Memòria d'activitats - Col·legi Oficial d'Odontòlegs i Estomatòlegs de ...

COL·LEGI OFICIAL
D’ODÒNTOLEGS I ESTOMATÒLEGS
DE CATALUNYA
Memòria d’activitats
1991/1994

5 Juntes de govern
6 Presentació
9 Activitats
SEUS COL·LEGIALS
10 Barcelona
11 Girona
12 Lleida
13 Tarragona
ACTES CIENTÍFICS
14 Programa acadèmic col·legial
19 Asèpsia en Odontologia
19 Vacunes contra l’hepatitis B
20 Segon Congrés Català d’Odontostomatologia
22 Congrés Mundial d’Odontologia de l’ FDI, octubre de 1998
SERVEIS COL·LEGIALS
24 Biblioteca i videoteca
26 Serveis delegats
28 Borsa de treball
DEFENSA D’INTERESSOS PROFESSIONALS
29 Deontologia professional i mala praxi
30 Assessoria jurídica
32 Comissió d’assegurances dentals
33 Registre de clíniques dentals
36 Regulació de les professions d’odontòleg, protèsic i higienista
37 Lluita contra l’intrusisme
38 Els autònoms i la doble cotització
COMUNICACIÓ COL·LEGI-COL·LEGIAT
40 Normalització lingüística
41 Revista COEC
42 Centre de serveis videotext
44 Altres mitjans d’informació
45 Enquesta ’95
CAMPANYES PÚBLIQUES
49 Informe dels resultats del programa català de salut gingival
3
Sumari
52 Campanya contra el càncer de boca
54 Dia Mundial de la Salut Oral: 7 d’abril de 1994
55 Campanyes de promoció dels col·legiats
RELACIONS AMB ALTRES INSTITUCIONS
56 Comissions de treball
57 Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España
58 Intercol·legial de col·legis professionals de Catalunya
60 Presència en altres institucions representatives
ACTIVITATS PARACOL·LEGIALS
61 Museu Odontològic de Catalunya
62 Serveis d’urgències col·legials
64 Confraria de Santa Apol·lònia
TRESORERIA COL·LEGIAL
66 Estat de la tresoreria
ACTES SOCIALS
70 Vida social
73 Annexos
ANNEX I
74 Legislació: Real Decreto 1594/1994
ANNEX II
76 Legislació: Registre de clíniques dentals
ANNEX III
78 Pòlissa de responsabilitat civil professional
ANNEX IV
80 Evolució de la col·legiació
ANNEX V
82 Com som i què pensem els odontòlegs del 2000?
ANNEX VI
85 Col·legiats distingits
86 Col·legiats honorífics
87 Llista de col·legiats
Memòria COEC 1991 / 1994

5
Junta de govern de Catalunya
José Luis Navarro Majó, president
Joan Oliveres Folguera, vice-president
Carles Serra de Fortuny, secretari
José Juan Vilar Martínez, vice-secretari
Jorge Arnáiz Abella, tresorer
Xavier Costa Codina, vocal
Alberto Pérez-Porro, vocal
Joaquim Porta Jorba, vocal
Pere Harster Nadal, conseller
* També han format part de la junta de govern de Catalunya:
José Antonio Ferrándiz Esteve (tresorer) i Josep Piera Montes (secretari)
Junta de govern de Girona
Enric Gaset Borràs, president
Anna Vila Reyner, secretari
Zeger Depoorter Van Vinckel, tresorer
Ignasi Mendieta Fiter, vocal
Carme Serra Centelles, vocal
Jesús Isern Roca, vocal
Francesc Álvarez Regincós, vocal
Junta de govern de Lleida
José Angel Figuerol Corvino, president
Ramon Xam-mar Mangrané, secretari
Josep Qui Fontanals, vocal
Xavier Florensa Oribe, vocal
Mario Montoy Santacreu, vocal
Junta de govern de Tarragona
Ramir Solé Llort, president
Juan José Ruiz Manrique, secretari
Ramon Moreno Perona, tresorer
M. Luz Alegre, vocal
Rafael Montes Navarro, vocal
Gabriela Erice, vocal

Memòria COEC 1991 / 1994
P R E S E N T A C I Ó
6
Em satisfà poder col.laborar amb aquestes breus línies a la Memòria d’Activitats
del Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.
És de tots coneguda la importància que té la salut buco-dental en el context general
de l’assistència sanitària. Per aquest motiu és impossible de concebre una bona
política sanitària sense considerar un ampli ventall d’accions dirigides a aconseguir
una bona salut dental.
El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya, amb
l’objectiu de millorar la salut buco-dental al nostre país i alhora realitzar accions
educatives per a la formació dels professionals, va crear el Programa de Salut bucodental.
Però cal dir que aquesta i altres accions impulsades durant els darrers anys
no tindrien un bon fi sense la col.laboració dels professionals de l’Odontologia
i l’Estomatologia, un bon exemple de la qual és la creació del Registre de les
Clíniques Dentals. El fet de requerir el compliment d’uns requisits mínims garanteix
uns estàndars de qualitat i homologa els consultoris dentals que funcionen a
Catalunya, al mateix temps que és una eina més per a la lluita contra l’intrusisme
professional.
En els propers anys, la salut dental anirà adquirint cada vegada més protagonisme
donat que l’educació sanitària de la població està comportant un increment de la
demanda de serveis i tractaments odontològics. En aquest sentit, el treball conjunt
d’aquest col·legi i del Departament de Sanitat i Seguretat Social es planteja sota la
perspectiva del repte de continuar millorant la salut dental dels catalans a través
d’una correcta educació sanitària i d’una assistència de qualitat.
Per acabar, voldria agrair la col·laboració que hem tingut en tot moment per part
del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya tot desitjant poder seguir
comptant amb el seu suport en les activitats i les iniciatives que puguin plantejar-se
en el futur.
Xavier Trias i Vidal de Llobatera
Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya

P R E S E N T A C I Ó
7
Per mi és una satisfacció poder editar aquesta memòria del que han estat els quatre anys d’activitat
de la junta de govern i de tots aquells que des d’aquest col·legi han fet possible el dia a dia de
l’activitat col·legial.
Una memòria ha de constatar la realitat dels esdeveniments, però aquests no s’haurien produït sense la
bona gestió de les juntes anteriors i, molt especialment, de les últimes, les tres presidides pel Dr. José
Navarro Ferrero, la presidida pel Dr. Santiago Jané Ferrer i les dues del Dr. Pere Harster Nadal que
van plantar els pilars de l’actual col·legi.
Quatre anys han permès a la junta de govern iniciar una transformació profunda que perfila el que,
pensem, ha de ser un col·legi professional modern, on els serveis han d’ocupar una gran part de la seva
activitat, pels quals el col·legiat acudeix al col·legi i acaba sentint-se a casa seva. No és una tasca fàcil
quan no es té tradició i es parteix del no-res, però la resposta ha estat suficient i ha d’estimular les
futures juntes.
Les nostres accions queden recollides en aquesta publicació, però vull destacar la presència permanent
als mitjans de comunicació i la millora de la informació col·legial al col·legiat. La premsa, la televisió
i la ràdio han alertat de l’existència d’intrusisme i d’il·legalitat , i la nostra publicació de llistes de
col·legiats i el registre de clíniques dentals de la Generalitat ajuden a la seva denúncia pública. Dites
accions han de sumar-se a l’obertura d’expedients als que han transgredit les normes deontològiques
sobre publicitat i competència deslleial amb el resultat d’una disminució evident dels incompliments
estatutaris.
Vull destacar, també, que com a conseqüència de l’aparició de les anomenades pòlisses multidentals
que han provocat l’abaratiment dels serveis dentals, però sense la qualitat mínima, com ells mateixos
han reconegut als nostres debats col·legials, hem obert un diàleg amb les companyies d’assegurances
que conformarà part de l’atenció dental del futur, a la recerca de la dignitat professional d’un col·lectiu
no homogeni, on l’excés de professionals marcarà el desenvolupament de la nostra activitat.
Cal remarcar finalment la informació continuada que ha culminat amb el Segon Congrés Català,
l’activitat palesa ha ajudat la posada al dia que és imprescindible perquè la bona praxi sigui la norma.
Vull agrair a tots els membres de la junta de govern i a tots aquells que apareixen a les pàgines
interiors, perquè amb la seva desinteressada col·laboració el nostre col.legi avança a grans passes.
José Luis Navarro Majó
President del COEC
Memòria COEC 1991 / 1994

9
activitats
Memòria COEC 1991 / 1994

Memòria COEC 1991 / 1994
Junta de govern. ■
* Berguedà-Lleida: (Gósol) ** Osona-Girona: (Viladrau, Espinelves, Vidrà)
S E U S C O L · L E G I A L S
Barcelona
Barcelona és la seu del Col·legi de Catalunya. A Barcelona
s’hi concentra la secretaria, els cursos pràctics, la biblioteca,
el museu... I a poc a poc, a mesura que ha anat augmentant el
nombre de col·legiats i l’activitat col·legial amb nous serveis,
el Col·legi ha anat quedant petit.
Durant aquests darrers quatre anys, Girona, Lleida i Tarragona
han adquirit nous locals per afrontar a aquestes noves necessitats
d’espai i servei. La seu de Catalunya és l’única que queda per
remodelar. El debat ja és obert: necessitem una nova seu.
Aquests darrers quatre anys s’han fet petites obres de condicionament
per adequar parts del Col·legi a les noves necessitats. Però està
pendent la gran remodelació per actualitzar la infraestructura.
10
José L. Navarro Majó
Comarca Clíniques Dentistes Habitants Hab. x Dentista
Anoia 21 21 82.450 3.927
Alt Penedès 16 26 69.863 2.687
Bages 48 58 152.177 2.623
Barcelonès 893 981 2.302.137 2.346
Berguedà * 10 11 38.965 3.542
Baix Llobregat 158 178 610.192 3.428
Garraf 24 24 76.915 3.204
Maresme 101 107 293.103 2.739
Osona ** 33 35 117.442 3.355
Vallès Occidental 211 245 649.699 2.651
Vallès Oriental 100 105 262.513 2.500
Seu del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. ■
(edifici propietat de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears).
Resultats enquesta: nova seu col·legial
Enquestes seu contestades......................................................674
Enquestes seu no contestades ...................................................61
1. Estaríeu disposat a assumir un increment de quota de
2.500,- Ptes./mes per finançar l’adquisició d’una nova seu?
• Sí ........................................................................................341
• No ......................................................................................333
2. En cas afirmatiu preferiria:
• Un edifici ja construït perquè al cap de poc temps de
començar a pagar ja podria gaudir de la nova seu...............158
• Un solar, començar a pagar i utilitzar-lo al cap de 2-3 anys ..160
• En blanc................................................................................23

La fita més important d’aquesta legislatura ha estat la
culminació d’un projecte que havien iniciat les juntes anteriors:
la nova seu del Col·legi de Girona.
Aquesta nova seu ha de servir per enfortir el lligam del Col·legi
amb tots els col·legiats. A poc a poc hi hem anat desenvolupant
les tasques de secretaria, així com diversos actes científics.
Per altra banda, també és important recalcar que Girona és una de les
províncies espanyoles que més professionals té per habitant, arribant
a la comarca del Gironès a un professional per 1.800 habitants.
La plètora professional, amb tot el que això comporta, va canviant
el perfil professional de l’odontostomatòleg que ja no sempre pot
arribar a exercir la professió de forma liberal en exclusiva.
Hem procurat obrir vies als nous companys i adequar les decisions
de la Junta a aquesta nova realitat.
Enric Gaset Borràs
■ Dr. Navarro, Sr. Arnau, Dr. Gaset i Sr. Pasqual
celebrant la inauguració de la nova seu.
S E U S C O L · L E G I A L S
11
Girona
Comarca Clíniques Dentistes Habitants Hab. x Dentista
Alt Empordà 29 34 90.755 22.682
Baix Empordà 33 35 89.930 2.569
Cerdanya * 5 3 12.396 4.132
Garrotxa 11 10 46.060 4.606
Gironès 65 69 125.875 1.824
Pla de L’Estany 5 7 21.072 3.010
Ripollès 6 6 27.167 4.527
Selva ** 46 43 98.255 2.285
* Cerdanya-Lleida: (Bellver de Cerdanya, Lles, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans)
** Selva-Barcelona: (Fogars de Tordera)
■ Imatges de l’interior de la nova seu de Girona.
■ Junta de Govern del Col·legi de Girona.
Memòria COEC 1991 / 1994

Memòria COEC 1991 / 1994
La Junta de Govern del Col·legi de Lleida, durant aquests darrers
quatre anys, ha posat especial èmfasi en la lluita contra
l’intrusisme, la publicitat enganyosa i antiestatutària, i la
proliferació de clíniques il·legals.
Durant aquesta legislatura també hem inaugurat els nous locals
del Col·legi, amb capacitat i infraestructures suficients per acollir
manifestacions científiques, i també totes aquelles activitats
d’interès per als col·legiats de Lleida.
José A. Figuerol Corvino
Imatges de la sala d’actes de la seu de Lleida. ■
S E U S C O L · L E G I A L S
12
Lleida
Comarca Clíniques Dentistes Habitants Hab. x Dentista
Alta Ribagorça 1 2 3.514 1.757
Alt Urgell 5 7 19.010 2.715
Garrigues 4 4 19.429 4.857
Noguera 7 7 34.782 4.968
Pla d’Urgell 7 10 28.802 2.880
Pallars Jussà 5 4 12.860 3.220
Pallars Sobirà 1 1 5.418 5.418
Segrià 58 59 162.904 2.761
Segarra 4 3 17.040 5.680
Solsonès 3 4 10.792 2.698
Urgell 8 9 29.789 3.309
Vall d’Aran 5 7 6.184 883

Aquesta darrera legislatura ha estat per Tarragona una època
de canvis importants: plètora professional molt acusada a
determinades comarques, irrupció de les companyies d’assegurances,
desenvolupament de les ABS i dels CAPS, per part de la Conselleria
de Sanitat amb la contractació de professionals...
Per afrontar aquesta nova etapa, es va adequar un nou local,
que va ésser inaugurat pel president del Col·legi de Catalunya.
S’ha procurat fer arribar el Col·legi a tots els àmbits de
la professió, tot constatant que no sempre és possible assolir
els objectius que, com a entitat corporativa, ens havíem proposat:
eradicació de l’intrusisme i de la publicitat comparativa de preus,
denúncia i tancament dels consultoris il·legals.
És cert que s’obre una nova etapa amb la incorporació de nous
perfils professionals: els companys que treballaran per
l’administració a les ABS i CAPS, i els que ho faran per les
companyies d’assegurances o seran assalariats de clíniques dentals
més grans. A Tarragona, aquesta nova etapa ja ha començat.
■ Diversos membres de la Junta de Govern de Tarragona.
Ramir Solé Llort
S E U S C O L · L E G I A L S
13
Tarragona
■ Celebració de la diada de Sta. Apol·lònia.
Comarca Clíniques Dentistes Habitants Hab. x Dentista
Alt Camp 10 10 34.016 3.402
Baix Camp 40 41 131.599 3.209
Baix Ebre 17 17 64.645 3.802
Baix Penedès 13 10 38.080 3.808
Conca de Barberà 5 4 18.001 4.500
Montsià 17 15 54.307 3.620
Priorat 1 1 9.475 9.475
Ribera d’Ebre 5 5 23.055 4.611
Tarragonès 53 51 155.881 3.056
Terra Alta 1 1 12.945 12.945
Memòria COEC 1991 / 1994

Memòria COEC 1991/1994
Comissió científica
1992-1994
Joaquín Porta Jorba
Coordinador
Membres
Francesc Casas Botellé
Xavier Costa Codina
Joan Oliveres Folguera
Eduard Padrós Fradera
Juan Rumeu Milá
Lluís Tresserra Llauradó
Santiago Jané Noblom
Coordinador
A C T E S C I E N T Í F I C S
14
Programa acadèmic col·legial
Presentació
En rebre l’encàrrec del Dr. José Luis Navarro, el nostre president,
d’organitzar el curs acadèmic durant els anys 92-95, vaig tenir
una idea clara: Renovació.
Renovar els cursos ja existents, de bon nivell, però potser repetits
excessivament per tal de conformar un programa atractiu.
Renovar el contacte amb dictants estrangers, quelcom
d’imprescindible si volem augmentar el nostre nivell.
Renovar els temes de les taules rodones i fer-los més interessants.
El resultat ha estat: Canvi cada any del 50% dels cursos.
Augment d’un 30% de les inscripcions i assistència massiva a les
taules rodones, la qual cosa ens ha fet pensar moltes vegades en
una nova seu.
Com a resultat afegit, però no fonamental, ha estat aconseguir un
balanç econòmic equilibrat.
Han estat anys de treball, de treball per a tothom, des dels
components de la comissió científica, fins del personal del Col·legi,
a qui des d’aquestes línies expresso el meu agraïment.
Tots junts hem compartit preocupacions a l’inici, satisfaccions al
final, i resta com a balanç en tots nosaltres la satisfacció d’haver
compartit una cosa molt important: la il·lusió per la professió.
Comissió científica
1991-1992
Membres
José Mª Anglada Cantarell
Carlos Bru de Sala
Glòria Calsina Gomis
Francisco Iglesias Camiña
Luis Jané Noblom
Ignacio Mainou Cid
Jordi Samsó Manzanedo
Nicolàs Sixto Tapia
Joaquín Porta Jorba
Nombre de cursos, conferències i assistents
1991-1992 Nre. Assistents
Conferències i simposis
Cursos
15
16
Durant aquest curs acadèmic es va celebrar
el Primer Congrés Català d’Odontostomatologia.
1992–1993
Conferències i simposis
Cursos
1993–1994
Conferències i simposis
Cursos
15
15
16
18
Durant aquest curs acadèmic es va celebrar
el Segon Congrés Català d’Odontostomatologia.
1994–1995
Conferències i simposis
Cursos
16
17
837
702
1444
995
990
876
1001
1546
1273
697

Curs Acadèmic
1991-1992
CONFERÈNCIES
• Las amalgamas adheridas vistas
por dentro.
Eduardo Padrós Fradera
• Ceràmiques: estat actual
Maria Peraire Ardèvol
• Precisión y prostodoncia.
José Antonio Ferrándiz Esteve
• Condensación lateral. ¿Puede
ser una opción en la década de
los 90?.
Jordi López Roura
• Profilaxi en estomatologia
amb rehabilitació neuro-oclusal
(R.N.O.).
Pedro Planas Casanovas
• Solucions estètiques per al
front anterior en periodòncia.
Juan Rumeu Milá
• La infecció per VIH a la consulta
dental.
Tomàs Pumarola Suñé
• Nuevas tecnologías en endodoncia.
Esteban Brau Aguadé
• Sessió oberta del curs de Cirurgia
oral.
• La primera visita en la consulta
dental (nuevo enfoque).
Pietro Bestaggini
•Enfermedad periodontal en ni-
ños y adolescentes.
Carlos Mendieta Fiter
• La prevenció de la transmissió
del virus de la immunodeficiència
humana (VIH) a les consultes
d’odontologia.
Carol A. Ciesielski
• Ortodoncia. Tomas de radiografías
en céntrica, ¿cuándo y
por qué?.
Pedro Ruiz Mirete
• Reconstrucciones protésicas
en dientes endodonciados.
Jean Claude Harter
CURSOS
• Conceptos de actualidad y
métodos en endodoncia quirúrgica
y no quirúrgica.
Marwan Abou-Rass
• Curs teórico y teórico-práctico
sobre rehabilitación oral,
prótesis fija metálica y ceramometálica.
Ernest Mallat Desplats
• Curso teórico práctico sobre
prótesis parcial removible.
Ernest Mallat Desplats
• Curso de gestión dental dirigido
al personal auxiliar.
Josep Geli Burguès, Luis Jané
Noblom
• XII Curso básico-teóricopráctico
de cirugía oral.
A C T E S C I E N T Í F I C S
15
Programa acadèmic col·legial
Cosme Gay Escoda
• Curso de diagnóstico y tratamiento
de la disfunción craneomandibular.
Joan Salsench Cabré
• Curso teórico y teórico-práctico
sobre rehabilitación oral,
prótesis fija metálica y ceramometálica.
Ernest Mallat Desplats
• Curso teórico-práctico para
auxiliares dentales.
Àngel Bellet Cubells, Lluís Bellet
Dalmau
• Curso teórico-práctico de deformidades
del esqueleto facial
y anomalías dentofaciales.
Francesc Casas Botellé, Guillermo
Raspall Martín
• Seminario teórico-práctico de
diagnóstico, pronóstico y tratamiento
de problemas periodontales.
Glòria Calsina Gomis, Jordi
Cambra Sánchez
• Curso teórico-práctico de implantes
osteointegrados, sistema
Branemark en el desdentado total
o parcial.
Ernest Mallat Desplats, José
Luis Navarro Majó, Guillermo
Raspall Martín
Curs Acadèmic
1992-1993
CONFERÈNCIES
• Uso de la lógica en el diagnóstico
y tratamiento ortodóncicos.
José Carrière Pons
• Estado actual en el tratamiento
multidisciplinario de los problemas
craneomandibulares.
Moderador:
Eduardo Vázquez Rodríguez
Ponents: Cosme Gay Escoda,
Fernando Magdaleno Quintanal,
Pedro Ruiz Mirete, Rafael
Fernández
• Conceptes bàsics d’odontopediatria
per a l’odontostomatòleg
general.
Moderador:
Xavier Costa Codina
Ponents:
Tècniques de control de la conducta.
José Ramón Boj Quesada
Odontologia conservadora i
tractament polpar en dentició
temporal i definitiva jove.
Salvador Flores Monreal
Cirurgia oral infantil.
Cosme Gay Escoda
Ortodòncia interceptiva i funcional
en dentició temporal i mixta.
Josep M. Ustrell Torrent
• Ionómeros de vidrio.
Martin Edelberg
• Periodoncia e implantes.
Moderador: Juan Rumeu Milá
Ponents:
Consideraciones en el tratamiento
perio-implanto-protésico.
Jaime Llena Blasco
Nuevos conceptos en biología y
microbiología periimplantaria.
Periimplantitis.
Mariano Sanz Alonso
Regeneración tisular guiada e
implantes osteointegrados.
Alberto Sicilia Felechosa
• Cuatro sistemas cefalométricos
ideados para el estudio del
perfil facial.
Pedro Ruiz Mirete
• Valoració clínica dels diversos
implants utilitzats per la
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
unitat d’implantologia bucal de
la Facultat d’Odontologia de
Barcelona
Moderador: Cosme Gay Escoda
Ponents: Tomàs Escuín Henar
José Javier Echeverría García
Mario Mateos Micas
Jaime Murtra Ferré
Manuel Piñera Penalva
Mª Ángeles Sánchez Garcés
• Sessió oberta del curs teòricopràctic
de Cirurgia oral.
Reconstitution prothetique conjointe
de grande etendue
sur des patients souffrant
de dysfonctionnement cranio
mandibulaire.
P.H. Dupas
Les antiseptiques en paradontologie
et interets en omnipratiques.
H. Boutigny
Protheses amovibles partielles
et totales chez l’enfant.
P. Lafforque
• Patología quirúrgica
de la lengua y suelo de boca.
Moderador:
Luis Tresserra Llauradó
Ponents: Carlos Martí Pagés
Andrés Valdés Beltrán
Ramón Buenechea Imaz
• Sessió oberta del IV Curs teòrico-pràctic
sobre oclusió.
Moderador: Jaime Gil Lozano
Ponents:
José Antonio Ferrándiz Esteve
Fernando Magdaleno Quintanal
Maria Fe Serrano Madrigal
Agustín Campos Ortega
Urbano Santana Penín
Crispín Alegre
• Tractament multidisciplinari
en ortodòncia d’adults. Malaltia
periodontal. Ortodòncia preprotèsica.
Xavier Casas Estivales
• Estructura protèsica
i materials en implantologia.
Ernest Mallat Desplats
• Endodoncia. Conceptos actuales
(biomecánica, obturación...)
Moderador:
Joan Oliveres Folguera
Ponents: Jordi López Roura
Pedro Badanelli Marcano
Pedro Ruiz de Temiño
• Un nuevo método para conseguir
ajuste pasivo en prótesis ceramometálicas
sobre implantes
osteointegrados.
Carlos Aparicio Magallón
Presentación
Eduardo Padrós Fradera
Estudio al S.E.M. de los tags
de diferentes adhesivos.
Miguel Ángel Vilches Díaz
El futuro en operatoria dental.
José Carlos de la Macorra
A C T E S C I E N T Í F I C S
16
Programa acadèmic col·legial
Los colores como ayuda en el
ajuste oclusal de las reconstrucciones.
CURSOS
• Curso de periodoncia.
Daniel H. Fine, Charles M. Reeve,
Carlos Mendieta Fiter
• Curs de diagnòstic i pla
de tractament en ortodòncia.
Francesc Casas Botellé
• Curso de introducción a la
periodoncia clínica e implantológica.
Jaime Llena Blasco, Juan Rumeu
Milá, José Juan Vilar Martínez
• Curso de gestión dental dirigido
al personal auxiliar.
Josep Geli Burguès, Luis Jané
Noblom
• Curso de actualización
en prótesis ceramometálica
y en nuevas cerámicas de alta
resistencia.
John W. Mc.Lean
Curso de odontopediatría.
Xavier Costa Codina
• Curso teórico-práctico sobre
prótesis parcial removible.
Ernest Mallat Desplats
• XIII Curso básico-teóricopráctico
de cirugía oral.
Cosme Gay Escoda
• Curso teórico-práctico para
auxiliares dentales.
Àngel Bellet Cubells,
Lluís Bellet Dalmau
• IV Curso teórico-práctico de
oclusión.
Tomàs Escuín Henar,
Francesc Orriols Bordas,
Pedro Ruiz Mirete
• Curso teórico y teórico-práctico
sobre rehabilitación oral,
prótesis fija metálica y ceramometálica.
Ernest Mallat Desplats
• Curso teórico-práctico
de implantes osteointegrados,
sistema Branemark en el desdentado
total o parcial.
Ernest Mallat Desplats,
José Luis Navarro Majó,
Guillermo Raspall Martín
• Curso de prótesis sobre implantes
osteointegrados, sistema
Branemark.
Carlos Aparicio Magallón, Graham
White
• I Curso de informática por correspondencia
aplicado a la
odontoestomatología.
Josep Piera Montes
• III Curso de gestión dental
por correspondencia.
Josep Geli Burguès,
Luis Jané Noblom
Curs Acadèmic
1993-1994
CONFERÈNCIES
• Estado actual de la operatoria
dental. La odontología adhesiva
y estética.
José Luis Navarro Majó
• Comentaris sobre la nova normativa
d’instal.lacions de radiodiagnòstic.
Adolfo M. Rubio Goday
• La ortodoncia como rehabilitación
natural ideal: casos clínicos
Pedro Ruiz Mirete
• Extremos libres superiores
e implantes.
Joan Pi Urgell
• Avances en regeneración
en periodoncia e implantes.
Moderador:
José Juan Vilar Martínez
Ponents:
Ion Zabalegui Andonegui,
José Javier Echeverría García,
Pedro Martínez Canut
• Programes comunitaris en
prevenció de càries i malaltia
periodontal.
Jaume Sard Sánchez
Prevenció de càries i malaltia periodontal
a la consulta privada.
Luis Bellet Dalmau
Prevenció i tractament precoç

de les maloclusions.
Abel Cahuana Cárdenas
Diagnòstic precoç i prevenció
de la patologia de l’ATM i el
bruxisme.
Jordi Martínez Gomis
• Diagnóstico en prótesis de
precisión.
Moderador:
Jordi Samsó Manzanedo
Ponents: Joan Salsench Cabré,
Maria Peraire Ardèvol,
Antonio Fons Font,
Tomàs Escuín Henar
• Necesidad de futuro. Implantología.
Una nueva alternativa.
Alejandro Padrós Fradera
• Asepsia en la clínica dental.
Joaquín Porta Jorba
• Ortodoncia interceptiva.
Moderador:
Arturo Costa Campos
Ponents:
Mª Teresa Vilar Martínez
Mª Carmen Marrero Fariña
Xavier Casas Estivales
• CEREC: un any d’experiència
a la clínica privada.
Joan Cadafalch Cabaní
• Nuevas técnicas de obturación
en endodoncia.
Arturo Vicente Gómez
• Consideraciones sobre la acción
del flúor.
Stephen J. Moss
• Estética y ajuste pasivo en prótesis
osteointegradas.
Carlos Aparicio Magallón
• Tratamiento multidisciplinario
del labio leporino.
Moderador:
Lluís Tresserra Llauradó
Ponents: Enrique Perelló,
José Carrière Pons,
Joaquín Porta Jorba
• Síndrome del diente fisurado.
Consideraciones clínicas y de laboratorio.
Rafael Llamas Cadavall
• La interfase amalgama-resina
adhesiva. Análisis y repercusiones
clínicas.
Arturo Martínez Insúa
CURSOS
• Curso avanzado de periodoncia
para odontoestomatólogos
A C T E S C I E N T Í F I C S
17
Programa acadèmic col·legial
generales: la secuencia en el tratamiento
multidisciplinario entre
periodoncia, prostodoncia
e implantes.
J. David Kohn
• Curs de dianòstic i pla de
tractament en ortodòncia.
Francesc Casas Botellé
• Curso práctico para personal
auxiliar e higienistas dentales.
Juan Rumeu Milá,
José Juan Vilar Martínez
• Curso de urgencias en el consultorio
de odontoestomatología.
Luis García Castrillo,
Víctor Martínez Landeras
• III Curso intensivo de gestión
dental dirigido al personal auxiliar.
Luis Jané Noblom,
Josep Geli Burguès
• Curso sobre adhesivos dentales.
John Kanka III
• Curso sobre utilización de
aparatos funcionales en la clínica
ortodóncica.
Alejandro Pascual Martínez,
Joaquin Travesí Gómez
• XIV Curso básico-teórico de
cirugía oral.
Cosme Gay Escoda
• Curso teórico-práctico sobre
reconstrucción de dientes endodonciados.
Josep M. Casanellas Bassols
• V Curso teórico-práctico de
oclusión.
Tomàs Escuín Henar,
Francesc Orriols Bordas,
Pedro Ruiz Mirete
• Curso teórico-práctico para
auxiliares dentales
Àngel Bellet Cubells,
Lluís Bellet Dalmau
• Curso de diagnóstico y tratamiento
periodontal quirúrgico.
Carlos Mendieta Fiter
• Curso interactivo de odontopediatría
y ortodoncia.
José Duran Von Arx,
Juan Ramón Boj Quesada
• Análisis teórico-práctico de
oclusión para rehabilitación con
estudio pantográfico en articulador
Denar D5A
Eduardo Cadafalch Gabriel,
Daniel Llombart Jacques,
Juan Cadafalch Cabaní.
• Curso téorico con demostración
sobre paciente de prótesis,
estética y oclusión.
Pere Harster Nadal,
Juli Martínez Benazet
• Curso de periodoncia y prevención
de las enfermedades
bucodentales para el personal
auxiliar.
José Javier Echeverría Gar
Curs Acadèmic
1994-1995
CONFERÈNCIES
• Indicaciones de las férulas de
descarga en conexión con tratamientos
rehabilitadores en pacientes
con disfunción temporomandibular.
Eduardo Vázquez Rodríguez
• Últimos avances en biomateriales
aplicados a la odonto-estomatología.
Moderador: Angel Espías Gómez
Ponents: Josefa Rueda Mérida,
Luis Alberto Sánchez Soler,
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Jesús Espías Álvarez,
Salvador Alonso Pérez,
Hipólito Fabra Campos,
Concepción Alia
• Nuestra experiencia con el articulador
Sam II y el MPI en la clínica
ortodóncica.
Francesc Xavier González Cuesta
• Antibióticos en odontología
hoy.
Moderador: Ludvik Drobnic
Ponents: Carlos Mendieta Fiter,
Juan Luis Gimeno Bayón-Cobos,
Guillermo Raspall Martín,
Angel Espías Gómez
• Actualización en aparatología
ortodóncica removible.
Moderador:
Andreu Puigdollers Pérez
Ponents: Arturo Bossy Rosas,
Francesc Casas Botellé,
Isabel Retana Castán,
Emili Sangenís Torrents
• Simposi d’odontopediatria.
Moderador: Xavier Costa Codina
Ponents: Lluís Bellet Dalmau,
Cosme Gay Escoda,
Abel Cahuana Cárdenas,
Miguel Hernández Juyol,
Juan Ramón Boj Quesada
•Tratamiento actual de una xerostomía:
un problema frecuente.
Jorma Tenouvo
• Una concepción actual de los
honorarios mínimos.
Moderador: José L. Navarro
Ponents: Ignacio Corral,
Elias Casals,
Alberto Pérez-Porro
• Aplicaciones clínicas del hidróxido
de calcio en endodoncia.
Rafael Miñana Laliga
• Ortodoncia en el adulto: manejo,
aparatología y tratamientos
combinados perio-prótesis.
Jaume Janer Suñé
• Diagnòstic precoç en càncer
oral.
Moderador: Joan Birbe Foraster
Ponents:
Eduardo Chimenos Kustner,
Guillermo Raspall Martín,
Joan Salsench Cabré
• La actitud colegial ante las compañías
de seguros dentales.
Moderador: José L. Navarro
Ponents: Alfons Malet, Lluís
Abadal, Alberto Pérez-Porro
• Prevención del cáncer oral.
Moderador: Joan Birbe Foraster
Ponents: Josep M. Conde Vidal,
Socorro Bescós,
Ernest Mallat Desplats
• Implantes osteointegrados. Razones
para la elección del sistema.
Moderador:
Carlos Aparicio Magallón
Ponents: Jaime Murtra Ferré,
A C T E S C I E N T Í F I C S
18
Programa acadèmic col·legial
Josep Diví Pujol,
Alejandro Padrós Fradera,
Alberto Sicilia Felechosa,
Josep Arnabat Domínguez
• Interrelación entre periodoncia,
ortodoncia y cirugía.
Moderador:
Antonio Santos Alemany
Ponents: Cosme Gay Escoda,
Xavier Casas Estivales,
Jaime Alcaraz Sintes
• Cáncer oral. Diagnóstico precoz
y enfoque terapéutico.
Moderador:
Lluís Tresserra Llauradó
Ponents: Josep Pericot Ayats,
José Mª Conde Vidal,
Antonio Arellano Tolivar,
Antonio Vilalta Solsona
CURSOS
• Opciones restauradoras
en implantología.
Curtis Jansen
• Curso teórico y teórico-práctico
sobre rehabilitación oral,
prótesis fija metálica y ceramometálica
Ernest Mallat Desplats
• IV Curso intensivo de gestión
dental dirigido al personal auxiliar.
Luis Jané Noblom,
Josep Geli Burguès
• Odontología adhesiva o agresiva
(depende de ti).
Sverker Toreskog
• Curso de urgencias en el consultorio
de odonto-estomatología.
Luis García Castrillo,
Víctor Martínez Landeras
• Nuevos conceptos en la instrumentación
de los conductos
radiculares.
José Pumarola Suñé,
Miguel Roig Cayón
• XV Curso básico-teóricopráctico
de cirugía oral
Cosme Gay Escoda
• Curso de prótesis sobre implantes
osteointegrados: sistema
Branemark.
Graham White, Carlos Aparicio
Magallón
• Curso de asepsia en odontología
para el personal auxiliar.
Joaquín Porta Jorba
• Curso de comunicación para
odontólogos y estomatólogos
(cómo ganar un cliente).
Pietro Bestaggini
• Curso de oclusión funcional
en ortodoncia.
J. Enrique Bejarano Conejo,
Fe Serrano, Pedro Lorente
• Curso de tratamiento periodontal
quirúrgico y no quirúrgico.
Técnicas e indicaciones. Im-
plantes en periodoncia.
Juan Rumeu Milá,
Antonio Santos Alemany,
José Juan Vilar Martínez,
Jaime Llena Blasco
• Curso de rehabilitación con
prótesis telescópica.
Emilio Aliaga Boniche, Enrique
García Martínez
• Curso técnicas de comunicación
eficaz.
Núria Povill Lloret
• Curso básico sobre el articulador
y su utilización clínica y laboratorio
(axiografía).
Pedro Ruiz Mirete
• IV Curso de informática por
correspondencia aplicado a la
odonto-estomatología.
• V Curso de gestión dental por
correspondencia.
Luis Jané Noblom,
Josep Geli Burguès

Asèpsia en odontologia
A C T E S C I E N T Í F I C S
Asèpsia en odontologia/ Vacunes contra l’Hepatitis B
Des de sempre, la preocupació dels odontostomatòlegs pel tema de la desinfecció i esterilització
en la pràctica diària ha estat constant.
Després de la presentació de la normativa sobre asèpsia a les clíniques dentals, que ha aprovat la Junta
de Govern del COEC al Segon Congrés Català d’Odontostomatologia, s’ha publicat recentment el
llibre “Asepsia en Odontología”, que recull aquesta normativa homologada pel COEC, sobre
desinfecció i esterilització a la clínica dental.
És una normativa aplicada, que repassa pas a pas tots els temes que hi tenen relació, i que va
acompanyada d’un pòster, on queda resumida la pauta a seguir.
L’objectiu és doble:
1. Primer i principal el de crear un entorn de treball segur per als nostres pacients, personal auxiliar i
nosaltres mateixos.
2. Segon és tenir una protecció legal en fer impossible la contaminació creuada. El manteniment
del programa representa un cost addicional, assumible. Tanmateix, donada la realitat social existent,
no hi ha una altra alternativa que dur a terme, d’una manera estricta, aquest programa.
19
Joaquín Porta Jorba
Vacunes contra l’Hepatitis B
La vacuna de l’hepatitis B està indicada en situacions de risc.
El dentista i els seus ajudants són persones d’alt risc de contagi.
A través del Col·legi es pot adquirir la vacuna. Presentant unes
anàlisis de sang amb la determinació dels antígens i anticossos de
l’hepatitis B i omplint un protocol de la Generalitat per a aquesta
sol.licitud, el COEC fa la comanda a Sanitat.
La vacuna és l’Engerix B, obtinguda totalment per enginyeria genètica.
■ Dra. Carol A. Ciesielski que el 3 d’abril de 1992 va
pronunciar una conferència dins el Curs Acadèmic
1991–92 col·legial amb el tema “la prevenció de la
transmissió del virus de la immunodeficiència humana
(VIH) a les consultes d’Odontologia”
■ Pòster i llibre
sobre l’asèpsia en
odontologia
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
A C T E S C I E N T Í F I C S
20
Segon Congrés Català d’Odontostomatologia: febrer de 1994
Assistents al congrés
Odontostomatòlegs i estudiants 855
Personal auxiliar 691
Total 1546
Resum programa científic
Ponències i conferències 140
Comunicacions lliures 135
Simposis 9
Taules rodones 3
Minicursos 5
Comitè executiu
José Navarro Ferrero,
president
Antonio de Udaeta Valentín,
secretari
Jorge Arnáiz Abella,
tresorer
Enric Gaset Borràs,
vocal
José A. Figuerol Corvino,
vocal
Ramir Solé Llort,
vocal
■ Dr. José Navarro Ferrero
president del Congrés
Presentació
Quan la Junta de Govern va encarregar al
Dr. José Navarro Ferrero la direcció del
Segon Congrés Català d’Odontostomatologia,
ho va fer per repetir i millorar l’èxit d’assistència
i organització del Primer -que ell també va
dirigir, així com aconseguir incrementar encara
més el nivell científic del Congrés.
Totes aquestes fites es van aconseguir i moltes
d’altres: gran èxit d’assistència, altíssim nivell
científic, fòrum de debat sòcio-professional,
bona organització...
El Segon Congrés Català va aconseguir aglutinar
en tres dies la major part de la professió a casa
nostra en l’actualització, aprenentatge i intercanvi
■ Àlbum commemoratiu
del Segon Congrés.
Cartell del Segon Congrés ■
Català d’Odontostomatologia.
de coneixements en el marc d’un gran Congrés
català pels seus objectius de desenvolupament de
l’odontologia al nostre país.
Espero que l’èxit del Primer i Segon Congrés
Català animin tota la col.legiació en
l’organització del Tercer.
José L. Navarro Majó.
SEGON CONGRÉS CATALÀ
D’ODONTOSTOMATOLOGIA
3,4 i 5 FEBRER 1994 BARCELONA

DATA
DIJOUS, 3
Matí
Tarda
Nit
DIVENDRES, 4
Matí
Tarda
Nit
DISSABTE, 5
Matí
Tarda
Nit
SALA 3
asèpsia a la clínica
làser en odontologia
patologia oral
periodòncia
sòcioprofessionals
informàtica
Palau de Congressos ■
de Barcelona
21
ORGANIGRAMA GENERAL
3, 4, 5 de febrer 1994. Palau de Congressos. Barcelona
SALA 6
VI simposi
d’endodòncia
pacients especials
investigació
tractament del dolor
implantologia
SALA 7
pròtesi
acte inagural
conservadora
jornada dedicada
al personal auxiliar
de la clínica dental
acte de cloenda
A C T E S C I E N T Í F I C S
Segon Congrés Català d’Odontostomatologia: febrer de 1994
SALA 5
odontologia preventiva
comunitària
odontopediatria
ortodòncia
sopar de gala al palau nacional de Montjuïc
odontologia integrada
per adults i tercera edat
materials dentals
SALA 8
cirurgia
ATM
jornada dedicada als
tècnics de laboratori de
pròtesi dental
SALA 4
comunicacions
lliures
comunicacions
lliures
comunicacions
lliures
■ Dr. G.Goupil, ponent de la
secció sòcio-professionals.
■ Dr. S.Toreskog, ponent
d’Odontologia conservadora.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
A C T E S C I E N T Í F I C S
22
Congrés Mundial d’Odontologia de l’FDI, octubre de 1998
Comitè organitzador
del 86 Congrés Mundial d’Odontologia
President: Dr. José L. Navarro
Vice-president: Dr. Antonio de Udaeta
Vice-president relacions institucionals: Dr. Emili Cuenca
Vice-president relacions FDI: Dr. José Carrière
Secretari: Dr. Carlos Serra
Vice-secretari: Dr. Eduardo Vázquez
Tresorer: Dr. Xavier Casas
Comptador: Dr. Juan Oliveres
President comitè científic: Dr. J. Javier Echeverría
President exposició industrial: Dr. J. Jorge Cambra
President comitè promoció: Dr. Luis Jané
President actes socials: Dra. Montse Puigrefagut
President programa acompanyants: Dra. Elisabeth Gomis
President programa militar: Dr. José Mª Freixas
Vocal: Dr. Enric Gaset
Vocal: Dr. J. Ángel Figuerol
Vocal: Dr. Jesús Albiol
■ Reunió de l’Organització Regional Europea (ERO)
a Vancouver, amb els seus representants espanyols, Drs: Domingo
Molino, José L. Navarro i Mariano Sanz.
La Federació Dental Internacional és una unió
d’associacions nacionals d’odontòlegs,
independent dels governs, a diferència d’altres
com l’OMS, i té per objectiu principal la millora
de la salut oral de la població mundial.
Està formada per les delegacions dels països
que, d’una manera voluntària, volen associars’hi
–s’acosten al centenar–, i pels membres
individuals de suport, que es reuneixen en
assemblea general per nomenar llurs dirigents
i els membres del consell rector. L’FDI
s’organitza en comissions com, la de productes
dentals, la de salut bucal, investigació
i epidemiologia, etc. Aquestes comissions
emeten dictàmens d’utilitat pública, sobre
la toxicitat de l’amalgama o sobre el fluor,
per exemple, o estudien la conveniència de
programes per a la formació dels especialistes,
o la necessitat de formació continuada, etc.
Una vegada a l’any es reuneixen totes les
delegacions en un congrés mundial, en una
ciutat distinta cada vegada, on es debaten
els temes proposats, en comissió: uns a porta
tancada i altres oberts al públic, des d’on s’emet
l’opinió dels experts en cada tema. Dites
comissions estan formades pels membres que
cada país designi. Pot afirmar-se que l’FDI és
la veu de l’odontologia mundial.
Tríptic promocional del ■
“86 Congrés d’Odontologia”
que tindrà lloc a Barcelona el 1998
Doncs bé, aspirem a organitzar un congrés
mundial de la Federació Dental Internacional
a Barcelona.
És un congrés notablement distint als que
organitzem a Catalunya. Al congrés científic cal
sumar-li les reunions de les múltiples comissions;
és l’organització de dos congressos
simultàniament i, al mateix temps, una exposició
industrial, en què serà representada tota la
indústria dental mundial, amb la presència de
les cases centrals. Fins i tot, l’organització
econòmica és diferent. Les inscripcions, llevat
les del país amfitrió, estan centralitzades a la seu
de Londres de l’ FDI, i les cases comercials
participen sota uns concerts econòmics negociats
per la gerència de la Federació i que abracen
diversos congressos. Fins el programa científic

és proposat per la Federació,
i també els seus participants,
escollits d’entre l’élite
mundial; els nacionals,
proposats pel comitè científic
local hauran de ser acceptats
per participar a les ponències
oficials.
Malgrat tot pensem que
havíem de sol·licitar la
celebració d’un congrés
d’aquestes característiques.
Hem de tenir present que la
mirada del món odontològic
es girarà, durant els dies del
congrés, vers la ciutat
organitzadora, vers Catalunya
com a comunitat autònoma,
amb transferències en sanitat
i vers l’organització de
l’odontologia del país amfitrió.
Els delegats de tots els països
membres i tots els dentistes
assistents que provenen de tot
el món, observaran i
estudiaran l’odontologia
espanyola, tant des del punt
de vista científic com en la
seva organització. És, doncs,
un moment de gran
A C T E S C I E N T Í F I C S
23
Congrés Mundial d’Odontologia de l’FDI, octubre de 1998
sensibilitat de les autoritats
sanitàries, en l’àmbit
autonòmic i estatal, pels
problemes de la professió
odontostomatològica i pels
problemes de salut pública
dental. És, també, un moment
per estimular el dentista en la
seva tasca per la salut dental
de la població i oferir-li un
programa científic de qualitat,
així com la possibilitat de
poder-se relacionar amb
dentistes de molts
altres països i
■ Suport
de les principals institucions.
contactar amb la seva
odontologia. És, també,
el moment en què per la
transcendència de la reunió,
els mitjans de comunicació es
faran ressò i podrem fer que
la població prengui consciència
dels problemes dentals. De
les conclusions del congrés,
només podran sortir-ne
beneficis per a la salut oral
dels nostres ciutadans i per a
l’odontostomatologia
espanyola.
José Luis Navarro Majó
President del Congrés
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Francesc Casas Botellé
Director
Myriam Nadal Soler
Bibliotecària
Moviment de la Biblioteca
1991 1992 1993 1994
Lectors 441 308 489 500
Llibres consultats 872 561 853 943
Lectors vídeos 37 29 39 43
Vídeos consultats 68 41 58 63
Usuaris préstec 83 109 113 120
Llibres prestats 145 206 215 225
Usuaris préstec v. 16 13 18 19
Vídeos prestats 24 24 24 26
Fotocòpies COEC 6.767 5.796 7.321 8.500
Articles d’altres bts. 61 146 200 210
Art. British Library 56 216 100 120
Llibres comprats 37 40 41 44
Llibres donatiu 27 70 20 24
Vídeos compra/donatiu 0 5 7 12
Recerques MEDLINE 15 44 49 53
S E R V E I S C O L · L E G I A L S
Biblioteca i videoteca
Objectius i interessos
L a
24
Biblioteca és un dels serveis que el
Col·legi posa a disposició dels col·legiats.
Aquesta funció seria més pròpia d’una
societat científica que d’un col·legi
professional, però circumstàncies
d’infraestructura de la nostra professió en
el moment de la creació de la biblioteca, van
ser determinants a l’hora d’aconsellar
l’organització de la “llibreria” que hi havia al
Col·legi, en una biblioteca de consulta oberta
a tots els col·legiats.
La biblioteca és estructurada en tres seccions:
biblioteca de llibres pròpiament dita,
biblioteca de revistes o hemeroteca i
biblioteca de cintes en vídeo o “videoteca”.
En una primera etapa es va dotar la
biblioteca dels llibres imprescindibles per a
consulta a la fi de crear un fons suficient, i
posteriorment s’han anat fent les adquisicions
de les novetats que apareixen regularment.
Preferentment s’adquireixen obres en castellà;
en francès o anglès s’adquireixen les
monografies més actuals, però els textos
importants que apareixen en llengües
estrangeres s’espera a la seva aparició
en castellà. Això motivà que en un principi
les compres de llibres fossin la despesa anual
més important de la biblioteca, que
lògicament un cop fet un fons suficient sols
precisa un pressupost de “manteniment”.
L’hemeroteca es nodreix de dues classes
de publicacions: les que es reben de forma
gratuïta, generalment de poc interès, i les
revistes professionals que poden ser d’interès
a la majoria col·legial. El nombre de revistes
de subscripció es va augmentant lentament
i és un pressupost fix que grava any rere any
les despeses de manteniment.
La “videoteca” té un comportament similar
als dels llibres, i si bé en un principi fou una
novetat, el nombre de consultes ha anat
minvant. No obstant és imprescindible en
una biblioteca de les nostres característiques
una “videoteca” el més completa possible.
Les adquisicions i subscripcions es fan amb
un criteri de “rendibilitat col·legial”, és a dir,
que sigui útil per al major nombre de
col·legiats possible.

