Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

Memòria COEC 1991/1994
El Reial Decret 1594,
publicat el 8/9/94,
desenvolupa la Llei
10/1986, que regula
les professions
d’odontòleg, protèsic i
higienista dental.
El nostre Col·legi,
després d’haver
treballat molt
activament en aquest
tema, ja feia temps
que esperava aquesta
normativa que aclarís
més, si escau, les
funcions de cada un
dels professionals que
poden intervenir en el
tractament
odontostomatològic.
Queda clar, una vegada
més, que el protèsic no
pot treballar en boca i
que l’higienista dental
només pot treballar
sota la supervisió
directa d’un odontòleg
o estomatòleg.
36
Regulació de les professions d’odontòleg, protèsic i higienista dental
Les llacunes poden
generar problemes
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
El Reial Decret no és el
millor que podíem
esperar, però podria haver
estat pitjor.
Vertebra una sèrie d’objectius:
1r. Estableix les competències
de l’equip professional que va
crear la Llei.
2n. Protegeix la població i
el personal, amb la regulació
dels equipaments, les
instal·lacions i les condicions
de treball, que garanteixen
la no transmissió de malalties
contagioses i la protecció
davant radiacions i tòxics.
3r. Obliga a dur el registre
de les actuacions
odontostomatològiques i
protèsiques, la qual cosa serà
bo davant determinats
processos judicials.
4t. Delimita d’una manera
clara responsabilitats: les de
l’odontòleg enfront el pacient
i les del protèsic enfront
l’odontòleg.
Les tres professions que es
regulen queden perfectament
delimitades, amb unes
competències clares entre sí,
impedint actuacions clíniques
per part dels protèsics, i
d’independència per part dels
higienistes. Això permetrà
que cada professió es
desenvolupi en plenitud dins
la seva àrea i redundarà en
benefici de l’odontologia.
Contràriament, existeixen
algunes llacunes que poden
complicar l’exercici de les tres
professions.
Així:
1. Els cirurgians maxil·lofacials
queden com a màxims
especialistes en el seu camp
–que s’entén que és la
cirurgia–, però que en la Llei
pot interpretar-se com
l’“Odontologia”, per a la
qual no estan preparats
si no disposen del títol
d’“estomatòleg” o
d’“odontòleg”.
2. Els odontòlegs poden, com
els estomatòlegs, fabricar
pròtesis i dsposar d’un
laboratori, però no queda
recollit al R. D., mentre que,
a l’antic títol d’”odontòleg”,
encara vigent, hi consta inclòs
en el redactat de les seves
competències.
3. Es continua considerant
el protèsic com a personal
sanitari no facultatiu, la qual
cosa és una catalogació
diferent a la que se li dóna als
països més desenvolupats i
pressuposa una denominació
errònia.
4. El fet que els higienistes
desenvolupin les seves
funcions com a ajudants i
col.laboradors de facultatius
mèdics, només pot
interpretar-se com a “metges
estomatòlegs”, ja que
altrament aniria en contra
del propi esperit del R. D.
i trencaria el normal equip
professional que ha de ser
dirigit solament per
estomatòlegs i odontòlegs.
En definitiva, és un R. D.
amb algunes llacunes que
poden generar problemes.
José Luis Navarro Majó
Article publicat a la Gaceta
Dental, núm. 51, d’octubre
de 1994.