La veu de les Heures Núm 4 - CES Les Heures

EDITORIAL
Solidaritat SOS
De patents i medicines
Parla l’A.P.A.
Tenim una campiona
LABORAL
Un estiu a Anglaterra
VIURE EN SOCIETAT
L’odisea de comprar un formatge
Philosophari humanum est
Viure el moment
Una lucha sin fin
CURIOSITATS
Evolución de la herramienta para escribir
VIATGES
El joc de les pistes
PROMOCIÓ 2000—2001.
Fotografies de tots els cursos de la promoció
3
4
5
6
7
8
9
10
12
NARRACIONS GUANYADORES
EN EL CERTAMEN
SANT JORDI 2001
OPINIÓ
El plaer? de la lectura
CRÒNIQUES DE LA ESO
Tot un mèrit: onzens entre 421
Crèdit a la costa
Perduts entre els llibres
Crèdit de Síntesi a la neu
Tres dies a Altafulla
MÚSICA
Desde el otro lado
TALLER
Experimentem amb coets
PASSATEMPS
Curs 00 - 01 JUNY Núm 4
EQUIP DE REDACCIÓ
Àngels de Sola
Maite Llorens
Ramón Riera
Joan Marimon
Tomàs Miralbes
COORDINADOR
M. Loizu
CORRECCIÓ
Angels Cami, Dolors Asbert
Rosa Víctor
EDITA
Col·legi LES HEURES, Plaça Ricard Vinyes, 6
IMPRIMEIX
Gràfiques Off7, S.A. Dip.Legal L619-99
PORTADA
M.L.M
Marcos Céspedes
Equip 3r ESO
Pilar Guembe
Sefa
Xesca Tiell
14
17
18
19
20
21
22

xtracte de la revista setmanal del diari " La Vanguardia" de l’1
E d'abril de 2001.
" Tres milions de morts al 2000 i 36 milions d'infectats de la Sida".
" A Occident, els antirretrovirals permeten perllongar la vida del malalt,
però el seu preu impedeix l’accés a aquests medicaments dels països
del 3r món."
" El 92% de la població mundial no té accés més que al 8% dels
medicaments contra la SIDA que es compren en tot el planeta".
" La investigació solament dedica el 0,2% a malalties relacionades amb
la pobresa, com la tuberculosi. Aquesta malaltia s'ha convertit en una
de les pitjors plagues del món pobre; cada 15 segons mor una persona
per aquesta causa."
" Les lleis internacionals no permeten la fabricació de medicaments
genèrics acabats de patentar tot i que el seu cost permetria l’accés dels
pobres a aquestes medecines."
Pensem que sobren els comentaris davant aquest panorama apocalíptic,
no obstant això i des d'aquesta modesta publicació, volem donar el
nostre suport a les diverses ONG's com Oxfam, Médicos sin fronteras i
altres. Aquestes organitzacions promouen una campanya de pressió als
governs i laboratoris perquè s'humanitzin els acords de l’Organització
Mundial del Comerç (OMC) i es consideri la salut com un bé públic, un
dret humà i no un producte comercial.
Si això s'aconsegueix, es podria evitar la mort d'onze milions de
persones al món per malalties que actualment es curen.
T
3
ota aquesta exposició és un
resum d’un recull d’opinions de
SOS - Àfrica i altres organismes
extretes d’Internet.
Els laboratoris que tenen el monopoli
d’un del medicaments que curen la
meningitis, una de les malalties
relacionades amb el Sida, venen la
dosis diària a 2.500 ptes. quan els
laboratoris locals de Tailàndia van
començar a produir genèrics que es
venien a 125 ptes. Les indústries
farmacèutiques de Tailàndia també
produeixen el AZT genèric i el preu ha
baixat un 75%.
En els retrovirals els laboratoris Bristol -
Myers Squib venen un fàrmac (ddl)
per un programa pilot en Uganda per
28.000 ptes mensuals. Es té
constància que el govern d’Estats Units
va finançar el seu desenvolupament i
les ONG’s demanen que sigui més
barat però, el laboratoris addueixen
que ells van comprar la patent i van
invertir en assajos clínics.
No obstant alliberar les patents no
sembla la solució. Moltes patents dels
principals fàrmacs que es consideren
de primera necessitat ja han caducat i
continua sent irregular la seva
distribució. Tan sols la meitat del nens
d’Uganda són vacunats i l’aigua
potable solament cobreix al 30% de la
població.
En el cas de la tuberculosi s’han hagut
d’enfrontar amb obstacles tant
elementals com la falta d’electricitat
per realitzar les proves de diagnosi. Per
últim, molts africans seropositius
necessiten més els aliments que les
medecines i això per als occidentals
resulta massa abstracte.
Per acabar, recordem el títol de
l’editorial i aquesta frase de Paolo
Freire que sembla que no li falta raó.
“En el conflicte entre el poderós i el
desposseït, no intervenir-hi no significa
ser neutral, sinó posar-se al costat del
poderós”.
M.L.M

4
L
’associació de mares i pares
de l’escola Les Heures
organitza, coordina i impulsa
conjuntament amb l’escola les
diferents activitats extraescolars que
es realitzen al centre al llarg de tot el
curs.
Aquest any, com a novetat, us hem
d’informar de la creació del club
federat de voleibol Les Heures * Sant
Jaume.
És per a nosaltres una satisfacció
haver creat aquest club federat
juntament amb l’AMPA del col.legi
Sant Jaume i amb un grup de
professors de tota l’agrupació
ajudats pels entrenadors de
voleibol .
Volem que les nostres filles i els
nostres fills, continuïn a l’escola amb
els seus monitors i amb els seus
companys practicant el seu esport
Blanca Espino Torrelles alumna de 2n d’ESO, és una
component del grup THE ANGELS que ha guanyat el
primer campionat nacional de Funk-Hip hop de Orthos
a Barcelona.
Felicitats a la guanyadora.
preferit, ampliant el territori
competitiu, els entrenaments i la
seva participació en aquest
meravellós esport. Gairebé tothom
coneix d’una forma o d’una altra la
capacitat de coordinació
psicomotriu que té el voleibol i els
beneficis que això comporta als
alumnes que el practiquen. I, és per
això que ens vam encisar en
l’aventura de la creació d’un nou
club, que faci costat al ja veterà club
d’esquí.
El dia 26 de maig es va fer la
presentació oficial del nou club,
amb una concurrència de
practicants, amics, familiars, pares,
professors i entrenadors i es van
repartir unes samarretes
identificatives a tots/es els jugadors/
es, obsequi de les dues
associacions de pares i mares.
Des d’aquesta revista volem animar
tots els alumnes de l’Agrupació
Pedagògica Sant Jaume * Les
Heures a fer-se soci d’aquest club
que acaba de néixer i que espera
comptar amb l’ajut de tots nosaltres
per tirar endavant.
AMPA DE LES HEURES