Serveis
La Biblioteca del Col·legi
Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de Catalunya
ofereix a tots els membres
del Col·legi, als lectors que
s’acreditin com a estudiants
de la Facultat
d’Odontologia o d’altres
especialitats biomèdiques,
i als investigadors en general
els següents SERVEIS:
1. Servei de lectura, que
comprèn la consulta de
llibres, revistes, tesis
i material àudio-visual.
2. Servei de préstec
bibliotecari i
interbibliotecari amb altres
centres de documentació
nacionals o estrangers que
permetin l’accés als seus
propis fons.
3. Servei d’informació
i referència, mitjançant la
consulta dels catàlegs i obres
de referència (butlletins
d’abstracts, enciclopèdies
i diccionaris especialitzats,
directoris, anuaris, reculls
d’articles de revisió...) que
disposa la Biblioteca.
4. Servei de recerques
bibliogràfiques sobre
matèries i/o autors de
l’especialitat, mitjançant la
consulta de la base de dades
MEDLINE en CD-ROM.
5. Difusió d’un Butlletí de
Sumaris mensual.
6. Servei de reproducció
del fons propi.
7. Servei de reproducció
de fons nacionals
i estrangers mitjançant
les biblioteques de la
Coordinadora de
Documentació Biomèdica
i el British Library
Document Supply Center.
8. Servei de préstec de
videocassettes, mitjançant
còpies dels originals en
cintes VHS. Per a més
informació sobre aquests
S E R V E I S C O L · L E G I A L S
25
Biblioteca i videoteca
serveis, la seva forma d’ús
o el contingut del fons
documental de la Biblioteca,
adreceu-vos directament
o per telèfon (310 15 55)
a la bibliotecària, dins del
següent horari: de dilluns
a divendres 9 a 1’30 h. i 16
a 19 h.; i 1r. i 3r. dissabte
de mes, de 9 a 13 h.
Base de dades MEDLINE ■
en compact disc. Constitueix la
font d’informació més completa
en el camp de la medicina i
l’odontoestomatologia.
Instal·lació de la biblioteca del Col·legi. ■
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
DENTIBANC
CREDIDENTAL
Préstec per als seus pacients:
màxima rapidesa (24-72
hores). Facilitat i bon servei.
SERVEIS
• Xec garantit: fins a 2.000
i 25.000 pessetes; mitjà
de pagament garantit i
exclusiu, que no implica cap
despesa per a l’establiment
receptor ni per al col·legiat.
• Targeta VISA: facilita la
compra sense diners a tot el
món, inclou assegurança de
75.000.000 de pessetes per
mort o accident, en
desplaçaments abonats amb la
targeta. Personalitzat per al
Col·legi. Quota de primer any
gratuïta.
• Targeta 4B: permet disposar
de diners en efectiu en la
majoria de caixers automàtics
distribuïts per arreu d’Europa,
en funcionament les 24 hores
del dia. Inclou EUROP
ASSISTANCE, assistència als
ocupants. Quota del primer
any gratuïta.
• Infobanc: moderna
tecnologia de telecomunicació
gràcies a la qual, sense
moure’s del seu domicili o
despatx i mitjançant un PC
compatible o Videotex, pot
fer una sèrie d’operacions
bancàries. Sense cost per
al col·legiat.
• Domiciliacions en el compte
sense cap càrrec addicional:
tramitem la domiciliació dels
rebuts i serveis amb càrrec al
seu compte sense despeses
addicionals.
ASSEGURANCES
•Assegurança col·lectiva
complementària de
Responsabilitat civil
professional: fins a
15.000.000 de pessetes,
S E R V E I S C O L · L E G I A L S
26
Serveis delegats
des del mateix moment
de la formalització del
compte. Completament
gratuïta per al col·legiat.
• Compte alta rendibilitat:
podrà gaudir d’uns atractius
interessos en el compte
corrent, des de la primera
pesseta, 9,75%, sense
despeses per apunts ni cap
tipus de franquícia.
Abonament trimestral
d’interessos.
• Imposició termini fix (ITF):
facilitat per fer imposicions a
termini fix, amb un senzill
escalonat exclusiu per a vostè.
Venciment d’imposicions i
abonament d’interessos
mensuals.
• Préstecs i crèdits: per
solucionar les necessitats
econòmiques del moment o
del futur. Finançament:
solucions amb bons
interessos. Ràpid leasing:
finançament amb avantatges
fiscals.
Corredoria
d’assegurances
col·legial
Martín i Cachón
• Pòlissa de vida
• Pòlissa d’incapacitat diària
• Pòlissa d’invalidesa
professional accidental
• Pòlissa d’assistència mèdica
lliure
• Pòlissa tot risc de la llar
• Pòlissa tot risc de la clínica
• Pòlissa de riscos atòmics
• Pòlissa de responsabilitat
civil professional
• Pòlissa d’automòbils
• Pla flexible d’estalvi
• Fons de pensions
Assessoria
fiscal i laboral
AGS-Servei COEC
És un servei especialitzat
integral d’assessorament i
gestió laboral i fiscal que el
Col·legi posa a disposició de
tot el seu col.lectiu.
• Assessorament i gestió
laboral
• Assessorament fiscal
• Tràmits varis
• Servei “júnior”

Unitat Tècnica de
Protecció Radiològica
COPIFER, S.L.
• Legalització i registre de les
instal·lacions de raigs X amb
fins de diagnòstic mèdic
dental, en compliment del
R. D. 1891/1991.
• Prestació dels serveis que
es desprenen de la normativa
vigent:
• Vigilància del personal:
mèdica, dosimètrica
• Controls periòdics de
qualitat a les instal·lacions
• Elaboració d’informes
anuals
• Complimentació del llibre
diari d’operació
• Formació del personal de
la instal·lació
REANIMACIÓ
• Reanimador manual
• Manòmetre
• Manta salvament
• Pinces tirallengües
• Flascó aspiració
• Tub silicona guedell
• Màscara oxigen
• Botella oxigen
S E R V E I S C O L · L E G I A L S
27
Serveis delegats
Equips de reanimació i medicació OXIDOC
Equip de reanimació Oxidoc. ■
MEDICACIÓ
• Tensiòmetre
• Fonendo
• Sèrum Hemoce
• Sèrum Manitol
• Sèrum Bicarbonat Sòdic
• Sèrum Glucosalí
• Gomes sèrum
• Xeringues
• Caixa Cafinitrina
• Glucosmon
• Dopamina
• Eufilina
• Cedilanid
• Vàlium
• Hemo 141
• Fenergan
• Nolotil Compositum
• Urbason
• Konakion
• Digoxina
• Fortecortin
• Adrenalina
• Seguril
Autoclau
“Matachana”
• Bomba de buidatge
• Display numèric
• Programador electrònic
• Dispositiu estalvi d’energia
• Cicles automàtics
de 134º i 121º
• Cicles especials per a peces
de mà
■ Miniclau 15L Matachana.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
A causa
de la plètora professional d’aquests
darrers anys, ja hi ha companys que no
tenen feina. Per mitigar aquest nou problema,
a part d’informar i pressionar el Ministeri
d’Educació i Ciència perquè es conscienciï
del problema a través de nombroses
comissions de treball, estudis, informes als
mitjans de comunicació, etc., hem potenciat
la Borsa de Treball.
• Ofertes i demandes de professionals
i personal auxiliar contínuament al tauler
d’anuncis de la seu col·legial i al
BORSA DE TREBALL
S E R V E I S C O L · L E G I A L S
28
Borsa de treball
PETITS
ANUNCIS
PROFESSIONALS
● Disposo d’una clínica amb 2 gabinets to-
● Cal odontòleg, zona Granollers. Telèfon:
talment equipats a Barcelona. Telèfon: 226 99 99.
879 00 48 (Srta. Pilar, 9 a 13 h. i 16 a 20 h.).
● Es lloga entresol comercial de 87 m2,
● Cal odontostomatòleg, interessat per la
periodòncia. Telèfon: (972)67 05 70 (22’30 a CLÍNIQUES
amb calefacció i aire condicionat, ideal com a
centre mèdic. Lloguer: 100.000,-Ptes. Zona:
23’30 h.)
● Cal odontostomatòleg per treballar una
● Particular ven casa a L’Escala (3 hab.
dobles, 2 banys, garatge, jardí privat i comuni-
Rosselló/Viladomat. Telèfons: 430 76 01 i 772
08 96.
tarda. No cal experiència. Telèfons: (977)66 80 tari amb piscina). Construcció: 2 anys. Preu: ● Traspasso o llogo clínica en funciona-
09 i (93)339 33 09.
13.900.000,Ptes. Telèfon: 455 49 67 (a partir ment a Tàrrega (Lleida), a 100 Km. de Barcelona.
● Cal odontostomatòleg, amb experiència, per
de 21 h.).
Telèfon: 439 81 85.
treballar a la zona de Lleida. Telèfon: 439 81 85. ● Es traspassen tres clíniques per canvi de ● Es lloga clínica a la zona alta de Barcelona,
● Cal odontòleg general per treballar a Tolosa
(França), jornada completa. Telèfon: 07-
333-61-62-12-62 (Sr. Fernández, matins i tardes)
● S’ofereix odontòloga per treballar a Barcelona
o rodalies. Telèfon: 212 86 64.
residència. Zona: Súria-El Prat de Ll.-Gavà. Telèfons:
347 26 87 i 370 02 35.
● Es ven clínica a Berga amb vivenda (120
m2) i equip dental (Preu: 800.000,-Ptes.). Lloguer:
35.000,-Ptes. Preu: 1.500.000,-Ptes. Telèfon:
822 23 37.
amb equip Siemens, Rug (Radiovisiografia), utillatge
complet. El lloguer inclou despeses de
llum, aigua i infermera. Telèfon: 207 21 95 (Srta.
Maru).
● Traspasso clínica a Barcelona (Zona Franca)
per no poder-la atendre. Equipada. 1700 fit-
● S’ofereix odontòleg-ortodoncista per
col.laborar a Barcelona. Telèfon: (973)28 20 42.
● Es ven clínica a Barcelona (zona cèntrica).
Telèfon: 237 84 58.
xes. 4’5 M. Lloguer baix. Telèfon: 406 94 51
(nits).
● Metge estomatòleg, amb 14 anys d’experiència,
s’ofereix per col.laborar 2 dies a la setmana,
espec. cirurgia oral i implants. Telèfon: 204
57 23 (a partir de 22’30 h.).
● Especialista en implantologia, americà,
amb 20 anys d’experiència, s’ofereix per treballar.
Telèfon: 417 11 99 (Núria Bes Corominas).
● Es ven o lloga clínica a prop de Vic, totalment
equipada, instal.lada fa dos anys. Telèfon:
859 07 64 (matins).
● Es traspassa clínica a Vic, totalment equipada
i en funcionament, servei de recepció i telefonistes
incloses. Telèfons: 662 62 21 (a partir
de 22 h.) i 261 15 85.
● Es ven clínica a la Costa Brava (poble de
12.000 habitants), instal.lada fa dos anys. Preu:
4 M. Telèfon: 972/25 54 72 (dll/dx/dj/dss).
● Traspasso clínica dental a Granollers, totalment
equipada, per trasllat a l’estranger.
Preu: 3 M. Telèfon: 870 55 33.
● Traspasso clínica dental, 5 anys d’activi-
● S’ofereix odontòloga per a col.laboració
algunes tardes o matins. Telèfon: 717 75 29.
● Es ven clínica amb dos gabinets totalment
equipats. Zona del Penedès. Telèfons: 666 07 13
tat, per canvi de residència, bon nivell de treball i
ingressos. Zona: Reus. Telèfon: (977)77 10 14.
● S’ofereix odontòleg per a col.laboració als i 430 40 84.
matins. Telèfon: 219 96 17.
● Es ven o lloga clínica totalment equipada, MATERIAL
● S’ofereix especialista en ortodòncia,
amb experiència, per a col.laboració. Telèfon:
659 00 91.
AUXILIARS
● Cal ajudant-tècnic de laboratori per a
funcions auxiliars en relació a treballs d’ortodòncia.
Dedicació parcial. Telèfon: 418 33 09.
● Cal auxiliar de clínica, entre 18 i 25 anys,
amb experiència. Telèfon: 358 60 61.
● S’ofereix protèsica dental, amb experiència.
Nom: Montserrat Muñoz Prusi, 25 anys.
Telèfon: 314 56 41.
amb tres gabinets. Telèfons: 410 86 11 i 321 58 34.
● Es ven clínica totalment equipada al
centre mèdic de Montcada per canvi de residència.
L’equipament inclou mobiliari i material quirúrgic.
Preu: 2.900.000,-Ptes. Telèfons: 418 58
25 i 752 17 35.
● Traspasso clínica en funcionament, amb
12 anys d’antiguitat, situada a 50 Km. de Barcelona.
Telèfons: (972)88 18 11 (dl a dj) i (93)866
83 48 (dv, dss i dge).
● Oportunitat en la millor situació de la
Costa Brava, davant del mar, al passeig de Sant
Feliu de Guíxols, pis amb pàrquing, per gaudirne
tot l’any. Telèfon: (972)32 34 49.
● Es ven ortopantomògraf, amb cefalostat,
marca “Trophy”. Telèfon: 345 16 04.
● Es ven dipòsit d’aigua destil.lada per
20.000,-Ptes. Telèfons: 388 43 11 (dm i dj) i
350 00 38 (dl, dx i dv).
● Es ven articulador “Quick-Perfect”.
Telèfon: 411 00 32 (nits).
● Es ven cadira dental amb instrumental
complet, més RX “Trophy”, més compressor.
Telèfons: 654 40 86 i 662 89 55.
● Es ven equip Fedesa, amb aspiració quirúrgica
i venturi, mòdul per a turbina, contraangle
i xeringa d’aire amb carret i cadira dental.
● S’ofereix auxiliar dental, amb experiència.
Nom: Raquel Rivero Serrano, 22 anys. Telèfons:
371 68 74 i 334 72 29.
● S’ofereix tècnic especialista en pròtesi
● Traspasso o llogo clínica en funcionament
a Tàrrega (Lleida). Telèfon. 439 81 85.
● Venc/traspasso o llogo clínica a Vilanova
i la Geltrú, 120 m2. Telèfon: 815 51 42 (tardes).
Preu: 500.000,-Ptes. Telèfon: 201 97 29 (nit).
● Es venen dos equips Morita Spaceline i un
Siemens Brasil totalment nous, esterilitzadores,
fòrceps, llums halògens, aparells de bicarbonat,
agenda
Borsa
de treball
Professionals
Ofertes
◆ S’ofereix odontòloga (UB) per
col.laborar a Barcelona o rodalies.
Telèfon: 200 41 56.
◆ S’ofereix odontòleg (UB) per
treballar a Barcelona i rodalies
(dissabtes i matins). Telèfon:
427 01 61.
◆ S’ofereix ortodoncista en exclusiva
amb experiència.
Telèfon: 633 10 99 (8 a 9 h i de
23 a 24 h).
◆ S’ofereix rehabilitador bucal i
implantòleg, amb experiència.
Telèfon: 733 00 99.
◆ S’ofereix odontòloga (UAB)
per treballar a Vic o rodalies o
Barcelona capital. Telèfon: 217
65 82.
◆ S’ofereix odontòloga (postgrau
de Pròtesi bucal), col.legiada,
amb experiència, per a col.laboració.
Telèfon: 410 52 14.
g per treba-
butlletí col·legial.
• Tramesa a tots els col·legiats de les
convocatòries de places d’odontostomatòlegs
a l’Institut Català de la Salut.
• Denúncies a l’INEM, al Ministeri
d’Economia i al Ministeri de Justícia d’aquells
que exerceixen l’odontologia sense títol.
• Nombroses accions amb empresaris dentals
i companyies d’assegurances dentals perquè
es contractin professionals joves, en lloc de
persones sense titulació específica.
◆ S’ofereix odontòloga, amb 1
any d’experiència, per treballar a
Barcelona o rodalies. Telèfons:
459 33 37 i 418 13 71.
◆ S’ofereix odontòloga, col.legiada,
amb experiència, estudiant
de l’últim curs del Màster de cirurgia
bucal i implantologia, per
col.laborar fent cirurgia o clínica
privada. Telèfon: 339 89 11.
◆ S’ofereix odontòloga, amb
experiència en endodòncia i cirurgia
dental per treballar dilluns
tarda, dimecres tot el dia, divendres
tarda i dissabte tot el dia.
Telèfon: 412 17 40.
◆ S’ofereix metge odontòleg, amb
experiència, per a col.laboració.
Telèfons: 347 38 58 i 340 20 06.
◆ S’ofereix llicenciada en
Odontologia (U. de Granada),
amb postgrau en Implantologia i
Periodòncia (U. de París), per a
col.laboració en implants i periodòncia.
Telèfon: 419 44 79 (a
partir de 20,30 h).
Professionals
Demandes
◆ Podòleg i higienista dental busca
odontòleg per compartir con-
Barcelona capital o provín-
Telèfon: 697 16 78.
◆ Cal endodoncista especialitzat
per treballar tres tardes o matins
a la setmana. Telèfon: 280 54 99.
◆ Cal odontostomatòleg per a
centre mèdic. Telèfon: 385 75
11 (Srta. Anna).
◆ Cal odontòleg especialista i/o
experimentat en oclusió i ATM,
per col.laborar, a temps parcial,
en clínica odontològica de pràctica
integral a Sabadell-centre.
Telèfon: 712 28 31 (20 a 22 h).
◆ Cal odontostomatòleg espe-
cialitzat en periodòncia.
Telèfon: 215 11 43.
◆ Cal odontostomatòleg espe-
cialitzat en endodòncia.
Telèfon: 215 11 43.
◆ Cal odontòleg especialista i/o
experimentat en odontologia
conservadora i endodòncia
d’adults, per col.laborar, a
temps parcial, en clínica odontològica
de pràctica integral a
Sabadell-centre. Telèfon: 712 28
31 (20 a 22 h).
◆ Compartiria clínica en funcio-
nament, instal.lada dins un centre
mèdic a Barcelona, per a
odontòleg general o especialitat.
: 201 22 77.
ortodòncia i ortopèdia infantil i
d’adults, per col.laborar, a
temps parcial, en clínica odontològica
de pràctica integral a
Sabadell-centre. Telèfon: 712 28
31 (20 a 22 h).
◆ Cal odontòleg/a (UB), especia-
litzat en endodòncia, per treballar
a Barcelona. Telèfon:
(977)75 75 66.
◆ Cal odontòleg especialista i/o
experimentat en periodòncia,
per col.laborar, a temps parcial,
en clínica odontològica de pràctica
integral a Sabadell-centre.
Telèfon: 712 28 31 (20 a 22 h).
◆ Cal odontòloga, especialitza-
da en endodòncia, per a col.laboració,
a 40 min. de Barcelona.
Imprescindible experiència.
Telèfon: 877 02 36.
Auxiliars
◆ S’ofereix higienista/ auxiliar/
recepcionista, amb experiència.
Nom: Cristina Vidal Vilà, 30
anys. Telèfon: 429 88 01.
◆ S’ofereix auxiliar de clínica,
amb 12 anys d’experiència.
Telèfons: 459 18 92 i 200 56 52.
◆ S’ofereix auxiliar dental-higie-
nista, amb experiència, per trereferentment
a Esplugues

La grandesa dels col·legis professionals es fonamenta en el fet que
l’Estat, la societat, diposita en mans dels propis col·legiats una
immensa confiança per tal que, ells mateixos, estableixin les regles
de l’exercici professional i siguin sancionades en cas
d’incompliment.
Per tant, els col·legis han de ser fidels a dita confiança i actuar
amb la màxima imparcialitat, defugint el corporativisme, el
favoritisme o la parcialitat.
El dia que els col·legis perdessin aquesta noció d’ésser, haurian
de desaparèixer.
Els col·legis estan sotmesos a una piràmide jurídica que es defineix
en els “Estatuts” i en el “Codi Deontològic”, d’obligat compliment.
Obligar el compliment de les regles de l’exercici professional i les
de la moral professional és una funció dels rectors dels col·legis.
Les regles són molt nombroses i les que afecten la moral, infinites.
L’acompliment d’aquests deures, o enjudiciar conductes xoca,
gairebé sempre, amb altres principis jurídics, també d’obligat
compliment, com poden ser el de la presumpció d’innocència,
el dret a la defensa, la submissió a les proves, etc.
Pot afirmar-se amb orgull que el nostre COEC ha complert fins
ara la missió de divulgar el coneixement de les normes, de
mentalitzar els professionals sobre els seus deures socials i morals,
de perseguir situacions il·legals i de resoldre equitativament
conflictes interprofessionals.
No és fàcil resumir l’actuació dels últims quatre anys, ja que un
gran nombre d’actuacions resten tan sols en la constància verbal.
Des d’aquestes línies cal felicitar tota la classe professional,
ja que una vegada més i com és habitual, malgrat les dificultats,
evidencien el seu respecte a la deontologia, la conscienciació
i l’esforç per mantenir aquesta conducta exemplar que dignifica
la professió i el COEC.
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
29
Deontologia professional i mala praxi
Principals actuacions de la Comissió Deontològica i Tècnica
ATENCIÓ ALS PACIENTS
Mitjana: 87 queixes anuals.
Activitats: atenció,
assessorament i informació
als pacients, assessorament
als col·legiats, examen de les
queixes i dels pacients,
emissió de dictàmens,
mediació i converses amb les
companyies asseguradores.
Resolució de casos: a favor
del pacient mitjana de 57%.
Intermediació amb
associacions de consumidors i
tribunals arbitrals, que
participen com a vocals.
INDEMNITZACIONS
Les companyies asseguradores
han cobert responsabilitats en
291 casos, amb pagaments
per import de 28.137.000
pessetes.
CONFLICTES
INTERCOL·LEGIALS
Mitjana: 7 anuals.
Motius: laborals, econòmics,
corresponsabilitat en clínica
dental, dissolució de societats,
laudes.
EXPEDIENTS
DISCIPLINARIS
Col·legiats expedientats: 57.
Amonestacions verbals: 120.
Motius principals:
publicitats prohibides, falta
d’informació al pacient, falta
de comunicacions al COEC
de dades obligades, obertura i
tancament de clíniques,
col·laboració en clíniques, no
emissió de rebuts, incorrecció
amb pacient, falta de neteja a
la clínica, tractaments
incorrectes.
COL·LABORACIÓ
JUDICIAL I POLICIAL
Casos: 23.
Motius: designació de pèrits,
informes o dictàmens,
testifical en judici,
informacions vàries.
INSPECCIÓ A
LES CLÍNIQUES DENTALS
Casos: 5.
Motius: sospita de comissió
de delicte d’intrusisme. Falta
d’higiene.
EMISSIÓ DE CONSULTES
ALS COL·LEGIATS:
Mitjana: 180 anuals.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
E
ls Col·legis Professionals (C. P.) com a entitats jurídiques, se
sustenten en una piràmide de normes legals que són les que li
atorguen la validesa de llur existència i en definitiva llurs funcions
i competències.
En haver traspassat a la Generalitat les competències sobre C. P.,
el COEC va elaborar i aprovà en assemblea els seus propis
Estatuts, determinants i ordenadors de la vertiginosa i àmplia
activitat desenvolupada en els últims temps.
Els Estatuts i el Codi Dentològic són les dues pedres singulars
en què s’ha de basar la Junta de Govern, davant l’adopció de
decisions. Aquestes són les que garanteixen la seguretat jurídica, i,
ambdues, estan investides d’un caràcter jurídic. L’assessorament
jurídic, per tant, és fonamental per a la Junta de Govern.
L’article 10 dels Estatuts conté, en 25 apartats, el bloc de les
“Finalitats i funcions del COEC”. De manera molt resumida, per
exemple: “Emparar i defensar els drets i el prestigi professional...”;
“...intrusisme professional i procedir a reprimir-lo...”; “Auxiliar les
autoritats...”; “...establir les condicions d’exercici professional...”;
“Exercir la jurisdicció disciplinària...”; “...dictant els laudes
procedents, en els conflictes...”, etc.
Aquestes i moltes altres competències són realitzades per la Junta
de Govern amb l’assessorament de tres advocats íntimament
relacionats amb el COEC.
Membres
Antonio Gorrita Torres
Mª José Domingo Bel
Jesús Andreu Escartín
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
30
Assessoria jurídica
Retalls de premsa ■

Activitats
ASSESSORAMENT
GENERAL
Assessorament a la Junta
de Govern i la Comissió
Permanent. Reunions de Junta
(4 per any habitualment), i
de Comissió Permanent, cada
dilluns de tot l’any. Juntes
Generals (1 o 2 per any).
Confecció de les actes
corresponents.
DICTÀMENS
Els sol·licitats per les
autoritats, especialment
jutjats i autoritats
administratives. Especial
atenció als Projectes de lleis,
Reglaments, Ordres, etc.,
relacionats amb
l’odontostomatologia. Per
esmentar-ne alguns: Llei de
col·legis professionals; Llei
sobre odontologia; Llei sobre
odontòlegs i altres professions
relacionades amb
l’odontologia; Reglament de
l’anterior llei; Ordre sobre el
Registre de clíniques dentals;
nombroses disposicions
relacionades amb la Seguretat
Social; diverses disposicions
relacionades amb Sanitat de
la Generalitat, etc.
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
INTERCOL·LEGIAL
En haver-se integrat en
el Comitè Executiu de la
Intercol·legial de Catalunya,
el COEC participa en
nombroses reunions d’estudi.
Entre d’altres: Llei de col·legis
professionals, Intrusisme
i Dret Sanitari.
PROCEDIMENTS
JUDICIALS
Relacionats especialment amb:
• Intrusisme: en els últims 5
anys s’han dictat 19
Sentències sobre intrusisme;
algunes recorregudes en
segona instància davant
l’Audiència o el Tribunal
Suprem. S’han interposat més
denúncies i s’han instruït o
investigat, en l’àmbit intern
del COEC, pels mateixos
motius, més de 60 expedients.
• Procediments administratius:
S’han tramitat més de seixanta
contenciosos administratius,
davant l’Audiència, havent
estat alguns, recorreguts
davant el Tribunal Suprem.
Aquests procediments es
31
Assessoria jurídica
refereixen especialment
a les col·legiacions.
Se segueixen altres
procediments, com són
els referents a la impugnació
dels Estatuts del Col·legi de
Protèsics (actualment davant
el Tribunal Suprem).
L’oposició al Decret sobre
l’assegurança d’autònoms
que obliga al doble pagament
de quotes.
ASSESSORAMENT
ALS COL·LEGIATS
Cada dia s’atén una mitjana
de quatre consultes de
col·legiats. Els temes
de consulta són molt variats;
el de clíniques dentals ocupa
un lloc destacat: arrendaments
de locals, traspassos,
conflictes interprofessionals,
tancaments, instal.lacions,
etc.; relacions laborals o
contractuals; conflictes amb
pacients; redacció de
documents varis, etc.
QUEIXES DE PACIENTS
S’atenen i es tramiten uns cent
casos anuals de queixes de
pacients. En relació amb la
Comissió Deontològica i
Tècnica del COEC, s’emeten
dictàmens, informes o laudes.
Les relacions amb les cies.
d’assegurança són constants
per a trobar solucions.
MOROSOS
Es remeten una mitjana de
setanta cartes als pacients,
morosos, en el pagament
d’honoraris als col·legiats.
En un 30%, aproximadament,
tenen efecte. En altres casos
es generen conflictes de les
queixes.
ALTRES ACTIVITATS
L’Assessoria Jurídica participa
en reunions d’assessors jurídics
que, en una mitjana de 2 a
l’any se celebren a Madrid,
organitzades pel Consejo
General. Tendeixen a una
posada al dia i a unificar
criteris sobre diversos temes
jurídics relacionats amb la
professió.
Es duu una activitat permanent
i constant relacionada amb
les clíniques dentals il·legals:
comprovació de dades, encàrrec
d’investigacions, converses
en pro de solucions, contra la
publicitat il·legal, entrevistes
amb professionals, etc.
Examen d’expedients
de col.legiació. Accions en el
cas d’impagaments de quotes,
expedients disciplinaris,
correspondència diversa, etc.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Coordinador
Alberto Pérez-Porro
Membres
Francesc Spa
Francisco Iglesias
L
a Comissió d’assegurances va néixer com a conseqüència de la
preocupació que va suscitar l’aparició de les assegurances dentals.
Al llarg de la seva existència, dita comissió ha desenvolupat diferents
tasques. En una primera etapa es va aprofundir en el coneixement tècnic
de les assegurances dentals, arribant a dissenyar una pòlissa que
considerem que defensava els interessos dels professionals.
Des d’aleshores hem seguit l’evolució del tema, aprofundint en les
complexes relacions amb els diferents estaments implicats:
administració, companyies asseguradores, coordinadora d’usuaris.
La filosofia actual d’aquesta comissió la podem concretar en quatre punts:
• L’aparició de les assegurances dentals i de la variada gamma
d’intermediaris en assistència dental, és conseqüència del canvi en
l’estructura del mercat, que ara es caracteritza per un gran augment
del nombre de professionals.
• Els professionals col·legiats ja no constitueixen un grup homogeni.
Existeixen perfils i interessos distints. El Col·legi, en la seva actuació, ha
d’assumir una funció moderadora i integradora. Per això, la idea inicial
d’una assegurança col.legial no és adequada. Diversos tipus
d’assegurances interessen diferents tipus de professionals.
• El Col·legi ha d’atenir-se a dos punts bàsics: defensa de la qualitat
i defensa de la dignitat professional del dentista. Tanmateix, el col·legi
exerceix una funció de defensa dels drets dels consumidors.
• L’actuació de la Comissió s’inscriu en la línia del diàleg i la negociació,
tant amb el sector empresarial com amb l’administració.
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
Alberto Pérez-Porro López
32
Comissió d’assegurances dentals
Activitats
• Membre del Consell
assessor d’entitats
d’assegurança lliure, de la
Conselleria de Sanitat.
• Membre de la Secció
d’assegurances del COMB.
• Membre de la Comissió
d’assegurances del Consell
General.
• Com a membre de la
CAEALL hem elaborat el
Llibre Blanc de la qualitat
assistencial a les EALL.
• Organització de les jornades
sòcio-professionals dins el
Segon Congrés Català
d’Odontostomatologia.
• Elaboració del nomenclàtor
Relació d’entitats d’assegurança lliure que tenen pòlissa dental, any 1994
Entitat
Aresa, Seguros Generales, S.A.
Quinta de Salut l’Aliança
Fiatc, Mútua de Seguros y Reaseguros
Compañía de Seguros Adeslas, S.A.
Labor Médica de Seguros
Vital Seguro, S.A.
Clínicum
Barcelona Aseguradora
Mutuam, Mutualitat de Previsió Social
Sany Cia. de Seguros, S.A.
Seguros Latina, S.A.
Atlántida Médica de Especialidades
La Boreal Médica, S.A.
Verdadera y Catalaúnica de Seguros
La Asistencia Médica Española
Sanident Mutualitat de Previsió Social
La Sanitaria, S.A. de Seguros
Seguros Vida Futura, S.A.
Euro America C.I.A. SEG.
Instituto Sanitario
Previsora Esp. Especialid
Sanitas, S.A.
Total
Pòlisses dentals
8.684
11.849
2.817
3.591
4281
2851
2563
1852
1780
724
982
1.079
1617
565
549
668
140
80
595
54
537
1.489
49.346
d’estomatologia dins del
nomenclàtor del COMB, base
de les negociacions amb les
Mútues mèdiques.
• Organització de les Jornades
nacionals sobre assegurances
dentals des de la comissió
d’assegurances del Consell.
Nre. persones Ingressos
15.776
11.849
7.051
6.213
5.296
5.309
4.696
3.295
3.219
1.374
1.588
1.707
1.595
1.151
1.008
668
287
135
1.105
92
882
2.991
77.243
130.782.207
94.560.238
82.309.237
73.809.847
61.881.899
41.996.504
41.157.255
28.407.213
25.407.213
12.615.617
11.927.741
9.549.028
10.055.970
8.086.980
7.718.338
3.944.325
2.523.321
1.206.382
8.918.449
851.800
578.995
17.856.385
676.429.741

D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
33
Registre de clíniques dentals
L
’Ordre de creació del Registre de clíniques dentals de Catalunya és el primer intent regulador, per
part de l’administració, d’aquest tipus d’activitat sanitària a tot l’Estat espanyol i s’emmarca dins
la línia del Departament de Sanitat i Seguretat Social de vetllar per la millora de la salut buco-dental
de la població. Aquesta Ordre entrarà en vigor el propvinent dia 8 de novembre.
En aquesta normativa s’estableixen els requisits que han de complir aquests equipaments sanitaris per
a procedir a la seva inscripció en el Registre, amb les garanties necessàries sobre el seu funcionament.
Això assegurarà als ciutadans uns mínims assistencials de qualitat en l’atenció odontològica.
Totes les clíniques dentals de Catalunya hauran de sotmetre’s a aquest procés de registre i catalogació.
Els centres disposaran d’un termini de tres anys per tal d’ajustar-se a aquesta normativa.
Els trets més destacables que presenta l’Ordre de Registre de clíniques dentals són els següents:
• A la porta d’entrada del local o de l’edifici on radiqui la clínica o consultori dental, haurà d’haver-hi
un rètol en què consti la denominació de “clínica dental” o “consultori dental” i el nom i els cognoms
del responsable sanitari del centre o el nom, els cognoms i la titulació dels odontòlegs i metges
estomatòlegs que hi exerceixin.
• El procés d’esterilització del material emprat haurà de constar en forma de protocol escrit i actualitzat.
• Cadascun dels pacients haurà de tenir una història clínica personal, en la qual s’identificaran els
professionals que l’hagin atès.
• Els usuaris hauran de tenir a la seva disposició un llibre de reclamacions oficial.
• El tractament dels residus sanitaris generats haurà de fer-se d’acord amb el que disposa el Decret
300/92 d’ordenació de la gestió de residus sanitaris.
La gestió d’aquest registre correrà a càrrec de la Direcció General de Recursos Sanitaris. En virtut d’un
conveni de col·laboració signat entre el Departament de Sanitat i Seguretat Social i el Col·legi
d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, la tasca de supervisió i comprovació dels requisits mínims
que hauran de complir els centres per a la inscripció ha estat assumida per aquest col·legi professional,
dins una línia de cooperació continuada entre ambdues institucions.
Direcció General de Recursos Sanitaris
Generalitat de Catalunya El 8/8/1994 es va publicar l’Ordre del Departament de Sanitat de la
Generalitat de Catalunya, per la qual es crea el Registre de clíniques
dentals a Catalunya, la gestió del qual és encomanada al COEC.
El Registre de clíniques dóna força als nostres Estatuts i serà una
eina primordial per lluitar contra l’intrusisme a Catalunya, alhora
que ens equipara encara més a la resta de països de la Comunitat
Europea.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
L
’Ordre de la Generalitat, per la qual
es crea el registre de clíniques
dentals, ha estat rebuda de forma
distinta entre els col.legiats. Alguns
pensen que el Col·legi exigeix cada
vegada més el compliment de
normatives i el que hauria de fer és
enfrontar-s’hi, facilitar l’exercici
professional i deixar-ho tot com estava
abans. Per a aquests col·legiats,
pretenem cada cop més controlar
l’activitat dels dentistes. Res més lluny
de la realitat, la nostra obligació és,
entre d’altres, vetllar per l’ordenament
professional i combatre l’intrusisme.
Com més desenvolupat es troba
un país, més regularitzat està tot.
I Catalunya encara no ha entrat
totalment en la dinàmica dels nostres
veïns europeus. Resulta altament
alliçonador tenir una participació
activa a Europa, on es discuteix la
problemàtica de l’odontologia. Els
nostres problemes, crònics, ja estan
superats allà, i aquells són d’una altra
mena. Les normatives vénen de
l’administració, que es van apuntant
al carro europeu, i el COEC, el que fa
és discutir allò que és injust i facilitar
als col·legiats l’aplicació de les
normes i abaratir-ne tot el procés.
La radiologia, per exemple. Hem
simiplificat la legalització i hem
demostrat que els nostres aparells
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
emeten una radiació mínima; hem
abaratit el cost total de l’aplicació de la
normativa i hem reduït en tot el que és
possible la durada i el preu dels cursos
de capacitació, per bé que amb la seva
obligatorietat no hi estem d’acord, per
la qual cosa hem interposat un recurs
davant l’administració, en què
al·leguem que la nostra capacitació
ja es va realitzar en les corresponents
assignatures de la llicenciatura, de la
mateixa manera que la resta
d’especialitats.
El COEC està d’acord que no hem
de ser contaminants amb els nostres
residus, però hem de quantificar-los
i qualificar-los i exigir-ne la seva
recollida diferenciada. No és
admissible el que passa en algunes
administracions que cobren una taxa
per un servei inexistent.
Per poder inscriure una clínica
o consultori en el registre de clíniques
dentals de la Generalitat, s’han de
complir les normes vigents en matèria
de radiologia i de residus,
i disposar d’un protocol escrit que
garanteixi una
34
Registre de clíniques dentals
esterilització òptima i disposar dels
equipaments per atendre urgències
càrdio-respiratòries, per això el COEC
facilitarà el compliment de tot
l’articulat. Però, què guanyem amb
aquesta normativa? Fins ara, el
Col·legi controlava les clíniques a
través dels col·legiats. Tanmateix, una
clínica dental la podia obrir qualsevol,
sense que calgués cap tipus de permís
(un empresari, per exemple), i només
podíem arribar fins a ell, a través dels
col·legiats, si en tenia.
O bé la muntava un protèsic que feia
d’intrús, i després de la denúncia
pagava la multa i continuava treballant.
O el que és pitjor, la clínica s’escudava
darrera d’un dentista que feia de
tapadora, i sota la seva mirada
indiferent o còmplice, l’intrús o intrusos
apanyaven alguna boca. És el clàssic
prestatitulista que està novament en
voga, allò més baix entre nosaltres,
autèntica xacra i vergonya per a la
nostra professió i per a qui ho practica.
Amb la nova normativa, totes les
clíniques dentals o consultoris hauran
de constar obligatòriament en el
registre. El fet de no inscriure’s serà
una falta sancionada per la Llei general
de Sanitat. Al capdavant de la clínica hi
ha d’haver un responsable sanitari, amb
la seva titulació en regla que respongui
de la resta del personal facultatiu la
relació i titulació dels quals ha de
constar a l’expedient d’obertura i cada
vegada que es modifiqui. Ha d’haver-hi
un fitxer de pacients que detalli les
actuacions clíniques i qui les realitza,
per la qual cosa si es demostra que hi
ha hagut tractaments executats per
personal no qualificat, el responsable
sanitari incomplirà la present normativa
i incorrerà en una falta sancionada per
l’administració, a més de les sancions
previstes pels nostres Estatus, dels quals
aquesta normativa és complement.
Tota aquesta normativa d’obligat
compliment no fa més que situar-nos
en l’àmbit europeu, la qual cosa serà
fàcil que compleixin els
odontostomatòlegs, però molt difícil
els il·legals o transgressors de les nostres
normes.
La Generalitat ha encarregat al COEC
les tasques de realitzar el registre i de
verificar el compliment de la normativa,
fet que converteix el Col·legi en el braç
executor de la Generalitat sota la seva
supervisió. Això és únic a tot l’Estat
i ens dóna unes atribucions realment
reguladores de la professió. Esperem
que els col·legiats comprenguin les
molèsties que comportarà l’adaptació a
la normativa, però és un pas important
per a l’eradicació de l’intrusisme.
José Luis Navarro Majó

La idea de la creació del Registre de clíniques
dentals va sorgir en l’anterior junta presidida
pel Dr. Pere Harster.
Bàsicament es buscava la implicació de
l’administració en el control de les clíniques
dentals, per donar força executiva a unes
atribucions que, en ser fins aleshores únicament
col.legials, no tenien.
Per tal que l’administració pogués exercir la seva
capacitat executiva, necessitava una norma
pròpia de què es derivés dita possibilitat.
En l’elaboració d’aquesta normativa hem
treballat de manera conjunta amb tècnics de la
Conselleria de Sanitat, i s’han pres com a base
les normes recollides en els Estatuts del nostre
Col·legi.
Fruit de la col.laboració estreta COECadministració
ha estat la confiança mútua
generada, la qual cosa ha propiciat la important
decisió política per part de l’administració de
delegar llurs funcions d’inspecció i gestió de la
inscripció en el Registre en el COEC.
En aquest moment, el Col·legi té la força
d’actuació en el control de les clíniques dentals
que es deriva de dita delegació de funcions. En
altres paraules: actuem com a administració.
És important ressaltar que l’administració és qui
autoritza o desautoritza, la qual en darrer terme
inscriu o sanciona. El Col·legi duu una gestió
administrativa delegada per l’administració.
Això és un fet sense precedents.
Cal subratllar dos punts:
• El Registre de clíniques dentals i la normativa
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
35
Registre de clíniques dentals
amb què es fonamenta ho concebem com un
instrument important en la lluita contra
l’intrusisme.
• La gestió dels permisos d’obertura per part
del Col·legi té dos fonaments: el coneixement
que el Col·legi té de l’àmbit que els és propi,
amb la consegüent eficàcia que li proporciona, i
la minimització de la burocràcia i les molèsties
que tot aquest procés pugui suposar per als
dentistes. Esperem que tots comprenguin
l’objectiu de defensa dels nostres interessos que
ens ha mobilitzat i mobilitzarà.
Estem en el principi d’un camí. Els problemes
de la posada en marxa del procés, el règim
sancionador i la seva aplicació, que recull la Llei
general de sanitat, els conflictes amb els
professionals afectats... Tot això serà l’eix del
treball que haurem de desenvolupar a partir
d’ara, de manera permanent, en la comissió
d’enllaç Conselleria-COEC. Esperem que del
bon fer d’aquest Col·legi se’n derivi una
renovada confiança per part de l’administració
i per part dels nostres col·legiats. L’objectiu
comú és el servei de la comunitat. La qualitat
de l’assistència dental és un dret del ciutadà i un
deure de l’administració i dels professionals.
Alberto Pérez-Porro López
Vocal de la Junta de Govern
■ Dr. A. Pérez–Porro, Dr. Ll. Bardina, Dr. C. Serra i
Dr. R. Solé a la presentació del Registre de clíniques.
■ Presentació del registre de clíniques dentals que
va tenir lloc a la Conselleria de Sanitat i S.S. de
la Generalitat de Catalunya.
Drs. Peréz–Porro, Navarro, Arqués, Serra i Bardina.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
El Reial Decret 1594,
publicat el 8/9/94,
desenvolupa la Llei
10/1986, que regula
les professions
d’odontòleg, protèsic i
higienista dental.
El nostre Col·legi,
després d’haver
treballat molt
activament en aquest
tema, ja feia temps
que esperava aquesta
normativa que aclarís
més, si escau, les
funcions de cada un
dels professionals que
poden intervenir en el
tractament
odontostomatològic.
Queda clar, una vegada
més, que el protèsic no
pot treballar en boca i
que l’higienista dental
només pot treballar
sota la supervisió
directa d’un odontòleg
o estomatòleg.
36
Regulació de les professions d’odontòleg, protèsic i higienista dental
Les llacunes poden
generar problemes
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
El Reial Decret no és el
millor que podíem
esperar, però podria haver
estat pitjor.
Vertebra una sèrie d’objectius:
1r. Estableix les competències
de l’equip professional que va
crear la Llei.
2n. Protegeix la població i
el personal, amb la regulació
dels equipaments, les
instal·lacions i les condicions
de treball, que garanteixen
la no transmissió de malalties
contagioses i la protecció
davant radiacions i tòxics.
3r. Obliga a dur el registre
de les actuacions
odontostomatològiques i
protèsiques, la qual cosa serà
bo davant determinats
processos judicials.
4t. Delimita d’una manera
clara responsabilitats: les de
l’odontòleg enfront el pacient
i les del protèsic enfront
l’odontòleg.
Les tres professions que es
regulen queden perfectament
delimitades, amb unes
competències clares entre sí,
impedint actuacions clíniques
per part dels protèsics, i
d’independència per part dels
higienistes. Això permetrà
que cada professió es
desenvolupi en plenitud dins
la seva àrea i redundarà en
benefici de l’odontologia.
Contràriament, existeixen
algunes llacunes que poden
complicar l’exercici de les tres
professions.
Així:
1. Els cirurgians maxil·lofacials
queden com a màxims
especialistes en el seu camp
–que s’entén que és la
cirurgia–, però que en la Llei
pot interpretar-se com
l’“Odontologia”, per a la
qual no estan preparats
si no disposen del títol
d’“estomatòleg” o
d’“odontòleg”.
2. Els odontòlegs poden, com
els estomatòlegs, fabricar
pròtesis i dsposar d’un
laboratori, però no queda
recollit al R. D., mentre que,
a l’antic títol d’”odontòleg”,
encara vigent, hi consta inclòs
en el redactat de les seves
competències.
3. Es continua considerant
el protèsic com a personal
sanitari no facultatiu, la qual
cosa és una catalogació
diferent a la que se li dóna als
països més desenvolupats i
pressuposa una denominació
errònia.
4. El fet que els higienistes
desenvolupin les seves
funcions com a ajudants i
col.laboradors de facultatius
mèdics, només pot
interpretar-se com a “metges
estomatòlegs”, ja que
altrament aniria en contra
del propi esperit del R. D.
i trencaria el normal equip
professional que ha de ser
dirigit solament per
estomatòlegs i odontòlegs.
En definitiva, és un R. D.
amb algunes llacunes que
poden generar problemes.
José Luis Navarro Majó
Article publicat a la Gaceta
Dental, núm. 51, d’octubre
de 1994.

