al·legacions - Salvem la Platja Llarga

DEPARTAMENT DE MEDIAMBIENT I HABITATGE
DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
(Serveis Territorials de Tarragona)
A l’atenció del senyor Carles Miranda i Estrampes
Cap de l’Àrea de Medi Natural
Tarragona, 24 de novembre del 2010
Lola Paniagua Valle i Noemí Martín Martín, amb DNI 14883075-M i 39695323-Z,
en nom propi i en representació de la Plataforma ciutadana “Salvem la Platja
Llarga de Tarragona i el Bosc de la Marquesa”
i Lluís Gurrera i Magrané, amb DNI 39689700-A, com a president de l’entitat
excursionista i ambientalista GATA - Ecologistes de Tarragona (Grup d'Amics
de Toni Achón)
MANIFESTEN:
Que examinat el Projecte de millora de l’hàbitat de la savina (Juniperus
phoenicea) a l’espai d’interès natural Tamarit-Punta de la Móra al terme
municipal de Tarragona, en endavant “el Projecte”, del qual els ha informat
aqueix Servei Territorial mitjançant correu electrònic del dia 28 d’octubre del 2010,
Atès que la finalitat principal d’aquesta plataforma ciutadana és la preservació del
patrimoni natural i del paisatge de la Platja Llarga i del Bosc de la Marquesa,
SOL·LICITEN:
Que es tinguin en compte les AL·LEGACIONS que presenten a
continuació,
Que es tingui aquesta plataforma per compareguda i interessada en l’expedient,
que se la mantingui al corrent del procediment administratiu que se’n derivi i li sigui
comunicada qualsevol resolució que es pugui prendre.
Molt atentament,
Lola Paniagua Valle (DNI:14883075-M) - Tel. 690700191
C/ Civaderia, 7, entresòl, 43003 Tarragona
Email: platges@tinet.org
Noemí Martín Martín (DNI:39695323-Z) - Tel. 663839657
Lluis Gurrera Magrané (DNI: 39689700-A) - Tel. 620840479
Carrer Major, 28, 2n Pis
43763 La Nou de Gaià (Baix Gaià)- CAMP DE TARRAGONA

AL·LEGACIONS
Continguts
0- INTRODUCCIÓ.............................................................................5
Hi ha alguns indrets que caldria
ser capaços de no tocar massa................................................5
1 Les ACLARIDES de PI BLANC .....................................................6
RODAL 1..................................................................................7
RODAL 2 i 3: posposar l’actuació..........................................11
Ens adherim a les propostes del GEPEC...............................11
ARBRES que es projecta TALAR...........................................13
2 Sobre el DESTÍ de la FUSTA MORTA..........................................16
Sobre la CONVENIÈNCIA de NO CANVIAR MASSA
l’estructura ni l’aspecte visual del SÒL del BOSC..................23
3 Estassades selectives .................................................................26
FLORA D’AQUESTA ZONA....................................................29
FAUNA...................................................................................30
4 CARTELLS i senyalització al BOSC de la MARQUESA..............34
El Projecte no contempla el problema
que planteja l’actual plafó a l’entrada de l’EIN........................36
5 INTERVENCIÓ
a l’ACTUAL CAMÍ.....................................................................47
.........................................................................................................47
L’ESVORANC a la duna, ben al final del camí,
sí que és un PROBLEMA.......................................................49
6 ALTRES PROBLEMES................................................................51
6.1 L'AILANT..........................................................................51
6.2 S’ESTÀ TALLANT el LLENTISCLE
als NOSTRES BOSCOS........................................................52

0- INTRODUCCIÓ
Hi ha alguns indrets que caldria
ser capaços de no tocar massa...
- Per a poder contemplar la natura evolucionant per si
mateixa cap a estadis cada vegada més complexos, amb
més biodiversitat, més adaptats i resistents al microclima de
cada indret.
- Per fidelitat al PRINCIPI de PRECAUCIÓ o cautela
màxima.
- Per observança de la Directiva Europea d’Hàbitats,
que indica que en un Espai d’Interès Natural, davant de
qualsevol projecte, les administracions han de contemplar,
abans de cap altra possibilitat, l’“OPCIÓ ZERO” (és a dir, no
fer el projecte, o minimitzar-ho al màxim).
Vegeu a l’Annex « Alguns ARGUMENTS per aplicar la ‘SOLUCIÓ ZERO’ (o ‘0,1’) en
molts espais naturals »
Potser el BOSC de la MARQUESA n’és un...
- Perquè és un autèntic BOSC de CONTE,
que ens encisa amb les seva bellesa salvatge tan bon punt
ens hi endinsem.
- També perquè, malgrat un incendi que va patir fa unes
dècades, ha evolucionat positivament i de forma molt natural,
fins a arribar al que és ara: un ECOSISTEMA amb un molt
alt grau de BIODIVERSITAT, tant pel que fa a la FLORA
com a la FAUNA que hi viu i que hi troba protecció,
especialment al SOTABOSC.