Departament de la Borsa de Treball: Una experiència de pràctiques en empreses a Anglaterra
A l’estiu tothom va de viatge per
descansar i els estudiants
Després d'aquestes dues setmanes
vàrem començar les pràctiques en
esperem l'estiu per no haver d'anar a empreses de la ciutat. Les pràctiques
classe i poder fer allò que més ens eren de 9:00 a 15:00 i després
agrada.
temps. Això em va ensenyar el
Imagineu-vos un estiu sense pares ni funcionament d'una empresa
deures, a l’estranger i sense cap estrangera i va ser fascinant.
amic. Segur que us fa por però Els caps de setmana anàvem
curiositat alhora. Doncs aquest estiu d’excursió per conèixer altres ciutats
va ser així per a mi.
importants com: Londres,
Tot va començar uns mesos abans Cambridge, Matlock. També vàrem
de l'estiu, quan l’escola ens va fer unes visites a les rodalies de la
comentar que hi havia una ciutat, llocs obligats de visitar com:
convocatòria de beques per anar a Sherwood Forest. que és el bosc de
fer pràctiques en empreses a Robin Hood; la casa de Lord Byron.
Anglaterra i França. Jo ja havia El més difícil fou l'acomiadament cap
participat en molts dels intercanvis a Espanya. Aquest viatge sí que ha
que preparava l'escola (a canviat la meva vida i la veritat, ho
Cheltenham, a Paris, ...) però creia tornaria a fer i les pràctiques
que no hi tornaria. Doncs al cap realitzades en empreses estrangeres
d'un parell de mesos d'haver són molt valorades a I’ hora de
concertat la beca me la van buscar feina.
concedir.
Arribà el dia esperat, el 19 de juliol
va comença la meva aventura: vam
anar amb cotxe fins a Madrid on ens
reunirem 160 estudiants d'arreu
d'Espanya.
A l’avió ja començàvem a buscar la
gent que anava a la mateixa ciutat,
Tot això va ser possible gràcies al
Vam arribar a Anglaterra
concretament a Manchester i ara
ens separen per ciutats a les que
anem York, Leeds. Bath,
Nottingham..., als de Nottingham
encara ens queden un parell d'hores
fins arribar-hi.
A Anglaterra tots vivíem en una
família diferent, jo vivia als afores de
Nottingham molt a prop del bosc.
Era un barri molt bonic anomenat
Gedling, però per a mi massa lluny,
a una hora amb autobús, sort que
els autobusos funcionen de faula,
sinó més d'un dia no hagués pogut
anar a l’escola ni a fer les Departament d'Ensenyament que va
pràctiques. Les dues primeres convocar les beques i també a
setmanes a Anglaterra les l'escola Les Heures que em va fer
aprofitàrem per anar a classe, arribar la convocatòria. Només puc
aprenguérem moltes coses dir una cosa: moltes gràcies a
relacionades amb Anglaterra i aquestes persones que van fer
Nottingham: EFL (classes d'anglès, possible el viatge.
vocabulari general), cultura (cultura
Laura Cobo
anglesa i de la ciutat), Business
(Cicle Formatiu de Grau Superior de
(angles de negocis) and IT
Secretariat de Direcció)
(informàtica). Les classes tenien un
horari molt diferent al nostre de
9:00 a 12:30 i de 14:00 a 15:40, a
la tarda fèiem diverses activitats com
anar al karaoke, al mega zone...
5

6
A
vui he sortit a comprar
formatge per a la família, he
pensat que hauria de distingir entre
el formatge que donarem als nens,
amb tota l’energia possible, i el que
ens menjarem nosaltres, que haurà
de ser més suau, perquè hem de
controlar el nostre sobrepes.
Quan he arribat a la secció de
formatges del supermercat m'he fixat
que uns tenien l’embolcall de color
vermell i uns altres que el tenen de
color groc. Dubitatiu amb l’elecció,
he mirat l’etiqueta, per veure si tenia
més dades per tal de fer la compra
ben feta, en el de color vermell,
indica amb lletres ben grosses
"Formatge de llet de vaca, amb tota
l’ energia de la llet", mentre que en
el groc hi posa "formatge semi, ideal
per cuidar la línia". No hi ha dubte,
l’elecció que he fet era bona, i les
lletres grans de l’etiqueta m'ho
confirmen.
També he mirat si en algun racó de
l’etiqueta hi ha més informació, i
evidentment l’he trobada. En el de
color vermell hi posa "Formatge
gras", mentre que en el de color gros
El nostre secret no és
vendre molt: és
mantenir els equips en
perfecte estat de
funcionament, per
evitar el seu desgast.
Només comercialitzem
aquells equips que
ens ofereixen una
garantia total de
q u a l i t a t i
funcionament.
i posa "Formatge semigras". Aquesta
és una altra dada que confirma que
l’elecció ha estat la correcta.
Posats a fer les coses ben fetes, m'he
tret les ulleres de veure-hi de prop
perquè en l’etiqueta hi ha unes altres
lletres que quasi no es veuen, i he
pogut entreveure unes sigles i uns
Formatges que en principi eren
molt diferents, en la pràctica
son exactament iguals, l’únic
que canvia és el color de
l’embolcall.
números, forçant la vista, he pogut
llegir en el formatge de color vermell
"46 % Extracte Sec i 95 % Matèria
Grassa", mentre que en el de color
groc hi posa "96 % E.S./45 % M.G.".
Jo, que sóc observador, m'he adonat
que la composició d'un i altre
formatge és la mateixa.
Aquesta última observació m'ha tirat
per terra tota la teoria de la compra
i característiques dels formatges que
tenia abans, de manera que els
formatges que en principi eren molt
diferents, en la pràctica són
exactament iguals, l’únic que canvia
és el color de l’embolcall. Donada
aquesta situació, he mirat l’altra
etiqueta important que porten els
formatges, la del preu. Hi ha una
diferència de preu considerable
entre l’un i l’altre, de manera que,
cansat de tanta investigació, he
agafat senzillament el més econòmic
i d'aquest en menjarem tots.
NOTA:
Tant un formatge com l’altre
compleixen amb la reglamentació
oficial per l’etiquetatge dels formatges.
Classificació dels formatges segons els
greix: Extragras (contingut de matèria
grassa del 60%, com a mínim). Gras
(contingut de matèria grassa del 95%
al 60%). Semigras (contingut de
matèria grassa del 25% al 95%).
Semidesnatat (contingut de matèria
grassa del 10% al 25%). Desnatat
(contingut de matèria grassa inferior al
10%).
JOAN
QUÈ ÉS ILERDENSE DE COPIADORES ?
lerdense de Copiadores és una empresa especialitzada en equips de reprografía
I dintre de la gamma de màquines d’ofimàtica. Des de la comercialització al Servei
Tècnic, sempre ha mantingut una idea clara: Donar la màxima qualitat de productes i
serveis a tots els seus clients. Com s’aconsegueix? Per començar solament
comercialitzem aquells equips que ofereixen una garantia total de qualitat i
funcionament, així com una programació de totes les formacions tècniques necessàries,
una agilitat total quant a consumibles i una ràpida disponibilitat de recanvis. Un altre
factor molt important és el nostre assessorament al client, abans d'instal·lar un equip és
precís un estudi previ de les necessitats actuals i futures, perquè així s’aconsegueix una
màxima rendibilitat amb un cost mínim i això no és tot, un excel·lent funcionament de
l’equip, gràcies al nostre seguiment tècnic especialitzat en mantenir tots els equips en
perfecte estat.
Una de les filosofies que ens mantenen en uns alts nivells de competitivitat, és el
nostre compromís en mantenir els equips tants anys com sigui possible, oferint el
servei tècnic gratuït per temps indefinit, d’aquesta manera aconseguim que els nostres
clients no hagin de fer canvis amb molta freqüència.
Ens comprometem a
mantenir els nostres
productes al màxim
d’anys possibles, per
això oferim el Servei
Tècnic gratuït per temps
indefinit.