L
’intrusisme o la usurpació de funcions, des del punt de vista
penal, és un delicte tipificat en l’article 321 del Codi Penal i el
comet “el que ejerciere actos propios de una profesión sin poseer
el correspondiente título oficial, o reconocido por disposición legal
o Convenio Internacional”. Si l’autor del delicte, a més,
s’atribueix la qualitat de “professional”, això suposa un agreujant
específic d’aquest delicte.
La professió odontostomatològica és la que, almenys durant
els últims 60 anys, pateix els majors perjudicis per la incidència
d’aquest delicte. Més del 80% de les sentències dictades segons
l’esmentat precepte legal, es refereixen a la nostra professió.
La persecució de l’intrusisme no és una tasca fàcil. Diverses
circumstàncies inclouen en aquesta dificultat el principi de
“presumpció d’innocència”, que exigeix proves indubitades;
les penes que s’imposen, són gairebé mínimes i, per tant, l’efecte
exemplaritzador és també gairebé nul; la legislació, per no ser,
de vegades, prou clara, suscita dubtes i controvèrsies; la mateixa
investigació del delicte està sotmesa a restriccions. A aquestes
dificultats s’ha de reconèixer que s’hi suma una altra de molt
important: una determinada apatia o complicitat, en més casos
que els que podrien ser normals, per part dels mateixos
professionals.
Tot i això, a Catalunya s’han batut tots els rècords en la
persecució de l’intrusisme. Més del 75% de les sentències dictades
a Espanya han estat arran de denúncies que ha interposat
el COEC, i amb la seva compareixença en els procediments.
A la vista d’aquestes dificultats, el COEC ha conjugat accions
de caire diferent, per tal de cercar més els resultats positius que no
els sensacionals, i sense renunciar per això a les accions penals.
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
37
Lluita contra l’intrusisme
Un resum de les accions contra l’intrusisme es
concreten en els apartats següents:
1. En els últims 5 anys s’han
obert 137 expedients sobre
presumptes casos d’intrusisme,
i s’han estudiat i s’han
realitzat diverses accions.
2. S’han efectuat 87
investigacions a càrrec de
personal especialitzat a
diferents poblacions, grans i
petites, entre les quals:
Barcelona, Montcada i
Reixac, el Prat de Llobregat,
Badalona, l’Hospitalet de
Llobregat, Tarragona, etc.
Estan en marxa altres
poblacions.
3. En casos dubtosos i a falta
de proves indubitades, s’han
gestionat uns 30 casos, a
través de professionals i
propietaris de clíniques dentals.
S’ha aconseguit legalitzar
situacions irregulars, fixar
pautes de comportament legal
i impedir situacions propícies
per a la comissió del delicte.
Resultat d’alguna d’aquestes
gestions ha estat el tancament
d’alguns centres.
4. A través de denúncies
efectuades als ajuntaments,
s’han aconseguit propòsits
semblants en deu casos
aproximadament.
5. En els últims cinc anys
s’han interposat 38 denúncies
i s’han dictat sentències que
afecten 16 persones. Se
segueixen altres processos en
què es veuen afectades 29
persones.
6. S’està elaborant, i
pràcticament està acabat, un
mapa de Catalunya sobre
clíniques dentals no declarades
en el COEC, amb expressió
de les circumstàncies
particulars, i també dels
centres on, presumiblement,
es comet delicte d’intrusisme.
Al present, s’han descobert
116 clíniques no declarades
i 35 centres de presumible
intrusisme.
7. S’han efectuat més de 15
insercions als mitjans de
comunicació (premsa i
televisió), que feien referència
al tema d’intrusisme. Les
insercions han consistit en
publicitat directa referida
a l’intrusisme o mitjançant
entrevistes i inserció de relació
de professionals col·legiats per
poblacions o comarques.
8. La publicació de l’Ordre
de 21 de juliol de 1994, sobre
el registre de clíniques dentals,
efectuada per iniciativa del
COEC, si bé té com a fonament
bàsic la garantia del servei i la
defensa de la salut buco-dental,
conté elements i exigències
que signifiquen importants
barreres per a la comissió del
delicte d’intrusisme.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
L’obligatorietat
d’afiliar-se al règim
d’autònoms emana de
l’Ordre, de data
25/9/1981, publicada
en el BOE, de 10 de
novembre d’aquell any,
on s’indica, d’una
manera explícita, que
tots els odontòlegs i
estomatòlegs que
treballin per compte
propi estan obligats a
donar-se d’alta com a
treballadors autònoms.
Així doncs,
l’obligatorietat de
cotitzar als autònoms
no ve donada per la
col·legiació, sinó per la
titulació i activitat.
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
38
Els autònoms i la doble cotització
El règim d’autònoms en els odontostomatòlegs
Alguns professionals de l’odontologia pensen que l’obligació
d’afiliar-se al Règim Especial d’Autònoms de la Seguretat
Social, neix com a conseqüència d’haver-se col·legiat
prèviament al COEC; ho tradueixen en el sentit contrari: si no
estic donat d’alta en el Col·legi, no hauré d’afiliar-me al règim
d’autònoms. Això és un error, amb serioses conseqüències de
tipus ecònomic.
És cert que, ja fa anys, alguns professionals es donaven d’alta
com a “metges” o “especialistes” i, per consegüent, no tenien
aquesta obligatorietat d’afiliació als autònoms. Però, des que
va desaparèixer l’anomenada “Llicència Fiscal” pel nou
“Impost d’Activitats Econòmiques” (IAE), junt amb les molt
clares i concretes disposicions que regulen la professió
d’odontòleg (l’última, descrita en el Reial Decret 1594/1994,
de 15 de juliol, que desenvolupa amb major profunditat la Llei
10/1986), deixa ben clar que únicament són els odontòlegs o
estomatòlegs qui estan autoritzats a exercir dita professió.
Això implica, doncs, disposar de l’IAE, que s’ajusta
específicament a aquestes professions descrites i, per tant, pren
plena vigència el que esmentàvem en el segon paràgraf d’aquest
escrit sobre la inclusió als autònoms.
Per tant, no és cert que l’obligatorietat es genera pel fet de
col·legiar-se en el COEC, sinó per l’alta de l’IAE que legalment
cal haver tramitat. De fet, un professional de
l’odontostomatologia que, pels motius x, no exerceixi com a
treballador per compte propi (cas freqüent amb els nous
titulats que encara no han trobat feina o que segueixen un curs
de postgrau), poden estar perfectament afiliats en el COEC, i
atès que no han tramitat l’alta a l’IAE, no hauran de cotitzar
encara autònoms.
Sovint, però, el que passa és que quan un nou professional
tramita l’alta en el Règim d’Autònoms a la Seguretat Social,
aquest organisme li demana, a més de l’alta corresponent de
l’IAE a efectes de verificar la seva antiguitat en la professió,
un certificat conforme està col·legiat per a autentificar la seva
professió. Però, insistim, l’obligatorietat i la data d’antiguitat
emana per la seva alta a l’IAE, però no pel fet d’estar
col·legiat o no.
I arribat a aquest punt, desitgem aclarir que totes les altes
d’IAE professional són transferides periòdicament des
d’Hisenda a la Seguretat Social. Per tant, ja s’han donat casos
de professionals de l’odontostomatologia amb l’IAE en regla,
però que no es van afiliar en el seu moment al règim
d’autònoms, que reben una liquidació amb recàrrec per tots els
mesos (fins a 5 anys) que havien d’haver cotitzat.
I aclarim que, si bé les quotes pagades a autònoms són una
despesa deduïda de la professió, no és així en el cas de
recàrrecs o interessos de demora.
AGS-Servei COEC

Seguretat i autònoms
Per bé que molt sovint ens hem referit als
autònoms, en tant que afecta metges
estomatòlegs i odontòlegs, sembla que alguns
companys o organismes no arriben a entendre la
realitat i el perquè de l’obligatorietat de pertinença
a la modalitat d’autònoms de la Seguretat Social,
confonent o pretenent confondre dita obligació
amb la inscripció en el COEC.
L’esmentada obligatorietat deriva de l’Ordre de 25
de setembre de 1981, la qual es refereix a
“odontòlegs” i “estomatòlegs” que ostenten la
condició de “treballadors per compte propi”.
L’esmentada Ordre no fa en cap moment referència
a la “col·legiació” i per això n’hi ha prou que un de
dits professionals exerceixi per compte propi,
perquè existeixi l’obligació d’inscriure’s en
autònoms, independentment que estigui o no
col·legiat.
Dita Ordre es va aprovar a sol.licitud de tots els
“dentistes” d’Espanya. L’adscripció als
“autònoms” d’alguns “grups professionals” es
concedeix quan es demana d’una manera conjunta.
Un cop és concedida, la sortida és pràcticament
impossible, ja que naturalment, s’han creat uns
interessos i uns drets, l’acompliment dels quals
dependrà del pagament que continuïn efectuant
els professionals.
A títol informatiu i sense jutjar l’actual
conveniència o no, de pertànyer als “autònoms”,
s’ha de dir que dita assegurança, en els moments
D E F E N S A D ' I N T E R E S S O S P R O F E S S I O N A L S
39
Els autònoms i la doble cotització
actuals, és la més barata que hi ha. No es trobarà
cap altra assegurança que cobreixi tantes
prestacions com la de la Seguretat Social: malaltia,
invalidesa, assistència mèdica, viudetat, horfenesa,
jubilació, etc., i això amb els drets extensibles als
familiars.
Una altra qüestió ben diferent constitueix el fet que
un metge estomatòleg o odontòleg, que treballa per
compte propi, i d’altri, hagi de pagar les quotes
“senceres” en ambdues modalitats. Fa alguns anys
que no era així, ja que a la quota d’autònoms se li
restava la part corresponent a l’”assistència
mèdica”, donat que és impossible que una sola
persona provoqui el doble de despeses mèdiques.
Per consegüent, si es paga dues vegades la quota
d’assistència mèdica, resulta que s’està pagant el
doble per un sol servei. Posteriorment,
l’”administració” va canviar la norma i es va haver
de pagar la quota íntegra en les dues modalitats,
sense descomptes.
Dita modificació va provocar nombrosos recursos.
La jurisprudència, per bé que ha estat vacil·lant,
finalment va confirmar dita norma, àdhuc pel
Tribunal Constitucional. El doble de pagament
d’una quota quan es pot rebre solament un servei,
podria interpretar-se com una violació del dret a
la igualtat, no obstant això, aquest Tribunal ho ha
justificat des del punt de vista del “principi de
solidaritat”.
El COEC, en aquests moments, té recorreguda
l’Ordre que obliga a pagar la doble quota davant
el Tribunal Suprem. Tanmateix, la jurisprudència
ja existent ens indica que dit Tribunal no ens
donarà la raó.
El COEC també va intentar combatre dita obligació,
a través dels judicis que es van seguir davant els
Jutjats del Social, però tampoc hi va haver èxit.
A tall d’informació, cal advertir que nombrosos
companys, col·legiats o no col·legiats en el COEC,
han patit inspeccions pel fet de la seva no
pertinença als “autònoms”, havent estat sancionats
amb multes de quantia important.
Cal remarcar, per tant, i una vegada més, que la
pertinença als “autònoms” no té res a veure amb la
col·legiació. I hem de manifestar-ho precisament
amb referència a aquells companys que al·leguen,
com a excusa per no col·legiar-se, el fet d’haver-se
de donar d’alta en “autònoms”.
Assessoria jurídica del COEC
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Xavier Casas i Estivales
Vocabulari d’Odontologia
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
Normalització lingüística
Quan vaig accedir a la secretaria del nostre col·legi, un dels
objectius que més m’il·lusionaven, juntament amb
l’estructuració de la biblioteca i el museu, era realitzar un
vocabulari odontològic que constituís el primer recull de mots
tècnics, científics i col·loquials de la nostra professió.
Com que no hi havia cap precedent, vàrem començar, juntament
amb l’equip de lingüistes que ha elaborat el diccionari, el buidatge
de llibres, de revistes i de publicacions científiques en general. Van
ser de gran ajut, com era lògic, els diccionaris existents en
el mercat. De tota manera, la consulta de les fitxes de l’actual
Diccionari Enciclopèdic de Medicina ens va permetre avançar més
ràpidament del que havíem previst. Haig d’agrair, doncs, la
gentilesa dels Drs. O. Casassas, J. Ramis i O. Ramis per facilitarnos
aquest material.
Hem intentat ser rigorosos i exigents, però sabem que malgrat tot
hi haurà deficiències i, segurament, errors. Probablement també
mancances, especialment pel que fa als mots d’ús col·loquial i
popular. Hem fet memòria, però crec que és la memòria
col·lectiva la que completarà millor la riquesa dels mots,
expressions i localismes que, en definitiva, són l’ànima i la identitat
de la llengua.
Després de l’esforç efectuat era indispensable presentar el treball
fet per mesurar-ne la utilitat i esmenar-ne les deficiències. Un
vocabulari és viu com la llengua mateixa i està subjecte a evolució
igual que ella. Hem de ser conscients, doncs, que l’edició
definitiva pràcticament no s’aconsegueix mai.
40
De moment disposem d’una eina útil capaç de donar pautes
i normes per a l’ús de la llengua en el nostre camp. Esperem que
en edicions futures augmenti, millori i es faci indispensable.
Fent camí s’aprèn. Si el camí és llarg i feixuc, l’aprenentatge és
millor. El que hem fet fins ara és iniciar el camí tot aprenent.
Amb el bagatge acumulat podem fer créixer el que ara és un
vocabulari acabat de néixer perquè arribi a la majoria d’edat
convertit en un diccionari, que a més de recollir paraules en doni
la definició. Aquest és el desig i la fita que ens marquem des d’ara.
No podem acabar sense agrair la dedicació i l’ajut dels que han
col.laborat amb nosaltres, del TERMCAT, i també de la CIRIT,
de la Generalitat de Catalunya i del Col·legi d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Catalunya, que han finançat el projecte, així
com la revisió acurada que en va fer la Victòria Alsina i Keith.
Xavier Casas i Estivales

C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
Revista COEC
La nostra revista és una de les coses que la Junta ha mimat de manera especial. Hem procurat
millorar, dia a dia, per fer-lo un instrument eficaç i útil de comunicació i debats. Molts recordareu
com vam començar i com hem anat evolucionant. El 1984 començava una nova etapa amb el número
1. D’aleshores ençà hem pogut sobrepassar els cinquanta números d’informació col·legial amb el
mateix esperit d’inquietud i superació inicials. Al llarg d’aquest recorregut, la revista ha anat cercant
diverses fórmules per tal d’oferir una imatge més visual que, d’entrada, donés peu a una lectura més
àgil. De la mateixa manera, el contingut també s’ha anat ampliant i dividint, d’una manera més clara,
per seccions. La revista ha tractat els temes més punyents que afecten l’odontostomatologia, amb un
ampli ventall que abraça tant articles d’opinió, entrevistes, espais fixos reservats a l’assessorament
jurídico-fiscal, publicació d’estudis diversos, com també ha servit de canal difusor de les diferents
manifestacions que ha marcat la història de la nostra professió. Cal recordar, però, que tot això ha
estat possible gràcies a la col·laboració que molts col.legiats ens han prestat al llarg d’aquests anys.
Recull de portades de la revista COEC ■
41
Josep Lluís Marín Galindo
Director de la Revista COEC
Consell editorial
Director
Josep Lluís Marín Galindo
Director adjunt
Juan Ignacio Echeverría García
Director executiu
Eulàlia Ximenis Caamaño
Comitè editorial
Santiago Jané Noblom
José Luis Navarro Majó
Miquel Vila Biosca
Josep Lluís Marín Galindo
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Aquest nou servei que
ha incorporat el
Col·legi per als
col·legials i per al
públic en general,
permet fer tota mena
de consultes referents
al nostre camp, amb
gran facilitat.
Full d’informació sobre ■
el servei de videotext.
Centre de serveis de videotext 032-234065120
Funcions de lliure
accés al públic en
general
Aquestes funcions podran
ser utilitzades per qualsevol
persona que contacti amb
el CSV del COEC.
1. Consulta de col·legiats
Criteris de selecció: qualsevol
combinació total o parcial
de nom, població, província,
comarca, districte postal.
Les dades del domicili faran
referència al domicili
professional.
Informació proporcionada:
Primer nivell: col·legiats
seleccionats per ordre alfabètic.
Segon nivell: per a un col·legiat
concret dels anteriors, nom,
domicili professional, telèfons
professionals, clínica o
clíniques, especialitat.
2. Consulta de clíniques
Criteris de selecció: qualsevol
combinació total o parcial de
nom clínica, població,
província, comarca, districte
postal, amb servei d’urgències.
Les dades de domicili faran
referència al domicili
professional.
Informació proporcionada:
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
42
Primer nivell: clíniques
seleccionades per ordre
alfabètic.
Segon nivell: per a una clínica
concreta de les anteriors,
nom, domicili, telèfons, fax,
nom dels col.legiats que hi
exerceixen la seva activitat,
horari d’urgències, si escau i
text accessori introduït pel
COEC.
3. Consulta de butlletins o
notes d’interès general
Selecció: menús de butlletins
disponibles, que podrà ser
modificat a voluntat del
COEC. Si el nombre de
butlletins ho exigeix, hom
podrà establir una estructura
jeràrquica.
Informació proporcionada: el
contingut del butlletí, d’una o
diverses pantalles, que serà
introduït pel COEC com a
text quan decideixi
incorporar un nou butlletí o
nota informativa.
Funcions d’ús exclusiu
dels col·legiats
Aquestes funcions podran ser
utilitzades per qualsevol
col·legiat que contacti amb
el CSV del COEC. Abans
de tenir-hi accés, haurà
d’identificar-se amb un codi
d’usuari i un mot clau.
L’identificatiu del CSV del
COEC (NRI), que utilitzaran
els col·legiats, serà diferent
al del públic en general.
El codi d’usuari serà el
número de col·legiat, per bé
que també podrà ser qualsevol
pseudònim que triï el
col·legiat (la qual cosa implica
una prèvia comunicació
explícita al COEC, abans de
la seva primera connexió). El
codi d’usuari l’identifica pel
que fa a la resta d’usuaris (per
exemple en el correu
electrònic). En principi,
aquest codi no s’haurà de
modificar mai.
El COEC definirà usuaris que
no siguin col·legiats seus
(col·legiats d’altres col·legis,
personal administratiu del
COEC, etc). En aquests casos
s’assignarà un codi i un tipus
d’usuari. En principi, aquests
usuaris tindran també accés
complet a totes les funcions
del CSV, per bé que si fa al
cas es podrà restringir l’accés
a determinades àrees en
funció del tipus d’usuari.
El mot clau és la garantia real
de la identificació correcta al
sistema. Es pot establir una
longitud mínima (per exemple
7 caràcters). L’usuari podrà
canviar quan ho desitgi
aquesta clau.
Després de la identificació,
apareixerà un menú general
amb les opcions disponibles
i la data i hora de la darrera
connexió al sistema. En seran
excepció els avisos urgents,
que s’exhibiran abans del
menú general.
1. Avisos urgents
El COEC podrà definir avisos
o notes urgents que li
apareixeran a l’usuari
immediatament després de la
seva connexió, abans de
passar al menú general.
Aquests avisos hauran de
considerar-se com a generals
per a tots els usuaris d’un
mateix tipus. Per als avisos
específics, a un usuari

concret, hom podrà utilitzar
les facilitats del correu
electrònic.
2. Consulta de col·legiats
Similar a la consulta per al
públic en general amb la
incorporació del número de
col.legiat, tant en selecció com
en informació. També es
podrà incorporar l’especialitat
com a opció de selecció.
3. Consulta de clíniques
Similar a la consulta per al
públic en general, amb la
incorporació del número de
col·legiat en la informació
dels col·legiats que exerceixen
activitat a la clínica.
4. Consulta de biblioteca
Criteris de selecció: qualsevol
combinació total o parcial de:
tema, autor, títol, any
publicació (entès com a any,
a partir de...).
En els epígrafs Tema, Autor i
Títol, es realitzaran recerques
eliminant partícules i utilitzant
sinònims que defineixi el
COEC.
Informació proporcinada:
Primer nivell: referències
bibliogràfiques:
• Autor, títol i volum si s’escau,
lloc de publicació, any.
• Editorial o revista. En el cas
de revistes, el nombre i les
pàgines en què apareix
l’article; en el cas de llibres, el
nombre total de pàgines.
• Idioma.
• Status: disponible a la
biblioteca del COEC per a
consulta o préstec; disponible
a la biblioteca del COEC
només per a consulta; prestat;
no adquirit pel COEC.
Segon nivell: per a un llibre o
article seleccionat, abstract
o resum del contingut.
5. Consulta de butlletins
o circulars internes
Selecció: menús de butlletins
disponibles, que podrà ser
modificat a voluntat del
COEC. Si el nombre de
butlletins ho exigeix, hom
podrà establir una estructura
jeràrquica.
Informació proporcionada:
el contingut del butlletí, d’1 o
diverses pantalles, que serà
introduït pel COEC com a
text quan decideixi incorporar
un nou butlletí o circular.
6. Calendari d’activitats
COEC
Informació proporcionada: a
partir de la data en què es
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
43
Centre de serveis de videotext 032-234065120
realitzi la consulta, el
calendari de cursos, seminaris,
conferències, etc, que
organitzi el COEC.
7. Calendari d’altres activitats
Informació proporcinada: a
partir de la data en què es
realitzi la consulta, el
calendari de cursos, seminaris,
conferències, etc, no
organitzats pel COEC,
d’àmbit nacional o
internacional, i que es
considerin d’interès per als
col·legiats.
8. Consells mèdics o
farmacològics
Criteris de selecció:
Primer nivell: temes des del
punt de vista general.
Segon nivell: temes concrets.
Informació porporcionada: la
informació per al tema
demanat que el COEC hagi
considerat d’interès. El
COEC podrà en tot moment
afegir, eliminar o modificar
temes.
9. Pantalles publicitàries de
laboratoris o proveïdors.
El CSV del COEC podrà
oferir pantalles de contingut
informatiu o publicitari de
laboratoris, proveïdors de
material, etc. Per a cadascun
d’aquests es podran definir 1
o diferents pantalles
estàtiques amb estructura
jeràrquica.
El COEC podrà definir els
textos que apareixeran a cada
pantalla.
10. Correu electrònic
S’establiran 3 àrees de
missatges:
• Correu particular entre
usuaris i entre usuaris i el
COEC.
• Correu general que podrà
ser llegit per tots els usuaris
referent a temes mèdics.
• Correu general que podrà
ser llegit per tots els usuaris
referent a d’altres temes, com
anuncis de compra-venda, etc.
11. Canvi de mot clau
Mitjançant aquesta funció,
l’usuari podrà canviar la seva
clau secreta quan ho desitgi.
12. Àrea d’oci
En un futur s’establirà una
àrea d’oci amb jocs,
passatemps, etc.
13. Tramesa d’arxius
La norma Videotext permet,
en principi, la tramesa
d’arxius en paral·lel amb els
processos que s’estiguin
realitzant. El COEC establirà
una relació d’arxius d’interès
que l’usuari podrà sol·licitar i
rebre tot seguit.
També podrà establir el
caràcter gratuït o el preu d’un
determinat arxiu.
14. Connexió a xarxes
internacionals
Des de la pròpia connexió
X-25 que disposarà el COEC,
serà possible accedir a xarxes
i bases de dades
internacionals d’interès
professional, amb les tarifes
X-25 (substancialment més
barates que les telefòniques
normals).
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
La comunicació del Col·legi amb tots els col·legiats s’ha fet seguint tres criteris
bàsics: professionalitat, serietat i agilitat.
Per aconseguir-ho hem redissenyat mitjans que ja s’utilitzaven tradicionalment
alhora que n’hem creat de nous.
Les publicacions que hem fet servir per mantenir a la col·legiació el màxim
d’informada han estat:
• Revista col·legial. Periodicitat bimestral. Ha estat el principal vehicle de
tranmissió d’informació del caliu col·legial: opinions, notícies, serveis, borsa de
treball, reportatges..., amb l’objectiu de recollir i resumir els fets que més ens han
afectat.
• Notícies breus. Periodicitat mensual. Ha estat el mitjà més àgil, dinàmic i resumit
per fer arribar ràpidament i concisa les notícies puntuals.
• Circulars monogràfiques sobre temes concrets d’informació general per
al professional: fiscals, protecció radiològica, assegurances...
• Videotext col·legial. Una eina informàtica recent que serveix per informar
el professional i els pacients, mitjançant la utilització d’un ordinador.
• Accions puntuals: llibre “Asepsia en odontología”, publicació del llistat
de col·legiats, de les tarifes mínimes...
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
44
Altres mitjans d’informació
■ Temes monogràfics
(els dos primers es van editar
l’any 1991, essent president del
COEC el Dr. Pere Harster )
■ Notícies breus
■ Circular biblioteca

Qüestions relacionades
amb la professió
Col·legiació
1. Considereu correcta
l’obligatorietat de la col·legiació
per a l’exercici de
l’odontostomatologia?
• Sí en tot cas . . . . . . . . . . .501
• Sí, però sols per a l’exercici
privat de la professió . . . . .71
• No, la col.legiació ha de ser
voluntària en tot cas . . . .154
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .9
2. En el supòsit que la
col·legiació fos voluntària, per
quin tipus d’associació us
inclinaríeu?
• Pel col·legi . . . . . . . . . . . .384
• Per un sindicat professional
d’odontostomatòlegs . . . .133
• Per un sindicat empresarial
d’odontostomatòlegs . . . . .43
• Per altre tipus d’associació 45
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . .130
VIH/SIDA
3. Considereu que l’amalgama
és nociva per als vostres
pacients?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .645
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .30
4. Penseu que el risc de
contraure malalties com la
SIDA o l’hepatitis B, a la
consulta dental, és:
• Extrem . . . . . . . . . . . . . . .16
• Alt . . . . . . . . . . . . . . . . . .186
• Mitjà . . . . . . . . . . . . . . .187
• Baix . . . . . . . . . . . . . . . .241
• Pràcticament nul . . . . . . . .97
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .8
Pràctica professional
5. Quant a la publicitat del
consultori dental
5.1. La publicitat és
deontològica?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . .312
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .363
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .58
5.2. Admeteu la publicitat de la
consulta, que no promocioni
preus ni visites gratuïtes?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . .451
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .258
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .26
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
Ha estat voluntat expressa d’aquesta Junta de
Govern la comunicació directa Col·legicol·legiat,
i també la provocació directa de
debats per afrontar els reptes dels propers anys:
plètora professional, nous perfils professionals,
formació continuada, lluita contra la publicitat
enganyosa, defensa dels nostres interessos
davant les companyies d’assegurances,
l’administració, altres professions...
I no sempre és fàcil conjugar els diferents punts
de vista i maneres d’entendre la professió de tots
els col.legiats en el seu conjunt: companys que
comencen vs. companys establerts, companys
45
Enquesta’95
5.3. Admeteu la publicitat de
visites gratuïtes?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .625
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .27
5.4. Admeteu la publicitat de
preus?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .665
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .28
6. Oferiu la primera visita
gratuïta?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . .167
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .541
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .27
7. Quina jornada de treball
teniu?
• Matins . . . . . . . . . . . . . . .32
• Tardes . . . . . . . . . . . . . . .106
• Matins i tardes . . . . . . . .583
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .14
que treballen per altres vs. companys que
treballen sols, companys assalariats vs.
companys que cobren per acte...
Hem volgut saber en tot moment les opinions de
tothom que les ha volgut expressar i ho hem
volgut facilitar al màxim. A més a més de
l’assemblea anual, de la revista, de les entrevistes
-formals i informals- amb els membres de la
Junta...hem dissenyat una enquesta prou àmpia
perquè tothom es manifesti, any darrera any,
sobre la seva visió de com el Col·legi pot ajudarlo
a exercir l’odontostomatologia tal com
cadascú voldria.
8. Quants dies treballeu a la
setmana?
• 2 dies complets o menys . . .62
• 3 dies complets . . . . . . . .170
• 4 dies complets o més . . .491
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .12
9. Quant us costa una hora de
treball a la vostra clínica sense
considerar despeses de pròtesi
ni materials?
• Menys de 2.000 ptes. . . . .11
• De 2.001 a 4.000 ptes. . .118
• De 4.001 a 6.000 ptes. . .124
• De 6.001 a 8.000 ptes. . . .92
• De 8.001 a 10.000 ptes. . .69
• De 10.001 a 12.000 ptes. .30
• De 12.001 a 14.000 ptes. .17
• Més de 14.001 ptes. . . . . .28
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . .246
10. A quantes clíniques dentals
treballeu?
• No exerceixo . . . . . . . . . . . .5
• 1 clínica . . . . . . . . . . . . .382
• 2 clíniques . . . . . . . . . . . .239
• 3 o més . . . . . . . . . . . . . . .67
• Treballo en un hospital . . .30
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .12
11. Treballeu per compte
d’altri?
• Sí . . . . . . . . . . . . . . . . . . .215
• No . . . . . . . . . . . . . . . . .493
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .27
12. Quantes clíniques teniu?
• Cap . . . . . . . . . . . . . . . . . .96
• 1 clínica . . . . . . . . . . . . .446
• 2 clíniques . . . . . . . . . . . .159
• 3 o més . . . . . . . . . . . . . . .17
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .17
13. Si la clínica no és vostra, de
qui és?
• D’un altre dentista . . . . .128
• D’un empresari no dentista 52
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . .149
14. Utilitzeu radiografies per a
exploracions diagnòstiques?
• Sí, sempre . . . . . . . . . . . .228
• Sí, habitualment . . . . . . .401
• No, només de tant en tant .91
• No, mai . . . . . . . . . . . . . . . .0
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .15
15. L’esterilització, la feu per
• Autoclau . . . . . . . . . . . . .474
• Calor seca . . . . . . . . . . . .321
• Esterilització en fred . . . .165
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .6
16. Quin nombre de personal
auxiliar teniu contractat a la
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
vostra clínica?
• Una persona . . . . . . . . . .243
• Dues persones . . . . . . . . .237
• Tres persones . . . . . . . . . .89
• Quatre persones . . . . . . . .31
• Cinc persones . . . . . . . . . .22
• Sis o més persones . . . . . . .36
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .77
17. Amb quina freqüència citeu
els pacients per a les revisions
habitualment?
• Menys de tres mesos . . . . .13
• Cada tres mesos . . . . . . . . .7
• Cada sis mesos . . . . . . . .298
• Cada nou mesos . . . . . . . .50
• Cada any . . . . . . . . . . . . .343
• Més d’un any . . . . . . . . . . .5
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .26
18. Quant de temps dediqueu
per terme mitjà a una revisió?
• Menys de 10 minuts . . . .117
• Entre 10 i 20 minuts . . . .476
• Més de 20 minuts . . . . . .104
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .38
19. De les diferents àrees de
l’Odontosto-matologia,
assenyaleu-ne aquelles que
realitzeu habitualment?
• Odontologia estètica . . . .471
• Endodòncia . . . . . . . . . . .571
• Periodòncia . . . . . . . . . . .312
• Pròtesi fixa . . . . . . . . . . .586
• Implantologia . . . . . . . . .190
• Odontologia conservadora608
• Ortodòncia . . . . . . . . . . .218
• Cirurgia . . . . . . . . . . . . .263
• Oclusió/ATM . . . . . . . . .178
• Medicina bucal . . . . . . . .191
• Odontopediatria . . . . . . .368
• Odotologia preventiva . .413
• Pròtesi amovible . . . . . . .527
• Gerodontologia . . . . . . . .274
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .12
Qüestions relacionades
amb l’activitat
col·legial
Informació col·legial
20. Valoreu els diversos mitjans
d’informació col·legial
20.1 Revista COEC
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .19
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .47
• Regular . . . . . . . . . . . . . .229
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .312
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .47
• No l’he utilitzat mai . . . . . .4
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . . .5
20.2 Notícies COEC mensuals
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .18
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .46
• Regular . . . . . . . . . . . . . .208
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .313
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .61
• No l’he utilitzat mai . . . . . .6
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .15
20.3 Circulars monogràfiques
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .17
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .35
• Regular . . . . . . . . . . . . . .180
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .225
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .44
• No l’he utilitzat mai . . . . .74
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
46
Enquesta’95
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .69
20.4 Videotex
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .16
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .16
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .26
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .15
• No l’he utilitzat mai . . . .363
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . .123
20.5 Accions puntuals
(esterilització, llistat de
col·legiats, tarifes...)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .19
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .42
• Regular . . . . . . . . . . . . . .125
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .281
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . .106
• No l’he utilitzat mai . . . . .35
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .46
20.6 Notícies als mitjans de
comunicació
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .75
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .93
• Regular . . . . . . . . . . . . . .182
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .156
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .56
• No l’he utilitzat mai . . . . .42
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .40
21. Quant a la revista COEC
assenyaleu els 3 apartats
habituals que us semblen més
interessants:
• Editorial . . . . . . . . . . . . .198
• En defensa pròpia . . . . . .254
• Assessoria fiscal i laboral 260
• Informació COEC . . . . . .360
• Agenda científica . . . . . . .284
• Borsa de treball . . . . . . . .104
• Serveis COEC . . . . . . . . .159
• Articles de fons . . . . . . . .224
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .76
22. En la vostra opinió, la
Revista col·legial hauria de
tenir:
• Exclusivament notícies
col·legials i de la professió .209
• Combinació de notícies
col.legials i de la professió
amb articles científics . . . . .495
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .31
Comissió científica
23. En la vostra opinió, la
formació cotinuada hauria de ser
• Obligatòria . . . . . . . . . . .281
• Voluntària . . . . . . . . . . . .437
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .17
24. En la vostra opinió, el
nombre de conferències, cursos
i simposis organitzats pel
col·legi, és:
• Excessiu . . . . . . . . . . . . . .71
• Adequat . . . . . . . . . . . . .535
• Reduït . . . . . . . . . . . . . . .112
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .17
25. En termes generals, la
qualitat dels cursos organitzats
pel col·legi us ha semblat:
• Molt bona . . . . . . . . . . . . .32
• Bona . . . . . . . . . . . . . . . .454
• Regular . . . . . . . . . . . . . .169
• Dolenta . . . . . . . . . . . . . . .38
• Molt dolenta . . . . . . . . . . . .7
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .35
26. Quant a la temàtica dels
cursos, i dins la relació d’àrees
d’exercici professional que a
continuació relacionem,
assenyaleu les 3 que trobeu més
interessants:
• Odontologia estètica . . . .279
• Endodòncia . . . . . . . . . . .193
• Periodòncia . . . . . . . . . . .128
• Pròtesi fixa . . . . . . . . . . .231
• Implantologia . . . . . . . . .265
• Odontologia conservadora .200
• Ortodòncia . . . . . . . . . . .114
• Cirurgia . . . . . . . . . . . . .101
• Oclusió/ATM . . . . . . . . .138
• Medicina bucal . . . . . . . . .64
• Odontopediatria . . . . . . . .54
• Odontologia preventiva . .78
• Pròtesi amovible . . . . . . . .35
• Gerodontologia . . . . . . . . .20
• Gestió dental . . . . . . . . . . .70
• Cursos auxiliars dentals . .57
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .55
27. Pel que fa al pròxim Curs
acadèmic:
• Més conferències . . . . . . .123
• Cursos i conferències en
horari de matí i durant dies
feiners entre setmana . . . .135
• Més cursos pràctics . . . . . . .406
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . .137
Realització d’auditoria
28. La realització de l’auditoria
externa i independent, que ve
encarregant la Junta de Govern
des de 1990, dels comptes
econòmics del Col·legi i la

presentació dels seus resultats a
l’Assemblea Anual de col.legiats
us sembla
• Necessària . . . . . . . . . . . .358
• Convenient . . . . . . . . . . .306
• Innecessària . . . . . . . . . . . .40
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .31
Altres serveis col·legials
29. Valoreu els següents serveis
col.legials:
29.1 Assessoria jurídica
(globalment)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .50
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .31
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .64
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .28
• No l’he utilitzat mai . . . .302
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .15
29.2 Defensa davant queixes de
pacients
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .32
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .15
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .28
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .37
• No l’he utilitzat mai . . . .352
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .19
29.3 Assessorament temes
professionals
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .38
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .31
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .84
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .89
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .16
• No l’he utilitzat mai . . . .284
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .25
29.4 Denúncies contra intrusos
• Molt dolent . . . . . . . . . . .112
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .53
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .70
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .75
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .35
• No l’he utilitzat mai . . . .225
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . . .7
29.5 Denúncies contra no
col·legiats
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .92
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .51
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .63
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .31
• No l’he utilitzat mai . . . .248
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .18
29.6 Legalització clíniques no
declarades
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .79
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .47
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .72
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .31
• No l’he utilitzat mai . . . .251
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .31
29.7 Defensa contra la
publicitat enganyosa i no
estatutària
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .95
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .55
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .81
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .85
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .57
• No l’he utilitzat mai . . . .188
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .27
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
47
Enquesta’95
29.8 Mediació en conflictes entre
col.legiats
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .33
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .28
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .38
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .20
• No l’he utilitzat mai . . . .342
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .36
29.9 Defensa drets del col.legiat
davant les companyies
d’assegurances dentals i altres
formes d’intermediació pacientprofessional
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .61
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .49
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .57
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .32
• No l’he utilitzat mai . . . .268
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .27
29.10 Reclamació honoraris a
pacients morosos
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .54
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .31
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .43
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .26
• No l’he utilitzat mai . . . .336
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .25
29.11 Biblioteca i videoteca
(globalment)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . . .8
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .26
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .79
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .161
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .44
• No l’he utilitzat mai . . . .243
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .25
29.12 Consulta i préstec de
llibres i vídeos
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .15
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .13
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .70
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .134
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .42
• No l’he utilitzat mai . . . .278
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .27
29.13 Servei de fotocòpies
• Molt dolent . . . . . . . . . . . . .3
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .10
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .50
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .17
• No l’he utilitzat mai . . . .345
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .35
29.14 Butlletí de sumaris
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .11
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .17
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .67
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .111
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .26
• No l’he utilitzat mai . . . .287
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .38
29.15 Recerca bibliogràfica per
CD-ROM
• Molt dolent . . . . . . . . . . . . .4
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . . .8
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .21
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .33
• No l’he utilitzat mai . . . .364
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .39
29.16 Servei d’urgències
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .28
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .20
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .74
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .106
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .35
• No l’he utilitzat mai . . . .275
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .30
29.17 DentiBanc (Banc
Sabadell)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .22
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .21
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .52
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .83
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .20
• No l’he utilitzat mai . . . .318
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .36
29.18 Corredoria
d’assegurances col.legial
(Martín i Cachón)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .30
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .14
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .89
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .173
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .60
• No l’he utilitzat mai . . . .187
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .32
29.19 Assessoria-Gestoria Fisc.
i Labor. (AGS-Servei COEC)
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .30
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .19
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .36
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .16
• No l’he utilitzat mai . . . .346
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .41
29.20 Assessoria-Gestoria
legislació: aparells RX
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .59
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .41
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .83
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .82
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .29
• No l’he utilitzat mai . . . .242
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .37
29.21 Assessoria-Gestoria
legislació: control residus
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .31
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . . .2
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .35
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .12
• No l’he utilitzat mai . . . .360
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .43
29.22 Assessoria d’higiene i
seguretat a la clínica dental
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .23
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .20
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .58
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .92
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .36
• No l’he utilitzat mai . . . .284
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .43
29.23 Altres ofertes de
productes/serveis: maletí
d’urgències
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .20
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .20
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .62
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . . .96
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .25
• No l’he utilitzat mai . . . .280
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .51
29. 24 Borsa de treball:
professionals
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .15
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .15
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .62
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .132
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .22
• No l’he utilitzat mai . . . .275
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .41
29.25 Borsa de treball: auxiliars
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .14
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . .13
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .62
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .121
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .19
• No l’he utilitzat mai . . . .286
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .42
29.26 Petits anuncis per a la
compra-venda de clíniques i
material
• Molt dolent . . . . . . . . . . . .11
• Dolent . . . . . . . . . . . . . . . . .0
• Regular . . . . . . . . . . . . . . .70
• Bo . . . . . . . . . . . . . . . . . .138
• Molt bo . . . . . . . . . . . . . . .27
• No l’he utilitzat mai . . . .218
• N.S/N.C . . . . . . . . . . . . . .40
30. Indiqueu, d’entre les
següents, 5 finalitats primordials
que, a parer vostre, ha de
perseguir el Col·legi
d’Odontòlegs i Estomatòlegs
• Lluitar contra l’intrusisme
professional . . . . . . . . . . .523
• Defensar el professional
col·legiat . . . . . . . . . . . . . .521
• Controlar el nombre
d’odontostomatòlegs . . . .178
• Supervisar documents
i titulacions acreditatius
de la professió . . . . . . . . .254
C O M U N I C A C I Ó C O L · L E G I – C O L · L E G I A T
48
Enquesta’95
• Promoure i organitzar cursos
i congressos . . . . . . . . . . .349
• Establir honoraris mínims 185
• Oferir informació científicotècnica
als col·legiats . . . .224
• Negociar amb entitats
la prestació de serveis
professionals amb tarifes
prèviament acordades . . .156
• Realitzar campanyes d’imatge
professional als mitjans
de comunicació . . . . . . . .258
• Vetllar pel compliment
de la deontologia . . . . . . .227
• Elaborar un Codi deontològic
i uns estatuts professionals
actualitzats . . . . . . . . . . .134
• Facilitar la interrelació entre
els professionals . . . . . . . .82
• Supervisar la qualitat dels
actes professionals . . . . . . .86
• Controlar i supervisar les
instal·lacions de les consultes
i clíniques . . . . . . . . . . . .165
• Controlar i supervisar el
personal que treballa
a les consultes . . . . . . . . . .46
• Oferir serveis/productes als
col·legiats en bones
condicions econòmiques .139
• Exercir de lobby davant
de l’administració . . . . . . .84
• Negociació de la pòlissa
de Responsabilitat Civil . . .85
• Avalar la qualitat de
determinats productes . . . .39
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .12
Junta de Govern
31. En termes globals, quina és
la vostra opinió sobre l’actuació
d’aquesta Junta de Govern
durant el seu mandat?
• Molt bona . . . . . . . . . . . . .34
• Bona . . . . . . . . . . . . . . . .382
• Regular . . . . . . . . . . . . . .205
• Dolenta . . . . . . . . . . . . . . .43
• Molt dolenta . . . . . . . . . . .18
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .53
Secretaria col·legial
32. Quina valoració us mereix
la secretaria col.legial?
32.1 Des del punt de vista del
tracte rebut
• Molt bona . . . . . . . . . . . .135
• Bona . . . . . . . . . . . . . . . .381
• Regular . . . . . . . . . . . . . .148
• Dolenta . . . . . . . . . . . . . . .28
• Molt dolenta . . . . . . . . . . .13
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .30
32.2 Des del punt de vista de la
solució de les necessitats concretes
que us van fer acudir al col.legi
• Molt bona . . . . . . . . . . . . .86
• Bona . . . . . . . . . . . . . . . .363
• Regular . . . . . . . . . . . . . .175
• Dolenta . . . . . . . . . . . . . . .35
• Molt dolenta . . . . . . . . . . .18
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . .58
Dades generals de
l’enquestat
33. Sexe
• Home . . . . . . . . . . . . . . .559
• Dona . . . . . . . . . . . . . . . .172
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .4
34. Edat
• Menys de 25 anys . . . . . . .21
• 25 i 30 anys . . . . . . . . . . .49
• 30 i 35 anys . . . . . . . . . .185
• 35 i 40 anys . . . . . . . . . .208
• 40 i 45 anys . . . . . . . . . .105
• 45 i 50 anys . . . . . . . . . . .72
• 50 i 55 anys . . . . . . . . . . .32
• 55 i 60 anys . . . . . . . . . . .25
• 60 i 65 anys . . . . . . . . . . .17
• Més de 65 anys . . . . . . . . .18
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .3
35. Lloc on residiu
• Barcelona ciutat . . . . . . .357
• Barcelona província . . . .218
• Girona ciutat i província . .50
• Lleida ciutat i província . .33
• Tarrragona ciutat i província 52
• N.S./N.C. . . . . . . . . . . . . . .4

C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
49
Informe dels resultats del programa català de salut gingival
Josep J. Vilar Martínez
E l Pla Català de Salut
Gingival forma part
integrant del Programa
Nacional i sorgeix com a
fruit de la col·laboració
del Consejo General de
Colegios de Odontólogos
y Estomatólogos de
España, Unilever (Signal)
i l’FDI, essent el Col·legi
de Catalunya
especialment actiu en
aquesta campanya i
aconseguint, com
veurem , una gran
participació per part
dels professionals i la
població catalana.
Els objectius han estat:
1. Educar la població sobre la importància de la higiene oral
i el diagnòstic precoç de les malalties periodontals.
2. Promoure l’assistència dels individus a través de les revisions
bucals gratuïtes.
3. Conscienciar els professionals de l’odontostomatologia sobre la
necessitat d’introduir el diagnòstic periodontal rutinari en la seva
pràctica privada.
El nostre Col·legi ha coordinat dita campanya mitjançant l’esforç
del coordinador regional, dels coordinadors provincials i locals,
essent la firma Signal la que ha aportat la infraestructura logística
i econòmica necessàries.
Metodologia
El desenvolupament del programa ha començat, durant els anys en
què ha tingut lloc amb la tramesa d’un qüestionari que s’ha enviat
a tots els dentistes col·legiats, on s’explicaven els objectius de la
campanya, i es demanava la seva participació voluntària.
Una vegada establerta la base dels participants, es va dissenyar un
programa formatiu, amb l’ajuda de material àudio-visual, amb què
a través de la xarxa de coordinadors, s’explicava com calia
realitzar l’Examen Periodontal Bàsic, mètode que ha estat l’escollit
per diagnosticar de manera ràpida i senzilla l’estat de salut
periodontal de la població.
El desenvolupament actiu del Programa sobre
subjectes participants es va realitzar durant
l’anomenat “Mes de Salut Gingival”. Durant
aquest mes i també les dues setmanes anteriors, van
tenir lloc rodes de premsa i contactes amb diferents
mitjans de comunicació, en què s’informava sobre
la campanya, i publireportatges televisius en què
alhora es conscienciava la població sobre la
possibilitat de fer-se revisions gingivals gratuïtes
a les clíniques dentals més properes del seu lloc
de residència o de treball.
Els pacients interessats trucaven a un telèfon gratuït on se’ls deia
quina era la clínica que tenien més propera i el seu telèfon.
Alhora, i a l’atzar, a alguns d’ells se’ls feia una enquesta sobre
aspectes relacionats amb llurs coneixements, actituds i pràctiques
preventives orals, així com sobre certes variables demogràfiques.
El pacient concertava l’entrevista amb el professional i en la
revisió, el professional li informava sobre l’estat gingival i les
mesures preventives i terapèutiques que necessitava.
En acabar la campanya, el professional havia d’enviar a la seu del
programa les dades de l’Examen Periodontal Bàsic (EPB) recollides
dels seus primers vint pacients atesos.
Durant el desenvolupament del Programa s’han obtingut tres tipus
de dades avaluables:
• Resultat de l’enquesta emplenada pels dentistes participants.
• Resultat de l’enquesta telefònica realitzada a una fracció del
públic general participant.
• Resultat de les dades de l’estat de salut periodontal dels
participants.
Sistemàtica de l’exploració
periodontal realitzada
Es va utilitzar el mètode d’Exploració Periodontal Bàsic (EPB), que
és una modificació del CPITN o Índex de
Necessitats de Tractament Periodontal de la
Comunitat dissenyat per l’OMS.
Per a la seva aplicació es considera la boca
dividida en sextants:
1. molars i premolars superiors drets
2. canines i incisives superiors
3. molars i premolars superiors esquerres
4. molars i premolars inferiors esquerres
5. canines i incisives inferiors
6. molars i premolars inferiors drets
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Informe dels resultats del programa català de salut gingival
En cada sextant es van
examinar amb la sonda de
l’OMS totes les peces
presents, amb la intenció de
poder detectar els signes
següents:
A quants pacients va
realitzar exploració
periodontal?
No Sí
65% 35%
Edat del pacient
Menys de 15 anys
De 15 a 25 anys
De 25 a 40 anys
NS/NC
7%
33%
36%
21%
3%
0. salut o absència de signes
1. sagnia en sondar
lleugerement
2. presència de càlcul
subgingival
3. bosses de 4-5 mm de
profunditat
4. bosses de 6 mm de
profunditat o superiors i
5. absència de peces dentàries
en aquell quadrant
S’escollia i registrava
únicament el valor més alt
detectat en cada sextant, que
li donava un codi o valor. Es
representava, per tant, la
situació periodontal de cada
individu mitjançant sis
números.
Resultats
Van col.laborar en la
campanya de manera
totalment desinteressada al
voltant del 17-18% de la
col.legiació, és a dir, més de
300 professionals. Es desprèn
de les enquestes contestades i
retornades pels professionals,
les dades següents:
• La majoria dels dentistes
participants tenien entre 30 i
40 anys (67,0%), solament el
22% tenien més de 40 anys.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
50
Aquesta distribució confirma
el gran rejoveniment de la
professió a causa de la
massiva incorporació de nous
professionals. Una enquesta
realitzada el 1987 va
demostrar que un 54,6% dels
professionals havien acabat
l’especialitat després de 1980.
• Un de cada tres dentistes
col.legiats es va llicenciar en
un país estranger, essent el
més freqüent Argentina,
seguit de la República
Dominicana.
• El 58% treballen a
poblacions de més de 100.000
habitants.
•Quant a la forma d’exercici,
la majoria (80%) prefereixen
la pràctica individual, davant
de diferents formes de societat
(16%) o el treball per compte
d’altri. Dita tendència no
correspon a l’estat actual de la
situació, ja que com és sabut,
degut a la gran afluència de
nous dentistes, recentment
graduats, i a les condicions
sòcio-econòmiques del país, i
també a la millor cobertura
professional ja existent, és
freqüent que els nous col·legiats
treballin per a tercers.
• El 96% són Generalistes
enfront d’un 4% que
exerceixen alguna especialitat.
• Gairebé la meitat del temps
de clínica és dedicat a
realitzar procediments
d’odontologia restauradora de
nens i adults. La pròtesi
ocupa un 7%; l’endodòncia
un 2%; la periodòncia
solament un 8%,
i la prevenció un 6%.
Hem de considerar que,
assumint la realitat
epidemiològica, segons la qual
entre el 50 i el 60% de la
població adulta necessita
tractament de malaltia
periodontal, sobretot en les
seves formes moderades, ens
sembla baix el temps total que
dediquen els professionals de
pràctica general a la
periodòncia, la qual cosa ens
fa pensar que, d’alguna
manera, o no es tracta i no es
diagnostica o es tracta de
manera insuficient.
• El sondatge periodontal
sistemàtic el realitzen
solament un 26% dels
professionals, essent la
resposta més freqüent, “ho
faig de vegades” (66%).
Considerant que molts
dentistes eren “repetidors” de
campanyes d’anys anteriors,
i essent un dels objectius
primordials d’aquest
Programa conscienciar els
professionals sobre la
necessitat d’introduir el
diagnòstic periodontal
rutinari en la seva pràctica
clínica, observem que en
l’àmbit comparatiu no ha
augmentat el nombre de
col.legues que fan servir la
sonda periodontal de manera
sistemàtica al cap de tres
anys. Això suggereix que
caldrà replantejar aquest
objectiu o, si més no,
augmentar l’esforç en
l’aspecte educatiu
professional, atès que ens
sembla un pilar bàsic a l’hora
de realitzar una adequada
odontologia.
Valoració del Programa
Un 91% va contestar que
aquest tipus de campanyes
són útils i que cal millorar la
informació i educació bucodental
de la població i que
l’educació incrementa la
demanda assistencial.

