Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

Estem realment preparats
quan ens llicenciem?
La gran majoria dels enquestats
van respondre que no es
trobaven capacitats per obrir la
seva pròpia clínica quan es
llicenciaven. En demanar-los la
seva opinió sobre la docència
rebuda, més de la meitat dels
enquestats (54’2%) creia que
havia estat correcta. Per tant,
el recent llicenciat es troba
mancat d’experiència i
maduresa per enfrontar-se a
una consulta privada pròpia, si
bé aquesta deficiència no
obeeix simplement a possibles
falles docents, sinó a una
necessitat latent de major
preparació i a la falta
d’experiència.
Com millorar la nostra
■ Odontòlegs universitaris.
A les portes de la clínica: a les portes del futur.
83
Com som i què pensem els odontòlegs del 2000?
Estaràs ben preparat
quan acabis la
llicenciatura?
NO
Creus que la docència
rebuda a la Facultat és
correcta?
NO
SÍ
SÍ
A N N E X V
preparació?
Dues vies clares sorgeixen com
a resposta a aquestes qüestions.
Per un costat continuar la
nostra formació universitària i
per l’altre adquirir més
experiència treballant amb
professionals ja establerts.
Davant la pregunta “penses
treballar durant algun temps
per a un altre dentista?” la
majoria dels estudiants opina
afirmativamente, o potser, i
només una petita minoria, no
pensa fer-ho. Vam intentar
també valorar si aquesta
recerca de més experiència i
formació ja es produïa abans de
la llicenciatura. En analitzar els
resultats per cursos vam veure
que aproximadament un
percentatge del 20% dels
estudiants ja treballa amb un
professional, independentment
del curs, mentre que el
percentatge dels que buscaven
treballar augmentava en
acostar-se el final dels estudis.
Analitzant a fons les respostes
vam veure que molts dels
estudiants que treballaven
responien que no havien buscat
cap treball amb un
odontostomatòleg. La
resposta possible és que existeix
un gran percentatge de fills de
professionals del sector que
d’una manera ràpida ja
s’inicien amb llurs familiars,
mentre que el nombre creixent
d’estudiants que busca aquesta
possibilitat de millor preparació
veu frustrades moltes vegades el
seu objectiu. Potser no han
buscat en el lloc correcte?
potser els professionals no són
receptius a aquesta demanda? o
és simplement una falta de
diàleg i coneixement entre el
Penses treballar algun
temps per compte d’un
altre dentista?
Potser
NO
SÍ
col.lectiu professional i
estudiantil? Sovint, l’estudiant
no s’atreveix a fer aquesta
demanda i altres vegades el
professional no ofereix als
estudiants aquesta possiblitat,
potser per desconeixement.
La segona possibilitat descrita
és l’ampliació d’estudis
mitjançant cursos de postgrau.
Els estudiants opinen que
l’oferta de postgraus de la
Facultat de Barcelona no és
suficient (malgrat que potser
sigui la més ben dotada de tot
l’Estat); d’altra banda opinen
que no troben correcta l’oferta
privada, però es mostren molt a
favor que el COEC (Col.legi
Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de
Catalunya)ofereixi cursos de
postgrau als seus col.legiats.
Aquest fet demostra que
l’estudiant té un alt grau de
confiança en l’organització
col.legial. En demanar-li
a l’estudiant on vol realitzar
el postgrau respon
majoritàriament que s’estima
més fer-ho a la seva facultat,
a Barcelona. Queda clar que
el recent llicenciat buscarà una
major preparació en acabar els
seus estudis, abans d’establir-se
per compte propi, ja sigui
treballant sota el mecenatge de
bons professionals, realitzant
cursos de postgrau o
compaginant ambdues accions.
Preparant-se a consciència ■
des del primer dia de preclíniques.
Memòria COEC 1991/1994