El Projecte introduiria CANVIS BRUSCOS en aquest sotabosc.
Pensem, en canvi, que no s’ha de tocar massa, per tal de no
disminuir la seva capacitat d’acollir la fauna que hi perviu.
Una ACTUACIÓ EXTENSIVA en un espai EIN tan reduït i
aïllat com és el Bosc de la Marquesa (ja que hi passen una
carretera i una via de ferrocarril, un espai que caldria permeabilitzar
més, amb connectors faunístics) comporta els següents impactes:
- Alteració del microclima del qual depenen les espècies
(minva de la humitat, més vent, més llum...)
- afectació de la comunitat fúngica
- afectació de la flora
- afectació de la fauna (refugis, nidificació...)
- erosió del sòl
- canvis en l’aspectedel paisatge
- Altres impactes no prevists
1 Les aclarides de pi blanc
El Tarragonès és un dels últims indrets de Catalunya on es pot
trobar la savina litoral (Juniperus phoenicea ssp.
euromediterrania), abundant al Bosc de la Marquesa. En trobem
els rodals pulvinars més característics a prop del mar.
Sembla evident, quan s’observa in situ, que la savina està
perjudicada per l’ombra dels pins. Com que aquests van estenentse
cap al mar, podrien arribar a pertorbar molt el desenvolupament
de les savines climàciques (o madures), que es troben en la franja
més propera a la costa.

RODAL 1
Com podem veure en aquesta foto aèria dels anys 90, sí que és
cert que el pi blanc ha avançat en el RODAL 1 a la façana
marítima en el últims anys.
Foto de les “Propostes per a una Gestió Sostenible”, de DEPANA. 1997
Cal tenir en compte que aquest espècie vegetal té un creixement
molt lent i que els seus fruits triguen dos anys a madurar abans que
siguin ingerits per un animal, amb un percentatge de germinació del
40 al 60%.
Fruits de la savina

Les dades fins ara exposades aconsellen una gestió del bosc més
gradual en el temps, amb diferents fases, continuada,
detallada, minimalista, sempre actuant des del concepte de
CIRURGIA VEGETAL.
El Projecte requereix una DIRECCIÓ AMBIENTAL CONSTANT, és
a dir l’atenció CONTÍNUA d’un equip dirigit per un ESPECIALISTA
CIENTÍFIC (ambientalista, biòleg...), acompanyat si s’escau
d’ajudants.
La proposta de la Generalitat preveu operaris amb desbrossadores,
res a veure amb la cirurgia vegetal!
Caldria afinar molt les pautes generals de treball, i fer-les
adaptables a cada cas concret. A continuació en detallem
algunes:
- No talar els grans pins pinyoners
- Extreure alguns pins blancs que amenacen directament
als peus de savinar, bàsicament pins molt joves que surten de les
mates de savina, l'eliminació dels quals no suposaria a penes
variació de la massa vegetal.
- Respectar els arbres i els punts paisatgístics
emblemàtics.
- Reciclar troncs i branques per tapar senders
prescindibles i que no interessa que siguin freqüentats. Així es
conservarien algunes àrees del bosc més solitàries, menys
transitades i per tant, més aptes per a la vida animal.
- Fer intervencions de manera PROGRESSIVA, per tal de
poder observar, estudiar com respon l'ecosistema, com es
regenera...
- Fer-les també de forma ESPARSA i discontínua, evitant
les actuacions que homogeneïtzen l'espai, buscant
l’heterogeneïtat, que afavoreix la biodiversitat.
- Adaptació d'aquests criteris en funció de cada cas.
- Etc.

EXEMPLES:
RODAL 1. Pi i punt emblemàtic

- En el cas de la foto següent, veiem un pi blanc que fa ombra a
l’entrada del camí i al mateix temps embelleix el paisatge. Es
podrien treure només unes poques branques que fan ombra al
savinar de l’esquerra.
RODAL 1.
- Un altre exemple (foto següent): un pi blanc comença a créixer
en una mata de Juniperus Phoenicea propera al mar (futura
competència i fàcil de solucionar, amb poca pèrdua de massa
vegetal, ara que el pi blanc és petit).
-Per a aquests tipus de feina no farien falta ni tan sols
motoserres. Actuarem amb més precaució i precisió fent servir
eines manuals, com ara serres, cisalles, pics, ja que es tracta
d’extreure pins molt joves entre les savines.

