Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

Memòria COEC 1991/1994
E l dia mundial de la
salut que l’OMS ha
dedicat a la salut bucodental
ha servit de
reflexió per a uns i per a
molts, d’informació.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
Dia Mundial de la Salut Oral: 7 d’abril de 1994
El ciutadà ha conegut algunes dades que no imaginava. El fet
que un nombre molt elevat de ciutadans desconegui la més
mínima higiene oral ha consternat a molts i, alhora, la gran
quantitat de patologia o l’existència d’una població de la tercera
edat massivament desdentegada.
Tot això ha fomentat una qüestió en els mitjans de comunicació:
per què l’odontologia no entra dins la seguretat social? tema de
debat que, sens dubte, ve motivat per l’elevat preu que el ciutadà
troba quan va al dentista si el compara amb la resta de la sanitat,
que és coberta per la medicina pública o a través del mutualisme.
Per a nosaltres ha servit de dia de reflexió. On som? Què hem fet
per la salut oral? i Què podem fer en el futur? Del que s’ha fet fins
ara donen bona mostra algunes xifres. Per un costat hem passat
de ser un dentista per 11.055 habitants el 1980, a un per 2.916 el
1993, la qual cosa ja ens situa per sota del mític “un dentista per
cada 3.500 habitants”, marcat per l’OMS com ideal per als països
desenvolupats. Per altre, les mesures preses per l’administració
catalana el 1982, han donat els seus fruits, i així les campanyes de
glopeigs periòdics amb fluorurs a les escoles, juntament amb
l’ensenyament de tècniques de raspallat i d’informació sobre la
dieta ens ha situat en un 62%, de nens de 12 anys amb càries, amb
un índex CAO (dents cariat-absent-obturat), d’1,7 davant un
68,3%, amb un índex CAO de 2,32 a la resta d’Espanya. Hem
aconseguit a Catalunya el 1993 el que l’OMS pretén per al 2000.
Hem donat un gran pas, gràcies a l’equip dirigit pel Dr. Emili
Cuenca, on el COEC hi és representat. Conjuntament amb
aquestes xifres d’esperança ens arriben les de l’equip del Dr. Blas
Noguerol, encarregades pel Consell General de Col·legis
d’Espanya, sobre la prevalença de malalties orals en els espanyols,
les quals ens palesen, per exemple, que el 99,2 d’espanyols, entre
35 i 44 anys, tenen càries, amb un índex CAO de 10,9. I que,
mentre el 25% de nens de 15 anys tenen les genives sanes, passem
només al 3,57%, entre els de 35 i 44 anys, i el 27% dels nens
tenen maloclusió. Sabem, doncs, que hi ha molts problemes de
54
salut bucal, però realment l’espanyol va al dentista? N’hi ha prou
amb unes xifres a manera d’exemple. El 13% dels pacients, de
més de 15 anys, no va mai al dentista; el 10% fa 3 anys que no hi
va, i el 25% s’ha visitat en el últim any, fet que no vol pas dir que
ho faci de tant en tant, sinó que ha tingut algun problema; el 41%
no sap o no contesta. És interessant veure a quin tipus de dentista
va el que ho fa, i ens adonarem que el 21,6% va a la seguretat
social; només el 3,8% va a una mútua, i la resta, el 73,2% va a
una consulta privada. A Catalunya, només l’1,5 de la població
està subscrita a una pòlissa dental (uns 75.000 associats).
Bé, ja sabem on som i quin és el problema. Ara toca solucionar-lo.
D’una banda, la Generalitat s’ha proposat per a l’any 2000 que
el 50% dels nens de 15 anys estiguin lliures de càries, mitjançant
la universalització dels glopeigs a les escoles, i també potenciant la
prevenció en els centres d’atenció primària. Si continua augmentant
en 100 el nombre de dentistes per any, arribarem a assolir la
proporció d’un dentista per 2000 habitants, ja que el 70% dels
col.legiats tenen menys de 40 anys, i no es produirà cap recanvi
generacional fins al 2015.
Tenim l’obligació de promoure la universalització de l’atenció
dental, però també hem d’aconseguir que sigui de qualitat, i pel
que fa a això no podem admetre que la nostra població sigui atesa
per gent no qualificada: la lluita contra l’intrusisme ha de
deslliurar-nos d’aquest mal a la Catalunya del 2000. Altrament és
obligada una actualització dels nostres coneixements a través dels
programes de formació continuada, coherents, i a ser possible
subvencionats.
Hem de conscienciar, doncs, el ciutadà dels problemes orals, a
través dels mitjans de comunicació i a través d’una educació en
salut oral a les escoles perquè les revisions periòdiques i els
tractaments conservadors es realitzin a un màxim de la població.
El repte immediat, perquè ho demana el ciutadà i el mateix dentista,
és la universalització de l’atenció dental: un producte assequible i de
qualitat. És aquí on pensem esmerçar-hi tots els nostres esforços.