sumari - Corts Valencianes

CORTS VALENCIANES
DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES
Número 27 V Legislatura Any 1999
Sessió plenària
celebrada el dia 20 de desembre de 1999
(Comença la sessió a les 10 hores i 13 minuts)
(Segona reunió)
Presidència de la Molt Excel·lent
Senyora Marcela Miró Pérez
SUMARI
Debat i votació del dictamen de la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda sobre el Projecte de llei de pressupostos
de la Generalitat Valenciana per a l’exercici 2000 (BOCV número 22). Pàgina 3.
(De la secció 05. Presidència de la Generalitat, esmena número 109 fins la secció 07. Justícia i Administracions Públiques).
Intervencions de les diputades i dels diputats Juan Antonio Oltra i Soler (GP Esquerra Unida del País Valencià), Manuel Pérez
Fenoll (GP Popular), Francesc Colomer i Sánchez (GP Socialista–Progressistes), Encarna Cervera Mañas (GP Popular), Amparo
Sancho Vicente (GP Popular), Cristina Moreno Fernández (GP Socialista–Progressistes), Joan Ribó i Canut (GP Esquerra Unida
del País Valencià), José Rafael Díez Cuquerella (GP Popular), Josefa Andrés Barea (GP Socialista–Progressistes), José Antonio
Rovira Jover (GP Popular), Manuel I. Ortuño Cerdá–Cerdá (GP Popular), Joan Francesc Peris i García (GP
Socialista–Progressistes), Rafael Maluenda Verdú (GP Popular).
(Se suspén la sessió a les 13 hores i 35 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 35 minuts)
(De la secció 08. Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports fins la secció 09. Cultura, Educació i Ciència, esmena
número 1.322).
Intervencions dels diputats Daniel Gozalbo Bellés (GP Socialista–Progressistes), Rafael Maluenda Verdú (GP Popular), Ramón

Pàgina 2 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Cardona Pla (GP Esquerra Unida del País Valencià), Pedro Ortega Marhuenda (GP Popular), de la diputada Estefanía Elena
Martínez Zaragoza (GP Popular) i del diputat Juan Antonio Oltra i Soler (GP Esquerra Unida del País Valencià).
(Se suspén la sessió a les 19 hores i 40 minuts)

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 3
Ple de les Corts Valencianes celebrat el dia 20 de desem -
bre de 1999. Comença la sessió a les 10 hores i 13 minuts.
Presidix la Molt Excel·lent Senyora Marcela Miró
Pérez. Sessió plenària número 18. Segona reunió.
La senyora presidenta:
Es reprén la sessió. (Pausa)
Señorías, vamos a esperar tres minutos porque están terminando
unas enmiendas transaccionales los tres grupos
parlamentarios.
(Se suspén la sessió a les 10 hores i 14 minuts)
(Es reprén la sessió a les 10 hores i 28 minuts)
Anem a començar la sessió, a reprendre-la. I comença
amb el debat de les seccions, i d’acord amb allò decidit
amb els tres grups parlamentaris, les esmenes a les seccions
tindran deu segons per a la seua defensa i el torn en contra,
incloent el temps per a rèplica. Evidentment, com van a ser
agrupades per a la seua defensa, hi ha temps suficient per a
expressar les opinions dels distints grups parlamentaris.
Les votacions seran durant el matí a partir de la una, i en la
vesprada a partir de les set de la vesprada. Per tant, al llarg
del matí hi haurà defensa de les esmenes.
Comencem per la secció 05, Presidència de la Generalitat.
L’esmena, la número 109, del Grup Parlamentari d’Es -
querra Unida. Té la paraula el senyor Oltra.
El senyor Oltra Soler:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
En primer lloc, volia dir que hi ha dos esmenes que van
a ser retirades. Una d’elles és la 112, perquè la petició que
demanàvem està aprovada per una esmena del Partit Popular,
que per això té majoria, a més. Hi havia una diferència
quant a d’on llevar la quantitat, però el fet important és que
s’han tornat a dotar els 100 milions de pessetes per a la co -
operació internacional, que jo crec que era un error que no
estigueren. Per tant, nosaltres retirem eixa. I la 121, perquè
considerem que també està inclosa en dues esmenes que
van ser acceptades en la comissió. Per tant, quedaria la resta,
totes per a debatre a continuació.
Dit això, podríem començar dient que Presidència de la
Generalitat és una àrea de les que probablement més ha
crescut en aquestos pressupostos. Arriba ja a tenir un pressupost
propi superior inclús a conselleries tan significatives
com Indústria i Comerç o com Medi Ambient, cosa que jo
crec que diu bastant. Ja sabem que per distints motius han
hagut de crear dos vicepresidències, supose que ells sabran
per què, la resta de la població encara té dubtes de per a
què servixen. Han hagut d’afegir determinades àrees que
fins ara estaven en altres conselleries, probablement també
per la limitació estatutària que marca un màxim de deu
conselleries. Però en definitiva, la veritat és que està creant-se
una macroàrea, una megapresidència dins de l’es -
tructura de la Generalitat. Així es dóna una sèrie de dades,
com per exemple que la despesa en sous d’alts càrrecs
creix un 14% i ja supera els 800 milions de pessetes; que
en Presidència s’apuja un 18% les despeses de personal,
front al 8% de mitjana; que les despeses de funcionament
arriben a pujades fins i tot del 31% en aquesta àrea.
I després, n’hi ha alguns exemples que jo crec molt cridaners,
i per a nosaltres absolutament injustificats. Per
exemple, la cèlebre Oficina a Madrid, que a banda del que
es ve dient per ahí que puga preparar determinat desembarco
de algú en la capital, no trobem una raó que justifique ni
la seua existència ni molt menys un augment tan significa -
tiu com té en aquestos pressupostos, que passa de quatre a
deu persones. Pareix un augment simplement exagerat.
Això es fa amb diners públics, i pensem que eixos diners
no tenen justificació per a eixe augment. S’acosta prop al
300% de pujada en eixe sentit. Després, això mateix passa
en algunes àrees de direcció i serveis generals. Un altre
tema també del qual volem posicionar-nos en contra perquè
no trobem cap justificació és l’Oficina de Grans Projectes.
Dóna la sensació que siga també per a col·locar algú ahí.
De moment ja es posen 40 milions de pessetes. No trobem,
insistisc, cap justificació que puga dir que això té alguna
cosa a vore. Per tant, demanem la supressió, per una banda,
de l’augment tan important en l’Oficina de Madrid i la su -
pressió també de l’oficina d’aquests Grans Projectes, i que
en concret aquesta, si de veritat es vol fer alguna cosa per
l’urbanisme i per l’ordenació del territori, que passen a la
partida pròpia, que per cert està molt justeta de fons.
Hi ha també algunes altres esmenes referides a la potenciació
del valencià, algunes han sigut admeses però altres
no. Per tant, insistim, creem que seria important fer eixa
pujada també, eixe compromís major en, per una banda,
descentralitzar la Llibreria Institucional de la Generalitat
Valenciana, i per altra banda també, impulsar més, amb
més força, amb més credibilitat, la utilització del valencià
en les diferents àrees de la Generalitat Valenciana.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
Torn en contra?
El senyor Pérez Fenoll:
Bon dia.
Amb el seu permís, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Oltra.
Dir-li que, en primer lloc, ha començat vosté utilitzant
una sèrie de percentatges al seu aire. Evidentment, quan
s’utilitzen uns percentatges i no es parla d’on vénen eixos
percentatges els números li ixen al seu favor. Però en qualsevol
cas, quan s’utilitzen percentatges s’ha de dir on van
destinats cada tipus de percentatge; llavors, li eixirien mi -
llor els comptes i no voria eixe augment desproporcionat
que vosté veu en cada moment cada volta que parla dels
pressupostos i concretament dels pressupostos per a Presidència.
Dir-li que vosté es centra sobretot en l’Oficina de Madrid.
L’Oficina de Madrid, com vosté sap, el passat mes de
juliol es va convertir en un òrgan administratiu de la Sotssecretaria
de Relacions Institucionals. Té una entitat pròpia.
I si abans esta Oficina de Madrid les seues despeses estaven
incloses en el programa de relacions externes ara ha
aparegut un nou programa, i per això eixe augment que per
a vosté és desproporcionat i per a nosaltres es considera
l’adequat perquè puga realitzar esta oficina les funcions
que se li van a encomanar.
També fa incidència en l’Oficina de Grans Projectes. Els
Grans Projectes jo crec que són allò que més mal els fa al
seu grup i als altres grups de l’oposició. Evidentment, si

Pàgina 4 20.12.1999 Diari de sessions número 27
nosaltres tenim uns grans projectes que van a realitzar-se,
ens interessa, i evidentment li interessa al Consell de la Ge -
neralitat, que tinguen un desenvolupament i una rendibilitat
cara a tots els ciutadans valencians, que servisquen com a
font de riquesa per a tots els valencians. Per això cap que
esta mínima estructura per a poder potenciar estos grans
projectes tinga esta previsió de despeses al final per a poder
funcionar.
Fa també incidència novament en el tema de la Llibreria
Institucional. Li vaig dir que existixen els estudis pertinents,
i si es creaven noves llibreries a nivell de les tres
províncies les despeses augmentaven desconsideradament
en proporció al benefici que ens duia. Evidentment, la llibreria
Llig hui en dia proporciona llibres a més de cinquanta
llibreries de la Comunitat Valenciana i inclús a moltes
llibreries de tota Espanya. Particulars poden dirigir-se a
esta llibreria i fàcilment tenen el seu llibre per correu. O
siga, que no hi ha ningun problema ni cal augmentar les
despeses d’esta llibreria per a donar bon servici a tots els
valencians.
En definitiva, dir-li que nosaltres considerem que les
despeses, el pressupost que du esta partida de Presidència,
són les adequades perquè ens duen a dur el desenvolupament
que nosaltres considerem adequat. Dir-li que sempre
vostés veuen fantasmes, i quan el títol és de Presidència encara
més.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Pérez Fenoll.
Té la paraula per a rèplica el senyor Oltra, per un minut
quaranta-huit segons.
El senyor Oltra Soler:
Moltes gràcies.
Els números són els que són. Es poden donar com es vulga,
però els números estan ahí, els augments estan ahí i la ve -
ritat és que continuen sent absolutament injustificables.
La Oficina de Madrid vosté podrà adornar-la i intentar
sobre el paper donar-li les funcions que vulga, però un augment
de passar de quatre a sis persones una cosa que pràcticament
no té cap justificació, que va a tenir més personal...
Com ja vaig dir en una ocasió ací, alguns països en les
seues ambaixades a Madrid tenen menys personal que va a
tenir aquesta oficina de la comunitat allí. Per tant, és molt
difícil de creure que açò servisca per a alguna cosa més que
allò que havia dit en la primera intervenció.
Allò dels Grans Projectes, jo és que crec que més que
grans projectes en alguns casos són uns projectes eixits de
la voluntat a voltes no desitjada per tot el món, o en tot cas
no són els projectes, per a nosaltres, insistisc, que el País
Valencià necessitaria com a més prioritaris. Probablement
siguen prioritaris per a algú, però creem que no per al conjunt
del País Valencià. I les despeses que ahí es destinen, o
la inversió si volen en el seu llenguatge, probablement invertida
en altres coses que els valencians i valencianes estem
patint des de fa ja massa temps estarien molt més ren -
dibilitzades, serien més útils al País Valencià, i és qüestió
d’establir prioritats. Vostés han elegit allò que diuen Grans
Projectes, que nosaltres creem que són merament en alguns
casos projectes faraònics, i estan deixant de costat resoldre
problemes urgents per a tota la gent que viu i treballa al
País Valencià.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
Per a rèplica, el senyor Pérez Fenoll té la paraula, per un
minut i quaranta-cinc segons.
El senyor Pérez Fenoll:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor Oltra.
Jo entenc que a vostés els facen mal els Grans Projectes.
Els Grans Projectes tots han sigut anunciats abans de les últimes
eleccions passades, i els valencians han decidit si els
agradaven eixos grans projectes o no els agradaven. Vostés
quan parlen jo entenc que vulguen acaparar l’atenció parlant
en nom dels valencians, dels valencians que estan ma -
lament, però afortunadament per al nostre partit, per al Par -
tit Popular, hi ha molts més valencians que estan bé, i
seguirem treballant i lluitat perquè tots estiguen bé, i en les
pròximes eleccions es voran els resultats. L’única enquesta
en la qual els valencians poden dir si estan d’acord o no
d’acord amb els Grans Projectes i amb les altres coses que
fan els equips de govern són les eleccions. Quan un ix amb
la bandera abanderant i dient: “jo represente a tants valen -
cians” només pot dir-ho quan han passat unes eleccions, i
les últimes estan propet. Jo sempre dic que a l’oposició els
sap malament que nosaltres recordem permanentment açò,
però com és tan poc temps el que ha passat de les últimes
eleccions hem de recordar-ho.
Ja dic, jo entenc que a vosté li facen mal sobretot els
Grans Projectes, sobretot els Grans Projectes, però dic:
abans de les últimes eleccions estaven anunciats, i prompte
tots seran una realitat. I això és el que els fa mal a vostés,
que no poden fer incidència, no poden clavar la dent, com
vulgarment es diu, en ninguna de les actuacions importants
que ha tingut, que n’han sigut moltes, el Govern Valencià
en estos últims temps.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Pérez Fenoll.
A continuació, l’esmena número 125, del Grup Parlamentari
Socialista–Progressistes. Senyor Colomer, té la paraula.
El senyor Colomer i Sánchez:
Senyora presidenta.
Senyories. Bon dia a tots i a totes.
Vaig a defendre les esmenes 125 fins a la 159, i de la
161 fins a la 169, tota la secció 05 de Presidència.
Volíem començar dient, senyories, que si una gestió política
pot consistir o pot descansar sobre la base de mirar-se
ella mateixa, sobre l’endogàmia, com se sol dir, sobre acumular
aparat en allò que significa l’ús i l’abús dels alts cà -
rrecs, assessors, tot el seguici, no una estructura racional
per a governar sinó una estructura per a crear parafernàlia
política i desenfocar les prioritats, estarem parlant de la
secció 05 de Presidència, on es troben els dos vicepresidents,
com vostés saben.
Una nova estructura per a una causa espúria, per a una
pobra il·lusió. Un pressupost, el de la secció 05, per a lubrificar
la maquinària propagandística del govern –per a què
buscar altres paraules–, per a cultivar, en definitiva, la vani -
tat política dels que manen en estos moments. Una estructura,
a la que donarà vida la secció 05, espessa, construïda

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 5
per a persistir en el govern, per a l’autoprestigi, l’autobombo
i per a prolongar-se en les institucions. Una estructura,
per contra, que desatén programes tan importants com la
cooperació internacional, que és un programa que s’executa
poc i malament.
Nosaltres, senyories, hem fet un esforç per tal de millorar
i dignificar la consignació econòmica que dóna vida als
projectes de cooperació. Hem fet l’esforç, sempre complicat
des de l’oposició, de fer onze moviments per tal de retocar
allò que era l’abús d’uns diners per a, com he dit, incrementar
i insuflar vida al boato institucional, i per contra,
hem entés que és més interessant, és més prioritari, intentar
donar cobertura als programes de solidaritat, que sempre
seran una causa molt més noble.
De manera que jo no voldria tampoc portar el debat del
0,7 o el de la cooperació al que és el terreny de la moral, on
hi ha bons i roïns, però sí voldria portar-lo al terreny de la
responsabilitat institucional, de la responsabilitat política,
perquè és absolutament necessària la sintonia del govern
amb la societat. I en este moment a ningú se li escapa que
tenim la joventut més solidària de la història, eixe és un fet
constatable, i que tenim una societat civil molt dinàmica,
molt engrescada i amb moltes ganes, amb molta inquietud
per tal d’afrontar estes polítiques de solidaritat, per tal
d’encaminar-les. I per contra, tenim un govern que no està,
com he dit, ni en sintonia ni en sincronia, és un govern que
no està a l’alçada de les circumstàncies d’eixa societat.
Nosaltres tenim unes esmenes que tenen en compte...
Perquè també és important no sols la quantitat que es dedica
sinó també la qualitat dels programes que presumptament
es van a substanciar als països i a les destinacions necessitades.
No volem que els programes de solidaritat, de
cooperació valencians ajuden a reproduir la discriminació
de gènere; per tant, hem lliurat una sensibilitat especial en
esta qüestió. No es poden encoratjar en programes de cooperació
les dinàmiques socioeconòmiques o socioculturals
que reproduïsquen els problemes o que deixen de contemplar
tota la perspectiva dels dos gèneres, de manera que
pensem que s’ha de tindre una cura molt especial. Quan un
gènere no està adequadament tractat, i mai millor dit, es de -
genera globalment. Per tant, nosaltres pensem que eixa és
una perspectiva que cal considerar.
El debat sobre turisme –em queda molt poc de temps– el
reservarem per al dimecres, crec que serà la discussió de
les esmenes de l’Agència Valenciana de Turisme, que com
en comissió es va comprovar, són molt semblants. Però sí
que vull dir que hem presentat tota la nostra alternativa
també com calia, que és en la secció 05, pel que fa a la
competència de turisme que té Presidència. Tota la nostra
alternativa preservant el que de positiu té el projecte de llei
del govern, que cal dir-ho tot, nosaltres hem posat l’accent
en la sostenibilitat, en la inversió en capital humà, perquè
eixe és el futur i no altre, en els nous productes, etcètera.
I acabe dient que nosaltres sí hem creat, senyories, una
partida extraordinària d’ajuda a les ciutats i als municipis
turístics. És notícia estos dies que el govern Zaplana ha dedicat,
suposadament, 1.400 a les ciutats turístiques per a
donar cobertura sota el pretext de complir la llei. Nosaltres
diem que han suprimit –diem i demostrem– que han supri -
mit programes de turisme, i han fet un canvi de diners. una
reorientació i punt. Han desvestit, com se sol dir col·loquialment,
un sant per a vestir-ne un altre. I el sant que
està, senyories, despullat –si em permeten l’expressió– el
sant que està en les vergonyes a l’aire, ja era un sant pro -
tector dels pobles turístics. Perquè en definitiva el que han
fet és fer minvar el capítol I, de turisme; el capítol IV, de
turisme; el capítol VI de turisme; el capítol VII, de turisme.
I en els mateixos diners, ni una pesseta de més, portar-los
al capítol II i fer creure a algú, i fer creure –als municipis
no s’ho creuen ni s’ho creuran– que estan complint la llei
d’ajuda al municipi turístic. Nosaltres pensem que no és seriós
ni elegant fer creure que estem davant d’un fet positiu,
més bé pensem que estem davant d’una de les actuacions
més demagògiques que s’ha vist mai en política turística.
Res més i gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Colomer.
Torn en contra. Té la paraula la senyora Cervera.
La senyora Cervera Mañas:
Bueno. A mí me gustaría iniciar la intervención comen -
tándole al señor Colomer que, bueno, me sorprende el tono
de su intervención después del brazo tendido por el Grupo
Parlamentario Popular. Pero, bueno, en materia de cooperación
con el tercer mundo, el Grupo Parlamentario Popular
considera necesario incorporar a los presupuestos algunas
de las enmiendas presentadas por el Grupo Socialista, pero
con alguna matización. No es el caso de la enmienda que
hace referencia a destinar el 0,7% de los presupuestos a
ayudas al tercer mundo, enmienda que directamente les vamos
a aceptar. En este sentido, apostamos por alcanzar este
porcentaje, pero de manera gradual. Es necesaria una ade -
cuación progresiva de los recursos a la capacidad de gestión
de las ONG.
Respecto a la enmienda 163, planteamos su inclusión en
los presupuestos como una línea del objetivo 1.12, quedaría
como 1.12.3. Por último no creemos que la creación de una
línea de subvención para situaciones de emergencia incremente
nuestro grado de solidaridad. Primero, porque cuando
existe una situación de emergencia, es clara y patente la
solidaridad del pueblo y del Gobierno Valenciano, y en segundo
lugar, por la dificultad que supone concretar o determinar
cuáles son esas situaciones de emergencia, que nos
llevaría a la inclusión de unas y a la exclusión de otras
igualmente susceptibles de necesitar tal ayuda. Por ello lo
que proponemos es apoyar la participación de los agentes
de la cooperación, para acercarnos a estas situaciones de
emergencia y para mejorar nuestra capacidad de actuación.
En materia de turismo, de las treinta y cinco enmiendas
planteadas en materia de turismo, treinta y tres son de adi -
ción y dos de modificación. Le puedo garantizar que las hemos
estudiado con mucha atención y vemos que utiliza los
mismos argumentos que año tras año. Todas ellas no aportan
nada ni enriquecen el texto, porque redundan en obviedades
que vienen recogidas en todas las líneas de actuación
de toda la administración de la Generalitat Valenciana.
Como el desarrollo de la ley, como la colaboración con las
distintas consellerias, e incluso se intenta inmiscuir en la
autonomía de los municipios a través de la Generalitat,
cosa que no podemos realizar desde estas Cortes.
La Ley de turismo es una realidad totalmente desarrollada,
y tenía usted la oportunidad, en la comisión, de haber
votado favorablemente la enmienda 178 que sí desarrolla alguno
de los objetivos que usted plantea y, sin embargo, votó
en contra. Por lo que rechazamos todas sus enmiendas.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora Cervera.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Colomer.

Pàgina 6 20.12.1999 Diari de sessions número 27
El senyor Colomer i Sánchez:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora diputada.
Bo, dir-li que conceptuar o qualificar les nostres esmenes
com a una obvietat, sempre serà un anàlisi molt subjectiu,
està en el seu dret. Però la obvietat és que... i poques
coses hi haurà més òbvies que la que vaig a dir, és que el
que vostés dediquen al 0,7% és el 20% del 0,7%, val? Hem
fet els números, m’he assessorat pel company, il·lustre
senyor Daniel Gozalbo, catedràtic a la sazón de matemàtiques.
Vull dir, crec que no m’he equivocat, 0,0145%, és a
dir, el 20% del 0,7%, val? Eixa és la obvietat que en el
frontispici d’este debat brillarà. Brillarà per dir alguna
cosa... vull dir, que és tot el contrari. Deixarem de complir
una de les recomanacions més volgudes i més sentides per
la societat civil i per la joventut. I crec que invocar la joventut
quan la interlocutora que tinc ocupa la responsabilitat
que té en l’àmbit del moviment juvenil, crec que no sobra
per a res.
De manera que pensem que eixa és la realitat, perquè
quan vostés parlen de 2.500 milions per a solidaritat, el que
estan fent és adreçant-se a l’Institut Valencià de Finances, i
a un crèdit que es podrà habilitar, i tots sabem el que és un
crèdit, que s’ha de tornar; habilitar fins a 2.500 milions,
que com he dit en la primera intervenció, ni s’executen i el
poc que s’executa, s’executa poc, tard i mal. Vull dir, 2.500
d’eixa naturalesa, front al 0,7% en subvencions en una altra
manera, que és el que significaria sintonitzar amb la vida
real i amb el que és el compliment de la nostra autonomia,
davant d’un repte internacional, un repte recomanat per les
institucions humanitàries internacionals.
I estes coses cal fer-les quan toca, no a des d’hora i a
desgana, perquè quan ens aproximarem, quan ens anima -
rem a dedicar el 0,7, a la millor el món ha decidit, les ins -
tàncies internacionals han decidit que es tracte ja d’una al -
tra magnitud, d’un altre percentatge. Vull dir, és el seu
temps, és el seu dret i el seu deure, la cara i la creu, ara es -
tan governant i han de situar eixa quantitat si volen estar a
l’altura de les circumstàncies.
I pel que fa a turisme, dir que, efectivament saben que
tenim raó, i acabaré en un argument. No sols han dedicat
una pesseta de més per a les ciutats turístiques, sinó que en
tota la tramitació parlamentària, des que està en seu parla -
mentària el projecte de llei estes setmanes, haurem perdut
–i el dimecres ja discutirem sobre el tema amb més profunditat,
com m’assenyala l’amic portaveu de turisme– hem
perdut cent milions. L’Agència Valenciana de Turisme en
tot este procés haurà perdut cent milions; és l’esmena 177,
totes les senyories tenen el butlletí, l’esmena 177 del Partit
Popular, que va ser aprovada en els seus vots en comissió,
que significava reduir en cent milions, en cent milions la
partida global de turisme. I per a les ciutats, com he demostrat
abans i ningú em podrà dir el contrari, no dediquen una
pesseta de més.
Senyories, acabe dient que estic evidentment disposat a
perdre esta votació, l’aritmètica canta, però no estic disposat
ni molt menys, no ho estem, a acceptar qualsevol mal
argument.
Res més i gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Colomer.
Senyora Cervera.
La senyora Cervera Mañas:
Muchas gracias, señora presidenta.
Bueno, yo vuelvo a dirigirme al señor Colomer, y simplemente
quiero decirle, bueno, que me sigue pareciendo
muy cruel y muy despiadado el tono que usted utiliza,
cuando ahí tiene usted una Dirección General de Cooperación,
creada en el seno de la administración de la Generali -
tat Valenciana. Y ahí tiene usted los cien millones de pesetas
incluidos en una enmienda presentada por el Grupo
Parlamentario Popular, fruto de las negociaciones con la
coordinadora de ONG y el Gobierno Valenciano.
Nada más y muchas gracias.
(Remors)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora Cervera.
Senyor Colomer. Senyor Colomer... (Remors) Senyor
Colomer, hi ha tres esmenes transaccionals... a les esmenes
número 163, 164 i 165. Retira vosté les esmenes...? (Remors)
Retira les esmenes, senyor Colomer?
(Remors)
Senyor Colomer, per a la lectura de les esmenes transaccionals
ha d’haver una retirada de les esmenes plantejades,
163, 164 i 165.
El texto dice lo siguiente: “A la enmienda transaccional a
la enmienda número 163, sección 05, programa 134.10, cooperación
internacional al desarrollo, FP–4, primeras líneas de
actuación, añadir una nueva línea, línea de actuación 1.12.3,
desarrollo de medidas encaminadas para facilitar a las funcio -
narias y los funcionarios de la Generalitat la posibilidad de
prestar servicios temporales en programas de cooperación,
bien en actuaciones propias de la Generalitat o de ONG”.
Está firmada, por supuesto, por su grupo parlamentario.
El senyor Colomer i Sánchez:
Senyora presidenta, moltíssimes gràcies.
Agrair l’esforç que ha fet el Grup Parlamentari Popular,
que hem dedicat uns minuts a intentar posar-nos d’acord.
Anem a acceptar-les totes, excepte la que fa desaparéixer la
nostra esmena 161. Com jo no tinc els papers i vosté sí, si
és tan amable li ho explique d’esta manera. Les acceptem
totes menys la que significaria fer caure la nostra esmena
161. O siga...
La senyora presidenta:
Senyor Colomer.
La 161... no existe una transaccional. (Remors) Están a
la 163, a la 164 y a la 165. (Remors)
Voy por orden, señor Colomer. ¿A la 163, retira usted la
enmienda número 163?
El senyor Colomer i Sánchez:
Sí.
La senyora presidenta:
Por lo tanto, la enmienda transaccional número 163, que
acabo de leer y que va firmada por los tres grupos parlamentarios
se acepta.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 7
A la 164, la enmienda transaccional firmada también
por los tres grupos parlamentarios dice lo siguiente: “Al
programa 134.10, de cooperación internacional al desarrollo
–es una enmienda de adición que dice– 1.14, apoyar la
participación de los agentes de la cooperación en situaciones
de emergencia en los países del tercer mundo”. ¿Retira
por lo tanto la enmienda 164? El senyor Colomer indica
con la cabeza que sí.
Y a la 165, la enmienda trasaccional firmada también
por los tres grupos parlamentarios, al programa 134.10, de
cooperación internacional al desarrollo, principales líneas
de actuación para alcanzar el objetivo, es una enmienda de
adición, que es 1.14.1, realización de convenios y acciones
institucionales. ¿Retira la enmienda también a la 165? Luego
se incorporan estas tres enmiendas transaccionales.
Pasamos a continuación al debate de las enmiendas correspondientes
a la sección 06, Economía y Hacienda. La
enmienda número 181, del Grupo Parlamentario Esquerra
Unida, senyor Oltra té la paraula.
(Remors)
El senyor Oltra Soler:
Sección 06, Economía y Hacienda
Gràcies, senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
En primer lloc, per a dir que les esmenes que duem a debat,
tenim la 185 i 186, que han sigut transaccionades en el
Grup Popular i en el Grup Socialista; per tant, les retirem.
La 187, que figura com una esmena que estaria pendent de
debat, està aprovada en la comissió, per tant deu tractar-se
d’un error, és la 188. I la 189 i la 190, que van estar retira -
des i així es va comunicar; incomprensiblement continuen
figurant ací.
Dit això volia començar defensant les esmenes dient bo,
que un objectiu bàsic per a nosaltres està en promoure l’actualització
de la Llei d’hisenda pública valenciana. Això és
un compromís de tots vostés, del seu anterior responsable,
que ho va dir públicament que era un compromís necessari.
El temps ha passat, anys fins i tot han passat. Aquesta llei
en aquestos moments és quasi una loteria trobar l’article
que estiga en vigor, perquè com tots els anys va canviantse,
una espècie de tele novel·la. Però pareix que no hi ha interés
en tenir ja un text definitiu, actualitzat i posat al dia.
Això està donant qüestions com per exemple, que apareixen
articles fins i tot distints depenent del grup parla -
mentari que siga, com va ser el tema del benefici d’exclusió.
I eixa llei també es podria aprofitar per a ficar més
garanties en temes per exemple perquè no torne a passar el
tema de l’Ivex, per exemple. Qüestions d’eixe tipus, crec
que l’experiència deu donar-nos a tots matèria suficient per
a poder redactar eixa nova llei. I incomprensiblement algu -
na cosa que vostés mateix van anunciar, es neguen, es van
negar en la comissió a admetre’l ni tan sols com un objectiu.
Per tant, insistim, creiem que no té excusa per part de
vostés el que ni tan sols com a objectiu, o és que de veritat
no volen fer eixa actualització de la llei? Perquè si és així,
valdria la pena que ho digueren clarament i ens evitaríem
més històries.
Després hi ha també una sèrie d’esmenes que lògicament
mantenim, alguna d’elles ha estat aprovada quant a la
major utilització del valencià. Però també, bo, que en un
dels objectius es faça, per exemple, l’avaluació del previsible
impacte ambiental en l’economia valenciana. Crec que
és un objectiu que no es pot dir que siga cosa solament de
la Conselleria de Medi Ambient, sinó que també té incidència...
i valdria la pena que per part dels tècnics de la conse -
lleria es prestara més atenció a això.
Igual que també més atenció estimem a la defensa del
patrimoni de la mateixa Generalitat Valenciana. Hi ha casos
que estan ahí i que jo crec que es mereixen una resposta
immediata. Per exemple, les notícies que estan sobre la taula
d’ocupacions il·legals, en concret, al Montgó. Pensem
que la Generalitat Valenciana, en defensa dels interessos de
tots els valencians i valencianes, ha d’intervindre amb ma -
jor contundència d’aclarir què és el que està passant ahí per
a evitar qüestions que puguen ser irreversibles el dia de
demà.
I lògicament també volem defensar una major potenciació
del Consell Valencià d’Estadística. Pensem que és una
mesura de participació dels sector interessats. I, en eixe aspecte,
la veritat és que vostés creen a voltes els organismes,
però a voltes els deixen ahí pràcticament hivernats o no els
donen participació. Pensem que és important, i més davant
de tot el que ha caigut últimament.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
Torn en contra? Té la paraula la senyora Sancho.
La senyora Sancho Vicente:
Gracias, señora presidenta.
Señor Oltra, con respecto a la enmienda número 187 del
Grupo Parlamentario Izquierda Unida, que hace referencia
a favorecer un crecimiento sostenible de la economía valenciana,
fue aceptada en comisión –es verdad–, ya que es
uno de los objetivos básicos de cualquier sociedad moderna,
por lo cual el Partido Popular de la Comunidad Valenciana
ha estado trabajando desde su llegada al gobierno de
la Generalitat Valenciana, con resultados claramente satis -
factorios.
Rechazamos –sí que es cierto–, su enmienda sobre la
evaluación de los impactos medioambientales en la economía
valenciana no porque no hayamos demostrado suficientemente
nuestro apoyo y preocupación por dicho tema,
sino por considerar que la Conselleria de Medio Ambiente
debe ser la competente para tratar todos estos asuntos.
El gobierno valenciano persigue, como objetivos básicos
plasmados claramente en los presupuestos del año
2000, la creación de empleo, el impulso a la competitividad
a través de la investigación y el desarrollo y el fomento del
bienestar social, pero estas metas no puedan estar reñidas
con la mejora de la calidad del medio ambiente.
El gobierno valenciano ha sido sensible al hecho de que
las políticas medioambientales han de formar parte de cual -
quier política sectorial. Programas como la mejora en la
gestión de residuos, la potenciación y utilización de tecnologías
que disminuyen la contaminación ambiental y la
producción de residuos, así como la concienciación de la
sociedad para el reciclado de materiales, ponen de manifiesto
la política activa que en temas medioambientales se
está llevando a cabo por el gobierno de la Generalitat.
Lógicamente, esta preocupación por el medio ambiente
se ha visto también reflejada en una mayor dotación al presupuesto
de la Conselleria de Medio Ambiente, que aumenta
un 7,5%, lo que supone un incremento de más de 1.000
millones de pesetas con respecto al año 1999.
Sobre las enmiendas 181, 182 y 183, referidas a la Ley
de hacienda pública valenciana, quiero señalar que el com-