RODAL 2 i 3: posposar l’actuació
Ens adherim a les propostes del GEPEC
d’actuar de moment només al RODAL 1,
posposant l’actuació dels RODALS 2 i 3,
per les raons següents:
- Perquè el RODAL 1 és la zona on millor es desenvolupa la
savina, i sembla urgent alliberar-la dels joves pins blancs
que comencen a créixer.
- Per tal de no introduir modificacions importants i
brusques en una zona massa extensa i delicada del bosc,
afectant la seva biodiversitat, sobretot en qüestió de fauna.
Acanthodactylus erythrurus Scarabaeus semipunctatus
Rhinolophus hipposider Otus scops
- I perquè caldria un estudi ecosistèmic més acurat,
consultant les sèries de vegetació que es puguin conèixer en
aquest indret i la seva vegetació climàcica, madura o
potencial, avaluant les pertorbacions (incendis, grans tales)...,
una evolució que està condicionada pels factors climàtics,
edàfics, etc.

- I també caldria fer un estudi més acurat de les pautes
a seguir, que han de ser ben adaptables, i dels
treballs a realitzar, no tant basant-se en estadístiques
indicadores d’actuacions homogènies i homogeneïtzants, i
amb més sensibilitat adaptada a cada indret del bosc.
Per exemple, per a afavorir l’hetereogeneïtat, per què no deixar
alguns Rodals com la següent foto?

c) ARBRES que es projecta TALAR
Rodal 1 (3,6 Ha):
Peus inicials: 292 x 3,6 = 1.051
Peus a talar: 78 x 3,6 = 281 (26,73%)
Peus finals: 214 x 3,6 = 770
Rodal 2 (4,3 Ha):
Peus inicials: 814 x 4,3 = 3.500
Peus a talar: 222 x 4,3 = 955 (27,28%)
Peus finals: 592 x 4,3 = 2.546
Rodal 3 (2,9 Ha):
Peus inicials: 902 x 2,9 = 2.616
Peus a talar: 321 x 2,9 = 931 (35,58%)
Peus finals: 580 x 2,9 = 1682
TOTAL ARBRES a TALAR: 2.167 d’un total de 7.167
Potser són massa en un sol any per a 10,8 Ha, si no es volen
introduir canvis massa importants en aquest ecosistema.
La mateixa actuació podria fer-se més escalonada al llarg d’uns
cinc anys, per exemple, i no a tots els indrets del bosc. Els canvis,
que sempre perjudiquen tant la flora com la fauna, no serien tan
bruscos i estesos en superfície.
Des de la Plataforma ens oferim a estar in situ en el moment que
s’escullen els arbres concrets a tallar. Ens sembla un moment
molt determinant.

d) Els ARBRES TORTS
Aprofitem per donar un espai a la defensa dels arbres que no
creixen ben drets, que creixen una mica esquifits, i/o inclinats, fins
i tot paral·lels al terra en algun moment: són part del que fa que
aquest bosc sigui un bosc de conte, amb les seves formes tan
sinuoses.
I això també forma part de la biodiversitat d’un indret:
potser hi ha algun animal que troba que aquest tronc és útil per a
alguna cosa.
Com diu el GEPEC:
1
1. Hi afegirem una observació: en un pi dret el foc puja molt ràpidament, ja que
la calor es propaga verticalment i s’escalfa la totalitat del tronc, des de baix
cap a dalt, molt de pressa. Tanmateix en un arbre horitzontal (molt
interessant per a trencar l’homogeneïtat i acollir molta fauna), el foc
triga més a escampar-se.
1

...A part de la bellesa que aporten al paisatge...

2 Sobre el DESTÍ
de la FUSTA MORTA
a) Quant als ARBRES MÉS GRANS
per talar (que haurien de ser molt pocs),
estem ben d’acord amb la proposta del GEPEC de:

Per tant, és molt millor deixar els arbres caiguts per
fenòmens naturals dins les zones boscoses no
humanitzades, i que la natura segueixi el seu curs.>>
Sobre la conveniència de deixar in situ la fusta
prima de les tasques d'esbrossada

Sobre si és millor deixar les branques a terra o no tocarles,
no hi ha una gran diferència. Els fongs del sòl no
poden penetrar a dins del tronc sense un procés previ
de descomposició de la fusta, i aquesta és la important
tasca dels insectes barrinadors (corcs, formigues i
escarabats), dels rosegadors, dels ocells nidificadors de
troncs, i molts altres, que creen els microhàbitats i
faciliten l'entrada de fongs i bacteris a les “entranyes” de
la fusta. El volum de branques amuntegades és molt
gran si es trituren, i la major part no estarà en contacte
directe amb el sòl fins que hagin passat uns quants
anys. De fet, si queda dret o inclinat un pi mort, la
primera part a descompondre’s és la base del tronc i la
gravetat fa la resta.>>

Aportem fotos de l’aspecte dels boscos propers a la Platja del
Castell (també Espai d’Interés Natural), a la Costa Brava,
desprès d’una actuació de “Gestió Forestal Sostenible”, que
tractant-se d’un EIN ha hagut de ser permesa o potser fins i tot
portada a terme pel DMAH.
En una enorme extensió de bosc (la seva totalitat), semblava que hi
hagués hagut un desastre nuclear!

