Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

Memòria COEC 1991/1994
Informe dels resultats del programa català de salut gingival
En cada sextant es van
examinar amb la sonda de
l’OMS totes les peces
presents, amb la intenció de
poder detectar els signes
següents:
A quants pacients va
realitzar exploració
periodontal?
No Sí
65% 35%
Edat del pacient
Menys de 15 anys
De 15 a 25 anys
De 25 a 40 anys
NS/NC
7%
33%
36%
21%
3%
0. salut o absència de signes
1. sagnia en sondar
lleugerement
2. presència de càlcul
subgingival
3. bosses de 4-5 mm de
profunditat
4. bosses de 6 mm de
profunditat o superiors i
5. absència de peces dentàries
en aquell quadrant
S’escollia i registrava
únicament el valor més alt
detectat en cada sextant, que
li donava un codi o valor. Es
representava, per tant, la
situació periodontal de cada
individu mitjançant sis
números.
Resultats
Van col.laborar en la
campanya de manera
totalment desinteressada al
voltant del 17-18% de la
col.legiació, és a dir, més de
300 professionals. Es desprèn
de les enquestes contestades i
retornades pels professionals,
les dades següents:
• La majoria dels dentistes
participants tenien entre 30 i
40 anys (67,0%), solament el
22% tenien més de 40 anys.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
50
Aquesta distribució confirma
el gran rejoveniment de la
professió a causa de la
massiva incorporació de nous
professionals. Una enquesta
realitzada el 1987 va
demostrar que un 54,6% dels
professionals havien acabat
l’especialitat després de 1980.
• Un de cada tres dentistes
col.legiats es va llicenciar en
un país estranger, essent el
més freqüent Argentina,
seguit de la República
Dominicana.
• El 58% treballen a
poblacions de més de 100.000
habitants.
•Quant a la forma d’exercici,
la majoria (80%) prefereixen
la pràctica individual, davant
de diferents formes de societat
(16%) o el treball per compte
d’altri. Dita tendència no
correspon a l’estat actual de la
situació, ja que com és sabut,
degut a la gran afluència de
nous dentistes, recentment
graduats, i a les condicions
sòcio-econòmiques del país, i
també a la millor cobertura
professional ja existent, és
freqüent que els nous col·legiats
treballin per a tercers.
• El 96% són Generalistes
enfront d’un 4% que
exerceixen alguna especialitat.
• Gairebé la meitat del temps
de clínica és dedicat a
realitzar procediments
d’odontologia restauradora de
nens i adults. La pròtesi
ocupa un 7%; l’endodòncia
un 2%; la periodòncia
solament un 8%,
i la prevenció un 6%.
Hem de considerar que,
assumint la realitat
epidemiològica, segons la qual
entre el 50 i el 60% de la
població adulta necessita
tractament de malaltia
periodontal, sobretot en les
seves formes moderades, ens
sembla baix el temps total que
dediquen els professionals de
pràctica general a la
periodòncia, la qual cosa ens
fa pensar que, d’alguna
manera, o no es tracta i no es
diagnostica o es tracta de
manera insuficient.
• El sondatge periodontal
sistemàtic el realitzen
solament un 26% dels
professionals, essent la
resposta més freqüent, “ho
faig de vegades” (66%).
Considerant que molts
dentistes eren “repetidors” de
campanyes d’anys anteriors,
i essent un dels objectius
primordials d’aquest
Programa conscienciar els
professionals sobre la
necessitat d’introduir el
diagnòstic periodontal
rutinari en la seva pràctica
clínica, observem que en
l’àmbit comparatiu no ha
augmentat el nombre de
col.legues que fan servir la
sonda periodontal de manera
sistemàtica al cap de tres
anys. Això suggereix que
caldrà replantejar aquest
objectiu o, si més no,
augmentar l’esforç en
l’aspecte educatiu
professional, atès que ens
sembla un pilar bàsic a l’hora
de realitzar una adequada
odontologia.
Valoració del Programa
Un 91% va contestar que
aquest tipus de campanyes
són útils i que cal millorar la
informació i educació bucodental
de la població i que
l’educació incrementa la
demanda assistencial.