La Susi i la Yoyo ja estan juntes - Zoo

Eduardo Saiz / Biòleg i il·lustrador / esaizburgos@hotmail.com
Aus fàcils d’identificar
n el número anterior us animava a conèixer els ocellets
dels nostres camps, però després vaig pensar que potser
era una tasca complicada per als que no esteu iniciats
en ornitologia. Doncs bé, ens podem iniciar anant
trobem els que hivernen provinents del nord d’Europa. Podrem
veure bandades senceres descansant i empolainant-se després
d’una atrafegada nit cercant aliment. Això ens permetrà estudiar
amb deteniment cada animal amb l’ajuda dels prismàtics i
a observar aus més grans i tranquil·les per aprendre a distingir- una senzilla guia d’aus. I també dibuixar-los en el quadern! Aviles
ràpidament. Les basses i maresmes del Delta del Llobregat at coneixereu els ànecs més comuns (6 o 7 espècies), a més
són un lloc perfecte per començar a fer-ho, ja que és molt a d’altres aus aquàtiques habituals (altres 5 o 6). De vegades,
prop i hi ha bons observatoris. Altres zones igualment aptes una ocasional onada de fred al nord fa que arribin a les nostres
poden ser el Delta de l’Ebre o els Aiguamolls de l’Empordà. latituds aus poc habituals, que s’afegeixen a l’espectacle. Així,
Els anàtids (ànecs) són molt abundants en aquestes zones hu- en només tres visites hivernals, us asseguro que podreu identimides,
sobretot a l’hivern, ja que a més dels que hi resideixen hi ficar 18 o 20 espècies d’aus amb tota facilitat. I això només serà
Algunes notes sobre xarxets comuns
Anas crecca. És l’ànec més
petit, vola rapidíssim i maniobra
amb molta facilitat. El disseny
del mascle és una capritxosa filigrana.
M’encanta. Llapis de grafit
i aquarel·la.
El xibec Netta rufina és habitual a les
nostres zones humides. Els mascles dels
anàtids, en general, són molt més fàcils
de distingir que les femelles. Aquarel·la.
El xarxet arriba a les nostres basses a la
tardor des de l’extrem nord d’Europa i
Sibèria, on cria a l’estiu. Aquarel·la.
L’espiell d’un
observatori davant
d’una bassa és la millor entrada al ric univers ornitològic. Aiguamolls
de l’Empordà. Llapis de grafit i aquarel·la. Sovint hi
podrem veure l’arpella vulgar Circus aeruginosus –una femella
en aquest cas– buscant preses de fàcil captura. Aquarel·la. Un
dels ànecs més recognoscibles pel colorit i el bec desproporcionat
és l’ànec cullerot Anas clypeata. Aquarel·la.
l’inici d’una activitat meravellosa, perquè les aus i els paisatges
arriben a calar molt profundament dins nostre. Si podeu visitar
alguna llacuna a l’interior de la Península, com les de Gallocanta
(Saragossa), La Nava (Palència) o Villafáfila (Zamora) podreu
conèixer altres magnífiques i insòlites aus com les oques (revista
3/2009) o les grues, que també ens visiten durant l’hivern i
que ja mai no podreu oblidar.
Quadern de camp del meu
viatge de tardor amb un ramat
transhumant, tornant
de la serra a les deveses. Al
novembre coincidírem amb
les grues que baixaven del
nord cap a les llacunes manxegues
i extremenyes. Arriben
a centenars i són tan
grans i elegants que contemplar-les
és una meravella.
Llapis de grafit i aquarel·la.
Observació de cigne cantaire Cygnus cygnus al nord d’Irlanda. En ocasions excepcionals és possible
veure’n alguns exemplars als nostres aiguamolls a causa de la intensa cruesa d’algun hivern, que dóna
lloc a unes condicions d’alimentació molt difícils a la resta d’Europa. Llapis de grafit i aquarel·la.
El falcó pelegrí Falco peregrinus
és un rapinyaire
depredador d’altres aus
en espais oberts, de manera
que també freqüenta
aquests ambients per caçar en ple
vol, mitjançant contundents atacs a gran
velocitat, ocells petits i aus tan grans
com els anàtids. Llapis de grafit.
La dels ardèids és una altra gran família d’aus
lligades a les zones humides, moltes de les
quals es reprodueixen aquí. Martinet blanc
Egretta garzetta lluint el plomatge reproductor.
Aquarel·la.