Informe dels resultats del programa català de salut gingival
Dades de l’enquesta
del públic
Quan es va preguntar als
“pacients” si tenien
problemes de genives, menys
de la meitat va respondre que
sí. El 52% referien problemes
de sagnia gingival. El 65%
van referir haver anat al
dentista per aquest problema.
Crida l’atenció que més de la
meitat de les trucades van ser
realitzades per persones que no
eren conscients d’haver tingut
problemes de geniva (55%), la
qual cosa palesa una motivació
purament preventiva o per
verificar la “presumpció de
salut”. Entre els que van
manifestar haver patit
problemes de geniva, el més
freqüent era la sagnia, amb un
52%.
Només un 65% dels casos
que patien aquests problemes
havien motivat anteriorment
una visita al dentista.
Podríem concloure que entre
els interessats de participar a
la campanya hi havia
persones adultes, joves, que:
• ho feien per tranquil.litat,
per bé que se sentien bé.
• eren conscients que patien
problemes i consultaven per
primera vegada.
• eren conscients que patien
problemes i havien consultat
anteriorment al dentista.
Segons la nostra enquesta , un
de cada tres no presentava
antecedents d’hemorràgia
gingival autopercebuda. Això
contrasta amb l’evidència
epidemiològica que mostra que
el percentatge de salut gingival
és molt menor. S’ha de tenir
en compte que la sagnia , per
bé que és el més freqüent, no
és l’únic signe de patiment
periodontal. El raspallat,
d’altra banda, no posa de
manifest l’hemorràgia en molts
pacients que sí la presenten al
sondatge.
Això reflecteix la falta de
consciència de patir un
problema, fet que contrasta
amb la realitat, que demostra
que la prevalença és alta.
Això, sens dubte, està
relacionat amb l’escassa
simptomatologia d’aquestes
malalties, la qual cosa fa que
no solament per descuit, sinó
també per desconeixement es
realitzi un abordatge
inadequat del problema.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
51
Menys de la meitat dels
enquestats (48%)
manifestaven assistir de
manera rutinària al dentista.
Cal pensar que la mostra de
població estudiada no
reflecteix el conjunt de la
població, ja que solament pel
fet de voler participar en la
campanya, és una mostra amb
especial interès dental. La
meitat deien que no anaven
habitualment al mateix
dentista.
Cada cop més, els pacients
valoren en els professionals la
seva actitud preventiva, per la
qual cosa tret de
consideracions clíniques, un
canvi de comportament en
aquest sentit, sens dubte
haurà de contribuir a un
major reconeixement del
professional per part dels seus
pacients i, sens dubte en una
pràctica més reeixida.
Tres de cada quatre
enquestats canvia el raspall
dues vegades o menys a l’any,
i s’estima més comprar-lo a la
farmàcia i adquirir,
preferentment, la cerra
natural a la sintètica. És
destacable l’elevat consum
d’elixirs bucals.
En resum:
• La capacitat de percepció
subjectiva de patiment
periodontal és poc sensible,
per la qual cosa cal, avui dia,
basar les estratègies en el
diagnòstic precoç
professional.
• La gent té uns patrons
d’atenció dental, poc
favorables per a aquest
objectiu: va poc al dentista i
ho fa de manera irregular, i, a
més, canvia sovint de dentista.
• Els professionals esmercem,
segons l’opinió dels pacients,
60
50
40
30
20
10
0 NS/NC
Altres problemes
Piorrea
Infecció
massa temps a educar-los
sobre els problemes de les
genives i la higiene.
Josep J. Vilar Martínez
Coordinador regional del
Programa de Salut Gingival
Ha tingut problemes de
geniva?
No Sí
55% 45%
Quins problemes?
Inflamació
Dolor
Gingivitis
Sagnia
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Dr. Joan Birbe i Foraster
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
52
Campanya contra el càncer de boca
El càncer oral representa el 5% de tots els càncers en l’home i el
3% en les dones. La seva aparició està estretament relacionada
amb el consum de tabac i alcohol. De fet, el tabac tindria un
paper iniciador en l’etiopatogènia d’aquest tipus de càncer, que
impediria la reaparició del material genètic celular (DNA), que en
condicions normals ha de tenir lloc. En canvi, l’alcohol tindria un
paper promotor del càncer oral, de manera que la seva acció
potenciaria els efectes del tabac. Així podem d’alguna manera
admetre que si bé el tabac pot ser causa d’un càncer en la cavitat
oral, l’alcohol per si sol és més difícil que pugui desenvolupar la
seva acció patològica si el malalt no fuma. Tanmateix, les dents i
les pròtesis dentals que originen una irritació sobre la mucosa de la
boca, i també la calor local (mantenir la cigarreta en els llavis,
fumar amb pipa, etc...), també n’afavoreixen l’aparició. Per això,
les persones exposades a aquest tipus de factors tenen més
probabilitats de desenvolupar un càncer oral. Per ordre de
freqüència, aquests tipus de càncer afecten el llavi inferior, les
genives, la llengua, el vel del paladar, la mucosa de les galtes i la
paret posterior de l’orofaringe (part mitjana de la faringe).
Els càncers de la cavitat oral i orofaringe apareixen en forma de
massa o d’úlcera que inicialment
sol ser indolora, és a dir no
provoca dolor ni grans molèsties
al pacient. No obstant això, en
aquests estadis inicials, el càncer
pot afectar precoçment els ossos
dels maxil·lars. Alguns
símptomes ens poden fer alertar
sobre la possibilitat de tenir un
càncer oral: dificultat a l’hora de
parlar o mastegar, presència de
zones més dures o tumors, dolor a
la boca sense una causa aparent,
etc. Per això és tant important
examinar-se la boca una vegada al mes i en el cas que es detecti
alguna anomalia, s’haurà de consultar al dentista. Un
descobriment a temps pot evitar moltes complicacions.
Malauradament, la major part dels pacients consulten l’especialista
en estadis avançats de la malaltia, quan ja es donen adenopaties
cervicals metastàsiques (un augment patològic dels ganglis
limfàtics del coll). Per aquest motiu cal que un dels objectius de
l’assistència primària sigui la detecció precoç del càncer en
qualsevol d’aquestes localitzacions mitjançant la revisió sistemàtica
de les mucoses de la cavitat oral,
i biòpsia de qualsevol lesió sospitosa que no remeti amb un
tractament simptomàtic al cap de quinze dies.
A la cavitat oral hi ha també lesions premalignes, és a dir que no
són càncer però que tenen un alt risc i en qualsevol moment poden
convertir-se en càncer. Dites lesions hauran d’alertar el metge i
l’estomatòleg per tal d’iniciar una correcta valoració del risc de
cada lesió permaligna. Els controls periòdics d’aquestes lesions per
part d’un especialista qualificat, i la biòpsia en cas de sospita és la
conducta adequada. Davant la sospita d’un tumor, l’estudi
anatòmico-patològic serveix per confirmar el diagnòstic i conèixer
les seves característiques. De manera simultània i amb la finalitat
de conèixer l’extensió del tumor ha de realitzar-se un estudi
radiològic que inclogui ortopantomografia i ressonància magnètica
nuclear de la zona afectada i del coll.
Un cop confirmat el diagnòstic i després d’estudiar el tumor, haurà
d’iniciar-se sense més demora el tractament. A l’hora de prendre
decisions terapèutiques, és important tenir en compte les
dimensions del tumor, el grau d’invasió local, l’afectació dels
ganglis limfàtics regionals i descartar qualsevol metàstasi a
distància o l’existència d’una segona neoplàsia sincrònica.
Actualment se sap que el càncer oral pot tornar a desenvolupar-se
en una altra localització diferent i totalment independent a la
inicial. De fet, segons com, existiria una malignització de camp, la
qual cosa implica que la boca d’un pacient fumador i bevedor que

ja ha desenvolupat un càncer oral és un terreny ideal per
desenvolupar un nou càncer oral en una altra localització distinta
a la inicial. Per això, de nou, són imprescindibles els controls al
llarg de tota la vida d’aquests pacients per part del professional
especialitzat cirurgià maxil·lo-facial.
Un cop classificat el tumor, segons les característiques del tumor
quant al seu tamany, l’afectació dels ganglis limfàtics del coll
i la presència de la metàstasi a distància (TNM), podem estudiar
el pacient.
A Catalunya existeix una àmplia experiència sobre el tractament
de pacients amb càncer oral. Cada any són operats nombrosos
pacients afectats per aquesta patologia, gran part dels quals són
referits per odontòlegs i estomatòlegs de tot Espanya. Aquests
pacients són presentats a un comitè de metges especialitzats en el
tractament de malalts amb càncer, no solament oral sinó també de
la cara i del coll. El comitè és integrat per cirurgians maxil·lofacials
i orals, oncòlegs clínics, radioterapeutes, radiòlegs, patòlegs
i dermatòlegs. En fases posteriors intervenen logopedes, psicòlegs
i prostodoncistes amb la finalitat de restaurar la funció perduda i
reintegrar els pacients a la vida quotidiana de nou. Abans
d’iniciar el tractament, cada cas és presentat al comitè de tumors
de la boca, cara i coll, de forma que es dissenyi un tractament
personalitzat i adient per a cada pacient. Posteriorment, s’informa
el pacient de quines són les distintes opcions amb llurs avantatges
i inconvenients.
El tractament quirúrgic del càncer oral i orofaringi consta de dues
parts: d’una banda l’exèresi (separació del tumor) i d’altra la
reconstrucció del defecte creat. En primer lloc, l’exèresi o cirurgia
ablativa serveix per eliminar la totalitat de la massa tumoral i dels
teixits veïns afectats durant el seu creixement. A més, es tractaran
les vies de drenatge limfàtic mitjançant el buidatge dels ganglis
del coll.
Dr. Joan Birbe i Foraster
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
53
Campanya contra el càncer de boca
La prevenció del càncer de boca:
una campanya d’àmbit europeu
El COEC en coordinació amb tots els col.legis d’odontòlegs i
estomatòlegs d’Espanya i la resta de països de la UE, ha llançat a
la llum pública una campanya per la prevenció del càncer oral.
Dita campanya, organitzada en l’àmbit europeu representa l’esforç
no tan sols del COEC, sinó també de totes les autonomies
espanyoles, coordinades pel Consejo Nacional de Colegios de
Odontólogos y Estomatólogos de España, i en definitiva de tots els
països de la UE que hi participen, i també la Societat Catalana de
Cirurgia Maxil.lo-facial i Oral.
A Catalunya, la campanya està essent realment intensa i profitosa,
donades les activitats realitzades i l’estreta col.laboració amb totes
les institucions, abastant el cent per cent de professionals implicats
en el diagnòstic i tractament del càncer oral.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
E l dia mundial de la
salut que l’OMS ha
dedicat a la salut bucodental
ha servit de
reflexió per a uns i per a
molts, d’informació.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
Dia Mundial de la Salut Oral: 7 d’abril de 1994
El ciutadà ha conegut algunes dades que no imaginava. El fet
que un nombre molt elevat de ciutadans desconegui la més
mínima higiene oral ha consternat a molts i, alhora, la gran
quantitat de patologia o l’existència d’una població de la tercera
edat massivament desdentegada.
Tot això ha fomentat una qüestió en els mitjans de comunicació:
per què l’odontologia no entra dins la seguretat social? tema de
debat que, sens dubte, ve motivat per l’elevat preu que el ciutadà
troba quan va al dentista si el compara amb la resta de la sanitat,
que és coberta per la medicina pública o a través del mutualisme.
Per a nosaltres ha servit de dia de reflexió. On som? Què hem fet
per la salut oral? i Què podem fer en el futur? Del que s’ha fet fins
ara donen bona mostra algunes xifres. Per un costat hem passat
de ser un dentista per 11.055 habitants el 1980, a un per 2.916 el
1993, la qual cosa ja ens situa per sota del mític “un dentista per
cada 3.500 habitants”, marcat per l’OMS com ideal per als països
desenvolupats. Per altre, les mesures preses per l’administració
catalana el 1982, han donat els seus fruits, i així les campanyes de
glopeigs periòdics amb fluorurs a les escoles, juntament amb
l’ensenyament de tècniques de raspallat i d’informació sobre la
dieta ens ha situat en un 62%, de nens de 12 anys amb càries, amb
un índex CAO (dents cariat-absent-obturat), d’1,7 davant un
68,3%, amb un índex CAO de 2,32 a la resta d’Espanya. Hem
aconseguit a Catalunya el 1993 el que l’OMS pretén per al 2000.
Hem donat un gran pas, gràcies a l’equip dirigit pel Dr. Emili
Cuenca, on el COEC hi és representat. Conjuntament amb
aquestes xifres d’esperança ens arriben les de l’equip del Dr. Blas
Noguerol, encarregades pel Consell General de Col·legis
d’Espanya, sobre la prevalença de malalties orals en els espanyols,
les quals ens palesen, per exemple, que el 99,2 d’espanyols, entre
35 i 44 anys, tenen càries, amb un índex CAO de 10,9. I que,
mentre el 25% de nens de 15 anys tenen les genives sanes, passem
només al 3,57%, entre els de 35 i 44 anys, i el 27% dels nens
tenen maloclusió. Sabem, doncs, que hi ha molts problemes de
54
salut bucal, però realment l’espanyol va al dentista? N’hi ha prou
amb unes xifres a manera d’exemple. El 13% dels pacients, de
més de 15 anys, no va mai al dentista; el 10% fa 3 anys que no hi
va, i el 25% s’ha visitat en el últim any, fet que no vol pas dir que
ho faci de tant en tant, sinó que ha tingut algun problema; el 41%
no sap o no contesta. És interessant veure a quin tipus de dentista
va el que ho fa, i ens adonarem que el 21,6% va a la seguretat
social; només el 3,8% va a una mútua, i la resta, el 73,2% va a
una consulta privada. A Catalunya, només l’1,5 de la població
està subscrita a una pòlissa dental (uns 75.000 associats).
Bé, ja sabem on som i quin és el problema. Ara toca solucionar-lo.
D’una banda, la Generalitat s’ha proposat per a l’any 2000 que
el 50% dels nens de 15 anys estiguin lliures de càries, mitjançant
la universalització dels glopeigs a les escoles, i també potenciant la
prevenció en els centres d’atenció primària. Si continua augmentant
en 100 el nombre de dentistes per any, arribarem a assolir la
proporció d’un dentista per 2000 habitants, ja que el 70% dels
col.legiats tenen menys de 40 anys, i no es produirà cap recanvi
generacional fins al 2015.
Tenim l’obligació de promoure la universalització de l’atenció
dental, però també hem d’aconseguir que sigui de qualitat, i pel
que fa a això no podem admetre que la nostra població sigui atesa
per gent no qualificada: la lluita contra l’intrusisme ha de
deslliurar-nos d’aquest mal a la Catalunya del 2000. Altrament és
obligada una actualització dels nostres coneixements a través dels
programes de formació continuada, coherents, i a ser possible
subvencionats.
Hem de conscienciar, doncs, el ciutadà dels problemes orals, a
través dels mitjans de comunicació i a través d’una educació en
salut oral a les escoles perquè les revisions periòdiques i els
tractaments conservadors es realitzin a un màxim de la població.
El repte immediat, perquè ho demana el ciutadà i el mateix dentista,
és la universalització de l’atenció dental: un producte assequible i de
qualitat. És aquí on pensem esmerçar-hi tots els nostres esforços.

Les campanyes institucionals de publicitat i promoció
dels col·legiats ens menen a una reflexió sobre el
paper i els objectius de l’organització col·legial. En
primer lloc ens agradaria identificar, una vegada més,
la problemàtica a què estem enfrontats al present. A
parer nostre, el problema bàsic és l’increment del
nombre de professionals. El nostre sector n’ha
triplicat el nombre en els últims deu anys. De moment
no es veu una fi a aquesta progressió, malgrat tenir
cobertes les necessitats, si més no segons els criteris de
l’OMS. Per això hem repetit la mateixa afirmació
quan parlem d’assegurances, de preus mínims,
d’estatuts, de disciplina col.legial, etc. Una altra
característica important és la ruptura de l’anterior
homogeneïtat del col.lectiu quant a les titulacions i
fins i tot de nacionalitat d’origen. Probablement, la
demanda de serveis dentals també haurà augmentat.
No disposem de dades al respecte, però podem pensar
que hi ha unes necessitats de tractament acumulades
que ara troben motivació i facilitats per ser resoltes.
Tot i això, caldrà pensar també que amb les
campanyes de prevenció, en el futur tindrà la
tendència a estabilitzar-se aquesta demanda, si no
disminueix.
En altres països en què l’atenció dental està coberta,
de forma diversa, per terceres parts, privades o
públiques, queda una borsa de desatenció que pot
establir-se al voltant d’un 40%. Degut a això, la
preocupació per incidir sobre la demanda no és
exclusiva del nostre país.
Parlem d’incidir sobre la demanda, donat que ens
sembla l’única forma de contrapesar el ràpid
increment de l’oferta que ha caracteritzat els nostres
últims anys.
C A M P A N Y E S P Ú B L I Q U E S
55
Campanyes de promoció dels col·legiats
Quan parlem de campanya col·legial publicitària hem de
pensar en un objectiu fonamental: cal vendre un
producte. En aquest cas es tracta d’un determinat tipus
de pràctica professional, la que podríem definir com “de
qualitat”. O el que és el mateix: educar el públic per
orientar la demanda vers uns objectius definits pels
mateixos professionals. D’alguna manera estem
ampliant un concepte senzill, el que ara es concreta en
els preus mínims col.legials com criteri de qualitat,
sofisticant-lo i enriquint-lo. Totes les especialitats tenen
les seves exigències: la pròtesi ben ajustada i ben ocluïda.
L’odontologia restauradora: marges de les restauracions,
passos i requeriments dels materials adhesius.
Endodòncia: correcta instrumentació i segellat dels
conductes. El coneixement de la malaltia periodontal.
Els requeriments d’uns implants ben realitzats. Tots són
coneixements que hauríem de poder vulgaritzar perquè
fos la demanda del pacient la que fixés uns estàndards de
qualitat. I tot això tractat amb les mateixes tècniques de
promoció i comercialització que ara s’estan utilitzant per
vendre l’odontologia de baix nivell, amb un únic
argument: el preu, com més baix, millor.
D’aquesta manera estem defensant el paper de
l’organització col·legial com una organització
l’objectiu de la qual és el de la promoció de
l’odontostomatologia.
Anem a fixar-nos un segon objectiu: la promoció del
propi Col·legi. No es pot separar de l’anterior, però
constitueix un enfocament diferent: necessitem
aconseguir que el Col·legi sigui una veu influent en la
societat. D’alguna manera per aquest camí arribem a
l’anterior. El Col·legi, prestigiat i respectat, és qui
transmet alguns criteris referents a la pràctica
professional.
Promoció de l’odontostomatologia i promoció de
l’organització professional són les dues fites clares que
ha d’assumir qualsevol estratègia de comunicació. La
lluita contra l’intrusisme no és més que un objectiu
subordinat als altres dos. A través d’ella aconseguim
llançar missatges relacionats amb la qualitat de la
pràctica assistencial. Tanmateix, com objectiu de
salut pública o de defensa del consumidor, prestigia la
pròpia organització. No obstant això, l’intrusisme no
és el nostre problema central, si bé ens serveix per
contenir part de la problemàtica que hem definit al
principi. Personifica d’una manera comprensible i
fàcilment transmissible molts dels punts clau que
volem combatre: publicitat, mercantilisme, mala praxi
o pobre praxi... Amb tot, les existències de capacitació
i deontologia professional s’estenen a tot el col.lectiu
de dentistes correctament titulats i col·legiats.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Els principals llocs on el Col·legi ha estat
present són:
Conselleria de Sanitat
Membre del Consell Assessor de Salut Buco-dental:
Dr. Francesc Casas Botellé
Membre de la Comissió d’Especialitats en Estudis de
Ciències de la Salut:
Dr. Francesc Casas Botellé
Membre del Tribunal de l’Institut Català de la Salut
per a la convocatòria de places per treballar a les Àrees
Bàsiques de Salut i als Centres d’Atenció Primària:
Dr. Andreu Hernando Chaure
El Consell Assessor sobre la Salut
Dental a Catalunya
És un òrgan consultor del Departament de Sanitat i
Seguretat Social, per tal d’assessorar i promoure
accions preventives i assistencials sobre la salut dental.
Des de la seva creació, l’any 1986, aquest Consell està
presidit pel Dr. Emili Cuenca i Sala, Dr. Josep Carrière
i Pons (vice-president), Dr. Josep M. Martínez i
Carretero (secretari), i els vocals, Drs.: Pilar Brugulat i
Guiteras, Francesc Casas i Botellé, Josep Falgàs i
Franco, Cosme Gay i Escoda, Jordi Hierro i Riu,
Carolina Manau i Navarro, Evarist Martí i Queralt,
Lluís Serra i Majem, Josep Lluís Taberner i Zaragoza
i Eduard Vàzquez i Rodríguez.
Són funcions del Consell Assessor sobre la Salut
Dental, en relació amb el Departament de Sanitat i
Seguretat Social:
•Informar i assessorar sobre les línies prioritàries en
matèria de prevenció, educació sanitària, formació i
informació sobre les malalties buco-dentals.
R E L A C I O N S A M B A L T R E S I N S T I T U C I O N S
56
Comissions de treball
Dr. Francesc Casas Dr. Andreu Hernando
La Comissió nostra de salut buco-dental
és integrada pels Drs.:
Emili Cuenca Sala (president)
Josep M. Ustrell Torrent (secretari)
Esteve Brau Aguadé
Josep M. Casanellas Bassols
Francesc Casas Botellé
José J. Echeverría García
Cosme Gay Escoda
Vicente Lozano Luaces
José L. Navarro Majó
Ascensión Peragón Jiménez
• Informar i assessorar sobre l’assistència sanitària
en Salut Dental.
•Proposar estudis concrets i coordinar els que es
duguin a terme: el Consell podrà rebre i escoltar les
qüestions i els suggeriments fets per individus o grups
sobre aquesta matèria.
Amb l’aprovació del Conseller de Sanitat i Seguretat
Social, el Consell pot portar a terme estudis sobre
qualsevol aspecte dels esmentats en el punt 1.
El Consell comunicarà al Conseller de Sanitat i
Seguretat Social aquells problemes o necessitats que,
a parer seu, requereixin un estudi o una actuació per
part dels òrgans competents del Departament.
El Consell Català d’Especialitats en
Ciències de la Salut (CCECS)
És un nou organisme assessor del Departament
de Sanitat i Seguretat Social i del Comissionat per
a Universitats i Recerca del Departament de la
Presidència de la Generalitat de Catalunya.
La finalitat primera i darrera del CCECS és cooperar
a l’assoliment dels nivells més alts possibles de salut
per a la població de Catalunya.
Com a part de l’Administració Pública, el CCECS està al
servei del sistema sanitari, especialment en el que es
refereix al component més important: els recursos humans,
tot treballant d’acord amb el Pla de Salut de Catalunya.
Pel que fa a la seva estructura, ultra el Ple i la
Comissió Permanent, i la Secretaria, aquest està
compost per 10 Comissions d’Especialitats.
Els membres del CCECS, del Ple, Comissió Permanent,
Secretaria i Comissions d’Especialitats, són nomenats i
remoguts per l’Hble. Conseller de Sanitat i Seguretat Social
i per l’Hble. Comissionat per a Universitats i Recerca.
Tribunal de l’Institut Català de la Salut
El COEC forma part del tribunal de selecció de
l’Institut Català de la Salut per a cobrir les places
vacants d’odontostomatòlegs dels serveis jerarquitzats
de les institucions sanitàries, que depenen de
l’esmentat Institut.
Aquest tribunal valora els mèrits dels candidats, segons
un barem establert, alhora que qualifica proves teòriques
i/o pràctiques per les que han de passar els candidats.

Consejo General de Colegios de Odontólogos y Estomatólogos de España
El COEC
i el Consejo General
1. L’article 9.23 de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya
(Llei Org. de 18/12/1979),
atribueix a la Generalitat
competència exclusiva sobre
“Col.legis Professionals (C.
P.) i exercici de les
professions titulades, sens
perjudici del que disposen els
articles 36 i 139 de la
Constitució”. Dits articles
salvaguarden el dret de l’Estat
a regular les “pecualiaridades
propias de los C. P. y el
ejercicio de las profesiones
tituladas” i estableix el
principi de “la igualdad de
los españoles”.
2. Segons aquesta normativa,
la Generalitat va crear per a
Catalunya la Llei 13/1982
(17/12/82) de C. P., i el
COEC va publicar els seus
Estatuts (Ordre de
15/10/1985).
3. Amb aquestes normes
coexisteixen la Llei de C. P.
del 13/12/1974, modificada
per la de 26/12/1978, i
R E L A C I O N S A M B A L T R E S I N S T I T U C I O N S
l’Estatut-Reglament dels
“Colegios Oficiales de
Odontólogos y Estomatólogos
de España”, de data
13/11/1950 i 26/3/1952,
modificats, molt breument,
per les Ordres de 26/11/1969,
23/10/1970 i 29/4/1972.
4. És unànime l’opinió que
aquests últims Estatuts es
troben desfasats quant a la
resta de la legislació vigent.
Des de fa anys es debat una
nova redacció sense assolir-se
un acord. La seva aplicació i
interpretació actuals, per tant,
pot suscitar conflictes.
57
5. Dins d’aquest teixit
legislatiu, els Estatuts del
COEC, a l’article 8, regulen
les relacions amb el Consell
General, regulat a l’esmentat
Estatut-Reglament, i
estableix: “... el COEC
s’integra en l’organització
odontostomatològica
espanyola, mitjançant el
Consell General de Col.legis
Professionals d’Odontòlegs i
Estomatòlegs d’Espanya. Així
hi participarà econòmicament...
i acatarà les resolucions que
adopti en interès general de
tota la classe odontològica
espanyola, sempre que no es
Membres de l’Ilustre Consejo General de Colegios de Odontólogos ■
y Estomatólogos de España.
contradiguin amb aquests
Estatuts, llevat acord de la
Junta General de col.legiats”.
Per bé que és bastant
impensable, el supòsit d’una
resolució del Consell General
contrària als Estututs del
COEC, llevat acord amistós,
hauria de ser resolt pels
Tribunals de Justícia.
6. El Consell General, per
tant, és competent en termes
generals en tot allò que pot
afectar els interessos generals
i comuns de la classe
professional i relacions
internacionals. Llurs
competències, sens perjudici
de les generals recollides en la
Llei vigent de C. P. es regulen
a l’article 6 dels Estatuts
esmentats.
Resum dels Estatuts-Reglament
del Consejo General de los Colegios Oficiales de
Odontólogos y Estomatólogos de España. (1954).
1. Dur la veu dels C. P. a l’Estat.
2. Estrènyer els lligams d’afecte...unificar els criteris...coordinar
esforços...
3. i 4. Resoldre recursos i apel.lacions.
5. Resoldre conflictes entre col.legiats i col.legis o altres
associacions.
6. Despertar el sentiment corporatiu.
7. Intervenir per a la millora de l’ensenyament i la defensa dels
interessos sanitaris.
8. Estimular l’acció cultural.
9. Procurar la participació en òrgans consultius i legislatius.
10. Administrar el propi patrimoni.
11. Editar el “certificat odontològic” i la “recepta oficial”.
12. Aprovar reglaments especials i honoraris mínims.
13. Requerir la col.laboració dels col.legiats.
14. Cursar les instàncies col.legials als organismes oficials.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
R E L A C I O N S A M B A L T R E S I N S T I T U C I O N S
58
Intercol·legial de col·legis professionals de Catalunya
Josep M. Casanellas Bassols
Ja fa bastants anys va
haver-hi diversos intents
de crear una intercol·legial
que agrupés tots els col·legis
professionals de Catalunya.
Però cap d’aquells intents no
va tenir massa èxit.
Va ser en la preparació de
la Trobada Europea
de Professions Liberals-
Barcelona-91, quan es va fer
palesa la necessitat de
revitalitzar la idea d’una
intercol·legial catalana. En el
curs dels treballs preparatoris
d’aquelles jornades, diversos
col.legis van decidir convocar
els altres col·legis per tal de
preparar les bases d’una
Reunió treball intercol·legial ■
intercol·legial.
El 28/5/92 en una reunió
plenària de la intercol·legial a
la seu del Col·legi d’Advocats
de Barcelona, es va aprovar el
document de constitució de la
intercol·legial. Es va decidir
que la intercol·legial tingués
un president, un secretari, un
comitè executiu i un consell
permanent. El consell
permanent està format per un
representant de cada una de
les professions integrades en
la intercol·legial. El comitè
executiu prepara les sessions
del consell permanent.
La intercol·legial, en sessió
plenària, es reuneix un mínim
de dues vegades a l’any. El
comitè executiu ho fa molt
més sovint.
De moment, la intercol·legial
no té entitat jurídica pròpia,
per decisió majoritària, però
és molt probable que la tingui
en un futur pròxim, sobretot
si les circumstàncies de
funcionament ho aconsellen.
La presidència de la
intercol·legial recau en la
persona del Sr. Eugeni Gay,
degà del Col·legi d’Advocats
de Barcelona i president de la
“Unión Profesional”. La
secretaria està situada al
mateix Col·legi d’Advocats,
i el càrrec de secretari recau
en la persona del Sr. Francesc
Caminal.
Dintre del comitè executiu,
format per onze col·legis
professionals, hi és present
de forma activa el COEC.
El representant del COEC a la
intercol.legial és el Dr. Josep
M. Casanellas.
L’objectiu de crear la
intercol·legial va ser agrupar
tots els col·legis professionals
(més de 130 a Catalunya)
i consells de col·legis, amb
la finalitat d’afrontar els
problemes que afecten els
col·legis professionals. A
Catalunya hi ha més de
30.000 professionals
col·legiats, corresponents
a més de 70 professions
diferents. El col·lectiu de
professionals té una
importància notable en
el desenvolupament de
l’economia; és font de molta
riquesa i és generadora
de molts llocs de treball.
És ben notori que cada dia
existeixen més títols

Llei de col·legis
professionals
R E L A C I O N S A M B A L T R E S I N S T I T U C I O N S
Durant aquests dos anys
aproximats de funcionament,
la intercol·legial ha debatut i
estudiat diversos temes:
col.legiació obligatòria,
intrusisme professional,
propostes del Tribunal de
Defensa de la Competència
per reformar l’exercici de les
professions, avantprojecte de
la Llei de col·legis
professionals, Impost
d’activitats econòmiques
(IAE), Impost del valor afegit
(IVA), Llei d’arrendaments
urbans (LAU), etc.
Així mateix, la intercol·legial
ha tingut entrevistes amb
diverses personalitats
polítiques (Sr. Jordi Pujol,
Sr. Miquel Roca, Sr. Pasqual
Maragall, Sr. Agustí Bassols,
etc.)
Diverses propostes i decisions
de la intercol·legial han tingut
ressò a la premsa i altres
mitjans informatius (p.e. en
el cas de les propostes del
Tribunal de la Competència,
o en el cas de l’avantprojecte
de la Llei de col·legis
professionals, o en el cas de
l’IAE, etc.).
Entre els projectes de futur
59
Intercol·legial de col·legis professionals de Catalunya
Moltes reunions de la
intercol·legial, sobretot les
del comitè executiu, s’han
dedicat a preparar la redacció
de l’avantprojecte de la Llei
de col·legis professionals.
La intercol·legial vol que sigui
una llei de bases que reguli les
diversitats pròpies del règim
jurídic dels col·legis
professionals. Cal recordar
que la Llei de col·legis
professionals de Catalunya
ja estableix l’obligatorietat
de col·legiació per a tots els
professionals que vulguin
exercir la seva professió.
Per a la intercol·legial aquest
principi és totalment
irrenunciable.
acadèmics i emergeixen noves
professions; també ha
evolucionat el concepte
clàssic de titulació-professió.
Tot plegat fa que estiguem
davant un nou repte per la
intercol·legial.
de la intercol·legial hi ha els
següents: crear i potenciar
diverses seccions que
s’encarregaran de temes
específics, organitzar un
pròxim congrés de col·legis
professionals, augmentar la
relació de la intercol·legial
amb els diferents consells
socials existents, adoptar, si
cal, una formulació jurídica
pròpia, augmentar la
freqüència de reunions del
comitè permanent que
passarien a ser trimestrals, etc.
En les últimes reunions de la
intercol·legial s’han creat
diverses comissions. Les
comissions creades són:
comissió de titulacions,
comissió d’intrusisme,
comissió de la Llei de col·legis
professionals, i comissió
encarregada d’organitzar un
pròxim congrés de col·legis
professionals. El COEC
forma part de la secció
d’intrusisme i de la secció que
organitzarà el congrés de
col·legis.
Cada vegada més, la
intercol·legial ha anat
esdevenint una institució molt
útil i imprescindible per
estudiar, debatre i intentar
resoldre els problemes
comuns que tenen la majoria
de col·legis professionals.
Per tant, és evident que la
intercol·legial tindrà un paper
molt decisiu en el futur.
Josep M. Casanellas i Bassols
Representant del COEC
a la Intercol.legial
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Una de les missions
fonamentals del
Col·legi és la presència
de tots els àmbits on
arribi i es parli de la
professió.
R E L A C I O N S A M B A L T R E S I N S T I T U C I O N S
Per això, durant aquesta darrera legislatura ha estat una
constant la introducció de representants col.legials a totes les
comissions de treball, actes, celebracions...que s’han anat
celebrant, i que han tingut a veure –de manera directa o indirecta–
amb l’odontostomatologia.
• Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya.
Representant al Comitè executiu: Dr. Josep M. Casanellas Bassols,
i com a assessor jurídic: Sr. Antonio Gorrita Torres.
• SEFES (Organització Empresarial de Catalunya). Membre
representant a la Comissió creada per abaratir l’aplicació del nou
Impost d’activitats econòmiques: Dr. Joan Oliveres Folguera.
A més a més, els membres de la Junta de Govern i fins i tot altres
companys expressament facultats, han assistit en els diferents actes
de treball i repesentatius que han celebrat diverses institucions.
60
Presència en altres institucions representatives
Entre aquests, cal destacar:
• Coordinadora d’Usuaris de la Sanitat.
• Odontòlegs Universitaris.
• Federació Dental Internacional.
• Jornades del Premi de la Revista Europea de
Odontoestomatología.
• Congressos de Societats Científiques nacionals o estatals que
s’han celebrat arreu de Catalunya.
• Actes Institucionals de celebració organitzats per la Generalitat
de Catalunya: Diada, commemoració dels 15 anys d’autogovern de
Catalunya.
• Inaugurals i cloendes del Curs acadèmic de la Facultat
d’Odontologia de la Universitat de Barcelona.
• Actes de lliurament del premi Simon i Virgili de l’Acadèmia de
Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears.

Director
Josep M. Ustrell i Torrent
Clau de Gariot. ■
Aparell de raigs–X. ■
A C T I V I T A T S P A R A C O L · L E G I A L S
Enguany arribem al desè aniversari de la creació
d’aquesta “Exposició permanent
d’odontologia”. El nostre Museu es va poder
inaugurar, el dia de santa Apol.lònia de 1985,
gràcies a l’ajut de diversos professionals com el Sr.
Romeri i el seu equip que es van encarregar de la
rehabilitació de la maquinària, i les Srtes. Maria
A. Granados en la tasca de catalogació, labor que
en l’actualitat té assignada la Srta. Myriam Nadal.
Els objectius, segons consta en el Reglament
aprovat per la junta de govern, el 25 d abril
de 1985, són:
• El Museu Odontològic de Catalunya tindrà
la missió de recollir tota classe d’objectes que
puguin perpetuar i enaltir la professió
odontostomatològica i el Col.legi Oficial
d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya;
d’organitzar-los i exposar-los en un marc digne
i adequat i d’investigar la història i evolució
de l’odontostomatologia.
• El Museu es relacionarà i també mantindrà
estretes relacions de col.laboració amb els
departaments oficials i institucionals de caràcter
particular i similar, a l’objecte d’obtenir els
beneficis que a títol oficial corresponguin
oficialment.
Des d’aleshores s’han anat recollint els elements
antics, que els professionals han volgut fer-ne
donació, i que es consideren més representatius
d’una època o d’una tècnica concreta.
El marc és la seu del propi Col.legi. En aquest
temps s’ha fet una tasca d’investigació històrica,
en col.laboració amb la Facultat d’Odontologia.
Els elements han estat catalogats i de cada un,
61
Museu Odontològic de Catalunya
s’estan fent treballs de recerca. Com a fruit
d’això, s’han pogut presentar comunicacions i
publicar treballs, i malgrat la resistència de certes
persones, aviat es podrà dir que s’ha llegit
la primera tesi doctoral sobre un dels materials
bàsics en l’evolució històrica de la professió.
Per últim cal dir que, havent finalitzat
la catalogació, amb les fitxes de la Direcció
General del Patrimoni Artístic, de la Generalitat
de Catalunya, formem part del grup de Museus
que dependent del Govern català, apareixen en
el catàleg de Museus de Catalunya, amb
caràcter privat, essent la nostra intenció, però,
que arribem a tenir una exposició permanent
dinàmica i oberta al públic en general,
especialment a les escoles, on es podrà incidir
en l’aspecte didàctic.
Josep M. Ustrell i Torrent
■ Museu
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
A C T I V I T A T S P A R A C O L · L E G I A L S
62
Serveis d’urgències col·legials
El servei d’urgències del COEC és una proposta oberta a tots els col·legiats que volen oferir als seus
pacients la possibilitat de rebre assistència odontostomatològica amb caràcter urgent quan els
professionals de les clíniques no són en disposició d’atendre’ls.
Des que el col·legi es proposà crear un servei d’urgències va aparèixer el problema de la ubicació. Calia
un espai capaç i ben dotat, i es va voler emmarcar dins un àmbit hospitalari. Es va arribar a un acord
amb l’INSTITUT DEXEUS que permetia emplaçar un nou servei col·legial. Així, hem d’anar a buscar el
Servei d’Urgències del COEC dins l’edifici de l’INSTITUT DEXEUS situat al passeig de la Bonanova, 67.
Tot i que les urgències odontostomatològiques no acostumen a suposar un risc per a la supervivència dels
pacients, no sempre és així, i el fet de quedar enmig de l’equip d’urgències d’un hospital permet de poder
disposar de la col·laboració d’anestesistes, pediatres, traumatòlegs... i la infraestructura per a ingressar
un pacient, si cal.
El Servei d’Urgències obre les portes en aquells períodes de l’any en què se suposa que la majoria de
professionals no són a disposició dels seus pacients, establint-se els següents dies d’atenció:
• tots els caps de setmana
• ponts
• festius (els festius locals, solament els de Barcelona)
• Setmana Santa (des del diumenge de Rams fins a la Pàsqua de Resurecció)
• tot el mes d’agost
• festes nadalenques (des de Nadal fins a Reis)
Balanç dels
darrers anys
Durant el període comprès
entre 1992 i 1994 han passat
pel Servei d’Urgències 3.822
persones, distribuïdes de la
següent forma:
1384
1992
1223
1993
1215
1994
3822
TOTAL
Gener Vidal i Bort
Coordinador del Servei
Els professionals del servei d’urgències
Quan el Servei d’Urgències va començar a funcionar, es repartien
les guàrdies entre 3-4 professionals sota la coordinació del
Dr. Pere Harster. Des de llavors, hi ha hagut canvis i relleus i,
actualment són 12 els col.legiats que componen l’equip.
Odontòlegs i estomatòlegs del servei d’urgències
María José Carretero González (2.368)
Adela Clemente Presas (2.369)
Ricard Fonts Clemente (2.020)
Vicente García Aramburu (890)
María del Castañar García (2.717)
Maria Jaume Saura (2.346)
Isabel Martínez Lizán (2.046)
Jorge Muller Barbat (1.973)
Laia Quevedo Terré (2.099)
Anna Vendrell Rius (2.206)
Gener Vidal i Bort, coordinador del servei (2.277)
Col·laboradors del servei:
Cristina Díaz Martínez (2.681)
Josep Maria Feliu Garcia (2.572)
Xavier Planelles Salvans (2.664)

Distribució mensual dels pacients,
període 1992-1994
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Diagnòstics
Patologies polpars
Patologies periodontals
Traumatismes
Patologies quirúrgiques
Urgències protèsiques
Altres
1992
84
55
67
128
74
59
58
525
79
78
59
118
1384
1993
109
49
33
53
52
41
60
569
41
67
47
102
1223
1994
69
39
63
58
60
64
70
560
34
55
37
106
1215
%
40%
19%
14%
3%
19%
5%
A C T I V I T A T S P A R A C O L · L E G I A L S
63
Serveis d’urgències col·legials
El Servei d’urgències en xifres
En aquestes xifres es pot observar una
disminució progressiva en el nombre de
pacients que han acudit al servei i sembla
que la tendència a la baixa pot continuar.
Al llarg de l’any, l’assistència al servei es
veu incrementada durant els períodes de
vacances llargs. El mes d’agost es mostra
com el de més incidència en necessitat
urgent. Els motius semblen obvis:
• Major nombre de professionals
absents de les seves clíniques.
• El temps d’absència dels professionals
és més llarg que altres períodes de l’any.
• El Servei d’Urgències és obert durant
tot el mes.
Les causes d’assistència al
Servei d’Urgències
S’avaluen segons un codi, que estableix
els següents paràmetres:
• Causa no urgent
• Dolor
• Traumàtica
• Hemorràgia
• Estètica
• Funcional
• Altres
Algunes d’aquestes causes es poden
manifestar, de manera simultània, i això
obliga a valorar segons el motiu principal
de consulta. De tota manera, la causa
d’assistència més freqüent és, de llarg, el
dolor; amb gairebé un 72% dels casos.
Posteriorment, el professional de guàrdia
realitza un diagnòstic. Per arribar a
aquest punt s’ha realitzat una anamnesi,
una exploració i les pertinents proves
complementàries. En els casos referits a
traumatismes, problemes periodontals,
quirúrgics i patologies d’origen polpar,
es realitzen radiografies.
Les dades sobre aquest tema ens
informen que les patologies derivades
de problemes polpars; bé abans d’un
tractament, bé durant un tractament en
tràmit o bé post-tractament; són les que
ostenten una incidència més alta, amb
un 40% dels casos.
Localització de les urgències
Quant a la localització de les urgències i
la seva situació dins l’espai de la cavitat
oral, s’observa certa prevalença sobre
el maxil·lar superior, amb un 56%
respecte al 44% del maxil.lar inferior.
Aquestes dades s’extrauen a partir de
les urgències ateses en dents permanents.
La majoria de les dades que s’han
presentat s’extrauen d’una base de dades
que inclou més de 6.000 pacients.
L’anàlisi d’aquesta informació recollida
al servei d’urgències s’està processant
per a l’elaboració d’un estudi més
exhaustiu. Tot i això encara resten per a
incorporar més dades corresponents a
més de 9 anys de funcionament del
Servei d’Urgències del COEC.
Causes d’assistència
No urgent
Dolor
Traumàtica
Hemorràgia
Estètica
Funcional
Altres
Localització
per quadrants
Dents permanents
1r. quadrant
2n. quadrant
3r. quadrant
4t. quadrant
%
2,15%
71,78%
4,07%
0,44%
6,84%
12,96%
1,73%
%
28%
28%
22%
22%
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Objectius
de la confraria
a) Donar continuïtat a la
Confraria de santa Apol.lònia
de Barcelona, fundada el segle
XVI, concretament el 29 de
gener de 1534, i que va tenir
el seu origen en el Convent
de les religioses de Nostra
senyora de Montsió, i recollir
el desig del nostre company
de professió i mestre de la
Història de l’Odontologia,
Josep Rahola i Sastre, que
l’any 1964 demanava
textualment:
“No estaria de més que els
Odontòlegs i Estomatòlegs
de la nostra ciutat procuressin
el renaixement i la renovació
d’aquesta antiga institució
devocional, i n’adaptessin
els estatuts als temps actuals,
seguint les normes d’altres
confrares de professió similar
a la nostra que, amb els seu
caràcter devocional, cultural
i social a la vegada, es troben
establertes a Barcelona”.
b) Agrupar tots aquells
professionals dentistes que
tinguin devoció per santa
Apol.lònia i promoure la seva
A C T I V I T A T S P A R A C O L · L E G I A L S
64
Confraria de santa Apol·lònia
advocació.
c) Ser nexe d’unió entre
el Col.legi d’Odontòlegs
i Estomatòlegs de Catalunya i
la Facultat d’Odontologia de
la Universitat de Barcelona,
per tal de contribuir a llurs
particulars celebracions
religioses del dia 9 de febrer,
diada patronal, tot mantenint
la seva legítima independència.
d) Tenir cura dels béns
documentals o d’una altra
mena, que puguin tenir
relació amb santa Apol.lònia,
especialment els documents
antics,imatge i altar, que es
conserven al monestir de
santa Maria de Montsió
d’Esplugues de Llobregat.
e) Per portar a terme les seves
finalitats, la Confraria de
santa Apol·lònia de Barcelona
podrà realitzar actes religiosos
i culturals, promoure
la publicació de treballs
relacionats amb la història i
culte a la santa, i es sotmetrà
en tot cas al que disposi la
legilació vigent.
Quadre fundacional (any 1990)
Marta Ferrusola i Lladós (Presidenta d’Honor)
Pere Harster i Nadal (President del C.O.E.C.)
Cosme Gay i Escoda (Degà de la Facultat d’Odontologia)
José L. Navarro i Majó (Secretari del COEC)
Josep Duran Von Arx (Secretari de la Facultat d’Odontologia)
Xavier Costa i Codina (Metge estomatòleg)
Ramon Osés i Cortils (Metge estomatòleg)
Josep M. Ustrell i Torrent( Renovador i responsable)
Junta directiva (anys 1992-1996)
Josep M. Ustrell i Torrent (President)
Xavier Costa i Codina (Vice-president)
Josep Piera i Montes (Secretari)
Josep Geli i Burguès (Tresorer)
Cosme Gay i Escoda (Vocal 1)
Josep Duran Von Arx (Vocal 2)
José L. Navarro i Majó (Vocal 3)
Carles Canalda i Sahli (Vocal 4)

Goigs a santa Apol·lònia ■
Edició del gener de 1930 d’Els Amics dels Goigs.
A C T I V I T A T S P A R A C O L · L E G I A L S
65
Confraria de santa Apol·lònia
Arquebisbat de
Barcelona
DECRET.- Barcelona, 25 de
gener de 1990
Per presentada la instància
sol.licitant l’aprovació dels
Estatuts de la Confraria
de santa Apol.lònia de
Barcelona, com a associació
privada de fidels i l’erecció
en persona jurídica privada;
Examinats els Estatuts pels
quals es regirà l’esmentada
Confraria, on figuren
la finalitat i organització
d’aquesta associació; Atès que
El Consiliari realitzant l’acte de benedicció ■
de les medalles.
els esmentats Estatuts
reuneixen tots els requisits
establerts pel Codi de Dret
Canònic vigent; PEL
PRESENT, a tenor dels
cc.299 i 322 del Codi de Dret
Canònic, aprovem els Estatuts
de la Confraria de santa
Apol.lònia de Barcelona,
la qual queda constituïda
en associació privada de
l’Església en aquesta
arxidiòcesi i venim a erigir
i l’erigim en personalitat
jurídica privada.
Ho decreta i firma l’Emm.
Sr. Cardenal-Arquebisbe;
dono fe.
Narcís Jubany
Cardenal-Arquebisbe
de Barcelona
Imatge de la santa i relíquia ■
que data del segle XVI.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Jordi Arnàiz Abella
Tresorer
1,6 %
8,0 %
10,0 %
14,2 %
30,0 %
36,2 %
T R E S O R E R I A C O L · L E G I A L
66
Estat de la tresoreria
La millora de la gestió col·legial, mitjançant la introducció de criteris empresarials i dissenyant
sistemes més automatitzats, ha permès una utilització més eficient i eficaç de la tresoreria col·legial,
que any darrera any s’ha anat enfortint.
L’augment constant dels serveis, els acords de patrocini i col·laboració amb altres empreses i l’evolució
en el nombre de noves col.legiacions han permès -juntament amb la introducció de criteris de
rendibilitat de temps i econòmica en la gestió col·legial-, mantenir les quotes col·legials congelades.
El gràfic 1 desglossa la quota col.legial per conceptes. Es pot comprovar que el 23,8% de la quota
col·legial va directament al Consejo General (Madrid), mentre que la resta -76,2%- és la que
pròpiament s’utilitza per al Col·legi de Catalunya.
Els col·legis provincials de Girona, Lleida i Tarragona reben íntegrament l’import de la quota de
defensa d’interessos professionals, que fixen ells mateixos, així com el 75% de la quota col·legial.
El gràfic 2 explica que hi ha hagut una disminució real de les quotes col·legials que, en mantenir-se
constant aquests quatre anys, s’han anat depreciant per l’efecte de la inflació. Amb altres paraules:
5.000 PTA, l’any 1991, són només una mica més de 4.000 PTA, l’any 1995. O també, 5.000 PTA,
l’any 1991, són 6.000 PTA, aproximadament, l’any 1995.
Ajuda a la vellesa
Patronat d’orfes Consejo
Patronat d’orfes Catalunya
Consejo General
Defensa interessos professionals
Quota col·legial
Rebut mensual
Gràfic 1
Depreciació quota col·legial Gràfic 2
Quota regional
Patronat d’orfes de Catalunya
Defensa d’interessos professionals
Total regional
Consell general
Patronat d’orfes del consell
Patronat vellesa
Total consell
Total quota mensual
IPC
1991 1992 1993 1994
1810
500
1500
3810
610
400
80
1090
4900
(5,5)
1710
472
1417
3599
576
378
76
1030
4629
1810
500
1500
3810
610
400
80
1090
4900
1619
447
1342
3408
(11,1)
358
72
1140
4548
1810
500
1500
3810
710
400
80
1190
5000
1540
425
1276
3241
675
340
68
1083
4324
(5,3) (4,9) (4,3)
1810
500
1500
3810
710
400
80
1190
5000

Patronat d’orfes del
col·legi de Catalunya
La quota de 500 PTA
mensuals al Patronat d’Orfes
del Col.legi de Catalunya
serveix per ajudar
econòmicament als fills
menors de 21 anys d’aquells
companys que han mort.
A 31 de desembre de 1994,
hi havia 22 beneficiaris -fills
de companys morts i menors
de 21 anys- del Patronat, que
reben 20.000 PTA mensuals.
El Patronat d’Orfes del
Consell General funciona
de manera similar al de
Catalunya, però només dóna
la prestació fins que l’orfe
ha complert els 18 anys, i en
aquest cas -si vol estudiar-,
se li concedeixen beques
d’estudi.
La quota d’ajuda a la vellesa
del Consell -80 PTA/mes-, es
fa servir quan un company,
per raons d’edat, es queda
sense ingressos per a viure
i sol·licita l’ajut amb proves
suficients. A 31 de desembre
de 1994, 2 companys van
rebre 300.000 PTA/any
d’ajuda per aquest concepte.
Resum comptable
d’activitats
Durant l’any 1994, el 3,98%
dels ingressos han correspost
a les quotes d’alta dels nous
col·legiats -25.000 PTA-,
i el 28,38% a les quotes
col·legials mensuals -1.810
PTA/mes-; el 22,11%
correspon a la quota de
defensa d’interessos
professionals -1.500
PTA/mes-.
Per tant, el 63,69% dels
ingressos col·legials són per
quotes. Aquest percentatge
és molt inferior al d’altres
col·legis professionals.
El 9,23% dels ingressos
corresponen al Patronat
d’Orfes col·legial.
El 63,8% de les despeses
es financien amb la quota
col·legial.
El 18,95% és per al Curs
acadèmic col·legial. Durant
aquests anys, s’ha fet un
esforç considerable per
abaratir els cursos: cada any
s’han programat més cursos,
cada any hi ha hagut més
assistència, però no s’ha
incrementat el percentatge
T R E S O R E R I A C O L · L E G I A L
67
Estat de la tresoreria
d’ingressos per a aquests
cursos sobre el total
d’ingressos col·legials perquè
s’han abaratit considerablement
en el seu conjunt.
La resta –17,36%– són els
serveis col·legials. És una
partida que augmenta any
darrera any, i que cada
vegada és més important en
el finançament global del
COEC. Corresponen
fonamentalment a serveis que
es dissenyen de manera més
o menys específica per als
col·legiats.
Pel que fa al capítol de
despeses, aquests darrers anys
s’ha portat una política de
contenció, sense incrementar
ni el nombre de personal
contractat ni les despeses fixes.
El dimensionament del
Col·legi, pel que fa al seu
personal i a les despeses
generals de secretaria és
similar -i en alguns casos
sobretot inferior- a d’altres
col·legis professionals de
Catalunya. Les ratios
personal de
secretaria/col·legiats, i
personal/ingressos del Col·legi
són molt similars al d’altres
col·legis professionals.
Actualment estem aprofundint
la professionalització de les
tasques i en la filosofia de
gestió empresarial i de servei
al col·legiat-client. El Col·legi
ha d’arribar a funcionar
veritablement com una
empresa de serveis.
El 38,26% de les despeses
corresponen a la secretaria;
el 19,10% a la defensa
d’interessos professionals;
el 3,97% al Patronat d’Orfes;
el 24,19% al Curs acadèmic
col·legial i el 14,50% als
serveis col·legials.
Com tots els col·legiats sabeu,
des de fa cinc anys els
comptes col·legials que es
presenten a l’assemblea anual
han estat auditats
externament, amb un resultat
positiu cada any.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Ingressos
1. Patronat d’Orfes
Quota orfenesa
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11.479.500
2. Defensa d’Interessos Professionals
Quota defensa d’interessos professionals
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27.510.000
3. Curs Acadèmic
Existències saldo inicial
Vendes per a cursos
Cursos
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25.342.850
4. Secretaria COEC
Arrendaments
Quotes col·legials
Subvencions
Actes socials
Ingressos financers
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42.353.465
5. Serveis Col·legials
Venda de talonaris
Biblioteca
Ordinador
Ibertex
Butlletí
Radiologia
Anuncis tauler
Varis
Aportacions
Inscripció registre de clíniques
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17.745.759
Total ingressos . . . . . . . . . . . . . . . . . .124.431.574
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .124.431.574
T R E S O R E R I A C O L · L E G I A L
68
Estat de la tresoreria
Despeses
Resultats 1994
1. Patronat d’Orfes
Orfenesa
Gestió orfenesa
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4.920.000
2. Defensa d’Interessos Professionals
Despeses d’investigació
Publicitat i propaganda
Personal
Serveis
Despeses de representació
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23.724.607
3. Curs Acadèmic
Compres per a cursos
Cursos
Personal
Curs acadèmic
Reparacions i conservacions
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30.049.041
4. Secretaria COEC
Arrendament i cànons
Serveis professionals independents
Reparacions i conservacions
Transportistes
Primes d’assegurances
Subministres
Serveis bancaris
Altes serveis
Tributs
Personals
Tramesa i correspondència
Actes socials
Despeses diverses
Despeses financeres
Dotació amortització
Dotació gestions
Rts. exer. anterior
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47.527.312
5. Serveis Col.legials
Compres talonaris de rebuts
Biblioteca
Ordinador
Ibertex
Butlletí
Radiologia
Museu
Despeses socials
Dotació amortització
Gestió de serveis col.legials
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18.001.973
Total despeses . . . . . . . . . . . . . . . . . .124.222.933
Beneficis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .208.641
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .124.431.574
Ingressos
Vendes 3.532.785 2,84%
Subvencions i aportacions 7.197.694 5,79%
Quotes col·legials 79.246.568 63,69%
Gestions i C.A. 31.835.940 25,59%
Financers i extraordinàries 2.618.587 2,11%
Total 124.431.574
Despeses
Compres 1.175.525 0,95%
Servei exter 5.272.556 4,25%
Impostos i subministres 8.603.021 6,45%
Sous i S.S. 41.317.629 33,27%
Despeses socials 13.130.661 10,58%
Despeses gestió 49.006.608 39,46%
Amortització 6.316.933 5,09%
Total 124.222.933

