmans no s’hi van apuntar, a l’inici.
Van esperar per veure què passava i han hagut de reaccionar posteriorment.
128
013-VIA 15-4.indd 128 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
En tot cas, sembla que un nou element ha aparegut a escena. En els
països àrabs semblava que fins ara teníem bàsicament règims més o
menys autoritaris que comptaven amb un suport important d’Occident
i, d’altra banda, moviments radicals en contra d’Occident. Ara tenim
aquesta nova força...
Tens raó. Hi ha una força, que podríem anomenar la de joventut urbana
de classe mitjana que bàsicament comparteix els valors occidentals, si és
que existeix tal cosa. Però que pensen que han estat traïts per Occident,
perquè aquest donava suport als tirants i volen que Occident es mantingui
fidel a allò que predica. Ara bé, Occident, ja ho sabem, pot ser moltes coses
alhora i pot ser vist com a hipòcrita. Aquí realment ja no és un tema d’Occident
i Orient sinó de la gent d’Egipte contra aquest règim. En tot cas, el
que no compro és la idea que els Germans Musulmans són com els cristianodemòcrates
d’Itàlia, que són un partit que vol participar de la vida política,
anar a les eleccions, etc. Això és willful thinking, hem vist el que ha passat
amb Hamàs a Gaza, que són el paral·lel dels Germans Musulmans. Van guanyar
les eleccions i després van fer un cop d’estat per agafar el poder. Diuen
que Israel en té la culpa. Però hom sempre carrega la culpa a un enemic
exterior per justificar l’assalt al poder. Cert, els Germans Musulmans no
són Al-Qaeda, però tampoc no són com els cristianodemòcrates europeus.
Arran d’això sovint s’esmenta el cas de Turquia i el seu partit islamista
moderat. Creu vostè que exerceix una influència positiva sobre
aquests altres països?
Bé, el que ha passat al Pròxim Orient és un canvi estructural. El poder
americà es basava en tres atributs: un és el poder militar, que és Israel, el
poder demogràfic, que és Egipte, i el poder econòmic, que és l’Aràbia
Saudita. I els americans, com a tot arreu, intentaven mantenir aquests
tres atributs sota el seu control. Si és un sol país el que té els tres atributs,
com és Nigèria en la seva part del món, millor. Però, si no, aleshores fan
una coalició, fins i tot si és un acord només tàcit... El que passa és que ara
Egipte i Aràbia Saudita estan essent reemplaçats per Iran i Turquia, que
no són àrabs i són de fora de la zona, encara que siguin musulmans. I
aquest és un canvi estructural, no temporal. Turquia estava sota la influència
americana. Però ara això ha esdevingut problemàtic. Mentre els
013-VIA 15-4.indd 129 16/5/11 15:56:17
129

Avishai Margalit
islamistes turcs pensin que poden entrar a la Unió Europea o beneficiar-se
del mercat europeu, es comporten o intenten actuar en consonància. Però
quan s’han adonat que no hi ha opcions, que Europa arrossegarà els peus
indefinidament, han començat a empènyer més l’agenda islàmica. I això
serà més i més pronunciat. Com més se’ls rebutgi d’Europa, més islamista
esdevindrà. I això és problemàtic.
En el seu llibre recent sobre acords i compromisos, vostè parla
d’acords «podrits». Es tractaria d’acords als quals no hauríem d’arribar
pel resultat que en surt o pel tipus d’interlocutor que tenim al davant.
L’exemple són els acords de Munich amb Hitler. En casos com Hamàs,
ETA o d’altres, ens podem preguntar també si cal dialogar o no per arribar
a acords. La qüestió és com sabem que estem davant d’un cas de mal
radical i que és inacceptable dialogar.
No, jo no crec que Hamàs sigui Hitler de cap manera. Ells no pensen que
els altres no siguin éssers humans. La ideologia nazi, en canvi, es basava en
la idea que no hi havia una humanitat compartida, que els gitanos o els
jueus no eren humans. Ser violent o cruel no és suficient per dir que un
grup personifica el mal radical. Els nazis eren un intent extrem de desmembrament
de la humanitat. Hamàs no és això en absolut. En alguns sentits és
millor que altres coses: han creat una societat civil que reemplaça l’estat
del benestar, que ha fallat i que era molt necessitat. El mateix es pot dir dels
Germans Musulmans a Egipte. L’error d’Occident és no ajudar a crear aquest
estat del benestar en aquestes parts del món. Aquests grups, com també els
ultraortodoxos a Israel, fan una cosa que és molt necessària: substitueixen
l’estat en les seves comunitats, perquè l’estat no fa allò que hauria de fer.
Sobre Israel, vostè ha participat en debats públics al seu país i ha
escrit que podria acabar establint-se un règim d’apartheid. L’única alternativa
és la de tornar a un Israel petit per aconseguir la pau?
Continuo pensant que és així, però estic molt preocupat pel futur d’Israel.
L’esquerra no només està dividida, ha perdut tot control. La política de
la por sempre preval i això afavoreix la dreta. I ara amb els esdeveniments
a Egipte, continuarà així. Es dirà que és inestable i que hom no es pot fiar
mai dels governs àrabs. És la política basada en la idea que el pitjor escena-
130
013-VIA 15-4.indd 130 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ri possible està sempre a punt de succeir. De fet, és la teoria de Hobbes. Però
aquesta idea no hauria de guiar la política: és una idea de gent paranoica.
Pel que fa a Palestina, el que passa és que actualment ja hi ha prou israelians
que volen la solució dels dos estats, però no ho volen prou. Molts
pensen que no els agrada la situació, però no hi ha prou voluntat política. I
els americans no es mouran fins que no hi hagi prou israelians que ho vulguin
més intensament. Això és per resumir-ho en poques paraules.
Així, no es tracta només de quantitat, sinó també d’intensitat. Per
què manca aquesta intensitat?
Alguns tenen dubtes sobre els àrabs, sobre el futur. En part tenen por
de fer tractes amb Hamàs. Hi ha por també a una guerra civil dins d’Israel,
amb els colons. Per això molts prefereixen barallar-se amb els àrabs que
barallar-nos entre nosaltres.
L’estat, la política i la memòria
Tornant al tema de la funció substitutòria de l’estat que fan Hamàs i els
Germans Musulmans, creu vostè que sense un sistema de benestar l’estat
perilla?
Efectivament, quan no hi ha una xarxa social que tracti de posar remei
a situacions de pobresa, on no estiguin satisfetes les necessitats bàsiques
d’alimentació i allotjament, aleshores apareix un problema real, no només
de justícia sinó també d’estabilitat. I això és el que ha passat a Egipte.
Hi havia una gran acumulació de riquesa: els últims anys van ser molt
bons econòmicament. Però molt bons per a uns quants, per a l’entorn de
Mubarak. De fet, jo crec que els arranjaments institucionals com els que
proporciona l’estat del benestar europeu fan que hi hagi més decència i
que la gent pugui ser moralment millor. Dir a la gent que ha de ser més
ètica, és parlar per parlar.
Precisament sembla que la desigualtat s’està convertint en una preo
cupació creixent arreu, fins i tot ha estat un dels temes més discutits a
Davos aquest any.
Ho veus als mateixos Estats Units, els nivells de desigualtat han tornat
als nivells dels anys 20. Hi ha segments de la població, l’1% més ric, a qui
013-VIA 15-4.indd 131 16/5/11 15:56:17
131

Avishai Margalit
els va fantàsticament bé. Però la teva primera pregunta era la bona: és un
tema de justícia o un sentiment d’humiliació? Jo crec que el que ve primer
és el sentiment d’humiliació. En molts casos, encara no hem arribat
al tema de la justícia. La qüestió prioritària és la de retrobar la dignitat.
En el seu últim llibre, vostè parla de la política com l’art dels acords.
Aquesta és una visió de la política com a negociació, inspirada en l’activitat
comercial o econòmica. Però segons vostè també hi ha un altre
aspecte de la política que té a veure amb els ideals. Això m’ha fet pensar
en la tendència d’alguns economistes i pensadors que diuen que els governs
no haurien de preocupar-se només del creixement econòmic mesurat
en PIB per càpita, sinó també de la felicitat dels ciutadans. En una
visió de la política com a negociació, potser això no hi té lloc. Vostè creu
que la política té aquest paper, també?
La manera en què ho visualitzo és que l’estat ha de proporcionar un
espai on diferents tipus de vida siguin possibles... i que les comunitats,
per exemple els catòlics, els socialistes, etc., haurien d’exemplificar aquelles
formes de vida i atraure la gent a través de l’exemple. Jo no voldria
una ideologia d’estat, o almenys caldria mantenir-la a un mínim. No vull
la maquinària estatal intervenint per crear nous éssers humans, éssers
humans feliços. Per a mi, aquest és el paper de les comunitats dins de
l’estat, de les associacions de la societat civil, que s’encarreguen de crear
tipus de vida atractives. Per a mi és preferible un mercat de les idees, més
que un estat dictant... com ha de ser la gent. L’estat hauria d’encoratjar i
fer possible que sorgeixin tipus de vida amb sentit i atractius per a la gent.
Així, per exemple, hom pot crear institucions culturals com aquesta, el
CCCB. Això és molt atractiu i obrint aquesta institució en aquest barri es
crea un entorn amb més sentit...
...Però centres com aquest requereixen de suport estatal per sobreviure.
Cert, avui en dia no pots mantenir vida cultural sense suport estatal
d’algun tipus. El Barça no necessita aquest tipus de suport, però el mercat
no és suficient per fer funcionar el teatre o l’Òpera. Els subsidis a la cultura
són necessaris. I a vegades cal subvencionar coses que a la majoria de la
132
013-VIA 15-4.indd 132 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
gent no li agrada, com l’art contemporani. Això és part de la visió de la vida
cultural... i en part cal fer-ho també perquè es creen externalitats, com el
turisme, que hi acudeix perquè hi ha alguna cosa diferent a veure en
aquesta ciutat. Per tant, no es tracta de «sí al mercat» o «no al mercat», perquè
el mercat també necessita aquesta activitat cultural subvencionada.
Un altre tema que vostè ha tractat també és el de la memòria: una
comunitat política que funcioni necessitaria una memòria compartida
pròpia. Segur que li han comentat a vegades que la memòria pot ser
manipulada i utilitzada per un grup per defensar els seus interessos.
Especialment els governs podrien utilitzar-la per explicar una versió
determinada de la història que no és necessàriament propicia per a una
societat més oberta o tolerant.
Aquesta és una pregunta molt important. Jo faig una distinció entre
una ètica de la memòria i una política de la memòria. La primera va sobre
què hauríem de recordar. La segona sobre les relacions de poder que s’expressen
en la memòria. Tant les relacions de poder com l’ètica s’expressen
en totes les coses. Per exemple, en un moment determinat la gent, especialment
la religiosa, pensava que la sexualitat estava relacionada amb la
moral. I tot el que pensaven quan pensaven en la moral era en com regular
la vida sexual. Ara bé, tot domini de l’activitat humana es pot relacionar
amb la moral, no uns més que altres. Així, també la memòria es pot
relacionar amb relacions de poder... i amb l’ètica. A mi m’interessa l’ètica.
Aleshores la qüestió és si, per exemple, Espanya hauria de fer una amnistia
o si també hauria d’aplicar l’amnèsia. Hom podria dir: «oblidem el
passat, tenim un futur per als nostres fills, el passat és traumàtic... hi va
haver una guerra civil cruenta, que quedi en el record de les famílies que
ho vulguin preservar i passem pàgina». I el mateix passa a Sud-àfrica i a
l’Argentina. Però certament aquí la Guerra Civil va ser un dels esdeveniments
més traumàtics, acarnissats i cruels...
I a més hi ha la llarga duració de la dictadura...
Bé, la llarga duració introdueix ambigüitat perquè com que va durar
tant el règim, al final no podia ser igual que al principi i potser va fer més
fàcil un cert tipus de transició... Però, en tot cas, jo estic totalment a favor
013-VIA 15-4.indd 133 16/5/11 15:56:17
133

Avishai Margalit
de l’amnistia i en contra de l’amnèsia. No recordar en tant que comunitat
el que va passar a Catalunya durant la Guerra Civil i el règim de Franco
seria un error. Un error humà i un error ètic. Ignorar el sofriment de la
gent, allò pel qual van resistir, etc., seria inacceptable. Això podria anar
junt amb l’amnistia: és a dir, no caldria actuar sobre això a nivell de la
justícia. El que cal distingir també és que en molts llocs només un grup de
gent reduït va cometre les actuacions malvades, però molta gent se’n beneficiava.
A Sud-àfrica, la gent que estava involucrada directament a implementar
l’apartheid no eren molts, però tots els blancs se’n beneficiaven.
En els casos de transició, hom normalment castiga un grup petit de
gent, els que ho van fer, no tots els altres que se’n beneficiaven. Això distorsiona
el que va passar, perquè tots els que se’n van beneficiar no es
donen per al·ludits.
Vol dir que no se senten obligats moralment a recordar el mal que es
va produir i intenten que s’oblidi, tot plegat?
Sí. I això no és fàcil perquè moltes famílies tenen por de passar per la
vergonya de ser exposades. No volen que surtin els draps bruts. Però això
passarà... si no en aquesta generació, en la següent. La memòria torna en
forma de pel·lícules, documentals, amb el treball dels historiadors... Però,
te’n donaré un exemple: per a mi un dels grans moments de la filosofia,
potser més important que la mort de Sòcrates, és el comportament d’Unamuno
a Salamanca quan es va enfrontar als feixistes. Aquest és un moment
que s’hauria de celebrar i no només pels filòsofs. Un gran moment:
aixecar-se contra els àngels de la mort i el culte a la mort. Com es deia el
general mutilat?
Millán-Astray?
Sí. Finalment va ser salvat per la dona de Franco. Però aquest moment
de confrontació no s’hauria d’oblidar. No hi ha gaires moments com
aquest en la història.
134
013-VIA 15-4.indd 134 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
El paper de la filosofia i l’ètica
Parlant de filòsofs i el seu paper en la societat, vostè ha tractat una sèrie
de temes en filosofia prou originals, perquè no estaven al centre del
debat filosòfic, però també rellevants per als lectors perquè ressonen
amb els seves pròpies experiències i els poden completar amb els seus
propis exemples.
Els filòsofs sovint parlen d’altres filòsofs. Són professors que llegeixen
i escriuen sobre altres professors. A mi m’agradaria que estiguessin influïts
pel que llegeixen als diaris i que hi reaccionessin. Crec que hi ha
una necessitat de reaccionar a la nostra experiència. Jo vaig començar
com a filòsof analític, dedicant-me a la lògica i vaig canviar a la filosofia
política i moral després. Jo formava part d’aquest món excessivament professionalitzat.
Però crec que això és problemàtic perquè la filosofia és sobre
com hem de viure.
En relació amb la pregunta sobre com hem de viure, vostè utilitza
una distinció entre ètica i moral que pot sorprendre alguns lectors. És
semblant a la distinció entre relacions denses (thick) i relacions primes
(thin) que utilitza el filòsof Michael Walzer. Per què li va semblar important
fer aquesta distinció?
La possible sorpresa o confusió ve del fet que hi ha dos usos de thick i
thin. El primer que ho introdueix és Glibert Ryle, i després va ser recollit
per l’antropòleg Clifford Geertz. Walzer ho agafa de Geertz. Al principi, la
distinció és entre dos tipus de termes en el llenguatge: paraules que necessiten
una interpretació cultural i paraules que són molt crues, fredes,
termes de lògica com «i», «o», «si... aleshores». Aquestes són neutrals i no
necessiten massa elaboració. En canvi si parles del Renaixement, necessites
molta interpretació per explicar què vols dir, quin era el seu entorn
cultural. «Dens» (thick) significa que els termes són delimitats culturalment.
L’argument de Geertz era que l’antropologia i les ciències humanes
tractaven de termes que necessiten molta interpretació cultural, mentre
que la ciència tracta de termes prims (thin). Crec que era Nietzsche que
deia que només les paraules sense història podien ser definides. Així, per
exemple, per explicar el que Nietzsche vol dir quan parla de ressentiment,
es requereix tota una interpretació i una història. En canvi, si vols expli-
013-VIA 15-4.indd 135 16/5/11 15:56:17
135