Los ciudadanos deben conocer lo justo para poder sentir lástima de ellos y seguir funcionando
como un amasijo de autómatas compacto y fácil de manejar.
N
o resulta muy difícil imaginar
cómo sería el mundo sin filosofía.
Sólo tenemos que intentar atisbar
el final del camino por el que vamos.
Es sintomático que nuestra sociedad
haya comenzado a despreciar las Humanidades
justo cuando más las necesita.
La cultura del pelotazo, los justificadores
de la corrupción, los que utilizan
el poder para su propio beneficio,
los manipuladores sin escrúpulos, los
ingenieros sociales, ven en el filósofo,
en el humanista, un peligro, por ser el
único que puede denunciar su status.
Los últimos años de aplicación de la
LOGSE han sido nefastos para la filosofía.
Hemos visto reducirse los contenidos
filosóficos y de humanidades en
los currículos de la Educación Secundaria.
El Decreto de Humanidades ha
intentado paliar el error, pero ha llegado
tarde y mal. A parte de encrespar
a los profesionales implicados, lo
que el Ministerio ha conseguido es
reducir los contenidos humanísticos,
no eliminarlos. Sin embargo, cualquiera
puede darse cuenta de que lo primero
llevará a lo segundo. Si se consigue
reducir los contenidos de materias
humanísticas y filosóficas, las Humanidades
y la Filosofía acabarán muriendo.
El planteamiento estratégico resulta
perfecto: arrinconar a la Filosofía y
dejarla morir. Si no curamos las heridas,
en unos años el filósofo será un
pobre diablo que clamará en el desierto
y sus verdades ya nadie podrá
entender. Será, como en el ejemplo
XXXII de Don Juan Manuel, el único
que verá al rey desnudo, pero ya nadie
será capaz de creerle. Y acabará
llorando su impotencia como Heráclito
de Éfeso (nota: al filósofo griego Heráclito
se le suele representar llorando).
Pero el peor parado no será el filósofo,
sino el propio ser humano. Al ciudadano
futuro le habrán enseñado
que existieron ciertos seres, llamados
filósofos, que se empeñaron en pensar
y terminaron llorando. Se le infundirá
el “miedo a pensar”, el “horror metaphysicus”,
por emplear la expresión de
Kolakowski, y se le convencerá para
que produzca y obedezca. Los gobernantes
futuros campearán a sus anchas
guiando adonde quieran a sus
súbditos robotizados, con la única
preocupación de acallar de vez en
cuando la voz insultante de algún loco
filósofo.
La forma de acallar a la Filosofía es
reducirla a “lo especializado”, lo cual
se consigue, en primer lugar, quitándole
créditos en la Educación Secundaria.
A los filósofos hay que recluirlos
en sus viejas bibliotecas, único lugar
donde podrán ir soportando las terribles
crisis nerviosas que les produce su
extraña enfermedad. El resto de los
ciudadanos deben conocer lo justo
para poder sentir lástima
de ellos y seguir
funcionando como un
amasijo de autómatas
compacto y fácil de
manejar. Si logramos
este tipo de sociedad,
compuesta por individuos
que no piensan,
que no tienen sentido
crítico -porque nadie
les habrá enseñado-,
el gobierno ya no será
la actividad propia
de hombres valerosos
y sabios que tienen
que conducirnos al
bien común, sino un
tipo de Ingeniería más
con una “nota de corte”
cada vez más baja.
Y, entonces, como
ya se dio cuenta Platón,
la ciudad será
destruida, porque habrá
llegado el momento
en que ya no
la gobierne un auténtico
filósofo.
No en vano los griegos
apreciaban tanto la
educación, una educación
esencialmente
humanística encaminada
a fortalecer los
valores, a enseñar a
vivir en sociedad y a
confiar en las posibilidades del espíritu
humano. Ellos fueron los descubridores
de la Filosofía como la actividad
más propia del ser humano. El hombre,
por ser un animal racional, es
también esencialmente filósofo, es,
como dice Pascal “una simple caña,
pero una caña que piensa”. En nuestro
agitado mundo la filosofía no es un
artículo de lujo, sino de primera necesidad.
Esto no quiere decir que todos
deban cursar la carrera de Filosofía,
sino que la sociedad tiene el grave
deber de evitar que se extinga, aunque
pensamos que eso es imposible, porque
“philosophari humanum est”.
Departament de Filosofia
A v . P ra t d e la R ib a, 3 4 , a lte ll
Tel. 973 23 68 49
Fax 973 24 80 23
25004 Lleida
7

8
na de les característiques dels adolescents radica en la passió
U per l’immediatesa de les coses. Aquesta afirmació la faig amb
coneixement de causa, desprès d’haver conviscut molt de temps amb
ells i d’haver-los observat atentament.
Si bé és cert que el temps és un concepte d’allò més abstracte i que
adquireix el seu valor real depenent del context i de la situació, i que el nen
aprén aquest coneixement a mesura que es va fent gran, l’adolescent
sembla haver-ho oblidat i no n’adquireix el seu valor real senzillament
perquè no s’ho planteja.
L’ara és l’únic segment del temps que realment els interessa. Ho volen tot i
ho volen ara. Volen gaudir del moment: és com una mena de “carpe
diem”, però revestit amb l’inconsciència de la immaduresa.
Les conseqüències d’aquest “carpe diem” inconscient ni tant sols les
albiren, ni s’imaginen que existeixen, tot i que les saben perfectamentinformació
els en sobra.
Els que sobreviuen a aquestes experiències sense haver cremat tots els
cartutxos, sovint agraeixen que els adults els hi haguem aturat els peus i els
hi haguem donat una visió real de la situació.
Si tots els seus desitjos es veiessin satisfets immediatament, com serien
capaços de superar el pas del temps?, com podrien experimentar la il·lusió
que desperta el primer amor?
Necessiten conèixer el significat de la paraula “no” y necessiten patir en les
seves pròpies carns el vertader significat de l’irritant imperatiu “espera’t”.
Només així podran trobar el veritable valor del temps i també el de les
coses. Només així podran trobar el moment per examinar la seva vida
perquè – com deia Sòcrates- “Només la vida examinada és l’única que
mereix ser viscuda”
F. Tiell
Aquests cursos estan adreçats a les persones aturades majors de 25 anys
Feu un curs amb contingut de temes
administratius i/o informàtics per
reforçar o assolir els vostres
coneixements.
COMPTABILITAT
INFORMATITZADA
Adreçat: aturats majors de 25 anys
Total hores curs: 200
Horari: 9 a 13h
Inici: 5 de setembre
Finalització: 20 de novembre
Contingut:
- Comptabilitat
- Comptabilitat informatitzada
- Català
- S.h.– T.r.f
- Medi ambient
A P L I C A C I O N S
INFORMÀTIQUES DE GESTIÓ
Adreçat: aturats majors de 25 anys
Total hores curs: 315
Horari: 9 a 14h
Inici: 6 de setembre
Finalització: 12 de desembre
M uchas veces las personas
creen que luchando para
conseguir “sus” (nuestros) derechos,
“su” (nuestra) oportunidad de
cambiar las cosas y sobretodo
“su” (nuestra) libertad, ya han
conseguido sus fines.
Pero yo me pregunto, ¿cómo la
vida puede ser tan dura para
algunos? ¿Es que acaso no luchan
con suficiente energía?, o tal vez
“sus” (de ellos) obstáculos son
mayores que los nuestros.
Tener una casa, un trabajo y vivir
una vida tranquila sin esperar a que
un día, vengan unos señores a tu
casa para cogerte y sacarte con
violencia, o incluso que te disparen
cuatro tiros.
Parece que sólo es en esta parte de
mundo que existe esta tranquilidad,
pero en muchos otros lugares es un
hecho muy corriente.
Creo que luchar por la libertad
siempre ha de ser por la de
“TODOS” y sino que se pongan en
el lugar de las víctimas y que
sientan el mismo temor.
¿Por qué es tan difícil que “todos”
tengamos libertad? Marcos Céspedes
2n ESO
Contingut:
- Introducció al PC
- Sistema Operatiu
Windows-NT
- Word, Excel, Access
- Coreldraw
- Català
- S.h.– T.r.f
- Medi ambient
Informació:
Les Heures
Telèfons 973 22 29 80
973 23 59 86
25006 Lleida

