TEMA 1. EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA 1 ... - GEOSACO

TEMA 1. EL MEDI FÍSIC D'ESPANYA I CATALUNYA
1.El territori espanyol: el relleu
1.1 Situació de la Península Ibèrica
1.2 Característiques del relleu peninsular:
a. Forma massissa.
b. Elevada altitud mitjana.
c. Disposició perifèrica del relleu.
d. Unitats naturals ben diferenciades.
2.La formació geològica del relleu peninsular
2.1 Era Primària o Paleozoica.
a. Antiquíssim massís granític gallec.
b. Mar estrats de gresos i argiles.
c. Moviment Hercinià.
d. Apareixen roques metamòrfiques roques silíciques.
e. Alguns sistemes són enfonsats sòcols (MASSÍS HESPÈRIC).
2.2 Era Secundària o Mesozoica.
a. Formació roques calcàries.
2.3 Cenozoica.
a. Període Terciari: orogènesi alpina.
– impacte meteorit inestabilitat plaques tectòniques moviments orogènics.
– Dos blocs o altiplans. Meseta Sud / Meseta Nord.
– Zones de fractura amb falles esglaonades, depressions profundes i horsts.
– Moviments del sòcol: Sistema Central i Muntanyes de Toledo, Massís Galaicolleonès,
Serralada Cantàbrica(occ.) i Sierra Morena.
– Plegament Alpí Sistema Ibèric i Serralada Cantàbrica (or.)
– Col·lisió entre plaques Relleus exteriors a la Meseta: Pirineus, Serralades
bètiques i Serralades litorals catalanes.
b. Període Quaternari: glacialisme.
– Erosió relleus alpins Depressió de l'Ebre i del Guadalquivir.
– Sedimentació i rebliment de les zones baixes. Planes litorals Delta de l'Ebre i
zones costaneres del Guadalquivir.
3.La Meseta: serralades interiors i vores muntanyoses.
3.1 La Meseta
a. Unitat principal del relleu espanyol. 45 % de la seva superfície.
b. Dos grans blocs:
– Submeseta Nord: envoltada de muntanyes i travessada per la xarxa fluvial del
Duero.
– Submeseta Sud: Dos altiplans separats per les muntanyes de Toledo (Tajo +
Guadiana). Planura de la Manxa (+ superfície d' Espanya).
3.2 Unitats relacionades amb la Meseta (NO)
3.3 Les serralades interiors de la Meseta
a. Orientades d'Est a Oest.
b. Formes suaus i arrodonides
c. Són:
– Sistema Central: Divideix la Meseta en dos meitats. Serralades importants:
Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. El pic més alt (Almanzor 2592 m). Els blocs
enfonsats formen valls i obren passos de muntanya alts inevosos. Port més
important és Somosierra.
– Muntanyes de Toledo: Divideixen la Meseta sud en 2 meitats. Serres de Guadalupe,
Montánchez i San Pedro. Muntanyes de Toledo. Corredors transversals faciliten les
comunicacions.
3.4 Les vores muntanyoses de la Meseta
a. Massís Galaicolleonès: compren Galícia, Serres de l'oest d'Astúries, Muntanyes de

Lleò. Altitud mitjana ( menys de 500 metres). Correspon a un fragment més antic de
la Península.
b. Serralada Cantàbrica: occidental (Massís Asturià: amb els jaciments més grans de
carbó i altres metalls com el ferro, l'antimoni i el mercuri.) oriental (Muntanya
Cantàbrica: amb gresos, conglomerats i calcàries. Menys altitud). Picos de Europa.
c. Sistema ibèric: limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Sectormeseta de la nord:
falles amb horsts elevats. Serra de la Demanda, Picos de Urbión i serra del Moncayo.
Separen la Meseta de la Depressió de l'Ebre. El sector sud: serres i depressions
solcades per rius. Conjunt interior (Mudança, Universales, Serrania de Conca i
d'Albarrasí. Conjunt exterior (Javalambre, Gúdar i Maestrat).
d. Sierra Morena: vora meridional de la Meseta. Esglaò entre la Meseta i la depressió
del Guadalquivir. Materials (pissarra, jaciments importants en l'antiguitat de
mercuri, coure...) Serres de Madrona, Aracena. Despeñaperros.
4.Les serralades exteriors a la Meseta
4.1 Els Pirineus
a. Els Pirineus axials o centrals: altituds més notables (Aneto, Maladeta, Mont Perdut i
Pica d'Estats. Ports i passis escassos (Somport) Darreres restes de glaceres.
b. Els Prepirineus: menys altituds i formes suaus. Serres Interiors (Guara i Peña) i
Serres Exteriors (Cadí, Montsec) Depressió Mitjana Pirinenca.
4.2 Les serralades Litorals Catalanes
a. Separades dels Pirineus per una sèrie de falles i terrenys volcànics. Dues rengleres
paral·leles a la costa: Serralada Prelitoral (Turó de l'Home – Montseny) i Serralada
Litoral.
4.3 Les serralades Bètiques
a. Sèrie de depressions o foies Badlands.
b. Serralada Penibètica (Sierra Nevada, Veleta, Mulhacen)
c. Serralada Subbètica (Cazorla, Segura, Sagra i Màgina).
5. Les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir
– Zones ocupades pel mar i reomplides amb sediments marins i fluvials valls i terrasses.
5.1 La depressió de l'Ebre.
a. Tancada entre Prepirineus, Sistema Ibèric i Serralades Litorals Catalanes.
b. Ocupada pel mar i omplerta amb conglomerats, gresos, margues, guixos,calcàries, sals.
Materials durs malls, moles calcàries.
c. Delta de l'Ebre.
5.2 La depressió del Guadalquivir
a. Gran plana triangular.
b. Entre la vora escarpada de Sierra Morena i les serralades Bètiques.
c. Oberta pel mar, reblint-se per materials . Es formen aiguamolls i pantans.
d. Horta.
e. Cadis aiguamolls, dunes Doñana.
6. El relleu del litoral peninsular
- Continuitat del relleu interior sota el mar.
- Les costes són obertes i tenen un contorn poc retallat excepte el litoral gallec.
6.1 Les costes atlàntiques
a. La costa cantàbrica: formes altes i rectilínies. Platges i planes escasses
enfonsament ràpid de la s. Cantàbrica al mar. Penyasegats i rases. Ries (curtes i
estretes).
b. La costa gallega: Des de la P. De Estaca de Bares a Cap Ortegal. Ries Altes i Baixes.
c. Costa Atlàntica Andalusa: Costes baixes i sorrenques. Dunes. Fletxes litorals i Crdons
litorals.
6.2 Les costes Mediterrànies.
– costes baixes i rectilínies.
– Hi trobem platges, cales petites, albuferes i tómbols.
a. Litoral català: relleus molt contrastats (deltes, petites planes litorals, costes