Avishai Margalit
car què és el temps o l’espai, necessites una teoria que no és delimitada
culturalment. Ara bé, jo utilitzo «dens» i «prim» en un sentit diferent. Ho
aplico a les relacions humanes, al tipus de relacions que tenim. Els casos
paradigmàtics de relacions denses són la família i els amics. I el de relacions
primes són les que tenim amb desconeguts i gent anònima. El meu
argument és que la majoria de les teories polítiques volen capitalitzar
sobre les relacions denses i estendre el tipus de relació que tenim amb la
família i els amics a unitats més grans. El nacionalisme ètnic fa de l’ethnos
una família extensa. O la solidaritat del proletariat es presenta com a camaraderia
o fraternitat, és a dir, un tipus d’amistat o relació familiar. I al
final, el Cristianisme posa l’èmfasi en el fet que tots som descendents
d’Adam i Eva i, per tant, tota la humanitat forma una gran família.
Vostè creia que calia delimitar millor els dos tipus de relacions?
Efectivament. Hi ha moltes maneres de començar a pensar sobre l’ètica,
una és sobre el tipus de raonaments que fem servir en ètica, o sobre
quin tipus d’accions són permissibles o no. Jo vaig començar pensant en
les relacions, el tipus de relacions que hi ha i que hi hauria d’haver. I aleshores
vaig distingir entre el tipus d’obligació amb aquells que tenim una
història i compartim una memòria, i amb aquells amb què no tenim
aquest tipus de relació. En altres paraules, hi ha dues orientacions. Una
orientació és la de la pertinença i l’altra és la de l’assoliment. Si vaig a un
bar, jutjo al cambrer pel seu assoliment. I si no ho ha fet bé, canvio de bar.
En canvi, el meu fill el jutjo no pel seu assoliment, per si és bo a l’escola o
no. Vull que tingui èxit i això em pot enorgullir. Però, si no és així, no
deixa de ser el meu fill. A vegades les comunitats funcionen segons la lògica
de la pertinença. Encara que siguis un mal català, ets un català. Pots
estar orgullós dels catalans que han esdevingut famosos, com el tenor
Josep Carreras. Però ell no esdevé més o menys català, millor o pitjor català,
pel fet que canti millor. Tanmateix cal mantenir també el que diu
Kant, que no hauríem de tractar la gent anònima, desconeguda, amb qui
tenim només relacions primes, com a mers instruments.
136
013-VIA 15-4.indd 136 16/5/11 15:56:17

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Normalment estem entrenats a pensar en les qüestions morals des
del punt de vista de la imparcialitat. Vostè està introduint la idea que
no és censurable en alguns casos ser parcial?
Sí. A més, genealògicament la història de la moral comença amb les
relacions denses. I només després, molt després, s’han estès a la humanitat
en general. És cert que des de sempre les cultures han parlat de convidats,
convidats estrangers, que cal tractar d’una certa manera. Però no en
abstracte, sinó en tant que estaven davant teu, a casa teva. Ara, en canvi,
hem de resoldre les necessitat de les víctimes de les inundacions a
Bangladesh, fins i tot si no els veiem i no hi tenim relació.
Hi ha un llibre del filòsof Charles Larmore, L’autonomia de la moral,
que defensa que l’ètica té la seva pròpia veu independent. En canvi, segons
vostè l’ètica tindria dues veus?
Cert, hi ha dues veus i han de fer les paus entre elles. De fet, la moral
(que tracta les obligacions cap a gent amb qui tenim relacions primes)
hauria de constrènyer l’ètica (les obligacions cap a gent amb qui tenim
relacions denses). Car hi ha ideologies que són ètiques, però immorals.
Justifiquen tot el que afavoreixi el propi grup però són indiferents o insensibles
a les conseqüències cap a altres grups. Per exemple, hi ha comunitats
que no accepten un líder polític corrupte que abusi del càrrec pel
seu benefici personal, però sí un líder que per tal d’aconseguir llocs de
treball per a la comunitat pagui algun tipus de suborn a gent d’altres comunitats
o països. Ara bé, també hi ha casos, com recordava Bernard
Williams amb el típic exemple d’un incendi, en què segurament seria
condemnable no donar preferència a la teva dona o a la teva filla.
013-VIA 15-4.indd 137 16/5/11 15:56:17
137

APUNTS
013-VIA 15-5.indd 138 16/5/11 16:01:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Les lliçons (desateses) d’una crisi financera
Ferruccio de Bortoli
Barcelona, 14 de setembre de 2010
Des de l’estiu del 2007 són molts els
errors que han causat i agreujat la crisi
financera, una crisi que del deute privat
s’ha estès al deute públic i que ha costat
el doble que la Segona Guerra Mundial i
sis vegades tots els finançaments rebuts
per la NASA per a les missions espacials.
Semblem no adonar-nos de la gravetat
de tot el que ha passat perquè la gran
massa de liquiditat introduïda en el sistema
circula a una velocitat molt lenta.
Actualment ens preocupem més per una
deflació, o l’accionament d’una mena de
trampa de la liquiditat com la que va impedir
el creixement de l’economia japonesa
en la dècada dels vuitanta, que per
una recuperació de la inflació. La inflació
encara no mostra cap febre, però ho
farà aviat, i no estem preparats. Creiem
que la massa de deute públic acumulat
pels estats no podrà descarregar mai del
tot sobre les empreses i les famílies, però
és només una il·lusió.
El principal error que hem comès,
també nosaltres, els partidaris del liberalisme
econòmic, és haver considerat el
mercat infalible. El mercat és el millor
mitjà per garantir els intercanvis, amb
eficiència, amb correcció i amb l’avaluació
dels mèrits, però no és igual d’eficaç
a l’hora de corregir els seus desequilibris.
De fet, quan es manifesten, més aviat els
exalta. Però no podem oblidar que la majoria
dels instruments derivats no cotitzaven
en mercats regulats, sinó en mercats
no organitzats, i que bona part dels
valors de risc estava en possessió de vehicles
societaris fora de balanç, de societats
vehiculars i de vehicles d’inversió
estructurada (SIV, per les sigles en anglès),
que van invertir fins a setanta vegades
els seus propis recursos.
Hi ha altres explicacions. Els instruments
financers han crescut amb una
progressió geomètrica i han perdut tota
referència amb l’economia real subjacent.
La gran creació d’estalvi i de liquiditat,
fruit del creixement de les principals
economies protagonistes de la
globalització, fomentada per la desregulació
financera dels Estats Units de la segona
meitat dels noranta, ha acabat encoratjant
l’oferta de productes cada
vegada més sofisticats i arriscats. La cultura
del deute i del palanquejament infinit
ha estat la nostra droga, la Viagra
presa per una economia, especialment la
dels Estats Units, que ja no era capaç de
créixer sense empassar-se un tros de futur
i posar en dificultats les generacions
successives, exactament el contrari del
que van fer els nostres avis i pares durant
013-VIA 15-5.indd 139 16/5/11 16:01:33
139

Les lliçons (desateses) d’una crisi financera
la postguerra. La política hi té la seva culpa.
És la tesi de Fault Lines, de Raghuram
G. Rajan, execonomista en cap del Fons
Monetari: l’extensió de les desigualtats i
la reducció de l’estat social han exercit
una forta pressió perquè el crèdit fos
més fàcil i arriscat. D’aquí a pocs dies, als
Estats Units es publicarà el nou llibre de
Robert Reich, ministre de Treball de l’Administració
Clinton, on l’autor afirma
que la forta concentració del benestar en
les mans d’uns pocs és similar a la situació
del 1928, abans de la Gran Depressió.
I la veritable víctima d’aquests anys és la
classe mitjana, que s’ha empobrit fortament.
És el que estem veient també a
Europa.
Una altra raó ha estat la pèrdua de la
percepció del risc, conseqüència de la titulització,
de la fragmentació dels crèdits
i de la difusió d’obligacions o productes
similars, que han acabat trencant
els lligams entre creditor i deutor, i conseqüència
també de l’immens conflicte
d’interessos de l’oligopoli de les agències
de qualificació. Als Estats Units, a finals
del 2007 les titulitzacions dels préstecs
ascendien a 4,2 bilions de dòlars, i el valor
de les obligacions de deutes garantides
(CDO) a 3 bilions. El risc associat als
crèdits d’alt risc, contingut en molts productes
sofisticats, ha acabat a les butxaques
d’estalviadors que no n’eren conscients,
en els pressupostos de municipis
remots com els noruecs, fins i tot en un
convent de frares. I també una cosa estretament
lligada a la meva professió: la
paradoxa de la globalització de la informació,
el fet de conèixer, abans i ara, en
temps real tot el que passa al món.
L’excés de seguretat, o més aviat el deliri
d’omnipotència de financers i directors
140
amb sous excessius, els ha induït i els indueix
a subestimar tots els senyals, a
creure més en la intangibilitat del seu
poder que en l’objectivitat de fets reals
que passaven i passen per davant dels
seus ulls. El resultat ha estat una immensa
pèrdua del contacte amb la realitat
quotidiana del treball, amb el total
menys preu de les persones, de la gent,
de la societat civil, amb una caiguda sistemàtica
de la decència i del pudor. El
mèrit, el talent i el sacrifici són valors
que han estat trepitjats per la prepotència
del poder, per l’ànsia i per l’avidesa.
El mercat ha cotitzat l’egoisme al màxim
venent amb descompte la prudència i el
sentit del límit.
Un altre motiu, el més important, és
que no hi pot haver un mercat sense regles,
però tampoc no hi pot haver un
mercat, l’autèntic, sense una ètica estesa,
una finalitat moral dels nostres beneficis
i del nostre treball. La moral és
vulnerable en el món global, i hom la sacrifica
de bona gana per qualsevol consideració
competitiva. Haig de competir
amb qui no respecta els drets dels treballadors,
el treball infantil, la llibertat religiosa?
Estic temptat d’imitar-lo. Ja no
m’escandalitzo si el meu soci comercial
fa res que a casa m’horroritzaria i em remouria
la consciència. La consciència és
la veritable víctima de la globalització
juntament, si volem, amb la creixent
marginalitat dels sistemes democràtics,
minoritaris ja en el G-20.
La faula de les abelles, de Bernard de
Mandeville, duu com a subtítol Vicis privats
i virtuts públiques, una teoria apreciada
tant per Hayek com per Keynes, que
tenien opinions diametralment oposades.
La persecució de l’interès personal,
013-VIA 15-5.indd 140 16/5/11 16:01:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
del lucre, fins i tot del luxe, es pot traduir
en un avantatge col·lectiu, i és
aquest el sentit de la faula, el moviment
general de tots els habitants del rusc,
que tots gaudeixen de la llibertat d’enriquir-se.
Però en els assumptes que ens
ocupen, el rusc, és a dir, la nació, ha estat
traït per un niu d’especuladors que
ha compartit amb el proïsme només les
pèrdues, i que ni tan sols ha pagat la sanció
moral pels seus errors. Qui ha avaluat
malament el risc i no ha fet fallida és
gràcies a la intervenció de l’estat i a la
contribució dels diners públics, amb els
quals probablement s’està tornant a
comportar com abans. També sant Tomàs
d’Aquino deia que, si es reprimissin
tots els pecats, es deixarien de fer moltes
coses útils, però tenia ben clar el concepte
d’interès comú, precisament el que
hem perdut, juntament amb gran part
de l’ètica personal i pública. Enriquir-se
sense perdre en humanitat és possible.
Qui ha intentat enriquir-se excessivament,
sense acontentar-se, ho ha fet menyspreant
totalment el proïsme, l’altre, la
persona reduïda a mercaderia o esdevinguda
invisible. De fet, el menyspreu del
proïsme es considera avui una de les virtuts
dels forts, una mostra de coratge, al
contrari de la solidaritat activa, especialment
la catòlica, que de vegades es confon
amb «bonisme» resignat. Com passa
amb les monedes, la llei de Gre s ham es
pot aplicar també a la consciència, ja que
la mala deixa enrere la bona o, pitjor encara,
la ridiculitza. I l’examen de consciència
no s’ha fet.
L’últim informe del Banc de Pagaments
Internacionals (BPI) quantifica en
24 bilions de dòlars el valor teòric dels
derivats en mans dels cinc principals
bancs dels Estats Units (JPMorgan Chase,
Bank of America, Goldman Sachs,
Morgan Stanley i Citigroup), en especial
les permutes d’incompliment creditici
(CDS), destinades a especular i no a cobrir.
La lliçó de Lehman no ha servit. Hi
ha moltes apostes contra l’euro, Espanya,
Itàlia. La força de l’impacte és immensa.
Penseu què hauria passat si hagués estat
un banc italià o espanyol el que hagués
convençut els grecs per falsificar les dades
del pressupost nacional. I ara estem
esperant que esclati la propera bombolla.
Quina serà? Tenim la bombolla del
deute públic, la de l’or, la dels bons de
l’Estat, la d’alguns productes indiferenciats.
A la Xina hi ha 65 milions de cases
sense vendre, mentre que un petit apartament
a Xangai costa 200.000 euros i la
renda mitjana d’una família xinesa és de
4.000 euros l’any. El mecanisme dels
préstecs d’alt risc s’ha replicat en els països
asiàtics, amb les mateixes modalitats,
amb els mateixos vehicles fora de
balanç, i ningú no en diu res. Les titulitzacions
sobre els crèdits immobiliaris
xinesos ja han arribat al bilió de dòlars. I
els estalviadors, també occidentals, estan
reincidint-hi.
Però quina ha estat la veritable víctima
d’aquests anys? El treball i la seva
dignitat, el lligam entre sacrifici i resultat,
entre mèrit i recompensa. Aquest és
el punt fonamental: si no retornem la
centralitat a la persona i al seu treball,
no ens recuperarem de la crisi, ni a
Espanya ni a Itàlia, i demostrarem no haver
après la lliçó. Aquest és el repte del
creixement, necessari perquè hi hagi feina
per als joves. El creixement, malauradament,
i aquest és l’escàndol, no és una
prioritat en els nostres països, i qui no
013-VIA 15-5.indd 141 16/5/11 16:01:33
141