L
a escritura es una de las formas
más antiguas de comunicación,
los primeros signos escritos pudieron
haber sido desarrollados por los comerciantes
para registrar sus transacciones,
primitivamente se hacía sobre arcilla o
piedra usando pedernales y punzones.
La primera escritura fue la cuneiforme, y
fue inventada en Mesopotamia hace
más de 5000 años, con palos afilados
dibujaban símbolos con forma de cuña
sobre arcilla húmeda.
Los antiguos egipcios inventaron los papiros,
una modalidad de papel obtenida
de la pulpa de los juncos o de los
tallos de las plantas. Escribían en ellos
con juncos y tinta hecha a partir de
agua, hollín y resina natural. Se conservan
papiros egipcios de la época helenística
en la que unos alumnos han escrito
trabajosamente “ m..a..ma, m..e..
me..” y la verdad es que a mí misma me
enseñaron a escribir con una reglas parecidas
y practiqué caligrafía con los
cuadernillos de “Amiguitos”, que tenían
las letras marcadas y con paciencia y
tiempo ibas repasando una y otra vez.
Fray Luis de Olot, capuchino del convento
de Santa Madrona de Barcelona,
publicó en el año 1766 un “tratado del
arte de escribir bien”, destinado a los
maestros.
El libro comienza, enseñando al alumno
a elegir una pluma de oca o de gallina
y a cortarla adecuadamente para que
sea útil para el menester que se le destina,
sin que falten fórmulas para preparar
la tinta en la que habrá de mojar la
pluma. Esta enseñanza ha tenido vigencia
durante mucho tiempo, pues la pedagogía
de la escritura ha variado muy
lentamente. En 1829 después de las
plumas de ave, se empezó a utilizar un
mango de madera con una plumilla
metálica, aunque los plumines de acero
no se popularizaron hasta 40 años después.
En las escuelas, las primeras letras las
Curiositats
trazaban en una pizarra manual, hecha
efectivamente de una lámina de pizarra
y con un pizarrín; la pizarra mural, en
cambio, era de hule o estaba pintada
en la pared y en ella se escribía con una
tiza de yeso. Se decía que los buenos
maestros mueren con la tiza en la mano,
aunque peor tenían que ser los estragos
que hacían en la ropa de maestros
y alumnos las salpicaduras de tinta.
Para evitarlas estaba el lápiz, pero la
verdad es que resultaba poco serio escribir
una carta a lápiz, de manera que
la pluma acabó siendo el instrumento
fundamental de la escritura.
A M J
B G
T C Q H
K Ñ
I ES
P
RN
F L O D
En los años siguientes apareció la estilográfica,
primero con émbolo para cargarla
de tinta y años después iba alimentada
de cartuchos recambiables. En
el año 1938 llegaron los bolígrafos,
extendiéndose su uso entre los pilotos
para escribir a gran altura. Plumilla de
acero, estilográfica o bolígrafo son variantes
de un mismo instrumento para
realizar una misma operación que con
el maquinismo también se mecanizó.
Esta forma es algo sensiblemente distinto
a escribir a mano aunque el resultado
era más elegante y más legible, pero
más lento y además apenas permitía
correcciones. Esta máquina fue diseñada
por Christopher Latham Sholes en
MUNTATGES ELÈCTRICS
9
1873, aunque fue muy utilizada por los
teleimpresores de las agencias de prensa,
no era suficientemente satisfactoria.
Treinta años después, la firma Blickensderfer
comercializa un modelo técnicamente
mejorado.
Se tiene que recordar que la actual disposición
de los signos en el teclado fue
diseñada por el propio Sholes y ha sido
uno de los aspectos más controvertidos
de su máquina. Conocido como teclado
QWERT, por las seis primeras letras
de la fila superior izquierda. Se han desarrollado
nuevos teclados con diferentes
posiciones pero todos ellos fracasaron.
Hoy el ordenador actúa como una máquina
de escribir muy mejorada porque
permite corregir y modificar indefinidamente
el texto que se esta escribiendo,
además de guardarlo de forma fácilmente
recuperable, cuando uno se
acostumbra ya no le gusta de otra manera.
Las ventajas son demasiado evidentes
para que haga falta insistir en
ellas. Han aparecido casas de sofware
que por un módico precio, envías un
escrito con tu caligrafía y te elabora tu
alfabeto personal. Con la evolución de
los ordenadores ha aparecido el lápiz
electrónico, que permite escribir a mano
y el ordenador reconoce el texto El reconocimiento
de voz permite el dictado
directo a la máquina, un auténtico oído
artificial cuya fiabilidad supera ya el
95%. Y para el futuro, se investiga la
posibilidad de utilizar implantes cerebrales
para comunicarse mentalmente con
el ordenador, será bonito ver escritas la
gran cantidad de tonterías que pasan
por nuestras cabezas.
Con estos avances cada uno de nosotros
puede ser un calígrafo, que por
cierto este cargo era muy buscado en el
ayuntamiento de Madrid (hace veinte
años).
E M P R E S A C E R T I F I C A D A
ISO 9002 ISO 9002
00 8
M.P.A.F.

10
Omple la butlleta del final del reportatge i lliura-la en un sobre tancat a la
secretaria de les Heures abans del dia 21 de juny i podràs guanyar un fabulós
viatge a la Xina, Mongòlia, Mèxic... A Port Aventura
ls representants de "Les Heures
E viatgeres" vàrem sortir de
Lleida amb les maletes enllestides
per emprendre un llarg viatge. Eren
unes pesades maletes perquè el
viatge requeria roba d'hivern i d'estiu
(sortíem de Lleida a finals de
novembre).
Des de Madrid en un "Air-bus" vàrem
creuar el "charco". Després de
moltes hores de vol arribàrem a una
gran ciutat amb un immens riu, de
color de plata. Era la capital del país
i feia molta calor. u El nom del país
és ........................ I la seva capital és ................
Estàvem impacients per passejar i
conèixer aquella bonica ciutat.
Després de descansar una estona
vàrem començar a caminar per
aquelles amples avingudes i sense
adonar-nos-en vàrem fer cap a una
gran plaça.
v Aquesta plaça rep el nom de ......................... En
un dels seus costats estava ubicada
la seu del govern d'aquell gran país.
Era un edifici pintat amb tons rosats.
Era dijous i ens va sorprendre un
nombrós grup de senyores d'edats
variades que, amb un mocador al
cap com a comú denominador,
feien tombs i tombs a aquella plaça.
Després de recórrer la capital del
país, vàrem continuar el viatge cap
al nord.
El lloc d'arribada era un petit poble
perdut enmig d'una exuberant
vegetació i clima calorós, que feia
de frontera amb tres països.
w Quins són aquests tres països? .......................
Es podien observar dos grans rius
que confluïen en un lloc prop del
poble; seguint el curs d'un d'aquests
rius vam ser testimonis d'un
espectacle que en va deixar
bocabadats. De cop i volta ens vam
trobar davant
d'uns immensos
salts d'aigua:
impressionants
per la seva
aixecada, però
amb una
amplada de
costat a costat, de
riu, que els ulls
gairebé no podien
abastar. Els
indígenes
d'aquesta terra el
denominaven,
traduint la seva llengua al català,
"Aigües grans".
x Aquests salts d’aigua reben el nom de ..................
Amb els ulls plens dels verds i blaus
d'aquelles contrades, continuàrem
viatge en avió, aquesta vegada en
direcció al sud del país.
L'avió ens deixà en una península
envoltada d'unes aigües molt blaves
habitades per uns mamífers de varies
tones de pes. Mitjançant un petit
vaixell ens podíem apropar i
observar l’amistós comportament
d'aquestes bestioles envers la seva
cria.

%
y Aquesta península s’anomena .................. i
els mamífers marins són ............
A les platges i dintre l’aigua,
observàvem una gran quantitat
d'uns curiosos animalons els quals,
quan eren fora de l'aigua,
arrossegaven la seva part posterior i
no paraven d’“aplaudir-nos".
Vivien molt a prop d'unes curioses i
elegants aus, sempre amb
"l’esmòquing" posat que passejaven
amunt i avall, quan no covaven els
seus nius.
z Ens referim als animals següents ...........
i ...............
Bases:
1. Aquest concurs és obert a tots
els alumnes de LES HEURES.
2. Per participar-hi cal omplir la
Després d'aquestes fantàstiques
imatges vàrem tornar una altra
vegada en avió, més cap al sud. En
aquelles llunyanes terres feia molt de
fred, també molt vent, tot i que allà
era primavera, no obstant això,
volíem veure més i més coses. De
sobte, i al peu d'una impressionant
serralada, ens va aparèixer una gran
glacera, la més gran del món.
Mentre l’observàvem se sentien unes
tremendes explosions que ens
aterraven, fins que vam descobrir
que aquests sorolls eren produïts
pels blocs de gel que es desprenien
de forma continuada.
butlleta adjunta i lliurar-la en un
sobre tancat a la secretaria del
col·legi.
3. Tots els alumnes que encertin
totes les respostes participaran
{ El nom de la serralada és ................. I
la glacera ............
Encara més al sud d'aquest immens i
variat país, feia tant de fred que els
seus antics habitants havien de tenir
sempre el foc encès. I d'aquí va venir
el nom d'aquesta regió situada als
confins del món.
| Aquesta regió rep el nom de ..............
Amb l'esperit ple i feliços de totes les
meravelles observades durant aquest
viatge, vàrem haver de fer la
tornada a casa convençuts de la sort
que teníem de poder viure a TERRA.
A. S.
Participa en el 1r concurs de LES HEURES omplint aquesta butlleta
NOM: ______________________________________________ CURS__________________
1. El nom del país i la capital
2. La plaça rep el nom
3. Els tres països són
4. Els salts d’aigua s’anomenen
5. La península és
i aquests mamífers són
6. Ens referim als animals
7. El nom de la serralada
i el nom de la glacera
8. Aquesta regió és
en un sorteig el dia 21 de juny.
4. Les respostes i el nom del
guanyador es faran públiques
en el tauló d’anuncis de
l’escola el dia 22 de juny
11