No cal ni tan sols ser especialista en medi ambient per entendre que
molta fauna no podrà sobreviure a canvis tan radicals, a la
pèrdua de biodiversitat vegetal i de refugis...
Aquestes actuacions s’han portat a terme, probablement, per tal de
prevenir (mai del tot) els incendis a molt curt termini.
Però el que s’aconsegueix amb aquest tipus d’actuacions és:
- acabar amb els boscos a mig termini, ja que resultarà
més difícil que aguantin les sequeres estivals, a part que
un “sotabosc net” augmenta l’impacte de les ventades, que
arrancaran els pins més fàcilment...
- condemnar els boscos a ser sempre pinedes, sense
poder evolucionar a estadis més climàcics, i per cert
molt menys combustibles.

Aquí veiem altres panoràmiques dels boscos propers
a la platja de Castell.
Només creixen gramínies anuals (veure foto de dalt),
que també suposen un perill d’incendi.
No podem arriscar-nos a una actuació ni de lluny semblant, amb
aquests resultats, al Bosc de la Marquesa.

Sobre la CONVENIÈNCIA de NO CANVIAR MASSA l’estructura
ni l’aspecte visual del SÒL del BOSC
- per raons paisatgístiques,
- perquè no coneixem prou les indubtables conseqüències
per als diferents tipus de fauna (artròpodes etc.),
- perquè l’efecte “mulching” de la brossa, fonent-se amb
el sòl, és molt menys acusat a les nostres contrades
mediterrànies, on el sòl està molt sec, gairebé sempre, i
els fongs no proliferen...
Aspecte actual del terra al Rodal 2

La intervenció suposaria una greu pertorbació, tant per a les
diferents comunitats fúngiques, com per a la fauna, els
microclimes del sòl, els microhàbitats, l’erosió del sòl, etc.
Cal recordar que les espècies de fongs que es troben en aquest
bosc són molt especials; hi ha fins i tot una espècie només trobada i
documentada en aquest paratge (Entoloma pseudodysthales).

Més encara caldria preservar l’estat actual del sòl a
indrets com aquest, on es tracta de la sorra de la gran
duna en permanent evolució.

3 Estassades selectives
(pàg 32 de la Memòria, 6.1.1.3)
Considerem que no s’ha d’extreure cap arbust en aquesta zona de
bosc. No calen desbrossadores al Bosc de la Marquesa!
JR Mendo del GEPEC/Ecologistes de Catalunya.
Un “SOTABOSC NET” afavoriria les ventades a sota les copes dels
arbres, per exemple. El vent no perd força si no troba vegetació.
Més tenint en compte que és un sotabosc prou variat i poc
inflamable i no causa excessiva preocupació quan s’avalua el

perill d’incendi (no apareix en el projecte com a problema ni objectiu
principal, sinó com un avantatge indirecte).
No cal cap desbrossadora ni que sigui manual a l’equip d’eïnes i
maquinària.
Per una banda, convé que hi hagi zones amb sotabosc més
dens, per afavorir els refugis i la nidificació d’espècies animals.
En aquests espais més ombrívols creixerien brots de plantes,
com ara les alzines, que comencen el seu desenvolupament en
zones d’ombra.
El sotabosc d’aquest paratge està compost d’espècies vegetals poc
combustibles, i entre elles es formen espais d’ombra on circula la
brisa que les refresca a l’estiu. Potser moltes plantes no podrien
sobreviure massa temps sense aquests microclimes, que el mateix
projecte reconeix al comentari de la Figura 5, pàg 59, en els
Annexos a la Memòria :
I al comentari de la Figura 6 :
Entendríem més la preocupació si es tractés, per exemple, d’un
sotabosc amb molta gatosa (Genista scorpius), que és molt
inflamable, i que inunda molts boscos a Catalunya. Però no és el
cas del Bosc de la Marquesa, on només hi ha alguns peus de
Genista scorpius al costat del càmping de la Móra.
Segons el projecte : > (p.33)
(p. 34)