Les lliçons (desateses) d’una crisi financera
vol el creixement i l’obstaculitza està en
contra del treball. Hauríem de deixar de
parlar del mercat laboral, com de qualsevol
altre mercat –cosa que no és així–, i
parlar més d’inversions en la formació i
en el capital humà, és a dir, de capacitat,
de consciència i coneixement, i menys
de costos. Hauríem d’allunyar-nos de la
lògica comptable de la perfecta fungibilitat
del treball, la que s’amaga darrere
de gran part de les decisions sobre deslocalització.
No és aquest el cas ni tan sols
en la visió més estrictament fordista.
Hauríem de deixar de pensar que la flexibilitat
sempre és un valor. Ho és pel que
fa a l’accés i la sortida, però si el treballador,
l’empleat, és flexible també a l’hora
de compartir la missió de l’empresa de la
qual forma part, no es crea ni cultura
d’empresa ni ciutadania sinó només un
nomadisme de les professions que, amb
una pressió excessiva, esdevé desvaloració
i provoca individualisme i solitud.
El treball material té una funció extraordinària
no només productiva, sinó
també pedagògica, igualment en la societat
del coneixement. Restituir visibilitat
i dignitat social al treball, en especial al
manual, és un pas necessari per retornar
humanitat i sentit de les arrels i de les
tradicions a comunitats arruïnades per
la globalització. Avui dia la qüestió del
treball, després de l’exaltació posterior a
les protestes del 1968, o no hi és o gairebé
no apareix en els mitjans, en la literatura
o en el cinema. La societat contemporània
s’explica com una societat que
no té feina, però que tampoc no té ni
l’ambició ni l’angoixa de buscar-ne.
Després hi ha un altre factor, que no
és pas secundari. Sense mobilitat social
el treball és un recorregut limitat en el
142
qual somiar és impossible. A Itàlia la mobilitat
social era més elevada el segle passat,
mentre que avui està ultratjada per
una progressiva distància de renda entre
qui té oportunitats i qui no pot ni tan
sols esperar tenir-ne, per molt que estudiï
i passi dificultats. Això mateix, dificultats
i sacrifici: en els anys de la financiarització
de l’economia el que s’ha
perdut és la relació entre sacrifici i resultats,
la idea que amb voluntat i talent no
hi ha res inabastable. Si una operació financera,
sovint arriscada sense que l’inversor
n’estigui al corrent, com el que he
intentat descriure en la meva intervenció,
multiplica a base de comissions els
ingressos de l’empleat, és que hi ha alguna
cosa que no funciona. Sense una nova
cultura del treball, un major respecte a
les persones i als seus drets, un gran esforç
en educació i sentit cívic, les nostres
societats no només estan destinades a
créixer poc sinó també a perdre cohesió,
unitat i sentit de pertinença a un recorregut
comú en la història.
013-VIA 15-5.indd 142 16/5/11 16:01:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Europa 2030
Dels membres del Grup de Reflexió
al Consell Europeu*
Maig 2010
Senyor president, membres del Consell
Europeu,
Sotmetem a la vostra consideració
l’informe sol·licitat pel Consell Europeu,
en la seva reunió del 14 de desembre de
2007 a Brussel·les, per identificar els
principals reptes que, previsiblement,
tindrà la Unió Europea en els propers
vint anys i analitzar les respostes més
adequades per afrontar-los.
Aquest informe reflecteix el treball
d’un grup de persones diverses, amb prioritats
i interessos diferents. És el resultat
de llargs debats i discussions i, com a
tal, suposa tant un consens com una
transacció. No totes les propostes tenen
el suport de cada membre del Grup, però
cada membre dóna suport a la majoria
dels seus continguts.
Les incerteses en què ens movem han
fet difícil aquesta tasca. Per això, basem
l’anàlisi en les tendències relativament
més fiables.
El que observem no és tranquil·
litzador per a la Unió Europea i els seus
ciutadans: crisi econòmica global; estats
al rescat de banquers; envelliment demogràfic
que afecta la competitivitat i
l’estat del benestar; competència a la
baixa en costos i salaris; amenaça de canvi
climàtic; dependència de les importacions
d’energia, cada cop més cara i escassa,
o desplaçament cap a Àsia de la
producció i l’estalvi. I tot això sense
comptar l’amenaça del terrorisme, del
crim organitzat o de la proliferació d’armes
de destrucció massiva.
Podrà la UE preservar i augmentar els
seus nivells de prosperitat en aquest món
que s’albira? Serà rellevant per mantenir
els seus valors i els seus interessos?
La nostra resposta és positiva, si tre·
ballem plegats i des d’ara. Per separat
no ho aconseguirem, perquè els reptes
són massa grans per afrontar-los amb
èxit des dels nostres espais nacionals. La
Unió Europea podrà ser agent del canvi,
i no pas suportar·lo passivament.
Aquesta és la conclusió a què ha arribat
el Grup, que s’ha beneficiat de les opinions
expressades per persones i institucions
molt qualificades.
* Els membres del Grup de Reflexió: Felipe González Márquez, president; Vaira Vike-Freiberga,
vicepresidenta; Jorma Ollila, vicepresident; Lykke Friis (fins al novembre del 2009); Rem
Koolhaas; Richard Lambert; Mario Monti; Rainer Münz; Kalypso Nicolaïdis; Nicole Notat; Wolfgang
Schuster; Lech Wal ⁄ e˛sa.
013-VIA 15-5.indd 143 16/5/11 16:01:33
143

Europa 2030
Tots els membres del Grup coincidim
en una cosa fonamental: que els euro·
peus ens trobem en un punt crític de la
nostra història; que, per superar els
reptes que afrontem, hem de mobilit·
zar les energies de tots, en cada àmbit
de la societat –responsables polítics i
ciutadans, empresaris i treballadors–,
en un renovat projecte comú.
Des de la creació del Grup, s’han produït
esdeveniments importants, com la
crisi institucional provocada pel rebuig
del Tractat de Lisboa, ja superada, i la
greu crisi financera que va desencadenar
una recessió global de l’economia.
La resolució de la primera crisi ens
permet superar un llarg període d’introspecció
que estava distraient l’atenció
de la UE d’afers de més envergadura per
al nostre futur.
La segona crisi, produïda per un mal
funcionament de les institucions financeres
i per la manca de controls adequats,
continua encara present entre
nosaltres. La situació de la UE, i per tant
les nostres reflexions, s’han vist afectades
per la crisi i les greus repercussions
socials, econòmiques i polítiques que
ha tingut. En aquest moment crucial,
la Unió Europea ha d’actuar amb de·
cisió i evitar replegaments proteccio·
nistes.
Europa és la regió que s’ha vist més
afectada per una crisi que, tot i que va
sorgir a l’altra banda de l’Atlàntic, ha posat
en relleu els problemes estructurals
que s’havien detectat des de feia temps i
que, si no els afrontem ja, tindran conseqüències
dramàtiques en el futur.
La crisi apareix, doncs, com un punt
d’inflexió en la història d’una nova realitat
mundial que s’ha anat configurant
144
des de fa més de dues dècades. Tot indica
que hi haurà guanyadors i perdedors en
aquest canvi global, i si la Unió Europea
no vol trobar-se entre els perdedors, com
ha estat el cas darrerament, ha de reaccionar
ja, definir estratègies de reformes
per a l’horitzó dels propers vint anys,
unir forces, mobilitzar recursos i passar
a l’acció. En definitiva, la UE ha de superar
la introspecció mirant cap enfora,
cap a la nova realitat global.
Cal avançar, doncs, en les respostes
contra la crisi i connectar·les amb les
reformes de mitjà i llarg termini que
necessita la UE. Parlem de la Unió Europea
perquè som interdependents, ja
que compartim un mercat únic, una moneda
comuna i un Pacte d’estabilitat i
creixement de compliment obligat per
als països de l’euro.
Per sortir de la crisi necessitem mantenir
mesures anticícliques fins que
l’economia funcioni per si mateixa, perquè
la màxima prioritat continua sent
créixer i crear ocupació. La Unió Europea
ha d’actuar, perquè alguns estats membres
han sobrepassat els seus marges de
maniobra amb les obligades operacions
de rescat financer, les despeses socials i
la pèrdua d’ingressos. Si les operacions
de rescat financer s’aturen a deshora, podem
retrocedir. Així mateix, els estats
que tenen marge de maniobra han d’assumir
un major lideratge.
Necessitem desenvolupar sense dilació
la governança econòmica que ens
manca per evitar els xocs asimètrics derivats
de la coexistència d’una moneda
única i un mercat interior amb diferents
polítiques econòmiques. Ni l’euro ni el
Pacte d’estabilitat i creixement són a la
base dels problemes sorgits, però no són
013-VIA 15-5.indd 144 16/5/11 16:01:33

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
suficients per garantir la convergència
econòmica. La Unió Europea ha de resoldre
les divergències existents entre estats
membres vigilant i corregint les
pèrdues de competitivitat que reflectei·
xen els desequilibris en balances de pa·
gament i per compte corrent. Els criteris
de convergència han d’incloure
aquests elements i hem de disposar d’un
instrument d’estabilitat monetària per
afrontar crisis imprevistes.
És urgent reformar el funcionament
de les institucions financeres i els seus
mecanismes de vigilància i control per
evitar que estiguem incubant ja la pro·
pera crisi. Excepte una reducció considerable
de crèdits a l’economia productiva,
res no ha canviat en el comportament de
les entitats financeres que ens va portar
a la crisi. Seria desitjable que aquestes
reformes s’efectuessin en l’àmbit del
G-20, però és imprescindible, fins que no
s’aconsegueixi, que la UE tingui les seves
pròpies normes regulatòries i els seus
mecanismes de control i vigilància. Els
ciutadans no permetran una altra operació
de rescat com la que s’ha fet.
Per a l’horitzó 2020-2030, els euro·
peus necessitem una economia social
de mercat altament competitiva i soste·
nible, si volem mantenir la cohesió so·
cial i lluitar contra el canvi climàtic.
Això exigeix un programa ambiciós,
amb prioritats i un mètode eficient d’aplicació,
que superi la inoperància del mètode
obert de cooperació i que impliqui
tant la Unió Europea com els seus estats
membres. Assumim que l’Estratègia 2020
presentada per la Comissió forma part
d’aquest gran esforç que ha de fer la UE.
Així, hem d’abordar les reformes estructurals
pendents des de l’Agenda de
Lisboa i canviar el mètode d’aplicació
de l’estratègia que es decideixi mitjançant
un sistema d’estímuls que obligui
tothom a complir els objectius establerts
pel Consell Europeu i les institucions de
la UE.
Cal millorar el capital humà com a
variable estratègica clau per inserir·se
amb èxit en l’economia global. El retard
acumulat respecte dels competidors és
greu i hem de superar-lo coordinadament:
els estats membres mobilitzaran
els recursos que hagin acordat destinar a
I+D+i, en un esforç que impliqui el capital
privat, i hauran de reformar el sistema
educatiu en tots els seus nivells, incloent-hi
la formació professional; la
Unió Europea, per la seva banda, ha d’actuar
amb els seus instruments pressupostaris
propis revisats i tenir més en
compte el Banc Europeu d’Inversions i el
Fons Europeu d’Inversions. Finalment,
cal estudiar la conveniència d’un recurs
nou com la imposició sobre el carboni.
Cal endegar una política comuna
–interna i externa– en matèria energètica:
amb plans d’estalvi i eficiència en el
consum com els previstos en l’Estratègia
Europa 2020; amb el reforç de la capacitat
de negociació de la Unió Europea en
el seu aprovisionament exterior; amb
l’obertura d’un debat seriós sobre la necessitat
d’una energia nuclear segura, i
amb l’estímul permanent i ordenat al
desenvolupament de les energies alternatives.
Cal mantenir·nos a l’avantguarda de
la lluita contra el canvi climàtic: però
per ser més eficaços i rellevants a escala
mundial, cal evitar el que ha succeït a
Copenhaguen, passant de posicions comunes
a una estratègia negociadora úni-
013-VIA 15-5.indd 145 16/5/11 16:01:34
145

Europa 2030
ca que ens permeti defensar els nostres
interessos davant els altres interlocutors
amb més eficàcia.
Cal afrontar el nostre repte demo·
gràfic, que ens plantejarà problemes de
competitivitat i de sostenibilitat de l’estat
del benestar. Això resulta imprescindible
per competir en l’economia global
i mantenir la nostra sanitat i les nostres
pensions. És necessari incorporar més
dones a la població activa ocupada, fent
compatible treball i natalitat; estimular
el perllongament de la vida activa i considerar
la jubilació com un dret, i tractar
l’emigració conforme a les nostres necessitats
demogràfiques i productives.
Cal reforçar el mercat únic per pro·
tegir·lo contra les temptacions del na·
cionalisme econòmic i ampliar·lo als
serveis, la societat digital i altres sectors,
cridats a ser motors essencials de creixement
i ocupació en un mercat de 500 milions
d’usuaris i consumidors. Aquest
reforçament i aquesta ampliació del
mercat únic han d’anar acompanyats
d’una major coordinació fiscal.
Cal reformar el mercat de treball i
modernitzar el funcionament de les
empreses: la revolució tecnològica exigeix
canvis per aprofitar-ne tot el potencial.
Alguns països de la UE han efectuat
reformes reeixides en «flexiseguretat»
que hem d’analitzar i adaptar a les nostres
realitats. Hem d’assegurar l’ocupabilitat
dels treballadors i l’adaptabilitat de
les empreses en una economia en canvi
constant. La millora de la productivitat
per hora de treball és imprescindible i ha
d’estar vinculada a les rendes percebudes,
tant directes com indirectes.
Per encarar aquests reptes no cal
modificar el Tractat. El nostre informe,
146
d’acord amb el mandat rebut, no distin·
geix entre els diferents nivells compe·
tencials al si de la UE ni precisa en quin
d’ells han d’adoptar·se les decisions. No
importa tant qui fa què com que es faci
el que cal fer i sense dilació. Amb això
volem dir que és urgent avaluar les prioritats
pressupostàries i la seva suficiència,
incloent-hi el que destina la UE a polítiques
comunes i el que assignin els
estats membres al compliment real de
les prioritats que s’acordin. Quan objectius
ambiciosos com els que necessitem
es persegueixen amb mitjans escassos
com els disponibles i sense un mètode
exigent d’aplicació, es produeix una
frustració de les expectatives.
Per assolir tots aquests objectius, el
Consell Europeu i l’Eurogrup han de re·
forçar el seu paper de lideratge en coor·
dinació amb la Comissió i el Parlament
Europeu.
Alhora que endeguem aquestes reformes,
decisives per al nostre futur econòmic,
tecnològic, social i mediambiental,
hem d’aprofitar a fons totes les possibilitats
del Tractat de Lisboa per desenvolupar
una política eficient d’aproximació a
la ciutadania, una política eficaç de seguretat
interior i exterior, unes relacions
més sòlides amb els nostres veïns i una
projecció exterior més clara i rellevant
per als nostres interessos.
El projecte europeu ha de ser, sobretot,
el projecte dels ciutadans. Els ciutadans
tenen clar, a vegades més que els
seus líders, que a la UE i a cadascun dels
seus països els convé guanyar rellevància
i eficàcia parlant amb una sola veu identificable
amb tots els interessos comuns
en totes les matèries que els afecten.
Els ciutadans volen que hi hagi més
013-VIA 15-5.indd 146 16/5/11 16:01:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
coordinació en la lluita contra la criminalitat
organitzada i contra el terrorisme,
perquè saben que això és més eficaç
en el nostre espai sense fronteres interiors
i de lliure circulació de persones.
Els ciutadans veuen que el nostre futur
de benestar, desenvolupament i seguretat
està lligat al dels nostres veïns,
amb els quals hem de desenvolupar una
relació especial de cooperació que respongui
als interessos que compartim.
Els ciutadans saben que la nostra política
exterior guanyarà en pes relatiu i en
eficàcia si som capaços de presentar-nos
com un bloc en defensa dels nostres interessos
i valors i no de manera dispersa,
amb protagonismes individuals d’èpoques
ja passades.
Els ciutadans volen que la Unió Europea
estigui al seu servei i per això esperen
que els seus drets socials, civils, familiars
i laborals els acompanyin en tot
l’espai de la UE (portabilitat dels drets).
Només així se sentiran propers a les institucions
i se sentiran representats.
Necessitem, doncs, unir forces entorn
de la Unió Europea a través d’acords entre
les institucions i els interlocutors econòmics
i socials, i entre els diferents nivells
de poder –nacionals, regionals i locals–
que configuren la nostra realitat. Cal, so·
bretot, un lideratge clar i decidit, amb
una capacitat de diàleg sostinguda amb
la ciutadania. El suport de la ciutadania
és fonamental en una situació d’emergència
com l’actual, tant per la duresa de
la crisi i els seus efectes en la nostra realitat
social i econòmica com pels canvis estructurals
que hem de fer per afrontar-los
i configurar el futur que desitgem.
Els ciutadans, aclaparats per la crisi
que no van provocar, només entendran
que se’ls diguin aquestes veritats amb
claredat i que se’ls cridi a compartir un
esforç de superació comparable al que va
aixecar l’Europa lliure després de la
Segona Guerra Mundial.
013-VIA 15-5.indd 147 16/5/11 16:01:34
147