12
BATXILLERAT A
CICLE FORMATIU SUPERIOR
Administració i Finances
ESO
BATXILLERAT B
CICLE FORMATIU SUPERIOR
Secretariat

CICLE FORMATIU GRAU MITJÀ CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Gestió administrativa
Gestió administrativa
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Desenvolupament aplicacions informàtiques
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Desenvolupament aplicacions informàtiques
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Desenvolupament aplicacions informàtiques
U OC O LL
AIRE ACONDICIONADO, T V. y VIDEO
CICLE FORMATIU GRAU SUPERIOR
Desenvolupament aplicacions informàtiques
VIAJES - EXCURSIONES
ESPAÑA y EXTRANJERO
SERVICIOS - COLEGIOS y FÁBRICAS
C/. Huerta, 20 - Tel. 73 60 33 25110 A L P I C A T (Lleida)
13

14
Sant
Jordi
2001
Esta noche desperté ante la lluvia,
parecía llamarme en cada gota,
me sacudió su voz, recordando al oído mi soledad,
regresando la angustia al corazón.
Esta noche,
el suave sonido del viento ahuyenta mi sueño,
repitiendo tu nombre sin cesar,
traté de conciliarlo nuevamente,
uno en que besabas en medio de ráfagas de infinito...
Traté... infructuosamente.
Ahora,
me resigno a dejarlo a mitad,
y apareces en mi adormecido deseo,
en mi empañada aspiración.
Ni el relámpago logra distraerme;
nada puede borrar tu imagen de mi mente,
nada puede sacudir tu suave tacto de mi piel.
... Me quedo en la oscuridad esperando sentirte,
descubrirte entre mi abrazo,
pero no logro tocarte sin la imaginación.
La soledad es honda,
oscura,
amarga, es veneno mortal que absorbe el alma,
espacio que se llena de recuerdos.
Y me veo aquí,
intentando sobrevivir en el mundo,
cuando en realidad solo tú puedes llenar el mío.
Una vez más me recuesto frente a ti,
con el corazón abierto en el sentir,
soñando sin dormir,
creyendo que no fue tu último suspiro.
Esta otra noche,
1r premi poesia ESO
La brisa está fresca,
el agua ya brilla,
esto es alegría,
y a la vez fantasía
Si buscas la luna,
con tanta frescura,
sabrás que eso
es una locura
Las flores florecen,
las almas alegres
nacen en el alba,
rojiza y sonriente.
Eso sí que es vida,
ver desde la aldea
florecer una vida
galante y tan bella.
Cuando vas al campo,
y observas las rosas
abiertas y rojas,
abiertas y hermosas.
Te llenas tu vida
y tu corazón
de tal alegría
que piensas en ello con
tesón.
Allí hay otra vida
marchosa y galante,
esos son los caballos,
blancos y elegantes.
Galopando van,
así es la vida
pasa volando
y desapercibida
Elisabeth Ardanuy 1r ESO
en que quisiera evaporar con lágrimas el dolor de no tenerte,
matarlo,
diluirlo en la lluvia,
pero no logro escaparme...
Sólo puedo desear
que amanezca pronto
y se muera la oscuridad,
que las nubes abandonen nuestro cielo
y que no opaquen el mirar.
Quisiera poder conciliar
para no desfallecer en tu ausencia,
mis ojos, húmedos y extraviados,
ya no persiguen las constelaciones,
y los astros parecen agujas que caen del cielo.
Entre las espinas de esta vida voy a estar,
pensando en ti,
con mi cuerpo sangrando tu ausencia,
y la lluvia robando las lágrimas de mi piel.
Nunca podrás saber
cuantas noches así pasaré,
cuantas veces me acompañaras,
y en mi inmensa soledad.
Y seguiré,
hasta que por fin
me lleve el destino
hacia un alivio eterno.
Y en el mundo sepúlcreo de la oscuridad
te podré abrazar,
descansando plácidamente
en el sueño que no tiene final.
Elena Serrat 2n BTX

1r premi ESO 2n Cicle
U
n suspiro hace temblar las hojas
de los árboles. Me inclino para
recoger una lágrima que ha caído sobre
una flor. La vida sigue a mi alrededor
mientras camino entre la gente. Las luces
de la ciudad se apagan una tras otra, el
viento hace volar mi pelo y la gente se
encierra en sus casas. El autobús se ha
ido sin mí. Soy una nómada perdida en
la ciudad, voy adonde me lleva el viento,
y ahí donde me lleva dejo fluir el tiempo
delante de mis ojos. Mis ojos perdidos en
la última luz que se evapora en la noche.
Una mujer pasa por el callejón estrecho,
va directa a una tienda. Va para observar
el falso mundo de plástico congelado en
los escaparates y los carteles. ¿Ya no me
queda nada por hacer en la vida? Sí, me
contesta el murmullo del tráfico. Yo misma
pienso en todo lo que no haría una
persona normal (me horroriza lo corriente,
lo normal, lo mundano...), yo soy algo así
como la sombra de un transeúnte,
obligada a arrodillarme ante la gente para
pedirles que hablen, pero no me contestan.
No me contestan porque sólo se creen lo
que ven a simple vista, no ven más allá del
horrible escenario de la vida. El último
humano se encierra en el laberinto de la
vida, mientras que el observador, oculto en
lo más alto de los cielos, mira con
desprecio su sombra... Yo soy la última
sombra, y el observador mira con
desprecio la figura de esa mujer,
obsesionada y encerrada en su mundo de
plástico. ¿Quién es el observador? ¿Es la
propia humanidad? Ahora, todos
preparados para que la última luz se nos
lleve volando con sus alas de ángel, nos
damos las manos y exclamamos al
unísono, sin saber por qué: "La lágrima de
la sombra se mece en la oscuridad, llevada
por el viento. La sombra ha llegado al fin
del laberinto, y el observador la espera. Las
alas de su esperanza se pudren con la luz
de un nuevo amanecer, y el mundo de
plástico y cristal del escaparate cobra vida
y se transforma en mariposa. Tú vuela, tú
que puedes"
Guillem Gómez 4rt ESO
1r premi ESO 1r PROSA
E
15
ra de noche, el viento la hacía
mover de un sitio a otro, sus
pétalos eran de un color rojizo
especial, reflejaba una sensación de
tranquilidad, de alegría, era tan
bella..., se situaba en el centro del
prado, encima de una tabla
horizontal, sostenida por varios pies, y
rodeada por un cristal, aunque el aire
podía pasar.
Esa flor siempre solía estar llena de
vida, de elegancia, brillaba a la luz
del sol.
Laura una niña de 10 años, cada
tarde pasaba a visitarla, y la
contemplaba, le hablaba, contándole
sus alegrías, sus penas y sus
problemas.
Los años iban pasando y Laura ya era
una adolescente que cada vez tenía
más inquietudes, y no sólo personales.
Le contaba las cosas que iban
sucediendo en el mundo: niños que
mueren de hambre, guerras que sólo
dan muertes, la poca solidaridad;
poco a poco se fue dando cuenta que
la flor se iba marchitando. Al principio
no lo entendía pero luego se dio
cuenta que cuando le explicaba algo
alegre que había sucedido la flor
brillaba, pero cuando le contaba los
problemas que había en el mundo se
marchitaba.
En realidad la flor no veía ni sentía por
si sola, sino que reflejaba los
sentimientos que ella le transmitía.
Laura vio reflejada en la flor la tristeza
que producía en el mundo lo que
estaba pasando, y decidió que a partir
de ese momento intentaría ayudar a la
gente y darles un poco de alegría.
Blanca Espino 2n ESO