Ingressos
Defensa d’interessos
professionals 22,11%
Patronat d’orfes 9,23%
Curs acadèmic 20,37%
Secretaria 34,04%
Serveis col.legials 14,27%
Despeses
Defensa d’interesssos
professionals 19,10%
Patronat d’orfes 3,97%
Curs acadèmic 24,19%
Secretaria 38,26%
Serveis col.legials 14,50%
Actiu
Balanç a 31/12/94
Immobilitzat 17.292.751
Actiu circulant 78.664.122
Passiu
No exigible 23.583.521
Exigible 36.802.391
Fons social 35.570961
T R E S O R E R I A C O L · L E G I A L
69
Estat de la tresoreria
Resultats 1994 Pressupost 1995
1. Compres. Talonaris de rebuts
2. Compres per a cursos
3. Arrendaments i calefacció
4. Reparacions i conservacions
5. Serveis professionals independents
6. Transportistes
7. Primes d’assegurances
8. Serveis bancaris
9. Publicitat i propaganda
10. Subministres (llum i telèfon)
11. Altres serveis
12. Tributs (IVA)
13. Sous i salaris
14. Seguretat Social a càrrec empresa
15. Transports i dietes
16. Patronat d’orfes
17. Curs acadèmic
18. Defensa d’interessos professionals
19. Serveis col.legials
20. Actes socials
21. Despeses diverses
22. Comissions, interessos i despeses bancàries
23. Amortització aplicacions informàtiques
24. Amortització instal.lacions tècniques
Total despeses
Despeses
1.600.000
800.000
400.000
500.000
500.000
200.000
50.000
50.000
5.000.000
1.600.000
1.700.000
5.000.000
35.000.000
8.000.000
600.000
10.000.000
25.000.000
10.000.000
16.000.000
2.000.000
5.000.000
1.500.000
3.000.000
5.000.000
138.500.000
1. Vendes talonaris de rebuts
2. Vendes material de cursos
3. Aportacions i subvencions
4. Ingressos per arrendaments
5. Ingressos per aportacions
6. Cursos
7. Quotes col·legials
•quotes alta
•quota defensa d’interessos professionals
•quota patronat d’orfes
•quota col.legial
8. Serveis col·legials
9. Actes socials
10. Interessos comptes corrents
Total ingressos
Ingressos
2.500.000
2.000.000
150.000
8.000.000
26.000.000
82.000.000
16.000.000
2.000.000
100.000
138.750.000
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Diada de santa Apol·lònia
La festivitat de santa Apol.lònia és l’esdeveniment festiu més
representatiu de la nostra tasca duta a terme, dia a dia. Any
rera any, com un homenatge a la nostra professió, celebrem el 9
de febrer amb una sèrie d’actes, que comencen la nit abans amb
el sopar tradicional. És una bona ocasió per lliurar els títols i
insígnies als col.legiats honorífics de mèrit i nous col·legiats, les
distincions als qui compleixen les Bodes d’Or de la professió, així
com també l’entrega de trofeus dels campionats de tennis i golf.
L’acte clou amb el sorteig de premis que ens brinden les cases
comercials. L’endemà té lloc a l’església de sant Sever la Missa
en honor a la patrona, un bon moment també per al record dels
col·legiats finats. Més tard, la xocolatada a la sala de pràctiques
col.legial dóna la nota més simpàtica i informal de la jornada.
Un tracte especial mereix l’exposició artística “Mestre Queixaler”,
que, cada any, ve conformant nous talents artístics. Durant
la celebració del primer i segon Congrés Català
d’Odontostomatologia, hem pogut ser testimonis directes de l’alt
nivell de participació i èxit assolits.
Sopars de santa
Apol·lònia
1991
Palau de Pedralbes
1992
Hotel Hilton
1993
La Font del Lleó
1994
Palau Nacional de
Montjuïc
A C T E S S O C I A L S
70
Vida social
Mestre Queixaler
1991
1r. premi pintura “Santi Surós”
“Crepúsculo”,
Dr. Jaume Suñol Peix
1r. premi pintures a l’aigua:
“Sant Privat d’en Bas”,
Dr. Joan Bea Arrondo
1r. premi dibuix:
Dr. Xavier Costa i Codina
1r. premi escultura:
“Desconsol”,
Dra. Anna Serrat Caballeria
1r. premi fotografia en color:
“Dona i fang”,
Dr. Jordi López Roura
1r. premi fotografia en BiN:
“Silueta sota l’arc”,
Dr. Jaume Bea Girons
1991 Sopar de santa Apol·lònia al Palau de Pedralbes coincidint ■
amb el sopar de gala del primer Congrés Català d’Odontostomatologia
1992
1r. premi pintura “Santi Surós”:
Sra. Isabel Altés Martí
2n. premi pintura a l’oli:
Sr. Manuel González
Martínez
1r. premi d’aquarel.la:
“Calella de Palafrugell”,
Dr. Joan Bea Arrondo
1r. premi fotografia en color:
Dr. Lluís Giner Tarrida
1994
1r. premi pintura:
“Carrer del Monte de
San Juan”,
Sr. Manuel González
Martínez
1r. premi fotografia:
“Siluetes”,
Dr. Xavier Costa Codina
1r. premi escultura:
Dr. Rafael Antonio
■ 2n.
premi de
pintura a
l’oli de
1992.
Sr. Manuel
González
Martínez.

Actes esportius
1991
I Trofeu Sta. Apol·lònia
de Golf
(11 i 12 de maig de 1991)
• 1r. Classificat 36 forats:
Dr. Luis Garriga, 71 punts
• Guanyador Club de Golf
Mas Nou:
Dr. Ramon Arqués, 38 punts
• Guanyador Club de Golf
Costa Brava:
Dr. Mario Montoy, 35 punts
• 2n. Classificat 35 forats:
Dr. Juan Olivieri, 68 punts
• 2n. Classificat Club de Golf
Mas Nou:
Dr. Alejandro Padrós, 34 punts
• 2n. Classificat Club de Golf
Costa Brava:
Dr. Carlos Nazareno, 31 punts
A C T E S S O C I A L S
71
Vida social
• 3r. Classificat 36 forats:
Dr. Carlos Arqués, 60 punts
• Guayadora cònjuges 36 forats:
Sra. Montserrat Corbera, 66 punts
Segon Campionat de
Catalunya de Tennis per a
Odontostomatòlegs
(18 de maig de 1991)
• Campió:
Dr. Jaume Margarit
• Sots-campió:
Dr. Francesc Orriols
1992
II Trofeu Sta. Apol·lònia
de Golf
• Guanyador: Dr. L. Garriga
Tercer Campionat de
Catalunya de Tennis per a
Odontostomatòlegs
(18 de juny de 1992)
• Campió:
Dr. J.J. Cambra
• Sots-campió:
Dr. Francesc Orriols
1993
III Trofeu Sta. Apol·lònia
de Golf
(9 de febrer de 1993)
• Guanyador:
Dr. Francesc Spa
Quart Campionat de
Catalunya de Tennis per a
Odontostomatòlegs
• Campió:
Dr. Francesc Orriols
• Sots-campió:
Dr. Jaume Margarit
1994
IV Trofeu Sta. Apol·lònia
de Golf
(22 de gener de 1994)
• Handicap inferior:
Dr. Antoni Filgueiras
• Handicap superior:
Drs. Antoni Cauhé,
José M. Llovera i Luis Ojeda
■ 1993, Entrega III Trofeu
Sta. Apol·lònia de Golf.
1994, 1r. Premi d’escultura. ■ 1991, I Trofeu de Golf. ■ 1993, IV Campionat de Tennis. ■
Memòria COEC 1991/1994

73
annexos
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Ministerio de Sanidad
y Consumo
Real Decreto 1594/1994,
de 15 de julio, por el que se
desarrolla lo previsto en
la Ley 10/1986, que regula
la profesión de Odontólogo,
Protésico e Higienista dental
a creación y estructuración
L de las profesiones sanitarias de
Odontólogo, Protésico dental e
Higienista dental fue regulada
mediante la Ley 10/1986, de 17 de
marzo, con el propósito de hacer
posible y efectiva la atención en
materia de salud dental a toda la
población mediante la formación de
un grupo de profesionales más
amplio y diferenciada. A este fin, la
Ley regula dichas profesiones, así
como sus cometidos principales,
capacidades y responsabilidades, y
habilita al Gobierno, en la
disposición final segunda, para
definir los requisitos básicos y
mínimos correspondientes a los
centros, servicios y establecimientos
de salud dental y a las relaciones
entre las distintas profesiones de
este ámbito sanitario, en tanto
afecten a los usuarios de dichos
servicios y al coste de los mismos.
En desarrollo de dichas previsiones
legales, procede ahora fijar el
contenido funcional de las
profesiones vinculadas a los
correspondientes títulos académicos
habilitantes, así como determinar
los requisitos y establecimientos de
salud dental, en conexión con lo
dispuesto en el artículo 40.7 de la
Ley 14/1986, de 25 de abril,
General de Sanidad. En
consecuencia, este Real Decreto se
dicta al amparo de lo previsto en el
artículo 149.1.16ª y 30ª de la
Constitución.
En cuanto a la titulación requerida
para ejercer como Protésico dental e
Higienista dental, este Real Decreto,
en cuya tramitación se han oído a las
corporaciones y asociaciones
afectadas, se ajusta a la normativa
fijada en materia de formación
profesional por la Ley Orgánica
1/1990, de 3 de octubre, de
Ordenación General del Sistema
A N N E X I
74
Legislació: Real Decreto 1594/1994
Educativo. La reforma educativa
para Higienistas dentales y Protésicos
dentales ha permitido establecer una
mayor definición en sus perfiles
profesionales y, en el caso de los
Higienistas dentales, diferenciarlo
mejor de los Auxiliares de Clínica.
Por otra parte, los requisitos
técnicos y funcionales que se
establecen, sin menoscabo de las
competencias de las Comunidades
Autónomas, han de tener el carácter
de normas básicas, a tenor de lo
dispuesto en los artículos 149.1.16ª
de la Constitución y 40.7 de la Ley
General de Sanidad.
En su virtud, a propuesta de la
Ministra de Sanidad y Consumo, de
acuerdo con el Consejo de Estado y
previa deliberación del Consejo de
Ministros en su reunión del día 15
de julio de 1994,
DISPONGO:
Artículo 1
El Odontólogo está capacitado para
realizar el conjunto de actividades de
prevención, diagnóstico y
tratamiento relativas a las anomalías
y enfermedades de los dientes, de la
boca, de los maxilares y de sus
tejidos anejos, tanto sobre
individuos aislados como de forma
comunitaria. Asimismo estarán
capacitados para prescribir los
medicamentos, prótesis y productos
sanitarios correspondientes al
ámbito de su ejercicio profesional.
Las prescripciones o indicaciones
que se refieran a prótesis o
aparatología deberán incluir de
forma clara las características del
tipo de prótesis o aparato, o la
reparación o modificación
requerida. Asimismo incluirán el
nombre del facultativo, dirección,
localidad donde ejerce su actividad,
número de colegiado, fecha de la
prescripción y firma. Las
prescripciones de medicamentos o
productos sanitarios deberán
cumplir los requisitos especificados
en la Ley 25/1990, de 20 de
diciembre, del Medicamento; en el
Real Decreto 1910/1984, de 26 de
septiembre, que regula las
características de la receta médica, y
en las normas reguladoras de las
dispensaciones que deban ser
efectuadas con cargo a la Seguridad
Social, en su caso.
Artículo 2
1. Las consultas dentales, como
espacio físico destinado únicamente
a este fin, deberán cumplir, además
de los requisitos adicionales
establecidos por las Comunidades
Autónomas para obtener la
autorización de apertura, los que se
determinan a continuación:
a) Sala de espera con espacio e
instalaciones suficientes para
asegurar al paciente una eventual
espera previa con un grado de
comodidad adecuado.
b) Consulta dotada con
equipamiento apropiado para los
tipos de tratamiento que allí se
realicen, encaminados a conseguir
un grado razonable de eficiencia
bucodental.
c) Equipamiento e instalaciones
necesarias para garantizar un
adecuado nivel de higiene y la
esterilización sistemática del
material que lo precise, utilizando
medios eficaces para evitar la
contaminación por agentes
productores de enfermedades
transmisibles, con el fin de
salvaguardar la salud general.
d) Condiciones de trabajo adecuadas
para evitar riesgos al paciente y al
personal, especialmente en el uso de
radiaciones ionizantes y en la
manipulación y almacenamiento de
substancias potencialmente tóxicas o
irritantes.
2. Las consultas dentales deberán
cumplir asimismo lo dispuesto en la
normativa vigente en materia de
higiene y seguridad en el trabajo.
Artículo 3
Las consultas estarán
necesariamente organizadas,
gestionadas y atendidas directa y
personalmente por un Odontólogo o
un Estomatólogo y dispondrán de
un fichero de pacientes, con su
historia clínica y sus radiografías,
que deberán conservarse, al menos,
durante cinco años tras la
finalización del último tratamiento.
Artículo 4
A solicitud del paciente, el
profesional, elaborará un
presupuesto estimativo por escrito,
detallando el tipo de tratamiento y
los servicios a realizar, así como el
coste de los mismos.
De igual manera, el profesional
estará obligado a emitir la factura
correspondiente y el informe de alta,
a petición del paciente o una vez
finalizado el tratamiento.
Artículo 5
El Protésico dental es el titulado de
formación profesional de grado
superior que diseña, prepara,
elabora, fabrica y repara las prótesis
dentales, mediante la utilización de
los productos, materiales, técnicas y
procedimientos conforme a las
indicaciones y prescripciones de los
Médicos Estomatólogos u
Odontólogos.
Artículo 6
Los Protésicos dentales estarán
facultados para desarrollar las
siguientes funciones en el ámbito del
laboratorio de prótesis:
a) Positivado de las impresiones
tomadas por el Odontólogo, el
Estomatólogo o el Cirujano
Maxilofacial.
b) Diseño, preparación, elaboración
y fabricación, sobre el modelo
maestro, de las prótesis dentales o
maxilofaciales y de los aparatos de
ortodoncia o dispositivos que sean
solicitados por el Odontólogo,
Estomatólogo o Cirujano
maxilofacial, conforme a sus
prescripciones e indicaciones. A este
respecto podrán solicitar del
facultativo cuantos datos e
información estimen necesarios para
su correcta confección.
c) Reparación de las prótesis,
dispositivos y aparatos de
ortodoncia prescritos por
Odontólogos, Estomatólogos o
Cirujanos maxilofaciales, según sus
indicaciones.
Artículo 7
1. Los Protésicos dentales tienen
plena capacidad y responsabilidad,
ante el profesional que lo prescribió,
respecto a las prótesis y aparatos
que elaboren en el ejercicio de su
actividad profesional, no así en
cuanto suponga derivaciones
achacables a las impresiones y
registro bucodentales o ulterior
colocación de las prótesis en el
paciente efectuada por los
facultativos. Estarán obligados a
suministrar a los facultativos que lo
soliciten un presupuesto previo a la
realización del trabajo y todos los
datos sobre composición y
características técnicas de los
materiales empleados, así como a
garantizar que se han respetado las
especificaciones técnicas del
fabricante durante la elaboración del
producto.
2. Los Protésicos dentales tendrán
plena capacidad y responsabilidad
respecto de los laboratorios que
dirijan, estando obligados a llevar
un fichero de los trabajos realizados
y a conservar las fichas durante, al
menos, cinco años tras la entrega de
los trabajos.
Artículo 8
1. El ejercicio de la actividad
profesional del Protésico dental se
desarrollará en el laboratorio de
prótesis, que es un establecimiento
ubicado en un espacio físico
inmueble dedicado únicamente a
este fin, en el que podrá diseñar,
fabricar, modificar y reparar las
prótesis y aparatología mediante la
utilización de los productos,
materiales, técnicas y
procedimientos adecuados.
2. Los laboratorios de prótesis
podrán ser privados o estar
encuadrados en instituciones
públicas docentes o asistenciales,
situándose en este caso anexos a los
Servicios de Odonto-Estomatología
y Cirugía Maxilofacial.
3. Los titulares de los laboratorios
de prótesis dental podrán ser
personas físicas o jurídicas, pero
estarán necesariamente organizados,
gestionados y dirigidos por
Protésicos dentales que se hallen en

posesión del título referenciado en el
artículo 5 o habilitados por el
ejercicio profesional conforme a lo
dispuesto en la disposición
transitoria primera.
Artículo 9
Los laboratorios de prótesis deberán
reunir los siguientes requisitos
mínimos:
a) El local donde se elabore,
empaquete, almacene e inspeccione
el producto contará con espacio
suficiente para permitir las tareas de
higiene y mantenimiento, tanto en
las zonas destinadas a actividades
productivas como en las reservadas
para tareas administrativas.
El diseño del espacio físico
delimitará de forma adecuada
aquellos lugares destinados a tareas
que, por sus características o por el
tipo de materiales empleados,
precisen una separación del resto de
los procesos productivos.
b) El personal en contacto o
vecindad con materiales y productos
elaborados deberá estar
suficientemente equipado y con un
nivel de higiene adecuado para no
afectar al producto que se sirve.
Cuando alguien no cumpliera tales
requisitos y ello pudiera repercutir
sobre el producto, el interesado
deberá abstenerse de su
manipulación hasta corregir la
deficiencia.
c) El medio ambiente del lugar de
trabajo deberá ser adecuado para
evitar la contaminación de
materiales y productos. Las
condiciones de producción y
almacenamiento deberán garantizar
que no provocan riesgos ambientales
o al personal. El laboratorio deberá
contar con los medios adecuados
para evitar la contaminación por
agentes productores de
enfermedades transmisibles.
Asimismo, el laboratorio deberá
cumplir la normativa vigente en
materia de seguridad e higiene en el
trabajo.
Artículo 10
1. El Higienista dental es el titulado
de formación profesional de grado
superior que tiene como
atribuciones, en el campo de
promoción de la salud y la
educación sanitaria bucodental, la
recogida de datos, la realización de
exámenes de salud, el consejo de
medidas higiénicas y preventivas,
individuales y colectivas y la
colaboración en estudios
epidemiológicos.
2. Los Higienistas dentales podrán,
asimismo, y como ayudantes y
colaboradores de los Facultativos
Médicos y Odontólogos, realizar las
funciones técnico-asistenciales que se
determinen en el artículo 11.2.
Artículo 11
1. En materia de Salud Pública, los
Higienistas dentales podrán
desarrollar las siguientes funciones.
a) Recoger datos acerca del estado
de la cavidad oral para su utilización
clínica o epidemiológica.
b) Practicar la educación sanitaria de
forma individual o colectiva,
instruyendo sobre la higiene
bucodental y las medidas de control
dietético necesarias para la
prevención de procesos patológicos
bucodentales.
c) Contolar las medidas de
prevención que los pacientes
realicen.
d) Realizar exámenes de salud
bucodental de la Comunidad.
2. En materia técnico-asistencial, los
Higienistas dentales podrán
desarrollar las siguentes funciones:
a) Aplicar fluoruros tópicos en sus
distintas formas.
b) Colocar y retirar hilos retractores.
c) Colocar selladores de fisuras con
técnicas no invasivas.
d) Realizar el pulido de obturaciones
eliminando los eventuales excesos en
las mismas.
e) Colocar y retirar el dique de
goma.
f) Eliminar cálculos y tinciones
dentales y realizar detartrajes y
pulidos.
3. Los Higienistas dentales
desarrollarán las funciones señaladas
en el número anterior como
ayudantes y colaboradores de los
Facultativos Médicos y
Odontólogos, excluyendo de sus
A N N E X I
75
Legislació: Real Decreto 1594/1994
funciones la prescripción de prótesis
o tratamientos, la dosificación de
medicamentos, la extensión de
recetas, la aplicación de anestésicos
y la realización de procedimientos
operatorios o restauradores.
Disposición adicional primera
Los Odontólogos que presten
servicios en instituciones sanitarias
de la Seguridad Social quedarán
incluidos en el ámbito de aplicación
del Estatuto Jurídico del Personal
Médico de la Seguridad Social, al
que accederán, con las necesarias
adaptaciones, por el procedimiento
establecido para los Facultativos
incluidos en dicho Estatuto.
Los Higienistas dentales y los
Protésicos dentales que presten
servicios en instituciones sanitarias
de la Seguridad Social quedan
incorporados al Estatuto Jurídico del
Personal Sanitario no Facultativo, al
que accederán, con las necesarias
adaptaciones, por el procedimiento
establecido para los Técnicos
Especialistas y con los niveles y
especialidades de titulación exigidos
actualmente para las respectivas
profesiones por el Ministerio de
Educación y Ciencia.
Disposición adicional segunda
Conforme a lo establecido en la
disposición adicional de la Ley
10/1986, de 17 de marzo, el presente
Real Decreto en ningún modo limita
la capacidad profesional de los
Médicos y, concretamente, de los
especialistas en Estomatología y
Cirugía maxilofacial, que seguirán
ejerciendo las mismas funciones que
desarrollan actualmente, además de
las señaladas en el artículo primero
de dicha Ley y en el artículo 1 de
este Real Decreto.
Disposición transitoria
primera
De acuerdo con lo establecido en la
Disposición transitoria de la Ley
10/1986, de 17 de marzo, los
Ministerios de Educación y Ciencia
y de Sanidad y Consumo regularán
conjuntamente un procedimiento
que se adecuará a lo previsto en esta
disposición, para que los Protésicos
e Higienistas dentales que hayan
ejercido la profesión antes de la
entrada en vigor de dicha Ley, y lo
demuestren de forma fehaciente,
puedan ser habilitados para
desarrollar las funciones establecidas
en el presente Real Decreto.
El ejercicio profesional al que se
refiere el párrafo anterior, así como
su desempeño durante un período de
tiempo no inferior a cinco años con
anterioridad a la entrada en vigor
del presente Real Decreto, deberá
demostrarse mediante boletines de
cotización a la Seguridad Social y
además, en el caso de los Higienistas
dentales, por justificación
documental que avale su trabajo en
una clínica dental privada o centro
de titularidad pública.
Se constituirá una Comisión de
Análisis a la que, tras el estudio de
las situaciones generales que se
deduzcan en las solicitudes de
las situaciones generales que se
deduzcan en las solicitudes de
habilitación profesional, compete:
a) Definir los criterios a aplicar por
las Comunidades Autónomas para la
emisión del certificado acreditativo
de habilitación profesional que les
permita desarrollar las actividades
como Protésico dental o Higienista.
b) Determinar los criterios que
deberán ser tenidos en cuenta en las
pruebas que se celebrarán en cada
Comunidad Autónoma, cuando las
solicitudes no cumplan alguno de los
requisitos a los que se hace
referencia en los párrafos anteriores.
La superación de esta prueba, a la
que los aspirantes tendrán derecho a
una convocatoria anual durante un
período de tres años, habilitará para
el ejercicio profesional en iguales
términos que lo establecido en este
Real Decreto.
En estas Comisiones de Análisis para
Protésicos e Higienistas dentales
participarán representantes de los
Ministerios de Educación y Ciencia,
Sanidad y Consumo, de las
Comunidades Autónomas y
miembros debidamente titulados de
las asociaciones profesionales y
federaciones legalmente constituidas.
Disposición transitoria
segunda
Los laboratorios de prótesis dental
que a la entrada en vigor de este
Real Decreto no reúnan los
requisitos exigidos dispondrán de un
plazo máximo de tres años para
adaptarse a lo establecido en sus
artículos 8 y 9.
Disposición final primera
El presente Real Decreto se dicta al
amparo del artículo 149.1.16ª y 30ª
de la Constitución.
El Ministerio de Sanidad y Consumo
y los órganos correspondientes de
las Comunidades Autónomas, en el
ámbito de sus competencias
respectivas, podrán proceder a la
determinación y concreción de los
requisitos mínimos a los que se
refieren los artículo 2 y 9 de este
Real Decreto. Para ello deberán ser
tomadas en consideración las
innovaciones que, como
consecuencia de la mejora de la
tecnología sanitaria, se puedan
incorporar a las instalaciones y
equipos utilizados en centros,
servicios y establecimientos de salud
buco-dental.
Disposición final segunda
Los Ministerios de Sanidad y
Consumo y de Educación y Ciencia,
de forma conjunta, procederán a
crear las Comisiones a que hace
referencia la disposición transitoria
primera.
Disposición final tercera
El presente Real Decreto entrará en
vigor el día siguiente al de su
publicación en el “Boletín Oficial del
Estado”.
Dado en Madrid a 15 de julio de 1994
Juan Carlos R.
La Ministra de Sanidad y Consumo
María Ángeles Amador Millán
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Ordre de 21 de juliol de
1994, per la qual es crea
el Registre de clíniques
dentals i es regula el
procediment i els
requisits que han de
complir les clíniques
dentals per a la seva
inscripció.
E l Decret 183/1981, de 2 de
juliol, de regulació de les
condicions i els requisits que
han de complir els centres, els
serveis i els establiments
sanitaris assistencials (DOGC
núm. 143, de 17.7.1981),
disposa que tots els centres,
serveis i establiments sanitaris
assistencials, inclosos en el seu
àmbit d’aplicació, queden
subjectes al registre i
catalogació.
D’altra banda, l’homologació i
la millora de la qualitat
assistencial de les clíniques o
consultoris dentals, que tenen
la consideració de centres
d’assistència sanitària
extrahospitalària però amb
unes característiques peculiars
que els diferencien de la resta
d’aquests tipus de centres, fa
necessària la creació d’un
registre específic de clíniques o
consultoris dentals, al qual
tinguin accés les clíniques o
consultoris dentals que
reuneixin uns requisits mínims.
D’acord amb el que disposen el
Decret 183/1981, de 2 de juliol,
de regulació de les condicions i
els requisits que hauran de
complir els centres, serveis i
establiments sanitaris
assistencials; i fent ús de les
facultats que em confereix el
Decret esmentat,
Ordeno:
Article 1
1.1 Es crea el Registre de
clíniques i consultoris dentals,
dependent de la Direcció
General de Recursos Sanitaris.
1.2 S’entendrà, a efectes
d’aquest Registre, que són
clíniques o consultoris dentals
tots aquells centres, serveis i
establiments que tinguin per
objecte l’assistència i tractament
odontoestomatològic de les
persones i no estiguin incloses a
l’estructura d’un altre centre
sanitari degudament autoritzat.
1.3 La inscripció en el Registre
de les clíniques o consultoris
dentals serà obligatòria i prèvia
al començament de la seva
activitat.
Article 2
Les clíniques o consultoris
dentals hauran de complir els
requisits físics, d’equipament i
d’activitat mínims, que tenen el
caràcter de suficients, que
s’estableixen en aquesta Ordre,
per tal que es puguin inscriure
en el Registre.
A N N E X I I
76
Legislació: Registre de clíniques dentals
Article 3
Requisits físics
3.1 Les clíniques o consultoris
dentals hauran de disposar de
les àrees diferenciades següents:
una àrea destinada a recepció i
sala d’espera de pacients, una
sala per a la consulta i
tractament
odontoestomatològic i una àrea
de serveis.
3.2 A la porta d’entrada del
local o de l’edifici on radiqui la
clínica o consultori dental,
haurà d’haver-hi un rètol en què
consti la denominació de
“Clínica dental” o “Consultori
dental” i el nom i els cognoms
del responsable sanitari del
centre o el nom, els cognoms i
la titulació dels odontòlegs i
metges, estomatòlegs que hi
exerceixin.
Article 4
Requisits d’equipament
4.1 La sala de consulta i
tractament
odontoestomatològic haurà
d’estar proveïda de
l’equipament següent:
Una butaca odontològica
reclinable.
Un llum d’intensitat suficient
per a les pràctiques
odontològiques.
Un aparell d’aspiració d’alta
velocitat amb embut escopidor
o una escopidora amb aigua
corrent per a la neteja
automàtica.
Material de turbina o torn
odontològic amb els accessoris
corresponents.
Un rentamans.
L’equipament i la medicació
necessària per atendre les
urgències càrdio-respiratòries
que es puguin presentar.
4.2 L’àrea de serveis haurà de
disposar de rentamans i wàter
per a l’ús dels pacients.
4.3 Disposar de raigs X, la
instal.lació dels quals haurà de
complir les normes vigents en
aquesta matèria, i d’un
magatzem de material net.
Aquests equipaments podran
estar dintre de la sala de
consulta i tractament
odontoestomatològic o en una
altra àrea adequada per a
aquests equipaments.
Article 5
Requisits d’activitat
5.1 Els professionals sanitaris
que prestin els seus serveis a les
clíniques o consultoris dentals
hauran d’estar en possessió del
títol oficial que els habiliti per a
l’exercici professional.
5.2 El responsable sanitari
haurà de ser un metge
estomatòleg o un odontòleg en
possessió del títol oficial
corresponent.
5.3 Es garantirà l’esterilització
dels materials i equipaments
utilitzats a la consulta i es
disposarà de protocols escrits i
actualitzats que especifiquin el
procés d’esterilització.
5.4 S’adequarà la gestió dels
residus sanitaris generals per
l’activitat de la clínica o
consultori dental a les
previsions del Decret 300/1992,
de 24 de novembre, d’ordenació
de la gestió dels residus sanitaris
(DOGC núm. 1688, de
30.12.1992), i disposicions
concordants.
5.5 Es portarà un registre dels
pacients, els quals disposaran
d’una història clínica,
identificant els professionals
que els hagin atès.
5.6 Es disposarà d’un llibre de
reclamacions diligenciat pel
Departament de Sanitat i
Seguretat Social, que estarà a
disposició dels pacients. Aquest
llibre es podrà substituir per
altres sistemes que permetin que
quedi constància de la
reclamació, els quals haurà
d’aprovar el Departament de
Sanitat i Seguretat Social.

Article 6
La sol.licitud d’inscripció en el
Registre s’haurà d’adreçar al
director general de Recursos
Sanitaris, i s’hi haurà d’adjuntar
la documentació següent:
a) Documentació acreditativa
de la propietat i dependència
jurídica de la clínica o
consultori dental.
b) Documentació acreditativa,
si s’escau, de la representació
del sol.licitant.
c) Plànols de conjunt i detall
que permetin la localització,
identificació i descripció de les
àrees diferenciades que preveu
l’article 4. Aquests plànols
hauran d’estar signats per
tècnics qualificats i visats pels
col.legis professionals
corresponents.
d) Relació de la plantilla del
personal que hi prestarà serveis,
desglossada per titulacions, i
amb menció expressa de qui
serà el responsable sanitari.
e) Relació de l’utillatge i béns
d’equip amb què comptarà la
clínica o consultori dental, que,
en tot cas, comprendrà
l’equipament mínim establert a
l’article 4.
A N N E X I I
77
Legislació: Registre de clíniques dentals
Article 7
El director general de Recursos
Sanitaris, un cop s’hagi verificat
el compliment dels requisits
mínims que estableix la present
Ordre, autoritzarà la inscripció
en el Registre, la qual es
notificarà a l’interessat. En cas
que la verificació dels requisits
mínims sigui negativa, la
Direcció General de Recursos
Sanitaris requerirà el sol.licitant
per tal que esmeni les
deficiències observades.
El termini màxim per autoritzar
la inscripció en el Registre o
requerir que s’esmenin les
deficiències observades serà de
tres mesos, comptadors des de
la data de presentació de la
sol.licitud. En cas que en el
termini de tres mesos,
comptadors des de la data de
presentació de la sol.licitud o
des de la data en què el
sol.licitant hagi comunicat que
les deficiències observades s’han
esmenat, no s’hagi dictat
resolució expressa autoritzant o
denegant la inscripció en el
Registre, s’haurà d’entendre
autoritzada la inscripció, i el
consultori o clínica dental
podrà començar la seva
activitat.
Article 8
El trasllat de la clínica o
consultori dental s’haurà
d’inscriure prèviament a la seva
efectivitat, d’acord amb el
procediment establert als
articles 6 i 7.
En cas d’ampliació o
modificació, només s’haurà de
comunicar a la Direcció General
de Recursos Sanitaris, adjuntant
la documentació que acrediti
que continua complint els
requisits mínims establerts en la
present Ordre. Així mateix,
s’haurà de comunicar a la
Direcció General de Recursos
Sanitaris el tancament de la
clínica o consultori dental, que
s’inscriurà en el Registre.
Article 9
La Direcció General de
Recursos Sanitaris podrà,
d’ofici, inscriure la baixa en el
Registre d’una clínica o
consultori dental per les causes
següents:
a) La suspensió de l’activitat per
un termini superior a dotze
mesos.
b) L’incompliment de qualsevol
dels requisits necessaris per
poder ser inscrits.
c) El cessament notori i
manifest de l’activitat.
Article 10
10.1 Les resolucions del
director general de Recursos
Sanitaris, relatives a les
inscripcions en el Registre de
clíniques i consultoris dentals
que regula aquesta Ordre,
poden ser objecte de recurs
ordinari davant el conseller de
Sanitat i Seguretat Social.
10.2 Les resolucions del
conseller de Sanitat i Seguretat
Social posen fi a la via
administrativa.
Article 11
L’incompliment de les
obligacions establertes en la
present Ordre té la consideració
d’infracció, i serà sancionat
d’acord amb el que disposa la
Llei 14/1986, de 25 d’abril,
general de sanitat.
Disposició addicional
Es podrà encomanar,
mitjançant la subscripció del
conveni corresponent, al
Col.legi Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de Catalunya la
recepció de les sol.licituds
d’inscripció i la verificació dels
requisits mínims que estableix
la present Ordre, així com la
recepció de les comunicacions
d’ampliació o modificació.
Disposició transitòria
Les clíniques o consultoris
dentals que a l’entrada en vigor
d’aquesta Ordre, estiguin en
funcionament hauran de
sol.licitar la seva inscripció en el
Registre en el termini de tres
anys. Per procedir a la seva
inscripció, hauran de complir
els requisits mínims que
estableix la present Ordre i
adjuntar la documentació que
exigeix l’article 6.
Disposicions finals
•1 Es faculta el director general
de Recursos Sanitaris per dictar
les disposicions necessàries per
a l’aplicació d’aquesta Ordre.
•2 Aquesta Ordre entrarà en
vigor tres mesos després de la
seva publicació al Diari Oficial
de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 21 de juliol de 1994
Xavier Trias i Vidal de
Llobatera
Conseller de Sanitat i
Seguretat Social
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Condiciones especiales
1. PARTES CONTRATANTES
Tendrán la consideración de
contratantes el Col.legi
d’Odontòlegs i Estomatòlegs de
Catalunya, en la condición de
Tomador del seguro, en adelante
denominado el Colegio, con
domicilio social en Vía Laietana, 31
entlo. de Barcelona y la compañía de
Seguros Mapfre Industrial, S.A., en
su calidad de Aseguradora, en
adelante denominada la Compañía,
con domicilio social en Ctra.
Pozuelo de Alarcón a Majadahonda,
s/n de Majadahonda (Madrid).
2. ASEGURADOS
Son asegurados, y tienen tal
condición todos los profesionales
con titulación reconocida por la
legislación española reguladora de la
profesión odontoestomatológica,
que estando al propio tiempo
inscritos en el Colegio, bien sea
como odontólogo o como médico
estomatólogo, o cualquier otra
denominación que pudiera darse, se
hallen adheridos a la presente póliza
voluntariamente mediante el pago de
la primera correspondiente.
3. LEGITIMACIÓN
El Colegio contratante actúa de
tomador, sin asumir ninguna
responsabilidad frente al otro
contratante ni frente a los
asegurados, quedando obligado
únicamente al pago del importe de la
prima de la póliza.
Sin embargo, tanto el Colegio como
los asegurados, estarán legitimados
cojunta o individualmente para
exigir judicial o extrajudicialmente
el cumplimiento de las obligaciones
de la Compañía.
4. RELACIÓN DE ASEGURADOS
Con la firma de la presente póliza el
Colegio facilitará a la Compañía la
relación de profesionales que se
hallen adheridos a la misma en el
momento de la firma. A partir de
este momento, el Colegio notificará
igualmente a la Compañía los
futuros profesionales que se
adhieran a la póliza, abonando en
concepto de prima la parte
proporcional de la que se pacte por
un año, en relación a los días que
quedan pendientes hasta el
vencimiento anual de la póliza,
entendiéndose como fecha de alta a
los efectos de adhesión a la presente
póliza, la que figure en el matasellos
del sobre en que se envió la citada
alta a la Compañía, o bien la fecha
que figure en el fax remitido. Por
iguales procedimientos se
comunicarán las bajas de adhesiones
de los profesionales quedando en
poder de la Compañía las primas
correspondientes desde dicha fecha
hasta el vencimiento de la anualidad.
5. DURACIÓN DEL CONTRATO
La duración de la póliza se fija por
el plazo de un año, iniciando su
efecto a las 12 horas del día 1 de
junio de 1994 y finalizando a las 12
horas del día 1 de junio de 1995.
Transcurrido el primer período
anual, se prorrogará tácitamente
anualmente, si ninguna de las partes
comunica a la otra por escrito y de
forma fehaciente su voluntad de
rescindir el contrato dos meses antes
del vencimiento anual.
6. GARANTÍAS
La presente póliza garantiza a los
asegurados tal como se definen en el
punto 2 de estas Condiciones
Especiales, dentro de los límites
pactados en el contrato, el pago de
las indemnizaciones pecuniarias de
que pudiera resultar civilmente
responsable conforme a derecho por
daños materiales o corporales, así
como por los perjuicios económicos
que de ellos se deriven (de acuerdo
con las definiciones contenidas en el
Artº 1º de las Condiciones
Generales), ocasionados a terceras
personas, físicas o jurídicas,
pacientes o no pacientes, en su
calidad de profesional en la
A N N E X I I I
78
Pòlissa de responsabilitat civil professional
especialidad descrita en el punto 2
de estas Condiciones Especiales, y
siempre que dicha responsabilidad se
derive de:
a) En su calidad de propietario,
arrendatario o usuario de las
instalaciones, locales, o
dependencias, siempre que sean
utilizadas para el ejercicio de su
profesión. En el caso de
instalaciones, locales o dependencias
compartidas con otro uso, la
responsabilidad de la Compañía
quedará limitada proporcionalmente
al número de actividades que se
realicen en ellas.
Quedan excluidos los daños que
sufran las propias instalaciones,
locales y dependencias causantes del
siniestro, siempre y cuando sean
propiedad del asegurado o de
persona jurídica a la cual pertenezca
como socio. Asimismo, quedan
excluidos los daños causados por
trabajos derivados de reforma o
ampliación de los locales o
dependencias que no tengan la
consideración de obras menores.
b) Daños producidos por humo,
vapores, agua, vibraciones o
cualquier otro efecto producido por
las instalaciones sanitarias, aunque
fuera por defecto de éstas, sin
perjucio de la responsabilidad que
pudiera exigirse a las marcas,
empresas instaladoras o vendedoras
de las instalaciones por parte de la
Compañía.
c) Acciones, omisiones o errores
profesionales culposos o negligentes
sufridos por los pacientes, realizados
bien sea por el Asegurado o por las
personas de las que legalmente deba
responder, siempre que se
encuentren legalmente habilitadas
para ello, y ocurridos con ocasión de
diagnósticos, tratamientos,
aplicaciones terapéuticas,
intervenciones quirúrgicas y en
general, derivado de la realización
de cualquier acto clínico o sanitario
que sea de la competencia
profesional del Asegurado.
Se entenderá que es competencia del
Asegurado, el tratamiento de todas
las enfermedades de boca: labios,
lengua, dientes, encías, maxilares,
paladar y paredes internas y
externas; extracciones y
tratamientos dentarios, sustitución y
colocación de piezas, prótesis
dentaria, ortodoncias, operaciones
quirúrgicas en boca y dientes, y en
general las ramificaciones o
derivaciones médicas o sanitarias
relacionadas con tales actos y que
son objeto de estudio en Escuelas de
Estomatología y Facultades de
Ortodoncia.
Se entenderá como personal por el
que deba responder el Asegurado,
todo aquel que desempeñe sus
funciones laborales bajo la dirección
del Asegurado siempre y cuando no
pertenezca a los especialistas que
deban acogerse individualmente a la
presente póliza por las condiciones
especificadas en el punto 2 de las
presentes Condiciones Especiales o
no figuren expresamente excluidos
en el punto 8 de éstas.
d) La rotura de prótesis, aparatos o
piezas dentales en general, que el
paciente llevara en la boca antes de
ser asistido por el Asegurado,
siempre y cuando ésta se produzca
durante la visita del paciente a la
consulta del Asegurado, y le fuera
imputable la responsabilidad de tal
rotura.
e) Error propio o imponderables
técnicos en la confección de prótesis,
aparatos o piezas dentales en general
colocados por el Asegurado al
paciente, siempre y cuando
concurran las siguientes
circunstancias.
1. Se produzca y sea reclamada por
el Asegurado o el paciente a esta
Compañía, al Colegio o al agente
dentro del año siguente al momento
de su implantación.
2. Que el material empleado en las
nuevas prótesis, aparatos o piezas
dentales en general sean de la misma
naturaleza que el que se sustituye
como consecuencia de la actuación
profesional incorrecta, y bajo similar
tratamiento.
La indemnización que se ampara
por la cobertura de esta garantía
“e” se limita al importe menor que
surja entre el coste de las prótesis
iniciales objeto de la reclamación y
el coste de reparar o sustituir las
piezas afectadas. Dicho importe
engloba el coste integro del
protésico y el de los honorarios
profesionales relativos a dicha
prótesis, limitándose al 75% de
éstos en el caso de que la reparación
sea efectuada por el profesional
objeto de la reclamación.
Cuando el asegurado haya
encargado la confección de prótesis,
aparatos o piezas dentales en
general a un protésico dental con el
que no tiene dependencia laboral, la
Compañía se reserva el derecho de
repercutir ante el protésico dental
los importes abonados por esta
Compañía, siempre y cuando se
acredite que esta reclamación estuvo
motivada por deficiente
construcción de la prótesis, aparatos
o piezas dentales en general.
El Asegurado se obliga a encargar la
confección de estas piezas a
protésicos dentales legalizados y con
la titulación pertinente en el
momento de la prestación del
servicio.
f) Utilización de aparatos para la
realización de radiografías dentales
con límite máximo por siniestro de
1.000.000 ptas.
7. ASISTENCIA JURÍDICA
La Compañía garantiza al
Asegurado y queda incluida en el
segundo la Defensa Criminal y/o
Civil así como los gastos judiciales
que se originen con ocasión de
procesos criminales o civiles en
cualquier juicio que pueda seguirse
contra el Asegurado y sus
empleados a consecuencia de hechos
amparados por la cobertura de la
presente póliza incluso si
provinieran de reclamaciones
infundadas.
Los citados gastos judiciales