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Les crisis i el comportament humà
Informe del Departament de Recerca
del Rabbobank
Gener 2011
Resum
Cada vegada que presenciem un esfondrament
dels preus dels actius o una crisi
financera, semblem desbordats. Fins i
tot als inversors amb més experiència,
als analistes econòmics i als organismes
reguladors els agafa desprevinguts. Ara
bé, si mirem amb atenció les dades històriques
dels darrers dos segles, veiem que
les bombolles d’actius i les crisis financeres
no són cap novetat per a la humanitat.
La primera bombolla d’actius de què
es té constància es va produir el 1636-37
(la tulipamania neerlandesa), i la primera
crisi financera mundial documentada
remunta a l’any 1825. Malauradament,
en les dècades següents vam passar moltes
altres bombolles i crisis financeres.
En aquest sentit, el que ens hem de
preguntar és: per què vivim aquests esdeveniments
amb tanta freqüència? La majoria
de participants del mercat creuen
que el diner fàcil (tipus d’interès baixos i
condicions de crèdit flexibles), la manca
d’una regulació seriosa i la cobdícia dels
especuladors financers (com banquers,
gestors de fons de cobertura, etc.) són al
cor del problema. Malgrat que és indubtable
que en el passat aquests factors van
tenir un paper important en la majoria
de bombolles d’actius i crisis finance-
148
res, es tracta de causes immediates. En
aquest informe estem a la cerca de la
causa última d’aquests esdeveniments, i
l’únic denominador en què podem pensar
és el comportament humà.
Des de la nostra perspectiva, el comportament
humà ofereix la millor i més
completa explicació sobre les crisis financeres
recurrents i la volatilitat dels
preus dels actius. Això comporta elements
positius i negatius. El positiu és
que, un cop aconseguim entendre profundament
la nostra psique, hauríem de
tenir un xic més d’èxit a l’hora de detectar
crisis imminents. Quant al negatiu,
mentre ens seguim comportant com fins
ara (a saber, com a humans), mai no tin·
drem un món sense crisis. Ningú no
hauria de viure en la il·lusió que algun
dia podrem guanyar la guerra a les cri·
sis econòmiques. Reduir-ne la freqüència
i la severitat és allò màxim a què podem
aspirar.
Aspectes clau
Les bombolles d’actius i les crisis financeres
han acompanyat la humanitat durant
segles, ja que no actuem com a homo
economicus. En efecte, tal com assenyala
Krugman (2009): «Molts inversors actuals
tenen poc a veure amb els freds calcula-
013-VIA 15-5.indd 148 16/5/11 16:01:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
dors de la teoria de l’eficiència dels mercats:
tots estan massa subjectes al comportament
de la multitud, a atacs
d’exuberància irracional i pànic injustificat».
Tanmateix, atesos els enormes
costos humans i financers associats a les
crisis, tots volem trobar maneres d’impedir-les.
Això, però, en el millor dels casos
és una quimera, i en el pitjor, un perill,
perquè en aquesta il·lusió estem massa
exposats a la novetat i a la sorpresa (The
Black Swan, Taleb, 2007). De fet, en el seu
discurs d’acceptació del premi Nobel,
Friedrich Hayek (1974) ja ens va alertar
d’aquesta síndrome de pretensió del co·
neixement en afirmar: «Actuar segons la
creença que disposem del coneixement i
del poder que ens permeten configurar
l’evolució de la societat completament
al nostre gust ñconeixement que, de fet,
no tenimñ, probablement ens farà molt
de mal».
En general, els economistes conductuals
han demostrat al llarg dels anys
que, mentre ens comportem com fins
ara (a saber, com a humans), les crisis financeres
sempre seran amb nosaltres.
Això és perquè:
• No tenim coneixements i infor·
mació il·limitats. Fins i tot els economistes
guanyadors del premi Nobel tenen
dificultats per entendre el complex sistema
de l’economia. La fallida de l’empresa
LTCM, amb dos premis Nobel al consell
d’administració (Robert Merton i
Myron Scholes), n’és una bona prova.
Igualment, els gestors de carteres no poden
saber a la perfecció totes les accions
i bons que hi ha disponibles al món.
Davant l’excés d’informació actual
(agreujada per Internet), esdevenim molt
selectius amb la informació que rebem. I
com que confiem en les nostres capacitats,
és més probable que busquem informació
que confirmi la nostra opinió.
• Som optimistes, massa confiats i
cobdiciosos per naturalesa. A tothom li
agrada sentir històries d’èxit. És per això
que als que han perdut piles de diners
normalment no se’ls convida als còctels.
És la naturalesa humana. El «pensament
positiu», l’excés de confiança i la cobdícia
són les raons per les quals hem arribat
tan lluny. Sense aquestes qualitats
no podrem volar en avions, ni molt
menys posar els peus a la Lluna. Tal com
diu la cèlebre frase de Gordon Gekko,
personatge de ficció de la pel·lícula Wall
Street: «La cobdícia, a falta d’una paraula
millor, és bona. La cobdícia clarifica, penetra
i captura l’essència de l’esperit
evolutiu». Tot i així, convé subratllar que
l’excés de confiança i la cobdícia, sobretot
en els mercats financers, també han
mostrat el seu costat més obscur una vegada
i una altra. Són qualitats que poden
tenir tanta força que ens converteixen
en persones miops, de memòria curta i
ignorants de la història. Per tant, hem de
tenir en compte que hi ha vegades que
l’excés de confiança i la cobdícia ens poden
empènyer a grans invents, però que
en altres ens poden fer patir molt.
• Detestem ser els únics perdedors.
Quan tothom acumula riqueses, solem
sentir-nos malament perquè no volem
quedar-nos enrere. Hi ha estudis que demostren
que el nostre benestar no depèn
dels nostres ingressos absoluts, sinó més
aviat dels nostres ingressos relatius. La
nostra posició social en una comunitat
és extremadament important. A la vegada,
quan tothom té pànic i es llança cap
013-VIA 15-5.indd 149 16/5/11 16:01:34
149

Les crisis i el comportament humà
a la sortida, nosaltres també solem fer el
mateix encara que no n’estiguem segurs
del motiu. Una explicació és que no volem
ser els únics que en pateixin les pèrdues.
Per això tenim tendència a seguir
la multitud, encara que vagi en direcció
errònia (tant en períodes d’optimisme
com de pessimisme excessiu).
Així doncs, no hauríem de viure en la
il·lusió que algun dia evitarem que es
produeixin bombolles d’actius o crisis
financeres. Ens acompanyaran en la mesura
que vaguem per aquest planeta.
Però també és cert que hi ha maneres de
combatre-les. Contràriament a l’opinió
general, el millor camí per aconseguirho
no és a través de polítiques monetàries
o d’una regulació financera més estricta
(encara que puguin ajudar-hi
lleugerament). Per tal de resoldre un
problema, hem d’anar a la seva arrel. Si
els humans provoquem crisis, entendre
la nostra psique pot ser l’eina més eficaç
per combatre-les. Afegir classes de finances,
psicologia i història econòmica als
currículums de l’educació secundària
pot resultar molt útil. I per als que ja han
acabat l’escolarització, rebre formació
en aquests camps hauria de ser un imperatiu
més enllà de la professió de cadascú.
Al cap i a la fi, necessitem aquests
coneixements per prendre riscos econòmics.
1 Si tot va bé, incrementar el nostre
«coneixement» ens ajudarà a entendre
que:
• L’economia mundial és un gran sistema
complex, dinàmic i inestable. Un
dia la gent és optimista sobre el futur i
compra cavalls, cotxes i altres béns durables
mentre consumeix més serveis de
150
luxe, com anar a restaurants i de vacances.
I l’endemà la confiança s’esvaeix en
un núvol de fum per qualsevol motiu.
Això pot exercir suficient pressió a la baixa
en els preus dels actius per causar una
crisi financera. En conseqüència, abans
de prendre riscos econòmics, haurem de
tenir en compte que un o més factors poden
convertir de sobte una cosa que avui
sembla rendible/sostenible en una cosa
no rendible/insostenible demà. 2 És per
això que els bancs, els organismes reguladors
i les agències d’avaluació de crèdit
més sofisticats tenen dificultats per preveure
les crisis i els cracs borsaris. La incertesa
quant al futur, doncs, ens acompanyarà
sempre.
• La història és important! Força sovint
la història es repeteix (si bé no exactament
de la mateixa manera), però solem
ignorar-ho perquè pensem que
aquesta informació només interessa els
historiadors. És completament fals. Un
millor coneixement del nostre passat
ens fa conscients que els canvis de paradigma
no es produeixen sovint. En
aquest sentit, hauríem de ser conscients
que els preus dels actius no sempre van a
l’alça, fins i tot si han augmentat durant
un llarg període de temps. Estar sempre
a l’aguait és una estratègia molt més rendible
(és a dir, les taxacions mai no s’haurien
d’ignorar).
• No hi ha rendiment sense risc. Hem
d’entendre que sempre que s’aconsegueix
un rendiment sobre qualsevol cosa
(fins i tot els bons de l’Estat), hi ha risc.
Els rendiments sense risc simplement no
existeixen.
Aquestes lliçons ens ajudaran, amb
una mica de sort, a reduir la freqüència i
013-VIA 15-5.indd 150 16/5/11 16:01:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
la severitat de les bombolles d’actius i les
crisis financeres. La clau és entendre que
som limitats racionalment (Simon, 1956,
1982). En altres paraules, cal que entenguem
que determinades situacions sobrepassen
la nostra capacitat de valorar
les probabilitats i prendre bones decisions.
Isaac Newton, el famós físic, ho va
aprendre a la força després de perdre
20.000 lliures (més d’un milió de dòlars a
l’actualitat) en la Bombolla del Mar del
Sud. Més tard va declarar: «Puc calcular
els moviments de cossos celestes, però
no la bogeria de la gent».
Notes
1 Prenem riscos econòmics quan demanem
un préstec, comprem un actiu o fins i tot
acceptem una feina.
2 És el que els economistes anomenen
multiple (Nash) equilibre.
013-VIA 15-5.indd 151 16/5/11 16:01:34
151

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Informe Global Risks 2011. Fòrum Econòmic
Mundial. Resum Executiu.
Autor
Data????
El món no està preparat per enfrontarse
a més xocs. La crisi financera ha debilitat
la resiliència econòmica mundial,
mentre que el augment de la tensió geopolítica
i de les preocupacions socials fa pensar
que tant els governs com les societats
tenen menys capacitat que mai per fer
front als reptes mundials. No obstant això,
tal com mostra aquest informe, ens enfrontem
a preocupacions cada cop més
grans en relació amb els riscs internacionals,
la perspectiva d’un contagi ràpid mitjançant
sistemes cada vegada més connectats
i l’amenaça d’impactes desastrosos.
En aquest context, la sisena edició de
«Global Risks 2011» desvetlla perspectives
que parteixen d’un esforç sense precedents
per part del Fòrum Eco nòmic
Mundial per analitzar el panorama del
risc mundial de la propera dècada. 1
Dos riscs transversals d’abast internacional
Hi ha dos riscs que són especialment significatius
atès el seu elevat grau d’impacte
i interconnectivitat. Les desigualtats
econòmiques 2 i els errors en la governança
mundial 3 influeixen en l’evolució de
molts altres riscs globals i inhibeixen la
nostra capacitat de respondre-hi de manera
efectiva.
152
D’aquesta manera, el context del risc
global el 2011 es defineix amb una paradoxa
del segle x x i: el món creix alhora tot
junt i separadament.
La globalització ha afavorit el creixement
econòmic sostenible per a una generació.
Ha reduït i reestructurat el món,
i l’ha fet molt més interconnectat i interdependent.
Però sembla que els beneficis
de la globalització s’han estès desigualment
–es considera que hi ha una minoria
que n’ha recollit els fruits d’una manera
desproporcionada. Per bé que el
creixement dels nous líders està reequilibrant
el poder econòmic entre els països,
hi ha l’evidència que la desigualtat
econòmica a l’interior dels països està
augmentant.
Totes les qüestions relatives a la igualtat
i la desigualtat econòmica són cada
vegada més importants, tant en l’àmbit
nacional com en l’internacional. Des de
la perspectiva política, hi ha indicis de
ressorgiment del nacionalisme i el populisme,
així com de la fragmentació social.
A més, cada vegada hi ha divergències
d’opinió més marcades entre els
països respecte al tema de com promoure
un creixement sostenible i inclusiu.
Per tal d’assumir aquests reptes, cal
millorar la governança global. Però vet
013-VIA 15-5.indd 152 16/5/11 16:01:34

