Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

Memòria COEC 1991/1994
Dr. Joan Birbe i Foraster
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
52
Campanya contra el càncer de boca
El càncer oral representa el 5% de tots els càncers en l’home i el
3% en les dones. La seva aparició està estretament relacionada
amb el consum de tabac i alcohol. De fet, el tabac tindria un
paper iniciador en l’etiopatogènia d’aquest tipus de càncer, que
impediria la reaparició del material genètic celular (DNA), que en
condicions normals ha de tenir lloc. En canvi, l’alcohol tindria un
paper promotor del càncer oral, de manera que la seva acció
potenciaria els efectes del tabac. Així podem d’alguna manera
admetre que si bé el tabac pot ser causa d’un càncer en la cavitat
oral, l’alcohol per si sol és més difícil que pugui desenvolupar la
seva acció patològica si el malalt no fuma. Tanmateix, les dents i
les pròtesis dentals que originen una irritació sobre la mucosa de la
boca, i també la calor local (mantenir la cigarreta en els llavis,
fumar amb pipa, etc...), també n’afavoreixen l’aparició. Per això,
les persones exposades a aquest tipus de factors tenen més
probabilitats de desenvolupar un càncer oral. Per ordre de
freqüència, aquests tipus de càncer afecten el llavi inferior, les
genives, la llengua, el vel del paladar, la mucosa de les galtes i la
paret posterior de l’orofaringe (part mitjana de la faringe).
Els càncers de la cavitat oral i orofaringe apareixen en forma de
massa o d’úlcera que inicialment
sol ser indolora, és a dir no
provoca dolor ni grans molèsties
al pacient. No obstant això, en
aquests estadis inicials, el càncer
pot afectar precoçment els ossos
dels maxil·lars. Alguns
símptomes ens poden fer alertar
sobre la possibilitat de tenir un
càncer oral: dificultat a l’hora de
parlar o mastegar, presència de
zones més dures o tumors, dolor a
la boca sense una causa aparent,
etc. Per això és tant important
examinar-se la boca una vegada al mes i en el cas que es detecti
alguna anomalia, s’haurà de consultar al dentista. Un
descobriment a temps pot evitar moltes complicacions.
Malauradament, la major part dels pacients consulten l’especialista
en estadis avançats de la malaltia, quan ja es donen adenopaties
cervicals metastàsiques (un augment patològic dels ganglis
limfàtics del coll). Per aquest motiu cal que un dels objectius de
l’assistència primària sigui la detecció precoç del càncer en
qualsevol d’aquestes localitzacions mitjançant la revisió sistemàtica
de les mucoses de la cavitat oral,
i biòpsia de qualsevol lesió sospitosa que no remeti amb un
tractament simptomàtic al cap de quinze dies.
A la cavitat oral hi ha també lesions premalignes, és a dir que no
són càncer però que tenen un alt risc i en qualsevol moment poden
convertir-se en càncer. Dites lesions hauran d’alertar el metge i
l’estomatòleg per tal d’iniciar una correcta valoració del risc de
cada lesió permaligna. Els controls periòdics d’aquestes lesions per
part d’un especialista qualificat, i la biòpsia en cas de sospita és la
conducta adequada. Davant la sospita d’un tumor, l’estudi
anatòmico-patològic serveix per confirmar el diagnòstic i conèixer
les seves característiques. De manera simultània i amb la finalitat
de conèixer l’extensió del tumor ha de realitzar-se un estudi
radiològic que inclogui ortopantomografia i ressonància magnètica
nuclear de la zona afectada i del coll.
Un cop confirmat el diagnòstic i després d’estudiar el tumor, haurà
d’iniciar-se sense més demora el tractament. A l’hora de prendre
decisions terapèutiques, és important tenir en compte les
dimensions del tumor, el grau d’invasió local, l’afectació dels
ganglis limfàtics regionals i descartar qualsevol metàstasi a
distància o l’existència d’una segona neoplàsia sincrònica.
Actualment se sap que el càncer oral pot tornar a desenvolupar-se
en una altra localització diferent i totalment independent a la
inicial. De fet, segons com, existiria una malignització de camp, la
qual cosa implica que la boca d’un pacient fumador i bevedor que