acinglerades i costes abruptes). Deltes: Ebre, Llobregat, Besós i La Tordera.
Costa Brava.
b. Golf de València: és una plana costanera. Hi trobem platges, aiguamolls i albuferes
(València) i tómbols (penyal d'Ifac).
c. La costa meditarrània D'Andalusia i Múrcia: costa tallada., determinada pels relleus
muntanyosos de les serralades bètiques, camps de dunes i albuferes (Mar Menor).
7. Els relleus insulars: les Balears i Canàries.
– Illes d'origen diferent: Balears són terres emergides que formen part del relleu peninsular.
(concretament de la serralada bètica)
Les Canàries són d'origen volcànic.
7.1 L'arxipèlag balear:
a. Mallorca Serra de Tramuntana, Serres de Llevant. Extensa depressió central.
b. Eivissa i Formentera: unides fins el període quaternari. Relleu muntanyós i plana.
c. Menorca: Banda de tramuntana relacionada amb la serralada litoral catalana (formava
part de l'antic massís catalano-balear).
7.2 L'arxipèlag canari:
a. Format durant el període Terciari.
b. Gran Dorsal Atlàntica.
c. Relleu volcànic molt complex, està en procés de formació continu (Teide actiu).
d. Illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura) són planes.
e. Illes Occidentals (Tenerife, La Palma, La Gomera i El Hierro) i Gran Canària
muntanyoses.
f. Gran varietat de formes: cons, calderes, barrancs, colades, penya-segats i platges.
g. Vall de l'Orotava terreny molt fèrtil format per sediments de roques volcàniques.
8. La geomorfologia de Catalunya.
- Quatre grans unitats: Pirineus, Serraldes Litorals, Depressió Central i Planes Litorals.
8.1 El protagonisme dels Pirineus.
a. Pirineu Axial: (Pica d'Estats).
b. Prepirineu: serres interiors (Cadí, Pedraforca) serres exteriors (Montsec)
c. Les aigües flueixen per forts pendents , excaven el terreny i formen gorges i
congostos. Alguns han servit per fer-hi passar les comunicacions.
8.2 La serralada Transversal
a. Uneixen el Prepirineu i les serralades litorals.
b. Formen muntanyes i planes enfonsades (Olot...)
c. En el quaternari sorgeix el vulcanisme olotí.
8.3 Les serralades de la costa.
a. Serralada Interior o Prelitoral: Montseny, Prades i Ports de Beseit. Montserrat i
Montsant.
b. Serralada de Marina o Litoral: suaument ondulada, no hi ha cap altitud important.
Collserola. Garraf.
c. S'obre un llarg corredor: Depressió Prelitoral. Bloc enfonsat reblert per materials
fluvials i marins. Espai obert per a les comunicacions.
8.4 La Depressió Central Catalana.
a. Va ser ocupada pel mar i va emergir lentament amb sediments fluvials i marins.
b. Plana de Vic.
8.5 Les costes catalanes.
a. Mola granítica del Cap de Creus, Empordà i Costa Brava amb petites cales i estreps
rocosos.
b. Costa rectilínia i monòtona (plana litoral). Camp de Tarragona i deltes. Alguna
excepció amb Garraf.