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
aquí una altra de les paradoxes del segle
x x i: les condicions que fan que la
governança global sigui tan decisiva –interessos
divergents, incentius contradictoris
i normes i valors diferenciats– són
les mateixes que fan que sigui tan difícil,
complex i complicat dur-la a terme. De
resultes d’això constatem errors com ara
la Ronda de Doha de l’Organització Mundial
del Comerç (OMC) i la falta de consens
internacional en la Conferència de
Copenhaguen sobre el canvi climàtic. Es
considera que el G20 és l’avenç més esperançador
de la governança global, tot i
que no se n’ha comprovat l’eficàcia.
Tres riscs importants en el punt de mira
Més enllà d’aquests dos riscs transversals
d’abast internacional, en aquesta anàlisi
anual han sorgit tres importants clústers
de riscs:
El nexe desequilibris macroeconòmics.
Un clúster de riscs econòmics integrat
pels desequilibris macroeconòmics i la
volatilitat de la moneda, la restricció del
crèdit i la caiguda del preu dels actius
sorgeix de la tensió entre l’augment de
la riquesa i la influència de les economies
emergents i els nivells elevats de
deute en les economies avançades. Els
desequilibris en l’estalvi i el comerç, tant
dins dels països com entre ells, són cada
vegada menys sostenibles, mentre que
les obligacions sense finançament generen
una enorme pressió a llarg termini
en les posicions fiscals. Una manera
d’eliminar aquests desequilibris seria coordinar
una acció conjunta, però això és
un gran repte si tenim en compte els interessos
oposats dels diferents estats.
El nexe economia il·legal. Aquest nexe
analitza un clúster de riscs integrat per
la fragilitat de l’estat, el comerç il·legal,
el crim organitzat i la corrupció. Aquestes
activitats il·legals es veuen empeses
per un món interconnectat, els errors de
la governança i la desigualtat econòmica.
L’any 2009, el valor del comerç il·legal
arreu del món era del voltant d’1,3 bilions
de dòlars i continuava augmentant.
Aquests riscs, alhora que generen costs
elevadíssims per a activitats econòmiques
legítimes, també debiliten els estats,
amenacen les oportunitats de desenvolupament,
soscaven l’imperi de la
llei i confinen els països en cicles de pobresa
i inestabilitat. Cal afavorir amb urgència
la cooperació internacional, tant
des del sector del subministrament com
des del sector de la demanda.
El nexe aigua-menjar-energia. Una població
mundial en ràpid creixement i
una prosperitat en augment generen
pressions insostenibles pel que fa als recursos.
S’estima que la demanda d’aigua,
menjar i energia augmentarà al voltant
d’un 30%-50% en les properes dues dècades,
alhora que les desigualtats econòmiques
incentiven unes respostes a curt
termini en producció i consum que afebleixen
la sostenibilitat a llarg termini.
Les carències podrien provocar inestabilitat
social i política, conflictes geopolítics
i danys mediambientals irreparables.
Qualsevol estratègia que se centri
en una part del nexe aigua-menjar-energia
sense considerar les seves interconnexions
pot derivar en conseqüències
greus i no desitjades.
Cinc riscs que cal vigilar
Hi ha cinc riscs que s’han batejat com
riscs que cal vigilar, ja que van ser valorats
de manera molt diversa i amb molt poca
013-VIA 15-5.indd 153 16/5/11 16:01:34
153

Informe Global Risks 2011. Fòrum Econòmic Mundial. Resum Executiu.
confiança per part dels subjectes estudiats,
alhora que els experts 4 consideren
que poden tenir conseqüències dràstiques,
inesperades o menystingudes:
• Qüestions relatives a la ciberseguretat
que van des de la prevalença cada cop
més gran de la usurpació cibernètica a la
possibilitat, poc coneguda, d’una guerra
cibernètica total.
• Reptes demogràfics que se sumen a
les pressions fiscals en les economies
avançades i que creen grans riscs pel que
fa a l’estabilitat social de les economies
emergents.
• Assumptes relacionats amb la seguretat
dels recursos que causen una gran
volatilitat i augments sostinguts a llarg
termini quant a l’energia i els preus de
les matèries primeres, si el subministrament
no es pot mantenir a l’alçada de la
demanda.
• Limitació de la globalització mitjançant
respostes populistes a les desigualtats
econòmiques, si les economies emergents
no adopten un paper de lideratge.
• Armes de destrucció massiva, sobretot
la possibilitat de la represa de la proliferació
d’armes nuclears entre els estats.
La resposta efectiva contra el risc no
es basa únicament en la reducció proactiva
dels inconvenients que comporten
els riscs globals, sinó també en l’aprofitament
de les oportunitats d’innovació i
creixement que puguin sorgir. Al llarg
d’aquest informe s’analitzen tota una
sèrie d’estratègies de resposta al risc que
poden ajudar els grups d’interès a assolir
ambdós objectius.
154
Notes
1 Per a més informació, vegeu l’apèndix 2.
2 Les desigualtats en la riquesa i els
ingressos, tant dins dels països com entre
ells.
3 Institucions, acords o xarxes de treball
mundials febles o inadequats.
4 Llevat que es digui el contrari, en aquest
informe es parla d’experts per referir-se als
membres del Consell de l’Agenda Global i a
altres col·laboradors als quals mostrem el
nostre agraïment al final de l’informe. Hi han
fet aportacions per diversos mitjans, com ara
participant en l’Estudi de Riscs Globals,
assistint a tallers, revisant l’informe i donant
consell i assessorament individual.
013-VIA 15-5.indd 154 16/5/11 16:01:34

013-VIA 15-5.indd 155 16/5/11 16:01:35

LLIBRES
013-VIA 15-5.indd 156 16/5/11 16:01:35

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Generació Virtèlia. El palau comú
dels líders catalans del segle X X
Anna Roig
Columna, Barcelona, 2011, 189 p.
Jordi Pujol i els jueus. Construir
la Terra Promesa
Anna Figuera
Pòrtic, Barcelona, 2011, 185 p.
Novetats a la Pujol’s Library
Jordi Amat
Ja sigui a favor o bé en contra. Sobre
episodis de la seva vida o reflexions sobre
el seu pensament i acció política.
Referències puntuals, capítols concrets,
llibres sencers. La Pujol’s Library no para de
créixer i serà així durant molts anys. És el
que toca i el que convé per conèixer millor
el nostre passat polític recent. Jordi Pujol,
des del seu empresonament el 1960, va
començar a ocupar un espai central en el
moviment catalanista. Una presència
constant, en àmbits distints, sovint
polèmica, gairebé omnipresent, que ha
deixat multitud d’empremtes i que fins i
tot es pot resseguir, per posar un exemple
inesperat, a les il·luminadores Mis
conversaciones privadas con Franco. Abans dels
Fets del Palau, durant els gairebé tres
lustres anteriors, aquell jove que la
repressió convertiria en símbol ja s’havia
anat situant en el petit però a la llarga
determinant món del catalanisme catòlic
de postguerra. I és des d’aquell moment,
des de mitjan quaranta i fins al present
(amb la presidència de la Generalitat com a
etapa culminant), que Pujol és objecte
d’estudi singular. Dues noves monografies,
escrites per dues periodistes lligades a la
Facultat de Comunicació Blanquerna,
permeten anar perfilant les claus humanes
i ideològiques del personatge.
El llibre d’Anna Roig (1981), que no té en
Pujol el centre del relat però del que Pujol
n’és un dels principals protagonistes, està
dedicat a explicar la història d’un projecte
pedagògic concret: l’Escola Virtèlia. L’arc
temporal que traça el relat arrenca l’any
1939, amb la fundació de l’escola, i es clou
explicant la situació crítica en la qual es va
trobar a mitjan noranta. Més que un estudi
històric, es tracta d’un reportatge periodístic
(interessant i divulgatiu, a voltes superficial)
sobre una institució que retrospectivament
queda clar que ha estat clau en la
construcció de les elits de la Catalunya
contemporània. Per Virtèlia, per les seves
aules i la seva confraria, van passar-hi nois
tan prometedors com Federico Mayor
Zaragoza, Miquel Roca o els presidents
Maragall i Pujol. Són només quatre
exemples d’una llista que podria allargassarse
gairebé indefinidament i en la qual
trobaríem un nombre més que considerable
dels grans noms de la mesocràcia catalana
de la darrera meitat de segle.
El més interessant del llibre, al meu
entendre, és la descripció dels fonaments
013-VIA 15-5.indd 157 16/5/11 16:01:35
157

Llibres
morals i educatius de les persones que van
endegar l’aventura. Vegem-ho cas per cas.
Abans de la Guerra Civil Enric Badal havia
estat mestre a l’Acadèmia Torres i Bages
creada per la Companyia de Jesús el 1932.
Joan Duran i Dolors Calvet eren antics
professors de la Mútua Escolar Blanquerna.
Josep Jordi Llogueres i Galí, com els seus
cognoms indiquen, era fill de dues
nissagues il·lustres de la pedagogia catalana
lligades també a l’emblemàtica
Blanquerna. No sorprèn, per tant, que
Virtèlia, en paraules de l’alumne Miquel
Roca, constituís «un “hereu camuflat” de
Blanquerna». Però Blanquerna fou l’únic
lligam de Virtèlia amb el passat recent i és
aquest punt el que voldria destacar per la
connexió que Pujol establirà amb la
institució. En la primera postguerra
l’escola va ser un fenomen atípic perquè,
malgrat que les circumstàncies hi anaven
bel·ligerantment en contra, va aconseguir
rehabilitar amb èxit dues tradicions
catalanistes de preguerra: la de
Blanquerna, sí, i la que representava la
Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Sense aquest pes de la religiositat Virtèlia
difícilment hauria prosperat. El catolicisme
entroncat amb el fejocisme va ser la via a
través de la qual una escola implícitament
catalana es va poder afermar en aquells
anys xopats de nacionalcatolicisme tronat.
De cap de les maneres, en canvi, s’hauria
pogut mantenir, una escola relligada
directament a l’esperit de l’Institut Escola,
emblemàtic de la pedagogia republicana,
progressista i no confessional (l’herència de
l’Institut, de fet, caldria resseguir-la en una
altra institució atípica d’aquells any: el
Liceu Francès).
Virtèlia representava una altra manera de
fer i de ser. El catolicisme, insisteixo, n’era
el tret diferencial. Els tres nois fundadors de
158
l’escola havien estat militants de l’extinta
Federació de Joves Cristians. La coincidència
és determinant, transcendida des de gairebé
el primer moment per la influència i la
presència de mossèn Pere Llumà al projecte
pedagògic. Abans de la guerra Llumà havia
estat consiliari fejocista al Maresme i
durant el conflicte molts el van considerar
el consiliari de facto de tota la Federació. Els
joves que havien participat en l’heroica
església clandestina, com proven les
memòries d’un Josep Benet, li professaven
una enorme devoció. Aquest capellà tan
significat, doncs, va esdevenir, en paraules
de l’autora, «l’ànima espiritual de les escoles
i el futur promotor de la Confraria de la
Mare de Déu de Montserrat de Virtèlia».
La Confraria va ser reconeguda per la diòcesi
de Barcelona l’any 1944 i des del 1948 va
estar sota la protecció del Monestir de
Montserrat. Era un centre d’apostolat
desvinculat de l’Acció Catòlica oficial, creat
des de l’escola, però amb un radi
d’influència més ampli perquè estava obert
a exalumnes, els seus pares i el jovent de la
ciutat. Els paral·lelismes entre la Federació i
la Confraria són clars. La Confraria tenia,
com la Federació, cercle d’estudis, himne,
decàleg i revista. També promocionaria
l’apostolat dels joves laics i va estar
espiritualment molt vinculada a l’Abadia de
Montserrat. El Nadal de 1947, a la revista
Forja de la Confraria, s’hi va poder llegir
l’article «Los universitarios en Montserrat».
El signava un confrare. Un tal Jordi Pujol. Un
noi de disset anys, format a l’Escola
Alemanya i estudiant de medicina. Aquest
text i d’altres escrits per Pujol (també per
Mayor Zaragoza i Roca) es reprodueixen a
l’apèndix del llibre i són una aportació
documental de primer ordre (destaca, així
mateix, la reproducció de fotografies i altres
documents gràfics). Aquell primer article de
013-VIA 15-5.indd 158 16/5/11 16:01:35

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
Pujol era una reflexió de religiositat juvenil i
combativa, una reflexió sorgida arran d’una
anada emblemàtica a Montserrat. El text
no ho especificava, però aquella visita a
Montserrat l’havien feta uns joves estudiants
com a representants de la Delegació
Universitària de la mítica Comissió Abat
Oliba. En aquesta Delegació, com explica
Hilari Raguer a l’esplèndid Gaudeamus Igitur,
els membres del grup Torras i Bages hi
tenien un paper preponderant. Un grup del
qual també formava part un Pujol cada
vegada més compromès amb l’activisme
catalanista confessional.
Quan va aparèixer aquell article a Forja, feia
pocs mesos que Pujol s’havia incorporat a
la Confraria. «Des de la seva incorporació»,
escriu l’autora, «el pare Llumà hi veu el
motor que la Confraria necessita». Si Pujol
dinamitzarà la Confraria (impulsa els
anomenats «equips de matrimonis» o
l’agrupament escolta Pere Tarrés), Llumà
serà clau en uns anys de configuració
definitiva del projecte vital de Pujol. En
aquell període central del segle, el jove
Pujol va travessar, en paraules seves, «una
etapa vital meva marcada per l’alt fervor
religiós». Una vivència intensíssima de la fe,
com prova la premiada «Oració a la Mare de
Déu de Montserrat» (publicat a Forja el 1950
i recollit a l’apèndix de Generació Virtèlia).
Mossèn Llumà fou el seu confessor i
director espiritual, exercint en ell una
influència essencial en un moment crític.
Una influència més pietosa que no pas
intel·lectual, en la qual també intervenia
Ramon Fuster Rabés –professor de l’escola i
director de Forja–. Una influència que
probablement va començar a ser menor en
la mesura que a partir de 1953 Pujol va
començar a rebre el mestratge de Raimon
Galí alhora que el CC començava a prendre
forma. El final d’aquella etapa espiritual,
però, no va destensar els lligams de Pujol
amb la confraria. A l’inrevés. El 19 de gener
de 1954 va ser elelgit confrare major, càrrec
de president que ostentaria fins al 6 de
novembre de 1955. Aquella va ser, com diu
l’autora, la seva primer experiència de
lideratge.
En tant que confrare major, Pujol va
escriure un seguit de 14 articles –tots amb
el mateix títol, «Consigna»– que poden ser
llegits com l’embrió d’un ideari religiós i
alhora patriòtic. En trio un
intencionadament. En el de maig de 1954
reflexionava sobre la interdependència
entre el cristianisme i el patriotisme.
Afirmava Pujol que el patriotisme era una
virtut cristiana en tant que la pàtria s’havia
de vivenciar com «un esbós de la ciutat de
Déu». En aquest sentit posava com a
exemple el patriotisme dels jueus. «Els
jueus tenien molt clara la idea que
l’Israel terrenal era una prefiguració de
l’Israel etern. Al morir un just, Abraham, el
pare del poble, el rebia en el seu si. El just,
deien, ha estat agregat al seu poble».
Segurament deu ser la primera referència
escrita que testimonia l’interès que ha anat
mostrant al llarg de la seva vida pel poble
jueu. Aquest és el tema al qual Anna
Figuera (1974) ha dedicat Jordi Pujol i els
jueus. Construir la Terra Promesa. La relació,
d’entrada, aparentment, sembla que
hauria de ser secundària en la trajectòria
ideològica i política de Pujol. L’estudi, però,
amb pàgines estilísticament brillants,
revela que ha estat important. I per això
aquest assaig notable –prologat pel mateix
expresident de la Generalitat– formarà
part dels textos que cal conèixer per
conèixer Pujol en profunditat.
Després del capítol prologal, el primer, que
s’inicia explicant la celebració d’un
013-VIA 15-5.indd 159 16/5/11 16:01:35
159