Pàgina 8 20.12.1999 Diari de sessions número 27
promiso del gobierno valenciano es mejorar la legislación
vigente para adaptarse a la realidad social y avanzar con el
desarrollo de la sociedad valenciana.
Desde este punto de vista, estamos estudiando la posibilidad
de presentar este proyecto de ley, al igual que muchos
otros. La necesidad de revisar las leyes en ciertas materias
no puede considerarse como problemática, por lo que rechazamos
dichas enmiendas, al no creer oportuno incluir la
redacción de una nueva ley de hacienda pública valenciana
en los presupuestos.
El Grupo Parlamentario Popular ha propuesto una enmienda
transaccional, que ha sido aceptada por su grupo parlamentario,
mediante la cual queremos seguir impulsando y
fomentando el uso del valenciano en la administración.
Con respecto a dos de sus enmiendas, la 189 y 190, que
planteaban reducciones presupuestarias en las ayudas a las
organizaciones empresariales a favor de las sindicales, es -
tos presupuestos son los que más dinero dan a las organizaciones
sindicales, ya que se han incrementado las aportaciones
no sólo con respecto a los presupuestos anteriores,
sino también a las organizaciones empresariales.
El objetivo del gobierno es fomentar el diálogo social y
los acuerdos sociales entre los sindicatos y las organizaciones
empresariales, y podrían verse perjudicados si les quitásemos
parte de estas dotaciones económicas a unas organizaciones
en beneficio de otras.
Las consignaciones previstas en el marco del Acuerdo
Valenciano para el Empleo y la Formación, inicialmente
firmadas en 1996, se han visto incrementadas en más de
20.000 millones en los presupuestos del año 2000, superando
ampliamente las dotaciones que se acordaron en el proceso
de negociación. Gracias, entre otros, a este impulso
para el desarrollo del Avef, se prevé crear trabajo el próximo
año un total de 42.000 nuevos puestos de trabajo.
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Senyor Oltra, té la paraula.
Simplemente esta presidencia quería indicarle que usted
como el resto de los diputados de esta cámara deben tener
en su mesa la corrección de errores del Boletín en relación
a las enmiendas que usted ha indicado al principio de su intervención.
El senyor Oltra Soler:
Gràcies.
Bé. En tot cas, la companya diputada del Partit Popular
acaba inclús de replicar a unes esmenes que ja havíem retirat.
O siga, que estava per escrit... Però això no té massa
importància.
El que sí volíem continuar destacant és que jo puc tenir
fe que allò que vosté acaba de dir puga ser veritat, que ja és
tenir fe, a més. Però, clar, li estranya a un quan es nega a
posar-ho per escrit com a un objectiu, que és el tema de la
reforma, que jo crec que vosté inclús ha reconegut que és
necessària, d’eixa llei d’hisenda pública valenciana.
I hi ha altres exemples en els pressupostos en el quals
vostés sí que reconeixen per escrit la necessitat d’actualitzar
o inclús de redactar noves lleis. Si és així, si es veritat
el que vosté acaba de dir, que en principi he de confiar que
siga així, allò lògic seria que, com a un objectiu d’aquesta
conselleria, estiguera la redacció... promoure la redacció i
l’actualització d’aquesta llei. Això faria que fóra més fiable
per a tots que de veritat va endavant, perquè és que hi ha
declaracions de gent molt important, de responsables de
l’època en la Conselleria d’Hisenda, que públicament ho
van dir i no es va fer. I estem patint les conseqüències negatives
de tenir un text legal absolutament a trossos i que
pràcticament ocasiona moltes dificultats a tot el món per a
poder funcionar.
No m’ha contestat res quant a una major atenció per part
de la conselleria quant a la defensa del patrimoni que puga
estar almenys en qüestió, com pot ser l’exemple que li he
citat del Montgó.
I en el tema del valencià, a pesar que han acceptat algu -
na transaccional, cosa que m’alegra, però la veritat és que
ens agradaria molt més que continuaren en eixa línia, i no
sols quedara en una transaccional, sinó fins i tot en la utilit -
zació cada volta més freqüent.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Oltra.
La senyora Sancho Vicente:
Señor Oltra, con respecto a la enmienda sobre el valenciano,
la conselleria ha estado haciendo suficientes esfuerzos,
como ya comentamos en la comisión y como usted ha
aceptado en la transaccional.
Con respecto a lo que me acababa de repetir, que en su
enmienda decía “reclamación de las ocupaciones privadas
ilegales”, nosotros debemos añadir que la conselleria no
distingue entre ocupaciones ilegales privadas o públicas,
sino que reclama por igual los derechos que le corresponde,
actuando contra las ocupaciones ilegales.
Con respecto también a su enmienda... que solicitaba
potenciar el funcionamiento del Consejo Valenciano de Estadística,
decirle que el Consejo Valenciano de Estadística
es un órgano consultivo que está fuera del marco presupuestario.
Y ya finalizando, con respecto a la Ley de hacienda pública
valenciana, el parlamento valenciano, en la pasada le -
gislatura, fue el que más leyes aprobó. Y no hace falta que
lo ponga en la ley de presupuestos para que se haga un proyecto
de ley.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies.
La enmienda transaccional correspondiente a las en -
miendas números 185 y 186, que he entendido ha retirado
el Grupo Parlamentario Esquerra Unida, dice: “Sección 06,
programa 611.20, centro de cálculo. En objectiu bàsic afegir
un nou punt: continuar impulsant l’ús del valencià en el
sistema econòmic i financer de la Generalitat”. Firmada
pels tres grups parlamentaris.
A continuació, correspon la defensa de l’esmena número
197 del Grup Parlamentari Socialista.
Té la paraula la senyora Moreno. (Remors)
La senyora Moreno Fernández:
Gracias, señora presidenta.
En primer lugar, decir que a las enmiendas 206 y 207
hay aceptada una transaccional de los tres grupos. Y, en ese
sentido, decir que desde mi grupo lamentamos que, en la
transaccional aceptada en materia de medio ambiente, no se
haya aceptado también aquella que habíamos presentado
relativa a los indicadores medioambientales.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 9
Malament se podrá hacer una buena programación económica
en temas medioambientales si no se ha aceptado la
propuesta que planteábamos de la existencia de indicadores
medioambientales que pudieran medir esa programación
económica. No obstante, más vale algo que nada, que se
dice, y empecemos por ahí. El año que viene intentaremos
que convenzan.
Nosotros queremos decir, a la sección 6, que las enmiendas
presentadas son pocas, en tanto que desde la Conselleria
de Economía no es tanto lo que se dice que se hace, sino
lo que se hace y no se dice. Mucho más, cuando desde el
pasado viernes, las enmiendas que había presentado mi
grupo pidiendo más información no fueron aprobadas. Y,
por tanto, sigo diciendo que es más peligroso lo que se
hace y no se dice y no se informa, que lo que se dice que se
hace, que es poco cuestionable.
En ese sentido, de lo que se ha dicho que se hace, decir
que nosotros tenemos presentadas unas enmiendas que entendemos
que lo lógico sería que igual que otras se han
aprobado porque se consideraban técnicas, se aprobaran
también. Es difícil que aprueben evidentemente... si no están
haciendo mucho caso, por el mareo, pero si los compañeros
de su grupo callaran un poco, ustedes serían conscientes
de que han planteado como objetivo básico, por
ejemplo, potenciar la participación del programa económico
valenciano.
Señor conseller, que ahora sí que está usted atento, difícil
es que lo potencie algo que no está en vigor. El programa
económico valenciano tenía vigor 94–99. Yo creo que
sería más correcto, y aún están a tiempo de transaccionar,
un objetivo que fuera el volver a empezar un nuevo período
de concertación y una nueva programación, porque –insisto–
el programa económico valenciano no está vigente. Era
un programa para el año 94–99. Y, por tanto, es difícil la
existencia como objetivo básico de ese programa y como
línea de actuación después. Por eso –repito– creo que se
puede hacer.
Otra enmienda que desde mi grupo tampoco entendemos
cómo es posible que no se haya aceptado, es aquella
referente a la convocatoria y provisión... Desde la Conselleria
de Economía –y aquí está el conseller de Administración
Pública–, desde la Conselleria de Economía pretenden
convocar y proveer los puestos de trabajo de la administración
tributaria. Dos temas que yo creo que al gobierno valenciano,
y a la Conselleria de Administración Pública en
este caso, le debe resultar llamativo, por un lado, lo que es
la convocatoria de provisión... En este gobierno, y mientras
no se diga lo contrario, creíamos que dependía de la Conselleria
de Administración Pública la convocatoria y la provisión
de puestos de trabajo. Por tanto, no entendemos cómo
la Conselleria de Economía convoca y provee puestos de
trabajo.
Pero es que además –insisto, y lo digo para conocimiento
de todo el gobierno–, la Conselleria de Economía ha creado
una nueva administración, la administración tributaria.
Nosotros conocíamos su reforma de la ley de función pública
por las cuales creaban cuerpos. Ustedes saben que mi
grupo está en contra de la creación de los cuerpos, entiende
que es una administración antigua, retrógrada, que es vol -
ver al pasado. Pero además que cree la administración tributaria
es algo que nos ha sorprendido, que no nos ha gustado
y que creemos que está totalmente equivocado.
Por eso les decía desde el principio que desde mi grupo
entendemos que la labor de la Conselleria de Economía...
la labor de lo que se pone... lo que ponen en las líneas, excepto
aquellos errores que son importantes... Porque, claro,
es importante que desde la Conselleria de Economía se ha-
yan cometido errores que han significado la fotocopia pura
y dura de los objetivos del año pasado. Y es importante,
digo, porque demuestra, y lo lamento, la poca importancia
que se le ha dado desde la Conselleria de Economía a la
elaboración de presupuestos, cuando ustedes se han limitado
a copiar lo que presentaron el año pasado, a copiarlo
respecto a otro en varios programas. Hecho que evidentemente
provocó que el Grupo Popular tuviese que aceptar
las enmiendas que aceptaron en comisión –repito–, porque,
claro, elaborar el presupuesto de 2000 era un poco difícil
hacerlo en el mes de febrero o marzo de 2000. Eso ustedes
fueron conscientes, lo cambiaron.
Y repito que las enmiendas que hoy les dicho, creo que
también es un error suyo. Creo que también pueden cambiarlas,
a tiempo estamos todavía, aunque estemos en este
momento, porque difícil es que hagan concertación económica
en algo que ya no está vigente. Pónganse como objetivo
volver a concertar, pónganse como objetivo volver a hacer
programación económica con los agentes sociales, pero
no pretenden continuar lo que no está en vigor.
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora Moreno.
Torn en contra? Té la paraula la senyora Sancho.
La senyora Sancho Vicente:
Gracias, señora presidenta.
Señora Moreno, siento mucho que en su intervención no
se haya dirigido a mí para nada y se haya dirigido la mayor
parte de la intervención al gobierno. Bueno, eso significa
que no me ve una importante interlocutora.
Con respecto a sus enmiendas, da la sensación, cuando
se estudian las enmiendas presentadas por el Grupo Parlamentario
Socialista, que se han dedicado más a buscar las
minucias y erratas irrelevantes que a aportar soluciones positivas
para la sociedad valenciana. Nos llama la atención
la escasez de contenido de las mismas y la falta de coherencia
en algunas de ellas, como cuando pretenden la supresión
de la administración del programa operativo de la Co -
munidad Valenciana 2000–2006, que debe administrar los
más de 3 billones de pesetas procedentes de los fondos europeos
y de los fondos de cohesión.
Para conseguir el objetivo básico de coordinación de los
fondos estructurales comunitarios, como son las iniciativas
comunitarias cofinanciadas por los Fondos de desarrollo regional,
Feder, y el fondo de cohesión, se ha creado de forma
paralela el programa operativo de la Comunidad Valenciana
2000–2006, con cuatro líneas de actuación que comprenden:
la administración, seguimiento, desarrollo y elaboración de
las propuestas. Como ustedes deben saber, la importancia de
dicho programa radica en reflejar en los presupuestos la administración
de dichos fondos, por lo que la supresión de la
administración dejaría sin fundamento el resto.
Con respecto a la enmienda número 208, no entendemos
por qué la negativa a incluir en el presupuesto del año 2000
la convocatoria y provisión de los puestos de trabajo de la
Administración Tributaria Valenciana, ya que lo único que
pretende es dotar a la Administración de un cuerpo de inspectores
que vele por el cumplimiento de las normas tributarias
valencianas. Una de las principales líneas de actua -
ción de la Conselleria de Economía y Hacienda en materia
de política tributaria para el próximo año está constituida
por las actividades tendentes a la mejora en la dotación de
personal destinado a las labores de gestión tributaria.

Pàgina 10 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Este proyecto comprende tanto la habilitación y dotación
de los puestos a ocupar por el personal del cuerpo de
inspectores de tributos de la Generalitat como la creación
de unidades tributarias específicas de información y atención
al ciudadano, tanto en los ámbitos de información general
tributaria como de asistencia a la cumplimentación y
presentación de declaraciones tributarias, descongestionando
y racionalizando la actual situación de las dependencias
de atención al contribuyente de la Generalitat Valenciana.
Respecto a su enmienda número 198, que pretende fijar
el plazo de puesta en marcha del plan valenciano de estadística
en el primer semestre del año 2000, creemos que
ajustar un plazo en este marco no se considera una aportación
valorable para la línea de actuación propuesta, ya que
es de elaboración y tramitación compleja por los requerimientos
de nuestro marco normativo. El Instituto Valenciano
de Estadística está multiplicando los contactos institucionales
para conseguir un anteproyecto del plan
valenciano de estadística consensuado y de amplia cobertura,
al tiempo que intenta armonizarlo sin comprometer
este objetivo básico con la rápida operatividad del plan.
La sensibilidad del Gobierno valenciano por un tema tan
importante como la protección del medio ambiente ha sido
demostrado de manera clara en mi anterior intervención.
Además, respecto a la introducción de indicadores ambientales
en las estadísticas de la Comunidad Valenciana, a la
que usted hacía referencia, debo decir que el Instituto Valenciano
de Estadística es un órgano que se ocupa de la coordinación,
impulso y organización de la actividad estadística
de interés general para la Generalitat Valenciana. La
función estadística está descentralizada para permitir un
mayor control y análisis de los datos obtenidos, dejando a
cada conselleria el desarrollo de sus propias competencias,
por lo que incluir los indicadores que ustedes pretenden
duplicaría el trabajo realizado sin ninguna mejora en los re -
sultados.
Para finalizar, otra de las enmiendas que más nos han
llamado la atención es la número 212, por la que pretenden
la supresión del nuevo programa de implantación de un sistema
tendente a la normalización de las adquisiciones de
suministros y servicios por parte de las consellerias. En línea
con este programa se ha creado una dirección general
para mejorar la gestión de adquisiciones de suministros y
servicios de las consellerias, con lo cual se obtendrá una
mayor eficacia y eficiencia, al igual que mejoras económicas
sustanciales.
Le da la sensación a este grupo parlamentario que, en
vez de mejorar la gestión de la Administración, prefieren
seguir con los viejos sistemas menos ágiles y eficientes.
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora Sancho.
Les esmenes 206 i 207 han estat retirades pel Grup Parlamentari
Socialista–Progressistes. Hi ha una esmena trans -
accional a estes esmenes que diu el següent: Sección 06,
programa 612.10, problemática en la que se actúa. 3. Potenciar
las medidas de protección de medio ambiente. Objetivo
básico 3.1, potenciar la reordenación ecológica de la
economía.
Passem a continuació al debat de la secció 07, justícia i
administracions públiques. Esmena 215.
Té la paraula, en representació del Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida, el senyor Ribó.
Secció 07, Justícia i Administracions públiques.
El senyor Ribó i Canut:
Gràcies, senyora presidenta.
Anem a defensar totes les esmenes del Grup Parlamentari
d’Esquerra Unida del País Valencià amb dues excepcions:
la primera, retirar l’esmena 226 i, en segon lloc, tam -
bé retirar l’esmena 218 perquè ha estat objecte d’una
esmena transaccional.
Bé, voldríem comentar algunes de les idees generals i
fer un comentari general respecte a les mateixes. Primer
element, un grup d’esmenes relacionat amb el tema dels
ajuntaments. Nosaltres, a partir d’una assemblea de la Fe -
deració de Municipis i Províncies del País Valencià, una assemblea
que va tenir lloc el 27 de febrer d’enguany, tres
mesos i mig abans de les eleccions, una assemblea que va
arribar amb un acord general per part de tots els alcaldes i
tots els representants, en aquesta assemblea es plantejava el
compromís votat, votat –repetisc– per tots els representants,
molts d’ells del partit que en aquest moment governa,
el compromís d’un fons de cooperació municipal, la creació
i la dotació amb 5.000 milions de pessetes d’aquest
fons de cooperació municipal.
El primer element que nosaltres pensem que és important
és que els compromisos –a més compromisos no fets per
qualsevol, sinó per representants escollits en els diferents
ajuntaments– s’han de complir. I, per desgràcia, per desgrà -
cia, no hem vist res –ja que està vosté, senyor conseller, ací,
li hem de reiterar, perquè vosté va ser una part activa
d’aquesta assemblea–, no hem vist res d’aquest tema, absolutament
res. És un compromís manifestament incomplert
en els pressupostos del 2000. M’atreviria a dir que descaradament
incomplet en els pressupostos del 2000. I a nosaltres
ens sembla greu, ens sembla molt greu, perquè nosaltres entenem
que els ajuntaments, per desgràcia, en les administra -
cions de l’Estat espanyol, s’estan convertint en el “patito
feo”, en el sentit que hi ha una nivell de transferències im -
portant, i s’ha de reconéixer en l’àmbit de la comunitat au -
tònoma, però els ajuntaments dia rere dia estan perdent pes
en el seu finançament. Jo crec que aquest era un crit unàni -
me de tots els alcaldes, també dels seus, i aquest crit unànime
no s’ha vist reflectit en els pressupostos.
Per això, nosaltres plantegem que és imprescindible
complir els compromisos, compromisos preelectorals, compromisos
que tenen a veure amb la voluntat d’aquest govern
d’una descentralització també econòmica que no hem
vist. I em sembla important remarcar-ho. Els municipis són
molt importants per al nostre País, i els municipis no són
importants en aquestos pressupostos. No es compleixen ni
els compromisos adquirits. Em sembla lamentable i és el
primer element que voldríem ressaltar.
Segon element. Tema d’extinció d’incendis. Nosaltres
presentem un conjunt, una bateria d’esmenes, en el sentit
d’una cosa que, fins i tot, s’ha dit des d’aquest mateix lloc,
la necessitat de millorar el servei d’extinció d’incendis.
Perquè s’ha avançat. És cert que s’ha avançat. Però, igual
que s’ha avançat, s’ha de dir que respecte als últims anys
estem pitjor. Les dades objectives posades de manifest en
aquesta mateixa trona parlen de més de 6.000 hectàrees
cremades durant el 99. Esperem que no cresquen ja. No és
probable que cresquen. Però, el que està clar és que açò és
més que els tres últims anys. I, si això és així, està clar que
alguna cosa està fallant. I no hem vist cap voluntat de millora
en aquest sentit.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 11
Nosaltres proposem la creació d’un cos de bombers forestals
perquè ens sembla imprescindible avançar. Nosaltres
proposem que quan hi ha grans incendis, concretament,
s’ha de fer auditories per a veure què és el que ha passat,
perquè coses han passat, i incendis pràcticament apagats
s’han tornat a reviscolar per errades del funcionament de
l’extinció d’incendis. I açò s’hauria d’investigar. Un gran
incendi és una gran desfeta. I s’ha d’investigar des de fora
de la mateixa manera que es fa, per exemple, quan cau un
avió i s’ha d’investigar des de fora què és el que ha passat,
encara que només siga per a no caure una altra vegada en
les mateixes errades. I no és pot fer des dels mateixos que
estan dirigint l’extinció d’incendis. Hi ha greus problemes
en aquest tema, hi ha greus problemes en aquest tema. I,
una altra vegada li he de reiterar, amb pocs recursos es po -
dria avançar decididament en la professionalització de
l’avantguarda en l’extinció d’incendis. No hi ha prou amb
la cavalleria, amb els serveis aeris, no n’hi ha prou. Fa falta
també que la gent que està a peu de foc estiga millor preparada,
estiga en situació d’emergència constant, i tot açò no
s’està resolent.
Volíem comentar també un altre aspecte que ens sembla
important. Hi ha una data que jo crec que és clara. El Go -
vern valencià crec que en aquests moments és l’únic –i hi
ha molts governs, fins i tot del mateix Partit Popular en
l’Estat espanyol– que no ha fet res per avançar en els temes
de reducció de jornada, que no ha fet res per disminuir la
precarietat en els treballadors públics, que està augmentat.
Mentre la general disminueix molt poc, la precarietat en els
treballadors públics està augmentat. I és un dels apartats
d’esmenes en els quals plantegem.
I, nosaltres, per acabar, ens congratulem que s’haja
aprovat una esmena transaccional en el tema del valencià.
Però, jo vull ser molt clar, jo vull ser molt clar. En els plantejaments
de la seua conselleria nosaltres hem vist elements
secessionistes. Quan es parla de “idioma valenciano”, nosaltres
entenem que és un plantejament secessionista. I ho
volem deixar clar. Altres vegades es parla de valencià, i em
sembla raonable i compartim la idea. Però, plantejar “idio -
ma valenciano” és anar en contra del que s’ha plantejat
d’una manera molt clara des d’un punt de vista científic.
Nosaltres entenem que s’hauria d’anar a la denominació
de valencià, que és la raonable, on es podem posar d’acord
i, en definitiva, no generar confrontació. El contrari seria
que vostés estan apostant per una altra cosa.
Res més i moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ribó.
Torn en contra, el senyor Díez té la paraula.
El senyor Díez Cuquerella:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyors consellers.
Senyores i senyors diputats.
Faig este torn en contra de les esmenes presentades pel
Grup Parlamentari d’Esquerra Unida, si bé he de d’agrair
que, efectivament, haja reconegut este grup parlamentari la
bondat del pressupost que es presenta a aprovació perquè
cal reconéixer, i vosté, senyor Ribó, estarà d’acord amb mi,
que només està vosté dissentint d’alguns aspectes molt
concrets i molts determinats, però que, en definitiva, crec
que a causa d’un cert confusionisme o a una certa falta
d’informació que vosté té, que, a la millor, quan intente
aclarir-li-ho jo, puga vosté modificar la seua opinió.
Primer, ha aprofundit vosté –diria jo– en el tema de
l’acord de Castelló, del mes de febrer, en l’acord que es va
prendre en l’assemblea de la Federació Valenciana de Municipis
i Províncies, on estava vosté, i on estava jo també,
per cert. I he de dir-li que vosté repasse bé el projecte concret,
el projecte de pressupostos, concretament el d’esta
conselleria d’Administració Pública, i vorà vosté com en la
problemàtica sobre la qual s’actua s’està parlant de la crea -
ció de fons autonòmics de cooperació local, i s’està dient
que es potenciaran les vies adequades per tal d’afavorir un
nou sistema de relacions entre la Generalitat Valenciana i
l’Administració Local. I, fixe’s vosté també que entre els
objectius bàsics figuren les subvencions als ens locals a través
del fons autonòmic de cooperació municipal.
Podrà dir vosté que són paraules i que eixes paraules no
es reflecteixen en unes quantitats concretes en el pressupost.
Però, jo voldria aclarir-li, com ja vaig fer en la comissió
tractant este punt, que, efectivament, estem en una lla -
cuna legal, estem en una llacuna legal que fa falta cobrir-la.
És imprescindible que per al desenvolupament del pacte local,
primer, debatem ací i aprovem en estes Corts una llei
valenciana de règim local que establiria els paràmetres, els
barems, de redistribució d’eixe fons autonòmic, on es faria
un estudi de tots aquells municipis que hagen de ser afavorits,
naturalment, tots els municipis valencians, que hagen
de ser afavorits, integrats en eixe fons de cooperació municipal
i en eixa base, en eixa normativa bàsica per al desenvolupament
d’eixa cooperació entre la Generalitat i els
ajuntaments, poguérem parlar, aleshores, de dotacions pressupostàries.
No oblide que està previst –el que li he dit– en
el programa d’administració territorial.
Fa vosté també menció al problema de l’extinció d’incendis.
Mire, està declarat ací en estes Corts pel conseller
del ram que en el projecte d’esta conselleria es preveu la
transformació de les brigades forestals actuals en servicis
d’emergències rurals, així com també està prevista la crea -
ció de parcs rurals.
Quant a allò que es refereix vosté que es facen auditories,
auditories externes d’aquells incendis que es produisquen
en una mesura important, caldrà recordar-li que eixes
auditories es realitzen des de l’Administració per a tots els
incendis forestals, absolutament per a tots, que superen un
determinat nombre d’hectàrees i es realitzen informes sobre
eixa actuació. No es considera per part del Govern valencià
recórrer a unes auditories, a intervencions d’auditories externes,
l’auditoria és contínua, és el dia a dia, i quan es pro -
dueix un incendi important l’Administració fa el seu exa -
men, el seu anàlisi, i emet el seu informe corresponent.
Quan parla vostés de temes laborals, i estic referint-me,
naturalment, al programa de Funció Pública, està parlant
vosté que rebutgem una esmena que proposa la reducció a
35 hores de la jornada laboral, i vosté afegeix: “per a crear
ocupació”. Demostre vosté, diga vosté perquè i com es crea
ocupació reduint la jornada de 35 hores i començarem a
plantejar-nos este grup parlamentari la seua esmena. Però
és una afirmació la que vosté fa, de reduir 35 hores per a
crear ocupació, que no la fonamenta amb cap raonament.
Pel que fa a la precarietat dels treballadors públics, sembla
ser que vosté ignora l’acord que es va signar el dia 9
d’este mes de desembre entre l’Administració i els treballadors.
A ell li remitisc perquè vosté tinga una contestació
complida dels dubtes que vosté ha plantejat en esta trona.
Llisca-se’l i vorà vosté com existeixen compromisos per
part de l’Administració, compromisos per a este any 2000
que li llevaran els dubtes que vosté té.
Quant al valencià, li hem aprovat a vosté una esmena
transaccional, precisament en un programa on no estava,

Pàgina 12 20.12.1999 Diari de sessions número 27
perquè vosté coneix que en la resta de programes d’esta
conselleria està promocionant-se, està dotant-se pressupostàriament
la formació per al millor coneixement i ús del va -
lencià. Si hi havia un programa on estava inclosa, ho hem
inclòs de conformitat amb la seua proposta.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Díez.
Té la paraula per a rèplica, el senyor Ribó.
El senyor Ribó i Canut:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor diputat, la primera cosa que li vull asseverar és
que la bondat del pressupost nosaltres la direm amb números
en la nostra votació, el que pensem d’aquest pressupost.
De moment, li vull avançar que en funció de la votació a
les seues esmenes nosaltres condicionarem la votació al seu
pressupost. I, per tant, no crec que siga molt positiva.
Mire, vosté, en el tema de la creació del fons, jo m’he
llegit els pressupostos. Està clar que està aquí, però la pregunta
és: on estan els diners? On estan els diners? Eixa és
la pregunta. La resta són bones paraules. I vosté ho sap. I
vosté sap que va haver un acord. I vosté sap que... I poden
haver criteris perfectament des de la federació per a la dis -
tribució coordinadament amb la conselleria corresponent.
La pregunta és: on estan aquests diners que es van comprometre
concretament amb l’assemblea? (Remors) Vostés no
compleixen el compromís. Jo crec que és molt clar.
La senyora presidenta:
Senyor Ribó, un moment.
Per favor, pregue silenci als diputats. Gràcies.
Continue.
El senyor Ribó i Canut:
Descomptem el temps un poquet. Val, gràcies.
Mire vosté, respecte als serveis d’emergència i parcs rurals,
li repetisc la mateixa. Jo he vist aquesta idea que està
aquí, però, on estan els recursos per avançar en aquesta direcció?
On estan, que no els veiem? No estan. O siga, són
bones intencions, s’han explicitat ací, però els recursos no
estan. Eixe és el problema que nosaltres ens plantegem
d’una manera molt clara. A nosaltres ens agradaria coinci -
dir amb vostés en aquest tema. Coincidim teòricament,
però els recursos no estan enlloc. Eixe és el problema real,
com millorar la contractació, com avançar en infrastructu -
res en aquest sentit.
Li reitere, no és bo que el mateix que apaga un incendi
faça després l’anàlisi. No és bo. És bo, i es fa habitualment
d’aquesta forma, fer-ho des de fora, perquè és l’única manera
de veure els problemes. Açò és una pràctica habitual en els
sistemes mediambientals, de gestió mediambiental, en el món
econòmic. Per què no es fa també en el tema d’incendis? És
que tenen por que els descobrisquen els defectes? No li demanem
a tots els incendis. Nosaltres sabem açò, i ens sembla bé
que es faça un control, però, a més, en els grans incendis s’ha
de fer un control extern perquè aquí és on fallen coses. Eixe
és el tema que li plantegem amb molta claredat.
Mire, el tema de les 35 hores. Demostració. Vaja a França,
que s’està implantant aquesta llei, i veurà les conse -
qüències. I li pregunte: vaja vosté a Galícia, que governa el
Partit Popular, o a Madrid, que també governa el Partit Po-
pular i que s’han introduït línies de treball de reducció de
jornada, i els pregunta vosté. És que vostés són pràcticament
l’única federació del Partit Popular, o com li diguen
vostés, federació o el que siga...
La senyora presidenta:
Senyor Ribó.
El senyor Ribó i Canut:
...que no han tingut cap plantejament en aquesta direcció.
Res més.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Ribó.
Senyor Díez.
El senyor Díez Cuquerella:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor Ribó, comence pel seu final. Mire, la creació
d’ocupació ací a la nostra comunitat, doncs, no necessita
tindre mires cap altre lloc, i menys fora d’Espanya. Nosaltres,
i vosté ho coneix, estem en un nivell de creació d’ocupació
suficient, quasi, quasi que li diria, si vosté m’ho permet,
que deixem la jornada de 35 hores fora, no siga cosa
que tinga vosté raó que creem més ocupació i haguérem de
recórrer a la importació de treballadors, que ja estem creant
suficient ocupació. Però, fixe’s, és que són raonaments els
que vosté em fa que no estan exposats ací. Vosté està referint-se
a altres zones d’Espanya i altres zones de l’estran -
ger. Li rebutgem, naturalment, eixa esmena.
Fa vosté molta insistència en l’existència, valga la re -
dundància, del fons autonòmic de cooperació. Està llegint
vosté, i diu que són paraules, però està llegint vosté compromisos
d’este govern amb els seus objectius d’esta conselleria,
de crear i dotar eixe fons autonòmic. Vosté pot dir,
i és de veres, que en este moment no existeix eixa dotació
pressupostària, però existeix el compromís per la raó que li
he explicat, que primer cal establir unes bases i, després
d’eixes bases, arribar a concretar els diners. Per què diu
vosté 5.000 milions de pessetes? No hi ha cap compromís
en l’assemblea de Castelló de 5.000 milions de pessetes. Es
va esmentar, es va esmentar, que una xifra aproximada po -
dria ser la de 5.000, però no es va concretar en absolut, i en
l’acord que es recolleix no existeix en absolut cap quantitat,
cap quantitat. També podria dir jo que eren paraules de
l’acord de Castelló, però no, existeix el compromís i s’ha
reflectit en el pressupost de la conselleria.
Per últim, mire, es fan les auditories per especialistes en
la matèria dependents de diferents administracions públi -
ques. Què vol? M’estranyaria que vosté m’estiguera plantejant
que foren auditories externes contractades amb empreses
privades. M’estranyaria que vosté precisament ho
plantejara, i així vull no entendre-ho. I, per tant, li he de
dir, senyor Ribó, estan fent-se les auditories per especialistes
de diferents administracions públiques.
Res més. Pense que discrepem. Dubte que vosté poguera
acceptar el pressupost, però, adone’s que les esmenes que
vosté planteja són realment subsanables perfectament al
llarg de l’exercici 2000. Hui comença un pressupost, el
pressupost està viu al llarg de tot l’any, i tinc la seguretat
que vosté al llarg d’eixe any vorà complits els compromisos
que esta conselleria assumeix.
Moltes gràcies.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 13
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Díez.
A l’esmena 218, que ha estat retirada, l’esmena transac -
cional, diu el següent: Secció 07, justícia i administracions
públiques. Programa 121.30, formació i estudis. En línies
d’actuació afegir: “cursos específics de valencià per al personal
de la Generalitat Valenciana”. Signat pels tres grups
parlamentaris.
Passem a continuació a l’esmena 267 del Grup Parlamentari
Socialista–Progressistes.
La seua representant té la paraula.
La senyora de Andrés Barea:
Señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
No me cansaré de repetir, tanto en comisión como en el
pleno, que el espíritu de estas enmiendas, que van encaminadas
a la conselleria de Justicia y Administración Pública,
que sea eso, pública. Tampoco me cansaré de decirles que la
problemática, los objetivos y las principales líneas de actuación
deben ir encaminadas a que la Administración, que es
un servicio pagado por todos, o sea, de todos, que deberá de
ser desde la gestión del gobierno, que en estos momentos es
del Partido Popular, tenga también un carácter público.
Todo es porque la justicia, la policía, los bomberos, los
funcionarios de la Administración y también la Administra -
ción Local, todo aquello que compartimos los ciudadanos,
independientemente de los ingresos de donde vivamos y
de la ideología que tengamos, todos utilizamos estos servicios
y todos los necesitamos.
Por tanto, insisto, la Administración, que es todos y pagada
por todos, tiene que encontrarse al servicio de los ciudadanos
y no a la gestión particular del conseller del Partido
Popular ni de las empresas contratadas. Y cuando me
refiero a la gestión no me refiero a lo valorable o vendible
por un equipo directivo, cargo público o de libre designación,
sino a la buena y adecuada utilización de los recursos
contando también con los administrados.
En Justicia, la falta de medios e instalaciones –ya lo sabemos
porque nos lo dijo el señor Rovira– es que los ayuntamientos
socialistas perversos y no colaboradores no quieren
ceder terrenos y, por eso, ustedes no pueden mejorar la
justicia. Debe de ser que Castellón también es socialista y
por eso figura en el presupuesto del año pasado y también
en el de éste. La falta de juzgados del contencioso–administrativo
en Alicante, segunda ciudad de la Comunidad
Valenciana, es responsabilidad también de los socialistas.
Todo el mundo sabe que allí gobernamos.
Supongo que la falta de juzgados específicos, recogiendo
las demandas de los malos tratos que la sociedad está pidiendo
a gritos, también es culpa de los ayuntamientos gobernados
por los socialistas. Pero, sin embargo, así podremos
hacer programas reality show en Canal 9. Tampoco la
creación de juzgados específicos para la prevención de riesgos
laborales y del medio ambiente. Como eso no vende
para lo que van a realizar ustedes, no les interesa. Que exista
un accidente laboral diariamente, que tengamos el macabro
honor de tener una de las tasas de accidentalidad y mortalidad
de las más altas, eso es luto de un día para ustedes. El
medio ambiente sólo le preocupa a los ecologistas.
Dicen ustedes que no tienen competencias en la creación
de juzgados especiales. Entonces, ¿qué tipo de transferencias
tenemos? ¿Aquellas que sólo son vendibles en el período
preelectoral y aquellas que no implican la opinión pública?
Ya sé que le inquieta cuál es mi afán por mejorar la me -
dicina forense, al señor Rovira. Pues, le diré que no más
que aquello que le pertenece a la Administración y que se
encuentra en una situación tan surrealista como se puede
encontrar la medicina forense. Pero esto, que parece que
sólo va con los muertos, la medicina forense, también es
del mundo de los vivos, y hoy en día precisa como prueba
testifical en importante número de juicios, como, por ejemplo,
para determinar las lesiones de un accidente de tráfico
y para la concesión de pensiones.
Señores del Partido Popular, esta es la falta de atención
que ustedes les prestan a estos temas. La falta de rigor con
la que tratan los temas hace que una de las banderas que el
conseller Castellano quiere vender, continue siendo la administración
de justicia, una de las peores valoradas por los
ciudadanos.
En protección civil y extinción de incendios, la realización
de planes y programas y la adecuación del mapa de riesgos,
el realizar prospecciones estacionales, la necesidad de
crear parques de bomberos rurales les importa muy poco. La
formación de profesionales y de voluntarios, el dar cobertura
con seguros y equipamiento a los voluntarios, y compensar a
los ayuntamientos en sus gastos, tampoco les importa. Esto,
¿saben ustedes qué fin tienen? El que no caigan en el intento
permanente de privatizar estos servicios a través de compañías
privadas. Están ustedes dando pasos incansables en pasar
todo lo público a manos privadas. ¿De dónde sacamos
este dinero? Del capítulo II, que es gastos de funcionamiento,
trabajos realizados por otras empresas, 428 millones presupuestados,
más los concursos que van saliendo.
En cuanto a la policía autonómica tiene de autonómica
el nombre, las transferencias se produjeron pero se sabe
que con ellas no miran la concepción de un ejercicio de autogobierno,
sino la continuidad de lo que había. Nuestra
policía no está reconocida porque el reconocimiento viene
dado por una mayor profesionalización, y como en el resto
de las comunidades transferidas, mayor reconocimiento
económico. A las competencias de atención del medio ambiente
le dedican ustedes doce policías para toda la comunidad.
Y a la atención al menor cinco policías. Por supuesto,
me parece utópico pedirles, aunque se les ha pedido, la
creación de otro cuerpo especial, en este caso para la atención
de mujeres maltratadas.
A la policía local le pedimos más profesionalización,
como consecuencia de la formación que se les da, que sea
homogénea y equilibrada ante poblaciones similares. Les
suscita poco interés este programa, ya les dije que era como
la canción de Julio Iglesias, una repetición exacta del presupuesto
del año pasado. En formación y estudios, la formación
debe ir encaminada a los empleados públicos, no a
los cargos directivos nombrados por ustedes. Y preparándolos
para que se nutran por tanto y engorden su curriculum,
mientras que para los empleados públicos el presupuesto
de formación es de 40 pesetas/persona/día. Esto es
lo que se dice una buena formación.
En la función pública, cada vez menos, se dedican ustedes
a pasarla a manos privadas, salvo por la voluntad de al -
gunos funcionarios, y de pública, por tanto, no le queda
casi nada. Tampoco le han dedicado mucho interés, lo mismo
que el año pasado, la creación de un estatuto básico de
la función pública, que esperemos que los agentes sociales
les tengan informados y lo pacten, por lo menos con ellos.
Por cierto, en este punto nos gustaría hacerle un ruego al
gobierno del Partido Popular: que pida para los funcionarios
de la Comunidad Valenciana una denominación de origen,
para diferenciarnos de los demás funcionarios del resto
de la comunidad, ¿no le parece idea un poco original?