16
E
ra el 13 de desembre del
1928.
Clic, cloc, clic, cloc, se sentia desde
dins la Masia Pallerols. En Ramon
mirava com plovia. Estava neguitós,
esperant l’arribada de la seva
primera filla. "Quin patiment",
sempre deia...
En aquells temps el nom de les
criatures el posaven els avis, però
aquella era especial, no tenia avis, i
el seu padrí de bateig fou un capellà
que li posà de nom de Filomena.
La Filomena anà creixent i el seu
padrí li ensenyà a Ilegir i escriure, i
en tota una senyoreta es convertí.
Això de ser una noia de camp,
suposava que la Filomena era una
bona noia, la qual no estava
acostumada a la gent de fora
d'aquest.
De tant en tant, la Filomena anava
al poble a comprar, i un dia
conegué un noi molt eixerit, aquest
s'enamorà d'ella per les seves
boniques cames i ella afalagada el
correspongué. Aviat es casaren i a
partir d'aquí la vida de la Filomena
va començar a canviar.
El seu home resultà ser una mala
peça, la qual la Filomena no
mereixia, era un home sense
escrúpols i no la respectava per a
res, li agradava enganyar les dones i
tenia un poder de convenciment
especial, ja que n'atreia tantes com
ell volia, però això no era tot, sinó
que se les enduia cap a casa i la
Filomena contemplava totes les
seves malifetes...
La Filomena havia tingut tres fills, i el
més petit als 11 mesos d'edat se li
havia mort a causa d'una forta febre.
Els altres dos, encara eren petits i
ella no tenia on anar, i l’únic
recolzament que tenia era el de la
seva sogra. La joventut d’aquesta
també havia estat força desgraciada
a causa de la mort de la seva
germana acabada de casar i amb
una filla. La sogra de la Filomena, a
l’edat de 17 anys, havia estat
obligada a casar-se amb el seu
cunyat vidu.
Aquestes peripècies d'abans no hi
havia que les entengués.
Després de passar molts anys
resistint la vida al costat d’un home
que no se l'estimava, la Filomena
pensava en separar-se d'ell, però no
sabia com fer-s'ho i en aquells temps
el divorci encara no havia sortit.
Un dia el desgraciat del marit de la
Filo, que era com tothom la cridava,
la deixà tancada al carrer i va
amenaçar de mort el seu fill petit i la
seva nora, els quals estaven acabats
de casar. A partir d'aquell moment, i
B
Sabadell
amb l’ajuda del seu fill i de la dona
d'aquest, se n'anà a viure amb ells al
poble del costat.
Aviat nasqué l’alegria en aquella
casa, el fill de la Filo i la jove, li
donaren dos nétes precioses, i ella
fou com una segona mare per a
elles, ja que el pare treballava molt i
molt per mantenir-les, i la mare
també treballava en una botiga del
poble des que tenia 16 anys.
Les dos nétes anaren creixent, i la
Padrina Filo, com elles la cridaven,
se les anava estimant de cada
vegada més...
Arribà el dia 13 de desembre el
2000, era el seu aniversari, la
padrina Filo complia 72 anys, les
seves 2 nétes ja eren grans, la petita
en tenia 17, i jo, la gran, 19 anys.
Tots l’havíem felicitat al matí, però a
la tarda li vaig anar a comprar un
regal en nom de les dos nétes, a
l’arribar a casa vaig sentir sonar el
telèfon, pressentia que era una mala
notícia, i tenia raó, la padrina Filo
havia tingut un accident, va ser
atropellada per un cotxe, quan
travessava el carrer...
La padrina se'n va sortir..., i
l'important és que la padrina havia
sobreviscut d'aquell infern, i que
tornava a néixer, i encara que tardi
temps, fins i tot anys, en poder
caminar, jo sé que amb molt
d'esforç ella ho aconseguirà.
La Padrina Filo, des de ben
petita, m'ha ensenyat que
l’esperança és l’últim que s'ha
de perdre en aquesta vida i
m'agradaria que tothom en
prengués exemple, ja que així
és com ella ho ha superat i
com ella continuarà tirant
endavant.
Li desitjo tot el millor del món i
que sàpiga que tothom la
recolza i li dóna ànims, ja que
dones com ella, ja no en
queden en aquest món.
Núria Boneu
CF Secretariat

Possiblement el fet que influeix més en la manca de lectura dels nostres joves, és el
pertànyer a aquesta "societat del poc esforç" en la qual estem immersos. Tot els
desmotiva, tot els avorreix. No s'han d'esforçar per res, si no els agrada un programa
de TV en tenen prou amb el comandament a distància
E
n els temps que corren tot es
constata en tants per cents, i
les enquestes diuen que els nostres
joves cada dia llegeixen menys i
que, per contra, cada vegada miren
més la TV o s'encisen més pel món
dels video-jocs. La Imatge ha
substituït la paraula tant en l’oci com
en la feina. En tots els àmbits. Els
adults prefereixen mirar les
telenotícies abans que llegir el diari;
els nens han de veure un vídeo
abans d'anar a dormir en lloc de
mirar o llegir un conte; els
adolescents es posen al davant de la
tele en lloc de llegir un llibre. I els
que llegien El Senyor dels Anells per
poder després jugar a un fantàstic
joc de rol, ara es pengen a
l'ordinador, que els fa la història més
real.
El perquè els nois i noies no
llegeixen no té una resposta fàcil. Hi
ha una pila de fenòmens que ho han
pogut propiciar -tot i que sempre hi
ha l’excepció, l’honrosa excepció,
que fa que tremoli qualsevol
especulació-. Potser una de les
causes és com s'introdueix al noi o
noia a la lectura, que fa que s'ho
agafin com una imposició, com un
deure de l’escola. Part de culpa la
tenim també els adults, ja que si els
nostres fills no ens veuen a nosaltres
entre llibres difícilment ho faran.
Possiblement el fet que influeix més
en la manca de lectura dels nostres
joves, és el pertànyer a aquesta
"societat del poc esforç" en la qual
estem immersos. Tot els desmotiva,
tot els avorreix. No s'han d'esforçar
per res, si no els agrada un
programa de TV en tenen prou amb
el comandament a distància; si els
apuntem a alguna activitat i diuen
que no els motiva, els esborrem de
seguida. I aquesta sopreprotecció
que estem donant al jovent fa que es
perdi la cultura de l’esforç: llegir
costa més que veure la tele, que és
més ràpida, més immediata: en dues
hores et pot resumir un llibre de 700
pàgines.
Però el consum exclusiu de la
imatge, tot i que ens informa i ens
distreu, ens fa també ser més
Els joves han de
descobrir en la lectura la
imaginació sense límits,
el ritme de les paraules
ben dites, la bellesa del
discurs.
còmodes, conservadors i
conformistes. I el que cal és educar
el nostre jovent en l’inconformisme,
en la cerca de la quimera, en una
autèntica activitat de risc per a la
ment i la vida. Cal educar el jovent i
l’infant per a la revolució que està
per venir, cal educar-lo amb la
lectura habitual de llibres.
Els joves han de descobrir en la
lectura la imaginació sense límits, el
ritme de les paraules ben dites, la
bellesa del discurs. Cal ensenyar-los
que dintre un llibre s'hi poden trobar
petits secrets i petits tresors -
coneixements i sentiments, saber i
plaer, ciència i consciència, diversió
i passió, amor i humor, curiositat i
llibertat, saviesa i tendresa, fantasia i
alegria, imaginació i il·lusió, cultura
i vida.
No entenc per què quan és parla de
17
la imatge en contraposició a la
lectura sempre ha d'haver-hi pel mig
la paraula substitució. Em considero
una lectora empedreïda -i no per la
meva professió, l’afició em ve de
molt petita- i ho compagino
perfectament amb una altra afecció
com és el cinema. Cada cosa et
proporciona un plaer diferent i
perfectament compatible. Per cert,
ha coincidit per casualitat que l’últim
llibre que he llegit -Balzac i la petita
modista xinesa, de Dai Sijie- i la
darrera pel·lícula que he vist -
Descubriendo a Fornester tracten
precisament d'aquest tema, la
lectura. El llibre és un commovedor
homenatge al poder de la paraula
escrita. Totes dues històries sobre un
mateix tema principal -i les dues
molt recomanables -, que no fan
més que demostrar un fet evident:
ser un lector assidu és ara per ara
una subversió, anar a contracorrent,
ser inconformista. Quina actitud més
desafiant, quin repte per a un
adolescent inquiet!.
Sefa S.
CAIXA CATALUNYA