Llibres
casament segons el ritu jueu l’any 2002 al
Patí dels Tarongers (una anècdota que
permet a l’autora fer un excurs sobre la
presència dels jueus a la Barcelona
medieval), el llibre s’organitza en blocs
temàtics. Cada un té una intencionalitat
distinta i diria que fins i tot una adscripció
genèrica distinta també. El segon explica
les connexions biogràfiques de Pujol amb
el món jueu, aportant dades sobre com va
viure els ecos de la Segona Guerra Mundial
al Col·legi Alemany, el coneixement
posterior de l’holocaust o la relació
familiar dels Pujol amb David Moisès
Tennenbaum. Aquest jueu provinent de la
Galítzia polonesa s’havia instal·lat a
Barcelona després de la Guerra Civil. El
pare de Jordi Pujol va ser bon amic seu i
més endavant seria un dels accionistes
fundacionals de Banca Catalana. Explica
l’autora que Tennenbaum va fer llegir a
Pujol dos llibres que el van influir: una
biografia de Haim Weizmann –el primer
president del nou Estat d’Israel– i el clàssic
del sionisme L’Estat jueu de Theodor Herzl.
La dada, en sí mateixa, no tindria massa
rellevància, però Figuera assaja
explicacions convincents sobre el pes que
aquelles lectures van poder tenir en un jove
conscienciat que admirava el poble jueu
des d’una òptica nacionalista: els jueus,
fruït de la seva tenacitat, havien aconseguit
crear un estat propi. Als seus escrits de
presó, recollits a Des dels turons a l’altra
banda del riu, Pujol ho consignaria amb
rotunditat: «aquests jueus individualistes
han deixat el món bocabadat amb una
formidable gesta col·lectiva». La frase escrita
per Pujol, sense dir-ho, amagava una
pregunta: podrien els catalans portar a
terme una gesta comparable?
El capítols quart i cinquè expliquen dos
facetes de la relació de Pujol amb l’Estat
160
d’Israel. El primer descriu i interpreta el
significat dels tres viatges oficials que
el Pujol president de la Generalitat va fer el
país dels jueus, sobretot el primer, el de
1987. En aquella ocasió, diu Figuera, «la
Generalitat no va reparar en despeses». La
comitiva que acompanyava el president era
nombrosa i va escenificar un ambiciós
desembarcament polític, econòmic i
cultural. La intenció era clara. Usant Israel
com a mirall, Catalunya es mostrava com
un poble caracteritzat per una identitat
nacional tan forta com la dels jueus. Dit
d’una altra manera, segons l’autora,
«Catalunya, a través d’Israel, esdevindria
quelcom més que una regió espanyola». Les
paraules i els símbols van respondre a
aquest propòsit descaradament. Com es va
poder llegir a la premsa espanyola
d’aleshores, «Pujol compara Cataluña con
Israel en sus esfuerzos por consolidarse como
nación». Els dos viatges següents, el 1994 i el
2003, ja no van ser dissenyats tant com una
estratègia de presentació sinó com un
intent de visibilitzar Catalunya amb
normalitat com una nació més en el
concert de les nacions del món. Una
fotografia de Pujol al costat d’un cap
d’estat servia com a icona gràfica d’aquesta
normalitat. El cinquè capítol explica la
mirada crítica amb la qual Pujol judica el
comportament de l’estat d’Israel amb els
palestins. Especial significació té la
conferència que va pronunciar el 28
d’octubre del 2007 al parlament isrealià
davant de figures polítiques de gran
rellevància (inclosa la presidenta del
parlament). Legitimat per haver-se
presentat històricament com un defensor
del sionisme, Pujol va exigir en aquella
ocasió solemne la creació d’un estat palestí.
Els capítols tercer i sisè contenen, per
dir-ho d’una manera un punt emfàtica,
013-VIA 15-5.indd 160 16/5/11 16:01:35

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
doctrina política. Pretenen respondre, de
fet, a la pregunta que jo mateix havia
deixat penjada abans: podrien els catalans
portar a terme una gesta comparable? La
comparació de projectes és el tema de
«Construir Israel, construir Catalunya», el
tercer capítol. Apassionant. En ambdós
casos, segons Pujol, la possibilitat de
construcció, malgrat tractar-se de realitats
diferents, naixeria d’un axioma compartit
pels dos pobles: una ferma voluntat de ser.
Aquesta formulació, en el pensament
pujolià, té una font clara. «A Catalunya el
mòbil primari és la voluntat d’ésser», havia
escrit Jaume Vicens Vives al clàssic Notícia
de Catalunya. El sionisme, deixa implícit
Figuera, seria per a Pujol l’exemple que
l’axioma de Vicens s’havia de posar en
moviment. Calia que al damunt d’aquesta
voluntat d’ésser alenés un afany místic tan
intens que podria posar en moviment tot
un poble amb l’objectiu patriòtic d’acabarse
dotant d’una organització política
pròpia. En el cas dels jueus, aquest
moment d’èxtasi, per seguir usant el
llenguatge místic, seria la seva
supervivència després de l’holocaust. Un
terrabastall colossal hauria dotat al
sionisme d’una dimensió moral
profundíssima, tanta que hauria posat els
jueus definitivament en el camí de la
consecució de la seva plenitud. L’holocaust
dels catalans seria la Guerra Civil. L’intent
de genocidi del catalanisme, dominant
després de la guerra, seria el moment zero
a partir del qual caldria iniciar la
recuperació de l’esperit col·lectiu. Salvada
la flama, el nacionalisme, que interpel·la a
tots els ciutadans en la mesura que els lliga
a una terra (no com el marxisme, per
exemple), seria la ideologia que marcaria el
camí cap a l’acompliment del destí
nacional. Però aquest nacionalisme no era
inherent a la voluntat d’ésser. Calia que
anés xopant la realitat i Pujol mateix, des
dels seixanta, s’ho proposaria impulsant
un seguit d’iniciatives per «construir
Catalunya».
Aquest paper de lideratge nacional permet
a Anna Figuera de tancar el llibre, al sisè
capítol, proposant una comparació
agosarada: Pujol i Moisés. La qüestió,
aleshores, per mi, seria la següent: quina
ha estat per a Pujol, autènticament, la
Terra Promesa? Aquí tot es complica. La
resposta més plausible seria la que el
catalanisme històricament dominant havia
fet seva. Però això no encaixaria amb la
fascinació de Pujol pel poble jueu. La Terra
Promesa del catalanisme històric era una
Espanya moderna i europea, com l’actual,
sí, però sobretot una Espanya que acceptés
socialment i políticament la
plurinacionalitat. Seria l’Espanya que Pujol
diu que encarnaven Vicens Vives i l’Espriu
de La pell de brau. L’Espanya que ell, com a
polític amb poder, s’hauria compromès a
construir. Una Espanya que avui considera
que ha fracassat. Potser aquest fracàs, però,
representi una nova alenada. Perquè jo
crec que espiritualment l’Espanya d’Espriu
no era la seva. Pragmàticament potser sí
que ho va ser, potser no ho podia
considerar d’una altra manera durant els
seus anys com a governant i la Transició va
ser un moment de grans esperances. Potser
sí que ho era com a polític, però
espiritualment sospito que no. I ara, cada
vegada amb menys angúnies, encarnant
un paper de lideratge moral i patriòtic, ja
comença a dir quina voldria que fos. Com
conclou Anna Figuera, «només li queda
apel·lar a la fe, la caritat i, sobretot, la
necessitat de no perdre l’esperança per a
un nou ressorgiment». Israel, per a ell,
potser torni a ser la resposta i Moisès, el
millor exemple.
013-VIA 15-5.indd 161 16/5/11 16:01:36
161

Llibres
El món no se’n surt. Un tractat
sobre els malestars del present
Ton y
Judt
La Magrana, setembre de 2010
David Murillo Bonvehí. Professor del
Departament de Ciències Socials d’ESADE
Tony Judt, abans d’abandonar el món dels
vius, va tenir temps de convertir un
conjunt de discursos sobre la crisi i el futur
de la socialdemocràcia en llibre. Hi veiem,
aquí, el mètode de treball de l’historiador
britànic, l’anàlisi de les causes i, finalment,
les propostes, força més modestes, per
encarar el futur. L’historiador es fa una
pregunta central: per què el món no se’n
surt? Pregunta que respon a partir de
l’explicació de la decadència de la
socialdemocràcia a Occident. Un corrent
ideològic que, a dia d’avui, tot just pot
dedicar-se a observar el desmembrament
d’una obra col·lectiva, l’estat del benestar.
En l’anàlisi de les causes, certament,
l’autor no ho té pas massa difícil. Apunta
cap a mals coneguts i diagnosticats. La
postmodernitat, l’individualisme i el culte
al jo. A partir de la crisi del petroli dels
162
setanta s’hi afegeixen altres plagues
bíbliques: l’economicisme, el
desfermament d’un antiestatisme
desacomplexat i el seu revestiment en
forma de pensament únic. La conseqüència
de tot plegat és l’esperable: el trencament
de la fe en l’estat, la desaparició de tota
noció social de propòsit col·lectiu. D’aquí
arribem en poc temps al deteriorament de
l’estat del benestar i dels serveis públics, a
la desigualtat. 1 En aquesta primera part, ja
ho hem vist, Judt a banda d’historiador fa
de sociòleg. Les desigualtats ens duen a la
societat de la por. Por de la pèrdua
d’estatus, por de la diferència racial i
cultural. Un fet social que finalment ens
deixa el trencament del lligam de
solidaritat, que és el fonament de qualsevol
model de societat. El virus de
l’individualisme a ultrança, subratlla,
ataca de manera principal la base social i
electoral de la socialdemocràcia. En un
context de crisi com l’actual, ens diu, la
gent s’estima més l’estabilitat que no pas la
democràcia. 2 La sentència de Judt és
concloent: en l’actual context, la
socialdemocràcia només tindrà futur en
tant que socialdemocràcia de la por. Pel
que fa a la resta, la reivindicació del
socialisme, un concepte tacat sense remei
per l’experiència soviètica, és impossible.
La paraula socialisme és ben morta i
enterrada.
Cal fer notar que en aquest camí cap a les
causes del moment present, Judt no només
reivindica una socialdemocràcia
desorientada i perduda, la qual, malgrat
tot, considera l’única esperança per a
defensar l’estat del benestar. També ho fa,
tot i que de manera inadvertida, del
comunitarisme. 3 També reivindica els
primers liberals que entenien la contenció
de l’estat com un fet bo per ell mateix,
013-VIA 15-5.indd 162 16/5/11 16:01:36

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
però que en cap cas parlaven de la seva
eliminació i, encara menys, de la seva
substitució pel mercat. Judt ens deixa aquí
unes quantes cites memorables contra el
fonamentalisme liberal. D’Adam Smith
agafa un extracte, no pas del seu conegut
La riquesa de les nacions, sinó de
l’àmpliament oblidat La teoria dels
sentiments morals: «La idolatria de la riquesa
és la causa més gran i més universal de
corrupció dels nostres sentiments morals».
De l’utilitarista John S. Mill recull: «La idea
d’una societat sostinguda només per
relacions i sentiments sorgits per l’interès
monetari és bàsicament repulsiva».
Juntament amb aquests dos autors, pren
una cita del socialista nord-americà Upton
Sinclair: «És difícil fer que un home
entengui una cosa quan el seu salari depèn
del fet que no l’entengui».
La part menys treballada, tot just un
conjunt de planys i un parell de pistes a
seguir, és aquella que comença amb el
capítol sobre el moment present: I ara què?
Judt considera que hem de tornar a
reivindicar l’estat però que per fer-ho ens
falten lideratges forts. El socialisme ha de
pensar més enllà de les fronteres de l’estat,
cal incorporar el factor globalitzador en la
discussió política. Cal recuperar la noció de
política com a comunitat de confiança. Cal
defensar l’igualitarisme com a base
ineludible de qualsevol societat
cohesionada. Tanmateix, insisteix, els vents
bufen en una altra direcció. La immigració
implica heterogeneïtat, i l’heterogeneïtat
ens deixa la manca de cohesió social. Som
davant d’una de las paradoxes essencials de
tota ètica comunitària: l’heterogeneïtat
comporta relativisme, i el relativisme
comporta manca de propòsit col·lectiu i
devaluació del sentit del bé públic. Enmig
del seu discurs, Judt té temps per fer una
defensa del sentit comú: en les condicions
actuals, pren l’exemple: cal revisar l’edat
de jubilació.
En tota aquesta etapa final de tipus
prospectiu, unes poques pàgines en un
llibret ja prou prim, Judt no ha fet
referència a la ironia que el destí ha deixat
a un socialisme que va encertar la diagnosi
de les maldats del capitalisme però que
ara, amb la crisi, és la principal
perjudicada. El lector pensa que l’esquerra
alguna cosa no està fent bé quan el discurs
anticapitalista de l’exprimer ministre
britànic Gordon Brown coincideix amb el
de Nicolas Sarkozy; o quan gran part dels
recels del Fòrum Social de Porto Alegre
troben avui ressò en informes del Fons
Monetari Internacional o del Fòrum
Econòmic Mundial. L’interrogant que es
planteja el lector seria el següent: si la
diagnosi de la situació és comuna a tot
espectre ideològic; si, fins i tot, ben sovint
les mesures implementades per fer front a
la situació actual són les mateixes per uns i
altres i vénen dictades pel mercat i la
realpolitik, quin és el factor veritablement
distintiu d’una política d’esquerres? No cal
dir que Judt no respon a aquesta qüestió.
La darrera bufetada del llibre se l’emporten
els polítics light, la política de la
pusil·lanimitat i la buidor ideològica. A
efectes polítics, afirma, la nostra és una era
de pigmeus. Cal una renovació política
radical, sosté. Cal tornar a un llenguatge de
fins, no de mitjans. Hem de recuperar un
relat moral que doni sentit a les nostres
accions. Quan el lector arriba al final de les
planes i llegeix tota aquesta llista de
recomanacions, es fa veritablement difícil
no aixecar la vista per mirar qui es
reclama, almenys per aquestes latituds,
hereu de la tradició socialista. Alguns fins i
013-VIA 15-5.indd 163 16/5/11 16:01:36
163

Llibres
tot es proclamen lectors de Judt.
Certament, costa de creure.
Notes
1 Sobre l’increment de les desigualtats,
convé llegir les advertències del Fòrum
Econòmic Mundial en el seu Informe Global
de Riscs, del 2011.
2 Vindria a ser la confirmació de la via
xinesa al desenvolupament: el triomf del
pragmatisme, l’anomenat Consens de
Pequín: pau social a canvi de creixement
econòmic. La democràcia, si hi ha
creixement, no és necessària per al contracte
social.
3 Cal rellegir aquí el text de Francis
Fukuyama «Economies sense friccions»
sobre la necessària interrelació entre
confiança i mercat, publicat a la revista VIA,
núm. 10, de setembre de 2009 (p. 68-82).
164
013-VIA 15-5.indd 164 16/5/11 16:01:36