No entenem que es vulguin eliminar mates de Rosmarinus
officinalis i de Cistus. Hi ha poques mates en aquesta zona, que
no creixen massa, i que també tenen el seu interès propi encara
que no estiguin protegides. Per què cal eliminar-les? També formen
part de la biodiversitat d’aquests indrets, que serà més elevada com
més espècies diferents hi hagi. Es diu que es poden considerar
combustibles (gairebé tot ho és als nostres boscos mediterranis!)
però no ho són tant, ni de bon tros, com un matoll de gatosa
(Genista scorpius).
Rosmarinus officinalis Cistus clusii Cistus albidus Genista scorpius
Considerant que al Bosc de la Marquesa no hi ha una forta
presència d’aquestes espècies més combustibles, no entenem
perquè calen grans desbrossadores de martells,
motodesbrossadores mecàniques, motoserres,etc.
Encara que comprenem que s’ha de cuidar l’últim reducte de savina
litoral a Catalunya, no per això el Bosc de la Marquesa s’ha de
convertir en una ”explotació” de savina litoral, en una espècie de
jardí de savines, estassant tots els altres arbusts, excepte el
margalló (Chamaerops humilis), que també està protegit.
Bruc (Erica multiflora), al Bosc de la Marquesa.

FLORA D’AQUESTA ZONA
EXTRET DEL PROJECTE DE MILLORA DE L’HÀBITAT DE LA SAVINA
-Quina d’aquestes espècies vegetals, a part del Rosmarinus i el
Cistus, es volen eliminar del Bosc de la Marquesa?
HÀBITAT: Savinar litoral (Juniperetum lyciae)
Chamaerops humilis Margalló
Cistus salvifolius Estepa borda
Erica multiflora Bruc d’hivern
Halimium halimifolium Estepa d’arenal
Juniperus oxycedrus Càdec
Juniperus phoenicea subsp. lycia Savina litoral
Pistacia lentiscus Llentiscle
HÀBITAT: Màquia litoral de coscoll i margalló
(Querco-Pistacietum lentisci)
Asparagus stipularis Esparraguera marina
Chamaerops humilis Margalló
Erica multiflora Bruc d’hivern
Myrtus communis Murtra
Pistacia lentiscus Llentiscle
Quercus coccifera Garric
Smilax aspera Arítjol
S’hi pot trobar també Arçot (Rhamnus lycioides)
HÀBITAT: Brolla de romaní i bruc d’hivern amb esteperola
(Anthillido-Cistetum)
Rosmarinus officinalis Romaní
Erica multiflora Bruc d’hivern
Cistus clusii Esteperola
Cistus salvifolius Estepa borrera
Chamaerops humilis Margalló
Globularia alypum Foixarda
Juniperus phoenicea subsp. lycia Savina litoral
Lonicera implexa Lligabosc
Pistacia lentiscus Llentiscle
Quercus coccifera Garric
Quercus ilex Alzina
Juniperus oxycedrus Càdec
Anthyllis cytisoides Botja blanca
Rhamnus alaternus Aladern
Rhamnus lycioides Aladern de fulla petita
Ulex parviflorus Gatosa
Thymus vulgaris Farigola
Dorycnium pentaphyllum Botja d’escombres
Fumana ericoides Estepa groga
Helianthemum syriacum Romer blanc

HÀBITAT: Roquissars (Crithmum-Limonietum)
Crithmum maritimum Fonoll marí
Inula crithmoides Salsona
Limonium gibertii Nebulosa
Limonium virgatum Ensopeguera
Plantago crassifolia Plantatge crassifoli o pedrenca marina
S’hi pot trobar també: Bufalaga (Thimelaea hirsuta), Salat (Atriplex halimium), Lliri de
mar (Pancratium maritimum), Jull (Agropyrum mediterraneum)...
FAUNA
localitzada a la Platja Llarga, Bosc de la Marquesa i voltants.
Fonts:
- “La Punta de la Móra, síntesi naturalística d’un espai del litoral tarragoní
(propostes per a una gestió sostenible)”, de Mª Purificación Canals i Ventin
(DEPANA – 1997)
- Estudi de Toni Bara , biòleg del GEPEC/Ecologistes de Catalunya, per
encàrrec de la Conselleria de Medi ambient -2005
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet
Alectoris rufa Perdiu
Emberiza cia Sit negre
Lanius senator Capsigrany
Carduelis cannabina Passarell
Saxicola torcuata Bitxac, cagamànecs
Tordus philomelos Tord
Miliaria calandra Cuixidell, cruixidell
Carduelis chloris Verdum, verderol
Muscicapa striata Papamosques gris
Sylvia undata Tallareta cuallarga
Oriolus oriolus Oriol
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre
Lullula arborea Cotoliu
Sylvia cantillans Tallarol de garriga
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar
Phylloscopus trochilus Mosquiter de passa
Phylloscopus collybita Mosquiter groc petit, futa
Carduelis carduelis Cadernera
Fringila coelebs Pinsà
Serinus serinus Gafarró
Garrulus glandarius Gaig
Turdus merula Merla