comprenderán:
• La defensa del Asegurado y/o sus
empleados por los Abogados y
Procuradores designados por la
Compañía.
• La constitución de las fianzas
civiles y penales que le fueran
exigidas para asegurar las
responsabilidades civiles y penales,
así como la libertad provisional,
incluso la carcelaria.
• Las costas judiciales propias del
Asegurado y de las partes
contrarias y si el Asegurado
resultase condenado al pago de
ellas, excepto las multas y sanciones
de cualquier tipo.
La totalidad de pagos a efectuar por
la Compañía ya sea por
responsabilidades civiles o penales,
fianzas y costas judiciales, no
sobrepasará el importe del Capital
Asegurado por cada Asegurado. La
Compañía no podrá incluir entre los
gastos producidos en cada siniestro,
los honorarios de Abogados y
Procuradores designados por la
Compañía.
Quedan inluidos en la póliza los
gastos de apelación. La Compañía
viene obligada a apelar cuando,
como consecuencia de algún proceso
o juicio resulte condena penal para
el Asegurado, a no ser que el
Asegurado prefiera no apelar. En el
caso de que el recurso confirmara la
sentencia recurrida o fuera más
perjudicial para el Asegurado y se
hubiera efectuado en contra de la
opinión de la Compañía, el
Asegurado estará obligado a
reembolsar a la Compañía las costas
judiciales, incluido derechos de
Procurador y excluyendo los
honorarios del Abogado de la
Compañía.
Aunque se haya llegado a un
acuerdo amistoso en la parte civil es
obligación de la Compañía seguir
por todos sus trámites la Defensa
Criminal a solicitud del Colegio o
del propio Asegurado.
8. EXCLUSIONES
Como continuación del Art. 3 de las
A N N E X I I I
79
Pòlissa de responsabilitat civil professional
Condiciones Generales adjuntas, se
consideran excluidas de las
coberturas del presente seguro el
pago de las indemnizaciones
derivadas de:
a) Daños causados por el
Asegurado en el ejercicio de una
profesión distinta a la señalada en
la descripción del riesgo del punto
2 de estas Condiciones Especiales,
o por extralimitación en las
funciones de su competencia, o por
ejercer dicha profesión sin la
debida autorización legal.
Deberá entenderse como
extralimitación de funciones, los
actos que sean propios de cualquier
otra especialidad médica distinta a la
del Asegurado y que no pueda
incluirse en la relación establecida en
el punto 6.c) párrafo 2º.
b) Reclamaciones que pudieran
ocasionarse por intervenciones de
otros profesionales médicos
especialistas en el tratamiento al
mismo paciente.
c) La prescripción de productos
farmacéuticos no aprobados por el
Organismo oficial correspondiente,
así como por aquellos productos
para su uso médico o quirúrgico en
cuya investigación, elaboración o
desarrollo haya colaborado el
Asegurado. En el supuesto de
utilizarse fármacos de origen
extranjero, se considerarán
excluidos aquellos cuya distribución
no esté aprobada en el país de origen
o hayan sido taxativamente
prohibidos en España por los
organismos competentes.
d) La existencia o utilización de
aparatos o materias que, por sus
características radioactivas, estén
sujetos al seguro obligatorio de
Responsabilidad Civil de Riesgos
Nucleares.
e) Las actividades de los empleados
del Asegurado que dispusieran del
título de Odontólogo, Médico
Estomatólogo o cualquier otro que
le permitiese estar dado de alta en el
Colegio contratante y que por tanto
pudiera haberse adherido a la
presente póliza y pagar la prima
correspondiente.
f) Tratamientos realizados por los
asegurados, si la reclamación
planteada por el paciente a esta
Compañía o al Colegio se produce
transcurridos más de cinco años
desde el inicio del tratamiento,
excepto para la limitación temporal
indicada en los puntos 6.e.1 y 9
párrafo 2º de estas Condiciones
Especiales.
9. PERÍODO DE
MANIFESTACIÓN
Se considerarán cubiertos por la
presente póliza los daños y
responsabilidades que se manifiesten
y sean reclamadas a esta Compañía
o al Colegio, durante el período de
vigencia de la misma, siempre que el
profesional al cual se efectúe la
reclamación esté adherido a esta
póliza o a la número:
846.9000856578 o 0469300812058
de Mapfre Cataluña y Baleares, S.A.
a la cual sustituye, con anterioridad
al inicio del tratamiento origen de la
reclamación.
Asimismo se considerarán cubiertos
los daños y responsabilidades que
sean reclamados por el paciente a
esta Compañía o al Colegio en el
plazo máximo de un año natural
contado a partir de la rescisión de la
misma o de la baja del Asegurado,
siempre y cuando el tratamiento se
iniciara durante la vigencia del
contrato o período de alta del
Asegurado, no hubieran
transcurrido más de cinco años
desde su inicio, y no pueda
imputarse la responsabilidad a
actuaciones posteriores a la rescisión
del contrato o a la baja del
Asegurado.
10. CAPITAL ASEGURADO
El Capital Asegurado es la cifra
máxima que en cualquier caso se
verá obligada a abonar la Compañía
por siniestro. El Capital Asegurado
por la presente póliza se establece en
la cantidad de: 63.000.000 de
Pesetas.
11. PRIMAS
La prima total a abonar por cada
uno de los profesionales adheridos
se fija en 35.577 Pesetas, para el
período comprendido entre el
1.06.1994 i el 01.06.1995. A partir
de este vencimiento se pactarán
nuevamente las condiciones
económicas de la póliza.
La prima total será satisfecha en
cuatro pagos trimestrales, de
vencimientos 1 de junio, 1 de
septiembre, 1 de diciembre y 1 de
marzo.
12. DISPOSICIONES GENERALES
a) El siniestro podrá ser declarado a
la Compañía por el Asegurado, por
el Colegio contratante o por el
Agente. La declaración del siniestro
se formulará dentro de los diez días
siguientes al que se manifieste o se
tenga conocimiento del mismo.
Dado que en algunas ocasiones al
tratarse de cuestiones médicas tal
vez no se manifieste de forma
inmediata, el plazo para declarar el
siniestro empezará a contarse desde
el momento en que se produzca la
reclamación del paciente o se
advierta médicamente la existencia
del siniestro.
La Compañía se reserva el derecho a
exigir la comparecencia del
reclamante ante el Colegio.
El Asegurado tendrá la obligación de
facilitar cuanta documentación
acreditativa e información le sea
solicitada por la Compañía necesaria
para la correcta tramitación de la
reclamación.
b) En caso de divergencias o dudas
entre la Compañía y el Asegurado,
de forma general para las garantías
específicas recogidas en el punto 6
de estas Condiciones Especiales, y en
cuanto a lo referente a la bondad del
tratamiento origen de la
reclamación, se someterá la cuestión
al arbitrio del la Junta de Gobierno
del Colegio en el convencimiento de
que por deontología profesional, ha
de actuar en todo momento de
forma imparcial y a tenor de lo
pactado. De cualquier modo se
establece que el importe máximo al
que se puede someter la cuestión al
arbitrio de la Junta de Gobierno del
Colegio se limita a 5.000.000 de
Pesetas.
c) Cuando la reclamación provenga
de un tratamiento efectuado con
manifiesta inobservancia del Código
de deontología que regula el
ejercicio de la profesión, la
Compañía se reserva el derecho de
reclamar al Asegurado el importe
integro de la indemnización abonada
al reclamante.
d) La Compañía se reserva el
derecho de excluir del colectivo a
cualquier Asegurado, a partir de la
tercera reclamación que reciba por
hechos relacionados con las
coberturas del presente contrato,
comunicándoselo al Asegurado con
un mes de antelación a la fecha en
que haya de surtir efecto la baja,
restituyendo la Compañía la parte
proporcional de la prima del período
en curso correspondiente a dicho
Asegurado.
e) El presente contrato queda
sometido a la jurisdicción de
Barcelona, con renuncia expresa de
las partes al propio fuero si lo
tuvieren.
f) Las Condiciones Generales regirán
en tanto no se hallen en
contradicción con las presentes
Condiciones Especiales.
g) Mediante la firma de este
documento -en el lugar y fecha
indicados más abajo- el Tomador
del seguro acepta expresamente las
cláusulas limitativas de los derechos
del Asegurado, que se resaltan en
letra negrita.
Barcelona, 27 de mayo de 1994
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Com cada any, publiquem l’actualització de les dades d’evolució
del nombre de professionals odontostomatòlegs a Catalunya.
Es manté la tendència dels darrers anys de creixement important,
que fa presagiar l’aparició a curt termini de l’atur i la falta de
treball, factors fins ara desconeguts a la nostra professió.
Des que l’any 1986 es va crear la Facultat d’Odontologia a la
Universitat de Barcelona, amb la desaparició, tres anys més tard,
de l’Escola d’Estomatologia, s’han anat incorporant anualment
un centenar de joves professionals -fonamentalment, llicenciats
en odontologia-, al mercat de treball.
L’aparició d’intermediaris entre la tradicional relació directa
professional-pacient, i la saturació de professionals, sobretot
a Barcelona ciutat i rodalies, han modificat substancialment el
mercat laboral a Catalunya en aquests darrers anys.
A causa d’aquest gran nombre de professionals, l’assistència
dental ha crescut molt més de pressa que la demanda, i ja es
comença a detectar alguna infrautilització de moltes clíniques
dentals, amb l’aparició de la manca de treball, especialment entre
els companys més joves.
Aquest canvi, cada vegada és més evident per la societat catalana,
Relació del lloc d’obtenció del títol d’especialista des de 1970
NRE. TOTAL COL·LEGIATS
Espanyols títol espanyol
Espanyols títol dominicà
Espanyols títol argentí
Espanyols títol comunitari
Espanyols títol altres països
Argentins títol argentí
Dominicans títol dominicà
Estrangers títol espanyol
Altres títols diferents països
1970
1975
A N N E X I V
80
Evolució de la col·legiació
1980
1985
1990
Dr. Carles Serra
Secretari
1992
1993
287 395 532 941 1553 1918 2078
97,9% 97,7% 96,6% 88,0% 70,7% 68,9% 67,8%
- - - - 4,2% 5,0% 6,06%
- - - 0,1% 0,4% 2,7% 2,79%
- - - - 0,8% 1,3% 1,44%
0,6% - - 0,2% 0,7% 2,0% 1,83%
- - 0,7% 7,1% 14,4% 11,5% 11,2%
0,3% 0,2% 0,1% 0,3% 1,8% 2,0% 2,21%
1,0% 1,0% 0,9% 2,2% 1,6% 0,3% 0,38%
- 0,2% 0,1% 1,1% 3,0% 5,9% 6,4%
que -fonamentalment per les
campanyes de conscienciació
col·legials-, ja és conscient
de la problemàtica específica
dels odontostomatòlegs:
intrusisme professional,
NRE. TOTAL COL·LEGIATS
Espanyols títol espanyol
Espanyols títol dominicà
Espanyols títol argentí
Espanyols títol comunitari
Espanyols títol altres països
Argentins títol argentí
Dominicans títol dominicà
Estrangers títol espanyol
Altres títols diferents països
picaresca en la promoció
de preus, publicitat
enganyosa...i, en general,
els problemes genèrics dels
professionals que treballen
de forma més o menys liberal.
Els gràfics i annexos que
acompanyen aquest estudi
són prou evidents, de
l’evolució de la col·legiació,
de les noves titulacions i del
nombre d’habitants per
professional a nivell comarcal
a Catalunya.
Juntament amb aquests
factors professionals, també
s’han de tenir en consideració
els factors epidemiològics
i demogràfics de la població
catalana, cada vegada més
1986
1987
1988
sensibilitzada en la promoció
de la salut oral.
Evolució en la relació
professional / nombre
d’habitants a Catalunya,
des de 1970
70 80 90 92 93 94
Relació del lloc d’obtenció del títol d’especialista en relació
al nombre de col·legiacions des de 1986
17424
11420
1990
3913
1991
3246
1992
2916
2813
1993
72 103 160 191 192 169 160
84,7% 67,9% 40,0% 26,1% 43,7% 63,3% 66,8%
0,9% - 3,7% 23,0% 4,6% 5,3% 19,3%
0,9% - 1,8% 0,5% 0,5% 3,5% 1,8%
- 6,7% 0,6% - 1,0% 2,3% 1,8%
0,09% 0,9% - 3,1% - 1,7% 1,2%
8,3% 19,4% 41,8% 27,0% 28,1% 8,8% 1,2%
- - 6,2% 5,7% 4,6% 2,3% 0,6%
0,09% - 1,2% 0,5% 1,5% - 1,2%
2,7% 4,8% 4,3% 13,0% 15,6% 12,4% 5,6%

Comarca clíniques dentistes habitants habitants
per odont.
Alt Camp
10 10 34.016 3.402
Alt Empordà
29 34 90.755 2.670
Alta Ribagorça
1 2
3.514 1.757
Anoia
21 21 82.450 3.927
Alt Penedès
16 26 69.863 2.687
Alt Urgell
5 7 19.010 2.715
Bages
48 58 152.177 2.623
Barcelonès
893 981 2.302.137 2.346
Baix Camp
40 41 131.599 3.209
Baix Ebre
17 17 64.645 3.802
Baix Empordà
33 35 89.930 2,569
Baix Llobregat
158 178 610.192 3.428
Baix Penedès
13 10 38.080 3.808
Berguedà
10 11 38.965 3.542
Cerdanya
5 3 12.396 4.132
Conca de Barberà 5 4 18.001 4.500
Garraf
24 24 76.915 3.204
Garrigues
4 4 19.429 4.857
Garrotxa
11 10 46.060 4.606
Gironès
65 69 125.875 1.824
Maresme
101 107 293.103 2.739
Nre. total de
col·legiats
Nre. de noves
col·legiacions
A N N E X I V
81
Evolució de la col·legiació
Clíniques i dentistes per comarques
Evolució del nombre de col·legiats en el COEC, des de 1970,
i el nombre de col·legiacions
1970 1975 1980 1985 1990 1992 1993 1994
287 395 532 941 1553 1918 2078 2154
287 108 137 409 609 360 160 203
Comarca clíniques dentistes habitants habitants
per odont.
Montsià
Noguera
Osona
Pallars Jussà
Pallars Sobirà
Pla de l’Estany
Pla d’Urgell
Priorat
Ribera d’Ebre
Ripollès
Segarra
Segrià
Selva
Solsonès
Tarragonès
Terra Alta
Urgell
Vall d’Aran
Vallès Occidental
Vallès Oriental
17
7
33
5
1
5
7
1
5
6
4
58
46
3
53
1
8
5
211
100
15
7
35
4
1
7
10
1
5
6
3
55
43
4
51
1
9
7
245
105
2000
1500
1000
500
0
54.307
34.782
117.442
12.860
5.418
21.072
28.802
9.475
23.055
27.167
17.040
162.904
98.255
10.792
155.881
12.945
29.789
6.184
649.699
262.513
3.620
4.968
3.355
3.220
5.418
3.010
2.880
9.475
4.611
4.527
5.680
2.761
2.285
2.698
3.056
12.945
3.309
883
2.651
2.500
Relació professional /
nombre d’habitants
a les quatre provÍncies
catalanes
3086
BARCELONA
3330
GIRONA
4234
TARRAGONA
3841
LLEIDA
1970 1975 1980 1985 1990 1992 1993 1994
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
Quants som?
L’Estat espanyol posseeix en
l’actualitat vuit facultats
d’Odontologia, creades la gran
majoria el 1986, que en el curs
passat van rebre un total teòric
de 704 nous estudiants. Dic
teòrics per ser gairebé
imipossible determinar quin és
el nombre real de matriculats, a
causa de les diferents vies
d’entrada. A tall d’exemple: no
A N N E X V
82
Com som i què pensem els odontòlegs del 2000?
a mostra presa, com a representativa del nostre col.lectiu, era
L formada per 112 estudiants del segon cicle (cursos 3r, 4t i 5è) de la
Facultat d’Odontologia de Barcelona. Dita mostra representa
aproximadament el 50% dels estudiants d’aquest cicle. Hom va
descartar d’enquestar els estudiants del primer cicle (1r i 2n) per creure
que llur judici, pel que fa a la nostra professió, podia ser menys concís
a causa d’un major desconeixement i una falta d’ experiència sobre
aquests temes. L’enquesta definitiva incloïa 31 qüestions de resposta
sí/no, que van ser formulades després d’haver realitzat una primera
preenquesta d’opinió (preguntes obertes) a 26 individus. Aquesta
enquesta va ser distribuïda pels membres d’Odontòlegs Universitaris -
Associació d’Estudiants d’ Odontologia de Catalunya-.
hi ha numerus clausus per a la via
“majors de 25 anys” i d’altra
banda el límit dedicat al districte
compartit no sol esgotar-se en
moltes facultats. Com a resultat
d’aquestes xifres podem deduir que
al nostre Estat cursen la
llicenciatura d’Odontologia entre
3000 i 3500 estudiants. L’oferta
existent és molt gran, fins i tot
sobredimensionada quan la
relacionem amb les necessitats de
la població, però no quan ho fem
amb la demanda estudiantil, ja
que per cada plaça existent es
produeix una mitjana de més de
tres peticions. Actualment, les
places que ofereix la Facultat
d’Odontologia de la Universitat
de Barcelona són 114.
Com som?
“Som noies joves”. Seria la
forma més correcta de definirnos,
donat que el 60% del
nostre col.lectiu és femení,
panorama que per altra banda
és ben diferent al del sector
professional. La joventut és un
altre gran tret que ens diferencia
clarament dels antics estudiants
d’Estomatologia. En el nostre
cas, el 85% dels enquestats se
situaven en el tram d’edat 18-24
anys. Si no fos per la
permanència a la facultat de la
darrera promoció en què hi
havia l’entrada al tercer curs per
a llicenciats en Medicina,
aquesta estadística ens oferiria
dades encara més manifestes.
El tercer tret que valia la pena
tractar per examinar-nos era la
relació amb els nostres pares.
Prop de les tres quartes parts
del nostre col.lectiu viu amb i
dels seus pares.
Ens trobem davant un futur
col.lectiu professional amb una
base ben distinta. Hem passat
d’un nou estomatòleg que
rondava la trentena,
independent, amb una societat
consumista en alça, amb
l’obligació de treballar per
crear una família i establir-se a
un nou odontòleg que es
llicencia als 23 anys, viu a casa
amb els seus pares i a qui li ha
tocat viure un moment de
recessió en què és molt difícil
trobar un lloc de treball.
150
120
90
60
30
Quants estudiants entren a les facultats
d’odontologia cada any? (1993)
0 Granada
80 %
60 %
40 %
20 %
Districte compartit Districte propi
0
89–90
Sevilla
90–91
Barcelona
91–92
Santiago
enquesta
Madrid
Múrcia
València
País Basc
dones 18–24 anys
91–92
92–93
enquesta

Estem realment preparats
quan ens llicenciem?
La gran majoria dels enquestats
van respondre que no es
trobaven capacitats per obrir la
seva pròpia clínica quan es
llicenciaven. En demanar-los la
seva opinió sobre la docència
rebuda, més de la meitat dels
enquestats (54’2%) creia que
havia estat correcta. Per tant,
el recent llicenciat es troba
mancat d’experiència i
maduresa per enfrontar-se a
una consulta privada pròpia, si
bé aquesta deficiència no
obeeix simplement a possibles
falles docents, sinó a una
necessitat latent de major
preparació i a la falta
d’experiència.
Com millorar la nostra
■ Odontòlegs universitaris.
A les portes de la clínica: a les portes del futur.
83
Com som i què pensem els odontòlegs del 2000?
Estaràs ben preparat
quan acabis la
llicenciatura?
NO
Creus que la docència
rebuda a la Facultat és
correcta?
NO
SÍ
SÍ
A N N E X V
preparació?
Dues vies clares sorgeixen com
a resposta a aquestes qüestions.
Per un costat continuar la
nostra formació universitària i
per l’altre adquirir més
experiència treballant amb
professionals ja establerts.
Davant la pregunta “penses
treballar durant algun temps
per a un altre dentista?” la
majoria dels estudiants opina
afirmativamente, o potser, i
només una petita minoria, no
pensa fer-ho. Vam intentar
també valorar si aquesta
recerca de més experiència i
formació ja es produïa abans de
la llicenciatura. En analitzar els
resultats per cursos vam veure
que aproximadament un
percentatge del 20% dels
estudiants ja treballa amb un
professional, independentment
del curs, mentre que el
percentatge dels que buscaven
treballar augmentava en
acostar-se el final dels estudis.
Analitzant a fons les respostes
vam veure que molts dels
estudiants que treballaven
responien que no havien buscat
cap treball amb un
odontostomatòleg. La
resposta possible és que existeix
un gran percentatge de fills de
professionals del sector que
d’una manera ràpida ja
s’inicien amb llurs familiars,
mentre que el nombre creixent
d’estudiants que busca aquesta
possibilitat de millor preparació
veu frustrades moltes vegades el
seu objectiu. Potser no han
buscat en el lloc correcte?
potser els professionals no són
receptius a aquesta demanda? o
és simplement una falta de
diàleg i coneixement entre el
Penses treballar algun
temps per compte d’un
altre dentista?
Potser
NO
SÍ
col.lectiu professional i
estudiantil? Sovint, l’estudiant
no s’atreveix a fer aquesta
demanda i altres vegades el
professional no ofereix als
estudiants aquesta possiblitat,
potser per desconeixement.
La segona possibilitat descrita
és l’ampliació d’estudis
mitjançant cursos de postgrau.
Els estudiants opinen que
l’oferta de postgraus de la
Facultat de Barcelona no és
suficient (malgrat que potser
sigui la més ben dotada de tot
l’Estat); d’altra banda opinen
que no troben correcta l’oferta
privada, però es mostren molt a
favor que el COEC (Col.legi
Oficial d’Odontòlegs i
Estomatòlegs de
Catalunya)ofereixi cursos de
postgrau als seus col.legiats.
Aquest fet demostra que
l’estudiant té un alt grau de
confiança en l’organització
col.legial. En demanar-li
a l’estudiant on vol realitzar
el postgrau respon
majoritàriament que s’estima
més fer-ho a la seva facultat,
a Barcelona. Queda clar que
el recent llicenciat buscarà una
major preparació en acabar els
seus estudis, abans d’establir-se
per compte propi, ja sigui
treballant sota el mecenatge de
bons professionals, realitzant
cursos de postgrau o
compaginant ambdues accions.
Preparant-se a consciència ■
des del primer dia de preclíniques.
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
40
35
30
25
20
15
10
5
0
tercer
treball cerca
quart
cinquè
84
Com som i què pensem els odontòlegs del 2000?
tercer
Els joves dentistes i els
col·legis?
Aquesta secció va ser molt
interessant per als representants
col.legiats, atès que es
comentava l’opinió dels
estudiants pel que fa a temes
polèmics com la formació
continuada o la col.legiació.
Els estudiants es mostren en un
90% favorables a l’establiment
d’una formació continuada
obligatòria. Això prova que la
convicció dels estudiants per
mantenir-se al dia és
fonamental, fruit d’una correcta
formació universitària i del
coneixement d’un sector en què
la tecnologia està donant lloc a
professionals modernitzats i
d’altres antiquats, moltes
vegades obsolets, segons la
mateixa opinió estudiantil.
També es pot observar la
idoneïtat per part dels
estudiants, d’identificar-se
professionalment com a
col.lectiu unit, i mostrar-se a
favor d’una placa estàndard
identificativa, amb el nom i
quart
cinquè
Treballes actualment
amb un dentista?
N’has cercat feina
amb algun?
número de col.legiat, logotip
del Col.legi, titulació, etc., amb
la finalitat d’evitar, d’aquesta
manera, la confusió amb
intrusos i professionals no
homologats.
El debat sobre la col.legiació
obligatòria sembla resolt a
nivell estudiantil. Més d’un
90% sap que és obligatòria;
una mitjana del 85% opina que
és positiva mentre que una
mitjana de més del 70%
considera que ha de continuar
essent obligatòria, essent els
més polèmics els estudiants de
cinquè curs. Sembla que el
col.lectiu es troba a favor de la
persistència de l’organització
col.legial obligatòria.
Altrament, això no significa que
no vulguin modificar i exigir
nous serveis. Ja hem vist la
petició de postgraus o la defensa
del col.lectiu. Defensa, però,
des del punt de vista econòmic,
és la petició d’una cooperativa
de consum col.legial no
supeditada a criteris comercials,
davant el bombardeig continu
de dipòsits dentals.
Penses fer un postgrau un
cop et llicencïis?
NO
A N N E X V
On penses fer el
postgrau?
USA
Espanya
SÍ
Barcelona
Quan acabis els
estudis treballaries
per un sou fix de
150.000 PTA al mes
(40 hores
setmanals)?
I per 200.000?
SÍ NO NS/NC
Creus que ha d’existir una
formació continuada
obligatòria per als
dentistes?
NS/NC NS/NC
NO
SÍ
I una placa comuna amb
el logo COEC, nom i títol
del col·legiat…?
NO
SÍ
NS/NC
150 200 150 200 150 200
tercer quart cinqué
Quin futur esperes?
No vam demanar al col.lectiu
estudiantil, d’una manera
directa, la seva opinió pel que
fa a a questa qüestió. Sembla
difícil englobar tots els temes
tractats d’una manera ràpida i
crec que és millor que cadascú
obtingui les seves conclusions a
la vista dels resultats. Per
acabar, tan sols enumerar els
resultats d’una pregunta que va
resultar un xic polèmica.
Potser és la resposta a la
situació actual: molts
professionals, joventut i
inexperiència juntament amb
una recessió econòmica. Les
preguntes, senzilles, van ser:
treballaries per 150.000 PTA al
mes? i per 200.000? i per un
salari com els metges de la S.S.?
Les respostes: més del 50% dels
estudiants treballaria per
150.000 PTA mensuals; més
del 80% per 200.000 PTA i
prop d’un 60% ho faria com
un metge de la Seguretat Social.
Moltes altres preguntes es
plantegen: com serà la
competència? millor qualitat de
serveis o competència deslleial
de preus? ha aparegut la figura
de l’odontòleg assalariat? les
mútues d’assegurances ja tenen
treballadors a preu fet?... El
2000 és a la cantonada.
Elias Casals i Peidró
(Ex-president de la Federació
Espanyola d’Estudiants
d’Odontologia - ANEO)

Col·legiats d’Honor
Segons els nostres Estatuts, serà “col·legiat d’honor”
tothom qui, professional o no, hagi fet una tasca rellevant
i meritòria des del punt de vista col·legial, científic i
professional, en relació amb l’odontostomatologia.
Dr. Joan Carol Montfort †
Dr. Gerardo Zabala Rubio
Dr. Domingo Ruano Gil
Dr. Diego Costa del Río †
Dr. José Navarro Ferrero
Dr. Santiago Jané Ferrer
Medalles al Mèrit Odontològic
Instituïdes el 1958 per acord de la Junta de Govern als
col·legiats mereixedors d’una actuació meritòria i
excepcional en el camp científic, professional i col·legial.
Medalla d’Or
Dr. Joan Carol Montfort †
Dr. José Antonio Martínez Sardá †
Dr. Diego Costa del Rio †
Dr. Antonio Nadal Valldaura
Dr. José Navarro Ferrero
Dr. Pere Harster Nadal
Medalla de plata
Dr. Salvador Mora Octavio de Toledo †
Dr. José Verdiell Ubert †
Dr. José Boniquet Alfonso
Dr. José Luis Echeverría Muro
Dr. Pedro Planas Casanovas †
A N N E X V I
85
Col·legiats distingits
Medalles Santa Apol·lònia
Instituïda per acord de la Junta de Govern a les persones
o accions mereixedores d’una actuació meritòria en
relació amb l’odontostomatologia.
1968
Dr. Antonio Nadal Valldaura
Dr. Santiago Jané Ferrer
Dr. Luis Carol Murillo
Dr. José Navarro Ferrero
Dr. José Boniquet Alfonso
Dr. José Luis Echeverría Muro
Dr. Antonio Samsó Rabasa
Dr. José Martínez Cano
Dr. José Noguer Molins †
Vda. Dr. Raimundo Llatas Durán
1976
Dr. Antonio de Udaeta Valentín
Dr. José Morales Cepero †
Dr. Felipe Mestre Armengol
Dr. Rodolfo Krenn Tuneu
Dr. Ernesto Mallat Desplats
Dr. Lluís Espona Puigserinanell
Sra. Mª Luisa Moya
1977
Dr. Santiago Martí Rusca
1979
Dr. Eduardo Cadafalch Gabriel
Dr. Pedro Planas Casanovas †
1982
Dr. Francisco Montull Rosell †
1994
Dr. Ruperto González Giralda
1995
Dr. José Mª Lara Sanz
Premi Santa Apol·lònia
Instituït el 1984 per la Junta de Govern per tal de
guardonar aquelles accions individuals o col·lectives
realitzades en favor de l’odontostomatologia
1984
Col·legi de Metges de Barcelona
Motiu: la constitució d’una Comissió Mixta de Treball
entre la Junta de Govern del Col·legi de Metges i el
COEC, per establir unes noves vies de comunicació i
diàleg entre ambdues institucions.
1985
Conselleria de Sanitat i Seguretat Social
Motiu: Campanya de glopeig periòdic de fluor a les escoles
1987
Universitat de Barcelona
Motiu: creació de la Facultat d’Odontologia
1995
Conselleria de Sanitat i Seguretat Social
Motiu: creació del Registre de clíniques dentals de
Catalunya
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
240 ABELLA COLL, JACINTO
238 ADLER REYZNER, ERNESTO
429 AGUYE ALMORIN, JOSE SEBASTIAN
421 ALABAU LACOMBA, AGUSTIN
576 ALBERT ROSANO, FERNANDO JORGE
291 ALIER ESPADA, JOSE MARIA
271 ANDREU RULL, FRANCISCO
111 APARICIO ARENILLAS, JOSE
177 ARAÑO CELMA, Mª MONTSERRAT
346 ARIAS ROBAU, JOSE MARIA
296 BADIA IBARZ, ANTONIO
188 BARRACHINA PEREZ, JOSE
192 BARRI CASANOVAS, PEDRO
318 BARROSO BAXERIAS, ENRIQUE
361 BASSAS CUNI, CARLES
279 BEA ARRONDO, JUAN
339 BEIN ESTRADE, JORDI
286 BELLET CUBELLS, ANGEL
232 BENITEZ RICO, ANTONIO
287 BERNAT BERNAT, RICARDO
321 BIRBE ARDEVOL, JUAN JOSE
239 BLASCO LOPEZ, JOSE
190 BOADA CALVET, FRANCISCO
297 BOFARULL HOMS, JOSEFA
257 BOFILL FERRE, JOAQUIN
341 BONIQUET ALFONSO, JOSE
183 BORDAS JANE, FRANCISCO
145 BRICHS BRICHS, LUIS
269 BRULL PEREZ, ALBERTO
515 BURREL PERNA, ANGEL
329 CADAFALCH GABRIEL, EDUARDO
420 CAL YAÑEZ, NAZARIO JESUS DE
389 CALLAU SANZ, FAUSTINO
302 CAMPOS PALLARES, ALFONSO
161 CANALDA PIERA, CARLES
323 CAROL MURILLO, JUAN
245 CAROL MURILLO, LUIS
325 CAROL MURILLO, PEDRO
344 CARRERAS BOSSA, ENRIQUE
235 CARRERAS BOSSA, JUAN
308 CARRERAS JAUMA, DANIEL
261 CARRETERO RAGA, JESUS
379 CASTELLS LLAURADO, RAMON
167 CIRACH SERRA, JOSE
351 CODINA DIES, RAMON
169 COMES VILAPRIÑO, JUAN LUIS
282 CONILL MATARO, PEDRO
215 CONILL SANTIAS, JESUS
163 CORTADA VILAR, LUIS
151 CUENCA PUIGDELLIVOL, JAIME
299 DOMENECH VILALTA, ANTONIO
210 ECHEVERRIA MURO, JOSE LUIS
322 ECKART LUTHY, JUAN
665 ESCUER IBARS, AGUSTIN
182 ESCUTIA CALVO, ANGEL
229 ESPONA PUIGSERINANELL, LLUIS
200 ESTADELLA ALBIÑANA, JOSE
358 FELIU SANCHEZ CONTADOR, EMILO
205 FONT TULLOT, LUIS
393 FREIXAS OTO, JOSE MARIA
300 FURRIOLS BERNADET, MIGUEL
395 GARGALLO NEBOT, MARIA LUISA
174 GASION MARTIN, FELIPE
168 GAY MEYA, COSME
222 GIRAL COMAMALA, ANTONI
281 GIRONS ARMENGOU, JAIME
482 GOMEZ MIGUEL, BENITA
309 GUINART FORNELLS, JUAN
185 HOMS OLLER, FRANCISCO
180 ISASI GARCIA, EDUARDO
250 JANE FERRER, SANTIAGO
326 KOVAR RYTNAUER, JUAN
252 LAMAS VAZQUEZ, FERNANDO
384 LOPEZ GARCIA, JOSE
378 MAGRANS GARCIA, JUAN BAUTISTA
220 MARTI FABREGAT, EVARISTO
A N N E X V I
86
Col·legiats honorífics
259 MARTI RUSCA, SANTIAGO
311 MARTINEZ CANO, JOSE
268 MATAMALA COTCHU, JOSE
237 MATEU ARAGONES, ANTONI
316 MERINO GARCIA, JOSE FERNANDO
264 MESTRE ARMENGOL, FELIPE
290 MOLLEDA MEDRANO, NORBERTO
31 MONROSET GUILLEN, JOSE
337 MONTAÑA TUSET, JOSEP ORIOL
233 MORA OCTAVIO DE TOLEDO, MANUEL
187 MOZO CRUILLES, JUAN
303 NADAL VALLDAURA, ANTONIO
244 NAVARRO FERRERO, JOSE
383 NIN TRAYNER, JAIME
305 NOGUER LLERANDI, JOSE
313 NOGUERA MASSA, ANTONIO
117 OLLE CLARAMUNT, Mª DEL CARMEN
306 ORRI PERICH, JORGE
129 PALLARES PONS, RENATO
413 PASALODOS MIRALLES, RAFAEL
273 PASCUAL ARNAL, JOSE MARIA
354 PEIX GARCIA, RAMON
277 PEREZ PORRO GARCIA, ALBERTO
208 PUJOL COMAS, JAUME
144 QUITLLET GILIBET, ANTONIO
225 REHDER JIMENEZ, GUSTAVO
485 REVERTER BALADA, RAMON
373 RIUS GRIÑO, FERNANDO
423 ROIG AMEZAGA, JOSEP MARIA
328 SABATER PUIG, REMEDIOS
464 SALAGARAY LAFARGUE, ALEJANDRO
278 SALOMO MINGUELL, COSME
298 SALOMO MINGUELL, JOSE LUIS
312 SAMSO RABASA, ANTONIO
409 SANCHEZ CABALLERO LE BRET, ANTO.
150 SANMARTI RIGOL, FRANCISCO
247 SANMIQUEL FORTUNY, RAMON
262 SANZ SAINZ, FRANCISCO
80 SERRA MARTI, JOAN
293 SIQUES REIG, PERE
110 SITGES CARBONELL, JOAN
170 SOTORRA GOLDARAZ, JUAN MARIO
315 SUROS FORNS, EUGENI
165 TOSAS PERELLO, JOAN
193 TARVIESO QUIÑONES, FERNANDO
171 TRAVIESO QUIÑONES, MARTIN
49 TUCA ALSINA, LUIS
107 UDAETA PARIS, ANTONIO
178 VAL CASADO, JOSE DEL
275 VALLES GRACIA, CARLOS
292 VILA BURCH, JOAQUIM
528 VILES UTGES, CAMILO

2629 ABAD SANCHEZ, DANIEL
2441 ABDEL WAHAB ATTAR, MUSTAFA
240 ABELLA COLL, JACINTO
2442 ABELLA VILLAGRASA, CARLOS
2080 ACEVEDO BARRIENTOS, JUAN
2230 ACEVEDO CARRERO, MONTSERRAT
1266 ACEVES TORRENTS, AURELI
2510 ACOSTA BUESA, ANGEL MARIANO JOSE
1771 ACOSTA GARCIA, ANA IRIS
1330 ADAM SEMPERE, FERNANDO JUAN
1941 ADELER MEGIAS, VIGGO JOSE
631 ADELL SANTAMARIA, ADA
855 ADELL SANTAMARIA, GLORIA
238 ADLER REYZNER, ERNESTO
557 ADROVER ANDREU, JAIME
2009 ADROVER BAXERIAS, ESTHER
2519 ADROVER BAXERIAS, JAUME
2173 AGUILERA MONTERO, ROBERT
2235 AGUILERA PEDROSA, SONIA JOSEFA
2547 AGUIRRE MORENO, SALVADOR
2713 AGULLO VIDAL, CARLOS
2438 AGUSTENCH MASO, LUIS MIGUEL
310 AGUSTI ALSINA, EDUARDO
1479 AGUSTI ROCA, BERTA
1025 AGUT BONSFILLS, EDUARDO
429 AGUYE ALMORIN, JOSE SEBASTIAN
2552 AHMAD OMAR, ABDUL-KARIM
888 AHMAD TALHAMI, JOUHAR
1212 AISA ARQUED, ANGEL PLACIDO
1242 AIXALA ABELLO, JOSEP MARIA
1133 ALABART FONTANILLAS, JOSEP
421 ALABAU LACOMBA, AGUSTIN
2580 ALAEJOS ALGARRA, CONCHA
2307 ALAEJOS ALGARRA, ENRIQUE
2598 ALAEJOS ALGARRA, FERNANDO ENRIQUE
391 ALAEJOS GALACHE, FERNANDO
2148 ALANIZ, RICARDO ALFREDO
1293 ALARCON PEREZ, JOAQUIN
716 ALARI BALLART, MARIA EUGENIA
1588 ALBA DIAZ, FELIX ANTONIO
1413 ALBERT NOYA, VIRGILIO
576 ALBERT ROSANO, FERNANDO JORGE
663 ALBIOL MOLNE, JESUS
527 ALBORCH ROVIRA, JOSE MARIA
1912 ALCALDE-MORAÑO DALMAU, ANTONI
2357 ALCANTARA ARACIL, SANTIAGO
1657 ALCOBA ESCOBAR, HUGO NELSON
2372 ALCOCER PORRAS, ISMAEL
2310 ALCON PI, JOAQUIM
2102 ALCUBIERRE SARROCA, CARLES
1071 ALDANA BRUNET, ENRIQUE
2672 ALEGRE CEBRIAN, MANUEL
2668 ALEGRE CEBRIAN, ROSA
1000 ALEGRE GIL, MARIA LUZ
466 ALEGRET RIBAS, ANGEL
2050 ALEMANY MIGO, RAFAEL
1598 ALEMANY SETCASES, JOAN
1896 ALFONSO, LAURA ANTONIA
2660 ALIER ALCRUDO, JOSE MARIA
840 ALIER ALCRUDO, LORENZO MARIA
291 ALIER ESPADA, JOSE MARIA
512 ALIGUER MASALLERA, PEDRO
2468 ALISTE SALIS, JOSE MANUEL
1501 ALJANATI BENEDETTO, MYRIAM GISELA
1205 ALLEGRETTI DAVILA, RUBEN OSVALDO
1549 ALOMAR MASSINI, CARLOS AMILCAR
939 ALONSO, ABEL ANTONIO
2045 ALONSO GONZALEZ, OSCAR LUIS
2656 ALONSO GUTIERREZ, CARLOS
1336 ALSEDA GONZALEZ, MIGUEL ANGEL
1013 ALSINA SANTASUSANA, MONTSERRAT
2028 ALTES GARCIA, VICTOR
406 ALTIMIRAS CLAVERO, JORGE
1736 ALTIRRIBA CARRERAS, MARIA
2001 ALVARADO GODOY, ROBERTO ARNALDO
850 ALVAREZ GALERA, MIGUEL ANGEL
1437 ALVAREZ GONZALEZ, CARLOS
2033 ALVAREZ MOGOLLON, MARIA REYES
577 ALVAREZ MURIAS, PERFECTO
885 ALVAREZ PEREZ, ROSARIO
1008 ALVAREZ REGINCOS, FRANCISCO
1813 ALVAREZ RIVERA, JOSE LUIS
2185 ALVAREZ SANCHEZ, MARIA TERESA
1633 ALVES CARBONI, CLAUDIO ROBERTO
1317 AMAT SOLEY, ANA MARIA
2286 AMBROS HORTENSI, ALBERT
698 AMEN ACOSTA, ANTONIO
1616 AMETLLER OLIVERA, ALBERT
1695 AMICI, LILIANA ESTER
1244 AMOROS BOQUET, CARLOS
1683 AMPUERO GARCIA, JHONNY ALEX
1273 ANADON SOLE, ARTURO
1272 ANADON SOLE, ENRIQUE
1309 ANADON VEA, CARMELO JESUS
1186 ANDREU QUERAL, RAFAEL
271 ANDREU RULL, FRANCISCO
1064 ANDREU TORRES, PEDRO
2168 ANDUJAR GONZALEZ, INOCENCIA
1245 ANES MUNIENTE, MARIA DE LOS ANGELES
999 ANFRUNS SERRA, LUIS MARIA
A N N E X V I
87
Llista de col·legiats
317 ANGLADA ANFRUNS, JOSE MARIA
1423 ANGLADA CANTARELL, JOSE MARIA
2364 ANGLADA CANTARELL, Mª EULALIA
2380 ANGLADA HORTONEDA, ANTONIO
2200 ANGULO AVILA, BERNAL
111 APARICIO ARENILLAS, JOSE
2662 APARICIO GONZALEZ, CARLOS
1062 APARICIO MAGALLON, CARLOS
1967 ARACENA CORDERO, LIGIA MAGALY
983 ARASANZ LATORRE, ISABEL MARIA
1361 ARAVENA CERDA, HUGO LUIS
177 ARAÑO CELMA, Mª MONTSERRAT
1644 ARBIO, HUMBERTO OSCAR
1021 ARCE LLUPIA, JOSEFA
1782 ARCE PUERTA, LUIS NAPOLEON
2113 ARCILA VELAZQUEZ, CESAR AUGUSTO
971 ARCO DIODATTI, GABRIEL ANGEL DE
1486 ARCONE DE MOIZE, ALICIA LIDIA
1095 ARENAS ARCHILA, MARTA LUCIA
1487 ARGOMANIZ, OSVALDO DANIEL
1668 ARGUERO GONZALEZ, MIGUEL VALENT
627 ARIAS GIL, EUGENIO
346 ARIAS ROBAU, JOSE MARIA
2652 ARMENGOL ORPINELL, JAUME
2497 ARMENGOL RITZI, ROSA Mª
524 ARMENGOL ROCA, JAUME
566 ARMENGOL ROCA, LUIS
1874 ARMENGOL ROFES, JOSE MARIA
1663 ARMULINO, ALFREDO JOSE
1090 ARNABAT DOMINGUEZ, JOSEP
564 ARNAIZ ABELLA, JORDI
1140 ARNAU GUELL, GLORIA
2717 ARPA JUSTO, ANA ISABEL
1027 ARQUER BLANC, JOAQUIN DE
1237 ARQUES RIERA, CARLOS
974 ARQUES RIERA, RAMON ALBERTO
1620 ARRAUT AMAT, PURIFICACION
2556 ARROYO BOTE, SEBASTIANA
2616 ARROYO MARIN, CARMEN
714 ARTAJONA CEBA, EDUARDO
2379 ARTES REIG, RAQUEL
1449 ARTES RIBAS, MONTSERRAT
1532 ARTILES SEPULVEDA, JOSE RAMON
2174 ARTUSI CASTELLANO, CELIA ESTHER
1848 ARUS ALEMANY, ARTURO
1937 ASENSIO BUENO, MANUEL
1525 ASSI, DORA BEATRIZ
1106 ASTALS VENTAYOL, GLORIA
1197 ATTME, CESAR WADI ANTONIO
987 ATXER GOMA, MARIA ASUNCION
907 AUBIÑA CLARIANA, ELISABETH
1734 AULADELL I VILA, ANTONI
2422 AUTRAN MATEO, JUAN
1065 AUTRAN MATEU, FERNANDO
2165 AUZA CUSICANQUI, JAVIER
2694 AVILA BALLESTEROS, Mª JESUS IMMAC.
1097 AVILA NAVARRETE, SILVIA
697 AVIÑO GARCIA, JAIME
1057 AYMERICH FERNANDEZ, JOAN LLUIS
892 AYORA BAREA, FRANCESC XAVIER
1354 AYUSO RUIZ, MARIA CRUZ
1177 AÑON JODAR, MARIA PILAR
2060 BACHE, GEORGES
434 BACQUELAINE CARRERAS, FRANCISCO
1226 BADIA FARRE, JORDI
296 BADIA IBARZ, ANTONIO
486 BADIA PRATS, JACINTO
1430 BAETA PICAZO, CONSUELO
2650 BAGAN PEIRO, DAVID
387 BAILO ESCALADA, VALENTIN
792 BAITO BARRIO, ANGELO
2389 BALAGUE ORDUÑA, JORDI
1745 BALAÑA ROLDAN, ANTONIO
1868 BALBIN VALENTI, JESUS
915 BALCELLS ARBOS, MARIA ISABEL
1508 BALCELLS I PRAT, JOSEP
1151 BALDRICH BOXO, RAMON
694 BALLA BERGERO, JUAN CARLOS
1672 BALLACHINO GLARIA, PEDRO JOSE
2602 BALLARIN ANDREU, JOSE MARIA
1799 BALLBE MALLOL, LOURDES
2569 BALSELLS GHIGLIONE, EMILIA
1787 BALTA GUILLEMAT, MIGUEL
2485 BALTRUSCH, RONNY-PIERRE
666 BANCHILLERIA BALAGUER, EMILIO
875 BANDRES MOLINER, FELIX
2691 BANON, SAMUEL
2467 BAQUEDANO CASTELLANO, FCO. JAVI
1254 BARBA CRUZ, HORACIO ALBERTO
2570 BARBARA CUELLO, EVA
2266 BARCELO PUIG, Mª ANTONIA
2658 BARDALET VIÑALS, ANA MARIA
1992 BARDERA ESCAPE, MARIA INMACULAD
2301 BARDINA MESQUIDA, ALBERTO
1755 BARENBLIT SCHEININ, PABLO
2221 BARES MARCANO, MIGUEL
590 BARON TARRAGEL, DOMINGO
188 BARRACHINA PEREZ, JOSE
707 BARRACHINA SANS, JOSE MARIA
1239 BARRACHINA SANS, MARIA MILAGROS
1844 BARRADO GUTIERREZ, JOSE CARLOS
2248 BARRANCO CASQUET, JOSE MARIA
669 BARRERA ROSET, MIGUEL
829 BARRERAS DE AGUEDA, MANUEL
192 BARRI CASANOVAS, PEDRO
538 BARRI DEL BARRIO, PEDRO
404 BARRIL FONTSERRE, ANTONIO
1481 BARRIONUEVO BELARDI, RAMON ADOLFO
2644 BARRIOS MORENO, ALBERTO
318 BARROSO BAXERIAS, ENRIQUE
813 BARROSO BOSCH, ENRIQUE
2122 BARRUETO OLIVARES, EUDARDO ENRIQUE
1516 BASILIO MONNE, JOAN
361 BASSAS CUNI, CARLES
1938 BASSO PIBERNAT, JORDI
1655 BATLLE ARBOIX, FRANCISCO JAVIER
1905 BATLLE NAVARRO, FRANCISCO
2103 BATRIU VILALTA, MARIA MONTSERRAT
1096 BATTISTONI, LIVIO JUAN
1365 BAZZICHI RAMOS, DIANA CRISTINA
1012 BAÑARES AGUSTIN, Mª VALVANERA
1358 BAÑOS CARBONI, MARIA BEATRIZ
2608 BAÑOS MOLINA, SANTIAGO
1581 BAÑUELOS PICCONE, JOSE LUIS
543 BEA ARRONDO, FRANCISCO
279 BEA ARRONDO, JUAN
1603 BEA GIRONS, JAIME
832 BEA GIRONS, JUAN
642 BEAUMONT ROGER, JUAN
339 BEIN ESTRADE, JORDI
2429 BELDA LOPEZ, MANUEL
286 BELLET CUBELLS, ANGEL
1747 BELLET DALMAU, LUIS JORGE
2355 BELLOSTA GARCIA, Mª DE LA MERCE
624 BELMONTE CABRERA, ENRIQUE
800 BELTRAN BERENGUER, JOSE
1599 BELTRAN ORTI, JOSE VICENTE
2121 BENETTO, RAUL ERNESTO
2201 BENEZET, GUY
232 BENITEZ RICO, ANTONIO
2352 BENNINCHOFF, ECKHARD
1867 BERASTEGUI JIMENO, ESTHER MARIA
1675 BERGEL, JUAN JACOBO
287 BERNAT BERNAT, RICARDO
1189 BERNAT FONT, MONTSERRAT
743 BERTRAN GARRIGA, MARIA TERESA
2522 BERTRANA MALET, JORDI
2142 BESSE JUSTEL, CARLOS ALEJANDRO
880 BIBILONI MATOS, JUAN
2466 BILBAO LEZAMIZ, ARANZAZU
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
1513 BIOSCA MORENO, JOSE RAMON
321 BIRBE ARDEVOL, JUAN JOSE
2677 BIRBE FORASTER, JOAN
1696 BISIO, HECTOR ERNESTO FCO.
428 BIZAR CODINA, JOSE
2394 BIZAR RAMONEDA, JOSEP
1558 BLADE MARSAL, JUAN
1224 BLANCH BARRAL, JOAQUIN
1137 BLANCH CABRE, MARIA ROSA
1131 BLANCHART BADIA, MONTSERRAT
1485 BLANCO, SILVIA MONICA
1908 BLANCO TAMAGNO, ANA MARIA
1253 BLASCO CATALAN, JOSE MARIA
239 BLASCO LOPEZ, JOSE
1275 BLASCO VILLEGAS, JOSE LUIS
1063 BLASI GUTIERREZ, JOSE IGNACIO
1993 BO, ALEJANDRA BEATRIZ
190 BOADA CALVET, FRANCISCO
2486 BOBADILLA SALCEDO, CESAR DANILO
2287 BOET PERERA, Mª ROSA
730 BOFARULL ESTIVILL, JORDI
297 BOFARULL HOMS, JOSEFA
257 BOFILL FERRE, JOAQUIN
2445 BOGUÑA I CASELLAS, FRANCESC XAVI
1925 BOHM, KARL HEINRICH
1560 BOIX SANS, TOMAS
1267 BOIXADERA DE LA CRUZ, ANNA
1417 BOJ QUESADA, JUAN RAMON
2136 BON DE JUANA, IGNACIO JAVIER
1134 BONCOMPTE ESCAMILLA, RAMON
2140 BONGIORNO, JAVIERA
1406 BONILLA TRUJILLO, MARIA PAZ
341 BONIQUET ALFONSO, JOSE
1246 BONIQUET PEÑA, MARTA
1827 BONUGLI DE BALANCIAGA, NORA ALI
1024 BOQUERA CASTELLVI, MONTSERRAT
1046 BORAU PETRIZ, ARTURO
471 BORDAS COCA, FRANCESC XAVIER
183 BORDAS JANE, FRANCISCO
1480 BORGARRELLO DE QUINTEROS, SUSANA
717 BORONAT RODRIGUEZ, ALBERTO
2184 BORRAS COLOME, JOAN JOSEP
2480 BORRAS SAERA, MANUEL
2479 BORRAS SAERA, Mª DOLORS
1005 BORRELL MESTRE, RAFAEL
412 BORRELL RIBAS, ANTONI
2675 BORRELL VILANOVA, JOSE
2078 BORTHEIRY, LEONARDO EZEQUIEL
805 BOSCH BESSA, JUAN JOSE
2382 BOSCH GARCIA, Mª CARMEN
1604 BOSCH MARCET, MARIA JESUS
2226 BOSCH MORAGAS, ELISA
1347 BOSCH SAGRERA, ALBERTO
2000 BOSSY AZPELICUETA, ALEJANDRO
397 BOSSY I ROSAS, , ARTUR
2472 BOSSY LUCH, GABRIELA
561 BOSSY ROSAS, ALBERTO
550 BOSSY ROSAS, JOSE MARIA
2509 BOUCHITE, MICHEL
1547 BRACCONE, NICOLAS RICARDO
1541 BRAGAGNOLO, MARCO FLABIO
2462 BRANDT SIN, RAINER
1455 BRASO SERRA, ALFONSO
1708 BRASO SERRA, ANTONIO
555 BRAU AGUADE, ESTEBAN
1152 BRAVO AREVALO, CELIA MARIA
1691 BRAVO DE SCARPATO, ALBA NOELI
2718 BRAVO GOLPE, FEDERICO LUIS
2659 BRAYER, YOAV-NATHAN
965 BRESCO SALINAS, VICENTE MIGUEL
145 BRICHS BRICHS, LUIS
2141 BRION, JORGE HERNAN
1531 BROITMAN, CLAUDIO GABRIEL
2089 BRU DE SALA OMS, CARLES DE
1350 BRUFAU DE BARBERA, MAGI
1659 BRUGUERA MASANA, JOAN
2561 BRUIX CARRERAS, GUILLEM
269 BRULL PEREZ, ALBERTO
1823 BRUN, ESMIR
2699 BRUNET I LLOBET, LLUIS
1194 BRUSCANTINI, CARLOS NESTOR
2614 BUENO LAFUENTE, SUSANA
1424 BUESA VIDAL, SILVIA
2446 BUISAN ESCARTIN, JOSE ANTONIO
1821 BURDMAN, TEODORO BERNARDO
554 BUREU RAMOS, JOSE MANUEL
1285 BURGHARDT VILLAVICENCIO, WERNER
705 BURGUES FONTOVA, MIGUEL
515 BURREL PERNA, ANGEL
767 BUSOMS GALLES, JOSE
1328 BUSOMS JULIA, JAUME
1185 BUSQUET PIQUE, MARIA JOSE
1781 BUSTAMANTE, GABRIEL ALBERTO
1111 CABALLE ROVIRA, CHRISTIAN
954 CABALLERO CASTELLS, JAVIER
802 CABALLERO CASTELLS, JOSE MANUEL
2524 CABALLERO REQUERO, PALOMA
2065 CABANES, JACQUES
738 CABECERAN ROS, JORDI
1817 CABELLO, OSVALDO LUIS
A N N E X V I
88
Llista de col·legiats
879 CABESTANY GODES, ENRIQUE
1181 CABESTRE MARCO, MARIA ANGELES
1711 CABRATOSA I TERMES, JOSEP
2019 CABRERA LLAMAS, ELIZABETH MARIA
1128 CABRUJA CASANOVAS, ANGEL
2070 CACCIACANE, SERGIO HUGO
739 CADAFALCH ARPA, PERE
1860 CADAFALCH CABANI, JUAN
329 CADAFALCH GABRIEL, EDUARDO
2268 CAELLES AMAT, KARINA
2345 CAGIGAL DE ULLOA, JOSE Mª
1812 CAHUANA CARDENAS, ABEL BELIZARI
2312 CAIRO GIRALT, ANA Mª
1053 CAIÑA, BEATRIZ RAQUEL
420 CAL YAÑEZ, NAZARIO JESUS DE
2600 CALATAYUD MAÑOSA, MERITXELL
1115 CALDENTEY CABRE, MARIA ANTONIA
389 CALLAU SANZ, FAUSTINO
2427 CALLEJO OLMOS, EPIFANIA REYES
1915 CALSINA GOMIS, GLORIA
927 CALVO TAPIOL, MONTSERRAT
937 CAMARGO ARIZAGA, HUGO JAVIER
509 CAMATS VILA, SERAFIN
950 CAMBRA SANCHEZ, JOSE JORDI
2256 CAMERA, RINA
1954 CAMILO DE LOS SANTOS, MINERVA E.
2061 CAMMAS TEULIER, JACQUELINE
2211 CAMOS GRAU, ANTONI
1404 CAMPANO, JUAN DOMINGO
924 CAMPI SCHOELLER, SUSANA
1022 CAMPISTOL PLANA, PERE
1803 CAMPIZ GONZALEZ, WENCESLAO
1635 CAMPODONICO ARIGON, LUIS ALBERT
302 CAMPOS PALLARES, ALFONSO
1552 CAMPRA FOYATIER, GUILLERMO
2484 CAMPS RIU, MAGDALENA
964 CAMPS SURROCA, MARIA DOLORES
2314 CANAL I MONTANE, JULI
161 CANALDA PIERA, CARLES
574 CANALDA SAHLI, CARLES
2499 CANALS SABATER, RAFAEL
1652 CANALS VILA, NURIA
1029 CANEDO ALVAREZ, ROSARIO ADELAID
1754 CANELA SACANELL, RICARDO
1982 CANEPA SANCHEZ, EUGENIO CARLOS
2465 CANO ROMERO, TEOFILO
884 CANTARELL SERRAT, MISERICORDIA
2036 CANTO NAVES, ORIOL
2233 CAPELLA CALLAVED, JOAQUIN
475 CAPELLA PLANAS DE FARNES, JOSE
1768 CAPRIA LAUDANI, IRENE DELFINA
1637 CAPRIOTTI, ADRIANA RAQUEL
2025 CARAZO SANCHEZ, SONIA
1316 CARBONERA NIN, JUAN JOSE
1450 CARBONERA NIN, MARIA DEL CARMEN
1648 CARCAVALLO, JOSE MARIA EFRAIN
2417 CARDELUS CARLES, MIGUEL
985 CARDONA LLURIA, RICARDO
2645 CARIMATI ALSINA, RAUL
1542 CARMONA VICTORIA, GUILLERMO
1045 CARMONA VICTORIA, GUSTAVO
2725 CARNEADO FERRERI, MARC
323 CAROL MURILLO, JUAN
245 CAROL MURILLO, LUIS
325 CAROL MURILLO, PEDRO
2323 CARRASCO MELENA, Mª DEL CARMEN
1370 CARRASCO SOBRINO, ENRIQUE
1243 CARRERA GUARDIA, CARLOS
1667 CARRERA GUIU, JUAN ANTONIO
344 CARRERAS BOSSA, ENRIQUE
235 CARRERAS BOSSA, JUAN
1298 CARRERAS CANUDAS, SALVADOR
1400 CARRERAS FIGOLS, SANTIAGO
308 CARRERAS JAUMA, DANIEL
2368 CARRETERO GONZALVEZ, Mª JOSE
261 CARRETERO RAGA, JESUS
2525 CARREÑO HERNANDEZ, MIGUEL ANGEL
1569 CARREÑO RIERA, JUAN MARIA
2030 CARRIERE LLUCH, LUIS
415 CARRIERE PONS, JOSE
629 CARULLA TURRO, VICENTE
1692 CASA, ADRIANA ELSA
647 CASAL SANCHEZ, MARIA CARMEN
2386 CASALS FABREGAS, Mª ANTONIA
2627 CASALS I PEIDRO, ELIAS
548 CASAMADA GUELL, JUAN MANUEL
967 CASANELLAS BASSOLS, JOSEP MARIA
2124 CASANUEVA IBAÑEZ, ALVARO
632 CASAS BOTELLE, FRANCESC
483 CASAS ESTIVALES, XAVIER
1556 CASAS GARCIA, MARIA PILAR
1939 CASAS MUNS, ROSA
405 CASAS PIERA, TOMAS
1451 CASAS RIBERA, MIGUEL
1630 CASAUS OGALLAR, CARMEN
1155 CASELLAS SUREDA, JORDI
942 CASINOS VILLANUEVA, CONSOLACIO
1154 CASO CABEZAS, JAIME DE
1132 CASSOU RICART, CRISTINA
862 CASTELLA CAMPAÑA, JOSE ANTONIO
2550 CASTELLA FILBA, DUNIA
1740 CASTELLA I SATORRA, MINERVA
1824 CASTELLANO, MARCELO RUBEN
2280 CASTELLANO I LARROSA, JOSEP
379 CASTELLS LLAURADO, RAMON
1557 CASTELLSAGUE PIQUE, MIGUEL
1462 CASTILLO CASTILLO, HECTOR BIENV.
1773 CASTILLO PUJOLS, FEDOR DOSTOIEW.
2596 CASTRO GARCIA, ANA MARIA
1994 CASTRO LLOBET, JULIAN DE
2478 CATALA SABATES, MONTSERRAT
2646 CAUDEVILLA ARNALDA, CARLOS MIGUEL
811 CAUHE RASPALL, ANTONIO
1893 CAUSAPE FONTANET, Mª ESPERANZA
1202 CEPEDA, FERNANDO LUIS
1789 CERDA ESTEVE, INMACULADA
1999 CEREZUELA CAMPAS, MARIA JOSE
1957 CERON SUERO, NESTOR JUAN
2093 CERVERA ECHEVERRIA, SANTIAGO
2182 CESARI, MARIA ESTHER
598 CHALER MARTINEZ, LIDIA
2076 CHALIER, JULIO CESAR
2155 CHAUVELL MONGAY, JOAQUIN JOSE
2685 CHAVEZ GALIANA, ANA MARIA
1685 CHAVEZ IPORRE, MARIA DEL ROSARI
1956 CHAVEZ NUÑEZ, JULIO ALBERTO
1294 CHELA QUEVEDO, AGUSTI
2567 CHEMLAL PAIRO, JOSE
2283 CHIMENOS KUSTNER, EDUARDO
2546 CHIMENOS KUSTNER, JORGE
476 CID SANS, JOSE
606 CIFRE CAPO, JUAN JESUS
2258 CIPRES FONT, MONTSERRAT
680 CIRACH GELABERT, RAMON
167 CIRACH SERRA, JOSE
993 CIRBIAN ROYO, FRANCISCO
2609 CIRIA MARTI, MIREIA
2339 CIURANA TORRES, JUAN JOSE
2632 CLARAMONTE AIMAR, ALICIA SUSANA
1445 CLARIANA SELVA, JORGE
910 CLAVILLE INGLES, ANDRES
2369 CLEMENTE PRESAS, ADELA
2396 CLEMENTE SALA, ENRIQUE DE
1935 CLEMENTE SALA, JOSEP MARIA DE
1454 CLIMENT VALLEJO, CONCEPCION
1147 CLOS IMBERNON, JORDI
2189 CLOTET SANPERA, ANTONIO
2298 CLOTET SANPERA, LLUIS
1094 CLUSELLAS LLORET, FRANCISCA
2733 COBO SIMO, ALFONSO