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
ABSTRACTS VIA 15
CASTELLANO
La dinámica de la cumbre del G-20:
fundamentos, catalizadores,
limitaciones y posibilidades futuras
Andrew F. Cooper
El G-20 es un megaorganismo de
cooperación global entre estados, único en
el mundo, en el que por primera vez todos
los integrantes disfrutan de un mismo
estatus y de los mismos derechos y deberes.
El artículo repasa cronológicamente la
institución desde que se puso en marcha
hasta el último encuentro de Pittsburg en el
2010. También examina el juego de
estrategias de cada país miembro y las
complejas relaciones del organismo con las
principales instituciones mundiales de
gobernanza, destacando tanto sus éxitos y
sus puntos fuertes –siendo uno de los
principales la ruptura de las históricas
fronteras entre el norte y el sur– como sus
vulnerabilidades. Con respecto al papel
futuro del G-20 como organismo llamado a
ser el líder de la gobernanza mundial, el
autor reclama más ambición para
incorporar en la agenda los grandes
problemas públicos y para estimular
transferencias de conocimiento, riqueza
y tecnología.
Viejas dimensiones y nuevas
respuestas a los conflictos
Francesc Claret
Las revueltas que se viven en el norte de
África reflejan la nueva mentalidad que
predomina entre la juventud africana, que,
consciente de sus potencialidades y las de su
continente, reclama democracia, libertad y
prosperidad. El artículo tiene la voluntad de
cambiar la imagen que tiene Occidente de
esta región, a la cual, tradicionalmente y de
forma sesgada, solo hemos sabido verle la
cara negativa. También analiza las
peculiaridades de un continente que ha sido
fuente de conflictos históricos, tanto por su
estructura demográfica y diversidad étnica y
de recursos naturales como por las
violaciones de los derechos humanos y la
debilidad institucional que lo han
caracterizado. Finalmente, de acuerdo con
las carencias que presenta y con la nueva
realidad que demanda, el autor propone un
nuevo papel de las Naciones Unidas sobre
África: poner fin a la filosofía acomodaticia
que han adoptado muchos estados, fruto de
la gestión de los organismos
internacionales, y substituir la mentalidad a
corto plazo con la que se ha actuado hasta
ahora por una estrategia de desarrollo más
efectiva a largo plazo.
Crecimiento versus progreso
Jordi Gual
El artículo analiza el significado de esta
dicotomía contraponiendo el crecimiento
–que hace referencia a aspectos
estrictamente económicos– y el progreso
–que incorpora factores que contribuyen al
bienestar humano. Los dos conceptos, por el
hecho de ser inmateriales (impacto
medioambiental, cultural y educativo), no
pueden medirse con precios de mercado. El
autor da algunas herramientas para que la
sociedad pueda valorar el coste de estos
bienes intangibles. También repasa la
controversia histórica que han mantenido
los analistas de talante pesimista y
optimista respecto a los límites del
crecimiento económico y la disponibilidad
de los recursos naturales. Para Jordi Gual, la
efervescencia productiva de los dos últimos
siglos, fruto de la mejora del capital
013-VIA 15-6.indd 165 16/5/11 16:05:01
165

Abstracts
humano y tecnológico en detrimento del
uso de la tierra, ejemplifica cómo se ha
impuesto la doctrina optimista, según la
cual en las sociedades avanzadas las
necesidades económicas ya han quedado
cubiertas y, por lo tanto, el progreso viene
determinado por la capacidad de
transmisión de conocimientos y valores.
Nostalgia del ágora
Marçal Sintes
Históricamente, comunicación y democracia
han sido dos conceptos indisociables.
Veinticinco siglos más tarde, esta díade
continua vigente, pero la irrupción de los
medios de comunicación de masas y las
nuevas tecnologías, según analiza el autor,
han transformado el espacio público y
nuestra manera de entender-lo. El ágora de
la Grecia clásica, todavía hoy idealizada, se
ha sustituido por una nueva «aldea global»
contemporánea donde «la fisicidad» de los
sujetos es digital y en la que la información
no se caracteriza tanto por su capacidad de
formar moral e intelectualmente al
ciudadano como por la cantidad y velocidad
con que se emite o por la fragmentación y
transparencia de sus contenidos.
Los think tanks. Fábricas de ideas para
cambiar el mundo
Francesc Ponsa
Por su función de dar respuesta a
problemáticas específicas y por su capacidad
de influir en la opinión pública mediante la
difusión de conocimientos, los «laboratorios
de ideas» –que es el significado de este
término norteamericano de origen militar–
están predestinados a ejercer un papel clave
en nuestras sociedades, cada día más
cambiantes y complejas. El artículo repasa
la evolución histórica de los think tanks a
nivel mundial y los clasifica en función de
su tipología. También analiza la
singularidad político-administrativa de los
Estados Unidos, que por la debilidad de los
166
partidos políticos, la fragmentación
gubernamental y el filantropismo ha jugado
con ventaja respecto al resto del mundo a la
hora de impulsar los laboratorios de ideas.
Por lo que a Cataluña se refiere, si bien
inicialmente el franquismo obstaculizó la
creación de think tanks, la descentralización
europea y la consecución de más cuotas de
autogobierno en los años ochenta
supusieron un punto de inflexión en su
proliferación.
Realismo, proyecto y unidad
David Murillo
Enfilamos el cuarto año de una crisis que
indudablemente tendrá la capacidad de
introducir cambios económicos y sociales
que durarán décadas. Al igual que en la
famosa crisis de 1929, o al igual que en la no
menos famosa crisis de la filoxera que nos
recuerda el profesor Amat y que nos es más
próxima, habrá un antes y un después. El
conjunto de ensayos breves que aquí siguen,
redactados desde la atalaya particular que
da a los autores su posición de académicos,
analistas y empresarios de renombre, quiere
contribuir a encarar un futuro que podemos
optar por conducir o por dejar que nos
arrastre. La mirada sobre la situación
presente y la prioridad de los retos que
debemos asumir son, como no podía ser de
otro modo, plurales. Sin embargo, se adivina
en ella un conjunto de elementos comunes
que, a la manera de un destilado fino, nos
permiten dibujar aquellos elementos que
pueden hacer que Cataluña trace su salida
particular de la crisis.
En primer lugar, es necesario encarar el
futuro con grandes dosis de realismo.
Cataluña se juega su propio futuro,
particularmente el de su sostenibilidad
financiera, con unas reglas que nos vienen
impuestas y que, no por ser injustas, dejan
de ser nuestro terreno de juego. No hay otro
futuro, y debemos ser bien conscientes de
ello. En los últimos años, el país ha perdido
013-VIA 15-6.indd 166 16/5/11 16:05:01

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
gran parte de su prestigio internacional y
serias dudas acosan, todavía ahora, su
capacidad de gestionarse adecuadamente.
Esta, lo sabemos, es una sospecha tan
interesada como real. El restablecimiento de
la imagen exterior de Cataluña debe hacerse
sobre la base de la seriedad y la capacidad
de cumplir sus compromisos. Un hecho que
no es ajeno, como nos dice Hugh en su
artículo, a la política de gestos manifestada
por un presidente Mas que votaba el pasado
mes de abril a favor de la consulta
independentista, mostrando así al mundo
que nuestro futuro está abierto a cualquier
replanteamiento que nos garantice la
continuidad política, pero también
económica, del país.
Un segundo elemento de reflexión es el que
apunta hacia la necesidad de llevar a cabo
reformas importantes. Como nos dice el
profesor Longo, solo hay dos clases de crisis:
las que pasan para fingir que nada cambia y
las que se aprovechan para garantizar el
futuro colectivo y, en nuestro caso, sobre
todo, el de nuestro incipiente estado de
bienestar. La lógica política nos dice que no
tenemos mucho tiempo para avanzar en
estas reformas. He aquí dos retos
importantes. En cuanto a nuestro sector
público, tenemos un sistema poco eficiente,
poco profesional y que ha crecido de manera
desordenada. Se debe avanzar, pues, hacia
una reforma que recupere los criterios de
oportunidad, de sostenibilidad económica y
de impacto social y redistributivo de las
políticas sociales. Por lo que respecta a
nuestro tejido empresarial, ya lo
suficientemente deteriorado por una crisis
que se dilata en el tiempo, que no genera
ocupación ni consumo interno, se debe
encontrar la oportunidad en la exportación,
y las ganancias, en la dimensión y en la
innovación. Muchas son las empresas que,
en el contexto actual, nos han enseñado que
este camino es posible. Sin embargo, tal
como dice el profesor Ribera, no hay
esfuerzo viable sin proyecto de futuro, sin
horizonte ni sin ejemplaridad de nuestros
dirigentes.
Finalmente, un último punto tras el
realismo y el proyecto. Con una diagnosis
compartida, que pensamos que está ahí; con
un proyecto de salida, que estamos seguros
que puede ser compartido, precisamente
porque la diagnosis de la situación solo es
una: decadencia o progreso. Con todo ello,
solo nos hace falta poner de relieve un
elemento, el más complejo y el más
necesario, aquel que pide generosidad y
sentido de país, aquel que permite
distinguir los países que han salido de una
crisis después de planes de ajuste profundos
y duraderos de aquellos que han
languidecido durante años: el de la unidad
política. Pasadas las elecciones municipales
del mes de mayo, estamos convencidos de
que la sensación de urgencia, los nuevos
embates en los mercados financieros y las
distintas presiones políticas en España
harán que se precipite la necesidad de
poseer una agenda de reformas. El deber de
nuestra clase dirigente, económica y social
pero sobre todo política, es el de estar a la
altura de las circunstancias. Nos jugamos
mucho, demasiado.
(Este texto resume el conjunto de las
aportaciones del dossier especial que
publicamos en este número de VIA bajo el
título de Ideas para salir de la crisis.)
013-VIA 15-6.indd 167 16/5/11 16:05:01
167

Abstracts
ENGLISH
The dynamic of the G20 summit:
fundamentals, catalysts, limitations
and future possibilities
Andrew F. Cooper
The G20 is unique in the world, a megainstitution
of global cooperation among
states in which, for the first time, all
members enjoy the same status, rights and
duties. This article provides a chronological
review of the institution from when it was
set up to its last meeting in Pittsburgh in
2010. It also reviews the strategies employed
by each member country and the
institution’s complex relations with the
main organs of global governance,
highlighting its successes and strengths (the
main one being its breaking down of the
historical barriers between north and south)
and also its vulnerabilities. With regard to
the G20’s future role, insofar as the
institution must become a leader of global
governance, the author calls for more
ambition to add the major public problems
to its agenda and to stimulate the transfer
of knowledge, wealth and technology.
Old dimensions and new responses to
conflicts
Francesc Claret
The revolts taking place in North Africa are
representative of the new mindset that
predominates among young Africans who,
aware of their potential and that of their
continent, are calling for democracy,
freedom and prosperity. The aim of this
article is to change the West’s image of this
region which, traditionally and subjectively,
we have only been able to see in a negative
light. It also analyses the particular features
of a continent that has been the source of
conflict in the past, both due to its
demographic structure, ethnic diversity and
natural resources and also as a result of the
abuse of human rights and its institutional
168
weakness. Finally, in accordance with the
deficiencies presented and with the new
reality demanded, the author proposes a
new role for the UN with regard to Africa: to
put an end to the accommodating approach
adopted by many states, fruit of
management by international organisms,
and replace the short-term attitude that has
determined actions to date with a
development strategy that will be more
effective in the long term.
Growth versus progress
Jordi Gual
The article analyses the meaning of this
dichotomy, by contrasting growth (with
reference to strictly economic aspects) and
progress (including factors that contribute
towards human welfare). Neither concept,
given that they are intangibles
(environmental, cultural, educational
impact), can be measured in terms of
market prices. The author provides some
methods for society to evaluate the cost of
these intangible assets. He also reviews the
historical controversy between analysts of
an optimistic and pessimistic persuasion,
regarding the limits of economic growth
and the availability of natural resources.
According to Jordi Gual, the productive
boom of the last two centuries resulting
from improvements in human and
technological capital in detriment to the
use of the earth, exemplifies how the
optimistic doctrine has reigned supreme,
according to which, in advanced societies,
economic needs have been met and progress
is therefore determined by the capacity to
pass on knowledge and values.
Nostalgia for agora
Marçal Sintes
Historically, communication and democracy
have been two indivisible concepts. Twentyfive
centuries later, while this pairing
remains in force the emergence of the mass
013-VIA 15-6.indd 168 16/5/11 16:05:01

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
media and new technologies, as analysed by
the author, have transformed public space
and how we see it. The agora or «open place
of assembly» of classical Greece, still
idealised today, has been replaced by a new,
contemporary «global village» where the
«physicality» of the subjects is digital and in
which information is not characterised so
much by its capacity to form citizens
morally and intellectually but by its
quantity and the speed with which it is
emitted, or by the fragmentation and
transparency of its content.
Think tanks. Idea factories to change
the world
Francesc Ponsa
Due to their function of responding
to specific problems and their capacity to
influence public opinion by spreading
knowledge, «think tanks» (originally a North
American military term) are called upon to
play a key role in societies that are
increasingly changing and becoming more
complex. This article reviews the historical
evolution of think tanks globally and
classifies them according to type. It also
analyses the political-administrative
singularity of the United States which, due
to the weakness of its political parties,
governmental fragmentation and
philanthropy, has enjoyed considerable
advantage over the rest of the world in the
promotion of think tanks. With regard to
Catalonia, and although Franco’s
dictatorship initially hindered their
creation, European decentralisation and the
achievement of a higher degree of selfgovernment
in the 1980s served to bring
about a turning point in the proliferation of
think tanks.
Realism, project and unity
David Murillo
We are now heading towards the fourth
year of a crisis that no-one doubts will have
the capacity to introduce economic and
social changes that are going to last for
decades to come. As in the Great Depression
of 1929 or in the no less famous, and closer
to home, crisis of the phylloxera, which
Professor Amat reminds us of, there will be
a before and an after. Written from the
particular vantage points of the different
authors, a result of their status as renowned
academics, analysts and entrepreneurs, the
aim of the brief essays that follow is to help
us deal with a future in which we can
choose to either set a course or allow
ourselves to be swept along by the tide.
Opinions regarding the present situation
and the priority of the challenges to be met
are varied, as indeed they should be.
Nevertheless, they mark out a series of
shared elements that, like a fine spirit, allow
us to delineate those elements that will help
Catalonia to shape its own particular exit to
this crisis.
Firstly, we must look to the future with a
healthy dose of realism. The future of
Catalonia is at stake, particularly its
financial sustainability, with rules that have
been imposed on us and that, while perhaps
not unfair, do not constitute our normal
playing field. But there is no other field and
this is something that we need to be aware
of. In recent years, Catalonia has lost a large
part of its international prestige and, even
now, there are serious doubts as to its
ability to manage itself adequately. We
realise that this suspicion is as self-seeking
as it is real. Catalonia’s external image must
be altered on the basis of seriousness and a
capacity to meet its commitments. A fact
that is not unrelated, as we are told by Hugh
in his article, to the gesture made by the
Catalan President, Artur Mas, who last April
voted in favour of a referendum on
independence and thereby showed the
world that our future is open to any kind of
new approach that will guarantee
Catalonia’s political, but also its economic,
survival.
013-VIA 15-6.indd 169 16/5/11 16:05:02
169