Pàgina 14 20.12.1999 Diari de sessions número 27
La organización y sistemas de información, el tríptico
enunciativo de este programa, nos recordaba a Telefónica.
Ya se lo dijimos nosotros al señor Rovira; a él le recordó
las ganancias de Telefónica, cosa que le pareció muy bien.
Pero este programa es increíble, da soluciones a toda la administración
en temas de organización, con un presupuesto
de 459 millones. Nuestras enmiendas van encaminadas a
introducir nuevos conceptos que no aparecen en él, como
por ejemplo a quién va a ir dirigida la administración, al
usuario, aunque su texto va referido a ellos, dice algo así
como “sociedad civil”, todo un grado de comprensión de lo
que es la administración.
En cuanto a la administración territorial, parece que nos
encontramos en un salto en la gestión, porque desde el
Consell de este gobierno del Partido Popular no se quiere
dar mayor nivel de autogestión a la administración local,
que es la administración más cercana al ciudadano, como
se desarrolla en los principios básicos de suficiencia financiera
consagrados en nuestra Constitución y en la Ley reguladora
de bases de régimen local y en la Ley de haciendas
públicas.
La creación de un fondo de compensación municipal
con una cantidad de 5.000 millones, que dé crédito al
acuerdo realizado en la séptima asamblea de la Federación
Valenciana de Municipios y Provincias. Otra vez se le repite:
ese fondo de compensación es un elemento de reequilibrio
y dota de mayores recursos a las haciendas municipales.
Esa falta de cumplimiento del acuerdo y la falta de
reconocimiento en los presupuestos aleja la administración
de los ciudadanos haciéndola más inaccesible. Espero que
aleje al Partido Popular de las opciones electorales en la
próxima legislatura. Una sociedad democrática es aquella
que respeta las distintas partes que componen la sociedad,
que establece negociaciones y acuerdos, bajo un punto de
vista de acercamiento hacia el consenso. Les recuerdo que
los acuerdos se hacen para cumplirlos.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Gracias, señora Andrés.
Torn en contra, el senyor Rovira té la paraula.
El senyor Rovira Jover:
Gracias, señora presidenta.
Bien, pues las enmiendas que ha presentado el Partido
Socialista, si empezamos por el primer servicio, que sería
el de Secretaría General de la conselleria, vemos que claramente
lo único que hacen es repetir básicamente lo que
dice el proyecto de ley, el texto del proyecto de ley, pero
con otras palabras. Pero hay una cuestión a destacar, téngalo
en cuenta. Todos los asuntos relativos a prevención de
riesgos laborales y seguridad en el trabajo, están ya recogidos
claramente como una línea de actuación principal dentro
de la Dirección General de Función Pública. Se lo dije
en la comisión, se lo vuelvo a repetir, sepa usted dónde ubicar
sus enmiendas. Sepa dónde ubicarlas. Pero es que además
este servicio se ha recogido entre los acuerdos firmados
recientemente con los sindicatos.
Bien, en cuanto a la Dirección General de Justicia, que
usted ha tratado, pues mire, no entendemos cómo no han
retirado las enmiendas que solicitan creaciones de salas y
juzgados específicos. Se lo dijimos claramente: no son
competencia nuestra, son competencia del Ministerio de
Justicia, son competencia del Ministerio de Justicia. Y en
cuanto a la construcción de las ciudades de la justicia y de
diversos juzgados, mire, la Ciudad de la Justicia de Castellón
hace muy pocos días se decidió la ubicación, los terrenos,
y ahora lógicamente hay que hacer todo un proceso
administrativo. Pero, ¿por qué hay que hacerla? Porque no
está hecha. Pero no está hecha ni la de Castellón, ni la de
Alicante, ni la de Valencia, ni la de Elche. Ninguna. Y no
está hecha porque ustedes no hicieron ni una sola. Y en
esta legislatura pasada y en esta que estamos comenzando,
se van a acabar las cuatro ciudades de la justicia, las cuatro
previstas.
En cuanto a los juzgados de Orihuela, los juzgados están
sobradamente adecuados para el trabajo, cuando además,
con la creación del partido judicial de Torrevieja, su trabajo,
digamos, se ha visto disminuido. Los juzgados de Gandia
también se van a mejorar, y se van a mejorar porque
además se va a situar allí el primer juzgado de lo penal fue -
ra de Valencia capital. Pero esa no es una línea de actuación
principal, es una de tantas actuaciones que venimos
realizando.
Mire, desde 1995 el Partido Popular ha realizado más de
doscientas actuaciones de mejora en distintos juzgados,
más de doscientas actuaciones. ¿Por qué? Pues mire, los
juzgados, cuando llegamos en el año 95 se caían de puro
viejos, se caían de puro viejos. Y mire, en cuanto a los juzgados
de San Vicente, que había un error con la aprobación
de enmiendas que ya se ha subsanado, si ustedes hubieran
leído la ficha de presupuestos 6, pues verían claramente
que están incluidos; pero no sólo los de San Vicente, porque
si aprobábamos su enmienda y los pusiéramos, tendríamos
que poner otros. Tendríamos que poner los de Picassent,
los de Quart de Poblet, los de Benidorm, los de Denia,
los de Moncada, y lógicamente los de San Vicente del Raspeig
también.
Y mire, hay sitios que no podemos poner, hay sitios que
no podemos poner, como usted decía, y no por los perversos
ayuntamientos, que es una palabra que yo habitualmente
no utilizo, es que hay sitios donde por ejemplo en Alzira,
nos ceden un terreno que está creo que un par de metros sobre
el nivel del río. ¿Cuando haya una crecidita qué, juzgados
inundados, no? Pues mire, no, esos terrenos no sirven
para que realmente se haga allí un palacio de justicia. Y
creo que en Alzira gobierna no sé si gobiernan ustedes,
creo recordar, ¿eh?
Mire, en cuanto al resto de enmiendas, tienen una serie
de enmiendas relativas a medicina forense, que la verdad es
que, mire, son meras puntualizaciones al proyecto que presentamos.
Y le recuerdo una cuestión: hemos sido los primeros,
los pioneros en España, en realizar un nuevo diseño
de la medicina legal y forense con los decretos de creación
de los institutos de medicina legal de Alicante, Valencia y
Castellón. Pero es que, además, ya para ir finalizando con
justicia, ustedes hacen otra serie de enmiendas que son
muy curiosas. Porque, mire, pretenden excluir de la formación,
e incluso de la promoción del uso del valenciano, a
aquellos funcionarios de la administración de justicia que
no han sido transferidos, como son los jueces, los fiscales y
los secretarios judiciales. Sólo pretenden que la promoción
del uso del valenciano alcance a los funcionarios transferidos
y no a este colectivo no transferido. Pues mire, nosotros
creemos que la promoción del uso del valenciano se
haga globalmente en la administración de justicia, no sólo
para unos cuantos.
Mire, las actuaciones de justicia que ha realizado este
gobierno, pues mire, han servido para reducir más del 50%
de los asuntos judiciales pendientes en asuntos contencioso–administrativos,
han servido para que este próximo año
de las sesenta nuevas plazas de magistrados el 28% vengan

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 15
a esta Comunidad Valenciana, y han servido para que se
creen doce nuevos órganos judiciales en la Comunidad Valenciana,
y le recuerdo que hay otras comunidades, como
por ejemplo la andaluza, que no va a crear ninguno.
Bien, pasando a otras cuestiones, como sería la Dirección
General de Interior, en asuntos como protección civil
y extinción de incendios, pues bien, simplemente reiteran
líneas de actuación, y solicitan como cosa curiosa la construcción
de un parque de bomberos que ya está previsto y
aprobado por el consorcio provincial de Castellón, y de
otro que tiene, digamos, atención suficiente con otras dotaciones
en los alrededores.
Pero hay un segundo bloque, y son las únicas enmiendas
que tiene el Partido Socialista con dotaciones económicas,
con efectos económicos reales, donde ustedes pretenden
aumentar toda una serie de partidas destinadas a las agrupa -
ciones de voluntarios de protección civil. Por ejemplo, pretenden
aumentar de seis millones a cien millones el pago
para los seguros de las agrupaciones, pretenden aumentar
de diez millones a cien millones las subvenciones para
equipamientos, y otras así. Pues mire, las agrupaciones de
voluntarios de protección civil, a pesar, le digo, a pesar de
que desde la Dirección General de Interior se está potenciando
su creación y desarrollo, no son aún todo lo numerosas
que nos gustaría. Y de hecho, durante 1999, donde las
cantidades reflejadas en los presupuestos eran básicamente
similares, todas las subvenciones que se solicitaron por parte
de los ayuntamientos no llegaron a agotar el crédito disponible.
Por lo tanto, la dotación presupuestaria existente
es sobradamente suficiente.
Pero le digo más, y es que ustedes todos esos aumentos
los hacen con cargo a la disminución de 243 millones en la
partida 225, se cargan casi más de la mitad de la partida. Y
es una partida que, mire, está prácticamente dedicada a pa -
gar cuestiones como la explotación del teléfono de emergencias
112, a pagar contratos de mantenimiento de instala -
ciones esenciales de protección civil, de extinción de
incendios forestales y de red radiológica. Usted, con su
propuesta de disminución, crearía graves riesgos en protección
civil y en seguridad, graves riesgos.
Mire, en cuanto a la policía autonómica valenciana, yo
creo que, bueno, presentar enmiendas que ustedes plantean
que lo único que pretenden es que incumplamos el acuerdo
que hace recientemente prorrogamos con el Ministerio del
Interior, y que es el mismo acuerdo que ustedes firmaron en
el año 92, el mismo acuerdo que se ha prorrogado en el año
97 para tres años. Y por otro lado, lo único que pretenden
es que se recojan en todas las líneas de actuación todas las
competencias que tiene la policía, que no hace falta ponerlas
ahí, no hagamos el Libro de Petete de los presupuestos.
Porque usted se va a la Ley 2/86, de fuerzas y cuerpos de
seguridad, y verá claramente cuáles son todas las competencias,
son todas las que usted cita en las enmiendas, pero
si está en la ley no creo que sea necesario repetirlo.
Y ya para acabar con Interior nos quedaría seguridad
pública. Mire, en seguridad pública nosotros vamos a continuar
con la política de apoyo a los ayuntamientos, en
cuanto a la formación de sus policías y de coordinación a
nivel autonómico de todos los objetivos y funciones. Las
enmiendas que presentan ustedes, yo creo que sólo pueden
surgir del desconocimiento profundo de la problemática de
las policías locales, problemática que desde el gobierno se
ha canalizado lógicamente a través de la Comisión de Coordinación
de Policías Locales y a través de los cursos de
formación en el Ivasp.
Mire, en cuanto a función pública, todas las propuestas
que hacen ustedes y se observa claramente, son propuestas
hechas solamente para la galería, solamente para la galería.
Yo creo que pretenden venderles a los sindicatos que ustedes
son los únicos que se preocupan de los funcionarios públicos.
Pues mire, eso no es así., eso no es así, y no son ustedes.
De los funcionarios públicos hay que preocuparse
firmando acuerdos, acuerdos como el que se ha firmado recientemente
el pasado 9 de diciembre con el Cesif, con Comisiones
Obreras y con el Cemsatse, donde además del incremento
general del 2% en la ley de presupuestos para
todos los empleados públicos se constituye un fondo adicional
de 800 millones de pesetas para mejorar las retribuciones
de dichos empleados públicos.
Mire, en cuanto a la modernización y racionalización,
yo creo que el problema que tienen ustedes con estas cuestiones
de modernización es que no las entienden, desgraciadamente,
no las entienden. Ustedes viven anclados en
modelos obsoletos de administración, lejos de una administración
valenciana moderna, racional, eficiente y eficaz.
Cada vez que ven la palabra eficacia la intentan eliminar en
las enmiendas. Parece que les dé miedo.
Y, por último, en la administración territorial, mire, la ci -
fra que usted daba para la creación del fondo autonómico de
cooperación municipal –cooperación, no compensación; yo
supongo que habrá tenido un error–, ya está... es decir, la
creación del fondo ya está recogida como una de las cuatro
problemáticas sobre las que tienen que actuar esta dirección
general. Pero lógicamente para cuantificar ese fondo, que no
está aprobado en ningún momento, habrá que desarrollar una
ley valenciana de régimen local que establezca esos criterios,
para después una vez establecidos los criterios...
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor José
Cholbi Diego)
El senyor vicepresident primer:
Senyor Rovira.
El senyor Rovira Jover:
... y el volumen en el reparto del fondo...
El senyor vicepresident primer:
...termine.
El senyor Rovira Jover:
...poder dotar ese fondo.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Muchísimas gracias.
Para réplica, señora Andrés.
La senyora Andrés Barea:
Vamos a ver. Yo creo que aquí el concepto es un problema
ideológico, lo que hemos abordado es un concepto ideológico
diferente de lo que ustedes presentan, de lo que es
una Conselleria de Justicia y Administración Pública. A ustedes
les interesa muy poco lo que son los servicios públicos,
atienden poco a los usuarios y, por supuesto, nada a los
trabajadores de la administración pública.
En cuanto al tema de que ustedes no pueden realizar me -
joras en las instalaciones de justicia por lo perversos y mal-

Pàgina 16 20.12.1999 Diari de sessions número 27
vados que somos, con el ejemplo que ha puesto a la orilla
de un barranco, me parece exagerada esa situación. Me parece
que le he dado ejemplos de cantidad de pueblos que
están en manos del gobierno del Partido Popular y que ustedes
tampoco lo mejoran.
Ahí cabe un tema muy importante, y es: ¿para qué se
han realizado las transferencias? ¿Se han realizado las
transferencias para mejorar el sistema de la justicia, para
darle mayor credibilidad a una administración tan poco va -
lorada por los ciudadanos? O ¿para qué han querido ustedes
las transferencias de justicia?
Tampoco recogen un tema muy importante, que son las
oficinas de víctimas del delito, la atención específica a las
mujeres maltratadas y los juzgados específicos, que ustedes
mantienen y afirman que no es competencia suya. Se afirma
y se mantiene que no es competencia suya, pero tampoco
tienen la sensibilidad de crearlos y de iniciar un proceso
de creación.
En cuanto a la protección civil y extinción de incendios,
yo creo que algo falla, aparte de que ustedes no recogen, en
el tema de la extinción de incendios, que la gente debe ir
perfectamente preparada y debe tener la cobertura necesaria
en cuanto a seguros y en cuanto medios. Si usted me
dice que presupuestos como un millón de pesetas no se
gastan, falla verdaderamente lo que es la iniciativa de un
gobierno de hacer una participación social y una concienciación
social.
En cuanto a una función pública eficaz, es evidente que
ustedes están sacando a la administración de la administra -
ción constantemente.
En cuanto a la administración territorial, ustedes lo que
están haciendo es un salto de lo que es la administración
del Consell a cualquier tipo de administración que tenga
capacidad autónoma, que no exista nada más que pueda dirigir
que lo que es el propio Consell. Y si no, no se hubieran
ustedes dado tanta prisa en deshacer el Consell Metropolità
de l’Horta.
Gracias.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyora Andrés.
Senyor Rovira.
El senyor Rovira Jover:
Gracias, señor presidente.
Bien. Cuando usted ha hablado de un concepto ideológico,
no sé a qué se refiere exactamente, porque realmente,
lógicamente, es normal que tengamos distintas concepciones
ideológicas, distintas concepciones ideológicas.
Mire, la nuestra se basa en una administración que lógi -
camente... digamos los empleados públicos estén bien tratados,
bien considerados, pero que al mismo tiempo sean
eficaces. Y le repito: hemos firmado hace unos días un convenio
con los sindicatos, con la mayor parte de los sindicatos,
que va en ese camino de mejora de retribuciones para
empleados públicos. Y además, quizá nuestro objetivo fundamental
son los usuarios, los usuarios. Y, desde hace cuatro
años, ya se empezaron planes de modernización de esa
administración, pero fundamentalmente dirigidos a los
usuarios de la administración valenciana.
Mire, decía que, en justicia, para qué habíamos querido
las transferencias. Yo se lo he dicho, lo que pasa es que
creo que no me debe haber entendido. Hemos reducido más
de un 50% asuntos judiciales pendientes en
contencioso–administrativo, más de un 50%.
Y sobre si lo de Cullera no se lo termina de creer que están
al lado de un barranco, mire, le digo: al menos en Cu -
llera nos los han ofrecido. Hay otros ayuntamientos donde...
Mislata, que aún los estamos esperando. Hay otros
ayuntamientos, también no sé por quién están gobernados,
que aún estamos esperando que nos cedan los terrenos.
Mire, nadie ha dicho que en los juzgados, que ha hablado
usted de menores, de mujeres maltratadas, nadie ha dicho
que en ningún momento se haya planteado no su creación...
simplemente le decimos que no lo podemos incluir
en los presupuestos porque no son competencia nuestra.
Entonces, no podemos comprometernos en una ley de presupuestos
a realizar aquello que no es competencia.
En definitiva, esta es una conselleria nueva, de nueva
creación, que sus presupuestos han tenido un aumento mayor,
si vamos sumando y comparando con años anteriores,
han tenido un aumento mayor que la media general y que
no viene más que a reflejar cuál es el objetivo del gobierno
del Partido Popular, una administración valenciana moderna,
eficaz, volcada a los usuarios, pero no, como estuvieron
ustedes, enfrentada con los empleados públicos.
Muchas gracias.
Secció 08, Obres Públiques, Urbanisme i Transports
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Rovira.
Senyories, iniciem la secció 08, d’Obres Públiques, Urbanisme
i Transports, per l’esmena número 409 i següents.
(Pausa) El Grup d’Esquerra Unida. (Remors)
Senyor Oltra, té vosté la paraula.
El senyor Oltra Soler:
Moltes gràcies, senyor president.
Senyors consellers.
Senyores i senyors diputats.
Hem fet una agrupació de totes les esmenes presentades
a la secció 08, que és la Conselleria d’Obres Públiques. Lamentem
que el conseller no estiga ací... Aquesta és una de
les grans conselleries i, per tant, lògicament motiva un gran
nombre d’esmenes.
Lamentablement en la comissió, excepció feta d’una que
s’ha fet transaccional ara mateix, la resta no han sigut ad -
meses. I tan sols puc dir que anem a retirar la 476, perquè
eixa sí que ha sigut admesa mitjançant una transaccional.
Tractava d’un tema que crec que és important. Per part
d’Esquerra Unida hem fet molta força en la mateixa. I s’ha
acordat entre els grups fixar una transaccional en el sentit
de recolzar la instal·lació del sistema terciari en la depura -
ció de les aigües. És un tema que crec que és important
anar recolzant-lo, perquè cada volta serà més necessari.
Bé. Dit això, començar dient que la Conselleria d’Obres
Públiques, efectivament, és una de les grans conselleries
que, per la seua capacitat inversora, més deu contribuir a la
vertebració territorial del País Valencià. En l’any 2000, a
pesar d’això, apuja menys que la mitjana de la resta de conselleries,
solament el 6,04%, quan la mitjana està en el
6,85. Lamentablement quan açò li ho férem vore al conseller
en la seua compareixença en la comissió...

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 17
El senyor vicepresident primer:
Senyories, guarden un poc de silenci – perdone, senyor
Oltra–, o si no, hauré d’apujar la veu dels micròfons.
Moltes gràcies.
El senyor Oltra Soler:
Gràcies, senyor president.
...lamentablement el conseller no estava precisament
en... no compartia eixa idea. Fins i tot venia a dir que esta -
va quasi content perquè el que ahí faltava, si comptem l’entitat
de sanejament, l’Institut Valencià de la Vivenda, etcè -
tera, etcètera, per ahí hi havia apujades que compensaven,
fins i tot sobraven. Al final, estava quasi... quasi no, estava
content amb eixa apujada per davall de la mitjana de tota la
resta. Així passa el que passa, lògicament. L’any que ve,
amb tota seguretat, encara li donaran menys...
El senyor vicepresident primer:
Un momento, señor Oltra.
Senyories, acabe de dir que guardaren silenci i estic notant
que hi ha alguna diputada o diputat que no sols no
guarda silenci sinó que està parlant. Señora Montesinos,
¿quiere sentarse, por favor?
Siga, señor Oltra.
El senyor Oltra Soler:
Gràcies, senyor president.
I damunt d’això, és una conselleria que també es troba
molt afectada pels cada volta més freqüents i cada volta
més importants retalls pressupostaris. Gran part de les in -
versions previstes per a l’any 2000, lamentablement, li passaran
com a les inversions per a l’any 99, es quedaran en el
paper, per la qual cosa moltes de les coses que vénen fent
falta al nostre país, i que vénen sent demandades, de nou
quedaran en meres declaracions, en meres intencions, però
que no quallaran. I això és un problema que afecta especialment
a aquesta conselleria per eixe caràcter inversor
que abans havíem fet referència. Té alguna partida absolu -
tament molt preocupant quant a apujada de l’1,34 en ordenació
del territori, per exemple.
Bé. Dit això, un paquet d’esmenes nostres anaven en la
línia d’intentar afavorir un tema que considerem important.
Creem que és necessari destinar més recursos a la rehabilitació
dels diferents centres històrics de les nostres poblacions.
En les esmenes es citaven alguns casos que són jo
crec prou emblemàtics a Elx, Alcoi, etcètera, etcètera, que
es troben necessitats d’eixa inversió si se vol mantenir el
caràcter d’eixos centres històrics amb una vida suficient
perquè no es convertisquen en barris degradats, com ha
passat en altres llocs. També partides específiques per a la
rehabilitació de barris on es donen situacions d’una certa
marginació o de degradació urbana. Per exemple, el barri
de Palmerars, que és un barri prou conegut.
En sanejament i depuració d’aigües, a banda de l’esmena
transaccional que s’ha admès, creiem que cal fer molt
esforços, sabent també que existeix l’entitat de sanejament,
però el problema que tenim ahí és que com no... a l’hora de
presentar-nos els pressupostos als grups de l’oposició, no
figura quines són les previsions d’actuació. Per tant, tenim
que suposar, merament suposar el que va a ser, confiar que
el que ens diu el conseller o el representant del Partit Popular
que després conteste siga això, però no tenim constància
escrita de quin va a ser el seu pla d’inversions. I, en eixe
sentit, tenim problemes seriosos de necessitats de més depuradores,
de necessitat que moltes de les depuradores que
hi ha funcionen correctament i lògicament que implanten
sistemes de depuració moderns, com estan es aquests moments,
que dóna una solució correcta tant a l’aigua depurada
per a la seua millor reutilització agrícola com el tema
dels fangs. En eixa línia va un poc l’esmena transaccional,
que esperem que no es quede solament ahí.
Després també hi ha un paquet d’esmenes en el sentit de
recordar compromisos en alguns casos molts concrets, inclús
signats en convenis per part de la conselleria. Pose el
cas de Petrer, per exemple. Ens queda el dubte si és que
allò es va signar i es van comprometre a dur-lo endavant,
perquè en aquells moments el Partit Popular formava part
de l’equip de govern de l’Ajuntament de Petrer. Això ara
no és així i s’ha obviat. I lamentablement són coses que fan
molta falta i que tenen inclús compromisos signats mitjançant
convenis.
Després tenim també un paquet d’esmenes que fan referència
a la necessitat de reorientar la voluntat inversora en
el tema de carreteres de la conselleria. Ens preocupen molt
determinades actuacions que estan previstes. Per exemple,
la cèlebre carretera Orpesa–Cabanes, que no la considerem,
en primer lloc, prioritària i, en segon lloc, la considerem in -
clús agressiva amb l’entorn. Per tant, proposem la seua
substitució per una millora en la xarxa viària d’aquestes
mateixes comarques del nord, perquè considerem que de
veritat existeixen, i de veritat estan demandades per la gent
i és de veritat on tenen els problemes.
També això mateix requerim eixes inversions per a alli -
berar de trànsit determinades poblacions del nostre país,
fent les variants que ja vénen sent demandades des de fa
molt de temps. La creació de xarxes de carril bici amb més
força del que fins ara està fent-se. Alliberar de trànsit de
pas moltes de les nostres poblacions.
El tema, per exemple, del vial Elx–Alacant, una zona
molt important, i que ens diuen, i és cert, que està promès
en eixe celebre Patemae, però també és cert que hi ha 24
milions de pessetes, que amb això pràcticament no hi ha
per a res. I necessitem concretar això, que eixe Patemae
deixe de ser poc més que una il·lusió òptica i es transforme
de veritat en alguna cosa seriosa, si és que ha de ser alguna
cosa seriosa, i passar ja de la promesa un poc als fets.
I hi ha també un capítol molt important en el qual Es -
querra Unida demana molts recursos per a potenciar la xar -
xa ferroviària, tant en el tema de rodalies com en el tema
inclús urbà de potenciació d’un transport com pot ser el
tramvia. Creem que hi ha massa poblacions del nostre país,
en concret al voltant inclús de la ciutat de València mateixa,
de l’àrea metropolitana de València, que requerixen un
reforç important quan a facilitats d’utilització del tren, i
això, lamentablement, a l’únic que assistim és any darrere
any a vore la mateixa promesa, que ja està vella, en els
pressupostos.
A això el Partit Popular no li dóna la prioritat que es me -
reix. En canvi, lamentablement, les prioritats van per altra
banda. Sí que figura, i segur que es farà, el cèlebre abaixador
Terra Mítica, que serà molt interessant que la gent vaja
a un parc d’atraccions en tren, això serà segurament molt
interessant, però per a nosaltres és molt més interessant que
la gent puga vindre a treballar o a passar el dia si és menes -
ter a la ciutat de València o a altres ciutats que vénen dema -
nant aquesta millora des de fa ja massa temps.
Per tant, demanem un reequilibri en eixes inversions. Prou
ja de centrar la qüestió en l’esforç d’inversió en carreteres.
Caldrà fer-ne algunes, lògicament, però també considerem
important una millora substancial en la xarxa ferroviària.

Pàgina 18 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Moltes gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
Pel Grup Popular, senyor Ortuño.
El senyor Ortuño Cerdá–Cerdá:
Gracias, señoría presidente.
Señor Oltra.
Una vez más tengo que reiterarle lo que tantas veces en
la comisión le he manifestado, que en principio y en espíritu
estamos de acuerdo, faltan muchas cosas por hacer, muchísimas
cosas por hacer, pero que todo nos viene dado,
esta situación nos viene dada tanto a usted como a mí, tanto
a nuestros grupos parlamentarios, a la ciudadanía valencia -
na, por el negligente actuar del Partido Socialista durante
tantos años que han gobernado aquí en la Comunidad Valenciana.
Eso les consta a ustedes y les consta a ellos, aunque
ellos realmente no tengan la responsabilidad actual por
lo que hicieron quienes les precedían.
Eso lo hemos sufrido nosotros durante muchos años, y
cuando en este debate de presupuestos presentábamos las
enmiendas puntualmente por los temas necesarios, de una
forma singularizada y pormenorizada, en los distintos pue -
blos de la Comunidad Valenciana, entonces nos decían que
pecábamos por aportar, por pedir, por reivindicar tantísimas
enmiendas, por presentar enmiendas que prácticamente
eran enmiendas de campanario, porque circunscribíamos
nuestra actuación a todo el ámbito de la comunidad pueblo
por pueblo. Ahora lo viene haciendo el Partido Socialista,
lo viene haciendo cayendo en el error de que antes criticaban
esta situación, estas actuaciones, este debate, y ahora
sin embargo reiteran y repiten lo que nosotros estábamos
haciendo, pero con una salvedad: nosotros en su día pedíamos
y exigíamos obras concretas en determinados pueblos
de la Comunidad Valenciana y no se hacían, y nunca se hi -
cieron. Ha llegado el gobierno popular, el Partido Popular,
y desde el 95 a aquí quizá tenga usted razón en que hay
muchas cosas que faltan, pero hemos abordado muchísimas
más que no se hicieron durante catorce largos años. Y eso
es evidente, esto está ahí.
Yo le podría enumerar, como hemos hecho en la comisión
y en distintas ocasiones, obra por obra, puntualmente,
cuáles han sido las inversiones de nuestro gobierno en los
distintos pueblos de la comunidad, pero creo que hoy no es
el momento para pormenorizarlo, para singularizarlo, por -
que sería un poco un debate estéril. Eso sí, reconocemos,
como le estábamos diciendo, que falta mucho por hacer,
pero que no podrá ni usted ni su grupo ni ningún miembro
del Partido Socialista, ningún ilustre compañero parlamentario
que pueda aducir, que pueda denunciar públicamente
que se ha dejado de ejecutar algo acordado por nuestro gobierno
en esta última legislatura en los distintos pueblos o
que se hayan abandonado las reivindicaciones y las peticiones
de cualquier ayuntamiento en cualquier municipio o de
los propios grupos parlamentarios, jamás. Se ha cumplido
en sus términos, sus justos términos, o bien unas obras están
pendientes de ejecutar, otras están pendientes de licitar,
otras están realizándose y hay partidas presupuestarias, o
son plurianuales, pero en todo, tanto en infraestructura de
carreteras como en saneamiento como en depuración de
aguas, en lo que fuere, aquí está, y está plasmado, o sea,
que no es cuestión... Claro, su señoría acaba de aterrizar en
el parlamento, y su postura es loable y su inquietud le honra,
pero tiene que reconocer, tiene que reconocer porque
lleva muchos años en la política, en el mismo grupo, que
todos no pueden decir lo mismo, en el Psoe quiero decir, en
el Partido Socialista, y sin embargo sabe y le consta que es
difícil abordar los temas, abordar todos los temas. Hay que
dotar a unos de ciertas prioridades y a otros, no por falta de
necesidades, también hay que posponerlos en momentos
determinados.
Y efectivamente, esto es lo que estamos haciendo. Señor
Oltra. No hay ninguna obra que esté pedida por cualquier
municipio en la Comunidad Valenciana que el gobierno popular,
el gobierno del señor Zaplana, no haya sido sensible
a sus justas y legítimas reivindicaciones para abordar con
rigor y con seriedad todas las infraestructuras; si no todas,
al menos las que se han podido. Eso es así. Eso es una realidad.
Ya digo que podría enumerarles la innumerable can -
tidad de obras de infraestructuras que hay en todas las poblaciones,
pero creo que es innecesario, señor Oltra. Es
innecesario porque a usted le consta, le hemos dado la contestación,
pero que esté absolutamente tranquilo que esto es
así. Y efectivamente, también en las redes ferroviarias.
Hay un tema que es de especial sensibilidad para los
ciudadanos, sobre todo en las ciudades importantes, y es la
rehabilitación de los cascos históricos. Bien, pero no es menos
cierto que usted, precisamente usted, señoría, usted, señor
Oltra, al igual que el diputado que le dirige la palabra,
tenemos más, más y especial sensibilidad por aquellos barrios
marginados, por aquellos barrios que nos dejó el Partido
Socialista no solamente inacabados sino mal estructurados
y hasta el extremo de que estamos procediendo a los
derribos, a las reformas –no a las reformas, más bien a de -
rribos– para construir nuevos barrios de viviendas sociales
precisamente por el mal hacer del anterior gobierno socialista,
del anterior gobierno socialista y dirigentes del Partido
Socialista también diputados en aquella época que hoy
afortunadamente no están aquí, y no quiero citar a los Burriel,
etcétera, con todo cariño, respeto y consideración,
pero los señores Burriel y compañía, que fueron un desastre
en llevar adelante la ejecución de proyectos en toda la
comunidad. Digo el señor Burriel por no decir los Emèrit
Bono de turno, sino que le estoy hablando de carreteras, le
estoy hablando de infraestructuras. Un desastre, señoría, un
desastre su paso en un gobierno aquí en la Comunidad Valenciana.
Y ahora estamos pagando todos, pero todos, ustedes y
nosotros, el mal hacer, la falta de saber hacer, el negligente
actuar de aquellas personas que se erigieron en Gobierno
Valenciano, por supuesto democráticamente, pero que lo
hicieron tan mal y estos son los resultados. Estos son los
resultados que tenemos: tener que rehacer, tener que intentar
realizar nuevas infraestructuras para dar cobijo a aque -
llas personas humildes que necesitan vivienda, al igual que
todos nosotros, igual que todo el mundo, y sin embargo se
les adjudicó, se les dio, se les vendió unas viviendas indignas,
indignas.
Usted sabe perfectamente el Barrio de los Palmerales,
2.000 y pico viviendas, donde allí la gente, hombre, no le
voy a decir que ha estado casi muriéndose por la fiebre del
moquillo en pleno invierno en la calle por falta de atenciones
y de infraestructuras, pero usted sabe que se ha cogido
allí tifus, se han cogido enfermedades importantes porque
hasta el agua del subsuelo, el agua del saneamiento, estaba
en las mismas calles. Y así lo hemos padecido durante
veinte largos años. Y ahí está el gobierno municipal, ahí ha
estado el gobierno del Partido Socialista y no ha subsanado
nada. No solamente no ha subsanado sino que no ha reparado,
y era un foco de delincuencia terrible. Eso lo hemos reivindicado
al unísono su señoría y yo desde la oposición en

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 19
el ayuntamiento.
Y lo podemos circunscribir a otras actuaciones de la Comunidad
Valenciana también con un desarrollo urbanístico
infradotado, y que las consecuencias las estamos sufriendo.
Me he referido a ese porque lo conocemos perfectamente y
sabemos que aquello fue un negligente actuar, pero además
de una forma intencionada o preterintencionada del propio
gobierno socialista por actos electoralistas, y ahí tenemos el
resultado. Ahora tenemos, a través –que lo estamos haciendo–,
a través del Ivvsa estamos derribando los bloques
aquellos, igual que en otras ciudades, y estamos intentando
hacer nuevas viviendas, realizándose, reubicando a la gente
para darles una vivienda digna, como todos pretendemos y
todos ansiamos.
Y ese es el tema, señoría. No se preocupe, que el gobierno,
especialmente el conseller de Obras Públicas y Urbanismo,
tiene especial sensibilidad, que ya no es una cuestión
de tipo personal sino de entidad gubernamental, se está
preocupando muy mucho en este tema, y hay presupuestos
suficientes como para abordar con rigor y seriedad cualquier
carencia que ahora tenga cualquier ciudad, cualquier
municipio por pequeño que sea en toda la Comunidad Valenciana,
sino en las grandes infraestructuras, de las que
también son necesarias y que jamás el Partido Socialista las
ha abordado también con el rigor y seriedad con que lo está
haciendo en nuestro gobierno.
Y usted se refiere muchísimo, su señoría se refiere muchísimas
veces al parque temático, a Terra Mítica, y a mu -
chas cosas más, pero mire usted, ahí están. Un éxito envidiable.
Somos el centro de atención no de España, de toda
Europa. Y mire usted los puestos de trabajo que tenemos
ahora mismo fijos allí, más de 2.000 puestos de trabajo,
que en definitiva ese es el mensaje que usted siempre ha
venido reivindicando, la izquierda, me refiero a Izquierda
Unida, y nosotros también: puestos de trabajo, puestos de
trabajo. De los puestos de trabajo emana la riqueza y el futuro
de una comunidad o de una población. Y en eso estamos,
señoría. Eso es lo que manifestamos en su día en la
comisión, se lo he dicho personalmente en distintas ocasiones
y lo que venimos a reiterarle aquí.
En definitiva, le hemos aceptado una transaccional que
nos parece correcta, nos parece ecuánime, nos parece justa.
Hemos tenido bien a hacerlo, como estaríamos en disposición,
si su señoría hubiera querido antes de este momento,
de aceptar otras muchas en relación con las que ha pedido,
que en cualquier caso son reiteración de lo que nuestro gobierno
está realizando.
Muchas gracias, señoría.
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Ortuño.
Senyor Oltra, per un temps d’un minut quaranta–huit se -
gons.
El senyor Oltra Soler:
Gràcies, senyor president.
En primer lloc, saludar al conseller d’Obres Públiques,
que s’ha incorporat a la sessió. Estàvem comentant precisament
el pressupost de la seua conselleria.
Per allò que es dia abans, els llocs de treball precisament
nosaltres sí lluitem per ells, però no és precisament Terra
Mítica l’objectiu en el qual els considerem més realitzats.
Per altra banda, es diu també allò de la qüestió esta recurrent
dels socialistes i això. Sí, segurament serà cert. Nosaltres
en l’època que el Partit Socialista manava també pre-
sentàvem esmenes i lluitàvem i reclamàvem i tot este tipus
de coses, però això no ha de deixar perdre la perspectiva
que ja va per a cinc anys que mana el Partit Popular en la
conselleria, que hi ha promeses que són de l’època socialista,
és cert, però hi ha promeses seues, del Partit Popular,
que ja cobren un trienni i s’acosten al segon trienni, i a això
també se li ha de donar solució, perquè clar, arribarà un
moment que l’excusa ja no val.
I allò que tenim clar és una qüestió: si les coses que es
posen en els pressupostos, i tenim experiència i la llista és
llarguíssima, no sempre es fan, i especialment en aquesta
conselleria i a voltes per desgràcia, m’imagine que sense
culpa del conseller sinó serà culpa d’altres tipus de raons,
imaginem allò que ni tan sols figura en els pressupostos,
cal tenir una fe que menege muntanyes per a creure que
això anirà endavant. Si allò que consta en pressupost, en
partida específica, en promeses, en convenis inclús no s’ha
fet, lògicament allò que no figura ni tan sols la veritat és
que és molt poc fiable. Jo puc estimar la bona voluntat,
però ací en política amb bona voluntat només no anem a
cap lloc.
Per tant, jo esperava que en la comissió i inclús ací avui
haguera pogut ser possible l’acceptació d’alguna de les esmenes,
perquè precisament és això que dia el senyor Ortuño
abans. Si hi ha qüestions que jo fins recorde que ell mateix
les presentaria en la seua època ací de concretar
algunes actuacions! I ara en acabant dius: esta és la diferèn -
cia que hi ha d’estar a la millor en estos bancs a estar en els
altres, que a voltes cal fer allò que cal fer, però eixes necessitats
que llavors, legítimament, es defensaven és que en
molts casos i per desgràcia continuen vigents, i hi ha una
gent darrere d’elles...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Oltra.
El senyor Oltra Soler:
...patint per això.
Gràcies.
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies.
Señor Ortuño, once segundos.
El senyor Ortuño Cerdá–Cerdá:
Gracias, señor presidente.
Señor Oltra.
Coincidimos en el planteamiento. Tiene mucha razón.
Ambos coincidimos que efectivamente el Partido Socialista
durante catorce años no ha hecho nada. Ha sido nefasta, ha
sido nefasta...
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Ortuño.
El senyor Ortuño Cerdá–Cerdá:
...la actuación... (El senyor vicepresident desconnecta el
micròfon del senyor diputat)

Pàgina 20 20.12.1999 Diari de sessions número 27
El senyor vicepresident primer:
Ha terminado el tiempo.
Senyories, hi ha una esmena transaccional a la secció 8,
all programa 442, la FP–4, principals línies d’actuació, es -
mena de modificació substituir el text 1.1.1 pel següent:
“1.1.1, Redacción del segundo plan de saneamiento y depuración
de la Comunidad Valenciana, en el que se recogerán
actuaciones de ampliación y/o mejora de las instalaciones
de depuración existentes, impulsando la introducción de
sistemas de tratamiento terciario, así como actuaciones
orientadas a maximizar las posibilidades de reutilización
del agua depurada y de los fangos resultantes del proceso
de depuración”. Firmat pels grups parlamentaris. Moltes
gràcies, senyories.
Continuem... (Pausa)
El Grup Socialista. Senyor Peris.
(Remors)
El senyor Peris té la paraula per a defendre les esmenes
de la 512 a la 648, ambdues incloses, per un temps de quinze
minuts.
El senyor Peris i García:
Gràcies, senyor president.
Començaré dient que retirem les esmenes 593, 566, i la
555 i 587, perquè acceptaríem unes transaccionals que serien
del mateix contingut que eixes dues esmenes darreres.
Aquestes esmenes són les esmenes del nostre Grup Socialista–Progressistes
que es refereixen als programes
4.4.2.10, de sanejament i depuració d’aigües, i al programa
512.10, de gestió i infrastructura de recursos hidràulics, és
a dir, als programes del cicle integral de l’aigua. Són unes
cent trenta esmenes, des d’un plantejament polític general
que l’aigua és un recurs essencial evidentment per a la
vida, i que és un recurs escàs i molt valuós. I que ha de tenir...
i que ha de ser una de les prioritats fonamentals de
qualsevol política des d’un plantejament de sostenibilitat.
Des d’eixe plantejament global de sostenibilitat, nosaltres
hem plantejat –això ho hem fet en les esmenes de Medi
Ambient–, hem plantejat la necessitat que hi hauria de do -
nar-li tota una mateixa direcció política d’una conselleria al
cicle integral de l’aigua tenint en compte eixa necessitat de
fer una política global. Però això encara està en la Conselleria
d’Obres Públiques i per tant nosaltres anem a defensar
els nostres plantejaments.
Estem davant d’uns pressupostos de l’any 2000 on globalment
la Generalitat valenciana creix un 6,85%, mentre
la Conselleria d’Obres Públiques solament ho fa en un
6,04%; és a dir, no arriba a la mitjana d’augment de creixe -
ment dels pressupostos de la Generalitat Valenciana. I en
alguns casos com és el programa de sanejament i depuració
d’aigües, hi ha un retall de 620 milions de pessetes. Hi ha
una baixa del 4,03%.
I l’any 2000 no estarà resolt el problema de l’aigua. I
l’any 2000, com deia el senyor conseller el 4 d’agost a un
diari local, no estarà resolt el problema de l’aigua. És a dir,
que seria una de les polítiques, la política de l’aigua, que no
solament hauria de com a mínim en uns pressupostos tindre
la mitjana d’augment, sinó que seria una de les conselleries
que hauria d’estar per damunt de la mitjana d’augment de
les conselleries, de la resta de conselleries. L’execució
pressupostària, les darreres dades que tenim està en el
57,86% del capítol sisé, i el 53% del capítol seté.
Però hi ha més xifres globals. Els pressupostos que es
presenten per a la seua aprovació tenen 1.000 milions
menys d’inversions dels que vostés mateix havien previst
l’any 99 que invertirien l’any 2000, en estos dos capítols.
Vostés, en els pressupostos de l’any 99, deien que en estos
dos capítols invertirien 13.131 milions de pessetes, i ara
han portat ací a l’aprovació 12.135; és a dir, vostés mateix
incompleixen les seues previsions de l’any 99 en aquestos
dos capítols.
A més a més, són uns pressupostos molt difícils de seguir
per part de l’oposició, són molt difícils de seguir per
part dels ajuntaments i comarques que reivindiquen tota
una sèrie d’actuacions que tenen a veure en aquests programes,
són uns pressupostos molt obscurs. Perquè, efectivament,
ens n’anem a l’entitat de sanejament, quan no trobem
una de les obres o de depuració d’aigües o d’abastiment, i
ens n’anem a l’entitat de sanejament, ens trobem que allí
se’ns diu que l’entitat de sanejament farà allò que li dirà la
Conselleria d’Obres Públiques. I quan nosaltres reivindiquem
que en el programa propi estiguen eixes obres, diuen:
“no, és que això ho farà l’entitat de sanejament”, i per tant
això vol dir que queda a la pura discrecionalitat política de
la Conselleria d’Obres Públiques, fer aquesta infrastructura
del cicle integral de l’aigua o aquesta depuradora o aquell
col·lector. Hi ha un problema complet, global, de pura discrecionalitat
política i no de planificació.
I això que passa ací està passant també en altres àmbits i
hui tenim clara resposta que els propis enginyers del Ministeri
de Foment estan plantejant que efectivament, les polítiques
d’infrastructures del Partit Popular no tenen a veure en
una planificació objectiva de les necessitats, sinó que es fa o
no es fa determinada canalització en qualsevol barranc, segons
depenga de la voluntat política del moment determinat.
Són uns pressupostos que l’altre dia en comissió ja es
caracteritzava com són els de “l’any que ve”. Són uns pressupostos,
com alguns equips de futbol, que sempre guanyaran
la lliga l’any que ve i acaben mai guanyant-la. Al
senyor conseller d’Obres Públiques li passa això: l’any que
ve estarà resolt el problema de l’aigua, l’any que ve farem
aquesta obra, es posa en el pressupost, i l’any que ve es torna
a passar perquè ve en agost i li agarra retall la paralitza -
ció de les inversions. I ens veiem com hi ha obres que passen,
sense fer-se, d’un any a altre any. Per exemple, el
col·lector de la zona industrial de Nules, per posar un
exemple. O la canalització del barranc Fosc de l’Alfàs del
Pi, per posar-lis exemples concrets per a que no diguen que
no diem exemples.
I el problema del retall que ha tingut en el cicle integral
de l’aigua el senyor conseller, els pressupostos del Partit
Popular, és que a més a més enguany li han arribat 2.500
milions de pessetes del fons de compensació interterritorial.
En el que el retall de 1.000 milions sobre les seues previsions
encara és més preocupant. És a dir, venen diners del
fons de compensació interterritorial, hi ha un retall de
1.000 milions del que vostés preveien gastar-se això, i no
sé on haurà anat, no a una política tan estratègica com la de
solucionar el problema de l’aigua.
Perquè clar, la realitat del cicle integral de l’aigua no és
per a riure’s, senyor conseller, no és per a riure’s. En un in -
forme del conseller, que per a nosaltres hauria d’estar tam -
bé ací, ha estat ací este matí i quan ve a tractar-se el proble -
ma de l’aigua, per allò de la transversalitat de Medi
Ambient, se’n va –és el conseller de Medi Ambient– en un
informe de la Conselleria de Medi Ambient del 22 de novembre,
es recorda que quaranta–sis municipis de la Comunitat
Valenciana superen la quantitat màxima de nitrats fi -
xada per la OMS. Això són xifres. I ja pràcticament es

