Les veus del discurs - A casa nostra

LES VEUS DEL DISCURS:
POLIFONIA I INTERTEXTUALITAT
Les llengües naturals coneixen procediments per a fer citacions. Es tracta
d’incorporar un enunciat a l’interior d’un altre de manera que es fa visible
la diversitat de veus en el text. Disposem de tres mecanismes de citació
bàsics:
• La citación en discurs directe implica la reptició més o meny exacta
d’un enunciat o d’uns enunciats. Es marca amb mitjans gràfics i
sintàctics (guions, cometes, cursiva i verb introductor) i el locutor
pot usar un verb de dicció (dir, advertir...)
“Creus que cal deixar el cotxe a casa?”, preguntà. –És clar que sí –
va contestar.
• La citació en discurs indirecte on el locutor reprodueix un enunciat
d’una altra persona, modificant-ne la forma, però reproduint el
contingut. Es reprodueix el discrus citat després d’un verb de dicció
seguit de la conjunción que o si. No hi ha ni cursiva, ni modalitat
interrogativa, ni exhortativa…
Li preguntà si creia que calia deixar el cotxe a casa i va contestar
que sí.
• En el discurs indirecte lliure es reprodueix un discurs alié,
normalment pensaments o sentiments formulats per un personatge,
sense verbs de dicció, ni cometes, amb la transposició de persona
verbal (de 1a a 3a) i l’adequació dels elements díctics:
Li agradava aquell paisatge. S’imposava a l’anècdota que és l’ésser
humà. Era aclaparador.
De vegades, simplement el canvi de llengua o de registre o l’ús de cometes
poden marcar la introducció de paraules de discursos diferents del discurs
general. Així hom pot parlar de dos fenòmens relacionats: la
intertextualitat, un text aporta referències d’altres discursos que el
lector/receptor pot connectar amb sabers i experiències prèvies; i la
polifonia enunciativa, la presència de veus diferents en un mateix discurs.

En aquest camp, la teoria de la comunicació diferencia entre:
1. L’emissor o subjecte empíric de l’enunciat, que és l’individu del món
real que el pronuncia o l’escriu. L’autor del Dietari de Joan Fuster és
Joan Fuster.
2. El locutor o subjecte discursiu. És qui el subscriu i es mostra més o
menys pròxim als fets que transmet. En el cas dels textos d’opinió el
locutor, mitjançant diversos recursos, sol fonamentar la seua autoritat
sobre el tema de què tracta. En la narració rep el nom de narrador.
3. L’enunciador correspon a veus distintes de la del locutor que
incorporen discursos al text. Aquestes informacions poden ser
compartides o no pel locutor. Per exemple, quan fem una citació
deixem que intervinga un enunciador, o quan citem el resultat d’unes
enquestes.