18
T
ot va començar el dia que vam veure un cartell on
hi deia que érem campions de Catalunya en el
‘Concurs del Jove Consumidor’, certamen en el qual
cada any participem. Això significava que havíem d’anar
a Madrid a defensar el nostre treball en la final nacional.
Vam sortir de Lleida el diumenge dia 1 d’abril, molt aviat.
El trajecte va ser una mica pesat, però els trucs de màgia
del Sergio, les pel·lícules i les xerrades que vam tenir, van
fer que el viatge fos més agradable i menys pesat. Vam
passar per Guadalajara, on vàrem dinar i visitar la ciutat.
La resta del viatge no va variar. A la fi vam arribar a
l’alberg, als afores d’Alcalà d’Henares. Allí vam conèixer
els representants d’Eivissa i Melilla. Al vespre vam fer el
darrer assaig per tal de fer el millor paper possible al
certamen. Va arribar el dia clau; no teníem gens de nervis
ja que estàvem molt segurs de les nostres possibilitats.
Vàrem fer una presentació molt moderna, jugant amb la
música i la imatge, en la qual explicàvem la necessitat
d’una dieta sana i equilibrada. Però vam tenir la mala
sort de ser dels darrers en presentar el treball, amb la
qual cosa ni els altres companys ni el jurat ens parava
massa atenció. Després de dinar on dinen els ministres,
vam tornar al Ministeri de Sanitat i Consum on van
anunciar els resultats. Els deu primers tenien premi i la
resta diploma. - “En onzè lloc, ... Catalunya”- aquesta
va ser la frase de la Sra. Nieves Casabón, portaveu del
comitè organitzador del concurs. La veritat és que va ser
un pal, ja que el nostre treball mereixia més. El
guanyador va ser l’escola de Cantàbria.
En acabar vam fer un recorregut turístic per Madrid amb
autocar. Aquella nit vam comentar els resultats del
concurs amb tots els companys de l’alberg. L’endemà al
matí rumb cap a Lleida, amb parada inclosa a
Saragossa, on vam visitar l’Aljaferia i la Pilarica. Havent
dinat vam anar cap a Lleida on ens vam retrobar amb els
nostres familiars i companys de l’escola, i d’aquesta
manera finalitzava la nostra representació de les Heures a
Madrid.
(Xavier B., Aleix G., Sergio P. – 3r Eso)
CRÒNIQUES DE LA NOSTRA ESCOLA
l crèdit de síntesi d’aquest any ha estat diferent
E dels anteriors. El primer dia, ens vam dirigir cap
a Altafulla amb tren. La feina començava en aquell
mateix moment ja que vàrem haver de prendre nota
del paisatge que veiem per a realitzar activitats
posteriors. En arribar a l’alberg ens va sorprendre
veure que estava situat en un antic castell. Vam
descarregar motxilles i cap a la platja, però a
treballar, eh? Durant tot el dia vàrem fer activitats a
la platja i al bosc juntament amb els professors i els
monitors, que per cert eren ‘superenrollats’. Al
vespre, després de d’organitzar-nos i dutxar-nos, cap
a sopar, on vam gaudir d’un menjar boníssim.
L’endemà al matí vam tornar a la platja per fer una
altra activitat: la recollida de bentos. A la tarda els
monitors es van posar a l’aigua per recollir plàncton,
el qual vam observar més tard al microscopi.
Aquesta segona nit ens esperava una sorpresa: els
professors ens havien preparat una festa amb
música, balls i disbauxa. Però tot el bo s’acaba i a
les 12.30 vam anar a dormir. L’endemà ens tocaven
les activitats del poble: havíem de conèixer el poble
d’Altafulla i fer de periodistes amb els vilatans. Va ser
una activitat molt entretinguda. Havent dinat a fer
maletes, i després d’una estoneta lliure vam agafar
el tren i cap a Lleida falta gent!
Aquest crèdit ha estat molt divertit i fàcil gràcies a
l’ajuda dels monitors. El menjar i les instal·lacions
estaven d’allò més bé. Aquesta sortida al mar ens ha
fet desconnectar de la monotonia quotidiana sense
deixar de treballar. En resum, que ha estat molt bé!
Per què no repetir-ho?
(Raquel, Sara i Judith – 3r ESO)
l trimestre passat, les classes de 3r i 4t d’ESO,
E juntament amb la Rosa i la Dolors vàrem anar a
la biblioteca pública de Lleida on vàrem realitzar una
gimcana cultural, aprofitant l’exposició de llibres que
hi feien. Hi havia centenars de llibres de diferents
gèneres i autors col·locats en taules i estanteries on
es podien fullejar i comprar. La nostra activitat
consistia en respondre una sèrie de preguntes sobre
títols de llibres, autors, personatges, etcètera, que les
professores havien preparat. Va ser una tarda molt
enfeinada i alhora molt divertida ja que vam
conèixer llibres i autors que potser mai hauríem
conegut. Ens vam convertir en uns autèntics
“Sherlock Holmes” i “Indiana Jones” i vam
demostrar que érem capaços de moure’ns
perfectament entre els llibres i resoldre totes les
preguntes; bé, totes menys una, ja que el llibre
s’havia exhaurit de tant d’èxit que havia tingut.
(Raquel, Sara i Judith – 3r ESO)

S
abeu quina va ser la millor setmana d’escola? La
setmana del Crèdit de Síntesi!, sí! Heu llegit bé, la
setmana que vam anar a esquiar però a la vegada vam
fer el crèdit. Aquest any el Crèdit de Síntesi va resultar
bastant divertit. Vam marxar el dia 11 de març a les
9:30 del mati. Era un dia calorós i assolellat. Estàvem
tots molt nerviosos perquè marxàvem. ¡Una setmana
sense pares, uuhh!!.
El viatge se’ns va fer molt llarg, perquè a part que teníem
ganes d’arribar, vam haver de parar moltes vegades per
visitar llocs extraordinaris. Finalment vam poder arribar a
l’hotel Sanset, estàvem tots molt cansats i ens vam dirigir
directament a les habitacions que, per cert, estaven molt bé.
Eren àmplies, amb un gran armari, telèfon, una terrassa
que donava a la part davantera des de la que podíem veure
tot el poble una de les coses que no ens va agradar a ningú
és que havíem d’aixecar-nos a les 7:30 del matí i teníem
molta, molta son.
Calia esmorzar molt ràpid ja que havíem de ser puntuals a
les pistes d’esquí. A les tardes havíem de fer les visites del
Crèdit de Síntesi i desprès tornar a l’hotel per elaborar la
feina de la visita. Però cal dir que el Crèdit de Síntesi va ser
molt més fàcil i divertit que si l’haguéssim fet a l’escola.
El dimarts a la nit els nostres estimats professors ens van
donar una sorpresa: ¡ens van deixar anar al pub de la
Coveta! i també ens ho van permetre el dijous.
Resumint va ser una setmana fantàstica en la qual vam
poder conviure amb nois i noies d’altres llocs. Volem donar
les gràcies al professorat que ens va acompanyar, per tenir
tanta paciència amb nosaltres i per tractar-nos
meravellosament bé. ¡Gràcies!
Silvia, Montse Ana i Zaira (2n ESO)
Departament d’informàtica
19
El dia 19 de març, els alumnes de 1r d’Eso vam sortir
cap a Altafulla per fer allí una estada de tres dies i fer
el Crèdit de Síntesi. Allí vam tenir l’oportunitat de
treballar diferents temes en el mateix lloc on succeïen.
Així vam conèixer l'historia del ibers en el poblat iber
de Calafell, dels romans en la Imperial Tarraco i
vàrem estudiar l’ecosistema del bosc en un bosc
mediterrani i l’ecosistema marí a la platja del poble.
Tot això va suposar una manera d’aprendre molt més
divertida. Però si les classes amb la Marta, la
monitora, van ser divertides, les estones de lleure van
ser molt més agradables, ja que ens vàrem conèixer
millor. També va haver-hi moltes anècdotes, com la
del tren que ens va haver d’esperar per a tornar de
Tarragona.
Una de les nits vam fer una festa on tothom es va
posar les millors gales ja que hi havia ball. També ens
van castigar per fer xivarri al vespre.
El dia de tornar va ser curiós veure com canviaven
d’andana dues vedades amb totes les bosses per
saber la direcció del tren: el cartell on ho indicava no
era prou clar.
Donen les gràcies a la monitora i als professors per
haver-nos fet passar tres dies tan divertits que ens
costaran molt d’oblidar.
Marc, Anna Maria, Elisabet, Nati, Nacho i ...
El fred envaeix els carrers
com els records la ment
els arbres es queden sense res
i ningú escolta el que estic dient
El dia és curt i llarga la nit,
perdo l’alè pensant
i des del cor estic recordant
els instants fruïts
El dia és curt i llarga la nit
un altre any està a punt de passar
i encara em costa oblidar
el teu cor tan eixerit
Anònim