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 21
planteja que unes 400.000 persones al País Valencià, quan
obrin la seua aixeta a casa no tenen aigua potable perquè
estan per damunt dels 50 mil·ligrams que la OMS diu que
és aigua potable.
Mentre, eixe problema que l’any 2000 estarà resolt, era
un problema en el cas de la Ribera, en el cas del Camp de
Morvedre i en el cas de la Plana, que el Pla operatiu
1994–1999 deia que havia d’estar resolt, i que vostés no
han resolt, i que no és culpa del govern socialista anterior,
que és un acord del primer Pla de desenvolupament regional
del 94 al 99. Com la depuració de les aigües. Que vostés
són en pràcticament tota la seua trajectòria, des del 95,
responsables d’haver resolt i no l’han resolt. Vostés no han
prioritzat el problema de llevar-li l’aigua roïna, l’aigua po -
table, millorar la qualitat de l’aigua, no han prioritzat ací el
seu govern. No dic vosté, com a conseller, sinó el govern
del senyor –també tampoc està normalment ací el gran ab -
sent– senyor Zaplana. (Remors)
I tenim més problemes, i nosaltres hem fet una esmena
que volem que pose com a objectiu de la seua conselleria
impulsar en el Pla hidrològic nacional el transvasament de
l’Ebre. Perquè altres comunitats estan posant problemes a
eixe transvasament, i nosaltres tenim responsabilitat com a
objectiu de dir-ho, de dir-ho. Nosaltres necessitem el transvasament
de l’Ebre, sobretot per a eixos cinquanta–tres
hectòmetres cúbics de dèficit anual de la zona
Peníscola–Vinaròs, és a dir, les comarques més al nord de
Castelló. Nosaltres ho hem de posar com objectiu, vostés
s’han oblidat d’eixe objectiu, de posar-lo, d’escriure’l el
transvasament del riu Ebre.
I vostés s’han negat en comissió a què fem un gran
acord per l’ús racional de l’aigua al País Valencià. S’han
negat a l’esmena del pacte de l’aigua dient que si estava
obsoleta. ¿Com ha d’estar obsolet? El gran debat del segle
XXI en aquesta comunitat, i d’una gran part de territoris
mediterranis, és el problema de l’aigua, senyor conseller. I
vostés s’han negat a eixa esmena.
Tenim moltes incerteses, els usuaris del Xúquer, els llauradors
valencians usuaris del Xúquer, tenen moltes incerteses
sobre l’ús del pantà d’Alarcó, sobre si seran de veres eixos
estalvis que vostés diuen que van a fer-se, però clar, en
eixa opacitat també d’objectius mai diuen: “enguany en les
inversions que farem de reutilització d’aigües d’estalvi estalviarem
el 20% o 12 hectòmetres cúbics”. Mai, mai xifren,
mai posen els objectius en números, perquè efectivament,
així no hi ha manera de controlar. Si esta obra no es fa,
s’acaba no fent, és igual, no hi ha manera de controlar-los.
Hi ha grans incerteses si s’estalviaran eixos 80 hectòmetres
cúbics en la conca del Xúquer per al transvasament
Xúquer–Vinalopó. Hi ha grans problemes, i hi ha gran ma -
lestar quan a Alacant s’estan tirant més de dotze hectòme -
tres cúbics tots els anys a la mar, aigua que no es reutilitza.
Quan, mentre, s’estan salinitzant els aqüífers perquè no es
paralitzen les dessecacions dels pous, per exemple. És a dir,
hi ha un gran debat de l’aigua necessari i cal anar a un gran
pacte sobre l’aigua, un pacte polític, un pacte amb els
agents econòmics i socials, i això s’ha de fer, s’ha de fer
possible, s’ha de fer possible eixe gran pacte.
I vostés s’han negat a eixa esmena, per posar-li un
exemple, s’han negat. No. Està obsolet el debat, està obsolet
el debat. Ací el més important és que una gran empresa
constructora travesse el Caroig i portar l’aigua a Sochantres
per arribar l’aigua on toca. Això és el més important, això
és el més urgent. Ja no és l’estalvi que farà la gran presa de
Tous, com dien vostés en el seu programa electoral: “la
gran construcció de la presa de Tous possibilita ara el trans-
vasament d’aigües al Vinalopó”; això ho diu, en negre sobre
blanc, el programa electoral del Partit Popular. Ara ja
no està ací, ara la gran urgència és des de la Muela de Cor -
tes invertir 38.000 milions de pessetes. Sense discutir els
estalvis. Sense discutir si hi ha dret a eixa especulació urbanística
global que apareixerà no sobre el parc, no és el problema
el parc de Terra Mítica, el problema són les més de
100.000 persones que aniran allí a viure quan hui el que
rauxa per a aquelles aixetes de la Marina és aigua salada.
Eixe és el problema. Per això fa falta un pacte sobre l’aigua
que vostés es neguen.
I eixe és el nostre plantejament: ús racional de l’aigua; no
oblidar-se dels cabals ecològics dels rius; discutir la necessitat
d’estalvis; discutir la necessitat del transvasament sobretot
per a l’ús de l’aigua potable; quantificar que en xicotetes
inversions en les actuals xarxes d’abastiment de moltes ciutats,
com li deia en el tema d’Alacant, possiblement en molts
menors inversions que eixes grans obres públiques, estaríem
estalviant hectòmetres cúbics d’aigua. Eixe és el plantejament.
Eixe és el plantejament que vostés no volen entrar.
Sembla que no hi ha necessitat d’un gran pacte.
I mentres, diuen que quasi està acabat el primer pla di -
rector de sanejament d’aigües. Això vosté ho ha repetit mil
vegades: està acabadíssim. Però mentre el seu Ministeri de
Medi Ambient ens diu: “Estacions classificades segons la
qualitat en funció del valor ambiental”, i ens diu: “Confederacions
hidrogràfiques inadmissibles: en la confederació
hidrogràfica del nord, cap inadmissible; en la del Duero,
cap inadmissible; en la del Tajo, tres inadmissibles; en la
del Guadiana, sis inadmissibles; i el Xúquer, setze inadmis -
sibles; i el Segura, cinc inadmissibles; i l’Ebre, sis.
Evidentment, vosté sap que de l’Ebre al Segura... és a
dir, està solucionat el problema, el primer pla director està
acabat, anem a fer el segon pla director. Però efectivament
tenim les aigües més brutes del conjunt de l’estat espanyol,
les aigües amb més nitrats de l’estat espanyol, les aigües
més salades de l’estat espanyols i els rius amb menys cabdal
ecològic de l’estat espanyol. Però vostés han acabat,
han prioritzat i fan una gran política del cicle integral de
l’aigua. I, a més a més, no cal un pacte en este país per l’ús
de l’aigua. Efectivament, vostés han resolt tots els problemes,
tots els problemes d’algunes poques empreses privades.
(Remors)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Peris.
Senyor Maluenda, té la paraula.
El senyor Maluenda Verdú:
Senyories, hem assistit al debat de la demagògia. Senyor
Peris, no es pose nerviosa la seua senyoria, no es pose nerviosa
la seua senyoria, que ara tindrà contestació puntual a
eixa demagògia que vosté ha vingut a fer ací a la trona, que
no sé qui li haurà donat les dades per a fer una defensa tan
gran del transvasament Xúquer–Vinalopó, quan el seu grup
està en contra del transvasament Xúquer–Vinalopó. I ara li
ho explicaré.
Vosté ha vingut ací a mentir descaradament a la trona
–permeta’m–, a mentir descaradament. O excepte que en la
rèplica em reconega que no sap interpretar els pressupostos,
que vosté no sap llegir els pressupostos, perquè si es
manté que sap llegir-los, hauré de mantindre jo la meua
afirmació que ha vingut a mentir a la trona.
Mire, la política de l’aigua del Partit Popular està clara -
ment reflectida en eixos pressupostos. En la partida 442.10,

Pàgina 22 20.12.1999 Diari de sessions número 27
conforme vosté ha dit, sanejament i depuració d’aigües, i
en la 512.10, gestió i infrastructura de recursos hidràulics.
Entre ambdues, la Generalitat va destinar 27.457 milions
en el 99, i ara genera un increment del 9,5% sobre eixa
quantitat. Quadre vosté bé els números. Sobre els 27.457
milions del 99, es millora la situació en un 9,5%. Quadre
vosté els números o que li deixen una calculadora.
Mire, el programa d’infrastructura de recursos hidràu -
lics, el 512, augmenta en un 31,7% respecte al 99. 31,7%.
Vosté ha dit ací que hi ha menys diners. Demostre-ho,
diga’m a quines partides s’ha acollit per a fer eixa afirma -
ció. Açò ve a confirmar la prioritat que este programa rep
per part del Partit Popular i que s’incrementa, com he dit
abans, en un augment global del 9,5% sobre el pressupost
del 99. Amb això, el creixement acumulat respecte al 98,
dos anys abans, és ni més ni menys que el 44,2%.
Les actuacions més destacades que tenim previstes en
estos programes són: l’assignació a les infrastructures
d’abastiment quasi arriba 3.985 milions de pessetes, un
augment del 77%. A això cal afegir l’assumpció per l’enti -
tat de sanejament dels plans d’abastiment de la Ribera,
Camp de Morvedre, Marina Alta i una esmena transaccio -
nal que els hem acceptats a vostés en comissió, que també
fica la Safor, també la Safor, perquè per primera volta es
farà abastiment de poblacions.
Entre les obres a executar directament per la conselleria
cal destacar l’abastiment a la Plana, amb una anualitat per
al 2000 de 1.341 milions; les actuacions d’emergència per
abastiment dels municipis de l’interior de Castelló, 780 milions.
Actuacions en la província d’Alacant, 580 milions
per a obres d’emergència, dipòsits a Xàbia, conducció a Xixona,
etcètera. I la planta potabilitzadora de Sagunt, 4,7 mi -
lions per al 2000 i que estarà finalitzada en este mateix mes
en què ens trobem. L’actuació de canalització i defensa
contra avingudes arriba a 6.135 milions de pessetes, amb
un creixement del 14,2% respecte al 99. No sé on s’ha inspirat
vosté per a fer eixes afirmacions que ha fet ací.
Entre les obres destacades, cal incloure el pla de defensa
d’Alacant contra les avingudes, per un import de 4.179 mi -
lions de pessetes; el desdoblament del col·lector general
d’Alacant; col·lector de Sant Agustí, Via Parque i Rambla
de Méndez Núñez; evacuació aigües pluvials de la platja de
Sant Joan i canalització dels barrancs de Juncaret i Orgegia.
S’estableix una actuació de reutilització d’aigües, modernització
de regadius de la Vega Baixa, dotada amb 82,5 milions
de pessetes en el 2000 per a redactar un projecte, un
important projecte.
Quant al capítol VII, augmenta un 32,5%. I així la línia
701, arriba a 1.515 milions, amb un augment del 37%.
Atén a tres convenis: un sobre la Marina i sobre Alcoi, un
firmat amb el ministeri i l’ajuntament i l’altre exclusiva -
ment amb l’ajuntament. Mentre que la 702 són 550 milions
de pessetes, que creix un 37,5%.
Quant al programa 442.10, que és construcció de depuradores
i altres obres de sanejament, la inversió directa del
capítol VI són 1.760 milions de pessetes, una partida exactament
igual a la de 1999. No ha disminuït tampoc.
Les actuacions més significatives són: el col·lector sud
de València, 713 milions; els col·lectors de la zona industrial
de Nules, 434 milions. Augmenten les partides desti -
nades a assistència tècnica i expropiacions necessàries per
a atendre les obres previstes en el nou pla i que executarà
l’entitat de sanejament.
En el capítol VII, la línia de subvenció a les diputacions
provincials per a finançar els convenis de construcció de
depuradores en xicotetes municipis arriba a la xifra de
1.490 milions, front als 2.496 milions de pessetes que esta-
ven prevists per al 99 i que en part s’estan executant. Per
tant, jo no li parle de l’acumulació d’ambdues xifres, però
si del respecte als projectes i del compliment dels projectes
que ja estaven iniciats.
En l’explotació i manteniment de depuradores, el capítol
IV, del programa de sanejament, té per objecte finançar les
activitats de manteniment i explotació de les depuradores
que realitza l’entitat amb els recursos que proporciona el
camp de sanejament. Ahí hi ha un increment de l’1,3%.
Però és que què és el que han fet vostés al respecte? Què
ha fet vosté en les esmenes que ha plantejat? Mire, hi ha
hagut una falta de seriositat total –i he de dir–ho i no està
en el meu ànim molestar-lo. Mire, vosté ha presentat a esta
secció, al programa 512.10, 50 esmenes. 30, tres zero, 30,
estan repetides, 30 estan repetides. 9 les ha retirat, però 30
estan repetides. Mire, estan repetides als col·lector d’aigües
pluvials Elda–Petrer, la 599 i la 637, la 600 i la 614 i la
638. Unes es refereixen a la primera fase, que es va acabar
en juny de 1998, amb un cost de 232 milions de pessetes, i
vostés ara porten la novetat que es faça eixa obra. I les altres
es refereixen a la segona fase, que està redactat ja el
projecte i està en fase de licitació. N’han retirat una, sí,
però n’han mantingut les altres tres.
Estan repetides també la 613 i la 639, que es refereix a
la canalització d’aigües pluvials en Monfort del Cid; la 619
i la 630, el mateix de Pilar de la Horadada; la 586 i la 645;
la 620, 622 i 628, que es refereixen a la canalització del barranc
de Beniopa a Gandia; la 621 i la 626, que es refereixen
al riu Serpis a Gandia; la 625, del col·lector de l’Avinguda
de la Constitució de Borriana, que coincideix amb la
551, que és de la línia 442.10; la 546 i la 644, que és de
prevenció d’inundacions a Alacant.
No han fet un treball seriós. Han agafat el troquel i han
posat el paper i han tallat. Cataplam! I han ficat un disquet
en l’ordinador i han dit: anem a omplir a mà, sense contro -
lar si són obres fetes o si són esmenes repetides, que aquí
anem a la carrera de justificar. Jo no sé d’on l’han tret a
vosté –i li ho dic amb el màxim respecte–, però vosté ha
vingut aquí... Jo no sé si és que aspira que en eixe embolic
que tenen de candidatures per a les generals a vore si poden
trobar–li un lloquet, perquè ha vingut a fer aquí el discurs
de la demagògia i ha fet un plantejament d’esmenes que no
són serioses.
Mire vosté. Vosté ha parlat ací del transvasament Xúquer–Vinalopó.
Què han fet vosté pel transvasament Xúquer–Vinalopó?
Mai han fet res. Però ara que hi ha un govern
seriós, que té com a objectiu prioritari eixe
transvasament, vosté ve aquí a defensar-ho. I diu la 648:
“transvasament Xúquer–Vinalopó, Marina Alta, Marina
Baixa i l’Alacantí”. La Marina Alta vostés mai han volgut
que es beneficiara del transvasament. Si les iniciatives que
legislatura rere legislatura presentava el Grup Parlamentari
Popular vostés excloïen la Marina Alta. I, finalment, l’únic
compromís polític que adquirien era la Marina Baixa,
l’Alacantí i el Vinalopó. Però la Marina Alta deien que no,
que no havia d’entrar. I ahí estan els Diaris de Sessions,
que no tinc inconvenient en treure’ls la pols.
Però què estan fent en estos moments? Mire, presenten
l’esmena, però el Psoe està oposant-se al transvasament
Xúquer–Vinalopó. Vostés estan presentant esmenes en les
poblacions de la Ribera en contra del transvasament Xúquer–Vinalopó
i estan votant-les a favor. Per favor, llevense
la careta, que ja està bé! Ja està bé el doble llenguatge.
Lleven-se la careta! O és que el vosté diu ací o el que els
seus companys fan allà no ho recolza el seu grup parlamentari?
Possiblement siga això, que el seu grup... – (remors,
adreçant-se a un diputat) usted lo primero que tiene que

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 23
hacer es meter la pala–, el grup parlamentari seu no recolza
ni el que vosté diu ací ni el que diuen els de Madrid, ni el
que diuen tampoc en les poblacions respectives. Què fa
vosté ací en la trona? Quina demagògia és eixa? Això
quant al Xúquer–Vinalopó.
Mire, la 554, conveni Diputació de Castelló, abastiment
d’aigües amb Generalitat i Ministeri de Foment, els Ports i
el Maestrat ja està executat el projecte en la pràctica totalitat.
Estan les obres executades. L’abastiment a la Plana,
conveni de gener del 97 amb el Ministeri de Medi Ambient,
i començarà en breu, perquè està en fase de licitació.
La 555, que l’hem transaccionat, no em referiré a ella.
La 556 i 647, ampliar resposta de la Generalitat als
greus riscos d’inundació a Alacant. La Generalitat ha donat
la resposta adequada i ha posat en marxa, immediatament
després de les inundacions de la tardor de 1997, un pla
d’emergència, però un pla d’emergència real. Totes les ac -
tuacions estan en marxa. I en els pressupostos apareixen
6.135 milions de pessetes amb este fi. Vosté només diu que
es facen coses, però no les quantifica econòmicament. Vosté
vulnera el Reglament de les corts, l’article 125. (Remors,
protestes) Sí, senyories. No es posen nervioses, senyories.
No es posen nervioses. (Remors) Per favor! No es posen
nervioses. Vulnera el Reglament de les Corts, que exigeix
que els projectes es quantifiquen econòmicament i es compensen
dins de la mateixa secció. Vostés això s’ho passen
per l’arc del triomf. Sí, senyories. No es posen nervioses.
És la realitat. Jo sé que això els sufoca escoltar-ho. M’alegre
que els sufoque, a vore si rectifiquen pel successiu.
(Remors) Deia que vulneren el Reglament, el vulneren per
complet.
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora Marcela Miró
Pérez)
La senyora presidenta:
Senyories.
El senyor Maluenda Verdú:
Totes les actuacions estan...
La senyora presidenta:
Senyor Maluenda, un moment.
Senyories, per favor, pregue silenci. Gràcies.
Continue, senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Gràcies, senyora presidenta:
Totes les actuacions, li deia, del pla d’emergències
d’Alacant estan en marxa. I ja ho sap la societat civil ala -
cantina, que està acudint a visitar eixes obres dels col·lectors,
que està percebent que hi ha una política, per primera
volta en la Generalitat des de que governa el president
Eduardo Zaplana des de l’any 95, que és real a les necessitats
de les tres províncies valencianes, que contempla amb
el mateix interés els projectes de tots els pobles. No com
abans, que tan sols es dedicaven a fer cosetes en aquells
llocs on tenien el mateix nucli de vots.
I parlen vostés d’impulsar el pla de l’Ebre, l’esmena
585. Jo no crec que siga possible que vostés siguen immunes
a la realitat i ignoren que el pla de l’Ebre es va aprovar
en l’estiu de 1998. Ara vostés demanem que s’aprove. En
l’estiu de 1998. Però, clar, com resulta que han copiat les
esmenes d’anys anteriors, ara resulta que es troben en eixa
situació, i algunes d’elles han de retirar-les.
La 646, sol·licitud transvasament Ebre, i la 586 i 645,
Xerta–Càlig. Jo no sé si creure el que es diu en els corredors
de les Corts, però en els corredors de les Corts diuen
els companys del seu grup parlamentari que estes esmenes,
que són d’actuacions, d’impulsos, d’actuacions del govern
d’Espanya, les han presentat vostés perquè, com no s’entenen
amb els diputats i senadors que tenen a Madrid, no te -
nen més remei que fer de caixa de ressonància plantejant
aquí qüestions que res tenen a vore amb estos pressupostos.
El pressupost de la Generalitat és l’execució d’un programa
polític quantificant-lo econòmicament. Reclamar al
maestro armero, o reclamar al govern de Madrid, o fer una
manifestació davant el parlament autònom de... –no sé– de
Catalunya, (remors) o d’Andalusia, si li agrada més a la
senyora diputada –gràcies per recordar-m’ho–, si li agrada
més, és fer pura demagògia. Ací estem en un moment im -
portant: aprovar els pressupostos de la Generalitat per a
l’any 2000. I els pressupostos de la Generalitat han sigut
presentats pel govern del president Zaplana. I si vostés tenen
un model alternatiu tenen l’obligació de no fer malversació
del Reglament de les Corts i presentar eixe projecte
alternatiu quantificat econòmicament. I quan diuen que cal
fer col·lector o que cal fer la depuració o que cal construir
l’Edar de tal població han de dir d’on detraure eixos diners,
i si fa falta que algun altre poble per eixa alternativa de
vostés es quede sense la possibilitat de dur endavant el seu
projecte, tenen l’obligació de dir que no es faça. Han de
quadrar-se. Mentre que vostés no quantifiquen econòmicament
els projectes que plantegen en les seues esmenes alternatives,
mentre que vostés no quadren dintre de la matei -
xa secció, estan fent malversació del Reglament de les
Corts, estan fent un mal ús del Reglament de les Corts. Jo
sé que a vostés això els sona a música celestial, perquè tantes
coses han malversat en esta vida que malversar el Reglament,
encara que siga la norma que entre tots ens hem
creat per a entendre’ns, no els preocupa en absolut.
El transvasament Xúquer–Vinalopó. Per què no li acceptem
les esmenes? Primera, perquè no és competència d’ací.
Si allò de què es tracta és d’impulsar les gestions que el govern
de la Generalitat i el president Zaplana estan fent da -
vant el govern de Madrid, estiga tranquil·la la seua senyoria
que això està fent-se. I estiga tranquil·la la seua senyoria
que després de l’aprovació del Pla de conca de l’Ebre, després
de l’acceptació pel Consell de Ministres i per la Comissió
Nacional de l’Aigua de la inclusió en el projecte del
Pla hidrològic nacional, el transvasament Ebre–Comunitat
Valenciana serà una realitat, una autèntica realitat, perquè
consta en el programa de govern del Partit Popular, perquè
és el compromís del president Zaplana i perquè és una necessitat
que té la societat civil valenciana i un dret adquirit
perquè formem part de la conca de l’Ebre. I no falta que
vosté faça ací una esmena que diga que s’impulse a Madrid
o que es diga, en absolut. Està molt bé com a debat polític,
està molt bé que vosté mitjançant una proposició no de llei
plantege estes qüestions per saber quina és l’expressió de la
voluntat política de la cambra, però no mitjançant el projecte
de llei, que té com a objectiu quantificar econòmicament
aquells projectes que ha de realitzar el govern de la
Generalitat i que es plasmen.
Els falta eixa alternativa, els falten eixes esmenes alter -
natives al projecte de govern del president Zaplana, i com
no són capaços de tindre vostés un propi projecte es limiten
a dir: “açò és la carta dels Reis Mags, anem a demanar tot
allò que calga demanar i no ens preocupem, que com de totes
formes ningú pot fer miracles, ens rebutjaran les esme -

Pàgina 24 20.12.1999 Diari de sessions número 27
nes i explicarem en els pobles que no han volgut posar el
projecte per a esta població”. Mire, jo aniré darrere de vostés
dient que vosté ha fet eixa malversació reglamentària,
que vosté no ha sigut capaç de quantificar econòmicament
els projectes que plantejava com a alternativa i de dir d’on
havia de detraure’ls.
Per tant, senyor Peris, li ho he dit abans, no es pose nerviosa
la seua senyoria que ací hi ha contestació per a tot.
Res més i moltes gràcies. (Remors)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Maluenda.
Per a rèplica i per cinc minuts té la paraula el senyor Peris.
El senyor Peris i García:
Gràcies, senyora presidenta.
Intentarem respondre a una intervenció tan centrista
com la que ens ha... (rialles) ...donat el senyor Maluenda.
Jo al que no m’atreviré, senyor Maluenda, és a dir en els
mitjans de comunicació que l’any 2000 el problema de l’aigua
estarà resolt, a això és al que jo no m’atreviré, i el
senyor Antón sí. Això és el fet de mentir al poble valencià,
al conjunt del poble valencià. Perquè vosté ha tret ací dos o
tres esmenes que puguen estar duplicades, eixe és el seu
problema, però no m’ha contestat en absolut a si en eixos
pressupostos i en quina planificació quantificada va a resoldre
el problema dels nitrats el govern del PP del poble valencià,
o el problema del sanejament de les aigües, o el problema
de la contaminació dels rius per les indústries, que
en els tres anys darrers ha augmentat, el Cànyoles, el Ma -
gre, el Vinalopó, per exemple, o el problema del Segura,
que es veu que també estarà resolt en el 2000, en el 2000
estarà resolt el problema de l’aigua del Segura. Això és al
que vosté no contesta. I jo no m’atreviré, efectivament, a
fer eixa afirmació. A això és al que no ens atrevim els socialistes
i els progressistes, a fer afirmacions en els mitjans
de comunicació que controlen intentant emmascarar que les
seues polítiques no prioritzen les polítiques d’infraestructures,
les polítiques de tots els dies dels nostres ciutadans,
dels nostres llauradors, les polítiques de resoldre el problema
de les avingudes.
I s’atrevix a dir obres que ja estan fetes, que estan en els
pressupostos del 99 i resulta que ara, en una addicional de
la Llei d’acompanyament per al 2000, han de dir que s’ocupen
urgentment els solars. Si ja estan fetes, com va ara a
aprovar-se l’addicional que al partir del 2000 es faça l’ocupació
urgent? No estaran fetes, no estaran fetes quan l’addicional
de la llei que anem a aprovar ara diu que s’han
d’ocupar de manera urgent les terres.
I jo les xifres del retall no les he tret de cap maquineta
socialista, les he tret d’allò que escriuen vostés, vostés. En
el seu pressupost diu claríssimament, si no és que a l’oposició
els donen uns altres fulls, en este pressupost: “presupuesto
de la Generalitat Valenciana 2000”, secció 08, programa
442.10, sanejament i depuració d’aigües, diu:
variación absoluta 2000/1999, –620 milions de pessetes”
Senyor Maluenda, el seu pressupost. Això és el que he dit
jo ací, que han retallat en 620 milions de pessetes el programa
de sanejament. I quan dia jo el retall global és molt
senzill, els números són molt senzills. Perquè jo no vinc ací
a malversar la meua funció de diputat, vinc a treballar i
vinc a fer el seguiment de les seues polítiques, que és
l’obligació de l’oposició, i a donar-li alternatives. I vostés
en el pressupost de l’any 99 digueren, estimaven que l’any
2000 amb la suma dels dos programes anaven a gastar-se
13.131 milions. Vaja a als fulls i sume. I enguany proposen
amb la suma dels dos programes 12.135 milions. Vostés estimaven
que anaven a gastar-se en el 2000 13.100 milions, i
ara en pressuposten per al 2000 12.100. Per tant, hi ha un
retall de la seua voluntat política en cicle integral de l’aigua
de 1.000 milions de pessetes objectius, senyor Maluenda.
Sume vosté, no malverse el seu temps, sume abans de pujar
ací a esta tribuna.
I li torne a dir: allò més important no és la tècnica parla -
mentària, no és el regateig ací. Allò més important és que
no ha contestat al problema de nitrats, al problema del sanejament,
al problema de l’aigua salada, al problema de la
canalització i al problema del transvasament Xúquer–Vina -
lopó. Que nosaltres no estem en contra del transvasament
de recursos hídrics de la conca del Xúquer al Vinalopó, estem
en contra que es faça de qualsevol manera pensant en
el benefici de les grans constructores. Nosaltres volem que
s’utilitze l’actual transvasament que existix Tajo–Segura i
es donen alternatives que no destrossen el Caroig. Estem a
favor de transvasar aigua però no a qualsevol preu, no de
qualsevol manera, i sobretot pensant que una gran constructora
guanye 38.000 milions de pessetes, que és allò que
a vosté li preocupa en el transvasament.
Gràcies. (Remors. Aplaudiments des d’un sector de la
cambra)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Peris.
Té la paraula per a rèplica el senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Molt... (Pausa) –Senyor Peris, que la seua senyoria va
perdent els papers, eh?– Molt excel·lent senyora presidenta.
Senyor Peris.
Jo sé que li ha molestat que li recorde la contradicció
que estan tenint en el Pla del transvasament Xúquer–Vina -
lopó, perquè és veritat que sempre que ací hem debatut esta
qüestió vostés han sigut solidaris amb el govern. Vostés
–vosté no estava ací, perdó, el grup parlamentari a què vosté
ara pertany, abans no sé en quin estava– han sigut solida -
ris sempre amb la política del Govern Valencià, del Govern
Valencià conforme l’oposició en altres èpoques també érem
solidaris amb el Govern Valencià de torn, amb els legítims
governs que este poble elegix cada quatre anys, i recolzàvem
totes les actuacions tendents al transvasament Xúquer–Vinalopó.
Però en estos moments la contradicció de
vostés és que a Alzira, a Sollana i a altres pobles de la Ribera
estan presentant mocions on tenen vostés majoria absoluta
oposant-se al transvasament Xúquer–Vinalopó. No
em diga que si és per no sé què o..., vostés estan oposant-se
al transvasament Xúquer–Vinalopó, i això és una autèntica
irresponsabilitat, perquè este és un tema d’estat, i en els temes
d’estat cal aparcar la política, les sigles polítiques cal
aparcar-les a la porta de les institucions i cal ser solidaris, i
vostés no estan sent-ho. I algun dia ho pagaran com es paguen
les coses en democràcia, davant l’electorat, perquè
aplegarà el moment de traure’s la careta, eixe doble llen -
guatge que tenen: ací sí perquè està la premsa però en els
pobles no perquè estan els votants. Als votants caldrà dirlos
que les polítiques de solidaritat passen per poder fer una
redistribució millor dels recursos que tenim.
I tots els regants de la ribera del Xúquer estan beneficiant-se
de la política que la Conselleria d’Obres Públiques
està duent endavant. Hem començat per demanar que siguen
solidaris amb les comarques del sud de la Comunitat

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 25
Valenciana sent solidaris també nosaltres amb ells, sent solidari
el govern i donant solució als problemes que tenen.
Per això en gener de 1997 el president de la Generalitat, el
senyor Eduardo Zaplana, va firmar eixe importantíssim
conveni amb la ministra de Medi Ambient, la senyora Isabel
Tocino, que és la que ens dóna porta a totes estes actuacions
de racionalització i millora de l’ús de l’aigua, de millora
de les plantes de depuració, d’utilitzar el sistema
terciari. Perquè, conforme li vaig dir en la comissió, les aigües
depurades ja no siga una despesa depurar-les, conforme
era quan governaven vostés. Ara és una inversió, perquè
a més que s’ha millorat la qualitat d’eixes aigües
depurades, estan situant-se en llocs estratègics que ens permeten
poder-les reutilitzar. Ja no van a parar als barrancs i
després al mar, conforme passava anys anteriors. Això ha
sigut gràcies a eixa política de racionalització i millora de
l’ús de l’aigua que està duent endavant este govern des de
1995, i que ha tingut un suport econòmic importantíssim
des del govern d’Espanya. I com ho demostra també que el
transvasament Xúquer–Vinalopó hui siga una realitat a pe -
sar que vostés continuen utilitzant eixe doble llenguatge.
Em diu que jo no li explique el perquè de les seues... És
que vosté s’equivoca en el procediment. Li he dit de la
malversació del Reglament, que he citat anteriorment, i si
no s’ho creu apel·le a la lectura de l’article 125 i següents
per part de la presidència, que vosté estaria en el seu ús si
té dubte del que jo li dic. Em diu que no, que està d’acord.
Li ho agraïsc, que crega en la meua paraula, però ahí està el
Reglament. I dic que si hi ha un projecte de llei que és un
programa d’un govern que pertany a un partit polític i està
quantificat, l’alternativa és la que ha de demostrar les ex -
cel·lències d’eixa alternativa. Jo no he de justificar-li a vosté
les excel·lències d’este projecte, que està comprovant-les
el poble valencià dia a dia, perquè és continuació d’allò que
vam iniciar en 1995 i serà continuació, si Déu vol i així ho
estima el poble valencià, a partir també de la pròxima legis -
latura. És vosté el que ha de vindre ací a convéncer-me per
què cal modificar una partida pressupostària o per què hem
d’anul·lar un objectiu o per què cal anul·lar un projecte o
substituir-lo per un altre. Quan vosté faça la defensa d’eixe
projecte i em convença serà quan el meu grup parlamentari
podrà reconsiderar eixa qüestió. Però vosté no ha donat arguments
ací per a parlar de les excel·lències d’allò de vosté.
És que a cas no creu vosté en allò que ha defensat? És
que a cas no creu vosté en allò que ha plantejat? O és que
està convençut, com jo i com la majoria d’esta cambra, que
el projecte idoni, el projecte adequat, és el del pressupost
de la Generalitat que ha presentat el govern del senyor
Eduardo Zaplana? Si és així, mire, igual que ha retirat tanta
esmena i n’ha deixat tantes repetides haguera pogut retirarne
alguna més, per a no crear la confusió davant la societat.
Ací estem fent un debat polític sobre un projecte que ha
presentat el Govern Valencià, que té les sigles del PP. Vosté
vol plantejar una alternativa; vinga aquí i convença’ns de
les excel·lències d’eixa alternativa. I diga’ns quina és la
quantificació econòmica, perquè podrien demanar... Mire,
per demanar que no quede. “Anem a demanar todo lo habido
y por haber”. “I això que val?” “Ah!, el que valga. Si de
totes formes no anem a respectar el Reglament i no anem a
quantificar-ho econòmicament...” Eixa és la realitat, senyor
Peris. Per dura que li parega, eixa és la realitat. I lamente
enormement que vosté ací no ens haja convençut de res del
que planteja i s’haja limitat a parlar de qüestions que vosté
sap que no són veritat, qüestions que no són veritat, perquè
el Partit Socialista no defensa ja el transvasament Xúquer–Vinalopó.
La senyora presidenta:
Senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Hi ha uns diputats –acabe, senyora presidenta– del Grup
Parlamentari Socialista que en les Corts Valencianes les defensen,
però hi ha uns concejals i uns alcaldes, que són tan
representants legítims del Partit Socialista, que en els ajuntaments
estan oposant-se.
Res més, senyories, i moltes gràcies. (Aplaudiments des
d’un sector de la cambra)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Maluenda.
En dos minuts s’iniciaran les votacions d’allò que ha sigut
debatut este matí. (Pausa) Perdó. Falta la lectura de las
dos enmiendas transaccionales que han sido presentadas.
Mientras se hace la llamada a los diputados para votación,
voy a proceder a la lectura.
“Los portavoces de los grupos parlamentarios abajo firmantes,
al amparo del artículo 116.3 del Reglamento de las
Cortes Valencianas, presentan la siguiente enmienda trans -
accional a la enmienda número 555, del Grupo Parlamenta -
rio Socialista, al Proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat
para el 2000. Enmienda transaccional sección 08,
programa 512.10, objetivo básico 1.1. Enmienda de modificación.
Substituir el texto por el siguiente: 1.1 Contribuir a
lograr para todos los municipios de toda la Comunidad Valenciana
un abastecimiento de agua potable en cantidad y
calidad suficientes”.
Asimismo, los portavoces de los grupos parlamentarios
abajo firmantes presentan la siguiente enmienda transacccio -
nal a la enmienda 587 del Grupo Parlamentario Socialista.
Enmienda transaccional sección 08, programa 512.10, prin -
cipales líneas de actuación. Enmienda de modificación.
Substituir el texto 1.1.1 por el siguiente: “1.1.1 Llevar a cabo
directamente, o a través de la entidad de saneamiento, sistemas
de abastecimiento en alta de carácter supramunicipal
para comarcas y zonas de la Comunidad Valenciana con especiales
deficiencias de cantidad o calidad de agua potable”.
Quedan incorporadas, por la tanto, al texto a someter a
votación. (Pausa i remors)
Anem a procedir a començar la votació de les esmenes
de la secció 05, Presidència, defensades pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida, tenint en compte que hi ha dues
esmenes retirades, la 112 i 121. Hi ha inconvenient en votar-les
conjuntament? Senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Sí, senyora presidenta.
Per una qüestió d’ordre.
El meu grup demana que es vote per separat en esta secció
la 161, 164 i 165, que són les que hem transaccionat, i
era obvi que havia de ser així. Però a més –és l’observació
que vull fer–, la 163 que es vote separadament de la resta.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Votació separada per a la 161, 164 i 165. (Remors) Està
clar. La resta, votació conjunta?