Picus viridis Picot verd
Cisticola juncidis Trist
Sturnus decaocto Tórtora turca
Falco tinnunculus Xoriguer, astoret, esparver
Buteo buteo Aligot, pilot
Acciper gentilis Astor
Otus scops Xot, xup
Athene noctua Mussol, xup
Tito alba Òliba, xibeca
Cercotrichas galactoides Cuaenlairat
Pica pica Garsa
Passer montanus Pardal, xarrec, tordal
Emberiza citrinella Verderola, gratapalles d'esbarzer
Coturnix coturnix Guatlla
Hirundo rustica Oreneta comuna
Anthus pratensis Titella
Sturnus unicolor Estornell negre
Sturnus vulgaris Estornell comú
Motacilla alba Cuereta blanca, pastorella
Merops apiaster Abellerol, bellerola
Crapimulgus ruficollis Sibol
Estreptotelia turtur Tórtora
Upupa epox Puput
Acanthodactylus erythurus Sargantana cua-roja
Galerida cristata Cogullada
Regulus ignicapillus Bruel
Delichon urbica Oreneta cuablanca
Genetta genetta Gat mesquer, Geneta
Caprimulgus ruficollis Siboc
Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc
Mus spretus Ratolí de camp
Rattus rattus Rata negra
Suncus etruscus Musaranyeta
Crocidura russula Musaranya
Oryctogalus cuniculus Conill
Microtus duodecimostatus Talpó
Sciurus vulgaris Esquirol
Elyomis quercinus Rata cellarda
Troglodites troglodites Cargolet, ull de bou
Filis silvestris Gat fer
Myotis myotis Ratpenat de musell llarg
Felis silvestrys Gat salvatge
Iphiclides podalirius Papallona zebrada
Phalacrocorax Aristotelis Corb marí
Myrmileon sp. Gavots
Sula Bassana Mascarells
Gavia sp. Calàbries
Puffinus sp. Baldrigues
Myrmeleontidae Formiga-lleó
Ateuchus hacer Escarabat piloter
Meles meles Toixó, Teixó
Atelerix algirus Eriçó clar o blanc

Erithacus rubecula Pit-roig, barba-roig
Clamator glandarius Cucut reial
Cuculus canorus Cucut
Luscinia megarhynchos Rossinyol
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja
Jynx torquilla Colltort
Thertia brachydactyla Raspinell
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga
Parus caeruleus Mallerenga blava
Parus ater Mallerenga petita
Miriopterusschreibersii Ratpenat de cova
Parus major Mallerenga carbonera, primavera o capnegre
Pipistrellus pipistrellus Ratapatxet
Vulpes vulpes Guineu
Mustela nivalis Mostela
Martes foina Fagina
Meles meles Toixó
Geneta geneta Gat mesquer
Felis silvestris Gat salvatge, fer o feréstec
Mustela putorius Colina
Lutra lutra Llúdriga, llúdria, lludrà
Plecotus auritus Ratpenat orellut septentrional
Rhinolophus ferrum-equinum Ratpenat de ferradura gros
Puffinus puffinus Baldrigues, baldritges, xurrics
Parus cristatus Mallerenga emplomellada o primavera de cresta
Apus pallidus Falciot pàl·lid, falcillot, falcilla, falcià
Gavia stellata Calàbria petita
Gàvia immer Calàbria grossa
Melanita fusca Ànec negre (tot negre, Melanita nigra), ànec fosc?
Numenius arquata Becut
Charadrius alexandrinus Corriol camanegre
Numenius phaeopus Pòlit cantaire
Larus genei Gavina capblanc
Bubulcus ibis Esplugabous
Monticola solitarius Merla blava
Columba oenas Xixella
Oenanthe oenanthe Còlit gris
Calonectris diomedea Baldriga cendrosa
Asio otus Mussol banyut
Acmaeodera degener Escarabat sp.
Calandrella brachydactyla Turrudella
Sterna sandvisensis Xatrac bec-llarg, escateret
Egretta garcetta Martinet blanc
Larus ridibundus Gavina triallera
Sula bassana Mascarell, catràs
Larus fuscus Gavià fosc, galibà
Alcedo atthis Blauet, martinet
Larus cachinnans Gavià argentat, galibà
Risa tridactyla Gavina de tres dits
Larus melanocephala Gavina capnegre
Phalacrocorax aristotelis Corb marí emplomallat
Anas platyrhynchos Ànec collvert

Larus audouinii Gavina corsa
Podiceps cristatus Cabussó emplomallat
Stercorarius parasiticus Paràsit
Sterna Hirundo Xatrac comú, escateret
Alca torda Gavot
Gavia arctica Calàbria agulla
Larus minutus Gavina menuda
Gelochelidon nilotica Curroc
Chlidonias hybridus Fumarell carablanc
Aquestes espècies de fauna, moltes protegides, podrien veure’s
perjudicades directament o indirectament per l’actuació prevista al
Projecte.
I la major part d’aquestes espècies animals SÓN NOCTURNES,
ja sigui per pròpia naturalesa o a causa d’un canvi d’hàbits per a
evitar la pressió antròpica diürna.
No creiem recomanable treballar de nit en cap cas (eventualitat
que s’indica al punt 3.1.13 del Plec de condicions tècniques), per tal
de no destorbar aquesta fauna amb focus, sorolls etc.