2086 COBO SIMO, MARIA DEL PILAR
351 CODINA DIES, RAMON
1178 CODINA MARCET, JOSE
1199 CODONI, ALCIDES LUJAN
1020 COLERA LOU, JOSE RAMON
437 COLLANTES OBIOL, FELIX
1346 COLOM I QUEROL, EDUAD
1615 COLOMER SANJUAN, JOAQUIN
702 COMA LOPEZ, JOSE
1564 COMAS SUGRAÑES, MARIA DEL ROSER
1496 COMBA, CARLOS ROBERTO MARIA
2531 COMELLA PAGES, MARTA
447 COMES FARRE, LLUIS
169 COMES VILAPRIÑO, JUAN LUIS
1259 COMPTE CODINA, JOSE
1595 CONCELLON ROGRIGUEZ, JUAN ANTON
644 CONCEPCION CASTILLO, DOUGLAS
2134 CONDE MIR, ISABEL
2133 CONDE MIR, NURIA
455 CONDE VIDAL, JOSE MARIA
442 CONEJOS BADIA, ALBERT
282 CONILL MATARO, PEDRO
215 CONILL SANTIAS, JESUS
709 CONILL VILA, JESUS
1570 CONILL VILA, JOAQUIN
1349 CONTERA CARRAS, Mª MONTSERRAT
1684 CONTRERAS, RAMONA BLANCA
2242 CONTRERAS MARTINEZ, MIGUEL ANGEL
1987 CORAZZA RUIZ, AMALIA ROSA
1961 CORDASCO MARTINEZ, MARTA GRACIE.
1313 CORDERO DE GRUSS, SUSANA JOSEFA
1520 CORDONE CORROQUER, ANA MARIA
2079 CORNEJO LOBO, FEDERICO GUSTAVO
1436 CORNELLANA PUIGARNAU, FATIMA
614 CORNUDELLA ARRUFAT, DOMINGO
2341 CORNUDELLA COLAS, ANGEL
783 CORONADO COLOM, LUIS
2612 CORRALES GOMA, MONTSE
2082 CORREA, AMELIA INES
1543 CORREA, HECTOR HUGO
1661 CORREA, HERALDO OSCAR
979 CORREAS CANTOS, MARIA JOSE
2363 CORRETGER BRUGUE, Mª DEL CARMEN
417 CORRETGER CANOS, FRANCESC
2091 CORRUCHAGA GUERRERO, MARIA VICT.
796 CORT GARCIA DONATO, LUIS
664 CORTADA COLOMER, MIGUEL
600 CORTADA COLOMER, TOMAS
163 CORTADA VILAR, LUIS
945 CORTADELLAS TORRUELLA, EDUARDO
541 CORTES BESE, VICENTE
2548 CORTES SALGADO, MATEO LUIS
2517 COSTA ADORNA, RAMON
433 COSTA CAMPOS, ARTURO
895 COSTA CODINA, XAVIER
2296 COSTA HIPOLITO, FERNANDO
691 COSTA HIPOLITO, JAVIER
2043 COSTA KURZHALS, MARCOS
1567 COSTA PALAU, SANTIAGO
467 COSTA RIERA, MIGUEL
919 COUTO LORENZO, JOSE FRANCISCO
1119 CREUS AROLAS, JORDI
2365 CREUS MARTINEZ, MERCEDES
1964 CRUZ DISLA, ANA ANGELITA
794 CUBA AMBIA, GUIDO ALEJANDRO
957 CUBELLS BIELA, JOSE
2353 CUCURRELLA VILLALTA, SONIA
151 CUENCA PUIGDELLIVOL, JAIME
521 CUENCA SALA, EMILI
756 CUENCA SALA, JAIME
741 CUEVAS MATEOS, FERNANDO
1955 CURIEL BAUTISTA, MARIA ENCARNAC
2236 CURULL GASOL, CONCHITA
2063 CURY, LUIS
1818 CURY, LUIS FERNANDO
1559 CUXART MELICH, JORDI
896 DAGLIO JIMENEZ, PEDRO
2412 DALGAMOUNI DALGAMOUNI, MUHIEDDI
1589 DALL ASTA, JAVIER ARTURO
2453 DALMAU I AMOROS, BENET
2008 DANDINE, MICHEL PAUL ANDRE
1587 DANILUK GOLDIN, CARLOS GUSTAVO
2463 DARNACULLETA CABALLER, JORDI
1505 DARNES CIRERA, ANTONIO
2693 DE LA FUENTE RODRIGUEZ, FERNANDO
2648 DE LA SERNA ATARES, Mª JESUS
2481 DEL BARRIO SANCHEZ, NIEVES
1201 DEL LONGO MAORENZIC, DANIEL ERN.
2586 DELGADO JIMENEZ, Mª CARMEN
1608 DELGADO LOPEZ, MARIA DOLORS
2605 DELGADO MOLINA, ESTHER-ISABEL
396 DELMAS LILLO, GERARDO
2727 DEMICHELIS, GABRIEL ANGEL
1526 DENISO, LUIS ALBERTO
2191 DEPOMPA, JAQUELINA
920 DEPOORTER VAN WINCKEL, ZEGER JA.
2350 DEVOTO NOGUEIRA, MARIANO
902 DEZA ALLODI, TEOFILO
1392 DIAZ, RAUL JORGE
2574 DIAZ APARICIO, LIDIA
A N N E X V I
89
Llista de col·legiats
1923 DIAZ BARRERA, IVAN FERNANDO
2349 DIAZ BOLAÑOS, MANUEL
931 DIAZ LOPEZ, SATURNINO RAFAEL
2681 DIAZ MARTINEZ, MARIA CRISTINA
2704 DIAZ NIETO, JAVIER JUAN
1515 DIAZ SANCHEZ, MERCEDES
533 DIAZ SUAREZ GRANDA, ARTURO
866 DIEZ LANDA, AURELIO TOMAS
1594 DIEZ MARIEGES, JOSE MANUEL
1381 DIEZ PABLOS, JUAN LUIS
2410 DIEZ VILLENA, RICARDO
1334 DIEZ CASCON MENENDEZ, MARIA MON.
1176 DIVI PUJOL, JOSE
2622 DOLADO MOMBLONA, ISABEL
2703 DOLSET PERIS, MONTSERRAT
1339 DOMENECH CASELLAS,MARIA TERESA
299 DOMENECH VILALTA, ANTONIO
2655 DOMINGUEZ CASCON, FELIPE
2250 DOMINGUEZ GARCIA, ELVIRA
2228 DOMINGUEZ PEREZ, MARIA TERESA
804 DOMINGUEZ RODRIGUEZ, JOSE RAMON
1429 DOMINGUEZ SANCHEZ, ANTONIO
1419 DONAZAR JAUNSARAS, MARIA VICTOR
2398 DORCA GARCIA, ELENA
2130 DORDAS ICART, SALVADOR
750 DOU JUNCA, JUAN
1765 DUARTE, NELIDA LILIANA
2145 DUBIE, CRISTOPHE EMILE E.
605 DUEÑAS SAMPER, JULIAN
2709 DURAN HARO, JOSE MANUEL
573 DURAN VON ARX, JOSE
1586 ECHARRI LOBIONDO, PABLO ALBERTO
544 ECHEVARNE LOSTADO, RAFAEL
517 ECHEVERRIA GARCIA, JOSE JAVIER
729 ECHEVERRIA GARCIA, JUAN IGNACIO
210 ECHEVERRIA MURO, JOSE LUIS
398 ECKART LUTHY, EDMUNDO
322 ECKART LUTHY, JUAN
711 EJIMENO ROYO, MARIA LOURDES
1153 ELBAILE CORVINOS, ISABEL
1533 ELIZALDE, PATRICIA MARIA
2271 ELIZALDE TEJERA, MARIA SALETI
1792 ELLERT, GERARDO GERMAN
2238 ENCINA ARRONDO, ESTELA DEL MAR
2229 ENGBERS, WILLIBRORDUS F.M.
1093 ENJUANES PRADES, JAIME
1448 ERICE LAMANA, GABRIELA
1631 ESCALES SAURA, LLORENÇ
975 ESCAMILLA MOS, JESUS
685 ESCANILLA SOTO, ALEJANDRO
677 ESCARTIN BESO, JUAN
2297 ESCOBOSA ARROCHA, DAVID
2002 ESCUDERO BUIL, Mª LOURDES
665 ESCUER IBARS, AGUSTIN
2026 ESCUIN HENAR, MARIA JESUS
941 ESCUIN HENAR, TOMAS JOSE
182 ESCUTIA CALVO, ANGEL
2041 ESCUTIA FORS, CRISTINA
403 ESCUTIA ROSET, ELOY
1561 ESMATGES GUASCH, ALEJANDRO
1456 ESPADAS GARCIA, MANUEL
2321 ESPARZA PAEZ, RAFAEL ANTONIO
1948 ESPASA SUAREZ DE DEZA, JOSE ENR
963 ESPAÑA TOST, ANTONIO JESUS
1900 ESPEJO IGLESIAS, CARLOS
953 ESPI PUMAROLA, MARIA ANTONIA
2328 ESPIAS ALVAREZ, JESUS MARCELO
1431 ESPIAS GOMEZ, ANGEL FORTUNATO
2431 ESPINOSA LASHERAS, MARIA MERCED
1786 ESPINOZA GARCIA, JOSE MIGUEL
1066 ESPLA VAL, FLORENCIA
1039 ESPONA ANDREU, TERESA
229 ESPONA PUIGSERINANELL, LLUIS
1746 ESPUÑA CANUT, JOSE
1940 ESPUÑA SERRANO, JOSEP MARIA
1329 ESQUERRE SEGUES, OLGA
1645 ESQUIAGA, HUGO ARNALDO
1968 ESQUIAGA, JORGE ALBERTO
2594 ESQUIROL CABRERA, MARIA AMPARO
200 ESTADELLA ALBIÑANA, JOSE
588 ESTADELLA IBARS, JOSE
1425 ESTANY CASTELLA, JORGINA
2108 ESTEBAN, AGUSTIN FELIPE
1888 ESTEBAN GARCIA, JESUS MARIA
623 ESTEBAN MORCILLO, BENJAMIN
897 ESTEBAN PAREDES, MARIA JESUS
2400 ESTELA CUJO, MIQUEL
893 ESTERAS BUEN, MARIA
1225 ESTEVE DE MIGUEL HONOUR, LLUIS
2408 ESTRADA VIRGILI, MONTSERRAT
1236 ESTRUGO DEVESA, ALBERT
2729 EVANGELIO CHUMILLAS, ROSA MARIA
2175 EXPOSITO RAFFO, MARIA GABRIELA
1220 EYHEREMENDY, ROBERTO
2557 FABEL, MICAELA GABRIELE
2068 FADLALLAH HAMMOUD, HASSAN
2192 FALCKE, CARSTEN HEIN KARL
1312 FALCO, GUILLERMO JORGE LUIS
1030 FALCO AGUILAR, PILAR
1720 FALCO RODRIGO, EDUARDO
1395 FALCO RODRIGO, GUILLERMO ALEJANDRO
1861 FALGAS FRANCO, JOSEP
431 FALGUERAS RUSCALLEDA, JAVIER
1895 FARRE MASSANA, JOSE ANTONIO
2501 FARRE POCALLET, JOSEP Mª
1511 FATAS LACASA, MARIA ELENA
2680 FAURA SOLE, MARC
2577 FAUS SERRA, ROSA MARIA
821 FELEZ GUTIERREZ, FCO. JAVIER
637 FELIPE FRAGUELA, JUAN
388 FELIPE LLINAS, JOAQUIN
2572 FELIU GARCIA, JOSEP Mª
358 FELIU SANCHEZ CONTADOR, EMILIO
1931 FERELLA, JUAN FELIX
1295 FERNANDEZ ALVAREZ, MIGUEL ANGEL
1083 FERNANDEZ BOZAL, FRANCISCO JAVIER
2234 FERNANDEZ CEREZO, JOSE ANTONIO
2096 FERNANDEZ FERNANDEZ, FERNANDO D.
733 FERNANDEZ GARCIA, ANTONIO
1282 FERNANDEZ GARCIA, LUIS
1638 FERNANDEZ GIL, RAUL AUGUSTO
1527 FERNANDEZ GIL, RUBEN ALFREDO
1669 FERNANDEZ GIRALT, ANTONI
1611 FERNANDEZ LEDESMA, EMILIANO
2512 FERNANDEZ LOPEZ, ANTONIO
2056 FERNANDEZ MARTI, MARIA TERESA
1929 FERNANDEZ MIGOYA, MANUEL
1774 FERNANDEZ PEREZ, CESAR ADOLFO
2214 FERNANDEZ PUJOL, MERCEDES
1699 FERNANDEZ RAMON, LUIS
2585 FERNANDEZ SANTA-CRUZ, LUIS MIGUEL
2434 FERNANDEZ SOLANAS, ALEJANDRO
2190 FERNANDEZ TIO, LUBY JOSEFINA DE
1252 FERRANDIZ ESTEVE, JOSE ANTONIO
1497 FERRANDO, RAUL OSCAR
382 FERRE DE GUILARTE, ANTONI
1136 FERRE FONT, JOSEP
2015 FERRE JORGE, JORGE
793 FERRE LOREN, PRIMITIVO
2276 FERRER BOSCA, MODEST
1730 FERRER CARBONELL, MONTSERRAT
759 FERRER DE MAGRINYA, MARIA JUSTA
2332 FERRER FERRER, ANDRES
1978 FERRERO ROMERO, ARGELIA ELIZABET
371 FERREROS CUSI, FRANCISCO
307 FERRES PUIGI, EDUARD
1686 FERREÑO, JORGE OSVALDO
2167 FIDANZA IMARISIO, TERESA CRISTINA
1015 FIGUERAS SOLE, MARIA
2377 FIGUERES I CABANES, MARTA
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
1488 FIGUEROA CRUCEN, ANA DERLINDA
626 FIGUEROL CORVINO, JOSE ANGEL
2723 FIGUEROLA I MONTON, MONTSERRAT
1006 FILGUEIRAS MARTI, ANTONIO
2202 FILIPPI, LUIS NICOLAS
1838 FITZIG, SIMON
1753 FLORENSA I ORIBE, XAVIER
1769 FLORES CARDOZO, RICARDO ANTONIO
634 FLORES MONREAL, SALVADOR
1301 FLORES VIZCAINO, ANA
2016 FLORES VIZCAINO, BARTOLOME
2436 FLORIT DE MARTI, MIGUEL
2592 FOLCH GORINA, MARTA
1426 FOLCH HOMS, JORDI
1523 FOLLONIER GALICCHIO, MARIA ESTE.
2327 FONT BONET, ROSA Mª
867 FONT RIAMBAU, SANTIAGO
595 FONT ROSINACH, ANTONIO
205 FONT TULLOT, LUIS
2654 FONT DE RUBINAT GARCIA, SILVIA
1878 FONTAN PUEYO, Mª PILAR
2020 FONTS CLEMENTE, RICARDO
761 FONTS CONTEL, JORGE
2220 FORT, CLAUDE
1240 FORTUNY BALAÑA, EDUARDO
1735 FORTUNY BRULL, ZACARIAS
507 FORTUNY CUGAT, LUIS
1654 FORTUNY FABREGA, MIGUEL
2024 FORTUNY SOLIVA, LLUIS
2450 FOSSE, ALAIN
609 FRAGA RODRIGUEZ,SEVERINO RITO
2649 FRANCH BARRI, KIRA
2311 FRANCH BARRI, MONICA
2064 FRANCHINI FERNANDEZ, MARIELA EL.
1678 FRANCIA, HECTOR FCO. ANTONIO
2006 FRANZ, PRIMO SANTIAGO
641 FREIXANET CASADEMUNT, JACINTO
393 FREIXAS OTO, JOSE MARIA
1157 FREIXES BATALLA, NEUS
1162 FRIAS, JORGE OMAR
2464 FUENTES CANDELAS, CESAR
1596 FUENTES CANDELAS, MANUEL
2720 FUENTES FLORES, RODOLFO CONCEPC.
436 FUENTES LOJO, MANUEL
1794 FUERTES MENDOZA, JORDI
1704 FUERTES RODRIGUEZ, JORDI
1270 FULLANA SASTRE, FRANCISCA
300 FURRIOLS BERNADET, MIGUEL
1858 FURRIOLS SOLA, ANTONI
684 FURRIOLS SOLA, MIGUEL
788 FURRIOLS SOLA, RAMON
745 GABAS VILELLA, MANUEL
2503 GADE, STEFFEN
2539 GADEA POLO, AMPARO
1528 GAFFNER, MIGUEL ALBERTO
718 GALLARDO ESTARTUS, ARISTIDES
2245 GALLARDO RODRIGUEZ, MONTSERRAT
1427 GALLEGO FRANCO, GEMA
1250 GALLEGO VILLAR, BEATRIZ
2208 GALLEGOS VAZQUEZ, FRANCISCO
2240 GALLIFA LLIMOS, ELISABET
2218 GALLO, MARIA MARCELA
899 GALVE LOPEZ, MARIA TERESA
1390 GAMPEL, OSVALDO GUILLERMO
2601 GANDIOLI JOULIA, ARMANDO OMAR
746 GANIGUE RECASENS, JUAN
1281 GARCIA ARAGON, SANTOS
890 GARCIA ARAMBURU, VICENTE
742 GARCIA BERTRAN, JUAN ANTONIO
1364 GARCIA CAPELLA, LUIS
1476 GARCIA CELMA, MARIA JESUS
314 GARCIA DE LUNA, LUIS
1892 GARCIA GAMEZ, JUAN CARLOS
1255 GARCIA GARCIA, MARIA DEL CASTAÑ.
510 GARCIA GATEU, MANUEL
640 GARCIA GATEU, RAMON
1537 GARCIA GONZALEZ, ARMANDO NESTOR
2180 GARCIA GONZALEZ, GUSTAVO
2292 GARCIA GORRIZ, ANTONIO
1017 GARCIA MERCE, RAMIRO
375 GARCIA MIR, JOSE MARIA
1112 GARCIA MUNS, MARIA MERCEDES
951 GARCIA ORTEGO, MANUEL
2625 GARCIA PEREIRO, Mª ANGELS
913 GARCIA RODRIGUEZ, JOAQUIN
1307 GARCIA SOLER, CARLOS
812 GARCIA VENDRELL, MARIA
1942 GARCIA DE ARBOLEYA RANK, MARTA
681 GARCIA DE LA CHICA PARACHE, MON.
2088 GARGALLO ALBIOL, JORDI
395 GARGALLO NEBOT, MARIA LUISA
947 GARRIDO ENCINAS, RAFAEL
980 GARRIGA MENDEZ, ANTONIO
752 GARRIGA NOBELL, MIGUEL
479 GARRIGA PRAT, LUIS
2371 GARRIGA ROCA, LUIS
2404 GASCON MITJANS, MONICA
2597 GASENI GINE, MARTA
1076 GASET BORRAS, ENRIQUE
174 GASION MARTIN, FELIPE
A N N E X V I
90
Llista de col·legiats
991 GASPAR CARO, FEDERICO
769 GASSO BONCOMPTE, JOSE MARIA
1804 GATON HERNANDEZ, PATRICIA MARIA
969 GAY ESCODA, COSME
168 GAY MEYA, COSME
1710 GAYA SANSO, MARGARITA
1842 GAZZE, EDGARDO JORGE
1441 GEA GUIRAL, LUIS
1500 GELSI, ROXANA DEL CARMEN
416 GENDRAU CORRETGER, RAMON
611 GENER COMALRENA, PERE
2270 GENESTRA VILLALONGA, PATRICIA
597 GENIS DE ARANA, LUIS
1098 GERBAUDO, JUAN CARLOS
1805 GERMAN GERMOSEN, JOSE EDIBERTO
1219 GEUNA MARIANI, GERARDO DAVID
585 GIL MARTIN, ELIAS
2213 GIL PALMER, MARCOS
1656 GIL VERNET HUGUET, IGNASI
1031 GIMENEZ PETRACCO, EDUARDO JOSE
2354 GIMENEZ PRATS, Mª JOSE
1296 GIMENEZ RUBIO, JOSE ANTONIO
1416 GIMENO DOLZ, JOSE
703 GIMENO GOMEZ, ENRIQUE
658 GIMENO GOMEZ, FERNANDO
643 GIMENO GOMEZ, JOSE LUIS
977 GIMENO TEJEDOR, MARGARITA
1601 GINE ARNELLA, MARIA LOURDES
1304 GINER MUÑOZ, FERNANDO
873 GINER TARRIDA, LUIS
1124 GIOL DOMINGUEZ, MONTSERRAT
1680 GIOLITTI, DORIS DEL VALLE
222 GIRAL COMAMALA, ANTONI
1291 GIRONELLA MASGRAU, NURIA
281 GIRONS ARMENGOU, JAIME
785 GIRONS BONELLS, SANTIAGO
2239 GITZ, ROBERT HENRI WILLEM
1970 GIUDICE, MARIA CRISTINA
2721 GOLDSTEIN, JOSEFINA MILEVA
828 GOLOBART SERRA, ROSA MARIA
2039 GOMA FENES, REMEI
1214 GOMEZ, CRISTINA CLOTILDE
2084 GOMEZ, LUIS EDUARDO
2147 GOMEZ, MARINA LAURA
1276 GOMEZ BENJAMIN, ANGEL
2634 GOMEZ DONNAY, IMANOL
2635 GOMEZ DONNAY, MARTA
2470 GOMEZ GASCON, Mª DOLORS
806 GOMEZ GOMA, GUZMAN
2606 GOMEZ GUTIERREZ, PENELOPE
1104 GOMEZ MARIN, JOSE ANTONIO
482 GOMEZ MIGUEL, BENITA
518 GOMEZ PLANA SANCHEZ COSIO, FRAN
580 GOMIS CASTELLVI, ISABEL
2488 GOMIS SUBIRA, MONTSERRAT
2053 GONZALEZ, GUSTAVO DANIEL
1916 GONZALEZ, OSCAR ALFREDO
1756 GONZALEZ, PATRICIA CLAUDIA
2272 GONZALEZ ADDIEGO, LEONARDO HECTOR
1200 GONZALEZ CASTRO, ROSA LETICIA
1981 GONZALEZ CHANTIRI, JOSE LUIS
2244 GONZALEZ CHICO, FRANCISCA
1089 GONZALEZ CUESTA, FCO. JAVIER
2498 GONZALEZ DORREGO, MANUEL
1121 GONZALEZ JUESAS, FERNANDO
2274 GONZALEZ NOVOA, LAURA
2151 GONZALEZ PEDROL, JUAN
2688 GONZALEZ PORCEL, MARGARITA
1440 GONZALEZ RODRIGUEZ, MARIA TERESA
1636 GONZALEZ SANNA, ALVARO ERNESTO
2336 GONZALVO PEREZ, BENEDICTO
838 GOÑALONS SEGUI, PEDRO
1701 GRANDOSO DE PEDRO JUAN, CLARA
2621 GRANOLLERS TORRENS, MONTSERRAT
1492 GRASSELINI, MARCELA ANDREA
683 GRATACOS PIQUE, JUAN JORGE
1551 GRIGIONI, CESAR FERNANDO
1646 GRIMBERG, MONICA RUTH
1357 GUAGLIARDO SPROVIERI, DANIEL OM.
2419 GUARDIA GUTIERREZ, JAIME
1998 GUARRO MIQUEL, JUAN JOSE
2437 GUASCH SERRA, SARA
1664 GUERRERO, LILIANA SILVIA
1545 GUERRI RIPOL, FRANCISCO JAVIER
2197 GUILLEN FONT, PEDRO IGNACIO
1749 GUILLEN GONZALEZ, LIBERTO
309 GUINART FORNELLS, JUAN
2069 GUINLE BARBEITO, LUIS EUGENIO
1612 GUINOVART COMA, ORIOL
1251 GUIRADO GICH, JOSEP MARIA
2576 GUIRAO CANO, DAVID
860 GUITART PERARNAU, CLEMENTE
1117 GUITART PERARNAU, Mª TERESA
497 GUIU ANES, AGUSTIN
766 GUIU RODRIGALVAREZ, MANUEL
2196 GUIXE XANDRI, Mª ROSA
1890 GUTIERREZ AGUILAR, EMPERATRIZ S.
2403 GUTIERREZ JIMENEZ, ANA
1928 GUTIERREZ LOPEZ, PABLO
2578 GUTIERREZ MORENO, RAFAEL
1435 GUTIERREZ VILLAR, MARIA DOLORES
1341 GUTIERREZ DE PANDO CORONAS, ROSA
1509 GUZMAN DESCARREGA, EDUARD
2383 GÜERRI RIPOL, Mª ISABEL
928 HARDOY FERNANDEZ, HECTOR ENRIQUE
2631 HAROUNE, RICHARD
470 HARSTER NADAL, JORDI
425 HARSTER NADAL, PERE
2533 HARY, JEAN-DIDIER
1714 HAUTEVILLE, LUIS RICARDO
1831 HAZARD TORRES, CARLOS JAIME
2361 HEINKE, FRANK
859 HELBIG CEREZO, CAROLINA
1274 HELBIG CEREZO, JORGE
2513 HENRIQUEZ TAVARA, NORMA
2010 HERAS PONS, ALEXANDRINA
834 HERNANDEZ ANTON, RAMON
488 HERNANDEZ BADENES, FRANCISCO
2705 HERNANDEZ GARCIA, AIDA VICTORIA
1264 HERNANDEZ JUYOL, MIGUEL
1926 HERNANDEZ MARTINEZ, MARINA
1453 HERNANDEZ SADURNI, JUAN MANUEL
737 HERNANDEZ SANCHEZ, PEDRO
2281 HERNANDEZ VALLVE, LILYANA
1234 HERNANDO CHAURE, ANDREU
458 HERNANZ CERVERO, CARMELO
2128 HERRAEZ VILAS, JOSE MARIA
1816 HERRERA DIAZ, DIEGO
2038 HERRERA MARTINEZ, SONIA
1703 HERRERO MUÑOZ, ALBERTO
2029 HERRERO PEÑA, MARIA INMACULADA
2526 HEUZE, PATRICK
2671 HIDALGO BENAVIDES, JOSEP ANTONI
2330 HIGUERA TORRES-PUCHOL, BLANCA D.
2003 HINOSTROZA ALFARO, CESAR FELIX
1070 HOFER, OSCAR RAUL
185 HOMS OLLER, FRANCISCO
1376 HONTANGAS CANELA, JUAN
2493 HORTAL MIGUELEZ, FRANCISCO
2181 HOSPITAL RIBAS, ANA
1839 HOSSEINZADEH, HADI
778 HOZ LARRIBA, CONCEPCION DE LA
1433 HUAMAN TASSARA, ALDO AMADOR
2603 HUERTA RODRIGUEZ, ENRIQUE
2216 HUERTAS BATLLE, DAVID
2241 HUERTAS PUIGDEMASA, MONTSERRAT
1739 HUGUET BETORET, ROBERT
2269 IBARROLA ARIZU, JAIME
2126 IBAÑEZ ARIAS, ALBERTO
1337 IBAÑEZ BOSCH, JOSE MARIA

1641 IBAÑEZ DE YORDA, MIRIAM MONICA
1721 IBERN ARMENGOL, SERGI
2711 IBRAHIM AL-AHMAD AL-KALAF, MOHA.
1748 IGLESIA PERELLO, FERNANDO DE LA
1231 IGLESIAS CAMIÑA, FRANCISCO
1032 IGLESIAS FERNANDEZ, MARIA ELENA
2115 IGLESIAS MASSA BARRUTI, MARIA J.
1590 IMHOF DIAZ, GRACIELA ALICIA
1665 INGLAN LA ROSA, ANGEL MANUEL
1887 INGLES CASTELLO, MARTA
1950 INGLES PRAT, JAIME
891 INSENSE SUÑE, MONTSERRAT
1833 INTHAMOUSSU TELECHEA, MARGARITA
2227 IRACULIS SOTERES, FRANCISCO
1468 IRANZO DIAZ, ARNOL RUPERTO
484 IRANZO JIMENEZ, MARCIAL
2304 IRANZO MARIN, ALICIA
2435 IRIBARREN COSTA, PILAR
180 ISASI GARCIA, EDUARDO
1028 ISERN ROCA, JESUS
1072 IZQUIERDO CUSPINEDA, Mª ANGELES
2416 IZQUIERDO CUSPINERA, JORGE
1010 IZQUIERDO GONZALEZ, ANGEL
1171 IZQUIERDO RODRIGUEZ, JOSE PEDRO
449 JAEN GRANELL, ANTONIO
2013 JAEN HUGUET, MARIA ALBA
250 JANE FERRER, SANTIAGO
1609 JANE NOBLOM, LUIS
749 JANE NOBLOM, SANTIAGO
1788 JANE SALAS, ENRIQUE
1910 JANER SUÑE, JAUME
526 JARABO QUILEZ, MANUEL
2537 JAREÑO CUADROS, ALICIA
2346 JAUME SAURA, MARIA
1979 JEANJEAN, GERARD PIERRE
616 JIMENEZ BLASCO, JOSE CARLOS
2249 JIMENEZ MILLARUELO, MARIA JOSE
2447 JIMENEZ MOLINA, ANA MARIA
2593 JIMENEZ MORERA, ANGELS
1463 JIMENEZ PINA, ERIC ENRIQUE
1355 JIMENEZ POLANCO, MARIA DE LA PI.
2035 JIMENEZ RUIZ, ALFONSO
1144 JIMENEZ ARENAS COROMINA, JOSE L.
1359 JONES CARRASCO, FRANKLIN RENATO
426 JORBA BISBAL, GUILLERMO
2532 JORBA SOLA, Mª EVA
865 JORBA VIVES, MARTA
959 JORDI TORRELLES, JUAN LUIS
725 JORQUERA SOLE, ALFONSO
2458 JORQUERA SOLE, JUAN CARLOS
787 JOVE JOVE, RAMON
1514 JOVELL GABARRO, REGINA
1258 JOVELLAR MULLERAT, DELFIN
1290 JOVER MARFA, IGNACIO
1723 JUNYEN VIDAL, ALFONSO MARCELO
2500 JUSTE DIEZ DE PINOS, MERCEDES
2683 JUTGLAR VIÑAS, NURIA
2265 JUVES ANGUELA, ELSA
1959 KALAYDJIAN HAGOPIAN, ELIZABET V.
1924 KAMIYA KAMIYA, MIRTA
1693 KELHOFFER, LILIANA BEATRIZ
1960 KOTLER, ARTURO JOSE
1460 KOTLER, SILVIA MARIA
326 KOVAR RYTNAUER, JUAN
1580 KRASKA, GRACIELA
377 KRENN TUNEU, RODOLFO
2109 KUYUMLLIAN, LUISA ISABEL
1871 LABORI CLAVAGUERA, FRANCISCO JAVIER
2514 LAC-BERIERE, ARNAUD
1077 LACASA SAMITIER, AMPARO
2541 LAFUENTE MILLAN, Mª PILAR
1742 LAGO IBAÑEZ, DAVID MARIA
1853 LAGORIO GIORGI, SERGIO LUIS
1482 LAGUNA CARRASCO, JOAN CARLES
252 LAMAS VAZQUEZ, FERNANDO
2563 LAMBERTO BEAUMONT, IGNACIO
2496 LAMESA I ALBIOL, ALBERT
2289 LARIBE, LUIS
1084 LARIO DE MERLO, GREGORIO
2112 LASSALE, LOUIS CHRISTOPHE
2674 LASSALE DRAGO, DOMINIQUE
1980 LATORRE PUIGVERT, ERNESTO
1775 LAVIGNE SANCHEZ, EDMUNDO E. DE
1018 LAWRENTIC RIPOLL, Mª ASUNCION
856 LAZARO VALERO, RICARDO
2510 LAZARO VARA, ESTHER
1932 LEAL SAYROL, JORDI
1405 LECHUGA RIVERA, MARINA ROSALIA
2313 LEGARRE BEGUE, FREDERIC
2299 LEIRA JUANOS, NURIA
824 LEIVA VARGAS, JULIO ROBERTO
2611 LEON CABALLERO, Mª PILAR
1972 LEON SANTIAGO, NILDO CESAR DE
2315 LEVY, ALAIN
1056 LIBENSON LIBENSON, CLAUDIA EUGENIA
1411 LISAK, RICARDO DANIEL
1263 LISCHEID, CARMEN DAGMAR
1835 LJUNGSTROM, LEIF SIGVARD
1617 LLAGOSTERA I BARRENO, FRANCESC
1572 LLANERAS DINEN, MARGARITA MONTS.
A N N E X V I
91
Llista de col·legiats
1146 LLANOS LOPEZ, ANA
2506 LLANOS SALAZAR, BLANCA ROSARIO
2555 LLANSO NORES, JUAN MARIA
1897 LLARAS JORDANA, Mª CRISTINA
359 LLENA AMAT, JAUME
1702 LLENA BLASCO, JAUME
414 LLENA PLASENCIA, JOSE MARIA
851 LLIBRE FERRER, JOSE
1555 LLINAS ROVIRA, ALFONSO
2452 LLOBERES CANADELL, EUGENIO
506 LLOMBART JAQUES, DANIEL
1374 LLOR FARRE, ISIDOR
2340 LLORCA ALTIRRIBA, MERCEDES
923 LLORCA MINGUEZ, JOSE VICENTE
1477 LLORCA VAQUE, ENRIQUE JOSE
2583 LLORDACHS MARQUES, BRUNO
775 LLORENS COLLS, JOAN
2595 LLORENS FANDOS, JOAN CARLES
2316 LLORIAN GALLEGO, RODRIGO
2215 LLOS BOMBARDO, FRANCESCA
715 LLOVERA MUNTAÑOLA, JOSE MANUEL
2696 LLUCH PEREZ, ANTONIO MARIA
2483 LLUSA PEREZ, CARMEN ESPERANZA
2177 LONGO PIÑA, MARIO HUMBERTO
2055 LONGO TAYAS, EMILCE GLORIA
2149 LOPES, MARIA LAURA
1917 LOPEZ, MONICA MABEL
1791 LOPEZ ALIAS, JOSE FRANCISCO
457 LOPEZ ARRANZ, MARIA PAZ
2414 LOPEZ BURGUETE, MARIA AMPARO
384 LOPEZ GARCIA, JOSE
914 LOPEZ GODOY, ARTURO EMILIO
1007 LOPEZ GODOY, PATRICIO EDUARDO
1009 LOPEZ HERNANDEZ, FRANCISCO
2461 LOPEZ I SALA, Mª DEL MAR
1150 LOPEZ JIMENEZ, JULIAN
1235 LOPEZ LOPEZ, JOSE
1422 LOPEZ LOPEZ, JOSE ANTONIO
763 LOPEZ MORENO, JOSE
662 LOPEZ NAVAS, ENRIQUE
2404 LOPEZ NEVADO, NOEMI
2326 LOPEZ PUMAREGA, CARLOS
2031 LOPEZ RODRIGUEZ, FELICIANO
720 LOPEZ ROURA, JORGE
2626 LOPEZ RUBIN, FERNANDO MARTIN
1478 LOPEZ SANCHEZ, CARLOS
1719 LOPEZ SANCHEZ, GUILLERMO ELOY
686 LOPEZ VALVERDE, ANTONIO
1180 LOPEZ DE RECALDE CAMPAÑA, SANTIAGO
1179 LORENZO PLA GIRIBERT, MONTSERRAT
1397 LORENZO ZAPATA, MIGUEL ANGEL
1213 LOSOVIZ TABACHNIK, HECTOR DANIEL
1394 LOUREIRO PETROCINO, CARLOS MARI.
2415 LOZANO DE LUACES, JOSE ANTONIO
708 LOZANO DE LUACES, LEOPOLDO
689 LOZANO DE LUACES, VICENTE
2731 LOZANO GARCIA, SONIA
2643 LOZANO HERVAS, LUIS
1949 LUCCHINI, RAMON ENRIQUE
1625 LUCEA MARCHADOR, ANTONIO
1506 LUJAN POLO, FRANCISCO JOSE
2207 LUNA BERTRAN, RAUL
872 LUZONDO OLEA, PERLA DEL VALLE
1348 MACAU FABREGA, CARMEN
1933 MACCIO CARLOMAGNO, JAVIER
1776 MACEO GONZALEZ, LUIS EDUARDO
2384 MADRID, CARLOS FAUSTINO
1054 MADRID LABARTA, VICENTE ENRIQUE
378 MAGRANS GARCIA, JUAN BAUTISTA
673 MAINOU CID, IGNACIO
1490 MALAGRIDA BREST, OLGA SUSANA
1420 MALAGRIDA MATONS, JUAN MANUEL
2698 MALAKHOVA, IRINA
2734 MALLAT CALLIS, ERNEST
357 MALLAT DESPLATS, ERNEST
1605 MALLAT I CALLIS, XAVIER
2288 MALLO CAMPS, CAROL
773 MALLOL ESTANY, JUAN
2684 MAMUZIC, MILAN
906 MANAU NAVARRO, CAROLINA
1832 MANDIROLA, GUSTAVO HUMBERTO
1996 MANETTE, ROBERTO HUGO
1538 MANGIOLA, LETICIA MAGDALENA
1658 MANITTO URBIZTONDO, VICTOR RAFAEL
1649 MARAVI POMA, MIGUEL ANGEL
1751 MARCET PALAU, FRANCESC
996 MARCET PALAU, JUAN MARIA
1974 MARCO DE GARRIGA, JOAN PAU
2615 MARCO GALINDO, IRENE
2516 MARCO I CAIRO, FRANCESC XAVIER
777 MARCOS SALAS, MANUEL
1991 MARGARIT ESPUÑES, JAUME
943 MARGITIC, ARTURO ARNALDO
2176 MARIEZCURRENA, GUILLERMO AUGUST
810 MARIN GALINDO, JOSE LUIS
1882 MARINO GORKIN, HECTOR ALFONSO
1976 MARISTANY VILANOVA, JAVIER
1216 MARIÑO, JUAN CARLOS
2689 MARMOL DE LA VEGA, FRANCISCO JA
876 MAROTO RODRIGUEZ, ENRIQUE
1726 MARQUEZ BARGALLO, MONTSERRAT
1733 MARQUINA ANADON, INMACULADA C.
657 MARRERO FARIÑA, CARMEN
2278 MARTI ESPINET, RAMON
220 MARTI FABREGAT, EVARISTO
1613 MARTI I PANE, XAVIER
549 MARTI QUERAL, EVARISTO
259 MARTI RUSCA, SANTIAGO
366 MARTICELLA CANOVAS, JACINTO
2507 MARTIN, GHISLAINE
1565 MARTIN ALVAREZ, ANTONIO J.S.
2706 MARTIN CALLAO, FRANCISCO JAVIER
1260 MARTIN HERRERO, Mª DEL CARMEN
1483 MARTIN ROGER, FCO. JAVIER
2083 MARTINEZ, DELIA DEL CARMEN
1227 MARTINEZ BENAZET, JULI
1777 MARTINEZ CABRUJA, GERARDO MANUEL
1869 MARTINEZ CALZADO, FRANCISCO JOSE
311 MARTINEZ CANO, JOSE
1101 MARTINEZ CORRIA, RAMON
843 MARTINEZ DE LLAGO, ANGEL
625 MARTINEZ DUARTE, CARMEN
1727 MARTINEZ FARGAS, VICTOR
1718 MARTINEZ GOMEZ, TERESITA PATRIC.
2034 MARTINEZ GOMIS, JORDI
2411 MARTINEZ I CAPARROS, ROBERT
2046 MARTINEZ LIZAN, ISABEL MARIA
2582 MARTINEZ LORENTE, ESTEFANIA
1709 MARTINEZ MARTI, MARIA DEL CARME
1439 MARTINEZ MOMPEAN, ANTONIO
491 MARTINEZ MUÑOZ, JOSEP ANTONI
2544 MARTINEZ OSORIO, JAVIER
1368 MARTINEZ RAMOS, LUIS
903 MARTINEZ RODRIGUEZ, JOSE LUIS
2293 MARTINEZ SAMPER, FEDERICO
1971 MARTINEZ SANZ, JOSE MARIA
1366 MARTINEZ SOTOMAYOR, ORLANDO G.
1184 MARTINEZ VILASECA, RAFAEL
1050 MARTINEZ VILLAVERDE, JOSE Mª
2715 MARTOS GIRARD, JOSE MARIA
2295 MARZOA JANSANA, DOLORS
1811 MAS ARMENGOL, Mª CARMEN
520 MAS PEREZ, JOSE LUIS
1975 MAS SAPENA, JOSE LUIS
2554 MASANES DOMINGO, MONTSERRAT
1573 MASDEFIOL PETIT, ANA MARIA
2375 MASDEVALL GALTER, JUDIT
753 MASFERRE I NAVARRO, JOSEP ANDREU
818 MASFERRER SOLDUGA, DANIEL
1670 MASIA FIGUERAS, JORDI
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
1148 MASIP SANTURIO, CARLOS
814 MASIP SANTURIO, SANTIAGO
1283 MASIP VILALTA, EDUARDO
1398 MASSANET JOSE, SERGI
2169 MASTRANTONIO RAMOS, CRISTIAN CA.
268 MATAMALA COTCHU, JOSE
1108 MATAMALA JOAN, ANA
2237 MATAS BONET, ALICIA
2599 MATAS ESTANY, FRANCESC
801 MATAS PAMIES, ALFONSO
1624 MATEOS CORCOLL, FRANCISCO MIGUEL
237 MATEU ARAGONES, ANTONI
1079 MATO TRILL, MARTIN
1687 MATOS, HORACIO ALBERTO
1814 MAURA SOLIVELLAS, Mª ISABEL
2443 MAURI MARTINEZ, EDUARDO
1859 MAURICIO MARTINEZ, JOAQUIN
1217 MAXIMINO, JUAN MANUEL
516 MAYORAL HERRERO, GUILLERMO
2067 MAYORAL TRIAS, MARIA ANGELA
2456 MAÑES MACIAN, FELIPE
2540 MEDINA GARRIDO, FRANCISCO XAVIER
1165 MEDINA GARRIDO, RODOLFO ANTONIO
495 MEDINA SOSA, RODOLFO EMILIO
1306 MEDRANO REÑE, EDUARDO MARIA DE
921 MELGOSA ALONSO, ISAAC
556 MELUS PASTOR, RAFAEL
956 MENA LOPEZ, PILAR
989 MENAL CASANOVA, MARIA JOSE
2159 MENARDIA PEJUAN, BUENAVENTURA
1122 MENDEZ ALAVEDRA, NARCISO
1807 MENDEZ RIVAS, JUAN PAULINO
2018 MENDEZ SALIP, MONICA
2090 MENDIETA FITER, CARLOS
1078 MENDIETA FITER, IGNACIO
791 MENDIZABAL PEREZ, HUGO DANIEL
2477 MENDOZA MORALES, ANTONIO SOCRAT.
2366 MENTA SALA, CRISTINA
863 MERCADE MIR, JOSE
316 MERINO GARCIA, JOSE FERNANDO
1058 MERINO RODRIGO, PEDRO RAMON
2647 MERINO RODRIGO, RAFAEL
1464 MESA MEDINA, FULVIO ALEJANDRO
1268 MESEGUER MOYA, JOSEP
264 MESTRE ARMENGOL, FELIPE
857 MESTRE MARTINEZ, MARIO
1629 MESTRES CORTADELLAS, JOSEP
2636 MEULEY, MICHEL BERNARD
1310 MEYNET, ADRIANA MIRIAM
2558 MIAS I BALAGUERO, ORIOL
1828 MICHELLON, CARLOS EDUARDO
1983 MIGOYA, GUSTAVO FEDERICO
1044 MILLAN CELORRIO, ASCENSION
2360 MINISTRAL MASGRAU, AGNES
1331 MIQUEL TORRENTS, MARIA ISABEL
1352 MIRA MIRA, GLORIA
2700 MIRANDA I RIUS, JAUME
427 MIRAVE GIRALDOS, FELIX
465 MIRAVE GIRALDOS, FRACISCO
2407 MIRAVE MESEGUE, FRANCISCO MANUEL
1256 MIRET CUENCA, SERAFI
2712 MIRO CUGAT, JUAN MANUEL
2007 MIÑANO VILLALOBOS, EMMA LIS.
2194 MOGGIANO, JUAN CARLOS
1311 MOIZE, GERARDO
2669 MOIZE ARCONE, LAURA VICTORIA
2451 MOLINA AGÜERO, CECILIA STELLA M.
2358 MOLINA AYALA, Mª JESUS
2460 MOLINA CASAJUANA, AUGUSTO
1369 MOLINA CORAL, ANA
861 MOLINA GARCIA, JOAQUIN
1985 MOLINER, BERNARD EMILE ROBERT
2430 MOLINER BERNADES, SILVIA
1332 MOLINS GASCO, FRANCISCO JAVIER
1004 MOLINS MENDOZA, SALVADOR
1688 MOLLAR GIMENEZ, MARIA MERCEDES
290 MOLLEDA MEDRANO, NORBERTO
1037 MONNER DIEGUEZ, ANTONIO
1092 MONROSET FABREGAS, CARLOS
31 MONROSET GUILLEN, JOSE
1043 MONSALVE DELGADO, LUIS GONZALO
2529 MONTAL ROSELL, JOSEP
1229 MONTALVO LOPEZ, EDWIN
1499 MONTANE, JUDITH IVONNE
1470 MONTAÑA I PONSA, AGUSTI
337 MONTAÑA TUSET, JOSEP ORIOL
1383 MONTAÑES GARCIA, TOMAS ANTONIO
713 MONTE MANI, AGUSTIN
2359 MONTERRUBIO BERGA, MARGARITA
1498 MONTES, RAUL ANIBAL
2439 MONTES CARVAJAL, DAMASO
1546 MONTES NAVARRO, RAFAEL
807 MONTOY SANTACREU, MARIO
1493 MONTSERRAT, MYRIAM RUTH VIVIA.
2300 MOR MOMBLAN, MARCOS
233 MORA OCTAVIO DE TOLEDO, MANUEL
944 MORAGAS ENCUENTRA, JOAQUIN IGNA.
503 MORAL CEBOLLADA, JOSE EMILIO
842 MORAL GOMEZ, CARLOS
2448 MORAL MARTINEZ, SONIA
A N N E X V I
92
Llista de col·legiats
1722 MORALES, VIVIANA MARCELA
2618 MORALES PEREZ, DAVID
2530 MORALES PEREZ, EVA
1626 MORELL OLIVE, MONTSERRAT
2044 MORELLO CASTRO, SERGIO
1471 MORELLO CUBELLS, JOAN
1820 MORENO, SERGIO ALBERTO
760 MORENO BERNABEU, JOSE LUIS
2473 MORENO I ESQUES, JOSEP ESTEVE
1866 MORENO PARRA, MARIA ELENA
1230 MORENO PERONA, RAMON
2624 MORERA I CASTELL, JOAN PERE
1130 MORERA SOLASEGALES, AGUSTIN
990 MORET SERRALTA, ANTONIO
1221 MOSTACERO MIGUEL, FRANCISCO JAVIER
935 MOSTOVICH STOCHIK, MOISES
2260 MOTA VALERI, Mª EUGENIA
2264 MOUKHMALJI BUSS, MAJD EL DIN
1280 MOYANO MONTOYA, FRANCISCO
187 MOZO CRUILLES, JUAN
1854 MUGICA BOVE, EUSEBIO
1700 MUIÑOS MAESTRO, JOSE LUIS
1973 MULLER BARBAT, JORGE DE
2528 MUNSTERMANN, KLAUS
2523 MUNUERA OJAOS, FRANCISCO JOSE
2475 MUNUERA OJAOS, GENOVEVA
649 MUR GASOS, MANUEL
2589 MUR JUSTE, FERNANDO
2183 MUR TORNE, MARIA LUZ
992 MURATORE HERRERA, FERNANDO HUGO
744 MURILLO CABRE, FRANCISCO
844 MURTRA FERRE, JAIME
1880 MURTRO SANS, GEMMA
2058 MUSSANO, LUCRECIA MABEL
869 MUSSOLINI ALFONSO, HUMBERTO A.
1233 MUXI MONER, ANNA
1728 MUÑOZ BISSIE, MARIA JESUS
1503 MUÑOZ GONZALVO, RAFAEL
2639 MUÑOZ-TORRERO LOPEZ-IBARRA, ALB.
1744 NADAL FAIG, JOSEP LLUIS
303 NADAL VALLDAURA, ANTONIO
1679 NAHMANOVICI, JORGE MARIO
1632 NAUMOV NAUMOVA, DMITRI ANATOLIE.
2474 NAVALON CODINA, FELICIANA
244 NAVARRO FERRERO, JOSE
1475 NAVARRO MAJO, GUADALUPE
852 NAVARRO MAJO, JAVIER
569 NAVARRO MAJO, JOSE LUIS
854 NAVARRO NADAL, MARIA ISABEL
2309 NAVARRO QUESADA, FRANCISCO JAVIER
2267 NAVARRO SANZ, PILAR
1187 NAVARRO SOTO, GABRIEL
765 NAVASCUES BELTRAN, IGNACIO GONZ.
675 NAVAU LLUCH, CARMEN
922 NAVES GAYA, JAUME
904 NAZARENO DAVID, CARLOS RAMON
970 NEGRE ROSELL, MIGUEL
2014 NEVOT GONZALEZ, MARIA CRISTINA
858 NIN FIGUERAS, JAUME
383 NIN TRAYNER, JAIME
439 NOGAREDA FERRER, PERE
894 NOGUEIRA LAZARA, RICARDO
1378 NOGUER CASTELLVI, MIGUEL
305 NOGUER LLERANDI, JOSE
1019 NOGUERA DE LA MUELA, RAFAEL
313 NOGUERA MASSA, ANTONIO
2390 NOGUERAS BAYONA, JOAQUIN
1188 NOGUERAS CLEMENTE, JOAQUIN PABL
1863 NOMEN TORRES, JAIME L.
2716 NORDBECK FERRAZ, ARIADNA JOSEFA
2392 NOVELL COSTA, FERRAN
1618 NOVELLAS CANOSA, NURIA
952 NOVELLAS GONELL, JULITA
1008 NUÑEZ FERREYRA, BERTICO ANTONIO
2111 NUÑEZ FUENTES, RUTH LOURDES
946 NUÑEZ MIQUEL, JOSE MARIA
1299 OBRADORS GIRO, DOMINGO
2252 OJEDA HERNANDEZ PERESTELO, LUIS
2701 OLIU ROVIRA, JORDI
1138 OLIVA DARNES, JOSEP
1936 OLIVA DIEZ, JOSE MARIA
2199 OLIVAN ROSAS, GLORIA
1109 OLIVE MONCHO, CARLOS JOSE
1061 OLIVE MONCHO, JORDI
831 OLIVE RODRIGUEZ, JOSE ANTONIO
1585 OLIVER PEREZ, SUSANA DEL VALLE
545 OLIVERES FOLGUERA, JUAN
2487 OLIVEROS LASDIEZ, ROBERTO
1203 OLIVIERI MAYDANA, ESTELA MARIA
936 OLIVIERI MAYDANA, JUAN DOMINGO
117 OLLE CLARAMUNT, Mª DEL CARMEN
1206 OLMEDO, DIEGO LUIS
551 OMS LLOHIS, JOSEP IGNASI
955 ONCHALOS GUBITOSI, JUAN CARLOS
2203 OREJUDO MARTINEZ, ALBERTO CARLOS
2678 ORIBE MUGURUZA, DANIEL
2584 ORIVE TINOCO, CRISTINA
695 ORO ESPINOLA, VICTOR ROLANDO
306 ORRI PERICH, JORGE
994 ORRIOLS ARUMI, MIQUEL DE LOS SA.
712 ORRIOLS BORDAS, FRANCISCO DE AS.
2651 ORTEGA PEREZ, FRANCISCO
1271 ORTEGA MONASTERIO GASTON, RAFAEL
2534 ORTEGO ABELLA, MARTA
454 ORTEGO RIVERO, MARIANO
2722 ORTIGOSA RUIZ, JUAN FRANCISCO
2562 ORTIZ BARAHONA, FERNANDO
399 ORTONEDA MORETO, JOSE
883 OSES CORTILS, RAMON
522 OSORIO GULLON, JOSE ANTONIO
2517 OSPINA MORENO, SANDRA JEANETTE
1507 OSQUIGUIL, EZEQUIEL, MARIA
1196 OSTROWICZ KUSCHNIR, DANIEL IGNACIO
2687 OSUNA FUGUET, MARIA JESUS
2047 OTAL MATEO, VALENTINA
827 OTAOLAURRICHI FERNANDEZ, JOSE
1677 OTERO, CARLOS ALBERTO
2686 OTO MARIA, PILAR NURIA
2305 PABLO GONZALEZ, Mª PILAR DE
751 PACHECO FERNANDEZ, EDUARDO
2490 PACHECHO PUENTE, Mª BEGOÑA
1215 PACHON FARIAS, MARTHA SUSANA
2186 PADILLA CEREZO, FLORENCIO
1473 PADROS CASALINS, SILVIA
2094 PADROS CRUZ, ESTEBAN
591 PADROS DE PALACIOS, ESTEVE
602 PADROS FRADERA, ALEJANDRO
498 PADROS FRADERA, EDUARDO
2131 PADROS SERRAT, EDUARDO
2362 PADROS SERRAT, JOSE LUIS
2333 PAGES FORTIS, FELIX
1182 PAGES HERRERA, FRANCISCO FIDEL
1698 PAGLIARECCI FEDERIKE, ANALIA MO.
2494 PALACIN FEIXA, ANTONIO JUAN
2579 PALACIO LANGUIL, JOSE CARLOS
671 PALASI LOPEZ, ANTONIO
1707 PALENCIA VILLAR, JORGE
2679 PALLACH PARDO, MONTSERRAT
129 PALLARES PONS, RENATO
2052 PALLAS NOGUERAS, ANGEL
1173 PALLAS TORRES, MARIA DOLORES
817 PANTOJA VERA, ALFONSO
1344 PARDO FLIX, GLORIA
1051 PARDO PUERTOLAS, MARIA ANGELES
514 PARDOS BAULUZ, VICENTE
599 PARDOS QUELLENBERG, ARTURO
962 PAREDES GARCIA, JORDI
1241 PAREJA PANE, GERMAN
2426 PARERA TURULL, LLUIS
1052 PARES SALES, MARGARITA