Pàgina 26 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Anem a començar la votació per a les esmenes 161, 164
i 165 conjuntament. Està clar? Senyories, comença la votació.
El resultat de la votació és de 87 vots a favor, cap en
contra, cap abstenció. Queden aprovades les esmenes.
Votació corresponent a l’esmena 163. Senyories, comença
la votació. El resultat és de 86 vots a favor, cap en contra,
cap abstenció. Queda aprovada l’esmena 163.
Per a la resta d’esmenes del Grup Parlamentari Esquerra
Unida, de la secció 05, Presidència. Senyories, comença la
votació. El resultat de la votació és de 40 vots a favor, 47
en contra, cap abstenció. Queden rebutjades les esmenes.
Correspon la votació ara a les esmenes, secció 05, Presidència,
defensades pel Grup Parlamentari Socialista–Pro -
gressistes, tenint en compte que hi ha tres esmenes retirades
i hi ha incorporació de tres esmenes transaccionades. La votació
per a les tres esmenes transaccionades en primer lloc.
Votació per a la resta conjunta? No hi ha inconvenient?
Comença la votació per a la resta de les esmenes del
Grup Parlamentari Socialista–Progressistes. Senyories, comença
la votació. El resultat de la votació és de 40 vots a
favor, 47 en contra, cap abstenció. Queden rebutjades les
esmenes.
Ara la votació corresponent a la secció 05, Presidència.
Senyories, comença la votació. El resultat és de 47 vots a
favor, 40 en contra, cap abstenció. Queda aprovada la secció
05, Presidència.
Correspon ara la votació de la secció 06, Economia. Correspon
les esmenes defensades pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida, on han estat retirades la 185 i 186, i hi ha una
esmena transaccional, la 4. Votació de les... Sí, senyor Oltra.
El senyor Oltra Soler:
La 189 i 190 tampoc es voten, encara que figuren ací.
Estaven retirades.
La senyora presidenta:
Estaven retirades, senyor Oltra. És la correcció d’errors
que té en el seu escó.
Correspon, per tant, la votació de l’esmena transaccional
4, corresponent a les esmenes retirades 185 i 186. Senyories,
comença la votació. El resultat de la votació és de 86
vots a favor, cap en contra, cap abstenció. Queda aprovada
l’esmena transaccional.
A continuació la votació per a la resta d’esmenes defensades
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida. Senyories,
comença la votació.
Un moment, senyories. Senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Senyora presidenta, pregue de la seua benevolència repetisca
l’anunci de la votació.
La senyora presidenta:
La votació era per a la resta d’esmenes defensades pel
Grup Parlamentari Esquerra Unida. (El senyor Maluenda
Verdú parla sense micròfon) Gràcies, senyor Maluenda.
Senyories, comença la votació. El resultat de la votació
és de 38 vots a favor, 48 en contra, cap abstenció. Queden
rebutjades les esmenes.
Senyories, també han sigut retirades les esmenes 206 i
207 del Grup Parlamentari Socialista, i hi ha una esmena
transacccional, la número 5. Correspon la votació a l’esmena
transaccional que acabe de dir. Senyories, comença la
votació. El resultat de la votació és de 85 vots a favor, cap
en contra, cap abstenció. Queda aprovada l’esmena transaccional
5.
Votació per a la resta d’esmenes defensades pel Grup
Parlamentari Socialista–Progressistes dins de la secció 06.
Senyories, comença la votació. El resultat és de 40 vots a
favor, 47 en contra, cap abstenció. Queden rebutjades les
esmenes.
Correspon a continuació la votació de la secció 06. Senyories,
comença la votació. El resultat de la votació és de
46 vots a favor, 39 en contra, cap abstenció. Queda aprovada
la secció 06.
Passem a continuació a la secció 07, Justícia i Administracions
Públiques. Correspon la votació a les esmenes defensades
pel Grup Parlamentari Esquerra Unida. Ha sigut
retirada l’esmena 218, i hi ha una esmena transaccional, la
6. També està retirada la 226.
Votació per a l’esmena transaccional 6, corresponent a la
218 retirada. Senyories, comença la votació. (Remors) Señor
Maluenda, en la enmienda que ha llegado a esta presi -
dencia pone retirada de la enmienda 218, y la enmienda
transaccional corresponde a la enmienda 218. Votació de
l’esmena transaccional corresponent a la 218. Senyories,
comença la votació. El resultat de la votació és de 87 vots a
favor, cap en contra, cap abstenció. Queda aprovada l’esmena
transaccional 6.
Votació corresponent a la resta d’esmenes del Grup Parlamentari
Esquerra Unida a la secció 07. Hi ha inconve -
nient en votar-les conjuntament? (Pausa) Senyories, comença
la votació. El resultat de la votació és de 41 vots a
favor, 46 en contra, cap abstenció, queden rebutjades les
esmenes.
Senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Senyora presidenta.
Faig el mea culpa de l’error anterior, quan jo demanava,
en la 217, per separat, intentava demanar-la, però se m’ha
aclarit, he hagut de reconéixer que es estava en un error.
Però ara lamente veure que no, que la meua intenció era
bona, volia demanar la 217, i la 218 ja estava clar que estava
la transaccional. Com encara no s’ha votat la secció, el
que pretenem és recolzar l’esmena 217 directament. Si no
hi ha cap inconvenient, si la seua senyoria ho sotmet a la
consideració de la cambra... si hi ha un mínim inconve -
nient, la deixem com està, tampoc té major transcendència,
però la voluntat era d’acceptar-la. Vosté mateixa, senyora
presidenta.
La senyora presidenta:
Si no hi ha inconvenient, votem la 217. Passem a votació,
sotmetem a votació l’esmena 217, del Grup Parlamentari
Esquerra Unida. Senyories, comença la votació. El resultat
de la votació és de 85 vots a favor, cap en contra, cap
abstenció, queda aprovada l’esmena número 217.
A continuació, la votació de la resta d’esmenes. Senyories,
comença la votació. El resultat és de 40 vots a favor,
47 en contra, cap abstenció, queden rebutjades les esmenes.
Correspon la votació a les esmenes del Grup Parlamentari
Socialista–Progressistes. Hi ha inconvenient en votarles
conjuntament? (Pausa) Sotmetem a votació conjunta les
esmenes defensades pel Grup Parlamentari Socialista–Progressistes
a la secció 07. Senyories, comença la votació. El
resultat és de 40 vots a favor, 47 en contra, cap abstenció,
queden rebutjades les esmenes.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 27
Correspon per tant la votació a la secció 07, justícia i administracions
públiques. Senyories, comença la votació. El
resultat de la votació és de 47 vots a favor, 40 en contra,
cap abstenció. Queda aprovada la secció 07, justícia i administracions
públiques.
Se suspén el ple que es reprendrà a les quatre i mitja.
(Se suspén la sessió a les 13 hores i 35 minuts)
(Es reprén la sessió a les 16 hores i 35 minuts)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor José
Cholbi i Diego)
El senyor president:
Senyories, reprenem la sessió.
Continuem en la secció 08, de la Conselleria d’Obres
Públiques, Urbanisme i Transports. I va a intervindre, pel
Grup Parlamentari Socialista–Progressistes, el senyor Daniel
Gozalbo. Té la paraula l’il·lustre diputat.
(Pausa)
El senyor Gozalbo té la paraula, i les esmenes són de la
601 i següents. Si hi ha alguna variació?... Pot fer ús vosté
de la paraula.
Secció 08, Obres Públiques, Urbanisme i Transports
El senyor Gozalbo Bellés:
Moltes gràcies.
Bona vesprada a tots, senyores i senyors diputats. Vaig a
intentar defendre una quantitat d’esmenes molt nombrosa,
però per a evitar el cansar a les seues senyories, ho fem en
una intervenció única, global, jo pretendré que política, posarem
dos o tres exemples. Però jo crec que el que interessa
en lloc d’anar esmena per esmena, era vore el fons del pro -
grama, el fons del projecte.
Li he passat ja al senyor president les cinc esmenes
transaccionals, senyor portaveu, que ja les retirem nosaltres
per a després... Les té ja ell, les cinc esmenes que ens faltaven...
El senyor president:
Esta presidència anuncia que les ha rebudes ja, per a què
ho sapien els altres grups.
El senyor Gozalbo Bellés:
Molt bé, senyor president.
Per tant, iniciaré la defensa de les esmenes de tota la
conselleria, em limitaré a defensar tres grans capítols de la
conselleria que per a mi són fonamentals: carreteres, ferro -
carrils, transports, vivenda, etcètera. Però lamentablement,
senyor conseller, lamentablement la despesa pública que
tota la Generalitat dedica ara a açò, no aplega a superar el
que dedica a Terra Mítica. Més haguera valgut que haguera
defensat jo altres capítols. (Remors) Però, malgrat tot, per a
mi i jo crec que per a la majoria de les seues senyories i per
al senyor conseller, és un capítol fonamental, perquè representen
les venes del teixit valencià, social valencià.
Em limitaré fonamentalment a defensar les esmenes, la
filosofia de les esmenes en respecte al gran capítol de la
costa, el litoral i els ports, un gran capítol. Posteriorment al
tema de carreteres, i posteriorment al tema de ferrocarrils.
Eixos tres grans projectes. I si ho consideren oportú, senyories,
el tema d’arquitectura i vivenda, com posteriorment hi
haurà una empresa de la Generalitat, un institut de la Gene -
ralitat que tracta el tema, ho tractaré globalment allí i no
entraré ja en eixe tema, pel que em centraré en els tres pri -
mers capítols.
En primer lloc, el tema del litoral, de la costa i dels
ports. Lamentablement he de dir que ja vaig tindre ocasió
al senyor conseller... que va acceptar en el seu talant habitual
la crítica, que el litoral, la costa és una de les grans
oblidades del pressupost valencià, una de les grans oblidades.
Malgrat que després ens omplim la boca dient que el
litoral és una font d’ingressos fonamental, és una part del
patrimoni fonamental, i és una part del que més atractiu. Si
algú fera una enquesta respecte a l’exterior: què veuen més
atractiu vostés dels valencians? Estic segur que el litoral, la
costa, tota eixa infrastructura natural tan impressionant, se -
ria el més important.
Però el litoral encara m’atreviria a dir –jo ja sé que és
una frase periodística–, però que és una terra de conquesta;
ací anem a veure el que ens queda de litoral per a anar a
fer-nos-el. Hi ha alguns municipis que tenen el cent per
cent del litoral ja totalment classificat com a territori resi -
dencial, i alguns altres que tenien una reserva d’un milió de
metres quadrats a la platja, en primera línia, el senyor con -
seller està a punt d’autoritzar-los, transformar-ho tot això
en terreny residencial.
Vull dir, no sé si és intel·ligència o és un gran error his -
tòric, perquè si el poquet que tenim ens ho mengem ara,
que és la política que el Partit Popular està fent, ja ho vorem
en altres temes, el poquet que tenim ens ho mengem,
els qui venen darrere haurà d’aguantar. I ara, menjar-se tota
la costa que ens queda ens sap una mica mal. Miren, en
este moment el senyor conseller és conscient que el 83% de
la costa valenciana està totalment ocupada, classificada
com a residencial.
Miren vostés que la conselleria en este pressupost que
presenta per a l’any 2000, exclusivament presenta un pro -
jecte de costes, un únic projecte de costes en tot el tema de
regenerar la costa, d’intentar ordenar-ho una miqueta, in -
tentar protegir zones que són especialment... Només hi ha
un projecte, la platja de Pinedo, de 293 milions de pessetes.
M’atrevisc a dir, perdone’m que ja sé que és un absurd,
però que és encara la tercera part del que dediquem al
0,7%, la tercera part. O siga, que encara dediquem menys a
la costa i al litoral valencià, que és el principal recurs, que
dediquem a l’exterior. Ja sé que és de justícia dedicar coses
a l’exterior, però dediquem alguna cosa a la nostra costa,
que també és frontera almenys en l’exterior.
No dediquem res, 293 milions de pessetes. Tota la regeneració
dels espais litorals representen molt poquet per a la
Generalitat. Nosaltres hem fet moltes esmenes demanant
que n’hi hagen des de plans especials de protecció del litoral
de la costa que encara ens queda verge, fins a protegir
moltíssim. I he de dir-los que de l’any passat a enguany no
hem millorat gens, senyor conseller, de l’any passat a enguany
hem rebaixat notablement, l’any passat teníem cinc
o sis projectes, i enguany no en tenim cap. El tema del litoral,
per tant, continua sent el gran oblidat de la conselleria.
No ens han aprovat ni una sola de les esmenes que hem
presentat.
I la costa? La costa no té cap estratègia, diu els problemes
grans que té, que ha d’afrontar greus problemes, de re -

Pàgina 28 20.12.1999 Diari de sessions número 27
gressió de costa. Jo li he portat, el senyor conseller els coneix
perfectament, però li he portat titulars de periòdic, informes
que diuen: el sud de Castelló, per posar un exemple,
des de Castelló fins Sagunt, perd a l’any sis metres de platja,
el litoral més perjudicat de tota Espanya. No hi ha ni
una pesseta dedicada. No hi ha a tot el tema possible d’inestabilitat
de les platges, no tenim ni una sola pesseta dedicada.
Senyor conseller i senyors membres del Partit Popular,
açò no ha de continuar, hem de dedicar esforços i
diners. Una conselleria que en total no aplega a gastar-se
pràcticament ni 1.000 milions de pessetes, en este projecte
de tota la costa de tots els ports de la Generalitat Valenciana,
no anem a cap lloc.
Miren que, per exemple en el tema de ports, que també
ens afecta en el tema que estem parlant, ens gastem, la Ge -
neralitat Valenciana, 1.200 milions de pessetes a l’any,
13.000 se’n gasten a la comunitat catalana, enguany, en
l’any 2000, 7.000 –en menys ports que nosaltres– se’n gasta
la comunitat andalusa. No podem anar així. La gran in -
versió que fa la Generalitat són uns molls nous a Dénia,
716 milions de pessetes. Per cert, eixa inversió és de l’any
passat, és del 99, que l’han traslladada a l’any 2000. O siga,
no tenim política dels ports d’interés general. Vam presentar
un esmena que deia: iniciar un estudi per a vore una es -
tratègia conjunta dels ports d’interés general; ni això ens
han acceptat. I no tenim cap estratègia dels ports locals, es -
tem totalment, en este tema, estem totalment abandonant
les nostres obligacions.
I això és un gran error, perquè els ports de la Comunitat
Valenciana d’interés general són fonamentals. Sense anar
més lluny, el port de València, el port d’Alacant i el port de
Castelló generen unes riqueses fonamentals per a la nostra
economia. Són el lloc on la nostra economia es llança com
una autèntica plataforma cap a l’exterior. Estem important
totes les matèries primes de sectors decisius per a l’economia
valenciana, i en canvi no estem fent res, no estem aju -
dant-los a tindre uns accessos dignes. Vam presentar una
esmena d’instar al govern central per a què tinguen el port
de Castelló i el port de València tinguen accessos pel nord,
en un cas, pel sud i pel nord. No res, automàticament desqualificada.
Senyor conseller, senyors membres del Partit Popular
que sustenten el govern, la política de ports és una política
decisiva per a la Comunitat Valenciana, el nostre front ma -
rítim ha de ser un front que ens recolze per a llançar la nos -
tra economia cap a l’exterior. Hem d’aconseguir... Tinc ací
informes que diuen que determinades indústries importantíssimes
del sector, per exemple, de l’automòbil de Saragossa,
han decidit no exportar pel port de València per motius
d’infrastructures, etcètera, etcètera. Això ha
d’acabar-se, això ha d’acabar-se si volem la nostra comunitat
que tinga unes expectatives de futur.
Però, però, però, el que més ens estranya és que en esta
situació de deixadesa en canvi en el tema dels ports esportius,
que vostés saben que ací hi ha molt de negoci, ací no
fem deixadesa. Ací hem tret el 5 d’octubre un primer de -
cret, que lamentablement jo vaig posar al senyor conseller
en antecedents que nosaltres no el veiem en bons ulls, ell
va donar seguretats que açò no era obrir la porta d’una ma -
nera generalitzada; però que ens preocupa molt que de manera
així amb subterfugi, sense discutir-ho ací, en seu parlamentària,
en frase ja tan agradable d’algun company, no
presenta de nou una autèntica modificació, una nova llei de
ports, que la presente ací a la seu i la discutirem. Però no
ens agrada que ara comencen a donar-se ales a determina -
des iniciatives privades en diferents llocs del país, i que pareix
que ara todo el monte sea orégano, que puguem fer
ports esportius en qualsevol lloc. Fins i tot, ja li ho vaig dir
l’altra vegada en opinió contrària d’alguns municipis i d’al -
guns ajuntaments respectius. Primer tema per tant, en el
qual totes les nostres esmenes lamentablement no han sigut
acceptades.
Segon tema que vull parlar-li és el tema fonamentalment
de carreteres, que és un tema que com vostés saben per a
una comunitat que és molt estirada és un tema fonamental.
Mire, dedicaré exclusivament dues reflexions, dues perquè
encara que el senyor president l’altra vegada ja va tindre
l’amabilitat de donar-me una miqueta més de temps, però
no vull cansar-los. Miren, primer de tot, dos punts fonamentals.
Crec, hem defensat en les esmenes que hem pre -
sentat, una cooperació lleial, responsable però lleial, entre
les administracions centrals i la Generalitat. Reivindicant
competències, clar que sí, això faríem bé, que una comunitat
autònoma no reivindicara permanentment competències,
però exigint una lleial cooperació.
Bo, el senyor portaveu, que supose que ara després
m’ho tornarà a repetir, encara que l’argument per a mi no
és suficient, sempre em diu que la Llei de pressuposts no és
el lloc oportú per a reivindicar que l’administració central
actue d’una manera determinada y concreta. Bo, doncs jo
crec que sí, jo crec que la Llei de pressupostos és un lloc on
exigir al govern central que complisca les seues obligacions,
lleialment, jo no vull cap ximpleria de baix mà, no,
no, lleialment.
I mire, lamentablement, senyor conseller, a nosaltres en
el tema de comunicacions l’administració central té molt a
dir ací al país, perquè la majoria dels nostres problemes, el
50% dels morts es produeixen en carreteres que són competència
de l’estat en la nostra comunitat. Ja sé que no devem
utilitzar este argument mai en un debat polític, però
vull dir en això que el pes, i som tots conscients, de les carreteres,
de les comunicacions d’àmbit estatal que ens travessen
la Comunitat Valenciana, és un pes decisiu en la
nostra comunitat. Per tant, ací ens falten moltes coses, i el
senyor conseller és conscient, i supose que el senyor Maluenda,
que ja sempre em diu que té moltes legislatures, és
conscient perquè fins i tot les haurà defensades en algunes
ocasions.
Miren, la comunicació entre València–Almansa i Ala -
cant–Almansa, ens falta fer, i eixa ens l’hem de fer; la co -
municació entre Madrid i Alacant i Múrcia–Alacant, el fa -
mós camí, ens toca acabar-la, hem d’exigir que ho facen.
La N–225, que comença a adjudicar-se ara, haguera hagut
ja fa quatre anys d’estar feta. Doncs cal continuar en una
exigència del que ens falta per a comunicar els grans eixos
vertebradors nostres. L’eix coster està totalment congestionat,
tot el món és conscient. L’autopista A–7 està totalment
congestionada; la N–340 i la N–332 que ens travessen el
país de dalt avall passen encara per dins de ciutats i de po -
bles, i tenen uns ritmes que sobretot estacionalment són insuportables.
Què ha fet la conselleria en estos anys? Què hem proposat
nosaltres en este debat de pressuposts al respecte?
L’A–7. Hem demanat que facen una gestió pública, que
sol·licite cada vegada més la gestió pública de l’A–7. Més
encara, ens hem atrevit a sol·licitar que en tres trams de
l’A–7 s’alliberen de peatge. O siga, que no estem fent tampoc
cap invent. Això de demanar que l’autopista A–7 al seu
pas per la Plana, o al seu pas per la Safor, o al seu pas per
la Marina Baixa, faça de ronda comarcal, jugue un paper en
el nostre transit no és cap novetat. Que no he fet –i això és
una cosa que jo he de dir i trobe en falta d’esta conselleria,
i d’este govern, i d’este president de la Generalitat–, no
hem fet utilització de les nostres possibilitats d’influència

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 29
en els temes de l’estat. Catalunya sí que ho ha fet. Catalunya
en estos moments, en el tema de l’autopista A–7, en lloc
de rebaixes selectives o del 7% globalitzat, etcètera, ha
aconseguit tres passos comarcals fonamentals, al seu pas
per Girona, per Tarragona i per Barcelona, la famosa B–40,
etcètera. Nosaltres no hem fet res, estem deixant que facen,
tinc ací tota la documentació, no hem sabut intervindre en
eixe procés. Ni tan sols hem aplegat a dir si és bo que tinguen
un 7% de descompte tots els que passen o només
aquells que facen més de vint viatges a l’any.
Conseller, senyores diputades i diputats. Estem fent dejación
de funciones en el tema de l’A–7. No sols això, estem
actuant, permeten-me la ironia, més que com a uns
gestors públics, com si fórem quasi uns membres del Consell
d’Administració d’Aumar. Per què? Perquè estem en
una prodigalitat, que ja pagarem després, donant llargues i
llargues a l’A–7, i hem passat ja del 2003 o 2004 al 2019 i
ara a saber on passarem. Eixa política d’ampliar la conces -
sió per a després guanyar un 7% o un 6% és pa per a hui,
fam per a demà, fam per a demà.
I les travessies, enguany anem inaugurar com una cosa
extrema i importantíssima la travessia de Nules de la nacio -
nal 340, per cert, amb dos carrils, que va ser summament
criticat, i no completa. Però ens queda la d’Oliva, la de Benissa,
la d’Altea, la de la Vila, la de Vinaròs, la de Benicar -
ló. Ens queden travessies de la nacional 340 i de la 332 suficients
per a dedicar-los un carinyo més important.
I les penetracions a l’interior? Ha reivindicat alguna
cosa la conselleria de les penetracions a l’interior? Continuem
tenint els mateixos punts, la nacional 235, la nacio -
nal..., totes les nacionals que van cap a l’interior igual de
col·lapsades i igual que les teníem abans. No hem sigut capaços
de demanar ni tan sols que s’actue amb urgència.
Més encara, una esmena que hem presentat en els pressu -
posts nacionals de l’estat els grups parlamentaris del Partit
Socialista i progressistes ni tan sols han tingut l’amabilitat
en el tema de Sogorb d’acceptar-la, ni tan sols.
En definitiva, en primer punt, no hem reivindicat sufi -
cientment la cooperació de l’administració central amb no -
saltres, i en segon lloc, les competències, com podrien ser,
ja li he dit, algunes de l’autopista A–7, etcètera, no les hem
reivindicades suficientment.
En segon lloc de carreteres, el tema de vertebració del
territori. Nosaltres hem demanat al llarg d’estes esmenes
que hem presentat que a l’autovia central se li done un trac -
te d’urgència. La conselleria, com vostés saben, ha actuat
molt bé, i enguany fa un altre trosset de l’autovia central, fa
Canals–Agullent. Ja sé, conseller, que és costosa. Home, de
1.552 milions que val el Canals–Agullent, dedicar-ne 110
en l’any 2000 no és massa, i 87 en l’any següent tampoc és
massa, i la majoria tot al 2002, la majoria, després m’ho
dirà el senyor conseller. L’autovia de la Plana, amb dades
ací concretes, està vosté en el 10% de la seua execució, en
el 10% de la seua execució. Mire, tant l’autovia central
com l’autovia de la Plana ajuden a vertebrar el territori.
Vosté sap que l’eix coster està molt malament, per tant, ne -
cessitem fer inversions per dins, però no al ritme que estem
tenint, que tardarem deu anys a tindre-ho. Necessitem una
miqueta més d’alegria en inversió. Per a això a la millor no
haguera hagut d’haver alegria en altres capítols. L’autovia
central, per tant, i l’autovia de la Plana, que hem demanat
en moltes esmenes que es licitaren una miqueta més ràpida -
ment, vosté encara continua veent que no és prioritari, creu
que no és prioritari.
I hi ha voluntat de les comarques de l’interior comunicar-les
una miqueta més? Hem fet una proposta simbòlica
que jo no sé si al senyor conseller li ha aplegat, però bé, ja
li arribarà, que era que anem a llançar, diguem-ne, la sego -
na circumval·lació. La primera és l’autovia de l’interior i
l’autovia de la Plana, un eix de circumval·lació més a l’in -
terior, per a vertebrar les comarques ja, diguem-ne, amb
menys possibilitats de la Comunitat Valenciana, en què les
comunicacions són més necessàries. Hem demanat que la
nacional 330 Utiel–Almansa, que comunicaria les tres au -
tovies, central i transversals, i un eix interior de Castelló
que li donaria continuació es reflectiren d’alguna manera.
Fins i tot en una esmena només dia: “iniciar els estudis per -
què eixe eix interior...” Tot són carreteres de la Generalitat,
tot són carreteres... alguna d’elles de la diputació. Doncs
bé, no hem tingut la menor sort. Tant la nacional 330 des
d’Utiel a Almansa com la de Castelló, que anava des de
Xèrica fins a Sant Rafel del Riu connectant la 232 i la 235,
no hem tingut la menor sort en la conselleria. Jo sé que hi
ha moltes altres prioritats.
Tercer punt –i amb açò acabaré, senyor president–, la
política de transports. No existix lamentablement una política
integrada de transports, i això es veu en el fet que estem
fent esmenes nosaltres d’una forma, com dia el senyor
Rafael Maluenda, alguna vegada demanat quasi el oro y el
moro, una carta quasi als Reis Mags, perquè en tots els
llocs estem demanant cosetes, però vostés també en el pressupost
estan fent una política totalment dispersa de transports.
No és això, és que ni tan sols són capaços de coordinar
la política territorial de transports que té el ministeri
central ací en el país. No existix ni tan sols una anàlisi inte -
gral de les necessitats que nosaltres tenim de ferrocarril,
per exemple, interurbà. El ferrocarril, lamentablement, des
del nostre punt de vista, s’ha marginat.
S’han abandonat quatre línies que poden ser i deuen ser
molt importants per al país: la línia València–Saragossa, la
línia València–Cuenca, la línia Alacant–Múrcia i la línia
Alacant–La Encina; esta última, com saben, sense doble
via no val pràcticament per a res. S’han abandonat total -
ment. No s’exigix davant del govern central que hi haja in -
versions. I ens temem que la famosa alta velocitat signifique
un motiu més per a invertir tots els diners amb això i
deixar-les abandonades les quatre línies estes per a sempre.
Les línies de rodalies, las cercanías famoses, en les
quals nosaltres hem demanat en diverses esmenes que tinguen
una gestió autonòmica una miqueta més decisiva, entenem
que la conselleria, que d’este tema té molt a dir i
molt a parlar, deuria tindre més capacitat de decidir. I ahí
tenim la línia València–Bunyol, francament malament; Va -
lència–Segorbe, Castelló–Segorbe, francament malament,
tres trens al dia, i Vinaròs–Castelló, tres trens al dia. Així
no podem vertebrar la comunitat ni crear una política de
transports alternativa a la carretera. El ferrocarril està, en
este punt de vista, totalment marginat. El Gandia–Dénia, un
forat ahí absurd que no va a cap lloc. O siga, que l’hora del
ferrocarril encara no ha arribat ací al país.
I en els nostres ferrocarrils? En els nostres ferrocarrils,
la xarxa de la Generalitat Valenciana, hem demanat en di -
verses esmenes ampliar el metro d’una forma decisiva i el
tramvia a València, la línia 5, que aplegarà ja fins el mar en
este pressupost. Cal alegrar-se, però encara falta connectarlo
pel nord, tirar-lo cap a dins, cap a Quart, Manises, Ribaroja,
cap a Xirivella, Alaquàs, cap a l’altra direcció. Picas -
sent–Llíria, sense desdoblar-ho no va a cap lloc. Vostés ara
han tingut jo crec que cartes, els grups parlamentaris i no -
saltres, alguna allí. Paterna–L’Eliana es contempla, però
per exemple, Picassent endavant Torrent no es contempla.
Falta una connexió ferroviària ràpida entre Alacant i Elx,
que no existix. Ahí hauria la Generalitat d’invertir, ser va -
lenta. Falta modernitzar Alacant–Dénia, que tampoc s’ha

Pàgina 30 20.12.1999 Diari de sessions número 27
fet. Falta soterrar Alacant definitivament. I falta tindre ima -
ginació i a l’àrea urbana de Castelló estudiar un transport
també col·lectiu de plataforma reservada que agarrara Be -
nicàssim, Castelló fins i tot Vila-real i Onda. O siga, que en
el transport de Ferrocarril de la Generalitat Valenciana no
hem tingut tampoc suficient valor per avançar més allà de
l’immediat.
I en transport terrestre? Hem continuat fent una política,
com he dit abans, de pa per a hui i fam per a demà. Mire,
una tontería solemne, però hi havia en un capítol 88 milions...
El senyor vicepresident primer:
Senyor Gozalbo, vaja acabant.
El senyor Gozalbo Bellés:
Ja he acabat. Mire, senyor conseller –em deixa dir açò i
acabe–, fem la mateixa cosa que hem fet en tots els llocs:
“Anem a ampliar les concessions que les empreses privades
tenen, en base a una norma que ens deixe fer-ho, i en
base a ampliar concessions anem a disminuir el cost, però
per exemple per als majors de seixanta–cinc anys.” Això
no ens pareix correcte. Creem que la política d’ampliar
concessions i obtindre pa per a hui, en este cas per als jubilats,
no és una bona política per al transport de la Comuni -
tat Valenciana.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Gozalbo, moltes gràcies. Ha acabat el
seu temps.
Pel Grup Popular, senyor Maluenda, l’il·lustre diputat.
El senyor Maluenda Verdú:
Molt excel·lent president.
Senyories.
Senyor Gozalbo.
En primer lloc, vull agrair-li el to de la seua intervenció.
Que es puga discrepar o no d’allò que vosté ha dit és una
altra qüestió, això és la democràcia, però la forma d’ex -
pressar-se en vosté mereix el meu reconeixement i el meu
elogi, i vaig a intentar fer-ho de la mateixa manera.
Vosté ha fet ací una reivindicació de determinades infraestructures
que unes són competència de la Generalitat i
altres no són competència de la Generalitat. Inclús s’ha
atrevit a dir, ho ha dit molt clar, que una carretera en con -
cret fa més de quatre anys havia d’haver estat acabada.
Efectivament. Havia d’haver estat feta. Efectivament. Jo no
sé... Sí, sí que ho sé, estic confós. Anava a dir que no sé si
vosté coneixia, però estic confós. Sí, vosté sí que sap que
mentre que hi ha hagut un altre signe de govern al front de
la Generalitat i al front del govern d’Espanya les infraes -
tructures valencianes han estat totalment abandonades.
Vosté sap perfectament que hi havia un ministre, que era el
senyor Borrell, i un conseller, que era el senyor Burriel, que
eren coneguts en la Comunitat Valenciana com els botxins
de les infraestructures valencianes. I això no era de forma
gratuïta, era perquè no tenien ningun interés a dur endavant
eixes necessitats. I vosté ho ha reconegut molt bé. Una carretera
que fa més de quatre anys que havia d’estar. Efecti -
vament. Però no la van fer.
Vosté ha fet una selecció de temes. Ha començat per
costes, i diu que hi ha pocs diners. Mire, per a costes hi ha
en el pressupost 2.436 milions de pessetes, 2.400 milions
de pessetes. Ara, això sí, coincidim amb vosté i amb el seu
grup en la importància i la necessitat que té per a la nostra
comunitat aconseguir les competències sobre els ports d’interés
general de l’estat, clar que sí. Vostés plantegen, de les
trenta–tres esmenes que plantegen a este programa, hi ha
huit, nou, des de la 687 a la 698, que es referixen totes a
esta qüestió. Mire, coincidim en el contingut. El que ocorre
és que, com molt bé vosté ha dit que jo li contestaria, no és
el pressupost de la Generalitat el llibre de reclamacions davant
el govern de Madrid. Si no, el convertiríem en el Libro
Gordo de Petete, i això no podem fer-ho. Cal seleccionar
allò que són competències de la Generalitat. Ara bé, sí que
vull per a la seua tranquil·litat que sàpiga que la Comissió
Mixta de Transferències Estat–Comunitat Valenciana està
ocupant-se ja d’este tema, està demanant eixes transferències
i eixes competències.
Aquí hi ha una altra esmena a què vull referir-me, que és
com a mínim curiosa. És la 690. Diu: “Afegir –o siga, és
una esmena d’addició– un nou objectiu”, i copia literalment
el que figura en els pressupostos en l’objectiu 1.2. Deu ser
una confusió, que no ho han vist. Li ho dic perquè puga
comprovar-ho.
Un programa important, importantíssim, vosté ho ha
destacat, és el de carreteres. Nosaltres sempre estarem disposats
a demanar i a exigir a Madrid la defensa dels inte -
ressos de la Comunitat Valenciana. Sempre ens trobarà disposats
a recolzar tot allò que siga demanar més
competències o més solucions per als nostres pobles. Ara
bé, això no s’expressa en el Projecte de llei de pressupostos.
Per a això el Reglament preveu les proposicions no de
llei i les mocions subsegüents a les interpel·lacions, que és
l’expressió de la voluntat política de la cambra, i sempre
ens trobarà en eixe tipus de reivindicacions. Clar, per això
ens veem obligats a rebutjar-li algunes esmenes que vosté
planteja i que no són competència nostra.
Fixe’s, de 145 esmenes que vostés han presentat a este
programa, n’han retirat quinze, n’hem acceptat una, n’han
repetit vint-i-tres i n’hi ha dos que són competència de la
Conselleria d’Indústria i Comerç, però tan sols n’han quan -
tificat econòmicament dos, la 743 i la 744, projecte de nova
carretera Penyíscola–Benicarló, amb 200 milions, i projecte
ronda carretera Sant Joan de Moró, 200 milions. El pri -
mer projecte ja s’està redactant i el segon es troba en formació
pública. Per això figuren en els pressupostos tan sols
amb una partida de 10 milions de pessetes cada un. Per
què? Perquè no té sentit que bloquegem xifres importants
en estos pressupostos quan el procediment de l’administració,
governe qui governe, és tan lent –jo dic moltes voltes
que no solament és que és lent, és que és desesperant, però
així estan les lleis– per a poder fer l’adjudicació de les
obres i iniciar-les. Si nosaltres plasmarem en els pressupostos
els diners necessaris per a fer eixes dos obres, els tindríem
bloquejats i no s’utilitzarien en l’exercici del 2000. Per
això tenim una partida mínima que ens permetrà al llarg de
l’any, si és necessari perquè s’agilita el procediment, poder
ampliar-les i poder executar-les. No es preocupe que no
van a retardar-se.
L’esmena 875 diu: “acuerdo con el Ministerio de Fomento,
mejora conexión Alicante–Altet”. Estava també la
968 que era igual i l’han retirada. Ja existix un acord i està
formalitzat mitjançant un protocol firmat el 13 d’octubre
del 98, per a realitzar actuacions d’infraestructures viàries
en l’entorn metropolità Alacant–Elx. Contempla el desdo -
blament de l’accés a l’aeroport, que és allò que vosté demana,
i va a ser executat pel ministeri.
L’esmena 904, de l’autovia de la Plana entre Almenara i
Vall d’Uixó, que vosté ha destacat, el projecte ja està apro-

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 31
vat i inclòs en el conveni amb el ministeri, en el protocol a
què em referisc, i consta en els pressupostos de l’estat per a
l’any 2000.
L’esmena 952, de la via parc de la nacional 332 entre,
diu, Guardamar... No especifica, no sé si es referix a Guar -
damar o a Alacant. L’actuació està prevista en el protocol
firmat també en octubre del 98, tant si és la de Guardamar
com si és la de l’entorn de l’aeroport a què m’he referit an -
teriorment.
La 919 es referix a la via parc d’Alacant. També està en
el protocol firmat i figura en els pressupostos de la Generalitat
en el codi 1.037/918, amb una dotació de 30 milions
de pessetes, a l’espera que es coordine en el Pla general
d’ordenació urbana d’Alacant. La ronda d’Oliva també està
en eixe protocol. La ronda de Novelda, l’esmena 942, també
està, i en estos moments estem redactant el projecte.
N’hi ha una que amb carinyo vaig a dir-li que la catalogue
de ciència ficció, que és la 906, ampliació de la carretera
CV–320 i millora accés a Rugat. Dic que és de ciència
ficció perquè seria de molt difícil acompliment, ja que genera
un problema de magnitud incalculable. Fixe’s realitzar
i executar este projecte què significaria, i és que la carretera
CV–320 està al nord de Sagunt, en la zona de les Valls,
mentre que Rugat està en la Vall d’Albaida; per tant, deu
ser un error.
Esmenes d’actuació en carreteres competència de la diputació.
Mire, catorze n’han presentat, la carretera
CV–200, Castellnovo–Aín; la CV–13, Canet–La Jana, Rossell–San
Rafael, carretera d’Anna, Castellnovo–Segorbe,
carretera Caudiel... Catorze, que són competència de la diputació.
Això es fa mitjançant els convenis que firmen les
diputacions provincials amb la Generalitat; per tant, no és
motiu de fer esmenes als pressupostos.
Després n’hi ha dèneu esmenes concretes de projectes
que s’estan executant. La 922 i 923, que és la variant de les
Valls, acabarà en el primer trimestre de l’any 2000 l’obra.
La 924, ronda d’Alaquàs, està pressupostada en la línia
1.037/262, amb 627 milions de pessetes. La 932, la CV–20,
Onda–Vila-real, té consignació pressupostària. La travessera
de Villafranca, també. La 956, 57, 58 i 59 ja estan realitzant-se
amb el ministeri, que són de l’autovia de la Plana.
La 963, la variant d’Almazora, ja s’ha adjudicat per part
del ministeri. La 964 és de la nacional 340, Moncófar; el
ministeri ja ha redactat el projecte. La 891, travessera de
Figueroles, CV–190, ja s’ha adjudicat. La 892, 93, 94, 95,
96, 97, 98, ronda i nacional 340 a Castelló, està en execució
en el II Pla de carreteres. La 925, del carril bici de
l’àrea metropolitana de València, ja hi ha uns trams aca -
bats, per exemple València–Albal, València–Saler està en
execució, València–Picanya en execució i està preparant-se
en estos moments la licitació de Picanya–Paiporta. La 936,
de l’autovia central, s’està executant, i excepte Alcoi–Barranc
de la Batalla, per problemes mediambientals, estarà
acabada en la present legislatura. L’esmena 1.016, millora
de la carretera CV–140, Penyíscola–Benicarló, està en fase
d’informació pública. La 1.018, variant de Benaguacil, està
en declaració d’impacte ambiental. La 1.004,
Benaguacil–Pobla de Vallbona, projecte pendent de declaració
d’impacte ambiental. La 1.010, carril bici Algeme -
sí–Alzira, pendent de la cessió dels terrenys per part de
l’ajuntament.
Hi ha un altre grup d’esmenes que considerem innecessàries
perquè estan plasmades en els pressupostos. En són
dihuit. La 878, noves variants de la nacional 340 i 332, que
està en l’objectiu bàsic 1.3 dels pressupostos. La 879 i 890,
Morella–Sorita, ja apareix en els pressupostos en objectius
i inversions, i vosté sap que ahí va haver un problema per-
què va ser una esmena que nosaltres mateixos vam presentar
l’any passat als pressupostos i un problema mediambiental,
la declaració d’impacte ambiental, és la que ha re -
tardat l’execució d’este projecte, però afortunadament en
estos moments està prou avançada, dins del que cap. L’esmena
900, carretera CV–20 i carretera CV–10, Onda–Villa -
real, està en licitació i apareix en els pressupostos en la línia
1.037/417. La 902, Castelló–Borriol, apareix en el punt
1.1.2 en els pressupostos i està en fase de supervisió el projecte.
La 903, que és la carretera CV–10 i CV–20, Vilavella–Betxí,
apareix en el 1.1.2 i està també en fase de supervisió.
La 916, carretera CV–18, rotondes, està en l’annex
d’inversions. La 924, ronda Alaquàs, ja li he dit abans que
era la línia 1.037/262, amb una dotació de 627 milions. La
965 i la 66, millora de senyalització de les carreteres comarcals,
estan en l’annex d’inversions. La 981 i 982 estan
en l’objectiu bàsic 1.3; la 984, objectiu bàsic 1.4.1; la 990,
el 1.2.
La 1.020, accés a la nacional 340, platja d’Almenara, ja
està en els pressupostos generals de l’Estat per a l’any
2000, perquè és competència de l’Estat. La 960, 67 i 69
apareixen en la línia 1.4.1. La 1.003, abrir línea de colabo -
ración para las circumvalaciones, ja apareix en l’objectiu
bàsic 3.1, en el 4.1 i en la línia d’actuació 3.1.2.
N’hi ha altres que jo diria amb carinyo que són rocambolesques,
perquè no sé quin pito toquen –i perdone’m
l’expressió– en estos pressupostos. La 877, 977, 978, 979 i
980, transferència de la titularitat de l’A–7 en el seu llarg
recorregut o en trams parcials. Mire vosté, deuen des d’eixe
grup parlamentari que tenen a Madrid, precisament ara que
estan preparant les llistes, exigir als candidats que es com -
prometen a presentar una proposició de llei que reforme la
Llei 25/1988, del 29 de juliol, la de carreteres d’interés general
de l’Estat, perquè mentre no es modifique eixa llei no
serveix de res aquí que toquem la trompeta i demanem eixes
competències, perquè seria anar en contra de l’ordenament
jurídic, i cal respectar-lo mentre que no es reforme.
La 879 i 985, eliminació del peatge Alacant–Cartagena.
Mire, és gratuïta eixa autopista en el major llarg de la seua
extensió. I en estos moments ja està adjudicada. Però dins
de la província d’Alacant, excepte un tram molt reduït, en
la resta és gratuïta. Per tant, crec que si volen insistir cap el
tram reduït que queda, deuen fer-ho a Madrid i no ací.
La 880, 883 i 992, autovia Vinaròs–Vitòria–Gasteiz. El
ministeri ja està actuant en el tram Vinaròs–Serp–Morella. I
quant a l’autovia Vinaròs–Vitòria–Gasteiz, s’inicia l’estudi
del projecte d’alguns altres trams que queden pendents.
La 881, que el govern d’Espanya elimine els punts negres
en la Comunitat Valenciana. Anem a vore. En la 881
diuen que el ministeri elimine els punts negres en les carre -
teres que hi ha a la Comunitat Valenciana, i en la 990 diuen
que ho faça la Generalitat. És que el ministeri ha de fer-ho
en totes les carreteres, siguen competència de les institucions
que siguen? O és que la Generalitat ha d’assumir
també la modificació de les que són competència de l’Estat?
Són tot temes molt interessants que podem compartir i
que també ens preocupen, però que són motius de proposicions
no de llei, l’expressió de la voluntat política de la
cambra.
La 948, fixe’s, esta no correspon a cap carretera. És una
actuació urbanística, Sagunt–Borriana. És un tema urbanís -
tic municipal dels respectius ajuntaments.
La1.021, programa carreteres, gestions pressupostàries.
No sé el que vol dir això. En el programa de carreteres, demanen
gestions pressupostaris sobre l’Ave. Jo això, francament,
no sé el que vol dir.