4 CARTELLS i senyalització
al BOSC de la MARQUESA
El Bosc de la Marquesa és un dels pocs indrets que queden verges a la costa
central catalana.
(segons diu el projecte de senyalització de
camins de l’Anella Verda)
Ens sembla molt bé la idea de posar un sol PLAFÓ, a l’entrada.
Les DIMENSIONS del cartell previst al projecte (1,35 m x 1,35 m) ens
semblen exagerades. Si són colors que no es mimetitzen amb el rerefons del
paisatge, es veuran des de l’altra punta de la Platja Llarga!! Encara que
compleixi la normativa, caldria reduir-ho. El mateix es pot dir pel que fa a
l’ALÇADA, per tal de reduir-ne l’impacte visual i permetre que els més
petits en puguin gaudir.
Pel que fa als CONTINGUTS: l’espai ocupat per senyals de prohibició no
hauria de ser preponderant.
En tot cas caldria espai per a informació sobre flora, fauna i altres
aspectes d’aquest valuós entorn natural que es considerin interessants per
a la sensibilització dels visitants.

Models massa agressius
Una manera encertada per a reflectir les prohibicions seria el model que es
troba a la desembocadura del Gaià.

...Seria interessant que els plafons que s’instal·lin guardin
coherència, en els materials i en l’estètica, amb la cartelleria
del mateix EIN al qual pertany el Bosc de la Marquesa”.
El Projecte no contempla el problema que
planteja l’actual plafó a l’entrada de l’EIN
Els visitants interpreten que el camí comença al costat del cartell, i el pas de la
gent va malmetent la duna en aquest indret, de la mateixa manera que s’ha
malmès al final del camí de pedra que s’ha construït una mica més endavant, al
morrot de la Creueta.
Caldria doncs desplaçar el cartell uns 20 m cap a la dreta (i preferiblement
eliminar-lo a fi d’evitar l’acumulació de cartells).

Cartell que caldria canviar de lloc
També caldria tapar amb branques seques els punts propers que semblen
camins. La idea de plantar-hi arbustos ens sembla molt poc realista, és confiar
massa en el poder de la tecnologia; l’indret està molt exposat a la sequera, al
vent, a l’aigua del mar quan hi ha temporals...
Aprofitem per demanar permís per a tancar amb troncs i branques aquestes
falses entrades, per tal que la gent no hi continuï passant, obrint més camí i
soscavant la duna per aquest costat. Aquesta solució també es podria aplicar
fàcilment a altres indrets del bosc.
Indret on caldria posar el cartell, per on comença el sender, uns 20 m a la dreta

Proposem posar el cartell de manera que es pugui aprofitar pels dos costats,
així es podria reduir la superfície (a 90 x 90 com a molt) i l'impacte visual seria
menor que el del cartell projectat (1,35 x 1,35 m). I el més rústic possible, per
tal que es mimetitzi amb el paisatge.
Cartell 90 x 90. Caldria posar-lo més baix.
... i grans (encara que compleixin el Manual de senyalització del DMAH ). Se’n pot
aprofitar més l’espai i adaptar-lo al context i a les persones que passegen, en concret,
pel Bosc de la Marquesa.

Cartells massa alts i massa blancs (amb molt d’impacte visual)

CARTELL aprofitat per DAVANT i per DARRERA
Pot ser bona idea aprofitar el plafó per a oferir informació addicional

En aquest cartell s’aprofiten les dues cares. Per davant, informa d’una
problemàtica, l’erosió antròpica al penya-segat de Cala Fonda...
...i per l’altra cara, informa d’algunes de les espècies vegetals que es poden
trobar a la zona: contribució a la sensibilització mitjançant el coneixement.

No es massa alt, i de lluny es mimetitza amb l’entorn
(des del mirador natural de cala Fonda no es podia percebre aquest cartell)
Plafó amb base de fusta, a un EIN de la Costa Brava
En aquest plafó trobem uns continguts bastant complerts:
mapa, fotos de les cales, explicació sobre la biodiversitat, descripció
acompanyada de fotos de flora i fauna.

El plafó hauria de ser molt menys impactant, sobretot a l’entrada per la Platja
Llarga, escollint colors més mimetitzats amb l’entorn.
Preferim aquest disseny per ser més baix i més discret
Cartell interessant quant a continguts, al riu Gaià.
Per cert, els dos accessos al bosc poden quedar plens de
plafons i cartells si els diferents organismes van posant els seus: els de
Medi ambient de la Generalitat, l’Ajuntament (que té una subvenció FEDER per
a la senyalització de l’Anella Verda), els guardes forestals, que aquests dies
n’han posat dos a l’entrada per la Platja Llarga i un altre a l’entrada per la Punta
la Móra (per cert, bastant bonics i mimetitzats amb el paisatge), sumats al que
ja hi ha ara, no tan mimetitzat...