20
stá claro que para mucha gente el Techno sigue
E siendo esos ruido insoportable que escuchan
habitualmente cuatro descerebrados atiborrados de
pastillas. Vale, como definición no está mal. Pero yo
(poniéndome a su nivel) puedo contestar, el jazz era esa
horrible música surgida de los burdeles, el rock era un
conjunto de berridos que pegaban unos greñudos sin
oficio ni beneficio y el funky música de negros presos por
su sangre y su cocaína.
Y mira por donde, ahora están ascendidos a las alturas
de la intelectualidad. Creo que sería más fácil dejar este
tipo de descalificaciones absurdas, y de lo que es peor,
de mostrar mucha incultura musical.
Un DJ es un adalid para deshoras y un lado de
confluencia intermusical que realiza su labor de
caudillaje y creación con una estética tan clara y
contundente como cortar, pegar y mezclar, y apoyado
por la tecnología básica de un sampler y una mesa de
mezclas, junto a una colección personal de discos
generalmente de proporciones inabarcables. Un DJ, en
realidad, no hace música, únicamente la rescata del
olvido, a veces sepultada bajo décadas de tierra y la
recicla a través de nuevos ritmos, ecos, dubs, efectos de
sonido ... En una mesa de mezcla la música entra por
dos o más canales y mientras suena un canal el DJ
prepara el siguiente tema en el punto en que desea que
se inicie.
Un DJ debe ser igual y necesariamente un maestro de la
incautación y de la cita, un arqueólogo musical y o un
sastre sonoro.
MÚSICA
Un Dj realiza su labor de caudillaje y creación con una estética tan clara y contundente
como cortar, pegar y mezclar
Danto resume perfectamente la sesión de un buen DJ:
teniendo como referencia la idea de colage y de la
unificación del plano creativo y sus contenidos, y la
prueba de ello es que en muchas ocasiones puede
resultar indistinguible, al menos para los aficionados, la
entrada y la salida de tema, así se da lugar a un
perfecto puzzle enmarcado que es la metáfora musical
más acertada para un mundo señalado por la idea de la
fragmentación.
Kurt Schwitters concebía sus composiciones como los
cut-ups literarios de William Borroughts, logrando
articular una nueva forma musical fundamentada en una
ética radical de pillaje y apropiación. Tal como Mike
Bildo y Sherrie Levine contribuyeran a establecer nuevos
y fructíferos criterios apropiadores en el terreno de la
pintura o la fotografía, muy alejado de toda forma
tradicional de composición.
En el trabajo creativo de los DJs una idea sobresale por
encima del resto, allí no se encuentra rastro de
verdaderos valores de originalidad, y es aquí donde la
música del DJ contribuye a pronunciar el fin de un mito,
el de la necesaria originalidad de la VANGUARDIA.
En definitiva: el Techno es ritmo, y el ritmo es vida. Hay
algún estilo musical, aparte de la electrónica, que haya
sacado más partido al ritmo?
El techno es por lo tanto: ese espacio imaginario, esa
deliciosa tierra de nadie en la que se une lo telúrico y lo
metafísico, lo tribal y lo galáctico, la investigación y el
hedonismo.
Associació Cultural Amics del Techno
JUAN
Dj: Guru del ritmo. Personaje encargado de la
mayor parte de la diversión del público de una
sala...
Personalidad: Gente normal con una vida normal
que se transforma por la noche para hacer volar la
mente con sus ritmos, sus mezclas y su calor
humano.
Lo más importante: El público. Sin él no se
sobrevive. Seguid siendo así.
Gracias por creer en nosotros
Lin Michael (Lin Subway Productions_Now Club)
Dj Ivan (ACAT_LPS)

E
ls coets que s’utilitzen en
l’actualitat per a llançar naus a
l’espai funcionen amb el mateix
principi de acció i reacció que els
focs d’artifici: quan el combustible es
crema, es produeix un raig de gasos
calents, que propulsen el coet.
El coet del nostre experiment també
funciona amb el mateix principi: la
reacció entre l’aigua i l’aire que
introduïm a la botella. Prova-ho tu
mateix seguin les instruccions:
1. Mira el quadre de la fig. 1 i
veuràs totes les eines i el
material necessari.
2. Fes un forat al suro amb la
barrina.
3. Introdueix l’embocadura al
forat.
4. Fes una peça semblant a la
fig. 2
5. Omple una quarta part de
la botella d’aigua i tapa-la
amb el suro.
6. Busca un lloc apartat i
posa la botella a terra
recolzant-la com en la fig.
3
7. Al donar aire, la pressió en
la botella anirà
augmentant fins que de
sobte, el nostre coet sortirà
disparat.
Fig. 2
Una forma d’entreteniment agradable, divertida i refrescant
per una tarda d’estiu
4
2
6
1
3
10 mm
10 mm
Fig. 2
Nota:
Si et mulles recorda que és
l’estiu.
EINES I MATERIAL:
1
2
3
4
5
6
80mm
50mm
40mm
5
Fig. 3
21
Contesta aquestes
preguntes:
Per què
puja?
Per què
baixa?
Quines lleis
físiques són
aplicables al
moviment del coet?
Quan triga
més, en pujar o en
baixar? Per què?
Com es
podria conèixer de
forma aproximada
l’altura assolida pel
coet?
Com es
podria millorar el
disseny del coet a fi
de assolir l’altura
màxima?
Tomás Miralbes

22
Col·loca aquestes paraules al seu lloc
10. APICULTURA. 8. INVENTOR.
7. ESCAURE, TEMIBLE. 6. CORRAL,
VEREMA, CIMACI. 5. ANUAL.
4. APEX, BALL, BATA, NEXE, BANY,
REAL. 3. GAT, SAL. 2. ES
EL/LA PROFESSOR/A
Se l’ha vist per LES HEURES.
Sabries dir qui és?
Aquest dibuixant s’ha fet un
autoretrat però com que
estava molt cansat ha
canviat alguns detalls .
Sabries veure deu diferències
en aquests dibuixos?
CALCULA
Quines quantitats , de 0 al 9, hauran de insertar-se
per a complir les següents igualtats
- + =4
+ + +
+ 8 - =5
- - +
- X =3
=3 =9 =7

L
A
B
E
R
I
N
T
A N U A L A E S
R L G A T X
U A A A E
T E M I B L E B A N Y
L E L
U R C I M A C I
C E R L
I N V E N T O R S A L
P O E
A P E X E S C A U R E
RLE MPG
SWF TIF
WAV PCX
DOC PSD
CDR SAM
BMP EXE
TXT WMF
AVI EPS
MOV CGM
GIF DXF
MP3 CMX
DESTRIA
DESTRIA
S W F W M F R
A V I A P I L
M O V V 3 T E
P D F B D O C
S P E M P G D
D X F P C X R
C G M C M XI G
T X T D L L I
E X E B A T F
23
Un professor
d’informàtica
portava en una
safata una
col·lecció de tipus
d’arxius i se li
han barrejat .
Podries triar-los,
Ell diu que en
portava 22
=3 =9 =7
7 - 4 X 1 =3
- - +
2 + 8 - 5 =5
+ + +
8 - 5 + 1 =4
CALCULA
EL/LA PROFESSOR/A
Se sembla al beat Juan de Àvila
en un moment d'èxtasi.
És el Carlos MARIN