Pàgina 32 20.12.1999 Diari de sessions número 27
La 986, sol·licitar del govern central que l’autovia Vinaròs,
Vitòria–Gasteiz... Altra volta! Quatre abans i ara una, cinc.
La 1.006, sobre seguretat en indústries extractives. Això
és competència de la Conselleria d’Indústria, les indústries
extractives.
La 1.007, normes de salut en les indústries extractives.
Competència de la Conselleria d’Indústria.
Després hi ha un altre grup que és rebuig al segon pla de
carreteres que va fer el govern del senyor Lerma. Una, dos,
tres... onze en total, que són modificacions puntuals del segon
pla de carreteres. Cap d’eixos projectes que vostés volen
prioritats figuraven en eixe segon pla de carreteres. Per
exemple, la 876, eix vertebrador de la nacional 234 i 232 a
Castelló. La 905, carretera 16, Castelló–l’Alcora, i la 160.
La 928, ronda de Xest; la 941, carretera de Borriana; 971 i
72, eix vertebrador –novament– de la... en esta ocasió la
232 en la 340, i la carretera de la Comunitat Valenciana
190 i 1.740; la 973, 74, 75, 76, es refereixen a la carretera
200 de Castellnovo. O siga, que tampoc figura en el segon
pla de carreteres. Ja no hi ha prioritat del segon pla de ca -
rreteres. Ens deien: “han de complir el segon pla de carrete -
res; està molt ben planificat i el que deuen fer vostés és
anar endavant”. Ara, com ja no volen al senyor Lerma, ara
com el senyor Lerma ja no és candidat, ara resulta que ja
no podem recolzar el segon pla de carreteres. No ho entenc.
Bé. Són problemes interns de vostés en els quals jo no vaig
a entrar en cap cas.
Mire, altres esmenes: competència del Ministeri de Foment.
La 901, accés Almenara; la 953, accés a Traiguera; la
960, 67 i 69, travessera de la 340 en l’Alqueria; la 961, tra -
vessera de la 340 en el Baix Maestrat... així fins a vint,
competència del Ministeri de Foment.
Després n’hi ha onze que són temes urbanístics competència
dels respectius ajuntaments.
En definitiva, no sé, de 145 esmenes que vostés han
plantejat al tema de carreteres, què és el que podríem aprovar,
tenint la màxima voluntat d’acceptar-ne, mire, senyor
Gozalbo, amb el màxim carinyo, el programa 513.10, de
carreteres, té una assignació pressupostària per a l’any
2000 de 32.098 milions de pessetes. Ha experimentat un increment
de 2.183 milions, cosa que representa un creixement
del 7,3% respecte del pressupost de 1999, i un 22,6%
en relació a l’any 1998. Este increment s’ha vist reflectit
clarament especialment en el capítol VI, inversions reals,
que ha augmentat 2.001 milions de pessetes respecte del
passat exercici i que representa un 8% més. Per la seua
part, el capítol VII continua creixent, encara que en menor
mesura, però en 1999, que va experimentar un increment
espectacular del 120%. Per tant, fixe’s si estàvem situant-lo
a un nivell adequat. En el pròxim exercici augmenta un
4,8%, a pesar d’això, si bé cal destacar que entre els anys
1998 al 2000 este capítol s’ha incrementat en un 132,75%.
Mai s’havien destinat en esta comunitat tants diners per a
carreteres com en els pressupostos de la Generalitat actual,
des del 98 fins el 2000.
Les nombroses actuacions previstes per carreteres jo
volguera destacar les compreses en els grans eixos estructurals,
que són les autovies de la Plana, l’autovia central i
l’eix transversal Albaida–Gandia. En el pressupost per a
l’any 2000 es contemplen anualitats, entre altres, per al
tram Vilavella–Betxí–Borriol, la Pobla Tornesa, en l’autovia
de la Plana, el tram Aielo Malferit–Agullent en l’auto -
via central, Palma–Ròtova en l’autovia Gandia–el Morquí,
les actuacions en l’àrea de Castelló i les àrees metropolitanes
de València i Alacant–Elx.
Es pot citar també, entre altres, Castelló–Sant Joan de
Moró, l’accés a l’hospital comarcal de la Plana, la ronda de
Borriana, els accessos a l’escorxador comarcal de la Plana,
la ronda nord d’Elx, el nou pont, camí de Castella, ronda
San Vicent del Raspeig–Sant Joan, el desdoblament
Asp–Elx, la ronda nord de València tram de Paterna, Maes -
tro Rodrigo, Avenida de los Naranjos tramo Beteró, carril
bici València–Picanya, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera.
Les actuacions de supressió de travesseres, millores
d’accessos urbans i de les seues xarxes viàries, així com les
millores d’accessos a Villena, Beneixama, Camp de Mirra,
variant de les Valls, Algemesí, la Pobla Llarga, Sant Ful -
genci, Vilafamés, travessia de Catadau, la ronda est d’Ala -
quàs, la ronda nord de Xàtiva, la ronda Port de Sagunt i Ca -
net d’En Berenguer, la ronda Granja de Rocamora, Cox,
Callosa del Segura, l’avinguda de la Ribera, etcètera.
Altres actuacions importants que cal destacar són: Benidorm–Guadalest,
condicionament de l’A–330, Oriola–límit
de província, carretera Bétera–Olacau, l’acondicionament
Llosa del Bisbe–Yesa, Cabanes–Orpesa, la connexió amb la
340, etcètera, etcètera, etcètera.
El pressupost per al 2000 destina 4.107 milions de pessetes
al manteniment de les infrastructures de carreteres i
priorització de la seguretat vial.
Quant a infrastructura ferroviària, continuen equivocantse
vostés en plantejar temes de declaració política. Per un
costat, ara resulta que l’Ave, vostés que van donar com a
prioritat que l’Ave fóra Madrid–Andalusia, i nosaltres som
els que hem garantit a la societat civil valenciana que l’Ave
Madrid–Comunitat Valenciana és una realitat, vostés ara
s’encaboten en posar esmenes imaginàries que no tenen res
a vore amb el que és l’execució d’eixe projecte.
Diuen: “Instar a la administración central a que conside -
re prioritario el corredor mediterráneo para la alta veloci -
dad”. No procedeix acceptar-los esta esmena tampoc en el
pressupost de la Generalitat, ja que no és matèria pressupostària.
Si el que pretenen és l’expressió de la voluntat política
de la cambra, presente vosté una proposició no de
llei, i a pesar que l’hem aprovat any darrere any, continua -
rem aprovant-la. No ens agarraran mai en un requiebro en
un tema de defensa del interessos valencians. “Cal exigir a
Madrid....” Nosaltres no som corretja de transmissió de
ningú. Nosaltres estem compromesos seriosament amb el
poble valencià, no fem com feien anteriors governants. “De
manera que l’Ave connecte amb les tres capitals valencians
en la mateixa fase d’execució”. Per favor! No es donen
compte que és esmena ridícula? Què vol dir això? Que al
mateix temps que arribar la via a les tres capitals de provín -
cia? Vosté no sap que estos grans projectes es fan per fases?
Ahí tenen l’Ave Madrid–Catalunya. Ara, n’hi ha una,
que era d’expressió de voluntat política, que sí que els vam
acceptar en comissió, que era que arribara a Castelló. Bé.
Una volta que vostés vénen a recolzar el que president de la
Generalitat està fent, no serem nosaltres els que ens ne -
guem, a pesar que també era improcedent consignar-la aquí
en els pressupostos, a pesar que també no era aquí el motiu
d’englobar-la. Però, clar, tampoc volíem que vostés feren
malversació de la nostra decisió i digueren que ens oposaven
que l’Ave arribe a Castelló, quan és públic i notori que
l’Ave arriba a Castelló per expressa voluntat del govern de
la Generalitat, que ha sabut exigir davant el govern de Ma -
drid les millors solucions per als problemes d’infrastructura
de la Comunitat Valenciana.
El temps ja no em permet explicar-li més, però espere
que en la rèplica li podré contar alguna cosa que no li he
contat en esta intervenció.
Repetisc. Li agraïsc enormement el seu talant i el seu to
i quede a l’espera de la rèplica. Res més i moltes gràcies.

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 33
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Maluenda, per la seua brevetat.
(Remors)
Per a rèplica. (Remors) Senyor Gozalbo, té vosté la paraula
per un temps de deu minuts.
El senyor Gozalbo Bellés:
Moltes gràcies.
Senyor president.
Senyores i senyors diputats.
Bé. No m’ha contestat a cap de les preguntes, cap de les
qüestions que li he suggerit i que li he plantejat. Ha entrat
en una casuística, però jo crec que, a més a més, no ha sabut
encertar-la, crec jo.
Mire, li’n llig una que vosté diu que no entén. Esmena
número 1.006: “Cal afegir una nova línia d’actuació: conveni
amb els ajuntaments afectats del Baix Maestrat i amb
les conselleries responsables per a unes normes mínimes de
seguretat viària i equilibri mediambiental per l’extracció de
graves, àrids i caolins”. Sap a què ve açò? Açò ve perquè
les graves s’aconsegueixen en uns llocs determinats, que
són les rambles. Tota la construcció de totes les grans ciutats
depenen de les graves que es trauen de les rambles. Eixes
graves dóna la casualitat que són carreteres normal -
ment totes locals; alguna n’hi ha de la diputació i alguna
n’hi ha de la Generalitat.
Bé. Hi ha problemes greus de seguretat vials, problemes
greus, li ho assegure, perquè passen 4.000 i 5.000 camions
de terra per a les fàbriques dels taulellers o de grava per als
fonaments, etcètera, del formigó de les cases per unes carreteres.
Li fem qüestions i li fem preguntes al senyor conseller
demanant que actue i ens diu: “La Guardia Civil que
pose ahí un membre i que no els deixe passar”. I si no passen
per ahí, per on hauran de passar? Per això li diem: con -
veni per arreglar les carreteres eixes almenys. Mire, tota la
terra que en este moment esta sorgint de Sant Joan de
Moró, que s’han posat en l’últim any tres fàbriques, tres
empreses extractores de terra, que trauen el 70% de totes
les fàbriques, passen per una carretera que li hem fet una
qüestió d’honor al senyor conseller i no ha tingut l’amabilitat
tan sols d’escoltar-nos. I vostés tampoc, perquè el seu
Grup Popular en Sant Joan de Moró els ha demanat a vostés
que per favor aproven que no hi hagen 10 milions de
pessetes simbòliques i ridícules a Sant Joan de Moró, i vostés
no han tingut l’amabilitat d’això. O siga, que esta esme -
na que vosté ha posat com a exemple contradictori, és una
esmena real i important.
En segon lloc, ha parlat d’altres carreteres, que vosté té
una voluntat magnífica. Però escolte, lliure’m vosté de tindre
eixa voluntat i que Morella–Sorita estiga com està.
Lliure’m. Vull menys voluntat i més realitat. Perquè eixa
carretera està pràcticament tallada i vostés ahí estan posant
una quantitat diners ridícula que no demostra la voluntat de
poder actuar. Més encara. El fet d’haver posat tantes esmenes
no ho he aprés de ningú, ho he aprés –anava a dir la -
mentablement, però no– de tots els que han passat per esta
cambra, entre altres, de Rafael Maluenda, en l’oposició,
que en posava... si li’n llegira dos, s’avergonyiria. (El
senyor Maluenda Verdú, des d’el escó: Llegisca) Llig. Demana
vosté un cementeri en un poble. (El senyor Maluenda
Verdú: Un què?) Un cementeri. (Rialles) O siga, que tot el
món podem fer esmenes. Vaig a dir-li una veritat. Mire, ací
quan s’està en l’oposició es fan les esmenes... (Remors)
No, de fa set o vuit anys, quan vosté estava en l’oposició.
El senyor vicepresident primer:
Senyories. Senyor Gozalbo.
Senyor Gozalbo, senyor Maluenda, la presidència dirigeix
el debat i li prega que vostés s’adeque a la qüestió...
El senyor Gozalbo Bellés:
D’acord, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
...i el senyor Maluenda mantinga silenci.
Continue amb l’ús de la paraula...
El senyor Gozalbo Bellés:
D’acord, senyor president. Excuse, senyor president.
El senyor vicepresident primer:
...i anem a complir l’objectiu marcat.
El senyor Gozalbo Bellés:
El que vull dir amb açò és que quan s’està en l’oposició
es fa un catàleg moltes vegades exhaustiu... segur que hi ha
duplicacions. Home, si n’hi ha en el mateix projecte de
pressupostos de la Generalitat. Si el conseller ha copiat textualment
totes les línies d’actuació del 99 al 2000, textual.
Si les ha copiat el senyor conseller, com no van a copiar-ne
alguna els membres de l’oposició!
Si li conte una altra anècdota, serà curiosa. L’altre dia,
quan ens vam alçar tots de la mesa de la comissió, ens vam
alçar –xe quina casualitat!–, i vaig vore jo totes les esmenes
defensades, estudiades, seleccionades, puntejades amb el
membrete d’una conselleria. Això no ho pot fer l’oposició.
No tenim conselleries al nostre abast ni tècnics per a seleccionar-nos
una a una cada una de les esmenes. Així també
m’agradaria a mi treballar, eh?
Bé. Al que anàvem. Miren vostés –continuem–, a mi el
que em molesta i em preocupa és el següent. Mire, els llig
textualment una notícia. El conseller de política territorial
de Catalunya ha aplegat a un acord amb la concessionària
Acesa i davant el govern central per a alliberar un tros de
l’autopista A–7 de peatge. La forma selectiva de generar
una rebaixa del 30% en unes tarifes no és com ací, selectiva,
com ha fet ací directament Aumar i Foment, i nosaltres
hem passat la mà per la paret. El govern de la Generalitat
haguera hagut d’estar ahí negociant, perquè el problema de
les autopistes, el problema de les rebaixes de les autopistes,
la gestió de les autopistes, deu este govern cada vegada tindre
més voluntat de tindre-la en les seues mans. Perquè la
política de les autopistes és una política d’ordenació del territori,
perquè la política de les autopistes forma part d’una
política integral de transport.
Per tant, fer dejación, entre cometes, de funcions en la política
d’autopistes, per posar un exemple, és fer dejación de
funcions de valencians, és fer dejación de funcions de poder
valencià. Clar! Damunt resulta que després ens diuen que
fem no sé quantes coses a Madrid. No podem fer-les, no podem
fer-les perquè no tenim ni veu ni vot en coses tan fonamentals
com eixa. S’ha discutit en esta cambra el preu que
ens va a costar alliberar Sagunt? No s’ha discutit. S’ha nego -
ciat conselleria... No s’ha discutit en esta cambra. Miren vostés,
s’ha discutit en este moment que l’objectiu dels 7.000
milions de l’Iva de Catalunya on s’ha deixat? Clar que s’ha

Pàgina 34 20.12.1999 Diari de sessions número 27
discutit. S’ha discutit el impost de societats que va a dedicarse
a alliberar autopistes? Ací s’ha discutit això? No s’ha discutit.
Això és el que vull que fem, senyor conseller, i al
senyor president, vull que discutim com els valencians podem
manar del nostre territori. Poquet a poquet, que açò no
som independentistes ningú, Però home, que en autopistes
puguem avançar... no tenim que deixar de vore. Definitivament
creem que en este tema de pròrroga hem tingut una
prodigalitat, tenim la mà una miqueta foradadeta, una mique -
ta... i açò ho pagaran les legislatures posteriors.
I finalment, i per acabar –tres minuts que em queden–,
he de dir-los que les seues prioritats en matèries normalment
no coincideixen amb les nostres. Evidentment. Miren,
no coincideixen perquè si l’autovia de la Plana per a nosaltres
és molt important o l’autovia central és molt important,
no podem tindre, quatre o cinc anys després d’haver-les
planificat i haver començat les obres, menys del 10% d’ella
feta, 2.300 dels 20.000 milions. Però no sols això. No tenim
dret perquè ahí es genera una quantitat de riquesa im -
pressionant. I en estos moments en què hi ha una hora més
de viatge de manera sistemàtica en totes eixes ciutats industrials,
això significa una hora més de retard per a la nos -
tra competitivitat. I nosaltres volem competitivitat perquè
volem guanyar, que la Generalitat Valenciana, que el País
Valencià tinga cada vegada més possibilitats i més recursos.
Per això volem que els recursos es dediquen allà on siguen
necessaris.
Fa dos dies, amb nocturnitat i traïdoria, el senyor conseller
va adjudicar una carretera que no fa falta per a res i ens
gastarem 3.200 milions de pessetes. I els que ens gastarem,
senyor conseller, perquè mire que li ha eixit mala sort, li ha
eixit una gambeta que només esta més que ahí. I l’altre
conseller ha dit que si de veritat existeix eixa gambeta, i
està en els estudis científics, vosté no fa la carretera. O
siga, que si primer va tindre que fer un túnel perquè pogue -
ren passar les espècies perquè ell ho va dir, ara, perquè
l’aigua no vaja dins, haurà de gastar-se el doble de diners
en una carretera que no fa falta més que per a uns interes -
sos particular. Jo, com sempre, ací vinc a defensar els interessos
generals de tots els valencians, i en concret, en esta
carretera, en les autopistes, en l’ampliació de totes les concessions
dels transports per carretera dels autobusos, que va
a ampliar-lo a quatre o cinc anys més. Així baix mà, sense
notar-ho, en el capítol VII d’infrastructura del transport, on
està també altres coses importants, pareix ser. Doncs en tot
això vosté està defensant no els interessos de la majoria,
sinó els interessos de la minoria. Per això li dic que la mà
la té una miqueta foradada.
Moltes gràcies.
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora Marcela Miró
Pérez)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Gozalbo.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Maluenda.
El senyor Maluenda Verdú:
Molt excel·lent senyora presidenta.
Senyories.
Senyor Gozalbo, en la màxima estima, a vore on estan les
capçaleres de les conselleries. Ací, pot arrimar-se al meu
escó i vore tots els papers que tinc, esmena per esmena, contestació
per contestació, a vore si en troba alguna en capçalera
oficial. Ara, jo que he tingut l’honor de presidir este ple en
moltes ocasions, en la meua època de vicepresident de les
Corts, sí que tenia la possibilitat de des d’ací vore les capçaleres
de les conselleries que el seu grup utilitzava. Però en
cap cas vaig dir que no fóra correcte, perquè si pertanyien al
mateix partit, aleshores pertanyien al mateix partit els qui es -
taven en les conselleries i el grup parlamentari, no és com
ara, és normal que els assistiren, faltaria més. I no hi ha per -
què sufocar-se, jo ho entenc perfectament.
Mire, vosté m’ha dit no sé què de dos exemples que anava
a posar-me d’un cementeri... Mire, estàvem parlant de
carreteres, l’altra per cert no m’ha dit el que era. Cemente -
ri, no ho recorde. Però jo sí que li vaig recordar a vosté l’altre
dia en comissió que en els passats pressupostos, vostés,
el Grup Socialista va demanar una carretera d’Asp a Mont -
fort, i ací està el Diari de Sessions, i ací estan les esmenes
publicades, i una altra de Montfort a Asp. No sé si era una
per a anar i l’altra per a tornar, però ací estan les dues. Vos -
té aquí ve a demanar, este matí li deia al seu company
–company de tots, senyor Peris– que aquí se li omplia la
boca de goig parlar del transvasament Xúquer–Vinalopó, i
en els ajuntaments estan votant en contra, a la Ribera.
Vosté ací demana la carretera Segorbe–Castellnovo, i els
seus companys en l’ajuntament l’han votada en contra. Perquè
crec que els afectava la parcel·la de l’horta o alguna
cosa així, no ho sé, això és cosa de vostés. Però alguna cosa
d’eixes crec que va haver.
Mire, el peatge, el peatge, el peatge és este govern de la
Generalitat el que ha aconseguit que es desplace el peatge
per a què els de Sagunt no paguen, és este govern. I és este
govern el que ha aconseguit que el by–pass de València
siga gratuït, i també la disminució ja anterior del 39 i el
49% per a vehicles lleugers o vehicles pesats en els peatges
de l’autopista. Mentre que quan el botxí de les infrastructures
valencianes va deixar de tindre responsabilitats en el
ministeri, en el Moptma, el senyor Borrell, i aquí manava el
senyor Burriel en estes qüestions, sabem que hi havia un
document ja preparat, perquè el tenim i el tinc a la seua dis -
posició –vosté també el té– en el que prorrogaven vostés a
molt més termini que ara s’ha acordat la concessió de l’au -
topista, i la disminució era insignificant. Ací estan les he -
meroteques i ací estan els documents. Per tant, no parlem
d’eixes coses, perquè vostés podrien sufocar-se. Crec que
podrien sufocar-se.
Mire, aquí hi ha que tindre en compte que hi ha un grup
parlamentari que sustenta a un grup de govern, un grup par -
lamentari i un grup de govern que s’inspiren en la mateixa
font, s’inspiren en la promesa d’un programa de govern
que van presentar a la societat civil valenciana, i que va
meréixer l’acceptació per part d’eixa societat. I que tenim
l’obligació de desenrotllar en totes les seues conseqüències.
Jo sé que a vostés no els agrada; bo, en uns casos concrets
ho entenc perfectament, perquè vostés tenen una filosofia
distinta a la nostra. Però quan estem parlant en matèria
d’infrastructures no entenc que existisca eixa discrepància.
Segur que vostés hagueren donat la prioritat a altres carreteres,
o hagueren donat la prioritat a altres actuacions.
Però per eixa mateixa regla de tres, deuen de respectar que
nosaltres plasmem en els pressupostos tot allò que és el
compliment de la nostra promesa electoral, i l’impuls que
fem dia a dia a l’execució d’eixos grans projectes que hem
compromés en la societat civil valenciana.
Vostés estan en el seu dret legítim de vindre ací a les
Corts i fer un plantejament alternatiu, i dir estan equivo -
cats, és més prioritari, oblidant-se del segon Pla de carreteres
perquè considerem que no és l’adequat, que està obsolet
o que cal autoritzar-lo, o no facen vostés eixa actuació i facen
esta. Però deuen de dir-ho banyant-se, banyant-se, ban-

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 35
yant-se, vosté m’entén el que vull dir-li; banyant-se, que no
siga dir –i ja ho deia este matí– anem a escriure la carta als
Reis Mags i anem a demanar todo lo habido y por haber i
ja se l’apanyaran com puguen. No, no, no. Hi ha que ser
conseqüents, hi ha que ser seriosos. I cal dir, si vostés tenen...
perquè estan aprovats, vosté crec que ho sap i sí que
ho sap, sinó el seu il·lustre síndic ho sap perfectament, que
quan es van rebutjar les esmenes de totalitat a la Llei de
pressupostos, van quedar fixats els imports de cada secció i
l’estat de despeses i ingressos.
Què vol dir això? Que ja no hay más cera que la que
arde, i vosté té la possibilitat de dins d’eixes seccions menejar
els diners a un costat o a altre. Però ha de mullar-se,
ha de dir: jo no vull que es faça eixa carretera, i eixos 300
milions o 600 milions s’utilitzen per a esta altra. Perquè
eixa és la política, cal tindre un risc. No es pot venir a fer
eixa declaració de dir: no, no, no, el que vostés posen i totes
estes més. Escolte, no, per favor, el Reglament, i no vull
insistir en eixe tema, el Reglament és claríssim, diu que les
esmenes deuen d’anar quantificades i compensades econòmicament.
Estes esmenes, i li ho dic també i ací estan les hemeroteques,
estan els Diaris de Sessions, quan el Partit Socialista
tenia majoria absoluta en estes Corts, eixes esmenes no es
tramitaven, senyor Gozalbo, eixes esmenes no es tramitaven,
perquè jo he sofrit el fuet del senyor Bru –i ho dic en
el màxim respecte– o del senyor Guardiola, o d’altres
il·lustres representants del Grup Parlamentari Socialista
d’aquella època, que entenien i entenien que si les esmenes
no anaven quantificades no es podien tramitar. Nosaltres,
tanmateix, els permetem a vostés, faltaria més, que facen
l’expressió política de la seua intenció, que vostés vinguen
ací a la trona i puguen utilitzar en els temps d’eixes esme -
nes el criticar al nostre govern; faltaria més, si és el paper
que el poble valencià els ha dit que deuen complir en estos
quatre anys. I cal assumir-lo en la màxima dignitat. O siga,
que no impedim que vostés puguen exercir eixe paper de
l’oposició. I hem sofrit anteriorment en condicions similars,
hem assistit a plantejaments totalment contraris dels
que vostés fan en estos moments.
Esmenes de campanar? Clar que sí que cal presentar-les.
Cal presentar esmenes de campanar, perquè jo entenc i jo
he sigut dotze anys oposició. Jo també he anat pels pobles,
faltaria més, a dir, mire, nosaltres hem volgut fer açò i els
socialistes no han volgut fer-ho. Jo supose que vosté això
és el que vol, el que passa que jo aniré darrere dient: però
mire, jo els quantificava econòmicament i els socialistes no
ho fan, i la norma diu el que diu. Vosté vendrà el seu producte
i jo vendré el meu. Però cal ser respectuosos en els
procediments de la cambra. I el Reglament ho diu clara -
ment com cal fer-ho.
Clar, la seua voluntat política és canviant, canviant deu
ser sempre la voluntat política de qualsevol grup. El que
nosaltres tinguen un programa que hem compromés en la
societat civil valenciana, no vol dir que no estem disposats
al llarg de la legislatura a actualitzar-lo i a incorporar altres
actuacions prioritàries que vagen plantejant-se durant eixe
temps. Ara, el que no farem mai és intentar modificar, per
la via de l’esmena, un projecte importantíssim com és el segon
Pla de carreteres, que ha fet el propi govern. El govern
dels valencians, el legítim govern dels valencians, quan
vostés tenien la responsabilitat de presidir la Generalitat, va
fer un segon Pla de carreteres. Que nosaltres en aquell moment
en algunes qüestions vam intentar modificar, vam in -
tentar presentar alternatives a aquell contingut, però qui te -
nia la majoria absoluta en ús legítim d’eixa majoria,
entenia que era el seu projecte i el nostre no li preocupava.
Bo, jo crec que això és el que deuen fer vostés també en
este moment. I reconéixer que hi ha una voluntat enorme,
reconeguda per part del govern actual de la Generalitat, que
un segon Pla de carreteres que va fer el Partit Socialista,
com considerem que hi ha actuacions ací importants i bones
per a la societat valenciana, estan executant-se; altra
cosa és que en la prioritat de l’aplicació coincidim o no
coincidim. I això és discutible. Vostés saben que en eixe segon
Pla de carreteres no es marca la prioritat, es marquen
els projectes i es marquen les quanties econòmiques. Dins
de les possibilitats econòmiques, la Generalitat, la Conselleria
d’Obres Públiques en este cas, la Direcció General
d’Obres Públiques, marca la prioritat d’eixos projectes, que
són discutibles. Ara, que vostés vinguen ara a discutir el segon
Pla de carreteres, crec que no pertoca, eixe segon Pla
de carreteres que vostés van fer i que hui tracten de modificar
en una sèrie d’esmenes.
Quant a l’expressió política que eixes carreteres són necessàries,
doncs mire, la majoria de les que vostés plantegen,
considerem que poden ser necessàries i que poden ser
convenients. Però hi ha un ordre, ningú té la vareta màgica
que de la nit al matí diu el segon Pla de carreteres i l’annex
o la modificació que ara ens fa el Grup Parlamentari Socialista.
Conseqüents en eixa realitat que vosté no ignora, perquè
vosté ha sigut alcalde d’una important ciutat, de Caste -
lló, i vosté sap que té els mitjans que té, i ha de marcar un
ordre de prioritats. Molt bé, el govern legítim en estos moments
dels valencians ha marcat eixa prioritat, i eixa priori -
tat diu que eixos projectes...
La senyora presidenta:
Senyor Maluenda...
El senyor Maluenda Verdú:
Acabe, senyora presidenta.
...que estan plasmats en els pressupostos són els que van
a dur-se endavant, i a continuació intentarem altres iniciati -
ves com algunes de les que vosté ha plantejat, el poder portar-les
endavant. Però la prioritat és la que ha marcat el go -
vern i vostés deuen de respectar.
Res més, moltes gràcies. Moltes gràcies, senyora presidenta
per la seua benevolència.
(Remors)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Maluenda.
Han aplegat a esta presidència diverses esmenes transac -
cionals que són les següents.
Esmena transaccional número 10, del grup parlamentari
a la enmienda número 725 del Grupo Parlamentario Socia -
lista al proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat
para el 2000. Enmienda transaccional, sección 08, progra -
ma 513.30, problemática sobre la que se actúa; añadir, en el
punto 6, deterioro del medio ambiente por el uso masivo de
medios de transportes contaminantes.
Enmienda transaccional 11, presentada a la enmienda
número 727, del Grupo Parlamentario Socialista al proyecto
de ley de presupuestos de la Generalitat para el 2000.
Enmienda transaccional, la sección 08, programa 513.30,
principales líneas de actuación; añadir, punto 6.1.3, colaborar
con los ayuntamientos para la implantación y promo -
ción de modos de transporte público poco contaminantes.
Enmienda transaccional 12, a la enmienda número 728, del

Pàgina 36 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Grupo Parlamentario Socialista al proyecto de ley de presupuestos
de la Generalitat para el 2000. Enmienda transaccional
a la sección 08, programa 513.30, objetivo básico; añadir, el
punto 6.1, contribuir a la prevención y reducción de la contaminación
atmosférica a través de las políticas del transporte.
Transaccional 13, a la enmienda número 740, del Grupo
Parlamentario Socialista al proyecto de ley de presupuestos
de la Generalitat para el 2000. Enmienda transaccional,
sección 08, programa 513.30, principales líneas de actuación;
añadir, 6.1.1, fomentar y apoyar las políticas de trans -
porte que disminuyan la contaminación atmosférica.
Transaccional 14, a la enmienda número 741, del Grupo
Parlamentario Socialista al proyecto de ley de presupuestos
de la Generalitat para el 2000. Enmienda transaccional,
sección 08, programa 513.30, principales líneas de actuación;
añadir, 6.1.2, impulsar en el ámbito de las competencias
de la Generalitat la implantación y extensión de modos
de transporte público no contaminantes.
Con esto finaliza la secció 08, i comença la secció 09,
Cultura, Educació i Ciència. La primera esmena correspon
a l’esmena 1.023, del Grup Parlamentari Esquerra Unida.
Té la paraula el senyor Cardona.
(Remors)
Secció 09, Cultura, Educació i Ciència.
El senyor Cardona Pla:
Senyora presidenta.
Senyors diputats, senyores diputades.
Vaig a defensar agrupades tot un conjunt d’esmenes que
passe a relatar-los. De la 1.023 a la 1.041, de la 1.043 a la
1.045, de la 1.047 a la 1.061, la 1.063, 1.064, 1.113, 1.224,
1.242, i de la 1.290 a la 1.310.
Vull començar aquesta intervenció des d’una esmena
concreta que hem fet a l’Institut Valencià d’Avaluació i
Qualitat Educativa. Ahí consta que aquest institut s’encarregarà
d’avaluar la qualitat, valorant només, tal com fica
en els pressupostos, l’adquisició dels ensenyaments. Ja vaig
expressar en diverses intervencions ací en esta trona i en
comissió que eixe concepte de qualitat educativa, de qualitat
de l’ensenyament, no coincidix per a res amb el que nosaltres
tenim. Pensem que la qualitat de l’ensenyament té a
vore no només amb l’adquisició d’ensenyaments sinó també
amb l’adequació a l’entorn del centre, atenció a la diversitat,
integració, grau d’adquisició dels ensenyaments –és
un element més entre tots eixos que parlen de la qualitat–,
pluralisme, grau d’experimentació i innovació pedagògica,
etcètera. I per tant, des d’eixa visió de qualitat de l’ensenyament,
des d’eixa visió que es confronta o que està confrontada
amb la visió que té el Partit Popular, és des del
punt de vista que vaig a fer aquesta intervenció.
Aquesta concepció que jo plantege, que el nostre grup
planteja, del tema de la qualitat educativa és una concepció
àmpliament reconeguda i àmpliament acceptada per la co -
munitat educativa abans i després de la Logse. La Logse
d’alguna manera l’únic que va fer va ser ficar en la llei un
concepte de qualitat que ja tenia la comunitat educativa. I per
tant, em sembla fonamental i em sembla bàsic que en
aquests pressupostos aparega aquesta visió de qualitat i no
una visió reduïda, una visió escassa i que a més no permetria
realment valorar els centres públics d’una manera adequada.
Segons diu la Logse, el que pretén l’educació és...
La senyora presidenta:
Un moment, senyor Cardona. Per favor, pregue silenci.
El senyor Cardona Pla:
Segons diu la Logse, el que es pretén és formar ciutadans
autònoms, no només algunes persones que sàpiguen
molt, que també, però és una cosa afegida. A partir d’ahí és
quan ens apareix que la qualitat esta educativa no s’aconseguix
amb una vareta màgica, no és ja una cosa donada sim -
plement perquè hi haja escoles, sinó que s’ha d’aconseguir
amb esforç i amb accions concretes.
Pensem que l’esforç i les accions concretes calen en els
aspectes de formació del professorat, calen en els aspectes
de participació, en la gestió correcta dels recursos humans,
la gestió correcta de material. També es veu la qualitat en
l’atenció als aspectes integrals de l’educació i també es veu
en la dotació de recursos materials i d’infraestructura ne -
cessaris. I és en eixe sentit en el que hem presentat tot un
seguit d’esmenes, que no vaig a relatar-los una per una sinó
que vaig a agrupar en blocs i dir-los a quins aspectes es referixen
fonamentalment.
En primer lloc, en el tema de l’ordenació, innovació
educativa i formació del professorat, pensem que els que
s’han de beneficiar d’aquesta formació són els centres públics
i els concertats, i per tant, quan apareixia “centres pú -
blics i centres privats” hem suggerit el seu canvi per “concertats”.
A més, pensem que esta formació s’ha d’oferir
des de les entitats públiques o des de les entitats que no tenen
aquest caràcter però sí el de ser sense ànim de lucre, i
així hem presentat unes altres esmenes. Per una altra banda,
pensem que, quan algun aspecte d’estos es queda reduït als
centres escolars concertats, nosaltres pensem que ha de ser
als centres escolars concertats i als centres públics.
A continuació hi ha un altre bloc que fa referència a la
formació del professorat, i per tant, nosaltres pensem que
cal fomentar, cal augmentar la consignació a les entitats
col·laboradores per a la formació, cal augmentar les ajudes
individuals a la formació permanent del professorat, cal
augmentar la consignació al conveni entre les universitats i
altres entitats per a la formació del professorat. I a més afe -
gim una línia nova que té a vore amb els moviments de renovació
pedagògica i amb les associacions de renovació
pedagògica, perquè pensem que són agrupacions que han
fet molt per l’augment de la qualitat de l’ensenyament i que
no figuren en aquests pressupostos en cap apartat concret.
Per altra banda, nosaltres pensem que la formació també es
deu donar en centres concertats, i la consignació que figurava
en els pressupostos de 4 milions de pessetes la considerem
molt escassa, i per això l’apugem a 13 milions de
pessetes en una de les nostres esmenes. És a dir, pensem
que cal una formació molt més dotada i creem que cal una
formació oferida des dels centres públics i els centres sostinguts
amb fons públics exclusivament.
A més d’això hi ha una altra esmena a què vull fer una
especial referència, que és la que es referix a les ajudes per
activitats d’integració d’alumnes d’educació especial. La
integració d’alumnes d’educació especial és una cosa molt
complicada, molt complexa, que obliga a gastar recursos, i
en canvi ahí només figuraven 4 milions de pessetes. Pensem
que hi ha molts de projectes d’integració que es poden
tirar avant si tenen alguna dotació afegida, i per això pen -
sem que és fonamental destinar més recursos a la integració
d’alumnes d’educació especial.
Un altre aspecte fonamental de la qualitat és el tema de
la participació, i en eixe tema de la participació és quan ens