Exemple de cúmul de senyalitzacions
Cartell col·locat al final de la Platja
Llarga pels guardes forestals a l’octubre del 2010

SENYALITZACIÓ:
Cal evitar la duplicitat de senyalitzacions en un mateix itinerari, com la que
apreciem en aquesta foto.
: VEURE
*Una altra manera de reduir la pressió antròpica serà senyalitzar els
camins principals mitjançant marques, amb el mínim impacte visual, com
les utilitzades a la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).
No es qüestió de col·locar fites o senyals per a indicar cada “x” metres de
camí.
Els caminants no ens hauríem de sentir “ultra-guiats”. Evitarem senyalitzar
aquells trams de camí on no hi ha possible confusió.
En el cas del Bosc de la Marquesa, les marques de la FEEC serien
blanques i verdes.
Els camins que no interessa que siguin freqüentats, es poden tapar amb
troncs i branques i pintar les mateixes marques, però en forma d’aspa.

Quant més baix i rústic, més es mimetitza.
Preferim el model de la foto de dalt a les de sota.
Fotodenúncia de la revista
Vèrtex de la FEEC

5 INTERVENCIÓ
a l’ACTUAL CAMÍ
La proposta d'actuació és força impactant, ja que es proposa la
eliminació de l’entrada més emblemàtica del Bosc de la
Marquesa.
S'entén que es desviarà el pas de la gent per algun altre camí, però
en el projecte no trobem quin és l’itinerari alternatiu, i per tant no es
pot avaluar el seu impacte.
I l’actual camí deixa de fer la seva funció, la qual cosa ens
entristeix: si a les persones que això escriuen ens demanen quin és
el camí més bonic que recordem, probablement diríem que és
aquest.

Es proposa

L’ESVORANC a la duna, ben al final del camí,
sí que és un PROBLEMA
La punta la Creueta és sense dubte l’indret més fràgil de tot l’espai
Construcció de pedra causant de l’esvoranc
...un indret molt especial on mai s’hauria d’haver construït quelcom semblant.
Potser seria el moment d’eliminar amb molta cura aquesta construcció,
més tenint en compte que està posant en perill la gran duna en què
s’assenta el bosc per aquest vessant (veure fotos)
Quan acaba la construcció, els caminants pugen al camí, malmetent la duna.
L’esvoranc sembla el camí de sortida

El problema és el GRAN ESVORANC que s`ha format, ja al final del
camí, prop de la platja, amb un trencament molt important a la
duna, i que s’agreuja cada cop que hi han pluges molt fortes.
Esvoranc vist des des de la duna. Al final, a la seva dreta,
acaba un tros de cami de PEDRA DE MAMPOSTERIA:
Caldria posar-hi sorra de la Platja Llarga, recollida de diferents
punts, compactant-la manualment amb cura per tal de no danyar
més els arrels de les savines.
Per evitar que hi passi més gent es poden posar PALS I CORDES ,
fins que es consolidi la duna i la seva flora.

6 ALTRES PROBLEMES
6.1 L’AILANT (AILANTHUS ALTISSIMA)
Es un arbre al·lòcton altament expansiu i invasiu, molt difícil
d’eradicar, que s’està estenent a partir d’alguns exemplars plantats
al càmping les Palmeres.
En la foto podem veure com es va apropant molt ràpidament al
Bosc de la Marquesa.

6.2 S’ESTÀ TALLANT el LLENTISCLE
als NOSTRES BOSCOS
Els boscos litorals de casa nostra sobreviuen al límit cada estiu, i si
fins ara ho tenien difícil, ara ho tindran pitjor, ja que el llentiscle
(Pistacea lentiscus) és un arbust que fa un microclima i molta
ombra a sota seu, refrescant molt el terra. En faltar-ne, l'estrès
de la sequera estiuenca es farà notar més, i potser els arbres no
podran sobreviure molts anys.
A més, el llentiscle és molt poc combustible (per això es fa servir
per remenar el cremat de ron, a part del bon gust que deixa). La
presència del llentiscle, i la quasi inexistència de la gatosa, que és
molt combustible, constitueixen una protecció.
A Andalusia el llentiscle està protegit,
perquè encara que n'hi ha molt, és molt necessari pel bosc.
Aquí no està protegit, i no és un delicte agafar-ne.
CALDRIA FER
UN DECRET
urgent
PER PROHIBIR
LA SEVA
COLLITA.