Abstracts
A second issue that requires reflection is the
need to carry out substantial reforms. As we
are told by Professor Longo, there are only
two kinds of crisis: those that happen to
show us that nothing changes, and those
that take advantage of the situation to
guarantee the collective future and,
particularly in our case, that of our
incipient welfare state. Political logic tells
us that we do not have much time to make
progress with such reforms. There are two
big challenges here. Firstly, our public
sector is not a very efficient or very
professional system, which has grown in a
disorderly fashion and, therefore, we need
to bring about a reform that will restore the
criteria of opportunity, economic
sustainability, the impact of social policies
on society and their redistributive power.
With regard to our business sector, already
relatively hard hit by a crisis that is ongoing,
in which neither jobs nor domestic
consumption are being created, an
opportunity must be found in exports, as
well as gains in size and innovation. Many
firms have demonstrated that this can be
done within the current context. As stated
by Professor Ribera, however, no effort is
possible without a project for the future,
without a target or without the example
provided by our leaders.
Finally, one last point, underlying realism
and project, is that of a shared diagnosis
that we believe exists. An exit project that
we are sure can be shared, precisely because
there is only one possible diagnosis of the
situation; decadence or progress. When all
is said and done, we merely need to
highlight one element, the most complex
and the most necessary, the one that
demands generosity and a sense of country,
that will help us differentiate those
countries that have managed to exit a crisis,
in the wake of far-reaching and long-lasting
adjustment plans, from those that have
stagnated for years. This one element is
political unity. Once May’s elections are
170
over, we are sure that the sense of urgency,
the renewed buffeting of the financial
markets and the different political pressures
within Spain will make it even more
urgently necessary to have an agenda of
reforms. The duty of our governing class,
economic and social but above all political,
is to be up to the job. There is a lot at stake
–too much.
(This text summarises the line taken by all
the contributions of the special dossier that
we are publishing in this edition of VIA
entitled: Ideas to exit the crisis)
013-VIA 15-6.indd 170 16/5/11 16:05:02

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
FRANÇAIS
La dynamique du sommet du G20:
fondements, catalyseurs, limitations et
possibilités d’avenir
Andrew F. Cooper
Le G20 est une instance internationale de
coopération globale entre États, unique au
monde, dont les parties intégrantes
jouissent, pour la première fois dans
l’histoire du groupe, des mêmes statuts,
droits et devoirs. L’article passe en revue la
chronologie historique de l’institution
depuis sa mise en marche jusqu’à la
dernière réunion de Pittsburgh en 2010. Il
examine également les stratégies déployées
par chaque État membre ainsi que les
relations complexes que ce forum de
coopération entretient avec les principales
institutions mondiales de gouvernance.
L’auteur de l’article souligne au passage les
succès remportés par le G20, ses points forts
–le principal étant la rupture des frontières
historiques entre le Nord et le Sud–, mais
aussi ses points faibles. Quant au rôle que le
G20 est appelé à jouer à l’avenir en tant
qu’organisme à vocation de leader dans la
gouvernance mondiale, l’auteur réclame
davantage d’ambition afin de mettre à
l’agenda les grands problèmes publics et de
stimuler les transferts de connaissance, de
richesse et de technologie.
Vieilles dimensions et nouvelles
réponses aux conflits
Francesc Claret
Les révoltes qui agitent l’Afrique du Nord
sont représentatives de la nouvelle
mentalité qui prédomine chez les jeunes
Africains. Conscients de leurs potentialités
et de celles de leur continent, ils réclament
démocratie, liberté et prospérité. L’article
vise à changer l’image de l’Occident vis-à-vis
de cette région du monde dont nous
n’avons su voir, depuis toujours et sous un
éclairage fallacieux, que le côté négatif. Il
analyse également les particularités d’un
continent qui a été une source de conflits
historiques, non seulement à cause de sa
structure démographique, de sa diversité
ethnique et de ses ressources naturelles,
mais aussi à cause des abus des droits de
l’homme et de sa faiblesse institutionnelle.
Enfin, à la lumière des carences évoquées et
de la nouvelle réalité dénoncée, l’auteur
propose que l’ONU assume un nouveau rôle
dans le contexte de l’Afrique: celui de
mettre fin à la philosophie accommodante
adoptée par un grande nombre d’États, fruit
de la gestion des organismes
internationaux, et de remplacer la
mentalité à court terme qui a régné jusqu’à
présent par une stratégie de développement
plus efficace à long terme.
Croissance versus progrès
Jordi Gual
L’article analyse la signification de cette
dichotomie qui oppose la croissance
–portant sur des aspects strictement
économiques– et le progrès –porteur de
facteurs qui contribuent au bien-être de
l’homme. Ces deux concepts, du fait qu’ils
sont immatériels (impact environnemental,
culturel, éducatif), ne peuvent pas être
mesurés en termes de prix de marché.
L’auteur fournit quelques outils permettant
à la société d’évaluer le coût de ces biens
intangibles. Il passe également en revue la
controverse historique que les analystes aux
idées pessimistes et optimistes ont
alimentée au sujet des limites de la
croissance économique et de la disponibilité
des ressources naturelles. Aux yeux de Jordi
Gual, l’effervescence productive de ces deux
derniers siècles, qui découle de
l’amélioration du capital humain et
technologique au détriment de
l’exploitation de la terre, illustre la façon
dont s’est imposée la doctrine optimiste, en
vertu de laquelle, dans les sociétés avancées,
les besoins économiques sont déjà couverts
et, par conséquent, que le progrès est
013-VIA 15-6.indd 171 16/5/11 16:05:02
171

Abstracts
déterminé par la capacité de transmission
de connaissances et de valeurs.
Nostalgie de l’agora
Marçal Sintes
Communication et démocratie ont été de
tout temps deux concepts indissociables.
Vingt-cinq siècles plus tard, ce binôme est
encore en vigueur, bien que l’irruption des
mass-médias et des nouvelles technologies,
d’après l’analyse de l’auteur, ait transformé
l’espace public et notre façon de
l’appréhender. L’agora de la Grèce classique,
encore idéalisée de nos jours, a été
supplantée par un nouveau «village
planétaire» contemporain dans lequel les
sujets sont dotés d’un physique numérique
et l’information n’est pas tant caractérisée
par sa capacité à former le citoyen
moralement et intellectuellement, que par
la quantité et la vitesse d’émission ainsi que
la transparence de ses contenus.
Les think tanks. Laboratoires d’idées
pour changer le monde
Francesc Ponsa
Chargés d’apporter une réponse à des
problématiques spécifiques et capables
d’influencer l’opinion publique par le biais
de la diffusion de connaissances, les
«laboratoires d’idées» –telle est la
signification donnée au terme nordaméricain
d’origine militaire think tanks–
sont appelés à remplir un rôle clé dans nos
sociétés de plus en plus changeantes et
complexes. L’article passe en revue
l’évolution historique des think tanks à
l’échelle mondiale et propose une
classification typologique. La singularité
politico-administrative des États-Unis est
également analysée : la faiblesse des partis
politiques, la fragmentation
gouvernementale et le philanthropisme
sont autant d’avantages qui ont joué en leur
faveur, par rapport au reste du monde, dans
la mise en place des laboratoires d’idées.
172
Quant à la Catalogne, bien qu’au départ le
franquisme ait fait obstacle à leur création,
la décentralisation européenne et
l’obtention de plus grandes parcelles
d’autogouvernement dans les années 1980
ont marqué un point d’inflexion dans la
prolifération des think tanks.
Réalisme, projet et unité
David Murillo
Nous entrons dans la quatrième année
d’une crise qui, en toute probabilité,
introduira des changements économiques et
sociaux qui vont durer des décennies.
Comme la fameuse crise de 1929, ou celle
–non moins fameuse, mais plus proche de
nous, comme le signale le professeur Amat–
du phylloxéra, la crise actuelle marquera un
avant et un après dans notre histoire.
L’ensemble des essais suivants, brefs et
rédigés par des académiciens, des analystes
et des entrepreneurs de renom dont la
position confère un éclairage particulier au
sujet, a pour objectif de nous aider à
affronter notre avenir, un avenir que nous
sommes libres de prendre en main ou vers
lequel nous pouvons nous laisser entraîner.
Et, comme il ne pouvait en être autrement,
le regard jeté sur la situation présente et la
priorité des défis à relever est pluriel. Cela
dit, il est porteur de plusieurs éléments
communs qui, tel un produit finement
distillé, nous permettent de dégager les
éléments susceptibles d’aider la Catalogne à
se frayer un chemin pour sortir de la crise.
Tout d’abord, l’avenir doit être envisagé
avec force réalisme. C’est l’avenir de la
Catalogne qui est en jeu, en particulier celui
de sa durabilité financière, et les règles qui
nous ont été imposées, bien qu’elles soient
injustes, n’en demeurent pas moins notre
terrain de jeu. Il n’y en a pas d’autre et nous
devons en être bien conscients. Ces
dernières années, notre pays a beaucoup
perdu de son prestige international, à tel
point que de sérieux doutes pèsent encore
013-VIA 15-6.indd 172 16/5/11 16:05:02

VIA 15 05/2011 REVISTA DEL CENTRE D’ESTUDIS JORDI PUJOL
actuellement sur sa capacité à s’autogérer
correctement. Ces doutes, comme nous le
savons, sont aussi intéressés que réels. Le
sérieux et la capacité de la Catalogne à
respecter ses engagements sont les deux
atouts qui doivent œuvrer au redressement
de son image à l’extérieur. Un fait qui, selon
les dires de Hugh dans son article, n’est pas
sans rappeler la politique de gestes affichée
par le président Arthur Mas qui, au mois
d’avril dernier, votait en faveur de la
consultation indépendantiste, montrant
ainsi au monde entier que notre avenir est
ouvert à toutes les possibilités susceptibles
d’assurer la continuité non seulement
politique, mais aussi économique du pays.
Puis, la nécessité de mettre en œuvre
d’importantes réformes est un autre
élément de réflexion. Selon le professeur
Longo, il existe seulement deux types de
crises: celles qui se manifestent pour
montrer que rien ne change et celles qui
tirent profit de la situation pour garantir
l’avenir collectif et, dans notre cas, surtout,
l’avenir de notre État-providence naissant.
La logique politique nous dit que nous
n’avons guère de temps pour appréhender
de telles réformes. Dorénavant, nous avons
deux défis importants à relever. D’une part,
le fonctionnement de notre secteur public
repose sur un système peu efficace, qui
manque de professionnalisme et qui a
grandi de façon désordonnée. Nous devons
donc nous engager dans une réforme qui
récupère les critères d’opportunité, de
durabilité économique, d’impact social et de
logique redistributive des politiques
sociales. D’autre part, notre tissu
d’entreprises, déjà assez détérioré par une
crise qui s’éternise, qui ne crée ni emploi ni
consommation interne, doit tenter sa
chance dans l’exportation et miser sur des
aspects porteurs de gains tels que la
dimension et l’innovation. Dans le contexte
actuel, de nombreuses entreprises nous ont
démontré que cette voie est possible. Mais,
si l’on s’en tient aux dires du professeur
Ribera, aucun effort n’est possible sans
projet d’avenir, sans horizon et sans
exemplarité de la part de nos dirigeants.
Et enfin, portons la réflexion au-delà du
réalisme et du projet. À partir d’un
diagnostic partagé –à notre avis, nous
sommes dans ce cas de figure. Avec un
projet pour sortir de la crise, susceptible
d’être partagé –nous n’en doutons pas–,
précisément parce qu’il n’y a qu’un seul
diagnostic de la situation : décadence ou
progrès. En fin de compte, il nous suffit de
mettre en évidence un élément, le plus
complexe et le plus nécessaire: l’élément
qui exhorte à la générosité et éveille le sens
de la nation, l’élément qui permet de
distinguer les pays qui sont sortis d’une
crise après avoir mis en place des plans de
redressement profonds et durables de ceux
qui ont langui pendant des années. Ce
dernier élément n’est autre que l’unité
politique. Lorsque les élections du mois de
mai seront passées, nous sommes
convaincus que la sensation d’urgence, les
nouveaux soubresauts des marchés
financiers et les différentes pressions
politiques exercées au sein de l’État
espagnol précipiteront la nécessité d’établir
un calendrier pour la mise en œuvre de
réformes. Le devoir de notre classe
dirigeante, économique et sociale, mais
surtout politique, est d’être à la hauteur des
circonstances. Nous avons beaucoup, pour
ne pas dire trop de choses en jeu.
(Ce texte résume la ligne de pensée de
l’ensemble des contributions du dossier
spécial que nous publions dans ce numéro
de VIA sous le titre Idées pour sortir de la crise)
013-VIA 15-6.indd 173 16/5/11 16:05:02
173

013-VIA 15-6.indd 174 16/5/11 16:05:02

15 Valors, Idees, Actituds
VIA Revista del Centre d’Estudis Jordi Pujol
BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
013-VIA 15-6.indd 175 16/5/11 16:05:02

VIA 15 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
SUBSCRIPCIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA DE VIA
L’import de la subscripció anual és de 30 e, més un suplement de 10 e si l’adreça
destinatària està fora d’Espanya. La periodicitat és quadrimestral.
(3 números l’any).
Per formalitzar la inscripció, ompliu els camps següents:
NOM:
COGNOMS:
NIF / CIF:
ADREÇA:
POBLACIÓ:
CODI POSTAL:
E-MAIL:
TELÈFON:
DURADA SUBSCRIPCIÓ (ANYS):
NÚMERO COMPTE CORRENT:
CARREGUEU L’IMPORT A L’INICI DEL PERÍODE
Informació i subscripcions
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Passeig de Gràcia, 88, 1r, 2a
08008 Barcelona
www.jordipujol.cat
via@jordipujol.cat
013-VIA 15-6.indd 176 16/5/11 16:05:02

VIA 15 BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ
SUBSCRIPCIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA DE VIA
L’import de la subscripció anual és de 30 e, més un suplement de 10 e si l’adreça
destinatària està fora d’Espanya. La periodicitat és quadrimestral.
(3 números l’any).
Per formalitzar la inscripció, ompliu els camps següents:
NOM:
COGNOMS:
NIF / CIF:
ADREÇA:
POBLACIÓ:
CODI POSTAL:
E-MAIL:
TELÈFON:
DURADA SUBSCRIPCIÓ (ANYS):
NÚMERO COMPTE CORRENT:
CARREGUEU L’IMPORT A L’INICI DEL PERÍODE
Informació i subscripcions
Centre d’Estudis Jordi Pujol
Passeig de Gràcia, 88, 1r, 2a
08008 Barcelona
www.jordipujol.cat
via@jordipujol.cat
013-VIA 15-6.indd 176 16/5/11 16:05:02