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 37
referim al Consell Escolar Valencià. Pensem que no només
ha de fer l’informe de la situació educativa dels cursos
96/97 sinó també del 97/98. És hora que ens fiquem una
miqueta al dia i que tinguem informes realment actualitzats
sobre la situació real. I suggerim un augment a les associacions
d’alumnes d’EPA, perquè l’educació permanent
d’adults és una qüestió bastant oblidada en aquests pressupostos.
Però, fonamentalment, en aquest tema de la participació
ens volem referir a les confederacions i federacions
de pares d’alumnes i a les associacions de pares d’alumnes.
Hi ha dos línies pressupostàries que tenen els mateixos beneficiaris,
apareixen les confederacions i federacions. Nosaltres
pensem que això és una redundància i que a més
amaga dins d’eixa idea, amaga dins d’això, la possibilitat
que tots els recursos vagen a parar al final a les federacions
i a les confederacions i no a les associacions individuals.
Per tant, nosaltres suggerim que desaparega “confederacions
i federacions” d’una de les línies. I a més, volem que
figure que l’ajuda a les confederacions i a les federacions
exclourà el pagament d’honoraris i de sous als pares
d’aquestes confederacions, és a dir, volem que conste en els
pressupostos la idea que açò és per a pagar activitats per a
totes les APA, per a tots els pares i totes les mares d’alumnes,
i no sols per al funcionament burocràtic, no sols perquè
uns pares s’obliden que la seua missió és defensar l’escola
pública i la qualitat de l’ensenyament.
Un altre aspecte important de la qualitat de l’ensenyament
és el tema de l’administració de personal, i ahí només
insistim que es cobrisquen ràpid les substitucions. Ara estan
tardant. Fins que no està més de quinze dies un professor
fora del seu lloc de treball no es substituïx. I a més, demanem
que es dote de tot el personal d’administració i
serveis a tots els centres. Demanem que hi haja els bidells
necessaris, que hi haja els educadors que facen falta, que hi
haja les persones d’administració sobretot en els centres de
primària, que ara estan totalment abandonats en aquest sen -
tit. I també demanem la funcionarització del personal labo -
ral dels centres educatius, és a dir, que tot el personal laboral
dels centres educatius acabe finalment sent funcionari
de l’administració de la Generalitat.
Finalment, en un altre apartat ens referim a la direcció i
serveis generals en alguns aspectes que ens semblen rellevants.
Vull fer referència a una esmena que és la 1.024, perquè
en el text dels pressupostos...
La senyora presidenta:
Senyor Cardona, un moment. Per favor, pregue silenci.
Gràcies. Continue.
El senyor Cardona Pla:
...en el text dels pressupostos apareix que es valoraran
les causes i efectes del deteriorament de la convivència i
participació i es farà la seua quantificació i avaluació, i tanmateix,
no diu absolutament res de què es farà per a prevenir-lo
i què es farà per a reduir-lo. I en eixe sentit, la nostra
esmena l’única qüestió que pretén és que no es quede únicament
en quantificació i avaluació sinó que a més quede
constància que també, així com les mesures per prevenir-lo
i les accions per reduir-lo. Ens sembla que quantificar un
problema sense indicar les maneres de corregir-lo no ens
servix absolutament de res.
I així arribem a l’últim tema, que té a vore amb la nostra
concepció de la qualitat de l’ensenyament i que inclou les
infraestructures i les dotacions per a alguns aspectes que
pensem que estan desatesos, que no estan suficientment
atesos en els pressupostos. I és en eixe sentit que presentem
una sèrie d’esmenes perquè s’augmente la dotació a algunes
línies pressupostàries. Pensem que han d’augmentar les
despeses de funcionament dels centres de primària i de secundària,
que el menjador de primària i de secundària ha
d’estar suficientment cobert, que han d’haver més inversions
en primària i en secundària. Proposem en inversions
en primària una quantitat de 3.000 milions de pessetes i una
quantitat en secundària de 5.000 milions de pessetes, i en
eixe sentit nosaltres hem intentat vore de quina manera po -
dríem traure aquests diners. Per això hem ficat una esmena,
la 1.113, i una altra, la 1.224, que suggerixen una possibili -
tat: l’aprovació d’esta esmena faria que la Generalitat po -
guera traure un crèdit extraordinari destinat a pagar aquest
tema de les inversions reals. És a dir, estem intentant intro -
duir algunes esmenes que permeten, per una part, atendre
les necessitats de l’educació pública, i per una altra part,
quede constància, quede clar que sí que es poden traure
d’algun lloc. La conselleria té possibilitat de traure un crèdit
extraordinari, i eixa és la que li estem ficant ahí, que
faça una llei de crèdit extraordinari perquè puga cobrir
aquests aspectes d’inversions reals.
Podria optar encara per no traure eixa llei de crèdit ex -
traordinari, però nosaltres també volem presentar-li alguna
alternativa. És a dir, eixes inversions en inversions reals, en
infraestructures de primària i de secundària, eixos aspectes
que hem comentat que falten en primària i secundària, la
necessitat de més despeses de funcionament, la gratuïtat
dels llibres de text, l’augment, la progressió cap als llibres
de text gratuïts, el tema dels programes de garantia social,
les beques universitàries, el transport per a universitaris, la
investigació científica i tècnica –que en estos pressupostos
patix una retallada grandíssima, nosaltres suggerim afegir
1.600 milions de pessetes per arribar a la mateixa inversió
que l’any passat i un poquet més, no més–, i per tant, considerem
que tots aquestes apartats, que són necessaris perquè
l’escola pública tinga realment cobertes les seues necessitats,
suggerim que es faça a partir d’una esmena general de
12.909 milions de pessetes. És a dir, suggerim que cal augmentar
el pressupost d’educació de la Conselleria d’Educació
i Ciència en esta quantitat, simplement per a aconseguir
que l’educació pública siga cada volta més una educació de
qualitat i no es quede en estes carències que duraran i duraran
si no es prenen mesures, si no es prenen mesures ràpi -
des i completes per a intentar superar-les.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Cardona.
Torn en contra? Senyor Ortega, té la paraula.
El senyor Ortega Marhuenda:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señorías.
Señor Cardona.
De todas las enmiendas que ha presentado en este primer
bloque, le vamos a aprobar la 1.056 y vamos a transaccionar
la 1.242 con el Partido Socialista. Si ustedes también
quieren firmar lo pueden hacer.
En la intervención que su señoría acaba de hacer ha
puesto de manifiesto que la educación es uno de los instrumentos
más importantes para contribuir a hacer menores
las desigualdades sociales.
La preocupación de Esquerra Unida es compartida plenamente
por este diputado, por su grupo parlamentario y por

Pàgina 38 20.12.1999 Diari de sessions número 27
el gobierno del presidente Zaplana. Cuando su señoría analiza
el borrador de la ley de presupuestos del año 2000 criticando
las propuestas que hace el gobierno valenciano, desmenuza
línea a línea y expone las modificaciones que su
grupo haría, se hace patente la diferencia en cuanto a filosofía
política de las dos formaciones a las que representamos.
En su exposición resalta las carencias que su grupo observa
en temas como política de conciertos, falta de profesores,
deficiencias en las relaciones de la conselleria con
los colectivos que participan en la educación –sindicatos,
padres, profesores y alumnos–, falta de interés por la escuela
pública.
Me va a permitir que en mi intervención en defensa de
este borrador de la ley de presupuestos haga algunas consideraciones.
El gobierno del presidente Zaplana se plantea mejorar el
sistema educativo y cumplir los plazos de generalización
de la aplicación de la Logse. Para ello considera que es indispensable
contar con la colaboración de todos los sectores
que intervienen en este proyecto, y por eso está consensuando
permanentemente los temas importantes con ellos.
Le voy a exponer algunas actuaciones de la Conselleria
de Educación en donde se da prueba del talante del gobierno
valenciano en cuanto a consenso y participación. El 7 de
julio del 96 se firmó, con los sindicatos de enseñanza, el
acuerdo de plantillas de primaria por el que se incorporaban
3.615 profesores en el sistema público de infantil y primaria.
Por ese acuerdo se ha hecho efectiva la incorporación
en todos los centros públicos de infantil y primaria de
los especialistas Logse en audición y lenguaje, lengua extranjera,
educación física y educación musical.
El 26 de mayo de este año, la Conselleria de Educación
firmaba con las organizaciones sindicales de enseñanza un
acuerdo sobre dotación de plantillas y condiciones de trabajo
del profesorado de instituto y secciones de enseñanza
secundaria para aplicación de la Logse, que supondrá la incorporación
de 3.200 profesores de secundaria, de los cuales
se han incorporado en el curso actual 1.464, además de
otros 1.198 profesores de formación profesional específica,
lo que supondrá un total de 4.398 profesores más de Eso,
bachiller y formación profesional.
El próximo miércoles, el día 23, presumiblemente el
conseller de Educación firmará un nuevo pacto con la totalidad
de los sindicatos docentes que garantizará la estabilidad
salarial de los profesores de la enseñanza pública en
los próximos cuatro años y garantizará también otros as -
pectos, como la mejora de contenidos, una educación que
se adecue a la necesidad del mercado, con una formación
profesional moderna.
En este acuerdo tienen una gran importancia los sala -
rios, pero también se podrán encima de la mesa las mejoras
que el profesorado ha de tener con el reciclaje permanente.
Todo lo preciso para que la educación cumpla los objetivos
que persiguen todos los sectores, padres, sindicatos y administración.
Los gobiernos del Partido Popular han incrementado la
participación de los padres en la educación. En 1966 se
creó la mesa de padres. En 1999, el 27 de mayo, un día
después de haber firmado el acuerdo de plantillas de secundaria
con los sindicatos docentes, la Conselleria de Educación
firmó otro pacto, ahora con las confederaciones de
APA, para impulsar la participación y mejorar la calidad de
la enseñanza en la Comunidad Valenciana.
En estos presupuestos se contempla una nueva línea presupuestaria
de 100 millones de pesetas destinada a la realización
de actividades de formación de padres. También la
Conselleria de Educación quiere garantizar una participa -
ción efectiva de los alumnos en el proceso educativo. Por
eso se ha previsto destinar en estos presupuestos 10 millones
para subvencionar las actividades de las asociaciones
de alumnos. En breve se creará la mesa de alumnos.
En cuanto al Instituto Valenciano de Evaluación y Calidad
Educativa, es un programa que aparece por primera
vez en unos presupuestos del gobierno, por ser un instituto
de nueva creación, que será una realidad el 1 de enero del
año 2000, con una dotación de 56,4 millones de pesetas, y
cuya finalidad es la de evaluar el sistema educativo regulado
por la Logse en el ámbito de la Comunidad Valenciana,
el análisis de los resultados y la propuesta de medidas correctoras
en función de esos resultados.
Las enmiendas 1.063 y 1.064 las vamos a votar negativamente
porque en la redacción del punto 1.1, de principales
líneas de actuación, se recogen ya todos los extremos
contemplados en el futuro decreto de creación del Instituto
Valenciano de Evaluación y Calidad Educativa.
En cuanto a investigación científica y técnica, en el programa
de educación se han presupuestado 175 millones en
gasto corriente, 75 millones en inversiones. Y este organismo
tiene como objetivo promover y realizar programas de
investigación humanística, científica y tecnológica y potenciar
el uso más racional de los recursos naturales. Cuando
estoy hablando de esta línea presupuestaria, quiero decir
también que la Conselleria de Industria, en un programa
conjunto de investigación y desarrollo, va a emplear 47.000
millones de pesetas. Entonces, esto es una partida aislada.
Las enmiendas 1.295 y 1.315 las vamos a rechazar.
El resto de enmiendas giran, un gran grupo de ellas, gi -
ran alrededor de dos grupos de enmiendas: uno que se basa
en la enmienda 1.023 y otro que basa en un grupo de enmiendas
que modifican la línea 401, los programas 422.20,
de primaria, y 422.30, de secundaria. En total, totalizan
12.909 millones. La enmienda que presenta, la 1.023, que
presenta a cargo de los presupuestos, es a cargo de la sección
09, lo que a la conselleria le supone un endeudamiento.
Particularmente lo quieren destinar a construcciones y a
otras líneas que la conselleria considera que están suficientemente
cubiertas.
En cuanto a las construcciones –normalmente lo solicitan
directamente–, solicitan la creación de un centro direc -
tamente de esa partida que se debe presupuestar o que en
teoría el gobierno tendría que presupuestar, la ley de presupuestos
tendría que presupuestar, cosa que por supuesto no
va a hacer, porque no se puede endeudar.
Otra forma que tienen es por medio de líneas de actuación.
Es otra forma incorrecta de solicitar que se cree o que
se construya un centro. No se puede pedir por este concepto
esas líneas.
Luego, el otro grupo de líneas, donde se modifica la línea
401, y que la encabezan enmiendas como la 1.312, 1.311,
1.316, 1.397, la detraen de ayudas a alumnos de centros concertados,
por valor de 10.850 millones de pesetas. Tampoco
se le va a aceptar porque supondría incumplir un compromiso
del gobierno, o sea, cargarse la enseñanza concertada.
También es una cosa ilógica, es una contradicción, que
por una parte ustedes quieren detraer, por medio de las enmiendas
1.311 y 1.312, quieran detraer 10.850 millones de
pesetas de la línea 401. Y, por otra parte, presenten unas enmiendas,
la 1.111 y la 1.311, donde piden la homologación
de profesores de la concertada con la pública. La verdad es
que son completamente opuestas. Si por una parte se detrae,
se hace menor el fondo para enseñanza concertada,
cómo se va a pagar esa subida a los profesores y cómo se
va a conseguir esa homologación entre los profesores de la
pública y de la concertada. (Pausa)

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 39
Ahora, si acaso, voy a acabar, y después, como el señor
Cardona va a utilizar un turno de réplica, yo le replicaré
también.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ortega.
Per a rèplica, té la paraula, per un minut i 16 segons, el
senyor Cardona.
El senyor Cardona Pla:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé. El senyor diputat m’ha contestat a algunes esmenes
que no anaven en aquest bloc. Perquè en aquest bloc, primer,
no he detragut ni una sola pesseta dels concerts educatius,
sinó que simplement he suggerit a la conselleria la ma -
nera en què podria aconseguir els recursos necessaris per a
cobrir estes necessitats sense llevar una pesseta als concerts
educatius, cosa que anirà en el segon bloc clarament, perquè
tot parteix del mateix i voldria tornar a repetir-lo.
La concepció de la qualitat de l’ensenyament que figura
en els pressupostos no és una concepció que nosaltres compartim.
I ens agradaria que ja que la conselleria diu que
tampoc la comparteix, ens agradaria que figurara. Per tant,
és sobre eixes dues esmenes, la 1.063 i la 1.064, sobre les
quals depèn tot. Si resulta que nosaltres només creem que
la qualitat és l’adquisició d’ensenyaments, no fan falta totes
les altres coses. Però si creem que la qualitat es alguna cosa
més, les altres línies d’actuació són necessàries, i com són
necessàries, la conselleria tindria l’obligació de vore de
quin lloc trau els recursos per a cobrir-lo.
Per tant, en aquest punt...
La senyora presidenta:
Senyora Cardona.
El senyor Cardona Pla:
...ni una sola pesseta detraguda als concerts, però sí suggerim
les línies, de manera que la qualitat de l’ensenya -
ment siga autèntica i real i no simplement una frase.
La senyora presidenta:
Senyor Ortega.
El senyor Ortega Marhuenda:
Señor Cardona, a mí me gustaría contestar a gran parte
de las enmiendas que ha presentado, lo que ocurre es que
no hay tiempo, no tenemos tiempo.
Entonces, podríamos enumerar alguna. Me parece que se
ha referido anteriormente a la 1.024. No se la vamos a aceptar,
consideramos que no es necesaria. Se corresponde con
los objetivos del programa de fomento y convivencia en los
centros educativos creados por orden de la Conselleria de
Cultura, Educación y Ciencia, el 19 de octubre del 99.
Tampoco se le va a aceptar la 1.028, de supresión, porque
es voluntad de las APA, expresada en los distintos foros,
en el consejo escolar valenciano, en las mesas de padres,
en el consejo escolar municipal, en los consejos
territoriales, la voluntad la han expresado y no están de
acuerdo con lo que usted propone.
En la normativa reguladora... en la 1.029, es en la nor -
mativa reguladora donde se debe determinar la exclusión
que propone la enmienda, no en la descripción y finalidad
de la línea 406. Para ello habría que tener también en cuenta
la consideración de la mesa de padres.
La 1.023 es una enmienda importante también. Pensa -
mos que no se puede integrar el personal de formación de
personas adultas de la diputación en la Conselleria de Cultura,
Educación y Ciencia, porque el acuerdo sería nulo. El
decreto que en el año 95 firmaron deprisa y corriendo Clementina
Ródenas y el entonces conseller Joan Romero, que
pretendía integrar a los docentes en el cuerpo de maestros,
fue rechazado por un informe jurídico en el 96 diciendo
que era nula la integración propuesta.
Es tal el número de enmiendas que hay, que se podría
estar mucho más tiempo dando explicaciones del porqué no
se le admiten, pero por ahora esperaremos un nuevo turno.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ortega.
Hi ha una esmena, pareix que hi ha una esmena transac -
cional a l’esmena número 1.242, del Grup Parlamentari Es -
querra Unida, defensada en este bloc. (Pausa)
Enmienda transaccional a la enmienda número 1.242,
del Grup Parlamentari Esquerra Unida del País Valencià al
proyecto de ley de presupuestos de la Generalitat para el
2000. Enmienda transaccional, sección 09, programa
422.70, principales líneas de actuación; añadir 1.2.1, quinto
párrafo y 1997/1998.
Corresponde a continuación la defensa de las enmiendas
del Grupo Parlamentario Esquerra Unida a partir de la
1.042. Senyor Cardona, té la paraula.
El senyor Cardona Pla:
Senyora presidenta.
Senyors diputats, senyores diputades.
Aquestes esmenes són totes les que resten d’educació, encara
que vaig a llistar-les totes perquè tinguen coneixement
d’elles. Són la 1.042, 1.046, 1.062, de la 1.065 a la 1.087, de
la 1.089 a la 1.112, de la 1.114 a la 1.197, de la 1.199 a la
1.201, la 1.203, des de la 1.205 a la 1.241, exceptuant la
1.224 que l’he defensada en el bloc anterior, la 1.244 i de la
1.311 a la 1.319, que inclou totes les que fan referència a educació
en les esmenes presentades a aquesta conselleria.
Bé, jo en la intervenció anterior no m’he referit de cap
manera al conflicte o al desacord que hi ha clarament entre
el Partit Popular i Esquerra Unida del País Valencià. En
aquest apartat sí que em vaig a referir d’una manera con -
creta. I el desacord està en la coexistència de centres públics
i centres concertats, és a dir, tots els centres sostinguts
amb fons públics, però sense que quede clar que els centres
concertats són subsidiaris de l’ensenyament públic. És a
dir, nosaltres considerem que no hi hauria, no hauria d’ha -
ver centres concertats allí on els centres públics cobreixen
de manera sobrada la escolarització dels alumnes.
A part, nosaltres pensem que els centres concertats haurien
d’acomplir determinats requisits legals, i determinats
requisits de qualitat de l’ensenyament, que ja hem expressat
des d’aquesta trona en moltes vegades. El tema de la
gratuïtat, el tema de la pluralitat, el tema de l’atenció a la
diversitat, el tema de l’atenció a l’alumnat de la seua zona,
són temes rellevants. Sobre este tema, clar, podrien haver
graus d’acord i graus de desacord. I en este sentit nosaltres
només hem d’expressar que el grau de desacord d’Esquerra
Unida en la política educativa del Partit Popular no ha fet
més que augmentar des del principi de la legislatura.

Pàgina 40 20.12.1999 Diari de sessions número 27
És a dir, cada volta la distància entre el model d’educa -
ció que defensa Esquerra Unida i la pràctica de la política
educativa de la conselleria estan més allunyades. Fonamentalment
perquè ha donat concerts a centres que no ho necessitaven.
Ha donat concerts a centres segregadors. Perquè
ha tingut controls molt relaxats dels requisits legals que tots
els centres concertats han de complir. De manera que al fi -
nal sembla ser que es permet un engany als contribuents,
un engany a la gent implicada en l’educació pública, ja que
en estos centres, o en molts d’estos centres concertats –no
voldria ajuntar-los a tots dins del mateix pot, n’hi ha molts
que sí que ho fan, n’hi ha uns altres que no– però n’hi ha
molts que segueixen cobrant despeses. I això és una cosa
clarament il·legal.
A part se subvenciona el segon cicle d’infantil, cosa que
nosaltres creiem absolutament inútil, simplement perquè
als pares no els resulta una rebaixa de cost. I tot açò conviu
en unes necessitats de l’escola pública sense cobrir: aules
prefabricades, ensenyament en llocs inadequats, un gran
percentatge del primer cicle d’ESO encara en escoles de
primària, i a més, carència de recursos humans i materials,
carència a l’hora de considerar la tasca social i a l’hora de
considerar l’educació integral, carències en recursos per a
atenció a la diversitat, etcètera, etcètera. Nosaltres pensem
que n’hi ha concerts, i no vaig a quantificar-los, però n’hi
ha bastants concerts que haurien de ser revocats i n’hi hau -
rien subvencions que no haurien de donar-se; simplement
perquè es donen d’una manera que contravé l’esperit i la
lletra de la llei.
És en eixe sentit en el que ara, en este conjunt d’esmenes,
sí que toquem els concerts educatius. Moltes de les
transferències, molts dels canvis de recursos, en este bloc
d’esmenes, sí que es donen detraient-los dels concerts educatius,
fonamentalment perquè pensem que la conselleria
no té un control suficientment correcte, per a assegurar-nos
que eixos concerts estiguen realment ben concedits, i que
l’educació que es done en eixos centres responga realment
a un servei d’educació públic i no a uns interessos privats.
Una vegada dit açò, general, no cal que diga en cada
moment d’on detrac les quantitats que suggereix ficar en un
altre lloc. No totes són de concerts, però moltes sí; fins arribar
a una quantitat semblant a la que s’ha comentat dels
12.000 milions de pessetes.
En primer lloc, nosaltres pensem que calen 3.000 mi -
lions de pessetes per a primària i 5.000 per a centres de se -
cundària. Pensem que ho calen tant que insistim, som ca -
buts, i encara que en l’anterior bloc no se’ns hagen aprovat
les esmenes que fan referència a açò, vosté ha dit que no
se’ns aprovaran, nosaltres seguim insistint en què això són
necessitats fonamentals i bàsiques per a què l’educació pública
siga de qualitat. On estan pressupostats? No estan. Per
això no tenim més remei, tenim l’obligació d’intentar que
eixes necessitats es cobrisquen. I per això també posem un
llistat de centres que es necessita construir, tant en infantil
com en primària. Clar que els hem posat en principals lí -
nies d’actuació.
La gent que s’ha llegit els pressupostos, igual com nosaltres,
a voltes ha vist que el seu centre consta que es va a
construir en tres milions de pessetes, en quatre milions de
pessetes. Evidentment com el conseller fa, no és així, però
la gent implicada, la gent que està preocupada perquè el
seu centre realment es construïsca , no sap que a la millor
el seu centre es construirà per part de l’Ivvsa o estarà finançat
per l’Institut Valencià de Finances. I com no ho saben i
estan molt preocupats, per això ens fan arribar a nosaltres
la voluntat d’intentar transmetre-la a aquesta cambra. In -
tentar transmetre-la per a vore si així es fan sentir, si així fi -
nalment se’ls construeix el seu centre. Per això els vull insistir
en què ens hem llegit els pressupostos, i sabem que
alguns d’eixos centres que estan en el llistat figuren ací,
però eixes quantitats fan que la gent caiga en eixe desgavell
pressupostari que tenen, que ens impedeix saber quines són
realment les previsions per a l’any que ve.
No vaig a fer-los un relat de tots els centres perquè seria
molt avorrit, més avorrit encara, i per tant només vaig a fi -
car-los alguns exemples. A Alcossebre, els xiquets d’infantil
i primària s’han de desplaçar a Alcalà de Xivert. Tots els
dies fan més o menys vint quilòmetres de distància. Són xiquets
d’infantil i primària, és a dir, xiquets de quatre fins a
dotze anys. I són molts xiquets, és una població, és un nucli
de població que té 2.000 habitants, i ells diuen que és l’únic
a tota Europa que estarà en eixes condicions, probablement
a tota Europa n’hi ha uns altres centres en uns altres llocs
que estan en eixes condicions. Però pensem que ací, al País
Valencià, i en el lloc en què estem, no es deuria permetre
que més de cent xiquets facen aquest trasllat tots els dies.
Els voldria comentar el centre per exemple de Villar del
Arzobispo, de secundària, que fa anys que l’esperen, i ara
encara sembla que conselleria els ha demanat un altre solar,
un solar diferent. Per tant, la gent no sap què fer en les
quantitats que veu en els pressupostos. Els podria comentar
el centre de Burjassot, el Federica Montseny, que l’any passat
constava en 498 milions de pessetes, i enguany consta en
172 milions de pessetes. És a dir, hi ha realment una greu
deixadesa de la conselleria a l’hora de complir, a l’hora de
construir centres públics, mentre dóna concerts educatius
sense tindre massa garanties que aquests són correctes.
Clar que no podem quantificar-los. Els fiquem esta
quantitat general: si vostés tenen a bé acceptar-la tenen
3.000 milions de pessetes per a fer centres de primària i
5.000 per a fer-ne centres de secundària. Només en un cas
concret, en un institut a Elx, hem indicat que els diners po -
den eixir perfectament de l’adquisició de l’edifici Calahorra,
que sembla que no és una operació financera que estiga
molt clara, i d’instituts, a Elx, en fan falta molts.
Per tant, cap a eixe destí, cap a eixa voluntat que es
construïsquen centres d’infantil, de primària, de secundària,
van adreçades moltes de les esmenes d’aquest bloc, i també
en el sentit que aquests centres s’adapten a les normes habituals,
a les normes adequades, és a dir, al decret 1.004,
que s’adapten a les exigències de la Logse, que s’adapten a
totes les normatives legals necessàries.
A banda d’infrastructures calen moltes més coses en l’escola
pública. Nosaltres pensem, en primer lloc, que els centres
han d’escolaritzar a la gent que està en eixes etapes educatives,
no pensem que els centres de primària hagen de
servir per a escolaritzar a gent d’EPA, hagen de servir per a
escolaritzar a gent d’ESO, etcètera, etcètera. Per tant, algunes
esmenes van adreçades simplement a què en les línies d’actuació
no es facen un embolic de centres, i que cada centre
atenga als alumnes que té assignats per la seua denominació.
I per una altra banda, és ací on ve tota una sèrie d’esme -
nes que intenten cobrir allò que l’educació pública necessita.
Cal augmentar els recursos humans i materials perquè
l’educació pública faça una educació de qualitat. Cal augmentar
els recursos humans i materials per portar la tasca
educativa en condicions adequades. Per això demanem un
increment dels serveis psicopedagògics escolars; demanem
que els centres tinguen les substitucions en el termini màxim
de set dies; demanem que tinguen tota la plantilla ade -
quada a la Logse i que no els falten els especialistes, sobretot
en el tema de secundària; demanem que hi haja una
atenció a les necessitats de tots els centres. N’hi ha una línia
concreta que només figura atendre les necessitats de primà-

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 41
ria i d’EPA, i es deixa fora, per exemple, educació especial.
Opinem que cal una gestió financera molt més àgil, potenciar
una gestió financera molt més àgil. I també pensem que
cal una millora de les despeses de funcionament, sobretot de
subministrament i de reparació i conservació de béns, i que
no passe com el curs passat que no es podia pagar en un trimestre
les aportacions que els centres necessitaven.
Pensem que cal tendir cap a la gratuïtat; per tant, pen -
sem que també cal que els llibres de text siguen pagats en
més quantitat. Nosaltres proposem 300 milions de pessetes
d’augment en el pagament de llibres de text per anar avan -
çant cap a eixe objectiu. I pensem també que hauria de ser
gratuït el transport i el menjador, i no només de primària,
sinó també d’infantil i d’Educació Secundària Obligatòria.
I en eixe sentit també fem algun canvi en la disposició dels
recursos, i suggerim que en secundària obligatòria s’han de
disposar 400 milions de pessetes per a transport i menjador
dels alumnes que assistixen a aquest nivell d’ensenyament.
Però és que a part resulta que pensem que cal considerar
l’educació com una educació integral, i per això pensem
que cal considerar l’educació ambiental, l’educació esportiva,
la introducció d’aspectes culturals que tenen a vore amb
la nostra cultura –teatre, teatre en valencià, visites a llibre -
ries, visites a biblioteques tant en primària com en secundària,
les visites d’autors valencians als centres educatius–
com una manera de fomentar eixa educació integral, que
no sols inclou les classes, les assignatures sinó que també
inclou molts altres aspectes que deurien tindre’s en compte.
Cal, en atenció a esta educació integral, consolidar i
augmentar l’oferta en valencià, i cal també atendre la fun -
ció social que té l’educació. Fiquem unes esmenes tant en
primària com en secundària perquè es facen campanyes específiques
per a la prevenció de la ludopatia, per a la prevenció
de la bulímia i de l’anorèxia, per a la prevenció de
l’alcoholisme i de les drogodependències. Perquè l’educació,
com he comentat abans, no s’ha de limitar a les assig -
natures sinó que ha de tindre en compte els problemes socials
i intentar donar-los una eixida des d’allí.
Finalment, també pensem que caldria subvencionar les
activitats complementàries que es facen als centres educatius,
les activitats que fan moltes vegades les associacions
de pares d’alumnes, fan associacions sense ànim de guany
o fan els ajuntaments, i per tant, considerem que tant en
primària com en secundària caldria una consignació per a
fer aquestes activitats.
En aquest tema de l’educació infantil, primària i secun -
dària, finalment vull fer referència a l’atenció a la diversitat
i al tema de la integració, que em sembla molt important, i
per això presentem esmenes destinades a l’eliminació de
barreres arquitectòniques i a l’accessibilitat. Hui en dia
molts dels nostres centres no tenen un accés adequat per a
persones que van en cadires de rodes o no tenen, per exemple,
una atenció a persones que poden patir alguna discapacitat
sensorial. En eixe sentit, també insistim que es fique
una línia d’actuació perquè el llenguatge de signes forme
part d’aquelles escoles que tenen alumnes amb hipoacúsies
o sords que puguen necessitar-ho.
Fem referència a la integració dels immigrants. Pensem
que és important que tant en primària com en secundària
els immigrants tinguen accés als serveis educatius en igual -
tat de dret que les altres persones originàries d’ací, d’este
país, i que a més tinguen accés a la nostra cultura, i pensem
que calen programes d’educació compensatòria i la dotació
de mòduls específics, de materials específics per a aquells
centres que tinguen necessitat d’ells per tindre alumnes
amb necessitats educatives especials.
És a dir, tot este bloc d’esmenes, aquí hi ha tot un bloc
d’esmenes que estan referides al fet que perquè la infantil, la
primària i la secundària pública funcionen bé cal que es destinen
més recursos i d’una altra manera a totes aquestes ne -
cessitats que he intentat transmetre’ls en aquest parlament.
Hi ha encara alguns altres aspectes a comentar. Està la
formació de persones adultes, que és una gran oblidada en
aquests pressupostos. Hi ha una llei, està la Llei 1/95 sense
desenvolupar, i inclús que ha pegat moltes passes enrere a
l’hora de posar-se en marxa. Per tant, nosaltres en el tema
de la formació de persones adultes considerem que caldria,
en primer lloc, crear el Consell Valencià de la Formació de
Persones Adultes. Després, veem la necessitat de l’actuació
de la comissió interdepartamental per a atendre aquest as -
pecte de l’educació, és aquella comissió interdepartamental
que afecta a la Conselleria d’Educació, a Benestar Social i
a Ocupació. Pensem que cal donar concreció pressupostària
al conveni general multilateral amb ajuntaments i conselle -
ria, indicant a aquesta denominació una línia de transferèn -
cies concreta i augmentant-la de 300 milions a 675 milions,
que creem que és el mínim que caldria per a això, i aportant
recursos a programes formatius i a la creació d’entorns
educatius i formatius que aquesta llei promou i fomenta.
Finalment, per a valencià per a adults, també proposem que
es cree una línia de 319 milions de pessetes perquè els
adults també tinguen accés a l’aprenentatge del valencià.
Finalment, cal també en aquest cas la construcció de
centres. El Giner de los Ríos d’Alacant ja fa anys que l’estan
esperant, ja seria hora que se’ls construïra finalment. I
després també fem una consignació pressupostària de 647
milions per a altres centres de formació de persones adultes.
Aquesta quantitat no cal detraure-la dels concerts educatius
sinó que es detrau d’aquelles línies de construcció de
centres a Castelló, a València i a Alacant que no tenen una
especificació determinada, i certament no les anul·la fins
arribar a zero, sinó que intenta traure una xicoteta quantitat
de cada una d’elles perquè esta quantitat es destine a la
construcció de centres de formació de persones adultes.
I finalment, una referència a les universitats. Cal un aug -
ment de les beques públiques, evidentment, i proposem un
augment de 275 a 425 milions de les beques per a estudiants
per als estudis universitaris i un augment de les aju -
des al transport d’alumnes universitaris de 100 a 200 mi -
lions de pessetes, que són quantitats que en els
pressupostos consten de manera molt escassa i molt reduïda
i que no cobrixen realment la demanda que n’hi ha. Fi -
nalment, en la investigació científica i tècnica proposem
l’augment dels 1.600 milions, que igualarien la inversió de
l’any actual a l’any passat. Pensem també que les universitats,
que els centres d’investigació, reclamen que no es considere
la seua tasca com una qüestió subsidiària o merament
paral·lela a la investigació que puguen fer les
empreses privades, sinó que la investigació pública siga realment
una qüestió important i fonamental des de les tas -
ques d’aquesta conselleria.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Cardona.
Torn en contra? El senyor Ortega té la paraula.
El senyor Ortega Marhuenda:
Señora presidenta.
Señorías.
Señor Cardona.