2125 PARIENTE GUZMAN, MARIO ABELARDO
2714 PARIS CENZANO, JORDI
1116 PARIS PEREZ, JUAN
407 PARISI VILA, JOSE
2290 PASALODOS GIBERT, RAFAEL
413 PASALODOS MIRALLES, RAFAEL
273 PASCUAL ARNAL, JOSE MARIA
1081 PASCUAL FERNANDEZ, MARIA ISABEL
2017 PASCUAL TRIA, RUTH
2100 PASQUIN COMALRENA DE SOBREGA, S.
2388 PATIÑO ILLA, CRISTINA
1544 PAYAN RODRIGUEZ, LIBIA ARGENTINA
2057 PEDERNERA, ROSA ELIDA
2273 PEDRO SANCHEZ, FRANCISCO JAVIER
1223 PEDROL BATLLE, JOAN CARLES
926 PEDROLA MAS, DAVID
2051 PEDROSA MIQUEL, JUAN MANUEL
2433 PEIRANO CALLIANO, MASSIMO
2538 PEIRAU RUBIO, BUENAVENTURA
354 PEIX GARCIA, RAMON
676 PEJOAN PAGES, CARLOS
2640 PEJOAN PAGES, SANTIAGO
1653 PELAEZ DE LOÑO, ENRIQUE
1969 PELAGATTI DE SCALCIONE, VIVIANA
988 PELEGRINA GOMEZ, SUSANA
1810 PENADES CARCELLER, LAURA
758 PENDAS HERNANDEZ, JUAN
1790 PERAIRE ARDEVOL, MARIA
376 PERAIRE BRUGAROLAS, ENRIQUE
1360 PERALTA IBARS, JOSEFA
2428 PERAZA CARDOZO, FERNANDO CESAR
1248 PEREA RODRIGUEZ, IGNACIO
567 PEREJOAN ROUCH, JORDI
682 PEREJOAN ROUCH, MARIANO
1322 PERERA GRAU, RAMON
2120 PEREYRA, PATRICIA SANDRA
731 PEREZ ALVAREZ, JOSE LUIS
536 PEREZ ARCINIEGA, JESUS
1447 PEREZ CARAZO, RICARDO
1459 PEREZ CEBALLOS, INOCENCIO
1919 PEREZ I SANCHEZ, JOSEP
2347 PEREZ MARQUINA, ROSA Mª
1650 PEREZ MARTINEZ, JOSE MIGUEL
1597 PEREZ MIRALLES, IGNACIO
2302 PEREZ MORENO, JUAN JESUS
2193 PEREZ MUÑOZ, Mª ISABEL
2092 PEREZ PETREÑAS, FELISA
1168 PEREZ TORTOSA, RAMON
2255 PEREZ VARGAS, TOMAS JUAN ELIAS
651 PEREZ ALARCON ONETO, EDUARDO
2348 PEREZ DE ROZAS RUIZ DE GAUNA, M.
1073 PEREZ MAÑANET TRALLERO, EDUARD
277 PEREZ PORRO GARCIA, ALBERTO
779 PEREZ PORRO LOPEZ, ALBERTO
1850 PEREZ PORRO LOPEZ, OLGA
2210 PEREZ-SOLER CASALS, AGUSTI
473 PERICOT AYATS, JOSEP
2575 PERNAS PUENTE, JOSE ANTONIO
2343 PEROTE SUAREZ-RIVERO, JAVIER
2217 PERRIER, JEAN
1737 PESSARRODONA PERARNAU, PERE
2179 PETIT, CLAUDE
1825 PETRINI, CLAUDIO WALTER
2303 PEY VILLAREJO, FRANCISCO JOSE
1681 PEYRE COSTANZO, NELIDA JOSEFA
1876 PEÑA ARIAS, YVONNE DEL CARMEN
582 PEÑA DE ODRIOZOLA, MARIA TERESA
1778 PEÑA TAVERAS, JOSE ARISMENDY
823 PFAFF MARTORELL, JUAN FCO. DE
934 PI URGELL, JUAN
1582 PICCOLI SCHIRCH, MARIA TERESA
2143 PICHARDO SALVADOR, MANUEL RAMON
2097 PIE JUSTE, MARIA
1407 PIEN, DIEGO MARTIN
961 PIERA MONTES, JOSE
2402 PIERRE, JEAN-MARIE
608 PIFARRE BARQUE, SALVADOR
430 PIFARRE SANAHUJA, ENRIQUE
1779 PIMENTEL FERMIN, MERCEDES ARQUI.
701 PINA RAMON, FRANCISCO
2543 PINOS FRANCO, Mª SOLEDAD
2620 PINTADO BOIXADOS, ENRIC
1951 PIQUE, AGUSTIN
1088 PIULACHS CLAPERA, JOSEP ORIOL
815 PIÑAS TONDO, RAMON
1639 PIÑEIRO LEMOINE, RICARDO
1325 PIÑERA PENALVA, MANUEL
789 PIÑOL BARRUFET, JORDI
1340 PIÑOL CAMAÑO, ARTURO
1085 PIÑOL FELIS, FERNANDO
444 PLA BERNALDEZ, CARLOS
547 PLA BRU, ERNEST
1856 PLANA DE VIALA, ENRIQUE
1385 PLANA MONTAÑA, MARC
1292 PLANAS BORRELL, ENRIQUE
2504 PLANAS SANCHEZ, JOSE
1885 PLANDOLIT ARMENGOL, ANTONI DE
2664 PLANELLES SALVANS, XAVIER
1414 PLANELLS LLATAS, ALBERTO
2535 PLASS RODELLAS, FRANCISCO JAVIER
A N N E X V I
93
Llista de col·legiats
2072 POGLIAFITO, CARLOS ALBERTO
1576 POLIZZI, OMAR ALFREDO
1371 POLO BORDONABA, ENRIQUE
1852 POMAR BAEZA, ALVARO JOSE
1845 POMAR BAEZA, MARIA DEL CARMEN
459 PONS GOMEZ, MERCEDES
2492 PONS PRAT, MONTSERRAT
2082 PONT NESTA, FCO. JAVIER
2139 PORRA, PATRICK ANDRE
768 PORTA DINARES, JORGE
2374 PORTA FARRAN, ANA Mª
819 PORTA JORBA, JOAQUIN
2146 PORTA PAMPLONA, LIDIA
830 PORTA PARCERISA, MANEL
1575 PORTILLO, MARIA MARTHA
363 POU BELLOSTA, LLUIS
1141 POU FERNANDEZ, RAIMON
523 POU VIDAL, ENRIC
2334 POURE, JEAN CLAUDE
2697 PRATS ARMENGOL, JORDI
381 PRATS TRIAN, JORDI
2022 PRECIOSO AMOROS, JOSE LUIS
1689 PRETTO CRUZ, MATILDE
1087 PRIO MIRAVET, Mª CARMEN
2667 PUEBLA BLASI, MIREIA
1434 PUELL I VALLES, EZEQUIEL
1166 PUENTE VAZQUEZ, ANGEL CARLOS
2156 PUEYO FERNANDEZ, LUIS
696 PUGACH, ARTURO OSVALDO
1377 PUIG BRUFAU, MARIA NIEVES
2637 PUIG MASANES, MONTSERRAT
2101 PUIGDEMASA NOVES, Mª ELENA
1114 PUGIDOLLERS BOURGEACQ, BEATRIZ
1396 PUIGDOLLERS PEREZ, ANDRES
2042 PUIGMAL CARRERAS, ROSA LAURA
1945 PUIGREFAGUT CAGIGOS, GUZMAN
1922 PUIGSERVER MIR, MIGUEL
721 PUJALS FERRUS, FCO. DE SALES
2188 PUJIULA JUNCA, MARIA
208 PUJOL COMAS, JAUME
1002 PUJOL MASSAGUER, Mª MONTSERRAT
1562 PUJOL NIÑEROLA, XAVIER
2395 PULGAR ESPIN, PEDRO
2381 PULIDO I MARTI, MARTA
1966 PUMAROL LEONOR, CELIDED DEL AMP.
1135 PUMAROLA SUÑE, JOSE
1265 PUYAL CASADO, MARGARITA MARIA
757 PUYUELO CAPABLO, JOSE LUIS
450 PUYUELO PUYUELO, ANGEL
972 QUERALT ARQUE, RAMON
2011 QUERALT HERMS, FRANCISCA
1149 QUEVEDO ADAN, SANTIAGO
2099 QUEVEDO TERRE, MARIA EULALIA
1554 QUI FONTANALS, JOSE
1875 QUINTANA AGUILERA, DIEGO
2633 QUINTEROS BORGARELLO, AUGUSTO
144 QUITLLET GILIBET, ANTONIO
1026 RABAGO AGUILON, Mª ISABEL
1673 RABOTNICOFF, FLORA DEBORA
650 RADA IGUZQUIZA, JULIO
1857 RAGA I SERRA, JOAN
2263 RAGA PERALES, BEATRIZ
781 RAGA SERRA, JOAQUIN
1930 RAGUSA, OSVALDO ANGEL
2243 RAIBAUT, ALAIN FRANÇOIS
2132 RAIS SZERMAN, ALICIA TERESA
2166 RAMIREZ ECHEGARAY, CLELIO HORAC.
2591 RAMIREZ LOPEZ, PURIFICACION
1452 RAMIREZ RAMIZ, FCO. ALBERTO
2164 RAMIREZ SANCHEZ, MANUEL
1622 RAMIRO ZANON, AZUCENA
2449 RAMON MONTSERRAT, ROSA MARIA
1568 RAMOS BERTRAN, GUZMAN
2642 RAMOS MUÑOZ, CARLOS
565 RANZ DIEZ DE ARTAZCOZ, ISRAEL
835 RASCHE EGAÑA, DOLORES TERESA
481 RASPALL MARTIN, GUILLERMO
1809 RATTO, DIANA CECILIA
2317 RATYÑSKI, LUDMILLA
1643 REAL ALLAN, RICARDO ARIEL
531 REAL MAS, FRANCISCO
2074 REBELLA LOPEZ, LUIS GABRIEL
949 RECUERO DE PEDRO, FLORENCIO
225 REHDER JIMENEZ, GUSTAVO
1865 REHDER MOLINE, JOSE ANTONIO
1522 REHL, SIBILA
386 REIG COMELLA, JUAN
367 REIMAT MONTULL, EMILIO
1123 REINA CALDERON, JOSE MANUEL
1386 RELATS ROCA, JOSE MANUEL
1333 REQUENA PEREZ, ANTONIO
592 RETANA CASTAN, MARIA ISABEL
485 REVERTER BALADA, RAMON
1158 REVILLA BRIONGOS, AGUSTIN
1539 REYES, RUBEN FRANCISCO DE L.
2138 REÑE ESPINET, RAMON
1907 RIAL SERODIO, PABLO
986 RIART EYRE, MARIA INMACULADA
981 RIBA FAURA, JORGE
940 RIBAS DEIX, JOAN
1335 RIBAS DEIX, OLGA
905 RIBAS MATEOS, MANUEL
1403 RIBAS TENA, ANDRES
411 RIBERA LLANGORT, CARLOS
2023 RIBERA LLOVERA, CARLES
849 RIBERA URIBE, JOSE MANUEL
886 RIBES RIUS, JORDI
2254 RIBET HUGUET, MARIA CRISTINA
2495 RIBOT I PORTA, JOAN Mª DE
786 RIBOT TARGARONA, JOSE DE
2231 RIERA HERVAS, EDUARD
848 RIERA PUIG, MONTSERRAT
2198 RIERA PUJOL, XAVIER
584 RIERA VENTURA, FRANCISCO
2455 RIEROLA ALIBES, PILAR
628 RIEROLA ROQUE, JOSE
469 RIESCO HERNANDEZ, JOSE
2702 RIHAN ALDAIFI, GHAZI MOHAMED
1634 RINCON GALLARDO BAEZ, CARLOS GE
1682 RIOS RODRIGUEZ,MARIA CECILIA D.
2335 RIPOLL LLOPART, VICENTE
1356 RISA CORTINA, JORGE
373 RIUS GRIÑO, FERNANDO
1444 RIUS PASTOR, JOAN
2542 RIVAS MATOS, JOSE JOAQUIN
1302 RIVERA BARO, ALEJANDRO MIGUEL
1338 RIVILLA PALACIO, MIQUEL ANGEL
2708 ROBACH, JEAN-MICHEL
1418 ROBAU GASSIOT, ANA MARIA
2491 ROBERT, JEAN MICHEL
2661 ROBLEDANO VICENTE, MARIA LORETO
1766 ROBLEDO GIL, MIRIAM MABEL
1442 ROCA BURES, RAMON
1898 ROCA JORNET, RAMON
1318 ROCA JULIACHS, JAIME
2344 ROCA PIQUE, LOURDES
784 ROCA DE VIÑALS ITURRIAGAGOITIA
1055 ROCHE MONTERDE, PASCUAL
368 RODEJA DE LAS HERAS, FRANCISCO
1651 RODEJA ROCA, FRANCISCO
2110 RODRIGUEZ, JAVIER ENRIQUE
2170 RODRIGUEZ, MONICA BEATRIZ
2459 RODRIGUEZ ANDUJAR, DOLORES
2124 RODRIGUEZ CABEZA, MARIA OLGA
2223 RODRIGUEZ CIURANA, JORGE JUAN
1023 RODRIGUEZ DEHAES, JOSE ADEMAN
1904 RODRIGUEZ GIMENO, Mª DOLORES
2284 RODRIGUEZ HARO, SILVIA
699 RODRIGUEZ INFANTE, JOSE EMILIO
2387 RODRIGUEZ LECOQ, NATALIA
Memòria COEC 1991/1994

Memòria COEC 1991/1994
1977 RODRIGUEZ LEDESMA, Mª ESTHER
1883 RODRIGUEZ SANAHUJA, JAUME
2587 RODRIGUEZ SILVERA, LETICIA MERC
1384 RODRIGUEZ SOL, MARIA
578 RODRIGUEZ TORRENT, MANUEL
1829 RODRIGUEZ ZIA, RUY DIEGO
2162 RODRIGUEZ DE LA R. LOPEZ, Mª DE
2397 RODRIGUEZ DE LA RIVE CAMPILLO,
423 ROIG AMEZAGA, JOSEP MARIA
1593 ROIG CAYON, MIGUEL
1086 ROIG CUBINO, PEDRO
610 ROIG HUERTA, ALEJANDRO
1125 ROIGE ADELL, JOAQUIN
1142 ROJO MIRABET, ERNESTO
452 ROLDAN REIG, ANTONI LUIS
2399 ROMAN RUIZ, MANUEL JOSE
1530 ROMANO GUIDA, JUAN JOSE
911 ROMANS DE FONSDEVIELA, JAIME
1228 ROMEO GARCIA, ALEJANDRO
2337 ROMERA GONZALEZ, YOLANDA
1284 ROMERO BAÑOLAS, GONZALO
2294 ROMERO BOBILLO, ESTHER
435 ROMERO FARGAS, PEDRO
2232 ROS ASMARAT, ROSA MARIA
504 ROS SANCHEZ, ANTONIO
2732 ROSA GAY, MARIA CRISTINA DE LA
1469 ROSARNO, ROBERTO
2502 ROSELL I JUVILLA, RAMON
2619 ROSELL OLIVA, JOSEP
826 ROSELL SOLE, MONTSERRAT
1438 ROSELLO LLABRES, JAVIER
1894 ROSELLO RODOREDA, MIREIA
2505 ROSENBERG, RUBEN ALEJANDRO
1192 ROSETTI MANACORDA, CARLOS ROBERTO
1855 ROSINACH MONTEGUT, Mª ESTHER
820 ROURA FERNANDEZ, GLORIA
2418 ROVELLO MONTALBAN, JOAQUIN
1367 ROVER, ALEJANDRO ENRIQUE
604 ROVIRA FARRE, SANTIAGO
2163 RUATA SALAMERO, BLANCA
2351 RUBER DE LOS SANTOS, JOSE RAMON
1432 RUBIANES ARTURO, FRANCISCO
797 RUBIN DE CELIS PABA, ALVARO
1627 RUBIO DOMENECH, LUIS JAVIER
2560 RUEDA MERIDA, JOSEFA DEL PILAR
837 RUIZ BAYON, ERNESTO DOMINGO
589 RUIZ CORREAL, JAIME
1849 RUIZ DIAZ, ANTONIO JOSE
2590 RUIZ JORDAN, SALVADOR
1706 RUIZ JUSMET, JOSE LUIS
1091 RUIZ MANRIQUE, JUAN JOSE
1943 RUIZ MILLET, JOSE MARIA
732 RUIZ MIRETE, PEDRO
1606 RUIZ PINO, SANTIAGO
1167 RUIZ RAMIREZ, HERNAN LEONEL
1517 RUIZ RUIZ, FRUCTUOSO
1042 RUJELES LOPEZ, MAGDA ELENA
1743 RUMEU MILA, JUAN
2224 RUSTULLET MAÑE, OLGA
2107 RUTMAN, CLAUDIO ROBERTO
394 RUZ HERRERA, FRANCISCO
2518 SABATE BARBERO, MONTSERRAT
2707 SABATE LLOBET, CARLOS
1847 SABATER CAMACHO, FRANCISCO
1343 SABATER COROMINAS, JORDI
338 SABATER ESPLUGAS, ALFREDO
1725 SABATER GONZALEZ, VALERIA
224 SABATER GORNALS, JOAQUIN
328 SABATER PUIG, REMEDIOS
1382 SABATER RECOLONS, MARIA DEL MAR
1712 SABRIA I RIUS, JOAN
2116 SACOTO NAVIA, KETTY
1758 SACOTO NAVIA, MARIANA
2261 SAENZ JORDAN, GUILLERMO
723 SAEZ PENOUCOS, JESUS
1826 SAGUER CASACUBERTA, TERESA MARI
925 SAINT PRIX BECRIT, CLAUDIO DONA
490 SAINZ GONZALEZ, ALBERTO
446 SAINZ OLALLA, FRANCISCO
581 SAINZ OLALLA, PEDRO
489 SAIZ SAIZ, JULIAN ANTONIO
1512 SALA BOSSY, ROSA
871 SALA MILLA, PEDRO
2630 SALA PUIG, IGNACIO
656 SALAGARAY BALDELLON, VICTOR MAN.
464 SALAGARAY LAFARGUE, ALEJANDRO
1862 SALAS I ECER, FERNANDO
575 SALAVERT GIRONA, AGUSTI
984 SALCEDO SERRANO, CLOTILDE
1279 SALES SEGARRA, ANTONIO
973 SALOMO FONOLL, CARLES
278 SALOMO MINGUELL, COSME
298 SALOMO MINGUELL, JOSE LUIS
762 SALOMO SANCHEZ, COSME
1277 SALSAS LEROY, ALINE
1510 SALSE BELLET, FRANCESC
661 SALSENCH CABRE, JOAN
2322 SALVA MOLINS, JOAQUIM
1139 SALVA MOLINS, MARIA LUISA
1323 SALVADOR PLANAS, CARLOS DE
A N N E X V I
94
Llista de col·legiats
1504 SALVANY SOLSONA, SALVADOR
2406 SALVATIERRA LOPEZ, CRISTINA
2393 SAMPERE I FARNES, GEMMA
710 SAMSO MANZANEDO, ANTONI
776 SAMSO MANZANEDO, JORDI
312 SAMSO RABASA, ANTONIO
1690 SANABRIA VILLAZON, OLGA ISABEL
2205 SANAHUJA FIGUERAS, Mª CARMEN
374 SANCHEZ BABOT, JOSEP
1278 SANCHEZ BONET, LUIS
1764 SANCHEZ ESPAÑOL, HECTOR MANUEL
1319 SANCHEZ GARCES, MARIA DE LOS AN.
2670 SANCHEZ LOPEZ, MONTSERRAT
1666 SANCHEZ MONTAÑA, MARIA PILAR
874 SANCHEZ MOYA, MANUEL
1465 SANCHEZ PEREZ, GLORIA ALTAGRACIA
618 SANCHEZ PUJOL, JOAN ANTONI
1715 SANCHEZ SALES, VALENTIN JOSE
1741 SANCHEZ SOLER, LUIS ALBERTO
1623 SANCHEZ TORELLO, PEDRO LUIS
409 SANCHEZ CABALLERO LE BRET, ANTONIO
2666 SANCHO ESCOBAR, SONIA
2520 SANCHO I VILLAR, CARLES
1308 SANCHO LOPEZ, JOSE RAMON
1261 SANCHO SOTO, JOAQUINA MARIA
1415 SANCHO TRIGO, JOSE MARIA
1944 SANFELIZ ZURITA, MARIA PILAR
1118 SANGENIS TORRENTS, EMILIO
2695 SANJAUME I FARRES, ELISABET
150 SANMARTI RIGOL, FRANCISCO
247 SANMIQUEL FORTUNY, RAMON
2342 SANMIQUEL FURIO, RAMON
390 SANTAEUGENIA PUJOL, SEBASTIAN
841 SANTAMARIA MOLINA, MARIA PILAR
1075 SANTIBAÑEZ CARRASCO, CARMEN PAZ
2157 SANTOS ALEMANY, ANTONIO
2129 SANTOS ALEMANY, MARIA TERESA
1446 SANTOS ANADON, ENRIQUE CARLOS
1879 SANTOS CARBAJO, JESUS
1198 SANTOS GALVAN, ADRIANO RAFAEL D
1320 SANZ CAMARA, JOSE LUIS
736 SANZ JOU, LUIS
262 SANZ SAINZ, FRANCISCO
636 SANZ VILANOVA, FRANCISCO
2127 SARD SANCHEZ, JAIME
1800 SARDI CATALAN, LUIGI
594 SARRET MARIN, JOSE MARIA
1767 SARRIEGUI, GERARDO DELFOR
1362 SARTORIO DUBINI, ADRIANA MARIA
1840 SASTRE ALMELA, LUIS
853 SASTRE MULET, JOSE RAMON
365 SAUMELL PALACIOS, JOAN
2187 SAURINA CANALS, Mª ASSUMPCIO
754 SAURINA TORRENT, JUAN
1342 SAYOS GINESTA, RAMON
1918 SCALCIONE, CARMELO ANGEL
727 SCHALLER, ALCIDES PERFECTO
900 SCHEININ BLUGERMAN, OFELIA RENE
2059 SCHIAVONI, DONATO JORGE
2075 SCHROEDER EBERHARD, PABLO
1577 SCOPPETTUOLO, MARIA SUSANA
462 SEBASTIA VIDAL, MIGUEL
1474 SEBASTIAN GARCIA, ALFONSO
505 SEBASTIAN MARTIN, PASCUAL
1958 SEGAL, JORGE RUBEN
1379 SEGALA TORRES, MARIA ISABEL
612 SEGOVIA ALCALA DEL OLMO, JOSE
887 SEGUES PIQUE, CARMEN
670 SEGUI LANFRANCO, JOSE MARIA
2657 SELLABONA I BUCH, ELISENDA
2279 SEMUR SOLE, LLUIS
1297 SERENA MORELLO, JOSE LUIS
995 SERRA AMENGUAL, SEBASTIAN JOSE
809 SERRA CENTELLES, Mª DEL CARMEN
1375 SERRA DE FORTUNY, CARLOS
2320 SERRA I MASFERRER, ANTONI
1798 SERRA I ROBERT, GASPAR
80 SERRA MARTI, JOAN
2027 SERRA MARTINEZ, MARIA EVA
2527 SERRA MUÑOZ, ALEJANDRO
2275 SERRA OLLER, Mª EMMA
456 SERRA PINTO, JUAN
2356 SERRA RENOM, IGNACIO
1372 SERRA RENOM, MARIA TERESA
2073 SERRANO, NOEMI CLAUDIA
1443 SERRANO BAIGET, CLAUDIO
340 SERRANO CERCOS, JUAN
2282 SERRANO MARTINEZ, JOSE
692 SERRAT ARTAJONA, EMILIO
646 SERRAT ARTAJONA, FCO. JAVIER
1110 SERRAT CABALLERIA, ANA MARIA
728 SERRAT CABALLERIA, JOSE MANUEL
1399 SERRAT CABALLERIA, MARGARITA MI.
173 SERRAT JUNCA, PELAYO
1120 SERRATO CORREAS, MANUEL
1175 SERVAT JANE, MARIA MERCEDES
1757 SEVILLA, ANIBAL SERGIO
1262 SIBINA TOMAS, TERESA
1902 SICILIA TEJADA, JUAN CARLOS
1660 SILVERA PORTAS, MARIA CRISTINA
966 SIMARO, JUAN CARLOS
2172 SIMIONI, JAVIER ADOLFO
1380 SIMO GIMENO, FERNANDO
1759 SIMOES, EDGARD FAGUNDES
1391 SIPERMAN, CARLOS ALBERTO
2413 SIQUES JOFRE, PERE
293 SIQUES REIG, PERE
1494 SIRI, MARCELA ALEJANDRA Mª
110 SITGES CARBONELL, JOAN
1326 SITGES I ROSES, FRANCESC XAVIER
2511 SITJA BOBADILLA, HERENA LAURA
500 SITJES RIERA, AGUSTI
1305 SIXTO TAPIA, NICOLAS
2178 SMELT, ALLAN FREDDY RAMON
1461 SOBOT, ORLANDO ROBERTO
2378 SOL SEGARRA, EVA
2724 SOL SOLANO, ROSARIO DEL
2104 SOLA, JORGE ANTONIO
2565 SOLA MUGUERZA, JUAN ANTONIO
2641 SOLA VICENS, LLUIS
2325 SOLANAS I ESQUERRA, MARÇAL
2549 SOLANES MARTINEZ, NURIA
1911 SOLANS BUXEDA, RAFAEL
1647 SOLE, LIDIA PILAR
1016 SOLE LLORT, RAMIRO
1934 SOLE SANTOLL, NEUS
2319 SOLE SUST, JOAN
1300 SOLE TOMAS, JOSE
2081 SOLER CAÑETE, UBALDO RAMON
2444 SOLER GUITART, MONTSERRAT
579 SOLER OBRADORS, JOSE LUIS
724 SOLER TALENS, JUAN
630 SOLERNOU GALTES, DAVID
1914 SOLIVA GARRIGA, JOAN
1843 SOROKING, VIKTOR
1903 SORRIBAS NAVARRO, JUAN ANTONIO
2457 SOTO BALLESTEROS, Mª DOLORES
2160 SOTO CESAR, FRANCISCO JOSE
2730 SOTO JOB, MILAGROS JOSEFINA
170 SOTORRA GOLDARAZ, JUAN MARIO
740 SPA MATAS, FRANCISCO
2469 STAAR, DANIELA
1830 STAMATI, JORGE LUIS
882 STAMPA GIRALT, LUISA
1208 STANISLAVSKI SELISNOFF, ARNOLDO
1195 STASZCZYSZYN PERAZOLO, ALDO VIC.
1209 STATILE VILLA, ALFREDO
846 STERPETTI PAGLIARICCI, RODOLFO
1286 SUANA HUMIA, MARIA MONTSERRAT
1815 SUBIRA PIFARRE, CARLES

1303 SUBIRA TROGAL, RICARDO
380 SUGRAÑES BARBARA, MIGUEL
1351 SUMOY DIAZ, JORGE
315 SUROS FORNS, EUGENI
2370 SUÑOL MAGRET, SILVIA
400 SUÑOL PEIX, JAIME
674 SUÑOL PERIU, LUIS
2158 SUÑOL STUMPE, ICIAR
2048 TABOADA CASTRO, MONICA MARIA NI.
2012 TALLO CATARINEU, CRISTINA
468 TAMBO IÑIGUEZ, CECILIO
562 TARRES CAMI, CARLOS
770 TASSO PEREZ, ANTONIO
2171 TAVERAS CASTRO, CESAR AUGUSTO
1164 TAYEDA, ADELMAR OSCAR
1388 TAYEDA, CLAUDIO ADELMAR
726 TEJADA FERNANDEZ, SONIA
1837 TEJADA SANCHEZ, ROSA ELENA
530 TELLO ESTRADA, ANTONIO
537 TELLO GIMENO, MIGUEL
1984 TESSORE, ZULEMA ELENA
1621 THENNARD LAZARUS, LUIS ARMANDO
2329 TINGSVALL, STEFAN LEONARD
2588 TINTO RAMAL, INMACULADA
1174 TOBELLA CAMPS, MARIA LUISA
878 TOLRA MORE, MONTSERRAT
2098 TONDO LESPERUT, MARIA GEMMA
621 TONDO SOLAGRAN, JUAN
2087 TORANZO BRIONES, JUAN IGNACIO
2405 TORIBIO SANJAUME, NURIA
1518 TORO ARIZA, PEDRO RAMON
572 TORRAS JANE, JOSE
2454 TORRENS PUIGBO, IGNASI
1373 TORRENT BETRIU, CARMEN
438 TORRENT CARDELUS, CARLOS
607 TORRENT CODINA, FCO. JAVIER
1107 TORRENT COLLADO, JOSE
2424 TORRENT DIAZ, PIO
2571 TORRES CANDELA, IGNACIO
2623 TORRES CANDELA, XAVIER
2566 TORRES CASANOVAS, Mª ANGELES
667 TORRES GUERRI, LUIS
2021 TORRES HERNANDEZ, SONIA
960 TORRES LEANTE, MARIA TERESA
1145 TORRES LLETJOS, LAUREANO
1640 TORRES NADJAR, SARA FARIDE
1466 TORRES PEÑA, RAFAEL ENRIQUE
2432 TORRES SALAZAR, JULIA
2037 TORRES VICENTE, LUIS EMILIO
2692 TORT I RAMOS, ANNA
1793 TORT I VERDAGUER, SANTI
825 TORT LLORET, CARMEN
2318 TORT I RAMOS, JORDI
968 TOSAS JORDA, ELOY
165 TOSAS PERELLO, JOAN
916 TRAVERIA MORATO, JUAN
1102 TRAVIESO FERRANDO, CARLOS
193 TRAVIESO QUIÑONES, FERNANDO
171 TRAVIESO QUIÑONES, MARTIN
2150 TRAYTER JIMENEZ, RICARDO
529 TRESSERRA LLAURADO, LUIS
2259 TREVIÑO SOLAGAISTUA, Mª JOSE
1851 TRIANA RODRIGUEZ, JUANA
2608 TRIAY GIMENEZ-FRONTIN, BEATRIZ
2653 TRIQUELL MANUEL, Mª ANGELES
2257 TRUCHARTE GARCIA, GLORIA
700 TRULL GIMBERNAT, JOSE MARIA
2401 TRULLOLS CASAS, Mª CARME
49 TUCA ALSINA, LUIS
478 TUCA OMS, ANTONIO
2551 TURA VIVES, LIDIA
2420 UDAETA CLIMENT, ANTONIO DE
107 UDAETA PARIS, ANTONIO
422 UDAETA VALENTIN, ANTONIO DE
499 UDAETA VALENTIN, FRANCISCO JAVIER
639 ULLDEMOLINS AGUADE, ANDREU
2135 UREÑA VALVERDE, PURIFICACION
2471 URIBARRI ECHEBARRIA, MIREN AGUR
877 USTRELL TORRENT, JOSEP MARIA
1729 VADELL SAURA, MIGUEL
178 VAL CASADO, JOSE DEL
1011 VAL GONZALEZ, JOSE LUIS DEL
1289 VALDES BOLAÑOS, JOSE ERNESTO JE.
2032 VALDES DOMENECH, PEDRO
2049 VALERO PLAZA, JUAN ENRIQUE
477 VALL LLOSERA RIERA, JOSEP
1881 VALLADARES LAMA, CECILIA
1946 VALLCORBA PLANA, MARIA NURIA
1327 VALLCORBA RIGAU, MARTA
1750 VALLEJO RUIZ, ANTONIO JOSE
1536 VALLEJOS, CAMILO ENRIQUE
1540 VALLEJOS, ELBA NORMA
275 VALLES GRACIA, CARLOS
2573 VALLES I SANZ, JUDITH
635 VALLES SANCHEZ, ANGEL
1584 VALLINA MORENO, BERTHA J. EREND
1795 VALLS YHITZ, SUSANA MARGARITA
2638 VALMASEDA CASTELLON, EDUARDO
1901 VALMAÑA NOE, SEVERINO
2195 VAN GAALEN, BASTIAAN RONALD W.
A N N E X V I
95
Llista de col·legiats
2251 VAN HALTEREN, PIETER GOSEWIJN
2054 VARGAS FERRERO, OSCAR ALFREDO
1819 VARVASINO, CARLOS
1619 VAZQUEZ NAVARRO, JOSE
2628 VAZQUEZ PRIETO, CRISTINA
638 VAZQUEZ RODRIGUEZ, EDUARDO
2425 VAZQUEZ SALCEDA, MARIA CARMEN
2391 VECIANA BATLLE, MERCE DE
1947 VELA CASASEMPERE, MARIA INMACULADA
2247 VELA NEBOT, JAVIER
1909 VELA RUIZ DE MORALES, Mª ISABEL
2225 VELASCO VIVANCOS, VERONICA
1159 VELILLA LOPEZ, MIGUEL
2206 VENDRELL RIUS, ANA
1761 VENTI, ABEL RAMON
1160 VENTURA GUIX, JOSEP
1163 VENTURA VENDRELL, MARIA ROSA
2676 VERGES BARATA, ALVARO
2568 VERGES BARATA, ANTONIO
418 VIA DUFRESNE SANTOS DE LAMADRI
1003 VIADER COBO, SALVADOR
2071 VIALE, JUAN BAUTISTA
1172 VIANNA NUNES, ANA
474 VIAÑO LOPEZ, JOSE MARIA
1713 VICENS HERNANDEZ, EDUARDO
2726 VICENS JUSTO, ALBERTO
1553 VICENTE BOSQUED, CARLOS
1899 VICENTE GRACIA, BERTA
1732 VICENTE OBON, PABLO SANTIAGO
2604 VICHINO SAMPER, EDUARDO LUIS
1783 VICINO, ELSA LILIAN
2277 VIDAL BORT, GENER
1614 VIDAL ESTRANY, NARCISO
2728 VIDAL GARCIA, FRANCISCO PABLO
2306 VIDAL GARRIDO, CARLOS
1143 VIDAL GRACIA, RAMON
2154 VIDAL HOMS, ENRIQUE
1836 VIDAL MALAKA, NORBERTO
2613 VIDAL MALAKA, SANTIAGO
319 VIDAL POUS, ENRIQUE
1190 VIDAL REGARD, ENRIQUE
798 VIDAL REGARD, JUAN MIGUEL
2564 VIEILLARD, PATRICK
978 VILA BIOSCA, MIGUEL JOSE
292 VILA BURCH, JOAQUIM
2545 VILA ESPINO, JOSEP
1222 VILA GASSO, RICARD
833 VILA MACAU, JOAN
2719 VILA MANCHO, EMMA
2246 VILA MIGUEL, SANTIAGO
2423 VILA MOLINA, ANA
2421 VILA PRAT, MONTSERRAT
1249 VILA REYNER, ANNA
2665 VILA REYNER, JOAQUIN
2482 VILA SANCHEZ, RAMON
587 VILADOT POU, JOSEP
1602 VILAR BARRABEIG, EUGENIO
1571 VILAR BUHLER, JOSE MARIA
1129 VILAR MARTINEZ, JOSE JUAN
771 VILAR MARTINEZ, MARIA TERESA
519 VILARNAU ESCRIBA, RAMON
2536 VILARO GONZALEZ, EMMA
1183 VILARRASA ADAM, JORGE
559 VILARRODONA TRIAS, EDUARDO
528 VILES UTGES, CAMILO
1864 VILLAFRANCA SANCHEZ, ISABEL
1574 VILLALBA SALVADOR, FIDEL
1457 VILLARROYA MORETA, MARIA DEL PI.
2682 VINDEL SERANO, MIRIAM EULALIA
836 VINDEL SERRANO, RUPERTA ELISABET
2308 VIRGILI GUTIERREZ, ANA Mª
511 VISIEDO BERNI, JOSE LUIS
790 VIVES MAS, ALBERTO
982 VIVES PLA, LIDIA
1889 VIÑALLONGA GIRIBET, JOAN MIQUEL
1402 VIÑALS IGLESIAS, HELENA
2105 VIÑAS, MARIA SUSANA
1038 VIÑETA SOLA, BUENAVENTURA
1724 VOLPATTI, CARLOS ALBERTO
532 VOLTAS BARO, GLORIA
2367 WANG SAEGUSA, EVA
460 WILLAERT GARCIA, LUIS
2476 WILLAERT JIMENEZ-PAJARERO, EVA
2376 XALABARDE I GUARDIA, ANNA
1345 XAM MAR MANGRANE, RAMON
1321 XAMMAR BATLLE, ANA MARIA
1127 XICART PERERA, ENRIQUE
706 YAGUE ROMERO, JUAN JOSE
525 YAGUE TABERNERO, INOCENCIO
938 YAÑEZ GONZALEZ, RAFAEL
2066 YEOWARD MORELL, PATRICIA NURIA
1642 YORDA, LUIS ALBERTO
2489 YOUSEF ABU-IZNEID, SULAIMAN
822 YSAMAT MARFA, MERCEDES
1458 YUFE, RICARDO LUIS
2144 ZABLEH SOLANO, MARIA EMMA
1412 ZABOTINSKY DE LISAK, MYRIAM SOF.
2285 ZAMBELLI ORTIZ, GIAN FRANCO
2062 ZANCHI, JOSE RAMON
2581 ZAND,LAILY
1467 ZAPATA BAEZ, POTAMIA BARIS
2152 ZAPATER CLAVERA, JOSE MARIA
2373 ZARAUZA BAUTISTA, JOSE LUIS
2204 ZARCO CABRERIZO, JOSEFA
976 ZENDRERA ZARIQUIEY, JAVIER
1410 ZIBECCHI BUISART, ENRIQUE OSCAR
2673 ZOGELMAN BURLOIU, PUICA
1014 ZORITA CROSAS, ASUNCION
2040 ZUÑIGA URIBE, MONTSERRAT
Memòria COEC 1991/1994