Pàgina 42 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Usted ya me ha dicho que no cree que la conselleria tenga
control de nada. Nosotros pensamos que sí, que la conselleria
tiene control de todo lo que mueve el sistema educativo,
y tanto la conselleria como el Partido Popular han demostrado
a lo largo de estos cuatro años su interés por la educación.
Y tampoco tenga miedo a la falta de especialistas, puesto que
ya ha visto que, por los pactos que ha hecho la Conselleria
de Educación con las organizaciones sindicales, las plantillas
se han aumentado hasta que ha sido necesario.
La Dirección General de Centros ha realizado un esfuerzo
presupuestario que se traduce en más de 260 millones de
pesetas, con incremento en los presupuestos del 99 en un
12,2%. De esta forma apuesta por una educación de calidad
que permitirá a los padres y a las madres de la Comunidad
Valenciana escolarizar a sus hijos en centros públicos y
concertados y puedan ejercer así su derecho constitucional
a la libre elección de centros. Con este elevado presupuesto
se garantiza la gratuidad de los niveles obligatorios en centros
concertados, se garantiza la mejora de infraestructuras
y equipamientos de los centros públicos, la dotación de
personal docente y no docente en los centros públicos con
arreglo al acuerdo de plantillas, la escolarización de los
alumnos en los niveles obligatorios a través de los servicios
de transporte y comedor, la oferta de enseñanza en valenciano
en la red escolar.
El programa 422.20, que se refiere a enseñanza prima -
ria, en el que está la dirección general, el programa de en -
señanza primaria está dotada con 137.521 millones de pe -
setas, un 11,4% más que en el año 99. Las líneas más
importantes dotadas en el capítulo IV son la línea de comedor
escolar, con un aumento del 9%, dotada con 2.055 millones
de pesetas; la formación de personas adultas, con un
10% que en el 99 y una dotación de 375 millones de pesetas.
En ayudas para libros de texto figuran 1.005 millones
de pesetas, con 155 millones más que en los presupuestos
del 99, un incremento del 18%. Ayudas a gabinetes psicopedagógicos,
236 millones de pesetas. La línea de subvención
destinada a instituciones que atienden a la población
menor de cuatro años, dotada con 175 millones de pesetas,
un 17% más que en los presupuestos del 99. Ayuda a alumnos
de segundo ciclo de educación infantil de preescolar,
de tres a cinco años, con un 69% más y 300 millones de pesetas
de dotación.
El programa 422.30, enseñanzas secundarias de régimen
especial, está dotado con 122.930 millones de pesetas, un
12% más que en los presupuestos del 99. Las líneas más
importantes de este programa son la 401, con dotación de
13.042 millones de pesetas, que se refieren a la ayuda de
los centros concertados y conveniados que imparten ESO,
y la ayuda a los conservatorios de grado medio y superior,
línea 406, que aumenta el 21%, con 300 millones de pesetas.
En las infraestructuras educativas hay programadas una
inversión, en primaria, de 5.271 millón y medio de pesetas,
y en secundaria, de 13.184 millones, lo que quiere decir
que por este concepto se han presupuestado un total de
18.855 millones de pesetas. Además, a través del Ivvsa, por
convenio firmado el 19 de abril del 99, se añaden 13.247
millones de pesetas, de los que ya se han licitado más de
6.000 millones.
Nunca anteriormente un gobierno de la Comunidad Valenciana
ha hecho un esfuerzo económico de esta magnitud.
A pesar de ello, Izquierda Unida dice que tenemos una
red de centros en malas condiciones. Lo que no aclara es
que cuando el Partido Popular se hizo cargo del Gobierno
Valenciano la red de centros de nuestra comunidad era, con
mucho, la peor de todo el territorio nacional. Hay que valorar
de dónde se partía en el año 95, con una Logse aproba-
da cinco años antes y sin desarrollar, ni siquiera estaba he -
cho el mapa escolar, no se sabía ni los centros que era necesario
construir para que la Logse pudiera implantarse con
garantías. Ahora sabemos que hay en marcha 345 actuacio -
nes en algunas de las fases por las que ha de pasar necesariamente
la construcción de un centro: terminadas, en eje -
cución, licitación, en redacción de proyecto o en fase de
contratación de redacción de proyecto. Ahora sabemos que
el gobierno del presidente Zaplana va a cumplir con el
compromiso de hacer realidad el mapa escolar y que la
aplicación de la Logse supondrá una inversión superior a
los 100.000 millones de pesetas.
El programa 422.50, de promoción y uso del valenciano,
se incrementa en un 3,69% en el área de Política Lingüística,
y está destinado a garantizar el desarrollo de las convocatorias
que realiza la Junta Calificadora de Conocimientos
del Valenciano, aumentar las subvenciones a asociaciones
sin ánimo de lucro, al fomento del uso del valenciano en
fiestas, mantenimiento de convenios con instituciones y entidades
colaboradoras para la promoción del valenciano en
distintos sectores de la Comunidad Valenciana y las ayudas
a empresas, comercios e industrias para potenciar el uso del
valenciano.
En enseñanza universitaria, la Dirección General de
Universidades está dotada en los presupuestos del año 2000
con 54.226 millones de pesetas, con un incremento con respecto
a los del 99 de 3.878 millones. Con esta dotación se
asume la puesta en marcha del proyecto del Libro Blanco
de las Universidades de la Comunidad Valenciana, junto
con la implantación del sistema de información universitaria.
La subvención a universidades es de 4.765 millones de
pesetas, 14% más de incremento sobre los presupuestos del
99, y suponen 5.765 millones de pesetas. El nuevo modelo
de financiación supone un incremento del coste medio total
estándar que sirve como parámetro para el cálculo de la
subvención en función del número de créditos matriculados,
por lo que se supone un incremento de la subvención
corriente a las universidades valencianas. Todo ello en aplicación
del libro blanco y del acuerdo del Consell, de fecha
15 de junio de 1999.
Hay una nueva línea de financiación adicional de 1.190
millones de pesetas, derivada del acuerdo del Consell, por el
que se aprueba el programa plurianual para la financiación
del sistema público universitario en función de la consecución
de objetivos por parte de cada universidad, con el objeto
de promover la calidad en las actividades universitarias.
Los gastos financieros del plan plurianual de inversiones
universitarias ascienden a 1.622 millones de pesetas. Se
inician las ayudas para el programa Erasmus, con 35 millo -
nes de pesetas, y se continua con la política de becas, 275
millones, y transporte universitario, 100 millones, y con la
conmemoración de los cinco siglos de la Universidad de
Valencia. La Uimp tiene 95 millones para la programación
de sus seminarios y la Fundación Hombre 18 millones para
la universidad de la experiencia.
Como ve, con esta exposición prácticamente se contesta
a una gran cantidad de enmiendas de adición que ha pre -
sentado el Grupo Parlamentario Izquierda Unida.
Y ahora podemos ir viendo alguna otra enmienda. Por
ejemplo, dentro del programa de promoción y uso del valenciano,
en el que para el año 2000 existen las mismas lí -
neas y cantidades similares a las que se han destinado y que
se consideran suficientes.
La enmienda 1.132, que habla de una nueva línea de actuación,
no se puede aceptar esa enmienda, ya que la formación
profesional más que un plan de choque, lo que necesitaba
y ha hecho, y se seguirá haciendo, es una

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 43
continuación de acciones dirigidas a su revitalización, adecuación
y modernización, que nos ha permitido situarla en
unas condiciones que no tenía hace muchos años, tanto a
nivel de reconocimiento de distintos sectores empresariales
como perspectivas de inserción laboral, y dentro de lo que
debe constituir un programa serio y riguroso de potenciación
de la formación profesional. Y es lo que está haciendo
año tras año desde el 96, continuando incrementándolo
cada año, como se aprecia con sólo estudiar con un poco de
atención los actuales presupuestos que estamos debatiendo.
Hay una serie de enmiendas, la 115, 16, 17, 18, 26, 27,
28, en donde el Partido Izquierda Unida del País Valencià
expone que se debe realizar teatro en las escuelas, visitar librerías
o bibliotecas, o que los centros docentes reciban la
visita de autores valencianos. Son actividades ordinarias de
los centros docentes que se realizan bien para poner en
práctica los contenidos teóricos del curriculum, bien para
completar dicho curriculum. Estas actividades las realizan
los centros docentes en uso de la autonomía pedagógica y
de gestión que les reconoce la Logse, decidiendo qué teatro
o cine debe hacer en un centro, sea del nivel que sea, qué
librerías o qué bibliotecas han de visitar, qué autores deben
visitar.
Otra enmienda, la 1.133, es una enmienda de adición
que, como ya sabe su señoría, el segundo plan valenciano
de formación profesional para el período 2000–2004, corresponde
su elaboración al Consejo valenciano de formación
profesional, y tal y como se indica en el Avef, firmado
recientemente, una de sus acciones prioritarias ya enmarca -
das en su elaboración.
Se propone también por parte de Izquierda Unida, en una
de esas principales líneas de actuación, añadir una para la
creación, dentro de estructura organizativa, de una nueva dirección
general de formación profesional. La formación
profesional se halla contemplada dentro de las competencias
de la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa
y Política Lingüística. En esta dirección general existe
una área de ordenación, innovación y formación profesional.
Consideramos que esta área funciona perfectamente y
que se le da a la formación profesional la atención y cobertura
que precisa. Prueba de ello es el incremento de ciclos
formativos, que ha pasado de 98 a 924 desde el curso 94–95
al curso 99–2000. Asimismo, la adaptación de la formación
profesional al nuevo sistema educativo se ha llevado a cabo
con total normalidad desde la Dirección General de Ordenación
e Innovación Educativa y Política Lingüística.
En enseñanza secundaria y régimen especial, Izquierda
Unida propone, entre las principales líneas de actuación,
añadir una nueva: la puesta en marcha de campañas de di -
vulgación general para potenciar y dar a conocer las nuevas
enseñanzas de formación profesional a toda la sociedad y,
en particular, a los posibles destinatarios de estas enseñanzas,
en colaboración con las organizaciones sindicales.
Tampoco se la vamos a aceptar.
Ahora está esta enmienda... ya en la exposición que se
ha hecho del programa ha quedado contestada.
La 38 es una enmienda larga en donde toca muchos puntos,
muchas... en las principales líneas de actuación, una
nueva, y ahí hay una serie de puntos –dos, cuatro, seis, siete
puntos–, a los que voy a intentar contestar.
El cupo de acceso a la universidad de los alumnos de
formación profesional II sigue siendo el 30%. No debe
confundirlo su señoría con el acceso a la licenciatura de
alumnos de la nueva formación profesional, ciclos formativos
de grado superior, que no existía anteriormente y que
en el curso 98–99 fue del 5%, y en el curso 99–2000 ha
sido del 7%.
Las ayudas económicas para la capacidad emprendedora
se están realizando y dependen de otras consellerias, entre
ellas, la de empleo.
Las nuevas titulaciones del alumnado se están recogiendo
y actualizando en las oficinas de empleo, y dependen
también de otras conselleria, la de empleo, el Inem...
Las becas y ayudas al estudio, transporte escolar, libros,
se contemplan en la convocatoria anual de ayudas al estudio,
donde están integrados los alumnos de la formación
profesional.
La formación profesional de base se contempla en los
curriculum de la Eso y del bachillerato en las asignaturas
de tecnología y las de modalidad, respectivamente, así
como en las optativas de iniciación profesional, que se están
supervisando, como el resto del sistema educativo, por
las inspecciones educativas. Como verá, la respuesta es larga,
pero es que la enmienda también era muy larga.
La Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa
y Política Lingüística tiene dos programas: ordenación
e innovación y formación del profesorado, que es la 421.30,
y la 422.50, que es promoción y uso del valenciano.
Ordenación e innovación educativa es un programa que
dota a esta área de ordenación de 4.631 millones de pesetas,
con un incremento global del 5,27%, y en el que destaca
la formación profesional y la formación del profesorado.
En la formación profesional, se incrementa en un 8% la
línea de prácticas formativas en centros de trabajo, dotada
con 388 millones de pesetas. Se incrementan en un 10%
distintas líneas destinadas a convenios con universidades,
asociaciones y federaciones empresariales y cámaras de comercio,
para la formación profesional específica y formación
del profesorado, pasando de 142 millones de pesetas
en el año 99, a 1.058 millones de pesetas en el presupuesto
del año 2000.
En el programa 421.30, las líneas que dotan acciones
conducentes a propiciar la innovación educativa y la educación
en valores aumentan en un 40%, y pasan de 40 a 56
millones de pesetas. Hay una línea de 25 millones para garantizar
el funcionamiento del consejo de formación de
personas adultas, otra de 10.768.000 pesetas para la elaboración
de material curricular y otra línea de 34.901.000 pe -
setas para la elaboración y distribución de material didáctico
específico de formación profesional de base y pruebas
de acceso a los ciclos formativos para la formación de personas
adultas presencial y a distancia.
Destacar también que la educación compensatoria se ha
dotado con 124...
La senyora presidenta:
Senyor Ortega, un moment, per favor.
Pregue silenci, senyories,
Continue, senyor Ortega.
El senyor Ortega Marhuenda:
Destacar también que la educación compensatoria se ha
dotado con 124 millones de pesetas, lo que supone un incremento
del 20% respecto a la cifra gastada en el año
1999.
También con esta exposición, señor Cardona, supongo
que le he dado respuesta a muchas de las enmiendas que ha
presentado.
En una enmienda que presenta Izquierda Unida del País
Valencià, y que habla de otra principal línea de actuación,
que es la creación y organización de un curso puente entre
los ciclos de formación de grado medio y los de grado su-

Pàgina 44 20.12.1999 Diari de sessions número 27
perior, le digo que no se puede aceptar la enmienda, ya que
su señoría debe saber que la creación de un curso puente
que permita el acceso de los ciclos de grado medio a superior
es norma básica y, por tanto, su regulación depende del
gobierno de España.
No obstante, nos alegramos que defienda esa posibilidad
que siempre ha defendido el Partido Popular y que ustedes,
junto al Partido Socialista, han estado censurando, e incluso
están rechazando en Andalucía, en Aragón, en el mo -
mento actual, cuando parece ser que en la ley de acompañamiento
de los presupuestos del gobierno de España del
año 2000 se contempla esta posibilidad.
La enmienda 1.135, que había citado anteriormente y
que la había contestado globalmente en la exposición primera,
la voy a precisar. En los tres últimos años, las campa -
ñas de divulgación de la nueva formación profesional, tanto
a nivel general como de la Comunidad Valenciana, han
sido muy intensas y no cabe duda que han calado en la sociedad
valenciana. Ya hoy en día la formación profesional,
en el ámbito de la Comunidad Valenciana, ha mejorado notablemente
su reconocimiento social y ha mejorado la inserción
laboral de sus alumnos, que en el último informe de
Fondo Social Europeo lo sitúa en el 67,3% de media –en
algunas especialidades es del cien por cien–, que supone
una mejora de 20 puntos con respecto al informe de Fondo
Social Europeo del 95. No obstante, pensamos que en este
campo hay que seguir incidiendo en beneficio del empleo
en nuestra comunidad y de un aumento del reconocimiento
social de la formación profesional.
Contestando a la enmienda 1.163, como sabe su señoría,
la formación en centros de trabajo tiene principalmente tres
finalidades: complementar las cualificaciones ya adquiridas
por el alumno en el centro educativo en situaciones reales
de trabajo, favorecer la inserción laboral del alumno que en
muchas ocasiones se incorporará a la misma empresa donde
ha realizado las prácticas y manejar y conocer máquinas
e instrumental que por su tecnología muy sofisticada no es
propia del centro educativo.
Para desarrollar todas estas finalidades, esas tres finali -
dades, se necesita que el alumno tenga ya una cualificación
adquirida en el centro educativo que le sitúa al finalizar los
módulos que se imparten en el centro. Por lo tanto, no se
acepta la enmienda. Y, no obstante, le indicaremos que en
ciertos ciclos en donde la situación así lo requiere, se pueda
efectuar en otros períodos distintos al de la financiación en
el centro educativo, como es la familia agraria –que depende
del tiempo de siembra, tratamiento, recolección–, la familia
de hostelería y turismo, en cuyo caso únicamente tienen
que solicitar la modificación a la Conselleria de
Cultura, Educación y Ciencia aduciendo los motivos.
Hay una enmienda de adición, también pidiendo una línea
de actuación, añadir una nueva línea de actuación, la
creación y potenciación de una red de centros específicos
de formación e innovación del profesorado de FP, para desarrollar
sus actividades de formación y reciclaje en los centros
docentes. No se puede aceptar esta enmienda, ya que el
Centro de Formación e Innovación y Recursos Específicos
de Formación Profesional ya está creado y en funcionamiento
en Cheste; que tiene como ámbito de actuación toda
la Comunidad Valenciana, y con él se atiende a las necesidades
de la formación profesional. Y en estos momentos,
más que crear una red de centros de este tipo, se debe continuar
mejorando y potenciándolo para lograr un centro de
formación de los docentes de formación profesional, adecuando
a las necesidades de las nuevas tecnologías que
aparecen constantemente tanto a nivel educativo como en
las empresas.
Así, una tras otra, podíamos ir desgranando todas, y
contestando a todas y cada una de las enmiendas que ha
propuesto. Pero ya ve usted que no hay tiempo. Vamos a
ofrecer transaccionar unas enmiendas que son la 1.094, la
1.106, la 1.216, y la 1.234.
Nada más.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Ortega.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Cardona.
El senyor Cardona Pla:
Senyora presidenta.
Senyors diputats, senyores diputades.
Nosaltres és clar que no compartim esta idea que tot està
bé i que si no està bé no es pot fer. És a dir, pensem que el
que cal és una voluntat política a part d’una disponibilitat
de recursos o no. I en eixe cas, nosaltres pensem que no és
acceptable que simplement es diga que s’està fent un gran
esforç, quan hi ha tanta gent que està en condicions tan in -
creïbles. És a dir, no es pot permetre que n’hi hagen alum -
nes que estiguen en una aula prefabricada durant vuit anys,
no els mateixos, cada vegada uns passant. És a dir, no es
pot permetre que es transporte a xiquets de primària i in -
fantil durant anys i anys sense fer res per a resoldre-ho.
I d’alguna manera, encara que nosaltres considerem
molt important, molt important, la construcció de centres i
d’infrastructures, perquè és la base on es pot donar l’educació,
considerem que tampoc es té prou en consideració uns
altres aspectes que probablement no són tan cars ni tan cridaners,
però que són molt necessaris. No estem d’acord en
què tot està cobert i tot està la mar de bé. Pensem per
exemple que els professionals dels serveis psicopedagògics
escolars han d’atendre a una població escolar massa extensa,
pensem que no arriben a cobrir realment eixa població,
que caldria augmentar els recursos.
¿Què fan els centres de secundària, que no tenen un conserge,
una persona a la porta per vigilar l’entrada, per fer
unes determinades tasques? ¿Què fan els centres de primària
i d’infantil, que tenen xiquets en necessitats educatives
especials i no tenen educadors per a atendre’ls? ¿Què fan
els centres que no tenen serveis administratius, i tanmateix
tenen una quantitat de papers administratius que omplir re -
alment impressionant? És a dir, ací és on pensem que estos
pressupostos no arriben realment a cobrir eixes necessitats,
que realment caldria fer l’esforç d’una altra manera.
¿Què passa en totes eixes xarxes de transport, fins i tot
per exemple el transport de centres d’educació especial,
que no està adequat per a què pugen allí cadires de rodes?
És a dir, sí que hi ha moltes necessitats que estan encara
sense cobrir, i que realment pot ser que sí que hi haja un tipus
de prioritats, però caldria que les indicaren millor o caldria
que indicaren clarament com van a cobrir-les totes. Jo
ací sí que agrairia la planificació en diversos anys, de com
van a llevar totes les barreres arquitectòniques dels centres
o dels llocs o dels transports. És a dir, que esta idea que tot
va bé, i que jo he de mirar el que haurien fet uns altres governs,
això a mi no em toca mirar-ho ara. Jo estic mirant els
pressupostos de l’any 2000, i respecte a això és respecte al
que actue, respecte a la situació que està ara i respecte a les
carències que veig que n’hi ha.
¿Què passa, per exemple, en la manca de voluntat per
portar endavant una formació de persones adultes realment
adequada i correcta? Tant l’alumnat d’estos centres com el
professorat, tenen queixes molt fortes sobre el tema, sobre

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 45
el que s’està fent la desgana que hi ha per a què la formació
d’adults vaja endavant. És que resulta que es queixen de
vici? Que no tenen raó en eixa petició de nous centres?
¿Que no tenen raó en la petició de noves subvencions, de
noves ajudes per a tirar endavant la seua tasca?
Clar que hi ha aspectes de la formació professional que
depenen d’unes altres administracions i d’uns altres enti -
tats. ¿Però no podria la conselleria actuar de manera que
vaja fent eixes demandes, que eixes coses vagen poc a poc
suplint? ¿Hi ha prou per a reciclar a tot el personal a tots
els professionals de FP, dels cicles formatius, hi ha prou en
un centre a Xest? No caldria que n’hi hagueren uns altres
centres escampats per tot el País Valencià?
És a dir, que nosaltres pensem que sí que hi ha carències,
i que eixes carències sí que estan en mans de conselleria
el intentar cobrir-les o no. I que estos pressupostos realment
no cobreixen les necessitats primordials i les
necessitats principals que la gent espera.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Cardona.
Senyor Ortega, per a rèplica.
El senyor Ortega Marhuenda:
Señorías.
Señor Cardona.
Usted ha dado unos cuantos mensajes, en donde nos
pone de manifiesto que a usted le gustaría tener todas las
instalaciones precisas, toda la red de centros completa, le
gustaría que hubiese abundancia en todo lo que es el sistema
educativo. Y a nosotros también, en eso hemos dicho
que hemos coincidido desde un principio. Pero yo también
le haría una reflexión, y le pediría que me dijese cómo estaba
la enseñanza en el año 95.
Nosotros tuvimos que partir de una realidad, una realidad
en donde no había mapa escolar, en donde no estaba
implantada la Logse. La Logse que había sido aprobada en
el año 90 llega el 95 y está sin implantar. La red de centros
hecha un desastre. Y a partir de ahí se tiene que empezar a
edificar y se tiene que empezar a sacar el mapa escolar.
Con valentía. Anteriormente sí es un desastre, era un desas -
tre, la verdad que era un desastre. Era un desastre porque
no me digan a mí, señores, cuando se llegó a la conselleria
de Educación, en el año 95 se llega a la conselleria de Educación
y el mapa escolar el Partido Socialista no se había
atrevido a sacarlo a la luz pública. No se había atrevido.
¿Por qué? Porque había unas elecciones y temían que en
cada pueblo le montaran una pirula porque en su municipio
no había un centro que necesitaban.
Claro, fueron ofreciendo centros por todos los sitios. Resulta
que cuando el Partido Popular llega a la Conselleria
de Educación, tiene que hacer el mapa escolar, y lo tiene
que poner en práctica y se encuentra con que hay una red
de centros deficiente. A partir de ahí el esfuerzo que ha hecho
el gobierno del presidente Zaplana, ha sido un esfuerzo
inverosímil, (remors) inverosímil, se lo digo yo que he conocido
la educación y la conozco la educación desde hace
muchísimos años. Muchos años hace que conozco la educación,
y no me van a contar lo que había en el 95. ¿Por
qué? Pues porque yo lo había vivido durante muchos años
(Se sent una veu: Muy bien) Y lo viví también, entrando en
conselleria y viendo lo que había. Y aquí hay personas, en
esos bancos, que efectivamente tuvieron responsabilidades
en esa época, y tienen que reconocer que cuando entró el
Partido Popular la enseñanza estaba muy mal.
Es una opinión particular. Efectivamente es una... Pero
si yo le digo que no hay un mapa escolar, que el Partido
Popular lo tiene que poner a la luz, y que tiene que completar
no solamente en construcciones, sino que además tuvo
que hacer acuerdos de plantillas, ampliar el número de pro -
fesores en unas cantidades enormes, enormes, de tal mane -
ra que se ha hecho acuerdos con padres, con sindicatos, con
todos los sectores de la enseñanza, y todos los sectores de
la enseñanza han reconocido el esfuerzo que el Partido Popular
ha hecho desde el gobierno.
Nada más.
(Remors)
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Ortega.
S’han presentat les següents esmenes transaccionals...
Senyories, pregue silenci. (Pausa)
Esmena transaccional a las enmiendas 1.638, del Grupo
Parlamentario Socialista–Progressistes y 1.094 del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, enmienda transaccional a la
sección 09, programa 422.20, principales líneas de actuación
para alcanzar el objetivo; añadir al final de la línea
2.1.4, incrementando progresivamente el número de beneficiarios.
Enmienda transaccional a la enmienda 1.106, del Grupo
Parlamentario Esquerra Unida, a la sección 09, programa
422.20, principales líneas de actuación para alcanzar el ob -
jetivo; añadir una línea de actuación 1.1.8, fomentar la inte -
gración de los emigrantes al sistema educativo y en nuestra
cultura, en igualdad de derechos con el resto del alumnado
prestando atención a su cultura de origen.
Enmienda transaccional a la enmienda número 1.684,
del Grupo Parlamentario Socialista, y número 1.216 del
Grupo Parlamentario Esquerra Unida, a la sección 09, pro -
grama 422.30, principales líneas de actuación para alcanzar
el objetivo; añadir una línea de actuación 1.1.6, fomentar la
integración de los emigrantes al sistema educativo y en
nuestra cultura, en igualdad de derechos con el resto del
alumnado prestando atención a su cultura de origen.
Enmienda transaccional a la enmienda 1.680, del Grupo
Parlamentario Socialista, y 1.236 del Grupo Parlamentario
Esquerra Unida, a la sección 09, programa 422.30; añadir
nuevo código de línea, código de línea 410.000.00; denominación:
comedores escolares; beneficiarios previstos: alumnos
de educación secundaria; importe: 400.000 en miles de
pesetas; descripción y finalidad: garantizar la escolarización
del alumnado de ESO y de los IES, la escolarización del
alumnado disperso; normativa reguladora: Logse, artículo
65; aportación Generalitat Valenciana no condicionada,
400.000 miles/pesetas. Disminución programa 422.20, FP–7,
código de línea 404, disminuye en 400.000 miles/pesetas.
Estas son las enmiendas transaccionales al bloque de enmiendas
defendidas por Esquerra Unida.
A continuació, el bloc d’esmenes que comença en la
1.245, del Grup Parlamentari Esquerra Unida, té la paraula
el senyor Cardona.
El senyor Cardona Pla:
Són el bloc d’esmenes corresponents a cultura i esports.
Vaig a fer-lo junt, encara que indicaré quan canvie de tema,
si no es nota. Les de cultura són de la 1.245 a la 1.251, de
la 1.256 a la 1.275, la 1.277, de la 1.285 a la 1.289 i de la
1.320 a la 1.322.

Pàgina 46 20.12.1999 Diari de sessions número 27
Simplement no els cansaré relatant-los tampoc el llistat
de peticions d’auditoris, cases de cultura, remodelacions de
centres culturals, la necessitat d’ampliació i remodelació de
museus arqueològics, de restauracions de béns en mal estat,
etcètera. Només indicaré, per exemple, en este últim cas la
necessitat de rehabilitar algunes coses que, si no es fan ràpidament,
es perdran totalment, com poden ser, per exem -
ple, l’ermita del Puig a Xàtiva.
Però sí que em pararé un poc en el tema de la Llei de patrimoni
cultural valencià, que aquesta llei té poc desenvolupament,
ha tingut molt poca concreció a l’hora de fer reals
les seues estipulacions. Per tant, les nostres esmenes van
adreçades al fet que existisca una dotació suficient per a
posar en marxa la Llei de patrimoni cultural valencià, al fet
que es creen els òrgans d’inspecció i vigilància que facen
possible la protecció, que estos béns realment no es destruïsquen
i no s’espolien, i una realització de convenis amb
xicotets i mitjans ajuntaments que no tenen prou recursos
per a portar avant el tema del catàleg dels seus béns culturals
o dels seus espais protegits. Per tant, pensem que és
molt important posar en marxa estes coses perquè els municipis
puguen realment aportar el seu patrimoni artístic a
tota la cultura valenciana.
Per altra banda, pensem que és necessari un pla específic
i la realització de convenis per a soterrar el cablejat, per
a netejar les façanes, per a llevar els rètols de tots aquells
edificis d’importància artístics que estan ara hui en dia ta -
pats per aquests elements que són impropis de la seua ubicació.
Finalment, caldria un pla específic i una dotació econòmica
per a l’estudi i la recuperació del patrimoni històric
rural –de les alqueries, dels assuts, dels apriscos– i del patrimoni
arqueològic industrial, que encara que és molt re -
cent també està patint agressions que l’estan destruint.
Quant a les aportacions econòmiques a este aspecte de
la Llei de patrimoni, de cultura, de promoció cultural i patrimoni
artístic, pensem que cal promocionar, que cal patro -
cinar el Museu de la Festa d’Elx, que cal promocionar el
Patronat del Misteri d’Elx i que, per exemple, cal donar
una ajuda al Museu Salvador Allende, que considerem que
ha estat molt lligat a aquestes terres, i proposem una apor -
tació de 5 milions de pessetes.
Respecte al tema d’esports, tampoc vaig a relatar-los les
diverses obres que ens han demanat i que pensem que són
necessàries. Figuren en les principals línies d’actuació.
Però sí que volem fer destacar que hi ha unes quantes línies
que fan referència a la promoció d’esports de dones, a la
promoció dels esports alternatius i d’activitats en la natura i
a activitats que promoguen la integració del poble gitano en
l’esport.
Més enllà d’aquesta línia, hi ha una línia que conside -
rem important, que és la de redactar una normativa especí -
fica que previnga i sancione les manifestacions racistes i
xenòfobes en l’esport, perquè últimament l’esport s’està
convertint a voltes en la pantalla, en l’escenari on aquestes
manifestacions racistes i xenòfobes estan apareixent amb
molta virulència. Per tant, pensem que caldria fer una nor -
mativa, una llei, que tinguera en compte aquestes conductes
i que mirara la manera de pal·liar-les i la manera de co -
rregir-les i superar-les.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyor Cardona.
Torn en contra? Té la paraula la senyora Martínez.
La senyora Martínez Zaragoza:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor Cardona.
Voy a contestarle a su explicación en la tribuna también
distribuyendo mi tiempo en promoción y patrimonio cultural
y, por último, la sección de los deportes.
En cuanto a la primera, todas las enmiendas que ha pre -
sentado en materia de promoción y patrimonio cultural las
hemos rechazado excepto una que ya la debatimos en el
Pleno y la aceptamos, que fue el fomento del valenciano en
las producciones cinematográficas audiovisuales de la Comunidad
Valenciana. Esa estaba aceptada, y el resto de
ellas han sido rechazadas especialmente por cuatro razones.
La primera de ellas porque el contenido, objetivo y presupuesto
de cada una de las inversiones que han solicitado
específican determinadas inversiones en los municipios en
materia de infraestructuras culturales, pero las han solicita -
do de manera incógnita, es decir, han expresado en el texto
literal de la enmienda añadir una instalación de una infraes -
tructura más, pero no han especificado ni el quantum ni de
dónde lo podemos extraer para restárselo a otra inversión de
los presupuestos. Entonces, por lo tanto, ha sido rechazado.
También su grupo no especifica en el texto de las enmiendas
el quantum de la inversión, de cuánto sería esa cifra,
de manera que no es posible llevar a cabo de manera
prioritaria el desarrollo de la Ley de patrimonio. Porque si
hacemos una suma de todo el cúmulo de solicitudes de instalaciones
e infraestructuras culturales que han solicitado
para los distintos municipios o ciudades de la comunidad
no sería posible desarrollar de manera plena la Ley de patrimonio
cultural, la Ley 11/98. De esa manera, esa ha sido
la razón por la que hemos rechazado la enmienda.
Por ello quiero hacer hincapié en que los objetivos y líneas
de actuación de la Ley de los presupuestos se ha realizado
para desarrollar en materia de cultura, de manera sec -
torial, la promoción y el mantenimiento del patrimonio
histórico cultural de la Comunidad Valenciana. Así expresamente
en los objetivos de la ley se especifican planes
concretos para restaurar o rehabilitar castillos, planes específicos
para rehabilitar catedrales o partes parciales de
ellas, planes específicos para la arquitectura del agua, es
decir, todo lo que ya se recoge dentro de la Ley de patrimonio,
unos planes concretos que recogen las actuaciones de
la recuperación de conjuntos significativos del patrimonio
cultural de la Comunidad Valenciana. Sobre todo se ha procurado,
señoría, subsanar los desequilibrios territoriales
que en materia cultural aún existían en nuestra comunidad,
y de esta manera consolidar una oferta cultural de máximo
orden que en muy poco tiempo vamos a disfrutar plenamente
los ciudadanos y ciudadanas de la Comunidad Valenciana.
Respecto a la promoción del Palmeral de Elche, el patrocinio
del Museo de la Fiesta, considero que no se pueden
quitar esos 5 millones de pesetas u 8 millones de pesetas
que ustedes pretenden de unas infraestructuras que están ya
comprometidas por parte de la Generalitat, para volcarlas
en aumentar las partidas que ya se han preestablecido en la
ley para apoyar, como no podía ser de otra manera que lo
está haciendo, el Gobierno Valenciano a estos lugares tan
majestuosos y bonitos de la Comunidad Valenciana.
Y respecto al Museo Salvador Allende, señoría, señor
Cardona, le vuelvo a reiterar lo que le comenté en la comisión,
y es que la mejor manera de exportar la cultura de la
Comunidad Valenciana no es cogiendo dinero y decirle a
un país: “tenga aquí dinero y organice una exposición”,
sino el esfuerzo que ha hecho la Conselleria de Cultura en

Diari de sessions número 27 20.12.1999 Pàgina 47
promocionar la cultura valenciana ha sido organizando ex -
posiciones fuera de nuestras fronteras, como ha sido la del
Museo Salvador Allende. Y le repito una vez más aquí en
la tribuna del Pleno que la mejor manera de ayudar es seguir
colaborando y organizando exposiciones, como las
cuatro que están previstas organizarse en el próximo año
2000 en este museo.
Así que, señor Cardona, el patrimonio histórico, artístico
y monumental que tenemos en la Comunidad Valenciana
actualmente es muy variado y está presente en los diferentes
municipios y ciudades de la comunidad, y es por su extensión,
calidad y diversidad un enorme tesoro del que los
actuales valencianos somos custodios. Así que preservar,
proteger y difundir el conocimiento de la enorme riqueza
cultural es tarea del Gobierno Valenciano, que ha asumido
y está interviniendo con decisión desde que en 1995 llegó a
la Generalitat. Así que la Generalitat, directamente o bien
en colaboración, a través de convenios con la iglesia, los
ayuntamientos y otras entidades o instituciones titulares de
un extenso patrimonio, está planteando y ejecutando numerosísimas
actuaciones, algunas de ellas, como es evidente,
por su complejidad y extensión se encuentran aún en diversas
fases de realización, o algunas de ellas, como la tan importante
realización del monasterio de San Miguel de los
Reyes, que va a ser la sede de la Biblioteca Valenciana, están
a punto de finalizar.
Por lo tanto, señor Cardona, rechazarle sus enmiendas
en materia de promoción cultural, pues no corresponde de
la manera en que ustedes lo han hecho, presentar enmienda
o añadidos así sin más. Hay que hacerlo expresando el concepto,
el quantum y de dónde lo sacamos, porque tenemos
que llegar a todos los sitios y poco a poco, pero a todo de
golpe no se puede. Es decir, que las cosas cuando se hacen
se presentan y se hacen del todo, pero no hay que dejarlas a
medias.
Y respecto a la recuperación... Porque usted hacía referencia
a unas enmiendas en materia de bibliotecas, archivos
y promoción editorial de la recuperación de los escritores
valencianos, y quiero reiterarle una vez más, señor Cardo -
na, que esas enmiendas son totalmente innecesarias y están
fuera de lugar, porque la Generalitat y el resto de instituciones
públicas de la Comunidad Valenciana, cuando promocionan
o abren a la luz pública una oferta para que puedan
presentarse proyectos o bocetos de libros o de ofertas culturales
se hace para todos, no se diferencia: “pues vamos a
citar a los señores por un lado y a las señoras por otro”, no.
Ahí se abre un abanico para que entren todos, porque todos
pueden escribir igual de bien. Así que cuando pretendan
desde su grupo presentar este tipo de enmiendas sería necesario
que expresen en qué frase de la ley se incurre en discriminación
de género, porque yo desde luego lo he leído y
no he encontrado ninguna discriminación en esta materia.
Y pasando al apartado de los deportes e infraestructuras,
quiero destacar que el Gobierno Valenciano tiene como uno
de sus objetivos prioritarios el fomento y la extensión del
deporte a todos los ciudadanos de la comunidad. Esta potenciación
se basa en la práctica del deporte como un elemento
vertebrador, con una especial atención al deporte autóctono
valenciano.
Respecto a la enmienda que ha presentado...
La senyora presidenta:
Señora Martínez.
La senyora Martínez Zaragoza:
Sí, termino. Gracias, presidenta.
No es necesaria una normativa expresamente que desarrolle
que haga falta integrar a las mujeres en el deporte,
porque al igual que le he dicho en materia de los escritores
y escritoras valencianos, nuestra manera de gobernar, la
manera de gobernar del Gobierno Valenciano, no es sexista,
es para todos. Además tengo que decirle que estamos siguiendo
las directrices de la Constitución Española y el Estatuto
de Autonomía. Y además, para más inri, la Comisión
Nacional contra la Violencia en Espectáculos Deportivos
ya está sancionando estos supuestos y otras conductas incívicas
recogidas en la normativa relativa a la prevención de
la violencia en espectáculos deportivos, tanto a nivel autonómico
como estatal. Entonces, considero que no es necesario,
y por eso hemos rechazado su enmienda.
Muchísimas gracias.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies, senyora Martínez.
El senyor Cardona Pla:
Gràcies, senyora presidenta.
Només una referència al tema dels senyors i les senyores,
és a dir, quan es demana la potenciació de les escriptores
en valencià, concretament de les escriptores, és precisament
per establir una discriminació positiva. És a dir, els
escriptors i escriptores en valencià ja tenen prou problemes
per a publicar les seues obres i tenen prou dificultats, però
és que a més resulta que a les dones se’ls afegix un problema
greu, i és que moltes voltes no se’ls reconeix la seua
obra o la seua obra es publica molt menys. No és una qüestió
de sexisme sinó al contrari, nosaltres pensem que cal re -
colzar les dones que escriuen en valencià específicament,
perquè, la veritat, ho tenen molt malament.
La senyora presidenta:
Gràcies, senyor Cardona.
Anem a començar la votació a la secció... Senyora Martínez
és que ha esgotat tot el temps i un poc més en la primera
intervenció. Gràcies.
Deia que comença la votació corresponent a la secció
08, Obres Públiques, Urbanisme i Transports, començant la
votació per les esmenes defensades pel Grup Parlamentari
Esquerra Unida. En estes esmenes, en primer lloc, corres -
pon la votació a l’esmena transaccional corresponent a l’esmena
476. Senyories, comença la votació. El resultat de la
votació és de 86 vots a favor, cap en contra, cap abstenció.
Queda aprovada l’esmena.
A continuació la resta de les esmenes defensades per Esquerra
Unida a la secció 08. Senyories, comença la votació.
El resultat de la votació és de 39 vots a favor, 49 en contra,
cap abstenció. Queden rebutjades les esmenes.
Correspon la votació a les esmenes transaccionals presentades
per tots els grups a esmenes del Grup Parlamentari
Socialista–Progressistes. Se poden votar conjuntament? Esmenes
transaccionals a les esmenes números 555, 587, 725,
727, 728, 740 i 741. Votació per a totes conjuntament. Senyories,
comença la votació. El resultat de la votació és de
88 vots a favor, cap en contra, cap abstenció. Queden aprovades
les esmenes.
El Grup Parlamentari Popular ha sol·licitat votació separada
per l’esmena 730. Votació separada. Senyories, co-

Pàgina 48 20.12.1999 Diari de sessions número 27
mença la votació. El resultat de la votació és de 84 vots a
favor, cap en contra, cap abstenció. Queda aprovada l’esmena
730.
Votació conjunta per la resta... (Pausa)
El senyor Oltra Soler:
Gràcies, senyora presidenta.
Voldríem demanar votació separada de les esmenes
646, 652 i 1.021.
La senyora presidenta:
Per separada cada una o de manera conjunta les tres?
(Pausa) De manera conjunta, votació de les esmenes 646,
652 i 1.021. Senyories, comença la votació. El resultat de
la votació és de 34 vots a favor, 54 en contra, cap abstenció.
Queden rebutjades estes esmenes.
Correcció d’errades del Diari de Sessions número 23.
En el sumari de l’esmentat Diari no han estat incloses les preguntes següents:
Votació conjunta per la resta de les esmenes defensades
pel Grup Parlamentari Socialista–Progressistes. Senyories,
comença la votació. El resultat de la votació és de 38 vots a
favor, 49 en contra, cap abstenció. Queden rebutjades les
esmenes.
A continuació, la votació de tota la secció 08, Obres Públiques,
Urbanisme i Transports. Senyories, comença la votació.
El resultat de la votació és de 49 vots a favor, 39 en
contra, cap abstenció. Queda aprovada la secció 08, Obres
Públiques, Urbanisme i Transports.
Senyories, se suspén la sessió, que es reanudarà demà a
les deu del matí.
(Se suspén la sessió a les 19 hores i 40 minuts)
— Preguntes números 712/99, 713/99 i 714/99 al conseller de Cultura, Educació i Ciència, senyor Manuel Tarancón Fandos,
sobre unitats de primària del municipi de Peníscola, que formula el diputat Avel·lí Roca i Albert, del GP Socialista–Progressistes
(BOCV número 16). Preguntes números 733/99 i 734/99 al conseller de Cultura, Educació i Ciència, senyor Manuel
Tarancón Fandos, sobre el col·legi públic acabat de construir al Rebolledo (Alacant) i sobre la cuina i el menjador d’aquest
col·legi, que formula la diputada Àngela Llinares i Llorca, del GP Esquerra Unida del País Valencià (BOCV número 16).
Pregunta número 746/99 al conseller de Cultura, Educació i Ciència, senyor Manuel Tarancón Fandos, sobre l’IES núm. 1
(Bellaguarda) d’Altea, que formula el diputat José Pérez Grau, del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 16). Pregunta
número 811/99 al conseller de Cultura, Educació i Ciència, senyor Manuel Tarancón Fandos, sobre l’adquisició de terrenys
per a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, que formula el diputat Joan Antoni Oltra i Soler, del GP Esquerra Unida
del País Valencià (BOCV número 16). Preguntes números 716/99 i 717/99 al conseller de Medi Ambient, senyor Fernando
Modrego Caballero, sobre la qualitat de les aigües del parc natural del Fondó d’Elx i Crevillent, que formula el diputat Joan
Francesc Peris i García, del GP Socialista–Progressistes (BOCV número 16).